Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03/04/2008

Escoltar

03/04/2008

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

2785/2008 de 31 de març

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 3 d'abril de 2008.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 3 d'abril de 2008, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 7 de febrer de 2008.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP en solidaritat amb el Tibet.

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la situació al Tibet.

DICTAMENS

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

5 Aprovació inicial de la modificació dels estatuts del Patronat Municipal d'Esports.

6 Aprovació inicial de la modificació dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 Donar compte de la liquidació pressupostària de l'exercici 2007.

8 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació dues operacions de préstec: una de préstec hipotecari convingut, d'import màxim 3.062.105,00 euros, per finançar la construcció de 30 habitatges de protecció oficial al Sector de Can Gassol i un préstec lliure, d'import màxim 755.027,00 euros, per finançar la construcció d'un local i 44 places d'aparcament al sector de Can Gassol.

9 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació de vàries operacions de préstec hipotecari, d'import global màxim 3.600.000,00 euros, per finançar l'Oferta Pública d'Aquisició d'Habitatges de l'exercici 2008.

10 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació d'una operació de préstec hipotecari, d'import màxim 21.000.000,00 euros, per finançar la construcció d'un Edifici terciari al Rengle.

11 Constitució d'un usdefruit sobre el pis del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, escala A, pis àtic porta A, a favor de la Societat Municipal PROHABITATGE, SAU.

12 Desafectació de l'habitatge del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, escala A, 4rt pis porta B.

-Servei d'Ingressos-

13 Aprovació preus públics Patronat de Cultura.

14 Aprovació preus públics Institut Municipal d'Educació.

-Servei de Recursos Humans-

15 Proposta de modificació del lloc de treball d'administratiu/va 1 del servei de la Policia Local.

16 Declaració de segona activitat de dos funcionaris amb exercici concurrent amb el lloc de treball.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

17 Aprovar la rectificació d'error material detectat en el Text Refós del PMU IVECO-RENFE-FARINERA VEINAT DE VALLDEIX.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

18 Acceptar la subvenció del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2007-2008.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació de l'atur a Mataró.

PRECS I PREGUNTES

20 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè es millori la situació viària del carrer Calassanç Marquès.

21 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la proliferació d'edificis que incompleixen les normes urbanístiques pel que fa als materials i als colors de les façanes.

22 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre les previsions del govern municipal per a l'aprofitament de l'aigua en la situació actual de sequera.

23 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè es millori l'estat de les pantalles acústiques situades a l'autovia de Mataró-Granollers (C-60).

24 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular referent a la subrogació dels contractes de treball.

25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el premi a la labor efectuada de GINTRA als treballadors de l'empresa privada Logístiques Escolano.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'augment de l'atur a Mataró.

27 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la manifestació ocupa de dissabte 29 de març de 2008.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a la cessió de la col.lecció d'art contemporani del Sr. Lluís Bassat.

29 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el pagament de 41.323 € als treballadors de Logísticas Escolano per part de GINTRA.

30 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les mesures a prendre durant la sequera.

ACTA NÚM. 06/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 D'ABRIL DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres d'abril de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 3 de l'ordre del dia

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 3 de l'ordre del dia

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

No assisteixen els senyors :

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 7 DE FEBRER DE 2008.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (22).

2 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s'incorporen a la sessió la Sra. Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista i el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 3 i 4 per venir referits a temàtiques coincidents.

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP EN SOLIDARITAT AMB EL TIBET.

S'adhereixen a la proposta el grup municipal de Convergència i Unió i el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Enguany, la ciutat de Pequín organitzarà els Jocs Olímpics. Tal com sabem, aquest esdeveniment té una gran repercussió internacional. Pequín 2008 serà la carta de presentació del govern de la Xina, que pretén trobar complicitats arreu del món que s'ajustin al seu vertiginós creixement econòmic. Però la democratització de la Xina continua essent una assignatura pendent, la qual cosa fa molt difícil que es pugui apel·lar a l'esperit olímpic de fraternitat entre els pobles mentre el poble xinès no té garantits els drets democràtics i humans bàsics.

Aquesta situació és encara més greu en el cas del Tibet, una nació ocupada per la Xina el 1950. No podem fer veure que no passa res, perquè, avui, al Tibet s'està perpetrant un genocidi del qual serem còmplices si després participem en els fastos dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Coincidint amb l'encesa de la flama olímpica, una part important del poble tibetà s'ha alçat per denunciar la situació que pateix. Els lluitadors tibetans reclamen:

  • Que s'aturi el trasllat de colons xinesos al Tibet i la discriminació dels tibetans.
  • Que es protegeixi i preservi la identitat tibetana: cultura, llengua, medi ambient i tradicions religioses del Tibet.
  • El compliment de la llei al Tibet.
  • L'alliberament immediat de tots els presoners polítics tibetans, incloent el genuí Panchen Lama Gedhun Choekyi Nyima (desaparegut fa 12 anys).
  • Que es posi fi a la política d'avortaments forçats, infanticidis i esterilitzacions de les dones tibetanes.
  • Que cessin els atacs contra el Dalai Lama i que aquest dirigent espiritual pugui tornar lliurement al Tibet.

És important que des de la ciutat de Mataró i des de totes les institucions catalanes s'expressi, sense reserves, la nostra solidaritat amb la lluita del Tibet per la seva llibertat. Conseqüentment, cal traslladar als organismes esportius i internacionals el nostre refús a participar en les olimpíades de Pequín 2008 mentre el govern xinès no respecti els drets humans i col·lectius bàsics del poble tibetà, una situació que només es podrà assolir amb la plena democratització de la Xina i el respecte al dret dels pobles a l'Autodeterminació.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa que el Ple de l'Ajuntament prengui els següents

ACORDS

1.- Denunciar la manca de llibertat, l'absència de democràcia i la violació dels drets humans que envolten l'organització dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.

2.- Denunciar l'ocupació xinesa del Tibet i la repressió indiscriminada que està patint el poble tibetà coincidint amb la celebració del Jocs Olímpics de Pequín 2008.

3.- Exigir a la Unió Europea i a les Nacions Unides una investigació independent que permeti esclarir la situació actual dels drets humans al Tibet.

4.- Emplaçar els esportistes catalans, els organismes esportius (Comitè Olímpic Català i Comitè Olímpic Internacional) i el conjunt d'institucions catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Parlaments autonòmics de Catalunya, Illes Balears i País Valencià) perquè manifestin públicament la solidaritat amb la lluita del Tibet per la seva llibertat, a l'empara del Dret dels Pobles a l'Autodeterminació com a via per a la resolució pacífica dels conflictes.

5.- Traslladar aquests acords al govern de la Xina i al govern tibetà a l'exili."

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA SITUACIÓ AL TIBET.

El grup municipal Socialista s'adhereix a la proposta i la fan conjunta.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Atesos els recents esdeveniments de repressió violenta dels defensors de la democràcia i dels drets humans al Tibet, així com la falta de llibertats democràtiques a la República Popular Xina.

Atesa la convicció del Ple de l'Ajuntament de Mataró que les llibertats democràtiques i els drets humans són valors universals, que no poden ser subordinats per interessos geopolítics, econòmics o ideològics.

Atesa la nostra convicció que en el món global l' opinió dels ciutadans i de la societat civil de les democràcies té una força moral i política sobre els governs representatius i les empreses que es relacionen amb el Govern xinès.

Per tot això, proposen l'aprovació en el Ple dels següents

ACORDS

1. Proclamar el dret de tots els habitants de la República Popular Xina i del Tibet a viure en un règim ple de llibertats democràtiques i de respecte dels drets humans.

2. Exigir els governs de la Unió Europea una acció més decidida en defensa dels drets humans a la República Popular Xina i perquè aquesta respecti la llengua, cultura, religió i tradicions dels ciutadans del Tibet.

3. Condemnar tota la violència que es produeix al Tíbet i exigir al Govern xinès que aturi la repressió violenta i tracti als seus ciutadans en conformitat amb els estàndards internacionals, facilitin la transparència i el lliure accés de la premsa al Tibet.

4. Expressem el nostre respecte per la posició del Dalai-Lama, la màxima autoritat religiosa del Tibet, que ha manifestat el seu compromís amb la no-violència i a favor de l'autonomia i no de la independència del Tibet.

5. Considerem que la resolució no violenta del conflicte hauria de respectar els tres principis exposats per l'Alt Representant de la UE per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana: la defensa del patrimoni cultural del Tibet, el reconeixement de la integritat territorial de la Xina, i la fi de la violència i l'obertura d'un diàleg constructiu entre Beijing i les autoritats tibetanes."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença dient que la situació del Tibet arran de la invasió xinesa és ben coneguda per tothom per la repercussió mediàtica que ha tingut, i, per tant, no cal estendre's. Simplement per anunciar el vot contrari d'ERC a la proposta de resolució del PP pel fet de no incorporar el reconeixement del dret d'autodeterminació del poble tibetà.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia que el seu grup s'abstindrà en totes dues votacions, perquè més enllà d'entrar a valorar si els dos grups municipals que han proposat les dues mocions poden erigir-se en defensors dels drets humans, donat que la seva trajectòria política recent ens porta a parlar d'una banda de la invasió d'Iraq i de l'altra de la justificació del terrorisme com a mitjà per assolir objectius polítics, el motiu de l'abstenció del grup vol ser una denúncia a la interpretació partidista de la situació complexa que es viu avui al Tibet.

Són dues mocions que lluny de recollir les paraules del Dalai Lama sobre la pau dels tibetans estan pensades per acontentar les seves pròpies parròquies polítiques: uns, des del punt de vista espanyol i autonomista, i els altres, des del punt de vista català i independentista. Ens preguntem, continua sent una ideologia política? Però, i els tibetans? I les declaracions del Dalai Lama?

Deixem de fer gran declaracions per exigir, en concret, a la Unió Europea que es doti d'una veu ferma i única davant del context internacional, atès que avui Europa representa una illa de respecte als drets humans al món. Que faci un pas endavant per legitimar el govern tibetà a l'exili i pugui entrar a negociar amb el govern xinès, i que nomeni un enviat especial de la Unió Europea al Tibet per tal de treballar a fi de crear aquest marc de diàleg. Hauran de treballar junts per trobar una solució a la crisi.

Nosaltres pensem que els Jocs Olímpics són una oportunitat. Hem d'exigir a la UE que sigui valenta a l'hora d'exigir un canvi d'actitud a les autoritats xineses, només així, a través del diàleg, els xinesos i els tibetans podran arribar a un acord de pau i de convivència pacífica amb o sense estat. Aquest és el missatge del Dalai Lama i que volíem recordar aquí en el ple municipal.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia que el seu grup se sumarà a la proposta de resolució alternativa presentada pel PP, malgrat discrepin amb el grup Popular en el sentit que l'esquerra majoritària sempre ha estat preocupada pels drets humans, almenys si parlem del PSC, i que també tinguin dubtes de si el Ple de l'Ajuntament és el lloc idoni per tractar aquests temes que tenen a veure més amb la política internacional.

D'altra banda, el Sr. Bassas lamenta que a la proposta de la CUP, malgrat els maquillatges que li han fet, es mantinguin punts que no es poden acceptar:

El primer d'ells és la referència als Jocs Olímpics, inclosa una demanda concreta als esportistes perquè deixin de fer d'esportistes i es dediquin a una altra cosa, perquè això no ajuda a evitar el boicot als Jocs de Pequín, ni tampoc ajuda a encaminar la solució del conflicte cap al diàleg, ni a evitar la internacionalització del conflicte per la confluència d'interessos que no són estrictament els dels propis ciutadans que l'estan patint.

La segon raó per la qual no ens sumarem a la proposta de la CUP és perquè no sabem massa si parlem de Catalunya o del Tibet, o de l'imaginari nacionalista que té aquest grup o dels ciutadans del Tibet. Del que es tracta aquí és parlar dels drets humans, que és allò que ens ha d'unir, i no estrictament de la nostra visió partidària d'alguns conflictes. És curiós que es demani diàleg aquí en conflictes d'aquest tipus i, en canvi, no se citi allà. També ho és que quan es tracta de fer una condemna explícita de la violència no s'expressi aquí i, en canvi, se citi allà. Per tant, segurament és una proposta més vinculada a la ideologia independentista del que convindria: ni el Tibet és Catalunya, ni el Dalai Lama és l'Abat de Montserrat.

En canvi, la proposta alternativa del PP concentra de forma molt clara la denúncia a la repressió i a la manca de llibertat que s'està produint al Tibet, reconeix els drets dels tibetans, inclosos els seus drets nacionals, i es manifesta en pro del diàleg com a via de solució del conflicte.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que segurament aquest no és el lloc adequat per resoldre aquest problema, però el que sí tenim tots els que estem aquí són conviccions i el que estem fent aquí és defensar-les i compartir-les, per saber si som pocs o molts que hi estem a favor. Ara bé, sembla que tenim dues propostes sobre la taula, o dues i mitja, potser, perquè el grup d'ICV-EUiA, a qui respecto profundament, ens ha presentat gairebé una proposta alternativa sense atrevir-s'hi massa, deixant de banda les dues propostes formalment presentades, cosa amb què no hi estic d'acord. Tampoc no estic d'acord amb què es digui que això és de consum intern de les pròpies parròquies. És molt important que la gent vegi quins grups de la sala som capaços de posar-nos d'acord amb aquelles conviccions que tenim.

D'altra banda, no comparteixo el que s'ha dit que la proposta inicial de la CUP ha estat maquillada, perquè almenys amb CiU el que hi ha hagut és diàleg per acostar posicions i arribar a un consens, com també s'ha fet amb el grup d'ERC. Això demostra que quan la gent parla és capaç d'arribar a un punt d'entesa. El que és evident, però, és que el PSC ni tan sols se l'ha acabat mirant perquè ens ha parlat de coses que no consten en la declaració final sobre no sé quina obligació i no sé quins esportistes. Potser això sí que formava part de la proposta inicial però no de la final, cosa que demostra que el grup Socialista ja tenia pensat no votar la proposta dels nacionalistes catalans i sí que estaven decidits a votar la proposta del PP, de qui vostès no se n'han cansat de separar durant el seu al·legat però a qui a l'hora de la veritat fan gairebé sempre costat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, reitera el fet que aquesta proposta no és una proposta de consum intern per a la parròquia. Senzillament hem expressat textualment allò que estan reclamant els lluitadors tibetans. Qui hi hagi vist semblances, que s'ho repensi.

Els senyors del PP demostren una urticària extrema a l'hora de plantejar els drets de qualsevol poble. Quan nosaltres plantegem que qualsevol poble pugui exercir el seu dret d'autodeterminació, un dret universal, sigui el tibetà o el de qualsevol altre lloc del món, els ve com un neguit que és preocupant. Ara, si són pobles amb un Estat al darrere, vostès actuen d'una altra manera.

La proposta del PP és una proposta molt radical, perquè ens demanen respectar el reconeixement a la integritat de la totalitat de la Xina. Això em sembla que és un disbarat monumental perquè en el cas del Tibet, estem parlant d'una nació mil·lenària recentment ocupada per la força de les armes de l'exèrcit xinès; un exèrcit que ara fa 58 anys va provocar més de 90.000 assassinats, més de 10.000 empresonaments, l'exili de tot el govern tibetà fora del seu territori. La proposta del PP és com defensar l'ocupació il·legal d'una nació per la força de les armes.

Respecte al PSC, cal recordar que fa poc en plena campanya electoral es mostraven com el gran partit per aturar el PP. Però ja es veu que en qüestions relacionades amb els drets dels pobles, van de bracet del PP; i això ho feien enaltint la bandera del catalanisme.

El Dalai Lama és per a nosaltres un líder espiritual que cal respectar i reivindicar el seu dret a retornar al seu país. El problema de fons és que el poble tibetà no té el dret a decidir què volen fer del seu poble, desenvolupar la seva cultura... Senzillament estem reclamant que els mateixos tibetans puguin decidir cap on volen anar.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que el Sr. Safont-Tria l'acusa de patir un efecte físic, urticària, quan sent parlar dels drets d'autodeterminació dels pobles... però urticària pateix quan sent parlar algunes persones que volen parlar en nom d'uns suposats drets col·lectius o en nom dels pobles, perquè habitualment això sol acabar en camps de concentració i per això em preocupa una miqueta.

El tema de la integritat no ho dic jo, ho diu el Sr. Solana en nom de la Unió Europea i és, per tant, un posicionament oficial de la Comissió Europea. D'altra banda, vostè ho ha dit bé, el Dalai Lama és un líder espiritual, però no és un líder polític, i ell no defensa la separació del Tibet de la Xina, entre d'altres, perquè històricament el Tibet sempre ha estat vinculat a la Xina. El que ha patit en tot cas, i això sí que li accepto, ha estat una ocupació cultural o una repressió religiosa, però no es pot considerar que històricament el Tibet pugui dir-se una nació.

Respecte a la Sra. Guirao, estic d'acord amb gairebé tot el que ha dit, el que passa és que vostè ha estat un pèl imprudent, perquè barrejar en el mateix sac una decisió que vam prendre determinats governs democràtics del món, entre ells Espanya, d'intervenir a Iraq amb aquells que fan un tret al cap covardament per assassinar algú a sang freda perquè pensa de manera diferent. En tot cas, es pot discutir la idoneïtat de la decisió i probablement fos un error vist amb la perspectiva del temps, però ja està.

Jo a vostè també li podria retreure determinades actituds autocomplaents amb la dictadura cubana, o altres temes que li farien sortir els colors, però no es tracta d'això.

La senyora Quiteria Guirao expressa que el seu grup, tant la Conxita com ella, han justificat la seva abstenció amb unes raons molt concretes, i aquí no cal entrar ara ni amb Cuba, ni amb Xina, ni amb Rússia...

No hem assolit una moció conjunta, perquè en aquest tema és bastant difícil, i tampoc nosaltres hem presentat una proposta alternativa. L'únic que hem fet ha estat remarcar la posició fonamental que té la Comunitat Europea, que és la que ha de moure fils i ha de fer una política activa perquè els drets humans al món siguin una realitat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pels grups municipals de la CUP, CIU i ERC :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 10, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal Socialista (10).

Abstencions: 2, corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la proposta presentada pels grups municipals del PPC i PSC :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal Socialista (10).

Vots en contra: 10, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 2, corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

DICTÀMENS

El Sr. Alcalde adverteix que hi ha un error en l'ordre del dia i allà on posa CMI d'Innovació i Presidència, cal posar-hi Comissió Especial d'Organització.

-Comissió Especial d'Organització-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 5 i 6 per venir referits a temàtiques coincidents.

5 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, president del Patronat Municipal d'Esports, presenta la proposta següent:

"Relació de fets.

L'Ajuntament de Mataró va crear l'any 1984, el Patronat Municipal d'Esports amb la voluntat de facilitar la participació dels diversos sectors, col·lectius i persones implicats en els serveis esportius de la ciutat, planificar nous equipaments, impulsar nous programes i una política de concertació amb el sector associatiu amb vocació de servei públic.

En aquest període, les polítiques esportives locals han ampliat el seu abast amb nous àmbits d'actuació i ha calgut adequar les estratègies d'actuació a les noves realitats socials. L'àmbit de la gestió esportiva ha experimentat, doncs, una diversificació i especialització considerable.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d' Esports per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur que planteja el desplegament de la política esportiva municipal a Mataró.

Vistes les esmenes presentades a la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró en data 27 de març de 2008 pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta d'Estatuts, escau respondre el sentit següent:

A) ESMENA PRIMERA

- PREÀMBUL

Suprimir-lo en la seva integritat.

La modificació de la figura jurídica, i conseqüentment dels seus estatuts, de l'organisme autònom local que gestiona, organitza i administra les competències municipals en matèria d'esports, no pot servir d'excusa perquè el govern hi incorpori un preàmbul amb la finalitat de fer-se autopropaganda.

L'objectiu del Preàmbul és explicar els motius pels quals es planteja modificar els estatuts de l'Organisme Autònom actual i els principis que inspiren la proposta. En el Preàmbul es parla de Mataró quan es fa referència als orígens dels actuals Patronats i, després, es fan unes consideracions sobre "les polítiques esportives locals" i sobre "el sector públic entès de forma global, i el sector públic local en particular". Al final es concreta perquè es fa aquesta renovació d'Estatuts d'acord amb el model previ que va ser explicat amb anterioritat. En cap cas es pot considerar un mitjà propagandístic i es proposa mantenir-lo.

B) ESMENA SEGONA

TÍTOL II. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Capítol primer. El Consell Rector

Article 9è.-

Apartat c)

Substituir: Quatre vocals a proposta de la Comissió informativa corresponent entre les persones de reconegut prestigi per la seva dedicació i coneixement del món de l'esport.

Per: A iniciativa de la Presidència o per acord del Consell Rector, es podrà convidar persones de prestigi i coneixements reconeguts per tal que aquestes aportin la seva opinió sobre temes concrets a tractar. Aquestes persones participaran amb veu, però sense vot.

Un dels pilars fonamentals de la gestió de les competències municipals en matèria d'Esports a través d'un Organisme Autònom Local és el fet que possibilita la participació ciutadana en els seus òrgans de Govern. La proposta del Grup Municipal de CiU significaria reduir el nombre de vocals del Consell Rector que provenen del sector de l'Esport i, per tant, una reducció de la participació ciutadana en aquests òrgans de Govern. D'altra banda, l'article 12.9 ja preveu que "a les reunions hi poden assistir, amb veu i sense vot, els tècnics que el president estimi oportú per tal d'informar sobre els assumptes sotmesos a debat en la reunió".

C) ESMENA TERCERA

Article 12è.- Funcionament

Modificar "El Consell Rector es reunirà quatre vegades a l'any amb caràcter ordinari" per "El Consell Rector es reunirà dotze vegades a l'any amb caràcter ordinari".

A la vista de les sèries històriques del nombre de reunions de l'actual Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, s'accepta parcialment l'esmena i es proposa que el punt 1 de l'article 12 tingui el següent redactat:

"El Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

D) ESMENA QUARTA

Capítol segon. Del Director-gerent

Article 16è.-

Afegir, al final del primer paràgraf: Després d'un procés de selecció en el qual es fixarà prèviament el perfil professional de la persona que hagi d'ocupar el lloc i del que se'n donarà compte a la CIM de Serveis Centrals.

Pel que respecta al perfil professional de la persona que ha d'ocupar el lloc de Director-gerent, el segon paràgraf de l'article 16 estableix que "el Director-gerent tindrà la vinculació jurídica de funcionari eventual de caràcter directiu o les que, en desplegament de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, es puguin establir per a la funció pública directiva". El desplegament de l'EBEP, per tant, serà el que des del punt de vista normatiu precisi les formes d'accés a la funció pública directiva.

Pel que respecta a la possibilitat de donar compte a la CMI de Serveis Centrals, el primer paràgraf de l'article 16 estableix que "el Director-gerent garanteix el funciona-ment de l'IE. el càrrec de gerent és ocupat per persona qualificada i nomenat pel ple de l'Ajuntament a proposta de la Presidència de l'Institut". i l'article 13 atorga al President, entre altres l'atribució de "sotmetre al Ple de l'Ajuntament la proposta de nomenament o cessament de la direcció de l'IE". el nomenament per part del Ple de l'Ajuntament ja porta implícit un dictamen de la comissió municipal informativa corresponent, la que tingui les competències en matèria d'esports. en aquest cas no es tracta de la CMI de serveis centrals, sinó de la CMI de serveis personals.

E) ESMENA CINQUENA

TÍTOL VII. SERVEIS DE GESTIÓ INTEGRADA I COORDINACIÓ

Article 39è.-

Afegir, al final de l'article: La comissió de seguiment rendirà comptes, com a mínim, dos cops l'any a la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals.

L'article 39 estableix que "per realitzar el seguiment dels contractes-programa es crearà una comissió de la qual en formaran part...". Es tracta, doncs, d'una comissió de treball que té l'encàrrec de realitzar el seguiment dels contractes-programa. Les comissions de treball no han de donar comptes obligatòriament a cap Comissió Informativa Municipal. Per bé que la voluntat de transparència aconselli informar del seguiment realitzat, aquest no és un aspecte que s'hagi d'incloure en el redactat dels Estatuts d'un Organisme Autònom.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar les esmenes primera, segona, quarta i cinquena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució.

Segon.- Acceptar parcialment l'esmena tercera presentada pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports, restant el redactat del punt 1 de l'article 12 de la manera següent:

"El Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

Tercer.- Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports, que quedaran redactats d'acord amb el text adjunt a aquesta proposta incorporant l'esmena acceptada parcialment en el punt anterior

Segon.- Donar la corresponent informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, DOGC i al BOP de Barcelona, per tal que es puguin presentar reclamacions i suggeriments. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment durant aquest termini, l'acord inicial esdevindrà definitiu."

6 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

L'Ajuntament de Mataró va crear l'any 1982, el Patronat Municipal de Cultura amb la voluntat de facilitar la participació dels diversos sectors, col·lectius i persones implicats en els serveis culturals de la ciutat, posar la cultura a l'abast dels ciutadans, planificar de nous equipaments, impulsar nous programes i una política de concertació amb el sector associatiu amb vocació de servei públic.

En aquest període, les polítiques culturals locals han ampliat el seu abast amb nous àmbits d'actuació i ha calgut adequar les estratègies d'actuació a les noves realitats socials. L'àmbit de la gestió cultural ha experimentat, doncs, una diversificació i especialització considerable.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur que planteja el desplegament de la política cultural municipal a Mataró.

Vistes les esmenes presentades a la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró en data 27 de març de 2008 pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació d'Estatuts, escau respondre el sentit següent:

A) ESMENA PRIMERA

PREÀMBUL

Suprimir-lo en la seva integritat.

La modificació de la figura jurídica, i conseqüentment dels seus estatuts, de l'organisme autònom local que gestiona, organitza i administra les competències municipals en matèria de cultura, no pot servir d'excusa perquè el govern hi incorpori un preàmbul amb la finalitat de fer-se autopropaganda.

L'objectiu del Preàmbul és explicar els motius pels quals es planteja modificar els estatuts de l'Organisme Autònom actual i els principis que inspiren la proposta. En el Preàmbul es parla de Mataró quan es fa referència als orígens dels actuals Patronats i, després, es fan unes consideracions sobre "les polítiques culturals locals" i sobre "el sector públic entès de forma global, i el sector públic local en particular". Al final es concreta perquè es fa aquesta renovació d'Estatuts d'acord amb el model previ que va ser explicat amb anterioritat. En cap cas es pot considerar un mitjà propagandístic i es proposa mantenir-lo.

B) ESMENA SEGONA

TÍTOL II. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Capítol primer. El Consell Rector

Article 9è.-

Apartat c)

Modificar el punt que parla de "Sis representants escollits (...)" per un altre que digui " Sis membres escollits per l'assemblea de representants de les entitats culturals de Mataró"

Els estatuts garanteixen la participació de les associacions i entitats culturals al Consell Rector. El redactat indica que seran vocals del Consell Rector sis representants del món associatiu cultural. Les característiques del sector cultural aconsellen, per garantir que hi siguin presents els diferents àmbits, que siguin escollits de forma participativa però d'acord amb criteris de representativitat sectorial.

C) ESMENA TERCERA

Article 9è.-

Apartat c)

Substituir: Dos vocals nomenats pel Ple municipal a proposta de la Presidència de l'Institut entre persones de reconegut prestigi en el món de la cultura.

Per: A iniciativa de la Presidència o per acord del Consell Rector, es podrà convidar persones de prestigi i coneixements reconeguts per tal que aquestes aportin la seva opinió sobre temes concrets a tractar. Aquestes persones participaran amb veu, però sense vot.

Un dels pilars fonamentals de la gestió de les competències municipals en matèria de Cultura a través d'un Organisme Autònom Local és el fet que possibilita la participació ciutadana en els seus òrgans de Govern. La proposta del Grup Municipal de CiU significaria reduir el nombre de vocals del Consell Rector que provenen del sector de la Cultura i, per tant, una reducció de la participació ciutadana en aquests òrgans de Govern. D'altra banda, l'article 12.9 ja preveu que "a les reunions hi poden assistir, amb veu i sense vot, els tècnics que el president estimi oportú per tal d'informar sobre els assumptes sotmesos a debat en la reunió".

D) ESMENA QUARTA

Article 12è.- Funcionament

1. Modificar "El Consell Rector es reunirà quatre vegades a l'any amb caràcter ordinari" per "El Consell Rector es reunirà dotze vegades a l'any amb caràcter ordinari".

A la vista de les sèries històriques del nombre de reunions de l'actual Consell Plenari del Patronat Municipal de Cultura, s'accepta parcialment l'esmena i es proposa que el punt 1 de l'article 12 tingui el següent redactat:

"El Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

E) ESMENA CINQUENA

Capítol segon. Del Director-gerent

Article 16è.-

Afegir, al final del primer paràgraf: Després d'un procés de selecció en el qual es fixarà prèviament el perfil professional de la persona que hagi d'ocupar el lloc i del que se'n donarà compte a la CIM de Serveis Centrals.

Pel que respecta al perfil professional de la persona que ha d'ocupar el lloc de Director-gerent, el segon paràgraf de l'article 16 estableix que "el Director-gerent tindrà la vinculació jurídica de funcionari eventual de caràcter directiu o les que, en desplegament de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, es puguin establir per a la funció pública directiva". El desplegament de l'EBEP, per tant, serà el que des del punt de vista normatiu precisi les formes d'accés a la funció pública directiva.

Pel que respecta a la possibilitat de donar compte a la CMI de Serveis Territorials, el primer paràgraf de l'article 16 estableix que "el Director-Gerent garanteix el funcionament de l'IMAC. El càrrec de gerent és ocupat per persona qualificada i nomenat pel Ple de l'Ajuntament a proposta de la Presidència de l'Institut". I l'article 14 atorga al President, entre d'altres l'atribució de "sotmetre al Ple de l'Ajuntament la proposta de nomenament o cessament de la direcció de l'IMAC". El nomenament per part del Ple de l'Ajuntament ja porta implícit un dictamen de la Comissió Municipal Informativa corresponent, la que tingui les competències en matèria de Cultura. En aquest cas no es tracta de la CMI de Serveis Centrals, sinó de la CMI de Serveis Personals.

F) ESMENA SISENA

TÍTOL VII. SERVEIS DE GESTIÓ INTEGRADA I COORDINACIÓ

Article 39è.-

Afegir, al final de l'article: La comissió de seguiment rendirà comptes, com a mínim, dos cops l'any a la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals.

L'article 39 estableix que "per realitzar el seguiment dels contractes-programa es crearà una comissió de la qual en formaran part...". Es tracta, doncs, d'una comissió de treball que té l'encàrrec de realitzar el seguiment dels contractes-programa. Les comissions de treball no han de donar comptes obligatòriament a cap Comissió Informativa Municipal. Per bé que la voluntat de transparència aconselli informar del seguiment realitzat, aquest no és un aspecte que s'hagi d'incloure en el redactat dels Estatuts d'un Organisme Autònom.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar les esmenes primera, segona, tercera, cinquena i sisena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució.

Segon.- Estimar parcialment l'esmena quarta presentada pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, restant el redactat del punt 1 de l'article 12 de la manera següent:

"El Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

Tercer.- Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, que quedaran redactats d'acord amb el text adjunt a aquesta resolució incorporant l'esmena estimada parcialment en l'apartat dispositiu segon.

Quart.- Donar la corresponent informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, DOGC i al BOP de Barcelona, per tal que es puguin presentar reclamacions i suggeriments. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment durant aquest termini, l'acord inicial esdevindrà definitiu."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença fent referència a l'any que s'ha perdut de mandat pel que fa al funcionament dels patronats i les persones que n'haguessin pogut formar part de forma participativa. S'ha perdut la possibilitat de debatre la creació d'aquests nous instituts. Durant aquest any, s'ha aprovat un pressupost per decret, s'ha nomenat un Director del Patronat Municipal de Cultura sense poder-ne parlar a la Junta Executiva d'aquest Patronat i les competències han estat totes traspassades als seus Presidents sense que hi hagués cap debat de la política cultural i esportiva. Aquest és el primer defecte que conté la proposta.

No ens oposem a la cerca de l'optimització de recursos. Trobem bé el traspàs de tasques administratives a l'Ajuntament però volem saber si s'ha calculat quin és l'estalvi que això representa per a la ciutat i si aquest estalvi es podria aplicar a fer política esportiva i cultural. Però, hem de saber quin objectiu perseguim i si això ens serà útil, cosa que no ens han sabut explicar fins aquest moment.

Pel que fa a la proposta dels Estatuts que ens presenten, nosaltres no hi podem donar suport avui perquè creiem que el Consell Rector nou que es forma queda escapçat perquè els agents dels respectius sectors no tindran la possibilitat de participar de la mateixa manera que ho feien fins ara. A tall d'exemple, les trobades que es preveien fins ara, que eren només quatre durant l'any i que han passat a sis €nosaltres hem fet esmenes demanant-ne una mensual€ tenen un to d'explicar el que s'està fent més que un esperit de debat o de consulta sobre per on han d'anar les polítiques d'esports i de cultura. Un altre exemple és que establir directrius generals per a l'elaboració de pressupostos és una competència que es reserva, en aquests estatuts, al President quan creiem que el President ha d'elaborar els pressupostos però que aquestes directrius s'han de poder debatre i discutir en els Consells Rectors corresponents.

En la Comissió Especial d'Organització el nostre grup es va abstenir, però, tenint en compte la seva resposta a les nostres esmenes, el nostre vot serà negatiu a l'espera de poder formar noves al·legacions amb una redacció que pugui afavorir el consens.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que els senyors Pera i Penedès el que pretenen aquí es exercitar l'art de canviar sense canviar res. És a dir, han fet vostès un esforç per modernitzar la gestió i optimitzar recursos però amb un resultat no òptim. En un moment, a més, molt oportú per fer-ho, perquè un dels àmbits en què havíem de treballar per buscar solucions a la possible paràlisi econòmica de la ciutat era el del paper que ha de tenir l'administració per dinamitzar la societat mataronina i l'activitat, entre d'altres, l'economia de la ciutat, replantejant-nos noves formes de gestió en àmbits com la cultura i l'esport.

Nosaltres no estem d'acord en la fórmula de gestió que vostès ens donen, i no tant en què si el Consell Rector s'ha de reunir més o menys vegades. És una discrepància de fons. Cal una fórmula que doni impuls a la ciutat facilitant la recerca dels objectius des del punt de vista cultural i esportiu, impulsant, també, un retorn del protagonisme a la societat civil, fugint d'aquest ànsia de control i intervencionisme en l'àmbit cultural, trobant una gestió menys costosa i més eficaç. El Patronat de Cultura ha estat un organisme deficitari i ens temem que serà encarà més intervencionista. No nego que l'Ajuntament hagi d'assumir una gestió en l'àmbit cultural i del patrimoni de la ciutat en aspectes en què no pot arribar la societat privada, però no es pot insistir en el camí de capitalitzar la cultura i d'absorbir tot el que es faci.

D'altra banda hi ha un altre aspecte, que és el moment econòmic en què vivim i que ens ha de portar cap a unes fórmules menys costoses de gestionar la cultura, atenent a uns reajustos que vostès no estan disposats a fer. Llegint els Estatuts un té la sensació que l'Ajuntament s'està quedant enrere en la recerca de noves fórmules més agosarades i globals de gestió de la cultura. El nostre posicionament serà contrari a la proposta que ens fan avui.

Quant a l'esport, cal un replantejament més enllà del polític i administratiu, emprenent una visió enfocant els objectius socials i educatius, sobretot de l'esport de base.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença lamentat el temps perdut els darrers mesos. L'àmbit cultural mataroní ha estat, al nostre entendre, el menys valorat pels diferents governs que hi ha hagut, només cal veure els pocs i deixats equipaments que tenim a la ciutat, situant-nos a la cua en equipaments en comparació amb ciutats similars a la nostra.

El Patronat Municipal de Cultura, encara que va suposar la democratització de la cultura, amb els pocs recursos amb què se l'ha dotat, solament ha esdevingut un gestor de subvencions, d'espai i poca cosa més. No ens agradaria que la creació del nou Institut Municipal d'Acció Cultural sigui, només, un rentat de cara sense una neteja a fons. No és una qüestió de nom, perquè una entitat la fan les persones, és quelcom que va més enllà. Des de la CUP vetllarem per la cultura com a valor i pels drets dels actuals treballadors del Patronat per assegurar que ningú es quedi al carrer. Volem treballar per la cultura de la nostra ciutat però, primer, cal parlar d'objectius, de propostes, de pressupostos, i a partir d'aquí, parlem de com organitzar-ho. Per tot això, avui ens hi abstindrem, participarem en el període d'al·legacions i estudiarem amb detall aquestes propostes.

El senyor Ivan Pera, en relació amb el que deia Convergència i Unió que la participació ha quedat escapçada, vol aclarir que el Consell Rector té la mateixa estructura i la mateixa fórmula que el Consell Plenari del Patronat d'Esports i que la mitjana de sessions que han anat desenvolupant sempre és de sis d'ordinàries més les extraordinàries.

Des d'Esports, la nostra funció és l'esport escolar i l'esport base i dinamitzar la ciutat a través de l'esport. En aquest sentit, convé recordar que durant el 2007 hi ha hagut 28 actes de ciutat, la majoria d'esport de base. Un d'ells ha estat una prova mundial, 13 campionats de Catalunya i 3 campionats d'Espanya. Hi va haver unes Santes Esportives amb la participació d'uns 7.000 participants i en la mitja Marató Ciutat de Mataró es va assolir l'èxit amb 1.200 escolars participant-hi. És a dir, s'ha seguit fent feina i s'ha obert un debat per tenir un Institut d'Esports que sigui capaç de donar suport a la societat civil, que són els protagonistes de l'esport. Alhora, l'Institut ha de servir per establir prioritats envers l'esport base i l'esport escolar.

El senyor Sergi Penedès diu que, en referència a la intervenció del Sr. Mojedano, que estan d'acord amb la idea de l'impuls de la promoció de la ciutat a partir de programes i polítiques culturals i vol recordar-li que hi ha un compromís d'impulsar un ens jurídic amb aquesta finalitat, anomenat, de moment, Agència.

Cal tanmateix posar una èmfasi especial en què s'ha mantingut, durant la feina de modificació dels Estatuts, la participació de les entitats, col·lectius i gent a tall individual, a través de comissions, que han participat i participen en el Patronat Municipal de Cultura i que, no només estan informades o assessoren, sinó que arriben a coprogramar o organitzar conjuntament algunes de les activitats que es fan.

Recordar que el Patronat Municipal Cultura i, penso que el Patronat Municipal de d'Esports també, va reunir el seu Consell Plenari de la legislatura anterior per debatre, tant el Pla d'Acció Municipal referent a cultura, com el Pressupost municipal de cultura. A CiU dir-los que estem oberts a poder millorar el text plegats en el temps que queda.

El senyor Joaquim Fernàndez diu que CiU en va presentar 6 i 7 d'al·legacions. Una d'elles demanava passar de 4 a 12 reunions i vostès en posen 6, cosa que està més a prop del cap que del tot. Pel que fa a l'any que no hem tingut patronats, vostès expliquen que s'ha fet feina i només faltaria, perquè és la seva feina i és el que s'espera de vostès. Nosaltres el que diem és que no hi ha hagut debat, no ha existit la possibilitat que els agents del sector opinessin, ni la resta de grups, sobre aquesta feina que s'ha fet. Si anem traient elements i competències de Consell Rector, si un any sense reunir-se el Patronat d'Esports diem que es fa feina, aleshores potser la reforma que ens hem de plantejar és que hi hagi un Regidor d'Esports, un Regidor-delegat d'Esports, de la mateixa manera que hi ha el Regidor-delegat de Cultura o regidors-delegats d'altres àrees, que en el ple se sotmeti a les nostres preguntes, però no és això. El que nosaltres reclamem és que el Consell Rector tingui més competències davant d'aquest any de foscor que s'ha perdut. Creiem que el sentit que tenen aquests instituts, fins ara patronats, és que hi pugui haver aquests debats.

D'altra banda, a nosaltres, a diferència del PP, sí que ens està bé que hi hagi feina administrativa que es tregui dels patronats perquè de totes maneres tot queda dins l'àmbit de l'Ajuntament. Vull recordar aquí que l'any passat hi va haver una reforma o modificació dels estatuts del PMC que precisament va impulsar la regidora d'aquest grup, Maria Josep Recorder, per treure de la comissió executiva del PMC determinats temes que el que feien era entretenir i que importaven poc a la gent que volia parlar de cultura, com el fet d'acabar parlant de quin color havia de ser la taula d'un despatx.

Reitero novament que el que trobem a faltar és aquest debat. En el cas del PME, el Sr. Ivan Pera diu que només és reuneixen 6 vegades; no les he comptades, però en tot cas, apart del plenari hi ha havia una comissió executiva, i si sumem les reunions serien més de 6. En el cas de la Comissió Executiva del PMC crec recordar que, llevat de períodes d'estiu, les reunions eren pràcticament quinzenals. De totes maneres, no importa el nombre de vegades sinó que les vegades siguin suficients perquè pugui existir el debat, i ni 4 ni 6 considerem que són suficients.

El senyor Pau Mojedano, en referència al que deia el Sr. Fernàndez del traspàs de les tasques administratives, afirma que el que el PP pensa és que el tema no consisteix a traspassar tasques administratives del Patronat a l'Ajuntament, sinó a eliminar-les. Aquest és el nostre propòsit.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que amb la reforma, cap treballador dels Patronats veurà lesionats els seus drets laborals vigents. Que quedi clar.

El Sr. Alcalde posa a votació la proposta del Patronat Municipal d'Esports:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

El Sr. Alcalde posa a votació la proposta del Patronat Municipal de Cultura :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L'EXERCICI 2007.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna compte del següent decret :

"Decret

2149/2008 de 28 de febrer

Assumpte: GE - Aprovació liquidació Pressupost exercici 2007 Ajuntament i Organismes Autònoms.

Òrgan: ALCALDIA

Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril.

HE RESOLT:

PRIMER.- Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2007 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 4.441.791,82 euros

Escola Universitària Politècnica 224.079,15 euros

Institut Municipal d'Educació 52.029,23 euros

Patronat Municipal de Cultura 68.812,83 euros

Patronat Municipal d'Esports -7.101,16 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 84.829,75 euros

SEGON.- Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat (III) en els següents imports:

Ajuntament de Mataró 5.422.045,07 euros

Escola Universitària Politècnica 458,71 euros

Institut Municipal d'Educació 2.193,80 euros

Patronat Municipal de Cultura 7.640,43 euros

Patronat Municipal d'Esports 18.556,77 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 81.583,84 euros

TERCER.- Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2007 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria total (I) :

Ajuntament de Mataró 10.041.146,13 euros

Escola Universitària Politècnica 81.391,26 euros

Institut Municipal d'Educació 64.502,00 euros

Patronat Municipal de Cultura 143.029,78 euros

Patronat Municipal d'Esports -13.312,91 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 231.891,98 euros

Excés de finançament afectat (II) :

Ajuntament de Mataró 2.904.824,99 euros

Escola Universitària Politècnica 33.844,31 euros

Institut Municipal d'Educació 62.308,20 euros

Patronat Municipal de Cultura 69.000,00 euros

Patronat Municipal d'Esports 0,00 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 114.147,62 euros

Romanent de tresoreria per a despeses generals (IV) : (I-II-III)

Ajuntament de Mataró 1.714.276,07 euros

Escola Universitària Politècnica 47.088,44 euros

Institut Municipal d'Educació 0,00 euros

Patronat Municipal de Cultura 66.389,35 euros

Patronat Municipal d'Esports -31.869,68 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 36.160,52 euros

QUART.- D'acord amb el que disposa l'article 193.4 de la Reial decret 2/2004, de 5 de març, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, comença la seva intervenció dient que si entrem en el gruix de la liquidació pressupostària tant de l'Ajuntament com del grup de l'Ajuntament, veiem que el resultat és positiu però en comparació amb el 2006 resulta ser significativament inferior en uns 2 milions d'euros. És també significatiu que el PME continuï tenint una evolució deficitària. El romanent de Tresoreria també és positiu i alhora inferior al del 2006, però aquesta circumstància es pot deure a què existeixen partides que no tenen una previsió pressupostària correcta i és necessari recórrer a aquest romanent.

Pel que fa al capítol d'ingressos, si aprofundim en l'execució dels ingressos ordinaris, val a dir que són equivalents al 100% o fins i tot superiors, però no així els ingressos de capital que són pràcticament el 50% del que estava pressupostat.

És significativa també l'execució dels actius financers que són només d'un 1,5% del que estava pressupostat. Si mirem el detall dels ingressos destaca la taxa de la brossa €una taxa respecte a la qual CiU ha presentat al·legacions de manera reiterada durant els PAM's i Pressupostos 2007 i 2008, però que continua augmentant any rere any.

Pel que fa a les despeses, separem el que són les despeses ordinàries, on sí que hi ha una execució totalment satisfactòria del capítol de personal i despesa corrent, però no així en la despesa en inversions. Hi ha un problema perquè la despesa en inversions reals no assoleix ni el 50%, és d'un 49,26%. Si entrem en detall en el desglossament d'aquestes variacions i augments de les despeses, destaca l'augment de la despesa en comunicació. Un fet que nosaltres repetim que ha augmentat en més de 245.000 euros.

Finalment, quant a l'evolució de l'endeutament també resulta una mica alarmant perquè continua a l'alça a llarg termini.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que als anys 70 hi havia un grup musical molt popular anomenat OMD (maniobres orquestrals en l'obscuritat) que cantaven una cançó dita Enola Gay. Els dic això perquè ara estava mirant l'últim full de l'informe que ens han passat on hi ha l'evolució de les ràtios legals i inevitablement he de fer un símil amb el grup: semblen maniobres orquestrals en l'obscuritat.

La primera ràtio, que és la ràtio legal de deute, és una estimació del deute existent sobre els possibles ingressos de l'exercici 2008, quan tots sabem quin és l'escenari econòmic que se'ns ve a sobre, especialment en el capítol preocupant dels ingressos derivats del tema urbanístic. Resulta una mica aventurat al final intentar justificar un possible endeutament.

Això es veu encara més amb la ràtio de càrrega financera, que és una ràtio amb valor relatiu, ja que és una ràtio que en el moment en què els ingressos disminueixen, la ràtio es dispara, perquè provenim d'uns exercicis amb un excel·lent resultat recaptatori.

Jo recordo sempre en aquestes ocasions que la Sra. González ens deia i el Sr. Alcalde també, en debats com aquest, que el discurs del PP sempre sona al mateix i sempre diem el mateix. És una apreciació que jo respecto però, clar, aquí el problema és que sempre tenim una gestió gens innovadora, parlem sempre dels mateixos mals endèmics que no aconseguim solucionar. Recordo que l'any passat els feia incís en què ja no els parlaria de la pressió fiscal, però sí hem de parlar que hi ha una despesa mal enfocada, que les inversions no s'executen com caldria, a banda del fet que les inversions que queden reflectides com a tals també és una mica fal·laç, perquè aquí incloem inversions que pertanyen a altres administracions i l'únic que fem nosaltres és avançar els calés.

En contraposició a això, veiem que hi ha un escreix en l'execució d'ingressos en àmbits com les multes i les sancions, i en canvi, l'execució de les inversions reals o menys reals no són tan excel·lents. Continuem trobant a faltar inversions. Ens serà difícil a partir d'ara encara més tenir inversions estratègiques amb l'escenari econòmic que se'ns ve a sobre.

En tot cas, dir-los que hi ha una diferència sensible respecte a altres anys. Ara ja tenim el problema al damunt. El meu company Ferrando feia un escrit aquest mes on deia: "la fiesta se ha acabado", i és veritat. Les misses ja no seran les mateixes i avui presentem, a més, en aquest ple, el nostre grup municipal, una proposta en relació amb aquest escenari complicat que se'ns ve a sobre amb l'increment de l'atur i la paràlisi d'algun sector econòmic important a la ciutat. L'escenari que ve és complicat i ho és no només per les circumstàncies generals, sinó també per la seva política pressupostària, que ja els hem dit amb ocasió del debat del pressupost 2008 que no era un moment de fer un pressupost expansiu, d'increment de despesa de personal i despesa corrent.

Altres qüestions o comentaris en referència a l'informe que ens han passat. En referència als ingressos, ja els avançava que podríem destacar la disminució en l'execució de les plusvàlues, perquè només s'ha recaptat un 90,5% del pressupostat, per la venda menor dels habitatges de segona mà, i també que en l'IAE hi ha també una execució menor de la pressupostada, ja que moltes d'aquestes empreses que facturen més del mínim establert per pagar l'impost, suposo que estan vinculades al món de la construcció. És veritat que això s'ha vist compensat en part per les llicències de construcció però hem de pensar també que això se'ns acaba. D'altra banda, també hi ha hagut un escreix en la participació de tributs de l'Estat, fruit del moment econòmic: hi havia hagut uns resultats bons durant l'exercici 2006-07 però això se'ns vindrà a sobre en el proper exercici.

El nou escenari es concreta en què continuaran disminuint aquestes plusvàlues perquè la reducció d'habitatges s'anirà fent palesa, amb una disminució encara més gran de l'IAE i, a més, es preveu que de cara a l'exercici 2009 hi hagi una disminució dels ingressos que puguin provenir d'aquesta participació en els tributs de l'Estat perquè ja es constata una caiguda en la recaptació de l'IVA. Davant del nou escenari, què podem fer? O bé anem a un increment en la recaptació dels impostos directes i de la pressió de la recaptació en les multes, augmentant de forma significativa l'endeutament, o bé el que diu el PP, anar a un reajustament dràstic prioritzant el que són les inversions estratègiques, deixant de banda les que no ho siguin, per anar a una reducció dràstica de la despesa corrent.

En el capítol de despesa i tenint en compte el pressupostat, hi ha partides amb una desviació important, com el tema de la brossa, però que entenem que no és culpa de l'Ajuntament de Mataró, sinó d'una altra administració, perquè les plantes de compostatge estan on estan i traslladar això a una certa distància encareix aquesta qüestió. També hi ha desviacions en la partida de comunicació, de prop d'un quart del milió d'euros. En relació amb l'Escola Universitària, dir que també és veritat que el PP ha insistit des de fa molt de temps que calia posar mà en aquest tema, enfocant-lo des d'una perspectiva més empresarial. Sabem que s'ha intentat fer alguna cosa, però no s'ha fet prou bé. Potser a partir d'ara estem començant a enfocar els nous tipus d'estudis d'una manera que ens porti a disminuir aquest dèficit però la gestió continua sent millorable.

Per tant, repetim el de sempre, vostès han marcat uns criteris que no són els nostres i entenem que cal que els toquem una mica l'alerta sobre els temps que vénen i que no es pot continuar gestionant amb la mateixa alegria dels últims anys.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que la CUP no va participar en l'elaboració del pressupost del 2007 i ara que tractem la liquidació pressupostària de l'exercici 2007, els repetiré el mateix que vaig dir en el pressupost 2008: tenim un pressupost que no satisfà les necessitats de quasi 120.000 habitants.

Hem dit reiteradament que aquest festival de la construcció, tenia un límit de "pa per avui, fam per demà" i les dades així ho comencem a demostrar. Els impostos de transmissions el passat 2007 ja han disminuït, els impostos per la construcció s'han mantingut però tot indica que van cap avall i, per tant, tenim un escenari complicat per als municipis, que tenen l'aixeta dels calés retallada.

La solució només passa per acabar amb l'espoli fiscal que patim com a poble, malgrat molts grups municipals no ho pensin. O ens posem d'una vegada a reivindicar que nosaltres siguem capaços de gestionar els nostres recursos econòmics o tard o d'hora ho pagarem molt car.

La senyora Montserrat López, en referència a les intervencions sobre la pressió fiscal, comença remarcant que també el 2007 la pressió fiscal estava per sota de l'IPC, en aquell moment era del 3,05% i, per tant, no era elevada.

També cal relativitzar el tema del percentatge d'ingressos que procedeixen dels impostos, perquè és un percentatge que sí que té incidència però que no és el més important. Per exemple, dels impostos directes vam obtenir 32 milions el passat 2007 i per transferències i subvencions rebudes en vam obtenir 40, gràcies als 27.400.000 procedents de l'Estat. La font principal dels ingressos de l'Ajuntament no ha vingut per impostos directes sinó a través de transferències i ajuts rebuts d'altres administracions, aquest any 2007.

Pel que fa a l'endeutament, tot són dades reals i no en fem de màgia. Sí que és veritat que el 2007 vam tenir una ràtio legal de deute del 73%, inferior a la del 2006 que era del 79%. Com també és important destacar que l'evolució de la càrrega financera de l'Ajuntament és favorable entre aquests dos anys. La carrega financera és allò que destinem pressupostàriament a pagar els interessos i amortitzacions de les nostres operacions. L'any 2006 destinàvem un 11,61% dels ingressos corrents i el 2007 en vam destinar un 11,35%.

Quant al percentatge d'execució de la inversió, ja els he reconegut que s'ha executat un 52% però és important dir que executat significa acabat, certificat i pagat al 100%, però en molts casos s'han iniciat els projectes i procediments en aquest primer trimestre del 2008 per algun lleu retard i, per tant, en marxa hi ha un 75% de les inversions.

En referència a la partida de neteja i residus, cal recordar que el 2007 vam posar en marxa una nova concessió de neteja i recollida de residus que apostava d'una manera molt ferma per la millora d'aquest aspecte de la ciutat i, per tant, és cert que el 2007 vam destinar 11 milions d'euros, amb un increment del 12% respecte a l'any anterior. Però la ciutat s'ho mereixia i en això vam estar tots d'acord.

Cal ara tenir en compte el nou escenari i caldrà veure com evoluciona tot per anticipar-nos a la nova situació. L'aposta estratègica és clara per part del Govern. Tenim l'Escola Universitària, perquè forma part del projecte TecnoCampus, i l'increment en comunicació ve per l'aposta feta per la TDT.

Finalment destacar que aquests més de 80 milions d'euros d'inversions significa una aposta claríssima per construir aquest dia a dia de la ciutat en un futur que volem que sigui el millor possible.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 8 i 9 per venir referits a temàtiques coincidents.

8 AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DUES OPERACIONS DE PRÉSTEC: UNA DE PRÉSTEC HIPOTECARI CONVINGUT, D'IMPORT MÀXIM 3.062.105,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ DE 30 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL AL SECTOR DE CAN GASSOL I UN PRÉSTEC LLIURE, D'IMPORT MÀXIM 755.027,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN LOCAL I 44 PLACES D'APARCAMENT AL SECTOR DE CAN GASSOL.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació de dues operacions de crèdit: una d'import 3.062.105,00 euros per finançar la construcció de 30 habitatges de protecció oficial al Sector de Can Gassol i una altre d'import 755.027,00 euros per finançar la construcció d'un local i 44 places d'aparcament al Sector de Can Gassol.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti l'operació de préstec hipotecari convingut, d'import màxim 3.062.105,00 € per finançar la construcció de 30 habitatges de protecció oficial al Sector de Can Gassol, amb les següents condicions financeres:

Capital PROMOTOR

Màxim 3.062.105,00 €

Entitat financera

Caja Madrid

Termini

25 anys, amb tres de carència (ampliable fins a 4 anys)

Interès

4,35% (2007), aquest interès es revisa el primer trimestre de cada any d'acord amb el que estableix el Reial Decret 801/2005, de 1 de juliol, pel que s'aprova el Pla Estatal 2005-2008, per afavorir l'accés a la vivenda.

Garantia

Hipotecària

2. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti l'operació de crèdit hipotecari lliure, d'import màxim 755.027,00 € pel finançar la construcció d'un local i 44 places d'aparcament al Sector de Can Gassol, amb les següents condicions financeres:

Capital PROMOTOR

Màxim 755.027,00€

Entitat financera

Caja Madrid

Límit préstec s/valor taxació

El 70%

Termini

12 anys +3 anys de carència (durada màxima préstec 15 anys)

Interès

Període de carència: Euribor a un any (BOE) +0,60

Període d'amortització: Euribor a un any (BOE)+0,75

Comissió d'obertura

0,05%

Garantia

Hipotecària

3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

9 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DE VÀRIES OPERACIONS DE PRÉSTEC HIPOTECARI, D'IMPORT GLOBAL MÀXIM 3.600.000,00 EUROS, PER FINANÇAR L'OFERTA PÚBLICA D'AQUISICIÓ D'HABITATGES DE L'EXERCICI 2008.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'operacions de crèdit d'import global màxim 3.600.000,00 euros per al finançament de l'oferta pública d'adquisició d'habitatges 2008 del Pla Local de l'habitatge 2005-2015.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti indistintament amb "La Caixa" i "Caixa de Catalunya" operacions de crèdit d'import global màxim 3.600.000,00 euros per al finançament de l'oferta pública d'adquisició d'habitatges 2008 del Pla Local de l'habitatge 2005-2015, amb les condicions financeres següents:

Capital PROMOTOR

Màxim 3.600.000,00 €

La Caixa

Caixa de Catalunya

Límit préstec s/valor taxació

70%-80% del valor de compra o taxació (el menor dels dos)

80% del valor de compra o taxació (el menor dels dos)

Termini

Fins a 30 anys

Fins a 20 anys

Tipus d'interès

Eur. Oficial + 1%

1er any: Eur oficial + 0,75 %. Resta anys: Eur. Oficial + 1%

Comissió d'obertura

0,25%

0,75%

Garantia

Hipotecària

Hipotecària

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable però, alhora, com ja va expressar en la comissió informativa, demana al Govern que sigui dur en la negociació dels préstecs, perquè en aquests dos punts tenim dos préstecs amb condicions financeres molt diferents. D'una banda, tenim un crèdit a un Euribor de +0,30 i, de l'altra, en canvi, tenim un Euribor + 0,75. Ja m'imagino que és una qüestió d'oferta i demanda, però donat que som un Ajuntament amb una ràtio de solvència que ha de ser del màxim, crec que es podrien buscar millors condicions per part dels negociadors.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que tractarà per separat els dos punts. Pel que fa al punt 8, referent als habitatges de protecció oficial, val a dir que des de la CUP de sempre hem entès que es tracta d'una bona iniciativa però volem deixar molt clar que nosaltres no acceptarem habitatges de protecció oficial en qualsevol lloc. Han de tenir uns requisits i en aquest cas concret sí que m'agradaria una mica explicar els antecedents que tenim a la zona de Can Gassol i que han afavorit la nostra abstenció en aquest punt. Com tothom sap, Can Gassol, fàbrica històrica, davant d'un moment de crisi important els propietaris proposen i negocien amb l'Ajuntament la meitat de la seva zona industrial passar-la a zona habitable, per d'aquesta manera generar unes plusvàlues per reinvertir-les i salvar el que era l'activitat industrial pròpiament dita de Can Gassol. El resultat és que aquests empresaris van cobrar la seva part de les plusvàlues i a l'hora de la veritat van marxar a Itàlia. Al final, tota la fàbrica s'acaba urbanitzant i és per això que nosaltres ens hi abstindrem, per una qüestió de formes i perquè no acceptarem que els habitatges de protecció oficial estiguin a qualsevol lloc, doncs, repeteixo que no volem la ciutat de 150.000 habitants.

Respecte al punt 9 sobre l'adquisició d'habitatges aquest exercici 2008, convé felicitar el Sr. Teixidó perquè ja era hora que algú ens fes cas respecte a una reclamació que des de la CUP fa molt de temps que reivindiquem: que es comprin pisos des de l'Ajuntament per tal de fer-hi un treball social, de rehabilitació... perquè el nostre teixit social, econòmic i de l'habitatge sigui ric i ajudi aquelles persones que més ho necessiten.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que en aquest punt hem de separar molt bé el que estem fent. No estem jutjant la construcció de protecció oficial, com no estem jutjant la compra d'habitatges per lloguer. Això no ho estem jutjant aquí. Des de CiU, com diu el nostre programa electoral, estem d'acord a fer totes dues coses, i el problema és com les fem, i en aquesta casa sempre acabem anant de crèdit. Cal tenir molt clar quina és la situació de les finances de les nostres empreses. Segurament si aquestes empreses s'administressin d'una manera més curosa, és a dir, no es paguessin calendaris a major glòria de l'Alcalde, no es gastessin tants diners com 180.000 i escaig euros per fer un reportatge fotogràfic del futur o 41.000 euros en un pagament més que discutible, malgrat hagi estat Gintra i no PUMSA, ara la situació seria una altra. Estem parlant també d'una empresa que ha de fer aquestes coses a crèdit potser perquè no ha sabut estalviar o mantenir la celeritat, i que l'any 2006 tenia 1 milió d'euros de despesa financera i el 2007 hem vist que ja està en 1,5 milions. Si anem pujant d'aquesta manera, les coses no acabaran bé. Per aquest motiu, CiU s'hi abstindrà. No hi votarem en contra perquè estem d'acord amb la construcció d'aquests habitatges i en la compra d'aquests habitatges, però els anunciem l'abstenció perquè no estem gens d'acord en com estan gestionant vostès aquesta empresa.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, diu al Sr. Safont-Tria que no dubta que aquesta revindicació hagi estat seva, però recorda que l'Associació de Veïns de Rocafonda també reclamava el mateix ja fa temps.

En referència a la reflexió del Sr. Mora, mostrar-hi tot el nostre acord, però cal separar les coses. En el seu moment, quan es va parlar del tema de Can Gassol com a projecte urbanístic, allà ja es va dir el que s'havia de dir respecte d'aquesta qüestió i el que ara estem votant és una altra cosa. Crec que hem de separar les coses.

El senyor Francesc Teixidó respon en primer lloc que no li preocupa el tema de la coautoria... Des de fa més de dos anys estem intentant portar a terme aquesta política de compra o adquisició d'habitatges buits com a una de les accions que forma part del Pla Local de l'Habitatge. Em sap greu sincerament que el grup de CiU s'hi abstingui. Les finances de PUMSA les hem anat veient en el Consell d'Administració. PUMSA té una actiu consolidat molt elevat i crec que el fet que PUMSA hagi aconseguit aquestes facilitats creditícies, sobretot la que vindrà en el proper punt, demostra que en una situació de desacceleració com l'actual, l'empresa és vista amb confiança per part de les entitats financeres i prova la seva solvència.

D'altra banda, respecte als preus, crec que ara no és el moment de parlar-ne, perquè ja ho vam comentar a la comissió informativa de Serveis Territorials. La finalitat de les operacions en un marc d'enduriment com l'actual és important per definir el preu. No podem comparar aquestes operacions amb les hipoteques que tenim particulars: una d'elles són pisos nous, d'altres, pisos usats, una és per comprar i vendre, l'altra és per a locals comercials... Totes elles tenen preus diferents i plenament competitius.

El senyor Joan Mora aclareix en primer lloc que entén que el company del PP voti a favor de més endeutament, però nosaltres no hi podem estar d'acord. Quan el Sr. Teixidó m'explica que ja hem discutit al Consell d'Administració de PUMSA la situació de l'empresa, i justament aquesta setmana hem conegut les primeres xifres de tancament que s'han elevat d'auditoria, li he de dir que malgrat que tenim un valor d'actiu elevat, donades les circumstàncies actuals tenim avui menys valoració d'actius que l'any passat, sinó, a nivell comptable al menys, a preus de mercat. Són coses que cal tenir en compte de cara a no augmentar l'endeutament. A això se sumen despeses que a nosaltres ens semblen innecessàries, com els calendaris, els reportatges audiovisuals...

Jo no poso en qüestió que la societat PUMSA tingui problemes econòmics, però segurament amb uns altres administradors no hi hauria la mateixa despesa financera. De la mateixa manera, nosaltres tampoc ens plantejàvem tirar endavant la TDT perquè ens sembla que la ciutat no necessita aquesta inversió tan elevada en això i que els recursos es poden destinar a altres necessitats.

Finalment, repetir que el fet que la banca no retiri el crèdit a l'administració pública no explica absolutament res.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon al Sr. Mora que després de la importància de l'operació creditícia que s'ha dut a terme i del destinat als calendaris, li sembla com a mínim una paradoxa.

El senyor Pau Mojedano aclareix que no intenta justificar cap vot positiu. Sr. Mora, vostè ha fet unes al·lusions a les quals li responc ara. No hi ha hagut cap grup municipal que hagi tingut un discurs més dur pel que fa a l'endeutament de l'Ajuntament que el que hem tingut nosaltres. Hem estat molt coherents. El que no ha votat aquest grup ha estat cap dictamen en què es votés un planejament urbanístic del que després s'hagi derivat això. Nosaltres no ho hem fet. Hi ha un Pacte per l'Habitatge que vam subscriure tots els grups i de la suma d'un determinat planejament, que aquest grup no va votar, i del Pacte per l'Habitatge, que sí que vam votar, s'ha derivat tot això. I, de totes maneres, si hi ha una cosa d'un planejament que es deriva i s'ha de fer, hem de buscar la forma de fer-ho.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 8 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 9 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 17, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) ..

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

10 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC HIPOTECARI, D'IMPORT MÀXIM 21.000.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI TERCIARI AL RENGLE.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de préstec, d'import màxim 21.000.000,00 euros, davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un Edifici terciari al sector del Rengle.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti una operació de préstec,d'import màxim de 21.000.000,00 euros, davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un Edifici terciari al sector del Rengle i amb les condicions financeres següents:

Capital PROMOTOR

Màxim 21.000.000,00 euros

Interès

Inicial: Euríbor 3M+ 0,30

Resta: Euríbor 1 any + 0,30

Termini

Carència: 2 anys

Amortització : 15 anys

Comissió d'obertura

0,10%

Garantia

Hipotecària

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, declara que la CUP està d'acord en què l'edifici es destini a usos terciaris.

Ara bé, nosaltres ens hi abstindrem perquè estem veient que d'una forma molt accelerada es tiren endavant aquests projectes de creixement de la ciutat, però la balança no s'equilibra. Tots aquests esforços i inversions econòmiques en un sentit, no es compensen en d'altres. Per exemple el Pla Especial de les Cinc Sènies queda encallat i no se sap ben bé quan es desencallarà. El còmput global de la ciutat pel que fa al model de creixement no ens sembla equilibrat.

El senyor Ramon Bassas es sorprèn perquè se'ls titlli d'anar massa accelerats en un moment de desacceleració, justament potser es tractaria que tots plegats anéssim més accelerats, també en l'àmbit de les Cinc-Sènies. Recordo que durant el 2008, tal com diu el PAM, es presentarà una proposta per al mateix.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 11 i 12 per venir referits a temàtiques coincidents.

11 - CONSTITUCIÓ D'UN USDEFRUIT SOBRE EL PIS DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ, ESCALA A, PIS ÀTIC PORTA A, A FAVOR DE LA SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE, SAU.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici d'habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, destinat a habitatges de mestres.

El Ple de 19 de juliol del 2007 va acordar desafectar el pis àtic A, de l'escala A, de l'esmentat immoble, prèvia l'obtenció de la preceptiva autorització de l'Administració educativa autonòmica. En virtut de l'esmentada desafectació, aquest habitatge va passar a gaudir de la qualificació de bé patrimonial.

És voluntat d'aquest Consistori donar a aquest pis un aprofitament adequat, amb la finalitat que serveixi per donar cobertura a diferents necessitats municipals, en el seu sentit més ampli.

Per la seva banda, s'està treballant en la línia de concentrar la política municipal d'habitatges en un sol gestor, gaudint l'empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, de l'adient vocació concentradora, d'acord amb el seu objecte social, entre el qual hi figura gestionar el parc d'habitatges de l'Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals, segons els seus estatuts.

Per tot l'exposat, es considera adient lliurar a l'empresa PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició, envers el pis del carrer Madoz 28-30 objecte d'aquesta proposta, per tal que la referida entitat pugui gestionar-lo de la manera que millor convingui en cada moment als interessos municipals.

A l'efecte, s'ha cregut oportú instrumentar aquesta encomana mitjançant la constitució d'un dret d'usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, que permet atorgar a dita empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l'Ajuntament perdi per això el domini de les finques.

Quant al contingut del dret d'usdefruit, resulta d'aplicació el Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d'aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya), i pel que fa a la incidència de l'operació en l'àmbit de l'inventari i en l'àmbit registral, cal acudir als articles 32 i 36 de la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones Públicas, i normativa concordant.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació al pis situat a la planta àtic, porta A, de l'escala A, de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.

SEGON.- Aprovar el contracte que s'adjunta a la present proposta d'annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l'usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.

TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.

QUART.- Comunicar el present acord al Servei d'Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d'Ingressos, i a la mercantil Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

12 - DESAFECTACIÓ DE L'HABITATGE DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ, ESCALA A, 4RT PIS PORTA B.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.

L'habitatge 4t B, de l'escala A, actualment qualificat de bé de domini públic afecte al servei públic, va quedar buit, en haver tornat la possessió el mestre que l'ocupava.

La situació actual de desocupació del referit habitatge, juntament amb la necessitat municipal d'assignar-li nous usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l'oportunitat d'alterar la seva qualificació, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, adient amb els usos i destins previstos com a habitatge.

L'Ajuntament ha obtingut prèviament autorització del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l'anterior, proposo al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment l'habitatge 4t B, de l'escala A, de l'immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara qualificat de bé de domini públic afecte a usos escolars, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial.

SEGON.- Sotmetre l'expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al·legacions ni reclamacions durant el tràmit d'informació pública, la desafectació que aquí s'acorda inicialment s'entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l'anotació de la corresponent modificació en l'inventari de béns municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

-Servei d'Ingressos-

13 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PATRONAT DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El Patronat Municipal de Cultura d'acord amb l'Ordenança general reguladora dels preus públics de l'Ajuntament de Mataró, té establerts diversos preus pels serveis i activitats que realitza, entre les que es troba l'Aula de Teatre.

Tenint en compte que aquests preus no han estat objecte de revisió des de l'any 2001, davant la nova campanya de Tallers monogràfics per proper mes de juliol, s'ha revisat l'estructura de les tarifes, proposant-se també l'aplicació de bonificacions.

El RDL 2/2004 de 5 març pel que s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix en els articles 41 a 47 el procediment per l'establiment i modificació de preus públics.

Vistos els informes tècnic econòmics que consten a l'expedient en que s'aprecia el grau de cobertura dels serveis i activitats.

Atès que d'acord amb el que estableix l'art. 47 del RDL 2/2004 la competència per l'aprovació de preus públic quan no es cobreix el cost correspon al Ple de la corporació.

Atès que desprès de la renovació del consistori en motiu de les darreres eleccions, no han estat constituïts els òrgans de govern del Patronat, tenint en compte el que estableix el RDL 2/2004, les Bases d'Execució del pressupost, l'art. 21.k de la Llei 7/1985, i la delegació d'Alcaldia de data 16 de juny de 2007

RESOLC :

Primer .- Proposar al Ple de l'Ajuntament de Mataró, l'aprovació de la modificació dels preus públics de les activitats del Patronat Municipal de Cultura següents :

7.2.2. Monogràfics d'estiu

· Monogràfics d'iniciació al teatre (destinats a alumnes de 16 anys o menys) : 2,8 €/hora

· Monogràfics temàtics (destinats a alumnes de més de16 de anys) : 3,1 €/hora

· Bonificacions :

· Jubilats: 10 %. Cal efectuar sol·licitud adjuntant el Certificat de pensionista de la seg. social.

· Menors de 18 anys :

o Família nombrosa: 10 %. Cal efectuar sol·licitud adjuntant el Carnet de família nombrosa.

o Dos o mes germans: 10 %. Cal efectuar sol·licitud adjuntant els fulls d'inscripció de tots els germans.

· Persones en situació familiar o entorn desfavorable : fins a un 40 %. Cal efectuar sol·licitud que serà valorada d'acord amb l'informe que emetí el departament de Serveis socials i la Direcció de l'Aula.

Les sol·licituds de bonificació seran resoltes pel President d'acord amb la documentació aportada i els informes emesos per l'Aula i Serveis socials, quan escaigui.

Segon .- Ratificar aquest Decret a la propera sessió de la Junta Executiva que es celebri.

Tercer.- Donar trasllat d'aquest Decret al Servei d'Ingressos de l'Ajuntament de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

14 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic, l'informe de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2008-2009. De conformitat amb el disposa l'art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Atès que el Consell Plenari de l'IME en sessió extraordinària de 25 de març de 2008 acordà aprovar la proposta de preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2008-2009.

La Consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següent acord:

1. Aprovar els preus públics que es relacionen pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2008-2009.

SERVEI MUNICIPAL D'ESCOLA BRESSOL

- SERVEI D'ESCOLA BRESSOL:

Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€. 2.020,00 euros/any

Nens d'1-3 anys €€€€€€€€€€€€.€ 1.270,00 euros/any

Nens de 0-1 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 1.130,00 euros/any

Nens d'1-2 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 710,00 euros/any

Nens d'1-2 anys (intensiu)€€€€€€€€€€ 880,00 euros/any

Aquest preu anual es paga en deu quotes, una de les quals s'abona en el moment de formalitzar la matrícula i la resta d'octubre a juny amb periodicitat mensual.

L'IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans

escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

- SERVEI ESPAI INFANTS I FAMÍLIA:

Preu per nen€€€€€€€€€€€€€€.... 16,00 euros/mes

L'IME podrà atorgar bonificacions del 30% del preu en cas de coincidir dos o més germans.

- SERVEI DE PERMANÈNCIES:

€ h. permanència fixa €€€€€€..€€€€ 20,50 euros/mes

€ h. permanència esporàdica €€€€€€€.. 3,00 euros/dia

- SERVEI DE MENJADOR:

Abonament nens de 0-1 anys (5 dies setmana)€....... 135,00 euros

Abonament nens de 1-3 anys (5 dies setmana)€....... 146,00 euros

Abonament nens de 0-1 anys (4 dies setmana)€....... 114,00 euros

Abonament nens de 1-3 anys (4 dies setmana)........€ 133,00 euros

Abonament nens de 0-1 anys (3 dies setmana)€........ 88,00 euros

Abonament nens de 1-3 anys (3 dies setmana)€........ 109,00 euros

Abonament nens de 0-1 anys (2 dies setmana)€........ 61,00 euros

Abonament nens de 1-3 anys (2 dies setmana)........€ 79,00 euros

Abonament nens de 0-1 anys (1 dia setmana)€......... 32,00 euros

Abonament nens de 1-3 anys (1 dia setmana)€......... 42,00 euros

Preu esporàdic per menú (0-1 anys)€€€€€€... 9,00 euros/menú

Preu esporàdic per menú (1-3 anys)€€€€€€.. 11,50 euros/menú

Preu menú personal docent€€€€€€€€€ 3,65 euros/menú

Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 3 euros per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.

- SERVEI ALTERNATIU (ESTIU, NADAL I SETMANA SANTA)

Abonament casal estiu nens 0-1 anys.......................... 196,00 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 5 dies)€€€ 51,00 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 4 dies)€€€ 40,80 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 3 dies)€€€ 30,60 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 2 dies)............ 20,40 euros

Preu esporàdic nens 0-1 anys (1 dia)€€€€€€€ 10,50 euros

Abonament casal estiu nens 1-3 anys.......................... 176,00 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 5 dies)€€€ 46,00 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 4 dies)€€€ 36,80 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 3 dies)€€€ 27,60 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 2 dies)........... 18,40 euros

Preu esporàdic nens 1-3 anys (1 dia)€€€€€€€ 9,50 euros

SERVEIS EN L'IES MIQUEL BIADA

Curs 2008/2009

1r ESO

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

106,00

Material i manteniment llibres socialitzats

24,25

137,00

2n ESO

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

100,00

Material i manteniment llibres socialitzats

25,25

132,00

3r ESO

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

121,00

Material i manteniment llibres socialitzats

25,13

Assegurança escolar

1,12

154,00

4t ESO

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

117,00

Material i manteniment llibres socialitzats

30,13

Assegurança escolar

1,12

155,00

1r BATXILLERAT

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

79,63

Material de suport als serveis

28,50

Assegurança escolar

1,12

116,00

2n BATXILLERAT

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Material de suport als serveis

30,13

Assegurança escolar

1,12

38,00

CICLES FORMATIUS

Agenda escolar

3,85

Carpeta escolar

2,90

Activitats escolars fora del centre

30,00

Material pràctiques

69,33

Material de suport als cicles

31,80

Assegurança escolar

1,12

139,00

Cursos no reglats per empreses i particulars (preu de cada mòdul/hora)

75,00

Utilització de la Sala d'Actes del Biada:

-Sense conserge/per dia

42,00

-Amb conserge/per hora

30,00

CURSOS A L'ESCOLA D'ADULTS CAN NOÉ

CURSOS

PREU CURS

Preparació per a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà

33,00 euros

Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

228,00 euros

Aprendre a llegir i escriure (Etapa instrumental I)

13,00 euros

Perfeccionar la lectura i l'escriptura (Etapa instrumental II)

13,00 euros

Certificat de formació instrumental (Etapa instrumental III)

13,00 euros

Graduat en educació secundària (nivell 1)

20,00 euros

Graduat en educació secundària (nivell 2)

20,00 euros

Graduat en educació secundària (nivell 3)

20,00 euros

Català bàsic

6,00 euros

Català per a castellanoparlants

6,00 euros

Català per a estrangers (etapa 16-18)

6,00 euros

Català d'acollida

6,00 euros

Castellà d'acollida

6,00 euros

Altres activitats formatives de l'IME:

CURSOS

PREU HORA

Cursos de música tradicional

2,35 euros

Curs d'informàtica

0,65 euros

L'IME podrà atorgar bonificacions del 40% de l'import dels cursos de música tradicional per a les persones que, éssent membres dels col·lectius que pertanyen a la Coordinadora de colles geganteres de Mataró o a les colles institucionals de la ciutat, acreditin haver assistit, com a mínim, al 80% de les classes.

Número hores sessió

Preu sessió curs 2008/2009

Monogràfics a Can Palauet

1,5

4,00 euros

2. PUBLICAR aquests preus públics en el BOP. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Recursos Humans-

15 - PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL D'ADMINISTRATIU/VA 1 DEL SERVEI DE LA POLICIA LOCAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En sessió ordinària celebrada el dia 31 d'octubre de 2007, el ple de l'Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2008 i les modificacions de llocs de treball que se'n derivaven de la seva aprovació. Actualment es proposa una modificació que afecta la relació de llocs de personal funcionari, i que es motiva mitjançant el corresponent informe del servei de Recursos Humans.

Prèviament, el servei de Recursos Humans ha informat d'aquesta modificació a representació sindical, d'acord amb l'article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l'Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari.

S'incorporen a aquesta proposta plenària com a annexos, l'informe de la tècnica del servei de Recursos Humans, i l'informe de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans , que justifiquen i avalen la proposta.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l'article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vistos l'informe tècnic del servei de Recursos Humans i l'informe jurídic del servei de Recursos Humans.

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Modificar la Relació de llocs de treball i fer constar a tots els efectes que es tracta d'un lloc de treball amb lloc tipus 63 (D/C, CD=16 , CE= V).

Segon.- Abonar la persona afectada els endarreriments corresponents, des de la data en què va presentar la sol·licitud, és a dir, Abril de 2007, de conformitat amb l'article 1. h. de la pròrroga de l'Acord sobre determinació de les condicions de treball.

Tercer.- Publicar el corresponent anunci al BOP."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

16 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT DE DOS FUNCIONARIS AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"VISTES les declaracions de segona activitat presentades pels funcionaris de carrera, senyor FRANCESC XAVIER ALEMANY VILCHES i senyora MARGARITA BERTRAN SERRA en les que demanen la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupen en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·liciten es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a funcionaris a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor FRANCESC XAVIER ALEMANY VILCHES, - Arquitecte, adscrit el lloc de treball de cap de secció de modificacions del planejament del Servei de Desenvolupament Urbà - amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'arquitecte -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

SEGON.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora MARGARITA BERTRAN SERRA, - Arquitecta, adscrita el lloc de treball de cap de secció de planejament derivat del Servei de Desenvolupament Urbà -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'arquitecte -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

TERCER.- Les declaracions de compatibilitat del present acord quedaran automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

QUART.- Notificar el present acord a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

17 - APROVAR LA RECTIFICACIÓ D'ERROR MATERIAL DETECTAT EN EL TEXT REFÓS DEL PMU IVECO-RENFE-FARINERA VEINAT DE VALLDEIX

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en sessió de 21 de juny de 2007, va acordar l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana dels àmbits discontinus Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix, suspenent la seva executivitat i publicació al DOGC, fins que mitjançant un text refós s'incorporessin una sèrie de prescripcions.

Per tal de donar compliment a aquest acord, es va redactar el Text Refós del Pla de Millora Urbana, que es va aprovar en sessió del Ple Municipal de 8 de novembre de 2007.

En relació a aquest document, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en sessió de 31 de gener de 2008, acorda mantenir la suspensió de l'executivitat de l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana fins la presentació d'un text refós on s'incorpori la prescripció següent:

"Cal justificar l'adequació de la normativa sobre cossos sortints proposada, amb les determinacions del Pla general referents als cossos sortints oberts, tancats i semitancats. En tot cas, caldrà limitar la consideració dels cossos sortints a allò establert al Pla general pel que fa a la definició d'un cos sortint obert o semitancat."

En quant a aquesta prescripció relativa als cossos sortints, a la part expositiva de l'acord es determina que l'opció plantejada al Pla de Millora Urbana es valora positivament, en tant que les terrasses vinculades als habitatges generen uns espais de molt valor , guanyant en vibració i complexitat de projecte, alhora que les ombres i la continuïtat dels forjats aportaran un component horitzontal que atenuarà la verticalitat dels edificis. Tanmateix, es valora l'esforç de mantenir aquests espais nets i controlats atès que normativament s'impedeix qualsevol tipus d'ús com podrien ser els safareigs, estenedors, cambres de calderes o instal·lacions, etc., ja que aquests espais dels habitatges s'han de preveure obligatòriament dins del cos edificatori.

No obstant això, l'exposició de fets segueix dient que: "si bé es valora positivament el guany de vibració i complexitat del conjunt, cal dir que, normativament, tant a l'articulat com a la part gràfica, s'ha detectat una contradicció entre la regulació del cossos sortints, atès que, d'una banda, s'ha suprimit la possibilitat normativa de fer cossos semitancats a la regulació genèrica i específica de la subclau 3b32, però, d'altra banda, es manté a la regulació de la subzona 6b17 i als plànols d'ordenació. En aquest sentit, la proposta no dóna compliment a la prescripció de l'anterior acord i, per tant caldria o bé que la regulació dels paràmetres de les subzones previstes clarifiqués que els cossos semitancats computen a efectes d'edificabilitat, tal com estableix l'article 107 de les normes urbanístiques, o bé suprimir la possibilitat de construir cossos semitancats"

Consta a l'expedient l'informe del Servei Tècnic de Desenvolupament Urbà, segons el qual, si bé en general al document del text refós presentat (memòria, normativa, documentació gràfica, informe tècnic, acord del Ple) es va determinar que les terrasses resultants tenen la consideració de cossos oberts, d'acord a la regulació pròpia que es pot establir a les diferents subzones segons el que determina l'article 57.2 del Pla General, s'ha detectat una errada material als plànols d'ordenances reguladores dels diferents edificis que composen l'ordenació del sector, plànols de la sèrie O.7 , a on no es va eliminar el concepte de cos semitancat, així com també en un punt concret corresponent a l'apartat 7.2 de l'article 22 (pàg. 71), relatiu a les condicions de l'edificació a la subzona 6b17, paràmetres referits a la parcel·la.

El manteniment per error del concepte de cos semitancat, quan la voluntat es de plantejar-los com a terrasses i, per tant, com cossos oberts vinculats majoritàriament als habitatges, ha comportat l'acord de suspensió del Pla de Millora Urbana per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, ja que pot induir a una interpretació errònia d'aquests espais.

Així doncs, amb la rectificació de l'errada material consistent en la supressió del concepte de cos semitancat, tal com determina el propi acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, es considera complerta la prescripció considerada.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist el que disposa el Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i el seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS

Primer.-

Aprovar la rectificació d'errades del document del Text Refós del Pla de Millora Urbana dels àmbits discontinus Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix, aprovat per acord plenari de 8 de novembre de 2007, el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució de 31 de gener de 2008 de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en el sentit de suprimir el concepte de "cos semitancat" als següents documents:

- Plànols de la sèrie O.7 relatiu a les ordenances reguladores dels edificis que configuren les diferents subzones i Unitats Mínimes de Projectes del sector.

- A l'apartat 7.2 de l'article 22 (pàg. 71) de les normes urbanístiques, relatiu a les condicions de l'edificació a la subzona 6b17, paràmetres referits a la parcel·la, edificabilitat màxima de la parcel·la.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla de Millora Urbana dels àmbits discontinus Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, amb la documentació corregida segons l'acord precedent perquè es procedeixi a aixecar la suspensió de l'executivitat de la Resolució de 21 de juny de 2007 per la qual s'aprovà definitivament el Pla de Millora Urbana, procedint a la seva publicació al DOGC.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

18 - ACCEPTAR LA SUBVENCIÓ DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, PER LA QUAL S'ATORGUEN SUBVENCIONS A LES CORPORACIONS LOCALS TITULARS DE LLARS D'INFANTS PER AL CURS 2007-2008.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"La disposició addiconal 2.2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació preveu que la creació de centres educatius, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, es realitzarà per conveni entre aquestes i l'Administració educativa.

L'Acord de 14 de febrer de 2005 entre el Departament d'Educació i les entitats municipalistes, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, sobre el finançament de la creació de places públiques de llars d'infants i per al seu sosteniment, amb l'objectiu d'impulsar la creació de 30.000 noves places públiques, estableix en la clàusula tercera les quantitats que el Departament d'Educació es compromet a aportar, com a màxim, per a cadascuna de les places esmentades.

L'Acord disposa que l'import estàndard establert per al finançament del sosteniment de les places de llars d'infants de titularitat municipal serà com a màxim de 1.800,00 € per alumne equivalent, sempre que la corporació local es comprometi mitjançant conveni específic, a la creació de noves places de llars d'infants.

El 20 de novembre de 2005, l'Ajuntament de Mataró i el Departament d'Educació de la Generalitat van signar un Conveni pel qual es formalitza el compromís de creació de places per a infants de 0 a 3 anys de Mataró.

L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom de l'Ajuntament de Mataró constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

A l'Institut Municipal d'Educació li correspon, sense perjudici de les facultats de tutela de l'Ajuntament, la gestió, organització i promoció dels serveis educatius municipals i entre les atribucions que li corresponen hi ha la d'acceptar herències, llegats i donacions, obtenir subvencions, auxilis i ajuts de l'Estat, Comunitat Autònoma, Unió Europea i altres administracions públiques i particulars.

Per a l'exercici pressupostari de 2008, per Resolució EDU/589/2008, de 20 de febrer, el Departament d'Educació de la Generalitat ha atorgat subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2007-2008 per als centres següents:

· EEI Elna. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Els Menuts. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 171.000,00 €.

· EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 120.600,00 €.

· EEI La Riereta. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 190.800,00 €.

· EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Tabalet. Subvenció per import total de 210.600,00 €.

Com a requisit per obtenir el lliurament dels imports de les subvencions per part de les diferents corporacions locals cal trametre al Servei de Règim Econòmic de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, entre altra documentació, l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'accepta la subvenció.

És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple els acords següents per a la seva consideració i aprovació:

Primer.- Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per Resolució de data 20 de febrer de 2008, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2007-2008 pels següents imports i centres:

· EEI Elna. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Els Menuts. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 171.000,00 €.

· EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 120.600,00 €.

· EEI La Riereta. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 190.800,00 €.

· EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 198.000,00 €.

· EEI Tabalet. Subvenció per import total de 210.600,00 €.

Segon.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tercer.- Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 19 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE L'ATUR A MATARÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta conjunta amb els grups Socialista, d'Esquerra Republicana de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya-Verds-EUiA i de Convergència i Unió.

"Les dades de l'atur a Mataró, en la línia del que es va enregistrar a Catalunya i Espanya, no són positives. A més, amb les primeres dades que tenim de febrer, s'aprofundeix aquesta tendència negativa i s'arriben als 6.841 desocupats (el valor més alt de tota la sèrie històrica que tenim a nivell municipal, que és des de gener de 1998) i en el sector de la construcció concretament hem arribat als 815 desocupats amb un creixement del 76% respecte un any abans.

També resulta molt preocupant que es vagin acabant les possibilitats per aquells treballadors de més baixa formació de trobar feina fàcilment en el sector de la construcció que pateix un fort estancament, i que tot apunta que anirà a pitjor. Precisament en aquest sector es registra un important augment de la taxa d'aturats, respecte l'any anterior.

A les dades de l'atur cal afegir dades també igualment preocupants com són les de les contractacions. La variació interanual de gener de 2007 a gener de 2008 presenta una davallada de 525 unitats, fet que en termes relatius suposa un descens del 12,7%. Qui més ha contribuït a aquest descens ha estat la contractació indefinida, que ha vist com el nombre de contractes es reduïa en un 29,2% respecte del mateix mes del 2007. La contractació de menys de sis mesos també s'ha reduït considerablement, un 21,6%.

El cas de Mataró no sembla un cas aïllat sinó que malauradament aquesta situació s'està produint en diversos indrets del país. I cal tenir molt present que les previsions dels experts no són gaire esperançadores. La temuda "crisi" ja comença a fer-se visible a Mataró quan encara no ens hem recuperat de la pèrdua de la indústria tèxtil.

Els grups municipals sotasignats entenem que aquesta situació pot comportar un problema social a la ciutat i creiem que, des de l'Administració Local, hem de seguir treballant com a part activa i saber avançar-nos a un escenari que es preveu complicat.

Amb tot, també hem de reconèixer l'esforç fet fins ara a la nostra ciutat, per part de tots els agents implicats i que treballem per la millora de la ocupació. Aquest és un dels objectius del Pacte local per a la ocupació signat l'any 2004 per l'ajuntament de Mataró, els sindicats UGT i CCOO i la FAGEM. En aquest sentit, des de l'IMPEM, com a agent que desenvolupa polítiques actives d'ocupació, i conscients de que aquests processos de desacceleració econòmica arrosseguen als col·lectius més vulnerables, com són les persones amb baix nivell de qualificació, els majors de 45 anys, les persones d'origen immigrant, els joves sense ocupació anterior,€s'estan duent a terme, des de fa uns anys i, en concret, des de principis del 2008 una sèrie de mesures i accions concretes per abordar aquest augment de l'atur i les conseqüències que se'n deriven.

Davant, però, de les dades més recents i del que tothom pot intuir com un escenari realment complex en l'àmbit laboral, econòmic i social per a la nostra ciutat, entenem que cal convocar a tots els sectors i persones del teixit empresarial, sindical i altres sectors que puguin aportar idees i trobar solucions a aquesta greu problemàtica.

Per tot l'exposat els Grups Municipals sotasignats proposen al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

1.-El Govern Municipal procedirà, en el marc del Pacte per l'Ocupació del Maresme 2008-2011 i també del Consell de Seguiment del PDES, a convocar una reunió extraordinària per tractar la problemàtica de l'atur a Mataró i per donar a conèixer també aquelles accions que ja es duen a terme, així com totes aquelles que ja estan previstes i que ja hem esmentat en la nostra exposició. Aquesta reunió també ha de servir perquè tots els sectors que representen el teixit empresarial, econòmic, sindical i social puguin debatre sobre aquest difícil escenari que se'ns ve a sobre amb una davallada important de l'ocupació i fer totes aquelles aportacions que considerin adients.

2.- D'aquesta reunió, amb les aportacions de les persones que hi participin i del treball que ja venen desenvolupant els tècnics municipals, el Govern es compromet a elaborar un document de conclusions que permeti la posada en comú de les estratègies i de les accions necessàries amb l'objectiu de crear ocupació i intentar minimitzar, en tot el possible, l'impacte negatiu que es pugui produir davant d'aquest nou escenari de complexitat laboral.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'AUGMENT DE L'ATUR A MATARÓ.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"D'acord amb l'Observatori del Mercat de Treball de Mataró, a finals de gener de 2008, a la nostra ciutat, hi havia 6.496 aturats, que situen la taxa d'atur en el 9,7%.

L'atur resgistrat a Mataró, a finals del mes de gener de 2008, és el més elevat dels mesos de gener dels últims 10 anys.

L'increment de l'atur respecte el mes de gener de 2007 és de 492 nous aturats, o sigui, un increment del 8,2% en termes relatius.

És especialment alarmant l'augment d'aturats en el sector de la construcció, que és del 50,72% seguit des de l'agricultura, amb un 24,47% i del sector serveis, amb un 9,81%.

Així mateix, existeix una baixada de les contractacions realitzades, que en comparació al mes de gener de 2007 és d'un 15,7%. De fet, el volum de contractació dels mesos de desembre de 2007 i de gener de 2008 està registrant caigudes interanuals de dos dígits, fet que no es produïa des de mitjans del 2005.

I també és especialment alarmant el fet que la constractació indefinida s'ha reduït en un 29,2% respecte del gener de 2007.

Davant d'aquestes dades absolutament objectives, i atenent al fet que tots els indicadors econòmics preveuen un augment considerable de l'atur en els propers mesos a tots nivells, sobretot en determinats sectors com el de la construcció, des del grup municipal de CIU, entenem que s'han de prendre mesures concretes i específiques per part de l'IMPEM per tal que aquesta davallada generalitzada, i que sense dubte comença a ser preocupant, tingui la menor repercussió possible a la nostra ciutat,

Per això el grup municipal de Convergència i Unió realitza les següents preguntes :

Primera.- Quines accions i mesures concretes, dins del seu àmbit, té previst realitzar L'IMPEM per abordar aquest augment de l'atur a Mataró?

Segona.- Es preveu per part de l'IMPEM, una ampliació dels recursos per a les polítiques actives d'ocupació, especialment destinades als sectors més afectats per l'atur, com és el de la construcció?

Tercera.- Durant el que portem d'any, quin ha estat l'increment dels recursos pels incentius per a la contractació estable en els diversos sectors de la ciutat?

Quarta.- Per quan està previst signar l'anunciat pacte per la ocupació 2008-2011?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, comença recordant, en referència a les accions concretes que s'estan duent a terme durant aquest 2008, que quan vam fer el PAM i el Pressupost ja prevèiem una certa desacceleració i, per tant, es van preveure algunes accions en concret, com per exemple, l'augment i millora de la plantilla del Servei d'Ocupació de l'IMPEM, l'estabilització de la plantilla per poder millorar els processos i tasques de reorientació i assessorament que donem als desocupats i ocupats també. En aquest sentit passem de 6 a 24 persones de la plantilla; un esforç que fa l'IMPEM i l'Ajuntament.

També hi ha un augment dels recursos destinats a accions formatives. Per exemple, pel que fa a formació ocupacional el 2007 vam impartir unes 4.200 hores i enguany n'impartirem unes 6.800.

En formació contínua, estem a l'entorn de les 450 hores i en formació en el treball (accions dedicades a formar sumant la formació pràctica), enguany tindrem la TecnoEscola, una Casa d'Ofici en el sector del turisme i el comerç, i, una altra, en el sector de l'atenció a les persones, que servirà per recol·locar les persones de baixa qualificació procedents en gran part del tèxtil i la construcció.

També estem a punt de crear, conjuntament amb l'Institut Municipal d'Educació, la Taula per la Formació Professional, que permet coordinar polítiques adreçades a la formació pel treball, tal com acorda el PDES. Fa només uns mesos vam ampliar el Club de Feina, vam triplicar-ne l'espai, per atendre millor els usuaris i vam comprar una plataforma tecnològica, Porta 22, ubicada al Casal de Joves i a l'IMPEM i a la Nau Gaudí en el futur, per oferir orientació i assessorament en l'àmbit de la recerca de feina o millora de la feina actual.

Enguany també hem demanat subvencions per realitzar diferents estudis. Un d'ells va molt adreçat a l`àmbit de la construcció, per conèixer quines possibilitats hi ha en el sector, quins sectors afins podran emergir o millorar a l'entorn de recol·locar excedents que vinguin del sector, quines necessitats formatives tindrem, quins perfils professionals caldran en sectors afins, com pot repercutir també això en l'àmbit emergent de les energies renovables... Evidentment, un document més estratègic és el Pacte per l'Ocupació. També hem augmentat el nombre d'ofertes de treball i l'augment en recursos humans ens ha de facilitar aquesta tasca.

També estem dissenyant, a banda del Pla de Xoc per al Tèxtil, un Pla de Xoc més transversal perquè ens adonem que això de manera gradual va augmentant en altres àmbits. Aquestes són algunes de les accions més importants en l'àmbit de les polítiques actives, considerant que aquestes es van marcar en el Pacte per l'Ocupació 2004-07.

En resposta a la segona pregunta, en aquest 2008 hem ampliat molts recursos en relació amb els recursos humans, és a dir, la plantilla de l'IMPEM, sumat a estudis i programes que la Generalitat està traient a través de subvencions, i a les quals ens estem presentant. Estem aconseguint molt més que l'any passat.

En relació amb la tercera pregunta, dir que no hi ha hagut un increment en els recursos als incentius per la contractació estable. Recordo que vam crear aquests incentius per a les persones, sobretot, excedents del tèxtil, a través d'una bonificació a les empreses que contractaven indefinidament a les persones que s'havien quedat fora del sector del tèxtil. Ara s'hi ha posat també la Generalitat, perquè nosaltres vam començar abans, i hem pogut limitar els nostres recursos perquè els compatibilitzarem amb els de la Generalitat.

També afegir que l'Estat ha tret fa poc una convocatòria adreçada a la bonificació i als incentius per a la contractació estable de desocupats a partir de 45 anys, dones, joves de 16 a 30 anys... No oblidem que en aquest àmbit és l'Estat qui té la màxima competència.

Finalment, reiterar que el Pacte Territorial per l'Ocupació 2008-11, que treballem junts amb el Consell Comarcal, està previst signar-lo al setembre del 2008 a tot estirar.

El senyor Marcel Martínez agraeix d'entrada l'explicació extensa de la Sra. Romero.

Vostè ens ha explicat que l'increment dels recursos per als incentius per la contractació estable a la ciutat s'han aturat perquè ara comptem amb els procedents de la Generalitat, vull recordar però que en el PAM 2008 vostès van anunciar que hi hauria un augment d'un 20% d'aquests incentius i això consta per escrit en el PAM. Per tant, que consti en acta.

D'altra banda, ens ha explicat moltes accions, el que passa és que existeix una realitat i ha obviat nombrar les dades de l'atur. És evident que malgrat aquests esforços, la taxa d'atur, i els números són objectius, està augmentant a la ciutat. CiU és clar que recolzarà totes les accions que calgui a fi que l'atur no augmenti, sempre i quan serveixin per això.

La senyora Alícia Romero afegeix que el que ha dit és que en tot cas l'increment del 20%, que posava en el PAM, el Govern el preveu en recursos externs o aliens. No sempre tot s'ha de finançar des de l'àmbit municipal. Hem de pensar que hem fet un esforç que només un altre ajuntament més ha fet i que ha estat crear unes bonificacions municipals per la contractació indefinida i el que voldríem és que la resta d'administracions competents ens ajudessin en això a partir d'ara. Per això en el Pressupost municipal no hi és. Pel que fa a la resta, suposo que ara l'Alcalde respondrà si hi ha d'haver alguna reunió en concret a fi de continuar parlant de les polítiques actives d'ocupació que estem endegant.

El senyor Marcel Martínez s'havia oblidat d'afegir, en relació amb la proposta de resolució del PP i dels altres grups, que CiU s'hi sumarà. El que passa és que ens agradaria fer una esmena in voce pel que fa al punt primer de l'acord en el sentit que hi hagi un termini de dos mesos per tal de realitzar aquesta reunió extraordinària.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no té cap inconvenient a acceptar l'esmena in voce.

La senyora Alícia Romero afegeix que li sembla bé posar un termini per a la reunió i agraeix la proposta de resolució del PP a fi que tots ens hi puguem sumar en un tema tan important.

El senyor Pau Mojedano recorda que aquest és un tema que preocupa molt el PP. Ha estat objecte d'una preocupació especialment intensa per part nostra. Ja el 2004 havíem expressat en forma d'una iniciativa en el ple municipal el neguit perquè ens poséssim a treballar en el disseny de polítiques estratègiques al respecte de l'economia local i l'ocupació. Perquè pensàvem que una de les tres grans amenaces que tenim és justament la paràlisi econòmica i les darreres xifres són preocupants. Sembla que ens ve un escenari preocupant que no havíem vist en els últims 15 anys. En aquest sentit, tant en el ple municipal com en el nostre programa electoral, hem expressat aquesta preocupació i hem inclòs alguna proposta o projecte motor important per a la ciutat que hem arribat a concretar bastant.

De nou vull fer un incís que al meu entendre, aquest treball no ha de formar part del joc polític. Crec que ha de ser una qüestió que ens ha d'ocupar a tots. També vaig dir a l'Alcalde en el discurs d'investidura que nosaltres ens posaríem en primera línia de treball en aquests projectes perquè al final ens hi juguem el pa de tots. Hem de fer un esforç, arromangar-nos plegats per fer el sacrifici que calgui. És cert que l'administració local no disposa de massa eines en aquest aspecte però sí que té un paper a fer, un paper estratègic. A curt termini és difícil que pugui tenir algun efecte, però sí, en canvi, podem portar a terme projectes motor que siguin capaços de canviar no només la fesomia de la ciutat, sinó que dissenyin projectes en sectors emergents, prenent decisions valentes.

Finalment, afegir que hem parlat que això ho fem en el marc de la Mesa Local per l'Ocupació i del Consell de Seguiment del PDES, jo suggeriria que aquest debat es pogués traslladar als Consells Territorials, perquè de vegades hi ha petites polítiques territorials d'ocupació que poden ser també eficaces si es treballen bé. És un suggeriment que aquí els llenço.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, constata que evidentment subscriu tot el que s'ha dit, ja que és un tema que ens ha de preocupar a tots. També és cert, com deia el Sr. Mojedano, que es tracta d'un problema que quan el tens a sobre és difícil d'actuar-hi i que es vegin resultats a curt termini, perquè no és tan fàcil reconvertir laboralment la gent, però que s'hi ha d'insistir.

A banda d'això, crec que des de l'IME també es podria fer alguna política de cara a conscienciar que hi hagués una major relació entre l'escola i les empreses a fi d'animar els nostres estudiants a què de vegades no emprenguin aquelles vies més senzilles, conformant-se amb el cinc justet, sinó que hi vegin més enllà i entenguin que fer un batxillerat tecnològic o alguna enginyeria, per posar només un exemple, els obrirà les úniques vies que els portaran a tenir un futur laboral, com a mínim el que ells vulguin. Els ho hauríem d'explicar ara ja encara que els resultats siguin a llarg termini. Als enginyers se'ls rifen, diu la premsa!

La senyora Alícia Romero recorda que en aquesta línia que diu el Sr. Mora, la plataforma Porta 22 ja està pensada per donar recursos envers l'orientació professional dels joves. Alhora, anuncia que demà la Sra. Calvo i ella mateixa presenten la Setmana de la Informació i l'Orientació Professional, que comença dilluns vinent. Convida tots els regidors perquè puguin veure el programa, un programa orientat a com acostar els nostres joves a conèixer el que fem a les universitats, però també perquè vegin quins són els sectors professionals emergents i les seves oportunitats.

En relació amb la intervenció del Sr. Mojedano, recordar-li que el Pacte per l'Ocupació planteja aquesta visió més estratègica sobre cap on hem d'anar i la suma a l'esforç del Consell Comarcal per obrir el prisma i tractar-lo a nivell comarcal a fi de crear sinergies i xarxes conjuntes per millorar la competitivitat del territori.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, afirma que a la CUP també li preocupa molt la situació laboral de Mataró i el país. Aquestes reunions participatives amb diferents agents entenem que són positives per a la ciutat i la pròpia dinàmica de l'Ajuntament. És molt important que un Ajuntament sàpiga escoltar els diferents agents econòmics i socials a fi d'extreure'n resultats positius. Però, calia una proposta de resolució perquè davant d'una crisi ens puguem asseure amb els diferents agents de la ciutat? El PP ha fet la proposta però era aquesta l'única proposta que se'ns ofereix per sortir d'aquesta crisi que sembla que se'ns cau al damunt? Per desgràcia molta gent que participa en aquestes reunions surt amb desànim, pensant que s'ha fet una reunió per cobrir l'expedient i prou.

Ja sé que és evident que fan coses i que en fan de ben fetes, però ara ens trobem davant d'una crisi important, que d'entrada no està afectant de forma real la situació econòmica, malgrat tendeix a anar cap aquí, i calen solucions importants.

Però ni vostès ni la política catalana té les eines per aportar solucions de gran calat, com sí poden fer altres estats d'arreu del món, que poden intervenir en les inversions o en la banca, o gestionar les seves importacions o exportacions, i, en el nostre cas, tenir un marc propi de relacional laborals... De tot això no en podem fer res. Em preocupa que davant d'aquesta situació dura, segons les polítiques que tiren endavant els diferents partits que formen part del Parlament català, continuarem amb aquesta política regionalista, estatuària que no deixa de ser una política vassalla dels qui tenen el poder polític i econòmic. És precisament aquesta la clau de volta de la solució del conflicte social i econòmic. Necessitem recuperar aquests poders per tal que els mataronins tinguem a les nostres mans la gestió de l'economia.

Per tot plegat, la CUP, malgrat entenem que són polítiques positives, el nostre vot serà d'abstenció.

El senyor Joan Mora declara que, mentre arriba tot això que demana el Sr. Safont-Tria, aquí tampoc no hem de fer atemorir els ciutadans i ja hem esmentat la paraula crisi massa vegades. No hem de fer catastrofisme sinó que veient que la inclinació de la situació econòmica comença a canviar, a la baixa, comencem-nos a preparar. Aquí de moment el que tenim és dificultats i entenc que algunes famílies en passen més que d'altres i hem de contribuir a què siguin les mínimes.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, celebra especialment que els grups majoritaris del consistori s'hagin posat d'acord en aquesta proposta de resolució.

Sentint el Sr. Safont-Tria un té la sensació que es vol curar la pulmonia amb pastilles Juanola... Potser que la crisi financera dels Estats Units també tingui a veure amb les balances fiscals i el Govern de Madrid, perquè tot s'acaba arreglant sempre amb la mateixa medicina! Això és una absoluta fal·làcia.

Pel que fa a les declaracions del Sr. Mojedano, només afegir que evidentment res de partidisme en aquest assumpte i tot el debat polític que calgui. I ja que es rifen enginyers, alguna cosa ens haurien d'agrair a la ciutat de Mataró per tots els que hem posat en el mercat en aquests últims anys. Que es reconegui el mèrit i l'esforç de la ciutat per formar tota aquesta gent. Insistir també en la idea que ja vaig explicar en la darrera reunió de la comissió de seguiment del PDES d'aquesta mateixa setmana €fent el que la pròpia comissió va acordar en el moment de la seva constitució, com a comissió que recolza l'actualització contínua del pacte en funció dels nous escenaris que es puguin produir a la ciutat€, de fer una reunió específica per parlar bàsicament de les qüestions econòmiques, entre d'altres que s'hi puguin afegir, a fi d'obrir un debat interessant que no ha d'eternitzar-se. Interessa dur a terme accions concretes i no passar-nos el dia parlant de crisi, perquè al final l'acabarem provocant. Em sembla que hi ha motius suficients perquè aquesta comissió del PDES es torni a reunir i prengui alguns acords. No obstant això, vull ressaltar algunes de les coses que vam comentar en la reunió d'aquesta setmana i és que la tendència de l'atur a Mataró i Catalunya per primera vegada en molts anys comencen a convergir en una mateixa línia, més elevada fins i tot en l'àmbit català. I, d'altra banda, destacar una dada esperançadora, el nostre sector de la construcció, comparativament al d'altres ciutats, continua tenint un pes petit, d'un 10%, en la nostra economia. Un sector molt tocat però que no té tant de pes a la ciutat.

També val la pena recordar que hi ha dues qüestions molt importants: el Pla Territorial d'Ocupació, que neix amb la voluntat de treballar a nivell de comarca, i les conclusions del Pla Estratègic del Maresme que va extreure el Consell Comarcal i que caldria sumar a les nostres reflexions del PDES. És el moment de sumar totes aquestes reflexions perquè lògicament la situació econòmica ens afecta com a ciutat i capital d'aquesta comarca.

Finalment, agrair als grups municipals l'esforç a l'hora d'arribar a aquesta proposta de resolució conjunta. Estic convençut que el fet que els ciutadans es puguin guanyar la vida és la preocupació que tots considerem més important.

El Sr. Joan Antoni Baron, Alcalde President, posa a votació la proposta amb les modificacions introduïdes en el punt 1, consistent en afegir una última frase que diu :

"1.- El Govern Municipal procedirà, en el marc del Pacte per l'Ocupació del Maresme 2008-2011 i també del Consell de Seguiment del PDES, a convocar una reunió extraordinària per tractar la problemàtica de l'atur a Mataró i per donar a conèixer també aquelles accions que ja es duen a terme, així com totes aquelles que ja estan previstes i que ja hem esmentat en la nostra exposició. Aquesta reunió també ha de servir perquè tots els sectors que representen el teixit empresarial, econòmic, sindical i social puguin debatre sobre aquest difícil escenari que se'ns ve a sobre amb una davallada important de l'ocupació i fer totes aquelles aportacions que considerin adients. Aquesta reunió extraordinària haurà de tenir lloc en el termini de 2 mesos."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

PRECS I PREGUNTES

20 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES MILLORI LA SITUACIÓ VIÀRIA DEL CARRER CALASSANÇ MARQUÈS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Al Ple d'aquest Ajuntament de juliol de 2006, aquest Grup Municipal va presentar un prec en el mateix sentit que ho fem ara; és a dir perquè es procedeixin a realitzar les actuacions necessàries al C/ Calassanç Marquès per facilitar el trànsit dels vianants i disminuir el risc de patir accidents tant per part dels vianants com dels vehicles que tenen moltes dificultats per fer el gir que permet accedir al carrer.

Els problemes amb aquest carrer, però, vénen de més lluny donat que l'any 2000 els veïns de la zona varen entrar un escrit amb diverses firmes al registre municipal demanant millores en el carrer, precisament quan el Sr. Baron era aleshores el responsable de l' Àrea de Via Pública. . És a dir que des de fa gairebé vuit anys els responsables d'aquesta àrea són coneixedors d'aquest problema i de la demanda dels veïns.

Arrel de l'escrit dels veïns, l'any 2002, quan el se'ls va respondre que durant aquell mateix any es procediria a la realització de les millores demandades ja que eren lògiques. El mateix se'ls va respondre durant el 2003 i 2004 al reclamar els veïns unes millores que mai arribaven.

Durant el Ple de juliol de 2006 i amb la iniciativa presentada pel nostre Grup, l'aleshores responsable de l'Àrea de Mobilitat, Sr. Fermí Manchado ens va respondre que un cop finalitzades les obres de l'aparcament de Can Tuñí es procidiria a fer les millores del C/ Calassanç Marquès.

De nou la promesa feta pel Govern Municipal queda en sac buit i el carrer continua amb els mateixos problemes que l'any 2000.

PREC

1. El Govern Municipal procedirà a aplicar les millores necessàries al C/ Calassanç Marquès amb la màxima urgència per millorar el pas de vianants disminuint el risc d'accidents així com els trànsit dels vehicles i el seu accés al carrer, complint d'aquesta manera amb un compromís adquirit l'any 2002. "

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, respon, respecte al tema de la grua en aquest carrer, que pràcticament totes les vegades que la grua actua és a requeriment dels veïns i és perquè hi ha molts contraguals. Per tant, la situació no és de persecució com s'ha insinuat.

En relació amb el prec, una de les prioritats en les actuacions previstes per la Llei de Barris, és la de millorar l'accessibilitat i garantir la seguretat dels vianants i, per tant, juntament amb altres actuacions a diverses cruïlles de l'àmbit de Cerdanyola Nord, s'està treballant en la redacció del projecte de reurbanització del c/ Calassanç Marquès, d'acord amb la previsió escrita en el PAM 2008, al seu punt 2.2.1.10 on recull literalment: "Aprovació d'un nou projecte de millora dels carrers de Cerdanyola en base a la Llei de Barris".

Per aquest motiu no hi ha problema a acceptar el seu prec. El que farem és continuar amb els treballs ja iniciats i dels quals donarem compte a les comissions informatives de Serveis Territorials i al si del Pla Integral de Cerdanyola.

El senyor José Manuel López afegeix que no volia parlar de persecució, ni de res en aquest sentit. Potser en un altre moment sí que s'ho hauria plantejat, però no és el cas.

Aquest és un carrer on s'actua a requeriment dels veïns, com ha dit el Sr. Melero, però val la pena recordar que altres vegades se'ns ha dit, en alguna comissió de Via Pública, que s'actuava perquè allà també hi ha Correus.

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PROLIFERACIÓ D'EDIFICIS QUE INCOMPLEIXEN LES NORMES URBANÍSTIQUES PEL QUE FA ALS MATERIALS I ALS COLORS DE LES FAÇANES.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"A l'acta de la reunió del Consell del Patrimoni del dia 7/11/07 hi diu, textualment, que en Josep Mª Puig va comentar que "al carrer Nou, al costat del Robafaves, ha aparegut una façana estucada d'un color molt cridaner i amb un aplacat ceràmic en planta baixa molt fosc. Demana que es miri que ha passat i que se'ls hi pugui fer canviar".

Lamentablement, aquest no és l'únic cas en que, tant en edificis de nova construcció com en edificis ja existents, s'utilitzen materials i colors cridaners (blaus, verds, negres, etc..) que no s'adapten al nostre entorn de ciutat; amb l'agreujant de que molts d'aquests casos es produeixen en edificis ubicats en carrers protegits pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.

Atès que les condicions particulars de les NNUU que fan referència a la composició de les façanes del centre històric i de l'eixample antic determinen que els materials i els colors s'ajustaran a la norma d'integració en el conjunt en el que estan edificades.

Atès que, a criteri d'aquest Ajuntament, els colors que s'adeqüen a l'entorn de ciutat són els terrossos clars.

I atès que observem amb preocupació com, de mica en mica, el centre històric i l'eixample antic de la nostra ciutat van perden l'ambient que sempre els ha caracteritzat, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Ha observat, el govern, que darrerament estan proliferant, al centre històric i a l'eixample antic, façanes amb materials i colors que no s'adeqüen al nostre entorn de ciutat?

Segona.- Disposa, el govern, d'una relació detallada de façanes que no respecten els colors i els materials propis d'ambdues zones de la ciutat? En cas afirmatiu, ens la pot facilitar? En cas negatiu, considera convenient elaborar-la?

Tercera.- Per què es concedeix llicència d'obra a aquells projectes que preveuen l'ús de materials i colors no adequats a l'entorn on s'han d'ubicar?

Quarta.- En el cas de tractar-se d'algun error, o bé perquè els promotors hagin modificat el projecte aprovat, es fan, o s'han fet, gestions per tal que es procedeixi a la seva correcció? Quantes? Quines?

Cinquena.- Considera el govern que, atesa la preocupant proliferació de façanes que no respecten la normativa, convindria precisar millor el procediment que es segueix per a la concessió de llicència d'obres?"

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, afirma, en resposta a la primera pregunta, que el coneixement de l'existència de façanes pintades, malgrat ell no utilitzaria el terme "proliferació", amb colors que no s'ajusten a l'escrit de l'article 110 del Pla General s'obté per diverses vies, bàsicament a través de les inspeccions o de les denúncies dels veïns o com a conseqüència de la pròpia llicència d'obres.

L'article 110 del Pla General diu: "Que totes les edificacions s'integraran en l'entorn i compliran les normes estètiques aplicables al paisatge urbà coherent amb la ciutat. (...) El seu incompliment constituiria motiu suficient per denegar la llicència."

Tal com ja vam dir aquí, aquest punt està subjecte a una certa interpretació per part dels equips tècnics i arquitectes. De fet, l'article 110 potser requereix una certa subjectivitat del que es considera adequat o no, coherent o no... amb l'entorn de la ciutat.

De totes maneres, sí que és veritat que després d'un procés de reflexió, es va arribar a la conclusió que els colors més adequats per tal de preservar aquesta coherència eren tots els colors de la gamma de terrosos i ocres. Es consideren menys agressius amb el paisatge urbà, però també és cert que no es tanca la porta a altres combinacions cromàtiques, cosa que és bona. Per exemple, l'edifici 9 del carrer Nou ha estat aprovat pel Consell del Patrimoni i no està pintat d'aquest color, està fet d'una altra manera.

Quant a la segona pregunta, convé aclarir que no tenim cap relació detallada de façanes que es desviïn d'aquests colors i, de fet, tampoc no pensem que sigui convenient tenir-ne. En podem continuar parlant sempre que calgui però no ho consideraríem necessari. D'una banda, per la idea de no voler arribar a una fiscalització excessiva, respectant el text amb aquesta certa ambigüitat del Pla General, i, de l'altra, perquè sí que pensem tot l'equip de llicències i els tècnics que caldria potser impulsar una difusió del coneixement de les gammes cromàtiques que es recomanen a tot el personal implicat en la construcció: promotors, arquitectes... incidint amb el coneixement, pedagogia i discussió entre tècnics per arribar a un producte final de qualitat.

En aquells casos en què no s'ha respectat aquesta línia, hem obert un expedient disciplinari. De fet, ara en tenim un parell d'oberts al c/Nou i al c/Lepanto núm. 6.

En resposta a la tercera pregunta, jo crec que el problema no està en la concessió de llicència d'obres, sinó que ve posteriorment quan s'efectuen façanes que no s'ajusten del tot a allò que és la llicència concedida i a partir d'aquí es desencadena aquesta mecànica.

En relació amb les preguntes quarta i cinquena, com deia abans, el problema no està tant en la concessió de llicències sinó amb l'obra que després es fa i no s'ajusta del tot amb la llicència. En general, l'equip de llicències prefereix el diàleg, la discussió, el contrast d'opinions amb els equips tècnics dels promotors per arribar a una solució, intentant influir i convèncer. Quan el cas és extrem i no hi ha convenciment es pot arribar a un expedient disciplinari. Malgrat tot, a tenor del nombre d'expedients que tenim oberts, no consideraria la situació preocupant. El nombre d'expedients que tenim és reduït, malgrat sí que és veritat que intentarem complementar el procés de diàleg amb la tasca de difusió d'aquests criteris cromàtics amb el Gremi de Constructors, arquitectes...

Li reitero, no obstant això, que vostè ha expressat un gran interès en temes que fan referència a llicències, a l'article 110 de l'aspecte cromàtic de les obres... i a mi m'agradaria que això ho poguéssim parlar amb més profunditat i que pogués conèixer l'opinió de l'equip de llicències, que en gran part és coincident amb la seva precisió. Tal com es va redactar el Pla General l'any 96, l'equip de tècnics deixava la porta oberta per no haver de fiscalitzar massa aquesta qüestió, tot i que sí que és veritat que hem d'aconseguir entre tots mantenir a l'exterior la imatge de la ciutat que volem.

El senyor Francesc Masriera agraeix les paraules del Sr. Teixidó, però creu que fins ara aquest Govern no ha tingut massa interès en això de preservar la ciutat històrica.

Ja veig que el Sr. Bassas em mira amb cara de sorpresa, però en tot cas és la meva percepció i tinc la impressió també avui que les dues darreres intervencions del Sr. Teixidó deixen la porta oberta a què això pugui canviar, cosa que em satisfaria.

A mi m'agradaria ara llegir €tot i que no ho faré€ tots i cadascun dels articles que fan referència a les façanes del centre històric i de l'Eixample antic de la ciutat, és a dir, les condicions particulars de les normes urbanístiques, què es diu sobre les façanes el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, i fins i tot m'agradaria també comentar allò que diuen les fitxes de cadascun dels carrers protegits de la nostra ciutat, perquè estic segur que si baixem al detall aquesta suposada ambigüitat que es dóna en l'article 110 en realitat no és tanta quan anem entrant al detall de cadascun dels documents.

D'altra banda, accepto encantat la invitació a parlar amb els tècnics de llicències i amb vostè mateix, però jo diria que no només ens fixem en els colors de les façanes sinó també en els materials, especialment tots aquests aplacats de pedra brillant que si ens fixem en les fitxes dels carrers protegits estan especialment prohibits. Malauradament no s'està tenint gaire en compte.

El Govern ha de fer un esforç important per entendre que aquest és un element clau de la nostra ciutat i tenim una responsabilitat de cara a les generacions futures. En aquest sentit estic convençut que són vostès els qui han de liderar aquesta assumpció de responsabilitats en aquest camp concret.

Ens emplacem a continuar-ne parlant amb la màxima voluntat de poder arribar a solucions i que en el futur preguntes com aquesta no siguin necessàries.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que és arriscat fer certes afirmacions. Diu que aquesta és una ciutat viva on hi passen moltes coses alhora. Evidentment que hem de ser els garants de la legalitat vigent però aquesta legalitat s'ha de modular perquè no acabi actuant com a una asfíxia per a la pròpia dinàmica de la ciutat. Darrere de cada promoció hi ha interessos privats, legítims, segurament, però hem d'intentar que les coses es facin bé. No podem posar una mena de cotilla que converteixi la ciutat en un parc temàtic. Això és aplicable també al Front de Mar i a molts altres àmbits. Hem de ser molt rigorosos amb l'aplicació de les normatives de què nosaltres mateixos ens hem dotat, i amb això estaríem d'acord amb vostès. I, de fet, aquestes normatives són la prova que el Govern s'interessa i es preocupa per aquestes qüestions.

De tota manera, els emplaço a parlar-ne amb els tècnics municipals tant com calgui.

Finalment, reiterar que cal entendre sobretot la immensa complexitat d'una ciutat que vol continuar tenint un centre viu, on passin moltes coses, on hi hagi comerços, on la gent hi continuï vivint. Això lògicament complica les coses i és aquí on surten els conflictes i la necessitat d'analitzar cada cas, un per un.

El senyor Francesc Masriera afirma que està d'acord amb la reflexió del Sr. Alcalde però està absolutament convençut que no són camins incompatibles o que no es puguin trobar. De ben segur que parlant-ne podrem trobar punts de convergència.

El senyor Francesc Teixidó incideix en el que ha dit el Sr. Alcalde sobre que no es pot generalitzar, quan el Sr. Masriera es refereix a la proliferació preocupant. L'equip de llicències les dóna bé, analitza bé i correctament la seva adequació al Pla General i no hi ha llicències que es donin que no compleixen aquests paràmetres. Això ha de quedar clar. Ja en parlarem de tot plegat.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 22 i 30 per venir referits a temàtiques coincidents.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LES PREVISIONS DEL GOVERN MUNICIPAL PER A L'APROFITAMENT DE L'AIGUA EN LA SITUACIÓ ACTUAL DE SEQUERA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Davant de la sequera que patim i l'amenaça ecològica que suposen els transvasaments indiscriminats, davant la necessitat d'estalviar aigua i reutilitzar-la, el Grup Municipal de la CUP formula la pregunta següent a l'equip de govern:

Quines mesures pensa aplicar el govern municipal per garantir la reutilització de l'aigua a les llars i, sobretot, a les indústries i explotacions agrícoles de la nostra ciutat."

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MESURES A PRENDRE DURANT LA SEQUERA.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Malauradament el país ve patint una situació de sequera molt greu i que es presenta encara més complicada donada la manca de pluges.

Aquest Grup Municipal sap que des de l'Empresa Municipal d'Aigües (AMSA) es venen prenent mesures per combatre el malbaratament d'aigua. Bo i així i donada la situació actual potser seria necessària la posada en marxa d'alguna actuació més.

PREGUNTA

1. Té el Govern Municipal intenció de realitzar alguna actuació o campanya extraordinària donada la situació de sequera actual?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, explica que la situació requereix una mica de preàmbul. Estem en una situació de sequera amb un primer decret de la Generalitat del 2005. Si durant més de 25 anys l'Ajuntament, a través d'Aigües de Mataró, no ha baixat mai la guàrdia pel tema de l'estalvi, imaginem-nos d'ençà del 2005: no s'ha parat de treballar en el tema de l'estalvi i la utilització de l'aigua amb determinades qualitats per a determinats usos.

El 1990 aquesta ciutat necessitava 9 hectòmetres/any i en aquests moments, amb 25.000 habitants més, estem consumint 8 hectòmetres cúbics. Una altra dada: entre el 96-97 vam estalviar l'equivalent a 30 dies del que necessita d'aigua la ciutat €pensem que cada dia necessitem 22 milions de litres, és el que es necessita per funcionar a nivell dels serveis, els habitatges o les empreses. Per tant, el bon fer dels ciutadans i l'eficiència en la gestió de l'aigua al llarg d'aquests 25 anys ens dóna una situació de tranquil·litat davant d'aquesta sequera. Tranquil·litat no vol dir tenir els braços creuats.

També, el 1998 consumíem a les llars 129 l/hab al dia i ara la mitjana al 2007 és de 109 l/hab al dia. L'àrea metropolitana de Barcelona té una mitjana de 120 l/hab al dia.

Pel que fa a les pèrdues de la xarxa, val a dir que gràcies a la inversió i la bona gestió estem en un rendiment del 94% de la xarxa, és a dir, només no acabem de controlar-ne un 6%. Per exemple, les boques d'incendi no tenen comptador i aquest pot ser algun element d'algun tant per cent però segurament molt petit. És a dir, sabem on va a parar el 94% de l'aigua que entra a la xarxa.

Quina és l'aigua que necessita la ciutat per funcionar, que entra a la xarxa cada dia per tal d'utilitzar aquests 22 milions de litres diaris? Amb 180 litres/habitant/dia posats a la xarxa la ciutat funciona. En aquests moments, amb el Decret d'excepcionalitat de sequera, la proveïdora d'aigua en alta, Aigües del Ter-Llobregat, ens ofereix 270 litres al dia, molt per sobre de les nostres necessitats reals. Amb aquests paràmetres hem de dir que no podem baixar la guàrdia però la realitat és que si arribéssim a un escenari de 20% d'aigua emmagatzemada en els pantans, es reduiria la dotació a 230 litres, del 15% a 210 i del 10% a 180, que pràcticament coincidiria amb el nostre nivell de consum actual.

Per tant, el missatge que hem de donar des d'aquí és que obrirem l'aixeta i continuarà rajant però hi ha deures a fer. Encara hi ha clients, persones o empreses, que sabem què gasten cada 15 dies, perquè els controlem, i els anem comunicant que han de continuar estalviant.

D'altra banda, cal saber que el 63% de l'aigua potable l'utilitzem a les llars i que el 31% són indústries, serveis i agricultura. De l'agricultura només un 0,5% del 31%. I un 6% és per a serveis públics: l'Ajuntament amb els seus serveis, l'Hospital de Mataró, residències i altres serveis públics que tenim en el mateix epígraf. Per tant, encara els ciutadans des de casa podem continuar estalviant.

En aquest sentit, reitero que hi ha havia un Decret de la Generalitat 2005 que va donar pas a un Decret d'Alcaldia en el mateix sentit i el 2007 hem tingut el Decret d'Excepcionalitat que ha donat lloc a dos Decrets d'Alcaldia. En l'últim decret ens vam proposar la no utilització d'aigua potable tant en el cas dels privats com dels públics. Per tant, en aquest cas el que s'ha fet des d'Aigües de Mataró ha estat realitzar un seguiment a través d'una lectura quinzenal a 1.000 clients que donen que a nivell domèstic estan fent una despesa del doble de 109 l/hab o triplicant la mitjana, i a d'altres que tenen piscines. Ens anirem posant en contacte amb ells en funció de com evolucionen.

Ens hem posat també en contacte amb més de 200 clients que tenim, no domèstics, per tant, empreses i indústries que gasten més de 4.000 litres al dia. Aquests ens han respost en molts casos que estaven fent actuacions d'estalvi i ens han explicat quines són. També en donarem compte.

Pel que fa als públics, en aquest moment, el Servei de Manteniment de l'Ajuntament no està regant amb aigua potable sinó amb aigua de pous. Per tal d'explicar-ho ben explicat, en les properes setmanes hi haurà una actuació de senyalització per tenir-ne informats els ciutadans. Volem donar exemple.

Des del 2005 fins avui s'ha treballat en els equipaments públics perquè tots els elements d'aixeta i canonades estiguin en perfecte estat i en concret, en aquest últim moment, ja hem entrat a prohibir l'ús d'aigua potable i limitar-la, en els equipaments esportius, feina duta a terme pel Patronat d'Esports. Per exemple, hem limitat el reg de camps de futbol de gespa a dos dies, els usuaris estan rebent també la informació que hem d'estalviar aigua i quina és la gestió dels equipaments...

En el cas de la reutilització, entenc perfectament la pregunta de la CUP, perquè estem parlant que amb la nova cultura de l'aigua un dels elements clau és aquesta reutilització. Les persones en la nostra quotidianitat fem un ús de potable i un altre on encara podem, amb una decisió particular o bé a instàncies de l'administració, amb mesures estructurals, anar avançant en la reutilització. Entenem des del Govern que això s'ha de fer aplicant la legislació. L'última modificació en el reglament de les llicències d'obres està en la línia d'incorporar totes les mesures del Decret d'Ecoeficiència i també el que va fer el Ministeri d'Habitatge. El que passa és que aquesta normativa diu que es reutilitzi però no diu de quina manera han de fer els constructors aquesta reutilització; en aquest sentit nosaltres el 2009 treballarem una ordenança d'estalvi d'aigua on acabarem de concretar de quina manera s'ha de fer. Aquest és el compromís, malgrat el gran repte és tot el tema de la reutilització de l'aigua que surt de la depuradora i en què ja estem treballant amb l'ACA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, subscriu les dades de la Sra. Guirao, però cal tenir present que no podem baixar la guàrdia perquè a nivell global estem maltractant molt el nostre planeta i això que abans eren suposicions ha acabat sent una realitat amb el canvi climàtic. Si ara les condicions són dures, en un futur encara ho seran molt més. Cal extremar molt aquestes precaucions d'estalvi d'aigua. I pel que fa a la reutilització, és evident que no cal aigua potable per a tots els usos. A ningú se li escapa que pel WC es llencen entre 6 i 12 litres d'aigua potable. Estem amb la possibilitat, davant d'una nova zona de construcció, de tenir capacitat de reclamar o d'imposar que aquests nous edificis contemplin ja aquestes reutilitzacions i potser ens ajudarà a prevenir situacions crítiques futures.

D'altra banda, hi ha el tema de l'aprofitament de l'aigua del subsòl. A la ciutat tenim molts pous que no s'utilitzen i un subsòl amb una capacitat hídrica important, que per ara no utilitzem. Seria interessant tenir els mecanismes perquè en un futur puguem utilitzar aquestes aigües, depurar-les i reutilitzar-les. Per exemple, a la zona de Can Fàbregas i Caralt hi ha un pou que no s'utilitza i fóra bo recordar que el dia que hi vulguin fer el pàrquing que ho tinguin en compte.

El senyor Juan Carlos Ferrando pregunta a la Sra. Guirao si tindrem o no restriccions a curt termini, és a dir, en els propers mesos d'estiu.

La senyora Quiteria Guirao respon que fins que la Generalitat no decreti que estem a un 15% del sistema Ter-Llobregat, no començarem a patir. Si això es dóna, patirem, però no vol dir tancar l'aixeta. Hi haurà altres ciutats que abans ja patiran. Estem parlant en general que a la tardor és quan en patirem les conseqüències i nosaltres també hi haurem de passar, malgrat no hi ha cap previsió.

D'altra banda, en la propera comissió informativa, demà en rebran l'ordre del dia, explicarem una línia d'actuació que consisteix en l'aflorament dels recursos hídrics de Mataró, que és un encàrrec que ens fa l'ATLL, a proposta nostra, pel que fa a 8 pous i 2 mines que tenim sense utilitzar. Per tant, aflorarem aigua a fi de comprar menys a l'ATLL i, per tant, serem solidaris també amb Catalunya perquè intentarem no utilitzar tota l'aigua potable i mirarem de barrejar-la, garantint-ne sempre la salubritat, amb l'aigua aflorada.

Tanmateix, els indicadors del 2006 ens diuen que pel que fa a l'ús del freàtic nostre s'estan utilitzant tots els pous que tenim a través de la xarxa de reg, per tant, hi ha un seguit de zones verdes que en aquest moment ja es reguen amb aquesta aigua. Amb un salt molt qualitatiu en els últims dos anys.

Finalment, recordar que s'ha explicat, a través dels mitjans de comunicació, el nostre control telemàtic del reg: si plou nosaltres apaguem el reg, i, en definitiva, s'està fent tota una estratègia d'estalvi combinat amb la utilització de l'aigua dels pous.

23 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES MILLORI L'ESTAT DE LES PANTALLES ACÚSTIQUES SITUADES A L'AUTOVIA DE MATARÓ-GRANOLLERS (C-60).

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"A una de les principals entrades de Mataró, a l'autovia C-60 i concretament a l'alçada de la rotonda on conflueixen l' autovia, la Via Sèrgia i el Camí del Mig hi ha un seguit de pantalles acústiques de vidre que entenem tenen com a funció protegir acústicament els centres educatius que hi ha en aquesta banda donat que es tracta d'una via molt transitada.

L'estat d'aquestes pantalles ja fa temps que és deplorable; algunes estan plenes de pintades i esquerdades o fins i tot trencades.

PREC

1. El Govern Municipal demanarà amb la màxima urgència l'arranjament de les pantalles acústiques abans descrites a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, donat que la C-60 és competència d'aquest departament. "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma que no hi ha cap problema a fer aquesta demanda perquè en el PAM hi ha una actuació que diu: "millorar les condicions de seguretat d'aquell tram de la C-60". Hi ha hagut alguns accidents mortals i ja fa molt temps que ens vam adreçar a la Direcció General de Mobilitat perquè hi intervingués.

Pel que fa a les pantalles acústiques, té vostè tota la raó. Ens interessarem per aquest tema, però jo voldria fer a la Generalitat algun tipus de reflexió sobre què fer amb aquestes pantalles perquè els vàndals no les puguin trencar. Sinó es converteix això en una història de no acabar i en una despesa important. Per tant, ara s'escau que les arreglin però instaríem a la Generalitat a reflexionar sobre algun tipus de solució que substitueixi les pantalles i sigui més duradora, tipus tanques vegetals, entre d'altres.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24, 25 i 29 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR REFERENT A LA SUBROGACIÓ DELS CONTRACTES DE TREBALL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Al Ple del mes passat el grup municipal de la CUP formulà la pregunta de per què no es varen subrogar la totalitat dels treballadors del servei de recollida de vehicles de la via pública efectuada per l'empresa Logística Escolano, SL a la nova empresa, Estacionamientos y Servicios SA, que n'havia adquirit la concessió. D'aquesta manera, dèiem, s'haurien estalviat indemnitzacions pagades amb diners públics.

Al Ple se'ns contestà que la llei no contempla la subrogació i que s'havien destinat 41.323,03 euros de l'erari municipal per pagar als treballadors.

Ara bé, la STC 62/2002 d'11 de març de 2002 del Tribunal Constitucional espanyol, la sentència de 27 d'octubre de 2004 (RCUD 889/02), de la Sala Social del Tribunal Suprem espanyol, la sentència de la Sala Primera del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 26 de maig de 2005, la doctrina del Tribunal de Justícia de les comunitats europees sobre manteniment dels drets dels treballadors en cas de transmissió d'empreses, dictaminen que en casos com el que ens ocupa els treballadors s'han de subrogar en la nova empresa sense perdre cap dels drets de què gaudien en l'empresa anterior.

En aquestes sentències i disposicions s'amplia també el supòsit de successió d'empreses a aquells casos en què únicament s'ha produït la successió de contractes, és a dir, de l'activitat que desenvolupava l'empresa anterior.

És per això que la Candidatura d'Unitat Popular formulem les preguntes següents :

Quines són les lleis que, segons vostès, no contemplen la subrogació en la nova empresa dels treballadors despatxats de Logística Escolano SL?.

Pensa el govern municipal actuar de la mateixa manera en casos semblants en el futur ?."

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PREMI A LA LABOR EFECTUADA DE GINTRA ALS TREBALLADORS DE L'EMPRESA PRIVADA LOGÍSTIQUES ESCOLANO.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El dia 26 de març de 2008 es va celebrar la sessió ordinària del consell d'administració de la Societat Gestió Integral de Trànsit Mataró SL.

A l'ordre del dia es va tractar en el punt 7è, de la " Presentació de l'informe relatiu a la liquidació definitiva de l'empresa LOGISTIQUES ESCOLANO SL i del nou plantejament del servei de retirada i dipòsit de vehicles de la via pública"

Aquest informe consta de tres punts o tres diferent vessants: l'econòmica, la laboral i l'administració del dipòsit.

Ens centrarem en l'apartat b) on se'ns explica que el plec de condicions regulador del concurs pel qual se li adjudica el servei de retirada de vehicles a l'empresa LOGISTIQUES ESCOLANO, SL ja indicava que EN CAP CAS hi hauria subrogació de GINTRA i/o AJUNTAMENT DE MATARÓ de les obligacions de l'adjudicatari, GINTRA va acordar que no ens trobàvem en una situació assimilable a la subrogació empresarial, entenent que l'empresa que els havia contractat, era qui havia de seguir fent-se càrrec de la relació laboral per ella iniciada.

També se'ns informa que el plec regulador del nou concurs, si bé no imposava l'obligació de subrogació dels contractes laborals, introduïa una clàusula en virtut de la qual el personal de nova contractació que hagués de precisar l'empresa adjudicatària seria proposat per l'IMPEM prioritzant els antics treballador de l'empresa sortint. Així es va comunicar als treballadors de LOGISTIQUES ESCOLANO, SL, arribant a la contractació per part de l'empresa entrant ESTACIONAMIENTOS I SERVICIOS, SA, d'un treballador conductor de la grua i de tres administratives de l'empresa sortint. La resta de treballadors, vuit en total, no van voler ser contractats per aquesta nova empresa.

L'empresa LOGISTIQUES ESCOLANO, SL, com era llur obligació va complir amb la normativa laboral vigent i va indemnitzar els treballadors amb vint dies per any treballat.

A part, GINTRA, SL, sense cap obligació, ni cap consulta al Consell d'Administració de la societat, va fer un pagament en concepte de "premi a la labor efectuada" a aquests vuit treballadors de l'empresa PRIVADA LOGISTIQUES ESCOLANO, SL. Per un total de 41.323,03 € corresponents a aproximadament 20 dies més per any treballat.

Atès que GINTRA no té cap obligació contractual amb el treballadors de l'empresa PRIVADA LOGISTIQUES ESCOLANO, SL,

Atès que els arrossegaments de cotxes mal aparcats a la via pública havia baixat en un 26 % donat als conflictes interns dels treballadors amb l'empresa que havien arribat a una absència laboral de fins un 65%

Atès que el pagament que ha fet GINTRA, SL ha estat en concepte de "premi a la labor efectuada".

Atès que davant l'oferta de treballar a la nova empresa, els treballadors premiats no han acceptat el nou contracte de treball.

Atès que l'empresa GINTRA realitza el Servei de Grua i recapta els ingressos corresponents per compte de L'ajuntament de Mataró, segons estableix el contracte programa signat entre ambdues parts.

El Grup Municipal de Convergència i Unió realitza les següents,

PREGUNTES:

PRIMERA.- Atès que la Normativa Reguladora del Procediment de Contractació de l'empresa Municipal GINTRA, SL reconeix la competència del President del Consell en pagaments fins un màxim de 31.829,99 euros, per què no es va consultar al Consell d'Administració de la Societat Municipal GINTRA, SL sobre el pagament inusual d'aquest premi i sols se'ns ha informat a fets consumats i tampoc s'ha informat del tema a la CIM de Via Pública?

SEGONA.- Per què ha acceptat, el Govern Municipal, crear un precedent al fer-se càrrec d'un pagament que no li correspon?

TERCERA.- Per què es dóna un premi a uns treballadors que, segons informacions de la pròpia empresa GINTRA SL, han fet absentisme laborals i, sobretot, que no han acceptat un nou contracte a la nova empresa concessionària?"

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PAGAMENT DE 41.323 € ALS TREBALLADORS DE LOGÍSTICAS ESCOLANO PER PART DE GINTRA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que l'Ajuntament va establir en el plec regulador del nou concurs per adjudicar el servei de retirada de vehicles que en cas que els treballadors de l'empresa sortint es quedessin sense feina el personal de nova contractació que precisés la nova concessionària, en aquest cas Estacionamiento y Servicio, S.A (EYSA) seria proposat des de l'IMPEM qui prioritzaria els antics treballadors de Logísticas Escolano.

A banda d'aquesta condició, des de GINTRA es va procedir al pagament de 41.323,03€ als treballadors de Logísticas Escolano, antiga concessionària del servei de la grua municipal, en concepte de premi a la labor efectuada.

Aquest Grup Municipal no dubta de la bona intenció de GINTRA en la mediació del conflicte laboral sorgit arrel de la nova adjudicació del servei de retirada de vehicles però no entén el pagament d'aquesta xifra si els treballadors ja havien estat correctament indemnitzats per la seva empresa i a més l'Ajuntament havia prioritzat la seva reinserció laboral. Fins i tot som coneixedors que el personal administratiu de Logísticas Escolano ha estat contractat per GINTRA qui segons les noves bases del concurs assuméix directament les tasques administratives.

PREGUNTA

1. Pot explicar el Govern Municipal amb detall el pagament per part de GINTRA als treballadors de Logísticas Escolano de 41.323,03€ en concepte de premi a la labor efectuada ?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que són 41.000 € i no 43.000 €. El Sr. Safont-Tria ha fet referència a una jurisprudència i jo n'hi faig a d'altres que són les que justifiquen l'informe. Si no estic equivocat, ja n'hem parlat tres vegades en el ple d'aquest tema. Hi ha altres sentències que diuen clarament que no hi ha transmissió d'empresa ni associació d'empresa i que no estem davant del supòsit de l'article 44 de l'Estatut del Treballador i, per tant, no hi ha subrogació empresarial quan no es transmet la unitat productiva que la determina i quan ni la normativa sectorial ni eventual del plec de condicions donen caràcter jurídic laboral a la qüestió. I li diré més, no obstant això, Gintra va considerar convenient introduir en el nou plec de condicions una clàusula protectora a favor dels treballadors en virtut de la qual el personal de l'empresa, sinó renovava la contractació, seria proposat des de la Borsa de Treball de l'IMPEM. Tal com es va fer. Per tant, em sembla que queda contestat per què no hi ha subrogació.

En resposta a la segona pregunta, val a dir que no hi ha cap precedent. Ha estat un estudi concret per a un cas concret. En altres casos en què ens hàgim de trobar en situacions semblants, s'estudiaran les problemàtiques concretes per buscar solucions concretes.

Respecte a la pregunta de CiU, cal fer una apreciació prèvia al Sr. Garcia, les 3 persones administratives han estat contractades directament per Gintra, perquè la gestió del dipòsit la fa directament l'empresa i no el concessionari. Gintra, com a gestora directa del servei, va adoptar una postura conciliadora entre les dues parts, entre els treballadors i l'empresa, en un moment en què una empresa finalitzava la seva concessió i hi havia una nova empresa que havia de començar a efectuar el seu servei en funció d'aquesta concessió, però amb una diferència laboral entre l'empresa i els treballadors, davant la qual es va creure convenient intervenir per evitar un conflicte laboral, una vaga en definitiva, que no hagués permès que la nova concessionària pogués començar a exercir les seves funcions. Per tant, per evitar aquest perjudici a la ciutadania, es va decidir tirar endavant aquesta aportació de 41.323 € per part de Gintra. Una aportació de la qual ja es va informar en el ple del passat mes de febrer, en veu del Sr. Batista, si no recordo malament. Lògicament, el Gerent de Gintra, en l'àmbit de la negociació, va creure convenient que aquesta era la quantitat adequada, de la qual es va donar compte al primer Consell d'Administració de Gintra que es va produir a continuació.

El Sr. Mora entén que l'administració hagi pogut actuar amb una actitud conciliadora però, clar, aquí sentem un precedent... I a més és discutible el tema de les atribucions per part del Gerent de l'empresa, qui aprova un pagament d'aquesta magnitud sense consultar-ho amb el Consell d'Administració. Costa molt poc explicar les coses. Perquè si nosaltres tenim dubtes, és per la sensació que les coses aquí sempre vénen a toro passat. Abans de les eleccions teníem una problemàtica, una amenaça amb les grues al carrer, que acaba desapareixent misteriosament. Després ens assabentem que s'ha fet aquest pagament i un al final acaba malpensant. En definitiva si vostè creu que això podia causar un perjudici superior a la ciutat, deu ser perquè alguna cosa més malament hem fet, i això s'ha d'explicar. I si això vostè ens ho explica, tots els aquí presents li haguéssim donat l'oportunitat que això no hagués sortit aquí, no n'estaríem parlant ara, ni se n'haguessin fet ressò els mitjans de comunicació.

A més, aquesta solució pot crear un precedent i, per tant, crec que a la llarga hauríem de quantificar bé si el fet d'haver intentat amb aquesta solució no causar un perjudici més gran, a llarg termini ho acabarem pagant per la porta del darrere.

El Sr. Alcalde president afirma que sense ànim de polemitzar, li agradaria que el Sr. Mora li expliqués una mica aquest malpensar. Aquí el que s'ha intentat, com fem sempre davant d'un procés de negociació, és buscar una solució al conflicte. Les solucions no són mai màgiques ni fàcils. S'ha de discutir i de vegades costen diners que s'han de posar. Però a mi m'agradaria que m'explicités aquest malfiar que vostè expressa amb les seves paraules, perquè jo no acabo de veure en què es pot fonamentar.

El senyor Joan Mora respon que és ben fàcil. És molt discutible el fet que el Gerent de Gintra pogués prendre aquesta iniciativa sense comentar-la al Consell d'Administració i que ho faci en període electoral. A més, aquest mal major que es va voler evitar ens l'haurien d'haver explicat, valorat econòmicament, al Consell d'Administració de Gintra.

El Sr. Alcalde ara entén la malfiança un cop aclarit que això es fes en període electoral, però comenta que les coses no van anar per aquí. El mal major que es va voler evitar va ser una situació de conflicte i de vaga que impossibilités que el servei es prestés i que el nou concessionari comencés amb el servei. Un conflicte que s'hagués pogut allargar durant dies o setmanes i el Servei de Grua de l'Ajuntament hagués pogut quedar molt afectat. Aquest és el mal major que es va voler evitar i que es va explicar, segons em consta, al Consell d'Administració de Gintra. Ja li dic que també en el ple de febrer es va anunciar que s'havia disposat aquesta quantitat de diners per solucionar el conflicte. Per tant, les coses han estat prou clares i aquesta ha estat la voluntat del Govern.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'AUGMENT DE L'ATUR A MATARÓ.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 19 de l'ordre del dia.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANIFESTACIÓ OCUPA DE DISSABTE 29 DE MARÇ DE 2008.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Durant la tarda del dissabte, 29 de març va tenir lloc recorrent diversos carrers de la nostra ciutat una protesta, en forma de manifestació d'un grup de persones d' estètica ocupa que entre d'altres protestaven pel desallotjament dels locals de la Plaça de Pintor Cusachs. Durant aquesta manifestació es van fer pintades al terra, als aparadors i a les façanes de nombrosos establiments i entitats bancàries de Mataró. En concret, i a banda de la zona del centre som coneixedors que va ser així a diferentes oficines bancàries de l'Avinguda del Perú.

A aquest Grup Municipal li preocupa seriosament que aquesta situació es repeteixi massa sovint donat que no és la primera vegada que es produeix. I que siguin situacions que es puguin donar amb tanta facilitat, sense que els responsables de la seguretat a Mataró ho impedeixin.

En aquesta ocasió no es pot argumentar que es desconeixia que això podria passar ja que aquest regidor va demanar a la Comissió Informativa de Via Pública de la passada setmana informació sobre el tema donat que al barri de Rocafonda s'havien penjat cartells que donaven a entendre que alguna cosa d'aquest estil podria passar.

PREGUNTA

1. Es va organitzar algun tipus de dispositiu policial per tal d'impedir que aquests fets tinguessin lloc?

2. En cas afirmatiu, per què es va permetre que es desenvolupessin aquests fets?

3. En cas que no s'organitzés el dispositiu, ens poden explicar per què no es va fer?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que els dispositius policials no s'expliquen per qüestions de reserva, però sí que li puc dir que el dissabte dia 29 es va organitzar la vigilància d'aquesta manifestació per la Policia Local de Mataró i els Mossos d'Esquadra arran d'una manifestació del col·lectiu anomenat "La fibra" que protestaven pel desallotjament dels locals de la plaça de Pintor Cusachs. Tot i que no es tenia constància de cap comunicació preceptiva, no es va impedir la realització de l'acte per qüestions de seguretat, seguint els principis d'actuació policial de congruència, proporcionalitat, oportunitat. Estem parlant de La Riera, a les 6 de la tarda, amb la presència d'altres ciutadans, amb actes públics que s'hi estaven celebrant en aquell moment: hi havia cercavila, una festa de comerç solidari a la mateixa hora... I es va considerar, per part dels tècnics policials, que no era oportuna cap actuació de repressió immediata. No obstant això, es va identificar els responsables per part dels cossos policials i per part dels Mossos d'Esquadra es tramitarà a la Direcció General de Policia el corresponent informe perquè, si s'escau, es tramiti l'expedient administratiu per les infraccions observades.

El senyor José Manuel López dissenteix del Sr. Alcalde. No és de rebut que vostè digui que a aquella hora La Riera estava ocupada quan a la plaça de Pintor Cusachs, que és d'on va sortir la manifestació, on estava anunciada i on jo mateix vaig avisar que és faria, hagués estat molt fàcil d'aturar. Espero que mai no haguem de lamentar en aquesta ciutat que, per estalviar-nos un problema un dia, no acabem com les manifestacions tan radicals de Barcelona. Espero que alguna vegada no ens haguem de penedir d'aquest "deixar fer", a segons qui.

El Sr. Alcalde argumenta que no hi cap "deixar fer". És una qüestió molt clara: qui pren decisions sobre les mesures a portar a terme són els comandaments policials no els polítics. No ens correspon a nosaltres, ni tan sols hi érem. Nosaltres hem de donar les instruccions necessàries dels objectius de seguretat però qui decideix si hi ha, o no, càrrega policial són els comandaments policials que tenen la professionalitat, la preparació i el coneixement suficient per saber si allò es pot fer o no es pot fer. No hi ha cap mena de tolerància. La tolerància és zero.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA CESSIÓ DE LA COL·LECCIÓ D'ART CONTEMPORANI DEL SR. LLUÍS BASSAT.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En el Ple Municipal celebrat el passat mes de desembre, en resposta a un Proposta de Resolució d'aquest grup respecte la possible vinguda a la nostra ciutat de la col·lecció d'art contemporani del Sr. Lluís Bassat, el Sr. Alcalde va manifestar "l'interès del govern en la col·lecció Bassat era evident i palès", també va assegurar que "ja s'havia parlat amb els responsables arquitectònics del Museu Bassat sobre possibles emplaçaments i se n'estava fent la valoració tècnica"

S'havia de redactar un document per tal de: valorar la col·lecció i el seu abast; l'estructura física que ha de tenir el museu; com es gestionarà després, per exemple, a través d'una fundació o no, quin paper hi jugarà l'Ajuntament, etc. Així com la viabilitat econòmica del museu: com es manté, com s'actualitzen aquestes obres d'art, com es financen les despeses que genera... Document del qual el Sr. Alcalde va dir que segurament se'n podria disposar entre la darreria del mes de desembre i la primera quinzena de gener.

En aquell moment el Cap del Grup Municipal de CiU manifestà que s'hagués tingut tota aquesta informació, potser no hagués calgut presentar la proposta perquè no hi ha cap ganes d'entrar en cap discussió. "Si el tema està tirant endavant i s'està fent amb responsabilitat, CiU farà confiança a l'Alcalde".

Després, que en una entrevista al programa "Milenium" del "Canal 33" de Televisió de Catalunya, el Sr. Lluís Bassat afirmés que durant el mes de febrer estava previst signar un conveni amb l'Ajuntament de Mataró per tal de fixar les condicions per a la sessió de la seva de col·lecció d'art contemporani, el 28 de febre aquest Grup es va interessar per escrit per com estaven les negociacions.

En resposta del quatre de març, el Sr. Alcalde informà al Grup Municipal de CiU que la previsió era que a finals del mes de març es pogués signar un preacord entre les dues parts, que permetés abordar les qüestions essencials de la cessió.

Atès que fins avui no tenim cap altra notícia sobre aquest tema, que considerem molt important per a la nostra ciutat.

Atès que en el transcurs de la "Vetllada artística" sobre l'obra de l'artista mataroní Sr. Josep M. Codina, organitzada el passat dia 27 per l'empresa Capgròs en col·laboració amb Caixa Laietana i altres professionals de la ciutat, el Sr. Bassat va reconèixer que encara no disposa de cap proposta escrita del nostre Ajuntament i, tot i que va manifestar la seva confiança en que les coses anirien bé, no va amagar que té altres ofertes, entre elles una de la ciutat de Barcelona.

És per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió realitza les següents preguntes:

PRIMERA- Per quina raó no s'ha realitzat durant el mes de març la signatura del preacord entre el Sr. Lluís Bassat i l'Ajuntament de Mataró, tal com estava previst ?

SEGONA- En quin estat es troba la redacció del document que ha de fixar les qüestions més essencials de la cessió ? Quina és la nova data prevista per la seva signatura ? quina és la causa pel retard de tres mesos en aquesta signatura ?

TERCERA- Quin és el calendari amb el qual treballa el Govern Municipal pel que fa a la cessió de la Col·lecció d'Art Contemporani del Sr. Lluís Bassat ?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu que el seu despatx continua estant obert, que el seu telèfon continua estant a la disposició de tots els grups municipals. Sr. Mora, reitero el meu oferiment per veure'ns o dinar per discutir les coses que cregui oportunes, perquè no tinc res a amagar ni a evitar en absolut. En tot cas i en el tema del Sr. Bassat, el Sr. Penedès, i com que avui mateix hi ha hagut una reunió, el pot informar més abastament.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que aquest tema s'està negociant entre dues parts i quan es negocia, de vegades, s'endarrereixen els terminis. S'ha acordat que alguns termes de la negociació, de moment, no es facin públics i nosaltres ho estem respectant. Es farà públic quan ho acordem. El Sr. Alcalde va comentar a la darrera junta de portaveus que hi havia un esborrany d'acord entre la Fundació del Sr. Bassat i l'Ajuntament de Mataró. Teníem la intenció de lliurar-lo als diferents portaveus dels grups municipals abans d'aquest ple però el Sr. Bassat, a la reunió d'avui, ens ha demanat no lliurar-lo. L'acord és total, bàsicament en tots els punts, però queden alguns serrellets tècnics pendents. El calendari amb el qual estem treballant és que aquest mes d'abril signaríem aquest acord, concretament cap a finals de mes, per qüestió d'agendes, encara que a l'acord s'hi arribi d'aquí a una setmana. No hi haurà, llavors, cap inconvenient en lliurar aquest document als diferents grups municipals.

El senyor alcalde referma això dit pel Sr. Penedès en referència al lliurament de l'acord als grups municipals.

El senyor Joan Mora comenta que, d'entrada, si les coses van així, ha d'estar satisfet per la feina feta, però no per les maneres. Sr. Alcalde, d'acord que si necessitem alguna cosa truquem a la seva porta, però l'últim que em va dir és que em trucaria per parlar-ne i entenc que si no ho fa és perquè no en té ganes.

El senyor Alcalde demana al Sr. Mora no entrar en aquest dinàmica. Jo també li diria que té vostè trucades meves per contestar, ho sap perfectament.

El senyor Joan Mora respon al Sr. Alcalde que li pot ben assegurar que no té trucades seves per contestar. Estic amb la consciència ben tranquil·la, perquè, a mi, qui vol em localitza. Si a mi no em troba, sap que tenim un portaveu disponible gairebé les 24 hores del dia.

El senyor Alcalde afegeix que va parlar amb el portaveu i reitera que la seva porta segueix oberta per parlar del que calgui. No interessa aquesta dinàmica perquè no beneficia a la ciutat.

El senyor Joan Mora li agafa la paraula i diu que demà a les dues estarà a la seva porta. Estarà encantat de parlar-ne.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PAGAMENT DE 41.323 € ALS TREBALLADORS DE LOGÍSTICAS ESCOLANO PER PART DE GINTRA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l'ordre del dia.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MESURES A PRENDRE DURANT LA SEQUERA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l'ordre del dia.

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat una proposta de renovació del càrrec de vicepresident del Consorci Sanitari del Maresme, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària per a facilitar la major diligència en la cobertura de la vacant del càrrec de vicepresident del Consorci :

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (24).

PROPOSTA DE RENOVACIÓ DEL CÀRREC DE VICEPRESIDENT DEL CONSELL RECTOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El 17 de juny de 2004 mitjançant un acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró es va designar vicepresident del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme al Sr. Joan Antoni Baron Espinar. Havent transcorregut amb escreix el període de 3 anys que l'article 9.3 dels estatuts del Consorci preveu de durada del càrrec, caldria renovar la designació de vicepresident per un nou període de 3 anys.

A la vista de l'exposat, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.- Designar com a representant de l'Ajuntament de Mataró en el càrrec de vicepresident del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme al Sr. Joan Antoni Baron Espinar.

Segon.- Comunicar el present acord al Consorci Sanitari del Maresme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les onze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.