Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

10/01/2008

Escoltar

10/01/2008

dijous 10 gener 2008, 00:00h

Decret

97/2008 de 7 de gener

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 10 de gener de 2008.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 10 de gener de 2008,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

                                                               ORDRE DEL DIA

1         Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió extraordinària de 20 de desembre de 2007.

2         DESPATX  OFICIAL

           ALCALDIA

3         Canvi representant del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA al Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

           CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

           -Servei de Gestió Econòmica-

4         Desnonament de la Sra. Leonor Salguero Salguero, de la vivenda de l'avinguda d'Amèrica, 146, 2n 4a, de Mataró, per expiració del termini del contracte d'arrendament.

5         Venda a PUMSA de la part indivisa d'una finca de l'àmbit "PMU-01d Ronda Barceló / Illa Fábregas i de Caralt.

           -Servei de Compres i Contractacions-

6         Resolució de les al·legacions presentades al Decret d'alcaldia 7026/2007, relatiu a les tarifes per minut dels aparcament de concessió municipal.

           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

           -Servei d'Urbanisme-

7         Aprovació inicial del Pla Parcial de delimitació del sector de Carretera de Cirera.

           CMI DE SERVEIS PERSONALS

           -Institut Municipal d'Educació-

8         Nomenament dels representants dels grups municipals al Consell Escolar Municipal de Mataró.    

           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

           PRECS I PREGUNTES

9         Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre deficiències i irregularitats en el servei de grua.

10        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la convocatòria de subvencions per part del Ministeri d'Indústria en el marc de la Societat de la Informació.

11        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a la denúncia de la FAVM sobre un manifest apòcrit de sis presidents d'entitats veïnals.

12        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'entrada a Registre Municipal per part del Sr. Ramon Bassas d'un manifest de sis presidents d'AAVV sobre l'actuació del govern a Can Fàbregas.

13        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el centre de creació d'arts visuals i pensament contemporani de Can Xalant.

14        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'elecció dels membres dels Consells Territorials i de Ciutat escollits aleatòriament.

15        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts de la Llei de Dependència.

16        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el servei de retirada de la brossa domiciliària, comercial i selectiva.

17        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre  els obstacles per transitar per la via pública ocasionats per les obres de l'empresa municipal PUMSA.

18        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre  l'incompliment per part del govern municipal del Reglament per a l'ús de la Llengua Catalana de l'Ajuntament de Mataró.

19        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre  la ingerència del govern municipal en la dinàmica de les Associacions de Veïns.

20        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre actes vandàlics al centre de la ciutat.

21        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la renda bàsica d'emancipació.

 

ACTA NÚM. 01/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 10 DE GENER DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia deu de gener de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                       (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS                           TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                CONSELLER DELEGAT               (PSC)

IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

 

JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER                 REGIDOR                                        (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID                                 REGIDORA                                      (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)

 

PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ             REGIDOR                                         (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA   REGIDOR                                                     (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)

 

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D'ALCALDE               (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

 

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D'ALCALDE                      (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)

 

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4 de l'ordre del dia

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 20 DE DESEMBRE DE 2007.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

2 -     DESPATX  OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

ALCALDIA

3  -    CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUiA AL CONSELL RECTOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació de representants municipals en entitats públiques o privades en les quals l'Ajuntament participa en els seus òrgans de govern.

En data 21 de desembre de 2007, el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa comunica el canvi del seu representant en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'ICV-EUiA,  es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-  Designar com a representant de l'Ajuntament de Mataró en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme  al Sr. Manuel Molina García,  en substitució del Sr. Jaume Graupera Vilanova.

Segon.-   Agrair els serveis prestats al Sr. Graupera com a membre del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

Tercer.-  Comunicar el present acord al Consorci Sanitari del Maresme."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup municipal i pregunta si el Sr. Molina és representant d'Iniciativa o de l'Ajuntament de Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que efectivament és representant de l'Ajuntament de Mataró i que, per tant, cal corregir-ho a efectes del punt de l'ordre del dia.

Alhora, agrair al Sr. Graupera els serveis prestats al Consorci Sanitari del Maresme.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4). 

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

4 - DESNONAMENT DE LA SRA. LEONOR SALGUERO SALGUERO, DE LA VIVENDA DE L'AVINGUDA D'AMÈRICA, 146, 2N 4A, DE MATARÓ, PER EXPIRACIÓ DEL TERMINI DEL CONTRACTE D'ARRENDAMENT.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat a l'avinguda d'Amèrica, 146, 2n 4a, de Mataró, i així consta a l'inventari municipal de béns.

L'Ajuntament va llogar l'esmentat habitatge a la Sra. Leonor Salguero Salguero, en virtut de contracte d'arrendament subscrit el dia 17-3-1994. El contracte es formalitzà per un període de 2 anys, i s'anà renovant per tàcita reconducció.

Per Decret 6902/2007, de 2 d'agost, l'alcalde acordà no renovar el referit contracte d'arrendament, i concretà la seva extinció per al dia 16 d'octubre de 2007.

El referit decret es va notificar a l'arrendatària el dia 8 d'agost de 2007, és a dir, amb més de dos mesos d'antel.lació en relació a la data prevista d'extinció, en compliment del termini mínim estipulat al  contracte d'arrendament, a aquests efectes.

El 16 d'octubre de 2007, la senyora Salguero no va retornar la possessió de la vivenda. Posteriorment -  almenys fins al dia d'avui- tampoc no ha procedit en aquest sentit.

Com que el contracte d'arrendament que aquest Ajuntament mantenia amb Leonor Salguero Salguero ha quedat extingit i la Sra. Salguero no ha retornat a aquest Ajuntament la possessió de la vivenda que tenia arrendada, es creu oportú sol·licitar l'empara judicial per obtenir la devolució de la possessió de la vivenda.

D'acord amb l'informe jurídic unit l'expedient, per recuperar l'esmentada vivenda, procedeix acudir a la jurisdicció civil ordinària.

El Ple resulta competent per acordar l'exercici de tota mena d'accions en defensa dels béns i drets municipals, en virtut del que disposa l'article 167 del Decret 336/1988.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció del següent acord:

ÚNIC.- Exercir davant la jurisdicció civil l'acció de desnonament per expiració del termini contractual de l'arrendament de la vivenda de l'avinguda d'Amèrica, 146, 2n 4a, de Mataró, instrumentat  en contracte de 17 de març de 1994, contra la senyora Leonor Salguero Salguero, amb DNI 46.048.862-X, i a l'efecte, interposar la corresponent demanda de judici verbal de desnonament, seguint-se tots els tràmits necessaris fins a l'efectiva recuperació de la possessió de l'esmentada vivenda, si així s'acorda pel Jutjat"

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

5  - VENDA A PUMSA DE LA PART INDIVISA D'UNA FINCA DE L'ÀMBIT "PMU-01D RONDA BARCELÓ / ILLA FÁBREGAS I DE CARALT.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

L'Ajuntament és propietari de la finca registral inscrita al Registre de la Propietat 3 de Mataró, al Volum 837, Llibre 262, Foli 145, Finca 6917A. La total finca consta descrita a la certificació de domini i  càrregues unida a l'expedient.

Aquesta finca s'adquirí, quant a una meitat, onerosament, i quant a l'altra, per cessió gratuïta, segons consta a l'escriptura de transmissió de dita finca.

Es preveu aportar una part de la mateixa, de 4.120 m2 de superfície, al sector 01d Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt.

La porció objecte d'adquisició onerosa te un aprofitament urbanístic, d'acord amb el Text refós de la Llei d'Urbanisme (art. 120.4), que s'ha concretat en el projecte de reparcel·lació del Pla de Millora Urbana -01d Ronda Barceló Illa Fabregas i de Caralt-, actualment aprovat inicialment, i consisteix en una part indivisa d'una finca, en copropietat amb PUMSA, segons es consigna al certificat de qualificació urbanística unit a l'expedient administratiu,.

Ara es proposa vendre aquest aprofitament a PUMSA.

Pel que fa a la venda, resulta aplicable l'article 43 del Decret 336/1988. Resulta competent per a adoptar el present acord el Ple municipal, segons disposa l'article 22.1.o) de la Llei de Bases del Règim Local.

Per tot l'exposat, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Vendre directament a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector PMU-01d, "Ronda Barceló/Illa Fabregas i de Caralt", de Mataró, per l'aportació de la part de la finca municipal número 7 del projecte de reparcel·lació, segons es descriu a continuació:

FINCA NÚMERO 7

PROPIETARI: AJUNTAMENT DE MATARÓ.

DESCRIPCIÓ REGISTRAL: "Porciones de terreno que son parte de la finca que luego se dirá que vienen destinadas a la formación de la calle Barceló y a la prolongación de las de Méndez Núñez, Gravina y Pinzon en la zona de Ensanche de esta Ciudad y a la parte occidental del casco urbano de la misma, comprendiendo el trayecto que abarca toda la superficie de la calle Barceló, la extensión total de seis mil seiscientos ochenta y seis metros treinta decímetros cuadrados; el trozo de la calle Méndez Núñez, desde la de Barceló hacia poniente, ocupa la extensión superficial de trescientos veinte y cinco metros setenta decímetros cuadrados y desde la de Barceló hasta Oriente, ocupa la superficie de cuatrocientos seis metros cincuenta decímetros; el trayecto de la calle de Gravina desde la de Barceló hacia Poniente, mide trescientos ochenta y cinco metros veinte decímetros y desde la de Barceló hacia oriente mide doscientos setenta y nueve metros cincuenta decímetros; y el trayecto de la calle de Pinzón en toda su longitud de Oriente a Poniente, ocupa la superficie de setecientos treinta metros veinte decímetros; y el total de las referidas porciones de terrenos que, como se ha dicho, radica en término de esta ciudad y en zona de ensanche, a la parte inferior de la calle de Clavé o carretera general de Madrid a Francia por la Junquera, que se halla formada por  cuatro fajas de terreno, la mayor de ellas que la constituye la calle Barceló y las otras tres que la atraviesan en forma de cruz y forman las calles de Méndez Núñez, Gravina y Pinzón, ocupa la superfície en junto de ocho mil ochocientos trece metros cuarenta decímetros cuadrados o sea, doscientas treinta y tres mil doscientos noventa palmos sesenta y nueve céntimos, también cuadrados; y linda, en junto por Norte, en cuano al terreno que constituye la calle de Barceló con la citada calle de Clavé o Carretera de Madrid a Francia por la Junquera, en cuanto a lo que constituye las calles Méndez Núñez, de Gravina y de Pinzón, por dicho lado Norte, linda con terreno de la misma finca que se dirá; por Oriente, en cuanto al terreno que constituye la calle de Barcelo, linda el que se registra con el presente número, con el resto de finca de que se segrega; y en cuanto al terreno que constituye las calles de Méndez Núñez, de Gravina y de Pinzón, linda por dicho lado de Oriente, con otros terrenos que constituyen ya las referidas calles, en la finca que anteriormente fue de Dolores Arque de Gomez; y por Mediodía, en cuanto a los terrenos que constituyen las calles de Méndez Núñez y de Gravina, lindan también con el resto de finca de que se segrega la de este número."

INSCRIPCIÓ: Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-3, al foli 145 del tom 837, llibre 262 de Mataró, finca 6.917.

TÍTOL: Pertany a l' AJUNTAMET DE MATARÓ per títol de compra al Sr. Salvador Font Verdaguer segons resulta de l'escriptura autoritzada pel Notari de Mataró, Sr. Joaquín Cabañes, el 30 de març de 1.920.

CÀRREGUES REGISTRALS: Lliure.

REFERENCIA CADASTRAL: No disposa de referència cadastral al constar fiscalment com a vialitat pública.

PARTICIPACIÓ INICIAL: Li correspon a aquesta finca un coeficient de participació inicial en el projecte de Reparcel.lació del Sector Ronda Barceló-Illa fàbrica Fàbregas de Caralt de Mataró, del 10,4184%.

TRACTAMENT DE CÀRREGUES I GRAVÀMENS EXISTENTS: No existeixen.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA: S'inclou parcialment en el Projecte de Reparcel·lació del Sector Ronda Barceló - Illa fàbrica Fàbregas de Caralt,  de Mataró, en quant a una superfície de 8.240 m2, porció que haurà de ser objecte de segregació de la finca matriu, que quedarà reduïda a una superfície de 573'40 m2, constituïda per una part de l'Avinguda del Maresme, anteriorment carrer Pinzón.

La porció objecte de segregació es descriu com segueix:

"Porciones de terreno que son parte de la finca que luego se dirá que vienen destinadas a la formación de la calle Barceló y a la prolongación de las de Méndez Núñez y Thos y Codina y Avinguda del Maresme, situada en el ámbito del Pla de Millora Urbana PMU-01d Ronda Barceló-Illa Fabregas i de Caralt de Mataró, comprendiendo el trayecto que abarca toda la superficie de la calle Barceló, la extensión total de seis mil seiscientos ochenta y seis metros treinta decímetros cuadrados; el trozo de la calle Méndez Núñez, desde la de Barceló hacia poniente, ocupa la extensión superficial de trescientos veinte y cinco metros setenta decímetros cuadrados y desde la de Barceló hasta Oriente, ocupa la superficie de cuatrocientos seis metros cincuenta decímetros; el trayecto de la calle de Thos y Codina desde  la de Barceló hacia Poniente, mide trescientos ochenta y cinco metros veinte decímetros y desde la de Barceló hacia oriente mide doscientos setenta y nueve metros cincuenta decímetros; y el trayecto de la Avinguda del Maresme en toda su longitud de Oriente a Poniente, ocupa la superficie de ciento cincuenta y seis metros con ochenta decímetros cuadrados; y el total de las referidas porciones de terrenos que, como se ha dicho, se halla formada por  cuatro fajas de terreno, la mayor de ellas que la constituye la calle Barceló y las otras tres que la atraviesan en forma de cruz y forman las calles de Méndez Núñez, Thos y Codina y Avinguda del Maresme, ocupa la superfície en junto de ocho mil doscientos cuarenta metros cuadrados".

Descripció de la finca RESULTANT, objecte de venda:

PARCEL·LA  VI

SITUACIÓ: Al Sector PMU-01d, "Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt", de Mataró.

SUPERFÍCIE: Urbana. De figura irregular. Medeix nou mil sis-cents vint-i-nou metres quadrats (9.629'00 m²).

LLINDARS: NORD: En línia recta, amb carrer Miquel Biada; SUD: En línia recta, amb carrer Torrijos; EST: En línia recta, amb el passatge Torrijos; i OEST: En línia quebrada, de tres trams rectes, amb Ronda Alfons XII.

ZONIFICACIÓ: El Pla de Millora Urbana PMU-01d determina per aquesta finca la redacció d'un Pla especial d'integració volumètrica ( PE-01), que concretarà les cessions a efectuar a l'Administració, admetent-hi la zona terciari (Clau 6b). Té una edificabilitat total de 26.576'00 m² de sostre. Té caràcter d'indivisible.

ADJUDICACIÓ: S'adjudica, en quan a una participació indivisa del 40'60% a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARÓ, S.A. (PUMSA), en quan una participació del 11'60% en la seva condició d'administració actuant i en compensació parcial de la cessió obligatòria del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic de l'àmbit i en quan a la restant una participació indivisa del 29'00% en compensació i en correspondència per l'aportació al  Projecte de Reparcel.lació del Pla de Millora Urbana del Sector PMU-01d, "Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt", de Mataró, de les següents finques: la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-3, al foli 141, del tom 2.861, llibre 3, finca 151, inscripció 2;  la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-3, als folis 10 i 11, del tom 2.961, llibre 30, finca 1.734, inscripció 7; la inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-3, al foli 169, del tom 3194, llibre 88, finca 5548, inscripció 2a; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 30 del tom 2916, llibre 29 de Mataró, finca 1511; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 48 del tom 3156, llibre 139 de Mataró, finca 7343; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 230 del tom 1550, llibre 535 de Mataró, finca 23239;  la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 234 del tom 1550, llibre 535 de Mataró, finca 23241; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 85 del tom 3119, llibre 123 de Mataró, finca 6776; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 123 del tom 1104, llibre 343 de Mataró, finca 11426; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 129 del tom 1104, llibre 343 de Mataró, finca 11427; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 124 del tom 3461, llibre 281 de Mataró, finca 6546; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 158 del tom 3129, llibre 126 de Mataró, finca 7020; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 162 del tom 3129, llibre 126 de Mataró, finca 7022; la Inscrita en l'Arxiu Comú del Registre de la Propietat (abans 21246 del Registre 3 de Mataró), al foli 135 del tom 1486, llibre 507, finca 21246; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 66 del tom 3229, llibre 171 de Mataró, finca 8854; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 35 del tom 2852, llibre 6, finca 303; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 38 del tom 2852, llibre 6 de Mataró, finca 304; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 146 del tom 3381, llibre 239, finca 10337; la Inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-2, al foli 182, del tom 3056, llibre 409, finca 15.655; i la Inscrita en l'Arxiu Comú del Registre de la Propietat de Mataró, al foli 205 del tom 917, llibre 284, finca 8080, identificades, respectivament,  com a finques aportades números 2.6.2, 2.7.3,4.1.2, 6.6, 6.7, 6.8.1, 6.8.2, 6.8.3, 6.9.1, 6.9.2, 6.9.3, 6.10.1, 6.10.2, 6.15.2, 6.16, 6.17.1, 6.17.2, 6.17.3, 6.18 i 6.19 en el projecte de reparcel·lació; i en quan a la restant participació indivisa del 59'40%, s'adjudica a l'AJUNTAMENT DE MATARÓ, en compensació i en correspondència per l'aportació al  Projecte de Reparcel·lació del Pla de Millora Urbana del Sector PMU-01d, "Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt", de Mataró, de la finca inscrita en el Registre de la Propietat de Mataró-3, al foli 145 del tom 837, llibre 262 de Mataró, finca 6.917, identificada com a finca aportada número 7.

CÀRREGUES QUE ES TRASLLADEN PER SUBROGACIÓ REAL SOBRE LA PARTICIPACIÓ QUE S'ADJUDICA A l'AJUNTAMENT DE MATARÓ: no es trasllada cap càrrega.

CÀRREGUES DE NOVA CREACIÓ: De conformitat amb l'article 121.b) del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2.005, de 26 de juliol,  aquesta finca queda afecta al compliment de les càrregues i el pagament de les despeses inherents al sistema de reparcel·lació quantificant-se el saldo provisional corresponent a la participació de PUMSA. en -70.939'76 € i la de l'AJUNTAMENT DE MATARÓ, en 4.941.650'04 €.

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ EN LES DESPESES D'URBANITZACIÓ DEL SECTOR: 18,4468%.

OBSERVACIÓ: La descripció/adjudicació de l'apartat anterior és provisional i no podrà considerar ni ferma ni definitiva mentre no s'inscrigui al Registre de la Propietat el projecte de reparcel·lació definitiu.

SEGON.- Establir que la venda acordada al punt anterior es farà en les següents condicions:

Preu: SET MILIONS SEIXANTA MIL (7.060.000) euros, IVA exclòs, a abonar en els terminis recollits a l'esborrany de contracte de compravenda adjunt.

Finalitat de la venda: Que la referida finca es destini a sòl corresponent al gran equipament comercial que s'ha previst ubicar en el sector.

Despeses i impostos: Totes les despeses d'urbanització que corresponguin a aquesta parcel·la, en l'execució d'aquest Pla de Millora Urbana aniran a càrrec del comprador.

Totes les despeses que generi la venda acordada, notarials, de registre així com els impostos que meriti aquesta operació aniran a càrrec del comprador.

Atorgament de l'escriptura: L'escriptura pública de compravenda s'atorgarà en el termini de tres mesos des de l'endemà de la fermesa de l'aprovació definitiva de la reparcel·lació, o bé, de la inscripció registral de l'aprofitament d'aquesta finca.

Atès que la descripció de la finca pot variar en l'aprovació definitiva de la reparcel·lació, en relació a la que aquí s'ha exposat (aquesta reparcel·lació es troba actualment en tràmit), s'autoritza al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals, per tal que pugui ajustar €mitjançant decret-, la descripció de la finca que aquí es ven, a la que finalment en resulti en la reparcel·lació definitiva.

TERCER.- Aprovar el contracte privat de compravenda l'esborrany del qual s'adjunta a la present proposta, en el qual consten la forma i els terminis de pagament, i altres condicions de la venda, i facultar  al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals, per procedir a la seva signatura.

QUART.- Autoritzar el/la Conseller/a Delegat/da de Serveis Centrals, per subscriure tots els documents que siguin necessaris per al perfeccionament, formalització i execució del present acord.

CINQUÈ.- Condicionar l'efectivitat del present acord a la superació del tràmit d'obtenció d'informe previ del Departament de Governació i Administracions públiques.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup i deixa constància de les explicacions que amb posterioritat a la comissió informativa han rebut de l'interventor de la casa sobre aquest punt.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, avança el vot en contra del seu grup perquè en aquest tipus d'operacions, de vegades molt difícils d'entendre per a la gran majoria del ciutadans, en les quals es porten a terme vendes, reaprofitaments de sòl i reubicacions de zones urbanitzables, es busca procedir amb una reurbanizació cada vegada més gran, com és ara el cas de la zona de la Ronda Barceló i l'Illa de Can Fàbregas i de Caralt. La CUP no vol més creixement urbanístic dins de la ciutat, ja que això comporta un desaprofitament d'espais públics que entenem són d'interès públic, perquè això ens fa anar enrere amb el patrimoni arquitectònic i, en definitiva, perquè aquestes noves iniciatives ens porten a un caos circulatori cada vegada més gran.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

-Servei de Compres i Contractacions-

6  - RESOLUCIÓ DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES AL DECRET D'ALCALDIA 7026/2007, RELATIU A LES TARIFES PER MINUT DELS APARCAMENT DE CONCESSIÓ MUNICIPAL.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Per decret 7062/2007 de 27 d'agost, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró es va resoldre per urgència aprovar les tarifes per minut per als aparcaments de rotació de titularitat municipal, i es disposava que hauria de ser ratificat pel Ple municipal.

Posteriorment, les empreses adjudicatàries van presentar al·legacions contra l'esmentada resolució, per la qual cosa l'Excm. Ajuntament en Ple, en data 8 de novembre de 2007 va acordar ratificar el decret d'alcaldia núm. 7062/2007 de 27 d'agost, afegint que aquesta ratificació es duia a terme sense perjudici que en el procés anual de revisió de preus es poguessin adoptar mesures addicionals per tal de mantenir l'equilibri econòmic de les concessions, si es comprovava que aquest havia resultat afectat.

GINTRA, SL va obrir un procés negociador amb els diferents concessionaris, en el qual s'ha arribat als acords que consten documentats en l'expedient.

Mitjançant informe de data 13/11/2007 el cap del Servei de Mobilitat expressa la conformitat amb el acord assolits.

En conseqüència, qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Ratificar el procés de negociació endegat per GINTRA.

Segon.- Aprovar les noves tarifes màximes per minut següents:

-                      Aparcament de Santa Anna:                                      0,0378 €/minut  

-                      Aparcament de Can Xammar:                                  0,0356 €/minut  

      -     Aparcament de Plaça de les Tereses:                     0,0360 €/minut  

      -     Aparcament de Plaça Granollers:                 0,0281 €/minut 

      -     Aparcament de Parc Central:                        0,0282 €/minut 

      -     Aparcament. Tomàs y Valiente:                     0,0270 €/minut       

Tercer.- Donar per acabat de manera convencional mitjançant acord, els escrits d'al·legacions presentats per CINTRA, EYSA i SABA, així com el recurs de reposició presentat per aquesta darrera, sense resolució expressa dels motius al·legats.

Quart.- Aplicar anualment per a les tres empreses l'IPC considerat d'octubre a octubre i aplicable el més de gener. Atès que l'índex publicat per aquest any és del 3,6%, aquest és l'increment que s'aplicarà als preus dels aparcaments gestionats per EYSA i CINTRA, a excepció de SABA que per aquest any s'aplicarà el 4,1%, ja que tenia la revisió al mes de novembre, per la qual cosa cal considerar els mesos de juliol a octubre més per aquest any. Les tarifes màximes a aplicar per l'any 2008, després d'aquest increment, seran segons el següent detall:

-                      Aparcament de Santa Anna:                                      0,0393 €/minut  

-                      Aparcament de Can Xammar:                                  0,0371 €/minut  

      -     Aparcament de Plaça de les Tereses:                     0,0373 €/minut  

      -     Aparcament de Plaça Granollers:                 0,0291 €/minut 

      -     Aparcament de Parc Central:                        0,0292 €/minut 

      -     Aparcament de Pl. Tomás y Valiente:                       0,0280 €/minut       

Cinquè.- DELEGAR a l'empresa GINTRA la facultat d'aprovar directament les actualitzacions anuals de preus, referides a l'IPC, de conformitat amb els criteris continguts a l'anterior acord, donant-se compte posteriorment a l'Ajuntament."

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot en contra perquè els mataronins surten perjudicats amb aquestes tarifes.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

Abstencions:             5,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

7  - APROVACIÓ INICIAL DEL PLA PARCIAL DE DELIMITACIÓ DEL SECTOR DE CARRETERA DE CIRERA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'objecte de la present proposta és l'aprovació inicial del Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera, de promoció pública, redactat per l'equip tècnic dirigit per l'arquitecte Lluís Cantallops Valeri per encàrrec de la societat municipal Pumsa.

El tràmit que ha de seguir aquest document urbanístic difereix de l'ordinari per raó d'estar subjecte a informe de sostenibilitat ambiental, i també per la classe de sòl que ordena, és a dir, per tractar-se de sòl urbanitzable no delimitat.

El Ple de l'Ajuntament, en sessió de 6 de juny de 2006 va aprovar l'Avanç d'aquest  Pla Parcial de delimitació, als efectes de posar el citat document a la preceptiva consulta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en el termini i condicions regulats a l'art. 73 del Text Refós de  la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

El 28 de setembre de 2006 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va informar favorablement l'Avanç del Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera.

Seguidament, la societat municipal Pumsa va preparar els documents per iniciar el tràmit de la formulació de l'informe ambiental d'aquest projecte.  Amb aquesta documentació, per Decret de 13 de desembre de 2006 l'Ajuntament va sol·licitar a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya l'emissió del document d'avaluació ambiental del Pla parcial, això és el document de referència previst a la Disposició Transitòria Sisena (apartat 1,d) de la Llei d'Urbanisme de Catalunya €DL 1/2005, de 26 de juliol- i art. 115 del Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. El document de referència te com a finalitat  determinar, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental, els criteris, objectius i principis ambientals aplicables,  la identificació de les administracions públiques afectades i el públic interessat.

El 20 de juny de 2007 l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental va emetre el document de referència, que determina el contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental  del Pla parcial de delimitació del sector de carretera de Cirera.

El 5 de desembre de 2007, la societat municipal Pumsa ha presentat l'Informe de sostenibilitat ambiental, seguint els criteris del document de referència. Aquest Informe forma part del pla parcial de delimitació.

Des del Servei de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament, així com des dels Serveis tècnics de PUMSA, s'ha portat el seguiment per la confecció del document. Consta a l'expedient informe favorable de l'arquitecte del Servei municipal de Desenvolupament Urbà dels documents que integren aquest pla parcial, amb tots els seus annexes, inclòs l'informe de sostenibilitat ambiental.

Tot i així l'arquitecte informa que de cara a l'aprovació provisional el document haurà de contenir una informació complementària, que detalla.

L'ordenació del Pla parcial de delimitació planteja, d'acord al planejament general vigent i conseqüent amb la proposta de l'Avanç la creació de serveis terciaris, no residencials, i la generosa cessió de terrenys per a la implantació d'equipaments esportius (tres camps d'esport a cel obert unificats amb serveis i tribuna, actual pista de hoquei herba amb vestidors, el desplaçament dins el sector de l'actual deixalleria)  i el parc urbà o espai lliure de relació entre les instal·lacions esportives.

L'encaix de la proposta es fa amb una ordenació de gran integració  paisatgística amb l'entorn i millorant la connectivitat amb la resta de la ciutat.

El sistema d'espais lliures del sector forma part d'una "via verda" a un nivell més global, que relaciona i connecta equipaments esportius i serveis de la ciutat més enllà del sector (Equipaments de Els Turons, la Via Europa i barris colindants, a ambdós costats de l'autopista).

L'àrea sud colindant amb la reserva viària de l'autopista, concentra les instal·lacions esportives, tres camps que es van esglaonant en el perfil de terreny modificat des del punt alt c/ Galícia fins el límit del sector en l'actual benzinera.

La pista de hoquei queda situada en el mateix emplaçament que l'actual, proposant una millora general de les instal·lacions.

La situació de les edificacions terciàries estan condicionades a la naturalesa i característiques tècniques dels terrenys de l'antic abocador, de manera que una bona part de la superfície de l'àmbit  s'ha considerat no apte per l'edificació.

A partir d'aquí les edificacions del sector es concentren en els terrenys admissibles, creant una façana a la carretera de Cirera, davant de l'Hospital, amb una ordenació de blocs aïllats independents implantats damunt plataformes que van adaptant-se al terreny, situats perpendicularment al vial, deixant passar les visuals i amb accessos puntuals a l'interior de l'àmbit cap a la zona esportiva a través de l'itinerari  verd.

La part del sòl privat del sector que queda situada en terrenys no admissibles per l'edificació, seran objecte de futur trasllat de l'edificabilitat en altres sectors mitjançant un instrument de planejament (Modificació puntual de Pla general)  que es tramitarà posteriorment.

El Pla parcial planteja que la gestió es faci, com a conseqüència de la dificultat de desenvolupament,  per expropiació.

L'agenda prevista pel desenvolupament i execució del sector és de 2 etapes de quatre anys, on en la 1ª etapa es desenvoluparà el planejament i s'executarà el sanejament de terrenys i traçat perimetral de les xarxes de serveis, es construiran els equipaments esportius i s'iniciarà l'execució dels edificis de serveis privats. En la 2ª etapa s'executarà la urbanització del parc i es completaran les edificacions de les dotacions i serveis.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles  83 i 84 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, , PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment el Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera, redactat per l'equip tècnic dirigit per l'arquitecte Lluís Cantallops Valeri per encàrrec de la societat municipal Pumsa, i que conté el corresponent informe de sostenibilidad ambiental.

De forma prèvia a l'aprovació provisional el document haurà d'incorporar les següents prescripcions tècniques:

1.- Les qualificacions de les zones i sistemes dels plànols normatius, s'hauran de referir d'acord a les nomenclatures pròpies de les "Zones" i "Sistemes" del Pla general de Mataró.

2.- Els gàlibs màxims grafiats en els plànols de l'ordenança gràfica hauran de permetre major flexibilitat per la posició de l'edificabilitat en les Unitats mínimes de projecte.

3.- En el plànol d'informació I.5 Estructura de la propietat, manca la identificació de part de dues finques incloses en el sector, amb façana al carrer Galícia i lindant amb Argentona.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública de 45 dies, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que, a qui interessi,  pugui  examinar el

document urbanístic €que inclou l'informe de sostenibilitat ambiental- i pugui presentar els suggeriments o al·legacions que es cregui oportú.

TERCER:

Suspendre, les tramitacions i  llicències a tot l'àmbit del Pla parcial de delimitació del Sector de la Carretera de Cirera, per tots els supòsits i pel termini màxim previst a l'art. 71 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

QUART:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir,  a l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental, a l'Agència Catalana de l'Aigua, a l'Agència de Residus de Catalunya, a la Direcció General de Medi Ambient, a la Xarxa de custòdia del territori, a DEPANA-Lliga Defensa patrimoni natural, a l'Autoritat de Transport Metropolità, a la Direcció General de Carreteres, i al servei de mobilitat de l'Ajuntament.

CINQUÈ:

Notificar els precedents acords als propietaris del Sector, a l'Ajuntament d'Argentona i a tots  aquells interessats que en resultin de l'expedient.

SISÈ:

Comunicar els precedents acords als serveis municipals  als quals els afecta especialment: Servei de Ciutat Sostenible €seccions de llicencies d'obres, d'activitats i de l'Oficina Agenda 21 - Servei de Gestió Econòmica €Patrimoni-,  així com a la societat municipal PUMSA i tècnics redactors del projecte."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, diu que sempre han estat interessats a potenciar les zones esportives pel seu caràcter social, cohesionador i participatiu del conjunt de la ciutat. Per aquesta raó, defensen que aquestes zones esportives estiguin integrades dins l'espai urbà ja que això facilita aquesta relació entre les zones esportives i el veïnatge.

No veiem amb bons ulls que aquestes zones esportives es vagin desplaçant fora de la ciutat, com està passant actualment, i que alguns equipament esportius es vagin traient fruit d'una pressió urbanística molt forta, com és el cas de l'actual camp de Mataró, on sembla ser que s'hi ha d'instal·lar més pisos. Entenem que el camp necessita una remodelació total  però no creiem que sigui necessari reubicar-lo per sobre de l'autopista, ja que es situaria en un lloc on ja hi ha un caos circulatori molt gran i això perjudicaria la qualitat de vida i la qualitat del servei.

Tampoc ens agraden en l'actual projecte aquestes martingales a les que ens estem acostumant de trasllat d'edificabilitat. Sembla ser que hi ha una zona que es difícil d'edificar però consta com a zona edificable i es trasllada aquesta edificabilitat a una altra zona simplement amb l'objectiu d'edificar cada vegada més i més: sembla que aquest sigui el gran objectiu d'aquest Govern. Per tant, això, nosaltres ja hem dit reiteradament que n'estem tips i que no ens agrada. El vot de la CUP serà en contra.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, declara que el seu grup votarà a favor d'aquest punt; malgrat voldrien fer un prec. Hem mirat l'expedient i hem vist que en forma part un estudi de la mobilitat d'aquesta zona. Però en aquest estudi, si no ho hem entès malament, la xarxa d'autobusos que es tenia en compte era l'actual i el traçat de l'autopista també era l'actual amb les sortides actuals. Creiem que valdria la pena, amb els dies que tenim d'exposició pública, poder fer un estudi complementari per veure com afectaria a una nova xarxa.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, diu que en la votació de l'avanç d'aquest pla parcial ja es van abstenir i ara mantindran aquest posicionament sense perjudicis que puguin considerar que hi ha aspectes de la proposta del Govern que poden compartir sense dubte. A més, nosaltres, històricament, hem estat un grup municipal que ha vingut insistint en la necessitat d'anar definint, tot i que ja s'hauria d'haver definit, fins i tot amb més temps, quin era el futur i la ubicació de les instal·lacions esportives emblemàtiques de la ciutat, també és veritat que aquest seria un cas paradigmàtic dintre del que nosaltres hem vingut insistint com a argumentació de la necessitat de la revisió del Pla General. Es a dir, un dels sectors de la ciutat que hem repetit que era necessari definir era el dels Turons en general i també el de la carretera de Cirera, el problema és que vostès tot ho van fent per parts, tot ho van fent de manera parcial. Aquest és un exemple paradigmàtic, ja que encara hi ha un sector important dels Turons per definir i, per tant, aquesta no és la manera de treballar, ni la manera de planificar l'urbanisme que aquest grup municipal entén que hauria de ser la que el Govern de la ciutat hauria de dur a terme de manera estratègica. Al final, del que es tracta és de definir un sector tan important com aquest, com la ciutat en general, des d'un punt de vista urbanístic amb una visió més global. Pretenem que la seva planificació urbanística sigui clara, diàfana i amb terminis més clars dels que vostès estan aplicant.

Per tot plegat, el PP s'hi continuarà abstenint.

El senyor Ramon Bassas declara que no sap exactament a què es refereix quan es parla de martingala perquè no creu que hi hagi cap figura urbanística que s'anomeni d'aquesta manera. El que sí que entén és que no s'incrementa l'edificabilitat, sinó al contrari. Val la pena que ho aclarim. També val la pena parlar de la ubicació dels equipaments, ja que responen a l'ambició que cal per a aquesta mena de necessitats esportives que té la ciutat, i en té més segurament. Aquest futur trasllat d'alguns equipaments importants per donar trama urbana allà on són, segurament és el més adequat.

D'altra banda, convé modificar l'estudi de mobilitat, com ha demanat CiU, d'acord amb la nova xarxa d'autobusos. Potser ho hem de fer al revés perquè ja tenim la xarxa, podríem introduir criteris en aquesta revisió de la xarxa que indiquin quin nombre crític de persones poden estar al voltant d'aquestes instal·lacions.

Finalment, a diferència del que planteja el Sr. Mojedano, el Pla General ja esta bé perquè no és que deixi per definir sinó que deixa per desenvolupar algunes peces clau que indiquen alguns objectius, però que no els concreta al seu dia. Sembla que aquesta flexibilitat és la que ens permet anar definint amb més cura, què és el que volem anar fent als diferents llocs. El Pla General ja preveia un desenvolupament d'aquestes característiques i ara el que estem fent és concretar-lo. Perquè una revisió, com vostè sap, es fa quan els grans eixos urbanístics de la ciutat entren en modificació perquè el Govern vol o perquè la societat ha canviat. Ens sembla, justament, que els eixos urbanístics de l'any 96 són els que el Govern té ganes de desenvolupar.

El senyor Pau Mojedano expressa que la societat ha canviat i Mataró també, per tant, el Pla General estaria bé si s'hagués respectat l'horitzó temporal que ja preveia el Pla General, que era de 10 anys, i també, si el sector dels Turons, un sector estratègic per a la ciutat, s'hagués definit en els terminis i de la forma que s'hauria d'haver fet, que era d'una forma global. Pregunta al Sr. Bassas, perquè aquest sector tan important per a la ciutat es defineix de manera parcial només per la necessitat d'instal·lar unes instal·lacions esportives que obeeixen també a una operació urbanística al centre de la ciutat que, inevitablement, comporta el trasllat d'aquestes instal·lacions; i perquè aquesta definició del sector no es fa de manera global. 

El senyor Ramon Bassas contesta que creu que amb l'aprovació que fem avui estem en disposició d'avançar amb la definició global, no només dels Turons i d'aquestes zones, sinó en conjunt de la necessitat d'equipaments de la ciutat. Està previst en el programa d'actuació municipal i durant aquest any ho veurem.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

 

-Institut Municipal d'Educació-

8  -    NOMENAMENT DELS REPRESENTANTS DELS GRUPS MUNICIPALS AL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Capítol V del Reglament que regula el Consell Escolar Municipal fa referència a la seva composició.

L'article 5.1 estableix que la representació de l'Ajuntament estarà formada pels representants proposats pels grups municipals que tinguin representació en el consistori i en la mateixa proporció que cada grup municipal tingui een la Comissió Informativa de Serveis Personal.

D'acord amb la nova composició de la Corporació, les Comissions Informatives han d'estar compostes amb participació de tots els grups polítics presents en el Consistori, en nombre de 9 cada una, i en la següent proporció:

-          3 membres del Grup Municipal Socialista.

-          2 membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

-          1 membre del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

-          1 membre del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa

-          1 membre del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

-          1 membre del Grup Municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple la present proposta per a la seva consideració i aprovació,

Primer.- Nomenar com a vocals del Consell Escolar Municipal de Mataró les següents persones proposades en representació de:

·         Corporació Municipal, Grup Municipal Socialista:

-          Sr. José Antonio Ricis

-          Sra. Dolors Fernández

-          Sra. Anna Comas

·         Corporació Municipal, Grup Municipal de Convergència i Unió:

-          Sra. Montserrat Quijo i Cortada

-          Sr. Agustí Sancho i Caballé

·         Corporació Municipal, Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya:

-          Sra. Elena Ballesteros Senra

·         Corporació Municipal, Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa:

-          Sr. Arnau Vilardell Fradera

·         Corporació Municipal, Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya:

-          Sr. Iñaki Brosel i Goiricelaya

·         Corporació Municipal, Grup Municipal de Candidatura d'Unitat Popular:

-          Sra. Juliana Bacardit i Garriga

Segon.- Comunicar aquest acord als interessats."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PRECS I PREGUNTES

9  -       PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE DEFICIÈNCIES I IRREGULARITATS EN EL SERVEI DE GRUA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor, mitjançant escrit presentat al registre municipal per la Junta de Personal  que l'empresa contractada per l' Ajuntament i encarregada del servei de grua ha incomplert en diversos aspectes amb el contracte signat.

En els últims anys els treballadors de l'empresa han patit greus accidents laborals, els vehicles que s'utilitzen durant el servei presenten importants deficiències tècniques i el servei de retirada de vehicles, especialment en els últims mesos, han presentat retards d' entre dues i quatre hores arribant-se a l'extrem de no retirar vehicles de la via pública mal estacionats tot i el requeriment fet per part de ciutadans.      

PREGUNTA

  1. Pot informar el Govern Municipal sobre aquesta situació? Quina és la seva postura i que pensa fer al respecte?
  2. Pot donar el Govern Municipal les xifres en números d' arrossegaments per part del servei de grua en els anys 2005, 2006 i 2007?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, declara que s'ha donat resposta a la Junta Personal mitjançant un informe per part del gerent de Gintra, en el qual s'indica que s'havia produït aquest accident laboral, a conseqüència del qual un treballador va causar incapacitat laboral permanent, declarada per part del Ministeri de Treball. Per aquest accident, a més, Inspecció de Treball i Provincial de Barcelona va aixecar acta per infracció en contra de l'empresa de reciclatges Escolano S.L., en matèria de prevenció de riscos laborals, declarant com a responsable solidari a Gintra. També es fa constar que darrerament hi ha hagut alguna interrupció del servei de retirada de vehicles, per la qual cosa Gintra va contractar a una altra empresa a fi de garantir la continuïtat del servei i reforçar l'actual.

Pel que fa a la relació contractual entre Gintra i l'empresa fins fa poc concessionària del servei es fa saber que, abans de l'expiració del termini contractual, Gintra va notificar que no faria ús del dret de pròrroga del contracte procedint, doncs, a la seva resolució en la data d'acabament del termini convencional. Això va ser el 26 de setembre de l'any passat. No obstant això, tal com estableix el plec regulador, hauria de seguir prestant el servei fins que, un cop convocat el pertinent concurs, la nova empresa adjudicatària entrés en funcionament.

En aquest sentit, el passat 12 de desembre, el Consell d'Administració de Gintra va adjudicar el nou contracte a Estacionamentos i Servicios S.A., empresa que podrà iniciar el servei contractat a finals del mes de febrer, ja que primerament s'han d'adquirir els vehicles i adaptar-los al servei.

Per tant, en l'actualitat la nova empresa adjudicatària està realitzant els passos necessaris per poder prestar la prestació del servei, mentre l'anterior empresa és la que segueix prestant el servei amb el recolzament que Gintra ha dipositat per donar alternativa en cas d'un mal funcionament i garantir la continuïtat del servei. Gintra, davant dels incompliments contractuals puntuals causats per l'empresa anterior va obrir expedients que proposen indemnitzacions econòmiques. Cal recordar que l'adjudicatari té dipositada una fiança que serà executada en cas de no fer front a la seva responsabilitat.

Responent a la segona pregunta, comunicar que els vehicles arrossegats al dipòsit municipal durant el 2005 varen ser un total de 15.696 vehicles, al 2006 varen ser 10.525 vehicles i al 2007 un total de 7.993 vehicles. Donarem compte, com hem fet sempre, de com vagi evolucionant tot aquest procés, així com de les xifres dels cotxes arrossegats al llarg de l'any passat i d'altres anys.

10 -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS PER PART DEL MINISTERI D'INDÚSTRIA EN EL MARC DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat 14 de desembre,  el Consell de Ministres va aprovar una partida pressupostària de quasi bé deu milions d' euros en subvencions i cent vint-i-cinc milions més en crèdits bonificats per un total de trenta-set projectes relacionats amb la posada en marxa de la Societat de la Informació. La  convocatòria, feta per la Direcció General per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del Ministeri d' Indústria, Turisme i Comerç,  anava dirigida a actuacions orientades a la creació, desenvolupament o potenciació de centres en els que es generin activitats o projectes relacionats amb la Societat de la Informació, així com la creació de continguts digitals o la digitalització de continguts d' interès.

Els paràmetres de la convocatòria coincideixen en molts sentits amb els del Projecte Tecnocampus de Mataró que es concreta entre d'altres accions en millorar la competitivitat de les empreses tradicionals mitjançant la innovació i l'aplicació de les TIC i apropar les noves tecnologies als ciutadans per fomentar la cohesió social i la nova societat en xarxa.

PREGUNTA

  1. Era coneixedor el Govern Municipal de la convocatòria feta per la Direcció General per al Desenvolupament de la Informació?
  2. Si és així, des del Govern Municipal es va fer o presentar la sol·licitud corresponent per entrar en la convocatòria i rebre una de les subvencions?
  3. En cas negatiu, quin són els motius pels que no s'ha fet?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, afirma que el Govern municipal és coneixedor d'aquest tipus d'ajudes, ja que des de l'any 2005 es presenten a aquestes ajudes que fa el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Aquestes són unes ajudes que estan dintre del "Plan Avanza", pla que té diferents línies, una de les quals és la que aquí es comenta.

En concret, a aquesta línia, no ens hi hem pogut presentar perquè fa referència als centres tecnològics R+D+i. Justament aquest 2007 el que hem estat fent és treballar els continguts del que ha de ser aquest centre tecnològic, amb Cetemmsa, que és el centre tecnològic de referència per al projecte Tecnocampus i, per tant, aquest any el que hem fet és definir els continguts. Al 2008, ja que el "Plan Avanza" és una subvenció anual, ens presentarem amb tot aquest treball que hem estat fent tot l'any 2007.

D'altra banda, podem dir que en d'altres línies, com és la línia d'infraestructures, ens hi hem presentat i per a aquest any 2007 ens han donat 4.000.000 €. Així doncs, ens presentem a aquelles línies a què podem optar i a aquella a què s'ha fet referència ens hi presentarem aquest any 2008. Esperem que continuï amb la línia que portem des del 2005, perquè portem trobats i aconseguits 5.500.000 € en subvencions.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 11, 12 i 19 per venir referits a temàtiques coincidents.

11  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA DENÚNCIA DE LA FAVM SOBRE UN MANIFEST APÒCRIT DE SIS PRESIDENTS D'ENTITATS VEÏNALS.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent, fent primer una prèvia recordant el moment en què CiU va presentar aquesta pregunta el dia 27 de desembre, a fi que tothom pugui entendre les seves motivacions i com està la situació. Recorda que a la sessió del passat dia 18 de desembre de la CMI de Serveis Territorials es va lliurar un manifest on hi figuren el nom de sis presidents d'associacions veïnals de la ciutat.

En un comunicat del 24 de desembre, la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró denunciava que el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, va ser qui va ordenar directament registrar a l'Ajuntament, en concret a l'Edifici de Vidre, el manifest apòcrif suposadament signat per 6 presidents d'entitats veïnals.

En tot cas, és cert que el full registrat no reunia cap dels requisits mínims que sembla que hauria de complir un document d'aquestes característiques que ha d'entrar-se a registre, com ara anar signat, incloure el número DNI i noms complets dels signants, així com les dades necessàries (adreça i telèfon) per poder contactar amb ells.

La denúncia va més enllà afirmant que es van usar noms de persones sense ni tan sols informar-los que es registraria aquest manifest, i que es va obligar a un funcionari a segellar-lo sense que es complissin els mínims requisits necessaris per fer-ho.

Davant la gravetat de les acusacions i del fet evident que en el document no hi figuren les dades que s'han citat, ni la signatura de les persones que suposadament l'han redactat, el grup municipal de Convergència i Unió volia presentar una sèrie de preguntes.

Per poder entendre la pregunta de CiU hauríem d'anar a la web de la ciutat, on s'indica a qualsevol ciutadà que la consulti quins són els documents que s'han de portar per procedir a una inscripció en el Registre General d'entrada de documents:

"Sol·licitud que haurà de contenir: la descripció detallada de la petició, la    identificació completa del sol·licitant, nom i cognoms, núm. de DNI i adreça de la persona que presenta l'escrit, tant si és en nom propi com en representació d'un col·lectiu."

Es evident que en aquest document que se'ns va entregar a nosaltres l'endemà i es va entregar a la premsa, hi ha el segell del registre però no hi ha cap signatura de cap dels 6 presidents, ni tan sols hi ha cap indicació de qui el va entrar en el registre, ni l'adreça de qui el va entrar, ni cap manament, ni res de res.

Segurament veient el caire que anaven trobant els fets, el regidor d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas, va demanar un informe al Sr. Secretari en el qual li formulava una sèrie de preguntes. Evidentment nosaltres no dubtem en absolut de la contestació del Secretari a les preguntes de l'interessat; els llegiré uns breus fragments en els que parla que els documents que entren al Registre General han de contenir una sèrie de requisits formals mínims com es lògic i la signatura és un dels més importants; també hi diu que en el cas de que hi falti alguna cosa caldrà requerir a l'interessat per a que en 10 días subsani la falta o acompnyi els documents preceptius, indicant que si no ho fa es tindrà per desistida la petición. I acaba dient: "Vist l'article anterior, l'escrit registrat el 17 de desembre no tenia efectes fins que fossin subsanats els defectes de la sol·licitud", en aquest cas la signatura. Per tant, una vegada signat el document per l'interessat, l'escrit desplegaria plens efectes.

Nosaltres, en vista d'aquesta situació, el dia 2 de gener vam entrar també per registre una petició al Sr. Alcalde demanant, ja que això a un ciutadà normal no se li hagués permès, l'obertura d'un expedient informatiu per poder dirimir les responsabilitats que se'n derivin. També els demanàvem que es prengués declaració a tots els membres de les juntes d'aquestes associacions de veïns que havien firmat, perquè creiem que és necessari esbrinar una cosa d'aquestes característiques. I finalment, com que pensem que hi ha responsabilitats polítiques, demanar una comissió extraordinària i urgent de caràcter polític per poder-ne dirimir també aquestes responsabilitats.

Fets com aquest ens porten a un declivi del que significa la participació ciutadana, de la qual n'hem tingut moltes mostres fins ara. Amb tot això ens trobem €cito la premsa€ que membres de l'Associació de Veïns de la Llàntia han hagut de dimitir, com és el cas de la vicepresidenta, del tresorer i del secretari de l'Associació, per estar en desacord amb la manera d'actuar del seu president. No entrarem en aquest tema però la realitat és que això ha passat a conseqüència d'aquests fets.

D'altra banda, avui mateix, la revista Cap Gros, en una entrevista realitzada a Jesús Nieto, president de la Federació d'Associacions de Veïns, on explica que "és una situació anòmala que un regidor es faci càrrec d'un document que se li dóna en mà i el porti al Registre". A més, afegeix que el Sr. Bassas ha actuat des de la voluntat personal i no fruit de la voluntat del seu partit, expressant que no voldria creure que sigui per part de tot el partit. Aquesta és una irregularitat que una persona de l'experiència del senyor Bassas no s'hauria de permetre. Pel que fa a la pregunta de si creu que aquesta situació ha posat en crisi la FAVM, el Sr. Nieto respon que li sembla que la intenció de tot això és frenar l'actitud amb la qual està actuant la Federació amb un treball més lliure, autònom i més crític amb el moviment veïnal. També explica que des de la mateixa Federació han fet "un canvi qualitatiu en el nostre treball, ara treballem més en equip, es discuteix tot i ens guiem per criteris d'interès general de la ciutat i no per influències ideològiques".

El Sr. Mora diu que a mesura que avancem ens escandalitzem encara més perquè ens trobem que malgrat la veu ciutadana formalment se l'escolten, sempre es tira endavant amb allò que es tenia previst. Quan es pregunta al Sr. Nieto pel nou regidor de Participació diu que li fa l'efecte que està més preocupat per la política del seu partit que per les necessitats de la ciutat. És a dir, ja expressa en una entrevista que dos regidors estan més preocupats per això.

En el fons de la fons, la preocupació de CiU ve perquè si en aquest dossier que se'ns va presentar a nosaltres i a la premsa hi va entrar aquest document, respecte el qual nosaltres no hi tindríem res en contra si hagués complert totes les característiques necessàries, el que no entenem és que només hi hagués aquest document i, en canvi,  no n'haguessin entrat d'altres, com el comunicat de l'Associació de Veïns de Mataró Centre sobre l'estudi proposta de trasllat de la nau industrial de Can Fàbregas i Caralt, que tinc aquí i que sí havia estat entrat per registre amb totes les característiques. Segurament com que el document no seguia o no anava a favor de les tesis del Govern, aquest no es va presentar a la premsa ni s'ha explicat públicament, que nosaltres sapiguem.

La contestació que hem tingut per part del Sr. Alcalde ahir d'aquest escrit que CiU vam entrar el dia 2 de gener, ha estat el de remetre'ns el comunicat del Sr. Secretari dient que no hi veia cap irregularitat, tal com el Sr. Secretari havia expressat.

Nosaltres volem demanar al Sr. Alcalde que s'ho repensi, que li entrarem un recurs de reposició, que és previ a qualsevol tràmit superior de caràcter jurídic, perquè ens sembla que si s'ho repensa bé trobarà que evidentment no tenim res a dir de l'escrit del Secretari, perquè el que nosaltres li preguntem són coses diferents, que si les mira bé veurà que presenten problemes. Si això evoluciona com nosaltres pensem i n'estem convençuts, ja no estaríem parlant de la senzilla dimissió d'un regidor sinó que estaríem parlant de demanar al Sr. Alcalde el seu cessament.

PREGUNTES:

Primera.- Complia el manifest de sis presidents d'AV de Mataró sobre la nau de Can Fàbregas i de Caralt amb els requisits necessaris per ser admès i registrat pels serveis municipals?

Segona.- Quins són aquests requisits mínims per ser acceptat?

Tercera.- En cas de poder-se acceptar per ser registrat, reuneix, el document en qüestió, els requisits mínims per ser tingut en compte en un expedient municipal?

Quarta.- En cas de no complir els requisits per ser admès, per quina raó es va acceptar?

Cinquena.- En cas de no complir els requisits per formar part d'un expedient municipal, per quina raó s'ha distribuït als grups municipals i s'ha fet públic, utilitzant-lo a favor dels posicionaments del Govern Municipal?

Sisena.- Per quina raó no s'han fet igualment públics manifestos  o al·legacions fetes per altres col·lectius ciutadans?

Setena.- Existeixen altres casos comparables, en que s'hagi presentat documentació en les mateixes condicions? Es va acceptar registrar-la? Es va incloure a l'expedient corresponent? Quines han estat?

Vuitena.- S'ha comprovat d'alguna manera la veracitat del suport de les persones que figuren al peu del document? De quina forma? N'hi ha documentació escrita i degudament signada que ho demostri?

Novena.- En cas d'haver fet el que diu la pregunta anterior, s'ha comprovat si el suport és personal o de l'entitat? En el segon cas, atesa la importància del cas que s'està tractant, com s'ha demostrat el suport de l'entitat?

Desena.- Existeix algun informe jurídic que avali el fet que s'hagi admès i registrat el manifest en qüestió? En cas afirmatiu, quin és aquest informe? Es lliurarà als grups municipals i se'n farà publicitat?"

12  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ENTRADA A REGISTRE MUNICIPAL PER PART DEL SR. RAMON BASSAS D'UN MANIFEST DE SIS PRESIDENTS D'AAVV SOBRE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN A CAN FÀBREGAS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor a través de la FAVM i dels mitjans de comunicació local que el Sr. Ramon Bassas, Conseller Delegat d' Urbanisme va ordenar personalment l'entrada a registre d'un manifest, teòricament signat per sis Presidents d' Associacions de Veïns de la ciutat, en el que es desmarca de la postura fixada pel Secretariat de la Federació d' Associacions de Veïns i recolza l'actuació del Govern Municipal en tota la qüestió sobre la reordenació de Miquel Biada i el trasllat de Can Fàbregas.

El citat document va ser entrat a registre d'una manera incorrecte donat que mancava la signatura de com a mínim d' un dels responsables de l'escrit. Segons el mateix Sr. Bassas en carta enviada al Sr. Secretari de l' Ajuntament, es va fer personalment responsable de l'escrit (cosa certament insòlita) i posteriorment es va requerir a un dels sota-signants del document perquè el signés.

Des del Grup Popular entenem que la gravetat de la qüestió no es troba en què el document no fos formalment correcte sinó en el fet que el Conseller Delegat d' Urbanisme i Primer Tinent d' Alcalde de la ciutat entrés o ordenés entrar a registre un document apòcrif en el que es dóna un suport explícit a una actuació del Govern si més no controvertida. De la seva actuació es pot despendre que s'ha utilitzat els mitjans de participació veïnals en benefici polític propi i no en ares de la participació ciutadana real. 

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

1. Quina és la versió dels fets segons el Govern?

2. En va tenir coneixement l' Alcalde de forma immediata ?

3. Creu l' Alcalde que el Primer Tinent d' Alcalde va actuar correctament en voler entrar personalment el document a Registre en nom d' altres persones que ni tan sols l' havien signat?

4. Quina explicació política dona el govern a aquesta actuació del Sr. Bassas?

5. Sota quins criteris es va decidir que aquest document es fes públic i que havia de formar part de l' expedient de Can Fàbregas?

6. S'ha plantejat l' Alcalde, donada la gravetat dels fets, demanar al Sr. Bassas la seva dimissió? "

19  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE  LA INGERÈNCIA DEL GOVERN MUNICIPAL EN LA DINÀMICA DE LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Arran de la informació apareguda a la premsa sobre la ingerència del regidor d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas, en els afers interns de les associacions de veïns, formulem les preguntes següents: 

  1. Què fa tot un regidor d'Urbanisme entrant un document sense les signatures requerides, i que no és seu, a registre?
  2. Com és que aquest document sense signatures ni res de res, va a parar directament a un dossier de premsa?
  3. Què fa el regidor trucant a un dels "6 presidents" demanant-li per si us plau que vagi a signar el document l'endemà?
  4. És tasca del Regidor d'Urbanisme ingerir-se en els afers interns del moviment veïnal per manipular i enfrontar els seus membres només per escudar una maniobra politicoespeculativa protestada per la ciutadania?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que després d'escoltar el que s'ha dit, pràcticament es podria limitar a llegir l'informe de Secretaria, ja que ningú ha aportat ni cap prova ni cap conclusió. Alguns fins i tot han aportat notes de premsa, diaris i comentaris anònims d'Internet que no estan signats per ningú, però, de proves, ningú n'ha aportat cap.

El Sr. Alcalde passa a fer unes consideracions prèvies, perquè li sembla que relatar el fil seqüencial de les coses també serveix per aclarir-les: El dia 24 de desembre es va rebre un correu electrònic a vàries adreces, entre elles la del propi regidor d'Urbanisme, en què se l'acusava de la comissió de diversos delictes amb un enllaç a la Federació d'Associacions de Veïns. Se l'acusava de delictes. El Sr. regidor d'Urbanisme va respondre demanant que aquests delictes fossin denunciats formalment per procedir a la seva defensa amb totes les garanties. Ja que si un no sap de què se l'acusa difícilment es pot defensar. En no rebre cap resposta, el dia 28 de desembre el regidor decideix emetre una declaració davant del Secretari de la Corporació, en què relata els fets objecte d'acusació i en què sol·licita que se l'informi si són objecte d'irregularitats administratives o fins i tot de delicte. El 29 de desembre, el Secretari General emet un informe en el qual no s'observa cap comportament irregular ni il·legal del regidor, del qual es desprèn la correcció del comportament. Es l'informe del Secretari número 21/2007.

Tot seguit, començo a respondre les preguntes que vostès han plantejat:

La primera és una resposta al Partit Popular per la seva pregunta: Quina és la versió dels fets segons el Govern? Tal com manifesta la declaració esmentada del Sr. Bassas, els fets són els següents: 

El dia 17 de desembre vaig rebre el document esmentat de la mà d'un dels seus signants, amb l'expressa indicació que el conseller delegat d'Urbanisme en prengués coneixement, concretament vaig indicar al meu interlocutor que entraria aquest document per el seu registre a fi i efecte que es prengués en consideració, en cas contrari, no podria considerar-me'n assabentat oficialment. En procedir al registre,  se'm fa saber que el document és incomplet i que, almenys, hi falta una signatura del responsable d'aquest i que, d'acord amb la llei, s'hauria d'esmenar aviat o el document quedaria sense efecte. Vaig prendre el compromís de responsabilitzar-me'n personalment, de manera que posteriorment vaig comunicar-me amb l'interessat i el vaig requerir d'acord amb el què se m'havia informat. Posteriorment, aquest interessat va passar per les dependències municipals per signar el document tal com avui obre l'expedient. Aquesta és la relació dels fets que em demanava el Sr. Mojedano.

Pel que fa a la pregunta de CiU sobre si complia el manifest dels sis presidents de l'AV de Mataró sobre la nau de Can Fàbregas i de Caralt amb els requisits necessaris per ser admès i registrat pels serveis municipals, val a dir que, d'acord amb l'informe de Secretaria, és obligació del registre d'entrada procedir al registre del mateix, sense perjudici que es requereixi a l'interessat perquè subsani els defectes de la sol·licitud. L'obligació es procedir al registre,de manera que sí que podia ser admès i registrat, situació que és habitual davant d'escrits presentats davant de l'Administració. Això és  habitual; a mi m'arriben cartes que ordeno que es registrin per a què quedi constància de la seva existència, perquè el ciutadà no té perquè conèixer, de vegades, el procediment administratiu.

Respecte a la segona pregunta de CIU sobre quins són els requisits mínims perquè un escrit sigui acceptat en el registre d'entrada, respon que aquests requisits són els que explica el secretari general en el seu informe. Només no es registren els escrits anònims,  que també hi arriben. No és el cas.

Pel que fa a la tercera pregunta de CiU: En cas de poder-se acceptar per ser registrat, reuneix, el document en qüestió, els requisits mínims per ser tingut en compte en un expedient municipal? Recordar que la mateixa declaració expressa que en adonar-se de la manca d'una de les signatures, el funcionari va advertir de la necessitat de la seva subsanació en el període de 10 dies per tal que tingui efecte, si s'escau, tal com preveu la reglamentació vigent.

En relació amb la quarta pregunta de CiU: En cas de no complir els requisits per ser admès, per quina raó es va acceptar? Val a dir que la raó està descrita en els punts anteriors. Tot escrit que és lliurat oficialment s'ha de registrar i en el cas que li manqui algun element, s'ha de subsanar a posteriori.

En resposta a la cinquena pregunta de CiU: En cas de no complir els requisits per formar part d'un expedient municipal, per quina raó s'ha distribuït als grups municipals i s'ha fet públic, utilitzant-lo a favor dels posicionaments del Govern municipal? Convé aclarir que sí que complia els requisits per formar part d'un expedient, donat que havia estat registrat, i va ser distribuït amb la resta de la documentació, acta i resums, del procés de consulta efectuat a 25 entitats ciutadanes, en què s'expressaven opinions de tota mena, no només a favor del Govern. Fins el moment de la celebració de la Comissió Informativa, aquest era l'únic document lliurat de resposta al procés esmentat. Sí que n'hi havia d'altres, però que constaven en les actes, perquè s'havien lliurat en reunions en les quals s'havia aixecat acta, i, per tant, a les actes consta l'existència d'aquests documents, com és el cas del de l'Associació de Veïns de Mataró Centre. Es fa notar que, en el cas de no haver estat registrat, un escrit lliurat oficialment al regidor podria haver incorregut en una ocultació de document. Dos dies abans aquest escrit havia estat fet públic en una roda de premsa de la qual se'n van fer ressò alguns mitjans de comunicació de la ciutat. Per tant, eren els signats del document els que, prèviament, l'havien presentat públicament. Si realment el que es pretenia era un impacte de tipus polític, el que realment ho donava era la roda de premsa i no la inclusió d'aquest document en un expedient. Entenem que les coses deuen funcionar encara d'aquesta manera.

Quant a la sisena pregunta de CiU, sobre per quina raó no s'han fet igualment públics manifestos  o al·legacions fetes per altres col·lectius ciutadans, respon que, perquè fins al moment de la celebració de la Comissió Informativa només hi havia aquest document més aquest altre que ja ha estat contingut en les actes; fruit del procés de consulta iniciat al mes d'octubre i durant el mes de novembre, període de temps del que l'expedient parlava.

En referència a la setena pregunta: Existeixen altres casos comparables, en què s'hagi presentat documentació en les mateixes condicions? Es va acceptar registrar-la? Es va incloure a l'expedient corresponent? Quines han estat?. Com diu l'informe de Secretaria,  aquesta situació és habitual en la presentació d'escrits davant de l'Administració. Recordo perfectament quan es van presentar les primers signatures contra la mesquita. La persona que va venir el va deixar i va, literalment, apretar a córrer. Ni tan sols sabem qui va ser. De manera que a l'hora de fer alguna tramitació administrativa, s'ha hagut de recórrer a  un mecanisme que té l'Administració i que és cridar el primer signant de la llista. Tampoc s'ha comprovat mai la identitat, una per una, dels signants. Però això també s'ha produït amb escrits que no han estat anònims, però que s'han registrat perquè pensàvem que eren importants per la seva transcendència, i en aquest cas no a favor del Govern.

Pel que fa a la vuitena pregunta, de si s'ha comprovat d'alguna manera la veracitat del suport de les persones que figuren al peu del document, de quina forma i si hi ha documentació escrita i degudament signada que ho demostri, val a dir que en dies posteriors a la presentació de l'esmentat escrit l'error va subsanar-se amb la signatura d'un dels signants. Però, a més a més, hi havia aquest acte públic i tampoc tenim en coneixement que cap dels signants hagi dit o desdit "Jo no vaig signar aquest document" o " Jo no estic d'acord amb aquest document".

Altres vegades també passa que un ciutadà entra una instància i després de dos dies torna a entrar una altra instància en què demana que l'anterior perdi efecte. No és habitual però també ho hem vist.

En relació amb la novena pregunta: En cas d'haver fet el que diu la pregunta anterior, s'ha comprovat si el suport és personal o de l'entitat? En el segon cas, atesa la importància del cas que s'està tractant, com s'ha demostrat el suport de l'entitat? Expressar que no s'ha hagut de demostrar res donat que el signant va subsanar el defecte havent-se identificat i havent-se fet càrrec de l'escrit. Quan un president, de qualsevol entitat, vol entrar un escrit en aquest Ajuntament, no anem a l'entitat a preguntar si el president està facultat o no. Quan algun president demana la paraula en el ple, no li preguntem si té el recolzament de la seva junta o no el té, simplement l'escoltem perquè aquesta persona té les potestats per parlar en nom de la seva entitat i després l'entitat demana comptes als seus representants en cas que sigui necessari.

Quant a la desena pregunta de CiU sobre si existeix algun informe jurídic que avali el fet que s'hagi admès i registrat el manifest en qüestió, i, en cas afirmatiu, quin és aquest informe i si es lliurarà als grups municipals i se'n farà publicitat, explicar que l'informe del Secretari existeix com a resposta a la petició feta pel propi regidor d'Urbanisme. Està a disposició de qui el sol·liciti i ha estat distribuït als mitjans de comunicació que hi han estat interessats. L'Ajuntament no té, en aquest cas, res a amagar.

Pel que fa a les preguntes del Partit Popular, anàvem per la segona: En va tenir coneixement l'Alcalde de forma immediata? De la presentació del manifest, sí; perquè un escolta els mitjans de comunicació de la ciutat. De la necessitat de subsanació, no, perquè el regidor no ho va considerar rellevant. I de la declaració i posterior informe, sí que en vaig tenir constància i coneixement per la transcendència que s'hi estava donant.

En resposta a la tercera pregunta: Creu l' Alcalde que el Primer Tinent d' Alcalde va actuar correctament en voler entrar personalment el document a Registre en nom d'altres persones que ni tan sols l'havien signat? En rebre un document d'una de les persones que el signava amb l'expressa indicació que es prengués coneixement, estava complint amb una hipòtesi recolzada per la legislació administrativa, com diu l'informe de resposta emès pel Secretari. En prendre consciència de la necessitat de subsanació tan sols perquè el document tingués efecte es va procedir al que marca l'article 32.4 de la llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques demanant a l'interessat que confirmés l'escrit. I no és el que cregui l'Alcalde, és el que diu la llei.

Per respondre a la quarta pregunta del PP: Quina explicació política dóna el Govern a aquesta actuació del Sr. Bassas? Dir que el Govern va iniciar un procés de consulta amb les entitats, i en rebre una resposta escrita relativa a aquest procés, el regidor no tenia més remei que adjuntar aquesta informació i per fer-ho havia d'estar registrada.

Quant a la cinquena pregunta sobre els criteris pels quals es va decidir que aquest document es fes públic i que havia de formar part de l'expedient de Can Fàbregas, convé aclarir que totes les opinions expressades en el procés de consulta que es van succeir durant els mesos d'octubre i novembre de l'any 2007, ja siguin verbals o escrites, que manifesten posicionaments ben diverses, poden ser susceptibles de ser conegudes pels senyors i senyores regidors i regidores com així ha estat ja que consten en l'expedient.

Per respondre a la sisena i última pregunta del Partit Popular de si s'ha plantejat l'Alcalde, donada la gravetat dels fets, demanar al Sr. Bassas la seva dimissió, la resposta és que no. Una acusació de delicte o d'irregularitat s'ha de basar en proves ja que sinó podria constituir un delicte de difamació. L'Alcalde encara ha de conèixer els fets greus a què es refereixen vostès. Per tant, mantinc la confiança en tots i cadascun dels membres del Govern i també en el Sr.  Bassas.

Pel que fa a les preguntes de la CUP: Què fa tot un regidor d'Urbanisme entrant un document sense les signatures requerides, i que no és seu, a registre? Només afegir que l'informe de Secretaria és prou concloent.

En resposta a la segona: Com és que aquest document sense signatures ni res de res, va a parar directament a un dossier de premsa? Perquè el Govern vol mostrar el conjunt d'opinions rebudes. Un conjunt d'opinions molt divers.

Quant a la tercera: Que fa el regidor trucant a un dels 6 presidents demanant-li si us plau que vagi a signar el document l'endemà? Constatar que el regidor tan sols informava la persona que li havia lliurat el manifest de la necessitat de confirmació de l'escrit en els 10 dies posteriors, com diu la llei esmentada, si es pretén que l'escrit tingui efectes.

En relació amb la darrera pregunta de la CUP de si és tasca del Regidor d'Urbanisme "ingerir-se en els afers interns del moviment veïnal per manipular i enfrontar els seus membres només per escudar una maniobra politicoespeculativa protestada per la ciutadania", val a dir que el regidor es va limitar a acollir oficialment un escrit que se li havia lliurat. Suposo que les acusacions de manipulació també s'haurien de poder demostrar. En suma, no hi ha hagut cap ingerència ni cap maniobra políticoespeculativa, i doncs, no sé exactament a què es refereix.

Les opinions de les associacions i els seus membres són tan legítimes quan s'expressen en un sentit o s'expressen en un altre. Perquè un president d'una Associació de Veïns és bo quan ve a, i perdonin l'expressió, cantar-li la canya al Govern municipal amb una pregunta legítima feta per l'oposició i, en canvi, no ho és quan aquesta mateixa oposició és a favor de les tesis del Govern?

Aquestes són les respostes que té el Govern municipal a les preguntes que han fet els grups de l'oposició i, com a Alcalde, quedo a la seva disposició.

El senyor Joan Mora creu que tothom ha pogut veure com el Sr. Alcalde passa per sobre detalls importants i fins i tot s'atreveix a fer alguna acusació que jo he parlat d'algun anònim. Jo li he llegit exactament l'entrevista publicada avui al Capgros digital. No són opinions. Es tracta d'una entrevista realitzada per Judit Vives amb fotos de Romualdo i que està publicada el 10 de gener a les 10:05h.

Ja ha passat altres vegades, com quan li vam demanar la moratòria pel cas de Can Fàbregas, que vostè no ens va fer cas i va continuar tirant endavant i després es va trobar amb la nul·litat dels fets. Quan li anunciem que li entrarem un recurs de reposició contra la seva contesta no és perquè l'escrit del Secretari sigui incorrecte, sinó perquè el Secretari contesta allò que li pregunta el Sr. Bassas, part interessada. Si el Sr. Alcalde contestés el que pregunta el grup municipal de CiU, segurament es donaria compte que la resposta del Secretari remarcaria coses que vostè tambe ha dit, i no entenc com ens les explica d'aquesta manera. Es a dir, si vostè mateix reconeix que aquest document no tindrà efecte si no està complert i que tenen 10 dies per omplir-lo; perquè l'endemà aquest document està repartit als mitjans de comunicació i a nosaltres mateixos el seu document, l'únic document. I vostè dirà que aquí hi havia una relació, que s'havia fet una roda de consultes, etc., però resulta que de l'únic que en fan una fotocòpia ampliada, per dir-ho d'alguna manera, és d'aquest, i dels altres no. I d'aquest què?

El que li ben asseguro Sr. Alcalde és que d'aquesta és molt difícil que se'n surti perquè, a vegades, només queda reconèixer els errors i en aquest cas el Sr. Bassas hauria d'haver reconegut l'error, perquè sinó això el portarà a vostè més enllà del que vostè mateix voldria.

Per tant, li demano que recapaciti. Nosaltres estem convençuts que el fet que aquest document s'hagi tirat endavant i s'hagi fet públic sense estar complert, és quelcom que no passaria amb cap altre document. Vostès no farien públic cap altre document entrat per Registre si no estigués degudament signat. El Registre és una cosa molt seriosa i estic convençut que si jo porto un escrit sense estar degudament complert, aquest no aniria a parar a un expedient i molt menys vostès el farien públic. Això és el que ens fa pensar que darrere de tot això només hi ha l'afany d'emmascarar i manipular el moviment veïnal que a nosaltres aquí no ens toca defensar, perquè ells ja ho saben fer prou bé.

El senyor Pau Mojedano expressa que era poc previsible esperar que el Govern fes alguna mena de reconeixement del que ha estat, clarament, una errada del primer Tinent Alcalde en la seva actuació. L'Alcalde s'ha dedicat a respondre més a la Federació d'Associacions de Veïns que a l'oposició, ja que la seva argumentació es basa únicament en l'informe del Secretari, el qual fa referència únicament a l'aspecte legal de la qüestió: no hi ha hagut irregularitat i no hi ha hagut delicte. Però al meu entendre, i d'acord amb la resta de grups, hi ha una clara responsabilitat política. Al final, no es tracta que el ciutadans desconeguin quines són les formes que s'han de fer servir per entrar un document a registre, sinó del fet que no hi ha cap explicació, tret de la possible intencionalitat o manipulació política d'aquest cas, perquè sigui el primer Tinent Alcalde qui entri aquest document a registre.

Sóc dels que pensa que el llenguatge no verbal expressa molt bé el que les persones pensen, i em fixava avui, mentre l'Alcalde parlava, en quines eren les cares dels regidors del Govern. Les cares que jo he vist avui eren les cares de la vergonya tant per haver hagut de carregar amb un cas que és, realment, paradoxal i simptomàtic de quines són les formes que fa servir una determinada part del Govern com per haver d'empassar-se una manera de fer les coses que se'ls ha  exigit a ells en algun moment determinat. I, en canvi, quan es tracta de valorar el soci majoritari del Govern, la vara amb la qual es mesura no és la mateixa.

Crec que la ciutat i la major part de l'opinió pública cada vegada és més conscient de la forma de governar poc transparent i opaca, fins i tot amb una intencionalitat política al servei d'un projecte més que de la ciutat. Crec que, al menys des de l'oposició ho tenim ben clar, com estan les coses i que hem de combatre amb totes les nostres forces aquesta manera d'actuar. No és que vulneri l'ús legal del Govern o del poder però sí que vulnera, d'una manera molt clara, els límits legítims de la utilització del que ha de ser el Govern.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix a l'Alcalde que aquí estem parlant de Can Fàbregas, un afer en què el Govern no ha paït prou bé que una gran part de la ciutadania n'hagi mostrat el rebuig. No m'agradaria entrar en les qüestions tècniques que ens ha argumentat; segurament potser té raó amb el tema de les signatures, però el que entenem que el greu és la responsabilitat de caire ètic i polític que se'n deriva, perquè en surt perjudicat d'una manera molt important el tema de la participació ciutadana.

El Govern, no havent paït aquesta resposta negativa dels ciutadans, necessitava en aquest moment clau tenir algun suport que recolzés la seva voluntat en aquest assumpte. Per tant, hi ha una intencionalitat clara en el moment d'entrar aquest document, que és per reforçar la posició del Govern; una actuació que no és pròpia d'un regidor. S'han fet les coses mal fetes. Primer de tot, el que haurien de fer és acceptar que està mal fet i intentar eliminar aquest tipus de pràctiques ja que fan molt de mal i tiren molta gent enrere a l'hora de participar. Qui més en surt perjudicat és aquella gent que té ganes de participar en les entitats i les associacions ciutadanes.

El senyor alcalde manifesta que ens trobem allà on estàvem. Aclareix al Sr. Mora que no es referia a l'entrevista del Sr. Nieto, sinó que s'estava referint a uns comentaris anònims, en principi signats per membres de l'Associació de Veïns de la Llàntia.

Miri, vostè ha fet unes interpretacions absolutament subjectives. Pràcticament, la resposta li ha donat el Sr. Mojedano dient que no hi ha hagut cap irregularitat demostrable, així com el Sr. Safont-Tria, qui ha afirmat que no hi ha cap irregularitat administrativa. Per tant, res no dóna lloc a cap actuació en aquest sentit. A més, l'informe del Secretari és prou concloent.

Vostès poden fer les interpretacions que vulguin ja que estan en el seu dret, però els demano que demostrin d'una manera clara aquesta relació directa entre el Sr. Bassas i aquests 6 presidents de les Associacions de Veïns a l'hora de redactar el manifest i de presentar-lo.

La gent és gran, adulta, té criteris propis i quan creu que s'ha de manifestar es manifesta; de la mateixa manera que jo prou em guardaré d'acusar-los a vostès d'estar darrere d'una plataforma per respecte als propis membres de la plataforma o d'estar al darrere de les declaracions d'algun representant de les Associacions de Veïns quan vénen aquí a cantar-li la canya al Govern. Bé que podrien tenir-hi connexions però prou me'n guardaré de fer aquest tipus d'acusacions i d'utilitzar això. Perquè, a més, deu formar part de l'actuació política; de les connexions socials que tenim cadascun de nosaltres amb la societat, o sembla que som uns bolets que hem aparegut aquí sense cap tipus de connexions socials?

Per tant, jo els demano que algú em demostri aquesta connexió directa amb què s'està aquí acusant el Sr. Bassas. De manipulació, d'estar al darrere de tot plegat i de ser, gairebé, el Maquiavel de l'Ajuntament. Ningú m'ha posat cap prova. I tornaré a insistir: cap dels presidents signants del document se n'ha desdit. Aquest deu ser el valor polític. Administrativament, ha quedat demostrat que s'ha fet d'una manera correcta.

Sr. Mojedano, em sap greu amb l'apreci que li tinc, però això d'utilitzar les cares de la gent em sona a no tenir arguments. Les expressions són les que són per mil motius; no crec que sigui un argument que es pugi sustentar en res. 

És evident que nosaltres també ens podem equivocar, però he sigut especialment curós fent el seguiment del tema i no he vist que hi hagi hagut cap equivocació a l'hora de registrar el document, perquè a més la llei diu que s'ha de fer d'aquesta manera per així tenir-ne constància, ni tampoc hi he sabut veure, ni s'ha pogut demostrar, que hi hagi hagut cap mena de manipulació.

Jo sí que em crec al Secretari en les seves apreciacions; però, és clar, que el Sr. Mojedano i el Sr. Safont-Tria hi entenguin més que els advocats que col·laboren i que tenim aquí en aquesta sala de plens com a regidors de CiU, doncs... posar això de costat és jugar al mateix joc que vostè li comentava al Sr. Mojedano.

Jo aquí m'he permès buscar, entrant Internet, què vol dir martingala i podem afegir una altra paraula similar: tripijoc. Tot això sembla un tripijoc i des de CiU insistim en què alguna cosa es deu haver fet malament en aquest procés, des del punt de vista jurídic, quan vostè no vol obrir aquesta comissió d'investigació per aclarir els fets. Pensi que el resultat serà públic i tots quedarem retratats. Volem saber perquè es va fer públic el document sense que tingués tots els preceptes legals.

D'altra banda, no s'hi val a barrejar coses. CiU no té cap acord amb els grups de l'oposició. Per tant, ens agradaria que a l'hora de dirigir-se a nosaltres parli d'allò que ens pertoca i quan es dirigeixi a algú altre, parli d'allò que correspon parlar amb aquell altre grup. Malgrat el Sr. Mojedano no hi vegi irregularitats, CiU continua dient que les coses no estan clares i volem que el Secretari ens ajudi, però, perquè això sigui així, necessitem que vostè s'ho repensi. I és, en definitiva, el que nosaltres li demanem amb la millor de les paraules i el millor dels tons.

El senyor alcalde recorda al Sr. Mora que, abans de voler convocar aquesta comissió extraordinària urgent per poder dirimir responsabilitats, CiU ha demanat un expedient informatiu a un funcionari. Però és funció de l'Alcalde fer-ho si hi ha els mínims indicis d'alguna irregularitat. No obstant això, com que hi ha un informe de Secretaria que diu que això és exactament el que s'havia de fer i que així està ben fet; doncs, no veig aquests indicis. No obriré expedients informatius a funcionaris o crearé comissions extraordinàries per simples sospites. En tot cas, les coses s'han de basar en alguna cosa més.

Sr. Mora, a més, vostè diu que un cop obert l'expedient informatiu s'hauran d'instruir una sèrie de proves, i perdoni, però això no ho fa l'Alcalde ni cap grup municipal o el Govern, sinó que és l'instructor qui decideix quines proves instrueix. I això de fer declarar tots els membres de les juntes de les associacions serà si és que volen venir a declarar i, sinó, no vindran, que això no és el Parlament ni jo sóc un jutge, ni aquest consistori és una judicatura. No tenim cap força legal per obligar-los a declarar.

Entenc el seu neguit, però crec que les coses han quedat clares i transparents, sense cap anomalia de tipus administratiu i, en tot cas, les altres consideracions polítiques que vostès vulguin fer són absolutament legítimes i les poden fer sempre. Però, en tot cas, no tenen perquè ser certes. Són les seves consideracions polítiques, legítimes i respectables, però no tenen perquè ser certes, com tampoc ho tenen perquè ser les meves.

El senyor Pau Mojedano recorda que el PP ha dit literalment que "no hi ha hagut cap tipus d'irregularitat delictiva", però torno a repetir que hi ha hagut un ús legal del poder; és evident que la utilització del poder per una finalitat política, al servei d'un partit polític o d'un projecte de govern, és un ús il·legítim del poder.

El senyor alcalde confirma que el que diu el Sr. Mojedano és veritat, però tampoc s'ha demostrat que en aquest cas s'hagi donat.

El senyor Xavier Safont-Tria pregunta al Sr. Alcalde el següent: Si vostè diu que el Sr. Bassas va actuar tan correctament, perquè en una primera instància va negar els fets i al cap d'un temps va acabar reconeixent-los?

El senyor alcalde respon al Sr. Safont-Tria que es remet a la declaració per escrit que va fer el Sr. Bassas de manera voluntària i aquests són els fets als quals es remet. Aquesta és la declaració per escrit del Sr. Bassas, la que va fer davant del Secretari, i si el Sr. Bassas no hagués dit la veritat, estaríem parlant d'una altra cosa. Ell va fer la declaració i a continuació va demanar un informe al Sr. Secretari per esbrinar la correcció de les seves actuacions.

El senyor Joan Mora constata que aquest tema ha quedat suficientment debatut. Però el tema  que nosaltres li demanàvem de l'obertura d'aquest expedient informatiu a un funcionari és perquè l'única manera que té CiU de demostrar el que nosaltres diem és que aquest senyor expliqui si algú el va obligar a fer alguna cosa; només això. No és que nosaltres dubtem que un funcionari prengui decisions arbitràries.

El senyor alcalde  declara que els funcionaris estem obligats a una sèrie de coses, com també estem obligats a conèixer el procediment administratiu. Per tant, si aquest funcionari sospita o creu que es va fer una actuació incorrecta, com un abús de poder per part del regidor, està obligat a denunciar-ho. No ha d'esperar a què per ofici se li obri un expedient informatiu. Ha de ser ell que de mutu propi denunciï aquesta situació. Aleshores, sí que estaria jo obligat a prendre mesures. Però això tampoc s'ha produït. Les coses tenen una lògica administrativa.

Finalment, sense voler amagar cap debat crec que aquest tema ha estat prou debatut i podem passar als punts següents.

13  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CENTRE DE CREACIÓ D'ARTS VISUALS I PENSAMENT CONTEMPORANI DE CAN XALANT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Malauradament, cada vegada són més els mataronins que opinen que els 710.000 € que l'Ajuntament va invertir en la rehabilitació de la Masia de Can Xalant estan mal aprofitats. La poca visualització de les activitats que s'hi desenvolupen i la inexistent sensibilitat de l'empresa que gestiona l'equipament envers la ciutat fa que, dos anys i mig després de la inauguració del Centre de Creació d'Arts Visuals i Pensament Contemporani de Mataró, la sensació de que la masia s'ha convertit en la finca particular d'un reduït nombre d'artistes €la majoria d'ells, de fora de Mataró€ es vagi consolidant. Òbviament, la manca d'espais adequats per al desenvolupament d'activitats culturals a la nostra ciutat contribueix a incrementar, encara més, aquesta sensació.

Ara, atès que el passat 31 de desembre finalitzava l'actual contracte de direcció i gestió integral de l'equipament, la situació es podria haver reconduït. No obstant, però, desconeixem si el contracte s'ha prorrogat i si s'ha aprofitat, o no, el seu venciment per corregir els aspectes negatius que han marcat el funcionament del Centre durant aquests primers anys. En conseqüència, doncs, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quina valoració fa el Govern del funcionament del Centre de Creació d'Arts Visuals i Pensament Contemporani durant aquests primers dos anys i escaig? S'han assolit els objectius previstos?

Segona.- Quants alumnes ha acollit el Centre des de la seva fundació? Quants d'aquests alumnes són de la nostra ciutat?

Tercera.- S'ha prorrogat, o no, el contracte de direcció i gestió integral de l'equipament? Per quins motius? En el cas de que s'hagi prorrogat, s'han valorat propostes de millora amb l'empresa concessionària? "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, anuncia que començarà per la darrera pregunta, ja que aquesta és un punt de l'ordre del dia de la comissió informativa de demà. Com vostè diu, el contracte finalitzava el 31 de desembre i la darrera comissió informativa va ser el dia 14 de desembre i, per tant, demà informaríem d'aquest punt, però com també l'he informat personalment, començaríem per donar explicació a aquest punt.

El contracte de l'empresa ha vençut el 31 de desembre, havent-se previst en els plecs una pròrroga per a un màxim de 2 anys. Al mes de desembre, la Generalitat ens havia confirmat la mateixa quantitat per a aquest 2008 com a mínim, però estan en procés de canviar el procediment administratiu d'atorgament d'aquest suport econòmic. Es a dir, no està clar que sigui exactament una subvenció aquest procediment. Per tant, es va considerar, per un criteri de prudència, fer una pròrroga del contracte a l'empresa concessionària, però només de 6 mesos; en les mateixes condicions que en el contracte inicial i en espera de confirmar l'aportació econòmica de la Generalitat. Com li deia, en tot cas, demà tindrem l'oportunitat d'oferir-li més informació i més detalls sobre aquest punt.

Responent les seves preguntes, ens diu que cada vegada són més els mataronins que creuen que la inversió de 710.000 € que l'Ajuntament va fer per rehabilitar la masia de Can Xalant estan mal aprofitats. Això es va decidir l'any 2003, any en què ni vostè ni jo formàvem part d'aquest consistori i, per tant, any també en què el tema va passar per comissió informativa i els diferents grups s'hi van posicionar.

En tot cas, segons el nostre criteri, aquests diners no estan mal aprofitats ja que decidir que una masia del segle XVI i XVIII, catalogada, que es trobava en un estat lamentable, es rehabiliti creiem que és una bona decisió. En tot cas, podem parlar dels usos ja que entenc que la pregunta es refereix a aquest tema.

Tot i que del projecte se n'han fet una trentena de presentacions entre individuals, a entitats, etc., segurament el projecte no s'ha explicat prou bé a la ciutat i cal explicar-lo millor. També cal tenir en compte la dificultat d'explicar un projecte com aquest, pioner i amb aquestes característiques, perquè hi ha molt poques referències prèvies. Aprofito per dir-li que estic a la seva disposició per ampliar-li la informació tot el que sigui necessari.

Li vull aclarir d'entrada, amb aquest malentès que té el projecte, que Can Xalant és un centre de producció i recerca i no d'exposició. És un centre que no acull alumnes o que la seva vocació no és només mataronina, ja que també és de vocació nacional i també internacional. Les seves preguntes parteixen d'una sèrie de perjudicis que les dades que li ofereixo demostren que no són certs. Crec que a Can Xalant, des del principi, se li han penjat una sèrie de greuges i fóra bo que objectivem en quina situació es troba per poder millorar-la, però sense repetir sempre el mateix, perquè sinó no avancem.

Intentaré respondre-li fent referència a tres afirmacions que fa.

Quant a la poca visibilitat, dir que es fan enviaments via e-mail de totes les activitats i esdeveniments i el PMC fa el reenviament corresponent a 1.115 adreces de correus. En els darrers dos anys, s'han fet 85 trameses que, crec, són moltes, sobre les diferents activitats i convocatòries diverses. Existeix una pàgina web en la qual s'explica el projecte, totes les activitats que es desenvolupen i tots els serveis que s'ofereixen. Es publica un anuari, de moment, només un però en breu sortirà el següent, i s'han enviat un miler d'aquests anuaris a diferents persones, personalitats i adreces de l'Estat i internacionals. M'he preocupat de mirar que hi siguin les 27 adreces d'aquest consistori perquè procurarem que n'estigui tothom ben informat. Can Xalant té un ressò continu en els mitjans de comunicació locals però també en els mitjans de comunicació nacionals, com ara La Vanguardia, El Periódico, El País, L'Avui, El Temps, etc. I estem parlant, no només de periodistes sinó de crítics d'art, com Victòria Combalia a El País, de la Pilar Parserisses a L'Avui, del Xavier Bru de Sala a La Vanguardia, de l'Albert Jiménez a El Temps, etc. Per tant, hi ha una sèrie de gent que està donant una credibilitat i un rigor al projecte.

La segona afirmació plantejada pel Sr. Masriera seria la inexistent sensibilitat vers la ciutat. Aquí li podria dir que la majoria dels artistes que hi ha a Can Xalant han estat o són de Mataró. Hi ha hagut 17 artistes en 2 anys i 12 són de Mataró. Una gran part del usuaris dels serveis que s'ofereixen són de Mataró, havent-hi en 2 anys 2.360 usuaris, dels quals més del 50% són de Mataró. Quan diem 'usuaris' no volem dir assistents, de la mateixa manera que quan es presenta un llibre no es pregunta qui ve ni d'on són. 'Usuari' vol dir que es registra, no és gent que passa per Can Xalant, que evidentment en són molts més. S'han organitzat activitats conjuntament amb el Museu de Mataró, amb Ca l'Arenes, amb el Tecnocampus, la Mostra d'Art Jove, la Mostra de Cinema de Mataró, etc. S'han signat convenis de col·laboració amb l'Escola Universitària Politècnica de Mataró i amb el Centre de Prevenció i Formació de Mataró. La majoria d'activitats complementàries han tingut com a protagonistes artistes o agents culturals de la ciutat.

Finalment, la darrera afirmació és aquesta sensació que la masia s'ha convertit en la finca particular d'un nombre reduït d'artistes, la majoria de fora de Mataró. D'entrada, li diré que aquesta tardor, fa dos mesos, es va reunir un jurat per decidir l'admissió d'artistes amb residència i la deliberació d'aquest jurat es va retransmetre en directe per ràdio. Això no ho fa cap jurat, per tant, més transparència que allò no és una finca particular, sinó que les decisions són clares i transparents no hi pot haver. S'han aconseguit consolidar 3 intercanvis internacionals: Medellín, Istanbul i Dakar; dels 4 artistes guanyadors d'aquests intercanvis 2 són de Mataró. En aquests moments estem treballant en la perspectiva d'ampliació a dues ciutats/països més, sempre que la capacitat econòmica ens ho permeti. Al 2008 hi hauria 5 intercanvis internacionals.

Can Xalant ha estat una part important de la formació. Fa dos mesos, de la xarxa d'espais de producció de Catalunya, 26 espais de producció han estat liderats per Can Xalant i Hangar de Barcelona per formar aquesta xarxa. Fet que també s'ha publicat als mitjans de comunicació locals.

Al 2008, Can Xalant  formarà part de l'Anella cultural de la xarxa telemàtica de la qual hem parlat. El darrer any, s'han arribat a acords de projectes de col·laboració amb la Fundació Tàpies, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, la Fundació Sunyol, el Centre d'Art Santa Mònica i amb l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya. Algunes de les coses que estic anunciant, especifico que s'ha arribat a un acord, però encara no s'han produït.

També s'han establert relacions amb les universitats. Des de l'estiu, el Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona ha realitzat cursos a Can Xalant, el Màster de Nous Mitjans de Producció de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i el Màster d'Estudis Avançats d'Història de l'Art de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.

Es col·labora amb el projecte Idensitat de producció de projectes del territori. El projecte Propera en què van col·laborar alumnes de l'Institut Pla d'en Boet. I, també, s'han realitzat tallers per als alumnes del batxillerat artístic de la ciutat amb l'artista Marcelí Antúnez.

Per tant, amb aquestes dades, crec que podem afirmar rotundament que els objectius s'han complert amb escreix. En conseqüència, el Govern de la ciutat en fa una valoració positiva i això dóna legitimitat a la renovació del contracte al qual feia referència al principi.

Per acabar, deixi'm que afirmi que la ciutat de Mataró hauria de sentir-se orgullosa que un projecte generat des de la ciutat doni suport, no només als artistes locals, sinó també als artistes nacionals i internacionals. Amb el que això suposa de visibilitat i de prestigi.

El senyor Francesc Masriera agraeix l'extensa exposició que ha fet el Sr. Penedès:

És evident que vostè ha entès bé que quan ens referíem als diners que s'havien gastat en aquest projecte, no era per la rehabilitació de la masia, ja que creiem que les rehabilitacions d'edificis d'aquestes característiques caldria fer-les amb molta més insistència a la nostra ciutat, sinó per l'ús que posteriorment s'hi ha donat.

Les dades que vostè ens dóna no fan més que confirmar que aquesta sensació existeix a la ciutat, ja que al marge de les relacions amb entitats o institucions de fora de la ciutat, la veritat és que el nombre de visitants que hi han anat passant en aquests 2 anys, si el compara amb el nombre d'habitants que viuen a Mataró, veurà que és insignificant perquè estem parlant d'un 1% de la població.

Ens sembla que és un error no haver aprofitat la finalització del contracte, per haver canviat, i potser l'expressió és forta, la concepció endogàmica que té del centre l'actual direcció. Una concepció que la tenen des d'un bon principi, i penso, segurament, que més d'un cop des del Govern se'ls deu haver demanat que intentin fer un esforç per modificar-la i malauradament el resultat no s'ha vist.

Creiem que s'hauria de canviar, fonamentalment, per obrir-la als ciutadans i als artistes de Mataró. Es evident que és un centre pensat per a l'art contemporani, per a la creació visual i per al pensament contemporani; però a Mataró hi ha més artistes que fan art contemporani, i tot i que no facin art contemporani hi ha molts més artistes que es podrien beneficiar d'un equipament d'aquestes característiques; segurament el més important que té la ciutat  pel que fa al contingut.

Es una llàstima que aquest debat no s'hagi fet al llarg d'aquest any al si del Patronat Municipal de Cultura, perquè, entenem que tant el funcionament del centre com la pròrroga o no del contracte, hagués estat bé que el món cultural de Mataró n'hagués pogut participar. Com diem, la participació és un objectiu important en la política.

El senyor Sergi Penedès diu que, en tot cas, no seria durant tot l'any pero sí que hem tingut l'oportunitat de debatre la pròrroga en comissió informativa. No és cert que els artistes locals no hi participin, ja que més de la meitat de la gent que s'apunta a algun programa són de Mataró. Al voltant de 2.300 i 2.400 persones s'han apuntat a fer coses a Can Xalant, 650 el primer any i 1.700 al segon.

Crec que quan parlem de Can Xalant hem de recordar sempre el seu títol: és un Centre d'Art i Pensament Contemporani. Que hi hagi 2.000 i escaig mataronins a qui interessi l'art i el pensament contemporanis no està malament, ja que hem de situar de què estem parlant. Tot i això, hi ha una sèrie d'inèrcies que s'han anat creant al centre pel que fa a la direcció i la gestió, que crec que no són correctes i mirarem de corregir.

En aquests moments marxa de la sessió el Sr. Alcalde, quedant com a Alcalde Accidental el Sr. Ramon Bassas, 1r Tinent d'Alcalde.

14  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ELECCIÓ DELS MEMBRES DELS CONSELLS TERRITORIALS I DE CIUTAT ESCOLLITS ALEATÒRIAMENT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, fa decaure aquesta pregunta per haver estat contestada per escrit.

15  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar que "El govern pagarà els ajuts de la dependència amb caràcter retroactiu, des del dia en que es van demanar".  Els ajuts a la dependència, seran retroactius i que, per tant, el govern abonarà les quantitats corresponents a partir del moment en que es va fer la sol·licitud.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Atenent-se a la llei, anomenada col·loquialment, de la Dependència, quantes persones han estat avaluades i diagnosticades com a gran dependents i quantes tenen dret a algun tipus de percepció a la nostra ciutat?

Segona.- Quina ha estat, en el pressupost del 2007, la quantitat en que s'ha dotat el departament de Benestar Social per a fer front a la despesa derivada de la llei de la Dependència. D'aquest import, quina part s'ha destinat a les persones i famílies grans dependents? 

Tercera.- Quines quantitats d'aquest pressupost han estat aportades per la Generalitat i quines han sortit del pressupost municipal?"

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, expressa que, en resposta a la primera pregunta, les dades que tenen fins al 31 de desembre del 2007 són les seguents:

Les sol·licituds entrades de reconeixement de grau de dependència a Mataró són 724; valorades són 530, el que significa un 73,20% de les sol·licituds. D'aquestes 530, en tenim 400 de grau 3; 83 de grau 2, de les quals, 37 són de grau 2/nivell 2, per tant a partir del dia 1 de gener del 2008 estarien incloses en aquest dret a rebre la prestació del servei; 38 de grau 1, i 9 són no dependents. En total, queden pendents que siguin valorades 194 sol·licituds. Com vaig avançar en el ple anterior, n'havíem agendat 69 de les quals a dia d'avui en portem 12 ja amb un PIA realitzat i tramès al PRODEP perquè ho retifiqui. D'aquestes 530 valoracions, ens han transmès  278 expedients;

Pel que fa a la segona pregunta, la previsió d'execució del pressupost de despeses del 2007 afectat a la Llei de Dependència és de 320.544,99 € podent arribar a 324.000 € quan acabem de tancar la liquidació; del qual, aproximadament el 35,86% s'ha destinat a la prestació real de serveis d'atenció domiciliària i de transport adaptat a les persones gran depenents. La resta de despeses són derivades de l'ampliació de l'estructura d'organització a la qual ens han obligat per donar cobertura als recursos necessaris per a la tramitació de la Llei.

Per respondre a la tercera pregunta, cal recordar que actualment estem en la liquidació i, per tant, són dades aproximades. Estimem que l'aportació de la Generalitat ha estat de  139.767,09 €, que cobrirà el 43,6% de la previsió de la despesa. Els conceptes pels quals s'ha rebut la subvenció són el reforç del servei d'informació i orientació, el reforç  dels treballadors socials per realitzar els PIES i el reforç del servei d'ajuda domiciliària per satisfer les necessitats de les persones en situació de dependència.

16  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SERVEI DE RETIRADA DE LA BROSSA DOMICILIÀRIA, COMERCIAL I SELECTIVA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"La quantitat de deixalles i brossa que es genera durant totes les Festes de Nadal, tan als domicilis particulars com als comerços, és excepcional i res té a veure amb la situació de la resta de l'any.

Qualsevol situació excepcional requereix de mesures o actuacions igualment excepcionals. És per això que esperàvem veure mesures excepcionals que garantissin que la ciutat és pogués veure neta i totes les activitats es poguessin realitzar amb normalitat, tot i comprendre que els horaris podrien variar respecte els habituals per tal d'intentar respectar la vida familiar dels treballadors que realitzen la neteja urbana i la recollida de brossa.

Però això no ha estat així, doncs els contenidors, de tot tipus, s'han vist plens durant dies sencers i la recollida comercial no s'ha realitzat amb normalitat, com a mínim a tots els sectors. Fets, per a nosaltres, especialment greus quan ja fa un any que s'apliquen les mesures contemplades a la nova concessió de recollida de brossa i neteja viària.

És pel que s'ha exposat que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- S'ha pres alguna mesura extraordinària en la neteja viària i la recollida de brossa durant les darreres Festes de Nadal? En cas afirmatiu, quines?

Segona.- Considera el responsable de Serveis Municipals que el servei que ha rebut la ciutat aquests dies ha esta l'adequat? Per què?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, declara que des de fa tres anys que es fa una planificació i un quadrant el qual es presenta a la corresponent comissió informativa dels Serveis Territorials. En aquest cas, el dia 4 de desembre es va donar compte i es va lliurar als grups municipals un quadre de serveis ordinaris i extraordinaris previstos durant el mes de desembre i gener per a la recollida de les diferents fraccions de la brossa, tant domiciliària com comercial i també la neteja viària. Els serveis extraordinaris es varen dimensionar en base a les dades dels serveis  i dels quilos recollits en els últims anys prenent com a referència l'any anterior.

Pel que fa a la recollida de brossa domiciliària, rebuig i orgànica, els dies 25 i 1 es va fer tota una recollida extraordinària, mitjançant un camió de càrrega lateral i un camió de càrrega posterior, amb un equip d'una i tres persones, respectivament. Tot això per garantir la recollida d'aquella brossa que per mal ús s'hagués dipositat als contenidors durant les nits anteriors i que per motius de convenis laborals de l'empresa s'havia avançat a partir de les 15:00 h de la tarda, prèvia comunicació a la ciutadania mitjançant la premsa, cartells i falques radiofòniques.

Pel que fa al vidre, els dies 31, 2, 3, 4, 7 i 9 (desembre i gener) es va doblar el servei de recollida i en lloc d'un equip en varen sortir dos, formats per un camió de caixa oberta i dos operaris cadascun. El dia 8 es va incrementar el servei amb dos equips de recollida per la tarda formats per un camió de caixa oberta i dos operaris cadascun.

En relació amb els envasos de la brossa domiciliària, el dia 8 es va efectuar una recollida extraordinària a la nit mitjançant un camió compactador de càrrega superior i dos operaris. Els dies 6, 7 i 8 s'ha ampliat el servei de recollida de desbordaments amb 9 equips formats per 1 camió recol·lector i 3 operaris cadascun distribuïts en grups de 3 al matí, tarda i nit.

Per reforçar la recollida domiciliària del paper cartró, el dia 8 de gener es va efectuar una recollida extraordinària a la nit, mitjançant dos camions compactadors de càrrega posterior i 4 operaris. El dia 25 es va ampliar el servei de recollida de desbordaments a la tarda, amb dos equips formats per un camió caixa oberta i dos operaris cadascun. El 6, 7 i 8 de gener es va ampliar el servei de recollida de desbordaments amb 9 equips formats per un camió recol·lector i tres operaris; cadascun dividits en grups: 3 al matí, 3 a la tarda i 3 a la nit.

Quant a la recollida de voluminosos a domicili, per tal que el termini establert no es veiés afectat pels nombrosos dies de festa, es va recolzar el servei amb un equip de recollida més que feia un total de 4 equips prestant el servei que estava compost igual que la resta per un camió caixa oberta i 3 persones; els dies 21, 22, 24, 28, 29 i 31.

Pel que fa a la recollida de voluminosos del carrer, per evitar que durant els dies festius en els quals no hi ha prevista la recollida ordinària provoquessin acumulacions de voluminosos al carrer, es van preveure recollides extraordinàries pels matins dels dies 8, 11, 27, 1 i 3 amb un equip format per un camió caixa oberta i 3 persones.

Pel que fa a la recollida dels polígons, per tal d'evitar l'acumulació de brossa als carrers per mal ús dels industrials, es van realitzar recollides extraordinàries els dies 24, 1, 5 i 7 mitjançant dos camions de càrrega posterior i amb un equip de 3 persones cadascun.

La recollida comercial, pel que fa a la orgànica, els dies 6, 8, 25 i 1 es va efectuar la recollida extraordinària als comerços mitjançant un camió de càrrega posterior amb un equip de 2 persones a tots aquells comerços que van obrir i els corresponia fer la recollida en aquestes dates, prèvia comunicació mitjançant carta als comerços afectats.

Quant al paper i cartró comercial, els dies 6 i 8 es va fer la recollida extraordinària de paper i cartró als comerços que van obrir i els corresponia fer la recollida, mitjançant un camió de càrrega posterior amb un equip de 3 persones. Els diumenges dies 16 i 23 es va efectuar una recollida extraordinària dels comerços dels barris de Cirera, Vista Alegre, Rocafonda, Palau-Escorxador i Centre-Eixample; mitjançant un camió de càrrega posterior amb un equip de 3 persones i també prèvia comunicació als comerços mitjançant carta.

Els dies 6, 8, 9, 16, 23, 26 i 30 de desembre i 1 de gener es va ampliar el servei de neteja viària mitjançant un reforç en el torn de tarda de 4 operaris i 4 vehicles tipus Porter i en les zones comercials de la ciutat.

Cal dir que tots aquests serveis extraordinaris han representat 708 hores de feina.

Pel que fa a la pregunta dos, només dir que, tenint en compte l'increment que hi hagut en els quilos recollits en les fraccions de vidre (31.780) i envasos (12.280), considerem que tant el servei prestat com la capacitat de reacció a l'hora d'organitzar el servei en funció de les necessitats ha estat del tot correcte. De totes maneres, prenem nota d'aquest increment inesperat de residus de manera que els anys vinents puguem donar una millor resposta i uns millors recursos.

Si em pregunta el meu grau de satisfacció puc dir que crec honestament i sincerament que globalment ha anat bé, fins i tot millor que altres anys. Tot i així, hi ha hagut punts negres, malgrat també cal tenir en compte que pel que fa a la brossa selectiva hi ha hagut canvis i tot requereix el seu procés d'adaptació. Intentarem donar cada vegada un millor servei.

El senyor Joaquim Fernàndez demana disculpes per no haver fet una pregunta més concreta, ja que una resposta tan extensa i detallada com l'anterior són les que fan allargar els plens.

De tota manera el més important és el grau de satisfacció del Sr. Melero. Està molt bé que vostè n'estigui satisfet, però no em sembla bé que el regidor de Serveis Municipals digui que el servei ha estat correcte. Entenc que ha afirmat que es millorarà i això és l'important, pero no comparteixo aquesta satisfacció, atès que hi ha hagut queixes per part dels mataronins.

El senyor Francesc Melero demana disculpes per la seva extensa resposta però diu que quan li pregunten o li demanen que expliqui quines mesures va prendre, la resposta és complicada. D'altra banda, recorda que la seva satisfacció personal no ha estat plena, perquè tot i que pensi que la resposta del servei programat ha estat correcte, creu que l'estat de la ciutat no era el que hauria de ser.

17 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE  ELS OBSTACLES PER TRANSITAR PER LA VIA PÚBLICA OCASIONATS PER LES OBRES DE L'EMPRESA MUNICIPAL PUMSA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"A causa de les obres que realitza l'empresa PUMSA al front marítim al costat del Cafè de Mar, la zona resta intransitable per als vianants, que han de passar per la calçada, amb el perill de ser atropellats que comporta per a ells i per als conductors.

Atès que a les altres empreses constructores se'ls exigeix que adeqüin les voreres per tal que els vianants no hagin de passar pel mig del carrer,

Atès que l'Ajuntament està en procés d'aprovació final la nova ordenança que regula aquestes incidències,

 formulem les preguntes següents:

1. Està l'empresa municipal PUMSA exempta de complir les ordenances municipals?

2. Si es produeix cap accident a causa d'aquesta situació, qui en serà el responsable?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, diu en primer lloc que no és per la calçada que han de passar els ciutadans sinó per un pas que s'hagut de fer travessant la N-II, pels dos semàfors i els passos de vianants que ja estan instal·lats a l'efecte; donat que s'han d'acabar les obres justament en el tram per on habitualment passen els vianants.

Òbviament, l'empresa municipal PUMSA no està exempta de complir les ordenances municipals, només faltaria. I el Pla de Mobilitat s'inclou dins del projecte d'urbanització que va aprovar el Consell de PUMSA per encàrrec d'aquest ple. També hi ha acord amb el Ministeri de Foment i també hi ha un conveni amb els principals sindicats de seguretat amb les obres per comprovar que es donen les garanties de seguretat. Si es produeix un accident, el responsable serà el que sigui el responsable de l'accident, òbviament.

Crec que es tracta que es compleixin les prescripcions que el coordinador de seguretat d'aquesta obra justifica en un informe, que li puc fer arribar, on s'especifiquen totes les mesures a fi d'incrementar la seguretat. Estem parlant d'unes obres que en aquesta afectació, probablement, al mes de febrer o març poden tornar a la normalitat. Nosaltres també esperem que tot torni aviat a la normalitat, ja que no hi ha cap mesura alternativa millor més que la que proposa el cap de seguretat per garantir la seguretat dels vianants. En qualsevol cas, li faré arribar l'informe perquè és molt explícit en aquest sentit.

El senyor Xavier Safont-Tria declara que li sembla molt bé que es compleixi la normativa però que s'ha alarmat en comprovar personalment que realment la gent passa per la calçada de la N-II amb el perill que això suposa. Per tant, potser alguna cosa no s'ha fet prou bé o potser la senyalització no és la correcta per indicar als vianants per on han de passar. Enten que s'hauria de fer alguna mena d'acció, per tal que això no es produeixi. Tots plegats ens evitarem molts problemes.

El senyor Ramon Bassas manifesta que això no és el que deia la pregunta, però que en pren nota.

18 -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE  L'INCOMPLIMENT PER PART DEL GOVERN MUNICIPAL DEL REGLAMENT PER A L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Atès que el Reglament per a l'ús de la Llengua Catalana de l'Ajuntament de Mataró estableix que "Les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques i jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, s'han de fer en llengua catalana, sense prejudici del dret dels ciutadans a rebre-les, si ho demanen expressament, en castellà." (Art. 5.3), formulem les preguntes següents:

1. Per què des de la Conselleria d'Obres, Serveis i Manteniment, s'envien cartes informatives en versió bilingüe (català / castellà)?

2. Per què l'impost de l'IBI, que depèn de l'Ajuntament,  també es presenta en versió bilingüe, fet que ha provocat la protesta d'algun ciutadà, quan abans s'emetia només en català?

3. Per què s'incompleix així el Reglament per a l'ús de la Llengua Catalana, en detriment de l'ús social del català, fent-lo una llengua prescindible per als ciutadans de la nostra ciutat i dificultant-ne l'aprenentatge als nouvinguts?

4. Per a què serveix aquest Reglament si després s'incompleix?"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, expressa que tot es pot millorar, però que amb l'ús del català en la corporació i de la seva promoció com a llengua d'ús social a Mataró, sembla que el conjunt de la corporació de la organització municipal d'aquests darrers anys ha fet un esforç important. El reglament de referència de la pregunta de la CUP, és un reglament que surt d'un pacte amb l'Associació Catalana de Municipis ja fa molts anys i que té un recorregut. La Federació de Municipis de Catalunya i el Consorci de Normalització Lingüística volien i volen desplegar la Llei de Normalització Lingüística i la Llei de Règim Local de Catalunya. Per tant, marca els drets i les obligacions de l'Ajuntament sobre aquesta matèria.

En relació amb l'IBI, efectivament és un impost de l'Ajuntament però que tenim cedida la seva gestió a l'Organisme de Gestió Tributària; som molts els ajuntaments a la província de Barcelona que estem així. Aquest organisme, d'acord amb la llei  i els seus acords i plantejaments, en el seu moment va disposar utilitzar les dues llengües oficials per a la seva comunicació amb els administrats i amb els ciutadans.

Pel que fa als impresos, el reglament en el seu articulat recull que en certes situacions es pugui fer ús de les dues llengües oficials. Així, doncs, el Servei d'Obres o altres serveis que en moments oportuns ho puguin considerar adequat, ho poden fer.

El senyor Xavier Safont-Tria es mostra sorprès amb la resposta. Li estranya que estiguin tan implicats en la defensa de la llengua catalana, quan vostè mateix signa cartes escrites en bilingüe. El bilingüisme a la llarga ens porta a la desaparició com a llengua. Jo els demano que no es deixin intimidar per un soroll de fons de partits espanyolistes que s'oposen a la diversitat i apostin per la diversitat, que significa preservar el català com a llengua viva. A nosaltres ens agradaria que es complís el reglament que esmentava i que ho faci bé perquè ens hi va molt.

El senyor Esteve Terradas declara que complim el reglament, atès que el seu article número 7 determina clarament de quina manera es pot fer ús de les dues llengües oficials a Catalunya. Respectem aquest reglament, respectem la llei i respectem el sentit comú.

19  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE  LA INGERÈNCIA DEL GOVERN MUNICIPAL EN LA DINÀMICA DE LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm 11 de l'ordre del dia.

20  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ACTES VANDÀLICS AL CENTRE DE LA CIUTAT.

La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que diversos comerciants i botiguers del centre de la ciutat han expressat el seu neguit davant l' increment d'actes delictius en els seus negocis. Aparadors trencats o robatoris són els fets més habituals.

PREGUNTA

  1. És coneixedor el Govern Municipal d'aquesta situació?
  2. Si és així, quines accions esta portant a terme per tal de solucionar-la?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, explica que entre els dies 15 de desembre del 2007 i el 4 de gener del 2008, consten 4 denúncies de robatori amb força violència en establiments de la zona centre de Mataró i en diferents zones de la ciutat, en un marc de decreixement dels furts.

No obstant això, a més de la vigilància ordinària, en aquest període de temps s'ha portat a terme una vigilància específica consistent: d'una banda, en un dispositiu especial mixt entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra que, de fet, entre les zones que té assignades s'inclou la zona centre. I, de l'altra, en un dispositiu mixt que s'anomena Grèvol a nivell regional, que s'encarrega de vigilar les zones i polígons industrials les 24h. Afegir també que s'han dut a terme 6 detencions de tipus delictiu també en un marc d'increment de les detencions en aquest darrer període.

La senyora Mª Lluïsa Corominas manifesta que el que passa és que això ens és exactament igual. Des del Govern es té una habilitat molt important a l'hora de moure números i estadístiques però el que sí que està clar és que els ciutadans i els botiguers del centre estan preocupats per això. És més, no cal ni preguntar-ho als comerciants, perquè quan sortim dels plens de matinada no es veu ningú pel carrer. Fins i tot els mateixos policies es queixen que a la nit, en una ciutat de 120.000 habitants, costa moltes vegades organitzar dues patrulles.

El senyor Ramon Bassas expressa que li agradaria que la Sra. Corominas li fes arribar aquestes queixes perquè no li consten.

Nosaltres també n'estem preocupats, només que hi hagués un sol robatori seria motiu de preocupació del Govern. La vigilància que li estic explicant i que vostè està reclamant té com a principal objectiu el decrement de furts, que efectivament ha estat possible, i, en canvi, els robatoris que estem comentant i que es troben en aquesta situació de risc durant el mes de Nadal, són robatoris que pertanyen a una certa especialització. Nosaltres hem mantingut contínuament trobades amb la Unió de Botiguers per parlar sobre aquestes qüestions. Hem mostrat la nostra col·laboració perquè tinguem cura des del punt de vista de l'acció pública, que és el que vostè reclama amb tot la raó en aquesta pregunta, i puguem aplicar-hi mesures preventives. Com a exemple, alguns dels presumptes autors diuen haver estat vistos pels botiguers abans del robatori, però en canvi no ho havien comunicat.

No els hi estic atribuint la responsabilitat ni molt menys, sinó que estic parlant de quin podria ser el marc de prevenció i col·laboració que pot oferir la policia a l'hora de prevenir aquest tipus d'actes, que és important. Estem disposats a treballar conjuntament amb la Unió de Botiguers per aplicar-hi el màxim de mesures per reduir aquest risc en l'època de Nadal.

La senyora Mª Lluïsa Corominas declara que sembla que el Sr. Bassas deixi tota la responsabilitat de la vigilància als botiguers i afirma que la responsabilitat és de l'Ajuntament, que ha de vetllar pels interessos dels seus ciutadans i de les seves propietats. Per cert, li acaben de comunicar que hi ha un requeriment entrat al registre de l'Ajuntament amb la queixa esmentada de la policia.

El senyor Ramon Bassas constata que no li consta que aquests robatoris tinguin relació amb cap queixa entrada al registre, malgrat no té cap inconvenient en recuperar-la i poder-la analitzar.

El que intentava dir és que la seguretat és una responsabilitat de tots. Primer de l'Ajuntament, de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra; però també cal mostrar col·laboració, a fi que la part preventiva sigui més efectiva. En cap cas, la responsabilitat no és de ningú més que del que roba.

21  -    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RENDA BÀSICA D'EMANCIPACIÓ.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"A partir del dia 1 de gener d'enguany ha entrat en vigor la renda bàsica d'emancipació (RBE) per a joves de 22 a 30 anys. Aquesta prestació consistent en l'ajut de 210€ mensuals per al pagament del lloguer durant un màxim de quatre anys, de 600 € de prèstec sense interessos per al pagament de la fiança i de 120 € per al cost de l'aval,  ja es pot sol·licitar.

Davant l'al·luvió de sol·licituds rebudes des del primer dia, la pàgina web del Ministeri d'habitatge va tenir problemes tècnics i les oficines centrals del departament d'Habitatge van estar saturades.

Des del passat més de març de 2007 el servei de Joventut de l'Ajuntament de Mataró a través del web dels joves, va posar en funcionament un servei online d'informació on es podien trobar respostes sobre formació, feina i habitatge que coincidia també amb la renovació del disseny gràfic de la web. Ara ja som al 2008 i la pàgina web mencionada no compta amb informació sobre els tràmits i sol·licituds de la RBE i la última notícia actualizada és del 29 de maig de 2007.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.-   Quines accions d'han dut a terme per a informar als joves mataronins sobre la existència d'aquesta nova prestació i quin és el procediment per a sol·licitar-la? Per quin motiu al web jove i al servei online d'informació que es va posar en funcionament el mes de març de 2007 no hi ha cap informació al respecte?

Segona.- Quantes sol·licituds per a la RBE s'han rebut i gestionat des de l'Oficina local d'Habitatge fins el moment? Quina  previsió es fa des de la regidora de joventut i dona de joves mataronins que poden beneficiar-se d'aquesta prestació?"

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge declara que el Ministeri d'Habitatge ha llançat una gran campanya mediàtica per donar a conèixer aquest ajut.

Des de PROHABITATGE, nosaltres hem afegit aquest ajut al catàleg de serveis. Després hem elaborat un extens full informatiu que explica en detall les característiques principals d'aquest ajut i llavors s'ha comunicat a la premsa.

Naturalment, tot això amb la col·laboració de les Oficines d'Atenció Ciutadana, així com del Servei de Joventut i Dona, perquè no només n'estiguessin al corrent, sinó també programant les corresponents sessions formatives per al personal que està a l'atenció del públic. Val a dir que perquè tot això estigués en funcionament a començaments d'any s'ha hagut de treballar a contrarellotge ja que es va rebre la informació definitiva del Ministeri el dia 24 de desembre i fins al dia 31 la Generalitat va estar aplicant-hi algunes modificacions. D'altra banda, em sembla que va ser ahir que la Generalitat va convocar una reunió per veure com havien anat aquests dies i compartir experiències de les diferents oficines locals per tal d'anar polint tot el procés.

Com li deia, la campanya de publicitat l'hem planificat en dues fases. La primera coincideix amb aquest gran desplegament de mitjans que ha dut a terme el Ministeri i nosaltres el que hem fet ha estat el que hem comentat fa un moment, a més de publicar un article al butlletí municipal del mes de desembre. La segona fase, que començarà quan s'acabi la campanya del Ministeri, consistirà en les campanyes habituals de comunicació a través de les plataformes digitals i mitjans impresos de la ciutat.

El procediment per sol·licitar aquesta ajuda és molt senzill: s'ha d'omplir un formulari que es pot trobar a la web Jove de l'Ajuntament, a la web del Ministeri, de Prohabitatge i també a la de la Generalitat, on s'explica, a través d'uns links que et recondueixen a la informació, tot el que es necessita així com el tema dels recents crèdits d'emancipació.

En relació amb el volum de sol·licituds, val a dir que pensàvem que serien unes 1.000 €1.500 persones les interessades en aquest tema, però ja li dic que s'hi han interessat fins a dia d'avui unes 800, de les quals la meitat ho han fet de forma presencial, el 40% via telefònica i el 5% via Internet.

La senyora Carolina Soler remarca que la seva pregunta anava més aviat dirigida al tema de la renda bàsica dels joves i com està aquesta informació presentada, si hi és, en la web Jove de l'Ajuntament, i no tant al tema de Prohabitatge, perquè a la carta de serveis de Prohabitatge sí que hi ha un link on s'informa dels tràmits i dels impresos en qüestió.

D'altra banda, tampoc no preguntava quin era el procediment a seguir per tal de conèixer-lo jo, sinó que només volia saber si s'ha fet difusió de com és aquest procediment. Vostè m'ha comentat que sí que s'ha fet aquest link; jo l'he mirat avui per curiositat i avui mateix veig que s'ha fet aquesta actualització, tant de la notícia com del link. És bo pensar que les nostres preguntes serveixen per donar resposta.

El senyor Francesc Teixidó explica que aquest servei de la Generalitat està vehiculat a través de les Oficines Locals d'Habitatge. Naturalment el Servei de Joves de Mataró treballa conjuntament amb nosaltres en aquest tema.

Pel que fa a la informació, considerem que la campanya que s'ha portat a terme des del Ministeri és molt potent i que podríem aportar poca informació més. La prova està en el gran èxit i la quantitat de gent que s'ha acostat a les nostres oficines interessats en aquest tema. La web de Joventut ha incorporat aquesta informació quan ha estat possible incorporar-la perquè fins ara no la teníem, ja que com li he dit des del dia 24 fins al dia 31 de desembre encara estava sotmesa a modificacions, i crec que és plenament operativa en aquest moment i des de fa alguns dies.

La senyora Carolina Soler li preguntava sobre el web Jove i sobre el retard de deu dies en penjar aquesta informació.

El senyor Francesc Teixidó respon que no sap en quina data es van entrar les dades a l'ordinador però assegura que ell té aquí la informació impresa des de fa més dies.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts de deu del vespre el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.