Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La població de Mataró supera per primera vegada els 120.000 habitants

Escoltar

La població de Mataró supera per primera vegada els 120.000 habitants

Les dades es recullen a l'Estudi de la Població

La població de Mataró a 1 de gener de 2009 era de 121.746 habitants, aquesta és una de les dades més destacades de l’Estudi de Població de Mataró 2009 perquè per primer cop el municipi supera la xifra dels 120.000 habitants. L'Estudi de la Població de la ciutat de Mataró, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, conté les darreres dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants. L'estudi l'ha presentat avui la regidora de Serveis Centrals, Montserrat López, en roda de premsa.


 

La xifra de la població a 1 de gener de 2009 representa 1.888 habitants més que l’1 de gener del 2008, fet que en termes relatius representa una variació de l’1,58%. Dins dels terminis temporals que abasten les dades tractades en aquesta publicació, aquesta xifra total d’habitants posa de manifest que es manté el creixement demogràfic de la ciutat iniciat a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, i tot malgrat l’efecte que sobre el còmput total de població han tingut els darrers processos administratius d’actualització i a l’espera del possible impacte futur que sobre aquest ritme de creixement de la població pugui tenir l’actual crisi econòmica.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 7.140 nous habitants, fet que en termes relatius suposa un increment del 6,2%. La distribució del pes de les components del creixement demogràfic per al conjunt del període 2004-2008 ha estat del 39,42% pel que fa a la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) i del 60.58% pel que fa a la migratòria (diferència entre altes i baixes). El guany de pes de la component vegetativa té relació directa amb la recuperació de la natalitat en l’etapa més recent, tot i que continua sent la component migratòria i, en particular, el comportament de la població estrangera, la que ajuda a comprendre el guany de població dels últims anys.

 

Els tres barris que més han incrementat la seva població en termes relatius han estat l’Eixample 2,38%, Cirera 2,03% i Vista Alegre 1,98%. Per contra, Pla d’en Boet i Molins-Torner mantenen la tendència negativa dels darrers anys i disminueixen percentualment un 0,92 i un 0,17, respectivament.

 

 

Altes i baixes

 

Al llarg del 2008 s’han registrat 6.602 altes, 112 altes més que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa de l’1,74%.

 

En els darrers cinc anys s’han registrat 33.040 altes, 569 més que durant el període 2003-2007. La taxa per al conjunt del període 2004-2008 se situa en el 55,74‰.

 

La procedència de les altes en els darrers cinc anys amplia la distància entre les procedents d’altres països i altres procedències. Així, les primeres donen compte del 57,23% del total, les que procedeixen d’altres municipis de Catalunya n’expliquen el 33,06% i de la resta de l’Estat espanyol, el 9,17%.

 

 

Població estrangera

 

L’1 de gener del 2009 hi havia empadronats a Mataró 20.335 habitants de nacionalitat estrangera que donen compte del 16,70% de la població total. Si bé a Mataró hi ha empadronades persones de 100 nacionalitats estrangeres diferents, la més nombrosa és la de la població de nacionalitat marroquina, que amb 7.839 habitants empadronats representa el 6,44% de la població de Mataró i el 38,55% de la població de nacionalitat estrangera resident. La resta de nacionalitats se situen totes a molta distància.

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és desigual en el conjunt de la ciutat. Mentre que Cerdanyola concentra el 33,71% de la població estrangera total, l’Eixample -un barri equiparable en població i molt més extens- en concentra el 14,70%. Més encara, Palau-Escorxador i Rocafonda, barris substancialment més petits que els anteriors, concentren el 12,41 i el 19,32% de població estrangera, respectivament.

 

En aquest sentit, cal destacar l’elevada concentració que presenta la població marroquina en alguns barris, ja que representa el 55,8% de la població estrangera resident a Rocafonda, el 53,76% de la del Palau-Escorxador, el 43,58% de la de Cerdanyola i el 37,02% de la de Pla d’en Boet.

 

 

Naixements

 

En el decurs del 2008 s’han registrat 1.729 naixements, 212 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 13,97%. Un nombre tan elevat de naixements no es registrava des dels inicis de la transició democràtica. Durant els darrers cinc anys s’han registrat 7.640 naixements, que fan que la taxa de natalitat per al conjunt d’aquest període se situï en el 12,89‰. Respecte del període 2003-2007 suposa una diferència favorable de 442 naixements i 0,58 punts per mil.

 

Els barris que presenten les taxes més elevades dels darrers cinc anys són Cirera (19,47‰), La Llàntia (15,79‰), Palau-Escorxador (14,61‰) i Rocafonda (13,60‰). Els barris amb les taxes de natalitat més baixes són Peramàs (9,09‰), Pla d’en Boet (9,93‰) i Molins-Torner (10,26‰).

 

Defuncions i edat mitjana

 

Al llarg del 2008 s’han registrat un total de 800 defuncions, 45 menys que al 2007, la qual cosa suposa una variació del -5,3%. Aquest nombre de defuncions ha estat el més baix, tret de l’any 2000, des de començament de segle. Durant els darrers cinc anys s’han registrat 4.180 defuncions, 40 més que en el període 2003-2007. Una xifra de defuncions que s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 39,48 anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 37,98 anys i la de les dones en 40,98 anys.

 

Els barris que registren les mitjanes d’edat més elevades són els que s’ha comentat que pateixen en major mesura els efectes del procés d’envelliment: Peramàs (43,34 anys) i Molins-Torner (41,39 anys). Els barris que presenten mitjanes d’edat per sota de la de Mataró són: d’una banda, els que han concentrat bona part dels processos més intensius d’urbanització dels darrers anys i que han estat pols d’atracció de població resident i no resident que cercava habitatge com Vista Alegre (36,76 anys), Cirera (37,09 anys) i La Llàntia (37,12 anys). I d’altra banda, hi ha els barris que durant els darrers anys han estat receptors de població estrangera immigrada i que els últims anys -a diferència dels barris anteriors- no han viscut processos equiparables de reforma urbana i construcció de nous habitatges: Palau-Escorxador (37,76 anys), Cerdanyola (38,09 anys) i Rocafonda (38,40 anys).

 

Esperança de vida

 

L’esperança de vida en néixer del període 2004-2008 és de 81,88 anys per al conjunt de la població. Per sexes, la dels homes és de 79,23 anys i la de les dones de 84,57 anys; per tant, la diferència entre esperances de vida és de 5,34 anys favorable a les dones.

 

 

Dimensió de les llars

 

El 2008 ha seguit, en paral·lel al creixement de la població, la tendència dels darrers anys quant a l’augment del nombre total de llars. A 1 de gener del 2009 es registra un total de 44.903 llars, 439 més que l’any passat, fet que suposa una variació relativa positiva del 0,99%. Cal destacar que, a diferència del que venia succeint en els darrers anys, el procés de reducció de la grandària de les llars sembla haver-se estabilitzat. Així, la dimensió mitjana de 2,71 membres és 0,01 membres superior a la de l’any passat i igual a la de l’1 de gener del 2007. Tot i això, la dimensió mitjana de les llars és 0,20 membres inferior a la de l’1 de gener del 2000.

 

La distribució percentual per grandària de la llar no ha experimentat grans canvis en el darrer any. Així, pràcticament una tercera part de les llars són de dos membres (29,21%), seguides per les unipersonals -que representen el 22,39%- i per les de tres membres, amb el 21,81%.

 

Els barris que registren les dimensions mitjanes més grans són Vista Alegre (3,03 membres), Rocafonda (2,96) i Palau-Escorxador (2,92). Per contra, les més petites són les del Centre (2,32) i l’Eixample (2,47).

 

 

Mobilitat entre barris

 

Si es pondera el balanç entre les taxes per mil d’entrades i sortides de residents per la població de cada barri, s’observa que el 2008 tan sols quatre barris han registrat saldos positius. Aquells que presenten el saldo més positiu són Vista Alegre (9,63%) i Eixample (4,56‰), mentre que els que presenten el més negatiu són Palau-Escorxador (-11,86‰) i Pla d’en Boet (-9,13‰).

 

 

Els noms més posats

 

El 2008 el nom més posat de nena ha estat el de Paula (22), seguit de Lucia i Carla (20), Maria i Martina (19), Júlia (15), Aina i Alba (14) i li segueixen Laia, Laura, Noa, Sara, Marina i Ainhoa.

 

De nen són: Marc (28), Pol (23), Àlex (22), Pau (21), Arnau (18), Eric, Guillem i Jan (16) i li segueixen Hugo, Iker, Adam, Mohamed, David i Víctor.