Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

01/03/2007

Escoltar

01/03/2007

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

1952/2007 de 26 de febrer

Assumpte:

Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 1 de març de 2007.

Òrgan:

ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 1 de març de 2007, a les 7 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries de 11 de gener de 2007 i de 1 de febrer de 2007.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió a favor de les millores i el traspàs de RENFE a Catalunya.

4 Declaració Institucional que presenten els grups municipals ERC, PSC, ICV-EUIA I CIU en motiu del Dia Internacional de la Dona.

5 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals d'aprovació del manifest del 1r Congrés Català de la Bicicleta.

6 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals per tal que un dels trens "civia" porti el nom de GIMM en el marc del trenta aniversari de l'entitat

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 Adscripció d'una part del Centre Cívic Pla d'en Boet a favor del Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació de Mataró

8 Sol.licitud d'autortizació prèvia per desafectar dues vivendes de mestres (pisos 4t C i 1r D, escala A, de l'edifici del c. Madoz, 28-30, de Mataró)

9 Constitució del patrimoni municipal del sòl.

10 Rescissió i cancel·lació del dret de superfície constituït a favor de la Fundació Mare Nostra, sobre una parcel·la municipal situada a la riera de Figuera Major.

-Servei de Compres i Contractacions-

11 Ratificació del decret núm. 11214/2006 de 29 de desembre, de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació que aprova la liquidació definitiva de l'any 2005 i la liquidació provisional 2006 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

-Servei de Recursos Humans-

12 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball principal.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

13 Aprovació inicial de la modificació puntual del PGOM 1996, àmbit "Lepanto-Churruca/El Rengle".

14 Aprovació provisional de quatre modificacions puntuals de les Normes Urbanístiques del PGOM 1996 ("regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús de l'aparcament", "regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents" i "regulació de l'ús de plantes baixes de determinats carrers").

15 Aprovació del Text Refós de la modificació del PGOM 1996, per la inclusió en el Sistema de Dotació d'Habitatge Públic (DHp) de set solars qualificats fins ara de Sistema d'Equipaments Comunitaris

-Servei de Ciutat Sostenible-

16 Aprovació del text refós del "Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró".

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal d'Esports-

17 Ratificació del decret d'alcaldia 1176/2007, d'1 de febrer d'aprovació de la denominació del nou Poliesportiu Municipal a Cirera amb el nom de Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca i Vallmajor.

-Servei de Joventut i Dona-

18 Adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la xarxa local de Centres d'Informació i Recursos per a Dones

-Patronat Municipal de Cultura-

19 Inclusió de nous carrers al nomenclàtor de la ciutat

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

20 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la illa Fàbregas i de Caralt.

21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la reconversió en parc públic del Turó de Cerdanyola.

22 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a la situació del CE Mataró SAE.

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la creació d'un servei telefònic d'informació sobre la nova Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

PRECS I PREGUNTES

24 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la realització de campanyes institucionals per part de l'Ajuntament.

25 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la creació d'espais tancats específics pel gaudi dels gossos a la nostra ciutat.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el suport a l'esport de la ciutat.

27 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la donació d'obres d'artistes mataronins per al centre d'art Germans Arenas.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la retirada del servei nocturn d'atenció al públic de la Comissaria de la Policia Local.

29 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal·lació d'un centre de creació escènica a Can Gassol.

30 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal·lació de la locomotora comercial a Mataró.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'ocupació d'una vivenda al carrer Argüelles.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la supressió dels concerts familiars.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la renúncia d'agents a formar part de la UAC en el torn de nit.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la gestió d'equipaments cívics de titularitat de la Generalitat a la nostra ciutat.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la selecció d'obres del Fons d'Art Local de Ca l'Arenas.

36 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les actuacions realitzades per l'Ajuntament en casos d'amuntegament.

  1. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els compromisos adquirits entre l'Ajuntament i el CE Mataró.

L'ALCALDESSA Acctal.,
Pilar González Agapito

En dono fe,
EL SECRETARI GENERAL
Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 03/2007- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 1 DE MARÇ DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia u de març de dos mil set, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS I YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 11

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑE REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 20

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA CONSELLER DELEGAT (ICV-EUIA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT (ICV-EUiA)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 20

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DEL DIA 11 DE GENER DE 2007 I DEL DIA 1 DE FEBRER DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (21).

2 - DESPATX OFICIAL

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, el Sr. Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DE LES MILLORES I EL TRASPÀS DE RENFE A CATALUNYA.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"Per als usuaris de Renfe en els trens de rodalies el servei és, massa sovint, molt deficient, especialment a les hores punta on les aglomeracions són habituals: insuficient capacitat dels trens per acomodar tots els que hi volen pujar, retards sense que se n'informi als usuaris i sense que puguin conèixer quan arribaran a llur destinació; constants avaries tant de la superestructura com del material mòbil; trens, estacions i màquines expenedores de bitllets no adaptades per a persones amb algun tipus de discapacitat física o sensorial, etc.

Els trens de rodalies de Barcelona transporten diàriament quasi 400.000 passatgers que reclamen accions reals per millorar la qualitat del servei públic: la millora en les infraestructures de la xarxa de rodalies, una major freqüència de trens, un increment en la capacitat i en el nombre de trens en servei, més mesures d'accessibilitat a trens i estacions.

Durant els darrers anys, tant a les Corts Generals de l'Estat com al Parlament de Catalunya s'han adoptat resolucions adreçades a instar els diferents governs a impulsar millores en el servei de rodalies de Catalunya i a millorar la informació sobre les incidències, però que han tingut un escàs compliment real. O bé no s'han complert els acords aprovats, o bé les actuacions realitzades han tingut poca incidència en la millora i la qualitat del servei de rodalies.

Fins i tot les actuacions impulsades pel mateix Govern de l'Estat han tingut uns resultat quasi imperceptibles. El "Pla d'actuacions urgents", acordat pel Ministeri de Foment després del col·lapse que va patir el servei de rodalies els mesos d'octubre i novembre ha estat totalment suficient.

D'una banda, hi ha un problema de dèficit d'inversió, que tendeix a esdevenir estructural. En efecte, per bé que el 27 de setembre Estat i Generalitat van signar un conveni d'inversió per a la millora de la xarxa ferroviària a Catalunya en els pròxims sis anys amb un compromís per part de l'Estat d'aportar 2.363 milions d'euros, el cert és que per al 2007 el Ministeri de Foment ha pressupostat una inversió de 37 milions d'euros. Amb aquest ritme es necessitaran més de 63 anys per acabar totes les inversions previstes. Esperem que els darrers gestos del Govern espanyol, entre ells l'assumpció de responsabilitats i la petició de disculpes entre ells, contribueixi en ferm a resoldre els problemes aquí descrits en breu termini.

D'altra banda, hi ha un problema greu de capacitat de gestionar correctament la xarxa de rodalies que s'ha agreujat de manera exponencial durant el darrer any.

No té sentit que la mobilitat diària de milions de persones de Catalunya hagi de decidir-se a 650 quilòmetres de distància.

Cal afrontar de manera peremptòria el traspàs a la Generalitat dels serveis de transports de viatgers amb origen i destinació a Catalunya, tal i com estableix l'article 169 de l'Estatut de Catalunya i fer-ho amb les dotacions econòmiques suficients per resoldre els dèficits assenyalats.

En relació als antecedents exposats el grup municipal de CiU proposa al ple l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.-

Denunciar el mal funcionament del servei de rodalies RENFE de Barcelona, i la falta de solucions correctes donades per la companyia.

Segon.-

Instar el Govern Central al compliment urgent de les mesures del Pla de Mesures Urgents que va anunciar sota supervisió del govern de la Generalitat i d'una comissió tècnica creada adhoc i depenent de l'ATM que avaluï l'estat de la xarxa i les mesures que el govern de l'Estat implementi

Tercer.-

Instar al Govern de la Generalitat a negociar el traspàs immediat a la Generalitat dels serveis de transport de viatgers amb origen i destinació en el territori de Catalunya, tal i com s'estableix en l'article 169 de l'Estatut de Catalunya, amb la incorporació d'un fons de finançament extraordinari per fer front al dèficit d'inversions acumulat i a les necessitats futures de la xarxa de rodalies i regionals."

Quart.-

. Demanar al Govern Central el compliment del conveni Estat- Generalitat de 27 de setembre 2006 que preveu una inversió de 2.363 milions per a la millora de la xarxa ferroviària a Catalunya en els pròxims 6 anys.

Cinquè.-

Sol·licitar al Govern Central que tal i com va acordar, augmenti el nombre de trens en hores punta per tal de reduir el col.lapse que pateix aquest servei.

Sisè.-

. Instar el Govern Central que elabori un informe sobre la puntualitat del servei de rodalies de Barcelona

Setè.-

Instar el Govern Central que emprengui les mesures necessàries perquè s'eliminin totes les barreres arquitectòniques, i d'accessibilitat en els mateixos trens, existents, per tal de millorar-ne la seva mobilitat i fer el servei accessible al conjunt de tota la ciutadania.

Vuitè.-

Sol·licitar que RENFE cerqui fórmules per compensar als usuaris afectats pels retards patits a Catalunya en els últims mesos.

Novè

.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Congrés i al Senat, al Govern Central, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que comparteix pràcticament de manera absoluta el contingut de la proposta, llevat la sol·licitud de traspàs de competències, per vàries raons.

En primer lloc, el fet que RENFE es traspassi no garanteix la prestació d'un servei millor: es tracta d'un problema d'incompetència i no de competències. A més, aquesta és una competència que transcendeix l'àmbit territorial i econòmic perquè la xarxa de RENFE és estatal i, com a tal, opera a tot l'Estat. Aquesta divergència motivarà l'abstenció del grup.

L'acord primer fa referència al lamentable funcionament del servei i la manca de solucions per part del Ministeri, que gairebé podria passar per requerir directament la dimissió de la ministra i del delegat del Govern per la incompetència davant d'aquest desastre. L'administració socialista ha mostrat una total ineficàcia a l'hora de resoldre aquest problema.

D'altra banda, això passa perquè durant 2 anys s'ha estat discutint sobre l'Estatut i s'han deixat de banda els problemes reals dels ciutadans. 51 avaries en 2 mesos no és un bon balanç; s'han tallat 5 de les 23 vies de Sants per les obres de l'AVE d'una estació ja saturada. Per cert, dintre de les mesures urgents per part del Govern, s'havien promès 41 unitats del tren "civia" i només en circulen 8, amb un personal insuficient, poc format.

La transferència de Rodalies no és la solució perquè el problema de fons de tot plegat són les inversions. Des de 1990, el nombre d'usuaris ha pujat prop d'un 80% i, en canvi, les inversions que s'han fet han arribat a un escàs 3%.

Per part del Govern municipal se'ns dirà que la poca inversió en la xarxa de Rodalies ve dels anys de govern del PP i és cert que potser no se'n van fer suficients. Però no és menys cert que l'administració actual, en tots els mesos que fa que s'hi produeixen incidències, no ha fet res per solucionar-les. És imperdonable que no s'haguessin previst tots aquests problemes que ara s'estan donant arran de les obres de l'AVE.

Tot i això, durant els governs del PP es va invertir bastant en Rodalies, en la xarxa convencional i en les estacions, sobretot per fer possible la integració tarifària. Els nous trens "civia" que havien estat encarregats pel Govern l'any 2000, i que es van posar en funcionament l'any 2004, no van arribar a Catalunya, perquè el Ministeri va considerar més prioritari enviar-los a Astúries i Sevilla, sabent que l'àrea metropolitana de Barcelona pateix una de les congestions més importants de tot l'Estat.

En definitiva, allò que cal fer és anar al problema de fons, és a dir, el de les inversions, exigir que se'n garanteixin les necessàries en aquesta àrea i, d'altra banda, començar-se a plantejar l'entrada d'operadors privats en la gestió ferroviària. La posició és d'abstenció.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia el vot favorable de la seva formació.

De la lectura de la part expositiva, es podria desprendre que el dèficit inversor s'ha produït més aviat en els darrers temps; l'opinió d'ERC és que el desastre que s'està produint actualment és fruit d'una manca d'inversió continuada a la xarxa de Rodalies de RENFE dels darrers 10 anys.

Els errors arrenquen ja de la priorització que es va fer de la primera línia de TGV a Espanya per davant de la connexió estratègica Madrid-Barcelona i que van portar a l'extrem els governs posteriors d'un altre color polític i que no van invertir res en la xarxa de Rodalies, camuflant aquest dèficit dins les inversions de l'alta velocitat. Aquesta manca d'inversió té conseqüències greus en la productivitat del país i en el medi ambient, per l'augment constant de la utilització de cotxes.

Pel que fa a la situació actual, cal recordar que el Ministeri, que es va afanyar a indemnitzar els viatgers que van patir els incidents de l'AVE Madrid-Sevilla, no ha fet res per compensar els milers de passatgers que han patit les avaries constants dels trens de Rodalies de Barcelona. ERC ha demanat explicacions d'això al Congrés a la ministra en qüestió.

Així doncs, el vot de la formació és favorable a la proposta.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, recorda que el seu grup ja ha fet dues campanyes pel tema de RENFE. Una d'elles, la més recent, postulava gairebé el 100% d'allò que diu la proposta que es presenta avui i de l'altra ja fa uns quants anys, tot i que les reclamacions eren també gairebé les mateixes.

És encoratjador sentir, en paraules del Sr. Mojedano, que el fet que el PP tornés hipotèticament al govern no tindria perquè garantir el bon funcionament de RENFE, ja que els errors comesos en el passat es podrien tornar a repetir.

En qualsevol cas, a ICV-EUiA no agrada haver de fer campanyes d'aquesta mena perquè comporta haver de denunciar el mal funcionament dels serveis públics, uns serveis que defensa i prioritza aquesta formació. Els danys col·laterals de totes aquestes avaries i problemes tenen un abast molt més gran del que es pensa i cal reclamar solucions, ja sigui a través de campanyes o per altres vies.

També cal exigir més inversions i una priorització absoluta del transport públic col·lectiu, fonamentalment el ferroviari, per sobre d'infraestructures que afavoreixin el transport privat. Per tant, vot favorable a la proposta insistint en el fet que els serveis públics han de funcionar correctament no només per a tots els usuaris actuals sinó perquè n'aconsegueixi generar més.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, agraeix CiU l'acceptació de les esmenes socialistes i avança que el seu vot serà positiu. Aquest servei, tan essencial i utilitzat pels nostres ciutadans, té un problema de capacitat, de col·lapse, de gestió d'avaries, etc.

La causa de tot plegat cal buscar-la en els 8 anys de no inversions del govern d'Aznar en la xarxa de RENFE; en pro de la construcció de l'AVE. Aquesta manca d'inversions va tenir com a escenari privilegiat, Catalunya, on pràcticament s'hi va abandonar la inversió. Sí que és cert que es va fer la integració tarifària però els ajuntaments van haver de pagar la diferència; situació que no s'ha començat a resoldre fins l'arribada d'un govern socialista.

Tampoc ha estat molt feliç la manera com s'han anat resolent els problemes. Cal posar-hi la màxima pressió i atenció: construint més trens €els primers que el Govern espanyol actual ha encarregat ja s'estan posant en funcionament€ i s'ha aprovat un pla de mesures urgents que comportarà la inversió de 1.800 milions d'euros en Rodalies i uns 260 milions en un pla de xoc, que s'està començant a complir. Malgrat tot, el fet que el president del Govern espanyol avui mateix, i la vicepresidenta l'altre dia, hagin vingut a Catalunya a donar la cara, demanar disculpes i comprometre's a prioritzar els arranjaments previstos en aquest pla de xoc és un pas endavant.

Després, efectivament, caldrà fer el traspàs de Rodalies a la Generalitat, tal com preveu l'Estatut i com ja s'ha fet amb altres serveis públics. Es tracta que aquells serveis que es puguin gestionar millor des de la proximitat, s'acabin gestionant pels governs autònoms. Per tant, la votació del grup socialista serà favorable a la proposta.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

4 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS ERC, PSC, ICV-EUIA I CIU EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

La senyora Maria Rosa Cuscó, cap de grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Declaració Institucional següent :

"La Federació de Municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona han proposat als ajuntaments l'adhesió al Manifest amb motiu del Dia Internacional de les dones.

Avui, 8 de març de 2007, volem expressar el nostre reconeixement a totes les dones que amb el seu compromís han fet possible la consecució de drets i llibertats de les dones. El seu llegat ha permès assolir avenços molt importants en la nostra societat com son el reconeixement de drets polítics i socials, l'accés al món laboral, la participació a l'àmbit acadèmic i el reconeixement de l'aportació de les dones a la cultura. Tots ells han estat possibles a casa nostra en les darreres dècades gràcies a elles.

Som conscients que malgrat haver assolit el reconeixement formal de drets entre dones i homes, els fets i les estadístiques ens demostren que encara perduren desigualtats molt importants en els diferents àmbits de la vida:

  • En la corresponsabilitat de les tasques reproductives i de cura.
  • En el repartiment i usos del temps
  • En les diferents condicions laborals d'homes i dones.
  • En la representació política i la presència en càrrecs de responsabilitat.
  • En la violència específica que s'exerceix sobre les dones.
  • En la feminització de la pobresa, particularment de les dones grans.

Per això és imprescindible continuar treballant per fer dels drets de les dones i la seva llibertat no només un principi normatiu sinó una pràctica de relació social i personal. I perquè aquest objectiu sigui possible calen transformacions en profunditat tant en les estructures socials com en les simbòliques.

En aquest sentit la Llei d'Igualtat significa un canvi de paradigma; no enuncia només el principi d'igualtat entre dones i homes sinó que remou els diferents obstacles que fins ara no l'han fet possible.

Perquè considerem inacceptable qualsevol manifestació de desigualtat, perquè volem una societat igualitària i lliure per a homes i dones, des del reconeixement de la diferència i la diversitat, EXPRESSEM EL NOSTRE COMPROMÍS A FAVOR D'AQUESTS ACORDS:

  • Impulsar la participació de les dones en tots el àmbits de la vida social, política i cultural.

  • Afavorir mesures de conciliació i nous usos socials del temps que afavoreixin la corresponsabilitat tant en les tasques productives com reproductives.

  • Desenvolupar accions per prevenir qualsevol manifestació de la violència contra les dones i, alhora, atendre a aquelles dones que l'han patida.

  • Reconèixer i impulsar les creacions culturals de les dones i les seves aportacions al patrimoni cultural comú.

  • Fer de la igualtat entre dones i homes un principi de desenvolupament democràtic dels nostres pobles i ciutats.

En el dia internacional de les dones volem renovar el compromís del món local alhora d'incorporar la perspectiva de gènere al conjunt de l'agenda política. Només des del reconeixement de les realitats, necessitats i demandes de les dones podem fer una política inclusiva que contempli al conjunt de la ciutadania."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que el seu grup encara no s'havia pronunciat respecte a aquesta proposta, perquè hi havia alguna qüestió que creien important matisar. Però finalment la formació en votarà positivament, perquè pesa més l'esperit del que conté la proposta que no pas les petites discrepàncies del redactat.

Una d'elles és la referència que es fa a la Llei d'Igualtat, respecte a la qual el PP té reseves. Encara està per veure què aconseguirà aquesta llei i si serà un veritable canvi de paradigma social; a més dubta que la llei contribueixi a millorar la situació de les dones a Espanya, perquè el PP creu que constitueix un obstacle, més aviat. És una llei excessivament paternalista, que basarà els mèrits en el simple fet de ser dones.

D'altra banda, el manifest sorprèn en el sentit que no es fa cap referència a la família; potser sigui que no està de moda parlar de la família. Malgrat tot plegat, la votació serà favorable.

La senyora Maria Rosa Cuscó agraeix al Sr. Mojedano la reflexió feta. A més, aclareix que aquesta llei no va en contra de l'home sinó a favor de la dona i que pretén equilibrar la situació de discriminació patida per la dona, de manera conscient o inconscient, durant tots aquests anys.

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

5 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS D'APROVACIÓ DEL MANIFEST DEL 1R CONGRÉS CATALÀ DE LA BICICLETA.

El senyor Fermín Manchado, regidor del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent:

Vist el contingut del Manifest del 1r Congrés Català de Bicicleta que a continuació es reprodueix:

"MANIFEST DEL 1r

CONGRÉS CATALÁ DE LA BICICLETA

Conclòs el 1r Congrés Català de la Bicicleta, a Barcelona, el 9 de juny de l'any 2006, proclamem que tothom té dret d'anar en bicicleta sense patir lesions ni danys, gaudint, a més a més, del trajecte. Declarem que la consolidació d'una cultura favorable a l'ús de la bicicleta requereix major promoció de totes les organitzacions i de totes les institucions de Catalunya.

L'ús de la bicicleta com a eina de mobilitat contribueix a millorar la qualitat de vida, és saludable i té nombrosos avantatges tant per a l'individu com per a la societat:

Impulsar polítiques i campanyes de promoció de la bicicleta.

e La bicicleta és un vehicle silenciós, net, assequible i sostenible.

e Ajuda a reduir la congestió a les ciutats i ajuda a fer el trànsit més segur i fluid.

e Millora la cohesió social i ofereix independència i llibertat.

e Necessita poc espai d'estacionament i millora la qualitat dels espais públics.

e És una eina de mobilitat ràpida per a distancies curtes.

e Augmenta les oportunitats de lleure, esport i turisme.

e Millora la salut física i mental perquè és una activitat física moderada.

A Catalunya, la major part dels ciutadans fa desplaçaments curts. La gran majoria de viatges es fan dins de la mateixa ciutat: entre un 60% i un 90% dels desplaçaments són inferiors a 8 km, En moltes ciutats i pobles, anar a peu i en bicicleta són els mitjans de transport més utilitzats, La bicicleta té un gran potencial com a eina de mobilitat.

  • La participació de la bicicleta en el transport es pot incrementar i millorar.

Pot constituir un mitja eficaç: d'accés al transport públic.

  • La bicicleta és una eina de mobilitat alternativa al cotxe i la moto per a un 50% dels desplaçaments curts,

Per desenvolupar el potencial de la bicicleta i fer que el seu ús sigui atractiu i segur, cal:

  • Dissenyar els espais urbans perquè la majoria dels viatges es puguin fer en bicicleta. Reconèixer que la bicicleta pot tenir el mateix valor i funcionalitat que els altres mitjans de transporto

  • Millorar i incrementar la xarxa d'itineraris ciclistes, tant en l'àmbit urbà com en l'interurbà.
  • Augmentar la seguretat contra robatoris de bicicletes.
  • Afavorir la intermodalitat i la multimodalitat.

  • Impulsar polítiques i campanyes de promoció de la bicicleta.
  • Incentivar fiscalment l'ús de la bicicleta.

  • Dissenyar la infraestructura de manera que s'evitin conflictes entre ciclistes i altres usuaris de la via pública, mitjançant la separació dels diferents tipus de transports i/o la reducció de la velocitat i del volum del trànsit motoritzat.

  • Preveure finançament suficient per a la gestió posterior i el manteniment de les infraestructures ciclistes.

  • Desenvolupar programes d'educació, formació i informació. La formació de tots els usuaris de la via pública, el coneixement i el compliment de les normes de seguretat viària són fonamentals per incrementar l'ús segur de la bicicleta.

El Pla Estratègic de la Bicicleta a Catalunya ha d'intensificar la promoció de la bicicleta, desplegar el seu potencial i millorar el clima favorable a la mobilitat en bicicleta. Els participants del 1r Congrés Català de la Bicicleta fem una crida a totes les administracions de Catalunya perquè l'aprovin i el comencin a implementar de la manera més eficaç, i perquè conjuntament amb les indústries relacionades amb la bicicleta:

  • S'esforcin per aconseguir que desplaçar-se en bicicleta sigui més atractiu i segur. Incrementin les infraestructures per a l'ús de la bicicleta.

  • Destinin més recursos al finançament de projectes de promoció de la bicicleta.
  • Intensifiquin les vies de col·laboració amb tetes les parts implicades, especialment amb les organitzacions d'usuaris de la bicicleta.

Ens assegurarem que les nostres experiències estiguin disponibles per formar part de catàlegs sobre polítiques relatives a la bicicleta. Treballarem coordinats perquè els plans i les bones intencions d'aquest congrés esdevinguin accions per aconseguir un major i més segur ús de la bicicleta. Per això convidem a totes les persones i entitats a col·laborar en aquesta tasca. Avaluarem els resultats en el2n Congrés Català de la Bicicleta.

Barcelona, 9 de juny de 2006"

Donat que la voluntat municipal ja reflectida en el Pla Municipal de Mobilitat urbana aprovat, i la progressiva implementació de carrils bici a la ciutat és convergent amb les intencions del manifest del 1r Congrés Català de la Bicicleta.

Atès que del contingut de l'art. 13 de Reglament Orgànic Municipal es desprèn que es debatran i votaran en l'àmbit del Ple les propostes que presentin el portaveus o representants dels grups municipals constitutius sobre matèries d'interès polític general o d'abast supramunicipal.

Atès que entre els principis inspirador establerts a l'art.2 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, està el de prioritzar els mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de persones com de mercaderies, així com el de foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu i d'altres sistemes de transport de baix o mul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.

Per aquestes raons,

Els sotasignants, com a representants dels grups municipals d'aquesta Corporació, proposen al Ple l'adopció de la següent Declaració Institucional:

ÚNIC.- Adherir-se al manifest del 1r Congrés Català de la Bicicleta."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

6 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER TAL QUE UN DELS TRENS "CIVIA" PORTI EL NOM DE GIMM EN EL MARC DEL TRENTA ANIVERSARI DE L'ENTITAT

El senyor Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent:

"El GIMM (Grup d'invàlids Mataró i Maresme) celebra aquest any 2007 el seu trenta aniversari. Aquesta entitat ha representat i representa per a la ciutat i la comarca un referent en molts sentits per a les persones amb discapacitat física. Al Llarg d'aquests anys el GIMM ha dut a terme una tasca inesgotable per tal d'afavorir la plena integració d'aquestes persones, de lluitar contra les barreres de tot tipus i de promoure el disseny per a tothom. Cal destacar el treball que ha fet aquesta associació per tal de sensibilitzar i fer pedagogia al conjunt de la nostra ciutat, el treball colze a colze amb les administracions públiques en favor dels drets de les persones amb discapacitat, l'oferta d'un conjunt de serveis ampli i divers per aquest col·lectiu, i també de reivindicació amb l'objectiu que els drets de les persones amb discapacitat siguin els mateixos que els de la resta de la ciutadania.

Cal reconèixer i agrair la tasca d'aquesta entitat sense la qual no haguéssim pogut dur a terme a la ciutat o bé haguéssim trigat molt més en aconseguir fites importants. Com per exemple ser una ciutat més accessible físicament però també socialment, en ser la primera ciutat d'Espanya en tenir completament adaptat el transport públic urbà, o en construir en un futur molt immediat un nou equipament ocupacional i habitatges per aquest col·lectiu.

Mataró avui és una ciutat més accessible i més oberta a les persones amb discapacitat gràcies entre d'altres al GIMM.

El GIMM vol celebrar aquest aniversari amb una sèrie d'esdeveniments d'entre els quals hi ha la petició a RENFE que un dels nous trens civia, completament adaptat, porti el nom d'aquesta entitat.

Per altra banda, l'Ajuntament, de Mataró vol retre un petit homenatge a aquesta entitat, que sempre ha estat a la seva disposició per a fer una ciutat més humana i adaptada a totes les persones

Per això el ple municipal acorda:

  1. Que l'Ajuntament de Mataró recolzi la petició del GIMM adreçant-se a les institucions pertinents per tal que un dels nous trens civia porti el nom de GIMM.
  2. Col·locar una placa commemorativa en reconeixement de la tasca feta pel GIMM, a la plaça Miquel Biada, en el marc del seu trentè aniversari.
  3. Comunicar aquest acord de ple a RENFE, al Ministeri de Foment i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i al Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, així com altres institucions rellevants que representen aquest col·lectiu.
  4. Comunicar aquesta acord de ple al Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom, del qual l'Ajuntament de Mataró va entrar a formar part l'any 2005."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana incorporar un afegit a la proposta, en el sentit de "sol·licitar a RENFE la possibilitat de fer un viatge inaugural amb motiu d'aquesta commemoració en la que puguin participar ajuntaments, entitats i el GIMM, en un viatge d'anada i tornada, com a recordatori d'aquest esdeveniment".

El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, pregunta als membres del Consistori si no hi ha cap inconvenient en incorporar a la Proposta de Resolució aquesta esmena del Partit Popular. Per assentiment queda incorporada la petició.

Tot seguit, el Sr. Alcalde sotmet la proposta a votació, amb el següent redactat final de la part dispositiva.

  1. Que l'Ajuntament de Mataró recolzi la petició del GIMM adreçant-se a les institucions pertinents per tal que un dels nous trens civia porti el nom de GIMM.
  2. Col·locar una placa commemorativa en reconeixement de la tasca feta pel GIMM, a la plaça Miquel Biada, en el marc del seu trentè aniversari.
  3. Sol·licitar a RENFE la possibilitat de fer un viatge inaugural amb motiu d'aquesta commemoració en la que puguin participar ajuntaments, entitats i el GIMM, en un viatge d'anada i tornada, com a recordatori d'aquest event.
  4. Comunicar aquest acord de ple a RENFE, al Ministeri de Foment i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i al Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, així com altres institucions rellevants que representen aquest col·lectiu.
  5. Comunicar aquesta acord de ple al Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom, del qual l'Ajuntament de Mataró va entrar a formar part l'any 2005."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - ADSCRIPCIÓ D'UNA PART DEL CENTRE CÍVIC PLA D'EN BOET A FAVOR DEL CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL PÚBLICA DE LA DEMARCACIÓ DE MATARÓ

El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, retira aquest punt de l'ordre del dia perquè en el proper ple, el del mes d'abril, s'han de portar alguns acords que s'han d'acabar de signar entre el Consorci de la Televisió Digital Terrestre i Mataró Audiovisual. Aquell serà el context més idoni per tractar aquesta qüestió.

8 - SOL·LICITUD D'AUTORITZACIÓ PRÈVIA PER DESAFECTAR DUES VIVENDES DE MESTRES (PISOS 4T C I 1R D, ESCALA A, DE L'EDIFICI DEL C. MADOZ, 28-30, DE MATARÓ)

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'immoble situat al carrer Madoz, 28-30 consta inclòs a l'Inventari de Béns Immobles municipal, aprovat pel Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el 4 de maig de 1995, com a bé de domini públic, afecte al servei públic escolar com a habitatge de mestres. L'edifici està format per 38 habitatges, i uns locals situats en els baixos. L'obra de construcció de l'edifici fou recepcionada definitivament el 23 de setembre de 1.974. Del total edifici, consten desafectats ja alguns departaments.

Els habitatges que es relacionen a continuació han deixat de complir la seva funció d'habitatge als mestres de primària, ja que els seus adjudicataris varen retornar la possessió dels pisos a l'Ajuntament:

Escala A: 1r D, 4t C

Procedeix ara recuperar els esmentats habitatges, per tal que puguin ser destinats a d'altres usos.

Resulten d'aplicació l'article 20 i següents del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals, i el Decret 212/1994, de 26 de juliol, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que regula el procediment per obtenir autorització prèvia per poder desafectar els habitatges.

En el present cas, a tenor del disposat a l'informe jurídic unit a l'expedient administratiu, en base a la documentació de què es disposa, procedeix fonamentar la sol.licitud d'autorització per a la desafectació en les següents causes de l'article 5 del Decret 212/1994:

La prevista a la lletra g) " Quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat."

O subsidiàriament,

La prevista a la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

Per tot l'exposat, es proposa al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents acords:

PRIMER.- Establir com a circumstància motivadora per sol·licitar autorització prèvia de desafectació dels habitatges situats al carrer Madoz, 28-30, de l'escala A: 1r D, 4t C, destinats a vivenda de mestres, la causa prevista a la lletra g) de l'article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat; i subsidiàriament, la causa prevista a la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

SEGON.- Sol·licitar als Serveis Territorials d'Educació a Barcelona-II, Comarques, de la Generalitat de Catalunya l'autorització prevista a l'article 7 del Decret 212/1994, en base a la causa de la lletra g) de l'article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat; i subsidiàriament, en base a la causa de la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

TERCER.- Comunicar el present acord als Serveis Territorials d'Educació a Barcelona-II, Comarques, de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Autoritzar el/la Conseller/a Delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per subscriure tots els documents necessaris a fi d'obtenir l'autorització de desafectació pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

9 - CONSTITUCIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SÒL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"En virtut del que disposa l'article 156 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, l'Ajuntament de Mataró resta obligat a constituir el seu patrimoni municipal de sòl i habitatge, amb l'objectiu de destinar-lo al compliment de les finalitats previstes a l'article 153 del mateix cos legal.

Aquest Consistori ha tingut en tot moment degudament identificat i controlat aquest patrimoni especial, encara que sense haver formalitzat la seva constitució.

Ara bé, tot i que, com s'ha exposat, aquest Ajuntament no té constituït formalment el seu patrimoni municipal del sòl, el vigent inventari general municipal de béns, aprovat pel Ple municipal l'any 1995, classifica separadament les finques del patrimoni municipal del sòl, de la resta de finques, que agrupa sota aquest títol: PATRIMONIS ESPECIALS, PATRIMONI MUNICIPAL DEL SÒL.

També cal recordar que l'empresa municipal PUMSA ve controlant i gestionant gran part del patrimoni municipal del sòl, molt especialment des del seu nomenament com a entitat urbanística especial en l'àmbit urbanístic i administració actuant en molts sectors.

El termini atorgat per la norma per a la constitució formal d'aquest patrimoni diferenciat ha finalitzat (segons la disposició addicional novena del decret legislatiu 1/2005 el termini finia el 30 de juny de 2005), però trobant-se pendent el compliment de l'obligació formal de la seva constitució, es procedeix ara a constituir-lo.

En aquest moment, procedeix la seva aprovació fins al 31-12-2005, en tant que l'empresa municipal encara no ha esgotat el termini legal de què disposa per liquidar l'exercici 2006, i per tant, encara no li són exigibles les dades corresponents a l'any 2006, fent-se constar que d'ara endavant aquest inventari s'actualitzarà anualment.

Consta a l'expedient administratiu informe jurídic relatiu a aquesta proposta.

Resulten d'aplicació l'article 156 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, així com el seu reglament, i els articles 14 i següents i 100 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Constituir formalment el patrimoni municipal del sòl i habitatge d'aquest Ajuntament, com a patrimoni separat i diferenciat.

SEGON.- Aprovar l'inventari del patrimoni municipal de sòl i habitatge que s'adjunta, tancat a 31 de desembre de 2005, i que es composa de les finques detallades a les fitxes que s'adjunten al referit inventari, i disposar la inclusió de l'inventari adjunt, com a annex de l'inventari general de béns municipal. PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA, haurà de notificar anualment a l'Ajuntament les incidències que hagi experimentat aquest patrimoni, juntament amb la corresponent actualització anual del corresponent inventari.

TERCER.- Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya. "

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions:
4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

10 - RESCISSIÓ I CANCEL·LACIÓ DEL DRET DE SUPERFÍCIE CONSTITUÏT A FAVOR DE LA FUNDACIÓ MARE NOSTRA, SOBRE UNA PARCEL·LA MUNICIPAL SITUADA A LA RIERA DE FIGUERA MAJOR.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"I) L'Ajuntament de Mataró va constituir a favor de la Fundació Mare Nostra un dret de superfície en relació al solar ubicat al Pla Parcial de Figuera Major, de Mataró (finca registral 10832, inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Volum 3230, Llibre 169, Foli 73). El referit dret consta constituït en l'escriptura atorgada el dia 18 de novembre de 1997, davant del Notari de Mataró D. Vicente Martorell Eixarch (protocol núm. 1422), i degudament inscrit al Registre de la Propietat. El dret es va sotmetre al compliment de les condicions que es transcriuen a continuació:

"Segona.- La concessió del present dret de superfície a favor de la FUNDACIÓ "MARE NOSTRA" s'atorga sota les següents condicions:

  1. Objecte: La present concessió es duu a terme amb la finalitat de que la Fundació MARE NOSTRA, construeixi una Residència mixta per a gent gran. En una primera fase es preveu la construcció de dos mil vuit-cents metres quadrats, amb una capacitat per a seixanta residents. En una segona fase, s'ampliaran les instal·lacions que acolliran els serveis de residència de dia, d'assistència domiciliària i altres. Aquest nou centre ha de substituir l'actual Residència que la Fundació MARE NOSTRA te en un edifici de l'Esplanada de la ciutat de Mataró.
  2. La concessió te caràcter gratuït, atès que l'objecte de la mateixa és construir un edifici destinat a servei assistencial, sense ànim de lucre.
  3. L'Ajuntament de Mataró, tindrà representació en l'òrgan de direcció de la futura residència.
  4. La Residència d'Avis, haurà de tenir sempre a disposició de l'Ajuntament, quatre places, a ocupar per qui designi el Consistori Municipal.
  5. Els criteris d'admissió a la Residència, hauran de ser informats prèviament, de forma favorable, per l'Ajuntament de Mataró.
  6. Amb caràcter previ a la concessió de la llicència d'obres, haurà de tramitar-se un Estudi de Detall.
  7. La Fundació Mare Nostra haurà d'ampliar les voreres del carrer Figuera Major, corresponents a la parcel·la objecte de la present concessió, que actualment tenen tres metres d'ample, fins als cinc metres.
  8. La Fundació Mare Nostra haurà de presentar l'Estudi de Detall, abans d'un any i mig a comptar des del dia de l'escriptura pública, i el projecte d'obres, sis mesos més tard, amb el fi de tramitar la corresponent llicència d'edificació.
  9. La primera fase de l'edifici de la nova residència, haurà d'estar construïda i posta en funcionament en el termini màxim de cinc anys, en el benentès de que si el bé cedit no es destina a l'ús previst en el termini indicat, o deixés de destinar-se posteriorment, revertirà automàticament i de ple dret al patrimoni municipal.
  10. El present dret de superfície no es podrà transmetre a terceres persones ni a entitats, ja siguin pública o privades, sense consentiment previ de l'Ajuntament de Mataró.
  11. La Fundació Mare Nostra es compromet a que una vegada construïda la primera fase de la nova residència, no continuarà destinant a cap de les activitats reglades per a la tercera edat, les vivendes de la seva propietat situades al carrer de l'Esplanada de Mataró; tanmateix en el seu cas, podrà mantenir dos pisos com a vivendes tutelades.
  12. L'incompliment de qualsevol de les presents condicions, implicarà l'exercici, per part de l'Ajuntament de Mataró, de la potestat de rescindir la concessió atorgada, sense cap tipus d'indemnització compensatòria.

  1. La concessió objecte de la present escriptura, s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

  1. El termini de la concessió és de SETANTA-CINC ANYS a comptar des del dia en què s'atorga la present escriptura. Es valora el dret de superfície cedit en trenta milions vuit-centes vuitanta-set mil nou-centes seixanta pessetes (equivalents a 185.640,38 euros).
  2. Totes les despeses que s'originin per la present transmissió seran satisfetes per la Fundació cessionària."

II) El Sr. Narcís Majó va comparèixer davant d'aquest Ajuntament en representació de la Fundació Mare Nostra, i va reconèixer que la Fundació no ha presentat davant l'Ajuntament cap estudi de detall, ni ha aixecat cap edificació al solar objecte del dret de superfície, ni és del seu interès fer-ho. Igualment, consta a l'expedient administratiu documentació gràfica del solar objecte del dret de superfície a la qual es pot observar la inexistència de cap construcció.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Acceptar en la seva integritat el contingut de la compareixença de 5 de febrer de 2007, feta pel Sr. Narcís Majó davant d'aquest Ajuntament, en representació de la Fundació Mare Nostra, una còpia de la qual s'uneix al present acord com el seu annex.

SEGON.- Autoritzar la rescissió i cancel·lació del dret de superfície que aquest Ajuntament va constituir a favor de la Fundació Mare Nostra, en l'escriptura atorgada el dia 18 de novembre de 1997, davant del Notari de Mataró D. Vicente Martorell Eixarch (protocol núm. 1422), sobre la finca registral 10.832, del Volum 3230, Llibre 169, Foli 73, inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, davant l'exposat a l'escrit de compareixença del representant de la Fundació Mare Nostra, de 5 de febrer passat, en el ben entès de que les manifestacions contingudes a l'esmentat escrit de compareixença han de ser ratificades pel patronat de la Fundació.

TERCER.- Sol·licitar a la Fundació Mare Nostra que presenti davant d'aquest Ajuntament la ratificació que ha de fer el Patronat de la Fundació, de la compareixença del Sr. Majó, de 5-2-2007, en un termini màxim de dos mesos, a comptar de l'endemà de la notificació del present acord. Esgotat aquest termini sense que la Fundació hagi presentat davant l'Ajuntament certificació de la referida ratificació, procedirà sol·licitar la rescissió i cancel·lació del dret en via judicial.

QUART.- Autoritzar al/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació d'aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució del present acord, i en especial, per fer efectiva la rescissió i cancel·lació del dret de superfície constituït sobre la finca registral 10.832, a favor de la Fundació Mare Nostra, ja siguin administratius, ja siguin notarials, o ja siguin judicials.

CINQUÈ.- Comunicar el present acord als interessats."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments s'incorpora a la sessió Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Compres i Contractacions-

11 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 11214/2006 DE 29 DE DESEMBRE, DE LA CONSELLERA DELEGADA DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ QUE APROVA LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE L'ANY 2005 I LA LIQUIDACIÓ PROVISIONAL 2006 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL VIATGES ARAN, SA, COM A CONCESSIONÀRIA DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el decret següent :

"Per Decret 11214/2006 de 29 de desembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació va aprovar la liquidació definitiva de l'any 2005 i aprovar la liquidació provisional 2006, del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret; i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple Municipal.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a Il·lm. Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Primer.

Ratificar l'apartat referent a liquidació definitiva de l'any 2005 de la contractació del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, adjudicat a Viatges Aran, SA del decret 11214/2006 de 29 de desembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, que literalment disposa:

"1. Mitjançant informe de data 27/11/2006, la cap del Servei de Joventut i Dona, proposa la liquidació per la gestió de l'alberg de Can Soleret a l'empresa Viatges Aran, SA, del mes de maig a desembre de 2005 per un import de 12.000 €.

2. Consta informe de data 29/12/2006 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que quant al manteniment preventiu, normatiu i correctiu de l'edifici de Can Soleret al que fa referència el règim econòmic del plec de clàusules tècniques es remeten als informes presentats per l'arquitecte tècnic municipal del Servei de Manteniment, en els quals es posa de manifest que es considera que no s'ha seguit plenament part de la planificació prevista i fixada per l'any 2005, i que tampoc consta que aquest s'hagi subsanat en el 2006.

- Que consta a l'expedient informe de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals en el qual s'informa que no s'ha complert la planificació estipulada en el plec respecte al manteniment del centre, justificant-se per manteniment aquell pel qual es va haver de fer càrrec el nou concessionari sense correspondre-li.

- Que en base al que consta a l'expedient, no es compleix la planificació de manteniment del centre a càrrec del concessionari, i tampoc la valoració d'aquest per procedir al seu descompte de les liquidacions presentades.

- Que tot i el que s'ha exposat, en la partida de despeses del pressupost 2006 de l'Alberg Juvenil de Can Soleret 60300/462130/47000 hi ha crèdit adequat i suficient per a l'autorització, disposició i reconeixement de la liquidació definitiva del període comprés entre l'1 de maig i el 31 de desembre 2005 per un import de 12.000,00 €.

3. Consta igualment a l'expedient informe de data 28/12/2006 de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personal en el que es conclou:

- Que en el moment de fer en canvi de concessionari es van detectar uns endarreriment del manteniment de l'equipament no atribuïbles a Viatges Aran, SA però que van haver d'assumir, conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, pel correcte funcionament de l'alberg. Així mateix van aparèixer alguns problemes tant estructurals com de la instal·lació del sistema d'aigua no previstos i que es van haver d'anar reparant.

- Que per aquests motius, l'actual empresa concessionària Viatges Aran, SA, no va poder aplicar el pla de manteniment previst inicialment si bé ha anat arranjant i fent altres manteniments necessaris pel funcionament de l'alberg, motiu pel qual es considera adequat pagar la liquidació 2005.

Per tot l'exposat correspon:

Primer. Aprovar la liquidació definitiva de l'any 2005 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l'import de 12.000 €.

Segon. Autoritzar, disposar i reconèixer l'import de 12.000 euros a favor de Viatges Aran, SA, amb càrrec a la partida 60300 462130 47000 (op. tipus ADO núm. 200600060263).

Tercer. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació."

Segon.

Ratificar l'apartat referent a la liquidació provisional 2006 de la contractació del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, adjudicat a Viatges Aran, SA del decret 11214/2006 de 29 de desembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, que literalment disposa:

"1. Mitjançant informe de data 11/12/2006, la cap del Servei de Joventut i Dona, proposa l'aprovació de la liquidació provisional per la gestió de l'alberg de Can Soleret a l'empresa Viatges Aran, SA, per l'any 2006 per un import d'11.425,66 €.

2. Consta informe de data 29/12/2006 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que quant al manteniment preventiu, normatiu i correctiu de l'edifici de Can Soleret al que fa referència el règim econòmic del plec de clàusules tècniques es remeten als informes presentats per l'arquitecte tècnic municipal del Servei de Manteniment, en els quals es posa de manifest que es considera que no s'ha seguit plenament part de la planificació prevista i fixada per l'any 2006.

- Que consta a l'expedient informe de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals en el qual s'informa que no s'ha complert la planificació estipulada en el plec respecte al manteniment del centre, justificant-se per manteniment aquell pel qual es va haver de fer càrrec el nou concessionari sense correspondre-li.

- Que en base al que consta a l'expedient, no es compleix la planificació de manteniment del centre a càrrec del concessionari, i tampoc la valoració d'aquest per procedir al seu descompte de les liquidacions presentades.

- Que tot i el que s'ha exposat, en la partida de despeses del pressupost 2006 de l'Alberg Juvenil de Can Soleret 60300/462130/47000 hi ha crèdit adequat i suficient per al reconeixement de la liquidació provisional del període comprés entre l'1 de gener i el 31 d'octubre de 2006 per un import d'11.425,66 €.

3. Consta igualment a l'expedient informe de data 28/12/2006 de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personal en el que es conclou:

- Que en el moment de fer en canvi de concessionari es van detectar uns endarreriment del manteniment de l'equipament no atribuïbles a Viatges Aran, SA però que van haver d'assumir, conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, pel correcte funcionament de l'alberg. Així mateix van aparèixer alguns problemes tant estructurals com de la instal·lació del sistema d'aigua no previstos i que es van haver d'anar reparant.

- Que per aquests motius, l'actual empresa concessionària Viatges Aran, SA, no va poder aplicar el pla de manteniment previst inicialment si bé ha anat arranjant i fent altres manteniments necessaris pel funcionament de l'alberg, motiu pel qual es considera adequat pagar la liquidació 2006.

Per tot l'exposat correspon:

Primer. Aprovar la liquidació provisional de l'any 2006 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l'import d'11.425,66 €.

Segon. Reconèixer l'import d'11.425,66 € a favor de Viatges Aran, SA, amb càrrec a la partida 60300 462130 47000 (op. tipus O núm. 200600060817).

Tercer. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia que la seva formació canviarà el seu vot respecte a aquell emès a la comissió municipal informativa, que passa de favorable a l'abstenció per les següents raons:

Analitzant l'expedient, hi ha un seguit d'elements que no convencen, com ara uns informes del Servei de Gestió Econòmica, del cap del Servei de Joventut i Dona i de la coordinadora de l'àrea de Serveis Personals on s'especifica molt clarament que hi ha hagut una sèrie de problemes amb el manteniment, derivats de l'anterior concessionari.

Tot i que el nou concessionari arrossega aquests problemes, també es deriva de l'expedient que no s'han seguit els manteniments inclosos en el plec de clàusules economico-administratives, és a dir, a nivell preventiu, normatiu i correctiu, i també es parla de problemes estructurals i en el sistema d'aigües.

A més, de l'anàlisi de l'expedient, se'n deriva que es tracta d'un contracte amb concessió administrativa mitjançant gestió indirecta, fet que porta a un sistema d'eixugar els dèficits. Aquí el que hi ha és un benefici d'explotació any rere any que ha de cobrir l'Ajuntament. D'aquí ve que, malgrat hi hagi crèdit, s'esgoti el crèdit del 2005 i es faci la liquidació provisional del crèdit del 2006 per valor d'11.000 euros.

CiU creu que aquesta situació hauria de fer reflexionar el Govern municipal, en la mesura en què es tracta d'un alberg juvenil, és a dir, d'un element turístic de la ciutat, per arribar a la conclusió de que aquesta situació no es pot mantenir gaire més temps i quina hauria de ser la millor gestió, promoció i el paper a desenvolupar per aquest equipament.

Per tot plegat, CiU canvia el seu vot que ara serà d'abstenció.

La senyora Pilar González confirma que en els estudis inicials ja es veia que probablement no es cobririen les despeses i, per tant, hi hauria un canvi d'empresa. A l'empresa que hi havia anteriorment, les aportacions per dèficits eren molt superiors i, per tant, el condicionament ja es va fer en funció de les pernoctacions que anirien a augmentar o disminuir aquesta aportació.

És cert que el primer any, el 2005, parlem de 12.000 euros i les previsions de cara al 2006 són inferiors perquè les pernoctacions augmenten.

Pel que fa al tema de promoció, aquesta és una altra reflexió que caldrà fer en un altre context.

El senyor Josep Lluís Martí puntualitza que el nivell d'ocupació en aquest equipament és realment ridícul: s'està parlant d'un 24, 81% d'ocupació, cosa que ens hauria de fer reflexionar més enllà de les xifres i d'allò que diguin els contractes.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).-Servei de Recursos Humans-

12 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"FETS

La senyora JOANA MOGOLLÓN FERNÁNDEZ, funcionària de carrera amb la plaça d'auxiliar administrativa, ha sol·licitat poder compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada.

Aquesta segona activitat que sol·licita compatibilitzar es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.

FONAMENTS DE DRET

La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora JOANA MOGOLLÓN FERNÁNDEZ, - auxiliar administrativa, adscrita al servei de Llicències d'activitats-, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € monitora d'una empresa d'activitats esportives -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que les interessades hauran de comunicar.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada. "

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme -

13 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM 1996, ÀMBIT "LEPANTO-CHURRUCA/EL RENGLE".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de 7 de setembre de 2006 el Ple de l'Ajuntament va aprovar els treballs preparatoris redactats pel servei tècnic municipal de Desenvolupament Urbà per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit "Lepanto-Churruca/El Rengle" .

En el període d'informació pública s'han presentat cinc al·legacions que han estat estudiades pel servei tècnic municipal. A través del document urbanístic per a l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenació, es dona resposta fonamentada a les al·lgacions.

El Servei Municipal de Desenvolupament Urbà ha redactat el document de modificació per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit "Lepanto -Churruca/El Rengle" seguint les mateixes directrius plantejades en els Treballs Preparatoris.

El document urbanístic justifica en detall la necessitat de la nova ordenació. Recordem el buit de la regulació del planejament vigent arrel de la seva anul·lació parcial pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, relativa especialment a la manca de definició de la futura gestió i viabilitat econòmica del Sector. La voluntat final de la nova ordenació és mantenir la filosofia del Pla General de 1996 i convertir els usos industrials actuals a residència i comerç per fer-ho més compatible amb un entorn molt cèntric i consolidat, i sobretot guanyant per la ciutat i especialment per aquest barri d'Eixample del centre, una bona proporció de sòl per equipament educatiu i espais lliures urbans, tot conservant l'edifici de la fàbrica actual, catalogat pel Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i reconvenint-lo amb una escola pel barri.

Es manté doncs la delimitació d'una unitat d'actuació discontinua (Ua € 83d) que inclou la major part de l'àmbit Lepanto-Churruca juntament amb la part d'equipament de El Rengle, i al mateix temps la qualificació directe de dues peces de sòl ben definides, amb l'objectiu de solucionar el buit urbanístic actual. De fet, s'han introduït pocs canvis, bàsicament consistents en un petit increment de la superfície a l'àmbit d'ordenació de Lepanto-Churruca i una nova orientació i disposició de l'ordenació edificatòria corresponent

Com es propi del desenvolupament del planejament en la fase d'aprovació inicial la regulació de la nova ordenació mostra i justifica en detall el compliment dels estandars legals, les cessions de sòl públic, les càrregues del sector i el nombre màxim d'habitatges, tant de renda lliure com de règim de protecció pública i concertada així com l'agenda per a la seva construcció. La nova ordenació s'ha treballat a la vista de l'estudi de mobilitat així com de l'informe medioambiental que consten en el mateix document.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83 i 94 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb l'art. 107 i 118 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER

:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit "Lepanto-Churruca/El Rengle".

SEGON:

Resoldre les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública en el sentit que ha quedat recollit en el document urbanístic que s'aprova inicialment.

TERCER:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

QUART:

Suspendre, les tramitacions i llicències a l'àmbit de la modificació puntual del Pla General a "Lepanto-Churruca/El Rengle" amb les dos ordenacions d'execució directe incloses, per tots els supòsits i pel termini màxim previst a l'art. 71 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir, al Departament competent en matèria d'habitatge de la Generalitat, i al servei de mobilitat de l'Ajuntament.

SISÈ:

Notificar els precedents acords als propietaris i promotors del Sector, i a tots aquells interessats que en resultin de l'expedient juntament amb aquell apartat del document urbanístic que dona resposta a les al·legacions a tots aquells que n'han presentat.

SETÈ:

Comunicar els precedents acords als serveis municipals als quals els afecta especialment: Servei de Ciutat Sostenible €secció de llicencies d'obres i d'activitats - Servei de Gestió Econòmica €Patrimoni- així com a l'Institut Municipal d'Educació i a la societat municipal PUMSA."

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot negatiu del seu grup en aquest punt.

Quan es produeix una modificació puntual d'aquesta mena, sempre hi ha coses positives però també n'hi ha de negatives, que fan decantar el vot cap a un sentit o un altre. En aquest cas, després d'haver-la estudiat, s'ha observat que aquesta modificació puntual té més elements negatius, que no pas positius.

Pel que fa als positius, és clar que s'assoleix un equipament al c/Lepanto. Ara bé, com a punt negatiu, s'observa com, un cop més, una fàbrica que plega deriva en un conveni, després es produeix una requalificació que permet obtenir recursos a la fàbrica per indemnitzar els treballadors. Aquest sòl residencial acaba sent utilitzat per construir-hi més habitatges. Això és com fer un pas endavant i dos enrere.

Sempre ens trobem que per aconseguir equipaments i obtenir requalificacions, busquem la rendibilitat amb més qualificacions de sòl residencial. I així no s'acaben de quadrar mai les xifres, perquè continuen existint mancances d'equipaments, en comparació amb el nombre d'habitatges que s'hi vol construir; en aquest cas, 141.

Finalment, pel que fa als espais lliures i zones verdes que pertoquen a aquesta unitat d'actuació, aquests es traslladen a l'àmbit de la Via Europa: a un tros de terreny penjat, a tocar d'una gran zona esponjada, que és el Parc Central. És a dir que tenim una perllongació del parc just a tocar d'aquella zona, quan creiem que justament a la zona del c/Lepanto i c/Churruca hi estaria molt bé un esponjament.

Per aquests motius, la votació de CiU serà negativa.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reitera allò que ja van dir durant els treballs preparatoris al setembre de l'any passat. El PP comparteix la major part del que ha comentat el Sr. Valls. És fàcil que el Govern pugui vendre una idea d'un projecte urbanístic amb l'excusa que es posa una escola al centre i, d'aquesta manera, mirar de fer callar algunes veus crítiques, però, tot i així, caldria saber si en el cas que l'edifici no hagués estat catalogat, s'hagués actuat igual. El Sr. Vilert va dir que sí quan se li va formular aquesta mateixa pregunta.

El PP no creu en aquest manera de fer urbanisme, perquè constitueix un frau per a la ciutadania. S'amaga el debat i s'abusa del planejament discontinu quan convé per quadrar com sigui els projectes. És una pena que des del Govern, independentment que l'urbanisme de Mataró no s'estigui portant bé, no es faci res per tirar endavant projectes més engrescadors que aportin dinamisme i riquesa, en lloc de continuar requalificant terrenys per a l'obtenció de sòl residencial.

El senyor Arcadi Vilert aclareix que, si bé és cert que és una modificació de Pla General, en aquest cas no es tracta d'una requalificació. Aquest sòl ja era residencial des de 1977. L'únic que s'ha fet és resituar els equipaments €del Rengle i c/Lepanto€ al c/Lepanto i poder-hi ubicar un equipament escolar. És més un tema de discontinuïtat, que no pas conceptual.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Abstencions: Cap.

14 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE QUATRE MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PGOM 1996 ("REGULACIÓ DE LA DENSITAT D'HABITATGES I DE L'ÚS DE L'APARCAMENT", "REGULACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ D'ASCENSORS EN EDIFICIS EXISTENTS" I "REGULACIÓ DE L'ÚS DE PLANTES BAIXES DE DETERMINATS CARRERS").

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament en data 7 de setembre de 2006, adoptà l'acord d'aprovar inicialment la Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General que abasta tres aspectes diferents:

  1. La regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús d'aparcament.
  2. La regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents.
  3. La regulació de l'ús de plantes baixes de determinats carrers.

En el període d'informació pública obert després de l'aprovació inicial s'han presentat al Servei municipal d'Urbanisme i al de Ciutat Sostenible € secció de Llicències d'Obres- un total de 50 escrits d'al·legacions i suggeriments respecte a diferents qüestions que queden reflectides i contestades en un informe del mateix servei tècnic d'Urbanisme, annex al document urbanístic, on es determinen raonadament els aspectes estimats i desestimats.

Com a conseqüència de les al·legacions presentades i de les reunions realitzades amb tècnics del sector de la construcció, el Gremi de Constructors de la ciutat i tècnics de diferents serveis de l'Ajuntament, s'han introduït alguns canvis en el document per a la seva aprovació provisional.

Aquests canvis, que s'han detallat a l'apartat "antecedents" de la Memòria del document, no suposen una modificació substancial del mateix.

Finalment destacar, per raó de la modificació de l'estructura del document, la segregació d'una part del mateix, concretament el relatiu a la regulació d'usos de les plantes baixes de les parcel·les situades en carrers comercials de nivell I o II, que està sent revisada pels serveis tècnics de l'IMPEM. Amb la intenció de procedir a una segona aprovació inicial d'aquesta part de la normativa, es segrega la mateixa de la resta del document de modificació puntual de les normes urbanístiques que continuarà el seu procés per a l'aprovació provisional.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic del Servei d'Urbanisme i atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les seves Normes Urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives a "la regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús de l'aparcament", "regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents" i "regulació de l'ús de plantes baixes de determinats carrers".

S'exclou del document tècnic aprovat inicialment, la regulació d'usos de les plantes baixes de les parcel.les situades en carrers comercials de nivell I o II, que serà objecte de tràmit independent.

Les normes objecte de modificació i el nou redactat de les mateixes consten en el document tècnic objecte d'aprovació.

SEGON:

Resoldre les al·legacions i suggeriments presentats en el període d'informació pública, en el sentit i fonament que consta a l'informe annexa al document urbanístic i que forma part de la present Resolució a tots el efectes.

TERCER:

Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resultin de l'expedient, juntament amb l'informe annex al document a aquells que han presentat al·legacions i suggeriments així com la part de la memòria del document que descriu els canvis introduïts al document aprovat inicialment.

QUART:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

15 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM 1996, PER LA INCLUSIÓ EN EL SISTEMA DE DOTACIÓ D'HABITATGE PÚBLIC (DHP) DE SET SOLARS QUALIFICATS FINS ARA DE SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió d'1 de juny de 2006 va aprovar provisionalment la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de dotació d'Habitatge Públic (DHp), set solars qualificats de Sistema d'Equipaments Comunitaris.

Els àmbits afectats per la modificació son els següents:

  1. Equipament del Carrer Colon 8, cedit a l'Ajuntament en el desenvolupament del PERI 05 "Sector de Marina de Llevant".
  2. Equipament del Carrer Teià 5-9, al barri de La Llàntia, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 28 "Carrer Teià".
  3. Equipament del Carrer Carlemany 6-2, al barri de Cerdanyola, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 03 "Carrer València".
  4. Equipament del carrer València 92, al barri de Cerdanyola, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació 02 "Carrer Sicília".
  5. Equipament del carrer Fortuny, cantonada amb el carrer Alarcon, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació del Verdet.
  6. Equipament del carrer Núñez de Balboa 12, cedit a l'Ajuntament en l'execució del PERI del Torrent de Les Canyes .
  7. Equipament del carrer Riera de Figuera Major, entre els carrers Josep Maria de Segarra i Joan Oliver, cedit a l'Ajuntament en l'execució del Pla Parcial de Figuera Major.

El Servei Tècnic de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya abans d'informar el document va sol·licitar al Servei Tècnic municipal la justificació del compliment de determinats paràmetre legals, concretament el compliment de l'art. 118.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol ( Reglament d'Urbanisme, posterior a l'aprovació provisional del document).

L'art. 118.3 del nou Reglament d'Urbanisme disposa: " Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'han de preveure les reserves complementaries que estableix l'art. 94.3 de la Llei d'Urbanisme llevat que l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o al sistema d'habitatges dotacionals públics, i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m² al sostre amb aquesta destinació".

A través d'escrit rebut per la Generalitat el 21 de setembre de 2006, el Servei d'Urbanisme va remetre la documentació i informació necessària per a la valoració del compliment d'aquests paràmetres urbanístics.

Per Resolució de 20 de desembre de 2006, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va resoldre aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general d'ordenació per tal d'incloure en el sistema de dotació d'habitatge públic (DHp) els set solars esmentats, qualificats fins ara de sistema d'equipaments comunitaris, condicionant la seva executivitat i publicació al DOGC fins, per una banda, a la incorporació en el document de la documentació complementària tramesa per l'Ajuntament en data 21 de setembre de 2006 i, per altre banda, fins a eliminar del document la modificació del redactat de l'art. 287-bis3 de la normativa urbanística o bé establir l'obligatorietat de redactar un pla de millora urbana per tal de justificar els paràmetres urbanístics, tot eliminant del document tota referència a l'annex del projecte d'obra.

El Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament ha elaborat un Text refós que ajusta el document aprovat provisionalment a les prescripcions de la Resolució del Conseller de Política territorial i Obres Públiques de la Generalitat, amb les modificacions que corresponen i que, en síntesi , han consistit per una banda, en reflectir en el document la garantia del compliment dels requisits de l'art. 118.3 del nou Reglament , incorporant la documentació justificativa i per una altre banda, en mantenir la figura de l'Estudi de Detall que ve regulada en el planejament vigent i suprimir la figura que el substituïa (art.287-bis3).

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa el Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i el seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS

Primer.-Aprovar el Text Refós de la "modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de dotació d'Habitatge Públic (DHp), set solars qualificats fins ara de Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic" redactat pel Servei Municipal d'Urbanisme, i el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució de 20 de desembre de 2006 del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós de la "modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de dotació d'Habitatge Públic (DHp), set solars qualificats fins ara de Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic" a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, junt amb la fotocòpia de l'expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva validació i publicació al DOGC.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Ciutat Sostenible-

16 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL "PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A L'ORDENACIÓ DELS EMPLAÇAMENTS DE LES INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ A MATARÓ".

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en data 5 d'octubre de 2006, va aprovar provisionalment el "Pla Especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró".

L'expedient va ser tramès a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'esmentat Pla. Aquest òrgan, en sessió de 14 de desembre de 2006, ha adoptat l'acord següent:

"-1 Aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació, de Mataró, promogut i tramès per l'Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d'un text refós, per triplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

- 1.1. Cal suprimir els emplaçaments previstos per a instal·lacions de radiocomunicació en els sòl qualificats de clau 7a de desenvolupament agrícola i 7b zona agrícola d'entorn natural, ja que requerirà modificació de Pla general d'ordenació per tal de qualificar justificadament de sistemes de serveis tècnics aquests àmbits.

- 1.2. Cal que en la clau 6b14, zona de dotacions i serveis, de la zona 10 Marítima en el Port de Mataró, s'eliminin les instal·lacions de radiocomunicació previstes que, d'acord amb el Pla especial del Port de Mataró, no són permeses."

A partir d'aquesta resolució, s'han introduït els següents canvis:

  • Per coherència i claredat del document, a l'article 1 de la memòria d'ordenació, referent a l'objecte del Pla Especial, s'especifica que l'ús assignat a l'activitat d'instal·lacions de radiocomunicació és "Altres Usos", d'acord amb les previsions del Pla General vigent i l'estudi de les infraestructures de radiocomunicació.

  • Es modifiquen les claus 7a i 7b de l'article 14 de la memòria d'ordenació, el qual aborda les condicions específiques per a la ubicació en sòl classificat de sectors zonals, zones i subzones. En concret, pel que fa a la Zona de desenvolupament agrícola, clau 7a, s'especifica el següent: "En aquesta zona les instal·lacions d'estacions base són incompatibles."

En relació amb la Zona agrícola d'entorn natural. clau 7b, s'ha introduït el següent paràgraf: "En aquesta zona són d'aplicació les condicions de caràcter general establertes per al Sector però s'hauran de reduir l'impacte visual de forma més significativa. El projecte haurà de presentar un estudi que valori l'impacte paisatgístic i l'impacte amb zones catalogades tan al patrimoni arquitectònic com al catàleg paisatgístic que s'ha de crear d'acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge."

  • Es modifica l'article 12 de la memòria, referent a les zones preferents i condicions en aquestes zones que preveu el pla. En concret, s'afegeix a la zona 10 MARÍTIMA, el següent paràgraf: "D'acord amb el Pla Especial del Port de Mataró i pendent d'urbanització en la zona no portuària."

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist el document del Pla Especial, l'informe jurídic de l'expedient, el Decret Legislatiu 1/2005 que aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme, el Decret 305/2006 que aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme i les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Municipal de 1996, PROPOSO al Ple l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar el text refós del "Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró" que incorpora les prescripcions de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de data 14 de desembre de 2006, pel qual es va aprovar definitivament el "Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró".

Segon.- Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic i un document tècnic en suport informàtic.

Tercer.- Notificar el precedent acord a TELEFONICA MOVILES ESPAÑA SA, RETEVISIÓN MOVIL SA, VODAFONE ESPAÑA SA, XFERA MOVILES SA, FIRSTMARK COMUNICACIONES ESPAÑA SA, als Serveis municipals d'Urbanisme i de Salut Pública, a la Fundació TecnoCampusMataró, a LOCALRET, a la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, a la Federació d'Associacions de Pares i Mares del Maresme, al Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró-Maresme, a l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya delegació Maresme. "

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:
Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal d'Esports-

17 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA 1176/2007, D'1 DE FEBRER D'APROVACIÓ DE LA DENOMINACIÓ DEL NOU POLIESPORTIU MUNICIPAL A CIRERA AMB EL NOM DE POLIESPORTIU MUNICIPAL TERESA MARIA ROCA I VALLMAJOR.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta a ratificar el decret següent :

"Decret

1176/2007 de 1 de febrer

Assumpte: Aprovar la denominació del nou Poliesportiu Municipal a Cirera amb el nom de Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca i Vallmajor.

Òrgan: ALCALDIA

Relació de fets.

Ateses les demandes efectuades per l'IES Alexandre Satorras i el Club Joventut Handbol Mataró per atorgar el nom de Teresa Maria Roca i Vallmajor al nou Polisportiu Municipal a Cirera.

A la vista de l'informe del Director del Patronat Municipal d'Esports sobre la voluntat de donar suport a aquesta proposta i atès l'acord del Consell plenari del Patronat Municipal de Cultura de data 25/01/2007, relatiu a l'aprovació d'aquesta denominació.

Atès el calendari de reunions dels òrgans de govern d'aquesta Corporació i degut a la propera inauguració del Poliesportiu Municipal.

En ús de les atribucions conferides a l'Alcaldia pels arts. 51.1.k) del decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel que s'aprova el text refós de la llei municpal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

Primer.- Aprovar la denominació del nou Poliesportiu Municipal a Cirera amb el nom de Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca i Vallmajor.

Segon.- Notificar aquesta denominació als diferents serveis municipals i a les persones interessades.

Tercer.- Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple d'aquesta Corporació."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, celebra que s'hagi decidit posar el nom de la Teresa Maria Roca al poliesportiu. Recorda que, a banda d'ella, els seus germans també van ser grans esportistes de la ciutat i van morir fent la pràctica esportiva. Als anys 60 ella va ser un figura exemplar, a qui el Sr. Esperalba va tenir la sort de conèixer i compartir amistat.

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Joventut i Dona-

18 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA XARXA LOCAL DE CENTRES D'INFORMACIÓ I RECURSOS PER A DONES

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, presenta la proposta següent :

"El passat dia 25 de gener el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar la creació de la Xarxa Local de Centres d'Informació i Recursos per a Dones.

La Xarxa local de Centres d'Informació i Recursos per a Dones té la missió d'identificar, generar i difondre instruments conceptuals, polítics i operatius que serveixen als governs locals per desenvolupar polítiques, plans i accions adreçades a assolir la igualtat de drets entre dones i homes i que afavoreixi l'articulació d'un model compartit de definició i gestió dels Centres municipals d'Informació i Recursos per a Dones.

Considerant

Que els seus objectius són:

  • Compartir models de centres i actuacions que poden servir com a model de bones pràctiques per a tots els municipis integrants de la xarxa.

  • Cooperar en la realització de projectes innovadors i experimentals de manera mancomunada.

  • Compartir maneres i models de gestió dels Centres.

  • Facilitar el coneixement dels Centres i de les seves ofertes i serveis.

  • Afavorir l'intercanvi i coneixements entre els governs locals.

  • Fomentar la col·laboració i l'acció conjunta per Impulsar polítiques de gènere i igualtat a l'àmbit municipal.

  • Construir referents polítics i models conceptuals que ajudin a articular i desenvolupar l'acció de govern en el desenvolupament de les polítiques d'igualtat de gènere.

  • Possibilitar el intercanviar experiències i projectes de treball.

  • Establir i afavorir criteris d'avaluació i indicadors unificats que permetin avaluar les actuacions del centre i el desplegament municipal de les polítiques de gènere.

  • Difondre informació rellevant vinculada amb la temàtica.

Que cal una gestió local de les polítiques d'igualtat de gènere, consensuada i compromesa amb el respecte a la igualtat entre homes i dones com a condició necessària per l'assoliment de la plena ciutadania i el desenvolupament democràtic.

La consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Aprovar l'adhesió a la Xarxa Local de Centres d'Informació i Recursos per a Dones promoguda per la Diputació de Barcelona.

Segon.- Generar els mecanismes oportuns en els diferents àmbits d'actuació municipal per posar l'accent en:

  • Actuacions adreçades a crear i/o consolidar els Centres d'Informació i Recursos per a Dones com un servei de proximitat i referència per a les dones i el conjunt de la ciutadania.
  • Actuacions que ajudin a consciència sobre la necessitat de la igualtat entre dones i homes.
  • Actuacions que possibilitin instruments per elaborar i dur a terme polítiques d'igualtat de gènere, corresponsabilitat i respecte.
  • Actuacions que permetin un enfocament integral de les polítiques de gènere amb l'elaboració de plans d'igualtat.

Tercer.- Nomenar com a representant la senyora Maria Rosa Cuscó i Alberó en qualitat de consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona.

Quart.- Notificar aquesta resolució a la Diputació de Barcelona."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Patronat Municipal de Cultura-

19 - INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vista l'acta 1/2007 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponen a la reunió celebrada el dia 24 de gener de 2007, sobre els nous vials a denominar.

PROPOSTA

  1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom de la plaça situada entre els carrers d'Antoni Puigblanch i de Pascual Madoz. Té una superfície aproximada de 2.500m2, d'acord amb el plànol número 2 que s'adjunta, amb el següent codi numèric i nom:
  2. CODI 00251) PLAÇA DE JOSEP MORAGUES

    La Comissió proposa, en base als criteris generals d'aplicació del nomenclàtor de la ciutat, ordenar l'esmentada denominació alfabèticament i pel cognom: Moragues, plaça de Josep.

  3. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat la denominació de la zona verda situada als entorns del nou poliesportiu de Cirera, al carrer de Terrassa, fent cantonada amb l'avinguda del Velòdrom, d'acord amb el plànol número 3 que s'adjunta, amb el següent codi numèric i nom:
  4. CODI 05521 PLAÇA DE CRISTINA KAUFMANN

    La Comissió proposa, en base als criteris generals d'aplicació del nomenclàtor de la ciutat, ordenar l'esmentada denominació alfabèticament i pel cognom: Kaufmann, plaça de Cristina.

  5. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el noms de la plaça situada al costat del nou poliesportiu de Cirera, a l'avinguda del Corregiment fent cantonada amb el carrer de Terrassa, d'acord amb el plànol número 3 que s'adjunta, amb el següent codi numèric i nom:
  6. CODI 01132 PLAÇA DEL VOLUNTARIAT

    La Comissió proposa, en base als criteris generals d'aplicació del nomenclàtor de la ciutat, ordenar l'esmentada denominació alfabèticament: Voluntariat, plaça del.

  7. Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponen comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, i el Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"Darrerament s'ha aprovat en el Consell de PUMSA la proposta de convocatòria i aprovació del Plec de condicions que ha de regir la selecció d'un operador comercial individual a implantar-se a la parcel·la 6 del Projecte de Reparcel·lació de la Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, prèvia adquisició de la mateixa. La publicació d'aquest acord ha aixecat les veus d'un sector important de la ciutadania, sensibilitzada per la conservació del nostre patrimoni arquitectònic i cultural, atès que l'esmentat projecte ha comportat un procés de descatal·logació de l'antiga fàbrica Fàbregas i de Caralt a fi de que la mateixa sigui enderrocada, responent, suposadament, a una exigència o condició unilateral de l'empresa operadora interessada en l'adquisició de la parcel·la resultant.

Entenem que el procés que ha comportat la descatal·logació d'aquest bé arquitectònic s'ha desenvolupat de forma precipitada i prescindint de l'opinió i sensibilitat dels ciutadans, alhora que l'Ajuntament de Mataró ha reaccionat de forma extremadament arbitrària al no haver expressat cap motivació legal o reglamentària, ni tant sols cap mena de fonament cultural, històric o científic, que motivi el fet que el grau de protecció "A", el més alt que obliga a la conservació de façanes i volums, passi, de forma sobtada, a la protecció "H", fet que permet l'enderroc i destrucció total de la construcció protegida, guardant-ne únicament el seu testimoni fotogràfic i planimètric.

El nostre grup municipal, fent ressò de la sensibilitat dels qui estimen el patrimoni cultural i arquitectònic de la nostra ciutat, es veu en la necessitat de demanar que s'aturi el procés urbanístic a fi de poder analitzar abastament possibles altres solucions que permetessin la conservació de l'antiga fàbrica Fàbregas i Caralt, i per tot això, aquest Grup Municipal proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

Primer.-

Que se suspengui el procés de convocatòria de concurs i de l'adjudicació de l'operador comercial que hagi d'implantar-se a la parcel·la 6 del projecte de reparcel·lació de la Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, per un termini mínim de sis mesos a fi de donar la possibilitat a la ciutadania, entitats i grups polítics, de revisar, en profunditat, l'actual Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, per tal de decidir el futur de l'antiga fàbrica Fàbregas i de Caralt amb la serietat i consens necessaris, que permeti, si cal, el replantejament del projecte.

Segon.-

Que s'acordi igualment la suspensió, per aquest mateix període mínim de sis mesos, del procés d'aprovació de la modificació puntual del Pla General en els àmbits esmentats, així com la suspensió del projecte de reparcel·lació, del Pla Especial, del Pla Especial d'integració volumètrica PE-O1, i del Pla de Millora Urbana, i de quants altres instruments urbanístics depenguin d'aquest àmbit. "

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Núria Manté, en representació de la Plataforma Ciutadana "Salvem Can Fàbregas i de Caralt", qui recorda que a finals del mes de gener, un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes, preocupats per la decisió de l'Ajuntament de Mataró de rebaixar el nivell de protecció en el catàleg del Patrimoni Històric de la ciutat del conjunt industrial situat al c/Biada, núm. 15, es van constituir en la plataforma que a dalt s'esmenta. No estan d'acord amb la decisió de col·locar la Locomotora comercial en l'àmbit previst perquè significa enderrocar un edifici d'interès històric: això és un atemptat.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, manifesta que el Govern no podrà votar a favor la seva proposta de resolució, per considerar-la innecessària i poc fonamentada. En efecte. No té sentit suspendre la convocatòria de concurs per a seleccionar un operador comercial, ja que el plec de condicions especifica clarament que la resolució d'aquest concurs està condicionada als resultats del planejament urbanístic en tràmit. Tampoc es poden suspendre les tramitacions de caire general, la Modificació del Pla General i el Pla de Millora Urbana, ja que estan aprovades definitivament per la Generalitat. I, en tot cas, aquests documents ja reserven la decisió sobre la cantonada del carrer Biada a un Pla Especial específic d'integració volumètrica que, a la vegada, està condicionat al resultat d'una modificació en marxa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.

Aquests dos documents, el Pla Especial d'integració volumètrica i la modificació del Pla Especial del Patrimoni, es troben avui en període d'informació pública. Aquesta circumstància permet perfectament recollir totes les al·legacions i suggeriments de les entitats i ciutadans interessats, a més dels informes perceptius i vinculants de la Generalitat, per el que disposen de tres mesos. Un cop recollida i treballada tècnicament aquesta documentació, no abans de juliol, el govern estarà en condicions de portar al Ple la proposta que cregui adient. Per tant, de fet, tenim prou temps per intercanviar opinions i reflexionar sobre les mateixes. En cap moment el govern ha demostrat tenir cap pressa, ni ha pres ni prendrà cap decisió irreversible abans que correspongui. Hem sigut i serem democràticament respectuosos amb les formes i els procediments.

No obstant, un cop aclarit i argumentat el sentit del nostre vot en referència a la part dispositiva, no podem deixar de comentar el tema de fons que CiU ha incorporat a la part explicativa: el canvi de catalogació de la nau industrial Fàbregas i de Caralt. L'any 2002 es va aprovar definitivament la modificació del Pla Especial del Patrimoni en la que, entre d'altres edificis, s'hi incorporen 7 naus industrials amb protecció de nivell A, 4 naus al nivell B (façanes) i 3 en nivell H (documental). Cal recordar que a l'any 1983, moment de creació del nostre Catàleg, en el capítol de patrimoni industrial tant sols es protegeixen les xemeneies, de forma genèrica, i les naus de Can Marfà i de la Cooperativa Obrera Mataronesa. En aquell moment es considerava bàsicament el valor arquitectònic dels béns com a motiu per a la seva protecció. Es precisament en aquesta adaptació del 2002, i ho diu amb coneixement de causa ja que casualment vaig ser ell mateix qui va impulsar políticament aquesta incorporació, es considera com a valor a preservar el de ser un referent per a la memòria històrica. I el mateix fet d'una incorporació en grup ja indica que la consideració del subjecte portador dels valors a preservar era més un conjunt de naus industrials que no pas cada una d'elles de forma individual. La voluntat és que les 7 naus i les 4 façanes ajudessin a llegir sobre el territori una etapa clau en l'evolució històrica de la ciutat.

Com es pot deduir fàcilment, aquest grup ja va ser una selecció de totes les naus industrials existents a la ciutat. Un dels criteris que més varen incidir en aquesta selecció va ser que la seva conservació no dificultés o impedís el natural desenvolupament d'una ciutat, com la nostra, que la volem viva i dinàmica. Es a dir, conciliar el valor "respecte al passat" amb el valor "respecte al futur".

I, fins ara, aquest doble objectiu s'ha pogut aconseguir: Així, 2 naus industrials seran escoles, 4 seran habitatges, 3 seran equipaments públics i 1 serà d'oficines. La nau del carrer Biada, al 2002, podia ser habitatge o equipament públic i, per tant, encaixava amb el criteri de conciliació com totes les altres naus protegides.

Però la Generalitat engega el seu Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials i genera la necessitat que Mataró elabori el seu Programa d'Orientació d'Equipaments Comercials (POEC). Aquest programa, que s'elabora amb gran consens polític i social i que mereix l'aprovació definitiva de la Generalitat, determina clarament la necessitat d'implementar a la ciutat una superfície comercial de gran format, concretament 22.000 m2de superfície útil comercial. Els informes tècnics senyalen que amb aquesta decisió augmentaria el radi d'atracció territorial de la ciutat, fins a fer augmentar entre un 10 i un 12% la demanda comercial i, en canvi, la no decisió implicaria una disminució de les xifres actuals entre un 8 i un 10 %, per drenatge de clients cap a les altres poblacions susceptibles d'obtenir aquest plus d'atracció comercial.

Aquest factor d'atracció, a més de contribuir a un nou impuls al comerç actual, d'aquí l'eufemisme de Locomotora, combinat amb l'impacte dels 26 milions d'euros anuals de renda salarial que aportaran els seus mil treballadors al sistema econòmic, significarà un impacte positiu de 3'5 punts en el Producte Interior Brut de Mataró. Prous elements estratègics com per a valorar aquesta decisió com a positiva i necessària, des de la lògica comercial però també des de l'interès general.

El POEC, refermat per una condició addicional de la Generalitat, condiciona la implantació de la gran superfície a la seva proximitat al comerç del centre, com a reforçament de l'estructura dual de la nostra oferta comercial: comerç urbà i comerç perifèric. L'anàlisi de la mobilitat condiciona la implantació a que estigui en contacte amb la xarxa viària principal. I el sentit comú polític i social obliga a que la intervenció afecti al mínim indispensable de l'habitatge consolidat.

La confluència d'aquests tres factors condicionants determina tècnicament que la única parcel·la a la ciutat adequada per aquesta implantació es la cantonada que ens ocupa. I, a més, amb l'avantatge afegida que es una cruïlla important, amb una gran funció territorial com la de relligar altres centralitats comercials pre-existents. En el sentit est-oest, apropa el sistema de Gatassa/Camí del Mig amb el Centre històric tradicional. I en el sentit nord-sud, acosta el sistema O'Donnell, Camí de la Geganta amb la futura potencialitat de la Ronda Barceló. La centralitat comercial de la cruïlla Biada/Rondes, amb un bon tractament de l'espai públic que faci amable l'itinerari peatonal, pot ajudar a transformar una sèrie de centralitats, avui disperses, en un únic sistema en xarxa que multiplica la seva potencialitat com a factor d'atracció supramunicipal.

El govern, amb l'ajuda dels tècnics consultats, ha intentat durant molt de temps fer compatible el be que significarà per a la ciutat la gran superfície amb la preservació física de la nau industrial. Però qualsevol solució es pitjor que la que va aprovar inicialment la Junta de Govern, amb l'informe favorable del Consell del Patrimoni. Efectivament, el POEC determina clarament la dimensió i el format per sota del qual no seria eficient ni viable el projecte, i això impedeix qualsevol hipòtesi de reducció de la ocupació en planta. Solucions del tipus maclatge d'edificis, en aquest cas no son possibles per la gran desproporció de volums a combinar: qualsevol solució envolvent acabaria essent una visió fagocitant.

Malgrat tot, si es considera que primigèniament el be a conservar era el conjunt, com a portador del valor "memòria històrica", aquest queda perfectament respectat, ja que la modificació en curs contempla simultàniament el canvi de la nau de Can Minguell de nivell H fins al nivell A. De tal manera que, al final del procés, si així s'escau, continuaran havent-hi en el nostre Catàleg la mateixa xifra de naus industrials que hi havia en cada nivell de protecció i que es va donar per bona l'any 2002. En referència a la xemeneia, sí que possiblement es pugui fer el seu desmuntatge i trasllat. Es una bona idea que s'estudiarà tècnicament.

La llarga trajectòria de respecte al nostre Patrimoni que ha tingut el govern de la ciutat, els exemples presents i futurs de conciliació entre respecte al passat i respecte al desenvolupament, ens dota de suficient credibilitat: si quan ha sigut possible ho hem fet, quan no ho podem fer es que no es possible.

Per tant, i per acabar, si be la literalitat de la seva proposta de resolució no pot ser acceptada, però el govern, com ha fet sempre, posarà el màxim interès en el tema de fons que a tots ens preocupa.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que, de vegades, costa d'entendre els arguments del Sr. Vilert.

Aquesta és una tessitura complicada perquè la seva mala forma d'actuar no només el porta a incomplir promeses electorals, com s'ha demostrat en aquest cas, sinó que a més es fa tot sense gens ni mica de sensibilitat. Això és molt trist. Ple rere ple, hem de veure com sectors de la ciutat, molestos, han de venir a expressar-se aquí.

En aquest cas, allò més trist és que el mal ja està fet: des del Govern es va actuar sense cap tipus de justificació que pogués argumentar el canvi de catalogació de la fàbrica. Sense comptar amb ningú. I ara s'ha d'actuar a partir d'aquí forçosament.

Difícil tessitura perquè una cosa és la sensibilitat cap al patrimoni i l'altra és la necessitat de modernització de la ciutat. En un moment en què Mataró no és referent de res i està mancada de pols d'atracció turística, convé prendre les decisions de conjunt i amb seriositat; i sembla que l'arribada de l'operador comercial és positiva. El que no es pot fer, però, és anar canviant d'opinió o treure's de cop una proposta poc seriosa com la de traslladar la xemeneia de la fàbrica.

D'altra banda, tampoc es pot oblidar que hi ha un problema més important que la xemeneia, fins i tot, que són les persones afectades per aquesta reforma urbanística i que no hi estan d'acord. Aquesta gent ho està passant malament i encara no sabem quin serà el seu futur: seran expropiats? Fóra bo que hi penséssim.

Probablement aquest sigui un punt de no-retorn perquè la proposta de CiU pot tenir la seva justificació, tot i que el PP dubta de la seva utilitat o viabilitat. Però, també, ens trobem davant d'una aposta de ciutat amb l'arribada d'un gran operador comercial que, sens dubte, donarà capitalitat a Mataró i generarà riquesa. No es pot oblidar que el POEC, subscrit per la majoria de forces de l'Ajuntament i molts comerciants de la ciutat, establia en quines condicions havia d'arribar aquest eix comercial tot apostant-hi. Per tant, també cal ser conseqüents amb l'aposta que gairebé tots vam fer.

Finalment, compartint la sensibilitat mostrada pels ciutadans que hi estan en contra, però alhora també sent conseqüents i responsables, el PP s'hi abstindrà.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença explicant que el que la proposta de CiU posa en evidència és la gran dicotomia amb què ens trobem. D'una banda, tenim la instal·lació d'un centre comercial amb uns innegables avantatges per a la ciutat i, de l'altra, la preservació d'un bé patrimonial. Tots els elements de valoració de què disposem semblen indicar la impossibilitat de satisfer alhora totes dues prioritats. Passa, però, que amb l'aprovació inicial de la descatalogació, el que es fa és obrir aquest debat €que es reclama des de CiU€ en què, a banda de la legítima mobilització ciutadana, els mecanismes democràtics funcionen precisament per fer possible la modificació o refermament de les decisions que es formulen en un moment determinat. Dins d'aquest debat, hi ha diferents posicions, a més del fet que els ciutadans poden fer arribar les seves opinions a través de les al·legacions i adreçar-se a la Generalitat de Catalunya a fi de condicionar el dictamen vinculant que la Generalitat haurà de fer i que pot modificar actes administratius.

Des del grup municipal d'ICV-EUiA es pensa que justament ara, que ens trobem en ple debat, és quan cal veure si realment aquesta conciliació total o parcial dels interessos oposats és tan irreconciliable. En aquest marc, el grup està disposat a escoltar totes les possibilitats que hi hagi i si la conciliació fos possible, es tindria en compte en futurs posicionaments. És a dir, s'està disposat a recolzar-la si tècnicament fos possible. Mentrestant, però, el vot serà negatiu pel que fa a aquesta resolució.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença al·ludint la cita de Sòcrates a què ha fet esment la Sra. Manté, per continuar amb Unamuno. Aquest parlava, l'any 1925, de "la no voluntat d'un país en decadència", en referència a la decisió del Govern de vendre un claustre romànic a un milionari americà, que el va reproduir l'any 50 a Miami. La possibilitat de traslladar la xemeneia de la fàbrica en qüestió ve a ser una mica això. És una barrabassada.

El Sr. Vilert ha parlat però no ha entrat en la qüestió fonamental, així com els altres representants dels altres grups municipals. És estrany el posicionament del Sr. Mojedano quan fa poc recolzava l'enderrocament de la pl. Cuba i el Sr. Graupera només se n'ha rentat les mans amb aquest consell d'anar-se'n a queixar a la Generalitat.

D'altra banda, el discurs del POEC és simplement un esquer del Govern. Cal recordar que el POEC era una necessitat per desfer una desfeta que el Govern va fer a la ciutat creant el Mataró Parc. Era l'oportunitat que la llei donava per refer una mala decisió que va portar a la destrucció de la part nord de la ciutat. A més, aquest no és el debat. El Sr. Graupera es pregunta si el Govern ja té un acord signat amb algú, amb noms i cognoms, a qui fer la concessió de la Locomotora. Vol pensar que no, però no ho sap del cert.

Allò que importa de veritat, l'autèntic debat és l'ètica, els valors, la justícia. Aquí es parla de donar exemple i de seguretat jurídica i el Govern el que ha fet és tenir una visió perversa de la política fent trampes. Si no hi ha una exigència signada amb cap operador €com hauria de ser€, perquè s'ha tingut tanta pressa a descatalogar un edifici que es vol enderrocar? És més, i si el Sr. Vilert torna a fracassar amb la seva decisió? Val la pena recordar que ja hi va haver un fracàs previ que va comportar el trasllat de la Locomotora, de la DISCOSA a la seva ubicació actual. Tot plegat és mala gestió i fonamenta encara més, a més del recolzament de desenes de ciutadans, la proposta de resolució presentada per CiU.

D'altra banda, el Govern tira mà de la paraula participació, en funció de la seva conveniència o interessos, o pitjor encara, dels interessos d'alguns particulars. Quan el Sr. Alcalde s'enfada amb el Sr. Esperalba per com parla d'especulació té raó, però especulació també vol dir voler treure oportunitats o millores aprofitant-se de l'actuació que es dugui a terme. El Govern utilitza la regla i les lleis en benefici propi i quan pot, se les salta i, sinó, les canvien; en lloc de donar exemple.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, no entra en el debat perquè creu que les posicions estan clares i l'exposició del Sr. Vilert ha estat prou argumentada.

Només dos aclariments: Els límits, els de la legalitat; i l'únic interès €malgrat ens puguem equivocar€, la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11),    corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RECONVERSIÓ EN PARC PÚBLIC DEL TURÓ DE CERDANYOLA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta proposta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 22, 26 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA SITUACIÓ DEL CE MATARÓ SAE.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"Aquest dies hem conegut, per la premsa local i nacional, un seguit d'acusacions i contra-acusacions entre el president del CE Mataró SAE i el president del Patronat Municipal d'Esports.

El CE Mataró és un dels clubs més antics de la ciutat, encara que no el que més, i, actualment, és el que té el seus equips situats en categories més altes del futbol estatal a Mataró, fet pel qual és un actiu més en la promoció de la nostra ciutat.

A part de les problemàtiques que s'han posat sobre la taula, derivades dels ajuts i concessions per a la utilització de noves instal·lacions municipals, hi ha un fet molt preocupant, que és l'evident manca de diàleg entre el Patronat Municipal d'Esports i el mateix alcalde i el club. És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple, l'adopció del següent,

ACORD:

Primer.- El president del Patronat Municipal d'Esports es reunirà amb els representants del CE Mataró SAE amb l'objectiu de fer un anàlisi real i objectiu de la situació del club, amb l'assessorament dels tècnics municipals.

Segon.- Una vegada definits els antecedents, és a dir la situació del club en aquest moment, es redactarà un nou conveni de col·laboració entre el club i l'Ajuntament de la ciutat que garanteixi que el CE Mataró pugui ser un element de promoció de la ciutat, racionalitzant el pagament del possible deute existent.

Tercer.- L'Ajuntament de Mataró fixarà un calendari per l'execució i posada en funcionament de les noves instal·lacions que han de substituir l'actual Camp Municipal de Carles Padrós, redactant un pla d'usos i establint els mecanismes de concessió adequats per permetre una correcte explotació per part del CE Mataró SAE de manera que aquest pugui fer front al seu funcionament ordinari.

Quart.- Totes les accions es faran en el marc dels compromisos adquirits pel Govern Municipal l'any 2003."

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SUPORT A L'ESPORT DE LA CIUTAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"D'entre els esports que es poden practicar a la nostra ciutat, el futbol és un dels que compte amb més participants i seguidors. D'entre els diferents clubs i entitats esportives que compten amb equips de futbol, el C.E. Mataró és el que té els seus equips situats en competicions superiors.

El C.E. Mataró, per tal de poder desenvolupar la seva activitat en millors condicions i poder aconseguir més bons resultats esportius i socials, va llençar la proposta de creació d'una Fundació. Aquest projecte volia comptar amb la participació de tots els clubs de la ciutat per aconseguir objectius com la millora de les instal·lacions; formació i captació de jugadors, evitant que marxin a altres poblacions; creació d'escoles d'iniciació esportiva i també, intentar aconseguir més seguidors que assisteixin als partits, augmentant el nombre d'associats i, conseqüentment, els ingressos.

Manifestament, la Fundació no té, ni ha tingut mai, el propòsit de substituir l'actual Comissió de Clubs, considerant que té reservada una important labor social.

Per altra banda, anteriorment, el club es va transformar en societat anònima esportiva, iniciativa que, aparentment, comptava amb el suport del Govern Municipal. Hi ha constància de que els darrers governs municipals s'han compromès en diferents ocasions a destinar recursos, tan al manteniment i millora de les actuals instal·lacions, com a la construcció d'un nou estadi de futbol que es destinaria als equips del C.E. Mataró. Compromisos que, segons un comunicat de premsa emès pel club, no s'han complert.

Finalment, el comunicat del CE Mataró diu textualment: "Les relacions amb l'Alcalde són inexistents des de fa dos anys i les reunions amb el Regidor d'Esports acaben cada vegada en trifulgues dialèctiques. No ens contesten a les cartes que els remetem pel que ja no sabem la forma que una entitat, gairebé centenària com la nostra, ha de transmetre els seus problemes al nostre Alcalde". Situació que considerem molt greu, i és per tot això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.-

Per quina raó, en el seu dia l'Ajuntament de Mataró, o l'organisme autònom Patronat Municipal d'Esports, va optar per no participar en la societat anònima esportiva del CE Mataró?

Segon.-

Els ajuts econòmics que preveia el conveni entre aquest Ajuntament i el CE Mataró, signat l'any 2004, com a compensació per no entrar a formar part del primer en la societat anònima esportiva, substituïen també qualsevol altre ajut o subvenció?

Tercer.-

Quin va ser l'import, durant l'any 2006, de les subvencions destinades al futbol de la ciutat? com s'ha fet la distribució? directament, club a club, o a través de la Comissió? amb quins criteris? quines previsions hi ha per l'exercici actual?

Quart.-

Des de la temporada 2000/2001, quines han estat les subvencions que s'han atorgat al CE Mataró, en quin exercici i per quin concepte? Han estat totes abonades al club en la data corresponent?

Cinquè

.- Quin és el recolzament econòmic que dóna el govern Municipal, directament o a través del Patronat Municipal d'Esports, a la Fundació Privada Esportiva Mataró?

Sisè.-

En alguns dels esborranys dels documents previs al Pacte del Futbol (pla de millora del futbol) reflectien ajuts per equips que participessin en competicions estatals, aquests van desaparèixer en el document final, que només preveu ajuts als equips de futbol base que juguin en Divisió d'Honor (fins a categoria juvenil), quina va ser la raó per aquesta modificació?"

  1. - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS COMPROMISOS ADQUIRITS ENTRE L'AJUNTAMENT I EL CE MATARÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"En els darrers dies hem pogut veure reflectida en els mitjans de comunicació una polèmica entre els responsables del CE Mataró i el govern municipal per la situació que està passant el primer club de la ciutat. Ens hauríem de remuntar a anys enrere, quan es va fer el projecte de la que havia de ser futura SAD del club, en que es van pactar una sèrie de compromisos entre l'Ajuntament i el CE Mataró, que els responsables d'aquest últim diuen que han estat incomplerts per part del govern municipal.

Tot aquest afer es realment llastimós, i no va precisament en benefici de la imatge de la ciutat ni del futbol mataroní, en especial del que és el Club mes important de Mataró.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta les següents

PREGUNTA

1.- Quins eren els compromisos i en quins terminis que va contraure l'Ajuntament amb el CE Mataró en el moment en que es va presentar el projecte de la SAD, tant a nivell de instal·lacions com econòmics?

2.- Els compromisos a que fem referència a la pregunta anterior, han estat complits per l'Ajuntament de Mataró?

3.- El CE Mataró ha fet referència pública també a unes "promeses" fetes per l'actual Alcalde al màxim responsable del Club durant aquest mandat que diuen tampoc han estat complides. Què ens pot dir el govern sobre això?

4.- Quina es la posició del govern municipal respecte a la situació que està passant el CE Mataró i, el que es mes important, sobre el futur de la entitat?"

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Gonzalo Jurado, en representació del Club Esportiu Mataró, S.A.D., qui expressa el descontent del Club pel tracte rebut per part de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esports de Mataró, des de l'any 2004. És necessari trobar les causes d'aquesta situació i arribar a acords al més aviat possible.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, comença responent les preguntes plantejades i acaba amb la contestació a la proposta de resolució presentada.

El Sr. Pera passa a respondre la pregunta primera de CiU i la primera i segona del PP:

L'Ajuntament va col·laborar amb el projecte del Club Esportiu Mataró (CEM) de la manera en què podia fer-ho: amb un conveni, on hi hagués uns objectius comuns i un seguit de compromisos per les dues parts. Un conveni que fos aprovat en el ple; com va ser per unanimitat dels presents a la sessió del 15 d'abril del 2004; posteriorment acordat i signat per les dues parts: l'Ajuntament de Mataró i el Club, el 16 d'abril del 2004.

Els compromisos de l'Ajuntament recollits en el conveni de col·laboració entre el CEM i l'Ajuntament de Mataró per als anys 2004-05-06 són:

A nivell econòmic, es va acordar que la col·laboració amb el Club per a la seva nova etapa esportiva era de 270.455,45 € a pagar en tres anys. Els pagaments ja s'han realitzat.

A nivell d'instal·lacions, es recull que els compromisos de l'Ajuntament són la millora contínua del camp municipal d'esports i la planificació de les noves instal·lacions esportives. El Patronat Municipal d'Esports (PME) ha desenvolupat, cada any, plans de millora de la instal·lació.

L'any 2004 es va fer un arranjament de gespes, servei de neteja de les tuberies, reparació de focus i llums, noves banquetes, vestidors i pintures, valorat en 5.150 €.

L'any 2005 es va fer una millora de la gespa artificial, repàs de la caldera, humitats a l'infermeria, arranjament de graderies, valorat en 5.528 €.

L'any 2006 s'hi va posar nova gespa artificial, nou acumulador, reparació de graderies, instal·lació del sistema de recollida de pilotes, reparació de tuberies, renovació de dutxes, renovació de lavabos públics, per un valor de 229.100 €.

En relació a les noves instal·lacions, el Pacte del Futbol ja recull la planificació dels camps de futbol a la zona esportiva dels Turons, on s'hi projecten tres camps de futbol per a ús prioritari del CEM i de la Unió Esportiva Cirera. Entre el període 2004-06 s'han complert tots els compromisos.

En resposta a si els ajuts econòmics previstos al conveni sustituïen altres ajuts o subvencions, cal dir que no. El CEM ha continuat rebent les subvencions de futbol base a través de la Comissió de Clubs; tal com estava acceptat i recollia el conveni.

En resposta a la tercera pregunta de CiU, el conveni Patronat Municipal d'Esports-Comissió de Clubs, de l'any 2006, era de 48.000 €. La Comissió es va destinar a la promoció del futbol base dels clubs mitjançant ajudes als clubs, manteniment i material esportiu, participació en la comissió i per nombre de jugadors en les categories inferiors €aleví, benjamí i prebenjamí€, organització en esdeveniments esportius de promoció, com ara el torneig Josep Romà, Ferran Ferrer, Ciutats Agermanades, Valldemia, Còrdova, etc.

Per a l'exercici actual, els objectius de la Comissió estan marcats en el Pacte del Futbol; el conveni d'enguany és de 63.000 €, que s'han de destinar al suport del futbol base dels clubs i al futbol femení, a l'organització del torneig internacional de futbol i a la formació, com per exemple els cursos que organitza per a monitors la Federació Catalana de Futbol l'última setmana d'abril.

En resposta a la quarta pregunta de CiU, l'any 2000 el PME va col·laborar a pagar la fase d'ascens del CEM a 2a divisió B i l'Ajuntament va fer una subvenció extraordinària de 30 milions de les antigues pessetes en dues anualitats, dins la temporada 2000-2001. La subvenció total va ser de 105.394,57 €. L'any 2001 es va continuar l'acord pres l'any anterior i l'Ajuntament va fer el pagament de la segona anualitat: la subvenció total va ser de 108.182,18 €. L'any 2002, perquè s'estava competint en 2a B, es va establir un conveni amb el PME i es van fer reformes i millores en el camp; el CEM es comprometia a seguir col·laborant amb la Comissió de Clubs, potenciar l'escola d'iniciació i a donar suport al futbol set a nivell escolar. La subvenció total va ser de 90.151,82 €. L'any 2003 es va continuar l'acord del 2002, la subvenció total va ser de 90.151,82 €. L'any 2004 es va establir el conveni 2004-05-06, el CEM havia de constituir la Societat Anònima Esportiva, tenir les memòries auditades i desenvolupar un pla tècnic per al futbol base de la ciutat. L'any 2005, a petició del president del CEM, s'avança part del pagament corresponent a l'any 2006; la subvenció total del conveni va ser de 270.455,45 €.

Per tant, del 2000 al 2006 s'han atorgat 665.284,61 €. Així doncs, tot es va abonar tal com estava previst i, fins i tot, la darrera subvenció va ser avançada a petició expressa del Club.

En resposta a la cinquena pregunta de CiU, l'any 2006 el PME atorga al CEM un pla d'imatge per al suport a l'estructura de futbol base de la Fundació €dos dels seus equips estan en Divisió d'Honor€. Aquesta ajuda és un dels punts del Pacte pel Futbol, ja que aquest recolza els equips que arriben a la màxima categoria. Aquesta ajuda el 2006 és de 25.000 euros, igual que per al 2007.

Respecte a les preguntes del PP, en alguns dels esborranys per al Pacte pel Futbol s'estableixen ajuts per a qui participi en competicions estatals. A l'inici de les converses, es parla ja de tot el futbol en general i se centra el Pacte en aquests temes, comuns a tots els clubs: per tant, el futbol base i les instal·lacions. A partir d'aquestes dues premisses, els altres temes no vol dir que no es tractin, sinó que s'aborden de manera particular amb cada club.

El CEM ha fet referència també a les promeses no complertes per part de l'Alcalde durant aquest mandat. Respecte d'això, es reitera un cop més que tots els compromisos establerts i signats per al període 2004-06 han estat tots assolits. La resta d'ajudes futures queden vinculades al marc del Pacte pel Futbol.

En resposta a l'última pregunta del PP, la voluntat del Govern és seure i parlar per saber de la situació del Club però deixant ben clar que l'Ajuntament ha complert tots els seus compromisos i que el marc futur de negociació és el Pacte pel Futbol, a través de la Comissió de Clubs.

Pel que fa a la moció de resolució que presenta CiU, no es pot aprovar perquè, d'una banda, ja s'ha expressat la voluntat de seure i parlar i, de l'altra, perquè no es comparteix alguns dels punts exposats.

És a dir, el PME i l'Ajuntament treballa per l'esport de la ciutat. Per tant, d'entrada, el Patronat sempre està al servei dels clubs i les entitats. En aquest cas concret, no es considera que hi hagi manca de diàleg: amb el Club es treballen molts altres temes conjuntament, apart d'aquest que ens ocupa avui, com ara les instal·lacions, el futbol base o futbol sala. L'Ajuntament i el PME ha actuat sempre, respecte el tema que ens ocupa, seguint els acords establerts al conveni signat per totes dues parts; fet que no treu que sí que es tingui un interès en seure i conèixer la situació econòmica del Club. També per aquest motiu no es pot acceptar la proposta de resolució: tot plegat es parlarà amb el Club però en el marc que ha establert el Pacte pel Futbol.

Aquest Pacte recull el futur de les instal·lacions esportives, estableix calendaris i usos inicials, exposa la temporada 2009-2010 com a finalització de les obres i que ha de donar resposta a les necessitats del CEM i a la seva Fundació, així com de la Unió Esportiva Cirera. El que està clar és que tres camps nous suposaran un salt qualitatiu molt gran per a les respectives entitats i per al futbol de la ciutat.

Com es pot veure, el marc dels compromisos actuals i el futur immediat del futbol a la ciutat es diu Pacte pel Futbol; signat per la immensa majoria dels clubs a la ciutat i ratificat per tothom al PME, que beneficia les entitats i assentarà les bases del futur futbol a Mataró. Els acords a què es va arribar l'any 2003 es van complir i ja han passat a la història.

El deure principal del PME és ajudar les entitats a consolidar la seva estructura, la seva base i que facin esport en les millors instal·lacions possibles. A partir d'aquí, es pot parlar del que faci falta en cada situació. Val la pena recordar que al 2006 es van destinar 224.000 € en conceptes relacionats amb les instal·lacions, a més del Pla Verd per a la gespa, que suposa 500.000 €.

Finalment, agrair la feina feta per tots els membres del Patronat Municipal d'Esports (PME) i del Consell Plenari, que treballen amb entusiasme per millorar i promocionar l'esport a la ciutat.

El senyor Joaquim Fernàndez d'entrada se suma a la felicitació per la feina que fan els treballadors del PME i de tota la casa. Suposava que el Sr. Pera diria que ha complert tots els seus compromisos, però també és cert que tot sovint es creen expectatives i compromisos, no per escrit, que després és difícil demostrar. També val a dir que el Pacte pel Futbol es va aprovar sense cap vot en contra, però no es va aprovar per unanimitat.

CiU ha tingut accés a un escrit de l'antic alcalde, el Sr. Mas, dirigit al cap d'una entitat bancària en què es comprometia a eixugar el dèficit del CEM en el moment en què es formés la societat anònima esportiva. En canvi, després, se signa el conveni motivat per un informe de Secretaria a què CiU voldria tenir accés, per conèixer les raons que porten a la redacció d'aquest. En qualsevol cas, quan se signa el conveni queda clar que es fa per un import inferior al dèficit que hi havia €quan hi havia el compromís escrit d'eixugar-lo íntegrament€.

D'altra banda, apart del futbol base, la resta de subvencions CiU no les ha sabut trobar: no n'hi ha. Per tant, el que es va fer va ser establir una xifra a ser percebuda en tres anys i per un import inferior al dèficit de l'entitat. Aquesta és la causa de la situació econòmica de deute del Club.

La qüestió de fons important és saber si el Govern municipal aposta per tenir algun equip de referència que serveixi per promocionar la ciutat o no. Continuar parlant de xifres és ballar i prou, perquè són dues posicions oposades. L'important és veure si el PME vetllarà perquè els clubs puguin excel·lir d'alguna manera o si simplement es limitarà a complir els acords establerts i que cada entitat arribi on sigui capaç d'arribar, merament. Tots recordem haver assistit a partits fora de la ciutat, haver rebut esportistes que venien a jugar a Mataró, etc. Es vetllarà perquè això torni a passar? L'esport és un element més de promoció de la ciutat, no es pot oblidar.

Com a incís, la veritat és que els vestidors del Club no arriben als mínims exigibles de qualitat, tenint en compte que s'hi ha invertit diners; i la gespa era realment essencial per poder jugar. No val la pena marejar xifres perquè seria entrar en un debat infinit.

Pel que fa a la millora d'instal·lacions, és cert que s'han complert els acords però, per exemple, n'hi ha que s'han retardat o compromeses fetes verbalment que no s'han complert i, d'això, els clubs se'n ressenteixen.

En definitiva, el que la proposta promovia era asseure's a parlar i arribar a acords per solucionar la situació.

El senyor Paulí Mojedano recorda que en un ple recent va recomanar al Sr. Graupera un llibre que era El poder de lo simple i avui sembla que cal recomanar-ne un altre novament: La magia de pensar en grande.

Fa molts anys que el PP diu que la ciutat necessita un club que estigui a les categories elevades, regionals. Fa 10 anys ja es parlava de la necessitat de traslladar la zona dels Turons al nou camp municipal de futbol i ara resulta que encara n'estem parlant, d'aquest tema. Falten grans projectes que engresquin, que facin de la ciutat un referent i aquest és el problema de fons. Durant molts anys, aquesta tasca no s'ha fet.

La situació del futbol mataroní no és bona i prova n'és que el principal club de la ciutat estigui passant per la situació econòmica en què es troba. El Sr. Pera s'ha referit als compromisos adquirits a partir del convenir, però hi ha proves documentals, testimonis notarials de compromisos previs verbals expressats a directius del Club, que no s'han complert.

Allò que cal fer és intentar solucionar el problema seguint el lema de "pensar en gran". Es va dir en el seu moment que l'Ajuntament contribuiria a eixugar el deute del Club a través de la compra d'accions, però finalment es va acordar una aportació a percebre en tres anys, com ja s'ha dit, però que no ha solucionat el problema. Sense entrar més en els detalls, el Sr. Mojedano reitera la necessitat que el primer Club de Mataró intenti sortir d'aquest forat i que la ciutat gaudeixi d'un futbol més saludable. El Govern és qui més hi pot contribuir.

El senyor Ivan Pera aclareix que la carta del Sr. Mas a qui tothom fa referència diu, en l'últim paràgraf, "l'adquisició del paquet d'accions per part de l'Ajuntament en el seu moment, haurà de ser aprovada pels corresponents òrgans del consistori". Per tant, no es tractava de cap promesa, sinó d'una condició. És a dir, si els òrgans del consitori decideixen en un moment donat que aquella no és la manera i n'ha de ser una altra, i així es firma amb un acord aprovat en el Ple i signat per tots, aquesta és la manera.

D'altra banda, val a dir, en referència a instal·lacions futures, que una cosa són les converses i una altra de ben diferent, és el conveni i el Pacte pel Futbol, que és el marc de negociació, que estableix el calendari de les noves instal·lacions.

També recordar que és ambició de ciutat que com més nois i noies practiquin esport a la ciutat, en les millors condicions i les millors instal·lacions. Això és ambició de ciutat. El Sr. Pera lamenta que no es valori prou l'esport a la ciutat, on hi ha equips a les primeríssimes competicions.

Finalment, comenta que en una de les cartes que van rebre del Club, del mes d'abril de 2005, deia que "l'empresa Duol, que s'havia de convertir en accionista majoritària del CEM ens ha deixat un impagament aproximat de 360.000 € entre els deutes de la temporada anterior i accions no desembossades. Aquest fet, doncs, ens està provocant diversos problemes de liquidesa. És per aquesta raó que li formulem la petició d'avançament del pagament que caldria realitzar abans del 31 de març del 2006".

Per tant, el PME vol seure i parlar amb el Club, però amb les coses clares i dins el marc del Pacte pel Futbol.

El senyor Joaquim Fernàndez recorda que CiU acaba de descobrir aquesta carta. Tot i així, accepta que si hi ha un informe que deia en el seu moment que s'havia de fer d'una altra manera, així hagi estat €el Sr. Fernàndez sol·licita novament veure l'informe€. Però no s'hi val a dir que era condició indispensable que la decisió es votés al ple, perquè ells no han tingut ocasió de votar-la. Aquí només es va votar el conveni.

Pel que fa a l'ambició de ciutat, no és contradictori voler que hi hagi molts nois i noies que practiquin esport, amb el fet de crear referents que vertaderament contribueixin a la promoció de la ciutat.

En relació amb l'empresa Duol, el Sr. Fernàndez té entès que si aquesta es va retirar va ser perquè sabia que hi havia d'haver unes noves instal·lacions en un moment determinat i es va trobar amb què no va ser així i el consistori tampoc no va fer, amb o sense informe, l'aportació econòmica deguda.

De totes maneres, com que sembla que tot el tema és confús i potser s'estan dient incorreccions, és per això que CiU demana que les parts s'haguessin a aclarir-ho.

El senyor Paulí Mojedano diu al Sr. Pera que esmentar el paràgraf de la carta del Sr. Mas és una fal·làcia, perquè un alcalde no es compromet a res sinó té la voluntat de tirar-ho endavant, a més quan compta amb la majoria del ple. Si no es va fer així, és perquè no es va voler fer.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença recordant que des de l'any 80 i escaig està vinculat al món de l'esport, fet que li ha permès veure l'evolució del futbol a la ciutat. Ha vist com s'han anat prenent decisions i decisions que en un moment determinat, per àmplia majoria o unanimitat, van portar a la creació d'una Comissió de Clubs de Futbol. Aquest va ser l'àmbit escollit per acordar les relacions entre les entitats i l'Ajuntament. Això és el que s'ha estat fent des d'aleshores, amb força èxit.

Després es va donar una circumstància afortunada per al món de l'esport que va ser la pujada a 2a categoria B del CEM i l'Ajuntament hi va fer una aportació extraordinària de 30 milions de pessetes. I després de la creació de la Societat Anònima Esportiva s'acorda €a través del conveni aprovat al ple€ que "l'Ajuntament de Mataró mitjançant l'assessorament del seu Gabinet Jurídic ha decidit col·laborar amb el CEM amb la concessió d'una subvenció econòmica subjecta als pactes d'aquest conveni, fent lloc a la participació amb accions de la nova Societat Anònima Esportiva" (conveni, punt cinquè). Per tant, queda molt clar en quin lloc i moment es va decidir que l'Ajuntament no compraria accions i que l'ajut seria via conveni, amb els vots dels presents aleshores. El conveni, entres tots els altres, fou signat pel Sr. Mas, alcalde llavors, i pel Sr. Gonzalo, president del CEM. Això és el que val.

Després, parlar de promeses o expectatives no porta enlloc. El mateix Sr. Alcalde recorda una presentació a la qual va assistir, en què l'empresa Duol parlava del projecte del futbol a la ciutat i ell va mateix, que no va prendre la paraula, va pensar que ja s'aniria veient tot plegat.

Posteriorment, el temps ha portat a què l'empresa Duol, se'n desconeixen les causes, s'hagi fet enrere. Fins i tot es va arribar a parlar d'una possible demanda per part del CEM. Arran d'aquests fets, el Sr. Alcalde rep una carta del Sr. Gonzalo on li expressa que "l'empresa Duol ens ha deixat un impagament aproximat de 360.000 euros entre deutes de la temporada anterior i accions no desembossades". Això va ser l'11 d'abril del 2005. Algú es podia pensar que un conveni signat al 2004 assoliria unes instal·lacions noves construïdes a l'abril del 2005? Amb tota la requalificació urbana encara per fer? Per tant, els dibuixos que s'han ensenyat i discutit en el si de la Comissió de Futbol i en l'àmbit del Pacte pel Futbol són merament orientatius, no pas un projecte bàsic. El que sí que s'ha anat fent és atendre les necessitats bàsiques de les instal·lacions ja existents a fi d'una bona pràctica de l'esport.

Finalment, pel que fa a ambició, aquest Ajuntament ha demostrat tenir-ne, tal com demostren projectes com el TecnoCampus. L'aposta del Govern és per la pràctica esportiva, perquè el màxim de mataronins i mataronines facin esport, fet que no és incompatible amb voler tenir clubs a les màximes categories: de fet, ja passa amb el waterpolo, l'hoquei patins, el tennis taula, etc. Però també s'és conscient del que costa, com demostren exemples de fracassos estrepitosos d'equips que havien assolit l'èxit: el Sabadell, el Lleida i esperem que no passi amb el Nàstic.

L'Ajuntament estarà allà on els ciutadans vulguin que la ciutat estigui a nivell de futbol, amb el nombre de socis, amb el recolzament de les empreses i l'afició i amb les instal·lacions de l'Ajuntament; però no amb els diners de l'Ajuntament. Aquests diners són per a l'esport de base i les instal·lacions. Unes instal·lacions que altres administracions mai han subvencionat.

Promeses en el despatx del Sr. Antoni Pujol, aleshores president de la Federació Catalana de Futbol: "pagarem la gespa del camp esportiu c/Padrós i la del camp municipal de Cerdanyola, a terços", entre tres administracions. N'hi ha una que encara ha de pagar; aquests diners els va posar l'Ajuntament de Mataró. I ara que ha calgut renovar-ne la gespa, s'ha fet; aquest estiu, es posarà la de Can Xalant i, l'estiu que ve, la de Rocafonda, etc. Tal com s'estableix al Pacte pel Futbol, corroborat i signat la majoria de clubs de Mataró.

El Sr. Alcalde lamenta profundament que s'hagi arribat a aquesta situació, però també lamenta que se l'hagi acusat a ell i l'Ajuntament massa vegades per incompliment de pactes. Els acords estan escrits, així com els ordres de pagament. Per tant, l'Ajuntament no deu un cèntim al CEM.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:
6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joaquim Esperalba i el Sr. Joaquim Fernàndez, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CREACIÓ D'UN SERVEI TELEFÒNIC D'INFORMACIÓ SOBRE LA NOVA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"L'1 de Gener d' enguany ha entrat en vigor la nova Llei de la Dependència que regularà el sistema d'atenció a les persones dependents. Amb aquesta Llei, es crea un nou dret universal per que aquestes persones, grans i discapacitades, rebin l'ajut i l' assistència necessària per millorar la seva qualitat de vida.

Donada la importància d'aquesta normativa, que pot afectar aproximadament a set mil mataronins i mataronines de les quals un quaranta per cent esta en un grau elevat de dependència, creiem necessari que des de l' Ajuntament s'obri un servei d'informació a totes les persones afectades i familiars per tal de que puguin conèixer quins són els seus drets i veure ateses les seves consultes.

Tenint en compte això, aquest Grup Municipal presenta per la seva aprovació en el Ple Municipal els següents

ACORDS

1.- L' Ajuntament de Mataró garantirà telemàtica i telefònicament així com de forma de presencial la informació i atenció que necessitin els ciutadans en relació a l'aplicació de la Nova Llei de la Dependència.

2.- Un cop entri en funcionament l'adequació d'aquest servei municipal, serà donat a conèixer als ciutadans de Mataró mitjançant una campanya informativa que posarà en marxa l' Ajuntament."

El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació a la proposta, però denuncia que aquesta llei limita molt la capacitat d'actuació i decisió de les institucions i entitats catalanes. CiU no està d'acord en què matèries que són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya s'hagin de supeditar totalment al sistema definit per l'Estat. Cal pensar que el dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat qüestiona en tres quartes parts l'adequació d'aquesta llei a l'Estatut recentment aprovat pels catalans. És per això que CiU demana la presentació per part del Govern de la Generalitat d'un recurs d'inconstitucionalitat a la Llei estatal de Dependència, que en cap cas representaria una suspensió cautelar de la llei. Seria una adaptació dels articles a l'Estatut.

Apart, CiU també discrepa en el fet que és una llei que s'oblida de les classes mitjanes, l'habitatge en copagament, la manca de finançament, les malalties mentals, etc.

Per exemple, la llei estableix que per a determinar si un ciutadà ha de pagar o no els serveis que ha de rebre, en cas que es trobi en situació de dependència, es té en compte la seva renda i el seu patrimoni. Només a causa de l'efecte de l'alt preu dels habitatges, un ciutadà dependent de Barcelona té una renda, per decidir el copagament, un 96,5% superior al de Saragossa, un 5% superior al de Càceres i un 123% superior al de Galícia. D'aquesta manera, els ciutadans de Barcelona hauran de pagar més que els espanyols per rebre prestacions. Un altre exemple: La vida és un 22% més barata a Badajoz que no pas a Barcelona, per tant, establir un nivell idèntic de prestacions, sense tenir en compte el cost de vida de cada comunitat, és una manera de discriminar els ciutadans de Catalunya. Així doncs, posar el mateix barem de preus implica que els catalans dependents acabin rebent un pitjor servei o bé hagin de pagar més.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença explicant que la creació del servei municipal de l'Agència d'Atenció a la Gent Gran i Persones amb Dependències, l'any 2003, ha suposat en aquests anys un salt qualitatiu important per a aquests col·lectius. Ja a l'any 2003 es posava en pràctica elements com la finestreta única o la continuïtat assistencial.

Anualment, l'Agència té capacitat per atendre 5.100 atencions presencials. El 2006 es van fer 1.552 plans individuals d'atenció social. Les hores d'atenció a domicili s'han incrementat molt: al 2002 se' prestaven 15.000 hores i al 2006, 56.344. En aquests moments es té una cobertura del 7%, que anirà en augment durant els propers anys €la cobertura espanyola i catalana mitjana se situa entorn al 2,5%€.

La Llei de la Dependència suposa un canvi radical. El fet que hi hagi un dret subjectiu i universal per a les persones amb dificultats per desenvolupar les tasques quotidianes, és un avenç molt important. Aquesta Llei, el que fa és consolidar la quarta pota de l'estat del benestar que, juntament amb la salut, les pensions i la jubilació, completa el nostre sistema de protecció social i l'anivella amb la majoria de països europeus. També garanteix uns serveis socials per a la gent que així ho necessiti.

En aquests moments, el Servei de Benestar de l'Ajuntament treballa des de fa dos mesos perquè el nostre servei d'Agència per a la Gent Gran i Persones amb Dependència s'adeqüi a l'entrada en vigor d'aquesta llei. A l'adequació de l'Agència ens ha ajudat molt el fet de participar en el programa PRODEP €programa de dependències de la Generalitat de Catalunya on vam estar entre els 14 territoris catalans escollits€, a fi d'establir ponts de coordinació, treball conjunt entre el sistema sanitari i el de serveis socials. Fa pocs dies també, la directora general de l'ICASS ens ha comunicat que Mataró ha estat escollida com a una de les ciutats pioneres en la posta en marxa de l'Agència Catalana de la Dependència: Mataró en serà ciutat modèlica.

A la fi del mes d'abril, principi de maig, els ciutadans i ciutadans ja podran, amb la valoració feta pels equips corresponents, adreçar-se al seu Ajuntament per saber quins serveis li pertoquen o necessiten.

En relació amb la proposta del PP, el Sr. Batista explica que aquesta s'ajustava molt a l'objectiu del 2007 d'adequar el servei municipal per a la posada en marxa de la nova llei. A partir d'aquí es van fer 4 consideracions, la més important de les quals ha estat recollida en el primer punt del prec: adequar el servei que ja es té a les noves exigències €atenció telefònica, telemàtica i presencial€, més que no pas crear-ne un de nou.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Garcia Caurin, dir que la Llei de la Dependència no limita les actuacions de les comunitats autònomes, sinó marca uns mínims serveis per a tothom i a partir d'aquí cada comunitat hi pot afegir el que vulgui. Tampoc reflecteix una manca de finançament, perquè tot el tema econòmic hi queda molt clarament recollit al llarg dels 7 anys de desplegament de la llei. Hi ha tot un marc de finançament amb un total de 25.000 milions d'euros, que es reparteix al 50% entre Estat i cada comunitat autònoma, i ha quedat ben planificat per a cada any.

Com deia el ministre, cap persona quedarà sense atenció. D'altra banda, el sistema de copagament en funció de la renda, es veu com un element just.

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

PRECS I PREGUNTES

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REALITZACIÓ DE CAMPANYES INSTITUCIONALS PER PART DE L'AJUNTAMENT.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el Prec següent :

"Com és ben sabut per tots en aquest Ple, el proper 27 de maig tindran lloc eleccions municipals a la nostra ciutat.

Des d'aquest Grup Municipal creiem que donada la proximitat de la data per les eleccions municipals seria bo que des de l' Ajuntament es limitessin les campanyes institucionals, de manera que des d'ara fins el juny només es realitzessin aquelles que es fan cada any i les que ja estiguin en marxa. D'aquesta manera evitarem que indirectament, la gent pugui confondre termes entre publicitat de Govern i publicitat de partit polític.

PREC

El Govern Municipal limitarà les campanyes institucionals fins el juny a aquelles que siguin recurrents cada any i aquelles que ja estiguin en marxa. "

El Sr. Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, expressa que durant aquests mesos que vénen marcats per la convocatòria de les eleccions municipals, els governs municipals no poden fer aquelles campanyes que volen sinó la comunicació institucional que ve marcada per la llei i per allò que dictamina la Junta Electoral. Per tant, segons aquesta norma, fins al proper 27 de maig les úniques accions de comunicació institucional han d'anar relacionades amb el propi procés electoral, el desenvolupament dels serveis públics i la salvaguarda de l'interès general. L'actuació de l'Ajuntament en aquesta matèria es mantindrà doncs dins d'aquests àmbits.

El senyor David Rovira entén que li deneguin el prec però no entén el motiu, perquè allò que ell demana, en definitiva, és que des del dia del prec fins al juny no es faci el que tots sabem que el Govern farà i que ja s'ha fet abans. No s'hi val a dir que això ho fa tothom. Es demana que aquesta casa sigui un exemple d'ètica davant dels demés.

Alhora, el Sr. Rovira recorda que la llista de resolucions de la Junta Electoral sobre campanyes realitzades malament és innumerable. Feta la llei, feta la trampa: es fa una campanya mal feta però fins que no es rep la resolució de la Junta, aquesta ja s'ha fet. Abans que passi res, per això s'ha preferit presentar el prec. D'aquesta manera, es farà la vista grossa davant del cost de 50.000 euros que han tingut les campanyes de Mataró, millora i altres.

El Sr. Esteve Terradas reitera que es farà el que diu la llei i en cap cas hi haurà, o hi ha hagut, un ús partidari dels recursos públics en matèria de comunicació.

El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, no recorda que mai la Junta Electoral els hagi retirat cap campanya; però sí recorda algun altre govern i ministre que sí va patir una retirada d'aquestes.

El senyor David Rovira diu que fa 8 anys, el Sr. Mas i el Sr. Milà van fer una campanya a tutti colori, pagant l'Ajuntament, sobre les grans fites aconseguides pel govern pocs dies abans d'unes eleccions. La Junta Electoral de ben segur que no ho va aplaudir.

El Sr. Alcalde expressa que no sap si la Junta ho va aplaudir o no, però aquesta no va comunicar res al respecte.

25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'ESPAIS TANCATS ESPECÍFICS PEL GAUDI DELS GOSSOS A LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"El Grup Municipal de Convergència i Unió s'ha preocupat de forma reiterada per millorar les condicions de vida al carrer dels animals domèstics, cercant sempre la racionalització en l'ús dels espais i la seva compatibilitat amb els humans i especialment amb els infants.

Ja en el mandat 1995-1999, en el Ple de juliol de 1996 vàrem proposar espais encerclats, protegits i d'ús exclusiu per a gossos en determinades zones de la ciutat. Sempre vàrem defensar que el model de gestió d'aquests espais seria el cavall de batalla per aconseguir l'èxit de la proposta.

En el mandat 1999-2003, en el Ple de març de 2000 vàrem insistir en la nostra proposta a través d'un prec, i posteriorment va existir un compromís verbal del Regidor de Serveis i Manteniment per a treballar en aquest sentit, conjuntament amb els tècnics de la casa. Fruit d'això el nostre Grup va presentar una llista d'espais susceptibles de implantar-hi espais específics per a gossos, que va ser tramesa al Regidor. Entre aquests espais es relacionaven el Parc de la Pollancreda, el de Cerdanyola, el de Can Boada, el nou Parc Central, el del Camí de la Serra, el del Nord, el Parc Forestal i el Parc Marítim-zona de El Callao, així com algunes places. Tots aquests espais tenen la característica de la seva grandària.

Amb data 28 de març de 2001 vàrem trametre una carta al llavors Regidor de Serveis i Manteniment, carta posterior a una trobada amb tècnics municipals del dia 20 de març del mateix any. Aquesta carta expressava el nostre desencís per la manca de resposta per part del Regidor, i aquest fet va motivar la nostra pregunta de data 4 de març de 2002 on es preguntava al Govern si s'estava treballant en la línia de proposar espais específics per a gossos a Mataró, quines eren les intencions del Govern municipal, si existia un pla d'equipaments per a gossos i quina era l'opinió del Govern respecte de la proposta d'espais pels animals formulada per CiU.

No cal dir que tot plegat va quedar en no rés per la manca d'interès del Govern municipal. Ara, segons els propietaris d'aquests animals, i fruit de l'aplicació estricte de l'Ordenança de Civisme, són ells qui plantegen el tema conjuntament amb l'Associació protectora d'animals. No cal dir que el nostre grup municipal recolza aquesta iniciativa, i per tant planteja el següent

PREC

El Govern municipal avançarà en la línia de la implantació d'espais tancats per al gaudi dels gossos, tenint en compte els espais proposats en el seu moment pel grup municipal de CiU, i cercant un model que inclogui la implicació en la gestió d'aquests espais, per part dels propietaris dels animals o les entitats que els representin. "

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença explicant el perquè del canvi de posicionament del Govern respecte a fa uns anys. És important destacar el rol dels animals de companyia en la nostra societat actual, l'ajuda que suposen a la gent gran, les persones amb discapacitat, etc. A més, els gossos desenvolupen una funció social.

En aquests moments, el que proposem és una prova pilot per obrir a la ciutat espais d'esbarjo per als animals, i no pas llocs tancats, que generen molts problemes higiènics i sanitaris, de convivència, etc. Per tant, el Govern tendeix cap a un model d'espais més oberts.

L'objectiu prioritari i últim d'aquests espais és la convivència entre persones que tenen gos i persones que no en tenen, i el civisme. Els espais periurbans que es proposen són la platja, fora de la temporada de bany, les rieres, el turó de Cerdanyola, el parc Forestal i els camins forestals. Pel que fa als parcs urbans, se'n proposen 4, amb condicions molt determinades i un horari regulat: el parc de Can Boada €l'únic amb horari de 24 hores€, el parc de la Pollancreda, la plaça de l'Onze de Setembre i el parc del Nord. En cap cas no hi haurà ni gos lligat ni deslligat a les zones infantils o enjardinades. Pel que fa als gossos perillosos, aquests no entren en el programa.

Tot plegat es pretén recollir en un decret que reguli aspectes que no estan actualitzats de l'ordenança municipal de 1999. En aquest sentit, al PAM 2007 hi ha plantejat fer un Pla Integral d'Atenció als Animals Domèstics i, per tant, aquest pla conduirà a una nova ordenança que superi la de l'any 99; val a dir que tot aquest àmbit ha canviat molt en els darrers anys, tal com demostra la llei catalana de Protecció dels Animals.

El decret, però, a banda de regular el tema dels esbarjos, també posarà èmfasi en l'increment considerable de sancions a fi de combatre els actes incívics i la tinença irresponsable d'animals. Tota la proposta anirà explicada a través d'una campanya informativa que, en part, es basarà també en la col·locació de punts de senyalització en els espais proposats. S'espera que sigui una proposta molt pedagògica.

Serà, doncs, una prova pilot i, per tant, una prova de convivència. Si tot va bé, en el futur es podran ampliar aquests espais, com ja passa a altres ciutats europees. Però si no fos així, caldrà restringir-los.

Tot el treball fet des del Servei en les darreres setmanes s'ha realitzat amb la col·laboració de la Protectora de Mataró, el club Agility i la plataforma ciutadana de Propietaris de Gossos del Parc Central.

El senyor Josep Lluís Martí celebra el discurs del Sr. Batista perquè s'entén que hi ha bona disposició, així com el canvi de posicionament del Govern. Però aquest ha definit un model diferent del de CiU, que es pot compartir en menor o major grau, tot i que no contradictori. Es tracta de models absolutament complementaris i que, dins d'aquest espai de temps necessari per aplicar la prova pilot, pot esdevenir un model mixt perfectament que beneficiï tant les persones com els animals.

En relació amb la proposta concreta del Govern, CiU creu, en primer lloc, que en base a la proposta sobre plànol, que els espais són insuficients per la tipologia d'horaris que es plantegen. El centre Eixample-Havana i Escorxador no té un espai dins l'època de bany on poder gaudir de l'esbarjo dels seus animals.

D'altra banda, només hi ha un parc al centre de Mataró, el de Can Boada, obert les 24 hores; és insuficient també.

Pel que fa al tema d'espais nocturns per deixar-hi en llibertat els gossos, hi ha un debat que no acaba de perfilar-se i que és l'horari. Cadascú hi té opinions diferents, el Govern té la seva i els propietaris també, i CiU creu que hi pot haver una solució intermitja, bona per a tots.

A més, els parcs periurbans proposats coincideixen amb els apuntats per CiU amb l'excepció que el Govern no parla de places. Té sentit parlar de places atenent el model proposat per la formació d'espais tancats, perquè no només ens podem limitar als espais oberts. Tanmateix, els espais oberts també comportaran un seguit de problemes que també s'han de debatre: tipologia de gossos i tipologia de propietaris de gossos.

Per tant, tenint en compte que hi ha dos models que es podrien complementar, que hi ha qüestions encara a debatre, que es pot arribar a solucions intermitges pel que fa a horaris, etc., CiU proposa deixar el prec sobre la taula a fi de continuar debatent, atès que el Govern encara no ha expressat si l'estimava o no. Encara falten dies per escriure el decret, cosa que ens deixa la possibilitat d'atendre també les peticions dels propietaris i arribar a acords que beneficiïn tothom.

El senyor Oriol Batista recorda que aquest tema ja va ser portat a la comissió informativa del divendres passat i reitera que es tracta d'una prova pilot, consensuada amb totes les parts i, de moment, el que no es farà amb aquesta proposta és contemplar espais tancats; tant pels problemes ja esmentats que comporten i perquè la ciutat tampoc no disposa d'espais d'entre 300-400 m2, que són els metres recomanats.

El senyor Josep Lluís Martí diu que és evident que caldrà estudiar espais específics en un àmbit com és el del centre Eixample-Havana i front marítim, perquè durant 5 mesos de l'any no en podran gaudir del programa. Els desplaçaments seran llargs i inviables. En aquest sentit, demana al Sr. Batista que tingui una actitud oberta, ja que ell mateix va fer unes declaracions en què deia que no descartava que es poguessin estudiar espais tancats, en la línia del model de Barcelona.

El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que és millor no deixar el prec sobre la taula, sinó tancar-lo avui, amb la possibilitat de presentar-lo més endavant en un proper ple. Se'n pot continuar parlant a la comissió informativa.

El senyor Josep Lluís Martí reitera que es millor deixar aquest Prec sobre la taula fins un proper Ple municipal.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SUPORT A L'ESPORT DE LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l'ordre del dia.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 27 i 35 per venir referits a temàtiques coincidents.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DONACIÓ D'OBRES D'ARTISTES MATARONINS PER AL CENTRE D'ART GERMANS ARENAS.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Diversos artistes de Mataró van presentar fa molts mesos a l'Ajuntament la proposta de crear un Fons d'art local amb obres d'artistes de Mataró, que aquests donarien, per tal que fossin exhibits al Centre d'Art Germans Arenas. Aquesta idea ha passat per diverses fases, i ha evidenciat un important problema de relació entre els promotors i el president del Patronat Municipal de Cultura.

Les persones que esdevingueren els interlocutors de la iniciativa amb el govern de la ciutat, els Srs. Albert Alís, Josep M. Codina Perecoll i Pere Pascual es reuniren amb l'alcalde el 19 de juliol per desencallar el tema, cosa que va semblar que succeïa. En aquella reunió es va decidir que al setembre del 2006 es presentaria als artistes els mecanismes legals per acceptar les donacions, que al gener del 2007 ja es podrien començar a rebre les obres i al juny del 2007 es faria una exposició amb les mateixes.

Es per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  1. En quin estat es troba el procés d'acceptació de la donació d'obres de diferents artistes de la ciutat de Mataró per al Centre d'Art Germans Arenas?
  2. Ja s'ha establert el procediment legal per acceptar aquestes donacions?
  3. S'han començat a rebre les obres dels artistes?
  4. Com està la organització d'una exposició de les obres d'aquests artistes per al mes de juny d'enguany?"

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SELECCIÓ D'OBRES DEL FONS D'ART LOCAL DE CA L'ARENAS.

El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El mes de Febrer de 2006, els artistes de la ciutat i l' Ajuntament varen arribar a un acord perquè la rehabilitada Casa de Ca l' Arenas acollís un fons d'art local. Un dels principals promotors d'aquesta iniciativa va ser el crític d'art Sr. Pere Pascual.

Aquesta idea no va estar exempta de polèmica donada la situació de desacord que va sorgir entre el Patronat Municipal de Cultura i el grup d'artistes promotors de la iniciativa. Després de diverses reunions es va arribar a un acord entre ambdues parts.

El Fons d' Art, que resultaria de la cessió per part dels artistes de la ciutat d'algun dels seus quadres es també patrimoni de Mataró, i permetria a les actuals i futures generacions tenir una referència de la personalitat pictòrica o artística de cada un d'aquells. I entenem que el fons ha d' estar constituït per obres de TOTS els artistes de Mataró, sense cap discriminació, ni per part de la crítica ni per part de l' Ajuntament.

PREGUNTA

  1. En quina situació es troba el Fons d'Art Local?
  2. Pot confirmar el Govern Municipal si la selecció d'obres del Fons d'Art seran escollides de forma discriminatòria per algú?
  3. Si és així, perquè s'ha decidir fer així i quins són els criteris sota els quals es farà la tria?"
  4. El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, diu que tal com va anticipar als grups municipals en la Junta de Portaveus, hi ha convocada una reunió de ja fa dies per al proper dilluns 5 de març a les 18:00 amb els artistes, a fi de poder tirar endavant el plec de condicions.

    En resposta a les preguntes de CiU, dir que el procediment legal que s'ha establert consisteix a parlar amb cadascun dels artistes i en el marc de la legislació vigent, negociar les condicions de cessió de l'obra. Tanmateix, en aquests moments encara no s'han començat a rebre les obres dels artistes, perquè la reunió és dilluns vinent. L'exposició està prevista a Can Palauet entre el 5 d'octubre i 26 de novembre de 2007.

    En resposta a les preguntes del PP, repetir que la situació està pendent de debat en l'esmentada reunió. La posició del Govern municipal pel que fa a la forma de la selecció és que aquesta sigui realitzada de mutu acord entre l'artista i l'Ajuntament atenent criteris de qualitat, singularitat, representativitat de l'artista en el procés de la seva pròpia obra i en el context de l'actual Fons d'Art Municipal. S'ha decidit fer així d'acord amb els resultats de les negociacions amb els representants dels artistes, que encara no estan acabades.

    La senyora Maria José Recoder recorda que la reunió convocada per al 5 de març s'hauria d'haver produït ja el 21 de febrer €tot i que semblava que no anava massa bé com a data€ i, de fet, les negociacions s'haurien d'haver tancat al setembre de 2006. Per tant, tot plegat porta un retard de 5 mesos.

    D'altra banda, si el procediment per a la cessió consisteix a parlar amb cadascun dels artistes €cal recordar que n'hi ha uns 90 que havien expressat la seva voluntat de cedir€ i tenint en compte que l'exposició es preveu per als mesos d'octubre-novembre, eleccions municipals enmig, sembla que el procés es torba molt endarrerit.

    La Sra. Recoder lamenta molt aquesta situació, perquè es tracta d'una iniciativa sorgida de la societat civil, dels artistes mataronins que han decidit cedir les seves obres més significatives, etc. És un tema que no es pot desaprofitar i, malauradament, el president del Patronat Municipal de Cultural s'hi ha repenjat de nou, mostrant una certa manca d'interès en què tirés endavant i, fins i tot, posant pals a les rodes.

    La Sra. Recoder espera que la reunió del 5 de març sigui definitiva, perquè realment la iniciativa pugui tirar endavant.

    El senyor Carlos Súnico expressa que és un tema obert que potser caldrà que resolem nosaltres.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 28 i 33 per venir referits a temàtiques coincidents.

    28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RETIRADA DEL SERVEI NOCTURN D'ATENCIÓ AL PÚBLIC DE LA COMISSARIA DE LA POLICIA LOCAL.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "El grup municipal de Convergència i Unió s'ha vist sorprès per la retirada del servei nocturn d'atenció al públic de la comissaria de la policia local de la nostra ciutat. Aquest servei es prestava de les 10 hores de la nit a les 6 hores de la matinada.

    La sorpresa de CiU ve provocada per diferents raons: en primer lloc pel tractament públic en els mitjans de comunicació, que palesa una certa indiscreció, indiscreció que cau en allò que es criticava des del Govern i que es volia impedir, en referència a dades internes publicades o airejades per un altre grup municipal.

    En segon lloc, pel fet que la retirada d'un servei com aquest no deixa de ser una mala notícia, malgrat s'expliqui que continuarà realitzant-se, però obligant a qui vol fer una denúncia a esperar a que arribin els agents que estan patrullant. Què passarà quan les patrulles estiguin realitzant algun servei concret i es demorin en excés ?.

    En tercer lloc, perquè la retirada del servei demostra allò que es va voler negar, quant els agents de la policia local ho explicaven en el manifest que van fer públic fa dos mesos: la mancança d'efectius per a patrullar de nit a la ciutat.

    En quart lloc, perquè es demostra que cal una certa reorganització interna, que possiblement pugui afectar altres serveis de la Policia local.

    D'altra banda, les explicacions del Conseller delegat de Via pública als mitjans de comunicació, obren una sèrie de incògnites que cal aclarir. És per això que el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

    PREGUNTA

    Primer.- Si es coneixia que el nivell d'activitat del servei nocturn d'atenció al públic era mínim, perquè no es va plantejar abans la seva supressió ?.

    Segon.- No és possible que altres agents presents a comissaria en horari nocturn, puguin realitzar els atestats, per tal d'evitar els temps d'espera ?.

    Tercer.- Es considera òptima la solució presa, de cara al servei que el ciutadà es mereix?

    Quarta.- Es considera suficient el nombre d'efectius en el torn de nit, amb la incorporació dels dos agents provinents del servei nocturn d'atenció al públic ?

    Cinquè.- El Pla estratègic de la Policia local i el PAM/07 parla de la incorporació de nous efectius a la Policia local. Quin serà el destí d'aquests agents dins de l'any 2007 ?

    Es considera suficient el número d'agents que any darrera any s'incorporaran fins el 2011, tenint en compte que els Mossos d'Esquadra destinats a Mataró ja han declarat que no farien més hores extres, volent així evidenciar la mancança d'efectius en el territori ?"

    33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RENÚNCIA D'AGENTS A FORMAR PART DE LA UAC EN EL TORN DE NIT.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "En el ple del mes de gener aquest Grup Municipal va presentar una iniciativa en la que denunciava que els agents de la UAC havien estat destinats a partir de desembre a funcions de patrulla al carrer lo qual, a la pràctica, aquest servei quedaria desmantellat o, com a mínim, seria prestat de forma menys eficaç de cara als ciutadans/es.

    Aquest canvi organitzatiu obeeix al nostre entendre a la manca d'efectius suficients que té la Policia Local a la franja horària nocturna per funcions de seguretat, cosa que aquest Grup Municipal ha vingut denunciant reiteradament.

    Els agents que formen part de la UAC desenvolupen una feina que requereix formació i especialització per la qual han estat preparats. Tot i l' evident necessitat de destinar més agents a tasques de seguretat durant la nit no té massa sentit destinar a aquesta funció a uns agents que han estat preparats per fer altres funcions com són la tramitació d'atestats o denúncies de tipus penal, sobretot perquè a més deixem de prestar als ciutadans un servei necessari de la forma adequada.

    És per tot això que ara els agents de la UAC en el torn de nit han demanat per escrit la renúncia a formar part d'aquesta unitat. Precisament denunciant la situació actual en què a més de la responsabilitat de formar part de la UAC han de prestar un servei de patrulla.

    Per altra banda, l' Ajuntament ha contractat a una sèrie d'agents alguns d'ells en pràctiques i altres com interins sense tenir la formació adequada.

    PREGUNTA

    1. Què pensa fer el Govern Municipal i en concret, el Conseller Delegat de Via Pública en referència a l'escrit presentat pels agents que formen part de la UAC en el torn de nit?
    2. Quina és l'opinió del Govern Municipal en referència a la contractació dels policies en pràctiques i interins que desenvolupen funcions de policia al carrer sense la formació ni l'experiència necessària?"

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, avança que farà les respostes a les preguntes presentades, per escrit.

    Respecte a la pregunta presentada per CiU, el Sr. Mojedano ja ho deia: se'n va parlar fa dos mesos aquí i, per tant, així consta en l'acta. Per part del Govern la posició estava clara; no hi ha cap voluntat d'amagar res.

    En primer lloc, abans de respondre, cal dir que no s'ha desmantellat cap servei d'atenció a l'usuari de nit. Està obert les 14 hores el servei de denúncies o UAC. És més, està més viu que mai. L'any 2002 només hi havia un lloc obert per denunciar les 24 h, que era la Policia Local de Mataró, mentre que ara hi ha 8 locutoris al servei dels ciutadans, tant per part de la Policia com dels Mossos d'Esquadra.

    En segon lloc, val la pena recordar que estem en un context de més efectius al carrer que mai.

    En resposta a les preguntes de CiU, el Sr. Bassas explica que l'actual reorganització a què s'ha fet menció és un ordre de servei que senzillament indica que quan passa massa estona sense que la Unitat faci denúncies, aquesta es dediqui a patrullar. És a dir, optimitzem els recursos. Aquesta mesura residual, de fet, només s'ha utilitzat en un 10% del temps i les tasques són desenvolupades perfectament pels agents adscrits, perquè tenen la capacitació adequada.

    El Govern creu que aquesta mesura és òptima perquè aquesta circumstància no minva el servei d'atenció al ciutadà. Per aquesta raó, no es pot afirmar que els 2 agents d'aquesta unitat s'hagin incorporat al servei ordinari. A més, el ciutadà no ha d'esperar més que abans, perquè les patrulles estan arribant allà on se'ls reclama amb només 4 minuts, dins dels 7 que tenen de marge.

    En resposta a la cinquena pregunta de CiU, el Sr. Bassas explica que ja s'han incorporat els primers efectius: dos agents a la patrulla del torn de tarda, 2 al torn de nit, 1 operador a la sala de torns i 2 agents de reforç a la Policia de Barri. L'objectiu és arribar al final d'aquest pla amb una ràtio d'1,5 agents per cada 1.000 habitants.

    Pel que fa als increments d'agents de Mossos d'Esquadra, el Govern municipal també creu que són suficients.

    En relació amb la primera pregunta del PP, val a dir que la petició de canvi de servei serà tinguda en compte pels comandaments de la Policia Local, de la mateixa manera que es tenen en compte totes les peticions de canvi de torn de l'activitat que sigui.

    Quant als agents interins i en pràctiques, cal recordar a qui ho ignori que les dues situacions estan perfectament previstes a la llei de Policies Locals, a banda del fet que no és el mateix. És a dir, els agents en pràctiques són funcionaris que es troben en un procés de selecció establert per la llei i que obliga a aprovar un concurs d'oposició, realitzar un curs de 9 mesos de formació i un període en pràctiques. Justament avui han pres possessió els agents que estaven en pràctiques i, per tant, ja no n'hi ha cap en aquests moments. Per tant, no es pot posar en dubte la capacitat d'aquests agents. En canvi, els interins, que conformen un nombre molt reduït són justament contractats per cobrir les baixes mentre es convoquen els processos selectius oportuns, també sota formació bàsica que reben per part dels comandaments de la Policia Local.

    El Sr. Bassas tanmateix recorda que el percentatge de delictes, després de l'aplicació d'aquesta norma, entre les 2 i les 6 de la matinada, en el període de gener a febrer del 2007, ha baixat respecte el mateix període de l'any anterior, entre un 0,3% a les 4 de la matinada i un 1,6% a les 5 de la matinada. Per tant, la seguretat ha augmentat.

    El senyor Josep Lluís Martí recorda al Sr. Bassas que d'entrada li ha parlat de remodelació i reorganització, i ha reconegut que s'havien produït fets i declaracions. Precisament les darreres van ser fetes pels agents del torn de nit, els qui diuen que no volen fer el servei. Per tant, en la part introductòria, no s'ha parlat de desmantellament en cap moment; sembla que la resposta rebuda hagi estat pensada prèviament, sense tenir en compte la introducció a les preguntes realitzades.

    És cert que hi ha més efectius que mai al carrer però CiU dubta del motiu que fa que així sigui. Però també és veritat que les queixes dels policies d'ara fa dos mesos, fan pensar que hi ha un problema d'organització que s'hauria de resoldre i hi ha un cert marge per fer-ho.

    Aleshores, el Sr. Bassas va acusar CiU de polititzar un tema de manera irresponsable, cosa que va molestar molt el grup. Potser tot plegat ha sorgit arran dels resultats de la memòria de Via Pública 2006 en què es parla d'uns índexs de delinqüència a la via pública que es redueixen només en un 0,5%. A banda del fet, que no es diu mai, que els robatoris a establiments han pujat en un 20% i els robatoris a interiors de vehicles, un 19,3%. És a dir, aquells delictes que més creen inseguretat psicològica als ciutadans i que més efectius requereixen al carrer són els que han incrementat. CiU creu que l'augment d'efectius al carrer i el trasllat dels policies de la UAC al torn de nit ve motivada perquè el Govern ha detectat aquests problemes. Cal tractar les dades tal com són i reorganitzar allò que sembla que no ho està tant.

    El senyor Paulí Mojedano reconeix que el Sr. Martí ha llegit gairebé el comunicat que el PP acaba de treure a la premsa, on es denuncia que els delictes que poden causar més alarma en la ciutadania són els que han crescut. En tot cas, no val la pena entrar en el ball de xifres; el PP no les vol posar en dubte. Allò que sí que es pot posar en dubte, però, és la competència del Sr. Bassas al capdavant de la Policia Local. L'obligació més important que té el responsable de Seguretat de la ciutat no és mostrar-se satisfet perquè les xifres vagin bé, sinó saber preveure; cosa que no fa. A més, això no només ho diu el PP sinó també 100 dels 140 policies que hi ha a Mataró. La realitat confirma dia rere dia que les denúncies del PP en aquest sentit són certes i fundades, davant la manca de raó del Sr. Bassas.

    Allò que és evident és que la UAC té una feina molt especialitzada, que a més no permet preveure quan es necessitarà. Si els agents destinats a la mateixa estan patrullant en torn de nit o resolent qualsevol incidència nocturna, qui queda al front de la UAC quan un ciutadà la requereixi? Per tant, això confirma que s'està donant un servei de mala qualitat al ciutadà. Ja ha passat que s'ha hagut de dir a algú que tornés l'endemà per tramitar la denúncia, perquè no hi havia ningú a la UAC. Els agents han presentat un escrit perquè, precisament per responsabilitat, són conscients que el servei que estan prestant no té la qualitat que es requereix.

    Pel que fa als policies interins, cal recordar que la llei de Policies Locals recull la figura del policia interí però és per a casos especials. Per exemple, un municipi turístic que en determinats moments de l'any necessiti contractar aquests policies de manera interina; però aquest no és el cas de Mataró. A més, la llei indica que han de tenir un curs de 20 hores lectives en una acadèmia de policia, que tampoc no és el cas. Per tant, no s'està fent allò que la llei requereix.

    Finalment, el Sr. Mojedano, qui diu que ha estat qualificat d'ignorant pel Sr. Bassas, passa a llegir una notícia del diari El Punt que recull: "El regidor explica que a partir d'ara serà el caporal de sala qui alertarà els agents que patrullen per la ciutat, perquè tornin a la comissaria per fer els atestats i atendre les consultes". La pregunta és, hi ha caporal de sala a la nit? Oi que no n'hi ha?

    El senyor Ramon Bassas respon que sí; hi ha un cap de servei o cap de torn. Referint-se al PP, el Sr. Bassas diu que el grup utilitza contínuament la confusió i la mentida. En aquest ple, i està recollit a l'acta, el PP va donar unes xifres sobre el torn de nit que són mentida. A més, utilitza l'estratègia de la confusió, com barrejar agents interins, contractats en circumstàncies especials, amb agents en pràctiques. El PP dóna unes dades que, un cop es verifiquen en comissió informativa €allò on cal donar a conèixer dades sensibles sobre seguretat ciutadana€, queden desmentides.

    El Sr. Mojedano, per tant, menteix de manera reiterada, cosa que ja no sorprèn el Sr. Bassas, qui li recomana que utilitzi els llibres d'autoajuda que recomana als altres.

    Pel que fa a la intervenció del Sr. Martí, el Sr. Bassas reconeix que a nivell de delictes les dades són les que són, publicades a la memòria de la Via Pública. És cert, per exemple, que els robatoris als interiors dels vehicles han augmentat però estem parlant realment d'11 delictes més d'un total de 3.000 que es produeixen cada any.

    En tot cas, l'objectiu en el PAM era mantenir els nivells de seguretat ciutadana, en dos grans eixos: delictes i accidents. Els delictes han baixat en un 10% i els accidents, en un 24% al llarg d'aquest mandat.

    En relació amb la falta de previsió, val a dir que des de Seguretat Ciutadana no només s'han previst planificacions al pla estratègic de la Policia Local, sinó que s'han establert compromisos concrets amb quanties que s'estan complint.

    El senyor Josep Lluís Martí respon al Sr. Bassas que allò que no pot ser és que quan li interessi utilitzi números absoluts o, sinó, percentatges. Cal respectar un criteri únic: l'increment del tipus de delictes esmentats és d'un 20%.

    En segon lloc, el Sr. Bassas, en el ple passat, va acusar CiU i determinats polítics de l'oposició d'indiscreció. Ara bé, com qualifica la indiscreció que ell ha tingut fent unes declaracions al diari El Punt on es parlava de serveis interns, de personal, etc.? No s'hi val a donar lliçons de responsabilitat, i després fer un article com el que s'ha publicat.

    El senyor Paulí Mojedano creu que el Sr. Bassas ha superat els límits de la correcció, sense arguments. Afirma que ell no confon res, perquè la veritat és que no hi ha caporal de sala, tal com el mateix Sr. Bassas ha expressat. I el cap de torn, que normalment és el sergent, està al carrer. Qui falta a la veritat no és, per tant, el PP, sinó el conseller delegat.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, lamenta profundament aquest debat, en els termes que s'ha produït. Prega que entre les parts s'aclareixin a les comissions informatives i que s'hi proporcionin les dades que tothom té dret a tenir i veure, a fi que puguin ser analitzades. Fer un espectacle sobre la seguretat és patètic i lamentable.

    Fa uns anys, amb tots els problemes que hi havia per la manca de policies, entre d'altres, el grup del PP callava sistemàticament, tal com demostra una carta de la Sra. Delegada del Govern, en què deia al Sr. Mas, quan li demanava patrullatge específic per a una determinada zona de la ciutat en una situació molt complicada, que "ja se sap que amb el tema de la immigració hem de tenir tots molta paciència i tranquil·litat".

    El Sr. Alcalde reitera que tothom parli i s'expressi en el si de les comissions informatives i al Consell de Seguretat.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el seu acord amb què els temes de seguretat són sensibles, però no pot estar d'acord amb què el debat sobrepassi el to de la correcció. El Sr. Bassas ha estat desencertat.

    D'altra banda, es mostra disconforme amb el fet que el Sr. Alcalde, d'una banda, hagi lamentat els termes en què s'ha produït el debat i, a continuació, hagi dit que el PP callava contínuament quan els problemes de seguretat eren realment importants. Requereix al Sr. Alcalde que retiri les paraules d'al·lusió al PP, perquè aquest grup, per defensar Mataró, s'ha barallat amb qui ha calgut.

    El senyor Alcalde no té cap inconvenient en retirar les seves paraules si això ha de rebaixar el to del debat, però assegura que no ha dit cap mentida. Reitera la importància de no convertir en un espectacle cada debat sobre seguretat i de fer-ho en les comissions informatives, cosa que no és el mateix que voler amagar res a la ciutadania.

    El senyor David Rovira accepta les disculpes del Sr. Alcalde i aclareix que aquest grup municipal es pot equivocar o no per desconeixement, però mai no ha dit cap mentida.

    29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL·LACIÓ D'UN CENTRE DE CREACIÓ ESCÈNICA A CAN GASSOL.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que el Govern Municipal vol instal·lar un centre de creació escènica a l'antiga fàbrica de Can Gassol. El nostre Grup ha mostrat en diverses ocasions la seva preocupació per l'estat de la cultura a la ciutat i qualsevol iniciativa que estigui adreçada a promoure la mateixa ens sembla molt positiva. Amb el que no podem estar d'acord és amb les maneres que utilitza el Govern Municipal.

    Aquesta iniciativa ha estat presentada per l' Equip de Govern en una exposició sense que prèviament hagi passat per la comissió política que es va constituir per tractar el Pla d' Equipaments Culturals, que per cert no es reuneix des de principis de mandat.

    PREGUNTA

    1. Quin cost ha tingut l'exposició El Pla d' Equipaments Culturals de Mataró?
    2. Per què s'ha presentat aquest projecte de Can Gassol en una exposició i en canvi no s'ha debatut en el si de la Comissió del Pla d'Equipaments Culturals tal i com s'ha fet amb altres equipaments? "

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, respon que el cost de l'exposició ha estat de 24.000 €. El projecte d'instauració del Centre de Creació Escènica surt a la revisió del projecte de l'Aula de Teatre, presentat al Patronat Municipal de Cultura fa gairebé dos anys i també en l'espai de redacció del mapa d'arts escèniques a Mataró, presentat fa uns 6 o 7 mesos, aproximadament.

    El projecte es va presentar al Govern i al Consell Plenari del PMC en el marc del pla de gestió del Pla d'Equipaments Culturals. En aquest moment, no existeix cap comissió de Pla d'Equipaments Culturals, donat que la manca de consens es va donar a principis de mandat, cosa que no va permetre més reunions d'aquesta comissió.

    El senyor Paulí Mojedano retreu al Sr. Graupera que és massa poc persistent, fet que no sorprèn si es té en compte que pocs grans projectes de ciutat tiren endavant. Si no hi havia consens en un principi, el seu deure era haver persistit en la recerca d'aquest.

    El senyor Jaume Graupera expressa que la recerca de l'acord ha estat sempre l'ànim de treball del PMC, el qual ha acceptat, per exemple, propostes presentades per l'oposició a fi de millorar-ne el funcionament.

    30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL·LACIÓ DE LA LOCOMOTORA COMERCIAL A MATARÓ.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

    "Ja fa molt de temps que tots els mataronins/es sentim parlar de l'arribada d'un important centre comercial a la ciutat. En aquest sentit, el Govern Municipal ha batejat aquest centre com a locomotora comercial donat que la seva arribada a de representar, a priori, una gran empenta al comerç del centre de la ciutat.

    Ben és cert que l'arribada de la denominada locomotora s'està fent esperar molt i que s'ha trigat en decidir on s'instal·larà finalment. I a dia d'avui tampoc resta del tot clar quin centre comercial ocuparà aquest espai.

    Des del Grup Municipal del PPC volem que l'arribada d'aquesta locomotora representi una gran passa endavant pel comerç de la nostra ciutat i que el centre comercial que s'instal·li sigui del primer ordre, com es mereix Mataró.

    PREC

    1. El Govern Municipal farà totes les gestions necessàries perquè la denominada locomotora comercial sigui una marca potent i de primer ordre."

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença recordant que les bases del concurs són les que són. Aquestes permeten que s'hi presentin candidats de tot ordre i, en tot cas, l'adjudicació del concurs es farà en funció d'allò que diu el plec de condicions. Això sí, el plec de condicions requereix que el projecte sigui de primera, perquè és cert que la ciutat i els mataronins som de primera.

    El senyor David Rovira ja entén que cal respectar les bases del concurs, però, sense entrar en el debat tècnic, expressa que aquestes permeten moltes interpretacions i lectures. Demana que se li aclareixi si el prec és acceptat o rebutjat.

    El senyor Alcalde contesta que ni el rebutja ni l'accepta. Les bases indiquen que els possibles candidats són totes les empreses estatals i europees que s'hi vulguin presentar. En tot cas, els barems també són clars, així com qui hi tindrà l'última paraula. A partir d'aquí, no hi ha res més a dir.

    El Sr. Alcalde, però, comparteix l'interès del Sr. Rovira en què a Mataró s'instal·li el millor operador possible. En aquest sentit, sí que comparteix el prec presentat.

    31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'OCUPACIÓ D'UNA VIVENDA AL CARRER ARGÜELLES.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "A finals del mes de gener, un habitatge del C/Argüelles va ser ocupat per grup de joves antisistema. A hores d'ara, la casa segueix ocupada tot i que el propietari ha posat les pertinents denúncia davant les autoritats competents. El procés judicial és lent i el tema es troba en punt mort.

    Alhora, els veïns han donat a conèixer a l' Ajuntament les seves queixes pel constant enrenou i xivarri que surt de la casa des de que està ocupada. Segons ha pogut saber aquest Grup Municipal, els veïns no han rebut cap resposta per part del Govern Municipal.

    Des del Grup Popular creiem que contra aquest tipus d'actuacions l'Ajuntament ha d'actuar de manera contundent.

    PREGUNTA

    1. Quines actuacions ha fet o pensa fer el Govern Municipal en referència a la casa ocupada del C/ Argüelles?"
    2. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, creu que aquesta pregunta ja va ser resposta a l'anterior ple o l'altre.

      Des del primer moment, tant la Policia Local com els Mossos d'Esquadra van acudir en pocs minuts al lloc on presumptament s'estava produint aquest delicte d'usurpació. En primer lloc, es va informar el propietari sobre els seus drets, és a dir, sobre la possibilitat de presentar denúncia, cosa que va fer més tard. En segon lloc, se'l va instar al desallotjament davant del jutge, cosa que aquest no va fer €estava en el seu dret€ tot dificultant, és clar, la convivència amb els veïns. Respecte a la identificació dels autors, s'hi treballa però, mentrestant, l'actuació policial es veu limitada.

      Des d'aleshores, la Policia Local no ha rebut cap trucada de cap veí respecte a queixes o tractes incívics per part de les persones que ocupen aquest habitatge.

      El Sr. Bassas explica, de manera discreta, que ha rebut la trucada d'un veí a fi d'acordar les possibles actuacions en cas que es produïssin molèsties. Arran d'això, hi ha hagut una entrevista amb la Policia de Barri per saber si els veïns es queixaven del comportament d'aquests ocupants. De moment, sembla que tot està tranquil, però, els Mossos i la Policia Local n'estan fent el seguiment. Qualsevol falta o delicte que s'hi produeixi serà denunciat i penalitzat.

      Fruit d'aquest seguiment, s'ha aixecat acta de dos fets: la publicitat no autoritzada i la realització no autoritzada d'obres menors a l'habitatge, que s'estan instruint per part dels serveis corresponents. També s'espera que el jutge en permeti el desallotjament, si no es desocupa abans.

      El senyor José Manuel López agraeix les dades noves aportades respecte a la pregunta de CiU en l'anterior ple. Espera que en aquesta ocasió no es perdi la trucada d'algun veí que denuncia un fet.

      El senyor Ramon Bassas no té perquè dubtar que els agents que estan al servei del telèfon 24 hores no siguin professionals i, per tant, puguin atendre les trucades.

      El senyor José Manuel López no dubta pas de la professionalitat dels agents.

      32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SUPRESSIÓ DELS CONCERTS FAMILIARS.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "La programació cultural de la ciutat de Mataró del 2007 ha eliminat els concerts Familiars que es feien al Teatre Monumental els diumenges al matí i que servien per a educar els infants en els diferents estils musicals, ja que també es feien tallers i xerrades. Sobta que s'hagi pres aquesta determinació, quan des de l'inici d'aquesta legislatura, des del Patronat Municipal de Cultura s'ha insistit molt en l'educació i captació de nous públics joves, com a manera de consolidar una massa crítica interessada per les manifestacions culturals. I més també perquè els concerts gaudien de molta assistència de públic, format majoritàriament per famílies amb nens.

      Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA

      :

      • Quines són les raons per haver suprimit de la programació, els concerts familiars?
      • Quin fou el cost econòmic l'any 2006 dels Concerts Familiars?
      • Quina quantitat d'espectadors aplegaren aquests concerts?
      • Es pensa suplir aquesta mancança amb algun altra tipus d'actes del mateix estil?"

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, aclareix, en primer lloc, que no s'han suprimit els concerts, sinó que senzillament no s'han programat durant el primer trimestre de l'any, que era quan es feien habitualment. El motiu d'aquesta decisió és que el tancament del teatre en els darrers mesos del 2006 va generar una pressió sobre els treballadors del teatre que recomanava deixar aquest període més tranquil.

      En resposta a l'última pregunta, el Sr. Graupera explica que la idea precisament és programar els concerts familiars per a l'últim trimestre del 2007, en vistes a poder donar-hi continuïtat si és que és el cas; donat l'èxit d'acollida que han tingut.

      En resposta a la segona pregunta, la despesa de l'any 2006 va ser de 26.492,72 € i la quantitat d'espectadors, de 2.675 al llarg de 6 concerts, repartits entre el 12 de febrer amb Nora i el Jazz, 452 espectadors; el 12 de març amb Blum Blush Crash, 318 espectadors; el 2 d'abril amb Pere i el llop; 510; el 14 de maig amb Els colors del metall, 281 i el 28 de maig amb les dues actuacions €en el cicle de concerts familiars 550 i 564, respectivament.

      Pel que fa a les activitats complementàries, a la xerrada del dia 11 de febrer La música, millor des de ben petits, amb l'assistència de 32 persones. Als tallers familiars Anem a concert, que es programaven per grups de dos i dos cada dia abans de cada concert, quedava llista d'espera en cada activitat. És a dir, el dia 12 de febrer van haver-hi 28 i 26 infants per grup, i 34 i 28 adults, amb una llista d'espera de 12 infants. El dia 12 de març hi van anar 29 i 26 infants, i 29 i 24 adults, amb una llista d'espera de 4 infants. El dia 2 d'abril hi van haver 24 i 24 infants, i 26 i 25 adults, amb una llista d'espera de 6 infants. I el 14 de maig hi van anar 26 i 26 infants, i 30 i 28 adults, amb una llista de 10 infants. Val a dir també que es va trobar la manera que alguna d'aquestes persones en llista d'espera també hi acabés participant.

      La senyora Maria José Recoder declara que més al seu favor. Les xifres d'assistència són bones, la mitjana de persones que han assistit als concerts l'any 2006 és de 445, i, per tant, el que costa d'entendre, malgrat la pressió que pugui tenir el Monumental, és que no s'hagin programat com s'esperava. La Sra. Recoder suposa que serà el proper regidor de Cultura qui s'encarregarà doncs de programar aquests concerts per a l'últim trimestre del 2007.

      El senyor Jaume Graupera recorda que totes les gestions, perquè els concerts es facin a finals d'any, comporten mesos de treball. No es tracta d'una qüestió que s'improvisi i, per tant, tot quedarà lligat gràcies a la tasca dels tècnics del PMC.

      La senyora Maria José Recoder dubta que les coses es programin com cal. Les gestions es diuen que es faran però a l'hora de la veritat, les coses no estan ben lligades; com ja hem vist amb altres exemples.

      33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RENÚNCIA D'AGENTS A FORMAR PART DE LA UAC EN EL TORN DE NIT.

      Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 28 de l'ordre del dia.

      34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA GESTIÓ D'EQUIPAMENTS CÍVICS DE TITULARITAT DE LA GENERALITAT A LA NOSTRA CIUTAT.

      El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "El Govern de la Generalitat ha decidit tirar-se enrera en la descentralitzacio en el territori de la gestió dels equipaments cívics de la que n'és el titular. En l'anterior govern, la Conselleria de Benestar, tot i que era una de les clàusules del pacte del Tinell. no es va destacar alhora de treballar per aquesta descentralització.

      En l'etapa actual, la decisió del govern de la Generalitat de Catalunya de derogar l'acord que obria la porta a la cogestió amb els ajuntaments d'equipaments cívics de la Generalitat ha portat un evident malestar que ha provocat que, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Sr. Manel Bustos donés per trencada la confiança entre els Ajuntaments i la Generalitat.

      Un dels equipaments afectats pel decret que revoca el traspàs de competències de centres cívics i oficines de la Generalitat als Ajuntaments és el Casal de la Gent Gran Jaume Terrades, que no podrà ser municipal, tal i com havia demanat l'Ajuntament de Mataró.


      A banda del Casal de la Gent Gran Jaume Terrades, a Mataró, la Generalitat també disposa d'una Oficina d'Atenció Ciutadana al carrer Vitòria, de la qual l'ajuntament encara no havia demanat el traspàs.

      Davant d'aquest situació, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

      PREGUNTES:

      Primer.-

      Quina opinió sobre el traspàs de la gestió d'aquests equipaments de titulariat de la Generalitat té el Govern Municipal? Aquesta opinió, es compartida per tots els grups que formen el govern en l'actualitat?

      Segon.-

      Pensa, el Govern Municipal, emprendre alguna acció per manifestar el seu posicionament pel fet que el Govern de la Generalitat hagi derogat el primer acord, que permetia la gestió municipal d'alguns equipaments de la seva titularitat?"

      El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, comença fent una matisació sobre les declaracions del Sr. Bustos. Allò que ell va dir, segons li ha arribat, és que ell donava per trencada la confiança entre els ajuntaments, en aquest tema en concret.

      L'Ajuntament de Mataró i l'Alcalde el que han fet ha sigut reclamar el compliment d'un acord votat per unanimitat el dia 4 de desembre, en què s'acceptava la cessió de la gestió del Casal d'Avis Jaume Terrades. Des de la Generalitat, d'alguna manera, s'ha posat en qüestió això mateix, després de discutir-ho durant una llarga reunió entre el president de la Federació de Municipis i el conseller Puigcercós per arribar a un acord de cogestió. Per tant, ara s'està a l'espera de què se'ns expliqui l'esmentat acord de cogestió.

      En tot cas, si hi ha la voluntat que el casal Jaume Terrades passi a formar part de la xarxa de casals d'avis única, així serà. L'Ajuntament, doncs, el que farà és participar en el debat de com ha de ser aquest model de cogestió i xarxa única: si interessa a la ciutat, s'hi estarà d'acord; si no és així, es continuarà discutint.

      L'important és que els centres funcionin correctament.

      El senyor Garcia Caurin vol saber si tots els grups municipals del Govern estan d'acord o no en aquesta qüestió.

      El Sr. Alcalde confirma que en aquest punt hi ha discrepàncies polítiques de fons entre els grups governants sobre com ha de ser aquesta xarxa però sí que s'està cercant l'acord.

      35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SELECCIÓ D'OBRES DEL FONS D'ART LOCAL DE CA L'ARENAS.

      Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 27 de l'ordre del dia.

      36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES ACTUACIONS REALITZADES PER L'AJUNTAMENT EN CASOS D'AMUNTEGAMENT.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple municipal.

      37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS COMPROMISOS ADQUIRITS ENTRE L'AJUNTAMENT I EL CE MATARÓ.

      Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l'ordre del dia.

      I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.