Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El context general de crisi continua marcant la conjuntura econòmica de Mataró

Escoltar

El context general de crisi continua marcant la conjuntura econòmica de Mataró

Presentat l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica del darrer trimestre de 2011



La regidora d’Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, ha presentat aquest matí les principals dades incorporades en l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 29,  elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació. En aquesta edició s’analitzen el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al tercer trimestre del 2011 i s’inclouen dos monogràfics: un sobre la temporalitat de la contractació a la ciutat i un altre sobre l’enquesta d’imatge i balanç de la gestió municipal.


 

El cap del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, Jordi Arderiu, ha fet una explicació exhaustiva de l’informe, que ja està disponible en format pdf al web municipal.

 

 

La situació al món, a Espanya i Catalunya

 

Les previsions del principals organismes internacionals, han passat de preveure un creixement de l’economia mundial del 4,5% al 2012, a preveure’n un del 3,3%; en les economies avançades s’ha passat d’una previsió del 2,6% a l’1,2%. És a dir, en menys d’un any les previsions han patit un dràstica revisió a la baixa, en especial a Europa, i més concretament als països amb més problemes amb el deute sobirà, com són Grècia i Portugal, i en les darreres setmanes s’ha vist agreujada la situació espanyola i italiana, amb la prima de risc clarament a l’alça. Els Estats Units, amb un dèficit proper al 10% i un endeutament de gairebé el 100% del PIB, presenta un creixement previst prou bo per al 2012, de l’1,8%, i una taxa d’atur que s’espera que no superi el 9%. Tot dependrà de si el pla d’estímul que va presentar Obama per valor d’uns 450.000 milions de dòlars destinats a estimular el creixement econòmic i la creació d’ocupació, té els efectes esperats. De moment sembla que va per bon camí.

 

Espanya i Catalunya estan patint durament els efectes de la crisi. El PIB espanyol presenta un creixement interanual del 0,3% en el darrer trimestre del 2011, mentre que a Catalunya es registra un descens interanual del -0,1%. Els ajustos aplicats tant pel govern espanyol com català per intentar de reduir el dèficit, tal i com s’apunta des de l’FMI, corren el risc d’ofegar l’economia, fet que podria retardar encara més la sortida de la crisi.

 

La principal diferència d’Espanya i Catalunya amb els principals països de la Unió Europea, és que l’evolució desfavorable del PIB ha anat acompanyada d’un importantíssim creixement de la desocupació. Aquest tret diferencial té el seu origen en l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat espanyol.

 

 

Projecció demogràfica de Mataró a curt termini (2012-2021)

 

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) defineix la projecció de població a curt termini com una simulació estadística de la grandària i l’estructura demogràfica de la població en els propers deu anys, en cas de mantenir-se les tendències i els comportaments demogràfics observats actualment. Emparats en aquesta definició, s’ha fet una projecció demogràfica per a Mataró fins al 2021 utilitzant el mètode dels components, que consisteix a afegir a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic: naixements, defuncions, immigracions i emigracions.

 

En el cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals, la projecció dibuixa quatre escenaris: baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt. L’escenari mitjà-alt és el que es considera més probable del creixement i de l’estructura demogràfica de Mataró, si bé no es descarta que en el marc d’un agreujament del context socioeconòmic sigui l’escenari mitjà-baix el que acabi sent el més plausible.

 

L’escenari mitjà-alt, salvant les distàncies, és un escenari que fa pensar en l’evolució de la població de Mataró a la dècada dels vuitanta. Aquest escenari preveu per al 2021, per a Mataró, una població de 125.800 habitants, un creixement d’una mica menys de dos mil habitants en un període de deu anys.

 

 

La construcció continua perdent efectius

 

La construcció continua sent, actualment, un dels sectors on es destrueixen més llocs de treball a Mataró: al tercer trimestre de 2011 hi havia 279 assalariats menys que un any abans, el que en termes relatius representa una davallada del -13,7%, i ha situat el nombre d’assalariats per sota dels 2.000, concretament en 1.759. Aquesta xifra és la més baixa de treballadors assalariats a la construcció des de finals del 1998, i això ha fet que en quatre anys passi de ser el segon sector en quant a nombre d’assalariats a ser el sisè. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al tercer trimestre del 2011, amb un descens del -10,4% i del -11,6%, respectivament.

 

Un altre indicador del baix moment de la construcció són les dades de construcció d’habitatges. Al 2011, a Mataró, s’hi van començar a construir 188 habitatges, només 1 més que al 2010, i 3 més que al 2009. Certament el nombre d’habitatges iniciats es troba lluny dels més de 1.600 que es van començar a construir al 2006.

 

 

Descens del nombre de treballadors assalariats

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren l’economia local continua retrocedint, i malauradament ho fa amb més intensitat que dotze mesos enrere.

 

Així, al final del tercer trimestre del 2011 hi havia 28.399 treballadors assalariats, el que suposa un descens del -2,9% respecte les xifres de l’any anterior. Un nombre de treballadors tan baix no es registrava des del tercer trimestre del 1999. Pel que fa a la pèrdua interanual del -2,9%, aquesta és pitjor que el -1,6% d’assalariats perduts que es van registrar el mes de setembre del 2010. Les dades més recents disponibles –les del mes de desembre– presenten un empitjorament de les xifres, al registrar-se 28.090 assalariats, un -5,4% per sota de la de fa un any.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també hi ha contribuït les indústries manufactureres, amb el tèxtil i la confecció al capdavant, al registrar-se una pèrdua de 280 assalariats en aquest sector en el darrer any (161 dels quals pertanyien al sector tèxtil). Actualment en el sector manufacturer de Mataró, hi ha treballant 3.999 assalariats, el 51,8% dels quals corresponen a la indústria tèxtil i de la confecció. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 99 assalariats en l’administració pública, i de 153 en el sector sanitari, sectors que s’han vist directament afectats per les reduccions pressupostàries.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un -2,9% i s'enregistren 7.444; el nombre d’empreses cau un -2%, arribant a les 3.20 Les dades més recents publicades pel Departament d’Empresa i Ocupació, situen en 7.441 el nombre de treballadors per compte propi i en 3.406 el nombre d’empreses a Mataró en el quart trimestre del 2011, un descens del -2,7% i un -2,1%, respectivament, sobre els que hi havia un any enrere.

 

 

Recuperació del nombre de llicències d’activitat i de les llicències d’obres

 

En un context general negatiu, destaca l'evolució de les llicències d'activitat com a aspecte favorable, si bé pot tractar-se d'una tendència vinculada a la crisi i processos d'autoocupació. A finals del 3r trimestre el nombre acumulat de llicències d’activitat arribava a 685, un 15,3% més que l’acumulat de l’any anterior. Així mateix, el nombre de llicències d’obres també ha augmentat. Aquest increment s’ha centrat en les obres menors, la qual cosa apunta cap a la rehabilitació com a possibilitat de futur per al malmès sector de la construcció. En aquest cas, en l’acumulat anual fins el 3r trimestre de 2011 s’havien atorgat 217 permisos d’obra menor, un 30,9% més que l’any anterior.

 

 

Continua creixent l’atur registrat, i accelera el seu ritme de creixement

 

El mercat laboral és un dels àmbit que pateix amb més intensitat els efectes de la crisi econòmica. En termes absoluts, els serveis és el sector més augmenta la desocupació; per edats, l’alça més important de l’atur té lloc entre els majors de 44 anys; i per nivell d’instrucció, l’increment més important de desocupats té lloc entre els que tenen estudis secundaris.

 

A finals del 2011 hi havia 13.739 desocupats registrats a Mataró, el que suposa un increment interanual del 10,8%, i situa la taxa d’atur en el 20,5% de la població activa estimada. Les dades més recents, publicades a través dels butlletins de l’Observatori del mercat de treball de Mataró, situen el nombre de desocupats registrats al mes de març del 2012 en 14.346, el que suposa un creixement interanual del 6,3%, i situa la taxa d’atur registrat en el 21,4%,

 

Pel que fa a la contractació, en el 2011, les empreses mataronines han comunicat 26.220 contractacions, 1.228 contractes menys que al 2010, el que en termes relatius representa un descens del -4,5%. El 12,1% d’aquests contractes han estat fixos. Les darreres dades disponibles de contractació a la ciutat –que també apareixen a l’Observatori del mercat de treball de Mataró–, situen el volum de contractes registrats entre abril del 2011 i març del 2012 en 25.449, el que suposa un descens interanual del -8,2%.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat 36 a Mataró entre octubre del 2010 i setembre del 2011, que han afectat a 396 treballadors, el que significa que el nombre de treballadors afectats per expedients s’ha incrementat un 43,5% respecte del mateix període de l’any anterior.

 

 

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

 

En l’apartat de consum, el principal indicador indirecte que el mesura –la matriculació de turismes– presenta una reculada interanual del -23%. El total d’unitats matriculades a la ciutat entre octubre del 2010 i setembre del 2011 ha estat de 1.712, xifra que representa el 67,1% del total de vehicles matriculats a la ciutat durant aquest període. Del descens en la matriculació de turismes se’n dedueix que el consum global a la ciutat es desaccelera, en part, perquè s’han acabat els ajuts del Pla 2000E, però també perquè l’atur a la ciutat continua situat en unes cotes molt elevades, amb una taxa per sobre del 20%.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un -5,6% interanual durant els nou primers del 2011, assolint un intensitat mitjana diària de 48.756 vehicles. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, en l’acumulat anual fins al mes de setembre del 2011 van haver-n’hi 4,83 milions, xifra que suposa un ascens del 2,5% respecte al mateix període del 2010. Els usuaris de l’autobús interurbà, han seguit la línia ascendent dels usuaris de l’autobús urbà, ja que entre octubre del 2010 i setembre del 20011 van haver-hi 1,83 milions de passatgers, un 8,6% més que al mateix període del 2010.

 

El percentatge de recollida selectiva global al conjunt de la ciutat es manté força estable al voltant del 38%, si bé els diversos indicadors que componen l’apartat evolucionen de manera dispar. El paper i la fracció orgànica redueixen el volum recollit en un -10% i un -2% interanual, respectivament. Per contra, els envasos i el vidre s’han incrementat un 2,1% i un 1,4% interanual, respectivament. Un indicador que sembla que està esgotant el seu recorregut és l’entrada de vehicles a la deixalleria, ja que en aquest informe l’indicador presenta novament un descens interanual, amb un valor del -0,4% interanual, la qual cosa situa el total de vehicles que han passat per la deixalleria en 53.352.

 

 

Monogràfic sobre la temporalitat a la contractació

 

En el primer monogràfic es fa una anàlisi descriptiva de la temporalitat dels assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social a partir de les dades de la mostra continua de vides laborals (MCVL) de l’any 2010, des d’una doble vessant: els assalariats en alta laboral que resideixen a Mataró –separant els que treballen al propi municipi dels que ho fan fora– i els assalariats en alta laboral que treballen a Mataró però que no hi resideixen. El 77,44 % dels assalariats residents a Mataró tenen contracte indefinit.

 

La proporció entre contractes indefinits i temporals ha variat, ja que aquests últims són precisament els que s’han anat eliminant en major part a causa quant l’atur ha estat més dràstic. Pel que fa a la franja d’edat, continua destacant que hi ha més temporalitat entre els joves que en la gent gran i, per sectors, és la indústria la que té major nombre de contractes indefinits.

 

 

Monogràfic sobre l’enquesta d’imatge i balanç de la gestió municipal

 

En el segon monogràfic s’inclouen els resultats principals de la darrera edició de l’enquesta de percepció ciutadana “Imatge i balanç de la gestió municipal”, realitzada pel Servei d’Avaluació i Qualitat del Departament de Presidència de la Diputació de Barcelona, a partir de l’encàrrec de l’Ajuntament de Mataró.

 

L’enquesta va ser realitzada telefònicament a 800 persones entre el 29 de novembre i el 7 desembre de 2011 i presenta un marge d’error de +/- 3,5 %.

 

Entre les dades més rellevants que aporta l’enquesta, que es feia cada dos anys i passarà a fer-se cada any, hi ha:

 

-La satisfacció de viure a Mataró continua sent elevat. Tres de cada quatre persones està molt o bastant satisfeta de viure a la ciutat.

-La visió de la ciutat és més negativa respecte l’anterior enquesta. Els enquestats veuen un futur pròxim més pessimista, marcat pel context socioeconòmic.


-L’aspecte més valorat de la ciutat és la plajta i el mar (30,3%), seguit del fet que hi ha de tot/serveis (12,8%) i de l’oferta comercial (12,1%).


-La gestió municipal aprova amb un 5,5 de nota mitjana, xifra molt similar a la de l’any 2010, que va ser de 5,7.

-El principal problema de Mataró és l’atur (41,4% ), seguit de la immigració (33,9%), a molt distància de la seguretat (17%) i la neteja (8,5%).

-L’aparcament és l’únic aspecte de la gestió municipal que suspén, amb un 3,8 de nota, i el més valorat continua sent les platges (7,2), el transport públic (7,1) i la recollida d’escombraries (6,8).

-Els enquestats continuen pensant que els estrangers no comunitaris són molt o bastant nombrosos.

-La majoria de la gent diu informar-se del que passa a Mataró a través dels mitjans gratuïts Capgròs (53,6%) i Tot Mataró (52,2%). Un 11, 6 % a través d’m1tv, un 10,8 del butlletí municipal, un 6,1% del web de l’Ajuntament, un 5,8% d’El Punt, i el restant, parlant amb la gent.

-El grau de coneixement dels mitjans públics és elevat: el 22,1% dels enquestats declaren haver vist m1tv en la darrera setmana i el 16,1 % haver escoltat Mataró Ràdio.