Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/12/2007

Escoltar

13/12/2007

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Muncipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

10059/2007 de 10 de desembre

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 13 de desembre de 2007.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 13 de desembre de 2007,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent                                              

ORDRE DEL DIA

1         Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions extraordinària de 30 d'octubre de 2007 i ordinària de 8 de novembre de 2007

 

2         DESPATX  OFICIAL

           DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya per donar suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona com a capital europea de la Cultura 2016.      

4         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya pel dret a decidir.

5         Proposta de Declaració Institucional presenten els grups municipals de Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió, Partit Popular de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya de condemna a l'atemptat contra dos guàrdies civils a Capbreton.

6         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular relativa a l'atemptat d'ETA a Capbreton (Occitània).

7         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la compatibilització de la presència de turistes en les embarcacions pesqueres durant la seva jornada de treball.

8         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a les compensacions globals promeses pel President del Govern de l'Estat als afectats pel tall de rodalies.

9         Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals amb motiu del Dia Internacional contra la violència vers les dones

10        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la limitació de velocitat a les ciutats de l'entorn de Barcelona.

11        Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de Convergència i Unió,  Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya i  Candidatura d'Unitat Popular contra el tancament de TV3 al País Valencià.

12        Proposta  de Declaració Institucional de tots els grups municipals en defensa de la salut dels ciutadans europeus.

           ALCALDIA

13        Nomenament vocals del Patronat de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.

14        Designació de patrons de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana.

15        Canvi representant del grup municipal Partit Popular de Catalunya en l'entitat pública empresarial EPE Mataró Audiovisual.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

16        Modificació bases d'execució 2007 per incorporació subvenció nominativa proposada pel Patronat Municipal de Cultura.

17        Modificació bases d'execució del pressupost 2007

18        Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació dues operacions de crèdit: una d'import 916.483,00 euros per al finançament de la construcció de 12 habitatges de protecció oficial al C/ Núñez de Balboa,12; i una altre d'import 1.554.403,00 euros per al finançament de la construcció d'un local i 48 places d'aparcament al mateix C/ Núñez de Balboa,12.

19        Constitució d'un usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, en relació als pisos 1r D i 4t C, de l'escala A, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró

-Servei de Secretaria General-

20        Acceptar la donació gratuïta efectuada per la família Tuñí i Vancells a favor de l'Ajuntament de Mataró dels fons documentals corresponents als segles XVII al XIX de les famílies Llauder i Tuñí.

-Servei d'Ingressos-

21        Aprovació Tarifes "El Sorrall"

22        Aprovació preu públic Servei Conciliació Familiar "Minuts Menuts"

-Servei de Recursos Humans-

23        Declaració de segona activitat concurrent amb el lloc de treball principal.

-Servei de Compres i Contractacions-

24        Prorrogar el contracte de concessió de l'us privatiu de l'immoble de la Peixateria, situat al núm. 50 del C/ Barcelona, de Mataró, adjudicat a la Fundació Privada Grup Tercer Mon-Mataró, per un termini de cinc anys addicionals, a comptar des del 23/12/2007 al 22/12/2012.

25        Prorrogar el contracte de concessió de l'ús privatiu domini públic per a la construcció i explotació d'un centre d'exàmens per a l'obtenció del carnet de conduir, adjudicat a Autoescuelas de Mataró y Comarca, SA per, com a màxim, un termini d'un any addicional, fins el 20/01/2009.

26        Modificació del contracte de concessió del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, adjudicat a l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, en el sentit d'incloure el servei de recollida de les fraccions de selectiva de paper-cartró, envasos lleugers i vidre procedents dels residus de domiciliària i de paper-cartró de la comercial, i dels serveis de recollida de desbordaments i neteja de contenidors, així com el  canvi de contenidors del tipus iglú pels del tipus easy amb recollida robotitzada.

27        Modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del servei de transport urbà col·lectiu -Mataró Bus.

28        Modificació del plec de condicions del contracte de gestió del servei de transport urbà col·lectiu -Mataró Bus.

29        Aprovar el pressupost provisional per a l'exercici 2008 del servei de transport urbà col·lectiu -Mataró Bus.  

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

30        Aprovació inicial de la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró de 1999 "Obrador de gerrer a la Muralla de la Presó"

31        Aprovació definitiva de l'estudi de detall de regularització de la profunditat edificable de les finques del carrer Iluro 40-42-46 - c/Unió 27.

32        Aprovació definitiva de l'estudi de detall d'ordenació de volums de l'edifici administratiu del Cementiri de Les Valls.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

33        Ratificar el decret d'Alcaldia 9016/2007, de 31 d'octubre, d'acceptació de la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a les corporacions locals titulars de llars d'infants que no van rebre subvenció per la Resolució EDU/419/2007, per al curs 2006-2007. 

-Patronat Municipal de Cultura-

34        Nomenament del Sr. Josep Pena Sant com a director del Patronat Municipal de Cultura.

-Servei de Benestar Social-

35        Aprovació inicial de la modificació del estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran de Mataró.

CMI DE VIA PÚBLICA

36        Aprovació inicial de l'Ordenança de Via Pública. 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

37        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre ajuts a la rehabilitació d'edificis i habitatges.

38        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular per catalanitzar i substituir les plaques dels carrers que encara estan en castellà.

39        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè l'Ajuntament participi en la celebració del Mil.lenari de la Basílica de Santa Maria.

40        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència sobre la possible vinguda a la nostra ciutat del Museu d'Art Contemporani del publicista Lluís Bassat.

41        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per a la construcció d'un aparcament d'autocaravanes.

42        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè Mataró aculli un festival de la Rumba Catalana.

43        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular a favor del programari lliure i formats oberts al municipi de Mataró.   

PRECS I PREGUNTES

44        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la constitució del Consells Territorials dels Plans Integrals.

45        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre la prohibició feta al regidor de la CUP, d'entrar al primer pis de l'Ajuntament.

46        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el mapa escolar de la ciutat.

47        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal·lació de megafonia als autobusos i altres mesures d'integració per persones amb discapacitats.

48        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'Spotbus.

49        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el programa d'intercanvis amb les ciutats agermanades amb Mataró.

50        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la neteja de l'espai on s'ubiquen els contenidors de la brossa.

51        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les inundacions que pateix el conjunt de la comunitat de veïns del Portal del Mar.

52        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la nova il·luminació del carrer Jaume Isern i voltants.

53        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la descatalogació de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

54        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la Televisió Digital Terrestre al Maresme i la situació de TVM.

55        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les obres de millora de l'estadi municipal d'atletisme.

56        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts de la Llei de Dependència.

57        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la posada en marxa de tràmits interadministratius relacionats amb trànsit a la web municipal.

58        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre irregularitats comeses en la constitució del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola.

59        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a les instal.lacions del camp de futbol municipal de Carles Padrós.

60        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'execució del projecte de millora de l'estadi municipal d'atletisme.

61        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre l'antena de telefonia mòbil que l'operadora Xfera -Yoigo vol instal·lar al barri de Cirera.

62        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental.

63        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació actual de manca de pluges.

64        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la creació d'un Pla d'Igualtat d'Oportunitats en el sí de l'Ajuntament.

65        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre joguines infantils i el consum responsable.

66        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'ampliació del port i el futur marítim de Mataró.

67        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè es faci una campanya informativa sobre el nou Estatut del Treballador Autònom.

68        Pregunta i Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre els impediments que troben les persones de mobilitat reduïda per accedir al servei de transport públic de Mataró Bus.

69        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent als estudis universitaris a Mataró.

70        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el procés de debat i millora del funcionament dels Consell Municipals.

71        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l'estat de les instal·lacions del CEIP Josep M Peramàs.

72        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre el conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

73        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular referent a les irregularitats de dos policies municipals en arrencar cartells de solidaritat amb els joves jutjats per la crema de fotos del Rei d'Espanya.

74        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre regals nadalencs de les empreses municipals.

75        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la 4a. Edició dels cercles de comparació intermunicipal d'esports.

ACTA NÚM. 17/2007 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE DESEMBRE DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de desembre de dos mil set, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                       (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS                           TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                CONSELLER DELEGAT               (PSC)

IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER                 REGIDOR                                        (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID                                 REGIDORA                                      (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ             REGIDOR                                         (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA   REGIDOR                                                     (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D'ALCALDE               (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D'ALCALDE                      (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DE 30 D'OCTUBRE DE 2007 I ORDINÀRIA DE 8 DE NOVEMBRE DE 2007.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

2 -     DESPATX  OFICIAL

El Sr. Alcalde dóna compta d'una carta rebuda per part del Sr. Salvador Milà i Solsona, diputat del Parlament de Catalunya, en què li manifesta que farà totes les gestions que estiguin al seu abast, tant davant del departament de Política Territorial i Obres Públiques, com davant de l'operador de RENFE, perquè s'aconsegueixi el tren directe a l'aeroport. Uns dies després, la Sra. Consol Prados, també diputada del Parlament,  expressa també al Sr. Alcalde el seu interès i voluntat de dur a terme les gestions oportunes amb les institucions competents. En la carta es reconeix la importància del debat de les infraestructures a Catalunya i d'aquest trajecte com a eix fonamental, econòmic, de mobilitat i d'oportunitats, que connectaria les poblacions de la comarca amb Barcelona i l'aeroport. També cal destacar un acord de la Junta de Portaveus de la Diputació de Barcelona que diu a la part expositiva: "Per això acorda: primer, manifestar el suport de la Diputació de Barcelona a l'Ajuntament de Mataró oferint-li el recolzament tècnic necessari que permeti avaluar les possibilitats de restablir la línia directa de ferrocarril que uneix Mataró amb l'aeroport; i segon, enviar còpia d'aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, al Consell de Política Territorial...". Posteriorment encara, convé fer constar una carta del mateix Sr. Alcalde adreçada a la Sra. Anna Hernández, Presidenta de l'Àrea d'Estructures de la Diputació de Barcelona, en què ell li expressa que, vist l'acord de la Junta de Portaveus aprovada en la reunió de 10 d'octubre de 2007 i l'oferiment tècnic per tal d'avaluar la possibilitat de restablir la línia, es desitja tenir un primer contacte amb ella i els tècnics que es determinin. Finalment, donar compte d'una darrera carta del Sr. Salvador Milà en què es refereix a una proposició de llei a la mesa del Parlament on s'expressa que "els grups parlamentaris sotasignants (Miquel Iceta pel PSC, Joan Ridao per ERC i Jaume Bosch pel grup d'ICV-EUiA) fent ús d'allò que es determina en l'article 145.3 del Reglament del Parlament de Catalunya presenten la següent esmena a la proposta de resolució sobre el restabliment del servei de Rodalies de RENFE entre Mataró i l'aeroport de Barcelona: "El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a fer les gestions necessàries perquè s'estudiï la viabilitat que una part dels trens de la línia C1 del Maresme pugui arribar directament a l'aeroport del Prat fent-ho compatible amb el manteniment de les actuals freqüències amb els altres trajectes de la xarxa de Rodalies".

·        D'altra banda, i també responent a una proposta de resolució aprovada per aquest Ple, cal donar compte d'una carta del Sr. E. Climent, President d'Acció Cultural del País Valencià, en què agraeix en nom de la Junta Directiva de l'associació el pronunciament del nostre Ajuntament a favor de la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa i de suport a la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià. Amb el de Mataró han estat més de 300 ajuntaments els que els han fet arribar còpia de pronunciaments institucionals en aquest sentit i en contra de la sanció imposada pel Govern valencià contra l'associació.

·        Finalment, donar compte d'una carta rebuda per part de l'Associació Catalana per a la Integració dels Cecs, en què es manifesta, en senyal d'agraïment, la implicació de l'Ajuntament i el seu suport mostrat a la reivindicació que l'associació ha estat fent en els darrers temps en favor del vot secret per a les persones invidents i en relació a la qual l'Ajuntament ha aprovat una moció.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER DONAR SUPORT A LA CANDIDATURA DE LA CIUTAT DE TARRAGONA COM A CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2016.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"La ciutat de Tarragona va decidir presentar la seva candidatura a la Capital Europea de la Cultura 2016, acord pres per unanimitat dels grups polítics d'aquell Ajuntament, en data 3 de desembre de 2004. La decisió es va fonamentar en dos fets.

El primer és l'evidència que Tarragona compta amb un bagatge cultural important, que ve d'antic i que s'ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Aquest bagatge ha estat recompensat amb diferents distincions. D'una banda, des de l'any 2000, les restes romanes de Tarraco gaudeixen de la consideració de Patrimoni Mundial per part de la Unesco. D'altra banda, la festa major de Santa Tecla i la Processó del Sant Enterrament, del Divendres Sant, són Festes Tradicionals d'Interès Nacional de Catalunya, alhora que la primera també va ser declarada Festa Turística d'Interès Nacional d'Espanya. Però la importància del passat i, per tant, del patrimoni, a Tarragona no es limita a la romanitat i a les festes. Des de l'edat mitjana fins al segle XX Tarragona i el seu entorn immediat, ha fet notables aportacions a la cultura universal, en camps tan diversos com l'arquitectura, la música, la gastronomia, la literatura o la investigació científica.

El segon fet és la voluntat manifestada per la ciutat, a través dels seus responsables, que la cultura esdevingui un element vertebrador i dinamitzador del seu futur. Tarragona és una ciutat catalana, una ciutat mediterrània i una ciutat europea i aquests tres elements han de sortir, forçosament, en la seva candidatura. A més, Tarragona ha estat, al llarg de la història, una de les portes per les quals Hispania (i després totes les formulacions polítiques que l'han succeït, entre elles l'actual Espanya) ha connectat amb Europa i amb el Mediterrani.

L'any 2016, una de les capitals europees de la cultura correspondrà a l'Estat espanyol, mentre que l'altra serà polonesa. Tarragona opta, doncs, a la capitalitat en tant que ciutat ubicada en un país al qual li serà atorgada la Capital Europea de la Cultura de l'any 2016 i haurà de competir amb altres municipis de l'Estat presentant un projecte propi, específic i diferenciat. La presentació de la candidatura i la campanya d'adhesions a la proposta es fa pel comú interès dels seus ciutadans, de la cultura en general i de la construcció europea, des del convenciment que totes les candidates han de guanyar-hi, ja que hauran fet un llarg trajecte de construcció d'aquest espai cultural europeu des de la perspectiva pròpia.

Per les raons exposades,                 

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.                  Adherir-se l'Ajuntament de Mataró a la candidatura de Tarragona, Capital Europea de la Cultura 2016.

2.                  Comunicar l'acord a l'Ajuntament de Tarragona i trametre el Formulari d'adhesió d'Institucions i entitats a la candidatura de Tarragona Capital Europea de la Cultura 2016."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que en un primer moment ha vist la moció amb bons ulls però que, després de posar-se en contacte amb entitats culturals de la ciutat, el seu vot serà d'abstenció. La seva conclusió és que aquesta és una iniciativa que deixa de banda les entitats locals i, per tant, no gaire participativa i, alhora, és una proposta que han tirat endavant molts agents que no estan relacionats amb el món de la cultura, com ara empreses de treball temporal, Repsol, etc. A més, moltes d'aquestes entitats culturals entenen que és paradoxal nomenar Tarragona capital de la cultura quan la pròpia ciutat no acull cap teatre ni tan sols una sala de cinema en el nucli urbà. Tanmateix, sembla que la despesa en la promoció de la ciutat com a capital europea redundarà en una reducció del pressupost local de cultura. I, finalment, no es pot menystenir que Tarragona té al seu port vaixells militars de l'OTAN de propulsió nuclear. Per tot plegat i per precaució, el Sr. Safont-Tria s'hi abstindrà.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta el seu suport a la proposta. CiU pensa que el fet que Tarragona pugui optar a la capitalitat europea 2016 justament podria contribuir a pal·liar aquests dèficits esmentats pel Sr. Safont-Tria.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

4  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PEL DRET A DECIDIR.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d'autogovern i de relació amb l'Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l'opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d'avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d'un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d'èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs,  està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació.  Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l'obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l'actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.

 

  • El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l'administració més propera a la ciutadania.

 

I, en conseqüència, els sotasignants proposen al Ple de la corporació l'adopció dels següents,

 

ACORDS:

 

Ens comprometem a treballar per:

 

  1. Articular un ampli moviment en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.

 

  1. Contribuir a generar un clima d'opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.

 

  1. Realitzar activitats d'afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l'horitzó d'obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

 

  1. Fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d'avenç cap a l'exercici del dret a decidir.  

 

  1. Ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d'Europa i d'arreu del món.

 

  1. Emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur."

 

 

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença explicant que el seu grup no és en essència una organització de caire nacionalista i no ho és perquè mai ha necessitat projectar la seva opció política contra cap altre opció o contra ningú. ERC és un partit independentista i ho serà fins que calgui, malgrat es vagin resolent les mancances que té Catalunya, per exemple, en el camp de les infraestructures i que va palesar la recent manifestació ciutadana.

Sí que és veritat que l'estat de les infraestructures, les mancances d'inversió històrica o el dèficit fiscal recorrent sota governs de diferents colors són útils per il·lustrar l'estat de la situació actual. Examinar la història pot donar-nos les claus sobre què podem esperar en el futur i serveix sobretot per constatar que, contràriament al que probablement els mateixos interessats puguin pensar, totes aquestes mancances no perjudiquen només als militants independentistes, sinó que afecten tothom per igual i en especial les persones amb menys recursos.

D'altra banda, ens agradaria viure en un país amb la maduresa política suficient com per plantejar un exercici de democràcia com el que es formula aquí; que permetés a tothom defensar lliurement la seva posició sense pressuposar cap resultat, un país amb unes forces polítiques suficientment madures com per acceptar el resultat sigui quin sigui.

En aquest sentit, des d'ERC ens neguem a definir-nos com a "catalans emprenyats"; perquè volem ser catalans il·lusionats o motivats. Hi ha alguns factors que ens animen a pensar així. D'una banda, les manifestacions del propi President de la Generalitat que, tant en el seu discurs d'investidura al novembre de l'any passat com en intervencions posteriors, va afirmar que els catalans decidiríem qui volem ser i el que siguem ens ho haurem de guanyar. I, de l'altra, la constatació que es té en manifestacions populars com la que ens ocupa en aquest moment o als actes amb representats dels empresaris i la societat civil a l'IESE o en manifestos promoguts per alcaldes i electes de tots els partits polítics, que es pot començar a guanyar aquest futur. Que Catalunya sigui allò que els catalans volen que sigui.

 

 

 

ESMENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER INCLOURE EN EL PUNT 4 DE L'ORDRE DEL DIA, EN L'APARTAT D'ACORDS DE LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PEL DRET DE DECIDIR QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I ERC

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta una esmena a la proposta :

"Impulsar la creació d'una Assemblea Nacional d'Electes Municipals que faci del Dret a l'Autodeterminació dels Països Catalans el seu objectiu prioritari, tot promovent línies de treball unitàries basades en:

La defensa de la unitat nacional, impulsant des de tots els àmbits polítiques que articulin el territori nacional dels Països Catalans, prescindint de fronteres interiors establertes per divisions administratives alienes.

La conscienciació popular en el si dels municipis de la necessitat d'avançar cap a una societat catalana plenament lliure, tot vinculant la llibertat nacional a un augment de les llibertats democràtiques, dels drets socials i, en general, a una millora de les condicions de vida de les classes populars.

La denúncia de les agressions (polítiques, culturals, lingüístiques, territorials...) dels Estats espanyol i francès cap a la nació catalana, així com de les claudicacions i el col·laboracionisme de les administracions de rang teòricament superior del país.

La creació i dinamització d'estructures autònomes que configurin la societat catalana de manera que no depengui de les decisions polítiques, econòmiques i empresarials que ens vénen d'Espanya i França; i això en tots els àmbits, com la telefonia, els mitjans de comunicació, els transports, la importació i exportació, les seleccions esportives, l'energia, etc. 

La difusió internacional de la realitat nacional dels Països Catalans, promovent les relacions permanents amb altres nacions sense estat i, posteriorment, possibilitant que l'Assemblea d'Electes s'erigeixi en la legítima representant del poble català davant dels organismes internacionals. "

 

 

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia que el seu posicionament és d'abstenció amb relació a ambdues propostes. En realitat, la proposta que ens han presentat ha estat un manifest que es pot trobar en un web públic, on es convida a la inscripció personal dels càrrecs electes.

Tot plegat és molt lloable però, de fet, en aquests moments, ens trobem davant d'un moviment que es diu "Dret a decidir"; moviment impulsat, entre d'altres, per CiU. ICV-EUiA com a grup polític ja va participar en el referèndum del 18 de juny de 2006, en què tots vam decidir el que volíem per al nostre país, que és un major autogovern. I aquesta voluntat es va plasmar en un Estatut àmpliament recolzat per la ciutadania.

 

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa en primer lloc que hi ha alguns escenaris que el Sr. Safont-Tria trobaria ideals per a Catalunya, que malauradament s'assemblen molt a d'altres que estan patint compatriotes nostres en algun punt de l'Estat. D'altra banda s'han dit expressions amb un cert dolor totalitari que esgarrifen i no s'havien sentit mai en aquest Ple:

Deia en Churchill que la norma del bon polític és actuar sempre pensant amb responsabilitat i no pas per guanyar unes eleccions o per qüestions d'oportunisme. I això es el que jo intento. Ahir, en l'homenatge a la Paquita Pla, vam sentir unes paraules molt emotives del Sr. Tristany quan apel·lava al sentit de la responsabilitat que hem de tenir els polítics catalans.

Hi ha coses en política que, avui dia, sonen molt bé i el "dret a decidir" és una d'elles. És un pur eufemisme, tot i que certament eficaç. Però, "dret a decidir" el què? "Allò que ens és propi" diu el Sr. Artur Mas. Però, clar, què és allò que ens és propi? I a qui li és propi? Després sembla que el dret a decidir dependrà de la conjuntura del moment i d'allò que s'aconsegueixi amb un consens ampli.

Hi ha algunes expressions en aquesta proposta, quan es parla d'elaborar un marc polític i jurídic diferent, un model nacionalment integrador, d'articular un ampli moviment en pro del poble català, de realitzar activitats d'afirmació nacional.... Feia molt temps que no se sentien expressions d'aquesta mena. Es diu que ara cal anar cap a la sobirania, però no parlàvem d'infraestructures? Qui ha decidit que ara és el moment històric per fer aquest salt? On està la responsabilitat dels polítics? Catalunya té problemes d'inversió, d'infraestructures, cert. Catalunya ha patit una clara discriminació... i amb això podem estar tots d'acord. Però, què fan els que promouen el "Dret a decidir", a banda de negar qualsevol autocrítica? S'instal·len en el protecticisme, el sentit més pobre de la política, com a funcionaris de "poca monta". Vostès són responsables d'un país malalt de nacionalisme, incapaç de competir amb ningú més. Si no plou, si les coses no funcionen o si no tenim les infraestructures correctes, la culpa és de Madrid o del PP.

Catalunya va sortir d'una dictadura de 40 anys liderant culturalment i econòmicament Espanya. Després de 30 anys, ja no liderem res, perquè Pujol i Maragall, que han estat els dos homes més poderosos d'aquest país i haurien pogut triar entre una televisió o un país, entre el clientelisme o l'adhesió i el talent, entre el mite o el coneixement... sempre van optar per la primera opció. Ells també hi eren a la manifestació i qui els demanava responsabilitats? Responsabilitats per haver-se preocupat, durant més de 20 anys de Govern a la Generalitat, de fer polítiques lingüístiques i d'aparador més que no pas d'altres coses. Madrid en tots aquests anys es preocupava per construir 110 quilòmetres de metro; i en el mateix temps i en les mateixes condicions Barcelona en feia només 10. Qui estimava realment més la seva comunitat? El Sr.Gallardón o el Sr. Pujol? Van reclamar alguna vegada alguna autovia més per Catalunya quan CiU governava? Han fet alguna línia nova de ferrocarril?

Ningú no nega que tenim dret a decidir sobre les infraestructures. Ara bé, cal parlar sobre com està la qüestió i com s'hi ha arribat. El traçat de l'Ave el va decidir l'Estat, però també la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona; els problemes elèctrics en gran part van venir per la manca d'acord entre els polítics del Tripartit; l'ampliació del Prat també ha tingut problemes per l'oposició d'alguns alcaldes del Baix Llobregat; així com el 4t Cinturó, que s'ha vist perjudicat perquè alguns socis del PSC, ecologistes i independentistes, no ho volien tirar endavant; el problema de Rodalies és un problema més d'incompetència que no pas de competència; i és aquesta incompetència la causa per la qual Catalunya perd posicions un any rere l'altre.

Tampoc és pot menystenir el demolidor informe Pisa sobre la situació educativa de Catalunya i, és que, de què dimonis ens serveix demanar el dret a decidir si no som capaços de reclamar la millora del problema educatiu a Catalunya? Això sí que té un cost dramàtic i, en canvi, qui ha exigit responsabilitats polítiques per aquesta situació. Parlem de la mateixa Catalunya que durant uns anys va ser exportadora de pedagogia i talent.

Finalment, aquesta via que es reclama és antidemocràtica. La Constitució és modificable, sí, però és la llei en què es fonamenta allò que podem ser en el futur i és la llei que ordena els nostres valors superiors. Fins i tot Espanya podria ser algun dia, per què no, una cosa a superar, però la lògica jurídica i democràtica diu que no és admissible que el final de la Constitució o d'Espanya l'hagi de decretar una minoria de forma unilateral. Quan s'hagi de modernitzar o acabar-se, arribat aquest extrem, tot s'haurà de fer de comú acord, tots junts.

Vostès parlen d'acabar amb un sistema reclamant una nova situació per a una part dels ciutadans espanyols, parlen en nom d'un suposat país, d'una nació uniforme diferent a la resta d'Espanya, com si qualsevol grup de ciutadans pogués reivindicar en qualsevol moment el dret a ser consultat i sense tenir en compte que en una democràcia constitucional els ciutadans no tenen dret a decidir sobre qualsevol cosa, perquè hi ha coses, que són aquests valors fonamentals, que s'haurien de sostreure del joc polític puntual. El dret a decidir no és il·limitat.

Ataquen vostès l'essència mateixa de la democràcia, perquè l'esperit d'una Constitució és fixar límits al poder. Com deia Stéphane Dion: "No hi ha una qüestió més greu que la de convertir una part dels nostres conciutadans en estrangers", això és totalitarisme.

Aquest grup municipal està per treballar en la línia d'allò que ens uneix i no d'allò que ens separa i apel·lant a la responsabilitat. El PP hi votarà en contra.

 

 

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, fixa la posició del seu grup que serà contrària a ambdues propostes de resolució.

En primer lloc, perquè les prioritats democràtiques, com la nostra, es basen en què la ciutadania és lliure de decidir i exerceix la seva llibertat diàriament. El nostre sistema democràtic ho garanteix mitjançant una combinació de democràcia directa, a través dels referèndums que es van fent puntualment (l'any 78 per a l'aprovació de la Constitució espanyola, l'any 79 per a l'aprovació de l'Estatut i el passat 2006 per a l'aprovació de l'actual Estatut de Catalunya), i mitjançant la democràcia representativa, a través de la representació ciutadana en les institucions democràtiques, que fan la seva tasca fruit de la lliure voluntat ciutadana.

Els catalans i catalanes hem escollit, i no fa pas massa, un nou Estatut. De fet, mica en mica, ens hem anat dotant d'un nou marc competencial i estatutari. Catalunya no és ni l'escenari dantesc que pinten uns ni el que pinten altres. És un país que està a l'avançada, que decideix coses perquè té grans possibilitats i oportunitats.

Tampoc s'ha de confondre a la ciutadania a través de falsos debats. Quan parlem de "dret a decidir", ens preguntem, decidir el què? Qui? Com a catalans, volem decidir sobre els nostres assumptes, però també sobre els assumptes a nivell d'Estat i sobre el que passa més enllà encara del que regulen els estats, perquè vivim en un món globalitzat.

Per tant, aquí s'hi amaga alguna cosa més: en el fons aquí s'està parlant de la independència... Doncs parlem-ne clar. CiU se'ns mostra ara com un grup independentista, doncs bé, no passa res, però que ho reconeguin. I aleshores la resta de ciutadans de Catalunya que no ho som, sabrem on situar-nos.

El que passa en aquest moment, amb aquesta moció, és que vostès volen que el conjunt de l'Ajuntament recolzi una estratègia política partidista determinada, poques setmanes després d'una conferència que portava aquest mateix títol, feta pel Sr. Artur Mas, i a poc temps d'unes eleccions generals. Per tant, és aquest un moviment partidista. A banda d'això, la independència no la compartim.

Catalunya no és independent perquè els catalans mai no hem donat suport majoritari als partits que es declaren en favor de la independència. El PSC té un projecte nacional que confia en el país, que és federalista i amb voluntat de sumar amb els ciutadans, tant aquells que se senten catalans, com espanyols. No volem el conflicte ni la divisió.

El nostre projecte concorda amb el desplegament de l'Estatut que fa només quatre dies que és vigent i l'evolució de l'Estat de les autonomies en un sentit federal.

L'Estatut del 2006 és una de les fites més importants de la recent història del nostre país: més autogovern, més finançament, que reconeix nous drets socials, que defineix Catalunya com a nació, etc. Marcarà decisivament i positiva el futur del nostre país. Estem per defensar el desenvolupament d'aquest Estatut que va comptar amb el suport de CiU i de'ICV-EUiA. Aquesta és la millor manera de defensar l'autogovern de Catalunya. CiU, per tant, ara sembla que ens vulgui embolicar en un projecte independentista, al qual alemenys el PSC no s'hi sumarà. A més, tenim altres coses molt més importants per a debatre, que no pas aquesta qüestió partidista.

D'altra banda, hi ha un element de la proposta de la CUP, que és la proposta d'una assamblea d'electes, que s'assembla massa a altres derives que han acabat en un fracàs absolut en altres punts del país, quelcom de nefast per a la convivència en altres racons del nostre país, i aquesta deriva l'hem de tallar de socarrel. La legitimitat a Catalunya no ha de recaure en una assamblea d'electes, sinó que ho ha de fer en el Parlament de Catalunya. Això no ho deixarem passar.

 

 

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença afirmant que el Sr. Mojedano ha iniciat el seu discurs fent una pirueta impossible, comparant el país que podem desitjar els independentistes amb un escenari bèl·lic.

Nosaltres volem poder ser un país igual que qualsevol altre dins la Unió Europea i és això el que no ens deixen fer. Es parlava que l'actual deriva catalanista és la responsable del fet que avui dia no siguem un país content, però val a dir que és precisament a la inversa: som precisament condemnats a ser una regió i una autonomia d'Espanya sense tenir les eines que ens pertoquen per poder desenvolupar tot el nostre potencial internacionalment en tots els àmbits i és precisament aquesta tossuderia espanyola de tenir-nos atrapats la que no ens deixa alliberar-nos.

El Sr. Bassas comentava que el dret a decidir ja existeix, la lliure voluntat... però vaja, precisament n'hi ha una, el dret a accedir a la independència, que justament està penalitzada i amenaçada amb intervenció militar. La CUP no vol decidir a l'Estat espanyol, però sí que vol decidir al carrer on vivim, a la ciutat, a la comarca i al país on vivim, als Països Catalans. També es deia que hem aconseguit un nou Estatut, però és evident que no està iniciat i ja és un Estatut caduc perquè no dóna resposta a les actuals necessitats que tenim com a poble.

Finalment, la CUP convida la gent de CiU i ERC que se sumin a l'esmena afegida perquè només així es podrà refermar amb claredat que estem realment pel dret a decidir, i aquest implica aquí i arreu el dret a l'autodeterminació.

 

 

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que ens trobem davant d'un manifest consensuat i que, a més, està publicat al web. Per tant, introduir-hi les modificacions que pretén la CUP seria fer un altre manifest i ara no procediria.

Ara bé, de tot el que s'ha dit després, allò que queda palès és que mentre els catalans abaixem el cap i no reclamem som aquells ciutadans respectats i reconeguts, però quan reclamem o ens queixem ja no som tan simpàtics i és llavors que apareixen les forces mediàtiques.

De totes maneres, amb tot allò que respecta al dret a decidir de Catalunya, al final acabem tenint al mateix costat al PP i al PSC; aquesta és una constatació clara. El dret a decidir vol dir, per exemple, poder decidir sobre quin aeroport i on volem i quines companyies poden i volen venir aquí. Per cert, el metro de Barcelona només té 10 km de línia de metro mentre a Madrid en tenen 100 a causa de la manca d'inversió.

Acaba, el Sr. Mora, amb aquesta foto-finish del PP i PSC votant contra el dret a decidir dels catalans, que és el que porten fent durant molts anys.

El senyor Pau Mojedano decideix abstenir-se de contestar el Sr. Mora. El té per una persona intel·ligent i, per tant, no hi ha lloc a resposta en la seva argumentació, perquè és d'una simplicitat tal que no cal aprofundir-hi.

En relació a les paraules del Sr. Safont, expressa que ell no ha dit que no se senti catalanista, perquè sí que se'n sent, tal com demostra l'acte recent del PP titulat "Catalanisme constitucional". Per tant, no és el catalanisme, sinó el nacionalisme; aquest és el problema de Catalunya. Diu al Sr. Safont que el seu avantatge respecte a ell, és que ell l'estima, però el líder de la CUP no se l'estima a ell, perquè en la Catalunya de la CUP el Sr. Mojedano no hi tindria cabuda; mentre que en la Catalunya del PP el Sr. Safont sí que hi podria ser. Aquest argument li dóna una força moral insuperable per la CUP.

El que lamenta el líder del PP és que la CUP redueixi la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya al pur nivell econòmic; això suposa una decepció terrible, perquè aquesta relació va molt més enllà. Així doncs, fóra bo que es traguessin la màscara de solidaris i es mostressin: és la por i els diners allò que els mou.

El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Mora dient que no sap perquè contínuament parla malament del PP si al final sempre són aliats. És més, el PSC mai no els ha dimonitzat, ni ha manifestat mai que aniria al notari, etc. El que realment convé és que CiU decideixi què vol fer: si continuar governant Espanya, com van fer amb el Sr. Aznar pactant pressupostos que anaven en detriment de Catalunya o, per exemple, com van fer fa quatre dies al Senat també reduint els pressupostos de l'any que ve... és a dir, si volen continuar fent aquesta política espanyola o volen optar per la independència. Quan ho tinguin decidit, ja ens ho vindran a explicar.

Nosaltres estem a favor d'allò que van decidir els catalans, que és l'Estatut de Catalunya, allò que també vol CiU.

El senyor Xavier Safont-Tria expressa al Sr. Mojedano que si realment es vol deixar estimar, ell l'estimarà. En aquesta Catalunya independent, ell també hi tindria cabuda com qualsevol altre ciutadà del món.

El senyor Joan Mora, en relació a les paraules del Sr. Mojedano, manifesta que tots en aquest Ple tenim la mínima i suficient intel·ligència com per estar representants els ciutadans i haver-se guanyat el seu respecte.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Bassas, val la pena recordar-li tots els anys que CiU ha donat suport al PSOE en moments difícils i, per tant, en aquest aspecte no es pot fer veure que hagi estat al contrari.

Quant al tema dels pressupostos del Senat, és molt clar. CiU demanava més inversions per a Catalunya però el seu Ministre d'Economia no en va voler saber res de negociar ni un euro més d'inversions, perquè sabia que quan tornessin els pressupostos al Congrés sortirien com ell volia i li acabarien sent més barats. Això és així. Els ciutadans ja fa temps que saben de què va.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que de tot aquest debat, els nostres ciutadans no en faran res. És la seva opinió, tan respectable com la de qualsevol altre perquè, pel que fa a opinions, la del Sr. Alcalde és com la de qualsevol altre regidor.

El senyor Alcalde  posa a votació la Proposta presentada pels grups municipals de CIU i ERC.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1)

Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Abstencions:             2,  corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

El senyor Alcalde posa a votació l'esmena presentada pel grup municipal de la CUP.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra:          26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Abstencions:             Cap.

5 - PROPOSTA DE DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ, PARTIT POPULAR DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE CONDEMNA A L'ATEMPTAT CONTRA DOS GUÀRDIES CIVILS A CAPBRETON.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El passat 1 de desembre, la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Capbreton (sud de França), que va costar la vida al guàrdia civil Raúl Centeno i va causat ferides greus al seu company Fernando Trapero. L'Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA. Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol fer sentir la seva veu i la seva fermesa davant un nou atemptat terrorista amb l'únic resultat de mort i de sofriment. Per això, els sota signants proposen l'adopció dels següents acords:

1.      Condemnar rotundament l'atemptat comès per la banda terrorista ETA contra dos guàrdies civils, que causà la mort de l'agent Raúl Centeno i ferides greus a l'agent Fernando Trapero.

2.      Expressar la solidaritat amb els familiars dels agents que han estat objecte d'aquesta acció.

3.      Reiterar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigeix a la banda ETA la seva dissolució i la finalització de les seves accions.

4.      Posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme.

5.      Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

6.      Trametre aquests acords al Govern espanyol."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, constata que el seu grup és partidari de promoure el diàleg per a la solució de tota mena de conflictes, però hi ha coses que estan per sobre de tot, com és aquest cas. Ningú té el dret de prendre a cap persona la seva vida, arrabassant-los tot allò que els assassinats tenien i que podrien haver arribat a tenir en el seu futur.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el vot contrari a la proposta de la CUP, perquè el que es vol fer amb aquesta declaració de diferents grups és la condemna explícita de dos assassinats i el que no toca en aquests moments és pujar la pilota cap amunt i parlar de procés de pau. ICV-EUiA ha demostrat sempre estar a favor del diàleg i del procés de pau, en diferents àmbits, inclòs el basc, però ara no estem aquí per a això.

En segon lloc, pregunta al Sr. Safont-Tria si farà exactament el mateix quan estiguem parlant de violència de gènere.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa, respecte a la proposta de la CUP, que el seu posicionament serà contrari. Són elementals els arguments que podríem esgrimir tots nosaltres per posicionar-nos de forma contrària a la moció de la CUP, encara que només sigui perquè no hi ha una condemna expressa de l'atemptat. Es parla de pau, drets col·lectius dels pobles, etc... però hi ha una cosa més bàsica que tot això i és la llibertat, i avui dia al País Basc, no existeix. Recordem que la gent és amenaçada fins a poder perdre la vida, així com que hi ha hagut dos companys del meu partit que van morir senzillament per defensar les seves idees.

És una infàmia intentar col·locar al mateix nivell totes les víctimes o violències, com també ho és que se suggereixi que hi hagi diàleg mentre una de les parts tingui les pistoles damunt la taula.

Primo Levy deia, parlant del nazisme, que els veritablement dolents eren pocs, però que el gran problema era la gent corrent, la gent bona, la gent que en un determinat moment mirava a un altre costat per tal de no condemnar aquells que mataven. En definitiva, aquells que ho disculpen en nom d'una suposada pau, d'uns suposats drets col·lectius o d'una superioritat moral.

El Sr. Mojedano pregunta al Sr. Safont-Tria: després de la pau, què?

Nosaltres continuarem lluitant per la llibertat abans que per la pau i per cada víctima.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que des de CiU es van afegir immediatament a la declaració institucional i poques coses s'hi poden afegir. Malauradament ens trobem amb un grup que ens ha obligat a posicionar-nos davant d'una proposta que està fora de lloc i de context en aquest moment. Vol pensar que ha estat un acte d'inconsciència o immaduresa per part de la CUP.

En aquests moments, l'única reacció possible és la de condemna, perquè quan juguem amb vides humanes no es pot fer res més.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot afirmatiu a la proposta conjunta perquè aparca les diferències que tenim molts dels partits representats al Ple en temes de terrorisme.

És una proposta contundent a l'hora d'identificar on és el problema concret: un assassinat que hi ha hagut amb dues víctimes espanyoles i el problema és ETA i les seves matances, estrictament. Cal ser clar i contundent. La proposta és clara en el reconeixement a les víctimes i inapel·lable en el suport a les institucions, els cossos i forces de seguretat i a la justícia. I no podem oblidar que a nosaltres també ens afecta perquè també els ciutadans catalans som objectiu de la banda terrorista ETA.

Per això diem un clar no a la proposta de la CUP.

Primer, aquest grup va trencar les negociacions i ha volgut fer utilització política d'aquest fet. En segon lloc, perquè es nega al rebuig explícit dels assassins i ignora les víctimes, la llei i les forces de seguretat. Per tant, reclamem a la CUP que retiri la proposta, que se sumi a la declaració conjunta i que es desmarqui d'una vegada dels que amaguen què està passant i que al·ludeixen a una mena de pau que només hi ha als cementiris.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença recordant al Sr. Mojedano que de víctimes i botxins n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre. La CUP no demana la derrota de cap bàndol, cosa que la proposta aquesta que avui proposeu sí que demana. Nosaltres tampoc podem estar d'acord amb una proposta on es dóna suport als cossos i les forces de seguretat de l'Estat que en nom de la lluita contra ETA en els darrers mesos s'ha dedicat a clausurar diaris, a tancar tavernes, a empresonar els dirigents polítics de l'independentisme basc, a il·legalitzar partits o jutjar el mateix president del govern basc. La CUP està d'acord en què no volem la pau dels cementiris. El problema és d'arrel política i això és així i, per tant, només pot tenir una solució d'arrel política.

D'altra banda, si la CUP es va desmarcar de la negociació conjunta i va fer una roda de premsa és perquè enteníem que la nostra veu calia explicar-la a fi que no hi hagués malentesos.

Finalment, és veritat que avui ens quedem sols en aquesta proposta de solució del conflicte i de diàleg, però més tard o més d'hora una proposta d'aquest estil serà majoritària en el conjunt d'aquest municipi. Només el diàleg serà l'únic camí per assolir un escenari de pau.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Vots en contra:          1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             Cap.

6  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR RELATIVA A L'ATEMPTAT D'ETA A CAPBRETON (OCCITÀNIA).

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"La Candidatura d'Unitat Popular, composta per persones vinculades al teixit cívic, als moviments per la pau, la solidaritat i la societat civil del nostre país, preocupats pels esdeveniments ocorreguts.

Manifestem el nostre condol i solidaritat als familiars i amics de Raúl Centeno mort pels  dispars d' ETA a Capbreton (Occitània), i també al seu company greument ferit.

Manifestem el nostre malestar i preocupació pels fets ocorreguts en l'atemptat d'ETA  el passat dia 1 de desembre de 2007.

Entenem que fets violents i tristos com aquest no s'haurien de produir mai més, i és per això, en la defensa dels principis següents, que la Candidatura d'Unitat Popular proposem al Ple l'adopció dels següents acords:

ACORDS:

  1. Continuar el nostre compromís en suport al diàleg i la recerca d'un procés de pau. Considerem que l'objectiu de la pau és una prioritat política de màxima importància.
  2. Donar suport a iniciatives ciutadanes que cerquin la pau. No volem ser espectadors ni espectadores, i considerem imprescindible la participació activa de la societat civil per assolir aquest objectiu.
  3. Reafirmar que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans individuals i dels drets col·lectius dels pobles, per a totes les persones i pobles del món. Només un procés democràtic de negociació política permetrà una solució al conflicte. Tots i totes compartim que construir un escenari de pau requereix d'una realitat de no violència i respecte a tots els drets. Aquest és l'únic camí.
  4. Reafirmar la necessitat que en una futura negociació de pau, totes les parts implicades en el conflicte, participin de la solució política.
  5. Demanar la presència d'institucions i persones d'àmbit internacional com a observadores i garants d'un nou procés de pau definitiu."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra:          26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Abstencions:             Cap.

7   - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA COMPATIBILITZACIÓ DE LA PRESÈNCIA DE TURISTES EN LES EMBARCACIONS PESQUERES DURANT LA SEVA JORNADA DE TREBALL.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El Parlament de Catalunya va aprovar el 25 de novembre de l'any 2004 una resolució sobre la compatibilització de la presència de turistes en les embarcacions pesqueres durant les seves jornades de treball.

Atès que aquesta iniciativa neix d'una demanda que fa el sector des de fa molt de temps, i tenint en compte que tots els grups parlamentaris van donar el seu recolzament a aquesta iniciativa.

Atès també que, segons manifestacions del Govern de la Generalitat les gestions a portar a terme amb el govern central per poder dotar de plena legalitat l'esmentada activitat, concretament en allò que correspon a l'embarcament de les persones, ja s'està duent a terme.

Tenint en compte els ingressos addicionals que comportaria als nostres pescadors el poder oferir aquest servei turístic, de la mateixa manera que s'està fent amb el turisme rural, i tota vegada que Mataró, en aquest cas, ha fet una aposta clara pel turisme de Mar, des del grup de Convergència i Unió proposem al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Demanar al Govern de la Generalitat que doni compliment a la resolució sobre la compatibilització de la presència de turistes en les embarcacions pesqueres durant les seves jornades de treball, aprovada en la Comissió D'agricultura, Ramaderia i Pesca el dia 25 de novembre de 2004.

SEGON.- Traslladar el present acord al President del Govern de la Generalitat, al President del Parlament, i al Departament de Pesca de la Generalitat de Catalunya."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, expressa que com a Govern també es posicionaran a favor de la proposta. De fet, va ser una proposició no de llei que es va presentar al Parlament de mans del PP, que fou aprovada per unanimitat. En aquests temps s'està treballant en aspectes jurídics, perquè les competències encara les té l'Estat, malgrat el nou Estatut hagi de canviar això. Aquesta proposta hauria de permetre obrir una nova línia d'ingressos i per tant el Govern hi votarà a favor a fi d'impulsar que es porti a terme i que s'executi.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

8  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES COMPENSACIONS GLOBALS PROMESES PEL PRESIDENT DEL GOVERN DE L'ESTAT ALS AFECTATS PEL TALL DE RODALIES.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"A la seva visita a Barcelona i, de forma més oficial, a la sessió del dia 21 de novembre al Congrés dels Diputats, el President del Govern espanyol va afirmar que, a més de les mesures de gratuïtat pels usuaris, les indemnitzacions han de ser més "globals", anunciant inversions als municipis afectats.

En la mateixa línia, la Ministra d'Habitatge, la Sra. Camen Chacón, i l'alcalde  de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, van anunciar una inversió de 17 milions d'euros pels barris de Barcelona que s'han vist perjudicats per les molèsties causades per les obres del TAV.

Sense perjudici d'un sol euro de les poblacions o barris de la capital catalana afectats directament pels treballs, des de CiU compartim el fet que les indemnitzacions han de ser "globals", atès que són moltes les persones de tota l'àrea de Barcelona, inclòs el Maresme i la seva capital, que han estat víctimes de la mala gestió de les obres per l'arribada del TAV a Barcelona. També a Mataró hi ha ciutadans que han petit les conseqüències del tall dels trens de Rodalies per anar a la feina o l'escola.

Són moltes les empreses o persones que, tenint la seva seu a Mataró o el Maresme, per les característiques de la seva activitat es desplacen diàriament a diferents indrets, també al sud de Barcelona o a l'Aeroport, patint les conseqüències directes o indirectes dels talls en el servei de rodalies, tan si utilitzen el ferrocarril com la carretera. El mateix passa amb les empreses de transport, que han vist greument afectat el seu servei.

És per tot el que hem exposat que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Sol·licitar al Govern de l'Estat que incloguin Mataró entre les ciutats on els seus ciutadans han estat perjudicats pels talls en el servei ferroviari produïts en els darrers mesos i que no es redueixi a la comarca del Baix Llobregat, atès que ha afectat als ciutadans de tot el país, també als del Maresme que necessitaven travessar la ciutat de Barcelona o la seva àrea d'influència amb destins com pot ser la capital de l'Estat o la mateixa Àrea del Baix Llobregat.

SEGON.- Sol·licitar al Govern de l'Estat, també, inversió per a Mataró de caràcter extraordinari, de la qual se'n puguin beneficiar de manera especial aquelles persones que siguin usuàries del servei ferroviari de Rodalies, realitzant una actuació contundent a l'estació de RENFE que la faci totalment accessible per a les persones amb problemes en la seva mobilitat i la reducció i condicionament de l'actual platja de vies, que representa una important barrera entre la ciutat, el seu passeig Marítim i el Port de Mataró, així com l'inici dels treballs pel trasllat soterrat a l'interior de la ciutat de l'actual via del tren.

TERCER.- Comunicar aquest acord a tots els grups polítics presents al Congrés dels Diputats i al Senat per tal que puguin preveure iniciatives parlamentàries pel seu degut compliment, així com a les entitats municipalistes catalanes."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, apunta que des de la CUP, precisament en el passat ple, ja demanaven un dels punts: el fet d'arreglar l'accessibilitat a l'estació per a totes les persones. Tanmateix, manifesta que potser el que cal és fer un pas més rotund i començar a exigir els recursos del que són els transports públics i les infraestructures pròpies del transport. La CUP hi votarà a favor però pensen que cal anar més enllà.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, anuncia que el Govern no s'hi sumarà, perquè aquestes compensacions a què es fa referència estan directament destinades als municipis directament afectats per les obres. A banda del fet que aquestes compensacions estan en l'aire encara. Recordar també que per als afectats pels retards s'han establert unes altres mesures compensatòries, com ara el lliurament de bitllets gratuïts en determinats casos.

Pel que fa al segon punt de la proposta, dir que respecte a l'accessibilitat a l'estació, es fa saber l'anunci del Ministeri de Foment publicat al BOE del 2/10/07 en què es comunica la licitació de l'expedient per al subministrament i instal·lació d'ascensors a les estacions de Mataró i Cornellà. Justament avui correspon l'obertura de pliques i, per tant, estem en la imminent adjudicació.

D'altra banda, també sabem que s'està aprovant ara la línia futura de tren orbital que preveu un canvi substancial en les infraestructures ferroviàries de la nostra ciutat. Per aquestes raons ara no considerem procedent donar suport a la proposta.

El senyor Joan Mora agraeix a la CUP i al PP que s'hagin sumat a la proposta. A tots ens ha semblat que el problema de Rodalies al Baix Llobregat ha generat una mena de Pla Marshall impulsat pel Govern de l'Estat per contrarrestar un efecte previsible. Però, en tot cas, no només els ciutadans del Baix Llobregat s'han vist afectats pel problema de Rodalies. I, per tant, la sensació que teníem des de CiU és que aquest Pla Marshall només pel Baix Llobregat és massa just.

Ara bé, si alguna de les nostres propostes pot estar ja en vies de solució, doncs millor que millor, malgrat no s'entengui massa la negativa del Govern municipal a intentar incloure Mataró en aquesta bossa de compensacions. El Sr. Mora insta al Govern a replantejar-s'ho de cara a un proper Ple.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             Cap.

9 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:

"Atès  que el passat 25 de novembre es va commemorar el Dia Internacional contra la violència vers les dones.

Atès que la violència de gènere continua essent una xacra de caràcter mundial, un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones, que impedeix a la nostra societat continuar avançant pel camí del benestar i del progrés que tots i totes desitgem.

Atès que aquesta violència atempta contra els drets humans més elementals, com és el dret a la vida, a la integritat física i a la llibertat de les dones.

Atès que és un problema social que va més enllà de l'àmbit privat. A Mataró l'Ajuntament té com a objectiu prioritari en les seves actuacions la millora d'aquest problema a nivell de la nostra ciutadania. Al municipi existeix un Protocol d'atenció i derivació en casos de violència contra les dones i una Comissió multidisciplinar per coordinar accions i millorar la situació de les dones maltractades de la nostra ciutat. Així mateix des del Centre d'Informació  i Recursos per a les dones s'ofereix atenció i suport a les dones víctimes de violència.

Els grups sotasignants volem expressar el nostre rebuig contra qualsevol tipus de violència exercida contra les dones així com el nostre compromís de treballar conjuntament amb tots els agents implicats en el tema per tal d'eradicar  la violència vers les dones..

Per això presentem al Ple de l'Ajuntament de Mataró la següent resolució:

ACORDS:

PRIMER. Expressar el  rebuig de tots els grups municipals contra la violència exercida vers les dones.

SEGON. Posar de manifest que com administració pública que tenim l'obligació d'esmerçar tots els esforços i tots els recursos per assolir l'eradicació de la violència de gènere, garantint l'atenció, l'assistència, la protecció i la reparació integral de les dones que es troben en aquesta situació.

TERCER.  Instar que les diferents forces polítiques donin un caràcter prevalent a aquest tema per sobre dels interessos polítics i electorals.

QUART. Comunicar aquest acord a totes les entitats de la ciutat perquè en facin difusió i puguin adherir-s'hi.

CINQUÈ. Donar trasllat del present acord, al President de la Generalitat, al President del Parlament de Catalunya,  a la Consellera de Justícia, a la presidenta de l'Institut Català de les Dones i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. "

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, posa de manifest el recolzament de CiU a la proposta, però alhora volen manifestar que fins a l'últim moment se'ls ha negat la possibilitat d'incloure unes petites matisacions a la proposta, perquè se'ls ha fet cas omís. Aquest grup hagués volgut aprofitar-la per fer-la més extensiva però finalment no ha pogut ser.

CiU creu, i no és res personal, que atès que és un problema molt greu que afecta no només les dones sinó també tot el seu entorn, es podrien haver recollit qüestions que no són merament ideològiques, ja que esmentar la Llei 1/2004 de violència contra la dona no aporta res nou. Només estem dient el que ja se sap i se cenyeix al principi de legalitat. Podríem haver aprofitat l'avinentesa per dir que aquest Ajuntament prendria mesures per tirar endavant les lleis que ja estan aprovades i que es recullen en aquesta proposta de resolució.  En definitiva, dir que l'Ajuntament prendria mesures concretes que el Govern municipal hauria d'haver concretat, a fi d'acabar amb la violència contra les dones en tots els àmbits. Evidentment, CiU recolzarà la proposta, malgrat considerin que el seu abast s'ha quedat curt.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que la CUP també se suma a la proposta. Si l'alliberament nacional dels Països Catalans és difícil, l'alliberament de la dona encara ho és més. Qualsevol iniciativa en aquest sentit, sempre tindrà el suport d'aquest grup.

La senyora Ana Barrera reconeix que van rebre unes aportacions a aquesta proposta de resolució però val a dir que el seu grup no hi estava d'acord. Primer perquè una de les aportacions instava a parlar de persones en lloc de dones i aquí s'havia de donar importància al subjecte de la dona en el Dia Internacional contra la violència de gènere vers les dones. Sí que podrien haver fet referència als fills o la família, però no són ells qui reben el maltractament directament. El subjecte aquí és la dona.

D'altra banda, el Govern reiterarà les vegades que faci falta el seu posicionament en contra d'aquesta mena de violència.

La senyora Isabel Martínez repeteix que la proposta s'hagués pogut ampliar molt més. No es pot menystenir el fet que les Lleis 11 i 15/2003 ja recollien el tema de la pau familiar, perquè el maltractament, malgrat el pateixi la dona directament, també té un efecte sobre els familiars.

En qualsevol cas, estan d'acord a sumar-se a la proposta i a treballar plegats, perquè sembla que hi ha una bona predisposició.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

10  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT A LES CIUTATS DE L'ENTORN DE BARCELONA.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, va declarar quaranta municipis com a zones de protecció especial de l' ambient atmosfèric. En aquest pla es contempla la mesura de limitar a  80 km/h la velocitat màxima en autopistes, autovies i carreteres de dites zones de protecció especial.

Donat que municipis com Badalona, Sant Adrià de Besos i Santa Coloma de Gramanet han hagut d'aplicar aquesta mesura, els mataronins ens veiem afectats indirectament donat que aquests municipis són els que ens trobem a l'entrada de Barcelona.

Aquesta mesura és greument lesiva pels interessos de milers de ciutadans de Mataró i el Maresme que tant a diari, com de forma ocasional tenen que accedir a Barcelona, per motius de feina, dilatant el temps del trajecte i exposant-los a ser multats per transitar a velocitats que no podem considerar com excessives.

D'altra banda, en el fons del motiu que la causa, entitats como el Col·legi d' Enginyers Industrials de Catalunya o el propi RACC han plantejat la seva disconformitat amb la mesura, essent aquest últim el que fins i tot discrepa dels càlculs en que es basa la mesura, contemplant una reducció de les emissions de partícules del 2% i no del 12% com sosté la Generalitat. Quan l' origen principal de la contaminació atmosfèrica que pateixen aquests municipis i que s' originen en el trànsit rodat, és produïda per les retencions que pateixen cada dia laborable aquestes carreteres d' accés a Barcelona.

Si volguessin  millorar la qualitat atmosfèrica haurien d' afrontar amb audàcia un pla de dinamització i millora dels accessos a la Ciutat Comtal, molt més ambiciós que l' actual Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana.

Tenint en compte la importància que pels ciutadans de Mataró té aquest tema i la importància que per a la qualitat de vida té aquesta nova limitació de velocitat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l' adopció dels següents:

ACORDS

1.         Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que el proper 1 de gener no entri en vigor i amb caràcter sancionador la mesura abans citada per als municipis de Badalona, Sant Adrià del Besòs i  Santa Coloma de Gramanet.

2.         Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que derogui el Decret 226/2006 en el sentit de vincular la velocitat dels vehicles amb la contaminació atmosfèrica.

3.         Sol·licitar una millora en els accessos a Barcelona a fi que es realitzin les inversions precises per evitar les permanents retencions que pateixen tots els matins les carreteres d'accés a la Ciutat Comtal.

4.         Que aquest acord sigui comunicat a les corporacions locals  citades anteriorment."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comenta als senyors del PP que, tot i que és evident que cada matí hi ha un munt de retencions d'entrada a Barcelona, la principal causa d'aquestes és que tenim un excés de cotxes privats. Entre tots plegats, cal que ens posem al cap que l'única solució que tenim davant d'aquest problema passa per crear un transport públic de qualitat que pugui donar una oferta a la gent perquè deixi d'una vegada la utilització del cotxe privat i utilitzi el transport públic. La CUP hi votarà en contra.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup hi votarà a favor, perquè és cert que tots els estudis apunten que aquesta mesura no servirà massa per a res. Estarien d'acord a derogar-la.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, recorda que el PP porta al Ple un tema que ha estat objecte de debat a través dels mitjans de comunicació recentment. Només afegir que ICV-EUiA hi votarà en contra perquè, d'una banda, no ens hem de prendre a la lleugera els temes de salut pública. En segon lloc, perquè el nostre grup està prioritzant la comunicació dins l'àrea metropolitana a través del transport públic i, finalment, perquè estudis demostren que a les ciutats europees on s'ha posat en marxa aquesta mesura la seva efectivitat ha quedat perfectament contrastada: la reducció de la velocitat baixa la contaminació i el nombre d'accidents. A més, aquesta mesura és només una dins d'una bateria de 73 i sembla que només ens fixem en aquesta.

Pel que fa als riscos per a la salut, cal tenir en compte que Europa ens diu que tenim un límit en la contaminació de diòxid de nitrogen i també en el diàmetre de les partícules de suspensió que s'ha de respectar. Això s'ha de complir abans del 2010. Catalunya avui és una de les poques regions europees que tenen aquest Pla d'Actuació de cara al 2010. Per tant, ens hauríem de congratular perquè la Generalitat estigui actuant tal com marca la legislació europea.

No es pot oblidar que té molt a veure amb els problemes de salut aquesta mesura; això ens ho diu el Centre de Recerca de Tecnologia Ambiental, que ha fet un estudi que sustenta aquest Pla d'Actuació de la Generalitat. Sembla ser que 1.200 morts l'any dins l'àrea metropolitana de Barcelona es produeixen per motius de contaminació. A més, aquest Pla significarà 600 hospitalitzacions menys cada any i una millora en la salut de les persones més febles.

En segon lloc, hem d'anar cap a la connexió amb Barcelona a través de la millora del transport públic. Ens hem d'anar plantejant utilitzar més el transport col·lectiu per carretera, com ara el bus. En tercer lloc, aquestes mesures de reducció de la velocitat fins a 80 km/h redueixen el 25% la contaminació. Finalment, segons l'Agència Europea de Medi Ambient, amb una velocitat màxima de 80 km/h s'emeten menys contaminants i s'estalvia combustible.

El senyor Juan Carlos Ferrando creu que tant la CUP com el grup d'ICV-EUiA han presentat unes anàlisis molt típiques de partits d'esquerres, que plantegen el transport públic com a única via de transport. El PP sempre està a favor de la millora del transport públic, etc., però el transport públic no pot ser utilitzat com a argument per no millorar el sistema d'accés i veure els beneficis que té el transport privat.

Moltes persones que es traslladen a un punt concret ja estan utilitzant el transport públic, però també hi ha persones que, per dificultat d'accés o pels motius que siguin, han d'utilitzar el transport privat, perquè és el més eficaç. El PP creu que sí que és veritat que anar a 80 km/h consumeix menys que fer-ho a 120 km/h, però s'hauria de veure fins a quin punt l'efectivitat d'aquesta mesura compensa la molèstia que això provocarà en els conductors. Aquest és el problema.

En segon lloc, estem parlant que també en augmentar la velocitat, es recorre més espai en menys temps. Per tant, encara que es contamini menys tampoc és exactament proporcional l'efecte contaminant.

D'altra banda, el fet de reduir a 80 km/h l'entrada a Barcelona no afecta a la salut pública. És cert que l'àrea metropolitana pateix problemes greus de contaminació però el principal focus de pol·lució produïda pels automòbils són les retencions. El problema que tenim és que des que es planifica una infraestructura fins que s'executa ha passat un temps i les circumstàncies de la via canvien. Els cinturons de Barcelona es van planificar molt temps abans de la seva execució i quan es van posar en funcionament ja s'havien quedat curts. Però sempre hi ha mitjans: es poden ampliar carrils, la semaforització sincronitzada, etc.

El PP també creu que de vegades els grups d'esquerres apliquen mesures de cara a la galeria però que no acaben solucionant el problema de veritat. El Sr. Ferrando agraeix que CiU s'hagi sumat a la proposta presentada.

El senyor Joan Mora vol que quedi clar que per a CiU el primer és la coherència amb la proposta. Aquest grup ha mirat de documentar-se i, en base a les fonts en què s'ha basat, el seu vot és afirmatiu.

CiU està molt compromès amb la salut pública però aquí no estem jutjant el Pla d'Actuació de la Generalitat, sinó només un punt. A més, si ens centrem en els dictàmens i propostes del RACC, tot apunta que no serà com s'està dient aquí. Si això fos com s'ha dit, aquest grup no tindria cap problema a reconèixer el nostre error; però, és clar, tot plegat és com posar el carro davant dels bous, perquè CiU també està d'acord en què és molt important invertir en transport públic per solucionar molts d'aquests problemes.

Però la realitat és la que és i aquesta és la proposta que ens han presentat avui, davant la qual ens hem de posicionar. A més, és probable que cada estudi apliqui un mètode diferent per analitzar la contaminació que produeix un cotxe anant a diferents velocitats.

En tot cas, CiU pensa que aquesta mesura concreta d'abaixar la velocitat fins a 80 km/h no serà efectiva i crearà més molèsties que no pas una altra cosa. El grup es posiciona a favor de la proposta presentada pel PP.

La senyora Quiteria Guirao explica que des del dia 1 de desembre s'està informant totes les persones que van a més de 80 del fet d'haver superat la velocitat permesa i de la recepció d'una multa. Sí que és cert que quan va sortir la notícia hi va haver un rebombori mediàtic, però ara ja s'està aplicant des de fa 13 dies i no passa res; no tenim col·lapses a la carretera des que s'ha posat en marxa. Això és una realitat.

El senyor Joan Mora aclareix que ell no ha dit que la mesura hagués de produir un col·lapse de trànsit, sinó que el fet que entri en funcionament no servirà per a res, perquè el col·lapse hi serà de totes, totes.

El senyor Xavier Safont-Tria, en relació a les paraules del Sr. Ferrando pel que fa a l'eficàcia del transport privat, afirma que allò que convé és justament canviar aquesta inèrcia i fer que el transport públic sigui el mitjà de transport més eficaç, més ràpid i més còmode. Aquest és el nostre objectiu polític. Així disminuirem el nombre de víctimes a les carreteres i les contínues emissions de diòxid de carboni causants del canvi climàtic.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, apunta que a ell no li queda més remei que patir cada matí els col·lapses de l'entrada a Barcelona. I com ell milers d'usuaris i camions de mercaderies, etc. Dubta que hi pugui haver mai un transport públic més eficaç, en aquest sentit, que el transport privat.

D'altra banda, si aquesta mesura és tan meravellosa, per què no l'apliquem també a les rondes de Mataró, on es pot circular a 100 km/h? I per què es fa 15 km més enllà? Perquè allà es podran caçar moltes més multes que no pas a les rondes de Mataró, senzillament per això. El PP creu que darrere d'aquesta mesura hi ha un afany recaptatori.

Pel que fa a vetllar per la salut dels ciutadans, també fóra bo que s'apliquessin mesures que lluitessin contra l'estrès de tots aquests usuaris que patim els col·lapses de trànsit.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per fer extensiu el que fa 15 dies li va explicar el Sr. Pérez Moya, del Servei Català de Trànsit, en motiu de la seva visita a Mataró. Aquest va afirmar que la nova mesura implica un retard en l'arribada a Barcelona d'un minut per als conductors procedents del Maresme. Si això és així, realment estem parlant d'un perjudici molt petit per als usuaris i, d'altra banda, hem de pensar que la mesura s'ha pres amb tota la bona voluntat.

En qualsevol cas, aquesta no deixa de ser una mesura que forma part d'un paquet més ampli i sobre la qual encara s'estan duent a terme estudis. I no oblidem, tampoc, que el RACC no deixa de ser un Club d'Automobilistes.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions:             Cap.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

11  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ,  PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I  CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR CONTRA EL TANCAMENT DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"L'amenaça que pesava sobre la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià s'ha convertit en un fet. Finalment i després d'un primer intent, el passat 25 d'abril, el repetidor de TV3 al País valencià ha deixat d'emetre el seu senyal.

Però aquest fet ve de lluny, el maig de 1985 va precintar-se per primera vegada el repetidor de TV3 instal·lat a Sueca argumentant-ne, com ara ha fet el govern del PP, la il·legalitat. Per tant aquest atac no és ni nou ni accidental, sinó que és un fet històric i que finalment, i malauradament, s'ha fet efectiu.

El tancament del repetidor de TV3 al País Valencià suposa un cop letal a les possibilitats de construir un espai de comunicació amb la nostra llengua, ja que si no es permet que TV3, TVV o IB3 es puguin veure arreu dels Països Catalans, perdem una eina de difusió conjunta de la nostra llengua i cultura, a través de la televisió.

Davant del fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües, continguts i orientacions polítiques més i més diverses, la resposta d'un govern no pot ser mai la censura d'un canal en particular, sinó precisament garantir l'accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d'expressió. Són els ciutadans els que han de poder elegir què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus.

Ara més que mai, cal demostrar la voluntat de construir país i guanyar espais als mitjans de comunicació.

Des del mateix País Valencià s'han portat a terme iniciatives per tal d'evitar el tancament de TV3.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha estat una entitat que ha aixecat la veu contra el tancament. Actualment ACPV ha estat sancionada per l'actual govern valencià a pagar una multa de 300.000 euros per les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquest és un fet molt greu que atempta contra la llibertat d'expressió, la pluralitat informativa i la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i ha provocat un gran rebuig en el sí de la comunitat valenciana i arreu dels Països Catalans.

Comptat i debatut, si realment es vol construir un espai de comunicació en llengua catalana cal garantir sens dubte la recepció de qualsevol mitjà en català arreu dels Països de parla catalana. Perquè l'espai nacional de comunicació no és només una qüestió lingüística sinó també, i sobretot, de continguts, ja que un determinat mitjà en català augmentarà la seva audiència i, per tant, reforçarà aquest espai si reflecteix la realitat de tot el país.

En el Ple Municipal Ordinari corresponent al passat mes d'abril, aquest consistori es va manifestar, per una àmplia majoria, a favor de la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i de l'arxiu, sense la imposició de cap sanció econòmica o de qualsevol altra mena, de l'expedient obert contra Acció Cultural del País Valencià.

En relació als antecedents exposats els sotasignats proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- El Ple de l'Ajuntament de Mataró manifesta i declara que està en desacord amb el tancament i cessament de les emissions de TV3.

Segon.- El Ple de l'Ajuntament de Mataró manifesta el seu rebuig a la imposició de la multa que Acció Cultural del País Valencià ha de pagar per les emissions de TV3.

Tercer.- El Ple de l'Ajuntament de Mataró mostra el seu suport a Acció Cultural del País Valencià i a les accions que porti a terme per fer front al pagament de la multa.

Quart. - Mostrar el suport de l'Ajuntament de Mataró a la tasca realitzada Acció Cultural del País Valencià que ha treballat per fer possible la recepció de la TV3 a les terres valencianes i que mereix un reconeixement de les institucions en tant que ha contribuït de forma decisiva a la pluralitat informativa.

Cinquè.-  L'Ajuntament de Mataró es compromet a col·laborar econòmicament, a través del Patronat de Cultura, amb Acció Cultural del País Valencià per aconseguir que les emissions de TV3 es puguin veure amb normalitat al País Valencià

Sisè.- Instar a les administracions públiques competents que han de legalitzar aquestes emissions i permetre la recepció dels programes de TV3 al País Valencià, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l'Estat espanyol.

Setè.- Instar al Ministeri d'Indústria que prengui les mesures que siguin necessàries per tal de restablir l'emissió del repetidor de TV3 i canal 33 pel País Valencià.

Vuitè.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que realitzi les gestions necessàries, atès que el que s'ha fet fins ara ha estat insuficient,  per tal que TV3 es pugui seguir veient al País Valencià, per tal que aquesta televisió actuï com a eina de difusió i cohesió de la llengua i cultura catalanes.

Novè.- S'acorda transmetre aquesta declaració al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Govern Valencià, al Parlament Valencià, al Congrés de Diputats, al Ministeri d'Indústria i Acció Cultural del País Valencià, perquè facin les gestions i els tràmits precisos perquè la pluralitat en els mitjans de comunicació sigui una realitat i per tant, que TV3 continuï rebent-se sense cap problema a tot arreu del País Valencià i, al mateix temps, els ciutadans i ciutadanes valencians catalanoparlants no siguin discriminats per raó de llengua."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença lamentant que s'hagin tancat les emissions de TV3, però no perquè aquesta sigui un exemple de pluralitat €que no ho és€, ni per la sensibilitat mostrada per la cadena vers la llibertat dels valencians de sentir-se com vulguin, malgrat a molts els sàpiga de greu que hi governi el PP.

És per una qüestió de concepte que el PP lamenta que TV3 es deixi de veure. En aquest món de llibertat, globalitzat... el fet de posar frens o fronteres als mitjans de comunicació és bastant absurd.

Reconeix que personalment ell no hauria pres la decisió que ha pres el Govern valencià, però sí que és cert que en aquesta proposta d'avui hi ha elements de demagògia i una certa hipocresia. És sorprenent que el PSC subscrigui aquesta proposta quan el primer responsable que TV3 no pugui emetre ara a València és el Sr. Montilla, que quan era el Ministre d'Indústria va cedir les llicències a una altra cadena, a la Sexta, concretament.

ERC mira a un altre cantó quan parlem de fets com aquests del Sr. Montilla, que ara governa amb ells, i a més, utilitza exactament els mateixos arguments que ara utilitza el Govern valencià: la legalitat. Perquè no és el PP qui argumenta la il·legalitat de la situació que teníem, sinó una sentència dels tribunals que diu que aquests repetidors són il·legals. És la justícia. Al col·lectiu que s'ha multat, se l'ha multat per resistència a la llei i per vulnerar aquesta sentència. Per tant, ERC utilitza els mateixos arguments per tancar una sèrie de canals locals, per recomanació del CAC, exactament els mateixos. Alhora, el Sr. Mojedano expressa una certa satisfacció pel fet que CiU s'adoni que no es poden anar tancant les coses així, en referència a la voluntat de tancar la COPE.

El Sr. Caurin es referia a la llibertat d'expressió, però per què no l'apliquem també als comerciants d'aquest país, que en ús de la seva llibertat d'expressió volen rotular un comerç en una de les llengües oficials de Catalunya?

Per cert, val la pena recordar que TV3 té cada vegada menys audiència a Catalunya i una pràcticament nul·la audiència a València. I si allà es rebutja el canal és per aquest criteri  nacionalista i de menyspreu que té TV3 cap als valencians que no se senten part dels anomenats Països Catalans. Una prova més de la superioritat que exhibeix el nacionalisme català envers València.

Finalment, si aquesta proposta s'hagués presentat de manera diferent, limitant-la només a demanar que TV3 continués emetent a València, així com la possibilitat que el Canal 9 es veiés aquí, hauria comptat amb el suport del PP.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, constata que el tancament del repetidor de TV3 ordenat pel Govern valencià suposa un atac real contra la llibertat d'expressió sense precedents en la democràcia. També es tracta d'una decisió política de contingut electoralista, donada la proximitat de les eleccions generals. Aquesta és una opinió àmpliament compartida aquí i a València.  Fa uns moments, el Sr. Mojedano, en motiu de la proposta del "Dret a decidir" ha exposat el seu diagnòstic de la situació parlant de la poca importància del tema del finançament, es queixava pel fet que diem que el PP té la culpa de tot, al mateix temps que proposava un model de país on l'estimació seria el valor màxim. Ara ha comparat la COPE amb TV3 i ha afegit que aquesta clausura no afecta la llibertat dels valencians de poder triar emissora... sembla mentida tanta demagògia.

Aquest tancament, pensa ERC, ens proporciona una mostra del que el Govern valencià entén realment per pluralitat: una acció de manual totalitari, un atac molt important als drets i llibertats democràtics. És cert, això sí, que es tracta d'un intent ridícul de posar fronteres a les televisions quan és evident que se'n poden rebre de tot el món.

Finalment, insta a les institucions competents i a la Generalitat que continuïn treballant per intentar restablir les emissions al País València, amb reciprocitat del senyal de Canal 9, en la línia que estan treballant ambdues conselleries de Cultura.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença dient que malauradament avui estem tractant un tema de màxima actualitat. Aquesta mateixa setmana la Guàrdia Civil clausurava definitivament l'últim repetidor que quedava al País Valencià i el president d'Acció Cultural al País Valencià, Eliseu Clement, denunciava que s'ha comès l'atac més greu a Catalunya durant els darrers 30 anys.

La CUP sap que és un atac gravíssim i, per tant, entenem que és una decisió política, en clau electoralista; utilitzada tant pel PP com pel PSOE quan els ha interessat.

Els senyors del PP s'ho haurien de fer mirar perquè no es pot parlar de política liberal i després anar tancant repetidors. I dir als senyors del PSOE que ja estem farts d'aquest "talante" que ens va perjudicant dia sí i altre també. La CUP està perquè es restableixi el dret dels valencians a poder veure TV3.

El Sr. Mojedano, en la seva intervenció, ha enumerat un seguit de coses sense sentit, llevat d'una: la reciprocitat. Evidentment, la resta dels Països Catalans tenim dret a veure Canal 9, com qualsevol altra televisió d'aquest àmbit geogràfic.

Aquesta moció, en definitiva, parla de democràcia i tota la resta, per més excuses que es busquin, és tornar enrere, a un passat que volem oblidar.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa que tothom coincideix que aquesta actitud del Govern valencià hostil cap a tot allò que sembli català, per justificar temes de política interna, és la clau de la qüestió. D'altra banda, cal valorar la predisposició de la Generalitat a l'acord de reciprocitat, també amb les illes Balears, dins els territoris de parla catalana. L'Espanya plural que volem és aquella que es reconeix en totes les seves llengües.

Cal valorar també l'actitud del Ministeri d'Indústria per iniciar les possibilitats de resolució d'aquest problema i acordar amb la Generalitat valenciana nous canals. També val la pena destacar l'actitud d'Acció Cultural del País Valencià que ha estat treballant des de la societat civil per resoldre aquesta problemàtica.

D'altra banda, en aquest país, Sr. Safont-Tria, aquestes competències estan transferides a les diferents comunitats; quedi dit com a aclariment. En aquest sentit, va ser el govern de la Generalitat de Catalunya i el de les illes Balears €governat pel PP€ que el 7 de maig de 2004 sense cap problema van signar un conveni de reciprocitat de les emissions de TV3 i del canal autonòmic balear. En aquell moment, també es va convidar a participar-hi a la Generalitat valenciana, però no ha estat possible.

El Ministeri d'Indústria també ha fet molts esforços aportant solucions tècniques a la qüestió. Per exemple, s'ha concedit a la comunitat valenciana un segon canal múltiple amb capacitat per emetre al menys 4 canals digitals autonòmics. Això s'ha fet mitjançant un Reial Decret que en aquests moments està en tramitació. Es va presentar el 26 d'octubre del 2007 i amb això es possibilita que canals digitals públics, de titularitat de la comunitat autònoma, puguin ser emesos en altres àmbits geogràfics limítrofes, sempre que es reuneixen unes condicions determinades: la signatura d'un conveni de col·laboració entre ambdues comunitats, que hi hagi espai radioelèctric, com sembla que és el cas, i que no hi hagi capacitat radioelèctrica lliure en canals ja assignats a les comunitats autònomes. Per tant, es donen totes les condicions perquè es pugui solucionar el conflicte.

D'altra banda, no és cert que el govern Zapatero s'hagi mostrat contrari a què se solucioni el conflicte, sinó al contrari, n'ha facilitat la resolució. Ens trobem senzillament davant d'un problema d'arrel política, que pateix el poble valencià que no pot exercir la llibertat de poder veure qualsevol canal que parli en català.

El senyor Vicent Garcia Caurin manifesta que no entén el posicionament del Sr. Mojedano, perquè diu que no és partidari del tancament de TV3, però alhora compara el canal amb la COPE de Jiménez Losantos.

D'altra banda, allò que volem els valencians és veure la televisió amb llibertat, simplement. I, de fet, molta gent del mateix PP no entén la postura del Govern valencià davant d'aquesta problemàtica i ho diuen clarament, dins el partit però també al carrer. El tancament de TV3 no és un tancament administratiu, és un tancament polític, que atempta contra la columna vertebral dels Països Catalans, contra la seva llengua i la seva cultura.

El senyor Pau Mojedano aclareix que no ha comparat la COPE amb TV3, malgrat tingui la seva opinió personal sobre quina de les dues és un mitjà més independent. Ell és partidari de la llei. Comprèn que als nacionalistes els costi d'entendre això de la llei, perquè hi ha factors que hi estan per sobre, però ell, que és un modest demòcrata, sí que creu en la llei.

Aquí és clar que la decisió que s'ha pres per part de la Generalitat valenciana, independentment que pugui obeir a raons electorals €i fins i tot qui parla pot arribar a compartir aquesta opinió€, té tota la cobertura legal, també. Per tant, no es pot anar amb "patranyes". Això és indiscutible. I, entre d'altres, el responsable d'això és el Sr. José Montilla, qui va cedir les llicències a la Sexta. Si a partir d'aquí la seva visió del que és la democràcia i l'Estat de dret és passar-se la llei per alt quan un no hi està d'acord, aquest no és el cas del PP.

El Sr. Caurin parlava d'atemptat contra els Països Catalans i vet aquí "la madre del cordero"; això és el que molesta de veritat: que el PP guanyi per majoria absoluta a València, això és quelcom que vostès no suporten. El Sr. Tresserras, que és conseller del seu partit, està clausurant canals locals exactament amb la mateixa interpretació que ha fet el Govern valencià. No s'hi val a ser hipòcrites.

El senyor Xavier Safont-Tria pregunta al Sr. Mojedano si no serà que els del PP tenen por que quan es vegi TV3 allà perdin aquesta majoria que avui tenen?

També diu al Sr. Bassas que l'iniciador d'aquests atacs contra els repetidors de TV3 va ser el delegat del Govern socialista, Eugeni Burriel, al maig de 1985 i, quatre anys més tard, el Sr. Barrionuevo va concedir les llicències de TV3 al Canal 9, i això amb el president socialista Joan Lerma al capdavant de la Generalitat valenciana. Aquí hi ha una corresponsabilitat compartida entre l'actual PP a València i els socialistes que hi governaven aleshores.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, més enllà de remuntar-se a èpoques passades, reitera que el problema és actual i cal resoldre'l aviat. Allò que vol el PSC és que el Govern valencià faci exactament el mateix que ha fet el Govern balear, governat pel mateix partit, i que signi aquest conveni de col·laboració per a la reciprocitat de les emissions en ambdues comunitats.

Finalment, repeteix que ha estat el Ministeri d'Indústria qui ha donat les solucions tècniques a aquesta qüestió que ha estat transferida a les comunitats.

El senyor Pau Mojedano, com ha dit, està disposat a donar el seu suport a la moció si es modifica el text d'aquesta.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 

12  - PROPOSTA  DE DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN DEFENSA DE LA SALUT DELS CIUTADANS EUROPEUS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El passat 19 de setembre, el President de l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE), Teo Romero, i la Presidenta de la Federació Sindical Europea: Tèxtils, Confecció, Cuir (FSE:TCC), Valeria Fedeli, van presentar la "Petició per a una qualitat certificada. Transparència, traçabilitat, composició i origen dels productes tèxtil, confecció, cuir i calçat (TCC)". Amb aquesta petició, ACTE i la FSE:TCC manifesten la seva preocupació en referència als riscos per a la salut dels treballadors i consumidors europeus derivats de la presència de substàncies perilloses en els productes TCC. Diversos estudis científics han demostrat que els articles tèxtils i de confecció i altres productes dels sectors TCC es troben entre les causes més freqüents de dermatitis irritants (DIC) i al·lèrgiques (DAC) de contacte, i poden contenir substàncies irritants, tòxiques i cancerígenes, prohibides per la normativa europea i individualment per Estats membres.

ACTE va ser creada en 1991 en Guimaraes (Portugal) i compta actualment amb més de 70 membres de 6 Estats Membres de la Unió Europea (UE) i Croàcia. ACTE representa territoris amb una forta presència del sector tèxtil i de la moda. La FSE:TCC va ser creada en 1975 i es compon de 70 sindicats lliures i democràtics de 40 països europeus (principalment de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu, països candidats de la UE, però també dels Balcans i d'altres països de l'Europa de l'Est).

La Petició va ser aprovada formalment el dia 18 de setembre pels Comitès Executius de ACTE i FSE:TCC i haurà de ser adoptada pels plens de les ciutats i regions membres de ACTE fins a principis de desembre

La política orientada als consumidors constituïx un element clau de l'objectiu estratègic de la Comissió Europea que consisteix a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans de la UE. No obstant això, l'augment del comerç internacional i l'eliminació progressiva de les barreres duaneres exposen el sector a nous riscos a causa de la introducció en el comerç de productes tèxtils, de confecció, de pell i de calçat el procés del qual de producció queda fora de control ja que sovint utilitza productes i processos que ja no es permeten a Europa. Davant un augment de les patologies dermatològiques especialment en les edats més joves, ACTE i la FSE:TCC demanen a la Comissió Europea i als Estats Membres que prenguin una sèrie de mesures considerades com necessàries per a reduir les substàncies irritantes i nocives en la indumentària.

La Petició es concreta en aquest tres punts:

·         Una definició clara dels "riscos derivats de productes dels sectors tèxtil, confecció, pell, calçat i complement", tant en el procés de producció com en el seu ús final;

·         Una major coordinació entre la Comissió Europea i els Estats membres quant a la creació, actualització i posada en xarxa de bases de dades específiques nacionals amb l'objectiu de recollir i supervisar les substàncies químiques usades en els processos de producció dels sectors TCC;

·         Garantir la transparència i una major sensibilització dels consumidors europeus a través de la definició i la prova d'un procés amb l'objectiu de garantir la trazabilidad dels productes TCC destinats a la comercialització sobre la base de requeriments sanitaris i de seguretat. .

Per tot l'exposat, tots els grups municipals de l'Ajuntament de Mataró prposen al Ple municipal l'adopció dels següents acords:

Sumar-se a la "Petició per a una qualitat certificada. Transparència, traçabilitat, composició i origen dels productes tèxtil, confecció, cuir i calçat (TCC)", aprovada pels comitès executius de l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE), i de la Federació Sindical Europea: Tèxtils, Confecció, Cuir (FSE:TCC) el passta 18 de setembre.

Donar compte d'aquests acords al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró i al Consell Municipal de la Salut en la seva propera sessió.

Trametre aquests acords als presidents d'aquests dos organismes, al Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç i al director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, fa una esmena "in voce"  en el sentit de comunicar aquests acords al Departament d'Innovació, Empresa i Universitats de la Generalitat de Catalunya. La proposta és acceptada i incorporada per tots els grups municipals a la proposta inicial.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

ALCALDIA

13  - NOMENAMENT VOCALS DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"La Junta del Patronat de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, en compliment de l'article 10 dels seus Estatuts, va aprovar en la reunió celebrada el dia 19 de novembre de 2007 la proposta de persones que han de composar el Patronat de la Fundació pel pròxim quatrienni. El càrrec de vocal és honorífic, voluntari i gratuït, essent les persones proposades les següents:

Sra. Ester Merino Tarafa, Sra. Roser Manté i Bartra, Sr. Joan Manel Calleja Calles, Sra. Carme Ortega Company, Sr. Miquel Torner i Roca, Sr. Carlos Súnico Batchillería, Sr. Pascual Fernández Pruñanosa, Sra. Carme Jiménez Martín i Sra. Magda Soler Regàs.

L'article 10 i 12 dels Estatuts de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena sobre la competència del Ple de l'Ajuntament per al nomenament dels vocals de la Junta del Patronat de la Fundació.

En conseqüència proposo al Ple de l'Ajuntament el següent acord:

Nomenar vocals del Patronat de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena a les persones següents:

_ Sra. Ester Merino Tarafa,

_ Sra. Roser Manté i Bartra,

_ Sr. Joan Manel Calleja Calles,

_ Sra. Carme Ortega Company,

_ Sr. Miquel Torner i Roca,

_ Sr. Carlos Súnico Batchillería,

_ Sr. Pascual Fernández Pruñanosa,

_ Sra. Carme Jiménez Martín i

_ Sra. Magda Soler Regàs.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

14  - DESIGNACIÓ DE PATRONS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ PEL FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 3 d'abril de 2003, va aprovar la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana".

L'article dissetè dels seus Estatuts preveu que el Patronat inicial de la Fundació estarà composat pels següents membres: "correspondrà la Presidència a qui en cada moment sigui l'Alcalde de Mataró o qui reglamentàriament el substitueixi, dos components nomenats per l'Ajuntament de Mataró entre les persones que tinguin responsabilitats en l'àmbit de la promoció econòmica i l'urbanisme a la ciutat de Mataró, i un per cada grup municipal amb representació al consistori; la Unió de Cooperadors de Mataró, tenint en compte el moviment cooperatiu de la ciutat, designarà als seus membres en igual número que els patrons designats per l'Ajuntament".

Per decret de l'Alcaldia 9316/2007 de 14 de novembre, l'Alcalde de Mataró ha delegat  la presidència a favor de la regidora de Serveis Centrals Sra. Montserrat López Figueroa.

A la vista de l'exposat, d'acord amb el cartipàs municipal i la proposta realitzada pels grup municipals, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple, l'adopció del següent acord :

Únic.-  Designar com a patrons de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana:

Sra. Alicia Romero Llano,      consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat

Sr. Ramon Bassas Segura   conseller delegat d'Urbanisme

Sra. Ma. Àngels Ruiz             en representació del grup municipal del PSC

Sr. Antoni Guirao Motis          en representació del grup municipal ICV-EUiA

Sr. Francesc Teixidó i Pont   en representació del grup municipal d'ERC

Sr. Joan Ribas i Tarrus          en representació del grup municipal de CiU

Sr. Adam Alonso Bennett      en representació del grup municipal del PPC

Sr. Joan Jubany i Lorente      en representació del grup municipal de la CUP

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

15  - CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va nomenar els membres del Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

L'entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix en el seu article 9 que el Consell d'Administració assumirà el govern, l'alta direcció i la determinació de les línies d'actuació de l'entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l'entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l'Ajuntament de Mataró; el President  és l'Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d'acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d'acord amb la proporcionalitat anterior.

En data 29 de novembre de 2007, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el canvi de representant al Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-  Designar al Sr. Carlos Súnico Batchilleria com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l'Ajuntament de Mataró al Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, en substitució del Sr. Miquel Cuadros Alcántara.

Segon.-   Notificar el present acord a l'EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa constar en acta l'agraïment al Sr. Miquel Cuadros pels serveis prestats.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

16  - MODIFICACIÓ BASES D'EXECUCIÓ 2007 PER INCORPORACIÓ SUBVENCIÓ NOMINATIVA PROPOSADA PEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat Municipal de Cultura aprovada per Resolució del President, a ratificar pel Consell Plenari en la propera sessió que tingui lloc.

Fonaments de dret

1.      Bases d'execució del pressupost municipal.

2.      Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

3.      RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

Incorporar a les bases d'execució del pressupost de l'exercici 2007, la subvenció nominativa al Museu Arxiu de Santa Maria per import de 180.000,00 €, partida 45113 78900.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el BOP., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

17  - MODIFICACIÓ BASES D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST 2007

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació de les bases d'execució del pressupost per a l'exercici 2007.

Fonaments de dret

4.      Bases d'execució del pressupost municipal.

5.      Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

6.      RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

Incorporar les següents subvencions nominatives que s'inclouen dins la partida pressupostària "60300 313120 48900 Subvencions i convenis entitats de lleure i casals d'estiu":

Centre Joves Sant Jordi Olla de Grills

1.609,26

Associació Cultural la Mar de Garbí

504,67

AMPA CEIP Germanes Bertomeu

490,29

AMPA CEIP Vista Alegre

54,84

AMPA CEIP Tomàs Viñas

3.556,37

AMPA CEIP Torre Llauder

466,87

AMPA CEIP Cirera

848,69

AMPA CEIP Anxaneta

2.917,27

AMPA CEIP Antonio Machado

800,02

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

18  - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DUES OPERACIONS DE CRÈDIT: UNA D'IMPORT 916.483,00 EUROS PER AL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE 12 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL AL C/ NÚÑEZ DE BALBOA,12; I UNA ALTRE D'IMPORT 1.554.403,00 EUROS PER AL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ D'UN LOCAL I 48 PLACES D'APARCAMENT AL MATEIX C/ NÚÑEZ DE BALBOA,12.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació de dues operacions de crèdit: una d'import 916.483,00 euros per al finançament de la construcció de 12 habitatges de protecció oficial al C/ Núñez de Balboa, 12; i l'altra d'import 1.554.403,00 euros i per al finançament de la construcció d'un local i 48 places d'aparcament al c/ Núñez de Balboa,12.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti l'operació de crèdit hipotecari, d'import màxim 916.483€ per al finançament de la  construcció de 12 habitatges de protecció oficial al Carrer Núñez de Balboa, 12, amb les següents condicions financeres:

Capital màxim

916.483,00 €

Entitat financera

Caja Madrid

Termini

25 anys, amb tres de carència (ampliable fins a 4 anys)

Interès

4,35% (2007), aquest interès es revisa el primer trimestre de cada any d'acord amb el que estableix el Reial Decret 801/2005, de 1 de juliol, pel que s'aprova el Pla Estatal 2005-2008, per afavorir l'accés a la vivenda.

Comissió d'obertura

Exempta

Garantia

Hipotecària

 

2.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti l'operació de crèdit hipotecari lliure, d'import màxim 1.554.403€ pel finançament de la construcció  d'un local i 48 places d'aparcament al Carrer Núñez de Balboa, 12, amb les següents condicions financeres:

Capital màxim

1.554.403,00 €

Entitat financera

Caja Madrid

Límit préstec s/valor taxació

El 73%

Termini

15 anys +1,5 anys de carència

Interès

Euríbor + 0,30

Comissió d'obertura

0,10%

Garantia

Hipotecària

3.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, constata que fins ara a la ciutat no disposem de cap pis de protecció oficial amb tecnologia domòtica que ajudi les persones amb discapacitats. Per aquest motiu i per la urgència de dotar-nos-hi, la CUP hi votarà a favor.

Tanmateix, dir que no estem d'acord en com s'estan fent les coses, així com tampoc en el procediment. No és positiu agrupar en un sol bloc tots els pisos d'aquesta mena, perquè això contribueix a la segregació dels veïns respecte altres comunitats de veïns. És millor crear una xarxa dispersa d'aquesta mena d'habitatges al voltant de la ciutat.

Finalment, la CUP pensa que un espai que en un primer moment està destinat a equipaments, s'ha de destinar a això, però no fer-hi pisos.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, posa en relleu que és cert que és la primera vegada que es fa un pis d'aquestes característiques a Mataró i arreu de Catalunya.

En relació al tema d'agrupar en un mateix bloc a persones amb una problemàtica similar, val a dir que s'ha comptat amb el GIMM en tot moment per a la construcció del bloc i, en certa manera, el fet que hi hagi un centre de teràpia ocupacional i els pisos a dalt comporta tot un bloc que té una coherència en si mateix.

Finalment, recordar que s'està utilitzant, per construir aquests pisos, un dels supòsits de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2006 i ratificat per aquest Ple. Trasllada al Sr. Safont-Tria, davant les insinuacions d'especulació amb el sòl, la següent pregunta: vostè creu que per especular un Ajuntament faria pisos per a discapacitats, amb un centre de teràpia ocupacional i pàrquings?

El senyor Xavier Safont-Tria concreta que en aquest punt en cap moment s'ha parlat d'especulació. Hi ha llocs per fer-hi pisos i hi ha llocs per fer-hi equipaments.El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, considera que aquesta és una visió una mica massa simplista del tema. El que es fa aquí és aprofitar allò que ens permet la llei per optimitzar al màxim la capacitat del solar: l'aparcament per als veïns, amb un centre d'ocupació per als propis usuaris del col·lectiu i, a sobre, uns habitatges per al mateix col·lectiu. Així aprofitem al màxim les pròpies possibilitats de la llei.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

19  - CONSTITUCIÓ D'UN USDEFRUIT A FAVOR DE PROHABITATGE, SAU, EN RELACIÓ ALS PISOS 1R D I 4T C, DE L'ESCALA A, DE L'EDIFICI DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici d'habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, destinat a  habitatges de mestres.

El Ple de 19 de juliol del 2007 va acordar desafectar els pisos 1r D i 4t C, de l'escala A, de l'esmentat immoble, prèvia l'obtenció de la preceptiva autorització de l'Administració educativa autonòmica. En virtut de l'esmentada desafectació, aquests habitatges van passar a gaudir de la qualificació de bé patrimonial.

És voluntat d'aquest Consistori donar a aquests pisos un aprofitament adequat, amb la finalitat que serveixin per donar cobertura a diferents necessitats municipals, en el seu sentit més ampli.

Per la seva banda, s'està treballant en la línia de concentrar la política municipal d'habitatges en un sol gestor, gaudint l'empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, de l'adient vocació concentradora, d'acord amb el seu objecte social, entre el qual hi figura gestionar el parc d'habitatges de l'Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals, segons els seus estatuts.

Per tot l'exposat, es considera adient lliurar a l'empresa     PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició, envers els pisos del carrer Madoz 28-30 objecte d'aquesta proposta, per tal que la referida entitat  pugui gestionar-lo de la manera que millor convingui en cada moment als interessos municipals.

A l'efecte, s'ha cregut oportú instrumentar aquesta encomana mitjançant la constitució d'un dret d'usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, que permet atorgar a dita empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l'Ajuntament perdi per això el domini de les finques.

Quant al contingut del dret d'usdefruit, resulta d'aplicació el  Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d'aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya), i pel que fa a la incidència de l'operació en l'àmbit de l'inventari i en l'àmbit registral, cal acudir als articles 32 i 36 de la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones Públicas, i normativa concordant.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació als pisos situats a la planta 1a, porta D i a la planta 4a, porta C, de l'escala A, de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.

SEGON.- Aprovar el contracte que s'adjunta a la present proposta d'annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l'usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.

TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.

QUART.-  Comunicar el present acord al Servei d'Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d'Ingressos,  i a la mercantil Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

-SERVEI DE SECRETARIA GENERAL-

20 - ACCEPTAR LA DONACIÓ GRATUÏTA EFECTUADA PER LA FAMÍLIA TUÑÍ I VANCELLS A FAVOR DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ DELS FONS DOCUMENTALS CORRESPONENTS ALS SEGLES XVII AL XIX DE LES FAMÍLIES LLAUDER I TUÑÍ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"La família Tuñí Vancells, representada pel senyor Josep Oriol Tuñí i Vancells, el mes de maig de l'any 2006 es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Mataró per comunicar la seva intenció de donar els arxius patrimonials i personals de les famílies Tuñí i Llauder.

L'Ajuntament de Mataró, a la vista del contingut d'aquest fons documental, va considerar convenient iniciar els tràmits per a l'acceptació d'aquesta donació, de forma que durant el mes de juliol del mateix any es van traslladar a l'Arxiu Municipal 60 caixes que contenien l'esmentada documentació.

Al llarg d'aquest temps, s'ha procedit a realitzar els treballs de classificació, ordenació i inventariat del fons que encara no ha finalitzat; en aquests moments hi ha més de 700 documents inventariats amb els quals ja és possible perfilar-ne el contingut i determinar la seva importància.

La documentació de la família Tuñí abasta entre els segles XVII al XIX i està formada pels documents generats per l'activitat com a procurador dels tribunals del senyor Josep C. Tuñí i Falguera (Mataró, 1848-1926). Inclou procures, documentació de processos judicials i arrendaments i subarrendaments de masos i terres properes a l'àrea urbana de Mataró alguns encara en actiu; també conté correspondència personal entre els germans Tuñí Bordalba i altres documents que palesen els lligams afectius i familiars amb altres notaris i procuradors de Mataró i Barcelona.

La documentació de la família Llauder palesa l'extraordinària influència d'aquesta família en la província de Barcelona, amb nombroses propietats al Maresme i a la província de Lleida. En el fons documental destaquen els plets per les mines d'aigua de Mataró i Argentona i els establiments de terres així com d'altres que testimonien la seva vinculació d'un dels seus membres com a cap visible de les tropes carlistes i com a propietari de l'editorial "La Hormiga de Oro" de Barcelona.

L'Ajuntament de Mataró reconeix l'interès públic col·lectiu i el valor del fons documental de la família Tuñí i de la família Llauder, que és d'una importància extraordinària per a la ciutat de Mataró, pels investigadors i per la societat en general, raó per la qual té la voluntat d'acceptar la donació del conjunt documental ofert per la família Tuñí Vancells, en la seva qualitat de cedent.

En l'acte de donació es transmeten a l'Ajuntament de Mataró els drets inherents a la possessió i propietat del fons documental, així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública dels documents per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d'explotació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció del següents ACORDS :

Primer.- Acceptar la donació dels fons documentals de les famílies Tuñí i Llauder corresponent als segles XVII al XIX. La donació l'efectua la família Tuñi Vancells, representada pel Sr. Josep Oriol Tuñí i Vancells, com a propietària del fons, i és gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació.

Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l'Ajuntament de Mataró i la família Tuñí Vancells per a la donació d'uns fons documentals" que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.-  Facultar a l'Alcalde - President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini del fons documental.

Quart.- L'Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu a la família Tuñí Vancells per la mostra d'afecte i liberalitat que en aquest Acte de Donació fa a la ciutat de Mataró."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

-SERVEI D'INGRESSOS-

21  - APROVACIÓ TARIFES "EL SORRALL"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"Vist l'acta de la reunió de la Comissió de Seguiment de la zona esportiva municipal de "El Sorrall" de data 25 de setembre de 2007,

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar la revisió de tarifes del servei públic de la zona esportiva municipal El Sorrall d'acord amb el següent detall:

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament."

El senyor Mas Riera, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup perquè entenen que el debat s'hauria d'haver produït abans en el si del Patronat Municipal d'Esports.

El senyor Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, també anuncia l'abstenció del seu grup. Tanmateix recorda que la CUP sempre ha defensat que aquest equipament esportiu fos gestionat per una empresa pública i no a través d'una externalització, com passa avui dia.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

22  - APROVACIÓ PREU PÚBLIC SERVEI CONCILIACIÓ FAMILIAR "MINUTS MENUTS"

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

"La Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha proposat a l' Ajuntament de Mataró  la possibilitat    d'implementar  a la ciutat el projecte Minuts Menuts.

Aquest projecte vol impulsar la creació d' espais de guarda puntual d' infants de 0 a 3 anys per un temps màxim de 3 hores continuades  i 2 dies per setmana que permeti a les mares i pares la realització de gestions i activitats per la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

El Pla la Integral per a la Infància i les famílies (2006-2010) de l' Ajuntament de Mataró té entre d'altres l'objectiu de fomentar les mesures que afavoreixin el recolzament a les famílies per tal que puguin dur a terme la seva tasca de criança i educació.

El  projecte Minuts menuts, s'ajusta als objectius del Pla esmentat i és una oportunitat per donar resposta a una necessitat plantejada per les famílies , especialment quan no disposen de xarxa social o familiar.

Per  aquest motiu que l' Ajuntament de Mataró decideix posar en marxa un servei de conciliació familiar a la ciutat , en format de prova pilot, amb la col·laboració  del Departament  d' Acció social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Treball i Afers Socials.

Vista la proposta del Servei de Benestar Social d'establiment d'un preu públic per a la utilització d'aquest servei.

Vist l'estudi econòmic de costos,

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORDS:

Primer.- Aprovar el preu públic per utilització del servei de conciliació familiar "Minuts Menuts" d'acord amb el següent detall:

 

Preu públic servei de conciliació familiar

"Menuts Minuts

Proposta preu públic

 

 

1,00 €/hora

 

 

 

 

 

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Mataró."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que, malgrat se'n va una mica del que es proposa aquí, cal felicitar el Govern municipal per haver tirat endavant aquesta iniciativa. Això és el que importa.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, també agraeix al PP la seva proposta.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

-SERVEI DE RECURSOS HUMANS-

23  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"FETS

La senyora MONTSERRAT HOSTA PRIVAT, funcionària de carrera, amb la plaça de TAE-Arquitecta, ha sol·licitat poder compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada.    

Aquesta segona activitat que sol·licita  compatibilitzar  es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa  a l'Ajuntament de Mataró.

 

FONAMENTS DE DRET

La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament    relacionada   amb   la   què  es   desenvolupa   en   la   unitat  de l'Administració   en   la   què   es   presti  servei; o si la  realització  de  l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.-  Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora MONTSERRAT HOSTA PRIVAT , TAE- Arquitecte, adscrita al lloc de treball d'arquitecte d'actualització i manteniment del pla general,  amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'arquitecte -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si  comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si  està directament    relacionada   amb   la   què  es   desenvolupa   en   el  servei de l'Ajuntament on treballa. 

SEGON.- La declaració  de compatibilitat del present acord, quedarà  automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del  principal com del de la segona activitat, que la interessada haurà  de comunicar.

TERCER.-  Notificar el present acord a la persona interessada. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

-Servei de Compres i Contractacions-

24  - PRORROGAR EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE L'US PRIVATIU DE L'IMMOBLE DE LA PEIXATERIA, SITUAT AL NÚM. 50 DEL C/ BARCELONA, DE MATARÓ, ADJUDICAT A LA FUNDACIÓ PRIVADA GRUP TERCER MON-MATARÓ, PER UN TERMINI DE CINC ANYS ADDICIONALS, A COMPTAR DES DEL 23/12/2007 AL 22/12/2012.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Mitjançant acord del Ple Municipal de data 09/10/1997 s'adjudicà la concessió de l'ús privatiu de arrendament del local de l'antiga Peixateria, situat al C/ Barcelona, núm. 50, de Mataró a favor de l'associació "Grup Tercer Mon" (actualment, Fundació Privada Grup Tercer Mon-Mataró), per un període de cinc anys, i un cànon de 1.000.000 ptes. (6.010'12 €) import aquest sotmès a la revisió anual de l'IPC i amb subjecció als plecs de clàusules econòmic administratives particulars que regeixen el contracte.

Aquest contracte va ser prorrogar per un termini addicional de 5 anys més, del 23/12/2002 al 22/12/2007, per acord del Ple municipal de data 14/11/2002.

Mitjançant escrit de data 25/10/2007, el qual va tenir entrada en el registre general d'aquesta Corporació en data 05/11/2007, el president de la Fundació Privada Grup Tercer Mon-Mataró, sol·licita la pròrroga del contracte per un termini addicional de 5 anys més, en les mateixes condicions.

Mitjançant l'informe de data 05/11/2007 del cap del Servei d'Empresa de l'IMPEM, amb el vistiplau del director de l'entitat, manifesten el seu recolzament i suport a la proposta de pròrroga que la Fundació Tercer Mon Mataró sol·licita per continuar explotant l'espai de la peixateria, i acompanyen informe de seguiment de l'empresa, el qual conclou la viabilitat tècnica econòmica i la consolidació de l'activitat solidària i de dinamització cultural de la ciutat, objectiu principal perseguit en la concessió d'aquest espai.

Consta, igualment, informe de la cap de la Secció de Civisme i cooperació de data 21/09/2009, en el qual considera del tot positiva la tasca de la Fundació Privada Grup Tercer Mon-Mataró.

L'article 61 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, estableix que el límit del termini pel qual es poden atorgar les concessions administratives sobre el domini públic dels ens locals és de 50 anys

En virtut de les facultats que li han estat conferides, qui subscriu, consellera delegada de Servei Centrals, PROPOSA al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

Prorrogar el contracte de concessió de l'us privatiu de l'immoble de la Peixateria, situat al núm. 50 del C/ Barcelona, de Mataró, adjudicat a la Fundació Privada Grup Tercer Mon-Mataró, per un termini de cinc anys addicionals, a comptar des del 23/12/2007 al 22/12/2012."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que el seu grup està a favor que aquest immoble estigui dedicat a promocionar accions solidàries amb el Tercer Món. Tot i que hagués estat un revulsiu per maximitzar aquest efecte solidari tornar a treure a concurs públic aquest mateix espai, malgrat al final s'hagués acabat renovant la concessió a la mateixa entitat.

Per aquest motiu, el PP s'hi abstindrà.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu. Des de la CUP sempre s'ha reivindicat aquest espai com un espai públic, però és cert que el bon fer de l'entitat privada Grup Tercer Món justifica aquesta pròrroga del contracte.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, se suma a les paraules del Sr. Safont-Tria lloant la feina que du a terme en el camp de la cooperació la fundació privada en qüestió.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, felicita el Tercer Món per la feina que fa i l'ús que fa també de l'immoble.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

25  - PRORROGAR EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE L'ÚS PRIVATIU DOMINI PÚBLIC PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN CENTRE D'EXÀMENS PER A L'OBTENCIÓ DEL CARNET DE CONDUIR, ADJUDICAT A AUTOESCUELAS DE MATARÓ Y COMARCA, SA PER, COM A MÀXIM, UN TERMINI D'UN ANY ADDICIONAL, FINS EL 20/01/2009.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. Mitjançant acord de la Comissió Municipal Permanent de data 14/10/1977 s'adjudicà la concessió de l'ús privatiu de domini públic per a la construcció i explotació d'un centre d'exàmens per a l'obtenció del carnet de conduir a favor de l'empresa Autoescuelas de Mataró y Comarca, SA, per un termini de trenta anys comptats a partir de la data de començament de l'explotació, encara que aquesta fos parcial.

La Comissió Permanent va aprovar la recepció provisional de les obres que es van dur a terme en data 20/01/1978, per la qual cosa ha d'entendre's que la concessió finalitza el 20/01/2008.

2. Mitjançant escrit de data 15/02/2007, el qual va tenir entrada en el Registre General d'aquesta Corporació en data 26/02/2007, el legal representat de la societat Autoescuelas de Mataró y Comarca, SA, va sol·licitar la pròrroga del contracte per un termini addicional d'un any, prorrogable, en tant no sigui adoptada resolució del trasllat de la zona d'exàmens a una altra ubicació.

3. Mitjançant l'informe de data 20/11/2007, el cap del Servei de Mobilitat proposa accedir a la pròrroga sol·licitada, si bé considera que hauria de dividir en dos períodes de sis mesos cadascú, a fi de que si l'Ajuntament ho estima oportú pugui traslladar l'activitat dels exàmens de conduir a una nova ubicació, amb un preavís de dos mesos respecte la finalització dels primers sis mesos.

4. Consta a l'expedient informe de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, de data 22/11/2007, respecte de la procedència legal d'aprovar conforme el sol·licitat.

Fonaments de dret

1. La present concessió es va tramitar com a concessió administrativa d'ús privatiu de béns de domini públic, d'acord amb l'article 62.1.a del Reglament de Béns de les Corporacions Locals, aprovat per Decret de 27 de maig de 1995.

Aquest Reglament disposa en el seu article 63 que el termini d'utilització que es fixi en les clàusules amb subjecció a les quals s'atorgui tindrà caràcter improrrogable, sense perjudici del que disposa el Reglament de Contractació.

El Reglament de contractació al qual fa referència aquest precepte és el de 9 de gener de 1953, que disposa en el seu article 59 que els contractes que tinguin per objecte atendre necessitats permanents podran ser prorrogats, fins que un nou contractista es faci càrrec dels servei o la Corporació interessada comenci a prestar-lo per administració, sense que pugui excedir en cap cas de sis mesos.

2. Actualment, l'article 61.c) de l'esmentat Decret 336/1988, de 17 d'octubre, estableix que el límit del termini pel qual es poden atorgar les concessions administratives sobre el domini públic dels ens locals és de 50 anys; i si és inferior es poden concedir pròrrogues.

Conseqüentment, les dues normatives emparen la possibilitat de pròrroga sol·licitada, per a la continuïtat de l'activitat d'exàmens de conducció.        

En virtut de les facultats que li han estat conferides, qui subscriu, consellera delegada de Servei Centrals, PROPOSA al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

Prorrogar el contracte de concessió de l'ús privatiu domini públic per a la construcció i explotació d'un centre d'exàmens per a l'obtenció del carnet de conduir, adjudicat a Autoescuelas de Mataró y Comarca, SA per, com a màxim, un termini d'un any addicional, fins el 20/01/2009, dividit en dos períodes de sis mesos, a fi de que si l'Ajuntament ho estima oportú pugui traslladar l'activitat dels exàmens de conduir a una nova ubicació, amb un preavís de dos mesos respecte la finalització dels primers sis mesos. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

26  - MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA DE LES FRACCIONS DE RESTA, MATÈRIA ORGÀNICA I VOLUMINOSOS, DE LA NETEJA VIÀRIA I DE LA NETEJA DE PLATGES DE MATARÓ, ADJUDICAT A L'EMPRESA FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA, EN EL SENTIT D'INCLOURE EL SERVEI DE RECOLLIDA DE LES FRACCIONS DE SELECTIVA DE PAPER-CARTRÓ, ENVASOS LLEUGERS I VIDRE PROCEDENTS DELS RESIDUS DE DOMICILIÀRIA I DE PAPER-CARTRÓ DE LA COMERCIAL, I DELS SERVEIS DE RECOLLIDA DE DESBORDAMENTS I NETEJA DE CONTENIDORS, AIXÍ COM EL  CANVI DE CONTENIDORS DEL TIPUS IGLÚ PELS DEL TIPUS EASY AMB RECOLLIDA ROBOTITZADA.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. Per acord del Ple de data 1 de juny de 2006 es va adjudicar el concurs per a la contractació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, a l'empresa "Fomento de Construcciones y Contratas, SA", fins un import anual de 7.300.093'72 €, IVA inclòs.

2. Mitjançant informe de data 25-09-2007, el cap del Servei de Manteniment i Serveis sol·licita la modificació de l'esmentat contracte, amb efectes a dia 01/01/2008, amb la inclusió del servei de recollida de les fraccions de selectiva de paper-cartró, envasos lleugers i vidre procedents dels residus de domiciliària i de paper-cartró de la comercial, i dels serveis de recollida de desbordaments i neteja de contenidors, així com el  canvi de contenidors del tipus iglú pels del tipus easy amb recollida robotitzada, d'acord amb les condicions establertes en el plec de condicions tècniques que adjunten.

Els motius que justifiquen la sol·licitud d'aquesta modificació són, essencialment:

- el proper dia 31 de desembre de 2008 finalitza la pròrroga del contracte de recollida de les fraccions de selectiva de paper-cartró, envasos lleugers i vidre amb l'empresa Recuperacions Masnou, SL.

- L'experiència d'aquests anys ha demostrat que no és una bona solució la prestació del servei de recollida amb dos contractistes, rebuig i orgànica per un cantó i selectiva per un altre, ja que es produeixis greus disfuncions que es solucionar unificant el servei de recollida de totes les fraccions en un únic operador.

- La modificació preveu la recollida selectiva mitjançant el sistema robotitzat, millorant la qualitat.

3. Aquesta modificació comporta un increment en el preu del contracte de 1.219.580,38 €, IVA inclòs, anuals, equivalent a un 16,71 %

4. Consta escrit  de l'adjudicatari de data 16/11/2007, amb entrada en el Registre General d'aquesta Corporació en data 21/11/2007, acceptant la modificació proposada.

Fonaments de dret

L'art. 163, en relació amb l'art. 101 i concordants, del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques regula la modificació del contracte de gestió de serveis públics, establint, pel que aquí interessa, que l'Administració podrà modificar, per raons d'interès públic, les característiques del servei contractat; i que quan les modificacions afecten al règim financer del contracte, l'Administració haurà de compensar al contractista de manera que es mantingui l'equilibri econòmic.

En aquest sentit, es preveu l'existència de crèdit adient i suficient a les corresponents partides del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2008 per fer front a les despeses derivades d'aquesta modificació.

En virtut de les facultats que li han estat conferides, qui subscriu, consellera delegada de Servei Centrals, PROPOSA al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

RESOLC:

Primer. Aprovar la modificació del contracte de concessió del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, adjudicat a l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, en el sentit d'incloure el servei de recollida de les fraccions de selectiva de paper-cartró, envasos lleugers i vidre procedents dels residus de domiciliària i de paper-cartró de la comercial, i dels serveis de recollida de desbordaments i neteja de contenidors, així com el  canvi de contenidors del tipus iglú pels del tipus easy amb recollida robotitzada.

Segon. Aquest serveis hauran de prestar-se d'acord amb les condicions establertes en el plec de condicions tècniques que adjunten, el qual revestirà caràcter contractual, per la qual cosa haurà d'ésser signat en prova de conformitat per l'adjudicatari.

Tercer. Fomento de Construcciones y Contratas, SA haurà de subrogar el personal de Recuperacions Masnou, SL, en els termes previstos en l'article 49 del Conveni Col·lectiu del Sector de neteja pública, viària, regs, recollida, tractament i eliminació de residus neteja i conservació de clavagueram, publicat en el BOE núm. 58 de data 7 de març de 1996. S'adjunta al present acord llistat de l'esmentat personal.

Quart. Autoritzar i disposar a favor de Fomento de Construcciones Y Contratas, SA, l'import de 1.219.580,38 €, IVA inclòs, el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40553/442240/22700 del pressupost municipal de la següent manera:

Any 2008: relació d'ADFUT núm. 02102 per import global de 1.011.342,77.-EUR, IVA, inclòs

Any 2009: relació d'ADFUT núm. 02105 per import global de 1.219.580,37.-EUR, IVA, inclòs

Any 2010: relació d'ADFUT núm. 02106 per import global de 1.219.580,37.-EUR, IVA, inclòs.

Any 2011: relació d'ADFUT núm. 02107 per import global de 1.219.580,37.-EUR, IVA, inclòs.

Any 2012: relació d'ADFUT núm. 02108 per import global de 1.219.580,37.-EUR, IVA, inclòs.

Any 2013: relació d'ADFUT núm. 02109 per import global de 1.219.580,37.-EUR, IVA, inclòs.

Any 2014: relació d'ADFUT núm. 02110 per import global de 609.790,20.-EUR, IVA, inclòs.

Cinque.- D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, se sotmeten els efectes d'aquest acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida abans esmentada del pressupost municipal que s'aprovi per als exercicis pressupostaris de 2008 a 2014, ambdós inclosos, a fi de poder atendre les obligacions que meriti aquesta contractació durant les expressades anualitats."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, constata que amb aquesta modificació es millora el servei de recollida, però la CUP s'hi abstindrà, perquè un altre cop defensa que la gestió de la recollida de residus es faci a través d'una empresa pública.

Parlant de l'esforç que fa la ciutadania en la recollida selectiva, la CUP entén que s'ha d'anar més enllà consolidant una nova cultura del residu. A més de fer la recollida selectiva, hem de començar a pensar a reduir el volum de residus; cosa que és imprescindible per al futur. Sinó, algun dia els residus ens faran de barret.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comparteix la preocupació del Sr. Safont-Tria però afegeix que això no és més que una administració municipal. Tenim la responsabilitat de la recollida i tractament dels residus i difícilment podem incidir-hi més enllà, especialment en el tema de la reducció de residus.

El senyor Francesc Melero explica al Sr. Safont-Tria que fa poc es va fer públic que la ciutat de Mataró està en una reducció pel que fa al residu-resta que es porta a incineració, així com que l'any passat la fracció orgànica va suposar una disminució del 13%. Per tant, s'està en aquesta línia.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

27  - MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST PER A L'EXERCICI 2007 DEL SERVEI DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU -MATARÓ BUS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Per acord del Ple municipal de data 11 de gener de 2007 es va aprovar el pressupost de subvenció per a la prestació del servei de transport urbà de viatger Mataró Bus per a l'any 2007 per import de 2.290.749,46 €, IVA inclòs.

Mitjançant informe de data 14 de novembre de 2007, l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vistiplau del cap del mateix Servei, proposa l'aprovació de la modificació del pressupost de subvenció per a l'any 2007, incrementant-lo en 72.798,39 €, IVA inclòs, degut, essencialment, a que enguany s'ha optat per un servei de transport al front marítim de caràcter més marcadament turístic, amb la implantació del servei d'un trenet, gestionat pel propi operari del Mataró Bus, si bé s'aprofita la revisió per utilitzar dades més actuals tant dels valors finals de l'exercici 2006 i la seva liquidació, així com l'evolució d'altres paràmetres per al 2007.

Consta a l'expedient informe del cap de la Secció de Gestió Econòmica referent a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida 20100/513110/47000 per a l'autorització i disposició del 80 € de l'increment de la subvenció a atorgar durant l'exercici 2007, d'import 58.238,71 €, i per a la retenció amb càrrec a l'exercici futur 2008 de 14.559,68 € per a l'increment de previsió de la liquidació del pressupost 2007, segons el nou pressupost 2007 que proposa aprovar el Servei de Mobilitat.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:

Primer. Aprovar la modificació del pressupost de subvenció per a l'any 2007 del servei de transport urbà de viatger Mataró Bus, incrementant-lo en 72.798,39 € respecte la subvenció aprovada en data 11-01-2007, amb el que passa a ser d'un import de 2.363.547,85 €.

Segon. Autoritzar i disposar l'import de 58.238,71 €, IVA inclòs a favor de Corporación Española del Transporte, SA, el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat 2007. (op. tipus AD núm. 51455)

Tercer. Preveure i reservar en el pressupost municipal que s'aprovi per al 2008 l'import total de 472.709,57 € a favor de la mercantil Corporación Española de Transporte, SA, d'acord amb els següents conceptes i imports:

- Previsió inicial de liquidació del servei Mataró Bus per a l'any 2007: 458.149,89 € (op. tipus RCFUT núm. 60751)

- Increment de la previsió de liquidació a causa de la modificació del pressupost per a l'any 2007: 14.559,68 €. (op. tipus RCFUT núm. 60750)

Quart. Es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2008, a fi de poder atendre les despeses."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari pel fet que és un servei bàsic per a la ciutadania i l'única manera de garantir un servei de qualitat és a través d'una empresa pública.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup s'abstindrà en els tres punts, per motius relacionats.

Abans de tot, però, transmetre la queixa que ahir CiU va formular a la corresponent comissió informativa pel fet que aquest consistori està perdent l'hàbit d'explicar  els temes econòmics en les respectives comissions informatives abans que vagin a Serveis Centrals. Tenim alguns exemples d'això recents en el pressupost del Mataró Bus i l'aprovació de tarifes del Sorrall, entre d'altres.

En relació al primer punt, malgrat el Sr. Melero ho ha dit al revés i així ho va explicar el Sr. Àngel, cap de la comissió informativa, el que diu textualment la proposta de resolució és que "aquesta modificació de pressupost es porta essencialment perquè enguany s'ha optat per un servei de transport al front marítim de caràcter més turístic, amb la implantació del servei d'un trenet, gestionat per la pròpia empresa concessionària". Això és el que diu la proposta i el motiu de l'abstenció de CiU és que als membres del grup se'ls va explicar, durant el mandat passat, que s'hi posava un trenet; cosa que va generar unes expectatives superiors al resultat que ha donat i el que tampoc es va dir en el seu moment és quin sobrecost això podria tenir.

Pel que fa als punts 28 i 29, CiU ha presentat preguntes, precs, al·legacions, etc., demanant que s'iniciessin els treballs per a la nova concessió i també, abans que acabés l'actual, per a la modificació de la xarxa. Durant els 10 anys que ha durat la concessió, es podia haver aplicat una tercera fase que, de fet, estava prevista a l'oferta del concessionari actual. Tot això no s'ha fet i fins i tot s'ha allargat la possible pròrroga de 6 a 8 mesos per donar-nos més temps. Trencar un pressupost no és justificat, perquè la concessionària actual va començar un 1 de maig i això no va ser pas problema; es van fer dos pressupostos i punt. Aquí ha mancat previsió, malgrat ara s'estigui fent i ja hi hagi una comissió en marxa. Tot plegat arriba tard i l'única interpretació que hi veiem és el procés electoral que hi ha hagut enmig. S'ha tardat massa a redactar el nou plec de condicions. Per tots aquests motius, doncs, CiU s'hi abstindrà.

El senyor Francesc Melero reconeix que és cert que hi ha una descoordinació amb les comissions informatives. En aquest cas concret, allò que era necessari explicar a la comissió informativa no es va poder presentar en temps i forma i es va optar per portar-ho a la comissió informativa de Serveis Centrals; malgrat això no és el desitjable.

Pel que fa a l'ordre a l'inrevés al qual ha fet esment el Sr. Fernàndez, dir que en realitat tots els temes són igual d'importants, independentment de l'ordre amb què s'esmentin. L'ordre no fa la cosa.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa la voluntat del Govern que tots els temes passin primer per les comissions informatives respectives abans que arribin a Serveis Centrals, malgrat això impliqui fer comissions extraordinàries de tant en tant.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

28  - MODIFICACIÓ DEL PLEC DE CONDICIONS DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU -MATARÓ BUS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. Per acord del Ple municipal de data 12 de febrer de 1998, s'adjudicà el contracte de gestió del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers-Mataró Bus a l'empresa Corporación Española de Transporte, SA (CTSA), per un període de cinc anys a comptar des del dia 1 de maig de 1998, que va ser prorrogat per un període de 5 anys més, per la qual cosa té vigència fins el proper 30 d'abril de 2008.

2. La clàusula tercera del plec de condicions administratives i tècnic econòmiques que regeixen aquesta contractació, relativa al termini del contracte, estableix que l'empresa està obligada, si l'ajuntament així ho estima oportú, a prestar el servei durant un període màxim de sis mesos addicionals a la data de finalització del contracte o pròrroga corresponent.

3. Mitjançant informe de data 20 de novembre de 2007, l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vistiplau del cap del mateix Servei, proposa la modificació de l'esmentada clàusula tercera en el sentit d'establir que el període màxim durant el qual l'empresa estarà obligada a continuar prestant el servei serà de 8 mesos, per considerar que aquest termini pot resultar necessari en tant no es dugui a terme el nou procediment de contractació.

4. Consta escrit  de l'adjudicatari de data 21 de novembre de 2007 acceptant la modificació proposada.

5. Consta informe de data 26/11/2007 de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractació, en el que es conclou la procedència i legalitat de la modificació de la contractació.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació del següent acord:

Aprovar la modificació de la clàusula tercera del plec de condicions administratives i tècnic econòmiques que regeixen el contracte de gestió del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers-Mataró Bus, adjudicat a l'empresa Corporación Española de Transporte, SA (CTSA), en el sentit d'establir que el període màxim durant el qual l'empresa estarà obligada a continuar prestant el servei una vegada hagi transcorregut la durada del contracte i la seva pròrroga serà de 8 mesos, en comptes dels 6 mesos actuals."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

29  - APROVAR EL PRESSUPOST PROVISIONAL PER A L'EXERCICI 2008 DEL SERVEI DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU -MATARÓ BUS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com el plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació de data 19/09/97.

Atès el previst a les clàusules 34 a 41 del plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la prestació del servei, relatives al seu finançament, el sistema de subvencions, els costos d'operació, els criteris d'actualització del preu per km., i resta de previsions econòmiques aplicables.

Atès l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, amb el vistiplau del cap de l'expressat servei, de data 20/11/2007, en el que es proposa:

·         l'aprovació de l'estructura de costos d'operació que es proposa;

·         l'aprovació del pressupost de subvenció per a l'any 2008 d'import total de 2.150.237,79 €

·          Autoritzar i disposar a favor de CTSA-MATARÓ BUS, l'import de 1.720.190,23 € corresponent al 80 % del pressupost de l'exercici 2007, amb 11 mensualitats de 143.349,19 € i una mensualitat de 143.349,14 €;

·         Preveure i reservar en el pressupost la quantitat de 2.192.899,80 € per la liquidació de l'exercici 2007 i el pagament de les quotes corresponents al 80 % de la subvenció de 2008.

Atès que es preveu consignar crèdit adequat i suficient a la partida pressupostària núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici del 2008, a fi de poder atendre les obligacions que es preveu meritarà la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat durant l'esmentat exercici pressupostari.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:

Primer.- Aprovar la revisió dels coeficients que conformen l'estructura de costos d'operació, els quals quedaran fixats amb els següents pesos:

·         a = 0'6447

·         b = 0'1406

·         c = 0'0722

·         d = 0'1425

·         a + b+ c +d = 1.

 

Segon.- Aprovar el pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2008 per import de 2.150.237,79 €, IVA inclòs.

Tercer.- Autoritzar i disposar l'import de 1.720.190,23 €, IVA, inclòs a favor de Corporación Española del Transporte, SA, el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 (doc. comptable ADFUT núm. 61448) del pressupost municipal que s'aprovi per a l'anualitat del 2008.

Quart.- Preveure i reservar en el pressupost municipal que s'aprovi per al 2009 l'import de 430.044,08 € a favor de la mercantil Corporación Española de Transporte, SA, corresponent a la previsió de liquidació pel servei prestat durant el 2008.

Cinquè. Es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressuposts municipals que s'aprovin per als exercici 2008 i 2009, a fi de poder atendre les despeses que la prestació del servei Mataró Bus meriti ."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

30  - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE MATARÓ DE 1999 "OBRADOR DE GERRER A LA MURALLA DE LA PRESÓ"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"L'objecte de la present Proposta és la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró incloent en el seu catàleg un nou bé cultural d'interès local situat al subsòl del solar ubicat a la cantonada entre els carrers d'Argentona núms. 26-30 i la Muralla de la Presó, 21-23.

Arran de l'enderroc efectuat en aquest indret el més d'agost de 2006, quedaren al descobert unes restes arqueològiques d'origen incert. L'anàlisi de la cartografia antiga i la toponímia de l'actual carrer, suggerien situar, a priori, a l'entorn d'aquest indret, la traça de l'antiga muralla que al segle XVI tancava la vila de Mataró.

Des del punt de vista patrimonial, l'element de la muralla és un Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN) i està protegit pel Pla especial del patrimoni Arquitectònic de Mataró amb nivell de protecció A. Per tal de comprovar si les restes i fonaments de les construccions enderrocades, podrien formar part de l'esmentada muralla, així com tenir coneixement de la seva dimensió real, l'Àrea d'intervenció Arqueològica de l'Ajuntament de Mataró, realitzà el setembre del 2006 una actuació arqueològica en aquest indret.

El resultat d'aquesta actuació permeté situar en aquest indret la traça de l'antiga muralla, documentar-ne les restes trobades i demostrar que la façana enderrocada no formava part de l'edificació defensiva del segle XVI.

Els treballs arqueològics, realitzats durant els mesos de gener i febrer de 2007 permeteren documentar els fonaments de la muralla del segle XVI en una extensió de 37,30 m, així com localitzar al centre del solar les restes d'un forn d'una indústria terrissera que estigué en ús des de finals del segle XVIII i bona part del segle XIX. En ser un element desconegut fins al moment de la seva descoberta, aquest forn no estava catalogat al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró d'11 de desembre de 2002.

Tal com s'explica a l'informe de l'arqueòleg municipal que s'adjunta com annex a la memòria del document, s'ha pogut identificar el possible propietari original de l'obrador de terrissa. Es tracta de Jaume Catarineu, del qual només coneixem que morí l'any 1823, fet que ocasionà la finalització sobtada de l'activitat artesanal i fins i tot, l'abandonament de la terrisseria, la qual cosa pot explicar l'excel·lent estat de conservació dels forns així com la troballa in situ dels materials i dels elements que es descriuen en el document. Es valora l'interés d'aquest jaciment arqueològic per tractar-se de la primera terrisseria localitzada a Mataró de la que s'ha trobat restes materials ben conservades i que esdevé testimoni del passat industrial de Mataró.

El seu manteniment i protecció garanteix la pervivència de la memòria històrica  i permet explicar in situ el procés industrial de fabricació i cocció de ceràmica al Mataró de finals de segle XVIII.

Atesa la notorietat de la troballa, es fa necessari protegir les restes de la indústria terrissera per tal d'integrar-les al conjunt del patrimoni local. La  protecció que es proposa s'aconsegueix amb la incorporació d'un nou jaciment arqueològic al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró: l'obrador de gerrer d'en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó.

Aquest bé tindrà la consideració de bé cultural d'interés local (BCIL) amb un nivell de protecció F, corresponent a la protecció que en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró s'atorga als jaciments arqueològics.

El règim jurídic aplicable als diferents nivells de protecció queda establert al capítol IV de la normativa de l'esmentat Pla Especial.

En data d'ahir, s'ha celebrat una reunió del Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró per explicar i debatre l'objecte del document de modificació del Pla Especial. En aquesta reunió s'ha informat favorablement la proposta de catalogació del jaciment arqueològic de l'obrador de gerrer.

Per tot el que s'acaba d'exposar, el Conseller-Delegat d'Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local  l'adopció dels següents ACORDS:

Primer:

Iniciar l'expedient d'inclusió en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat el jaciment arqueològic situat a la parcel·la referència cadastral 3792821, consistent en l'obrador de gerrer d'en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, el detall de la descripció d'aquest jaciment, fitxa i estudis previs consten en el document que es tramita com modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Segon:

Aprovar inicialment la modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró, amb la incorporació d'un nou jaciment arqueològic al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró: l'obrador de gerrer d'en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, situat a la parcel·la amb  referència cadastral 3792821 i la seva declaració com a Bé Cultural d'Interès Local.

Tercer:

Suspendre el tràmit d'atorgament de llicencies i tramitacions, a l'àmbit de la parcel·la cadastral 3792821, que consta gràficament en l'annexa del document de modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró  "inclusió al catàleg del jaciment d'obrador de gerrer d'en Jaume Catarineu", a la Muralla de la Presó, de conformitat amb el que preveu l'art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol,  pel termini màxim previst per la citada Llei, i respecte a qualsevol intervenció dels béns protegits que no sigui compatible amb ambdós planejaments, el vigent i la modificació proposada del mateix.

Quart:

Obrir un període d'informació pública d'un mes prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més divulgació a Catalunya i als taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal.

Cinquè:

Notificar els precedents acords als propietaris i promotors interessats i comunicar-los als serveis municipals de Llicencies d'Obres, d'Innovació i Promoció de la Ciutat, al Patronat de Cultura, i al Departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. "

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup, no perquè pensin que la catalogació no tingui interès per a la ciutat, sinó perquè creuen que és un exemple més de mala gestió per part del consistori. Es fa política sense valorar-ne les conseqüències.

En primer lloc, per què s'ha demorat en el temps la resolució de tot això i, concretament, des del mes de febrer de 2007? Si això era tan important com és que han passat 9 mesos fins que s'ha arribat a una resolució?

En segon lloc, aquest grup creu, en referència a la llicència que tenia el propietari privat, que ara s'haurà de buscar alguna fórmula per compensar el que la llicència preveia (fer-hi un aparcament que ara ja no es podrà fer per l'aparició dels forns). Això és quelcom que caldria tenir previst per saber com actuar en conseqüència.

I per últim, hi ha un aspecte de principis. En el seu moment ja va sortir el tema a propòsit de Can Fàbregas, però ara ens hi tornem a trobar amb la diferent forma en què l'Administració tracta els ciutadans en casos com aquest o es tracta a si mateixa. Creu que si el propietari del sòl hagués estat PUMSA hauríem fet una rèplica dels forns...

En tot cas, tot dóna a entendre que no hi ha un criteri prou clar a l'hora de resoldre qüestions com aquestes.

El senyor Ramon Bassas afirma que justament el fet que el tema arribi aquí és perquè s'han explorat totes les possibilitats tècniques a fi que siguin solucions viables i factibles i causin el mínim prejudici a la persona que n'ha obtingut la llicència, sempre subjecte a les excavacions arqueològiques i al risc que es produís el que s'ha produït.

Òbviament ha costat trobar aquesta solució tècnica, perquè estem buscant la que sigui més senzilla per a tots plegats i que permeti, això sí, la conservació d'aquest forn.

D'altra banda, dir que ens hagués agradat tenir aquestes argumentacions del PP abans del Ple,  o bé en el si de la comissió informativa o del Consell del Patrimoni, però el grup no va assistir-hi i no hem tingut l'oportunitat de parlar-ne prèviament.

A més, convé apuntar que PUMSA ja ha intervingut en llocs on hi havia excavacions arqueològiques, com ara Can Fullaracs, o amb temes patrimonials, com la recuperació de La Confiança, i la resposta a la pregunta formulada pel PP està doncs a la vista.

El senyor Pau Mojedano aclareix que no es tracta que si el representant del PP assisteix o no assisteix en una reunió determinada; aquí s'està valorant una gestió deficient.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

31  - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LES FINQUES DEL CARRER ILURO 40-42-46 - C/UNIÓ 27.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 17 de setembre de 2007, va aprovar inicialment l'Estudi de detall de regularització de la fondària edificable de les finques del carrer Iluro 40-42-46 i el carrer de La Unió, 27, com a resultat de l'agrupació de les mateixes, presentat a tramitació per la societat propietària de la finca 1940 OBRESTIL, SL  i redactat per el arquitecte Rafael Jiménez Atienza.

Consta a  l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de data 19/10/2007 núm., 251 ,  en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari de 3/10/07 i en els taulers d'edictes municipals i a la web municipal.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

El document presentat per a l'aprovació definitiva incorpora de manera satisfactòria les prescripcions que consten a l'informe dels serveis tècnics municipals emes per l'aprovació inicial, per tant es pot procedir a l'aprovació definitiva.

Els redactors també han presentat el document en suport informàtic

Aquest Estudi de detall es redacta en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació  l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall de regularització de la fondària edificable de les finques del carrer Iluro 40-42-46 i el carrer de La Unió, 27, com a resultat de l'agrupació de les mateixes, presentat a tramitació per la societat propietària de la finca 1940 OBRESTIL, SL  i redactat per el arquitecte Rafael Jiménez Atienza.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar el present acord a 1940 OBRESTIL SL , al tècnic redactor i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient i al Servei Municipal de Llicències.

 

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot negatiu perquè la CUP no està d'acord amb què s'edifiquin els patis interiors. Això només comporta una ciutat més caòtica.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             Cap.

32  - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ DE VOLUMS DE L'EDIFICI ADMINISTRATIU DEL CEMENTIRI DE LES VALLS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local, en sessió de 15 d'octubre de 2007, va acordar aprovar inicialment l'Estudi de Detall redactat pel servei tècnic del Servei d'Urbanisme, per definir la volumetria d'un nou edifici de Serveis al Cementiri de Les Valls, de conformitat amb el que disposa l'art. 279.3 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació.

Durant el període d'informació pública de l'estudi de detall no s'ha presentat al·legacions ni suggeriments.

Recordem que l'ús de Cementiri assignat a l'equipament de "Les Valls" pel pla especial d'equipaments "Torrent de les Valls" admet com Serveis Annexes el conjunt d'edificacions destinades a allotjar els serveis sanitaris,  cerimonials, de manteniment, comercials, etc. , lligats a l'activitat del cementiri.

Les premisses tècniques que defineixen la intervenció són les següents:

-                        Minimitzar l'impacte visual fruit d'una posició elevada en el terrenys

-                        La resolució de les necessitats funcionals pròpies de l'edifici funerari

-                        Els mínims canvis en la topografia del terreny

-                        La necessitat de definir d'un nou accés al cementiri i de connectar les barres de nínxols.

És per això que es proposa un edifici que es desenvolupa en planta baixa, amb una divisió funcional entre els espais oberts al públic i els espais d'ús intern. Aquestes dues àrees es connecten a través d'un porxo

L'edifici resultant és de geometria rectangular i coberta plana, orientat la façana principal a sud-est. Es disposa sobre el territori realitzant la mínima intervenció sobre el terreny, de manera que s'afavoreix l'accés des de l'avinguda del Parc Forestal  i es proporcionen unes vistes i control general de totes les barres del Cementiri.

Així mateix, amb la nova intervenció, s'ordena un nou accés al cementiri i la connexió entre les barres de nínxols existents.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall d'un edifici de Serveis al Cementiri de Les Valls redactat per l'equip tècnic del Servei d'Urbanisme, en compliment del que disposa l'art. 279.3 de les Normes Urbanístiques del Pla General vigent.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Notificar els acords als propietaris de les finques veïnes del solar de l'equipament i al Servei Municipal de Manteniment.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

En aquests moments s'absenta de la sessió la Sra. Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

33  - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA 9016/2007, DE 31 D'OCTUBRE, D'ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA PEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A LES CORPORACIONS LOCALS TITULARS DE LLARS D'INFANTS QUE NO VAN REBRE SUBVENCIÓ PER LA RESOLUCIÓ EDU/419/2007, PER AL CURS 2006-2007.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Per Decret  9016/2007, de 31 d'octubre,  el senyor Alcalde va resoldre per urgència l'acceptació de la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a les corporacions locals titulars de llars d'infants que no van rebre subvenció per la Resolució EDU/419/2007, per al curs 2006-2007.

El motiu de la urgència va ser que per fer efectiu el pagament de la subvenció, la Generalitat de Catalunya demanava que la corporació local trametés abans del 17 de novembre de 2007 l'acord del Ple, o de l'òrgan que tingui la competència, pel qual s'accepta la subenció.

En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament, l'adopció del següent ACORD:

ÚNIC.- Ratificar el Decret  d'Alcaldia 9016/2007, de 31 d'octubre, que en la  seva part dispositiva deia el següent:

"Primer. Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per Resolució EDU/3222/2007, de 23 d'octubre, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants que no van rebre subvenció per la Resolució EDU/419/2007, per al curs 2006-2007 per a l'EEI Els Menuts per import total de 82.170,00 euros.

Segon. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tercer. Ratificar aquest decret en el proper Ple Municipal.

Quart. Donar compte d'aquest acord en el Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

-Patronat Municipal de Cultura-

34 - NOMENAMENT DEL SR. JOSEP PENA SANT COM A DIRECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

L'art. 3 dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura estableixen que entre els òrgans de govern, administració i gestió hi haurà la Direcció. Les funcions de la direcció estan recollides a l'art 14 dels Estatuts.

Atès que la plaça de Director del Patronat Municipal de Cultura es troba vacant des del dia 31 de juliol en que el Sr. Rafael Milan i Amat va presentar la seva renúncia.

Tenint en compte el que disposen els art. 9 a 15 del RD 214/1990, i els articles 304 a 306 del Decret legislatiu 2/2003, en relació al nomenament del personal eventual, i especialment el personal directiu.

Atès que el lloc de director del Patronat està previst a la plantilla i relació de llocs de treball vigent, i dotat pressupostàriament.

Vist el que disposa l'art. 11.d. dels Estatuts del Patronat, proposo al Ple de la Corporació l'adopció del següent

ACORD :

Primer .- Nomenar el Sr. Josep Pena Sant, personal eventual del Patronat Municipal de cultura per desenvolupar el càrrec de Director del Patronat, d'acord amb els drets i obligacions inherents al càrrec i per complir amb les funcions establertes a l'art 14 dels Estatus del Patronat.

Segon .- Establir la retribució anual del Sr. Josep Pena Sant en 59.965,64 €, d'acord amb el que preveu la relació de llocs de treball del Patronat .

Tercer .- Publicar el present acord al BOP, DOGC i al Taulell d'anuncis, d'acord amb el que estableix l'art. 10 del Decret 214/1990.

Quart.- Donar compte d'aquest acord a la propera sessió del Consell Plenari que es celebri.

Cinquè.- Notificar aquest acord a les persones interessades."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no comparteix en absolut els seus criteris respecte els càrrecs de confiança, com és el cas. A més, el PP no pensa que el PMC sigui la millor eina per impulsar la cultura en aquesta ciutat. Per aquests motius, el grup hi votarà en contra.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, estableix una distinció entre el fet de nomenament €que és el que es porta a votació€ i la persona nomenada €a qui ja ha felicitat personalment en nom de CiU. Però aquí estem per votar el nomenament d'un director i en aquest sentit cal repetir que hores d'ara els patronats ja haurien d'haver-se constituït. Per tant, vist que no és de rebut nomenar un director d'un organisme autònom que encara no s'ha constituït, CiU hi votarà en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, se suma a les declaracions del Sr. Fernàndez i expressa que tampoc no comparteix la política de càrrecs de confiança del Govern.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions:             Cap.

-Servei de Benestar Social-

35 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL ESTATUTS DELS CASALS MUNICIPALS DE GENT GRAN DE MATARÓ.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

L' Ajuntament, tal i com estableix el Pla Integral de la Gent Gran, mitjançant els Casals Municipals de Gent Gran, afavoreix la participació activa de la gent gran en la vida de la ciutat,  incrementant la xarxa d'equipaments lúdics adreçats a les persones grans, per tal de potenciar dinàmiques de participació activa que permetin a la gent gran sentir-se part de la ciutat.

Els Casals Municipals de Gent Gran són equipaments municipals de caràcter diürn on, de forma habitual, funcionen uns serveis pensats bàsicament per fomentar la relació, la participació i la integració social de les persones grans. Possibiliten actuacions més integrades en el territori, el que sens dubte comporta un enriquiment de la vida col·lectiva.

Fins ara els Casals Municipals, s'han regit  pels estatuts aprovats l'any 1988 pel Ple de l'Ajuntament. Al llarg del anys, els  Casals Municipals de gent gran han anat centrant cada vegada més  la seva atenció en aspectes com la realització personal de  les persones grans, el foment de l'associacionisme i la valoració i promoció de les iniciatives de les persones usuàries dels Casals Municipals de la gent gran, per la qual cosa es fa necessari una adaptació dels estatuts actualment vigents.

Fonaments de dret

Article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Article 56 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Capítol setè dels estatuts vigents dels casals municipals d'avis on s'estableix que les modificacions han de ser aprovades pel Ple de l'Ajuntament. D'acord amb aquest capítol les modificacions es poden promoure per part del conseller delegat de Serveis Socials, a proposta de la Junta de Govern dels casals, d'un grup considerable de socis o per pròpia iniciativa, realitzant les consultes pertinents.

Per tot el que s'ha exposat, la sotasignada proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació del estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran de Mataró, que estableixen la reglamentació del funcionament d'aquests equipaments municipals que estan al servei de les persones grans, i que quedaran redactats d'acord amb el text adjunt a aquesta proposta.

Segon.- Sotmetre l'esmentada modificació estatutària a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que es puguin presentar  reclamacions i suggeriments.

En cas de no haver-hi  cap reclamació o suggeriment durant aquest termini, l'acord inicial esdevindrà definitiu."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia l'abstenció del seu grup i informa que estan treballant en la presentació d'esmenes per millorar aquests estatuts. La votació última es decidirà en l'aprovació final.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE VIA PÚBLICA

36  - APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"D'acord amb l'exposició de motius del projecte de la nova Ordenança Municipal de la Via Pública i donant parcialment per reproduït allò que en ella es fonamenta, fa més de 30 anys que les Ordenances Generals de la Via Pública de Mataró varen ser aprovades en sessió de l'Ajuntament en Ple, celebrada el 6 de març de 1972, i que des d'aleshores ençà la realitat social i l'entorn normatiu ha patit canvis significatius que fan necessari llur adequació a les necessitats i exigències d'un entorn completament diferent al que en donaren origen.

Atès que aquest fenomen no podia passar desapercebut, s'ha hagut d'afrontar l'elaboració d'un text normatiu amb la motivació que exigeix que, d'una banda, s'adeqüin les ordenances de la via pública a l'ordenament legal vigent en aquest moment, tenint en compte l'evolució de la normativa durant aquests llargs anys, i que, d'altra banda, aquest instrument normatiu suposi un recull i l'abastament dels fenòmens i activitats que avui dia, amb una major intensitat i amb una naturalesa novella, poden recaure sobre els espais de domini públic.

Atès que aquesta adequació s'ha de fer respectant en la seva autonomia totes les matèries sectorials que durant aquests anys s'han anant desgranant de les ordenances generals, constituint cossos normatius municipals amb cara d'identitat pròpiam, en virtut de l'especialització que la pròpia organització municipal ha tingut en un simple fenomen de donar resposta a les cada vegada més complexes circumstàncies de la ciutadania i la ciutat.

Atès que el text de les ordenances assumeix el repte d'ordenar el conjunt d'activitats el desenvolupament de les quals representen l'ocupació dels espais públics de la ciutat en un moment sobre els quals conflueixen cada vegada més un ingent conjunt d'interessos sectorials, personals, professionals, d'oci, de mobilitat, culturals que exigeixen que l'Administració municipal assumeixi un paper d'administrador d'un bé, com són els espais de la ciutat, l'ús del qual ha de racionalitzar-se a fi de permetre la concurrència pacífica i ordenada dels diferents usos.

Atès que des del punt de vista general l'ordenança en el marc d'uns principis establerts en ella, té per objecte regular el règim dels usos de la via pública, els procediments i les condicions als quals han d'ajustar-se les ocupacions, activitats, obres i instal·lacions d'elements i serveis que s'efectuen en el vol, sòl o subsòl de les vies i espais públics municipals, així com, l'organització bàsica que tendeixi a assegurar la coordinació entre els usos.

Atès que l'avantprojecte ara aprovar, compte amb la participació i l'acolliment dels suggeriments inicialment aportats pels serveis municipals amb competències sectorials sobre la via pública que s'han incorporat a la proposta de text de l'ordenança dels servei juridicoadministratiu de Via Pública.

Atès que d'una banda el text va ser presentat al Govern Municipal pel seu coneixement , i que d'altra banda s'ha donat compliment al que disposa l'article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal, on consta que els avantprojectes d'ordenances seran aprovats pel govern municipal mitjançant un decret, remetent-se a continuació còpia d'aquest als grups municipals pel seu examen en un termini de 15 dies, període durant el qual els regidors podran presentar les esmenes que considerin oportunes, les quals seran tractades en la sessió especial de la Comissió Informativa corresponent, que tindrà lloc per tal de dictaminar el projecte que hagi de ser objecte d'aprovació inicial en el Ple de l'Ajuntament.

Atès que s'ha ordenat la convocatòria d'una sessió de la Comissió Informativa especial de Via Pública el dia 5.12.2007 per tal de debatre el text de l'avantprojecte de l'ordenança municipal de la via pública.

Fent ús de les atribucions atorgades a l'Alcaldia l'article 23 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, modificada por la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de medidas para la modernización del gobierno local, i en virtut de les competències delegades per resolució d'alcaldia de 18 de juny de 2007,  AL PLE PROPOSO

UNIC.- Aprovar inicialment el text  de l'ordenança municipal de la via pública que figura com annex . "

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, coincideix amb el que ha dit el Sr. Melero respecte a què la renovació d'aquesta ordenança era necessària i està plenament justificada. L'ordenança vigent té 35 anys i en aquests anys la ciutat ha canviat molt creixent exponencialment en nombre d'habitants, cotxes, habitatges, quilòmetres de carrers urbanitzats, etc. S'entén la necessitat de fer aquesta nova ordenança.

Ara bé, aquest grup creu que també fóra bo €a banda de la major cobertura i protecció que rebran els vianants a partir d'ara€, i en tot cas ja es presentaran esmenes al respecte, que alguna situació tan freqüent per a un ciutadà com fer una mudança també hi estigués recollida. Ara per ara, aquesta mena de circumstàncies estan fora de la normativa.

D'altra banda, llegint el text de l'ordenança arribem a punts que val la pena ressaltar. Per exemple, en relació al comportament i trànsit dels animals a la via pública, és evident que no és bo que un animal begui en la mateixa font que un nen, etc., però fa una mica de por que això quedi una mica en l'aire i en la pràctica pugui no fer-se complir. Recordem que amb el tema de les antenes parabòliques no s'acaba de fer complir la normativa vigent.

Per tant, el PP considera necessària l'ordenança però en espera que se'n pugui millorar encara més el text i d'acabar de debatre aquests punts, ara s'hi abstindrà amb la idea de poder-s'hi sumar en la votació de l'aprovació final. Seria una abstenció crítica.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, però també amb la intenció de poder aprofundir en l'estudi de la nova ordenança, que efectivament es feia necessària. El grup treballarà per presentar-hi al·legacions i mirar de sumar-s'hi també en l'aprovació final.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que també s'hi abstindran per poder presentar esmenes i en espera de l'aprovació definitiva.

El senyor Francesc Melero afegeix que, tal com ha parlat amb el Sr. López, mirarà de fer més entenedor l'article 68, relacionat amb el tema de les mudances esmentat pel representant del PP.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments marxa de la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

37 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE AJUTS A LA REHABILITACIÓ D'EDIFICIS I HABITATGES.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Recentment hem conegut, mitjançant una nota de premsa emesa pel departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el dia 6 de novembre d'enguany , que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, la ministra d'Habitatge i l'alcalde de Barcelona han signat nou convenis per assegurar ajuts a la rehabilitació d'edificis i habitatges d'un nombre igual de barris de Barcelona: les Àrees de Rehabilitació Integral de Ciutat Vella, la Prosperitat i el Poble Sec, i els nuclis antics dels barris de Gràcia, Horta, Poble Nou, el Clot, Sans i Sant Andreu. En concret, l'import que hi destinarà el Ministeri d'Habitatge serà de 6.299.100 € i se'n beneficiaran 1.219 habitatges.

Atesa la importància que té, per al nostre grup, que els barris antics de la nostra ciutat (el Centre històric, l'Eixample i l'Havana) puguin gaudir d'ajuts per a la rehabilitació dels seus edificis i habitatges, i a l'espera que el govern estudiï, d'acord amb el compromís adquirit en el darrer Ple, les possibles vies que permet la legislació actual per millorar els ajuts a la rehabilitació, els sotasignats proposen al Ple l'adopció del següent,

ACORD

El Govern de Mataró s'adreçarà al Departament de Medi Ambient i Habitatge i al Ministeri d'Habitatge per tal de sol·licitar-los signar convenis que assegurin ajuts a la rehabilitació dels edificis i els habitatges dels barris antics de la nostra ciutat."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reitera que Mataró pateix un cert desequilibri entre els sectors que s'han anat desenvolupant en els últims anys i els barris tradicionals. Per tant, en coherència amb aquest discurs, el PP sempre ha reclamat que hi hagués hagut una major dotació de recursos de l'oficina mixta de rehabilitació d'habitatges Generalitat-Ajuntament i que per part de la política de gestió urbanística del Govern municipal s'hagués posat més accent en aquesta vessant més social de l'urbanisme i en el que fa referència, sobretot, a alguns barris que estan patint més aquest desequilibri.

Per tant, el PP està en aquesta línia i hi votaran a favor.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, també anuncia el seu vot favorable, perquè d'una manera reiterada aquest grup ha reclamat la rehabilitació dels edificis i habitatges dels barris antics.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, recorda que l'Ajuntament, a través de la societat Prohabitatge, que gestiona l'oficina local d'habitatge, tramita tots els ajuts en aquesta matèria establerts al Decret 455/2004, de 14 de desembre, que regula el Pla de Rehabilitació d'Habitatges de Catalunya i que es concreta en subvencions i préstecs segons convenis amb diferents entitats financeres.

De subvencions segons el tipus d'obra n'hi ha per patologies i deficiències constructives, del 50 al 25% del cost; per accessibilitat, és a dir, totes les que fan referència a ascensors, amb un màxim del 60% fins als 6.000 euros per habitatge; subvencions per a instal·lacions comunitàries, fins a un 40%; subvencions per sostenibilitat, per millora d'aïllaments tècnics i acústics, fins a un 35%; i subvencions per a la rehabilitació d'habitatges, fins a un 40% amb un màxim de 8.400 euros.

A aquests ajuts cal afegir la subvenció de l'Ajuntament en base a no cobrar les taxes d'impost de llicències i una d'addicional del 10% i fins als 6.500 euros per als ascensors.

Si bé són aquests els ajuts que s'estan tramitant actualment, el Decret 455/2004 estableix la possibilitat d'obtenir una subvenció addicional del 10% en el cas que els edificis i/o habitatges objecte d'aquesta rehabilitació formin part d'un conjunt d'especial interès, amb signatura prèvia de conveni entre l'Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

Ara estem treballant en aquest darrer punt, perquè cal presentar una justificació conforme estem davant d'un conjunt d'interès:

En primer lloc, el Programa de Rehabilitació d'Habitatges, inclòs el PAM 2008, inclourà la hipotètica delimitació d'àrees de rehabilitació especial, cara a obtenir més ajuts.

I, en segon, atès que el conseller delegat d'Urbanisme en el Ple passat es va comprometre que en el termini de 6 mesos presentaria una proposta explorant les possibles vies que permet la legislació actual per millorar els ajuts a la rehabilitació i atès que ara l'equip tècnic de Serveis Territorials hi està treballant, a fi d'analitzar quines zones poden ser d'especial interès i buscar la justificació tècnica per a la mateixa, el Sr. Teixidó prega que es retiri la proposta de resolució en espera de la proposta que faci el Govern en aquest sentit i en els terminis acordats en el darrer Ple. En cas contrari, el vot del Govern serà contrari.

El senyor Francesc Masriera manifesta que en ares de poder avançar en la consecució d'ajuts i posicions de consens en aquesta matèria, s'accepta la petició de retirar la proposta. De tota manera, fóra bo començar ja a tramitar les gestions respectives en els organismes corresponents a nivell de Catalunya i de l'Estat.

El Sr. Alcalde dóna per retirada la proposta de resolució.

38  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER CATALANITZAR I SUBSTITUIR LES PLAQUES DELS CARRERS QUE ENCARA ESTAN EN CASTELLÀ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, retira la seva proposta en favor d'una altra proposta alternativa consensuada pels grups municipals del  PSC, CIU, ICV-EUiA, ERC I CUP.

"Atès que l'Ajuntament de Mataró ha de garantir que qualsevol ciutadà pugui conèixer el nom del carrer o plaça on es troba mitjançant la corresponent placa, atès que la imatge d'una ciutat també depèn d'aquestes petits elements.

Atès que a l'actualitat encara existeix un elevat nombre de plaques de carrers que són antigues i no han estat substituïdes per plaques en llengua catalana i que aquest treball caldria fer-lo més ràpidament.

ACORDS:                                                                          

1. Realitzar durant el 2008 un estudi complert de l'estat de les plaques que identifiquen el nom dels carrers i places de la ciutat, assenyalant aquelles que requereixen una actuació de reparació, neteja o substitució, i determinant els punts on no n'hi ha i caldria instal·lar-ne.

2. Executar a partir d'aquesta anàlisi i durant el present mandat un pla d'actuació que garanteixi la millora, substitució i nova instal·lació de plaques d'identificació dels carrers i places de la ciutat, amb reserva pressupostària adequada, que faci complir les conclusions i fases establertes  en  l'estudi elaborat.

3. Serà d'aplicació la normativa existent i els criteris definits i consensuats en el marc del Consell del nomenclàtor: com  la catalanització de totes les plaques, o  quan portin el nom d'una personalitat, a més del nom, hi figurarà el motiu pel que va destacar a la seva època i pel que li ha estat dedicat aquest espai, es substituiran les plaques de l'anterior règim,..."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que la participació de CiU en aquesta proposta de resolució ve donada perquè prèviament s'havia presentat una proposta en el mateix sentit i que ara ha quedat ben recollida. S'hi donarà suport.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el seu grup, com ha expressat en altres ocasions, pensa que la proposta que s'ha consensuat avui és innecessària. És a dir, hi ha una proposta que presenta la CUP per raons d'obsessió identitària amb el tema lingüístic que, de cop, ens mobilitza a tots per donar voltes a una línia de treball ja consensuada en el si de la comissió del Nomenclàtor i que ja està en marxa.

És, per tant, quelcom d'innecessari i potser fins i tot això dels terminis encara ens acabarà sortint més car del previst.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, reconeix que, tot i que la línia de treball esmentada pel Sr. Mojedano existeix, el Govern coincideix amb CiU i la CUP en què cal donar un impuls destacat a la millora ostensible d'aquest tema. Ens comprometem a prioritzar aquesta línia de treball i per saber exactament quin cost tindrà, s'ha encarregat l'estudi al qual s'ha fet menció.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, se sent amb l'obligació de demanar al Sr. Mojedano que reconsideri la seva posició. No s'entén que s'oposi al fet que les nostres plaques millorin, a banda del tema lingüístic. És veritat que ja fa molts anys que existeix una línia de treball però que ha resultat insuficient, perquè no és la primera vegada que passa que algú no troba una adreça de Mataró perquè no hi ha la placa. Necessitem una solució imminent.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, expressa la satisfacció d'ERC per la proposta consensuada iniciada per la CUP i CiU. El Govern mostra així la seva voluntat de millorar la rotulació dels nostres carrers i places, abans del final del mandat.  En aquest sentit, recull les paraules del Sr. Fernàndez i convida al Sr. Mojedano perquè, lluny del tema identitari, se sumi a la proposta.

El senyor Pau Mojedano no creu que l'hagin de convidar a cap banquet on ja hi està sopant, com tampoc considera convenient el fet que ara s'intentin forçar uns ritmes que puguin suposar un cost no previst. És clar que està d'acord amb què s'arreglin i se substitueixin les plaques malmeses, etc. Ara bé, si li estan preguntant que si està d'acord amb què totes les plaques que estan en castellà es treguin i se substitueixin per plaques només en català? La resposta és que potser no és necessari, així com tampoc ho és fer-ho en aquests terminis.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, es felicita per la proposta. És important fixar terminis perquè ja fa trenta anys que això s'hauria d'haver fet.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

39  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ L'AJUNTAMENT PARTICIPI EN LA CELEBRACIÓ DEL MIL.LENARI DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"L'any vinent, un dels edificis més emblemàtics i amb major contingut cultural de la ciutat, la Basílica de Santa Maria complirà el seu mil·lenari. La Basílica és un del conjunts barrocs més importants del país. Destaquen entre d'altres el retaule barroc de la Verge del Rosari i la Capella dels Dolors decorada amb pintures de Viladomat.

La commemoració del mil·lenari el proper any és una data molt important no tan sols per les persones vinculades a la Basílica i l' Arxiu sinó per a tots els mataronins/es. La celebració d'un conjunt d'actes lligats a aquesta efemèride poden resultar un pol d'atracció molt important arreu de Catalunya i Espanya, donat el seu elevat contingut històric i artístic.

Per tot això, des del Grup Popular que en diverses ocasions ha demanat a l' Ajuntament que participés en la restauració de la Basílica, creiem que adient que el Govern Municipal participi en l'elaboració i celebració d'un programa d'actes lligats al mil·lenari de la Basílica, que aproximi a la ciutadania i doni a conèixer més enllà de les nostres fronteres l' important conjunt històric i cultural del que gaudeix Mataró.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1.-El Govern Municipal elaborarà juntament amb el rectorat de la Basílica de Santa Maria un programa d'actes per commemorar el seu mil·lenari el proper 2008."

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, deixa clar que ell, en el Ple dels pressupostos, el que va dir és que no corresponia a l'Ajuntament liderar la celebració del Mil·lenari de Santa Maria, de la mateixa manera que no correspon a l'Ajuntament liderar la celebració del 75è aniversari del Centre de Natació Mataró o el 10è aniversari de la colla castellera dels Capgrossos, per exemple.

El que ell va dir és que calia que l'Ajuntament s'hi impliqués i, de fet, ja s'ha estat fent a través de les reunions mantingudes des de fa mesos. Una cosa és liderar i l'altra és implicar-s'hi.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta el vot favorable del seu grup a la proposta de resolució, tot i que s'hagués preferit que l'acord d'aquesta hagués recollit que el Govern municipal recolzaria el rectorat de la basílica de Santa Maria en el programa d'actes de commemoració del Mil·lenari 2008.

De fet, en aquest sentit, CiU ja va presentar en les al·legacions al PAM d'enguany, una al·legació que parlava sobre el seguiment de la restauració de la basílica, fases 4 i 5, a executar per l'església i consignació d'una important partida dels pressupostos 2008 per tal de donar suport als actes que en relació a la celebració del Mil·lenari organitzi la parròquia de Santa Maria. Tot i així, benvinguda sigui la proposta del PP i esperem que la implicació del Govern sigui la màxima possible.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que la CUP comparteix la idea que l'església de Sta. Maria té reconeguts valors històrics i artístics, i que, per tant, l'Ajuntament ha de procurar que aquests es conservin i mantinguin. Tanmateix, qualsevol participació del municipi en aquests afers ha d'estar sempre deslligada de qualsevol contingut religiós. L'Ajuntament, en aquests casos, ha de tenir un paper dins la laïcitat i això ha de ser així perquè si té lloc una celebració del Mil·lenari hauria de ser oberta a tothom a fi que tots els mataronins, siguin o no creients, hi puguin participar. El vot serà d'abstenció.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, dins les actuacions de les administracions públiques, el foment de les activitats dels ciutadans i entitats que són d'interès públic i social, i complementàries dels serveis municipals, té molta importància. En la satisfacció dels interessos generals en el camp de la cultura hi contribueix molt la iniciativa privada i, en particular, la d'aquelles entitats ciutadanes les activitats de les quals són d'interès públic i social. La basílica de Santa Maria és un dels edificis més insignes del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de la ciutat, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 98. L'immoble és un singular testimoni de l'evolució cultural de la ciutat, que aixopluga diferents estils arquitectònics i un valuós conjunt patrimonial.

L'any 2008 serà l'any de la commemoració dels "1.000 anys de Santa Maria, 1.000 anys de Mataró". En aquest context, el Museu Arxiu de Santa Maria i la parròquia de Santa Maria s'han plantejat celebrar aquesta efemèride amb la millora de les seves instal·lacions museístiques i també organitzant actes commemoratius. Per fer-ho s'han posat en contacte amb diferents entitats i associacions ciutadanes i s'està treballant en la programació dels actes. També el PMC està col·laborant en la seva realització, amb la col·laboració del Sr. Alcalde al capdavant.

Així doncs, el Govern municipal prega al Sr. Mojedano que siguin els ciutadans els qui elaborin el programa d'actes d'aquesta commemoració, amb la participació de l'Ajuntament. Per això el Govern hi votarà negativament.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que ell no ha dit que hagi de ser el Govern qui elabori el programa d'actes, sinó que el Govern/Ajuntament hauria de tenir una implicació indiscutible en aquesta elaboració, a banda d'impulsar aquest acte tan important per a la història i cultura de la ciutat.

El Sr. Alcalde ha parlat de converses des de fa mesos i ara el Sr. Penedès també ha fet esment de la implicació del PMC en aquesta commemoració, però la sensació del PP, compartida per la mateixa rectoria de la basílica, és que aquesta implicació no està sent com hauria de ser.

El PP pensa que la proposta presentada té molt sentit. És més, estan disposats a modificar el text dels acords, en el sentit apuntat pel Sr. Masriera, posant-hi "El Govern municipal elaborarà i recolzarà...", perquè quedi clar que el Govern té una clara vocació de compromís públic d'impuls a la commemoració.

El senyor Sergi Penedès afegeix que el Sr. Mojedano feia esment abans al conveni que existeix amb la parròquia de Santa Maria, però convé recordar que n'hi ha un altre de signat amb el Museu Arxiu de Mataró. Una cosa és la restauració, en què es col·labora conjuntament amb altres administracions cercant finançament, i una altra cosa és la celebració del Mil·lenari. El Govern hi està participant, s'està reunint amb el rectorat i, per tant, és innecessari tirar endavant aquesta proposta. L'elaboració del programa d'actes no li pertoca directament.

El senyor Alcalde expressa que l'Ajuntament de Mataró ha manifestat clarament el seu suport a la celebració del Mil·lenari allà on ho havia de fer, és a dir, amb la mateixa parròquia, amb el rector, amb el Museu Arxiu o a través de la participació en el Comitè d'Honor del Mil·lenari i amb el Comitè Executiu del Mil·lenari, també. Per tant, aquí l'Ajuntament ja expressa de manera decidida el seu suport i compromís amb aquesta celebració, de la mateixa manera que ho expressa envers la rehabilitació de la basílica. No cal que cada dos per tres s'hagi d'estar renovant un compromís que ja és palès, com evidencien els esforços que fa l'Ajuntament per a l'obtenció dels recursos necessaris per a la rehabilitació de la basílica, uns recursos que curiosament han arribat ara, i no en una altra època. També ha quedat clara, davant qui s'ha de fer, la implicació econòmica de l'Ajuntament en aquesta rehabilitació, evidentment, i desvinculant-ho tan com sigui possible del vessant religiós.

S'ha parlat amb tots els consellers de Cultura que hi ha hagut darrerament a la Generalitat, amb la Sra. Mieres, amb el Sr. Mascarell, el Sr. Tresserres, així com amb el Director General del Patrimoni, i hem aconseguit que la basílica de Santa Maria sigui l'única església de fora de la ciutat de Barcelona que hagi entrat en el paquet d'esglésies a rehabilitar amb l'ajut de la Generalitat de Catalunya. I n'hi havia d'esglésies d'altres ciutats que també hi optaven.

Per tant, el Govern troba que és reiteratiu tornar una i altra vegada sobre els mateixos compromisos. S'han posat diners per a la posada en marxa del projecte executiu, fases 4a i 5a, fa uns dies se signava un conveni per al sanejament del bigam de la nau principal del temple, s'ha invertit també en la Capella dels Dolors, etc. No cal renovar les promeses baptismals cada vegada.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, celebra la intervenció del Sr. Alcalde que, en certa manera, ha posat de manifest la voluntat de tots els grups. La proposta del Sr. Mojedano no intenta fer perdre el temps a ningú i de ben segur el que hi ha al darrere són les ganes que tot plegat prosperi amb la màxima força.
Tenim una oportunitat històrica amb el Mil·lenari de la basílica i, si volem convertir la ciutat en una destinació turística, cal posar-hi tot l'esforç.

El senyor Pau Mojedano no discuteix l'interès que el Sr. Alcalde i el Govern puguin tenir en el tema de Santa Maria. No és reiteració, és senzillament molts dubtes pel que aquests governs municipals del seu partit, durant molts anys, han demostrat respecte a Santa Maria.

Durant molts anys, el PP i els grups de l'oposició han reivindicat la necessitat de la rehabilitació de la basílica en previsió de l'arribada de la celebració del Mil·lenari i era important poder-ho fer en condicions. Ara no es podrà celebrar el Mil·lenari amb la basílica rehabilitada, per la manca de compromís dels governs municipals socialistes anteriors a l'hora de reclamar ajuts i la col·laboració de la Generalitat, disposada a contribuir-hi.

El senyor Alcalde nega que això sigui veritat. Quants diners de la Generalitat de Catalunya ens van arribar aleshores? Quan el PP era decisiu en el Govern de la Generalitat la postura d'aquesta respecte al tema de Santa Maria es podria resumir en paraules del president Pujol, així: "Santa Maria l'han de rehabilitar els mataronins". En aquella època aquí no va arribar res.

És més, durant l'època dels governs socialistes esmentats, ja l'Ajuntament es va implicar en alguna de les fases ja acabades de la rehabilitació de la basílica. Per tant, en el passat també s'hi ha posat diners.

En definitiva, deixem de fer de Santa Maria una qüestió d'interès partidista i fem-ne un tema de ciutat, perquè això no ens ajuda a convèncer els ciutadans que convé la rehabilitació de la basílica per al bé de la ciutat. No cal que ningú es pengi la medalla de la rehabilitació de Santa Maria, la medalla ens la penjarem tots els mataronins.

El senyor Sergi Penedès recorda que el Ple de l'Ajuntament del 8 de desembre del 2005 va adoptar una resolució que ens comprometia a cercar els recursos necessaris per finançar i executar la rehabilitació de Santa Maria i la celebració del Mil·lenari. Per tant, aquesta proposta d'avui és redundant.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

40  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA SOBRE LA POSSIBLE VINGUDA A LA NOSTRA CIUTAT DEL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DEL PUBLICISTA LLUÍS BASSAT.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Fa aproximadament un més i mig que vàrem tenir coneixement, a través dels mitjans de comunicació, de la possibilitat que la col·lecció d'art contemporani del Sr. Lluís Bassat € una de les col·leccions privades més importants que hi ha al nostre país € acabi instal·lant-se a Mataró com a conseqüència de la renuncia de la ciutat que, fins ara, semblava que en seria la seva seu: Sant Andreu de Llavaneres.

Sabem que un Museu d'aquesta magnitud és un objectiu ambiciós però també sabem que és una d'aquelles oportunitats que Mataró no pot deixar escapar. Tots els ciutadans de Mataró es veurien afavorits en major o menor mesura d'un equipament cultural d'aquestes proporcions, sigui directa o indirectament, ja que actuaria com a motor econòmic en ser un pol d'atracció amb vida pròpia. El primer que cal dir és que el Fons d'Art és excel.lent i, per tant, la qualitat n'està garantida. Segon, el projecte arquitectònic també és dels que, per si sol, mereixeria una visita. Tercer, qui millor que un creatiu de la seva talla per llançar al món el nom del Mataró i el seu Museu ?   No hem d'oblidar que els visitants serien de tot el món i que l'orientació turística de la Ciutat rebria la empenta definitiva.

Des del primer moment que vam saber que Llavaneres renunciava a tirar-ho endavant ens vam posar al costat del govern municipal oferint la possibilitat de reclutar esforços a tots nivells. Dijous 22 de novembre, ens vam reunir amb Lluís Bassat per conèixer de primera mà la seva idea i projecte museístic.

El Sr. Bassat ha dit públicament, i des del primer moment, que aquest ampli suport polític és el que l'encoratja a confiar i negociar amb Mataró.
Evidentment, el primer que vam fer en sortir de la reunió va ser trucar a l'Alcalde per demanar-li una trobada i explicar-li-ho. En aquest punt volem ser molt curosos ja que el nostre paper és d'absoluta lleialtat a la Ciutat i al seu govern.

Pensem que seria bo que una persona, no condicionada per una atapeïda agenda, com pot ser la de l'Alcalde, treballés tot el dia pel projecte, sobretot, en la fase dels contactes i negociacions inicials, acompanyant les tasques de tot l'equip municipal que se'n puguin derivar.

Des de CiU creiem que el millor seria tenir l'edifici de nova planta que s'ha projectat però, com que el sentit comú ens diu que seria impossible tenir-lo enllestit pel 2009 (desig del promotor) es podria mirar de trobar un emplaçament provisional en un edifici actual, o per rehabilitar, de forma que tot fos més ràpid i el Museu vegi la llum tant aviat com sigui possible.

I és per tot el que s'ha exposat que aquest Grup Municipal proposa al Ple Municipal el següent,

ACORD:

Primer.- Nomenar, si és possible d'entre els tècnics municipals, un gerent de projecte amb l'única  missió de coordinar el projecte del "Museu Bassat" a partir dels compromisos que adquireixi l'ajuntament de Mataró.

Segon.- Adscriure la figura del Gerent de Projecte, responsable de la coordinació del "Museu Bassat" a l'àrea d'alcaldia

Tercer.- A més de les diferents accions que hagin de passar i ser aprovades a les corresponents Comissions Municipals Informatives, periòdicament es donarà compte de l'estat del projecte del "Museu Bassat" a la Junta de Portaveus."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el seu grup ja ha manifestat públicament que no estava del tot d'acord amb aquesta proposta de CiU, perquè pensem que això és un tema clar de ciutat i que, per tant, necessita del lideratge del propi Alcalde.

Dit això, sí que entenem la proposta de CiU en el seu esperit, en què evidentment la capacitat d'aquest Govern per tirar endavant amb impuls suficient projectes d'aquest abast, com a mínim pugui despertar algun dubte. Això ho entenem i compartim.

De totes maneres, com que aquí s'està discutint la idoneïtat o no de nomenar un tècnic, a mena de gerent del projecte, el PP entén que això no seria la millor fórmula. L'interlocutor directe amb el Sr. Bassat ha de ser l'Alcalde de la ciutat. Aquest tema ha de ser pres en consideració com un tema de ciutat i així s'ha de fer constar d'alguna manera. No s'hi ha de permetre cap fractura o fissura; tots hem de treballar plegats.

D'altra banda, és cert que els terminis, tal com els ha expressat el Sr. Bassat, se'ns tiren a sobre. I és encara més sorprenent que estiguem donant voltes al fet de la ubicació final del Museu. Tot plegat genera dubtes entre els grups municipals i l'opinió pública; esperem que això no ens ho faci tirar tot enrere.

El PP espera que no passi res i manifesta novament el seu ple suport a l'Alcalde en aquesta qüestió.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que la CUP també veu amb bons ulls la iniciativa. Ara bé, davant d'aquesta proposta concreta, el grup s'hi abstindrà, perquè no disposa de tota la informació com per valorar-la en profunditat.

Tanmateix, en línies genèriques, val a dir que la política museística de la ciutat ha de prioritzar per sobre de tot el Museu del Tèxtil. Per a la CUP, aquest museu és la gran prioritat de la nostra ciutat en tant que és el museu que ens identifica com a mataronins.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Safont-Tria que no tingui cap dubte en què el Museu del Tèxtil és una prioritat per a la ciutat. En poques setmanes començarem a enderrocar una part de Can Marfà i en pocs mesos tindrem el projecte executiu que ja s'està treballant des del PMC i el Servei d'Obres. No oblidem, però, que ara la prioritat número 1 és començar per la col·lecció Jaume Vilaseca de Tèxtil, per dos motius: la vàlua de la col·lecció i, sobretot, per la vàlua de les persones que han tirat endavant aquesta col·lecció; les màquines són molt importants però també ho és el coneixement que atresoren aquestes persones.

Respecte a la qüestió del Museu Bassat, no s'acceptarà la proposta que es presenta, perquè ja s'està fent això que se'ns demana. Fa setmanes que s'hi està treballant. Ja s'ha parlat amb els responsables arquitectònics del Museu Bassat sobre possibles emplaçaments i se n'està fent la valoració tècnica. Ens trobem en una fase de treball tècnic interessant.

D'altra banda, la Diputació de Barcelona, a la qual s'ha demanat suport, ja ha nomenat un tècnic molt qualificat que està treballant en un document que tindrem en pocs dies. Un cop el tinguem el portarem a la comissió informativa per donar-ne compte i debatre'l. A més, es tracta del mateix tècnic que ja hi va treballar quan el Museu Bassat havia d'anar a Llavaneres, per tant, és molt coneixedor del tema.

Bàsicament, amb aquest document es pretén fer vàries coses: En primer lloc, valorar la col·lecció i el seu abast; l'estructura física que ha de tenir el museu; com es gestionarà després, per exemple, a través d'una fundació o no, quin paper hi jugarà l'Ajuntament, etc. I, després, el document també analitza la qüestió clau, que és la viabilitat econòmica del museu: com es manté, com s'actualitzen aquestes obres d'art, com es financen les despeses que genera... Segurament entre la darreria del mes de desembre i la primera quinzena de gener ja podrem disposar d'aquest document tan important.

D'altra banda, l'Ajuntament de Mataró ja ha constituït un grup de treball, on hi ha l'Alcalde, el regidor de Cultura, el d'Urbanisme, la regidora de Promoció Econòmica, així com el regidor responsable de la Comunicació municipal. Per tant, s'hi està treballant, amb discreció, perquè és importantíssim que siguem discrets, que no vol dir treballar-hi amb opacitat. No volem aixecar expectatives que després no es puguin complir, ni caure en especulacions...

En definitiva, l'interès de l'Ajuntament en aquesta col·lecció és evident i palès, però la naturalesa del tema, i perquè estem treballant amb un privat, ens demana ser especialment curosos. No volem generar notícies sobre aquesta qüestió. El Sr. Bassat tot això ho sap i, per tant, no s'escau aquesta proposta de resolució. El Sr. Alcalde creu que allò més adequat és retirar la proposta de resolució perquè, altrament, el Govern es veurà abocat a votar-hi en contra

El senyor Joan Mora manifesta que si CiU hagués tingut tota aquesta informació, potser no hagués calgut presentar la proposta. I, de tota manera, una conversa d'un minut i mig entre ell i el Sr. Alcalde, durant els Premis Butaca, sobre el tema Bassat, clar, no va ser suficient com per captar que s'estaven fent totes aquestes coses.

En tot cas, és igual, perquè no hi ha cap ganes d'entrar en cap discussió. Si el tema està tirant endavant i s'està fent amb responsabilitat, CiU farà confiança a l'Alcalde.

El senyor Alcalde agraeix la confiança i espera no defraudar el Sr. Mora.

El senyor Pau Mojedano celebra la resolució final d'aquest tema, així com la constatació del lideratge de l'Alcalde i la seva discreció. D'altra banda, demana que es pugui parlar de l'estat de la negociació i la marxa de tot el procés a la Junta de Portaveus.

El senyor Alcalde es mostra satisfet pel fet que el Sr. Mojedano li hagi fet aquesta proposta i recorda que ell sempre està obert a què els diferents grups municipals li demanin parlar de temes d'interès a la Junta de Portaveus, sempre que hi hagi temps d'incloure'ls a l'ordre del dia i s'escaiguin. És dóna per retirada la proposta.

41  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN APARCAMENT D'AUTOCARAVANES.

La senyora Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"En els últims mesos i emmarcades en el Pla pel Desenvolupament Econòmic i Social s'han dut diverses accions destinades a promocionar la ciutat i fer de Mataró un referent turístic.

En aquest sentit i per intentar atraure el màxim número de visitants possible a la nostra ciutat, el Grup Popular ha presentat diverses iniciatives relacionades no solament amb els atractius paisatgístics que pot oferir Mataró, com ara la platja, sinó proposant la celebració d'esdeveniments relacionats amb el món de l'esport, l'art o l'espectacle.

Seguint amb aquesta línia i tenint en compte el perfil de turisme que desitgem per la ciutat des del nostre Grup Municipal creiem que seria molt positiu la construcció d'un aparcament d'autocaravanes donat que la majoria de gent que té o lloga una autocaravana per estiuejar ho fa en família.

L'aparcament de titularitat pública hauria de disposar de tots els serveis com ara enllumenat, recollida selectiva de residus, un dispositiu de descàrrega de WC químic i plataforma general de descàrregues.

S'hauria de buscar tot treballant conjuntament amb les associacions d'autocaravanes de la ciutat el lloc més adient perquè l'accés fos còmode i en cap cas generés problemes de convivència entre els usuaris de l'aparcament i els veïns.

El preu seria fixat per l' Ajuntament tal i com es fa amb altres preus públics tot oferint una tarifa més econòmica que els aparcaments privats.  

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

  1. El Govern Municipal estudiarà la possibilitat de construir un aparcament per autocaravanes en algun espai habilitat a tal efecte a la ciutat.
  2. El projecte de construcció serà tractat conjuntament amb les associacions d'autocaravanes i clubs de càmping existents a la ciutat."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot favorable a la proposta de resolució del PP, entre d'altres raons, perquè tot el que sigui fomentar el turisme sempre serà recolzat per CiU. Per tant, es comparteix plenament l'esperit d'aquesta iniciativa.

Ara bé, convé fer un parell de consideracions a la proposta:

En primer lloc, dir que en aquest estudi que se sol·licita potser caldria afegir-hi una sèrie de paràmetres que facilitessin als tècnics municipals la seva feina, atès que l'espai on s'ubiqui aquest pàrquing ha de ser un espai de qualitat, que ha de comptar amb determinats serveis. No estem parlant d'esplanades i prou. D'altra banda, també es podria considerar que aquest espai fos una concessió, mitjançant concurs públic, cap a la gestió privada d'una empresa especialitzada en aquesta mena d'instal·lacions.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que la CUP pensa que és positiu que es construeixi aquest aparcament, però no es tolerarà que un aparcament d'autocaravanes es construeixi en zona agrícola o forestal

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, coincideix amb el regidor Martínez i amb l'esperit d'aquesta iniciativa. A més, fa uns tres anys que des de Promoció de Ciutat s'està fomentant el turisme de visita i s'està treballant perquè siguin els promotors privats els que s'encarreguin de moure-ho tot plegat en l'àmbit de les infraestructures. Fa uns dies es parlava del nou hotel que hi haurà al port, s'està treballant en altres possibles infraestructures hoteleres i evidentment aquesta proposta del PP va en aquesta línia.

Ara bé, hauríem d'intentar que aquest aparcament d'autocaravanes no faci competència deslleial als càmpings que ara hi ha a la ciutat. Per tant, al Govern li sembla bé que aquest estudi que es planteja es faci de la mà del sector privat que ara ja està donant aquests serveis. En tot cas, hauríem de complementar l'oferta que ara hi ha a la ciutat i al seu entorn més proper. Tenint en compte això, que l'estudi analitzi bé la competència que hi ha a fi que no sigui deslleial, i de la mà de les associacions i del sector.

Per tant, podem aprovar aquesta proposta a fi d'estudiar la possibilitat d'instal·lar un pàrquing d'aquesta mena i presentar-la en el si del Consell de l'IMPEM per analitzar-ne la viabilitat.

La senyora Lluïsa Corominas afegeix que qualsevol aportació que s'hi faci és benvinguda.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

42  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ MATARÓ ACULLI UN FESTIVAL DE LA RUMBA CATALANA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"El passat divendres, 23 de novembre es va inaugurar l'exposició Mil-i-una rumbes, 50 anys de la rumba catalana al Museu de Mataró. L'acte va contar amb un elevat número d'assistents que van poder participar de l'espectacle i la festa de la rumba dels artistes convidats.

Mataró ha estat, històricament parlant bressol d'aquest estil musical. El seu representant més destacat a qui l'any 2004 la ciutat va retre homenatge ha estat Pere Pubill, Peret. Precisament el setembre de 2004 i amb raó de l'homenatge a Peret el Grup Municipal Popular va proposar la celebració d'un Festival de la Rumba Catalana com a punt de referència de la música que el gran artista mataroní va fer popular arreu. En aquella ocasió el Govern Municipal ens va convidar a traslladar al proposta al Patronat Municipal de Cultura i ens va assegurar que ja hi havia contactes amb l' Associació Cultural Gitana de Mataró per parlar d'activitats al voltant de la rumba catalana.

Posteriorment, l'any 2005 el Grup Popular va tornar a demanar informació sobre aquesta qüestió i el Sr. Graupera va parlar sobre la dificultat d' organitzar un festival amb aquest nom, pròpiament, donat el poc gruix d'artistes que es dediquen a aquest gènere i va expressar la seva voluntat d'organitzar una nit de rumba catalana de manera continuada.  La idea era que tot plegat s'iniciés durant les properes Santes 05 i s'hi trobés una ubicació fixa.

Estem a punt d'entrar en 2008 i no hem tingut més notícia sobre aquest tema. De moment i pel que pot saber aquest Grup Municipal no hi ha cap acció prevista en aquest sentit.

Si la inauguració de l'exposició sobre rumba catalana es va prendre com un acte de reivindicació de la ciutat pel que fa a aquest gènere musical, val a dir que l'actuació del Govern Municipal no s'hauria de limitar a una exposició sinó que s'hauria d'emprendre una actuació més ambiciosa, treballant conjuntament amb l' Associació Cultura Gitana de Mataró i organitzar la celebració d¡un Festival de la Rumba Catalana que es pogués fer extensible a altres representants d'aquest gènere d'arreu de Catalunya així com a representants de gèneres similars de la resta del país o de fora d' ell.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1.      El Govern Municipal juntament amb l' Associació Cultural Gitana de Mataró elaborarà un projecte per la celebració d'un Festival de la Rumba Catalana de caire anual a la ciutat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, declara que el seu grup està a favor, i no per obsessió identitària, que es faci aquest festival de rumba, sigui catalana o no.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup de Candidatura d'Unitat Popular, mostra el seu acord.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, accepta el prec del Sr. Mojedano.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que es converteix la proposta en un prec i confirma que es portarà, en un temps prudencial, a la comissió informativa, a fi de poder-lo estudiar.

43  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR A FAVOR DEL PROGRAMARI LLIURE I FORMATS OBERTS AL MUNICIPI DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i les comunicacions sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquesta resolució és que l'ajuntament es comprometi a garantir aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari. Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen uns sectors de la ciutadania dificultant-los o barrrant-los l'accés a les TIC en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys, existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que, quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin contribuir a la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrere del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

·                     Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats

·                     No discrimina ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.

·                     La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu.

·                     L'accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.

·                     Ens permet participar en projectes internacionals punters i, per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.

Hi ha àmbits estratègics en què l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:

La comunicació del ciutadà amb l'administració

Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndards oberts definits per comitès internacionals eximint l'usuari d'emprar programari de tal o tal empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndards en serveis que ofereix al ciutadà.

La informàtica dels ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació, en aquest cas les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estandards...

La llengua

Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure més utilitzat tan bon punt en surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.
Per tots aquests motius, des de la Candidatura d'Unitat Popular proposem que el Ple municipal aprovi els següents acords:

Pel que fa a comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

1.                  Que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C (World wide web consortium)

2.                  Que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.

I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar.

Quant a l'ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

1.                  Que l'ajuntament de Mataró mantingui la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual pugui saber què en fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.

2.                  Que l'ajuntament de Mataró alliberi tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.

3.                  Que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...), de manera que permeti fer la migració cap a entorns totalment lliures en un futur.

4.                  Que es publiquin de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.

5.                  Que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari, ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos. .

 

 Respecte de l'ús de programari lliure en l'educació

1.                  Que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.

2.                  Que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.

3.                  Que es creï de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu.

 

Pel que fa a la promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1.                  Que es creï un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.

2.                  Que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.

3.                  Que els accessos públics a Internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.

4.                  Que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

I això perquè el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula al Sr. Antoni Mirabete, en representació de  l'Associació Cultural Fèlix Cucurell, explica què representen, quina importància tenen i els avantatges que suposen els estàndards oberts i el programa lliure per a la societat del s. XXI. Descriu alguns exemples actuals d'aquests dins i fora de les nostres fronteres i quines són les normatives legals vigents que recolzen els estàndards oberts i el programa lliure.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confessa que li resulta una mica complicat fer una valoració d'aquest tema, perquè hi ha aspectes del programari lliure que de ben segur són positius, sempre que sigui compatible amb la resta i no resti capacitats amb l'administració a l'hora de comunicar-se amb els administrats.

Ara bé, és un tema eminentment tècnic i la proposta resulta molt tancada. Aleshores, per molt que l'ús dels sistemes operatius lliures és quelcom que va tenint un ús més extens, la seva utilització per part de l'Ajuntament implicaria alguns problemes tècnics que el PP no és capaç de valorar en tota la seva dimensió. També probablement generaria problemes de la pròpia cultura organitzativa de l'Ajuntament, problemes de formació per al personal  tècnic que l'hauria d'utilitzar, etc.

Per tant, en aquest moment, aquest grup no es pot manifestar favorable a la proposta. Són més partidaris d'abstenir-s'hi a fi de poder-ho anar estudiant a mesura que es vagin tenint més criteris tècnics que aportin més llum al respecte. No obstant això, una altra cosa seria que la proposta fes referència al fet d'alliberar determinats continguts. Tots sabem que l'Administració disposa d'un fons documental important i el seu lliure accés per part dels administrats fóra bo... Però això és un altre tema.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix el fet que el Sr. Mojedano pensi que ell és l'expert en aquests temes, tal com ha comentat en començar la seva intervenció.
D'altra banda, el president de CiU pensa, arran de les dues extenses intervencions que hi ha hagut, que s'estan barrejant molts conceptes, motiu pel qual aquest grup no votarà favorablement a la proposta. Tot i que ja avança que estan absolutament d'acord i compromesos amb els estàndards oberts i que ningú tingui perquè veure's forçat a utilitzar cap tipus de document i, per tant, hem de caminar per arribar a l'ODF. De la mateixa manera que és important que els tècnics de la casa tinguin llibertat per decidir el timing amb el qual poden fer migracions i la lliure elecció del millor programa que considerin en cada moment, sigui o no lliure. I moltes vegades un programa podria ser no de  programari lliure i, en canvi, podria tenir llibertat per a l'intercanvi d'informació. De la mateixa manera que no és el mateix parlar de sistemes operatius que de middle ware o bases de dades, etc., que d'entorn d'usuari. I aquí entraríem en elements que ja han sortit, com la formació, entre d'altres.

Fa molts anys que el Sr. Mora es dedica a aquests temes i ha tingut temps de veure encerts i fracassos i ell creu que els sistemes mixts són els que evidentment funcionen. És per això que la solució òptima seria que els tècnics de la casa poguessin triar. Hi ha una cosa que es diu retorn de la inversió i hi ha vegades que no passa res per pagar una mica per un producte.

El Sr. Mora és conscient de la complicació que té entendre el codi que ha fet un altre, cosa que no vol dir que es pugui fer i hi hagi experiències totalment reeixides en el món del programari lliure. El que passa és que en l'entorn professional i empresarial de vegades aquestes coses no són tan fàcils com semblen i no és tan fàcil trobar algú que sàpiga veure si t'han colat un programa amb un codi maliciós. Aquestes discussions de vegades porten a entelèquies.

Per tant, vist que la proposta barreja molts conceptes que potser caldria tractar separadament i a fi de poder consensuar una proposta comuna, amb la participació també dels tècnics de la casa per conèixer de prop quin és l'estat de la qüestió dins l'administració, el Sr. Mora emplaça al representant de la CUP a retirar-la. En cas que la proposta no es retiri, CiU hi votaria en contra. 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, manifesta que el  govern municipal no pot acceptar aquesta proposta de resolució perquè ja fa molts anys que treballem per aplicar el programari obert i lliure i aquest compromís també va quedar refermat en el nostre acord de govern signat el passat mes de juny on exposàvem la nostra voluntat de continuar potenciant l'aplicació del programari lliure. A banda, hi ha alguns aspectes de la proposta que considerem inviables en aquests moments. En aquest cas concret considerem adequat el ritme al que avancem ja que impulsem de manera decidida el programari lliure i obert, però no som imprudents assumint riscos justament per la nostra responsabilitat.

Com es tradueix aquesta voluntat en accions concretes?:

Aplicació criteris bàsics, i una estratègia clara:

Criteris:

CRITERI 1: En el moment d'adquirir un nou programari, l'Ajuntament de Mataró basarà  la seva elecció en criteris econòmics, tècnics, de rendiment, de fiabilitat, de viabilitat i continuïtat i d'adequació a l'ús pretès. El programari adquirit segons aquests criteris pot ser lliure, obert o propietari en funció de cada casuística particular i del suport disponible en cada cas.

CRITERI 2: En igualtat de condicions es dóna prioritat al programari obert.

CRITERI 3: L'Ajuntament de Mataró ha de garantir la possibilitat d'ús de programari lliure en les seves interfícies externes amb els ciutadans, amb altres empreses o amb altres administracions públiques.

Independentment dels criteris abans establerts, hem de remarcar que hi ha una sèrie de problemes addicionals que impedeixen assolir un model plenament basat en programari obert.:

Problemàtica en l'entorn d'usuari final:

1.         Tal com hem explicat en l'apartat antecedents, les aplicacions que utilitza actualment l'Ajuntament estan basades en entorns client-servidor que només funcionen en Windows i en molts casos estan estretament lligades a versions concretes d'Office, per tant el maquinari i programari que fa servir l'usuari final es basa actualment en arquitectura Intel amb Windows, i ofimàtica Microsoft Office. Aquestes aplicacions només funcionen amb windows, per tant, exclouen l'ús d'altres programaris.

2.         Moltes aplicacions de productivitat, com ara Adobe Photoshop, Illustrator, programari d'enginyeria, Autocad, etc. no existeixen per sistemes operatius oberts (Linux).

3.         Molts dels programes controladors de la majoria dels dispositius que fan servir els usuaris (impressores, escàners, etc.) només existeixen per a Windows.

Entorns servidor (els servidors son els sistemes que donen serveis a altres ordinadors, entre els que hi ha els ordinadors personals dels usuaris).

1.         Són més heterogenis i estan més preparats per a la implantació de programari obert. L'ús del sistema operatiu Linux en servidors web i d'aplicacions és molt convenient. En aquest cas no hi ha dificultat per la implantació de programari obert, i per tant la política municipal que seguim és l'ús d'aquest tipus de programari obert.

2.         El suport, fiabilitat i rendiment que donen actualment les bases de dades de programari obert no és suficient per garantir el funcionament correcte dels entorns corporatius de missió crítica (padró, gestió tributaria, policia...). Per tant, optem per una base de molt més fiable i compatible amb les aplicacions i suport del fabricant, com és l'ORACLE. Cal destacar que aquestes aplicacions no funcionen en programari lliure.

3.         Pel què fa als servidors de xarxa local (de domini i d'arxius), la integració de programari obert amb programari client (d'usuari final) amb Windows és complicada i problemàtica.

Davant dels criteris esmentats, i la problemàtica descrita, la nostra estratègia és la següent:

Estratègia:

Entorn d'usuari final:

1.         Totes les aplicacions corporatives desenvolupades a mida es fan en arquitectura web i deslligades dels programes i formats de MS Office, per tal de fer que siguin independents del sistema operatiu dels ordinadors on s'executen, ja siguin  oberts (LINUX) com propietaris (WINDOWN, MAC). Només necessiten un navegador web.

2.         Quan les aplicacions corporatives actualment en entorn client/servidor Windows es passin a arquitectura web i els fabricants ofereixin versions dels controladors de dispositius es podrà estudiar la conveniència de canviar els llocs de treball a Linux, sempre i quan existeixin aplicacions de productivitat compatibles i programes d'ofimàtica que puguin convertir els formats de MS Office dels documents actuals.

Entorns servidor:

1.         S'ha adoptat l'arquitectura Linux convivint amb UNIX i s'ha establert Java 2 Enterprise Edition com a entorn de desenvolupament. Per tant programaris plenament oberts.

2.         A nivell d'execució d'aplicacions es fa servir Tomcat, de la Fundació Apache, JBoss i el servidor web de la Fundació Apache. Tots ells són programari obert.

3.         La base de dades corporativa continuarà sent Oracle sobre UNIX.

4.         Els servidors de domini i d'arxius continuaran sent Windows Server mentre no canviï l'entorn d'usuari final.

Interfícies externes (ciutadania, altres administracions, empreses):

1.         L'accés a interfícies de consulta de continguts i d'execució d'aplicacions és per mitjà de navegador web, amb compatibilitat amb MS Internet Explorer (propietari) i Mozilla Firefox.(obert)

2.         Els documents i aplicacions que fan d'interficie externa,  només es fan servir formats i llenguatges compatibles amb programari lliure. En el cas que sigui necessària la instal·lació d'algun plug-in en l'ordinador client, aquest ha de ser gratuït i compatible amb Windows, MS Internet Explorer, Linux i Mozilla Firefox.

3.         Els documents que es publiquen o s'intercanvien amb altres organitzacions i persones estan en un format estàndard ISO (Adobe Acrobat), amb lectors disponibles per Linux.

Cal destacar que durant 2008 està previst fer un estudi formal de les possibles estratègies de migració de MS Windows a Linux i de MS Office a OpenOffice.org i l'impacte econòmic que implicaria la utilització d'aquest programari lliure en l'Ajuntament de Mataró i els organismes autònoms.

Se sap positivament que en molts casos aquestes reduccions de cost existeixen, ja que a l'estalvi de les llicències de sistemes operatius i ofimàtica cal afegir també l'estalvi aconseguit amb l'allargament de la durada dels equips (els canvis de versió dels sistemes basats en Linux no augmenten significativament les necessitats de capacitat de procés en els equips com succeeix amb les plataformes Windows).

Per calcular l'impacte econòmic de l'ús de programari lliure s'ha de tenir en compte:

a)      el cost de formació i pèrdua inicial d'eficiència en el seu ús degut a la corba d'aprenentatge

b)      el cost de la implantació i migració de sistemes i de la seva administració.

 

Donant resposta als 14 acords proposats:

Pel que fa a comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

4.         Que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C (World wide web consortium)

Durant 2008 es substituirà la web per una nova versió que seguirà íntegrament les recomanacions del W3C i resoldrà les actuals mancances d'accessibilitat tecnològica (acció PAM "3.3.1.1. Renovació del web municipal www.mataro.cat").

5.         Que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.

La web i el correu electrònic són els principals mitjans de comunicació amb els ciutadans fent servir les TIC. El correu electrònic ja és un format lliure i obert, doncs fa servir protocols que permeten que es pugui obrir i llegir amb qualsevol client de correu.

Pel què fa a la web municipal, l'actual ja és compatible en quasi la seva totalitat amb formats lliures i oberts, amb l'excepció destacable del plànol web, que només es pot veure amb MS Internet Explorer, encara que aquest forma part d'una plataforma àmpliament utilitzada.

Els documents que elabora l'Ajuntament es publiquen, excepte possibles errors o omissions, en Adobe Acrobat, que actualment és un format ISO lliure i obert accessible des de qualsevol plataforma tecnològica.

Quant a l'ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

1.         Que l'ajuntament de Mataró mantingui la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual pugui saber què en fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.

Com s'ha explicat prèviament, el suport, fiabilitat i rendiment que donen actualment les bases de dades de programari obert no és suficient per garantir el funcionament correcte dels entorns corporatius de missió crítica. A més, les aplicacions comercials de gestió habituals per l'administració local (actualment no n'hi ha alternatives de programari lliure en aquest àmbit) no són compatibles amb aquestes bases de dades.

No està previst substituir, doncs, l'actual base de dades Oracle per una alternativa de programari obert.

2.         Que l'ajuntament de Mataró alliberi tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.

El codi font propi fet a mida per l'Ajuntament de Mataró està a disposició de les administracions que ho sol·licitin. En aquest sentit, Localret està treballant en la creació d'una base de dades de projectes i bones pràctiques per documentar el programari disponible.

Cap d'aquests desenvolupaments pot ser d'interès per a ciutadans particulars. Per aquesta raó, i per l'esforç que seria necessari per empaquetar aquest programari de manera adient, no està previst publicar res en llocs públics com sourceforge.net.

3.         Que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...), de manera que permeti fer la migració cap a entorns totalment lliures en un futur.

És la política que es segueix actualment. Excepte la base de dades, que és Oracle, tots els desenvolupaments nous a mida s'estan fent en Java sobre JBoss/Tomcat i Apache, reutilitzant components de programari lliure disponibles en la comunitat. L'idioma principal és sempre el català.

També s'està participant com a pilot en la implantació de programari lliure desenvolupat en la mateixa plataforma tecnològica pel consorci AOC.

Respecte el programari estàndard que s'adquireix sota llicència, es dóna prioritat al què funciona sobre plataformes obertes.

4.         Que es publiquin de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.

Aquestes despeses estan disponibles en l'execució del pressupost municipal, fàcilment identificables sota les classificacions orgàniques i econòmiques corresponents.

5.         Que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari, ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

Com s'ha explicat, en el moment d'adquirir un nou programari, l'Ajuntament de Mataró basa la seva elecció en criteris econòmics, tècnics, de rendiment, de fiabilitat, de viabilitat i continuïtat i d'adequació a l'ús pretès, donant prioritat al programari obert. Quan aquests criteris porten a l'elecció de solucions en programari obert, els mèrits es valoren conseqüentment, sempre tenint present que s'ha de complir la llei de contracte administratiu.

Respecte de l'ús de programari lliure en l'educació

1.         Que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.

El programari dels centres educatius és lliurat pel Departament d'Educació de la Generalitat.

Pel que fa als centres propis de l'IME s'estudiarà la proposta d'acord amb els diferents equips de professorat, seguint sempre que sigui possible, un únic criteri per a tota la organització municipal.

2.         Que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.

En concursos i oposicions es demanen coneixements aplicats sobre les aplicacions concretes que fa servir l'Ajuntament de Mataró actualment. Referent a ofimàtica, aquestes aplicacions són les del paquet MS Office, molt estès i generalment conegut. És difícil demostrar habilitats teòriques i pràctiques amb l'ordinador sense aplicar-les a un producte concret i s'ha de poder donar aquesta referència als opositors.

3.         Que es creï de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

A la Politècnica de Mataró es treballa amb el software lliure des de dos punt; El primer basat en  la seva utilització tant en línies docents com en  laboratoris per la realització de la docència, i el segon punt des de la formació, introduint en el currículum dels estudiants assignatures per la divulgació, coneixement i participació del codi lliure.

També volem destacar l'ASSL (Associació de Suport al Software Lliure), una associació que es crea en l'entorn universitari de la Politècnica de Mataró al llarg del curs 2002/2003. es tracta d'una associació sense ànim de lucre i que vol fomentar l'ús del programari lliure i divulgar un nou model de desenvolupament de programari.

Pel que fa a la promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1.         Que es creï un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.

En aquests moments els nostres serveis de suport a les empreses estan orientats a aspectes de gestió empresarial (finançament, assessorament jurídic, marketing, etc.) i no a aspectes tant operatius o tècnics com la migració dels seus sistemes d'informació.

2.         Que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.

Aquest aspecte ja ha estat present en totes les campanyes de divulgació que s'han fet des de Tecnocampus: InfoTic, CATIX, Tallers "Posa't al dia", la Setmana de les Noves Tecnologies o la fira Innovatic.

Tecnocampus seguirà apostant per la divulgació de l'ús del programari lliure.

3.         Que els accessos públics a Internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.

La majoria d'accessos públics a Internet fan ús de programari lliure (Linux i OpenOffice.org). El programa Punt Xarxa de gestió de l'accés del usuaris a aquests serveis està desenvolupat sobre Linux per una empresa catalana.

4.         Que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

Mateixes consideracions que en el punt 2.

El senyor Xavier Safont-Tria agraeix la llarga explicació de la Sra. López, però reitera que encara estem lluny d'una situació òptima en aquests temes. La consellera delegada parlava de criteris econòmics i és evident que utilitzant productes de Microsoft, estem utilitzant productes que tenen una data de caducitat cada vegada més ràpida i, per tant, per a l'Administració això suposa despeses constants més importants. Pel que fa a viabilitat i fiabilitat, la CUP entén que el programari lliure sí dóna alternatives que ofereixen aquestes prestacions. El fet que hi hagi experiències reeixides arreu del món és una prova evident que sí seria possible aquesta migració,

Tanmateix, entenem que no és una proposta senzilla d'aplicar i que necessita un procés d'adaptació. Des d'aquí oferim la nostra col·laboració a la resta de grups i al Govern per treballar aquest tema conjuntament i mica en mica arribar a la fita que nosaltres proposem. Potser no serà aviat però aquesta és una aposta de futur.

El senyor Joan Mora felicita, en primer lloc, a la Sra. López, perquè en cap moment ha donat la sensació que no sabés de què parlava i, per tant, enhorabona; així com als tècnics de la casa. També es dirigeix al Sr. Safont-Tria per posar de manifest que ens ha presentat un proposta on només es parla d'avantatges, però de cap inconvenient, i de ben segur que algun també n'hi deu haver dins el programari lliure.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

Vots en contra:          25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Abstencions:             Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 44 i 58 per venir referits a temàtiques coincidents.

44  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELLS TERRITORIALS DELS PLANS INTEGRALS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El capítol tercer, concretament l'article tres del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals, fixa que els consells territorials estaran constituïts per:

a) Regidor/a delegat/da per l'alcalde com a president/a del Pla integral territorial corresponent, que n'ostentarà la Presidència

b) Un representant de cada grup polític municipal d'entre els quals l'alcalde en designarà un/a vicepresident/a.

c) Dos representants de cada una de les associacions de veïns del territori

d) Setze representants de la resta d'entitats del territori, agrupades per àmbits d'actuació.

e) Un representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró.

f) Quinze ciutadans/es, més grans de 16, escollits aleatòriament entre els residents al territori, per trams d'edat i sexe.

g) Un/a tècnic/a municipal designat com a secretari/ària

h) Podran participar en els consells territorials, amb veu i sense vot, tècnics

municipals o d'altres administracions i experts, quan ho requereixi els temes que es tractin.

Per a la renovació de les que en formen part, el mateix article preveu :

1. Els membres dels grups municipals es renovaran coincidint amb els canvis de govern corporatiu. Els membres de la resta de grups es renovaran cada dos anys. També es renovaran aquells membres que no hagin excusat la seva assistència a tres o més reunions al llarg de dos anys.

2. Si la renovació dels membres del Consell implica una de les persones  designades com a representant del Consell territorial al Consell de Ciutat, el Consell nomenarà un nou representant.

3. Els representants de les institucions o associacions, així com els seus substituts, seran escollits i cessats per acord de l'òrgan que, d'acord amb les seves normes legals o estatuàries, sigui competent per a efectuar la designació.

Aquesta setmana passada en van constituir els consells Territorials de Cerdanyoloa i Rocafonda. Probablement amb la finalitat de poder nomenar els representants de les entitats veïnals, associacions ciutadanes i agents econòmics i socials al Comitè d'Avaluació i Seguiment del Projecte d'intervenció integral per al corresponent barri.

Amb els antecedents exposats, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines són les associacions de veïns que s'ha convidat a participar als diferents consells territorials i quins els criteris per fer-ho?

Segona.- Des de la primera constitució dels respectius consells territorials, quins grups han hagut de renovar els seus representats pel que preveu el Reglament de Funcionament corresponent i quan s'ha fet? Existeix un acta que reflecteixi el procés portat a terme i el resultat? Se'ns pot fer arribar una còpia?

Tercera.- Atesa l'objectiva manca de participació dels ciutadans/nes escollits aleatòriament entre els residents al territori, per trams d'edat i sexe, com i quan s'han substituït, en el cas que s'hagi fet?

Quarta.- Només en el cas de que alguna de les substitucions de les persones que formen part dels respectius consells territorials no s'hagi realitzat d'acord amb el que preveu el Reglament, són vàlids els nomenaments pel Comitè d'Avaluació i Seguiment del projecte integral per als barris de Cerdanyola i Rocafonda?"

58  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE IRREGULARITATS COMESES EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL TERRITORIAL DEL PLA INTEGRAL DE CERDANYOLA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El dia 12 de novembre proppassat es va constituir el Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola.

Segons l'article 3, punt 1, del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals, els consells territorials estan constituïts: a) per un regidor o una regidora en delegació de l'alcalde, que presidirà el Consell; b) un representant de cada  grup polític municipal, d'entre els quals l'alcalde designarà qui ocupi la vicepresidència; c) dos representants de cada una de les associacions de veïns del territori; d) setze representants de la resta d'entitats del territori, agrupades per àmbits d'actuació; e) un representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró; f) quinze ciutadans més grans de 16 anys escollits aleatòriament entre els residents al territori per trams d'edat i sexe; g) un tècnic o una tècnica municipal, que ocuparà la secretaria; i h) també hi podran participar, amb veu i sense vot, tècnics municipals o d'altres administracions i experts, quan ho requereixin els temes que es tractin.

En la constitució, però, el Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola, no es van designar els quinze ciutadans més grans de 16 anys escollits aleatòriament entre els residents al territori per trams d'edat i sexe, sinó que la presidència va designar ciutadans, ignorant el criteri establert a l'esmentat reglament, fet que ha motivat que ciutadans de la zona impugnessin l'esmentada constitució del Consell.

Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) formulem les preguntes següents al Ple:

  1. Quin criteri s'ha seguit per elegir les 15 persones a les quals es refereix l'apartat f) de l'article 3,1 del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals?
  2. En la designació d'aquestes 15 persones, quin criteri es va seguir en l'anterior constitució del mateix Consell el dia 24 d'abril de 2005?
  3. Quin criteri s'ha seguit en el Consell de Ciutat, ja que en aquest s'han d'elegir ciutadans aleatòriament, d'acord amb l'apartat j) del punt 1 de l'article 3?
  4. El dictamen que l'Associació de veïns de Cerdanyola ha sol·licitat al secretari de l'Ajuntament, s'ha realitzat i traslladat ja a la dita Associació de Veïns de Cerdanyola?
  5. Per quins motius el Govern municipal, en la constitució del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola, ha contravingut el Reglament que ell mateix s'ha donat?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula al Sr. Julian Hernandez Tello, en representació de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, manifesta la seva queixa sobre els fets ocorreguts durant l'acte de constitució del Consell Territorial de Cerdanyola, el passat mes de novembre, en que l'elecció aleatòria dels participants es va fer a dit.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula al Sr. Joan Sánchez, membre de Terra Verda, en representació de l'Associació Cultural Fèlix Cucurell, abans d'entrar en matèria, pregunta al Sr. Alcalde si seria possible que la participació dels ciutadans no s'hagi de fer a aquestes hores de la nit.

A continuació passa a fer una mica d'història respecte al Pla Integral de Cerdanyola, un pla que va començar fa anys amb molt bona salut, il·lusió i participació però que s'ha anat veient malmès amb el pas del temps. El Sr. Sánchez esmenta els problemes que hi ha hagut des d'aleshores i parla de la participació de Terra Verda en el mateix.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, passa a respondre les preguntes plantejades per la CUP, perquè són les que estan directament relacionades amb el tema del Pla Integral.

En resposta a la primera pregunta, convé explicar que el sistema d'elecció dels ciutadans  aleatoris a formar part en els propers dos anys del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola es va concretar en tres moments: partir, en primer lloc, d'aquelles persones que havien format part del Consell Territorial durant el passat mandat; en segon lloc, contactar amb persones que havien participat en algun moment en el Pla Integral de Cerdanyola, ja fos en l'elaboració de la diagnosi o en algun grup de treball, i, en tercer lloc, fer-ho extensiu a la resta de ciutadans del Pla Integral de Cerdanyola mitjançant una campanya de comunicació dirigida als ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys amb l'objectiu de crear una llista de persones interessades a participar-hi i complementar els espais reservats als ciutadans aleatoris.

Pel que fa a la segona pregunta, val a dir que el procés metodològic utilitzat per designar les 15 persones de l'anterior Consell, amb data 24 d'abril del 2005, es va basar en la recerca aleatòria de ciutadans per franja d'edat i sexe, escollits entre tots els ciutadans de Cerdanyola a 30 persones (15 titulars i 15 suplents), als quals se'ls va oferir, mitjançant una carta, participar en el Consell Territorial.

Aquest sistema no va assolir el resultat desitjat, encara que inicialment 8 persones van participar en la reunió de constitució, només 2 van continuar participant-hi. Aquest baix resultat va propiciar que en el marc de la comissió de coordinació de Plans Integrals es plantegés un canvi en el sistema utilitzat per a aquest fi. Així es va realitzar en el cas del Pla Integral de Cerdanyola, amb una campanya adreçada a aquelles persones que van participar en l'elaboració del diagnòstic. El resultat d'aquest nou mètode va augmentar la participació però sense assolir-ne els resultats mínims desitjats, donant un resultat final de 6 ciutadans, membres del Consell Territorial €per sota del 40% dels espais reservats per a ells.

En resposta a la tercera pregunta, cal explicar que els criteris seguits per a l'elecció 2005 eren en referència a les persones empadronades a Mataró de més de 16 anys. Per formar els grups, es van seguir els següents criteris:

Districtes censals de l'1 al 6; el sexe, home i dona; l'edat, per intervals de 16 a 35 anys, de 36 a 55 anys i majors de 55 anys. La combinació d'aquests elements dóna un total de 36 grups. Els representants dels ciutadans del Consell de Ciutat són 35. Es va establir un sistema de quotes en base al barri, sexe i edat per a una distribució proporcional en funció del pes demogràfic. El procés de selecció es va portar a terme en el marc de la comissió informativa corresponent. Es van sortejar els càrrecs per mitjà d'una aplicació en Excel, es van treure dos números €el primer d'ells serviria per escollir el primer candidat de cada grup i el segon número era l'interval a saltar entre un candidat i el següent. Així es van seleccionar els candidats i es van calcular els suplents.

En resposta a la quarta pregunta, dir que s'ha iniciat el tràmit de trasllat del dictamen a l'Associació de Veïns de Cerdanyola, que es va iniciar amb la seva entrada per registre general del 19 de novembre.

Pel que fa a la cinquena pregunta, convé aclarir que el Govern municipal no ha contravingut el Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, passa a respondre la pregunta número 44, formulada per CiU.

En resposta a la primera d'elles, convé explicar que les associacions de veïns a qui s'ha convidat han estat totes les que estan ubicades en el territori de cada Pla Integral i els seus Estatuts així ho reconeixen. El criteri ha estat el punt c, de l'art. 3 del capítol 3 del Reglament 2.6 dels Plans Integrals, que diu "dos representants de cadascuna de les associacions de veïns del territori".

Quant a la segona pregunta, manifestar que els grups que han hagut de renovar els seus representants han estat els grups municipals, coincidint amb els canvis del Govern corporatiu i, per la seva banda, les entitats del Pla Integral de Cerdanyola i del Pla Integral de Rocafonda-El Palau ho han fet per a les constitucions dels respectius Consells Territorials. Finalment, el Pla Integral de Centre-Eixample-Havana ho portarà a terme en breu coincidint amb els dos anys del decret de constitució.

Pel que fa als ciutadans escollits aleatòriament, s'està portant a terme el procés de renovació que finalitzarà al mes de febrer, amb la campanya de comunicació als ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys.

En relació amb la tercera pregunta, les substitucions de les persones que formen part dels respectius Consells Territorials s'estan portant a terme actualment i finalitzaran amb una campanya de comunicació al mes de febrer adreçada a tots els ciutadans majors de 16 del territori de cada Pla Integral, obrint-los la participació als Consells Territorials.

Responent a la quarta pregunta, cal aclarir que les esmentades substitucions s'han realitzat d'acord amb el Reglament. En el cas que la substitució de les persones integrants dels Consells Territorials no s'hagués efectuat correctament i això provoqués la invalidació dels seus nomenaments pel comitè d'avaluació i seguiment del Pla Integral, aquest fet no modificaria la seva constitució, ja que aquest no és vinculant ni decisori, sinó de seguiment. A més, el comitè d'avaluació i seguiment de les actuacions previstes als projectes d'intervencions integrals no està subjecte a la normativa o reglament de funcionament dels Consells Territorials. La creació dels comitès d'avaluació i seguiment dels projectes que compten amb el finançament del Fons de Foment està prevista a l'article 18 del decret 2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la llei 2/2004, de 4 de juny esmentada.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que la consellera delegada ha confirmat que allò que la CUP deia és així. A la primera pregunta ha respost que a l'hora d'elegir les 15 persones, aquestes no s'han escollit de forma aleatòria, tal com marca l'actual reglament. Sinó que s'han fet servir criteris subjectius, com ara contactar amb unes persones determinades i a partir d'aquí fer-ne la tria.

Per tant, entenem que s'han saltat l'actual reglament en allò que es refereix als Consells Territorials del Pla Integral de Cerdanyola. Vist el que ha succeït, el més lògic seria tornar a constituir aquest Consell Territorial en què sí, aquest cop, el reglament es compleixi i, per tant, els 15 ciutadans s'escullin de forma aleatòria. Aquest seria el prec de la CUP.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, començarà avaluant les respostes del Sr. Carlos Fernàndez.

En primer lloc, dir que el qui parla va ser membre de CiU, durant l'anterior mandat, al Consell Territorial de Cerdanyola i només recorda que hi hagués una entitat veïnal. Potser és que ara han canviat les coses molt o ha succeït alguna cosa perquè ara n'hi hagi dues més i abans només una. És sorprenent.

En segon lloc, el que passa és que, si no ho tenim mal entès, és que hi ha un nombre determinat d'entitats que s'hi poden incloure, malgrat després n'hi hagi moltes més d'entitats en cada espai territorial. Per tant, el procés no és tan fàcil com que una entitat canviï el seu representant, sinó que han de ser entre totes que triïn quina entitat les representa i quina persona. És a dir, si tenim 16 entitats en el consell i en tenim 70 en tot l'àmbit, hem de saber quines són aquestes 16. Aquest punt no ha quedat prou clar i més si agafem el fil de la resposta de la Sra. Esteban, quan detallava els representants aleatoris escollits (8 de 15) i el seu procés d'elecció mitjançant un programa informàtic. El Sr. Carlos Fernández només s'ha limitat a dir que els representants s'han canviat ara, però no ens ha concretat res més sobre la tria de més representants aleatoris que permet el reglament. Un reglament, per cert, aprovat per aquest ple. A més, bé que deu constar en acta el resultat de l'elecció de representants feta a través del programa informàtic.

Si resulta que hem d'escollir aleatòriament els que hi havia abans si volen continuar, els dels grups de treball que han vingut si en volen ser, i d'entre els que queden €que no sabem quants són, perquè tampoc ens ho han dit€ "ho oferim a tothom que vulgui venir". Aquesta resposta de "els que vulguin venir" és molt fàcil dir qui han de ser, i això genera desconfiança.

Davant de tot això, primera pregunta: què fa aquest Ple municipal si els seus acords no són respectats pel propi Govern? El dictamen del qual estem parlant no s'ha complert, ni s'ha informat ningú de cap canvi, ni res. Hi ha un procediment si una cosa no funciona.

El Sr. Fernández reitera que ell hi ha estat en el Consell Territorial de Cerdanyola i sap, juntament amb la Sra. Guirao, quants eren i se n'ha parlat de la participació en el consell... Aquí el que s'ha fet ha estat tirar pel dret passant per alt els acords assolits entre tots, en primer lloc. En segon, un cop explicat això, vostès creuen que poden continuar presidint el Consell Territorial? La presidenta, després del que ha explicat, ha deixat de merèixer-se un respecte especial.

La senyora Carme Esteban aclareix que la presidenta no ha triat qui ha participat abans en el Consell Territorial, tampoc ha elegit qui ha participat abans durant dos anys en la diagnosi, i és aquest procés el que s'ha seguit. A més, es completava amb aquestes cartes obertes a tota la ciutadania de l'àmbit territorial en concret i majors de 16 anys.

Pel que fa a la demanda, per part de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, que des de Secretaria es determinés i s'informés del tema de l'aleatorietat i de la constitució, nosaltres ho vam voler fer i vam demanar al Secretari aquest informe, sent el màxim curosos possible; malgrat entenem que no ho hem fet incorrectament. La consellera delegada no ho ha fet incorrectament.

En primer lloc, s'ha parlat del 12 de novembre, però no s'ha mencionat, en primer lloc, i que està pendent d'aprovar-se el proper 19 de desembre, que des de Secretaria s'informa que ha de posar-se de manifest que el recorrent a la sessió constitutiva del plenari del Consell Territorial va votar favorablement a l'acord que impugna, fet que vostè com a regidor sap que fa que sigui impugnable per aquest persona en el supòsit que fos un òrgan decisori. En el cas d'un òrgan participatiu, no vinculant, encara menys. Malgrat això es fa l'informe, que determina el següent:

Sobre el tema particular del reglament, parla d'una selecció aleatòria, la qual cosa entenem que no obliga necessàriament a una aleatorietat pura, sinó que pot consistir en un sistema mixt que procuraria la màxima participació dels ciutadans escollits, no permetent que altra gent o presidents del Consell puguin decidir lliurament el nomenament dels membres". Això és el que va fer en el Consell Territorial de Cerdanyola.

Pel que fa al tema de les associacions de veïns, l'Ajuntament no decideix quines associacions de veïns es constitueixen al territori, ho fan els mateixos ciutadans del propi territori. En aquest cas, l'únic que fa l'Ajuntament és comprovar que tinguin els seus estatuts i estiguin en regla i, per tant, no negarà mai a cap entitat que tingui tot en condicions a què participi. En aquest cas, estem parlant de 3 associacions de veïns que ja existien a Cerdanyola. Sense entrar a si correcta o incorrectament, totes elles tenen els seus estatus i com a presidenta del Pla Integral no puc dir que no hi participin.

En relació a l'acta de l'anterior Pla Integral l'any 2005, val a dir que hi ha un decret que es ratifica i es comunica i és llavors quan realment es constitueix el Pla Integral. I en aquest cas, el decret 2007 no s'ha pogut fer, entre d'altres, perquè falta que alguns grups polítics ens comuniquin quins són els seus representants i algunes de les entitats ens ratifiquin formalment per escrit que són aquests els representants.

Quant a la qüestió dels ciutadans, la consellera delegada defensa, entre altres coses, que no estiguin triats a dit. Són 9 ciutadans els que s'han triat, d'aquests, 5 participaven ja en el Pla Integral, ja fos a títol individual o sota l'aixopluc d'alguna entitat i volien continuar fent-ho, i els altres 4 han estat triats per les entitats del territori, no pas per la presidenta.

El senyor Joaquim Fernàndez, en relació amb el tema de les associacions de veïns, afirma que en cap moment ha qüestionat el funcionament d'aquestes, només ha mostrat la seva sorpresa pel fet que ara n'hi hagi tres.

El tema important aquí és els 15 ciutadans escollits aleatòriament per trams d'edat i sexe. Perquè l'explicació de la Sra. Esteban palesa que la selecció no es va fer aleatòriament, a l'entendre de CiU. Si ara es diu que aquesta és una possible interpretació d'aleatorietat, això serà una altra cosa, però en la comissió respectiva va quedar clar què volia dir aleatòriament. A partir d'ara serem molt més meticulosos i a l'hora de votar ens hi fixarem molt més, a causa de la desconfiança que això ha generat i sobretot després d'haver aconseguit aquest reglament tan treballat i consensuat entre tots. Aquí hi ha un tema de posicionament polític.

D'altra banda, el Sr. Fernàndez sol·licita a la consellera delegada que li faci saber els noms de les persones escollides, així com el seu sexe i edat.

El senyor Xavier Safont-Tria es mostra insatisfet amb la resposta de la Sra. Esteban. Els membres del Govern saben molt bé que no han complert el reglament i que no s'han fet les coses bé. Però rectificar és de savis i és per això que el representant de la CUP els emplaça a tornar a constituir el Consell Territorial, tal com diu el reglament, escollint els 15 ciutadans aleatòriament.

De no ser així, es generarà una doble desconfiança tant cap a la gent del propi barri com cap als mateixos grups polítics.

El senyor Alcalde declara que l'informe del Secretari deu valer, ja que el Sr. Fernàndez ha comentat que els informes no valen.

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix que ell no diu que els informes del Secretari no valguin, el que ha dit és que això és un tema polític. Segur que l'informe del Secretari és perfecte i justifica aquesta interpretació d'aleatorietat, però segur també que el dia que tots vam votar a favor del reglament, teníem clar què volia dir aleatorietat. I quan vam parlar de 15 ciutadans aleatoris, no volíem dir que aniríem a buscar els 15 que volien continuar.

El senyor Alcalde manifesta que ell ni interpreta, ni deixa d'interpretar. L'informe del Secretari, la persona de màxim rang a nivell administratiu de la casa, constata que el procediment és correcte. A banda d'això, tothom en pot fer una interpretació política i aquí ningú no està en posició de la veritat.

45  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA PROHIBICIÓ FETA AL REGIDOR DE LA CUP, D'ENTRAR AL PRIMER PIS DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El proppassat dilluns dia 19 de novembre, cap al vespre, el regidor portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular, En Xavier Safont-Tria i Ramon, se li denegà l'entrada a la consergeria del primer pis de l'Ajuntament, on es dirigia per fer-hi gestions.

Qualsevol regidor té dret a accedir lliurement a les sales del primer pis on hi ha la consergeria, la sala de plens, la sala annexa on es guarden i consulten els expedients, etc.

Entenem que s'ha comès una greu conculcació dels drets d'un representant de la voluntat popular i d'una autoritat dins de l'Ajuntament en l'exercici de les funcions per a les quals ha estat elegit.

Amb posterioritat als fets, vam saber que es tractava d'una discriminació per motius polítics: al regidor de la CUP no se'l va deixar entrar perquè hi havia mossos d'esquadra camuflats darrere les persianes de la sala de plens per filmar i incriminar els participants en una concentració pacífica antimonàrquica.

Fent un acte d'abús de poder, l'equip de govern ha trepitjat els drets del regidor de la CUP pel fet de ser independentista i antimonàrquic.

A fi de depurar responsabilitats i perquè fets com aquest no es repeteixin, ni cap altre que impliqui un abús de poder, exigim que qui va donar l'ordre de barrar el pas assumeixi responsabilitats i que es demanin  excuses al regidor portaveu del grup municipal de la CUP.

Arran d'aquest fet, el grup municipal de la CUP, presenta aquestes preguntes:

1. Quines van ser les raons per les quals es va prohibir al Regidor de la CUP el seu legítim dret d'accés al primer pis de l'Ajuntament el dia 19 de novembre cap al vespre, per fer-hi gestions pròpies del càrrec pel qual va ser votat?

2. Qui és el responsable polític d'aquesta decisió, presa per impedir a un representant del poble l'exercici de les seves funcions a dins de l'Ajuntament?

3. A qualsevol altre regidor també se li hauria barrat el pas, per exemple al Sr. Bassas?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, afirma rotund que el que diu el Sr. Safont-Tria és mentida. Ni des de l'equip de Govern, ni des de la Policia, ni els treballadors de la casa €a qui no es pot pressionar de cap manera fent insinuacions€ han fet res. Si l'Ajuntament hagués obrat com s'ha dit, per motius polítics, estaria cometent un delicte i se li obriria un expedient al respecte. El que s'ha dit és mentida.

No hi va haver cap denegació d'accés. El que hi va haver va ser un requeriment respecte a obtenir una clau per entrar al despatx. No hi havia cap expedient per consultar, ni cap motiu per poder accedir al primer pis. Sí que és cert que hi havia unes avaries constants i intermitents de la porta d'accés, tal com se li ha comentat al mateix Sr. Bassas, qui té els albarans que justifiquen aquesta avaria. A més, el Sr. Safont-Tria pot veure, quan vulgui, la filmació d'aquests fets per comprovar exactament el que li està dient.

El senyor Xavier Safont-Tria no accepta que el Sr. Bassas l'acusi de mentir, perquè ell hi era, en primer lloc, i té molt clar què va passar. En aquesta sala on avui estem hi havia uns Mossos d'Esquadra filmant una concentració pacífica i aquest va ser el motiu pel qual ell no va poder entrar. No accepta les excuses de la porta que no funcionava. Fins ara no s'hi havia trobat mai. Es mostra sorprès per la resposta i demana que s'ho facin mirar, perquè l'Ajuntament és de tots, de tots els ciutadans i no és una propietat de l'equip de Govern.

El senyor Ramon Bassas pensa que és el Sr. Safont-Tria qui s'ho ha de fer mirar abans de fer acusacions tan greus i que no pot demostrar. L'emplaça a veure plegats tant l'albarà de l'avaria de la porta com la filmació a fi de contrastar tota aquesta informació.

Si s'hagués donat el cas que, per motius de seguretat, es denegués l'entrada d'algun regidor, hagués estat per una qüestió de pes, com ara un incendi en una sala, que no es pogués garantir la confidencialitat dels expedients, etc., totalment justificada. Però no va ser aquest el cas.

El Sr. Safont-Tria no va poder accedir al primer pis, entre d'altres, perquè no ho va demanar i, a més, se li va dir que la porta no funcionava. D'ara endavant, quan faci acusacions, hauria de procurar poder-les demostrar.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reitera que tant l'albarà de l'avaria de la porta com la filmació estan a l'abast del Sr. Safont-Tria perquè hi pugui accedir quan vulgui. La porta no funcionava, el mateix alcalde en té constància, i tampoc hi havia cap expedient administratiu a la sala d'expedients perquè aquells dies no hi havia cap reunió convocada.

46  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MAPA ESCOLAR DE LA CIUTAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"En el Ple Municipal celebrat el maig de 2005 el Grup Municipal  de Convergència i Unió va preguntar al Govern Municipal sobre un nou Mapa Escolar de la Ciutat de Mataró.

En el Ple Municipal de setembre de 2006 el Grup Municipal de Convergència i Unió preguntava al Govern Municipal per a quan l'IME tenia previst començar el debat sobre un nou Mapa Escolar de Mataró.

Fruït d'aquesta manca de planificació i de discussió sobre un nou Mapa Escolar fa que el Govern Municipal i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya programin i posin en marxa alhora tres noves escoles a la zona est de la Ciutat, el CEIP Marta Mata, el CEIP Montserrat Solà i el CEIP Joan Coromines; a més a més, el curs 2006/07 va obrir les portes el CEIP Maria Mercè Marçal també a la zona est. Aquestes quatre noves escoles tenen més de 50 vacants de P-3 a la zona Est, i això, que hem tancat la matrícula del CEIP Menéndez i Pelayo per aquest alumnat.

Mentre açò passava a la zona Est de la Ciutat, a la zona Oest, avui en dia, tenim totes les escoles al màxim de matriculació (i ens manquen aquells alumnes que durant tot el curs va fent degoteig). Tenim alumnes de P-3 que no estan escolaritzat, doncs, l'escola adjudicada està a l'altra punta de la ciutat i les famílies han optat per no escolaritzar-los.

El Grup municipal de Convergència i Unió continua pensant que caldria una actuació decidida que permetés la previsió i planificació de les necessitats educatives a la Ciutat de Mataró, i que nosaltres pensem que hauria de ser participada pels diferents agents educatius de la Ciutat.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

1.-  Que l'IME aprovi unes beques extraordinàries (ajuts o la formula que es cregui més adient) per a què les famílies que s'han vist obligades a matricular els seus fills a altres zones educatives diferents a la seua, i que la distància del domicili familiar a l'escola sigui significativa. Aquestes beques haurien de contemplar el transport i el menjador gratuïts.

2.- Que l'IME realitzi les actuacions oportunes per a què les famílies que han optat per no escolaritzar els seus fills, reconsiderin llur postura davant l'oferta de transport i menjador gratuïts.

3.- Durant el curs escolar 2007/08 l'IME començarà el debat amb els agents implicats amb l'educació de la Ciutat, d'un nou Mapa Escolar i es cercarà el consens de la zonificació escolar de Mataró."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, en primer lloc, recull l'agraïment del Sr. Vicenç Garcia en relació amb els Serveis Territorials, i dir-li que la fa extensiva no només amb la seva persona, sinó també amb el Sr. Alcalde i altres serveis de l'Ajuntament i totes aquelles entitats i organismes a favor que el servei es quedés a la ciutat. És una bona cosa tenir aquí aquest servei per a la millor gestió de l'educació a la ciutat.

Pel que fa als precs plantejats, cal fer una consideració prèvia.

Primer de tot, comentar que alguns dels arguments manifestats a la part expositiva han de tenir una altra lectura. D'una banda, és cert que aquest curs 07-08 s'han posat en marxa tres nous centres educatius (Marta Matas, Montserrat Solà i Joan Corominas), a banda dels 2 que ja van començar a funcionar l'any anterior (Antonio Machado i Maria Mercè Marçal). I, efectivament, a data 26 de novembre de 2007, el nombre total d'alumnes que tenim escolaritzats a P3 és del 97,82%. Els alumnes de P4 són el 101,83%, els de P5 són el 102,98%, els de Primer són el 103,72% i així successivament. En algun cas de secundària estem en el 116%. Això s'explica perquè efectivament hi ha 50 places lliures a P3, però hem de tenir en compte que l'escolaritat no és obligatòria dels 3 als 6 anys; hi ha la voluntat d'algunes famílies de no escolaritzar les seves criatures. Per tant, no són 50 places fruit d'una mala gestió de previsió, són 50 places que ens permeten poder incorporar aquests nous alumnes, a P4, P5 i a Primer, quan arribi el cas.

Quan parlem d'aquest percentatge, s'entén que parlem de nouvinguts a la ciutat i també d'alumnes d'altres poblacions que vénen a participar en les places lliures que hi ha a la ciutat en qualsevol àmbit educatiu.

Respecte al primer prec, convé recordar, en primer lloc, que a l'octubre d'enguany, en una reunió mantinguda amb el Servei Territorial per avaluar el funcionament de l'OME a la ciutat, quelcom que s'ha d'anar fent regularment, una de les primeres coses que es van posar sobre la taula, conjuntament amb el Departament d'Educació, era que caldria pensar en alguns recursos, perquè quan és la pròpia Oficina d'Escolarització la que deriva una família lluny del seu domicili particular, i més lluny de l'àrea d'influència, potser sí que caldria tenir en compte que aquest perjudici per a la família és important, malgrat ho estiguem fent amb una raó lícita, que és afavorir la cohesió social dels nouvinguts, tot i que limitant el dret de la família. Possiblement sí que hauríem de ser curosos i poder fer alguna aportació a la família a fi de compensar la disminució del seu dret. Aquesta aportació podria venir en forma de menjador gratuït i de transport. Des del 16 d'octubre, i perquè també era un tema important entre la comunitat educativa, s'estan fent les gestions corresponents perquè això sigui possible. Ara s'ha de fer una valoració dels costos i veure a quin volum d'alumnes afecta. Per tant, s'accepta aquest primer prec perquè ja està en estudi i és un treball que pensem que l'any que ve donarà els seus fruits a l'inici del curs que ve.

Pel que fa al segon prec, recordar que el període d'escolarització obligatòria no és entre els 3 i els 6 anys. Potser amb la nova llei catalana d'educació això canvia, però de moment no. Portar els fills d'aquesta edat a l'escola és potestat de la família. I, en tot cas, tampoc tenim cap constància de cap família que no hagi escolaritzat el seu fill per un tema de llunyania. Si algú en té constància, si us plau, que ens ho faci saber.

De tota manera, malgrat no sigui un període obligatori, reiteradament l'IME fa arribar una carta a les famílies que tenen criatures de tres anys per tal que coneguin com s'incorporen els nens a l'escola, així com una guia de l'ensenyament per fer conèixer les disponibilitats de centres que hi ha a la ciutat. En aquest segon cas, doncs, el prec no es podria admetre.

En referència al tercer prec, efectivament el mapa escolar és un document viu que competeix a totes les administracions, tant els Serveis Territorials de la Generalitat com l'Ajuntament. Cada cop que es planifica una nova edificació escolar, aquest mapa s'actualitza i cobra una nova dimensió. En aquest mateix ple, durant el mandat passat, es va fer una previsió de la planificació escolar 2005-2013, fruit del consens. Ara bé, pot ser que algunes d'aquestes planificacions sobre el paper, en algun moment puguin ser objecte d'algunes modificacions. Per tant, en aquest sentit, el Sr. Caurin té tota la disponibilitat de la consellera delegada per poder continuar parlant del tema de la planificació i la zonificació, qüestió que ara està en consulta de moment amb els directors de primària, de moment. S'accepta el prec, doncs, perquè ja s'està fent i hi ha la voluntat de continuar-ho fent.

El senyor Vicent Garcia Caurin aclareix que quan ell parla de manca de previsió no es refereix a les escoles esmentades, sinó al fet que ja tenim a dia d'avui saturades les escoles de la zona oest i ell pensava que en lloc d'obrir quatre escoles o cinc a la zona est, fóra bo pensar en la zona de Cerdanyola; almenys, haver-ho previst potser en la zona del Sorrall o Cerdanyola nord.

D'altra banda, constata que és conscient que l'escolarització als 3 anys no és obligatòria, però tots sabem la importància que té.

Quant al consens del mapa escolar, el Sr. Caurin explica que ha estat 8 anys a l'IME i no n'ha parlat del mapa. És més, en el Ple se li ha dit vàries vegades que ja el faríem el mapa. No entén això.

La senyora Conxita Calvo, en relació amb la construcció d'escoles a la zona oest, reconeix que és cert que hi ha un lleuger desequilibri de números, però ella creu que estem a punt de canviar el tema de la zonificació a Mataró, cosa que contribuirà a alleugerir el tema. També hi ha la previsió de començar a pensar en construir en les zones que ho necessiten.

Finalment, estem convençuts que l'escolarització dels 3 als 6 anys és importantíssima i per això es fan aquestes campanyes, però s'ha d'entendre que no tenim la potestat d'obligar la família a portar els seus fills a l'escola si no ho considera convenient a aquesta edat.

47  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL·LACIÓ DE MEGAFONIA ALS AUTOBUSOS I ALTRES MESURES D'INTEGRACIÓ PER PERSONES AMB DISCAPACITATS.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Aquest Grup Municipal ha presentat en diverses ocasions iniciatives en favor de la plena integració de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat.

En aquest sentit creiem que les persones amb deficiències visuals no es troben en igualtat de condicions a l'hora de fer ús del Mataró Bus. No hi ha cap sistema que els informi de quina serà la propera parada ni de quan temps resta perquè passi el proper autobús per la parada així com a quina línia correspon. Ben és cert, però, que poques són les parades que conten amb un panell informatiu en el que es visualitzi el temps que resta pel proper autobús i de quina línia és.   

PREGUNTA

1.                  El Govern Municipal iniciarà l'estudi d'implantació d'un sistema d'informació sonora que ajudarà a les persones amb algun tipus de discapacitat visual a conèixer les parades de les línies dins del mateix autobús així com el temps d'espera que resta perquè passi el següent  en els panells informatius de les parades. En aquest mateix estudi es valorarà la possibilitat que les marquesines puguin estar en llenguatge braille.

2.                  Des de l' Ajuntament es garantirà l'ús gratuït del Mataró Bus als acompanyants dels discapacitats i permís perquè els gossos guia viatgin amb els seus amos.

3.                  El Govern Municipal procedirà en aquelles parades que sigui possible a la instal·lació de panells informatius sobre el temps d'espera i les línies del Mataró Bus tal i com ja existeixen a l' Hospital de Mataró o la parada de l' Institut Català de la Salut, a la Plaça Serra i Xifre. "

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, confirma que no accepten el prec malgrat estar absolutament d'acord amb la integració de tots els discapacitats a fi d'afavorir la integració plena. No s'acceptaria el prec perquè ja s'està fent.

En relació al primer prec, convé ressaltar que ja existeix un sistema de megafonia a l'interior del bus que avisa de la parada, així com a l'exterior del bus quan s'arriba a la parada.

Pel que fa als panells informatius, s'està treballant un conveni conjuntament amb la ONCE, a fi de cercar els millors elements de cara a la informació dels invidents. Així mateix, quin pot ser el millor sistema per informar els invidents de les parades mitjançant el llenguatge Braille.

Quant al segon prec, des del 2002 ja existeix el passi acompanyant gratuït de la persona amb discapacitat, i l'accés del gos pigall, d'acord amb la llei 10/1993, que regula l'accés a l'entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall.

En relació amb el tercer prec, ja s'ha iniciat, des del Govern, la instal·lació de panells informatius sobre el temps d'espera, sempre que sigui viable en les parades en qüestió, i prioritzant aquelles parades que donen servei a més línies. Actualment, són 7 les parades que compten amb aquesta mena de panells.

48  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'SPOTBUS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat 1 de març de 2006 es va començar a emetre mitjançant pantalles de plasma instal·lades al Mataró Bus amb l'objectiu de fer més amè el trajecte dels usuaris així com per proporcionar una eina de publicitat audiovisual a l'abast dels comerços de la ciutat.

El projecte s'anomenava Spotbus i va ser posat en marxa per un equip molt jove meritori pel mateix projecte del Premi Creatic que atorga l' IMPEM.

Ja fa temps que aquest Grup Municipal ha vingut comprovant que l'Spotbus no s'emet en els diversos vehicles de la flota del Mataró Bus tot i que les pantalles de plasma continuen instal·lades.

PREGUNTA

 

1.                  Pot informar el Govern Municipal de quan temps fa que l'Spotbus es va deixar d'emetre?

2.                  Quins són els motius de la seva cancel·lació?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, contesta que l'Spotbus va deixar d'emetre el passat mes de març per la fallida i desaparició de l'empresa que se n'encarregava, fet que es va haver de constatar, atenent-nos a la legalitat, per poder iniciar el procés de rescissió del contracte vigent. En aquests moments ja hi ha un nou operador amb els mateixos criteris de funcionament i que està començant a posar les noves instal·lacions en marxa i l'activitat comercial per disposar d'anunciants. Això anirà a la propera comissió informativa.

49  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROGRAMA D'INTERCANVIS AMB LES CIUTATS AGERMANADES AMB MATARÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, proposa que aquesta pregunta sigui retirada de l'ordre del dia.

50  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NETEJA DE L'ESPAI ON S'UBIQUEN ELS CONTENIDORS DE LA BROSSA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, proposa que aquest prec sigui retirat de l'ordre del dia.

51  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES INUNDACIONS QUE PATEIX EL CONJUNT DE LA COMUNITAT DE VEÏNS DEL PORTAL DEL MAR.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Diverses comunitats de veïns de la zona del Portal del Mar (Ronda Barceló, 59, 63, 67 y 71 i C/ Cooperativa, 76 y 88) estan patint des de la seva construcció i com a conseqüència de les pluges inundacions que estan afectant molt greument els aparcaments, els trasters i els portals. Molts veïns que tenen la vivenda en planta baixa han vist com l'aigua rebrota per les dutxes i els inodors. Aquestes inundacions han generat diverses pèrdues materials donat que tot el que hi havia als trasters s'ha hagut de llençar a la brossa i les parets i entrades d'edificis de recent construcció pateixen greus desperfectes.

D'altra banda, la reurbanització del carrer Cooperativa situant el carrer al nivell de la vorera no ha contribuït a resoldre el problema sinó més aviat a empitjorar-lo.

Les diverses comunitats de veïns afectades per aquest problema van contractar els serveis d'un arquitecte que després d'inspeccionar i observar la situació va poder constatar que la xarxa de clavegueram és insuficient per absorbir el cabdal d'aigua que es genera amb les pluges i que aquest és l'origen de les inundacions.

Els veïns, a més estan preocupats per la reurbanització que ha de patir la Ronda Barceló i que en cas de no solucionar el més aviat possible el problema encara l'agreujarà més.

PREGUNTA

  1. És coneixedor el Govern Municipal del greu problema que pateixen els veïns del Portal del Mar?
  2. Si és així, s'han pres les mesures necessàries des d' Aigües de Mataró per tal d'inspeccionar la xarxa del clavegueram a la zona?
  3. En cas que ja s'hagi procedit a inspeccionar la xarxa i s'hagi establert que és insuficient per absorbir l'aigua de la pluja, en quin període de temps s'actuarà per substituir-la? "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula a la Sra. Caballero Rodriguez, en representació de l'Associació de Veïns de Mataró Centre, per exposar les queixes que han recollit en un informe els membres de la Junta del Portal de Mataró, arran de la problemàtica de les inundacions. La Sra. Caballero passa a llegir l'informe.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, en resposta a la primera pregunta, afirma que es té constància d'aquest fet, de la situació de les comunitats en qüestió i ja s'ha realitzat una primera inspecció.

D'altra banda, qualsevol sistema de clavegueram mai pot recollir el 100% de l'aigua i, per tant, hi ha pluges que poden provocar problemes, però, per descomptat, cap problema tan greu com el d'aquests veïns. Es prendran mesures.

En aquest sentit, es mantindrà una reunió amb els serveis tècnics per concretar les accions urgents i a curt termini que s'hauran d'aplicar. Cal ser conscients que estem parlant d'una zona, la rda. Barceló, on està prevista una reurbanització, amb el pas subterrani que connectarà amb el port, etc., i per tant tots els serveis hauran d'estar al seu dia totalment renovats i amb totes les mesures que necessita el desguàs. És veritat que hi hem d'intervenir perquè això que està passant no torni a passar. La solució final, però, arribarà quan es reurbanitzi la ronda Barceló.

El senyor Juan Carlos Ferrando recorda que aquí hi ha dos temes. En primer lloc, la important problemàtica dels veïns i que el PP ha pogut comprovar mitjançant la inspecció ocular de la zona, perquè es tracta d'un pàrquing que afecta moltes comunitats i el nivell de l'aigua va ser molt alt.

Però hi ha una altra cosa que és pitjor encara: el problema és que el c/ Cooperativa s'acaba d'inaugurar i és gravíssim que l'Ajuntament s'hagi gastat tants diners en la reurbanització d'aquest sense pensar en el tema del desguàs. El carrer té un problema de disseny que només se solucionarà tornant a remodelar-lo, a fi d'obrir més clavegueres que absorbeixin les aigües. Ha estat un error de planificació i previsió que l'Ajuntament no es pot permetre. No es pot llançar els diners dels ciutadans i més sabent que tenim períodes de pluges torrencials i que la zona propera al mar és plana. De fet, sembla ser que aquest problema s'està donant en altres carrers de la zona baixa de la ciutat.

La senyora Quiteria Guirao aclareix que estem parlant que la ciutat executa a través d'Aigües de Mataró un Pla Director de Clavegueram, on hi ha tot uns càlculs matemàtics que ens diuen en 10 anys què ha passat, des del 97 fins ara, amb les pluges i en aquest informe ens basem. Això ens permet saber la capacitat que ha de tenir el clavegueram. Malauradament amb determinades pluges ens passarà això: tant la N-II com la via del tren ens fa de tancat bàsicament, perquè estan a més altura. El motiu, per tant, no és la reurbanització del carrer en aquest cas.

El senyor Juan Carlos Ferrando afegeix que hi ha coses que són de sentit comú: els nostres avantpassats feien la vorera més alta que la calçada perquè hi havia un motiu lògic de canalització de l'aigua. Ara, en canvi, aquesta moda de reurbanitzar els carrers en pla, per estètica, l'únic que fa és enviar l'aigua, per poca que caigui, cap a les bandes, fet que provoca la inundació dels pàrquings.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que ell tampoc no és un expert però és vell. Que la part baixa de la ciutat s'inundi periòdicament és una història vella típica de les ciutats mediterrànies, com ara Palma de Mallorca o València, per posar dos exemples; cosa que no treu, és clar, que l'Ajuntament es comprometi a treballar per solucionar el problema d'aquestes comunitats de veïns del Portal de Mar, d'una forma immediata, mentre s'arriba a la solució definitiva que arribarà amb la reurbanització de tota la ronda Barceló.

Recordar novament que el dia 18 es produirà la reunió amb els tècnics d'aigües, a la qual assistirà la regidora, per buscar-hi solucions. No podem evitar les pluges excepcionals, però sí que hem solucionar el problema d'aquests veïns que pateixen inundacions fins i tot en el cas de pluges menors.

52  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA NOVA IL·LUMINACIÓ DEL CARRER JAUME ISERN I VOLTANTS.

La senyora Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment l' Ajuntament ha canviat l' enllumenat del C/ Jaume Isern , Tetuan, Tomàs Viñes i Velázquez. De 72 s'ha passat a 82 punts de llum amb nous models de làmpades que han de representar un estalvi energètic del 63%.

Tot i que coincidim plenament amb que es busqui l'estalvi energètic ben és cert que aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que diversos veïns del carrer Isern han expressat el seu malestar perquè les noves làmpades no il·luminen suficientment, els més grans tenen por de sortir  i els comerços del carrer estan perdent clientela per la pèrdua de vida que han representat la manca de llum.

PREGUNTA

1.        És coneixedor el Govern Municipal de la queixa d'aquests veïns sobre el canvi de l'enllumenat del C/ Jaume Isern?

2.        Si és així quines mesures pensa prendre al respecte? S'ha plantejat l' Ajuntament posar més punts de llum o incrementar la potència de les noves làmpades perquè el carrer no quedi tan fosc?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, en resposta a la primera pregunta, explica que el Govern va ser-ne coneixedor en el mateix moment en què van començar a posar aquest nou enllumenat. Es va veure que hi havia, per la morfologia del carrer i l'arbrat, problemes de visibilitat. Aleshores, es va comprovar que a la vora via hi havia 15 loops  i, a la calçada, 20, i que corresponia a la lluminositat, tot i que aquest nivell d'estàndards en aquest carrer donava una sensació visual de poca llum, a banda de la quantitat d'ombres que hi havia.

Per aquest motiu, es va decidir modificar la llum, duplicant les làmpares €acció que ja s'ha dut a terme€, amb una lluminositat de 23 loops, tant a la vora via com a la calçada. Hem tingut una desviació econòmica del 7% d'aquesta actuació.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 53 i 72 per venir referits a temàtiques coincidents.

53  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA DESCATALOGACIÓ DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Aquests dies hem conegut que membres de la "Plataforma Salvem Can Fàbregas" es van reunir, el pasat dia 26 de novembre, amb el Sr. Jordi Roca, Cap de Serveis Territorials de Cultura i vicepresident del Consell del Patrimoni, i la Sra Mercè Costa, arquitecta de la Direcció General de Patrimoni.

Les persones que si entrevistaren asseguren que els van explicar que "procedir a un trasllat d'un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) es pot fer sense necessitat de descatalogació del bé cultural, però, en tot cas, van recalcar que és del tot imprescindible que no es perdin els valors culturals i patrimonials que van justificar en el seu dia la catalogació".

Si això fos així, per actuar d'acord amb la legislació vigent, entenem que el trasllat de la Nau de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt s'hauria de realitzar de manera íntegre en totes les parts i elements que el conformen, no només preservant determinats elements per ser col·locats en una nau de nova planta, com preveu la proposta realitzada pel Govern Municipal.

Atès que estem arribant al final del termini fixat pel propi govern municipal per explicar la seva proposta i posar-la a debat entre la ciutadania.

Atès que per prendre una decisió definitiva cal conèixer amb exactitud tots els elements i condicionaments legals.

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- És certa la informació sobre les condicions en que es pot realitzar el trasllat d'un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)? Quins informes al respecte ha encarregat el govern municipal, a quines persones i quin és el seu contingut?

Segona.- Preveu, el govern municipal, tornar a proposar la descatolagació de la Nau de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, en el cas de seguir mantenint la proposta de construcció d'una rèplica que incorpori determinats elements de l'actual?

Tercera.- En tot cas, quin és el procés que té previst des d'ara el govern municipal pel que fa a la seva proposta d'ubicar una nau de nova planta a la cantonada entre els carrers Biada i Tetuan i amb quin calendari?"

72  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CONJUNT CATALOGAT DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Hem sabut que el dia 26 de novembre representants de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt es van reunir amb el sr. Jordi Roca, Cap de Serveis Territorials de Cultura i vicepresident del Consell del Patrimoni, i la sra. Mercè Costa, arquitecta de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

La delegació de la plataforma mataronina va expressar la preocupació per la proposta de trasllat i reubicació de la nau de Can Fàbregas.

Els responsables de la Generalitat van explicar que procedir a un trasllat d'un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) es pot fer sense necessitat de descatalogació del bé cultural, però, en tot cas, van recalcar que és del tot imprescindible que no es perdin els valors culturals i patrimonials que van justificar en el seu dia la catalogació.

Per actuar d'acord amb la legislació vigent, doncs, només seria vàlid el trasllat íntegre del bé catalogat, en totes les parts i elements que el conformen. Aquesta exigència desqualifica absolutament la darrera proposta del Govern municipal que pretenia traslladar alguns elements a un edifici de nova planta i enderrocar l'edifici original

Arran d'aquestes constatacions, el grup municipal de la CUP, presenta aquestes preguntes:

1. Poc abans de les eleccions municipals els partits del Govern van encarregar un conjunt d'estudis (econòmics i arquitectònics, bàsicament) per intentar justificar la idea de traslladar la nau. Per quin motiu no es va estudiar la viabilitat legal de l'operació?

2. En quin moment els responsables del Govern municipal han sabut que la proposta de recreació de la nau amb alguns elements originals no seria autoritzada per la Generalitat? Per quin canal  han estat informats?

3. Tot i sabent que la Generalitat no autoritzaria l'enderroc i trasllat d'algunes peces en un edifici de nova planta, per quin motiu l'equip d'Urbanisme de l'Ajuntament ha continuat explicant públicament aquesta idea com a única viable?

4. Quina serà la propera maniobra després de conèixer que això que el Govern ha intentat fer passar com a trasllat no té l'aval de la Generalitat?

5. Fins a data d'avui el Govern ha encarregat fins a tres projectes. Un primer on es van dibuixar com a compatibles El Corte Inglés i Can Fàbregas i de Caralt, un segon amb la proposta d'enderroc avalada per Oriol Bohigas, i aquest tercer anomenat de "trasllat". Quants diners ha costat cadascun dels tres projectes presentats fins ara? (Per una banda, factures d'encàrrecs externalitzats i per una altra hores de feina de tècnics municipals i la seva valoració en funció dels seus salaris, així com els materials utilitzats en els projectes).

6. Per quin motiu el Govern no vol contemplar la possibilitat d'un "trasllat" o canvi d'ubicació de El Corte Inglés per fer-lo compatible amb el respecte per l'entorn preexistent?

7. No consideren més raonable "reubicar" un edifici del qual només existeixen plànols que no pas un edifici que porta més de cent anys construït, i que a més està catalogat com a patrimoni de la ciutat? Quins motius ho justifiquen?

8. Quina és a data d'avui la distribució de la propietat de cadascun dels immobles de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt? (Demanem llistat de parcel·les i propietaris). En quines d'elles PUMSA està en negociacions per comprar-les encara que ara mateix encara no en sigui propietària?

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, explica, en primer lloc, que és cert que el Govern va sol·licitar un informe a la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura sobre la hipòtesi plantejada al seu dia. Aquest informe ha arribat avui mateix al Registre municipal, amb efectivament dues conclusions:

Primer, constata que sí que es pot traslladar la Nau, sense necessitat de descatalogació i, segon, apunta que per fer aquest procés sense descatalogació la Nau s'ha de traslladar mantenint i conservant la integritat de les parts de l'edifici que estan catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local. Fins i tot, ens recomana que la Comissió de Patrimoni analitzi el projecte de trasllat i se'ns ofereix assessorament per al correcte trasllat.

A continuació, el Govern ha demanat al mateix arquitecte que va proposar la hipòtesi que elabori una proposta de projecte constructiu de trasllat en base a l'informe esmentat i la fitxa del catàleg, per veure de què es tracta i quins són els costos, les alternatives, oportunitats, etc.

Convé recordar que aquest bé és d'interès local, no d'interès nacional, i això fa que la Comissió tingui estrictament competències consultives i no executives sobre aquesta operació.

En resposta a la primera pregunta de la CUP, val a dir que no és una il·legalitat aquest procés de descatalogació que va iniciar el Ple Municipal, perquè té totes les garanties legals. El problema aquí és més aviat conèixer quin és el procés correcte de catalogació/descatalogació que s'hauria de fer de cara a tot aquest procés.

El Govern es va comprometre a consultar i assessorar-se sobre la qüestió i, en base a la informació obtinguda, a prendre una decisió; això és el que s'ha fet. A més, estem en les dates que es van anunciar al seu efecte.

D'altra banda, cal anunciar que el proper dia 18, a la Comissió Informativa de Serveis Territorials, el Govern presentarà una proposta sobre quin és el seu capteniment respecte a aquesta qüestió. S'explicarà en primer lloc quin ha estat el procés participatiu que hi ha hagut de consulta als diferents agents econòmics, socials, veïnals... de la zona. Podem avançar que tots ells han estat molt positius i s'han recollit opinions valuoses en un i altre sentit, que palesen preocupacions que van més enllà del propi trasllat, com ara si es posa en risc o no l'arribada de la Locomotora. Tot plegat es tindrà en compte a l'hora de presentar la proposta definitiva, que inclourà canvis respecte a la proposta inicial i referències als costos i al Pla de Finançament del projecte, així com s'endegaran els encàrrecs concrets al Servei d'Urbanisme i tot el que faci falta per procedir a la modificació del Pla General, el projecte de trasllat, etc.

En resposta a la pregunta de la CUP sobre els costos, val a dir que aquests ja van ser citats amb una pregunta anterior en un Ple i consten en acta. De tota manera, en el moment que finalitzi el projecte podem fer el recompte final sobre el mateix.

Pel que fa a la hipòtesi que planteja la CUP que es traslladi la futura ubicació del Corte Inglés, ja es va comentar que aquesta no és la hipòtesi sobre la qual es treballa, per vàries raons i perquè, d'entrada, no hi cap enlloc més. Aquella és la posició estratègica ideal per a la ubicació de la Locomotora: un emplaçament urbà, plenament integrat en la xarxa urbana, adequat per a la mobilitat, etc. Estem parlant d'un impacte de 1.000 llocs de treball, d'un increment important del PIB de la ciutat i ja no es pot retardar gaire més aquesta inversió. El debat de la ubicació del Corte Inglés ja va tenir lloc al seu dia i aquesta es va decidir en base als estudis elaborats al respecte.

El trasllat de la Nau ens sembla que garanteix la seva preservació, el seu finançament i que guanya des de tots els punts de vista, l'arquitectònic i l'urbanístic, respecte a la seva ubicació actual.

En resposta a l'últim punt de la CUP, val a dir que segons el projecte de reparcel·lació aprovat inicialment, hi haurà una única parcel·la que s'adjudica al 100% entre l'Ajuntament i PUMSA, cosa que ja ha aprovat inicialment el Ple i que està en espera de l'aprovació definitiva. Mentre això no arriba, les parcel·les actuals són 19, de les quals propietat de PUMSA, 10; de Riera, 4; de diferents industrials, 2; i d'habitatges ocupats són 3. En tot cas, aquestes informacions i gestions posteriors consten a l'expedient i el Sr. Bassas no té cap problema en donar a conèixer aquesta informació al Sr. Safont-Tria quan ell vulgui. Altres dades al respecte, el representant de la CUP també les pot obtenir a través del seu representant al Consell d'Administració de PUMSA.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta la seva preocupació per l'actuació del Govern. Els seus membres estan encallats en la tossuderia de voler esborrar la Nau de Can Fàbregas d'allà on és per uns interessos que cada cop més no tenim clars quins són. Ens plantegen les opcions més complicades. Ara diuen que faran un nou estudi tot mantenint, tal com diu la Generalitat, el conjunt del que és el Bé catalogat, conscients que això dispararà moltíssim el cost del trasllat. Vostès diuen que se'n garanteix el finançament però la CUP ho dubta.

El que la CUP posa en dubte a més és que sigui viable això que proposa el Govern. Hi ha solucions més viables per mantenir el nostre patrimoni que no pas aquesta. Rectificar és de savis: el Govern es va equivocar escollint el lloc per fer-hi el Corte Inglés i s'ha tornat a equivocar amb l'estudi del trasllat de la Nau i, per tant, ara toca rectificar. No passa res, però si us plau facin allò que diu el sentit comú, perquè tirar a terra o desmuntar peça a peça tota la nau per tornar-la a muntar en un altre lloc no és massa creïble ni viable.

El senyor Joan Mora expressa que amb aquest tema anem de pífia en pífia, fent autèntiques malabars amb les paraules. Des del primer dia se sabia que es podria traslladar la fàbrica si es feia íntegrament, però el que el Govern volia fer inicialment era passar-hi el bulldozer directament.

Si l'informe ha arribat avui, tal com ha dit el Sr. Bassas, i avui també s'ha posat en contacte amb l'arquitecte perquè fes un nou projecte del trasllat íntegre, sembla com que no pugui ser; potser és que l'informe ja el tenia d'abans.

CiU sí que està a favor de l'arribada del Corte Inglés i de la ubicació que s'hi ha assignat, però també creiem en la capacitat que pugui integrar-se amb la fàbrica i tinguem així tots dos elements. Malgrat tot, no ens podem oblidar que allò que CiU ha defensat des del primer moment és que aquí s'està donant un tractament diferent a un Bé catalogat pel fet que qui té l'interès en la descatalogació o en el seu moviment és l'Ajuntament, cosa que a un ciutadà no se li permetria.

D'altra banda, el Sr. Bassas no ens ha parlat dels riscos que correríem amb un trasllat d'aquesta mena, perquè tots sabem que cada vegada que s'intenta desmuntar peça per peça qualsevol element, els riscos que es corren són molt elevats. Ens manca encara saber com es farà tot això, on s'emmagatzemaran les peces perquè no es facin malbé... La sensació que ens fa és que el Govern s'ha equivocat.

El Sr. Mora els recomana que reconeguin que s'han equivocat, que ho continuen fent i que ens porten a tots a ser cada vegada més capgrossos, això no ha estat res més que una "capgrossada". Els únics que han perjudicat la ciutat són els membres del mateix Govern duent a terme un trasllat que costarà molts diners als ciutadans de Mataró. I això no té res a veure amb el fet de voler que arribi el Corte Inglés; aquest és un altre debat. El perjudici econòmic que això crearà és responsabilitat del Govern, fet que farà minvar la credibilitat que té l'Ajuntament als ulls dels ciutadans. Això CiU no ho pot permetre.

El senyor Ramon Bassas constata que encara no ha entès quina és la proposta de CiU, perquè un dia diuen que volen que la Nau es quedi on és i, l'altre, que es traslladi.

L'Ajuntament ho té clar i per això s'està tirant endavant un procés, diferent al que tenia el Govern anterior, que consisteix en la voluntat expressada de compatibilitzar uns acords presos al seu dia d'ubicar el Corte Inglés on toca i de preservar la Nau. Si no traslladem la Nau, no tenim garantit ni tan sols el finançament.

Pel que fa als interessos de l'Ajuntament darrere d'aquest procés, són clars i s'han dit des del principi: és una inversió que necessita i desitja la ciutat i les entitats amb qui es va signar el Pla de dinamització de l'eix comercial. Això s'ha de respectar i seria una "capgrossada" enorme renunciar a l'adjudicació que es va fer al seu dia.

Per tant, el que pretenem i presentarem el dia 18 és un projecte amb Pla de finançament, que proposi una solució perfecta per a la ciutat. Totes les preguntes sobre el procés tècnic del trasllat i riscos de preservació de l'obra, etc., també vindran especificades en aquest projecte que es presentarà el proper dia 18.

El senyor Joan Mora no tolera de cap manera que el Sr. Bassas insinuï que CiU en aquest aspecte no té les coses clares. Des d'un bon principi aquest grup va proposar que el Corte Inglés s'ubiqués allà on s'ubicarà finalment, però integrat amb el patrimoni, amb la fàbrica al costat. És el Govern que després es va empantanegar amb tota la història de la descatalogació de la qual se n'ha hagut d'instar la nul·litat, quan es va voler fer créixer el projecte. A més, CiU va demanar en aquell moment que es paralitzés el projecte per parlar-ne. L'únic que aquest grup volia des d'un principi és que el centre comercial s'integrés amb la fàbrica, però el Govern va dir que això no podia ser, malgrat la credibilitat d'aquest estigui malmesa avui dia. És evident que reconèixer que CiU tenia raó amb el seu model seria reconèixer que el Govern ha mentit i, és clar, això no pot ser. No s'hi val a anar enredant el ciutadà.

El senyor Ramon Bassas afirma que el Govern ha dit sempre la veritat respecte a aquesta qüestió i no es pot admetre que ningú digui que s'ha mentit en cap d'aquests temes. Sí que és cert que CiU tenia una posició prèvia a aquest afer però també ho és que després de l'arribada del Sr. Mora el posicionament va canviar situant-se en contra del trasllat.

54  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE AL MARESME I LA SITUACIÓ DE TVM.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El mes d'octubre passat, el Consell d'Administració del Consorci Digital Mataró-Maresme, orgue que gestiona el canal públic de TDT, va adjudicar el concurs per l'explotació tècnica, de continguts i de la imatge gràfica del canal. L' adjudicació va ser per a l'empresa Lavinia TC pels propers dos anys per un import de 708.474 euros.

Per altre banda i des de l'any 2005, la Televisió de Mataró, gestionada pel Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals, està essent subvencionada per l'Ajuntament de Mataró en funció d'un Conveni signat entre ells per tal d'assegurar la seva subsistència i garantir el seu trànsit a la televisió Digital. Aquest Conveni, que va comptar amb el suport de totes les forces amb representació municipal en aquell moment, tenia com objectiu convertir a TVM en un projecte empresarial sostenible, i es justificava per l 'interès que tenia per a la ciutat mantenir un model televisiu local que ha ajudat a vertebrar la ciutat i a conèixer la nostra realitat. De fet, l'Alcalde de la ciutat ha manifestat en alguna ocasió la seva voluntat d' assegurar la continuïtat del projecte de TVM.

L' Alcalde per cert, també ha manifestat alguna altre vegada que tirar endavant dos projectes de TDT públics a la comarca és un disbarat. Però tot i això, tot i la barbaritat de diners que costa i costarà als ciutadans de Mataró aquest canal públic, l'Alcalde no s'ha fet enrere i el projecte ha seguit endavant fins iniciar ja les seves emissions.

El cert és que la situació de TVM no es preveu fàcil en el futur. Amb un projecte empresarial encara no prou consistent, però amb una plantilla de professionals prou competents i entregats al projecte, segueix comptant amb la voluntat de la majoria de forces municipals de mantenir la seva existència. Però tot i això, no sembla que l'aposta de l'Alcalde i del Govern Municipal per el canal públic de TDT li ho posi fàcil per poder subsistir.

Incomprensiblement, l' Ajuntament subvenciona d' una banda a TVM pel seu manteniment, i per l'altre lidera la posta en marxa i el finançament d'un canal públic que serà competència directa seva. No solament pel mercat publicitari, sinó perquè amb una poca originalitat ja prevista pels que ja dubtàvem de la seva necessitat, el canal públic s'ha limitat a fer una proposta de programació que sembla una còpia del que ja fa TVM.

Com una fórmula per assegurar la seva viabilitat, TVM es va presentar al concurs per gestionar els continguts i la part tècnica del nou canal públic, sembla que animada pel propi Alcalde, però el resultat es que l'adjudicació ha estat per un altre empresa.

La conclusió de tot plegat és que el futur de TVM és complex. I que el Govern Municipal, principal responsable del Conveni signat amb ella i de que s'hagin destinat una quantitat important de recursos públics pel seu manteniment, és també responsable de les circumstàncies que compliquen encara més la viabilitat de TVM en el futur.

                                                           PREGUNTA

1. Com pot justificar el Govern Municipal l' aposta per dos models televisius, TVM i el nou canal públic, que segons sembla tenen una més que probable incompatibilitat en l'actual escenari televisiu local i comarcal?

2. Com veu el Govern Municipal l' actual situació de TVM i la seva viabilitat futura sabent que els seus gestors tenen una gran preocupació per la seva subsistència?

3. Quin ha estat el cost total que ha suposat per l' Ajuntament de Mataró el canal públic de TDT fins a dia d'avui i el que es preveu per l'any 2008?"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, passa a fer un seguit de consideracions abans de respondre les preguntes directament.

En primer lloc, en relació amb el conveni entre l'Ajuntament i TVM, vigent des del 2005 al 2007, convé recordar que tenia o té encara dues finalitats: la primera d'elles, ajudar a TVM cap a un projecte empresarial sostenible i, la segona, ajudar-la a transitar cap a la digitalització. Fet aconseguit amb l'obtenció d'una de les llicències de canal privat pel multiplex de Mataró-Maresme.  De no ser així, durant el 2008-09, TVM hauria de deixar d'emetre.

En segon lloc, en referència al concurs per a la gestió de part dels continguts del canal Maresme Digital, -concurs que va fer Mataró Audiovisual i no pas el Consorci. TVM efectivament va concorre-hi amb unes altres 6 propostes i no va guanyar. El més rellevant, però, és que TVM es va presentar com a productora, val la pena destacar-ho perquè possiblement, aquest fet, la constitució de la productora, assenyala clarament una línia nova de negoci de TVM. En aquests moments, la productora ha presentat altres popostes a Mataró Audivisual, que s'estan estudiant i estan rebent encàrrecs d'altres clients.

En relació amb els costos, el pressupost del 2007 del Consorci Digital per a TVM va ser d'1.747.500 euros i l'aportació de l'Ajuntament, de 383.634 euros, un 22%. El pressupost del 2008 del Consorci serà d'1.137.558 euros i l'aportació de l'Ajuntament, de 402.815 euros, un 35%.

En resposta a la primera pregunta, que fa referència a la justificació d'una possible incompatibilitat, cal tenir present que aquesta incompatibilitat no existeix, com han certificat els governs competents, a nivell català i estatal. El pla tècnic nacional de desplegament de la TDT, la llei de desplegament de la TDT i el decret de la Generalitat que regula les demarcacions fixen que a Catalunya hi hagi 96 canals de televisió digital, 59 de privats i 37 de públics; i determina que al Maresme en caben 4, 2 de públics i 2 de privats. D'altra banda, sembla evident que la competència s'establirà entre canals privats i no tant entre els privats i els públics.

L'Ajuntament de Mataró ha apostat per la digitalització amb la col·laboració de TVM i amb la participació en el projecte públic que ens correspon. Una observació a afegir, sense Mataró no hi ha canal públic de Mataró i Baix Maresme; sense aquests no hi ha multiplex i sense multiplex no hi ha televisió digital al Maresme. Apostem per la televisió digital, com a projecte de territori, de desenvolupament econòmic i tecnològic que lliga amb altres projectes en funcionament. Avui per avui, cap ciutat del Consorci ha renunciat a la seva llicència de televisió digital, és una opció complicada però que calia fer. Si no ho haguéssim fet, ens haguéssim sentit com si haguéssim perdut una oportunitat d'aquelles que donen capitalitat.

En resposta a la segona pregunta, l'era de la televisió digital vol dir més canals, més interacció entre el públic i els mitjans, més possibilitats multimèdia i més formats de televisió. En aquest nou panorama les televisions locals tindran un nou valor per a la audiència, un interès per la proximitat i TVM, per la seva experiència, per la seva audiència i possibilitats, surt amb un gran avantatge a Mataró, la comarca i a Catalunya.

En aquest panorama nou hi ha també dificultats, més competència, nous costos econòmics, especialment pel que fa a la distribució del senyal €el Maresme serà de les més cares del país. En aquesta situació, les línies de cooperació entre TVM i l'Ajuntament són diverses. Efectivament enguany acabem el darrer conveni amb la TVM, que ha significat una aportació total de 353.000 euros per part de l'Ajuntament, però tot apunta que TVM no vol ser una empresa subvencionada de manera indefinida i l'Ajuntament tampoc no hauria d'ajudar-la indefinidament. Tanmateix, la llei estableix que no podem subvencionar televisions privades.

A partir d'aquí, algunes línies de col·laboració sobre les quals s'està treballant són:

Compartir tant com sigui possible la gestió del multiplex. En aquest sentit, TVM està emetent en analògic i en digital. En digital ho fa gràcies al Consorci Digital de Televisió que es fa càrrec de la despesa, igual que ho fa l'altre operador privat, el Canal Català.

En segon lloc, ajudar TVM en una política d'aliances amb altres operadors de l'audiovisual, especialment mirar de gestionar una excepció cap a TVM per part de la xarxa de televisions locals en el proveïment de part de la seva programació.

Ja s'ha dit que TVM s'ha constituït com a productora, amb què es pretén trobar un espai en el nou mercat de les televisions. En aquesta línia també hi podem col·laborar.

En darrer lloc, gestionar un nou acord amb TVM per al seu trasllat a Can Marfà.

S'ha acabat el conveni i, com sempre, TVM presentarà el balanç econòmic oportú, que serà estudiat per Mataró Audiovisual i seguit pels òrgans corresponents de l'Ajuntament. Aleshores, serà el moment de veure en detall la situació econòmica de TVM i de conèixer-ne les línies de futur i les peticions que hi pugui fer l'Ajuntament de Mataró. La voluntat del Govern és mantenir el diàleg, la transparència i el consens sobre les relacions de col·laboració entre l'Ajuntament i la TVM.

El senyor Pau Mojedano afirma que el Sr. Terradas, en certa manera, està reconeixent que hi haurà una necessitat de subvencionar novament per part de TVM, la qual cosa significa que el model no és viable. Això vol dir que la finalitat per la qual es va signar el conveni, no s'ha complert i si no ha estat així, és perquè no hi ha hagut les garanties suficients, ni la feina s'ha fet suficientment bé. En certa manera, hi ha hagut un treball mal fet per part de l'Ajuntament, perquè els recursos públics són sagrats i si es fa una aposta per un model de televisió, que és patrimoni de la ciutat, això es fa per assolir un model empresarial viable i ara en aquest moment ja es té la seguretat que no serà així.

En segon lloc, quant al tema de la incompatibilitat, el Sr. Mojedano declara que en la pràctica sí que hi ha un tema d'incompatibilitat, malgrat no pel que fa a la legalitat. El mercat publicitari que tenim aquí és el que és, el fet que hi hagi un canal públic amb el que suposa en recursos tècnics, econòmics... implica ineludiblement que es farà una televisió amb més capacitat de competir, perquè té darrere el suport públic. Que, a més a més, no ens ofereix res de nou perquè tindrà una programació que no diferirà gaire de l'actual model en funcionament a la ciutat i, amb l'agreujant, que el propi Alcalde, en un determinat moment, assegura que és un disbarat el fet que existeixin dos canals, però, en canvi, tot i això, continuem apostant per un model de dos televisions. Un d'ells, el que lidera Mataró, que suposa un cost molt més important del que es podia haver previst en un principi.

Per tot plegat, el fons de la pregunta continua sent el mateix: com és possible que s'hagi apostat per un model amb recursos econòmics que ja existien i per al que tots vam decidir apostar, i alhora s'hagi posat en marxa, impulsat i liderat, amb els recursos de l'Ajuntament, un nou canal de televisió pública que, al final, ni aporta res de nou a la programació ni servirà tampoc per posar en marxa la tan anunciada nova televisió.

A més, cal també tenir en compte l'estat anímic de la gent que fa TVM, que és d'una desmoralització important, perquè són conscients que l'Ajuntament de Mataró no els ha de resoldre tota la vida, però sí un no acaba d'entendre que l'aposta per un determinat model al final hagi esdevingut una certa decepció i una certa seguretat per part del Govern i l'Ajuntament que aquest model ho té molt difícil de tirar endavant

El senyor Esteve Terradas afirma que sembla que el Sr. Mojedano parli en nom de TVM. Més enllà del que ja s'hagi explicat, poca més es pot afegir, tenint en compte que com s'ha dit al punt 11 de l'ordre del dia es tracta d'un sector regulat per lleis.

Mataró ha apostat per la digitalització de TVM. En una primera instància amb un ajut de manera extraordinària, amb el suport de tots els grups municipals, en reconeixement òbviament a la seva tradició i vocació de servei públic, però també amb una aposta per al seu futur. Si TVM no tingués aquesta llicència de televisió digital, el personal sí que hauria d'estar desanimats perquè el seu tancament hagués estat imminent. Honestament, la col·laboració de l'Ajuntament va servir per evitar aquest final.

En segon lloc, hem acceptat treballar amb aquest canal públic, que no farà una còpia de la programació de TVM, entre d'altres, perquè els alcaldes dels altres municipis no ens deixarien fer això. Aquí tothom voldrà que la seva realitat social es reflecteixi en el canal i tingui protagonisme.

El conveni ha tingut i té totes les garanties de seguiment, n'estem convençuts: l'estructura de TVM n'ha sortit ben reforçada i d'aquí cap a la digitalització, gràcies a l'obtenció de la llicència corresponent. Al 2007 s'acaba el conveni i TVM presentarà els seus documents i les demandes que hagi de fer, i sobre això, amb la voluntat amb què sempre s'ha abordat aquest tema, se'n parlarà amb tots els grups municipals. El tema de la digitalització és cert que és complex, però també som els primers, cosa que ens reconforta.

Finalment, l'Ajuntament ha apostat per la digitalització amb una operació de suport a TVM i una operació d'impuls i de participació activa en el canal públic, que és el que la llei i la societat ens demana.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reconeix que dos canals de TDT pública al Maresme eren i són un disbarat, però no estava a les nostres mans decidir-ho. Què havíem de fer? Renunciar-hi. Cal tenir en compte que els 2 canals públics es veuran a tota la comarca i com ha dit el Sr. Terradas ningú ha renunciat al seu canal, ni dins ni fora de la comarca. Nosaltres, Sr. Safont-Tria, ens equivoquem cada 10 minuts, doncs també es deuen equivocar els altres ajuntaments que no han renunciat a la TDT.

Sabem que és una situació difícil, perquè hi ha hagut un canvi radical d'escenari. Quan hi ha escenaris nous cal fer apostes agosarades i adaptar-s'hi; això és el que estem fent. Hi ha el convenciment que la TDT és molt més que una televisió i que aquesta comarca necessita projectes polítics que l'articulin, més enllà del Consorci de la Brossa. Així ho han entès la majoria d'alcaldes que s'han sumat al projecte i en això estem treballant. El Sr. Alcalde farà caps i mànigues per mantenir els compromisos que té amb tothom, tal com acostuma a fer. Entén que aquesta és una bona oportunitat per a la ciutat de Mataró i per a la comarca del Maresme, que fa que estiguem en condicions de dir que aquí no es produirà una apagada de les televisions, que és el que passaria si no haguéssim fet res.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 55 i 60 per venir referits a temàtiques coincidents.

55  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DE MILLORA DE L'ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME.

La senyora Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat ple del mes de setembre es va aprovar per unanimitat encarregar a PUMSA l'execució de les obres de millora de les instal·lacions de l'equipament esportiu de l' Estadi Municipal d' Atletisme de la Carretera donat que actualment les dimensions de les pistes i equipaments no compleixen amb les normatives establertes per la Federació Espanyola d' Atletisme, per poder celebrar competicions a nivell estatal.

La primera fase del projecte de reforma comprèn entre d'altres actuacions la construcció d' una franja perimetral de 2,8m de gespa artificial.

Aquest Grup Municipal però ha estat informat que aquesta franja finalment no es farà tot i que està aprovada i pressupostada.

PREGUNTA

  1. Pot informar el Govern Municipal si aquestes informacions són verídiques? En cas que sigui així, pot explicar perquè no es construirà aquesta franja?"

60  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA DE L'ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En sessió celebrada el passat 13 de setembre de 2007, aquest Ple va aprovar inicialment el Projecte constructiu de millora de l'Estadi Municipal d'Atletisme. En concret, tal i com recull l'acta de l'esmentat Ple, el projecte aprovat preveu una primera fase constructiva en la que es duran a terme les obres de la nova pista central (incrementant de 6 a 8 els carrers existents) la urbanització de l'espai central de la pista, la construcció d'un carril perimetral de 2 metres d'amplada i una franja perimetral de 2,80 metres amb acabat de gespa artificial.

Ara, segons ha pogut conèixer aquest Grup Municipal, sembla ser que el govern ha decidit eliminar la gespa artificial de la franja perimetral de 2'80 metres que havia de servir per fer els entrenaments de fons.

Atès que de ser certes les informacions que ha rebut el nostre grup, el govern estaria incomplint l'acord adoptat pel Ple; incompliment que, d'altra banda, comportaria disminuir la qualitat de les futures instal·lacions municipals d'atletisme, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Són certes les informacions que ha rebut aquest grup municipal en el sentit que el govern ha decidit, incomplint l'acord del Ple del passat 13 de setembre d'enguany, eliminar la gespa artificial de la franja perimetral de 2,80 metres d'amplada que havia de servir per fer els entrenaments de fons? En cas afirmatiu, quines són les raons que han portat al govern a prendre aquesta decisió?

Segona.- Ha valorat, el govern, que la decisió d'eliminar la gespa artificial perjudica sensiblement l'acompliment dels objectius previstos pel Pla de millora de l'atletisme que el passat mes de març va signar-se entre el PME i el clubs d'atletisme de la ciutat?

Tercera.- És conscient, el govern, que una decisió com aquesta atempta greument contra la legitimitat democràtica d'aquest Plenari?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, constata que no s'ha suprimit el projecte de gespa artificial de franja perimetral de 2,80 metres d'amplada al carril de lleure. Aquesta actuació està recollida al projecte aprovat, un projecte que diu, en el seu objecte, que aquesta actuació es faria en una segona fase, concretament: "la pista central amb l'increment de  8 carrils, l'enjardinament central de la pista, un carril perimetral de 2 metres d'amplada i una franja perimetral de 2,80 metres de gespa artificial".

Més endavant, en el punt 6.2.1, on es parla de les característiques, afegeix el següent: "també provisionalment en aquesta fase 1a, la franja perimetral de 2,80 metres paral·lela al carril de marató, on s'instal·larà la gespa artificial, es condicionarà amb un paviment asfàltic de color verd i en properes fases serà substituït per la gespa mencionada". Així es va fer arribar als clubs des del principi.

Ara bé, en converses posteriors durant els últims 2 mesos, els clubs han demanat si hi havia la possibilitat d'avançar la gespa artificial a la primera fase. Des del PME i dels altres serveis implicats s'està estudiant si es pot donar una resposta positiva a la demanda dels clubs. Aquest és l'estat de la qüestió, i de fet, la 2a i 3a pregunta de CiU ja queden respostes amb les explicacions donades.

La senyora Lluïsa Corominas respon que sincerament s'ha estat mirant tot l'expedient administratiu del projecte i l'únic lloc on s'especifica això que diu el Sr. Pera és a la memòria dels arquitectes. Enlloc més es diu això i, per tant, tampoc als clubs els constava aquesta informació. A tots els documents que s'han portat en aquest plenari es parlava dels 2,8 metres amb acabat de gespa artificial en la primera fase.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, no entén com es pot haver produït el que comenta la Sra. Corominas i l'emplaça a una revisió conjunta de l'expedient original que va arribar al plenari per veure qui té raó a l'hora de determinar si la gespa va en la primera o en la segona fase.

El senyor Francesc Masriera passa a llegir el que consta en l'acta del darrer ple, en relació amb la intervenció del Sr. Pera respecte d'aquesta qüestió: "El projecte comprèn una 1a fase constructiva del futur estadi en la qual es defineix la pista central, amb l'increment de 8 carrers, l'enjardiment central de la pista, un carril perimetral de 2 metres d'amplada i una franja perimetral de 2,80 metres de gespa artificial". Per tant, queda clar que la primera fase que aquesta ple va aprovar comprèn el carril de gespa artificial.

Entenem que hi pot haver hagut algun error, que ara caldrà subsanar, però ha de quedar constància que el projecte aprovat pel plenari comprèn la franja perimetral de 2,80 metres d'amplada de gespa artificial.

El senyor Alcalde recorda que allò que el plenari va aprovar és l'expedient. Per tant, recuperem l'expedient original i mirem tots què hi posa durant la comissió informativa de Serveis Territorials. A partir d'aquí, caldrà executar allò que s'hi especifiqui.

56  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El President de la Generalitat, Sr. José Montilla, durant la sessió de control al Parlament del dia 28 de novembre, va admetre l'incompliment de terminis per a l'aplicació de la llei pel que fa als pagaments, ja que el 24 de novembre es van complir els sis mesos que marca la llei des de l'inici del lliurament de les sol·licituds.

A la pàgina 17 del diari El PUNT, apareix un titular que diu "El govern pagarà els ajuts de la dependència amb caràcter retroactiu, des del dia en que es van demanar".  El president de la Generalitat, Sr. José Montilla, assegurava que els ajuts a la dependència, seran retroactius i que, per tant, el govern abonarà les quantitats corresponents a partir del moment en que es va fer la sol·licitud.

A la CMISP del dia 16 de novembre al punt quart de l'ordre del dia, que fa referència a línies d'actuació, en l'apartat de Servei de Benestar Social, el Grup Municipal de Convergència i Unió preguntava a la Regidora de Benestar Social, Salut, Gent Gran i Consum "si les persones avaluades podrien cobrar les prestacions de forma retroactiva". La Sra. Carmen Esteban responia que la normativa és clara en aquest sentit al determinar que no es podran rebre de forma retroactiva, sinó a partir del reconeixement del dret. 

Aquesta afirmació rotunda de la Regidora, Consellera delegada de Benestar Social, contradiu taxativament la declaració feta pel President de la Generalitat fa uns dies.

Al nostre Grup hem quedat perplexes, doncs, en 12 dies o, ha canviat la llei, o la Regidora s'equivocava, o el President de la Generalitat, no està en lo cert. 

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

1.- La llei, anomenada col·loquialment, de la dependència, contempla que les persones que hagin estat avaluades i tinguin dret a algun tipus de percepció, la podran rebre de manera retroactiva? Ha canviat la normativa de manera que, ara, la llei de la dependència serà retroactiva?

2.- Si la informació que, des de La Regidoria de Benestar Social, s'ha donat a les persones amb gran dependència, ha estat errònia de la mateixa manera que va ho va ser la que se'ns va donar a la CMISP, quines actuacions pensa fer el Govern Municipal per a desfer aquest embolic?

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, recorda, abans de respondre, la pregunta que el Sr. Garcia Caurin va formular a la comissió informativa de Serveis Personals el passat 16 de novembre i que avui motiva aquesta pregunta. Ell va preguntar que si les persones avaluades rebrien els serveis de forma retroactiva, tal com consta en acta. La resposta va ser que no, perquè en el context de què es parlava i d'acord amb el desplegament de la llei quan el beneficiari no disposava de cap servei, el Pla d'Atenció Individualitzat descriu el recurs més adequat a cada cas. Parlàvem de servei i no de prestació vinculada al servei.

Òbviament la Llei 39/2006 de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència no ha canviat; si bé les comunitats autònomes estan regulant el seu desplegament de la llei en els seus respectius territoris, alhora que els municipis van rebent comunicats i instruccions determinades per tal d'avançar en la seva implementació.

Aclarit això i responent a la primera pregunta sobre percepció en el sentit de prestació econòmica, convé explicar que el 27 de novembre es van publicar dues noves ordres. La 432 de 2006 de 22 de novembre, per la qual es regulen els preus públics i el règim de participació de les persones beneficiàries en el finançament dels serveis prestats i la 433 de 23 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris per determinar l'import de les prestacions econòmiques. Aquestes ordres acaben d'arribar als municipis acompanyades d'eines per poder realitzar els PIEs, com ara informació sobre les compatibilitats entre serveis i prestacions, eines per calcular el copagament dels beneficiaris, fórmules per determinar la data d'efectivitat de les resolucions administratives del PIA pel que fa als serveis i prestacions. Quan parlem de prestacions dineràries, aquestes s'abonaran des de la data de presentació de la sol·licitud, com és el cas de les prestacions econòmiques assignades al PIA i dels beneficis dels beneficiaris que pagaven serveis privats, sempre que ho puguin demostrar amb la documentació necessària.

En resposta a la segona pregunta, cal aclarir que no s'ha produït cap informació errònia. L'Agència d'Atenció a la Gent Gran i Persones amb Dependència no ha informat en cap moment de la forma o períodes d'abonament, perquè les prestacions econòmiques no es tenien. Actualment, ja s'han començat a citar les persones amb reconeixement de grau 3, nivell 1 i 2, per tal d'acordar el PIA. Inicialment, s'han assignat 69 persones. En funció dels recursos assignats a cada servei i/o prestació econòmica s'informarà de manera individualitzada a les famílies de la data en què serà efectiva la resolució del PIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin ja suposa que un servei no té efecte de retroactivitat; ell es referia a les prestacions quan va formular la pregunta.

La senyora Carme Esteban recorda que fins i tot en van fer broma, dient que evidentment no es podia donar un val per hores.

57  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA POSADA EN MARXA DE TRÀMITS INTERADMINISTRATIUS RELACIONATS AMB TRÀNSIT A LA WEB MUNICIPAL.

La senyora Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat maig de 2006, aquest Grup Municipal va demanar informació sobre l'estat en què es trobava l'estudi per tal d'assumir els tràmits delegables a través de convenis de finestreta única amb la Prefectura Provincial de Trànsit.

La Sra. Pilar Gonzàlez, aleshores Consellera Delegada de Serveis Centrals ens va informar que  donat que no existia, per part del Ministeri d' Interior, cap possibilitat de descentralitzar les oficines de la Prefectura allò que sí que es podria fer és gestionar conjuntament l' únic tràmit de finestreta única.

Això suposaria  signar un conveni conjuntament també amb altres administracions, com ara l' Organisme Autònom de la Prefectura de Trànsit i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a fi d' intercanviar informació i gestió administrativa.

La tasca que es podria dur a terme a través d' aquesta adhesió seria la recepció del permís de circulació original, fotocopiar-lo, emplenar-ne els formularis, reenviar-lo per correu a Trànsit i confeccionar un fitxer. Segons un estudi del mateix Ajuntament només uns 2.500 ciutadans en total serien susceptibles de fer ús d' aquesta acció i tindria un cost per l' Ajuntament de 12.900€.

La Sra. Gonzàlez ens va informar que abans de posar en marxa aquesta mesura es volia valorar quin resultats s'obtenia de la posada en marxa del tràmit de comunicació de canvis d' adreça interadministratiu a través del servei del web, que tot just trobava en procés d' implantació.

PREGUNTA

  1. Podria informar el Govern Municipal de si ja s'ha fet alguna valoració de la implantació d'aquest servei? Si és així, quines han estat les conclusions extretes? "

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, confirma que des que es va respondre aquesta pregunta al ple, la prova pilot comentada ja s'ha acabat i el Govern en fa una valoració positiva. S'han començat a signar els convenis d'adhesió, de moment amb CatSalut, i es treballa també per signar un conveni amb el Ministeri d'Administracions Públiques a fi d'intercanviar dades amb l'oficina del DNI, trànsit, etc. D'altra banda, s'ha aconseguit signar convenis d'intercanvi d'informació fiscal amb Hisenda, fet que evita que els ciutadans que demanen beneficis fiscals o subvencions s'hagin de desplaçar a d'altres administracions.

Cal esmentar també que actualment el Consorci d'Administració Oberta de Catalunya està treballant juntament amb les empreses informàtiques per tal de millorar la comunicació de canvis d'adreça entre administracions. El nostre Ajuntament està seguint aquestes millores per poder-les incorporar tan aviat com estiguin disponibles. El Govern creu doncs que la línia més efectiva per facilitar la gestió ciutadana és continuar avançant en la línia de l'intercanvi d'informació.

58  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE IRREGULARITATS COMESES EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL TERRITORIAL DEL PLA INTEGRAL DE CERDANYOLA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm 44 de l'ordre del dia.

59  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES INSTAL.LACIONS DEL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL DE CARLES PADRÓS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Si les informacions que han arribat a aquest Grup municipals són correctes, la persona responsable de la consergeria del Camp Municipal de Futbol situat a l'avinguda de Carles Padrós ha arribat a l'edat de jubilació.

Aquesta persona, a la que agraïm els anys de dedicació a la ciutat amb la seva labor diària, en moltes ocasions probablement fora de l'horari laboral i més enllà de l'estricte obligació que comporta el lloc de treball, haurà de deixar lliure un espai que actualment està destinat a habitatge per a ell i la seva família.

Per altra banda, quan fa més d'un any es va estrenar l'actual gespa artificial de la mateixa instal·lació, que va haver de ser substituïda d'urgència, el Sr. Alcalde va prometre l'agençament de la zona d'accés al recinte amb un asfaltat que dones un altre aspecte a aquell espai. Però ha passat tot un exercici i les petites obres promeses no s'han fet.

És per tot el que s'ha exposat que aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quina utilitat ha previst el Govern Municipal per a l'espai que actualment està ocupat per l'habitatge destinat al conserge del Camp Municipal de Futbol de Carles Padrós?

Segona.- Quan té previst el Govern Municipal agençar la zona d'accés al Camp Municipal de Futbol de Carles Padrós?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, informa que els tècnics del PME han fet una inspecció de les possibilitats que ofereix aquest espai i ja es pot avançar que els possibles usos que des del PME oferirem als usuaris de la instal·lació és un vestuari extra, un magatzem i una petita consergeria.

En relació a la segona pregunta, informar que aquesta és una de les actuacions previstes a fer. Originàriament s'havia de fer durant el 2007 però es durà a terme durant el Pla de Millora del 2008, perquè aquesta és una gran obra de 30.000 euros i no una obra menor com potser es pensava. Es va estar buscant alguna alternativa, com ara la compactació de materials reciclats d'obra, però finalment es va descartar perquè el material saltava. Per aquest motiu es va parlar amb el club i es va acordar donar resposta durant el 2007 a altres exterioritats que té també la instal·lació: un nou acumulador d'aigua calenta i separació del sistema d'aigua calenta del camp de futbol amb el Palau Mora, arranjament de vestidors, comprar armaris per als entrenadors, pintura de la graderia, baranes d'accés als vestidors i camp, arranjament del túnel de sortida dels jugadors, adequació dels anclatges de les porteries de futbol 7, cadires noves en tribuna, arranjament de les goteres del vestidor en planta subterrani, arranjament de totes les sales del subterrani, noves sales de rentadores i bugaderia amb una instal·lació elèctrica nova, nova sala-magatzem, nova sala per metge i fisio, sala de gimnàs i recuperació de lesions a la part de baix, s'han posat punts d'aigua al costat de les banquetes per als jugadors, arranjament dels lavabos públics, s'ha fet un repàs i reposició de la il·luminació dels focus, arranjament del sistema de rec i les pintures de les línies de joc del camp de futbol 7 en color blau a petició del club.

Per tant, a causa del preu, es va preferir realitzar totes aquestes millores durant el 2007 i l'altra obra major enfilar-la durant el 2008.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, emplaça al Sr. Fernàndez a què li digui, en un altre moment, quan és que ell va fer aquesta promesa a la qual ha fet esment, perquè el dia de la inauguració de la gespa artificial no hi va haver parlaments públics. El Sr. Baron nega haver dit tal cosa, perquè se'n va anar abans d'hora; tal com recorda perfectament.

El senyor Joaquim Fernàndez li respon que la promesa la va fer en acabar el partit, quan ja s'acomiadava o potser en la mitja part, i davant d'altres persones.

60  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA DE L'ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 55 de l'ordre del dia.

61  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE L'ANTENA DE TELEFONIA MÒBIL QUE L'OPERADORA XFERA -YOIGO VOL INSTAL·LAR AL BARRI DE CIRERA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Recentment, l'Associació de Veïns de Cirera es va adreçar per carta al Grup Municipal de la CUP, per informar sobre accions que duen a terme en contra de la instal·lació d'una estació base de telefonia mòbil al carrer Immaculada, 9, de Mataró, iniciada de forma il·legal per l'empresa Xfera Móviles, S.A. (Yoigo). 

Segons reporten els veïns i les veïnes, a mitjan març de 2007 van denunciar la instal·lació il·legal de l'estació de telefonia mòbil. Aleshores (a dos mesos de les eleccions municipals), l'Ajuntament de Mataró paralitzà les obres i obrí un expedient sancionador.

Els responsables municipals de Ciutat Sostenible realitzaren diferents reunions amb els veïns i les veïnes afectades, i assumiren els següents compromisos:

-          La instal·lació començada era il·legal i, per tant, estava suspesa i amb un expedient disciplinari per a determinar responsabilitats i infraccions.

-          L'ajuntament faria desmuntar totalment les instal·lacions realitzades sense llicència.

-          La instal·lació no es podia realitzar en aquest edifici, perquè està afectat de ciment aluminós.

-          Atendre al fet que els propietaris de l'edifici estan en contra de la instal·lació.

-          Dona resposta exemplar a l'actuació de l'empresa de telefonia mòbil i exigir el compliment de la normativa municipal, fent cas de les demandes de l'associació de veïns i de les persones afectades.

A principis del mes de maig, l'operadora Yoigo presentà una sol·licitud de llicència per a l'exercici de l'activitat d'Instal·lació d'una estació base telefonia mòbil i obres menors.

El 7 de juny de 2007, l'Associació de Veïns de Cirera presentà al·legacions contra l'esmentada instal·lació.

Malgrat els compromisos, el 28 de juny de 2007, el nou govern municipal en marxa, l'Ajuntament de Mataró notificà la suspensió de l'expedient sancionador per la instal·lació sense llicència.

El 2 d'octubre de 2007, la senyora Alícia Romero, regidora de l'Ajuntament de Mataró, reunida amb els representants de l'Associació de Veïns de Cirera i les persones afectades negà l'existència de qualsevol compromís  municipal anterior i es manifestà a favor de l'estació base que Yoigo pretenia instal·lar.

 Davant de l'actitud arrogant de la Sra. Romero, el 4 d'octubre de 2007, l'Associació de Veïns de Cirera emeté un nota de premsa denunciant la permissivitat del govern municipal envers les actuacions irregulars dutes a terme per l'operadora de telefonia mòbil XFera (Yoigo). 

Finalment, el 15 d'octubre de 2007, es realitzà una nova reunió d'afectats, amb una assistència de més de 100 persones, en la qual es decidí continuar amb les accions en contra de la instal·lació il·legal de l'esmentada estació base de telefonia mòbil.

PREGUNTA

Els veïns i les veïnes (incloent-hi propietaris de l'immoble) s'oposen a la instal·lació d'una base de telefonia mòbil a l'edifici del carrer Immaculada número 9, un edifici que no reuneix les condicions òptimes, perquè està construït amb ciment aluminós. Atenent-nos al fet que, des d'un inici, l'operadora XFera (Yoigo) no va respectar la normativa municipal i que el mateix Ajuntament va incoar un expedient sancionador, des del Grup Municipal de la CUP volem saber:

- Per què fa uns mesos es va incoar un expedient sancionador i per quins motius ara sí que s'autoritza a l'operadora XFera (Yoigo) la instal·lació d'una base de telefonia mòbil al carrer Immaculada número 9? 

- Quins compromisos va adquirir l'Ajuntament de Mataró amb els veïns de Cirera?

- Quina soluci i quines alternatives pensa donar el govern municipal a aquest conflicte? "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula al Sr. Ferran Besolis en representació de l'Associació de Veïns de Cirera, que passa a fer una relació dels fets sobre com l'empresa Yoigo ha fet cas omís de la normativa municipal realitzant unes obres il·legals d'instal·lació d'una operadora de telefonia mòbil. Els veïns afectats per aquesta instal·lació presenten la queixa per l'existència de la mateixa.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, abans de respondre a les preguntes de la CUP, passa a fer una sèrie de consideracions o matisacions en referència a la part expositiva de la pregunta.

D'una banda, ella creu que es pot afirmar que des del Govern no han enganyat ningú, ni la Sra. Guirao, ni ella mateixa. Avança les disculpes per si en alguna reunió no s'han explicat bé a causa de l'alt nivell tècnic de la qüestió. En tot cas, es mostra convençuda que cap de les dues va voler enganyar ningú en cap reunió.

Un dels compromisos esmentats per la CUP fa referència a què la instal·lació començada era il·legal, estava suspesa i amb un expedient disciplinari. Això és cert. Quan al mes de març, a raó dels veïns, es fa una queixa conforme s'està instal·lant una antena de manera il·legal. El servei d'Inspecció de Llicències d'Activitats hi va, comprova que això és així i, per tant, obre un expedient disciplinari.

En segon lloc, es llegeix a la introducció de la CUP que l'Ajuntament faria desmuntar totalment les instal·lacions realitzades sense llicència. Dir que, evidentment, si l'expedient continua, el que es demana a l'operadora és que tregui totes les instal·lacions i es posi una sanció; però només si l'expedient continua.

També consta en la part expositiva de la pregunta de la CUP que la instal·lació no es podia realitzar en aquest edifici, perquè està afectat de ciment aluminós. Això en cas que l'operadora no resolgués aquesta deficiència, però si la resol, aleshores no hi hauria problema.

Pel que fa a atendre el fet que els propietaris de l'edifici estan en contra de la instal·lació, dir que nosaltres per escrit no ens consta això, tot i que és veritat que ho sabem. Estem oberts a reunir-nos amb aquesta comunitat de veïns i veure com els podem ajudar a resoldre aquesta situació privada que tenen amb l'operadora. Com a mínim, segur que els podrem assessorar.

Per últim, s'ha dit també que el Govern s'havia compromès a donar resposta exemplar a l'actuació de l'empresa de telefonia mòbil i exigir el compliment de la normativa municipal, fent cas de les demandes de l'associació de veïns i de les persones afectades. Evidentment nosaltres estem complint la normativa, la llei, de manera rigorosa, com a deure polític i tècnic de les persones professionals que estan al capdavant d'aquest servei.

Per tant, aquests 5 compromisos que es van assumir en les reunions del març i abril s'han complert i sinó ha estat perquè hi ha hagut algun element entre l'abril i el maig que ha fet canviar la situació.

"El Decret legislatiu 1/2005 de la Llei d'Urbanisme diu: "La tramitació de l'expedient de protecció de legalitat urbanística es suspèn un cop acreditat que s'ha presentat la sol·licitud de legalització, fins que aquesta sol·licitud es resolgui". Es a dir, nosaltres obrim un expedient de disciplina, aquest avança, es van presentant les al·legacions corresponents, etc... i si no se soluciona, la cosa acaba que nosaltres demanem a l'operador que tregui tota la instal·lació que ha fet i a més li posem una sanció. Ara bé, la llei constata: "fins que aquesta operadora entregui la documentació per sol·licitar legalització d'aquesta instal·lació".

Doncs bé, al mes de maig l'operadora entra la documentació per demanar la llicència pertinent. Per tant, suspenem l'expedient de disciplina mentre està en curs l'expedient per demanar la llicència d'activitats. En aquests moments no hem atorgat cap llicència d'activitat, perquè des del moment en què va entrar la documentació, se li han fet diverses discrepàncies €inclòs el tema de l'aluminosi. En tot aquest temps, hem estat enviant-nos escrits amb l'operadora per tal de saber si anava resolent tots els dèficits plantejats des de l'Ajuntament.

D'altra banda, durant tot aquest període d'al·legacions en què l'operadora ha de respondre positivament a les discrepàncies que se li han fet, per tal d'obtenir la llicència, ha passat. A finals de novembre ha passat aquest termini de tres mesos sense que l'operadora hagi entregat el nou projecte amb les deficiències resoltes. Per tant, què passa ara? Caduca l'expedient i, per tant, tornem a obrir l'expedient sancionador o disciplinari, que sanciona l'operadora amb una multa entre 300 i 3.000 euros, tal com indica la llei, i fer-li treure la petita obra que hi ha en aquest moment en la comunitat de veïns €on mai, de fet, hi ha hagut antena. Aquesta és la relació dels fets i la situació actual.

Pel que fa a la primera pregunta de la CUP, com ja s'ha dit, la resposta és perquè caduca l'expedient, que ara es torna a reobrir, prèvia sanció econòmica i la retirada de la petita obra instal·lada.

En resposta a la segona pregunta en relació amb els compromisos adquirits, aquests ja s'han llegit i, per tant, ha quedat palès que tots s'han anat complint i els que no ha estat així és perquè va arribar la documentació per part de l'operadora sol·licitant la seva legalització i es va haver de parar l'expedient.

Finalment, com a solució, el Govern municipal creu que amb aquest fet de reobrir l'expedient disciplinari i imposar les sancions ja es dóna una solució, que també marca la normativa. En un futur ja es veurà. Se'n continuarà fent el seguiment i inspeccions des dels serveis pertinents.

El senyor Xavier Safont-Tria agraeix l'explicació de la Sra. Romero. Al seu entendre, per sobre de tota la paperassa administrativa, hi ha el fet que els propietaris de l'edifici estan en contra d'aquesta instal·lació. Això és el més important i que hauria d'acabar regint el fet que s'hi instal·li o no l'antena.

La senyora Alícia Romero confessa que entén el posicionament de la CUP i les queixes dels veïns, però un dels requisits que es demana des de l'Ajuntament a l'operadora és que presenti un contracte entre la mateixa operadora i la comunitat de veïns. Doncs aquest document hi és, es va presentar i està signat amb data 30 de novembre de 2006. La Sra. Romero no entra a especular sobre com es va signar, o si es va enganyar la comunitat, etc., però el fet és que el contracte d'arrendament existeix.

De tota manera, ella mirarà de posar-se en contacte amb aquesta comunitat per parlar amb ells i veure com es pot avançar en això.

62  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, proposa que totes les preguntes i precs de l'ordre del dia que encara falten per tractar respecte a les del seu grup las fa decaure perquè li siguin contestades per escrit.

63  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE MANCA DE PLUGES.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

64  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CREACIÓ D'UN PLA D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS EN EL SÍ DE L'AJUNTAMENT.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

65  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE JOGUINES INFANTILS I EL CONSUM RESPONSABLE.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

66  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'AMPLIACIÓ DEL PORT I EL FUTUR MARÍTIM DE MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec  següent:

"El Grup Municipal del PPC creu que Mataró s'ha de convertir en una veritable capital marítima de tot l'àmbit de la Mediterrània. El Pla de Promoció de Ciutat elaborat per l'Impem i fruit d'un debat municipal sobre el futur turístic de Mataró ja definia el mar com un dels tres elements principals que pot oferir la nostra ciutat per atraure visitants.

Cal convertir aquesta diagnosi en un pla d'acció concret que d'una vegada per totes doni a Mataró l' impuls necessari per situar-la en el mapa i donar-la a conèixer arreu del territori.

En aquest sentit i tal i com des de la nostra formació varem proposar durant la campanya  de les passades eleccions municipals creiem que Mataró s'ha de posicionar com una ciutat marítima i nàutica al voltant de la qual es desenvolupin tot un seguit de sectors molt estretament lligats amb el món nàutic, mariner, pesquer i també cultural. I aquesta possibilitat passa, entre altres coses, per una ampliació del Port de Mataró i dels seus usos, que han de passar de ser només esportius i d'oci a ser també comercials i turístics.

L'ampliació, a banda de servir per poder exercir activitats comercials servirà per poder desenvolupar al d'aquest nou Port tot un gran projecte que en un futur i treballant molt estretament amb la iniciativa privada podria acollir tota una nova estació nàutica amb usos i activitats diverses, la creació d'un nou sector turístic amb tota l'oferta necessària, un clúster de serveis nàutics amb la implantació d'un conjunt de microempreses que oferissin tot tipus de serveis relacionats amb el mar i la nàutica, un paquet formatiu  relacionat amb el món de les ciències marítimes així com l'ampliació de la zona pesquera i la promoció i protecció de l' alguer.

Aquest Grup Municipal considera que cal aprofitar l'oportunitat que ens dóna la situació geogràfica  privilegiada en la que es troba la nostra ciutat, oberta al mar i al voltant del qual poder oferir tot un seguit de serveis que generin pols d'atracció econòmics, culturals, turístics i formatius.

Es tracta d'un POSICIONAMENT DE MATARÓ en el mapa com ciutat marinera i nàutica, i d'una declaració de quina es la seva vocació de futur en l'àmbit econòmic-industrial, esportiu, cultural i d'oci.

En definitiva, es la creació d'una VISIÓ DE MATARÓ com a capital marítima de dimensió europea i mediterrània.

Per això, per la dimensió i la importància que ha de tenir aquest projecte per al futur de la ciutat, creiem des del PPC que el debat no s'ha de produir només en el sí del Consorci del port, sinó que ha de ser també un debat de ciutat. Pensem que ens equivocaríem si no li donéssim la dimensió estratègica i global de ciutat que ha de tenir.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació del següent

PREC

1.       L' Alcalde i el Govern Municipal prendran el projecte d'ampliació del Port i la transformació de Mataró en una ciutat marítima referent en l'àmbit mediterrani com un debat estratègic de ciutat.

2.       El Govern Municipal i la resta de forces polítiques representades al consistori treballaran, independentment del debat lògic que es produeixi en el sí del Consorci del Port, en un projecte conjunt per la transformació del Port de la ciutat amb la creació d'una major oferta empresarial, pesquera, marítima, cultural i formativa. 

3.       A tal efecte, es crearà una Comissió o Grup de treball liderat per l'Alcalde o persona en qui delegui i amb la presència de representants de la resta de forces municipals.   "

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, confirma que ha estat parlant amb el Sr. Mojedano sobre aquest tema. Tenim sobre la taula 3 grans projectes estratègics, vinculats entre si: el primer d'ells és la Comissió del Front Marítim, que ha de permetre la creació de sinergies per posar en valor aquest gran espai de la ciutat, que serà un dels eixos de desenvolupament de la mateixa en el futur. El segon és el Pla Territorial Metropolità, que està a punt de ser publicat i en el qual fóra bo que Mataró establís les seves estratègies conjuntament amb la resta de ciutats de la segona corona metropolitana però també amb la resta d'edificis del nostre entorn, així com amb totes les forces polítiques de Mataró. El tercer és el Pla Estratègic del Port, que en virtut del que preveu el Pla de Ports de Catalunya i la possible ampliació d'aquesta estructura pugui permetre quins són els seus eixos estratègics de cara al futur.

Tots aquests elements es posaran sobre la taula i el millor lloc per fer-ho i parlar de quina manera es poden coordinar és en la comissió de Serveis Territorials, on justament participem els 5 portaveus de totes les forces de l'Ajuntament. Ja farem les reunions que convingui a fi d'anar concretant aquests tres eixos tan importants.

67  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES FACI UNA CAMPANYA INFORMATIVA SOBRE EL NOU ESTATUT DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, indica que aquest prec li sigui contestat per escrit.

68  - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE ELS IMPEDIMENTS QUE TROBEN LES PERSONES DE MOBILITAT REDUÏDA PER ACCEDIR AL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC DE MATARÓ BUS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, indica que aquesta pregunta i prec li sigui contestada per escrit.

69  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS ESTUDIS UNIVERSITARIS A MATARÓ.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

70  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS DE DEBAT I MILLORA DEL FUNCIONAMENT DELS CONSELL MUNICIPALS.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

71  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'ESTAT DE LES INSTAL·LACIONS DEL CEIP JOSEP M PERAMÀS.

El senyor  Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, proposa que aquest prec sigui retirat de l'ordre del dia.

72  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CONJUNT CATALOGAT DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm 53 de l'ordre del dia.

73  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR REFERENT A LES IRREGULARITATS DE DOS POLICIES MUNICIPALS EN ARRENCAR CARTELLS DE SOLIDARITAT AMB ELS JOVES JUTJATS PER LA CREMA DE FOTOS DEL REI D'ESPANYA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"L'Elena Ortega és una jove mataronina vinculada a l'esquerra independentista.

El passat dia 17 de novembre  penjava cartells signats per la CUP, Maulets i el sindicat d'estudiants SEPC, relacionats amb una concentració de solidaritat als encausats a l'audiència Nacional Espanyola per la crema de fotos del rei .

Els penjava per la Riera de Mataró, amb molta cura per respectar la normativa vigent relacionada amb els cartells que, entre altres coses, prohibeix penjar-ne a les façanes, però sí que permet fer-ho a l'interior dels edificis.

L'Elena va ser retinguda i identificada pels agents núm. 3368 i 2938 de la policia municipal. En l'acta policial hi consta una mentida greu on diu que el cartell que penjava estava en la façana de l'edifici i no a l'interior tal com indica la normativa. Entenem que s'ha fet un abús de poder, i una discriminació cap a col·lectius propis de la ciutat, on el paper la de policia municipal hauria de facilitar, i no reprimir, un dret que tenim tots els col·lectius locals. No fa falta explicar que l'acta, tal com la redacta el policia, és motiu de sanció econòmica.

Posteriorment el policia municipal, sense cap indicació, arrencà el cartell solidari amb la total indefensió de l'Elena.

Jo mateix com a regidor em vaig interessar per aquest fet i per comprovar el que havia passat. El mateix sergent de la policia municipal em va confirmar que el cartell estava ben penjat i que no hi havia motiu de sanció, i evidentment tampoc no hi havia motiu perquè el cartell fos arrencat pel policia. Si la policia volia informació de l'acte, només calia preguntar-ho a la CUP, o a la mateixa Elena.

És per tot això que la Candidatura d'Unitat Popular fem les preguntes següents al ple municipal:

  1. És tasca de la policia municipal dedicar-se a arrencar cartells independentistes situats a la via pública?
  2. Hi ha un tracte diferencial quan es tracta amb col·lectius independentistes?
  3. S'obrirà cap expedient als agents que varen cometre dues irregularitats seguides: mentir en l'acta policial i arrencar un cartell ben enganxat a la via pública?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, està temptat de respondre directament a les preguntes: no, no i no; que seria la resposta més breu i afí a la realitat. Però donada aquesta mena de persecució a què el Sr. Safont-Tria sent estar sotmès, el conseller delegat passa a motivar les seves respostes. D'altra banda, el Sr. Bassas expressa que hagués volgut sentir parlar amb la mateixa contundència el Sr. Safont-Tria en el punt sobre els assassinats per membres d'ETA.

Senzillament es va aixecar acta d'una informació que hi havia en uns cartells, una informació rellevant per a l'ordre públic, i es va procedir a recollir un exemplar d'aquests cartells. Resulta que la persona a la qual se li va demanar no va facilitar aquesta informació i, per tant, es va treure del lloc on era de la via pública. No és cap irregularitat treure un cartell de la via pública.

Es va demanar a la Sra. Ortega que s'identifiqués. En cap cas es va dir que seria denunciada per aquest motiu, senzillament que s'aixecava acta, com és la pràctica habitual. És una actuació habitual recollir informació sobre totes les concentracions o manifestacions que hi ha a la ciutat per un tema d'ordre públic i prevenir el que convingui en aquest sentit. No obstant això, es va aclarir que els cartells estaven penjats dins de l'edifici. Si el Sr. Safont-Tria té cap constància de cap irregularitat que formuli ell mateix la corresponent denúncia.

El senyor Xavier Safont-Tria constata que no és cert que la Sra. Ortega no facilités cap informació. En primer lloc, perquè no se li va demanar. L'acta, en cap moment, recull que es demanés ni que fos rebutjada aquesta sol·licitud, senzillament perquè no hi va ser. El Sr. Safont-Tria expressa avui, com a CUP, que sempre que la Policia municipal requereixi d'alguna informació d'algun acte nostre estarem a la seva disposició.

El que és greu és que s'està cometent un acte de prevaricació, perquè si quan un policia municipal falseja uns fets que fa constar en acta això és prevaricació. Perquè si el cartell estava enganxat a l'interior de l'edifici i l'acta posa que està enganxat a la façana s'està mentint. Així de clar. No és cap tonteria tot plegat i prou que ho saben aquelles entitats locals que han estat multades, amb multes quantioses, per penjar cartells. Quan la policia necessiti informació, el que ha de fer és preguntar. 

El senyor Ramon Bassas manifesta que hagués volgut aclarir aquest tema en el si d'una comissió informativa que es va convocar a Serveis Territorials. Això no va poder ser perquè el representant de la CUP no hi va assistir dient que estava malalt, mentre se n'anava a fer una roda de premsa per explicar aquests fets. És ell qui té tendència a falsejar la realitat, com s'ha vist reiteradament en aquest ple.

En qualsevol cas, cenyint-nos a l'informe policial, que és el document a què ens hem d'atendre, el que va succeir senzillament és un acte per recollir informació, tal com es fa habitualment, de les concentracions que es va treure de la paret, perquè no es va facilitar aquesta informació. Si el Sr. Safont-Tria creu que hi ha hagut prevaricació, és el seu problema i, per tant, que ho denunciï si ho creu convenient.

El senyor Xavier Safont-Tria sol·licita que el Sr. Bassas retiri les seves paraules quan ha dit que el representant de la CUP falseja la realitat reiteradament en aquest ple. D'altra banda, també és mentida el fet que ell no assistís a la comissió informativa de Serveis Territorials perquè estava fent una roda de premsa. Quan ell va al·legar que no es trobava bé és perquè no es trobava bé, i havia passat la nit de vomitera.

La roda de premsa es va fer el mateix dia, però a la tarda, no a les 9 del matí.

74 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE REGALS NADALENCS DE LES EMPRESES MUNICIPALS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, indica que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

75  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA 4A. EDICIÓ DELS CERCLES DE COMPARACIÓ INTERMUNICIPAL D'ESPORTS.

D'acord amb la proposta feta pel Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en el punt 62 de l'ordre del dia, aquesta pregunta decau perquè li sigui contestada per escrit.

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per fer una petita reflexió sobre el que ha succeït aquesta nit. El Ple ha començat a les 7 de la tarda i acaba a les 4 del matí... i tot per acabar retirant una dotzena de preguntes. Potser que tots plegats fem la reflexió que convingui. M'ha sabut especialment greu pels ciutadans que han vingut amb intenció de intervenir en el Ple o simplement per presenciar-lo. En tot cas, hem de buscar la manera o el mecanisme perquè això no torni a passar. En vam parlar en Junta de Portaveus i ja vaig dir que no prendria cap decisió perquè no volia que s'interpretés, com ja ha passat altres vegades, com si volgués coartar el debat o la llibertat. I, és clar, si vostès pregunten, nosaltres hem de contestar i jo crec sincerament que segurament hi ha respostes que poden ser més breus, però de ben segur també hi ha preguntes que es poden resoldre per escrit o amb una trucada per telèfon. Tots plegats hauríem de fer una reflexió al respecte, perquè sinó ens estem fent un mal favor.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les quatre de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.