Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Diferents entitats demanen la medalla de la ciutat per a l’artista Santi Estrany

Escoltar

Diferents entitats demanen la medalla de la ciutat per a l’artista Santi Estrany

L’homenatge al pintor clourà diumenge amb una visita als esgrafiats i dijous 28 hi haurà una taula rodona

El primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, ha presidit aquesta tarda el primer acte d’homenatge que la ciutat ret al mestre i artista Santi Estrany, que va morir el passat mes de maig, organitzat per l’Ajuntament de Mataró i les associacions Sant Lluc per l’Art Mataró i Amics de Ca l’Arenas.


 

L’acte ha tingut lloc a les 19 h a Can Palauet amb la presència de més de 100 persones; el president de l’Associació Sant Lluc per l’Art, Antoni Luis; i el president de l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas, Ramon Manent.

 

Ha iniciat els parlaments Antoni Luis com a representant de les dues entitats organitzadores de l’acte d’homenatge. Luis ha recordat que s’estava preparant un homenatge a Estrany però malauradament l’artista va morir abans, el maig, dos mesos abans de fer els 90 anys. Luis ha fet públic que diferents entitats de Mataró han sol·licitat a l’Ajuntament que se li atorgui la medalla de la ciutat.

 

Tot seguit, l’historiador de l’art i expert en la figura i l’obra de l’artista Francesc Fontbona ha glosat la vida i l’empremta artística que ha deixat Estrany. Fontbona ha destacat que era un artista polifacètic i polivalent, creatiu i molt versàtil, que “va tocar moltes tecles en el camp de l’art i totes ben tocades, fill directe del Noucentisme”. Ha fet un recorregut per les seves pintures de ciutats i de màquines i les facetes que va treballar: el disseny, el dibuix, el cartellisme (amb una personalitat molt pròpia), els esgrafiats, els ex libris i al final de la seva vida l’estudi de les arts gràfiques. Un estudi que va cloure amb una tesi doctoral convertida en llibre “de consulta obligada”.

 

Fontbona ha clos la conferència fent esment que Estrany era molt fidel a la seva ciutat, fet que segurament el va portar a ser un artista molt conegut al Maresme i no tant a la resta del país però “quan se’l conegui esdevindrà un gran artista de Catalunya que és el que realment va ser”.

 

Joaquim Fernàndez ha volgut acabar el primer acte d’homenatge a Santi Estrany recordant que “era una gran persona, un mataroní compromès amb la ciutat i un gran professor molt exigent en el dia a dia”. 

 

També ha donat a conèixer que l’alcalde, Joan Mora, ha signat el decret per iniciar l’expedient per proposar la medalla de la ciutat a títol pòstum a Santi Estrany i Castany.

 

 

Una visita pels esgrafiats i una taula rodona

 

Després d’aquest primer acte d’homenatge, diumenge 24 de novembre es farà una visita, amb autobús i a peu, a 13 dels esgrafiats que es conserven de l’artista a Mataró amb l’historiador de l’art Manuel Trenchs que explicarà la història d’aquest llegat que Estrany ha deixat als carrers de la ciutat (en va fer més de 40). L’activitat durarà dues hores i és gratuïta i limitada a 60 persones i es podrà fer gràcies a la col·laboració de Mataró Bus que ha posat a disposició dels organitzadors un dels vehicles de la seva flota. Començarà a les 11 h del Parc Central i acabarà al centre de la ciutat, La Rambla, on es continuarà a peu.

 

El dijous dia 28 de novembre es tancarà el programa de l’homenatge a Santi Estrany amb una taula rodona a Ca l’Arenas per parlar de la faceta de docent i d’activista cultural del polifacètic artista mataroní. Hi intervindran Manuel Cuyàs, periodista; Miquel Reniu, exdirector de l’Escola Universitària on Santi Estrany en va ser professor durant 40 anys; i Jordi Dòria, familiar de l’artista. Moderarà el debat Ramon Manent, fotògraf i president d’Amics de Ca l’Arenas.

 

 

Santiago Estrany i Castany (Mataró 1923-2013)

 

Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, pèrit Industrial i llicenciat en Belles Arts amb més de 45 anys de docència en centres secundaris i universitaris. Artista de llarga trajectòria, de caràcter polifacètic i innovador i activista de l’art i la cultura, va presentar exposicions estatals i internacionals. Es va dedicar al conreu de la figura humana i, especialment, al paisatge urbà amb una interpretació geometritzant en les seves monografies sobre ciutats d’arreu del món (París, Amsterdam, Venècia, Tòquio, Nova York, etc.) i en la realització de múltiples murals interiors i exteriors, amb l’esgrafia com a tècnica preferent. Va exposar ex libris en exposicions internacionals i va publicar el llibre “L’art gràfic al Noucentisme”, el text de la seva tesi doctoral.