La població de Mataró s’estabilitza en 124.144 habitants

Mataró tenia 124.144 habitants a 1 de gener de 2013 segons les dades del padró continu. Aquesta xifra suposa una pèrdua de 17 habitants en el darrer any, i equival a una variació relativa del -0,01% respecte al mes de gener de 2012. Tot i que per la quantia respon més a un estancament de població, un registre negatiu no es produïa a Mataró en les últimes dècades.

 

Aquesta és una de les dades més destacades de l’Estudi de la Població de Mataró 2013. L’Estudi de la Població de la ciutat de Mataró, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, conté les darreres dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants. El regidor d’Administració i Atenció Ciutadana, Ramon Reixach, ha presentat avui l’Estudi en roda de premsa.

 

La situació demogràfica actual contrasta amb els forts increments de població registrats en el període 2003-2006, quan la ciutat creixia a un ritme anual superior als dos mil habitants com a conseqüència, en bona mesura, als saldos positius que tenia la població de nacionalitat estrangera que s’establia a Mataró. A l’actualitat, només el saldo natural –diferència entre naixements i defuncions- permet mantenir estable la població total respecte a la que es tenia principis d’anys, ja que el saldo migratori registra valors negatius, en particular el de la població de nacionalitat estrangera.

 

Malgrat això, la incidència de la població de nacionalitat estrangera, nascuda o no a la ciutat, continua sent bàsica per entendre la dinàmica demogràfica de la ciutat. En aquest sentit, una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola en el darrer any és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola per part de persones que tenien abans nacionalitat estrangera. En el decurs de 2012, 517 residents que tenien nacionalitat estrangera al principi d’any tenen ara nacionalitat espanyola.

 

Al llarg dels darrers cinc anys Mataró ha augmentat la seva població en 4.286 nous habitants. La distribució del pes de les components del creixement demogràfic per al conjunt d’aquest període ha estat del 78% la component vegetativa –diferència entre naixements i defuncions– i del 22% restant, per la component migratòria –diferència entre altes i baixes–. Aquesta distribució s’explica pel progressiu alentiment i posterior caiguda del saldo migratori, fet que dota de major protagonisme a la component natural.

 

El petit descens de la població total es trasllada al conjunt dels barris en forma de guanys i pèrdues molt moderats. Així en termes relatius, durant el darrer any Pla d’en Boet (2,36%), Eixample (0,52%) i Cirera (0,40%), són els tres barris que, respectivament, més han crescut. Per contra, els barris de Centre (-0,88%), Vista Alegre (-0,40%) i Molins-Torner (-0,68%) són els que registren les variacions negatives més elevades. En els darrers cinc anys, els barris que més han crescut en termes relatius han estat Cirera (7,14%), Eixample (6,62%) i Centre (5,19%), mentre que el que al llarg del mateix període ha registrat variacions negatives han estat Peramàs (-0,80%).

 

 

 

En el decurs de l’any 2012 s’han registrat 5.558 altes, 223 altes menys que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa del -3,86%. En els darrers cinc anys s’han registrat 31.505 altes, 1.372 menys que durant el període 2007-2011. La taxa del període 2008-2012 se situa en el 51,31‰.

 

La distribució de la procedència de les altes en el període 2008-2012 manté les mateixes pautes d’altres anys, però s’observa una lleugera pèrdua de pes de la provinent d’altres països (55,56%) guanyada per la procedència d’altres municipis de Catalunya (34,75%). Finalment, les que provenen de la resta de l’Estat guanyen també pes (9,68%), però se situen a molta distància.

 

En el darrer any s’ha registrat un total de 6.038 baixes, 147 menys que al 2011, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -2,38%. En el període 2008-2012 es computa un total de 30.533 baixes, 1.048 menys que en el període 2007-2011, variació relativa del -3,32%. La taxa per mil de baixes a Mataró per a aquest període ha estat del 49,73‰.

 

 

 

El 2012, com ja va passar amb el 2011, mostra el canvi en l’evolució demogràfica dels darrers anys amb un escenari dominat pels trams amb saldos negatius o mínims guanys. Les principals pèrdues de població es concentren entre els joves-adults: 30-34 anys (-120) i 35-39 anys (-116). Fora d’aquests trams d’edat també destaquen les pèrdues dels menors de 5-9 anys (-95) i dels joves de 25-29 anys (-74). Els saldos positius són molt menys significatius que els negatius. L’únic que destaca una mica és el de 20-24 anys (33 habitants).

 

 

 

Com ja va succeir l’any anterior, el 2012 també registra un descens de la població de nacionalitat estrangera resident a Mataró, si bé aquest descens és degut gairebé en la seva totalitat als processos de nacionalització (població d’origen estranger que adquireix la nacionalitat espanyola). Així, l’1 de gener de 2013 comptabilitza un total de 20.429 habitants de nacionalitat estrangera ―16,45% de la població total―, 559 habitants menys que l’1 de gener de 2012. Els habitants amb nacionalitat marroquina registren la disminució absoluta més elevada (-113). En termes relatius, però, les taxes més negatives entre les nacionalitats que tenen més de cent residents les registren: Equador (-208,11‰), Argentina (-162,28‰), Perú (-160,92‰), Colòmbia (-154,18‰) i Uruguai (-140,89‰). Per contra, les més positives corresponen a Pakistan (216‰) i Rússia (173,91‰).

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.139), Rocafonda (3.976) i l’Eixample (2.925), que alhora també ho són en termes percentuals: Cerdanyola (34,95%), Rocafonda (19,47%) i Eixample (14,32%). Aquests percentatges contrasten amb els que registren altres barris de la ciutat com ara La Llàntia (1,19%), Vista Alegre (1,23%) i Centre (2,03%).

 

 

 

Al 2012 s’ha registrat un total de 1.431 naixements, 132 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa de -8,45%. Cal remuntar-se a l’any 2003 per trobar una xifra inferior a aquesta. Per al conjunt del període 2008-2012, el total de naixements ha estat de 7.838, 86 menys que en el període 2007-2011. La taxa bruta de natalitat de l’any 2012 és de l’11,53‰ i la del conjunt del període 2008-2012, del 12,77‰. La primera és inferior a la de l’any 2011 en -1,08 punts per mil i la del període de cinc anys en -0,22 punts per mil. Respecte de la mitjana de naixements dels darrers cinc anys, la ciutat n’ha registrat 137 menys.

 

La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (dones entre 15 i 49 anys)– ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2008-2012 se situa en el 51,51‰. Els barris que presenten les TGF més elevades en aquest mateix període són Cirera (67,07‰), Rocafonda (62,79‰) i Palau-Escorxador (60,28‰).

 

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera representa el 25,9% dels 1.431.

 

 

 

L’any 2012 s’ha registrat un total de 943 defuncions, 54 més que al 2011, la qual cosa suposa una variació del 6,1%. En el període 2008-2012 se n’han registrat 4.424, 98 més que durant el període 2007-2011. Respecte de la mitjana de defuncions dels darrers cinc anys, la ciutat n’ha registrat 58 més. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,21‰.

 

La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 40,36 anys, 0,29 anys més que a 1 de gener de 2012. La mitjana d’edat dels homes se situa en 38,87 anys i la de les dones en 41,83 anys (2,96 anys de diferència entre una i altra). Els barris que registren les mitjanes d’edat més elevades són Peramàs (44,76 anys), Molins-Torner (42,11) i Pla d’en Boet (42,05) i els que presenten les menys elevades són Cirera (37,63), La Llàntia (38,46) i Palau-Escorxador (38,76).

 

L’any 2013 l’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,95, (+0,01 respecte a 2012). Aquest és un fet coherent amb l’evolució seguida per l’estructura per edat de la població, amb un equilibri relatiu pel que fa als dos extrems de la piràmide –tots dos creixen– mentre s’intercanvien posicions els trams d’edat centrals de joves adults i adults. El saldo migratori negatiu –aquest any i l’anterior– i la menor intensitat del saldo natural positiu fa probable la hipòtesi d’una major acceleració del procés d’envelliment.

 

No obstant, cal no oblidar que aquest índex té una distribució clarament diferenciada quan fixem la nostra atenció en els barris. Així, els índexs d’envelliment de Peramàs (1,75), Molins-Torner (1,22) i Centre i Pla d’en Boet (1,21) són clarament superiors al del conjunt de la ciutat. Per contra, els barris que tenen els índexs més baixos són Vista Alegre (0,58), Cirera (0,62) i La Llàntia (0,69).

 

 

 

L’esperança de vida en néixer del període 2008-2012 és de 82,52 anys per al conjunt de la població. L’esperança de vida per sexes és de 79,33 anys en el cas dels homes i de 85,59 anys en el cas de les dones; per tant, una diferència entre les esperances de vida de 6,26 anys favorable a les dones.

 

 

 

A 1 de gener de 2012, el nombre de llars a Mataró és de 46.563. Potser la dada més destacada respecte d’anys anteriors és el minúscul increment de l’any 2011 (132 llars), quan el creixement de l’any 2010, per exemple, va ser de 727 llars. Aquest increment anual de les llars es correspon clarament amb la moderació en el creixement de la població. Això mateix es trasllada als tipus de llars, ja que les unipersonals i les de dos membres han augmentat en 38 i 30 llars, respectivament, quan l’any passat les primeres ho havien fet en 641. Les variacions absoluta i relativa més importants del darrer any entre els tipus de llars més estesos corresponen a les llars de quatre membres, ja que en un any han augmentat en 110, amb una variació interanual de l‘1,37%.

 

Per grandària de les llars, les més nombroses són les de dos membres (13.336), seguides per les unipersonals (11.343) i per les de tres membres (9.910). En termes percentuals, aquestes llars representen el 28,56%, el 24,29% i el 21,22% sobre el total de llars, respectivament.

 

La grandària mitjana de les llars és de 2,66 membres, la mateixa que a principis d’any. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda i Vista Alegre (2,94 membres) i la més baixa, al Centre (2,26 membres).

 

 

 

En el decurs del darrer any s’ha registrat un total de 8.237 moviments entre barris, xifra superior en 102 moviments a la registrada l’any 2011 i que suposa una variació relativa positiva de l’1,25%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són: Pla d’en Boet (7,82‰) i l’Eixample (6,13‰). Per contra, els barris que presenten un saldo més negatiu són Centre (-15,27%), Palau-Escorxador (-8,68‰) i Molins-Torner (-8,03‰).