08/04/2010

ACTA NÚM. 04/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 D’ABRIL DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit d’abril de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 6 de l’ordre del dia
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 4 de l’ordre del dia
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA  (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 1 de l’ordre del dia

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
2816/2010 d'1 d'abril
Assumpte: Convocatòria i Ordre del Dia Ajuntament Ple sessió ordinària del 8 d’abril del 2010.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 8 d’abril del 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Presa de possessió de la Sra. Anna Martinez Duran al càrrec de Regidora d'aquest Ajuntament.
  
2 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries de 14 de gener de 2010 i de 4 de febrer de 2010.

3 DESPATX  OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de CiU per instar a l’Estat a fer els canvis necessaris per fer front a la multireincidència.

5 Moció que presenten els grups municipals del PPC, PSC, ICV-EUiA i ERC  sobre l’Any Internacional de la Biodiversitat.

6 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP per rebutjar la possible instal.lació d’un “Almacen Temporal Centralizado” (ATC) al nostre municipi i a qualsevol altre municipi del país.

DICTAMENS
 
ALCALDIA

7 Proposta de modificació composició Comissions Informatives Municipals.

8 Designació de vocals per al Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.
 
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

- Institut Municipal de Promoció Econòmica-

9 Trasllat i adjudicació dels magatzems del mercat de la Plaça de Cuba.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

10 Donar compte del Decret núm. 1724/2010 de 26 de febrer relatiu a l’aprovació de la liquidació pressupostària de l’Ajuntament i els seus Organismes Autònoms, exercici 2009.

11 Aprovar la concertació d'una operació d'endeutament amb l'entitat bancària BBVA i d'import 700.000,00 euros.

-Servei d’Ingressos-

12 Aprovació preus públics de l'Institut Municipal d'Educació

-Servei de Secretaria General-Arxiu Municipal-

13 Aprovar el contracte entre l’Ajuntament de Mataró i els senyors Antoni Esquerra-Torrescasana Llobet i Salvador Esquerra Jofra per a la donació del fons documental relatiu a la fàbrica tèxtil “Hijos de Joaquín Esquerra” i de la col•lecció documental de Manuel Comas i Font

-Servei de Compres i Contractacions-

14 Aprovar la liquidació definitiva de l’any 2008 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l’alberg de Can Soleret, amb un resultat a favor de l’Ajuntament de 4.698,73 euros.

15 Aprovar la liquidació provisional de l’any 2009 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l’alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l’import de 15.246,90 €.

16 Aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la contractació, mitjançant procediment obert, de les obres del projecte executiu d’escola Marta Mata, 2 línies , i convocar licitació. Import fixat com a màxim per a l’adjudicació del contracte: fins a 5.775.717,42 euros, IVA no inclòs.

-Servei de Recursos Humans-

17 Proposta d’adhesió a l’acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
-Servei d’Urbanisme-

18 Aprovació provisional del pla especial d’assignació d’usos a l’equipament de la “Nau Central Fàbrica Cabot i Barba”.

-Servei d’Habitatge-
   
19 Aprovació conveni col•laboració amb la Generalitat de Catalunya relatiu a l’Oficina local d’habitatge.

20 Aprovació conveni col•laboració amb la Generalitat de Catalunya relatiu a la Xarxa de Mediació per al lloguer social.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat.

21 Proposta d’adhesió a la “Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010”.
 
CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut d’Esports-

22 Modificació dels Estatuts de l’Institut d’Esports de Mataró, per canvi de domicili
 
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per demanar que l’ajuntament arribi a un acord amb el propietari o expropiï el solar on hauria d’anar el macroprostíbul de la Via Sergia.
 
24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a www.matarónoticies.cat

25 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a què l’Ajuntament de Mataró elabori i aprovi de forma urgent una ordenança municipal específica per regular els locals de pública concurrència on es preten exercir la prostitució.
 
26 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el sistema mòbil d’identificació de vehicles.

27 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l’aplicació de la flexibilitat ordinària i UTO a la Policia Local de Mataró.

28 Proposta de resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per integrar els centres universitaris del Tecnocampus a la xarxa d’universitats públiques.

29 Proposta de resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el servei tècnic de punts de trobada.

PRECS I PREGUNTES
 
30 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’enllumenat de La Cornisa.

31 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els pisos o locals on s’exerceix la prostitució sense cap tipus d’autorització.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la construcció del nou teatre auditori.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  el cost econòmic que suposarà el decret de suspensió de llicències d’obres i activitats vinculades als prostíbuls.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els usos futurs del Triangle de Molins.

35 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’Agència de Promoció de Ciutat.

36 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió perquè la pujada de l’IVA no repercuteixi en un augment dels títols del transport públic.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació als Plans d’Ocupació Local.

38 Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per a la gestió i neteja dels boscos forestals.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació al Cap de servei de Joventut i Dona.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. ANNA MARTINEZ DURAN AL CÀRREC DE REGIDORA D'AQUEST AJUNTAMENT.

PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. ANNA MARTINEZ DURAN DE LA CANDIDATURA “PARTIDO POPULAR-PARTIT POPULAR”, COM A REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Alcalde President dóna la paraula al Secretari de la Corporació perquè llegeixi la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designada regidora de l’Ajuntament de Mataró la Sra. Anna Martínez Duran, per estar inclosa en la llista de candidats presentada pel Partit Popular a les eleccions locals de 2007, en substitució per renúncia del Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca.
 
Tot seguit el senyor Alcalde demana a la Sra. Anna Martínez Duran que s’acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.

A continuació el Sr. Secretari procedeix a llegir la fórmula preceptiva :

“JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L’ESTAT, I L’ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA”.

La Sra. ANNA MARTINEZ DURAN  respon  SÍ, JURO.

Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l’escut de la Ciutat.

2 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DE 14 DE GENER DE 2010 I DE 4 DE FEBRER DE 2010.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

3 - DESPATX  OFICIAL

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del Decret de l‘alcaldia núm. 2045/2010 de 9 de març :

DECRET
2045/2010 de 9 de març
Assumpte: Modificació composició Mesa de Contractació.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Per Decret de l'Alcaldia 5772/2007 de 27 de juny, es va crear i constituir la Mesa de Contractació.

En data 19 de febrer de 2010 el Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca va presentar la seva renúncia com a regidor d’aquest ajuntament, renúncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 4 de març de 2010.

En data 8 de març de 2010, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el canvi realitzat dins del seu grup i pel que fa a la composició de la Mesa de Contractació,  la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar substituirà al Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca .

En virtut  de les facultats que m'atorga l'article 21 de la LBRL,  RESOLC :

Primer.-  Modificar la composició de la Mesa de Contractació, que quedarà composta de la següent manera:

Presidència: Montserrat López Figueroa (PSC)
Vice-presidència: Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals:  Ana Barrera Salcedo (PSC)
   Pere Galbany i Duran  (CiU)
   Ma Lluïsa Corominas Lozar  (PP)
   Quiteria Guirao Abellán  (ICV-EUiA)
   Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)  
Secretari General de l'Ajuntament o funcionari en qui delegui
                 L'Interventor de Fons Municipals o funcionari en qui delegui, amb veu però sense vot.

Secretari:  El Cap del Servei de Compres i Contractacions.

Segon.-  La Mesa de Contractació desenvoluparà les funcions que li atribueixen els articles 81 i concordants de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del Decret de l‘alcaldia núm. 2008/2010 de 8 de març :

DECRET
2008/2010 de 8 de març
Assumpte: CREACIÓ D’UN GRUP DE TREBALL PER L’ESTUDI I ELABORACIÓ D’UN PLA ESPECIAL QUE REGULI LES ACTIVITATS EN ESTABLIMENTS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA ON S’EXERCEIX LA PROSTITUCIÓ.

PE-049 Annex I - DEC. 014/2010

Òrgan: URBANISME
Expedient: 2010009/2010

Per Decret d’Alcaldia de 18 del mes de febrer, es va disposar el següent:

Primer:
Es suspèn l’atorgament de les llicències ambientals i municipals d’activitats, vinculades en tot o en part, amb l’exercici de la prostitució, que es porta a terme en locals de pública concurrència, la qual ve regulada en el decret 217/2002 de l’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, i a l’ordre PRE/335/2003 de 14 de juliol, per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució.
També es suspèn l’atorgament de les llicències d’obres i d’edificació que siguin necessàries per la realització d’aquest tipus d’activitats.

L’objectiu d’aquesta suspensió és poder estudiar l’elaboració d’un pla especial urbanístic que reguli l’activitat anteriorment descrita.

El termini de la suspensió de l’atorgament de llicències, serà d’un any (prorrogable fins a 2) i, el seu àmbit, tot el terme municipal de Mataró.

Segon:
Publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya.

Tercer:
Notificar la present resolució a la Federació d’associacions de veïns de Mataró, al Servei de Llicències, a l’IMPEM i altres possibles interessats.”

Per tal de poder estudiar el contingut d’aquest pla especial  urbanístic i establir la normativa municipal que haurà de regular l’activitat relacionada amb  l’exercici de la prostitució a la ciutat  que es porta a terme en locals de pública concurrència, la qual ve regulada en el decret 217/2002 de l’1 d’agost i a l’ordre PRE/335/2003 de 14 de juliol (per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució), es fa necessària la creació d’un grup de treball que estudiï i aprofundeixi en els aspectes mes importants que s’haurien de regular.

Per tot el que s’acaba d’exposar i en virtut de les competències que m’atorga la legislació vigent,

RESOLC:

Primer:
Es crea un grup de treball per l’estudi i l’elaboració del Pla Especial urbanístic que regularà les llicències d’activitats en establiments de pública concurrència on s’exerceix la prostitució.

Aquest grup de treball estarà  format les persones següents:

El regidor delegats d’Urbanisme,  Ramon Bassas
La regidora delegada de Innovació i Promoció de ciutat, Alícia Romero
Com a coordinadora/assessora d’Urbanisme i Llicencies, Angelina Català.
Com a assessor d’Innovació i Promoció de ciutat, Diego Castillo
Com a caps de servei, Ricardo Baró, Teresa Jubany, Xavier Pous, Carme Martí.
Com a tècnics,  Jordi Paya, Xavier Obradors, Eva Maeso.
Com a consultor puntual, un tècnic expert en Policia Local.

Funcions del grup de treball:

1. Analitzar la situació del territori en relació a l’activitat dels establiments existents.
2. Proposar distancies mínimes a complir i mètodes de mesura i actualització de dades, entre els equipaments públics i privats existents i l’activitat de prostitució i entre una o mes activitats
3. Proposar mesures pel que fa a la superfície, ventilació, calefacció, il•luminació, aïllament acústic, equipaments, mobiliari, condicions higienico-sanitàries i demés qüestions necessàries per un correcte exercici de l’activitat de prostitució.
4. Redactar els documents urbanístics per les aprovacions inicials i provisionals que corresponguin.

Objectiu del grup de treball:

1. Minimitzar l’impacta social i la magnitud de les instal•lacions en el territori
2. Dissenyar un planejament equilibrat territorialment.

Segon:

Del present decret se’n donarà compte al Ple municipal en la sessió ordinària del mes d’abril. “

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor grup municipal de Convergència i Unió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU PER INSTAR A L’ESTAT A FER ELS CANVIS NECESSARIS PER FER FRONT A LA MULTIREINCIDÈNCIA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals PSC, PPC, ICV-EUiA i ERC :
“Com en moltes altres ciutats, especialment les més grans, i per les dades que s’han donat a conèixer a Mataró després de la celebració de la darrera Junta Local de Seguretat, el nombre de delictes i faltes ha experimentat, l’any 2009, un increment d’un 21,42% respecte a 2008. Pel que fa a la seva tipologia, el delicte de robatori a l’interior de vehicle continua sent el més nombrós: de 2008 a 2009 hi ha hagut un increment del 30,9%, i de 224 robatoris a l’interior de vehicles al gener de 2009 s’ha passat als 249 durant el mes de gener de 2010.
 
Per altra banda, els furts és un altre de les faltes que segueixen incrementant, malgrat que en la majoria d’ocasions no siguin denunciats pel seu poc valor o, senzillament, perquè el ciutadà sap que haurà de passar-se hores per fer una denúncia que opina que no servirà per res.
 
La inseguretat, any rere any, s’agreuja a la ciutat i afecta les persones, la convivència, la creació de riquesa i la imatge de la ciutat. Per això, i sense deixar de banda altres mesures com les que permet la nova Llei de Mediació, creiem que ha arribat l’hora d’incidir en la multireincidència, doncs, en molts casos, al delinqüent li surt més barat pagar la sanció que deixar de delinquir. El Codi Penal actual ja la recull, però cal millorar el seu redactat i, sobretot, desenvolupar els mecanismes que la facin efectiva al sistema judicial i que esborrin la percepció d’inseguretat i d’impotència molt gran entre els ciutadans i ciutadanes.

En aquest sentit ens fem ressò de la resolució sobre convivència, civisme i seguretat, de la Comissió Municipalista de Catalunya, del 5 de març, en la qual el punt tercer manifesta la necessitat d'agilitzar l'execució de les penes per multireincidència i de prendre mesures contundents per millorar l'organització judicial.

Per això, els grups municipals de CiU, PSC, PPC, ICV-EUiA i ERC proposen al Ple l’adopció dels següents,
 
ACORDS:
 
1. Instar al Govern de l’Estat i les Corts Generals a aprovar els canvis legislatius necessaris per fer front al fenomen de la reincidència múltiple i continuada, de forma que es contempli com agreujant en el Codi Penal,  així com la creació d’un registre de faltes que contingui totes les sentències condemnatòries de procediments penals per tal que els jutges puguin tenir una informació més directa i més ràpida sobre la reincidència d’un mateix autor en diversos furts
 
2. Fer arribar aquest prec als Grups Parlamentaris al Congrés dels Diputats perquè impulsin una acció coordinada.
 
3. Fer arribar aquesta proposició al President del Congrés dels Diputats, al President del Senat i als Presidents dels Grups Polítics presents a ambdues cambres.”
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que no cal insistir en el que ha expressat el Sr. Fernández sobre la necessitat que propostes com aquesta conscienciïn els poders que tenen la capacitat per a fer els canvis legals necessaris. Senzillament per raons legals, per una millor contemplació dels delictes i per raons socials.
No cal recordar la falta de confiança i la certa sensació d’impunitat que té la societat i que s’expressa en totes les enquestes. La necessitat, també, d’arribar a un gran pacte nacional en àmbits essencials com són l’educació i la justícia, i que es puguin assolir reformes necessàries perquè fenòmens com la multireincidència sigui tractat de la manera que correspon.
Agraïm a CIU la seva receptivitat als canvis que ha proposat el nostre grup municipal.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que la multireincidència és un fracàs col•lectiu del qual se n’han d’analitzar les causes. Entenc que es vulguin buscar mesures a nivell judicial i penal però no ens podem oblidar de tractar les causes. No podem passar per alt la precarietat econòmica que estem vivint. Hi ha gent amb situació d’atur perllongat i sense subsidi, hi ha molta gent al nostre país sense papers i, per tant, sense drets formals per tenir accés a un lloc de treball. Hi ha, també, un gran nivell de fracàs escolar, una gran lentitud i desorganització del sistema judicial.
També hi ha un gruix important de persones que pateixen addiccions a substàncies, moltes d’elles il•legals, que l’actual marc legal fa que tenir accés a aquesta addició només es pugui fer tenint una gran quantitat de diners de forma periòdica. En resum, tenim una realitat social complexa que necessita mesures urgents, si no volem que aquesta realitat de multireincidència s’agreugi.
Una situació social de desigualtat comporta un augment de la delinqüència i, per tant, del sentiment d’inseguretat.
Solucions? Em sembla que podem tractar el tema judicial però també hem de tractar i assegurar una feina per a tothom, un habitatge estable i digne per a tothom i una formació tan àmplia com sigui possible i de qualitat.
Respecte al que deia el Sr. Mojedano de la confiança, de la impunitat, d’enquestes, és veritat. Però si ens remetem a les enquestes, la principal preocupació respecte a la delinqüència, no ve precisament per aquests petits furts, sinó per la corrupció dels partits polítics. I jo encara no he sentit aquí propostes per tal que, a nivell judicial i a nivell penal, no es tornin a repetir situacions de corrupció política. Hem vist que tenim delinqüència organitzada per part dels partits polítics al nostre país. Hauríem de començar per aquí.
Nosaltres ens hi abstindrem. Entenem que segurament el sistema judicial s’haurà de millorar, però creiem que, per sobre de tot, s’ha de fer incís en aquestes condicions socials si volem garantir aquest benestar social que tots volem.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa la seva posició favorable. Només vull fer esment de dues conseqüències que cal vigilar, sobretot, en el que és l’aplicació futura d’aquesta norma.
La primera és un criteri de proporcionalitat, respecte dels delictes més greus, que es pugui derivar de l’execució de sentències per acumulació de faltes. Delictes més greus com la corrupció.
D’altra banda, si s’incrementen, via agreujants, les penes de presó, s’haurà d’obrir un debat sobre la necessitat d’incrementar les places penitenciàries. Aquest no serà un debat agradable perquè es tracta d’unes instal•lacions que cap ajuntament vol.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, celebra l’acord que s’ha aconseguit, amb el màxim nombre possible de grups del consistori, per retrobar aquest text d’acord. Agrair, també, la disposició de CIU a sumar totes les sensibilitats i totes les propostes que s’han fet al voltant d’aquest tema.
El primer que cal és reconèixer que hi ha un problema de multireincidència. És un problema que no té una solució legal prou resolta. Nosaltres el que fem és reclamar. No n’hi ha prou de lamentar-nos que això existeix.
El codi penal vigent reconeix la multireincidència. Pensem que això es pot millorar. Hi ha esmenes que s’estan tramitant a Les Corts per a la millora d’aquest Codi Penal i altres mecanismes, com la pròpia gestió del registre de multireincidents, que requereix inversions informàtiques, o la seva aplicabilitat, amb figures noves com  els judicis ràpids. També per poder desenvolupar altres mecanismes legals, no solament els del Codi Penal, i reparar els mals que produeix aquesta multireincidència. La recent Llei de mediació permet, precisament, desenvolupar força coses en la línia del que coneixem a Mataró amb les ordenances de civisme i altres elements. 
Hi ha una disposició positiva del ministre de Justícia de tirar endavant aquests acords. Ens sembla que estem en la línia de resoldre aquesta qüestió.

El senyor Joaquim Fernàndez comenta, en referència als problemes a què ha fet esment el Sr. Safont-Tria, que és cert que aquests són problemes que té la societat actual. És cert, però, que la multireincidència també és un problema. Creiem que molts d’aquests problemes que el Sr. Safont-Tria ha exposat no van lligats estretament, perquè la multireincidència no és aquesta persona víctima de les desigualtats socials, sinó que, gairebé, és un professional de la delinqüència. Convido el Sr. Safont-Tria que de cadascun d’aquests problemes que ell ha exposat ens faci una proposta, com hem fet nosaltres en referència a aquest problema que avui ara ens ocupa. No tindrem inconvenient a fer aportacions, cosa que ell no ha fet en aquest cas.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 5 i  21 per venir referits a temàtiques coincidents.

5 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PPC, PSC, ICV-EUIA I ERC  SOBRE L’ANY INTERNACIONAL DE LA BIODIVERSITAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC, CIU i CUP  :
“Les Nacions Unides han declarat l'any 2010 com “Any internacional de la Biodiversitat”, just l'any en el qual la comunitat internacional s'havia fixat l'objectiu de detenir la pèrdua de biodiversitat en la terra.

L'Assemblea General de la ONU, amb la finalitat d'atreure l'atenció internacional al problema de la pèrdua contínua de la biodiversitat, pretén aprofitar aquesta commemoració per a posar en evidència la importància de la diversitat biològica en la vida humana, reflexionar sobre els nostres assoliments en la conservació de la naturalesa i posar de manifest la necessitat de redoblar els nostres esforços per reduir significativament el ritme de pèrdua de biodiversitat que existeix en el planeta, instant a tot el món a treballar per a salvaguardar-la.

El Conveni sobre Diversitat Biològica reconeix la funció essencial de les comunitats locals en la conservació de la biodiversitat. Especialment, les autoritats locals estan en una posició preeminent per sensibilitzar a l'opinió pública sobre temes relacionats a la biodiversitat i per a adoptar mesures que afecten directament a la qualitat del medi ambient i el benestar de la població. La pèrdua de la diversitat biològica influeix negativament sobre múltiples aspectes de la nostra vida quotidiana. Els governs locals ocupen un paper fonamental en el desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural del nostre país i de les seves regions.

És l'Administració més propera i que millor coneix els problemes dels ciutadans i des de la seva escala d'actuació local i en funció de les seves possibilitats i competències, tenen l'obligació moral de participar en la cura i manteniment de la naturalesa més propera. Potser una de les solucions per a fomentar la seva conservació, en la qual es duu treballant molt temps, és la posada en valor econòmic de la biodiversitat. Aquesta valorització té una evident projecció en la creació d'ocupació en les zones especialment castigades pel drama de l'atur. La naturalesa ha de ser un aliat en aquests moments de crisi i pot contribuir a superar aquest període difícil. A Europa, on un de cada sis ocupacions surten de medi ambient, es confirma aquesta tesi. Durant aquest any 2010, els governs i organismes internacionals han d'analitzar la situació en la qual es troba el patrimoni biològic del nostre planeta.

L'Assemblea General de Nacions Unides debatrà al setembre d'aquest any els objectius post 2010 en matèria de biodiversitat i a l'octubre se celebrarà en la ciutat de Nagoya (Japó) la 10a Conferència de les Parts del Conveni de Diversitat Biològica, en la qual han de fixar-se objectius a llarg termini per a la diversitat biològica el 2050, així com una sèrie d'objectius intermedis per a 2020.

D’altra banda, l’Ajuntament de Mataró va aprovar l’any passat el Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 de Mataró que inclou la línia estratègica de “Preservar la biodiversitat i gestionar els sistemes agroforestals” que s’estructura en tres programes orientats vers actuacions de protecció i propostes de gestió, incloent-hi un últim programa de prevenció de riscos naturals. Mataró té una notable diversitat d’hàbitats fruit de la varietat de sistemes naturals que conviuen al municipi, des dels ecosistemes boscosos del Parc del Montnegre i el Corredor fins al sistema litoral i l’alguer, passant per la zona agrícola de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix i la xarxa de rieres, algunes d’elles de molta entitat. Els sistemes naturals juguen un paper important en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies al seu efecte absorbidor del CO2, i en pateixen directament els efectes amb unes conseqüències encara poc conegudes.

Per aquests motius i d’acord als objectius plantejats en l’Any Internacional de la Biodiversitat 2010, demanem que es sotmetin a la consideració del Ple l’aprovació dels següents:
ACORDS

1.- Manifestar el suport a l´Any Internacional de la Diversitat Biològica i a les a les accions i activitats que es portin a terme per tal de frenar la pèrdua de biodiversitat.

2.- Adherir-se a la Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010 de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

3.- L’Ajuntament de Mataró aprofitarà la celebració de l’Any Internacional de la Diversitat Biològica per a millorar la consciència pública sobre la importància de salvaguardar la diversitat biològica i també sobre les amenaces subjacents a la biodiversitat, mitjançant la promoció d’activitats de sensibilització a nivell local.

4.- L’Ajuntament de Mataró incrementarà, en la mesura de les seves capacitats, la difusió dels assoliments arribats amb activitats, que ja han estat realitzats o que estiguin en desenvolupament en el municipi, promovent solucions innovadores per a reduir les amenaces a la biodiversitat.

5.- L’Ajuntament de Mataró encoratjarà als veïns i les organitzacions que actuïn en l'àmbit municipal a participar i prendre, de manera immediata, les mesures necessàries per a detenir la pèrdua de la biodiversitat.

6.- L’Ajuntament de Mataró estarà pendent del diàleg, dels objectius post 2010 en matèria de biodiversitat i de les mesures que s’han d'adoptar en el període posterior a 2010, per a incorporar-les a la seva agenda de manera prioritària.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

21 - PROPOSTA D’ADHESIÓ A LA “XARXA DE GOVERNS LOCALS + BIODIVERSITAT 2010”.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

“El Ple municipal de 1 d’octubre de 2009 va aprovar Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró (PLCC – Ag21M), nova formulació del document Agenda 21.
Les Nacions Unides han declarat l’any 2010 com “Any Internacional de la Biodiversitat”, com a referent per aturar la pèrdua de biodiversitat de la terra.

Dins el PLCC-Ag21M, es contempla aturar la pèrdua de biodiversitat a través de diverses línies d’actuació, alhora que pretén donar resposta conjunta al repte de mitigació de canvi climàtic, afavorint així les sinèrgies entre processos i la màxima valorització dels esforços realitzats al llarg dels darrers anys.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER: Signar la Declaració Compte Enrere 2010, d’acord amb el document que s’acompanya.

SEGON: Aprovar la proposta d’adhesió a la “Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010”, d’acord amb el document que s’acompanya.

TERCER: Notificar els presents acords al Secretariat Declaració Compte Enrere 2010 i a la Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010 de la Federació Espanyola de Municipis.

QUART: Notificar els presents acords als integrants del Consell Municipal de Medi Ambient.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que la CUP també té intenció de sumar-se a aquesta proposta. Per tant, hi votaran afirmativament. El risc que correm, però, és que aquest “Any Internacional de la Biodiversitat” acabi sent la fita d’un sol any, quan hauria de ser una fita permanent a defensar. Perquè biodiversitat significa riquesa i equilibri.
De la mateixa manera que el PP també s’ha afegit a aquesta proposta, m’agradaria que aquesta biodiversitat també la defenguéssim a altres nivells, com el cultural o el lingüístic.
Els riscos que he comentat són evidents perquè, en aquest país, la biodiversitat no ha estat mai al capdavant de les agendes polítiques. En aquest país no hem estat capaços d’elaborar una llei sobre la biodiversitat. Jo crec que es fan poques coses. Les dades són alarmants. Cada dia perdem biodiversitat. La perdem per la desforestació i nosaltres som els principals consumidors de fusta provinent de les selves tropicals. La perdem per l’agricultura i la ramaderia intensives. La perdem per la introducció dels transgènics. Europa ha incorporat noves espècies transgèniques i híbrides que posen en greu perill aquesta biodiversitat. La perdem per l’explotació directa de les espècies per la seva venda i que implica una captura desmesurada de certes espècies. La perdem per la destrucció d’hàbitats naturals pel desenvolupament de zones urbanes i industrials. Un altre factor que hi influeix també és la introducció d’espècies no autòctones.
Ens afegim a la proposta però no en tenim prou amb paraules. Cal passar a l’acció.

El senyor Pau Mojedano manifesta que és important aquest canvi que hi ha d’haver en la conscienciació respecte a la biodiversitat i en el necessari canvi que hi ha d’haver en les formes de viure. L’actual crisi econòmica és una oportunitat per a replantejar-nos algunes de les formes de viure. Estic convençut que aquesta crisi ens servirà per canviar els paradigmes interiors i els esquemes a través dels quals vivim, i veure que el futur passa per apropar-nos més a la natura i millorar i aprofundir en la relació amb la natura com a forma de viure.
Hi ha un aspecte important que és la responsabilitat individual. Aquí és on hi ha la gran diferència entre nosaltres i el Sr. Safont-Tria. Jo crec que la resposta no passa per l’enginyeria social, és a dir, que els canvis es dissenyin des dels poders públics, sinó perquè hom, personalment, ha d’arribar a la consciència d’aquesta necessitat, a través d’una millor formació, etc.
Respecte a la diversitat en sentit més ampli a què vostè ha fet referència, dir que a Catalunya hi ha qui es creu que parla en nom dels catalans. No es tracta d’agafar-se a la diversitat per dir “volem un país lliure”, sinó de fer un país d’homes i dones lliures.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna de nou la paraula al Sr. Safont-Tria, qui expressa que comparteix la idea que els canvis vénen des de les institucions i des del carrer. Per tant, endavant la consciència personal però, també, endavant la transformació des dels poders polítics.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió. 

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER REBUTJAR LA POSSIBLE INSTAL.LACIÓ D’UN “ALMACEN TEMPORAL CENTRALIZADO” (ATC) AL NOSTRE MUNICIPI I A QUALSEVOL ALTRE MUNICIPI DEL PAÍS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals PSC,  ICV-EUiA i ERC :

“Atès que la Ponència d’Energia del Congrés dels Diputats, en data 21 de desembre de 2004, va aprovar per unanimitat demanar al Govern de l’Estat que la gestió dels residus radioactius d’alta intensitat  procedents de les centrals nuclears espanyoles fos realitzada a través d’un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat.
Atès que s’ha prioritzat la construcció de l’MTC en municipis amb centrals nuclears o propers a aquestes instal•lacions,
Atès que el projecte COWAM, impulsat per l’AMAC, i amb el suport i participació del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l’Empresa Nacional de Residus (ENRESA), entre d’altres organismes i institucions, ha estudiat quin seria el millor procediment per a la tria de l’emplaçament de l’MTC.
Atés que des ENRESA, en col•laboració amb el Govern de l’Estat, ha de desenvolupar els criteris necessaris per a la instal•lació a l’Estat espanyol de l’MTC, i que és qui en un futur gestionarà aquesta instal•lació,
Atès que s’ha creat una comissió interministerial per establir els criteris que ha de complir l’emplaçament de l’MTC, i per tramitar les sol•licituds per acollir-lo entre els possibles interessats,
Atès que el Ple Extraordinari de l’Ajuntament d’Ascó va aprovar amb data 26 de gener de 2010 la seva candidatura per a la instal•lació de l’MTC per tal d’acollir els residus nuclears de tot l’Estat espanyol.
Atès que ENRESA ha reiterat que l’MTC no es podrà imposar a ningú,
Atès que el Govern de l’Estat i el mateix President del Govern han condicionat la instal•lació de l’MTC al fet que hi hagi un ampli consens social a la zona on s’ubicaria,
Atès que Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desballestament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.
Atès que aquests residus  d’alta activitat radioactiva tenen un gran potencial tòxic i suposen una amenaça per a la salut pública i el medi ambient, per a la qual no existeix cap solució tècnica satisfactòria enlloc del món, amenaça que comporta una afectació i unes conseqüències que tocaran de ple el territori que l’aculli, així com un ampli territori al seu voltant,
Atesa la llarga vida d’aquests residus, que emetran radioactivitat durant desenes de milers d’anys, la qual cosa fa que s’hipotequi el territori, no ja per a la nostra generació sinó també per a les generacions futures,
Atès que ningú pot condicionar, d’aquesta manera tant crítica, el nostre futur i el dels nostres descendents a tant llarg termini,
Atès que 124 ajuntaments i el Parlament de Catalunya han mostrat el rebuig a la possible instal•lació de l’MTC per a Residus Nuclears a les comarques de la Ribera de l’Ebre, la Terra Alta i el Baix camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

La CUP, el PSC, ICV-EUiA i ERC proposen al Ple la presa dels acords següents:

1. Mostrar el rebuig per la possible instal·lació a Catalunya d’un Magatzem Temporal Centralitzat per a Residus Radioactius d’Alta Activitat.
2. Sol·licitar al Govern de l’Estat espanyol que, tenint en compte allò que disposa en conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions en els afers ambientals i atesa la manca de consens territorial i social, desestimi de manera definitiva la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears a qualsevol terme municipal de Catalunya.
3. Fer arribar aquest acord al President del Govern de l’Estat, als grups polítics amb representació al Congrés de Diputats, i al parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a l’Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), així com a Ecologistes de Catalunya.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió deixa constància del vot afirmatiu del grup municipal de CIU. Des del màxim respecte a l’autonomia municipal i a l’Ajuntament d’Ascó, creiem que aquest és un tema de país, és un tema territorial que va més enllà d’un sol municipi. Per això, l’11 de març del 2008 al Parlament de Catalunya, CIU amb ERC i ICV ja va aprovar una proposta de rebuig a la possible instal•lació d’un magatzem temporal centralitzat com el que estem debatent.
Dir al Sr. Safont-Tria que nosaltres aquesta tarda hem contestat un correu, quan la Sra. Quiteria Guirao ens ha facilitat el text definitiu, dient que, fins i tot, no teníem inconvenient a figurar com a proponents. En tot cas, el nostre vot serà afirmatiu.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que aquest tema és complex en dos sentits.
En primer lloc, aquest tema requereix coherència. Això deriva d’una regulació, a nivell d’Estat, que es va fer quan el Sr. Montilla era ministre d’Indústria. Com és possible que, en una qüestió que prové d’una regulació a nivell d’Estat d’un govern socialista, algunes de les forces que avui estant votant a favor de la proposta votessin, en aquell moment, al Congrés dels Diputats, a favor de la regulació que possibilitava el que ara es vol negar?
Hi ha, també, un aspecte de sentit comú. Aquest és un debat estratègic. Potser hem de canviar d’estil de vida, però mentre no el canviem i la societat tingui les necessitats que té, aquest país no és competitiu. En l’àmbit energètic depenem de factors externs. Estem pagant l’energia a preu d’or. Les energies renovables, que són la gran aposta, no són encara viables com a única font. No hauríem de tirar endavant abans propostes com aquesta, tant al Parlament de Catalunya com als ajuntaments? Hauríem d’intentar fer un debat seriós i explicar als ciutadans qüestions com són el risc tècnic i científic d’aquest tipus d’instal•lacions.
En certa manera s’atempta contra la llibertat d’un ajuntament de demanar la instal•lació, quan això ho possibilita la llei votada per alguns dels partits que ara diuen que no.
L’energia nuclear, a dia d’avui, és necessària. A França, a Finlàndia, estan posant en marxa centrals nuclears. Països com Suècia o Holanda han fet marxa enrere en el seu posicionament inicial de no tirar endavant instal•lacions d’energia nuclear. Per tant, mentre no hi hagin altres alternatives, la necessitem. Nosaltres ens abstimdrem.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, puntualitza alguna de les coses que s’han dit.
El Sr. Montilla fa bé de fer cas al territori. En la Comissió Interministerial que es va crear el 2006, es va fer un afegitó a la proposta que presentava el Govern en què es deia que l’emplaçament ha d’assegurar la consecució del major consens social, territorial i institucional, especialment en les comunitats autònomes i les entitats locals afectades. Per tant, el govern de Catalunya fa bé de fer-se ressò d’aquest consens que hi ha.
D’altra banda, Alemanya, que és el motor d’Europa, està fent el seu pla de desmantellament de centrals nuclears. Està apostant per les energies renovables. I la Sra. Merkel, que no és molt d’esquerres que diguem, l’està executant en el seu segon mandat. Per tant, és possible tenir un altre sistema energètic. En aquest sentit, és coherent oposar-se al fet que aquest magatzem temporal s’instal•li a Catalunya.

El senyor Pau Mojedano comenta que està molt bé que el Sr. Montilla vulgui consens al territori. El problema és que estem parlant d’un debat estratègic. És una qüestió, fins i tot, d’àmbit europeu. La sensibilitat i la preocupació jo també la tinc. El que passa és que, en qüestions com aquesta, és molt fàcil enviar missatges a la ciutadania que no s’acabin d’entendre. En un debat estratègic no és tan important el consens polític, com el fet d’arribar, a través d’estudis, al rigor o les determinacions tècniques i científiques, que ens permetin afirmar, d’una manera clara, el risc d’aquest tipus d’instal•lacions. 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS

ALCALDIA

7 - PROPOSTA DE MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIONS INFORMATIVES MUNICIPALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les  Comissions Informatives Municipals.

En data 19 de febrer de 2010 el Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca va presentar la seva renúncia com a regidor d’aquest ajuntament, renúncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 4 de març de 2010. En substitució del Sr. Ferrando, s’ha elevat proposta a la Junta Electoral Central per procedir al nomenament de la Sra. Anna Martínez Duran.

En data 8, 9 i 30 de març de 2010, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica els canvis realitzats dins del seu grup en les Comissions Informatives Municipals en el sentit següent :

- En la CMI de Serveis Centrals el Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca serà substituït per la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar. 
- En la CMI de Serveis Personals la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar serà substituïda per la Sra. Anna Martínez Duran, condicionada a què la Sra. Martínez prengui possessió del seu càrrec abans de que s’adopti el present acord.
- En la Comissió Informativa Especial de Comptes el Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca serà substituït per la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar,

A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal PPC,   es proposa per aquesta Alcaldia a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent acord :

Únic.-  Modificar la composició de les Comissions Municipals Informatives següents:

- CMI de Serveis Centrals substituir la vocalia del Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca per la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

- CMI de Serveis Personals en el sentit de substituir la vocalia de la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar per la Sra. Anna Martínez Duran, ambdues regidores del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, condicionada a què la Sra. Martínez prengui possessió del seu càrrec abans de que s’adopti el present acord.

- Comissió Especial de Comptes substituir la vocalia del Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca per la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

8 - DESIGNACIÓ DE VOCALS PER AL CONSELL GENERAL DEL CONSORCI MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ.
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“En data 1 d’octubre de 2009 el Ple de l’Ajuntament de Mataró, reunit en sessió ordinària, va aprovar definitivament la creació, constitució i els estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. 

Aquest Consorci té per objecte, entre d’altres, la gestió del Museu d’Art Contemporani de Mataró - Col•lecció Lluís Bassat com a institució dedicada a l’exhibició de la col•lecció d’art Lluís Bassat, així com a l’adquisició, la conservació, l’estudi, l’exposició i la interpretació educativa d’obres d’art contemporani, amb una atenció especial per l’obra dels artistes catalans o relacionats amb Mataró, el Maresme i Catalunya.

D’acord amb l’article segon dels estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró constitueixen el Consorci, com a entitats fundadores, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat.

L’article 7.2 dels estatuts del consorci abans esmentat indica que “ Integren també el Consell General fins a un màxim de 12 vocals, designats per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat”.

En conseqüència cal procedir al nomenament dels vocals que a proposta d’aquesta Corporació integraran el Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. 

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

Primer.- Designar com a vocals al Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró a les persones que es relacionen a continuació:

Sra. Rosa Codina-Esteve
Sr. Pere Gonzàlez Coll (Perecoll)
Sr. Josep Serrano Blanquer
Segon.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que quan el seu grup municipal, concretament el Sr. Joaquim Fernández i ell mateix, van estar discutint les al•legacions que van fer en relació amb l’aprovació inicial dels Estatuts del Consorci, un dels punt essencials i controvertits era el fet que CIU entenia que els grups municipals del consistori haurien de tenir representació proporcional al Consell General del Consorci. Se’ns va dir que aritmèticament era impossible, però, alhora, vam tenir la sensació que es buscaria una fórmula perquè aquesta participació dels grups municipals es concretés d’una manera o altra. Això, fins ara, no s’ha fet i, pel que veig, no es farà perquè els noms ja estan designats. En tractar-se d’un tema de ciutat, que nosaltres considerem molt important, el que s’hauria d’haver fet, com a mínim, és consensuar aquests noms. Això no vol dir que nosaltres tinguem res en contra amb els noms. Ni amb el Sr. Josep Serrano, ni amb el Sr. Pere Coll, ni amb la Sra. Rosa Codina Esteve. Entenem que estan capacitats per a realitzar aquesta feina dins el Consell General. És per tot això que ens hi abstindrem.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que la seva opinió va en la línia del que ha dit el Sr. Martínez, amb el màxim respecte per les persones i la seva qualificació. Políticament no podem sentir del tot nostres aquests nomenaments. Per tant, ens hi abstindrem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Entenem que hagués estat molt més correcte que aquests noms s’haguessin consensuat.

El senyor Sergi Penedès explica que els Estatuts del Consorci es van aprovar majoritàriament. Aquest procés, si no ha estat unànime, ha estat aprovat majoritàriament. Crec recordar que va ser amb l’abstenció del grup de CIU i de la CUP. Per tant, lamento que el PP, que hi va votar favorablement, ara passi a abstenir-s’hi.
Respecte a l’al·legació a què feia referència el Sr. Martínez, que demanava que la representació al Consell General fos proporcional als diferents grups municipals, més enllà del fet que numèricament no era possible, els deia que el perfil de les persones que havien de formar part del Consell no era el de mers representants dels grups municipals, sinó persones representatives de l’acord polític que tenim en aquest tema. Aquesta ha estat la voluntat a l’hora de designar aquestes persones; persones qualificades i representatives d’aquest acord.
Lamento si he pogut fallar en les formes a l’hora de comunicar-los amb antelació les persones i a l’hora de debatre més el seu perfil.

El senyor Pau Mojedano explica que el seu grup va votar a favor dels Estatuts confiant en què el Sr. Penedès consensuaria això amb els grups municipals. Aquest és el motiu de l’abstenció.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

- Institut Municipal de Promoció Econòmica-

9 - TRASLLAT I ADJUDICACIÓ DELS MAGATZEMS DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el 8 de maig de 2008 va aprovar l’acord que es va votar i aprovar per l’assemblea de venedors del mercat de la Plaça de Cuba, amb l’objectiu d’actualitzar i revitalitzar el mercat municipal de la Plaça de Cuba, mitjançant l’adequació estructural, física i comercial a les noves exigències i realitzats comercials.

Els punts 10 i 12 del citat acord contemplen que “A l’espai creat al forjat, sobre l’autoservei, es situaran les cambres frigorífiques i magatzems” i “El mercat de la plaça de Cuba disposarà de magatzems individuals en relació amb als actualment presents en el mercat. Per l’actualització de les concessions administratives dels magatzems es liquidaran a 478 €/m2, en concepte d’actualitzacions de les concessions a aquells que ja en tenien, per als titulars que assoleixin una concessió administrativa de vell nou el cost de sortida serà de 900 €/m2.”

Així, amb motiu de la remodelació del mercat, els magatzems que feien servir els sis titulars de concessions a la planta -1, on ara s’ubicarà l’aparcament, s’han enderrocat i s’han traslladat de la planta +1, modificant-se la superfície a ocupar.

Per altra banda, les persones concessionàries que no eren titulars d’un magatzem han sol•licitat mitjançant les compareixences que consten a l’expedient com annex 1, l’adjudicació d’aquells que restessin vacants un cop finalitzades les obres. 

Atès que, els magatzems són propietat de l’Ajuntament de Mataró per la seva condició de bé de domini públic.

Atès que la concessió de l’ús privatiu dels magatzems ha de correspondre a una titularitat de lloc de venda, i seran utilitzats per les persones concessionàries, de la manera i amb les condicions que en cada moment estableixi l’Ajuntament, alhora que la finalització de la concessió administrativa del lloc de venda per qualsevol de les causes establertes, comportarà necessàriament la del magatzem corresponent.

Atès que, per cada magatzem només consta presentada una sol•licitud i per tant no hi ha concurrència competitiva per l’adjudicació dels mateixos.

Atès que, en virtut de l’acord reproduït al paràgraf segon, la liquidació de la quantitat resultant en concepte d’actualització de les concessions dels magatzems per aquelles persones concessionàries que ja en tenien, resta subjecte a la quantia de 478€/m2, i la liquidació en concepte de noves adjudicacions a la quantitat de 900€/m2.

Atès que la naturalesa jurídica de la relació que vincula a l’adjudicatari amb l’Ajuntament és la de concessió de l’ús privatiu de béns de domini públic, resultant aplicable els articles 243 a 265 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny i article 60 del Reglament de patrimoni dels ens locals.

En vista de tot l’exposat, la Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró PROPOSA al Ple Municipal l’adopció del següents acords:

Primer.- Autoritzar el trasllat als magatzems resultants de les obres de remodelació del mercat de la Plaça de Cuba, respecte de les persones concessionàries i magatzems següents:

Titular Numeració nous magatzems Superfície nova Superfície antiga

Titular	Numeració nous magatzems	Superfície nova	Superfície antiga
35252706-P	7	4,80 m2	4,56 m2
38758793-K	9	4,50 m2	12 m2
38774077-X	10	6,60 m2	5 m2
77531158-K	8	5,50 m2	3,10m2
B-6049007	1	8,60m2	10,55m2
E-60936044	12 (local)	49 m2	20,45m2

Segon.-  Adjudicar els magatzems vacants a les persones concessionàries següents:

Titular Numeració nous magatzems Superfície nova
 

Titular	Numeració nous magatzems	Superfície nova
38746235-K	5	6.85 m2
38758879-S	4	4,40 m2
38765365-S	6	3,05 m2
38774321-R	11	4,80 m2
38775766-C	2	7.35 m2

Tercer.-  Aprovar la relació de titulars i d’imports de les liquidacions que els titulars de les concessions han d’abonar, en concepte de trasllat i adjudicacions dels magatzems, que consten a l’annex 2.

Quart.- Establir que les condicions d’ús de les concessions seran les establertes al Reglament d’Organització i Funcionament del Mercat de la Plaça de Cuba que estigui vigent.

Cinquè.- Notificar la present resolució a les persones interessades i al Servei d’Ingressos a l’efecte de realitzar les notificacions de les liquidacions.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. El que ens ha explicat la Sra. Romero és un tema de tràmit que s’havia de fer. A més, no existirà licitació perquè coincideixen els magatzems nous amb la gent que ho ha demanat. Per tant, no té més transcendència que aquesta.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

10 - DONAR COMPTE DEL DECRET NÚM. 1724/2010 DE 26 DE FEBRER RELATIU A L’APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L’AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS, EXERCICI 2009.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna compte del següent decret :

DECRET
1724/2010 de 26 de febrer
Assumpte: GE - Aprovació liquidació Pressupost exercici 2009 Ajuntament i Organismes Autònoms.
Òrgan: ALCALDIA

Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril.

HE RESOLT:

PRIMER.- Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2009 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró: 6.419.325,08 euros        

Institut Municipal d'Educació: 131.478,55 euros              

Institut Municipal d’Acció Cultural: -20.185,15 euros                  

Institut d'Esports: 34.761,55 euros                            

Institut Municipal de Promoció Econòmica: -21.242,56 euros 

SEGON.- Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat (III) en els següents imports: 

Ajuntament de Mataró: 7.171.670,50 euros                       

Institut Municipal d'Educació: 7.144,70 euros               

Institut Municipal d’Acció Cultural: 2.697,47 euros               

Institut d'Esports: 23.287,41 euros                          

Institut Municipal de Promoció Econòmica: 1.794,63 euros               

TERCER.- Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2009 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria total (I) :

Ajuntament de Mataró: 14.679.882,19 euros

Institut Municipal d'Educació: 228.941,52 euros             

Institut Municipal d’Acció Cultural: 2.893,41 euros             

Institut d’Esports: 25.986,88 euros
                                
Institut Municipal de Promoció Econòmica: 281.136,42 euros                

Excés de finançament afectat (II) :

Ajuntament de Mataró: 7.437.171,37 euros        

Institut Municipal d'Educació: 68.367,42 euros                 

Institut Municipal d’Acció Cultural: 0,00 euros                

Institut d'Esports: 0,00 euros                                                  

Institut Municipal de Promoció Econòmica: 297.949,34 euros

Romanent de tresoreria per a despeses generals (IV) : (I-II-III)

Ajuntament de Mataró: 71.040,32 euros          
            
Institut Municipal d'Educació: 153.429,40 euros                            

Institut Municipal d’Acció Cultural: 195,94 euros                

Institut d'Esports: 2.699,47 euros                                          

Institut Municipal de Promoció Econòmica : -18.607,55 euros                      

QUART.- D'acord amb el que disposa l'article 193.4 de la Reial decret 2/2004, de 5 de març, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc.”

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el que s’aprova ara és la liquidació pressupostària. Això és previ a la presentació i aprovació del Compte General, amb el qual tindrem més dades i podrem constatar exactament quina ha estat la davallada entre ingressos i despeses.
Tal com ha dit la Sra. López, els ingressos corrents han sofert una forta davallada —uns 2.500.000 d’euros menys—, sobretot pel que fa a l’impost de la construcció i a la participació en els ingressos de l’Estat. L’execució de les despeses, però, han estat pràcticament del 100%. Es confirma, amb aquesta xifra, que, malgrat assolir un romanent de tresoreria conjunt positiu de 208.000 euros, la tensió de tresoreria és evident. Un exemple d’això és el saldo de disposició de tresoreria que és de 14,9 milions d’euros dels 30 milions possibles. Aquesta xifra va lligada directament a la situació de les empreses públiques, especialment del grup PUMSA. Tot plegat fa que l’endeutament sigui del 102,39%. L’any anterior aquest va ser del 79,39% i l’any 2007 del 79%. Cal recordar que el límit legal fins a l’any 2009 era del 110% i en el pressupost 2009 ara d’un 102,39%. No anem tan bé com diu.
És curiós com el percentatge d’execució d’ingressos, per exemple, en el capítol 3, que són les taxes i d’altres ingressos, és superior al 100% en la majoria de casos. La taxa de la brossa està per sobre del 100% d’execució i les multes i sancions estan en més d’un 120% d’execució. Pel que fa al capítol 2 d’impostos indirectes, només hem executat un 35%. Això és un efecte dels problemes que tenim amb el tema del Corte Inglés i les previsions que havíem fet.
Ja els vam dir en el discurs d’ordenances fiscals del 2010 que s’haurien d’haver plantejat una política de contenció, no només de cara al pressupost 2010, sinó que hauria d’haver estat el pal de paller de les seves polítiques de fiscalitat. L’augment dels impostos i taxes fiscals que vostès van preveure per al pressupost 2009 no té res a veure amb aquesta política de contenció rigorosa i aquesta prudència, perquè van pujar un 4,7%, quan l’IPC real va ser de l’1%.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en el debat inicial del pressupost 2009 explicava que quan la realitat s’oculta i se substitueix per aparences i paradoxes, tot és possible. Sobretot si es compta amb la complicitat i la resignació de la resta de forces polítiques i de la ciutadania. En aquest cas, vostès no comptaran amb la complicitat d’aquest grup municipal.
Aquell pressupost era totalment irreal i distant de la realitat. Aquella situació necessitava un gran acord. Ara, la Sra. López està confirmant que vostès actuen amb els mateixos criteris de llavors. Els mateixos criteris ens portaran als mateixos resultats. En aquest cas serà un increment de la pobresa de la ciutat. Ja veiem quines són les dades de conjuntura econòmica i tots els informes econòmics que ens parlen de l’índex de creació d’empreses i de la situació d’atur d’aquesta ciutat.
Vostès han d’arribar a grans acords amb tots els grups. Si som capaços de recollir idees, podrem afrontar millor la crisi econòmica. També generaran un valor indispensable, que és la confiança. La psicoeconomia diu que la situació econòmica de les societats depèn, en gran part, de la percepció de les realitats. En aquest sentit, quan hi ha una davallada de la confiança dels ciutadans en aquest govern, és molt bo traslladar el missatge que estem d’acord en com afrontar la crisi.
Si no anem a reformes estructurals, la davallada d’ingressos s’haurà de compensar d’alguna manera. Ja s’apunta com serà. Serà increment d’impostos directes, és a dir, anirem a la butxaca del ciutadà i intentarem compensar aquesta davallada d’ingressos, amb un cost social important, a través de multes i sancions, a través de l’aigua i de la brossa, etc.
Per tant, el primer punt important de l’informe de la Sra. López diu que no hi ha novetat, que tot segueix igual i que anem pel mateix camí.
Quant a les magnituds i les dades pressupostàries dels informes que ens ha passat el Govern, es manté el bon comportament de l’IBI que compensa, en certa manera, la caiguda de l’IAE. En aquest capítol hem complert el pressupostat.
Respecte al capítol 2, es constata que la seva previsió de recaptació per l’ICIO no podria cobrir, ni de lluny, el que es pressupostava, i que la caiguda d’aquest capítol seria més gran del que deien vostès. S’ha executat, només, un 35,1%, és a dir, quasi 3 milions de desviació.
En referència al capítol 3, en principi se’ls hauria de felicitar perquè la seva execució del 101% s’ha ajustat més o menys al previst. El que passa és que, analitzant amb detall, ens hem de preguntar com compensen vostès la desviació en la taxa de llicències urbanístiques, que només s’ha executat en un 62%. Ho fan amb les multes: tot i que ja s’havia pressupostat un increment abusiu, ara s’ha executat fins i tot per sobre d’aquest increment, un 120%. Potser tenien raó els policies quan donaven a entendre una certa pressió. Podrien comparar les dades amb altres ciutats i veuríem que són esgarrifoses. Ni de lluny s’apropen al nivell de recaptació que, per aquest concepte, presenta la ciutat de Mataró. Una altra taxa que se salva en aquest capítol és l’ocupació del sòl. Des d’aquest grup municipal, però, s’ha rebut la queixa d’expositors, firaires, etc., de l’increment abusiu que havia tingut aquest concepte.
Quant al capítol 4, la participació en els tributs de l’Estat s’ajusta al pressupost. Hem de tenir en compte que estem parlant que és en relació a un exercici en què, si bé ja es preveia una caiguda, no són els exercicis que es preveuen més complicats, en relació amb els quals ens vindrà aquesta participació, que són el 2009 i el 2010.
Respecte a la despesa, en el capítol 1 de despesa de personal, el Govern ens fa creure que hi ha hagut una certa contenció de la despesa. Nosaltres veiem un cert maquillatge que dóna a entendre el contrari, que no hi ha hagut reducció real, sinó un increment. Al principi de l’exercici, es pressupostava un increment de la despesa del 4,07%, del 2008 al 2009, de 28.400.000 euros a 29.600.000 euros. A mitjan exercici, hi ha una variació pressupostària, per generació de crèdit i trasllat de partides, que acaba en un pressupost real de 30.900.000 euros, que s’executa en 29.300.000 euros. Durant tot l’any diuen que s’està executant un 5% menys del pressupostat quan, realment, al final s’han gastat al voltant de 900.000 euros més que al 2008, és a dir, un increment del 3,17%.
Pel que fa als capítols 2 i 4, la situació és similar al que dèiem abans. És a dir, del 2008 al 2009 es pressuposta un increment del 4,64% entre els dos capítols, durant la seva execució s’augmenta a un 6,5% i, al final, s’executa en una mica més d’un 96%. Però, realment, el que hi ha hagut és un increment de despesa de béns i serveis respecte al 2008 de més d’1.100.000 euros, un 4,02%, i més de 3.100.000 euros respecte el capítol 4 de transferències, que suposa un 10% d’increment respecte al pressupost del 2008.
Quant al capítol 3, hi ha una disminució substancial. Hem tingut la fortuna de la despesa financera per la baixada dels tipus d’interès.
Respecte a la despesa de capital, és difícil d’analitzar perquè tenim el tema del FEIL, que es modifica durant l’exercici. Donat que les partides del FEIL són finalistes i està compromesa la seva execució durant l’exercici, sembla que aquesta execució del 80-62% de la qual ens informen, 9.000.000 d’euros per sota del pressupostat, amagarien que darrera de tota aquesta inversió del FEIL, la que s’havia previst fer sense el FEIL o bé s’ha retardat en la seva execució, o bé s’ha posposat per a altres exercicis. La conclusió seria que respecte d’aquella inversió inicialment prevista hi ha hagut una davallada considerable, posant de banda el tema del FEIL. Hi ha també una dràstica reducció de les transferències de capital; 53,46% del pressupostat. Seria bo estudiar l’execució de l’Ajuntament i dels organismes autònoms d’una manera més desvinculada.
Pel que fa a l’aspecte de l’endeutament, nosaltres els hem dit que s’equivocaven quan, en època de bonança econòmica, anaven incrementant l’endeutament any rere any. Nosaltres defensàvem una política d’endeutament contracíclica. Vostès s’han acabat prenent com a ordinaris uns ingressos provinents d’una activitat immobiliària que eren extraordinaris. Ja els dèiem que això es veia a venir. Vostès tenen la responsabilitat per aquesta imprevisió. Ara estem patint les conseqüències a través d’una davallada dels ingressos i a través d’un endeutament que està arribant a nivells molt perillosos. Això ha de portar, per força, uns canvis estructurals. Aquest endeutament ve agreujat, no només per la situació del mercat i la dificultat d’aconseguir finançament per a operacions de la nostra empresa municipal PUMSA, sinó també per la pròpia mala gestió de l’empresa. Tot això en el marc d’una ciutat que té un 21% d’atur i que, per tant, necessita altres polítiques i no aquesta línia de continuïtat que deia la Sra. López.
Tenim projectes estratègics molt importants al davant —el projecte Mataró Marítim, el Tecnocampus— i necessitaríem tenir més marge de maniobra i més capacitat per poder fer inversió estratègica. El resultat d’això són uns pressupostos on les accions contemplades per tirar endavant aquests projectes són, pràcticament, inexistents.
Vostès ens dibuixen una perspectiva de futur molt poc interessant. D’una banda es veu una major aportació dels impostos directes en els ingressos, igual que les taxes i els preus públics, que pujaran sensiblement. Hi ha una disminució de les transferències corrents, que patirà una davallada més gran de la que vostès ens representen. La despesa seguirà aproximadament la mateixa tònica, això vol dir que seguirem sense la voluntat de fer aquestes reformes estructurals tan necessàries. No es preveuen, per tant, grans canvis i això són males noticies. Els canvis vindran segurament motivats per necessitats puntuals i no pas per la voluntat de tirar endavant projectes que aquesta ciutat necessita.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que s’ha de valorar positivament la tasca feta pels tècnics de la casa. S’ha de tenir en compte, però, que les tendències no són positives.
Respecte a les dades financeres, l’endeutament és preocupant i hem de començar a tenir en compte que la realitat que vivíem els últims anys no és l’actual i, per tant, les polítiques d’endeutament també han de canviar en aquest sentit. L’endeutament en què s’inclouen els avals ja arriba a la xifra de 117 milions d’euros i la de sense avals a 98 milions d’euros. La política que podrà fer PUMSA no serà la mateixa perquè la realitat del mercat és diferent. Aquesta crisi no serà passatgera. Serà molt més profunda i molt més estructural del que pensem. Per tant, aquelles polítiques d’inversió en les quals es preveuen unes vendes a curt termini, s’haurien de replantejar immediatament i entendre que l’endeutament no pot aguantar l’actual situació que vivim a nivell econòmic.
S’ha consolidat aquesta mancança d’ingressos, tal com estava previst. 2,4 milions d’euros menys, en part, perquè han disminuït els ingressos i els tributs per part de l’Estat però, també en part, perquè operacions que es preveia que es consumarien, com l’arribada del Corte Inglés, no s’han produït. En conjunt, les operacions urbanístiques també han disminuït les aportacions a les arques municipals. Haurem de tenir en compte la nova realitat quant als ingressos en aquest apartat per als anys 2009, 2010 i els propers a partir d’ara.
Les despeses han disminuït. La pregunta és: fins on haurem de baixar? Disminuïm les despeses a canvi de disminuir serveis. La despesa personal també haurà d’acabar disminuint. Hem tingut la sort que al 2009 els interessos han baixat i això ha facilitat que les despeses no fossin tan elevades com teníem previst, però aquesta realitat no serà permanent. Hem de fer un replantejament seriós de la realitat pressupostària dels ajuntaments i s’ha de fer força per a canviar aquesta tendència que ens deixa, a nivell municipal, amb greus mancances, en una realitat en què cada cop hem de donar més solucions que es fan des de la ciutadania, d’una manera justa.

La senyora Montserrat López respon que el seu discurs no ha estat cofoi sinó realista, a l’hora de plantejar les dades. Ara no estem tornant a fer el debat del pressupost del 2010, estem fent la presentació on donem compte de la liquidació del pressupost. Aquest el vam fer fa pocs mesos i tots vostès van tenir l’oportunitat de fer-hi les seves aportacions.
Dono la raó al Sr. Mojedano, no hi va haver canvis. Aquestes idees que vostés diuen que tenen no van arribar, i per això no les vam poder discutir i, per tant, no les vam poder estudiar i incorporar en el pressupost 2010. És a dir, no és que no tinguem voluntat de  parlar ni de consens, és que no ens van fer propostes. Això passa any rere any i, per tant, també és una de les coses que tampoc canvia.
Hem de reconèixer que són unes dades positives. Els resultats de l’exercici anterior continuen sent positius. Aquesta és una molt bona notícia perquè la situació actual és molt complicada. Cada dia es parla d’ajuntaments que tenen moltes dificultats i que estan fent coses molt dràstiques com, per exemple, fer fora personal, demanar préstecs al Ministeri, etc. Nosaltres no tenim aquesta situació, per molt que vostès ho vulguin pintar tot molt negre.
Pel que fa a la fiscalitat, hem incrementat el tema de l’IBI, no per la pressió fiscal, sinó perquè hem fet una feina molt important i molt necessària de revisar tot el tema del cens i tots aquells rebuts endarrerits. Hem aconseguit liquidar 1.400.000 euros més de tots els rebuts endarrerits. Això explica per què estem per sobre del pressupostat inicialment. També, perquè hem incrementat en un 6% el nombre de rebuts, és a dir, unitats fiscals, que hem pogut valorar, incorporar al padró i, per tant, generar un nou rebut i l’hem cobrat. Això explica aquest increment de l’IBI.
Respecte al tema de l’ocupació del sòl, em sap greu que digui que pressionem molt els firaires. Si hem aconseguit aquestes xifres tan importants és perquè hem incidit molt en el tema d’inspeccions, sobretot en actuacions sobre les operadores de telefonia mòbil. Aquí hem liquidat 1.200.000 euros més que en anys anteriors.
Ens vam equivocar amb l’ICIO, ho reconeixem. Un pressupost és una previsió i, per tant, ens podem equivocar. El pressupost ha de ser flexible i viu. Ens vam equivocar també amb la plusvàlua, perquè hem fet una execució molt més alta de la que prevèiem, atenent la situació que ens envoltava. Vam pressuposar que tindríem menys intercanvis per compravenda i resulta que n’hem tingut més i alguns d’ells han estat per imports de valors cadastrals superiors. Això fa que també s’hagi incrementat aquesta execució de la plusvàlua, no perquè hàgim incrementat aquesta pressió fiscal.
Quant al tema de multes, nosaltres vam preveure, en el pressupost del 2009, el mateix import que l’any anterior. Hem recaptat més, però això depèn de la tipologia de la infracció comesa i, per tant, de la sanció associada. L’any 2009, el número de multes posades ha estat inferior a exercicis anteriors com, per exemple, l’any 2007. Municipis més petits que nosaltres posen moltes més multes que nosaltres. Per exemple, Vic està molt per sobre de nosaltres. Posen pràcticament el doble de multes que nosaltres. És el cas, també, de Granollers, d’Igualada o, fins i tot, d’Alella.
Pel que fa al percentatge d’execució de la inversió, aquest any hem fet una major inversió. El percentatge d’execució ha estat molt més elevat. El FEIL l’hem executat pràcticament en la seva totalitat.
Quant a les inversions de l’Ajuntament els he dit que, només tenint en compte l’execució de les obres de l’Ajuntament, també havíem incrementat un 11% l’execució de l’any anterior. Per tant, hem millorat, perquè any rere any ho anem fent. Si no podem arribar al 100% és perquè vostès saben que tenim subvencions que es van gastant durant diversos anys, ja que anem executant projectes que tenen un període de més d’un any i, per tant, amb un any no executem el 100%. Vam intentar preveure un import important per ajudes a rehabilitació d’habitatges i ascensors i, malauradament, no hem executat el 100% del que havíem previst, malgrat l’esforç. 
Pel que fa al capítol 1, vostè diu que hem pujat i jo li diria que no. De fet, li vaig passar tota la documentació on s’explica clarament en què hem baixat. Hem baixat 1.600.000 euros. Hem fet un esforç importantíssim de més de 800.000 euros no cobrint vacants que s’han produït durant l’any, o no aplicant el total de la productivitat ni els augments que havíem consensuat.
Respecte a l’endeutament, és veritat que estem molt endeutats, però estem molt lluny del 110% que permetia abans la llei. Ara permet un 125%. Nosaltres, tenint en compte els avals, arribem a un 102%. Vostès saben que aquests préstecs només es paguen una vegada, és a dir, o els paga l’empresa municipal o ho pagarem nosaltres. No ho pagarem dues vegades. Per tant, aquesta doble imputació de l’endeutament és falsa, perquè no es produirà. Per tant, realment, tenim un 86% d’endeutament. Seria absurd no aprofitar unes millors condicions que ens ofereixen a nosaltres per ajudar les empreses. Les empreses són una eina de l’Ajuntament, són l’Ajuntament i, per tant, hem de buscar les millors condicions pel global. Ajudem les empreses però, també, fem un esforç important en temes de tresoreria. Vostès  saben que, a curt termini, estem fent un esforç molt important per pagar als nostres proveïdors a 60 dies. Estem també suportant els ajornaments i fraccionaments en el pagament dels tributs per part dels nostres ciutadans. També estem assumint un sobrecost per retards en els deutes que tenim nosaltres, és a dir, subvencions. Són pagaments que se’ns demoren i això es paga, també, amb tresoreria.
No diguin que tenim dificultats per a obtenir finançament bancari perquè no és cert. Tenim solvència. La nostra garantia són aquests resultats positius que fan que els bancs confiïn en nosaltres per retornar aquests préstecs.

La senyora Carolina Soler remarca que la Sra. López no ha rebatut cap de les xifres que ella ha dit. Vostè ens compara amb altres municipis i a mi m’agradaria comparar-nos amb altres municipis que tenen auditoris, tenen teatres com Déu mana i tenen altres coses que nosaltres no tenim.
Quant al tema de la policia i de les multes, nosaltres hem demanat un estudi comparatiu per saber si la nostra policia està en els mateixos nivells, tant d’ingressos com de capacitat, amb la resta de policies de l’Estat.

El senyor Pau Mojedano incideix en què hi ha hagut més despesa en el 2009 que en el 2008. Com s’ho pensen fer vostès si els ingressos baixen i no som capaços d’afrontar un pla de reducció de despeses? Com poden vostès mantenir aquesta línia de gestió econòmicofinancera a l’Ajuntament?
Jo no els diré que no facin la feina seriosament, però una cosa és el rigor en la feina i l’altra cosa és la capacitat que ha de tenir un polític d’impulsar la ciutat i afrontar les reformes necessàries que té la institució. 

La senyora Montserrat López s’ofereix a passar el seu discurs del debat del pressupost 2010 al Sr. Mojedano. Aquest debat ja el vam fer quan vam fer el pressupost 2010. Li vaig explicar exactament com ho pensava reduir. Hi ha tot un reguitzell de partides que vam rebaixar. Aquest any 2010 la proposta del Govern és la congelació dels tributs.
Nosaltres no tindrem auditoris però tenim projectes tan importants com el Tecnocampus, i estem fent un gran esforç perquè els nostres nens no quedin escolaritzats en barracons.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, replica al Sr. Mojedano que el seu discurs sí que no té novetat.
En tot cas, constatar que tanquem el pressupost amb un romanent positiu de tresoreria, cosa que no està sent habitual, malauradament, en els ajuntaments catalans. És veritat que davant tenim incerteses, però les mesures pressupostàries que hem pres aquest any, amb una reducció important del pressupost, apunten en aquesta línia.

11 - APROVAR LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ D'ENDEUTAMENT AMB L'ENTITAT BANCÀRIA BBVA I D'IMPORT 700.000,00 EUROS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Ple de l’Ajuntament, en data 4 de març d’enguany, va aprovar l’expedient de modificació de crèdit extraordinari del pressupost municipal de l’exercici 2010, per fer front a l’increment de la despesa addicional en l’execució dels projectes d’inversió “Construcció del nou CEIP Maria Mercè Marçal” i “Construcció del nou CEIP Montserrat Solà”.

Aquest increment es finançarà amb endeutament a llarg termini per import de 700.000,00 euros.

D’acord amb l’informe de la Cap del Servei de Gestió Econòmica i Tresorera Accidental, com de l’Interventor, després d’estudiar les diferents ofertes presentades, informem favorablement sobre la proposta de concertar l’operació amb l’entitat BBVA i per import de 700.000,00 euros

Per tot l’anterior, proposa al Ple si s’escau, l’aprovació del següent acord:

PRIMER.- Aprovar la concertació de l’operació de préstec per part de l’Ajuntament de Mataró, per import de 700.000,00€, amb l’entitat BBVA, d’acord amb les següents condicions financeres:

 

Entitat	BBVA
Import	700.000,00 euros
Tipus d’interès	Eur 3m + 1,19% sense arrodoniment
Disposició	Durant la carència
Comissions	---
Amortització	Trimestral
Liquidació i revisió interessos	Trimestral
Termini	144 mesos, inclou 12 de carència
Garanties	Les pròpies de l’Ajuntament. Domiciliació suficient de recursos (PMTE i Fons Català)

SEGON.- Autoritzar l’alcalde per subscriure la documentació que resulti necessària per a l’efectivitat de l’anterior acord.

TERCER.- Sol·licitar l’autorització del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya per a la concertació de L’operació de préstec del punt anterior.

QUART.- Sotmetre l’afectivitat d’aquest acord a l’autorització del departament d’Economia i Finances.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

-Servei d’Ingressos-

12 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l’IME, l’informe jurídic, l’informe de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l’IME i l’informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2010-2011. De conformitat amb el disposa l’art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Atès que el Consell Plenari de l’IME en sessió ordinària de 23 de març de 2010 acordà aprovar la proposta de preus públics pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2010-2011.

La Presidenta de l’IME sotmet a la consideració del Ple Municipal l’adopció del següent acord:

1. Aprovar els preus públics que es relacionen pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2010-2011.

SERVEI MUNICIPAL D’ESCOLA BRESSOL

- SERVEI D’ESCOLA BRESSOL:
 
Infants de 0-1 anys ………………………………….           2.100,00 €/any
 Infants d’1-3 anys   ……………………………….…           1.330,00 €/any
 Infants de 0-1 anys (mitja jornada)…………………...          1.180,00 €/any
 Infants d’1-2 anys (mitja jornada)…………………...             740,00 €/any

Aquest preu anual es paga en deu quotes, una de les quals s’abona en el moment de formalitzar la matrícula i la resta d’octubre a juny amb periodicitat mensual.

L’IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans
escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

- SERVEI ESPAI INFANTS I FAMÍLIA:

 Preu per infant……………………………………....          18,00 €/mes

L’IME podrà atorgar bonificacions del 30% del preu en cas de coincidir dos o més germans.

- SERVEI DE PERMANÈNCIES: 
 
½     h. permanència fixa ………………..…………      21,50 €/mes
 ½     h. permanència esporàdica …………………..        3,20 €/dia

- SERVEI DE MENJADOR: 
 
Abonament infants de 0-1 anys (5 dies setmana)….......                 143,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (5 dies setmana)….......                 154,00 €

Abonament infants de 0-1 anys (4 dies setmana)….......                 121,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (4 dies setmana)........…                140,00 €

Abonament infants de 0-1 anys (3 dies setmana)…........                 93,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (3 dies setmana)…........               116,00 €

Abonament infants de 0-1 anys (2 dies setmana)…........                 65,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (2 dies setmana)........…                 84,00 €

Abonament infants de 0-1 anys (1 dia setmana)….........                 34,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (1 dia setmana)….........                 45,00 €

Preu esporàdic per menú  (0-1 anys)………………...        9,70 €/menú  
 Preu esporàdic per menú  (1-3 anys)………………..           12,30 €/menú
 
 Preu menú personal docent………………………        3,80 €/menú

Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 3 € per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.
 

- SERVEI ALTERNATIU (ESTIU, NADAL I SETMANA SANTA)
  
Preu dia servei alternatiu nens 0-1 anys…………………..                    10,20 €

Preu dia servei alternatiu nens 1-3 anys…………………..                      9,20 €

PREUS PÚBLICS INSTITUT MIQUEL BIADA

 

	Curs 2010/2011
1r ESO
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	117,34 €
Material i manteniment llibres socialitzats	28,00 €
	151,00 €
2n ESO
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	117,34 €
Material i manteniment llibres socialitzats	28,00 €
	151,00 €
3r ESO
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	117,34 €
Material i manteniment llibres socialitzats	28,00 €
	151,00 €
4t ESO
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	117,34 €
Material i manteniment llibres socialitzats	28,00 €
	151,00 €
1r BATXILLERAT
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	84,34 €
Material de suport als serveis	30,00 €
	120,00 €
2n BATXILLERAT
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	32,34 €
Material de suport als serveis	30,00 €
	68,00 €
CICLES FORMATIUS
Agenda escolar	2,86 €
Carpeta escolar	2,80 €
Activitats escolars fora del centre	32,00 €
Material pràctiques	73,34 €
Material de suport als cicles	30,00 €
	141,00 €
Utilització de la Sala d’Actes del Biada:
-Sense conserge/per hora	10,00 €
-Amb conserge/per hora	31,00 €
Utilització de la sala conferències del Biada
-Sense conserge/per hora	8,00 €
PROGRAMA QUALIFICA’T
Validació de l’experiència d’un crèdit d’un cicle de grau mitjà (LOGSE)	8,60 €
Validació de l’experiència d’un crèdit d’un cicle de grau superior (LOGSE)	12,10 €
Validació de l’experiència d’un mòdul professional d’un cicle de grau mitjà (LOE)	8,60 €
Validació de l’experiència d’un mòdul professional d’un cicle de grau superior (LOE)	12,10 €
Validació de l’experiència d’una unitat formativa d’un mòdul professional d’un cicle de grau mitjà (LOE)	3,61 €
Validació de l’experiència d’una unitat formativa d’un mòdul professional d’un cicle de grau superior (LOE)	5,07 €

CURSOS ESCOLA D’ADULTS CAN NOE

CURSOS	PREU CURS
Preparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà	35,00 €
Accés a la Universitat per a majors de 25 anys (ciències)	242,00 €
Accés a la Universitat per a majors de 25 anys (lletres)	220,00 €
Accés a la Universitat per a majors de 45 anys	88,00 €
Aprendre a llegir i escriure (Etapa instrumental I)	14,00 €
Perfeccionar la lectura i l’escriptura (Etapa instrumental II)	14,00 €
Certificat de formació instrumental (Etapa instrumental III)	14,00 €
Graduat en educació secundària (nivell 1)	21,50 €
Graduat en educació secundària (nivell 2)	21,50 €
Català inicial	6,00 €
Català bàsic	6,00 €
Català per a castellanoparlants	6,00 €
Català per a estrangers (etapa 16-18)	6,00 €
Castellà inicial	6,00 €
Castellà bàsic	6,00 €

Altres activitats formatives de l’IME:

CURSOS	PREU HORA
Curs d’informàtica	0,69 €

CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT TRES ROQUES

ACTIVITATS	PREU CURS 2010/2011
Cursos	2,05 €/hora
Tallers	3,10 €/hora
Xerrades i conferències	2,70 €/hora

UTILITZACIÓ SALES TRES ROQUES	PREU CURS 2010/2011
Ús sala actes
-Sense conserge/per hora	8,00 €
-Amb conserge/per hora	31,00 €
Ús aula informàtica
-Sense conserge/per hora	6,00 €
-Amb conserge/per hora	31,00 €
Ús aula/taller
-Sense conserge/per hora	6,00 €
-Amb conserge/per hora	31,00 €
Ús aula/cuina
-Sense conserge/per hora	6,00 €
-Amb conserge/per hora	31,00 €

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

PROGRAMES  CURS 2010/2011
 

PROGRAMES	CURS 2010/2011
Iniciació	160,00 €/any
Formació bàsica 1	300,00 €/any
Formació bàsica 2	350,00 €/any
Formació avançada 1	580,00 €/any
Formació avançada 2	780,00 €/any
Preparació accés grau superior	900,00 €/any

Aquest preu anual es paga en deu quotes, una de les quals s’abona en el moment de formalitzar la matrícula i la resta d’octubre a juny amb periodicitat mensual.

Si es realitza una segona activitat de tipus col•lectiu s’haurà de pagar una quota addicional de 70,00€/any, que s’afegirà a la quota mensual de l’activitat principal segons el quadre anterior.

L’IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans
escolaritzats i, un 5% addicional per a cada germà de més.

ACTIVITATS EXTRACURRICULARS	CURS 2010/2011
Cursos	3,20 €/hora
Tallers	5,00 €/hora
Classes magistrals	7,50 €/hora

2. Proposar al Ple de l’Ajuntament la derogació del preu públic per la prestació de les activitats de teatre adreçades als alumnes de les escoles, donat que a partir del curs 2010-2011 es canvia la manera de prestar aquest servei.”

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Al debat d’ordenances fiscals d’aquest any 2010 el Govern va comentar que es mantenien els preus públics, exceptuant els de l’IMAC i els de l’Institut d’Esports. Per tot el que la regidora Calvo ha comentat, tots els preus de l’IME pugen, per tant, el nostre vot serà d’abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra. Entenem que els preus públics, pel que fa a educació, haurien de tendir cap a la seva gratuïtat. En aquest cas, se’ns presenten uns preus a l’alça. És una puja que supera l’IPC.

La senyora Conxita Calvo lamenta no coincidir amb la valoració que han fet els grups municipals. Què més voldríem que, des del Govern Central, poguéssim tenir uns nivells de cobertura més alts per poder cobrir aquesta despesa i poder oferir aquest servei universal a totes els famílies de la ciutat! Entenem que hi ha un sistema suficient de beques i ajuts oficials que permet que aquelles famílies que tenen més necessitats puguin assolir aquests ajuts.
D’altra banda, entenem que des de l’ajuntament hem de finançar una tercera part del cost del servei, que és el que tenim estipulat. El percentatge d’increment que estem aplicant és petit, assumible per a les famílies i els usuaris perquè hi ha aquests ajuts i ens consta que són utilitzats en la mesura que són necessaris.
 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr.  Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

-Servei de Secretaria General -arxiu municipal-

13 - APROVAR EL CONTRACTE ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I ELS SENYORS ANTONI ESQUERRA-TORRESCASANA LLOBET I SALVADOR ESQUERRA JOFRA PER A LA DONACIÓ DEL FONS DOCUMENTAL RELATIU A LA FÀBRICA TÈXTIL “HIJOS DE JOAQUÍN ESQUERRA” I DE LA COL•LECCIÓ DOCUMENTAL DE MANUEL COMAS I FONT

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

El 18 de gener de 2010, els senyors Antoni Esquerra-Torrescasana Llobet i Salvador Esquerra Jofra han presentat al Registre General de l’Ajuntament un escrit en el que ofereixen la donació d’una col•lecció de documents propietat de la seva família. Aquestes dues persones actuen en qualitat de marmessors i hereus de confiança del Sr. Joan Esquerra i Tuñí (e.p.d.), segons acrediten per document notarial de data 1 de març de 2005.

L’arxiver municipal, en data 3 de febrer de 2010, ha informat que la donació que es proposa és una documentació custodiada en un cofre de fusta i, dins d’aquests, en dues capses metàl·liques i en diversos lligats. Ocupa aproximadament 0,60 metres lineals i presenta un bon estat de conservació.

El conjunt documental es pot classificar en dues col·leccions: la relativa a la fàbrica tèxtil “Hijos de Joaquin Esquerra” establerta a Mataró al segle XIX i la referida al senyor Manuel Comas i Font (1800-1885).

Els documents de la indústria tèxtil consisteixen en inventaris, escriptures, correspondència, comptabilitat i estadístiques de producció de la fàbrica de filats de cotó ubicada al carrer de Sant Agustí. Moguda a vapor amb una força de 150 cavalls, la indústria havia comptat amb més de 200 treballadors i era una de les més destacades de la ciutat.

Pel que fa al documents de Manuel Comas i Font s’hi troben copiadors de cartes referents als seus negocis a l’Havana, participacions i censos d’unes mines de Cartagena, llibretes amb la producció de les vinyes de la seva propietat al Pla d’en Boet, escriptures de propietat i diversos documents familiars. La importància d’aquesta documentació ve donada pel fet que el senyor Manuel Comas es va casar amb Narcisa Thos i Bonshoms (tia del mataroní il•lustre Terenci Thos i Codina) i que residien a la masia del Pla d’en Boet, avui coneguda com “Can Xalant”.

A la vista del contingut d’aquests dos conjunts documentals es considera que són interessants per aprofundir en el coneixement de la història local, tant des del punt de vista industrial com de famílies il•lustres, terrenys i propietats.  Per aquesta raó, resulta convenient iniciar els tràmits per a l’acceptació d’aquesta donació de forma que siguin custodiats a l’Arxiu Municipal.

L’Ajuntament de Mataró reconeix l' interès públic col•lectiu i el valor d’aquest fons, que és de gran importància per a la ciutat de Mataró, pels investigadors i per a la societat en general, raó per la qual té la voluntat d’acceptar la donació de d’aquests dos conjunts documentals.

En l’acte de donació es transmeten a l'Ajuntament de Mataró els drets inherents a la possessió i propietat del fons, així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les seves imatges per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d’explotació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :

Primer.- Acceptar la donació gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació del conjunt documental relatiu a la fàbrica tèxtil “Hijos de Joaquin Esquerra” establerta a Mataró al segle XIX i del referit al senyor Manuel Comas i Font (1800-1885).

Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l’Ajuntament de Mataró i els senyors Antoni Esquerra-Torrescasana Llobet i Salvador Esquerra Jofra, per a la donació del fons documental del relatiu a la fàbrica tèxtil “Hijos de Joaquín Esquerra i de la col•lecció documental Manuel Comas i Font" que s'adjunta a aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.-  Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, senyor Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini dels fons documentals.

Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu a la família Esquerra per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fan a la ciutat de Mataró”.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr.  Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 14 i 15 per venir referits a temàtiques coincidents.

-Servei de Compres i Contractacions-

14 - APROVAR LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE L’ANY 2008 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL VIATGES ARAN, SA, COM A CONCESSIONÀRIA DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L’ALBERG DE CAN SOLERET, AMB UN RESULTAT A FAVOR DE L’AJUNTAMENT DE 4.698,73 EUROS.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:
“Mitjançant informe de data 23/02/2010, el cap del Servei de Joventut i Dona, proposa la liquidació definitiva per la gestió de l’alberg de Can Soleret a l’empresa Viatges Aran, SA, per l’any 2008 per un import a retornar a l’Ajuntament de 4.698,73 €.

Consta informe de data 26/02/2010 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que quant al manteniment de l’edifici de Can Solaret, d’acord amb l’informe presentat per l’arquitecte tècnic municipal del Servei de Manteniment, resta pendent de realitzar part del manteniment correctiu, estimat en 3.222,46 euros i del manteniment preventiu 4.514,64 euros. Per tant, queda pendent de realitzar a l’Alberg de Can Solaret part del manteniment de l’exercici 2008, estimat en un import global de 7.837,10 euros.

- Que la liquidació definitiva de l’exercici 2008 del servei públic de gestió i dinamització l’alberg de Can Soleret (d’acord amb el que estableix el plec de clàusules) ascendeix a 18.055,64 euros. Durant l’exercici 2008 es van reconèixer obligacions per la prestació d’aquest servei per import de 14.861,63 euros derivades de la liquidació provisional presentada fins el 30/10/2008. Segons la liquidació definitiva a 31/12/2008 presentada per Viatges Aran, SA correspondria abonar-li al seu favor la diferència 18.000,00 €-14.861,63 € = 3.138,37 €. Malgrat això, atès que s’ha deixat de realitzar durant l’exercici 2008 manteniment correctiu i preventiu valorat en un total de 7.837,10 €, que segons l’informe del cap del Servei de Joventut i Dona se li preveu descomptar de la liquidació definitiva presentada per l’exercici 2008, quedant la liquidació definitiva per aquest exercici 2008 de la següent manera 18.000,00 €-7.837,10 € = 10.162,90 €. Vist el que s’ha exposat, correspon reconèixer a favor de l’Ajuntament un dret reconegut d’import 4.698,73 € que respon a la diferència entre la liquidació provisional que se li va abonar de 14.861,63 € i la liquidació definitiva a 321/12/2008 que li correspon de 10.162,90 €.

En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament en Ple, l’adopció dels següents acords:

Aprovar la liquidació definitiva de l’any 2008 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l’alberg de Can Soleret, amb un resultat a favor de l’Ajuntament de 4.698,73 euros (DR núm. 2010000008320), resultat de les següents operacions:

Aportació municipal màxima      18.000,00 €
Descompte per manteniment no realitzat    - 7.837,10 €

Total aportació municipal 2008     10.162,90 €
Quantitat percebuda en concepte de liquidació provisional   14.861,63 €
Liquidació definitiva (10.162,90 €-14.861,63 €)   - 4.698,73 €    
     
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

15 - APROVAR LA LIQUIDACIÓ PROVISIONAL DE L’ANY 2009 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL VIATGES ARAN, SA, COM A CONCESSIONÀRIA DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L’ALBERG DE CAN SOLERET, LA QUAL ASCENDEIX A L’IMPORT DE 15.246,90 €.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:

“Mitjançant informe de data 23/02/2010, el cap del Servei de Joventut i Dona, proposa l’aprovació de la liquidació provisional per la gestió de l’alberg de Can Soleret a l’empresa Viatges Aran, SA, per l’any 2009 per un import de 15.246,90 €.

Consta informe de data 26/02/2010 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que en la partida 60300/462130/47000 hi ha crèdit adequat i suficient per atendre la liquidació proposada per import de 15.246,90 euros. La liquidació definitiva s’haurà d’imputar al pressupost 2010, per la qual hi ha una consignació de 18.000,00 euros amb la qual s’haurà de finançar la liquidació definitiva 2009 i la provisional 2010. Per aquesta liquidació provisional, el Servei gestor proposa el seu pagament com entrega a compte, sense haver realitzat totes les comprovacions previstes en el plec, i posposant la resta de comprovacions fins el moment en que es proposi l’aprovació de la liquidació definitiva.
En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament en Ple, l’adopció dels següents acords:

Primer.-  Aprovar la liquidació provisional de l’any 2009 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l’alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l’import de 15.246,90 €.

Segon.-    Ratificar l’operació tipus OPPJ núm. 2009000077616  per import de 15.246,90 € a favor de Viatges Aran, SA, amb càrrec a la partida 60300/462130/47000 aprovada per decret núm. 752/2010 de 29 de gener de la consellera delegada de Serveis Centrals. El pagament es realitza com entrega a compte, sense haver realitzat totes les comprovacions previstes en el plec, i posposant la resta de comprovacions fins el moment en que es proposi l’aprovació de la liquidació definitiva.”

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal en els dos punts. Creiem que, un any més, l’alberg de Can Soleret segueix patint una falta de promoció. Un any més els ciutadans mataronins coneixen Can Soleret més pel centre comercial que no pas per les activitats i l’ús que se’n pot fer.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia, també, l’abstenció del seu grup municipal. Més enllà del resultat pressupostari, hem mantingut criteris diferents sobre com es gestionava això i les possibilitats que aquest alberg hauria de tenir per a la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu al punt 14. Hi votem afirmativament perquè estem parlant de cobrar un dèficit econòmic que queda pendent per l’Ajuntament. Per tant, exclusivament per un criteri economicista.
En el punt 15 ens abstindrem perquè entenem que el dèficit no només és econòmic, sinó que hi ha un dèficit molt important en la gestió i l’aprofitament de l’alberg de Can Soleret. S’ha de fer un canvi en la gestió.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

16 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT PROCEDIMENT OBERT, DE LES OBRES DEL PROJECTE EXECUTIU D’ESCOLA MARTA MATA, 2 LÍNIES , I CONVOCAR LICITACIÓ. IMPORT FIXAT COM A MÀXIM PER A L’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE: FINS A 5.775.717,42 EUROS, IVA NO INCLÒS.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Mitjançant informe de data 16 de març de 2010, el cap del Servei d’Obres d’aquest Ajuntament sol·licita la tramitació de la contractació de les obres del projecte executiu de l’escola Marta Mata, a Mataró, per un import fixat com a màxim per a l’adjudicació del contracte de fins a 5.775.717’42 euros, IVA no inclòs.

Consta a l’expedient informe del secretari general i de l’interventor de Fons municipals, ambdós de data 22 de març de 2010, respecte de l’adequació del plec de clàusules econòmiques i administratives particulars elaborat als plecs generals aprovats per la Corporació i a la legislació vigent sobre contractació del sector públic així com respecte a la previsió d’existència de crèdit adequat i suficient per fer front a les despeses derivades de la present contractació en la partida 40200/32121H/62200 del pressupost municipal de 2010, així com en la previsió de despesa  dels pressuposts municipals que s’aprovin per als exercicis 2011 i 2012.

Atès el disposat als arts. 6, 93, 122 i concordants de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local, per Decret d'Alcaldia núm. 5440/2007, de 18 de juny, modificat per Decret núm. 3767/2008, de 5 de maig, qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament Ple, l’adopció dels següents acords:

Primer. Iniciar l’expedient de contractació de les obres del projecte executiu de l’escola Marta Mata, a Mataró, per un import fixat com a màxim per a l’adjudicació del contracte de fins a 5.775.717’42 euros IVA no inclòs, tal i com indica l’art. 93 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

Segon. Aprovar el plec de condicions econòmiques i administratives particulars que regirà la contractació de les obres esmentades en l’apartat anterior, mitjançant tramitació ordinària i procediment obert.

Tercer. Atendre la despesa que es proposa, de fins a 5.775.717’42 euros, més 924.114’79 euros en concepte d’IVA, en total 6.699.832’21 euros, amb càrrec a la partida pressupostària  40200/32121H/62200 d’acord amb els següents imports i anualitats

- anualitat 2010: 720.000’00 euros (operació A)
- anualitat 2011: 4.000.000’00 euros (operació APOS inclosa en la relació APOS 10366)
- anualitat 2012: 1.979.832’21 euros (APOS inclosa en la relació APOS 10366)

Es condicionen els efectes de la present contractació a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida municipal núm. 40200/32121H/62200 dels pressupostos municipals que s’aprovin per als exercicis pressupostaris de 2011 i 2012.

Quart. Convocar licitació, per procediment obert, per a l’adjudicació del contracte a què fa referència aquesta proposta, obrint als efectes un termini de 40 dies naturals, a partir del dia en què es remeti l’anunci a la Comissió Europea, atès que aquest contracte està subjecte a regulació harmonitzada i en base al que disposa l’art. 143.1) de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, per a la presentació de proposicions. Aquest anunci es remetrà quan la Generalitat de Catalunya confirmi el sistema de finançament d’aquest projecte.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Recursos Humans-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 17 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

17 - PROPOSTA D’ADHESIÓ A L’ACORD RELATIU A LA CONTRACTACIÓ DE PERSONES ATURADES INSCRITES COM A DEMANDANTS D’OCUPACIÓ EN EL MARC DELS PLANS D’OCUPACIÓ LOCALS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Fets
L’Acord impulsat pel Govern i Foment del Treball Nacional, PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Unió General de Treballadors de Catalunya i Comissió Obrera Nacional de Catalunya i signat el 21 de desembre de 2009, sobre els “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya”, remarca la necessitat de cercar i desenvolupar nous sectors d’activitats i noves maneres de produir, més competitives i més eficients, preparades per a la configuració actual del mercat internacional i d’establir un nou model econòmic sostenible i innovador.

En el marc dels “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” es recullen els plans extraordinaris d’ocupació local vinculats als sectors emergents de la nova economia (tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètics) i també a aquelles activitats del sector de la construcció, un dels més castigats per l’increment de l’atur, que impliquin una millora de la qualificació.

El 3 de febrer de 2010, el Govern, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han signat la Declaració del Departament de Treball, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a una millor articulació de la xarxa d’ocupació de Catalunya, amb l’objectiu de posar les bases de treball i de futur del que ha de ser la xarxa pública d’ocupació de Catalunya, que també ha de donar impuls als plans locals d’ocupació aquest any 2010.

En el marc del Projecte Impuls, els plans extraordinaris d’ocupació locals esdevenen una resposta immediata a la situació de crisi econòmica i de destrucció d’ocupació, i alhora contribueixen als fonaments de creixement de valor afegit tant per a les persones aturades beneficiàries com per als territoris on es materialitzin els projectes d’inversió.

L’execució dels plans locals es realitzarà en col•laboració amb les entitats locals, tenint en compte l’atur registrat, l’atur dels joves i la baixa qualificació dels aturats en els municipis de Catalunya, factors directament relacionats amb els objectius dels plans d’ocupació locals i seguint les bases d’actuació de la Declaració del Departament de Treball, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a una millor articulació de la xarxa d’ocupació de Catalunya.

L’Acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals, adoptat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya amb data 16 de febrer de 2010, expressa la voluntat de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya i de les entitats locals de Catalunya d’incrementar el nombre de contractacions en el marc dels plans d’ocupació locals i millorar la seva qualitat.

Per això, atenent a les especificitats pròpies de les persones aturades que participen en aquests plans així com les particularitats derivades del propi objecte contractual, i tenint en compte igualment l’objectiu final de foment de l’ocupació de dites persones, estipula l’establiment de la retribució de les persones beneficiàries d’un pla d’ocupació local desenvolupat en l’àmbit territorial de Catalunya i en el marc dels programes de polítiques actives d’ocupació que gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya, que siguin contractades per les entitats locals de Catalunya, amb la doble finalitat d’incentivar la contractació d’aquestes persones i garantir la suficiència retributiva.

El referit Acord, de 16 de febrer d’enguany, estableix tres nivells retributius relatius als corresponents nivells funcionals (direcció de projectes, coordinació de tasques i/o equips i execució de tasques), el dret a percebre una indemnització en finalitzar els contractes laborals i la vigència temporal dels mateixos.

Per últim, indica que les entitats locals de Catalunya podran adherir-se a aquest Acord mitjançant el corresponent acord plenari.

L’Ajuntament de Mataró ha efectuat el tràmit d’informació i negociació amb la part social, durant la sessió de la mesa negociadora conjunta de personal laboral i funcionari del dia 19 de març de 2010.

Fonaments de Dret

L’article 34.2. de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix que es reconeix la legitimació negocial de les associacions de municipis, així com la de les Entitats Locals d’àmbit supramunicipal. A tals efectes, els municipio podran adherir-se amb caràcter previ o de manera successiva a la negociació col•lectiva que es dugui a terme l’àmbit corresponent.

L’article 33.2.f) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las bases del régimen local, estableix que correspon al Ple la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris.

Es per tot això que proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents
ACORDS:

Primer. L’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’Acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals, de data 16 de febrer de 2010, adoptat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya.

Segon. Notificació de la present resolució a la Junta de Personal i al Comitè d’empresa.”

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ ALS PLANS D’OCUPACIÓ LOCAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Atesa la convocatòria Departament de Treball per a la concessió de subvencions a entitats locals per a la realització de plans extraordinaris d'ocupació locals i en el cas que l'Ajuntament de Mataró s'adhereixi a la convocatòria de subvencions i que es despleguin els plans d'ocupació, que preveuen la contractació de 281 persones en el segon semestre de 2010.

El grup municipal de la CUP formula les preguntes següents:

- Com es pensen sufragar els 40.000 euros (aprox.) corresponents al 2% de la indemnització que va a càrrec de l'Ajuntament?

- Com es pensa sufragar les despeses que es desprenen de la contractació d'aquest personal, com ara Equips de protecció individual, material, transport, etc.?

- Com es pensen cobrir els serveis municipals que fins ara es beneficiaven dels plans d'ocupació i que no estan contemplats en els plans d'ocupació de 2010: serveis d'atenció a les persones, serveis de socorrisme a les platges i d'informació turística?

- Arran del desplegament dels plans extraordinaris d'ocupació, té coneixement el govern municipal de la possible desaparició de l'escola taller i dels tallers d'ocupació? Què pensa fer al respecte?”

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot afirmatiu a l’adhesió a aquest acord.
El grup de CIU estem a favor de tot el que suposi una major ocupació, però sí que som crítics en alguns punts. Sobretot en aquest 2% de la indemnització, que suposen uns 40.000 euros a càrrec de l’Ajuntament i que no sabem com es finançaran. També el tema que no es permet compatibilitzar el salari d’aquest pla d’ocupació amb altres ajuts o cobraments com, per exemple, la renda mínima d’inserció. Un dels aspectes crítics són, també, els tres eixos en què es basen aquests plans d’ocupació. Serien els de l’eficiència energètica, la rehabilitació i tecnologies de la informació, que no sabem l’adequació o no al que és l’estructura socioeconòmica de Mataró.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que aquesta és una situació molt crítica. A Mataró hi ha més de 13.000 persones que estan a l’atur. Benvingudes les mesures per pal•liar aquest atur. El que cal denunciar és que no podem fer plans d’ocupació i fer servir l’excusa de la crisi per a retallar drets laborals que ja estan adquirits, o retallar serveis d’oferta formativa, tal com es proposa. Nosaltres rebutgem com es plantegen aquests plans d’ocupació per dos motius.
En primer lloc, perquè hi ha una retallada de l’oferta formativa en el que serien els tallers de formació i les escoles tallers. En total, hi ha una retallada de 54.000.000 d’euros d’aquesta proposta que ha sortit de la consellera Sra. Mar Serna, del Partit Socialista, a la qual després s’han afegit els sindicats majoritaris. Però també cal dir que molts sindicats no hi estan d’acord. És preocupant que per tirar endavant aquests plans d’ocupació, en un moment de crisi, es faci utilitzant aquells recursos que anaven destinats a unes tasques molt importants, com ara la formació que va dedicada a aquells sectors més febles —persones amb més de 45 anys i joves amb dificultats per accedir al món laboral-. També hi ha una retallada del conveni que hi havia establert, a nivell municipal, del que han de cobrar les persones que estan en l’àmbit laboral. Si fins ara un tècnic mig cobrava 1.800 euros bruts, un oficial de primera uns 1.400 euros bruts i un peó uns 1.000 euros bruts, amb aquesta proposta que se’ns presenta, el nivell 1, que seria el de tècnic, passaria a cobrar 888 euros, el nivell 2, que seria el d’oficial de primera, passaria a cobrar 814 euros al mes i el nivell 3, que seria el de peó, passaria a cobrar 740 euros mensuals.
Tampoc compartim aquesta rigidesa de com plantegen els àmbits d’actuació. Es parla d’eficiència energètica i energies renovables, rehabilitació d’habitatges i tecnologies de la informació i la comunicació. Se’ns presenten un paquet de mesures molt rígides que donen poc marge de maniobra als ajuntaments. S’hauria de fer per a que els ajuntaments poguéssim aprofitar aquests recursos fins a l’últim cèntim per tal que s’adaptessin a les necessitats de cada ajuntament. S’hauria d’haver fet una proposta més consensuada amb els municipis i molt més realista. Aquesta és una mesura que s’aplica aquí, però a la resta de l’Estat espanyol i en altres comunitats autònomes no hi ha aquesta retallada. Per tant, cal que denunciem enèrgicament aquesta discriminació. Aquí ens estan retallant un seguit de serveis per tirar endavant aquests plans d’ocupació que, a més, són massa temporals. Són plans d’actuació per 6 mesos que s’acabaran, casualment, passades les eleccions autonòmiques. Després tornarem a estar en aquella situació. Jo reclamo mesures més profundes que entenguin que cal una reestructuració del sistema. Amb aquestes mesures es tapen forats, però no s’arriben a solucionar els problemes reals.
Nosaltres hi voltarem en contra. Hi votaríem a favor si es fessin algunes rectificacions: si aquestes pagues no es rebaixessin i si es garantís la continuïtat d’aquesta oferta formativa, tant a les escoles tallers com als tallers d’ocupació.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que s’ha llegit els 30 compromisos, els acords, aquestes manifestacions de voluntat... i creu que difícilment algú s’hi pot oposar. Al final, l’important és l’impacte que pugui tenir en la generació dels llocs de treball d’una manera permanent. Aquí és on vénen els meus dubtes. La confiança que podríem tenir en les administracions que regeixen el país és baixa, des del punt de vista del nostre grup municipal. Hi votarem a favor com a exercici de voluntat i per traslladar a la ciutadania, que suposo que és el que es persegueix, la preocupació de les autoritats públiques per aquesta lacra de l’atur. Al final, però, el que marca la diferència és la capacitat de les administracions d’actuar sobre la base d’una idea de transformació de la societat i de tirar endavant projectes estratègics i, en el cas local, de si som capaços d’establir aquelles condicions d’atractivitat perquè la gent inverteixi a la nostra ciutat, ja que, al final, el que genera treball és la creació d’empreses. Són les empreses les que generen treball.
La senyora Alicia Romero respon a la primera pregunta que els 40.000 euros corresponents al 2% se sufragaran a través de les partides del capítol 1 de l’Ajuntament.
Quant a la segona pregunta, sobre les despeses del personal que necessitarem de suport, ara el que fem bàsicament és adherir-nos-hi. Estem treballant per decidir quins són els projectes que tirarem endavant. Un cop hàgim decidit quins són els projectes, sabrem la dimensió i caldrà buscar les vies necessàries per resoldre aquestes despeses que es generaran per la gestió d’aquestes 281 persones.
Respecte a la tercera pregunta, en el cas d’atenció a les persones, el SOC traurà una convocatòria extraordinària per poder ocupar persones en aquest àmbit. En els altres dos nivells, serveis de socorrisme a les platges i d'informació turística, estem treballant perquè es mantingui el servei a través de mecanismes interns de gestió, ja que poder tenir 281 persones treballant ens crearà un estalvi en algunes partides que utilitzarem per poder resoldre aquests dos serveis.
Pel que fa a la quarta pregunta, dir que no és que es deixin de fer coses de formació i treball. El Departament de Treball és qui lidera les polítiques actives d’ocupació. Hi ha diferents línies i una d’elles és la de formació i treball. Dins de formació i treball hi ha molts programes que lidera el Departament. Un d’ells és el conegut com les escoles d’oficis i les escoles taller. A Mataró n’hem tingut i vostès saben que vam ser pioners amb la Tecnoescola. El que ha fet la Generalitat és justament replantejar-se aquests programes, que són programes molt cars. Per posar una dada, 32 joves són 830.000 euros. La Generalitat ha pensat que potser són molts recursos per a poques persones. En un moment de crisi, amb uns nivells d’atur elevats, caldria prendre una decisió perquè això tingués un impacte més important i que arribés a més persones. Per tant, deixen de ser temporalment tallers d’ocupació, que són molt costosos, i planteja uns plans extraordinaris d’ocupació que entenen que arribarà a més persones.
Aquests plans d’ocupació tenen una part formativa que serà un percentatge de la jornada laboral i els permetrà introduir-se en sectors emergents, en sectors en creixement en aquests moments que, segurament, generaran negoci, generaran noves empreses i, per tant, la possibilitat que aquestes persones acabin inserint-se en el mercat laboral.
Ara estem parlant d’aquest acord, però fa uns dies es va aprovar un pla d’innovació i de recerca, amb centenars de milions d’euros, per reactivar l’economia i moltes altres coses que ara no toca explicar aquí. Per tant, no es pot dir que només fem això. El Govern de la Generalitat està fent moltes coses. Nosaltres, des de l’IMPEM, ho hem notat molt. Han crescut d’una manera extraordinària les partides i les subvencions per temes de formació, per temes de treball, per temes de generació d’empreses. Per tant, crec que l’esforç que està fent el país és important. Crec que l’única cosa que podem fer és adherir-nos a aquest protocol, afavorir 281 persones que probablement estiguin desesperades i donar-los l’oportunitat de tornar a entrar al mercat laboral.

El senyor Xavier Safont-Tria recorda a la Sra. Romero, quan diu que aquests plans de formació són cars, que estan subvencionats pel Fons Social Europeu. Per tant, el Servei d’Ocupació de Catalunya no hi destina recursos propis.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president,  posa a votació el punt núm. 17 de l’ordre del dia :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

18 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL D’ASSIGNACIÓ D’USOS A L’EQUIPAMENT DE LA “NAU CENTRAL FÀBRICA CABOT I BARBA”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“La Junta de Govern Local d’1 de febrer de 2010 va aprovar inicialment el Pla Especial d’assignació d’ús a l’equipament “Nau Central Fàbrica Cabot i Barba”, situat al carrer Churruca núm. 90, redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament, amb la finalitat de poder emplaçar-hi la nova oficina dels Serveis Territorials al Maresme -Vallès Oriental del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

El Pla especial assigna un ús concret i amb caràcter dominant a la parcel•la, Equipament amb un ús administratiu, clau Ead i regula els paràmetres bàsics d’ordenació que al mateix temps venen determinats per la catalogació de l’edifici de la parcel•la, amb un nivell de protecció A.

El Pla Especial ha estat exposat a informació pública pel termini d’un mes a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament. Així mateix, el document ha estat objecte de publicació, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 13 de febrer de 2010, núm. 38 Annex I, així com en els diaris La Vanguardia i El Punt de dates 20  i 22 de febrer de 2010, respectivament.

Durant el període d’informació pública no s’han presentat al•legacions ni suggeriments.

A la vista del que s’ha exposat i de l’informe jurídic precedent i atès el que disposen els articles 278, 279 i 280 del Pla General d’Ordenació aprovat definitivament en data 12 de desembre de 1996, els articles 21.1.j) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local i el Decret de delegació de competències de l’Alcalde a la Junta de Govern Local, de 18 de juny de 2007, PROPOSO  al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment el Pla Especial d’assignació d’ús a l’equipament “Nau Central Fàbrica Cabot i Barba”, redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament.

SEGON:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”
 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei d’Habitatge-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 19 i 20 per venir referits a temàtiques coincidents.

19 - APROVACIÓ DE CONVENI DE COL•LABORACIÓ AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA RELATIU A L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :

“La normativa sobre habitatge aprovada en els últims anys comporta revisar el conveni de col·laboració subscrit entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró, a fi d’establir els termes i condicions per a l’assessorament i la gestió de serveis en matèria d’habitatge, per mitjà de l’Oficina Local d’Habitatge d’àmbit municipal.

La Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’habitatge, els decrets i reglaments que la despleguen, el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016 i el Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012 constitueixen el marc general i normatiu relatiu a les oficines locals d’habitatge, que tenen per finalitat principal assegurar la màxima cobertura territorial en la prestació dels serveis i ajuts relacionats amb l’habitatge i facilitar la proximitat d’aquests serveis a la ciutadania.

El Decret 13/2010, de 2 de febrer del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012, dedica el seu capítol 5 a les oficines locals d’habitatge i a les borses de mediació per al lloguer social, i estableix que el Departament de Medi Ambient i Habitatge podrà subscriure convenis per a constituir o mantenir oficines locals d’habitatge i borses de mediació amb les administracions locals, com també amb institucions o entitats que tinguin desplegament territorial.

L’Ajuntament de Mataró es compromet a mantenir l’Oficina Local d’Habitatge i realitzar una sèrie de funcions:

a) bàsiques d’informació i assessorament
b) en matèria de promoció de l’habitatge
c) en matèria de rehabilitació d’habitatges
d) en matèria de condicions d’habitabilitat

El Departament de Medi Ambient i Habitatge aportarà una quantitat inicial de 50.000 € per l’any 2010, que es pot actualitzar anualment amb l’Índex de Preus al Consum, en el cas de pròrroga del conveni. Farà un pagament anual addicional segons el nombre d’expedients tramitats i les tasques realitzades, valorades d’acord amb els barems establerts en l’Annex II del Conveni, que també s’actualitzaran anualment amb l’Índex de Preus al Consum. L’aportació màxima per a l’any 2010 queda fixada en 75.000 euros. També s’obliga a una sèrie de tasques d’informació, seguiment, suport, formació i valoració.

Per sol·licitar formalment la subscripció del Conveni cal aportar acord del Ple d’aprovació del Conveni i en el cas d’ajuntaments que tenen la gestió de l’Oficina encarregada a una empresa municipal o vulguin que les aportacions derivades del conveni es tramiti a favor d’aquestes entitats gestores ho han de demanar expressament en l’acord del Ple, amb indicació de les dades que identifiquin el destinatari i el número de compte corrent on caldrà ingressar les aportacions.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS

Primer.- Aprovar el conveni de col•laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatiu a l’Oficina Local d’Habitatge, en el marc del Pla per al dret a l’Habitatge 2009-2012, i autoritzar a l’alcalde, senyor Joan Antoni Barón Espinar, per la seva signatura.

Segon.- Sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que les aportacions derivades del conveni es tramitin a favor de Prohabitatge Mataró SAU, i s’ingressin al compte 2100.0287.31.0200564632.

Tercer.- Notificar l’anterior acord a les persones interessades als efectes escaients.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

20 - APROVACIÓ CONVENI COL·LABORACIÓ AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA RELATIU A LA XARXA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL.
 

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya; el Departament d'Acció Social i Ciutadania al qual s'adscriu la Secretaria de Joventut, i l'Ajuntament de Mataró, a través de la societat municipal Prohabitatge Mataró, SA, volen formalitzar un conveni per a mantenir la Borsa d’Habitatge per al Lloguer Social que forma part de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social al municipi de Mataró, que té per a finalitat principal incrementar el parc d’habitatges que es destina a lloguer social per possibilitar l’accés a l’habitatge a la població amb ingressos baixos, mitjançant l’establiment d’un sistema de garanties públiques als propietaris d’habitatges desocupats.

El desenvolupament dels instruments i mesures que contempla el Pla pel dret a l’habitatge 2009-2012 implica la necessària coordinació entre la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, tot desplegant polítiques de proximitat per mitjà la col•laboració i l’encàrrec de gestions que es duen a terme amb les Borses de Mediació per al Lloguer Social.

El Decret 13/2010 de 2 de febrer del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012, dedica el seu capítol 5 a les Oficines Locals d’Habitatge i les Borses de Mediació per al lloguer social i estableix que el Departament de Medi Ambient i Habitatge podrà subscriure convenis per a constituir o mantenir borses de mediació per al lloguer social amb les administracions locals i també amb institucions o entitats que tinguin desplegament territorial.

Els articles 97, 98 i 99 del Decret 13/2010 de 2 de febrer del Pla 1009-2012 recullen les condicions de les oficines i borses, les seves funcions més rellevants, les fases per a l’establiment dels convenis de col•laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, les contraprestacions econòmiques i el sistema de justificació de l’activitat.

L’experiència positiva que en els darrers anys han tingut els convenis de col•laboració i d’encàrrec de gestions subscrits entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i les Administracions locals en relació a les Borses de Mediació per al Lloguer Social aconsella mantenir aquestes borses en el territori i dotar-ne en aquells àmbits que cal impulsar els serveis en matèria d’habitatge i els programes d’ajuts que preveu el Decret 13/2010 de 2 de febrer del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012.

Amb el conveni l'Ajuntament de Mataró, es manté com a en entitat col•laboradora de l’Administració de la Generalitat per tramitar i gestionar les sol•licituds de subvencions i, si s’escau, el pagament dels ajuts dels programes previstos en el Decret 13/2010 de 2 de febrer del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009 - 2012, d’acord amb el que es preveu en aquest conveni.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant Adigsa, s’obliga a una sèrie de tasques d’informació, seguiment, suport, formació i valoració. També al pagament fix per serveis mínims de la Borsa per un import de 25.350 euros, que es pot actualitzar anualment amb l’Index de Preus al Consum, en cas de pròrroga del Conveni, i al pagament en funció del nombre de tràmits i serveis realitzats d’acord amb els barems que estableix el Conveni, que també es pot actualitzar anualment amb IPC.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS

Primer.- Aprovar el conveni de col•laboració i encàrrec de gestió entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública Adigsa, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania; l'Ajuntament de Mataró i l'empresa municipal Prohabitatge Mataró, SA, per la gestió del Programa de Mediació per al Lloguer Social en el municipi de Mataró.

Segon.- Autoritzar al conseller delegat d'Habitatge, senyor Francesc Teixidó Pont, per la signatura del conveni.

Tercer.- Notificar l’anterior acord a les persones interessades als efectes escaients.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

 21 - PROPOSTA D’ADHESIÓ A LA “XARXA DE GOVERNS LOCALS + BIODIVERSITAT 2010”.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 5 de l’ordre del dia.

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut d’Esports-

22 - MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE L’INSTITUT D’ESPORTS DE MATARÓ, PER CANVI DE DOMICILI
 
El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“Vist que per tal de millorar els serveis que presta l’Institut d’Esports de Mataró s’ha traslladat la seva seu a les oficines situades al carrer Sant Cugat, 169 de Mataró.

Vist que els estatuts de l’Institut d’Esports, aprovats per acord de ple de data 5 de juny de 2008, estableixen en el seu article 6è el domicili.

Vist el que disposen l’article 201 del decret 179/1995, de 13 de juny i el 201.d) del ROAS.

Vist que d’acord a l’establert a l’article 11.n) dels citats estatuts correspon al Consell Rector l’atribució de sotmetre a l’aprovació del Ple de l’Ajuntament de Mataró la proposta de modificació dels Estatuts.

Vist que d’acord a l’establert a l’article 12.6) dels Estatuts la proposta de modificació d’estatuts necessita que el quòrum d’assistència al Consell Plenari sigui de la meitat més un dels membres i l’acord s’adopti per majoria absoluta.

Tenint en compte que el Consell Rector de l’Institut d’Esports reunit en sessió ordinària el passat 25 de febrer va aprovar, per unanimitat el proposar al Ple de l’Ajuntament la modificació dels esmentats estatuts.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

1.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 6è dels Estatuts de l’Institut d’Esports, en els següents termes:

On posava:
Article 6è.- El domicili de l’Organisme Autònom Local IE és el carrer Prat de la Riba, 110 bis, si bé podrà ser traslladat dins el municipi per acord del Consell Rector.

Ha de posar:
Article 6è.- El domicili de l’Organisme Autònom Local IE és el carrer Sant Cugat, 169, si bé podrà ser traslladat dins el municipi per acord del Consell Rector.

2.- Sotmetre a informació pública la citada modificació dels estatuts de l’Institut d’Esports, per un període de 30 dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de l’anunci al butlletí oficial de la província, per tal que sigui examinada o, si escau, perquè es puguin formular les reclamacions i al•legacions que es considerin pertinents.

3.- Delegar a l’Alcalde-President de l’Ajuntament de Mataró l’aprovació definitiva de la
modificació dels Estatuts, sempre i quan no s’hagin presentat al•legacions i/o reclamacions.”

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que, tot i que es feliciten pel canvi de domicili, l’Institut d’Esports hi ha sortit guanyant de manera considerable. Tot i que durant la comissió de Serveis Personals vam informar favorablement el canvi de domicili, avui ens hi abstindrem per recordar que el nostre vot, pel que fa a l’aprovació dels Estatuts de l’Institut d’Esports quan va deixar de ser Patronat, va ser contrari com a conseqüència de la indiferència amb què el Govern va acollir les nostres esmenes i al•legacions. Per tant, en coherència amb aquell vot, tot i que reconeixem que l’Institut d’Esports fa un salt endavant amb el canvi de domicili, el nostre vot avui serà d’abstenció.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 20,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 6,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER DEMANAR QUE L’AJUNTAMENT ARRIBI A UN ACORD AMB EL PROPIETARI O EXPROPIÏ EL SOLAR ON HAURIA D’ANAR EL MACROPROSTÍBUL DE LA VIA SERGIA.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“El debat social i polític sobre la possibilitat de que s’instal•lin dos macroprostíbuls a Mataró continua. Aquest Grup Municipal ja ha expressat clarament el seu posicionament contrari a la seva instal•lació i  ha estat crític amb la forma en que ha actuat el Govern en tot el procés, no informant degudament i en el seu moment a les forces del Consistori sobre la petició de les dues llicències d’activitats per tal de valorar-ne les conseqüències i possibles solucions per evitar la situació actual; així com les nostres reserves amb la signatura per part de l’Alcalde, el passat 18 de febrer, d’un Decret de suspensió que teòricament anul•la provisionalment la llicència concedida i atura la concessió de l’altra.

Com ja hem dit i en certa manera ha reconegut el propi Alcalde, aquest Decret només retardarà l’arribada d’aquest macroprostíbul a la ciutat, però no aconseguirà que el local, que ja està a mig construir, situat a la Via Sèrgia, no arribi a obrir les seves portes com a centre de negoci de prostitució. Per si això no fos poc, podem suposar que si el propietari recorre a la Justícia hi ha un risc molt elevat de que guanyi i l’Ajuntament l’hagi d’indemnitzar, cosa que voldrà dir haver de pagar uns diners que sortiran de la butxaca de tots els ciutadans, en el pitjor moment possible.

El PPC creu que és necessari intentar aportar solucions que minimitzin aquest problema potencial que es podria derivar d’una acció judicial. No volem que Mataró torni a ser centre de noticies negatives als mitjans. És per aquest motiu que pensem que la millor solució seria que l’Ajuntament expropiés, per raons d’interès general, i sempre que no s’arribi a un acord amb el propietari, el solar de la Via Sèrgia i redefinís el seu us per un altre de social, tan necessari per a la ciutat i els barris de l’entorn .

La raó de fons d’aquesta proposta és que Mataró té dos grans apostes estratègiques que han de definir el nostre futur a nivell global i que estan clarament vinculades entre elles: el Projecte Mataró Marítim i el TecnoCampus. Ambdós amb un eix essencial relacionat amb el coneixement. Un coneixement diferenciat relacionat amb l’atracció d’inversió i amb la generació de riquesa i ocupació. El Projecte Mataró Marítim, que després de la seva aprovació en Ple a través d’una Proposta de Resolució l’octubre de 2008, ha estat treballat durant l’any 2009 per uns grups de treball que han concretat prioritats i línies de treball. Una de les idees, que ja contenia el projecte original i que ha rebut un suport ample dels participants en els grups de treball és la de crear un Campus Universitari, que permetrà assolir un doble objectiu: Internacionalitzar Mataró i atraure talent jove.

Donada la proximitat a la zona marítima i el Port, així com a l’espai del TecnoCampus, pensem que el solar en qüestió que tenia com objecte la instal•lació d’un macroprostíbul seria el lloc idoni per a ubicar-hi una residència d’estudiants de fora de Mataró que volguessin venir a la nostra ciutat a estudiar.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents

ACORDS

1.- L’Ajuntament de Mataró elaborarà un estudi de necessitats d’equipaments en els Polígons del Rengle, les Hortes i Pla d’en Boet, per tal de donar resposta a les demandes de futur que té plantejades la nostra ciutat. Tanmateix, s’iniciarà el procés de modificació del PGOU per d’adaptar-lo a aquestes necessitats, entre les quals hi ha la d’ubicar-hi una residència d’estudiants.

2.- L’Ajuntament de Mataró negociarà amb el propietari per intentar arribar a un acord que aturi la possibilitat de que es posi en marxa el macroprostíbul, o iniciarà els tràmits per expropiar, per raons d’interès general, el solar de la Via Sèrgia on es vol instal•lar, així com el solar o solars del costat que s’estimi siguin necessaris per a construir-hi una residència d’estudiants.

3.- L’Ajuntament de Mataró destinarà el solar per ubicar-hi una residència d’estudiants, d’acord amb els objectius marcats en el Projecte Mataró Marítim i vinculats al TecnoCampus Mataró.”

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup municipal. Malgrat entenem que hi ha una bona voluntat, la nostra idea de com abordar el problema no va per aquest camí. Nosaltres vam demanar la nul•litat de la llicència concedida a Via Sèrgia 27 i l’elaboració d’una ordenança municipal específica que limiti o extingeixi la creació d’aquests megaprotíbuls.
Aquesta proposta, des del nostre punt de vista, és inviable. És inviable per un tema de temps, perquè els tràmits que pretenen fer són llargs. Potser d’aquí 2, 3, 4 o 5 anys encara estaríem parlant i encara no s’hagués expropiat ni s’hagués fet res en relació amb aquest tema. En canvi, la tramitació d’una ordenança és molt més breu. A més, des d’un punt de vista legal, existeixen un seguit de dubtes de la viabilitat de la proposta. En primer lloc, no hi ha un títol a expropiar. S’hauria de fer una modificació del Pla General, que és costosa des del punt de vista de la temporalitat. D’altra banda, és evident que no es pot fer una normativa expressa per a expropiar algú.
El fet d’arribar a un acord pot atreure nous promotors o noves empreses que puguin sol•licitar una llicència per a un megaprostíbul i, per tant, atreure futures indemnitzacions.
L’ordenança s’aplicaria a tot el territori municipal, en canvi, l’expropiació afecta només a la llicència de Via Sèrgia 27. Per aquests motius, nosaltres hi votarem en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que avui el Sr. Mojedano ha traït el tarannà liberal que el caracteritza. Estic sorprès que parli d’expropiació. Una expropiació ha de ser per interès general i, en aquest cas, doncs, crec que hi ha fortes contradiccions. Nosaltres ja ens vam posicionar en el ple sobre aquest tema i enteníem que era necessària una unitat política de tots els grups municipals per expressar el nostre rebuig a aquest model de macroprostíbul. Aquesta era la primera necessitat per tal de gestionar, després, a nivell tècnic, qualsevol mesura per a evitar que això es produís. També reivindicàvem un debat profund que acabés exigint a altres institucions, com pot ser la Generalitat o més enllà, per tal que la prostitució fos un tema que deixés d’estar sota les catifes, és a dir, deixés d’estar dins l’al•legalitat en què es troba.
D’una banda, vostè parla del macroprostíbul i, de l’altra, de la residència d’estudiants. M’agradaria que si hi ha una proposta de residència d’estudiants, en parlem. Aquesta és una proposta que surt del projecte Mataró Marítim. Un projecte del qual la CUP hem estat exclosos. A dia d’avui, encara no tenim a les nostres mans aquest projecte. Per tant, tampoc ens ha arribat aquest estudi que parla de la necessitat d’una residència d’estudiants. Per tant, aprofito per tornar-me a queixar de l’exclusió expressa que s’ha fet del nostre grup en tot aquest debat.
Nosaltres hi votarem en contra perquè el nostre grup municipal s’ha mantingut al marge en aquests debats tècnics que hi ha hagut entre diferents grups de l’oposició i el Govern per a evitar la construcció del macroprostíbuil. Aquest debat més tècnic crec que no s’ha de discutir en un ple municipal. Crec que s’ha de fer a nivell intern, que s’ha d’estudiar quina és la mesura idònia.
Aquest posicionament el faig ara i el mantindré a la proposta 25 de CIU. Nosaltres ens mantindrem al marge i hi votarem en contra.
Cal insistir en encetar aquest debat. Les aportacions seran benvingudes perquè el ball de contradiccions és constant; uns diuen una cosa i els altres en diuen una altra. Em sembla que cal una base legal molt més seriosa i no jugar tant amb els efectes mediàtics.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, anuncia el seu vot contrari a la proposta. El Sr. Martínez ha parlat molt bé i crec que poques paraules calen. En aquest cas no toca una expropiació. Les expropiacions s’han de fer per interès general, com diu la Llei. En aquest cas no hi trobem, de cap manera, un interès general. A més a més, el Pla General tampoc permet els usos que vostè comenta.
Estic d’acord amb el Sr. Safont-Tria quan diu que no barregem les coses. Hi ha una necessitat de fer una residència d’estudiants. És veritat que en el projecte Mataró Marítim apareix aquesta idea d’un campus residencial universitari per atraure estudiants i investigadors. Estem treballant en alguns projectes i aquest n’és un que estem treballant i, a més, en un espai concret. El fet que no expropiem aquest solar no vol dir que no farem una residència d’estudiants. Sembla que si no la fem allà no la puguem fer enlloc més.
Sr. Mojedano, vostè diu que el local de Via Sèrgia està mig construït, quan realment, en aquests moments, és un solar buit. En tot cas, si construeix construirà per la llicència d’obres que té, que és un edifici terciari. Per poder fer les obres relatives a la llicència d’espectacle amb exercici de la prostitució, ha de demanar una nova llicència d’obres, diferent de la que té ara. Quan la demani, que no podrà ser ara perquè hi ha suspensió, veurem si caldrà que s’adeqüi al pla especial en el que el Govern està treballant. Esperem que sigui així, a veure si, al final, aconseguim que aquest macroprostíbul no obri. Nosaltres hem buscat una solució legal, una solució que creiem que és més definitiva, amb un abast local, de tota la ciutat.

El senyor Pau Mojedano recorda que en aquest cas hi ha una llicència d’activitat concedida, una altra que està en tràmit i s’ha reconegut, fins i tot per l’Alcalde, que la suspensió de llicències que ha comportat el decret de l’Alcalde, no podrà evitar l’obertura d’aquest prostíbul. Això ho han dit vostès als mitjans de comunicació. El que sí que reconeixen és que l’únic que es pot batallar en aquest moment és intentar reduir-ne la dimensió. Això són paraules de portaveus del Partit Socialista. Per tant, hi ha una expressió de voluntat política de tots els grups municipals que han dit, de manera unànime, que de cap manera volen que això s’obri a Mataró. La seva solució no comporta que aquest establiment no es pugui obrir.
CIU diu que l’expropiació no es pot portar a terme per raons de temps i per raons de legalitat. L’expropiació és perfectament possible perquè és un instrument legal que tenen els ajuntaments fonamentada per raons d’interès general i que depèn, en aquest cas, únicament de voluntat política.
Ja que han reconegut que amb la seva solució no es pot evitar el tancament d’aquest centre, els repto que expliquin als mataronins com podran evitar, amb la seva voluntat política expressada en diverses instàncies, que això no es porti endavant, com ho faran? Perquè fins ara no ho han dit. Per tant, l’única solució real que s’ha aportat és la nostra.
Respecte a l’ordenança, que pot ser un instrument eficaç, vostè ha dit que hi ha determinades qüestions que no pot regular, almenys, si no es modifica la legislació autonòmica en què s’han basat aquestes peticions de llicències. Per tant, els temps no és un obstacle ni tampoc la legalitat.
Vostè i el Sr. Marcel Martínez de CIU deien: com podem evitar que hi hagi peticions de llicències en el futur? Doncs, justament, per una modificació del Pla General. Vostès ho reconeixen en el Decret. El planejament urbanístic és un instrument pel qual es podrà regular tot això. De fet, s’ha fet a Castelldefels, per exemple. Per tant, hi ha aquesta possibilitat. Només necessitem la seva voluntat política per a tirar això endavant. Aquesta voluntat política l’hem expressada tots però, fins ara, ningú no ha estat capaç de dir: “amb aquesta solució, podem evitar que això obri”.
Vostès han dit que la seva solució és provisional. El fet que els ha mogut a prendre aquesta solució, després de la pressió social i política que hi ha hagut, és traslladar això en el temps, com fan sempre, tenint en compte que hi haurà les municipals en un termini d’un any i dos mesos, i traslladar la decisió al Jutge que això segueixi obert, que saben que serà inevitable, un cop tingui llicència d’activitats. Així després vostès es podran rentar les mans dient que ha estat el Jutge qui ho ha decidit.

La senyora Alicia Romero respon al Sr. Mojedano que el que vostè m’està dient és que prevariqui. La Llei diu que per a expropiar un solar hi ha d’haver una utilitat d’interès general. Expliqui’m quin és l’interès general en aquest cas. Que no ens agrada l’activitat dels prostíbuls? En canvi, quan ens n’agradi una altra, aquella no l’expropiarem. No podem ser arbitraris pel fet que no ens agradi una activitat. Hem de complir la Llei sempre. Nosaltres, agafant la Llei, no podem expropiar aquest solar. I en el cas que ho poguéssim fer, pot venir un promotor i posar-la un altre solar. I anem perseguint-los a tots per la ciutat. I anem expropiant i indemnitzant. Siguem rigorosos i seriosos.
L’article 103 i 104 del text refós de la Llei d’urbanisme diu que només es pot expropiar per raons d’interès general. Digui’m quin jurista farà un informe dient que hi ha un interès general a expropiar un solar on un senyor hi farà una activitat que està reconeguda en la normativa vigent.
Vostè diu que nosaltres no ho hem resolt. Nosaltres hem pres una decisió de fer un pla especial, que és un instrument urbanístic que permet la Llei, per suspendre les llicències, per tant, aturar-ne la tramitació. No hi ha, en aquests moments, res en tràmit.
Amb aquest pla especial pretenem que no s’acabi obrint aquest macroprostíbul. Però som prudents i ho diem sense aixecar massa la veu. Aquest pla especial haurà d’anar a la Generalitat, que l’haurà d’aprovar. Esperem que no ens l’impugni ningú, i que no ens el portin als tribunals. És a dir, hem de ser prudents.
Podria ser que finalment no s’obrís un macroprostíbul a Mataró. Ara bé, sí que s’obriran prostíbuls a Mataró i a Catalunya perquè hi ha un Decret de l’any 2002 que ho permet. Ara, la Generalitat està treballant un esborrany del Decret sobre els usos recreatius per intentar que en aquests recreatius entrin aquests altres usos dels quals estem parlant i puguem regular més seriosament aquest àmbit.
Nosaltres, com a Ajuntament de Mataró, estem treballant conjuntament amb la Generalitat. L’Alcalde també forma part d’una comissió a la Federació de Municipis. Per tant, a banda de treballar amb la ciutat, també estem treballant amb la Generalitat i amb la Federació de Municipis per intentar que aquest esborrany incorpori els elements que considerem importants per no generar macroprostíbuls, no només a Mataró, sinó a qualsevol ciutat de Catalunya. Hem optat per una solució seriosa, que demana una mica més de paciència, però que és molt més segura.
Sr. Mojedano, aquest pla especial el portarem a aprovació inicial d’aquí a uns mesos, no el portarem després de les eleccions. No ens volem rentar les mans.

El senyor Pau Mojedano manifesta que pensa que aquest Govern no té criteri quan pren una decisió traslladant la responsabilitat a una legislació d’un àmbit superior i després, a corre-cuita, davant la pressió social, intenta aturar-ho mogut per la por electoral. Vostès actuen per sistema d’aquesta manera perquè no tenen ni idea de ciutat, ni criteri polític per a prendre les decisions, ni la valentia per a debatre quan ho han de fer amb qüestions com aquesta.
Jo no li puc admetre de cap manera que vostè faci suposats exercicis d’endevinalla d’una possible prevaricació quan, desgraciadament per a la ciutat, qui està imputat per possibles delictes urbanístics no és ningú del meu grup municipal en aquesta casa.
Repeteixo que no hi ha voluntat política. La Llei permet això per motius d’interès general. Vostè mateixa ho ha dit. I si tot l’argument que té és dir-me que com podem emprendre un camí com aquest per a una activitat per la qual s’ha concedit llicència, jo li puc revertir la pregunta i dir-li: “Sra. Romero, per què ha variat vostè l’opinió i han fet un decret suspenent llicències?” Ja li anticipo que això comportarà una indemnització als tribunals per a aquesta ciutat. Vostè mateixa em va reconèixer, en el ple passat de manera irresponsable, que es va prendre la decisió sense valorar les possibles conseqüències econòmiques per a la ciutat.
Per tant, no es preocupi que li faré arribar el pertinent informe jurídic que li demostrarà que només depèn de la voluntat política tirar això endavant. Aquesta és l’única solució que tenim en aquest moment.
Per últim, li vull dir que es va equivocar no fent el debat quan l’havia de fer; es va equivocar tractant el tema com si fos una petició de llicència qualsevol. I sí, vostès traslladen el debat en el temps, com sempre, i traslladen la decisió a un Jutge. Aquesta és la realitat de les coses.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, li agraeix al Sr. Mojedano, per enèsima vegada, la seva elegància personal i la seva humanitat manifesta per recorda-li, cada vegada que en té ocasió, que està imputat per un delicte urbanístic. Si he d’estar imputat per un delicte urbanístic per la possibilitat que vingui El Corte Inglés a Mataró, per la possibilitat que es creïn 1.000 llocs de treball i per la possibilitat que es generin 30 milions d’euros anuals de rendes del treball, doncs, miri, aquest serà un mal menor. Però vindrà El Corte Inglés. I aquesta ciutat serà coneguda, entre d’altres raons, perquè tindrà El Corte Inglés. Espero que el dia que el Jutge arxivi la causa o en sortim innocents, vostè, públicament, ens demani excuses i perdó. Encara que segur que no ho farà, perquè no tenen costum de fer-ho. Ja sé que a vostè li agraden molt les males notícies, que viu, fonamentalment, de les males notícies. La instal•lació dels macroprostíbuls a la ciutat de Mataró és una mala notícia. Però és una mala notícia després que nosaltres hàgim reconegut els nostres errors. A vostè mai li hem sentit reconèixer cap error de cap mena, ni d’apreciació, ni de percepció, ni de sensibilitat. Vostès mai no s’equivoquen. Són hereus de qui són i tenen la veritat absoluta, ja ho sabem. El seu liberalisme només és una pell molt fina. En el fons, són profundament intervencionistes, amb un model de societat molt determinada que han defensat durant molts anys i encara en paguem les conseqüències. I, sinó, llegeixi els diaris demà al matí.
Sr. Mojedano, hem buscat una bona solució. La que tècnicament i jurídicament creiem que és la millor. Assumim riscos jurídics, personals i polítics, perquè governar suposa assumir riscos. Sempre els hem assumit i sempre hem afrontat les responsabilitats que suposaven aquests riscos. Nosaltres no governem amb la certesa absoluta.
Ja els vaig dir l’altre dia que vostès estaven en precampanya electoral, fent els discursos del model de ciutat. etc. Per cert, vostè ens parlava d’uns grans acords de ciutat. Quin dia? El dilluns, dimecres i divendres? Perquè dimarts, dijous i diumenge vostè es dedica a demanar la meva dimissió.
Sr. Mojedano, em sembla que li han deixat ben clar tots els grups municipals i els serveis jurídics de la casa. Nosaltres farem cas del que ens diguin els serveis jurídics de la casa. I si en tenim dubtes en demanarem a altres serveis jurídics competents. Per suposat que no farem cas dels seus serveis jurídics ni dels informes que vostè ens pugui portar. Quina garantia ens donaran els seus informes jurídics? Quan governin, si governen algun dia, facin el que creguin oportú. Nosaltres no els hem fet servir mai els serveis jurídics del Partit Socialista, si més no per portar un expedient al ple.
Aquesta és una solució inviable. No hi ha cap causa d’interès públic que justifiqui una expropiació. A més, aquesta solució comportaria aquest efecte dominó que li ha explicat el Sr. Martínez i el Sr. Safont-Tria. Promotor que tingués un terreny que no ven, demanaria una llicència de prostíbul, i l’Ajuntament corrent a comprar. Acabaríem sent els propietaris de mig parc immobiliari de la ciutat.
Hem obert una via de treball. El pla especial estarà llest al més aviat possible. La Generalitat de Catalunya després l’ha d’aprovar, com es va fer amb les antenes de telefonia mòbil, com vam fer fa molts anys amb les discoteques. Per tant, creiem que és una bona eina, molt més potent que altres eines que es posen damunt la taula, que fem servir perquè permeti evitar la instal•lació d’aquests macroprostíbuls a Mataró.
Aquest és un debat que està obert en el municipalisme. La setmana que ve tenim una Comissió Executiva a la Federació de Municipis i parlarem d’aquest tema a fons. Moltes altres ciutat estan en la mateixa situació que nosaltres, perquè el Decret està viu i necessitem que canviï profundament el marc legal que regula aquesta activitat perquè ens doni garanties jurídiques.
El senyor Pau Mojedano replica al Sr. Alcalde que ell és hereu dels seus principis, de les seves idees i, políticament, de les que cregui convenient. Lamento que vostè tingui tanta poca consistència de no saber aguantar un debat d’aquest tipus dins de les línies d’un debat democràtic i civilitzat, perquè aquest partit polític no és hereu de ningú més que de d’ell mateix. És com si jo intentés atribuir al Partit Socialista d’ara unes responsabilitats històriques que han comportat, també, tragèdies a aquest país. Però crec que això no ens pertoca, després de l’exercici de responsabilitat que vam fer tots plegats durant la transició. Això és en el seu cas. Nosaltres no existíem llavors, per tant, som un partit que ha nascut en la democràcia.
Li agrairia que, com a Alcalde d’aquesta ciutat, intenti demostrar una major consistència a l’hora de defensar les coses i de no incórrer en el recurs fàcil d’intentar ofendre, que desmunta qualsevol argumentació de les que vostè ha donat.
Vostè té el vici de barrejar qüestions que s’haurien de moure en un àmbit personal dins d’un escenari polític o institucional que no li pertoca.
Jo li podria explicar les conseqüències que, per a la meva família, va tenir la Guerra Civil i el Franquisme. El meu cas passa amb moltes altres persones d’aquest partit que, molt dignament, intenten defensar la Democràcia.

El senyor  Alcalde contesta que no sap a què s’estava referint el Sr. Mojedano. Jo sí que sé a què m’estic referint. Vostès són hereus del PP del Sr. Aznar. Jo no pretenia anar més enllà d’això. Si s’ha donat per al•ludit, vostè sabrà perquè. Aquesta crisi econòmica també té molt a veure amb aquell model econòmic.
I, si us plau, no em doni lliçons de res després del que ha escrit al Butlletí Municipal. A vostè què li importa si jo sóc catòlic practicant o no soc catòlic practicant. D’això n’hem de fer un debat polític? De lliçons, vostè no me’n donarà mai de cap tipus, ni polítiques, ni personals, perquè quan vostè ha perdut el nord, nosaltres hem sigut completament respectuosos amb els seus problemes. Sempre sha dit que els nous conversos són els més perillosos i avui aquí s’ha posat de manifest.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A WWW.MATARÓNOTICIES.CAT

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“Davant la presentació del nou portal dels serveis informatius de Mataró Ràdio www.mataronoticies.cat, CiU valora molt positivament el fet que, a partir d’ara, qualsevol persona pugui accedir a la darrera informació emesa per Mataró Ràdio des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, però creu que el web ha d’estar sota la tutela de l’administració municipal.

El nou espai web neix deslligat de l’emissora i els continguts estan allotjats en un domini i un servidor gestionats per l’empresa COMPAGINA, SL, sense cap control per part de la direcció de Mataró Ràdio.

És per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- La presidència de l’EPE Mataró Audiovisual, empresa cent per cent municipal, sol•licitarà a COMPAGINA, SL la cessió de tots els drets sobre el domini i l’allotjament dels continguts de mataronoticies.cat.
Segon.- La presidència de l’EPE Mataró Audiovisual donarà les oportunes indicacions a la direcció de Mataró Ràdio per tal d’iniciar de forma immediata la renovació del web de l’emissora perquè esdevingui un espai interactiu i des del qual es pugui accedir a tots els continguts que ofereix l’emissora, donant un paper predominant als serveis informatius de la mateixa, que podran seguir utilitzant, si cal, el domini mataronotícies.cat, una vegada sigui propietat de Mataró Audiovisual.

Tercer.-  La direcció de Mataró Ràdio serà l’única responsable sobre tot el que es publiqui a la totalitat dels dominis propietat de l’EPE Mataró Audiovisual, així com de la publicitat que es contracti, i en donarà compta al Consell d’Administració de l’empresa.

Quart.-  Al proper Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual es donarà compta del compliment dels punts anteriors.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que aquest portal a Internet és un servei positiu per al conjunt dels ciutadans.
Nosaltres sempre hem defensat una gestió i un control públic del que són les empreses i els serveis que té aquest Ajuntament. Podríem entendre, doncs, que aquesta proposta va en la bona direcció. Lamentem que només se centri en un sol punt.
El que no acabem d’entendre és per què es fa aquesta proposta. D’aquest tema se n’ha parlat en un consell de l’EPE Mataró Audiovisual on hi ha hagut el compromís, per part de l’empresa que gestiona aquest portal web, que en el moment que aquesta empresa privada deixi de gestionar-lo cediria els drets a l’Ajuntament. Per tant, és innecessari, perquè tenim una acta que ja diu el que aquí es demana.
M’agradaria entrar en un debat, per tal que el conjunt de la gestió dels mitjans de comunicació locals, on hi ha diner públic, fossin de gestió pública.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que no pot ser que, amb diners públics, una empresa privada disposi d’una web a Mataró Ràdio. D’aquesta manera, aquesta empresa privada està fent, amb diners públics, la competència a altres mitjans privats que també donen informació a Internet. Per tant, el nostre posicionament serà positiu respecte a la proposta.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, exposa que aquesta proposta serà denegada per dues raons:
La primera és que aquest ple va aprovar uns Estatuts d’una entitat pública empresarial, Mataró Audiovisual. Dins d’aquests Estatuts hi havia la figura del Consell d’Administració, com a òrgan responsable de la gestió de Mataró Audiovisual i de totes les responsabilitats que tingui l’empresa. Al Consell d’Administració va haver-hi l’aprovació de les bases, el 27 d’abril de l’any passat, va haver-hi també una adjudicació del concurs, amb el vot favorable del seu grup municipal. Dins d’aquestes bases hi havia la demanda, com  a empresa, de fer un web de les noticies i d’ajudar a millorar el nostre web. Dins d’aquest concurs que es va aprovar, amb el seu vot favorable, el 14 de juliol, hi havia el compromís de l’empresa adjudicatària que el web seria cosa d’ells, que  es faria aquesta proposta i  que els continguts, que és l’important, serien propietat de Mataró Ràdio.
El que s’ha fet és començar a contractar un domini per començar a fer aquest web. Està amb coordinació de la Direcció, no està deslligat en cap moment. Hi ha una gran diferència entre portar-ho deslligat i tenir un control. No sé si és que el que vostès volen és tenir el control dels seus continguts. Això és l’últim que nosaltres voldríem. Per això, hi ha una empresa totalment independent i plural, que fa els informatius sense cap mena de control informatiu.
Al Consell d’Administració hi va haver també un compromís verbal de l’empresa per a traspassar el domini quan aquesta tingui acabat el seu contracte, d’aquí a tres anys. Va ser a través d’una demanda d’uns representants del Consell de Ciutat que tenim al Consell d’Administració. Aquest també és un òrgan participatiu a la nostra ciutat. És més, el seu representant, quan l’empresa va afirmar: “Per descomptat que no hi haurà cap problema”, va dir que, amb la seva paraula i amb la seva constància en l’acta, ja en tenia prou. D’aquí la meva sorpresa quan, 48 hores després del Consell d’Administració, ens va arribar aquesta proposta.
Davant la demanda de la majoria de membres del Consell d’Administració que treballéssim en aquest camí, vam dir: “L'endemà ens posarem a treballar”. El dia següent, la Directora i el senyor de l’empresa es van posar a treballar en les dues demandes. Primer, en els tràmits, perquè aquest web entrés dins de la propietat, malgrat no hi ha cap obligació, ni a les bases, ni al concurs. Segon, treballant per fer més fort el web principal de l’empresa Mataró Audiovisual.
Aquesta feina de renovar aquest web també s’ha començat i també és un compromís de l’empresa. Entre altres coses hi ha això que demanen vostès de la ràdio a la carta per poder arribar a més gent en diversos horaris.
Al Consell d’Administració se’n va informar puntualment. Es van donar tots els detalls del nou web, es va comentar que eren treballs inicials, es va prendre el compromís de la continuació de la feina ben feta...
Per tant, no els hi acceptem, primer, perquè la feina ja l’hem començada a fer i, segon, perquè és una de les coses que ja es va parlar al Consell d’Administració i creiem que és l’òrgan competent i sobirà on hi ha d’haver aquest tipus de debat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que no entrarà en el debat trampa del control o no control. El que es va dir al Consell d’Administració es pot explicar de moltes maneres, com em deia ara mateix el meu company. Jo crec que ell va expressar la seva satisfacció perquè es tractés el tema i que això constés en l’acta, però que entenia que s’havia d’anar més enllà. El fet que consti en acta que una empresa externa farà no sé què no vincula absolutament a res. I repeteixo que no hi ha res contra l’empresa. És una bona iniciativa i se’ls ha d’agrair el que estan fent, perquè ho estan fent sense cobrar ni un euro més i amb voluntat de molta de la gent de la ràdio i d’aquesta empresa.
Sr. Fernández, vostè sap que si demà algú fa una oferta de compra a aquesta empresa, compra l’empresa i les seves propietats. I si entre les seves propietats hi ha un domini, amb un trànsit, segurament aquesta compravenda no estarà involucrada amb una situació així. Vostè avui ens hauria d’haver dit: “Escolti, ens vam reunir l’endemà i hem redactat un document de cessió...”. Està disposat a redactar aquest document i a treballar perquè l’empresa li signi?

El senyor Carlos Fernández recorda que aquesta demanda la va fer una d’aquelles persones que no està al ple, ni està representada per cap grup municipal, que era un membre del Consell de Ciutat.
Per tant, a vostè, aquí, aquest tipus de propostes de resolució fora del Consell d’Administració l’estan desvirtuant i s’estan carregant la participació. Després demanaran participació. El seu representant va dir: “Ja en tenim prou, si vostè ens ho diu”. I així consta en acta. Em sorprèn que ara es demani més base jurídica. Sembla que vostès tinguin un doble llenguatge: un davant de l’empresa i un altre per darrere. Potser hauríem de parlar dels 21.000 oients, potser hauríem de parlar del que han crescut els oients i no posar entrebancs a coses que s’estan iniciant.
No digui vostè que aquest web no se li està pagant a l’empresa. Se li està pagant a l’empresa perquè va entrar al concurs, perquè estava a les bases. Una de les coses que més va fer que aquesta empresa es distanciés de la que va quedar segona, és perquè presentava un web de notícies i ens ho posava dins del plec de clàusules.

El senyor Joan Mora entén que el Sr. Fernández tenia preparada una resposta i no es mou d’aquesta resposta. Ja s’ho farà amb el meu company que estava al Consell perquè, evidentment, no està d’acord amb les seves paraules.
Jo no he dit que no cobrés aquesta empresa per això. Jo he dit que no cobraven tot l’esforç i que, tot i això, el feien. De tota manera, vostè no m’ha contestat la pregunta de la signatura del document.

El senyor Carlos Fernández torna a dir que faran allò que està en el plec de clàusules del concurs. A més a més, hem iniciat converses amb l’empresa per mirar de fer el que ens van demanar els membres del Consell de Ciutat en el Consell d’Administració.

El senyor Joan Mora afegeix que es quedarà amb la idea que han iniciat converses en la línia que ell deia. Interpretaré que això voldrà dir que signaran un document. Si això no passa, aquí quedarà reflectit qui defensava els interessos de la ciutat i qui els d’algú altre, tan legítima com la meva, per suposat.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, està d’acord en què és tan legítima l’una com l’altra. Mirarem que hi hagi totes les garanties perquè aquest web, en el cas que el concessionari deixi de ser-ho, no quedi fora del control municipal, en el sentit de la titularitat, que no pas de la informació. Aquí hi ha una cosa que no està tan clara quan deien que la Directora de la ràdio serà la responsable del control.
Lamento que aquest tema es porti al ple de l’Ajuntament. Perquè el compromís que es pugui adoptar aquí, també es pot adoptar al Consell d’Administració, que és a qui hem delegat totes les competències perquè gestioni l’EPE Mataró Audiovisual. No sé per què hem de repetir els debats. Per què volem un Consell d’Administració si després les seves decisions han de ser refrendades pel ple de l’Ajuntament?
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L’AJUNTAMENT DE MATARÓ ELABORI I APROVI DE FORMA URGENT UNA ORDENANÇA MUNICIPAL ESPECÍFICA PER REGULAR ELS LOCALS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA ON ES PRETEN EXERCIR LA PROSTITUCIÓ.
 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió,  presenta la proposta següent :

“El vigent Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, en el seu article 7, habilita als Ajuntaments, per raó de la seva competència, mitjançant les seves ordenances o normativa urbanística aplicable, establir les condicions d’emplaçament d’aquest tipus de local.

Així mateix la disposició transitòria Primera d’aquest Decret estableix que en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor els ajuntaments han d’aprovar les ordenances municipals a que fa referència el Decret. No obstant es va preveure l’aprovació d’una Ordenança Municipal tipus que és d’aplicació al ajuntaments que no aprovessin una ordenança municipal. Que és el cas de l’Ajuntament de Mataró on per no haver elaborat i aprovat la seva pròpia ordenança municipal és d’aplicació l’Ordre PRE/335/2003 de 14 de juliol per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució ,

La llei 11/2009 de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, en la seva exposició de motius manifesta que la llei es fonamenta i s’inspira en tres principis bàsics: Convivència, seguretat i qualitat. També manifesta la seva vocació descentralitzadora de la llei envers als ajuntaments, als qual hi atribueix  totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa  relatives al establiments públics. La llei també reconeix la capacitat, mitjançant ordenances o reglaments, de sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic, requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.
 
També, l’esmentada Llei 11/2009 de 6 de juliol, possibilita que les ordenances i reglaments municipals estableixin prohibicions, limitacions o restriccions per evitar la concentració excessiva d’establiments oberts al públic i d’activitats recreatives o per garantir-ne la coexistència amb altres activitats humanes o socials.
 
Val a dir, que actualment, tant el decret 217/2002, d’1 d’agost, així com l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, són plenament vigents i aplicables, com també ho és la Llei 11/2009 de 6 de juliol.
 
Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa la Ple l’adopció del següent,

ACORD:

L’Ajuntament de Mataró elaborarà i aprovarà de forma urgent una ordenança municipal específica per regular els locals de pública concurrència on es pretengui exercir la prostitució per tal de prohibir, limitar o restringir aquesta activitat en el municipi.  “

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, explica al Sr. Mora que, igual que ell diu que té uns juristes que li diuen que aquesta llicència ha estat mal concedida, el seu grup municipal té uns juristes que diuen que la llicència està ajustada a dret. Els juristes de la casa, que són els que fan els informes preceptius que després acaben atorgant una llicència, ens diuen això. Les opinions són contradictòries. Des dels serveis jurídics i des dels serveis tècnics, s’ha fet un procediment administratiu ajustat a dret. Així ho diuen els informes que hi ha als expedients. Si no ha de ser així, algun tribunal ja ens ho dirà.
Nosaltres hem reconegut errors en aquest tema. És veritat que vam tenir una manca de previsió en no haver fet una ordenança en el seu moment. Però no ens pensàvem que aquest Decret arribés a donar peu a la creació i instal•lació de macroprotíbuls. Això ens ha sorprès a tots. Menys del 2% dels municipis tenen una ordenança. Una ordenança que no pot prohibir la creació de macroprostíbuls. Pot augmentar la distància entre ells.
Com que hi ha un Decret que regula aquest tipus de locals on s’exerceix l’activitat, pot haver-hi aquest tipus de locals a les ciutats. Nosaltres ens vam acollir a l’ordenança tipus de la Generalitat, com van fer tants ajuntaments, perquè ens semblava el més sensat. Vam pensar que si la Generalitat fa això, deu ser perquè és el correcte.
La instal·lació d’aquest macroprostíbul difícilment s’hagués pogut evitar amb una altra ordenança, perquè hauria estat a 300 metres, en lloc de 150 metres, però aquest, que és el primer, s’hauria acabat instal•lant. Nosaltres hem pres la decisió que jurídicament ens ha semblat més convenient.
S’ha aprovat una Directiva europea, la Directiva Bolkestein, que va portar a aprovació la derogació d’algunes ordenances municipals. Recordin que en el ple de desembre vam derogar la ordenances d’usos comercials i parcialment la de locutoris. Perquè, justament, són ordenances que limiten les distàncies entre aquestes activitats econòmiques. La Directiva europea diu que no es pot limitar l’activitat econòmica. Els nostres serveis jurídics ens diuen que la fórmula no és l’ordenança. Justament estem derogant ordenances perquè no es pot regular per aquesta via. L’instrument adequat és l’urbanístic i, en aquest cas, un pla especial. A més, ja ho deia el Decret del 2002: “Ordenança o instrument jurídic administratiu que considerin més convenient”.
Creiem que aquest pla especial ens donarà bon resultat, però no ho podem assegurar. No tenim massa miralls on mirar-nos, perquè no hi ha massa ajuntaments que estiguin tractant aquest tema. Esperem que la Generalitat ens ho aprovi. Paral•lelament estem treballant amb la Generalitat perquè aquesta Llei 11/2009 s’ha de desenvolupar en un reglament que s’està treballant. En aquests moments hi ha un esborrany, que té la Generalitat. Nosaltres estem treballant amb la Generalitat per intentar que en aquest esborrany es limitin les dimensions i les distàncies, per tant, perquè sigui una mica més rigorós que el que hi havia abans. Nosaltres hem hagut d’atorgar la llicència perquè complia amb la normativa. Per tant, la llicència està ajustada a dret.
Vostè, Sr. Mora, parla molt de les 1.200 persones. Sembla que hi hagi d’haver 1.200 prostitutes. Hi ha un aforament per a 1.200 persones perquè és una sala de festes i espectacles. Hi ha moltes discoteques a Mataró amb un aforament de 1.200 persones i de moltes més. Recordin que és una sala de festes. Després hi ha uns annexos que són les habitacions, però l’aforament és aquest. Hi votarem en contra perquè l’instrument jurídic que ens diuen que és l’adient és el pla especial.

El senyor Joan Mora admet que és evident que quan es parla d’un aforament de 1.200 persones no s’està parlant de prostitutes. Però sí que estem parlant d’entre 200 o 300 prostitutes. Estem parlant del segon macroprostíbul més gran d’Europa. Estem tots d’acord que volem que això no s’obri. L’únic problema és que aquesta ordenança l’acabaran fent perquè l’hauran de fer vostès, en lloc de voler-la basar en els instruments que ja tenien en el seu dia. Per tapar aquest error s’esperaran a veure si surt aquest reglament. El problema és que mentre estem sense fer res, estem deixant al descobert la ciutat. El que no pot ser, de cap manera, és que un jutge li acabi dient que, com que vostè va donar la llicència, ha d’obrir aquest macroprostíbul. És per això que CIU ens hi oposarem. Nosaltres no volem judicialitzar la vida política, però no ens aturarem davant de res. El mal que pot fer a aquesta ciutat aquesta llicència, que vostè va concedir per error, és molt gran. Nosaltres esgotem la via política. En l’anterior ple els vam demanar l’anul•lació, la denegació, l’ordenança, el desplegament del reglament i no ens van fer cas.  Avui anuncien que tampoc ens voten fer aquesta ordenança. Ens estan exhaurint totes les vies. De moment anem per la via política, però també seguirem l’administrativa i la que calgui.

La senyora Alicia Romero manifesta que s’estan creant més rumors falsos. El segon prostíbul més gran d’Europa? Ha fet algun estudi vostè per dir això? A la Jonquera i a Tordera n’hi ha amb moltes més habitacions que aquest que es volia posar a Mataró. No diguem això perquè creem una alarma social innecessària.
Nosaltres hem donat una llicència d’activitat per a un local on es pot exercir la prostitució, perquè va haver-hi un Govern que va aprovar un Decret que podia regular aquests locals. Si aquell Decret no s’aprova l’any 2002, ara no estaríem parlant d’això. Tal com vostè diu, sembla que l’Ajuntament de Mataró tingui interès a obrir macroprostíbuls. No en tenim cap, nosaltres. Jo respecto molt les seves opinions, però vostè respecti les del Govern. No em digui que no tenim voluntat i que no tenim acció, perquè sí que la tenim.
Aquesta Comissió que l’Alcalde llegia via Decret, en el despatx oficial, s’ha reunit ja dues vegades i està fent feines entre una reunió i l’altra. Estem en contacte amb altres ajuntaments, veiem què fan, veiem si es pot millorar alguna cosa, estem parlant amb la Generalitat... S’està fent feina i portarem la solució al més aviat possible. L’esborrany d’aquest reglament és clau. Aquest esborrany també diu que es deroga el Decret del 2002, per tant, la regulació d’aquests locals s’haurà de basar amb el que estableixi  aquest reglament. Per tant, pot ser que canviïn molt les coses.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el vot contrari del seu grup municipal. Hi votarem en contra no perquè no creiem que aquesta proposta pugui ser vàlida per a evitar que s’instal•li aquest macroprostíbul, sinó perquè entenem que aquest no és l’espai on discutir això. Entenem que aquest és un debat més tècnic i instem l’Ajuntament que aquest debat es faci en aquests termes tècnics i a nivell intern.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que el seu grup municipal està completament d’acord amb el que es diu de buscar la manera més sòlida per evitar que en el futur es puguin produir situacions com aquesta. Ara bé, aquesta proposta nosaltres la vam presentar en el ple anterior. El nostre vot serà d’abstenció perquè la capacitat de maniobra de l’Ajuntament sempre serà molt més sòlida si es produeixen, a nivell autonòmic, els canvis normatius que s’haurien d’haver produït. Perquè aquella legislació que en el seu moment es va creure que era la idònia per regular, de la manera més restrictiva possible, el naixement dels prostíbuls, ha tingut una eficàcia que ha estat la que ha estat. En aquell moment, jo recordo que els propis legisladors del Parlament, el govern de la Generalitat, ja van dir que això naixia amb una vocació de provisionalitat en espera que es pogués dirimir més clarament quina havia de ser, a nivell estatal, la regulació de la prostitució. Per tant, ja es preveia que allò era una eina provisional. No ens hem de capficar, doncs, en la seva perfecció i acusar  l’Ajuntament de la responsabilitat única d’aquestes coses.
L’error de l’Ajuntament ha estat, primer, donar la llicència sense haver-ho explicat, amb la suficient transparència, als grup municipals i, segon, no haver pres les mesures que hauria d’haver pres, dins el marc que ara tenim, i que sí que ha pres posteriorment.
La Sra. Romero feia referència al planejament especial urbanístic, cosa que nosaltres estem proposant també amb el tema de la modificació del Pla General i que donarà peu després a l’altre instrument de l’expropiació. Perquè l’eina que vostè està proposant, no atura l’obertura d’aquest macroprostíbul, com han reconegut vostès mateixos. Potser ens estem curant en salut de cara al futur però, en canvi, aquest problema que ara tenim i que s’ha creat entre el marc legal de la Generalitat i vostès no l’estem aturant.
Penso que aquesta proposta és correcta, però insuficient. Per tant, nosaltres ens hi abstindrem.

El senyor Joan Mora manifesta que és evident que la proposta és insuficient. Al ple passat ja demanàvem aturar la llicència pel fet d’estar mal tramitada, directament. I s’acabava el problema si en aquests 7 mesos vostès s’haguessin adonat del que tenien entre mans. Ara hem d’estar tots mirant com lluitem contra aquest problema per un problema que vostès han generat amb desídia i una manera de treballar que no dedica l’atenció que aquesta ciutat requereix.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que aquest debat s’ha repetit moltes vegades i que no es posaran d’acord. El Govern assumeix responsabilitats. Els juristes de la casa signen informes i, per tant, assumeixen responsabilitats. Els seus juristes poden ser molt bons, però no n’assumeixen cap de responsabilitat. Per tant, suposo que tant els tècnics com els juristes de la casa són molt curosos amb la seva feina. I poden acabar al Jutjat. No seria la primera vegada. Tots els informes ens deien que la llicència s’havia de donar. Jo he reconegut dues coses. Les he reconegudes públicament, i per la televisió. No tinc cap problema. Quan un s’equivoca ha de reconèixer les coses. Però, també, les vull matisar.
La primera és no haver fet, des del primer moment, una ordenança tipus o haver-nos acollit a l’ordenança de la Generalitat. És que això hagués privat que hi hagués el macroprostíbul? Què hi posàvem? 500 metres, 400 metres...? El Decret tenia intenció reguladora, no de prohibició.
Jo entenc que el legislador de la Generalitat, quan va fer el Decret l’any 2002, pretenia solucionar un problema. A més, era un problema que tenia nom de carrer i número. Un problema molt determinat. Admeto la bona fe i la voluntat de solucionar un problema en aquell moment, però ens va posar en un altre problema a tots. Segurament, sense pensar les conseqüències. És cert que, enmig, hi ha hagut un buit legal. I és cert que aquí tenen responsabilitats el govern anterior de la Generalitat i l’actual, encara que sigui del meu partit. Però també tenen la responsabilitat els demés grups parlamentaris perquè, que jo recordi, de propostes al Parlament de Catalunya o al ple de l’Ajuntament de Mataró cap ni una en tots aquests anys. Per tant, aquesta és una responsabilitat compartida, encara que pels que tenim el govern encara més. Però pels altres també. Perquè ningú pensava que això pogués passar.
És veritat que la llicència s’havia de donar, i no vam dir-ho perquè no vam copsar la importància del tema. Ja hem acceptat el nostre error. Però és que això hagués canviat alguna cosa? És que per molt que nosaltres ho haguéssim discutit, no haguéssim donat la llicència? És que no és el que va haver d’acabar fent l’alcalde de La Jonquera, que per silenci administratiu no la va donar i el Jutge l’ha obligat a donar-la? Per molt que haguéssim parlat o discutit nosaltres, al final, la llicència l’haguéssim hagut de donar, o nosaltres o el Jutge. També li haig de dir que ubicar això més lluny és impossible.
Ens hem de lamentar d’aquesta situació, assumir les responsabilitats, però hem de buscar una solució viable i amb les garanties jurídiques.
Quan tirem el pla especial endavant, farem tot el possible perquè no es pugui instal•lar el macroprostíbul. Es podran instal•lar prostíbuls, perquè això no podrem impedir-ho mentre no canviï la normativa a nivell nacional de Catalunya, però procurarem que sí que puguem limitar-ne les dimensions. Creiem que l’única manera de fer això és a través del pla especial.
La tramitació d’una ordenança, com proposa el Sr. Mora,  tampoc deixaria sense efecte la llicència. És més, mentre estigués en tramitació aquesta ordenança, es podrien presentar totes les que volguessin i serien anteriors a l’ordenança. Per tant, les hauríem de donar totes. L’única manera d’aturar les llicències, tant les d’activitats, com les d’obres, és la figura del pla especial. Això és el que se’ns va recomanar que féssim. Un pla especial que permet una suspensió cautelar de les llicències. La segona llicència, per tant, no està en tràmit. N’està suspesa la tramitació. Per tant, si aquest senyor vol tirar endavant l’activitat per la qual sí que té la llicència concedida, no li donarem la llicència d’obres. Per tant, no té viabilitat això. Mentrestant, hem de tirar endavant el pla especial al més aviat possible, que sigui el més restrictiu possible, que la Generalitat de Catalunya ens recolzi en aquesta idea i, mentrestant, pressionar tot el possible des del món municipal, ja que hi ha unanimitat de tots els alcaldes, de tots els colors, perquè canviï aquesta normativa. Que sigui molt més clara i doni més garanties jurídiques per a no trobar-nos en una situació com la que ens hem trobat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL SISTEMA MÒBIL D’IDENTIFICACIÓ DE VEHICLES.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent consensuada amb el grup municipal de Convergència i Unió:

“En els darrers anys, Mataró s’ha dotat d’un nou sistema mòbil d’identificació de vehicles, consistent en un vehicle equipat amb un sistema de lectura de matrícules de darrera generació i un sistema de navegació i cartografia per satèl•lit que permet coordinar la fotografia de la infracció i la seva localització exacta i un sistema informàtic de gestió de les dades per tal de poder realitzar una tramitació ràpida de la denúncia.

La nostra ciutat va ser la segona de Catalunya, després de Barcelona, d’incorporar aquest nou sistema de control del trànsit, i va seguir-nos Badalona. Mataró, però, és la única d’aquestes grans ciutats on el vehicle en qüestió no va identificat com a vehicle de la Policia Local, sinó que ho fa com a cotxe de Mataró Bus, concessionària del Transport Urbà de Passatgers.

Si bé és cert que veiem amb bons ulls que aquest vehicle ajudi a reduir les infraccions de trànsit, especialment per aparcament indegut, també hem pogut observar com algunes situacions que es donen habitualment en el desenvolupament de l’activitat ciutadana i que un agent no sancionaria, es veuen castigades per la fredor d’una acció mecànica i que una persona situada al l’interior del vehicle i sense baixar d’aquest, no pot discriminar. Parlem, per posar alguns exemples, d’estacionaments de pocs segons per fer baixar una persona gran o amb mobilitat reduïda de l’interior d’un cotxe, o vehicles en zona de càrrega i descarrega que tenien l’acreditació corresponent situada al vidre del davant.

Des de l’Oposició CiU ha reclamat en diverses ocasions el fet que el vehicle en qüestió es concentri més en la xarxa del Mataró Bus, cosa que s’ha complert progressivament, i el PPC la voracitat recaptatòria de la Policia, i és per aquests motius que presentem a la consideració del Ple els següents:
ACORDS

1. El cotxe que incorpora el sistema mòbil d’identificació de vehicles, s’identificarà com a vehicle de la Policia Local de Mataró i passarà a dependre únicament d’aquest servei municipal.

2. L’Ajuntament de Mataró es replantejarà un canvi en l’actuació d’aquest vehicle, sobretot pel que fa a una discriminació més rigorosa de les possibles infraccions que fotografiï.”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, anuncia el seu vot en contra. A diferència d’altres ciutats, aquest vehicle fa una funció de recolzament de la xarxa per la qual transita el Mataró Bus, per tant, la funció que té és la de millorar la velocitat comercial. Per aquest motiu va serigrafiat amb aquest anagrama. És cert que altres ciutats han optat per fer d’aquest vehicle una eina exclusiva de la policia i, per tant, el que fan és recórrer tots els carrers de la ciutat, no només on  transita el bus. Per tant, sanciona a tots els carrers de la ciutat. Nosaltres el restringim. Això és una prova de la no voracitat sancionadora.
Respecte a l’actuació denunciadora d’aquest vehicle, tenen vostès informació puntual, trimestralment, a la comissió informativa de Via Pública.  Les sancions, fora de la via on transita el Mataró Bus, només representen l’1%, i són dels vehicles que estan en les cruïlles d’aquests carrers. Això reforça el fet que sigui una eina de millora de la xarxa del Mataró Bus. Aquest és el model pel qual vam apostar i pel que creiem que hem de continuar apostant.
Respecte al segon punt, la discriminació més rigorosa no la podem acceptar, ja que la discrecionalitat no pot ser la guia de les actuacions sancionadores de les administracions, sinó l’ordenament jurídic i legal que atorga els deures i els drets a la ciutadania, així com la seguretat en la seva pròpia defensa.
Li garanteixo que els agents de la policia tenen aquesta necessària sensibilitat envers el ciutadà, que vostè posa sempre en dubte.

El senyor Pau Mojedano manifesta que sí que és possible que aquest sigui un problema de model. Nosaltres pensem que, per la finalitat que s’ha destinat aquest vehicle, hauria d’anar identificat de la Policia Local. La mateixa ciutadania té aquesta percepció.
No és el mateix una parada que un estacionament. Moltes vegades un vehicle para per baixar un passatger, que això està permès, i, en canvi, des de la fredor de la màquina, que no sap discriminar aquestes situacions, se’l pot sancionar. Amb aquesta proposta, d’una banda, la finalitat a la qual es dedica aquest vehicle es veuria més ajustada al que vostès expliquen als ciutadans i, de l’altra, seria més just i s’adaptaria més a aquesta finalitat de mantenir la disciplina viària dins del que la Llei preveu estrictament.
Lamento que vostès no se’n facin ressò i els torno a dir que aquesta és una proposta que la ciutadania  ens ha traslladat de manera reiterada.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió comença reconeixent que el seu grup municipal no hauria presentat cap proposta en aquest punt. No ho hauria fet, senzillament, perquè ho ha fet reiteradament, utilitzant altres mitjans, ja sigui amb al•legacions, ja sigui repetint-ho quan es tracta el tema del pressupost del Mataró Bus... Ja va començar en el plec de condicions del Mataró Bus, en què vam estar negociant fins a l’últim moment si era possible canviar això i que el vehicle anés pintat de Policia Local...
En presentar la proposta el PP, nosaltres ens vam sentir obligats a repetir allò que hem dit altres vegades. Vull agrair al PP el fet d’haver pogut arribar a una proposta conjunta. He de reconèixer que el Sr. Mojedano ens ha agafat pràcticament el 90% de la nostra proposta i això és d’agrair. Sobretot perquè ell va prendre la iniciativa.
Evidentment que aquest és un problema de model. Però, en tot cas, el seu model no és el nostre. El nostre model, més enllà del que hauria de fer aquest vehicle si anés pintat diferent, crec que no canviaríem gaire perquè la xarxa del Mataró Bus i la xarxa bàsica de mobilitat no difereix pas tant. Per tant, serien carrers prioritaris igualment i estaríem fent una feina molt similar. Per tant, això no seria gaire problema. El que sí que és cert, és que qualsevol ciutadà, quan veiés un cotxe de policia, sabria a què atenir-se si estigués  cometent una infracció. Ara sembla que ens estem amagant una mica rere d’aquesta pintura del Mataró Bus. 
Quant al segon acord, jo ja li reconeixia al Sr. Melero que era difícil d’explicar. L’esperit crec que tots l’entenem. Un policia, quan està parlant amb nosaltres, és capaç d’entendre quan baixa una persona gran d’un cotxe, quan la baixada es fa ràpid i no hi ha un altre lloc on fer-ho, quan un comerciant descarrega ràpidament i, en aquell moment, no fa cap nosa... Tot això és fàcil de comprendre si en parlem, mentre que si passem pel costat amb un cotxe en marxa el que es veu és, únicament, un cotxe parat on no toca. El policia que va dins del cotxe no té temps de fer tota aquesta reflexió.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que li sembla que hi ha un descontent general de la gent amb la gestió d’aquest vehicle. Trobo que és una proposta sensata demanar que s’identifiqui aquest vehicle com a vehicle de la Policia Local. No acabo d’entendre les reticències. No ha de suposar una diferència significativa i, en canvi, sí que pot deixar les coses més clares.
Pel que fa al segon punt, és més complex d’aprovar.
En el fons, jo crec que aquí hi ha un problema de mobilitat de la ciutat. La gran majoria de les persones utilitzen el transport privat perquè no tenen una altra alternativa. Jo mateix utilitzo el cotxe privat perquè no hi ha alternativa al transport públic. Qualsevol mesura sobre aquest tema també hauria de contemplar mesures per tenir una circulació més còmoda, tenir un transport que ens doni una ciutat molt més sana i no tan agressiva i caòtica com la que tenim a moltes hores punta. Per tant, m’abstindré en aquesta proposta, entenent que en el punt 1 no hi hauria d’haver cap inconvenient i que qualsevol mesura en aquest tema hauria d’anar acompanyada d’altres mesures que contemplessin la mobilitat en el conjunt de la ciutat.

El senyor Francesc Melero puntualitza que la diferència no és de model, sinó de finalitat. Vostès consideren que aquest vehicle és per posar sancions. Justament el model que vostès proposen és el de posar sancions. La nostra finalitat és la de millora de la xarxa del Mataró Bus.
Sr. Safont-Tria, vostè es contradiu. És evident que s’ha de prioritzar la mobilitat dels vehicles col•lectius de transport públic. Un dels elements amb què ens hem dotat la ciutat de Mataró és, justament, aquest vehicle. Tothom coneix aquest vehicle. És evident. I té una càmera. És evident. És a dir, la sorpresa del vehicle devia durar quatre dies.
Sr. Mojedano, no són les màquines, són les persones que determinen si es fa la imposició de la sanció, amb una velocitat determinada i amb alguna aturada també a instàncies d’un agent de policia. La seva ordre és la que preval.
L’any 2007 es va debatre aquest tema en aquest ple. Llavors es posaven sancions fora del circuit del Mataró Bus. El percentatge era d’un 17 i escaig per cent. L’any 2008 va ser d’un 13%. Aquest any el percentatge és de l’1%. Per tant, jo crec que és justament això el que ens reforça. El Sr. Fernández sempre demanava que només actués dins del trajecte del Mataró Bus i li hem fet cas. La finalitat no és recaptatòria. Els puc explicar el cas d’un carrer per on ha deixat de passar el Mataró Bus i ara tenim un problema d’indisciplina viària molt important que hem de resoldre.

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix que no demana que pintin el cotxe perquè tingui afany recaptatori. Li exigim que passi només pel circuit del Mataró Bus, perquè va pintat del Mataró Bus. La finalitat que nosaltres perseguim és la mateixa per la qual vostè vol fer servir el vehicle en el circuit del Mataró Bus.

El senyor Pau Mojedano manifesta la seva discrepància, perquè creu que la diferència no és de finalitat. És clar que nosaltres volem la millora de la xarxa viària. El problema és dels mitjans a través dels quals es prioritzen les mesures per arribar a aquesta finalitat. En aquest sentit, si vostè posa l’accent a la sanció, passa el que passa. És per això que nosaltres intentem articular mesures per a enfocar les prioritats en un altre lloc; en altres aspectes que també volen arribar a la mateixa finalitat. És de sentit comú el que demanem al punt 1: que s’identifiqui com a cotxe de la policia.
Respecte al segon punt, jo li puc ensenyar correus electrònics de ciutadans que ens expliquen situacions concretes d’injustícia flagrant. És el cas d’una dona que, el 14 de març de 2009, va baixar del cotxe davant del Meditrauma del carrer Biada per ajudar al seu marit a arribar fins a la porta, perquè s’havia trencat una cama, i en aquell moment el vehicle va ser sancionat. Va parar uns instants. I no s’ha fet cas a les al•legacions perquè ella va baixar del vehicle. Això és una flagrant injustícia. Això fa palesa la necessitat de tenir una altra visió de les coses i de tenir un altre model.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que, quan ell va ser regidor de la Policia durant 4 anys, aquestes coses també passaven. Aquestes coses també se m’explicaven quan no existien aquest tipus de vehicles. Quan es feia l’al•legació i s’aportaven les proves, per exemple, el certificat del metge, etc., s’atenia l’al•legació.
Vull recordar que era una reivindicació contínua dels conductors del Mataró Bus que prestéssim una atenció especial als circuits de la xarxa bàsica de transport, perquè es poguessin complir els horaris, etc.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’APLICACIÓ DE LA FLEXIBILITAT ORDINÀRIA I UTO A LA POLICIA LOCAL DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“Davant de la situació creada a la Policia Local de Mataró després de l’aprovació pel Ple Municipal de la nova flexibilitat laboral denominada UTO, a la qual, fins aquest moment, no s’ha inscrit cap dels agents i caporals.

Atès que és previsible que amb el nombre d’agents que es preveu pel 2010 en flexibilitat laboral ordinària no es puguin cobrir totes les necessitats del servei fins a 31 de desembre.

Atès que l’actual acord amb el personal no limita el nombre d’agents que poden participar a la flexibilitat que ha estat funcionant durant molts anys per garantir la presència d’agents en determinats moments que el servei així ho requeria.

El Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció del següent,

ACORD:

Primer.- En compliment de l’actual acord i per garantir un servei adequat fins a 31 de desembre de 2010, ampliar el nombre de persones que podran inscriure’s a la flexibilitat denominada ordinària fins un mínim de 127 entre agents i caporals.

Segon.- Revisar els acords sobre la nova flexibilitat UTO amb el conjunt de representants del personal, especialment amb aquells que representen els directament afectats.

Tercer.- Analitzar les noves necessitats en seguretat ciutadana i estudiar la possibilitat, mentre la situació econòmica no permeti ampliar la plantilla d’agents de policia com seria desitjable, d’aplicar una nova priorització dels serveis, així com el paper de la Unitat de Policia de Barri.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que la proposta va en la línia del que el seu grup municipal ja va dir en el ple anterior. Sembla que s’ha arribat a una mena d’acord amb les parts afectades. Aquest acord va en la línia del que es demana en aquesta proposta, que és també el que, tant el grup de CIU com nosaltres, com la CUP, havíem demanat, quan es va tractar aquesta qüestió de la flexibilitat en el ple anterior. El nostre posicionament, òbviament, és favorable.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que el seu grup municipal no té constància que s’hagi avançat en aquest sentit. Aquesta proposta ja l’hem presentada a l’última comissió informativa. Alguna cosa s’haurà de fer per a solucionar aquesta manca d’efectius que s’hagi apuntat a aquesta flexibilitat. En segon lloc, cal solucionar el descontent manifest que hi ha en el si de la Policia Local.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, anuncia el vot contrari a la proposta de resolució que fa el grup municipal de CIU. Respecte al primer punt, les previsions per a l’any 2010 per les dues modalitats de flexibilitat —105 policies per flexibilitat ordinària i 22 de flexibilitat UTO— donen cobertura a les necessitats plantejades per la ciutat. Si bé inicialment es van preveure un mínim d’hores a cobrir amb flexibilitat, es va incrementar aquest nombre d’hores per assolir un acord amb els representants sindicals; sempre dins d’un escenari de contenció de la despesa.
Pel que fa al segon punt, hi ha un acord de la mesa negociadora, signat entre els representants de l’Ajuntament i la majoria dels sindicats, que va ser aprovat pel ple del mes de març. Si els representants sindicals presenten una sol•licitud de revisió d’aquest acord, la podríem estudiar.
Quant al tercer punt, la priorització dels serveis en funció de les necessitats de la ciutat, és una tasca que es fa constantment. El que no podem fer es canviar el model organitzatiu davant d’un conflicte laboral. La policia de barri és l’eix sobre el que s’articula l’organització de la Policia Local de Mataró que, com vostès saben, és model i referent per a la policia d’altres ciutats i, si m’ho permeten, de la resta del país.
Respecte a les necessitats en seguretat ciutadana, les prioritats ja van quedar ben paleses en la darrera Junta Local de Seguretat. Es tracta de la potenciació d’un model de seguretat global, amb un impuls de la coordinació i col•laboració entre tots els cossos de policia que hi ha a la ciutat i una major dedicació dels recursos a la seguretat ciutadana davant d’altres serveis policials. Aquests són els motius pels quals rebutgem la proposta.
D’altra banda, a dia d’avui, li puc dir que s’han apuntat 15 agents a la UTO.

El senyor Joaquim Fernàndez comenta la possibilitat de deixar el tercer punt a banda per  a aprofundir-lo en una comissió informativa, si el Sr. Melero ho veu bé. Nosaltres no hem estat mai en contra de la policia de barri. El que passa és que, davant d’unes necessitats, qualsevol organització s’ha de replantejar com respon, amb els mitjans que, en aquell moment, disposa.
D’altra banda, vostè ha dit: “Si presenten la sol•licitud per revisar aquest acord, la podem estudiar”. És a dir: “Si la presenten...”. Jo espero que la trampa estigui aquí. Perquè, sinó, tenim tots plegat un problema, ja que l’altra part sí que entén que hi ha un acord. La prova és que tot això començava l’any passat, quan s’apunta la gent que vol fer flexibilitat. Al mes de desembre el sindicat majoritari ja manifesta que no té res en contra d’aquesta UTO, però demana que tothom que vulgui pugui adherir-se a la flexibilitat que ha existit de fa anys, que és l’ordinària, i que no es limiti a un nombre de places determinades. Els principis amb què negocia el Govern van variant. Les necessitats augmenten en funció de la gent que s’havia apuntat, i passem d’un nombre de 90 i escaig a 105 ordinaris i 22 UTO. Però, tot i així, no hi ha acords; hi ha pressions sindicals, hi ha una actitud forta per part de l’empresa. Espero que d’aquí a uns dies ens doni les estadístiques trimestrals de recollides de la grua i veurem si condueixen molt bé ara els ciutadans de Mataró i senzillament la grua, per alguna qüestió, s’emporta menys vehicles.
El que sí que és cert, és que tots sabíem que hi havia convocada per a avui una manifestació i que no s’ha produït. Això normalment passa quan qui convoca la manifestació entén que el problema s’ha resolt. Vostè no vol reconèixer en què s’ha convertit aquest acord. El que sí que entenc és que accepten bastant les condicions posades pels sindicats, i que les condicions de la UTO varien de les aprovades per aquest ple. Per tant, alguna cosa haurem de fer.
El que vostè diu no es correspon amb la realitat. Per què la gent no ha vingut a la manifestació? Perquè hi ha un acord, sigui escrit o verbal. És evident que hi ha un acord. No ens enganyi.

El senyor Pau Mojedano comenta que de les paraules del Sr. Melero es dedueix que no hi ha un canvi substancial respecte al que va dir al darrer ple. Les meves informacions, que són fiables, indiquen que efectivament hi ha un acord. La prova és que no s’ha portat a terme una manifestació dels policies prevista per a avui en aquest ple. Això és perquè ells estan convençuts que hi ha un acord que contempla les seves reivindicacions essencials.
Recordem que 127, entre agents i caporals, s’havien apuntat a la flexibilitat ordinària. Se’n deixen fora 22 per obligar-los a apuntar-se a la UTO en condicions negociades amb algunes parts. Una part important dels agents diuen que tothom que s’ha apuntat a l’ordinària, se’ls ha d’admetre i que, si es vol negociar una altra flexibilitat, que és la de la UTO, s’ha de fer negociant i comptant amb aquesta part. Pel que jo tinc entès, ara s’admeten els 22 agents que s’havien deixat fora a l’ordinària i, simultàniament, s’han negociat unes condicions millors per a l’altra flexibilitat, la UTO, i que els agents la puguin trobar més atractiva. La conseqüència és que ja hi ha 15 agents apuntats. Escolti’m, les condicions essencials que es plantejaven han variat, si és que l’acord va en la línia del que jo estic dient.
Poden haver-hi percepcions diferents en coses que admeten interpretacions però, sobre fets concrets, sobre acords, com és el cas, no entenc que vostè mantingui una opinió radicalment diferent a l’altra part. Tampoc entenc que en el darrer ple, vostè es capfiqués a mantenir posicionaments que diferien de la realitat palpable.

El senyor Francesc Melero respon al Sr. Mojedano que potser no té tanta informació com es pensa. Jo crec que algú que l’ha informat ha confós estratègia amb objectiu. Abans confonia el model amb la finalitat i ara confon estratègia amb objectiu. Jo no sóc un trampós, Sr. Fernández.
Des del moment en què hi ha hagut el conflicte laboral respecte a la UTO, una manera de flexibilitat menys rígida, nosaltres hem dit que defensàvem que hi havia d’haver aquesta menor rigidesa per a una sisena part de les places oferides d’una flexibilitat que tenia el seu origen en les hores extres. Per tant, és una oferta que fa l’organització i que, a més a més, és voluntària. Això ho dèiem en aquell moment i ho mantenim ara. Hem parlat i hem clarificat algunes de les situacions i hem dit que es poden presentar a la mesa negociadora per tal de poder parlar d’aquests temes de clarificació. Si ens presenten aquesta petició, estudiarem aquestes propostes.
Nosaltres dèiem que era necessari que hi hagués la UTO com a eina de menys rigidesa.  

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix al Sr. Melero que dir “aquí hi ha la trampa” no és dir-li trampós a ell. Els 15 agents que diu vostè que s’han apuntat a la UTO faran 8 dies de flexibilitat durant el 2010?

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que s’està en un procés de negociació i que hi ha coses que s’han d’acabar d’ajustar. Demano prudència i que no es precipiti ningú amb les apreciacions. El que pretenem és que el conflicte s’acabi i tornem a la normalitat al més aviat possible. Si hi ha canvis substancials respecte al model que es va portar a aprovació al ple, s’haurà de tornar a portar al ple i, llavors, tindran tota la informació, però deixin un marge de maniobra per trobar una solució a aquesta situació, tan aviat com sigui possible.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER INTEGRAR ELS CENTRES UNIVERSITARIS DEL TECNOCAMPUS A LA XARXA D’UNIVERSITATS PÚBLIQUES.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“A mitjans març, es va presentar l’oferta d’estudis universitaris del Tecnocampus (TCM) per al curs 2010-2011, que inclourà vuit graus, dos màsters i tres postgraus.

Les Escoles Universitàries de Mataró estan adscrites a la Universitat Politècnica i a la Pompeu Fabra, però no s’han integrat a la xarxa pública, malgrat que són universitats sostingudes en bona part amb diners públics. Això repercuteix directament, entre altres coses, en els preus dels estudis universitaris que es cursen a la ciutat.

Així, el cost mitjà per curs que oferirà el Tecnocampus serà d’entre 4.000 i 6.000 euros, mentre que el cost mitjà per curs de les universitats adscrites a la xarxa pública serà de poc més de 1.000 euros.

Això infligeix un greuge comparatiu als futurs universitaris de Mataró i discrimina els estudiants amb menys recursos. El preu per poder estudiar a Mataró no hauria de ser superior al que paguen els ciutadans d’altres zones del país, tal com per altra banda, recull el Pacte de Futur per a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT) signat el 2005 entre l’Alcalde i el rector de la UPC, en el qual llegim: “La ciutat de Mataró i el seu Consistori tenen la visió i l’ambició de disposar d’una universitat pública, de qualitat, imbricada en el territori. La seva implantació permetria als seus ciutadans i teixit econòmic i social accedir a un mateix nivell de servei i en les mateixes condicions econòmico-socials que l’oferta existent en altres ciutats de Catalunya que ja disposen de centres públics d’ensenyament universitari”.

Actualment s’estan torçant les intencions i compromisos inicials. En el pacte s’afirma: “És la voluntat de la UPC integrar en un futur l’EUPMT com a centre propi. El propòsit d’aquest pacte és concretar el camí a seguir per avançar cap a aquesta integració”. Tot i que l’Alcalde va signar aquests propòsits, ni s’han complert ni s’ha avançat prou en el camí cap a la integració del Tecnocampus a la xarxa pública. No sabem si ara el govern municipal i la direcció del Tecnocampus volen que les escoles universitàries de Mataró s’integrin a la universitat pública, tal com s’havia pactat, i tal com ja ho estan fent les escoles d’enginyeria tècnica de Barcelona (la del carrer Urgell) i d’Igualada; i ens preguntem si, en canvi, volen anar cap al model d’universitat privada.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal la presa dels acords següents:
(Informar de les gestions realitzades per l’Ajuntament de Mataró per avançar cap a aquesta integració)
1. Reafirmar la voluntat de gestionar la integració de l’àrea universitària del Tecnocampus a la xarxa pública que depèn de la Direcció General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.
2. Encomanar al govern i a la direcció del TCM que facin les gestions oportunes perquè tan bon punt sigui possible els centres universitaris del Tecnocampus formin part de la xarxa pública d’universitats.”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, lamenta que aquest tema vingui al ple, perquè, al Patronat del Tecnocampus, el tema universitari és una qüestió molt debatuda. Les aportacions de la CUP no hi són mai.
Vostè es refereix a un acord de l’any 2005, per tant, ha plogut molt des de llavors, i fa una afirmació que diu: “Actualment s’estan torçant...”. Com ho sap vostè? Que ens ho ha preguntat? Que ve als Patronats? Que s’informa? No sap si s’ha torçat perquè no n’està informat. No estan torçats aquests compromisos inicials que es van fer l’any 2005, amb un Rector que ja no és Rector. Com sempre passa, hi ha uns compromisos que se signen amb unes parts que, de vegades, canvien i canvien els objectius. En tot cas, l’objectiu de l’Ajuntament no ha canviat perquè aquest ha estat un compromís. Però no depèn de l’Ajuntament de Mataró.
Que aquests centres universitaris del Tecnocampus entrin dins la xarxa pública depèn, primer, de la Direcció General d’Universitats i, segon, del vist i plau de la UPC i la UPF. Per tant, nosaltres tenim poc a fer. Ara, de reunions amb el Comissionat de la Universitat, amb la Direcció General d’Universitats, visites d’aquestes dues personalitats a Mataró, reunions amb el Rector d’una i l’altra universitat n’hem fet moltes. Perquè darrerament s’han intensificat moltíssim les relacions amb aquestes universitats i amb la Direcció General d’Universitats del Govern. Per tant, fa molt de temps que en parlem, però també fa molt de temps que ens diuen que aquest debat està aturat. El panorama universitari català està saturat. Tenim 7 universitats més la UOC. Tenim moltes titulacions que no tenen el nombre d’estudiants raonables perquè les titulacions fossin viables. N’hi ha algunes que s’estan tancant. Per tant, la Generalitat no veu convenient que centres adscrits entrin a la xarxa pública. La universitat catalana està fent molts esforços per millorar la seva qualitat. Els recursos econòmics van prioritzats en aquesta línia i no en la d’integrar els centres adscrits.
El que estem fent amb els centres adscrits és treballar amb les nostres universitats adscrivents per donar la millor qualitat, la millor formació i donar un valor afegit a aquests estudis que, bàsicament, passen perquè estan territorialitzats, per tant, perquè responen  a unes necessitats del mercat on estan ubicats aquests centres i ens permeten una certa adaptabilitat a la realitat que, segurament, dins la xarxa pública no tindríem.
Aquest any no hem pujat el preu públic. Aquest preu ja existia fa temps. Si vostè tingués un fill a la universitat pública a Barcelona o a Bellaterra, per exemple, si compta les despeses de transport i d’alimentació, veurà que pagaria més o menys el mateix que estan pagant a Mataró, que va entre 3.000 i 6.000 euros depenent de la titulació. Això no ho podrem arreglar, perquè hi ha moltes prioritats a la ciutat i perquè creiem que, malgrat tot, són uns preus raonables. Estem fent una política de beques molt important. Hem creat un fons social de beques, al qual ens ajuden moltes empreses de la ciutat perquè cap estudiant dels nostres centres es quedi sense poder continuar la carrera perquè les seves condicions han canviat. Pensin que, amb la crisi, hi ha molta gent que va començar la carrera i, per exemple, un dels pares s’ha quedat a l’atur. En aquests moments puc dir que hi ha persones que s’hi han acollit i que ningú deixarà d’estudiar per problemes econòmics. Hem de reforçar aquesta política de beques.
L’àmbit universitari és molt complex. Compte quan diem diner públic, gestió pública, continguts públics... Els centres adscrits al Tecnocampus també compten amb diners públics. El pressupost de la Fundació Tecnocampus s’alimenta de l’Ajuntament en un 30%, però la resta són matricules, aportacions, subvencions, etc.
Els experts de l’equip directiu de la Fundació Tecnocampus ens expliquen que a Europa els models més eficients són els que tenen aquest finançament mixt (privat-públic). Per tant, que nosaltres estiguem en aquest format no em sembla malament, perquè ens permet més flexibilitat a l’hora de gestionar els nostres recursos i capital.
Aquesta proposta que vostè fa també comportaria algunes dificultats amb el personal que tenim nosaltres. Ara, al 2013, ens obliga la Llei i el Pla Bolonya a tenir el 50% de doctors i acreditats per fer investigació. En aquests moments no ho complim; ens estem apropant, però costarà arribar-hi. En el cas que aquest fos un objectiu i que la Generalitat ho veiés bé, el primer que faríem és només contractar els doctors. De doctors no en tenim el 50%, per tant, voldria dir que les universitats adscrivents acabarien fent fora molts dels treballadors. La Generalitat ens ha deixat molt clar que no estan per incloure a la xarxa pública aquests tipus de centres adscrits. Les universitats, amb la situació econòmica que estem vivint en aquests moments, tampoc s’ho plantegen. El que hem de fer és gestionar bé els recursos que tenim i donar una formació de qualitat, internacional i emprenedora que atorgui als estudiants que s’apropin al Tecnocampus un valor afegit que no tindrien a altres universitats públiques. Nosaltres hi votarem en contra, perquè és una feina que venim fent fa temps.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que la Sra. Romero es contradiu en les seves afirmacions. D’una banda, lamenta que jo manifesti que aquests acords s’estan torçant i, després, acaba confirmant que aquest debat està aturat.
Ha acabat dient que el problema és que no hi ha finançament. Quan hi havia un altre govern a la Generalitat es deia que no hi havia voluntat política de tirar endavant la integració a la xarxa pública. Si realment creuen això, han de reclamar un finançament just per tal de tirar endavant una iniciativa important. Jo no necessito la calculadora que vostè ha fet servir abans, perquè aquest pacte que es va signar l’any 2005 deia: “La seva implantació permetria als seus ciutadans i teixit econòmic i social accedir a un mateix nivell de servei, a les mateixes condicions economicosocials”. Vostè feia trampa amb els números perquè hi comptava les despeses de transport, d’alimentació, etc., però, el que jo estic reclamant és que els ciutadans de Mataró tinguin accés a la universitat pública de la seva pròpia ciutat pagant uns costos d’una universitat pública amb preu públic, de la mateixa manera que els ciutadans de Barcelona poden anar a les universitats de la seva ciutat sense les despeses del transport, l’alimentació, etc. Volem igualtat de condicions amb aquestes altres ciutat que ja tenen universitat integrada a la xarxa pública.
Després vostè s’ha tornat a contradir perquè ha dit que una fórmula mixta no li sembla tan malament. Aquesta flexibilitat ja els va bé perquè tampoc tenen massa clar això d’integrar-se. El Rector, recordem-ho, prové de la universitat privada i segurament no té tanta intenció de fer que les nostres universitats acabin integrant-se en la xarxa pública.
D’altra banda, heu preguntat al professorat si vol que la universitat s’integri a la xarxa pública? Una part molt important del professorat sí vol aquesta integració.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, admet que aquest és un tema molt complex.
Perquè els nostres fills puguin anar a estudiar gratis a la universitat de Mataró faria falta que volguessin ser tots informàtics o d’administració d’empreses. Si volguessin fer medicina ja haurien de pagar el tren, etc. Aquesta és l’aposta que hem fet. Estic d’acord que la  universitat pública està saturada. I, a més, tot apunta que en els propers 5 anys es treballarà amb descensos d’un 20% global. Tenim un problema. No m’estranya que ningú tingui ganes d’estar sota l’empara de l’administració pública catalana, de la Direcció General d’Universitats. Això és el que volen els professors i tenen tot el dret a fer-ho, perquè així se’ls ha explicat durant anys anteriors. I aquí tenim el problema. Aquest oferiment aquest Govern ja l’ha fet a la Generalitat en anteriors moments. Potser algun dia haurem de fer el debat de quantes universitats tenim a Catalunya i si les hem d’anar mantenint totes a perpetuïtat.
D’altra banda, hi ha universitats privades que ens han dit que volen venir al Maresme i a Mataró. Jo entenc que ningú s’ha de quedar sense l’oportunitat d’estudiar. El que passa és que hi ha moltes maneres de fer les coses. Tampoc crec que sigui prudent mantenir universitats amb molt pocs estudiants. Tenint en compte que el que vostè demana té una certa lògica, CIU no pot votar-hi a favor ni en contra, per tant, ens hi abstindrem.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que creu que estan tots d’acord que Mataró necessita una universitat potent.
Hem d’analitzar, però, les coses amb rigor: si és el moment oportú de presentar aquesta proposta, si és el lloc adient, si es tenen prou en compte els condicionants, que depèn també d’altres instàncies...
Aquest grup municipal creu en un model d’universitat pública i també en un model d’universitat privada. El que és evident és que s’ha d’analitzar la conveniència de mantenir algunes universitats que no tenen un nivell suficient de matriculacions i que no aporten un pes específic al territori on estan ubicades. Hem de tenir clar que Mataró ha fet un seguit d’apostes i aquestes apostes, per la conveniència de mantenir algunes universitats, han d’anar vinculades, necessàriament, a apostes estratègiques de ciutat, en el sentit que generin aquest coneixement diferenciat que facin atractiu el model i que comporti que vinguin empreses a invertir-hi. La Universitat Internacional era una cosa atractiva. Quan se’ns va presentar vam considerar que era important poder-ho tenir però, en aquest moment, el model universitari català està saturat i els recursos són els que són.  En aquest moment s’està avançant cap a crear una nova universitat de Mataró potent que sigui un element cabdal, tant del Tecnocampus, com de l’altre gran projecte estratègic d’aquesta ciutat, que no esmentaré perquè l’Alcalde no em torni a dir que l’utilitzo.

La senyora Alicia Romero aclareix que ella no ha dit que el Sr. Safont-Tria no sap de què parla. He dit que aquest debat m’agradaria estar-lo fent al Patronat del Tecnocampus i que el seu representant no ve quasi mai. Vostè no està als llocs on fem aquest debat, el seu representant tampoc li explica i, per tant, té informació però no és de primera mà.
El finançament, nosaltres, l’hem anat a exigir l’Alcalde i jo al President de la Generalitat de Catalunya diverses vegades. Ens hem reunit amb el conseller Huguet. Anem a pidolar a tot arreu on fa falta. Si al final resulta que no hi ha manera de poder signar un           contracte-programa que permeti aportar recursos al Tecnocampus és perquè ens trobem amb una situació bastant complexa en el sistema universitari català. Ens agradaria que l’Ajuntament de Mataró algun dia no hagués de posar ni el 30%. Això voldria dir que la universitat ha estat capaç de generar ingressos via matrícules o via transferència d’empreses. Jo no m’he contradit. Vam signar l’acord el 2005. Les coses canvien i evolucionen. Hem estat negociant amb la Generalitat, amb els rectors. En aquests moments ens han tancat les portes. Per tant, el que fem és dedicar-nos a gestionar bé els recursos que tenim en un model mixt que tenim ara. Nosaltres creiem que aquest model ens permet respondre als reptes de futur que tenim.
La universitat pública, Sr. Safont-Tria, té moltes mancances i molts dèficits. Hi ha algunes que funcionen molt bé i d’altres que no tant perquè el sistema té alguns buits, alguns elements que no acaben de funcionar. Això no ho dic jo, ho diu el ministre d’Educació. Jo no m’estic contradient, senzillament estic dient que les negociacions poden continuar si tens algú a l’altre costat que t’està donant joc.
Respecte al tema de la Universitat Europea de Madrid, estem treballant amb la Generalitat, però s’hauria d’aprovar pel Parlament de Catalunya la instal•lació d’una universitat nova al país. Hi ha coses que no depenen de nosaltres, però hi seguim treballant. Fa poc ens vam reunir amb el Director General d’Universitats per aquest tema.

El senyor Joan Mora opina que el que no s’ha de fer és renunciar al fet que Mataró pugui acollir aquesta universitat, sigui aquesta o una altra, perquè això rellançaria la ciutat. Si hem d’anar junts a picar a la porta de la Generalitat, ja saben que tenen la nostra mà estesa, ara i en el futur. Tard o d’hora, el Parlament de Catalunya haurà de fer aquest debat i no podrà prohibir que s’instal•lin negocis privats, siguin universitaris o d’una altra mena. Per tant, crec que aquest esforç l’hem de fer.
Vostè diu que l’Ajuntament de Mataró aporta un 30% a nivell global del pressupost, però també en el darrer exercici de la Politècnica va aportar més diners l’Ajuntament de Mataró que la suma de les matrícules dels alumnes. Ja sé que parla d’un global, però el tema és més greu del que sembla. La ciutat fa un gran esforç amb els estudiants i amb aquest projecte universitari.

El senyor Xavier Safont-Tria es lamenta que la universitat pública tingui moltes mancances. Precisament això és el que exigim que s’ha de canviar. Volem situar la universitat pública al primer nivell de l’ensenyament universitari. Si convé anar a trucar a la porta de la Generalitat, pot comptar amb la meva presència. És important refermar-nos en la necessitat de reclamar aquesta incorporació dins la xarxa pública d’universitats i tornar a fer les gestions que siguin necessàries per avançar en aquesta integració.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, els agraeix el debat, però es qüestiona per què hi ha els òrgans de participació, o per què hi ha la Fundació Tecnocampus o els consells. Els tenim per després repetir el debat una altra vegada al ple de l’Ajuntament? Ens els podríem estalviar, sobretot per aquelles persones que hi esmercen hores a canvi de no res. Els debats cal fer-los on toca.
Una altra cosa que lamento és que fem debats que no toquen en aquest ple; debats parlamentaris. Les mancances de la universitat pública catalana poden ser les que siguin però, en tot cas, els seus grups polítics parlamentaris que ho portin al Parlament de Catalunya i que ho discuteixin allà. Siguem coherents i treballem en les competències que ens toquen.
Tenim un model universitari a la ciutat que estem potenciant i reforçant, que ha donat bon resultat durant tots aquests anys, que ha entrat en una nova etapa molt decidida amb la fusió de les dues escoles universitàries de la ciutat. Aquestes són les coses que hem de celebrar. Com hauríem de celebrar que tenim una nova titulació en Infermeria, i que hem començat els passos per tenir un hospital universitari o per avançar en una facultat de ciències de la salut. Els estudis que implementem a la ciutat han de ser, primer, estudis que donin resposta a les demandes reals de l’economia de la ciutat i del territori de la comarca i, segon, que les sortides que es puguin oferir als estudiants existeixin al mercat.
Per tant, estem avançant a poc a poc, consolidant bé els projectes, pensant molt bé quines són les sortides i quines són les xarxes de complicitats que s’han de teixir amb el món econòmic i social de al ciutat. Hem fet totes aquestes gestions reiteradament davant del Comissionat d’Universitat, davant del conseller d’Universitats, davant del President de la Generalitat, però el model està absolutament bolcat i no hi ha capacitat que, en aquest moment, es pugui canviar. 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
 
29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL SERVEI TÈCNIC DE PUNTS DE TROBADA.

La senyora Anna Martínez Duran,  regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

“Mataró, malgrat ser capital de comarca i la setena ciutat més important de Catalunya no disposa de cap Servei Tècnic de Punts de Trobada ni del Servei d’Assessorament Tècnic en l’àmbit de la Família (SATAF).

El Servei Tècnic de Punts de Trobada té com a missió atendre i prevenir, en llocs neutrals i transitoris i en presència de professionals qualificats, les possibles problemàtiques que sorgeixen en el compliment del règim de visites dels fills en cas de separació o divorci, o en cas que els menors estiguin tutelats per l’Administració pública. La seva tasca és facilitar la trobada dels infants amb els seus progenitors en un espai adient i afavorir d’aquesta manera que les visites es desenvolupin en la major normalitat possible per tal de preservar no només els drets dels menors sinó també la seva vinculació amb els pares, familiars o tutors. Els Punts de Trobada estan integrats per un equip multidisciplinari: psicòlegs, treballadors socials, pedagogs, educadors socials...etc, que acrediten una formació i experiència important en l’àmbit del treball amb famílies amb infants.

El Servei d’Assessorament Tècnic en l’àmbit de la Família està integrat per treballadors socials i psicòlegs que, a petició judicial intervenen en processos contenciosos de separació i divorci, entre d’altres, amb l’objectiu de realitzar avaluacions pericials i donar resposta a la instància judicial per la qual han estat requerits. Cal tenir en compte un fet molt important i és que Mataró és el municipi de tot Catalunya que més sol•licituds aporta, unes 90 l’any. Granollers, que ocupa el segon lloc en aquest rànquing, n’aporta la meitat (unes 48) i disposa del Servei Tècnic de Punts de Trobada.

Aquest Grup Municipal ha consultat amb professionals de l’àmbit de la judicatura que opinen que aquest servei és molt necessari aquí a Mataró, ja que els casos que necessiten aquest servei s’han de derivar a Barcelona i, en ocasions excepcionals, a Granollers.

Mataró és una ciutat prou important perquè disposi d’un servei d’aquestes característiques. A més, cal entendre que el principal beneficiari d’aquest servei són menors d’edat que tenen la desgràcia de viure i veure un conflicte no resolt entre els seus progenitors. S’ha de tenir en compte la capitalitat de Mataró respecte de la comarca del Maresme i creiem que aquests serveis poden prestar-se per a tots els municipis dels partits judicials de la comarca, és a dir: de Mataró i d’Arenys de Mar.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple dels següents:

ACORDS

1.- L’Ajuntament de Mataró instarà el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya perquè valori la idoneïtat d’implantar aquests dos serveis a Mataró a través de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, pel que fa al Punt de Trobada; i del Departament de Justícia pel que fa al SATAF.

2.- En el supòsit que la Generalitat no pugui atendre la necessitat d’espai per la dotació d’aquests dos serveis, l’Ajuntament de Mataró facilitarà un espai, com a mínim durant un any, per tal que es puguin realitzar aquests dos serveis.

3.- Pel que fa als recursos personals, el Servei d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de la Família de Mataró disposarà, com a mínim, de dos professionals: un psicòleg i un treballador social.

4.- L’Ajuntament de Mataró donarà el trasllat d’aquests acords al President de la Generalitat; als Consellers d’Acció Social i Ciutadania, i de Justícia; al President del Govern espanyol; al President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; als Jutges Degans de Mataró i Arenys de Mar; i al Consell General del Poder Judicial.”

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot afirmatiu. Aquesta proposta ja va ser presentada pel nostre grup al novembre del 2008 i, avui dia, encara no entenem per què no va ser acceptada. Esperem que aquesta proposta tingui més recolzament en el dia d’avui.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, reconeix que és cert que al 2008 CIU va fer una proposta que només parlava del punt de trobada i en un àmbit molt determinat. Era posar-se en contacte, tant amb la Secretaria  de Polítiques Familiars, com amb el Consell Comarcal. Aquesta era una feina que ja estàvem fent i, per això, no la vam acceptar. Nosaltres no acceptarem aquesta proposta.
M’agradaria diferenciar dos àmbits:
Respecte al punt de trobada, que és un servei social especialitzat dins l’àmbit de Benestar Social i competència del Departament d’Acció Social i Ciutadania (DAS), n’estem treballant la idoneïtat i la necessitat ja està valorada. Estem treballant amb el DAS, amb les reunions de coordinació que tenim a la Secretaria de Família per veure com poder implementar-ho a la ciutat. Hem fet un esforç  més important per donar cobertura a aquelles necessitats que puguin sorgir i, per tant, a demanda del Jutjat o quan des de la Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència municipal tenim aquesta necessitat, ho estem cobrint als locals municipals i, precisament, a l’espai que van adequar a la EAIA. No acceptarem la proposta, en el sentit del punt de trobada, perquè ja estem treballant en això.
En l’àmbit del SATAF, li he de reconèixer que no coneixia aquest servei perquè no pertany a la cartera de Serveis Socials, sinó que és, en aquest cas, de Justícia. Des de Benestar Social tenim molt de respecte al Departament de Justícia. Perquè treballem molt de la mà amb el Jutjat de Mataró i amb el Departament de Justícia. Sempre ens posem a la seva disposició per donar resposta a totes aquelles demandes que ens fan arribar de manera formal. Sense haver-hi una demanda prèvia del Degà, que és el responsable d’organitzar els seu grups de serveis i cobrir aquelles necessitats que el SATAF li pogués demanar, acceptar aquesta proposta podria interpretar-se com ficar-nos en allò que no ens pertoca i dir-los com han de procedir ells amb els seus serveis i les seves qüestions. En qualsevol cas, si el Degà ho considera convenient ho pot demanar. Sempre que se’ns ha demanat una cosa formalment, sigui des d’un peritatge a nivell de Serveis Socials, sigui posar a disposició un solar per construir els nous Jutjats o sigui qualsevol altre servei, l’hem feta. Per tant, no acceptaríem aquesta proposta.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no posa en qüestió el que diu la consellera-delegada, però el que interessa al seu grup és que la finalitat per la qual existeixen aquests òrgans es compleixi a la ciutat. Com que el que ens interessa és això, jo li demanaria que deixem la proposta damunt la taula en espera que ens expliqui exactament què és el que s’està fent a Mataró. Si arribem a la conclusió que el que s’està fent a la pràctica és exactament el que nosaltres demanem, retirarem la proposta o la reconvertirem en el que calgui.
Podem tenir una reunió a la comissió informativa en què es pugui donar compte del que s’està fent a Mataró, o bé una reunió entre vostè i el nostre grup municipal.

La senyora Carme Esteban demana al Sr. Mojedano que retiri la proposta; ella no la deixarà sobre la taula. En tot cas, estic d’acord que parlem del tema. Li demano que retiri el punt. Sinó, haurem de votar-hi en contra. I l’emplaço a una trobada, sigui en una reunió amb el seu grup o en una comissió informativa, que crec que és el fòrum més adient perquè tots el grups polítics en puguin estar assabentats de primera mà. Sempre parlem del tema del punt de trobada, que és en el que podríem tenir una certa responsabilitat competencial pel tema de Serveis Socials. També parlaríem de l’alta del SATAF, sense cap mena de problema, però, en tot cas, dir-li que nosaltres no tenim més dades de les que pugui tenir el Jutjat i que no ens fan arribar perquè no és una competència nostra. A partir de llavors, si consideren que han de tornar a portar-ho al ple, doncs portin-ho.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president explica que, a efectes pràctics, és el mateix que la proposta es retiri com que es deixi damunt la taula. Jo crec que es pot acceptar perfectament la proposta que fa el Sr. Mojedano. Sí que exigeixo, però, que sigui en una comissió  informativa, per respecte a la resta de grups municipals que també hi han intervingut i per tal que s’expliqui el que s’està fent. En tot cas, si la resposta no és satisfactòria, vostès decideixen si mantenen el punt o si el tornen a presentar, en el cas que el retiressin. És exactament el mateix. Li semblaria correcte, Sr. Mojedano?

El senyor Pau Mojedano assenteix. És efectivament el que dèiem nosaltres. Jo no poso en dubte el que ha dit la Sra. Esteban, el que passa és que, després d’haver consultat amb tècnics i amb professionals de la matèria i de la Judicatura, se’ns ha traslladat la conveniència que aquesta petició és raonable. Per tant, volem tenir la seguretat del que s’està fent des de l’Ajuntament de Mataró o a Mataró per determinar la conveniència, o no, de mantenir la proposta. Com que, a efectes pràctics, és el mateix, deixem-ho damunt la taula. Esperarem aquesta comissió informativa; que se’ns expliqui el que s’està fent amb detall i, si pot ser, acompanyat d’un informe per escrit.

A continuació, d’acord amb la petició del Sr. Mojedano, el Sr. Alcalde deixa el tema sobre la taula.

En aquests moments marxa de la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor grup municipal Socialista.

PRECS I PREGUNTES

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ENLLUMENAT DE LA CORNISA.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :
“El 13 de març passat, varem assistir amb satisfacció a la inauguració de l’ampliació del tram d’accés a la Urbanització La Cornisa, reivindicació molt antiga del veïns i d’aquest Grup Municipal. Tot i així hem de fer constar que l’obra presenta una mancança important i absolutament necessària: la falta d’enllumenat.

De tots és sabut que aquest projecte ha estat possible gràcies als FEIL del any 2009 i, per tant, creiem que es podria haver inclòs la millora de la il•luminació. Si fem una estimació de quin podria ser el cost de les llums, tirant llarg, podria anar dels 17.000 als 20.000 Euros, en aquest cas si contem l’arbrat que hi ha dibuixat en el projecte inicial de la urbanització total del vial.

Des del PPC creiem que no és un quantitat massa elevada, malgrat som conscients que en època de crisi s’ha d’ajustar molt la despesa, i que s’hauria pogut fer aquesta inversió per deixar enllestit aquest accés en condicions òptimes.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següents:

PRECS

1. El Govern Municipal destinarà, aquest any 2010,  una partida per l’enllumenat i, si ho creu oportú, per l’arbrat de l’ampliació del Eix Valldeix, en el seu tram Camí de Santa Rita- La Cornisa.”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, lamenta no acceptar el prec.
Al novembre del 2007, vam encarregar un projecte en la seva globalitat, que li vam presentar a vostè i a les Juntes de Propietaris de les urbanitzacions, per tal d’explicitar que això es faria en el moment que es pogués fer la inversió. Vam poder incloure una primera etapa, que és tal com ho vam presentar a la comissió informativa de Serveis Territorials, per incloure-ho dins del FEIL, de tal manera que ens donés dimensionat el període en el qual ens havíem d’ajustar. Tot i així, per motius de l’expropiació i del pou que hi havia, vam haver de demanar un mes de pròrroga que ens van concedir. Per tant, no ens va ser possible. Entenent la seva preocupació, en aquests moments no ens és possible portar a terme aquesta inversió, que nosaltres situem al voltant dels 30.000 euros. Ho haurem de fer en un moment en què ens sigui factible. Vull recordar que la il•luminació no és el vial, sinó que és l’espai dels vianants.

La senyora Ma Lluïsa Corominas manifesta que continuarà insistint perquè el càlcul de la despesa li va dir un tècnic de la casa. No sé d’on surt aquesta diferència. Jo només estic demanant la il•luminació, l’arbrat no caldria. Això és el que estan demanant tots el veïns.

El senyor Francesc Melero respon que, a partir de la seva proposta, han fet un mini projecte en detall per veure de quant s’estava parlant exactament.
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 31 i 33 per venir referits a temàtiques coincidents.

31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PISOS O LOCALS ON S’EXERCEIX LA PROSTITUCIÓ SENSE CAP TIPUS D’AUTORITZACIÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:
“Al passat Ple Municipal del mes de març es va tractar abastament el tema dels dos locals per exercir la prostitució que es volien instal•lar a la nostra ciutat. Aquesta situació ha permès obrir un debat molt més profund sobre la prostitució, més enllà de l’àmbit local, cosa que ens sembla prou oportuna i convenient. D’altra banda, només fa falta donar un cop d’ull a algunes publicacions que es poden trobar arreu de la ciutat, i a una en particular que es pot trobar a molts bars de Mataró, per veure que aquest tipus de “negoci” és força freqüent. Per tant, podem afirmar que l’oferta de serveis sexuals a Mataró és més present del que hom podria sospitar.

També sabem que hi ha vivendes de particulars on s’ofereixen aquest tipus de serveis, que entenem que escapen a qualsevol control del caire que sigui (fiscal, sanitari…etc). Si aquest tipus d’activitat no desperta recels ni ocasiona molèsties als veïns més propers passa desapercebuda, encara que a vegades pot convertir-se en notícia quan es produeixen fets com el que va passar a l’Eixample barceloní, quan es va fer un robatori a un pis on s’exercia la prostitució i va haver-hi un enfrontament entre els atracadors i les forces de seguretat. Des del PPC creiem que aquest anonimat pot provocar encara una situació més dura i complicada per a les persones que es veuen obligades a exercir la prostitució.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següents:

PRECS

2. L’Ajuntament de Mataró realitzarà un cens dels locals o vivendes on s’exerceix la prostitució, que sovint són públics i estan publicitats, i que no disposin de cap tipus d’autorització per desenvolupar aquesta activitat.

3. L’Ajuntament de Mataró procedirà a instar que es comprovi la situació de les persones que exerceixen aquesta activitat en aquest tipus d’habitatges o locals, sobretot pel que fa als seus permisos de residència i a que l’exerceixen sense cap tipus de coacció o amenaça.

4. L’Ajuntament de Mataró procedirà a exercir les accions necessàries per tal d’aturar aquesta activitat en cas que pugui demostrar que s’està realitzant de manera il•legal, com lamentablement ocorre en la gran majoria dels casos.”

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  EL COST ECONÒMIC QUE SUPOSARÀ EL DECRET DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS VINCULADES ALS PROSTÍBULS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“En el Ple de març aquest Grup Municipal va preguntar al Govern sobre el cost que podria tenir pel nostre municipi el Decret de suspensió de llicències d'obres i activitats vinculades als prostíbuls, signat per l’Alcalde el passat 18 de febrer.

Sorprenentment, el Govern va respondre’ns que aquesta qüestió s’estava valorant. Pel PPC és insòlit que el Govern prengui aquest tipus de decisions sense valorar qüestions tant importants com l’econòmica, però al marge d’aquest comentari, hi ha un altre tema que ens preocupa encara més. El Grup Popular ha pogut saber que, amb tota seguretat, el propietari dels locals on s’havia d’obrir aquest negoci demandarà l’Ajuntament.

És per aquests motius que presentem la següent:

PREGUNTA

1. Ha analitzat ja el Govern el possible cost econòmic que suposarà pel nostre municipi el Decret de 18 de febrer, ara que sabem que el propietari demandarà el Consistori per aquesta qüestió?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, explica que no hi ha llicències d’activitat per a un habitatge on s’exerceix la prostitució. Per tant, no podem fer un cens sobre això. Si volem saber quins són els locals amb llicència d’activitat on s’exerceix la prostitució, tenim les dades. Sabem quins són els locals i ho podem donar. Si hi ha un local que està exercint la prostitució i no té llicencia d’activitats, fem el procediment que fem en qualsevol activitat sense autorització, fins al seu tancament, si és el cas.
En el cas dels habitatges és més complicat, perquè els habitatges estan protegits. Gaudeixen d’una protecció constitucional. En els darrers 4 anys, hem obert expedients en habitatges que estaven exercint la prostitució i els hem tancat;  habitatges en carrers com Jaume Recoder, Amadeu Vives, Enric Granados, Marià Andreu, Ronda Cervantes i Salvador Espriu. Però no és fàcil, perquè cal tenir proves. Sovint alguna de les dones que està exercint la prostitució acaba denunciant o acaba explicant el que es fa allà. Nosaltres, quan tenim coneixement que hi ha un habitatge d’aquests, el tanquem. Per tant, si vostès tenen coneixement d’algun d’aquests habitatges els agrairíem que ens ho fessin arribar, perquè nosaltres ho poguéssim comprovar. En aquestes revistes que hi ha normalment no apareix una adreça. Normalment hi apareix un número de telèfon. No és la nostra tasca ara posar-nos a trucar als telèfons. La nostra tasca, conjuntament amb la policia i els veïns, és anar a investigar aquells habitatges dels quals tenim coneixement.
Per tant, fer un cens és bastant complicat.
Sobre la comprovació de la situació de les persones que exerceixen la prostitució, segons el que ens ha dit la policia, perquè això no és competència meva, dir que, a banda de les investigacions policials que sovint fan en temes de prostitució, moltes vegades per denúncies s’acaben investigant aquestes coses, comprovant les dades... i moltes vegades, gràcies a la col•laboració amb el cos de Policia  Nacional, es fa complir la Llei i la normativa d’estrangeria.
Respecte a la pregunta del Sr. Mojedano, vostè diu que sap que aquest privat ens posarà un recurs. Doncs, està molt bé, perquè nosaltres no ho sabem amb aquesta certesa. De moment, encara està obert el termini per fer-ho. De moment, no tenim constància que hagi interposat cap recurs.
El que jo vaig dir és que estàvem valorant això. Ara ja ho tenim valorat. Jo no li puc dir la xifra exacta dels costos que implicarà això. Els nostres juristes tenen la versió del que costarà, però hem de ser prudents i no ens podem aventurar a dir quins costs acabarem pagant. Quan entres als Tribunals, saps quan entres però no saps com acabes.

El senyor Pau Mojedano manifesta que la Sra. Romero té raó i que la redacció de la pregunta no és la correcta. Hauria de dir: “Podria demandar”. Abans de fer aquesta pregunta, nosaltres hem parlat amb juristes per determinar si aquest Decret podria tenir un cost econòmic per a l’Ajuntament. La conclusió a la qual hem arribat és que, efectivament, el pot tenir. Vostè em ve a reconèixer que, fins i tot, el tenen valorat.
Des d’alguna d’aquestes fonts se’ns va dir que havia arribat al seu coneixement que el propietari tenia intenció de litigar contra l’Ajuntament. No sé si ho ha fet a dia d’avui, o no.

La senyora Alicia Romero expressa que evidentment hi haurà un cost. En el moment en què suspens llicències, aquest titular té una llicència d’activitats i després ha de demanar encara una llicència d’obres perquè, evidentment no pot exercir l’activitat; pot haver-hi un cost. Nosaltres calculem que el cost pot ser sobre el valor del projecte realitzat, no sobre res més, perquè en aquest moment només té una llicència d’activitats i encara no té la llicència d’obres adient. Per tant, si tinguéssim costos, aquests serien menors.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU TEATRE AUDITORI.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Ara que s’acosten les eleccions nacionals i municipals, podem observar com els governs català i de Mataró s’esforcen en presentar projectes fantàstics (després parlarem del complex esportiu al triangle de Molins) que, malgrat no saber quan es podran dur a terme ni com es pagaran, puguin servir d’ham per pescar un bon grapat de vots. Al respecte, en el marc de l’aprovació del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020, el Telenoticies de TV3 va emetre un publireportatge en el que, com si fos el màgic Andreu, el govern de Mataró es treia de la màniga la construcció del nou teatre auditori de la ciutat.

Atès que, en l’esmentat reportatge, el govern va explicar detalls desconeguts del nou equipament cultural; i atès que tenim seriosos dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte; el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Es disposa ja del resultat de l’estudi que havia de determinar quin era l’equipament cultural més necessari per a la ciutat? En cas afirmatiu, per què no se’ns ha lliurat i ni tant sols informat? En cas negatiu, per què el govern s’avança a les conclusions de l’estudi?
Segona.- Quines seran les principals característiques (emplaçament, m2, número de sales, aforament, etc..) del nou equipament?

Tercera.- Quin cost tindrà?

Quarta.- Està en condicions, l’Ajuntament, de garantir la part de finançament que li correspon?

Cinquena.- De la participació del regidor de cultura en el reportatge abans esmentat, deduïm que existeix la certesa de que la Generalitat finançarà la meitat del projecte. És correcte? Si no ho és, a quins criteris obeïa, doncs, l’aparició en el reportatge de TV3?

Sisena.- Algunes informacions llegides en d’altres mitjans de comunicació, expliquen que el nou teatre auditori s’ubicarà en l’espai que actualment ocupen el velòdrom i la piscina municipal. Suposem, però, que abans que es derrueixin aquestes instal•lacions s’haurà d’haver construït el nou complex esportiu del triangle de Molins. És així? En cas afirmatiu, i atès que han fet falta 3 anys per planificar-lo, quants anys hauran de passar abans no es pugui inaugurar el nou teatre auditori?”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comenta dues coses al Sr. Masriera que no li agradaria passar per alt:
La primera és que el seu grup municipal, sempre que pot, comenta que el Consell Rector dels Organismes Autònoms, en aquest cas, l’Institut Municipal d’Acció Cultural, no permet prou la participació dels grups, i molts detalls que aquí ens demana, s’han debatut ja al Consell Rector. El debat s’ha fet i es farà allà. El seu representant sí que hi va, eh, i, per tant, està al cas de moltes de les preguntes que fa.
La segona cosa que no vull passar per alt és que crec que hi ha certa dosi de demagògia quan diu que tot això es fa per guanyar eleccions. Jo no crec que es guanyin eleccions planificant equipaments.
Des de l’Institut Municipal d’Acció Cultural treballem perquè la cultura a Mataró tingui el màxim d’oportunitats possibles. En aquest sentit, ens vam sumar a anar de la mà de la Generalitat en l’elaboració d’un estudi per tal de beneficiar-nos del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya. En el procés ha participat molta gent, des dels propis membres del Consell Rector, fins a diverses entitats culturals de la ciutat o els responsables dels equipaments públics o privats. El document no està tancat en la seva totalitat, però sabem que com a conclusió s’estableix que és prioritari per a la ciutat la construcció d’un nou teatre-auditori.  Així s’ha informat als membres del Consell Rector i s’ha planificat una propera reunió per fer el retorn a aquest Consell Rector i a les entitats que han participat en el debat. És llavors que estarà definitivament tancat aquest estudi. L’aparició al Telenoticies respon a la necessitat de TV3 de fer un reportatge amb motiu de l’aprovació, per part del Govern de Catalunya, del Pla d’Equipaments Culturals. El perquè van venir a Mataró i no a una altra ciutat, ho hauria de preguntar a TV3. Potser, el fet que Mataró sigui una de les poques ciutats que ens hem posat les piles aviat, té alguna cosa a veure.
En relació amb el possible espai per situar l’equipament, no hi ha res definitivament decidit. Serà una de les primeres feines a fer.
Pel que fa al finançament, quan s’aprovi el Decret de desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, la Generalitat disposarà de la dotació econòmica per tal de donar suport als municipis que tirin endavant la construcció de l’equipament considerat com a prioritari  fins a un 50%. En definitiva, l’única cosa que estem fent, de moment, és fer els deures per quan això sigui una realitat. És, en definitiva, ser dels primers a la llista, perquè segur que estem tots d’acord que no podem deixar perdre l’oportunitat d’un ajut així per aconseguir un equipament cultural com es mereix la capital del Maresme.

El senyor Francesc Masriera està d’acord que l’administració ha de planificar els equipaments que necessita la ciutat. Seria bo planificar-los amb consens amb la resta de membres que formen el plenari de l’Ajuntament de Mataró. Una altra cosa és que aquests equipaments futurs, quan encara són tan poc sòlids, es venguin a so de bombo i platerets als mitjans de comunicació. Això sempre passa quan, més o menys, s’apropen eleccions. Vostè sap que l’obra pública és un poderós instrument de propaganda electoral. Creiem que aquesta és una mala pràctica de govern, sobretot en els temps que corren; l’actual situació econòmica i el descrèdit que pateix la política fan que des de les administracions hàgim de ser molt curosos a l’hora de posar sobre la taula promeses electorals que, amb el pas del temps, no s’acaben concretant o triguen molt a fer-se realitat. Això acaba allunyant els ciutadans de la política. 

El senyor Sergi Penedès discrepa absolutament. El que crec que s’ha d’eradicar és dir que es fan les coses per electoralisme. La ciutat té un seguit de dèficits en equipament culturals. Una de les primeres coses en què es va posar fil a l’agulla, en aquest mandat, va ser la construcció d’una biblioteca pública, quan s’ha pogut, i planificar un teatre-auditori, que es construirà quan es pugui;  hi hagi o no eleccions. Penso que discursos com el seu sí que allunyen la gent de la política.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  EL COST ECONÒMIC QUE SUPOSARÀ EL DECRET DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS VINCULADES ALS PROSTÍBULS.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 31 de l’ordre del dia.

34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS FUTURS DEL TRIANGLE DE MOLINS.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Sembla que el campi qui pugui habitual del tripartit català ha acabat per encomanar-se al govern de la nostra ciutat. Mentre el PSC defensa, a capa i espasa, que al triangle de Molins s’hi ubicarà un nou complex esportiu, ICV insisteix en què aquesta no és una decisió consensuada pel govern i que, per tal de decidir els usos d’aquest espai, cal més diàleg i debat amb el barri i la ciutat. Ens trobem, lamentablement, davant la versió local de l’artefacte inestable a que, no fa gaire, es referia el conseller Maragall.

Òbviament, en aquesta polèmica no és aliè el fet que d’aquí a poc més d’un any hi haurà eleccions municipals; raó per la que cal anar prenent posicions: el PSC, venent, com és habitual, propostes aparador a so de bombo i platerets; ICV, marcant perfil davant del seu electorat; i ERC nedant i guardant la roba fins que toquen a formació. L’ambigüitat de l’acord de govern pel que fa als usos que acolliria aquest espai, permet ara que, irresponsablement, cadascun dels partits que l’integren miri de portar l’aigua al seu molí.

D’altra banda, si de veritat volem que la ciutadania recuperi la confiança en la política, cal que parlem més de la feina feta i menys de promeses que, a hores d’ara, no compten ni amb el consens ni amb els estudis ni amb el finançament necessaris. No voldríem que, com ja va passar amb el complex esportiu del Sorrall o amb el museu del gènere de punt, haguessin de passar anys i panys abans del dia de la inauguració.

Davant dels fets esmentats, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quina és la posició del govern de Mataró pel que fa als usos que s’ubicaran en el denominat Triangle de Molins?

Segona.- En cas que el govern tingui una posició comuna, considera correcte que un dels partits que l’integren es desmarqui de l’entesa per interessos partidistes? En cas que no la tingui, perquè el PSC ven projectes no consensuats pel govern?

Tercera.- També en el cas que el projecte sigui compartit, en quin termini preveu el govern que entrarà en funcionament el nou complex esportiu? Amb quin calendari treballa?

Quarta.- En el moment de fer públic l’estudi de viabilitat, tenia, el govern, la certesa de que hi haurà el finançament necessari per executar el projecte?

Cinquena.- En el supòsit no desitjat que cap operador privat decidís participar en la construcció del complex, podria assumir, l’Ajuntament de Mataró, el cost total de la inversió? En cas negatiu, com ho faria per no decebre les expectatives creades?”

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, respon a la primera pregunta dient que la posició del Govern és la que diu l’acord de govern. És a dir, dotar aquest espai estratègic d’equipaments que garanteixin, tant la dimensió de ciutat, com la de proximitat. Per tant, tant els possibles usos culturals, socials o esportius compleixen aquest compromís que marca l’acord de govern. En aquesta línia hem presentat primer l’estudi de viabilitat d’usos esportius que s’havien proposat en el PAM i, tot seguit, engeguem un procés de debat i participació per definir tots els altres usos possibles i concretar el projecte definitiu. Fem això perquè volem que el triangle Molins sigui un projecte de consens.
Respecte a la segona pregunta, el govern té una posició comuna. En aquest cas, s’està demanant que el projecte definitiu que s’està elaborant sigui un projecte de consens i que respecti aquesta capacitat de ser equipament, que doni serveis als barris i a la ciutat. En això estem tots d’acord. Aquest consens no només el volem amb els partits del Govern. També volem fer partícips als demés partits i a les parts de la ciutat que hi estan implicades.
Pel que fa a la tercera pregunta, l’objectiu és que el nou equipament pugui entrar en funcionament durant el mandat vinent. Per aquest motiu, durant el mandat 2007-2011, l’objectiu és deixar enllestits els treballs preparatoris, és a dir, el projecte definitiu d’equipament per al triangle Molins. Als PAMS del 2009 i del 2010 marquem els diferents passos per fer aquests treballs preparatoris. Al 2009 hem fet el pla de viabilitat i l’hem explicat i al 2010 expliquem que cal avançar en la concreció del pla d’usos, de viabilitat i estudis previs arquitectònics de la zona d’equipaments del triangle Molins.
En referència a la quarta pregunta, vostè parla de finançament per  executar un projecte i nosaltres estem parlant d’un estudi de viabilitat i d’una proposta inicial. Abans de tenir clar el finançament per executar un projecte, cal tenir clar el projecte. Aquest és el punt en el que ens trobem, tot i que partim d’algunes certeses:
Primera, és una proposta viable. L’estudi de la Diputació ens ho diu. És un projecte que ja funciona a altres ciutats. Per tant, tenim la certesa que hi ha certes possibilitats reals de finançament. Però, estem elaborant el projecte definitiu que anirà acompanyat d’un pla de finançament.
Quant a la cinquena pregunta, vostè planteja un supòsit que, ara per ara, no es dóna. Per què? Torno a repetir-ho: en primer lloc, tenim una proposta inicial viable avalada per la Diputació; en segon lloc, hi ha empreses que s’han interessat per la proposta; en tercer lloc, no estem inventant res de nou. El model d’equipament que volem, que és multiusos, no és nou. Ja funciona a altres llocs i funciona bé: a Cerdanyola del Vallès, Guiera; a Manresa, l’Ateneu, en construcció; o a Viladecans, l’Atrium.

El senyor Francesc Masriera creu que tot fa pensar que passaran un bon grapat d’anys abans que aquest projecte pugui acabar sent una realitat. En el cas del Sorrall, des que es va fer l’estudi de viabilitat fins que es va inaugurar, van passar prop de 10 anys. Ja reconeixem que és obligació dels governs planificar els equipaments però que, curiosament, quan s’apropen eleccions, es posin damunt la taula grans projectes que trigaran anys i panys a fer-se realitat, és sospitós. Discrepem amb vostès en el sentit que no passa res si els partits que donen suport al Govern discrepen. Aquesta és una de les raons per les quals la desafecció dels ciutadans augmenta considerablement. Nosaltres els demanaríem més responsabilitat i que vostès, a l’hora de governar, anteposin els interessos de la ciutat als interessos del PSC, Esquerra i Iniciativa.

El senyor Ivan Pera li tornaria a repetir el que li ha dit el Sr. Penedès, que ho ha dit molt bé. Però, a més, afegiria que una cultura política de coalició té aquestes dinàmiques. Vostès mateixos ho coneixen a CIU. Els projectes hi són, les idees són clares i es tiren endavant.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, replica al Sr. Masriera que no són de rebut ni el seu to ni les seves paraules. Demostren una inexperiència absoluta del que és governar. Això que ha fet la Diputació ara, ho vaig encarregar jo com a regidor d’Esports. Jo vaig entrar a l’Ajuntament l’any 1995. Quan vaig anar de regidor d’Esports, l’última votació que vaig fer —que, per cert, vostès s’hi van abstenir— adjudicàvem el Sorrall; i el va inaugurar el Sr. Melero, que va ser el següent regidor d’Esports que va entrar a continuació meva. Per tant, no van passar 10 anys, en van passar 7. És, certament, el que es necessita per tirar endavant una obra d’aquelles dimensions, amb una inversió que superava els mil milions de pessetes, d’aquella època. Ara estem, exactament, en la mateixa situació.
El dia que vam inaugurar l’edifici de Via Pública vaig anunciar que a l’Escorxador hi faríem una biblioteca pública, amb la consellera Tura al davant. Si no l’haguéssim anunciat llavors, si no haguéssim començat a moure el trasllat del servei de Manteniment cap a Robert Mercader, si no haguéssim començat a fer el projecte executiu i si no haguéssim fet el concurs, ara no estarien les màquines treballant a l’Escorxador. Si vostès, quan governaven a la Generalitat, no haguessin deixat la línia 9 del metro a punt, ara no s’estaria inaugurant la línia 9 del metro, ni s’hagués inaugurat el túnel de Bracons. És governa així, amb projectes que necessiten maduració i que necessiten continuïtat, que siguin anunciats i que ens els puguem fer de tots. Perquè, al final, no sabem qui inaugurarà aquesta biblioteca o aquest teatre.
Hi ha equipaments de ciutat que necessiten molt de temps perquè s’han de planificar molt bé els recursos, perquè s’han de fer tots els estudis previs. Això són coses que no es fan d’avui per demà. Lamento aquest to perquè, en aquest país, jo diria que d’eleccions n’hi ha cada any. Si anem a cop d’eleccions, cada any tenim motius per ser electoralistes.

El senyor Francesc Masriera puntualitza que no ha dit que les administracions no hagin de planificar. És clar que ho han de fer. El que no han de fer és utilitzar aquestes planificacions, quan s’apropen les eleccions, per posar-les a bombo i platerets damunt la taula per tal que això pugui captivar els ciutadans. Estem en un país en què això ho han fet tots els partits polítics. Aquesta és una de les raons per les quals la desafecció dels ciutadans augmenta considerablement. Quan es llença a la llum pública un projecte de les dimensions del teatre auditori de Mataró o del complex esportiu del triangle Molins, hi ha ciutadans que entenen que això es farà realitat en un termini de temps no massa llarg. Després, com en el cas del Sorrall, passen 9 anys. Tinc aquí una nota de premsa, emesa per l’Ajuntament de Mataró, que diu que l’estudi de viabilitat es va fer l’any 1995 i el projecte es va inaugurar l’any 2003. Si no compto malament, són 9 anys. Jo crec que el meu to ha estat respectuós.

El senyor Alcalde demana al Sr. Masriera que revisi el que ha dit, encara que el to hagi pogut ser correcte.
L’estudi que ha presentat el Sr. Ivan Pera no el van encarregar ahir per presentar-lo aquest matí. Els tècnics de la Diputació hi han treballat durant mesos per poder-lo tenir. Estem a 14 mesos de les eleccions municipals, per tant, ens queda gairebé el 30% del mandat per a esgotar. Vostès no tenen la capacitat per tirar endavant projectes, per tant, vostès ocupen el seu lloc polític legítim i els governs fan el seu, que és el de presentar projectes nous a la ciutat, que han necessitat un procés de maduració i que, en un moment determinat, surten a la llum i es tiren endavant. Jo crec que és bo que el Govern de la ciutat posi projectes damunt la taula. Vostès mateixos havien fet la proposta que el teatre Monumental anés on hi ha el Velòdrom. En el nostre programa electoral hi ha el triangle de Molins i la biblioteca i el teatre Monumental. Després, a l’acord de govern, es recull això. Per tant, em sembla d’una absoluta normalitat el procés que s’està seguint.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE CIUTAT.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El passat mes de març del 2009 el govern municipal va anunciar la creació de l’Oficina de Promoció de la Ciutat, un primer pas per a la constitució de l’Agència de Promoció de la Ciutat.
Aquesta Oficina de Promoció de la Ciutat, ubicada dins de l’edifici de l’IMPEM, i creada com una unitat de treball específica i transitòria dins del Servei de Promoció de Ciutat, havia de sentar les bases per a la futura creació de l’Agència de Promoció de la Ciutat, així com centrar-se en les activitats que s’organitzen en quatre àmbits concrets: Els congressos i reunions, la nàutica, l’àudiovisual, i el comerç i turisme.
Així mateix, l’esmentada oficina, segons el govern municipal, s’havia d’ocupar de cercar el finançament necessari per a que el projecte tirés endavant, així com atreure capital del sector privat.
Per altra banda, també s’establia el compromís per part del govern municipal que, amb la col•laboració d’entitats vinculades al turisme, es dotés de contingut real i definir estructura, projecte, ubicació i finalitat de l’Agència de Promoció de la Ciutat.
Es per això que el grup Municipal de Convergència i Unió realitza les següents,

PREGUNTES:

PRIMERA.- Quan es preveu constituir l’Agència de Promoció de la Ciutat ?

SEGONA.- Quin contingut tindrà ? Quina serà la seva estructura ? I la finalitat ?

TERCERA.- S’ha buscat finançament privat ? se n’ha aconseguit ?

QUARTA.- Hi han entitats o empreses disposades a col.laborar ? en cas positiu, quin tipus de col•laboració ?

CINQUENA.- S’ha definit la gestió de la futura Agència ? En cas positiu, com serà ?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, recorda al Sr. Martínez que en l’últim Consell de l’IMPEM, ell va fer una pregunta sobre l’agència, sobre l’oficina. Jo li vaig dir que podríem fer una mica de monogràfic al proper Consell. Vostè fa ara aquesta pregunta quan al proper Consell en podem parlar amb tranquil•litat. Vostès saben que vam encarregar un estudi a la Diputació de Barcelona sobre la possibilitat de la creació d’aquesta agència. L’agència pot ser només un forma jurídica. Hi ha moltes formes jurídiques que et poden permetre arribar a uns objectius. Una de les coses que deia aquest estudi, que vam presentar al Consell de l’IMPEM ja fa temps, a l’any 2008, és que si una agència no es creava amb capital privat, per tant, amb un 50% de procedència privada, no era viable. Perquè al final acabes creant una estructura nova amb molts costos. Per motius de la crisi, ens van recomanar no crear l’agència perquè tenia uns costos importants, tampoc trobàvem empreses ni entitats que hi apostessin i vam decidir, l’any 2009, posar en marxa l’Oficina de Promoció de la Ciutat, una oficina que hem dotat amb un tècnic de l’IMPEM, més el seu suport administratiu, i està dins l’estructura de l’IMPEM, però en una oficina creada expressament per això. La creació d’aquesta oficina és un primer pas. Nosaltres seguim buscant patrocini.
Hi ha una oficina de Patrocini i Mecenatge a la Generalitat que hem anat a veure fa bastants mesos. Estem treballant amb ells. Ens diuen que és bastant complicat trobar patrocinis per temes de promoció de la ciutat. En temes del Tecnocampus sí que estem trobant patrocinis perquè el tema universitari genera interès a les empreses.
Per tant, vam optar per aquesta opció de l’Oficina de Promoció de la Ciutat, que té definits els objectius, que té unes tasques i accions a desenvolupar i que ha establert ja moltes activitats.
L’Agència pel Desenvolupament Econòmic sí que està ja bastant definida i és probable que després de l’estiu es pugui crear. Per tant, nosaltres també estem esperant a veure els resultats i si potser podríem encabir-nos dins d’aquesta estructura.

El senyor Marcel Martinez admet que va preguntar com anava el tema de l’Agència al Consell de l’IMPEM. Però no vaig sentir que vostè digués que en podríem fer un debat al Consell de l’IMPEM. Si n’hagués tingut consciència, no hagués fet aquesta pregunta.
D’altra banda, vostès van anunciar fa un any la creació de l’oficina que servia, temporalment, pel tema de l’agència. D’això fa un any i jo no sé exactament quines feines s’han fet per crear aquesta agència. CIU sempre ha apostat pel turisme de qualitat i també ha apostat, el 2004, pel Pla de Promoció de la Ciutat. Mataró té moltes possibilitats a nivell de turisme i, durant aquests 6 anys, algunes s’han concretat i n’hi ha d’altres que estan dins el pla, que no s’han acabat de concretar. Potser seria hora que es redefinís aquest pla del 2004 o, en tot cas, se’n fes un de nou. El turisme és una prioritat per a aquesta ciutat.

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PERQUÈ LA PUJADA DE L’IVA NO REPERCUTEIXI EN UN AUGMENT DELS TÍTOLS DEL TRANSPORT PÚBLIC.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

“El Grup de Convergència i Unió recorda que les tarifes del transport públic a l’àrea de Barcelona han pujat els darrers anys molt per sobre de l’increment de l’IPC i és per això que ara demana que s’adsorbeixi l’increment de l’IVA previst pel Govern Central.

Tots els títols s’han vist incrementats fortament el 2010 i és molt important per a les economies familiars que, ara, amb aquest augment de l’IVA, no tornin a pujar. És per això que CiU presenta el següent,

PREC:

Demanar a l’Autoritat del Transport Metropolità que estudiï els mecanismes necessaris per tal que l’increment  de l’IVA que aplicarà l’Estat tingui efectes neutres sobre els títols de Transport Públic que d’ella depenen. “

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, expressa que convé recordar d’on vénen les afirmacions que fa el grup de CIU.
Recordem que l’increment de tarifes del transport públic del 2009 va ser motivat per la creació del títol T12. Un títol de transport públic pels nens i nenes de 4 a 12 anys que ha beneficiat milers de famílies. A Mataró són 536 nens i nenes, xifra que augmenta diàriament. El 2010, l’increment ponderat dels títols de transport ha estat del 0,57%; inferior a l’1% que la comissió de preus va aprovar.
Per analitzar l’estructura tarifària cal tenir en compte les tarifes de tots els títols. Els serveis públics han de tenir viabilitat econòmica, és una responsabilitat.
El 2009, les subvencions públiques al transport van ser del 59% del cost total, el percentatge més alt mai atorgat: 747 milions d’euros.
Cal recordar que ni els ajuntaments ni les entitats públiques, com és l’ATM, poden incomplir la legislació. En aquest cas, la Llei de l’IVA. A més, això que vostès anomenen “mecanismes necessaris”, en realitat estan proposant que assumim aquest increment deixant de fer polítiques, o bé incrementant el dèficit. No hi ha més maneres de fer-ho. Nosaltres defensem que per l’increment del 7 al 8% de l’IVA —és un IVA reduït el del transport públic— no s’arrodoneixi a l’alça el preu del títol. Per tant, per responsabilitat, no acceptem el seu prec.

El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que és un fet objectiu que l’increment, els dos darrers anys, ha estat superior a l’IPC, i en el cas de les targetes més utilitzades ha estat bastant considerable. Jo pretenia ser breu i no qüestionar tot això. En tot cas, és una voluntat política el fet que l’increment de l’IVA, no repercuteixi en l’usuari. Estem disposats a seure i parlar-ne.

La senyora Núria Aguilar recorda que no està a les seves mans el tema de l’IVA. És una legislació estatal i s’ha de respectar. Quant al fet de seure en una taula, dir-li que ja ho hem fet i que podem fer-ho sempre que calgui.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ ALS PLANS D’OCUPACIÓ LOCAL.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 17 de l’ordre del dia.

38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A LA GESTIÓ I NETEJA DELS BOSCOS FORESTALS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el prec següent :

“El temporal de neu i vent del passat dia 8 de març ha generat greus danys en les zones forestals de la comarca. Segons els tècnics forestals, es considera un dels episodis de desastre forestal més important que han viscut els boscos els últims anys. Arbres arrencats i les branques trencades han malmès les franges perimetrals de seguretat i la xarxa bàsica de camins de protecció contra els incendis. Els tècnics forestals apunten el perill que suposa tota aquesta biomassa en el subsòl dels boscos que dispara el risc d’incendis.

La Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ha publicat un decret on s’aprova una partida de 21,5 milions d’euros per pal•liar els danys ocasionats per la nevada. Les mesures urgents aprovades són:
1. Intervencions en les infraestructures prioritàries per a la prevenció dels incendis forestals: Es preveu que el 15 de juny s'hauran intervingut entre 10.000 i 15.000 hectàrees en els perímetres de protecció prioritària.
2. Subvencions als ens locals per a la realització de Plans d'ocupació per a la neteja de boscos i zones arbrades, així com també la recuperació de camins i lleres: Es posa una línia extraordinària de plans d'ocupació de fins a 6 milions d'euros que permetran la contractació d'almenys 1.200 persones durant tres mesos, bé a jornada completa o a temps parcial.
3. Subvencions extraordinàries dirigides als titulars dels terrenys forestals per poder netejar els boscos afectats: Subvencions dirigides a treballs com ara l'arranjament de vials, la tallada de vegetació i el tractament de restes vegetals generades.
4. Ajuts als ajuntaments per al pagament de despeses extraordinàries generades per les nevades: Els beneficiaris d'aquests ajuts són els ajuntaments que van estar sense subministrament elèctric més de 24 hores, amb perjudicis per a un mínim del 25% de la població.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular presenta els precs següents:

Que l’ajuntament de Mataró demani la subvenció per a fer tasques de neteja als boscos del terme municipal de Mataró.

Que l’ajuntament de Mataró dissenyi un pla forestal per gestionar de forma eficient, segura i sostenible els boscos de la ciutat i comarca.”
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, no pot acceptar aquest prec. A la part expositiva parla de la comarca, que no és el nostre àmbit territorial d’acció, i la situació de la nostra ciutat tampoc no és la que vostè desitja en aquest preàmbul.
En l’apartat 4 vostè diu que els ajuntaments beneficiaris d’aquests ajuts són aquells que van patir una aturada del subministrament elèctric de més de 24 hores. Les pròpies bases diuen quins són els ajuntaments inclosos i els no inclosos. Nosaltres no estem inclosos ni en l’apartat 1 ni en l’apartat 2. Tot i així, en el moment que va sortir aquesta línia d’ajut, nosaltres vam parlar amb la Generalitat el dia 23 de març. Ens van dir que encara no tenien les bases. En el Decret del 25 de març s’aproven aquestes mesures on veiem que no estem inclosos en els annexos 1 i 3 del Decret. Per tant, no podem acollir-nos a aquesta subvenció. El 6 d’abril tornem a posar-nos en contacte i se’ns dirigeix al SOC. El SOC ens diu exactament el mateix. Aquesta setmana hem estat també en contacte amb el Departament de Mediambient de la Generalitat i ens diuen que estem atents, perquè és possible que facin alguna mena d’ajut, però que encara no ens poden donar cap més informació. La subvenció a la qual vostè ens demana que ens acollim, no ens hi podem acollir. Fins aquí pel que fa al primer prec.
Respecte al segon prec, nosaltres no podem dissenyar un pla forestal per gestionar de forma eficaç, segura i sostenible els boscos de la comarca, ni els boscos de propietat privada. El que sí que s’ha fet, seguint les prescripcions tècniques del Servei de Manteniment, és actuar en boscos i arbredes de propietat municipal: el turó de Cerdanyola, el bosc de Can Boada, la pineda de La Llàntia, el carrer Pere Bombardó,  pineda del Bon Recés i Parc Forestal. 

El senyor Xavier Safont-Tria remarca la importància de la col•laboració comarcal quan es tracten temes de boscos. Entenc que si s’inicia un incendi en qualsevol municipi de la comarca hi ha d’haver una resposta comarcal i la coordinació ha de ser comarcal.
Jo no en conec els detalls. Entenc que amb el punt 2 ja era suficient per demanar aquest ajut. Si s’ha demanat i ens diuen que no, s’haurà de buscar per un altre costat.  Caldria fer alguna gestió per tal d’evitar el risc d’incendis que el proper estiu serà elevat. És important començar a treballar en la gestió dels boscos, començant pels municipals.
El senyor Francesc Melero manifesta, respecte a l’àmbit comarcal, que el Consell Comarcal del Maresme ha adreçat una carta a l’Alcalde de la ciutat i a la resta d’alcaldes. En aquesta carta especifica tota aquesta línia d’ajuts, anuncia quins són els ajuntaments inclosos, tant per a un àmbit, com per a l’altre. Es posa a disposició dels ajuntaments que estiguin inclosos en aquesta possible línia de subvenció per poder fer un projecte comú.
Aquesta és una feina que fa el Consell Comarcal i no l’Ajuntament de Mataró.

FORA DE CONVOCATÒRIA

El Sr. Alcalde, abans de tractar el punt 39 de l’ordre del dia, indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’han presentat pel grup municipal de convergència i Unió una pregunta en relació al lloc del Cap del servei de Joventut i Dona, coincident en la matèria que tracta la pregunta 39 de l’ordre del dia. L’Alcalde pregunta als assistents si aproven la urgència de tractar, conjuntament amb la pregunta 39, la pregunta de CiU presentada després de la convocatòria. La urgència és apreciada per unanimitat del Ple Municipal.

El Sr. Alcalde, doncs, disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 39 i, per urgència la pregunta de CiU presentada amb posterioritat a la convocatòria.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AL CAP DE SERVEI DE JOVENTUT I DONA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Atès que el 15 de març es va reunir el tribunal per decidir la continuïtat del lloc de treball del cap de servei de Joventut i Dona de lliure designació.

El grup municipal de la CUP formula les preguntes següents:

Quines són les causes per les quals la persona que ocupava el lloc de treball de Cap de Servei de Joventut i Dona no ha superat el període de prova?

Com és que se li diu  verbalment que sí, que supera el període de prova, el dia 3 de març per part de la Consellera Delegada de Joventut i Dona, i el dia 5 de març el Cap d’Àrea de Serveis personals li comunica telefònicament que no ha superat la prova?
 
El dilluns 15 de març era el darrer dia del període de prova que s’havia marcat el tribunal per decidir la continuïtat o no en el càrrec de Cap de Servei de Joventut i Dona, com és que el dia 11 de març, dijous, se li comunica verbalment que no ha superat el període de prova?

Sabem que el Cap d’Àrea manté converses amb diferents treballadors i treballadores del servei, què expliquen aquests i aquestes treballadores? Què ha passat durant aquella setmana en què primer se li diu que sí i després se li diu que no? 
Com queden les polítiques de Joventut i de Dona a l’Ajuntament de Mataró després  de tots aquests moviments?”

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU EN RELACIÓ AL LLOC DE CAP DE SERVEI DE JOVENTUT I DONA

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El 15 de març es va reunir el tribunal per decidir la continuïtat del lloc de treball del Cap de Server de Joventut i Dona de lliure designació i va acordar que la persona que, en el seu dia, havia superat les proves, després de sis mesos d’ocupar el lloc en situació de prova, no era apte per aquesta responsabilitat.

El lloc de Cap de Servei de Joventut i Dona és la segona vegada que queda vacant en aquest mandat i això passa en el període en que s’està redactant i cal aplicar el Pla Jove per Mataró 2009-2012 i que s’hauria d’haver fet una acurada valoració del mateix Pla pel període 2004-2007.

Tots aquest canvis (renúncies, noves incorporacions, baixes,...) es produeixen sense que la regidora responsable doni cap mena d’explicació i els Grups Municipals de l’oposició se’n han d’assabentar a través de les actes penjades al web municipal o intranet.

Tampoc es pot obviar que la persona que no ha superat el període de prova té un historial eminentment polític i no provenia de cap promoció interna entre les persones de la nostra organització que ja coneixen el Departament i la seva activitat, sinó que la seva experiència era en una administració més petita i en unes tascats diferents.

Davant d’aquets fets, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines són les causes per les quals la persona que ha ocupat el lloc de treball de Cap de Servei de Joventut i Dona durant sis mesos no ha superat el període de prova, les quals no es van poder detectar durant la selecció?

Segona.- Quina valoració fa la regidora de Joventut i Dona de la feina del fins fa poc Cap de Servei de Joventut i Dona durant el darrer període d’elaboració i debat del Pla Jove per Mataró 2009-2012?

Tercera.- Creu, la regidora de Joventut i Dona, que amb una altra persona al front de la responsabilitat de Cap de Servei de Joventut i Dona serà possible incrementar la participació dels joves de Mataró en les polítiques juvenils de la ciutat?

Quarta.- Creu, la regidora de Joventut i Dona, que dins el seu Departament hi ha persones capacitades i amb suficient experiència per ocupar el lloc de treball de Cap de Servei de Joventut i Dona?”

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, passa a explicar el procés que s'ha dut a terme durant aquest període.
Al maig del 2009 s’inicia el procediment per proveir, amb convocatòria lliure, el lloc de treball del Cap de Servei de Joventut i Dona de l'Ajuntament de Mataró, d’acord amb la relació de llocs de treball que és per lliure designació.
Es revisen les bases del concurs i el Tribunal formula la seva proposta. Un cop formulada, al setembre del 2009 es procedeix a elaborar el decret de nomenant, en el qual s’estableix que hi haurà un període de 6 mesos de prova. Hem de dir que aquest període forma part del procés de selecció, la qual cosa vol dir que el Tribunal és l’òrgan que té la competència per decidir si aquest candidat continua o no.
Dit això, el que fa el Tribunal  és començar a avaluar aquest procés de prova amb un informe que ha d’elaborar el que seria el responsable de fer el seguiment del candidat. Un informe que, en aquest cas concret, surt desfavorable. És un informe que es remet al Tribunal el dia 11 de març, i en el mateix moment en què es remet es comunica el contingut de l’informe al candidat que ha estat en aquest període de prova. Quan se li comunica es fa perquè tingui temps de poder preparar-se l'entrevista que tindrà amb el Tribunal. Per aquest motiu, se li comunica al candidat amb la mateixa data.
El dia següent, el 12 de març, el Tribunal es reuneix amb l'informe, el valora i el té en consideració. Aleshores, es dóna audiència al candidat on se li comunica el contingut de l'informe i se li responen les preguntes que tingui en el moment de la mateixa audiència.
Les causes per les quals no supera el període de prova es troben motivades a l’informe del tutor, després de fer una valoració de les tasques realitzades pel candidat, i d'acord amb 8 ítems que són: motivació i aprenentatge, interlocució amb els superiors jeràrquics, interlocució tècnica amb entitat i institucions, orientació a les persones, orientació als resultats i eficiència, planificació, relacions horitzontals, i transmissions de la informació vertical i funció politècnica i directiva. 
Aquests són els criteris que segueix el tutor o el responsable del seguiment a l'hora de fer aquest informe que remet al Tribunal, que és l’òrgan que té la competència per avaluar i decidir si la persona supera o no el procés.
En referència a les preguntes de CIU, hi ha coses que segur que no li puc respondre, perquè la part expositiva no coincideix amb el document que tinc sobre la taula. Però jo no entraré a fer valoracions personals, per dos motius:
En primer lloc, jo no tinc la competència per decidir si la persona continua o no, així com no tinc la competència per elaborar aquest informe que el Tribunal tindrà en consideració a l'hora de prendre una decisió.
En segon lloc, tampoc entraré a fer valoracions personals perquè la meva valoració no tindrà cap tipus de pes a l’hora que el Tribunal prengui la decisió de la continuïtat o no.
Per aquests motius, jo crec que la meva valoració no té cap sentit.
Només fer-li un parell de consideracions:
A la seva pregunta tercera, quan diu: “Amb una altra persona al front de la responsabilitat de Cap de Servei de Joventut i Dona serà possible incrementar la participació dels joves de Mataró en les polítiques juvenils de la ciutat?”, val a dir que aquesta no és la seva feina. Aquesta és la feina que han de fer i que estan fent els tècnics i tècniques, especialistes en polítiques de Joventut, que tenim a l’Ajuntament. Aquesta feina, per tant, ja s’està fent i hi estan posant molts esforços.
A la quarta pregunta, quan diu: “Hi ha persones capacitades i amb suficient experiència per ocupar el lloc de treball de Cap de Servei de Joventut i Dona?”, només li puc dir que ara, o en el moment que s’obri el procés, les persones que hi estiguin interessades i creguin que tenen aquesta capacitat, que es presentin al procés i procedirem de la mateixa manera. I el Tribunal valorarà qui és la persona idònia.

El senyor Francesc Masriera comença dient, en relació amb la primera de les preguntes, que com que no han pogut llegir l'informe, es fa difícil poder valorar la resposta de la consellera delegada. Li agrairia que els hi fes arribar per poder-lo llegir atentament.

El senyor Alcalde li recorda que l’informe pot estar a la seva disposició per a llegir-lo i consultar-lo, però que no els hi faran arribar ni deixaran que circuli, perquè es tracta d'un expedient personal, de Recursos Humans.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que la consellera delegada no ha contestat les preguntes que li han formulat. Respecte a l’origen de les contradiccions entre una primera informació, en què se li comunica que sí que ha superat la prova, però posteriorment se l'informa negativament, no ens n’ha dit res. També li preguntàvem sobre les converses que el Cap d’Àrea manté amb diferents treballadors i treballadores del servei, i què expliquen aquests sobre les tasques que ha realitzat el Cap de Servei.

La senyora Ana Barrera torna a dir que aquesta és una competència que té el Cap d’Àrea, que és qui ha estat el responsable de fer el seguiment d’aquest candidat. Podria haver estat una altra persona, però ha estat el seu superior jeràrquic. Si aquesta persona s’ha comunicat amb el candidat en aquell moment, via telèfon o presencial, és la seva forma de procedir, no la meva. Aleshores, jo confio en la professionalitat del Cap d’Àrea i en la manera com ha procedit. Després, si els treballadors han expressat o han dit alguna cosa sobre aquest procés, d’això en té constància el Cap d'Àrea. Jo no tinc constància de cap tipus d'incidència sobre el procés de selecció.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts de dues de la matinada,  el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.