Mataró demana una nova Llei de Barris

El text íntegre de la Declaració institucional és el següent:

“La crisi sanitària generada per la pandèmia de la COVID 19 ha posat més en evidència les desigualtats. Als barris vulnerables hi ha major densitat, més proximitat física, els habitatges són més petits, tenen menys ventilació i no disposen d’espais públics de qualitat. El mapa de la renda per càpita de moltes ciutats del nostre país és pràcticament idèntic al mapa de la incidència del virus.

La crisi generada per la COVID-19 ha intensificat aquestes problemàtiques ja presents amb anterioritat als nostres barris com son l’atur i la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge, l’augment del risc de desnonaments i d’ocupacions il·legals, els efectes de les retallades en sanitat i educació i el risc de pobresa especialment en els casos d’infants i de gent gran, entre d’altres; que s’uneixen a factors estructurals, demogràfics i urbanístics que fan necessària una actuació conjunta i integral de les administracions públiques per tal d’aconseguir uns barris sostenibles, cohesionats i saludables.

La gran densitat de població present en molts barris i les condicions demogràfiques son clarament determinants en la seva possible degradació si no s’actua d’una manera decidida. Les dues realitats demogràfiques que caracteritzen aquests entorns són persones grans que viuen en habitatges envellits, ineficients energèticament i, en molts casos, amb una difícil accessibilitat, que conviuen en amb moltes famílies migrades de les últimes onades. S’ha de sumar a aquest context, l’existència de nombrosos habitatges buits que són terreny abonat per les ocupacions il·legals que, en ocasions, generen problemes de convivència.

D’altra banda, des del punt de vista socioeconòmic, les dades ens proporcionen percentatges molt elevats de precarietat laboral i social que generen dinàmiques de risc d’exclusió i de pobresa que no són acceptables, i davant les quals les administracions públiques hem d’actuar.

Totes aquestes problemàtiques, presents als barris de la nostra ciutat, no són problemes exclusivament de Mataró, sinó que són problemes que es repeteixen a arreu dels barris de Catalunya. Es tracta, per tant, d’una problemàtica global que requereix actuacions globals per part de les administracions supramunicipals en els àmbits dels serveis socials, habitatge, educació, salut, urbanisme, etc...

Per encarar aquesta situació, cal una visió estratègica que s’adapti a les realitats i necessitats diverses de cada territori, liderada pel Govern de la Generalitat des de la cooperació i la lleialtat entre institucions i amb l’aportació de recursos adients per impulsar un model de creixement als nostres barris.

En aquest sentit, la Llei de Barris, impulsada pels governs progressistes dels presidents Maragall i Montilla, va ser una eina efectiva per resoldre els desequilibris socials i territorials presents als barris de moltes ciutats de Catalunya, i que van afectar de manera molt positiva a barris de la nostra ciutat com Cerdanyola i Rocafonda-El Palau-Escorxador.

Va ser una eina innovadora, tant des del punt de vista social com des del punt de vista urbanístic, que va suposar la inversió de 1.330 milions d’euros a diferents barris, dels quals gairebé 700 van ser aportats per la Generalitat i la resta va anar a càrrec dels respectius Ajuntaments.

Els ajuts de la Llei de Barris van permetre, per exemple, la rehabilitació i la urbanització de la Plaça i el Parc de Rocafonda, la plaça de El Palau, la plaça Joan XXIII i del tram de Ronda Cervantes entre Carretera Mata i Carrer Herrera, la construcció de la biblioteca Antoni Comas, del centre de formació permanent Tres Roques i del Casal de Gent Gran Oriol Batista, entre d’altres.

En el moment actual, zones com Cerdanyola i Rocafonda-El Palau-Escorxador, afectades per la Llei de Barris, necessiten tornar a posar-se al dia a partir de la rehabilitació d’edificis, de la dinamització de l’economia i de la millora de les infraestructures i els serveis públics.

Entre 2011 i 2017, els Governs de la Generalitat van suspendre el finançament de la majoria dels projectes pendents d’executar, acumulant fins i tot deutes importants amb l’Ajuntament i particulars (per ajuts a la rehabilitació d’edificis), i només al 2017 va haver cofinançament per fer realitat la construcció de la Plaça Joan XXIII, la urbanització del tram de la Ronda Cervantes, entre Ctra. De Mata i C. Herrera, i la rehabilitació d’alguns immobles del barri de Rocafonda i Palau.

Al 2018 la Llei de Barris va deixar d’existir i, malgrat les promeses del Govern d’aleshores, no s’ha aprovat cap nova Llei ni programa d’inversions per revertir la situació dels barris més vulnerables del nostre país. I en conseqüència, tot el pes de les accions sobre recau en els Ajuntaments quan majoritàriament es tracta de competències de la Generalitat – habitatge, salut, ocupació, educació o serveis socials, entre d’altres –.

En aquesta conjuntura són urgents unes noves polítiques públiques urbanes que han de ser secundades per una nova legislació a Catalunya, han de comptar amb un fons econòmic que permeti desenvolupar-les i han de ser liderades pel Govern de la Generalitat. Un canvi de paradigma que es fonamenti en l’urbanisme ecològic i en la rehabilitació residencial i la renovació urbana com a derivades.

L’elaboració d’una nova llei de barris és, per tant, quelcom imprescindible perquè:

• És una eina potent de transformació dels barris amb més mancances urbanístiques i socials.
• Després d’anys de crisi econòmica greu i de governs conservadors i insensibles a la degradació dels nostres barris i a la vulnerabilitat residencial es posa de manifest, més que mai, la necessitat d’inversió en els espais públics i ens els edificis de molts barris.
• La degradació i l’estigmatització que pateixen moltes d’aquestes zones fa ressentir la igualtat d’oportunitats entre els seus habitants.
• No només cal una acció transformadora en l’entorn urbà des del punt de vista urbanístic i arquitectònic, sinó que també es fa necessària una transformació social.
• Estimular i impulsar la rehabilitació edificatòria en clau energètica, la regeneració i la renovació urbana i dels àmbits residencials rurals, l’accés a la renda, l’accés als serveis, la participació i l’acció comunitària.
• Avançar en la transició cap a la sostenibilitat ambiental, energètica de barris, pobles i viles amb impacte en la millora de la salut dels habitants
• El valor anticíclic de la rehabilitació en l’economia local. La rehabilitació permet una mà d’obra més qualificada donat el seu caràcter quirúrgic en contraposició a les tècniques constructives extensives. Fa emergir nous nínxols d’ocupació vinculada a l’economia verda, més resistent i amb l’impuls de pimes i l’emprenedoria. Fa disminuir la intensitat d’energia en el sector de la construcció i dels recursos per la seva metodologia de treball de reciclatges. És un veritable exponent dinamitzador de l’economia local i alhora fa emergir l'economia submergida com a conseqüència de l'especialització dels i les professionals del sector.

Per tot l’exposat anteriorment, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1. Instar al Govern de la Generalitat a presentar un projecte de Nova Llei de Barris que actuï sobre totes les problemàtiques presents als barris de Catalunya per tal d’aconseguir uns barris sostenibles, cohesionats i saludables.
   
   
2. Instar al Parlament de Catalunya a elaborar una nova llei de barris de millora urbana, social i ambiental de barris i viles de Catalunya.
   
   
3. Notificar els presents acords a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya”.