04/11/2010
dijous 04 novembre 2010, 00:00h
ACTA NÚM. 13/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE NOVEMBRE DE 2010.
=================================================================
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de novembre de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,
Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)
JOSE MANUEL LOPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 6 de l’ordre del dia
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA (PP)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)
No assisteixen a la sessió la Sra. Carolina Soler Soto, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. Oriol Batista Gazquez, regidor del grup municipal Socialista i la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :
DECRET
8778/2010 de 29 d'octubre
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió de 4 de novembre del 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 4 de novembre de 2010, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
ORDRE DEL DIA
1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària de 7 d’octubre de 2010.
2 DESPATX OFICIAL
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP per declarar el municipi de Mataró moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució Espanyola.
4 Declaració Institucional que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC i CUP amb motiu del Dia Internacional contra la violència vers les dones.
5 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per modificar els criteris per accedir als habitatges de Protecció Pública.
DICTAMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-
6 Aprovar inicialment l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual..
CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-
7 Aprovar una carta de compromís a favor de PUMSA davant l’ICF, en garantia d’una operació de crèdit de 663.700,00.
8 Aprovar la cancel•lació de les operacions de tresoreria vigent i aprovar la concertació de noves operacions de tresoreria per import de 29.000.000 euros amb venciment el 31/12/2010.
-Servei d’Ingressos-
9 Aprovació provisional modificacions ordenances reguladores impostos, taxes, preus públics, tarifes i categoria de carrers, per l'exercici 2011
-Direcció de Recursos Humans-
10 Declaració de compatibilitat de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball principal.
11 Donar-se per assabentat del decret 7953/2010, de 30 de setembre, de renúncia al nomenament com a personal eventual.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-
12 Aprovació de l’ampliació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) als sectors “IVECO-RENFE” i part de “EL RENGLE”.
13 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla Especial regulador de l’ús recreatiu.
14 Aprovació definitiva de la modificació de l’Estudi de Detall d’ordenació de volums de la parcel•la A de la UA-d69 en agrupació amb la parcel•la veïna, per a la rectificació d’errors.
15 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal àmbit “Can Bartra, Masia Sant Salvador”.
-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-
16 Aprovació de la modificació del Pla de lluita contra el canvi climàtic –Agenda 21 Mataró i el Pla d’acció per a l’energia sostenible.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-
17 Aprovar la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic a un professor titular A de l’Institut Municipal d’Educació.
CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Protecció Civil-
18 Aprovació Pla específic Municipal Fira d’Atraccions.
19 Aprovació Pla específic Municipal Castell de Focs.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
20 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per la revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic ambiental de Mataró.
21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat per demanar la revisió de l’Ordenança de Civisme.
PRECS I PREGUNTES
22 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’atac d’uns gossos que va causar la mort a dos indigents.
23 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació a la destrucció de la finca de Can Soleret pels futurs laterals de l’autopista.
24 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió perquè s’estudiï la construcció d’un equipament de lleure al barri de Camí de la Serra.
25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les gestions que es puguin haver fet per trobar l’edifici que acollirà el Museu d’Art de Mataró.
26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la remodelació pendent d’un tram del Passeig Marítim de Mataró.
27 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per a la millora de la senyalització dels accessos al pàrquing de superfície situat entre la Riera de Sant Simó i el Polígon de Mata-Rocafonda.
28 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les queixes rebudes sobre les zones taronges de determinats vials de la ciutat.
29 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la tinença de gossos potencialment perillosos.
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 7 D’OCTUBRE DE 2010.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23.
2 - DESPATX OFICIAL
• No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER DECLARAR EL MUNICIPI DE MATARÓ MORALMENT EXCLÒS DE L’ÀMBIT DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“Atesa la recent sentència que ha emès el Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en què es retalla un text que, més enllà del seu contingut, fou aprovat en referèndum popular el passat 18 de juny del 2006 per una àmplia majoria dels catalans que van expressar-se a les urnes.
Atesa la clara vulneració de drets que significa l’actuació d’aquest tribunal, i la manca de respecte envers el poble i les institucions catalanes que denoten els quatre anys que ha trigat a fer-se pública la sentència i la forma com s’ha acabat aprovant.
Atès que segons la sentència dictada pel Tribunal Constitucional espanyol, el reconeixement del poble català com a nació, el desenvolupament del seu autogovern i el reconeixement de la seva voluntat política, lliurement expressada pels seus ciutadans, es consideren inconstitucionals i, per tant, fora del marc jurídic i polític de l’Estat espanyol.
Atès, en conseqüència, el fracàs de la via estatutària i el pacte constitucional que ha regit les relacions entre Catalunya i Espanya durant les darreres dècades, i la constatació que, per l’Estat espanyol, el procés de descentralització autonòmica ha arribat a la seva fi.
El Ple de l’Ajuntament de Mataró acorda el següent:
1. Declarar el municipi de Mataró moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució espanyola, atenent a la impossibilitat manifesta de fer efectiu el reconeixement de la voluntat política del poble català dins de l’actual marc constitucional espanyol.
2. Fer arribar aquest acord al President del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra, a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l'Estat espanyol.”
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no acaba d’entendre la proposta.
Nosaltres hi votarem en contra per raons de dret constitucional i per raons que fan referència als elements essencials que configuren la societat oberta de la que parlava Popper, o de la societat de llibertats, la societat democràtica de separació de poders. Hi ha altres elements que no són tan tècnics o tan jurídics, però que són de sentit comú. Imaginem-nos que féssim un debat continu i agaféssim com a referent tot allò que a cadascú de nosaltres ens fes sentir moralment exclòs. Imagini’s que cada ciutadà pogués dir: “Jo em sento moralment exclòs d’això i vull fer d’això una categoria i, per tant, donat que considero que això és una categoria, el marc legal que tenim no és útil i ens l’hem de carregar”. No té cap sentit.
Vostè fa referència, en aquest discurs, que Espanya ens oprimeix i que no ens deixa desenvolupar en un marc de llibertat i de progrés. En aquest debat no hi entraré. Si alguna cosa poguéssim destacar com a tret diferenciador de Catalunya, no seria allò a què vostè fa referència constantment, no solament perquè no ens sentim essencialment diferents a la resta d’Espanya, sinó perquè no hi ha cap raó empírica que ens digui que tot allò de què vostè en fa una categoria ho sigui.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, diu que el seu grup s’ha sumat a aquesta proposta i de fet la presentàvem conjuntament però, per temes de feina de tots plegats, no s’ha passat per escrit. La sentència declara incompatible la voluntat expressada pel poble de Catalunya i la Constitució. Amb això jo crec que Catalunya hi perd i crec que la democràcia també hi perd. El nostre grup presenta conjuntament amb la CUP aquesta proposta per intentar contribuir i estimular moralment que institucions, forces polítiques i la ciutadania s’impliquin amb aquesta etapa històrica que s’obre en aquests moments cap a l’assoliment de la independència nacional.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup municipal ja ha explicat els motius pels quals no se senten cofois d’aquesta Constitució.
A nosaltres no ens ha fet cap por que es parlés d’aquest tema d’un estat independent. Però estem arribant a un extrem en què es parla de si n’estem “moralment exclosos”, etc. Dóna una sensació com de cansament. Què en traiem declarant-nos exclosos de la Constitució? Continuarem en aquesta sala de plens i continuarem acatant les lleis. Per tant, crec que aquest debat no ens porta enlloc. El dia que calgui donar passos endavant, aquest grup municipal hi serà inexcusablement. Ara bé, en aquest tema no volem contribuir a anar pujant el to sense aconseguir anar més enllà en els resultats. Com que entenem que aquesta proposició no va més enllà, nosaltres ens hi abstindrem.
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que el seu grup municipal votarà en contra de la proposta de la CUP. Hi votem en contra perquè el primer grup proposant renega de l’actual marc jurídic. Les arrels d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa són homes i dones que van lluitar per l’actual sistema que tenim. I seguim treballant per millorar-lo. Nosaltres no entenem que ens hàgim d’excloure de la Constitució. Nosaltres estem per l’autogovern, per un pacte federal.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, recorda que el debat sobre la sentència del Tribunal Constitucional ja va ser objecte de debat en el ple. Arran d’aquell debat es van prendre unes resolucions que hem de complir. Portar a cada ple un debat sobre la mateixa sentència és la pitjor manera d’abordar l’encaix de Catalunya a Espanya. No es tracta de la Constitució espanyola, sinó del Tribunal Constitucional. La crítica que fem els que estem en contra del Tribunal Constitucional és que és poc constitucional, perquè no s’ha renovat d’acord amb els paràmetres que preveu la pròpia Constitució.
El lloc on presentar projectes per al país i les aspiracions del poble de Catalunya és al Parlament de Catalunya. A final de mes tenim unes eleccions. Vostès haguessin tingut una ocasió magnifica si haguessin presentat la seva alternativa de model de país.
És veritat que hi ha un seguit de municipis que se’n volen sentir moralment exclosos. Nosaltres creiem que som més aviat deutors dels que van fer possible aquesta Constitució, i no volem ser moralment exclosos dels drets que es van assolir.
Nosaltres votarem en contra d’aquesta resolució.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, vol contestar el Sr. Mora, el qual preguntava què traiem de tot això.
Segurament, aquesta no hauria estat la moció que hauríem presentat nosaltres. Nosaltres aniríem pel dret i, directament, no ens en declararíem moralment exclosos, sinó que començaríem a redactar la futura constitució catalana. És important que, des de les institucions, comencem a fer costat a la ciutadania que, de manera majoritària, està reivindicant un canvi de relació entre Catalunya i Espanya, perquè s’adona que és una relació de desequilibri. Perquè els interessos de l’Estat espanyol, del Tribunal Constitucional i de centenars d’interessos més pesen sobre les esquenes del poble treballador català.
Sra. Guirao, vostè parla de pacte federal. Vostè sap que la Constitució espanyola nega explícitament la federació dins de l’Estat espanyol? Per tant, en algun moment hauran de posicionar-se en contra d’aquesta Constitució. Lamento que algú que defensa un posicionament d’esquerres defensi una Constitució que està lluny de defensar la justícia social, la democràcia i la llibertat dels pobles dins la península.
El Partit Socialista parla de cansament. En el seu eslògan de la campanya electoral diuen que ser català és treballar dur. Doncs malauradament és així. Hem de treballar dur per mantenir una espoliació fiscal. Hem de treballar dur perquè, d’una manera reiterada, hem de venir a reclamar la sobirania que ens pertany i que ens han robat. Ser català hauria de ser poder viure amb dignitat dins un país amb les seves institucions, amb la seva democràcia i amb les seves llibertats que ara mateix no tenim.
El senyor Joan Mora creu que el seu grup municipal podia haver contestat amb una moció alternativa, que n’hi ha moltes i que totes van allà mateix.
Vostè no s’ha assabentat del que jo he dit. El que volia dir és que, quan sortim d’aquesta sala de plens, haurem avançat com a país? La gent de fora, en aquests moments, té problemes molt més importants, com són la crisi econòmica i l’atur.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
4 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA, ERC I CUP AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES.
La senyora Ana Barrera, regidora del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent, consensuada amb tots els grups municipals:
“El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la violència vers les dones, una de les formes més visibles de violació dels drets humans, així com l’exponent més extrem de la desigualtat de gènere entre dones i homes.
La violència masclista es defineix com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobres les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat ( Llei 5/2008 de 24 d’abril ).
Aquesta violència, suposa un seriós atemptat contra la integritat física i moral de les persones, que té la seva arrel en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre gèneres, que possibiliten les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones. La dependència econòmica, el repartiment de papers i funcions dins de la família, així com el manteniment d’estereotips sexuals son causes que possibiliten aquestes agressions.
La violència masclista adopta diferents formes: violència física, psicològica, sexual i violència econòmica, tal com reflecteix la Llei, i es manifesta en diferents àmbits: de parella, familiar, laboral, social i comunitari. El darrer àmbit comprèn les agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
La situació de vulnerabilitat que pateixen les dones en aquests casos fa necessari que els poders públics intervinguem i establim procediments homogenis d’actuació de forma que es garanteixi la seva protecció integral.
Dia rere dia el nombre de dones mortes continua augmentant i no podem ni volem romandre impassibles davant aquests fets.
L’Ajuntament de Mataró ha fet una aposta ferma per treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’eradicació d’aquest greu problema i en aquest sentit ha avocat i ho continua fent recursos i esforços .
Per assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista és un problema a nivell social que ens concerneix a totes i a tots, per tant és necessari que la societat faci seva la responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’eradicació d’aquesta xacra.
Per tot això, els grups municipals sotasignats proposen al ple l’adopció dels següents,
ACORDS:
PRIMER. L’Ajuntament de Mataró vol traslladar a la ciutadania el seu compromís de continuar lluitant, juntament amb tots els agents implicats, contra qualsevol tipus de violència envers les dones i manifestar el seu condol per la mort de 58 dones víctimes de violència al llarg de l’any 2010.
És per aquest motiu, que adoptem els compromisos següents:
Continuar expressant públicament el nostre rebuig contra les morts de dones víctimes de violència masclista al nostre municipi o a Catalunya, realitzant un minut de silenci a l´inici del ple municipal immediat a la consecució del fet.
Si és el cas, s’exercirà l’acció popular en els procediments penals per maltractament que puguin succeir a la nostra ciutat. En casos de mort, així com en aquells casos d’especial rellevància en els que les circumstàncies dels fets així ho aconsellin, en la forma i condicions establertes per la legislació processal. En qualsevol cas l’acció popular s’ha d’exercir amb el consentiment de la dona víctima o de la família.
SEGON. Intensificar la feina en l’àmbit educatiu promovent una veritable coeducació i potenciant la sensibilització a través de campanyes adreçades a la població en general i a la joventut i la infància en particular.
TERCER. Treballar amb tots els agents implicats en la revisió i actualització del Protocol d’atenció i derivació en casos de violència masclista, per garantir la detecció, prevenció, assistència, protecció i reparació integral de les dones que es trobin o puguin trobar-se en aquesta situació.
QUART. Manifestar la voluntat que s’instal•li a la nostra ciutat un Centre d’intervenció especialitzada, d’àmbit supramunicipal, que atengui les dones víctimes de violència i els seus fills i filles, i on l´Ajuntament de Mataró pugui participar en la seva gestió, d’acord amb el marc establert la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
CINQUÈ. Adherir-nos al manifest institucional consensuat que, amb motiu del dia Internacional contra la violència masclista, elaboren conjuntament diferents institucions.
SISÈ. Donar trasllat del present acord al president del Govern de Catalunya, al president del Parlament i als grups del Parlament de Catalunya.”
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010
El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida.
Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones.
És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de:
Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Nikauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,
víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones.
Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions –especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament.
Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals.
En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural.
Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou.
Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida, als drets humans.
El senyor Joaquim Fernández, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió deixa constància que a l’enunciat de l’Ordre del Dia no hi figurava el seu grup municipal, perquè a la Junta de portaveus va fer referència a un seguit de propostes que han estat valorades i estimades per la consellera delegada que, avui mateix, ha enviat la proposta definitiva a tots els grups. Això ha permès que s’hi sumin.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el seu grup municipal també s’ha afegit a aquesta declaració institucional. Entenem que és un problema real, present i cada dia més visible en la nostra societat. No podem entendre aquesta problemàtica com quelcom que està fora de nosaltres. Aquesta és una realitat que emana d’una societat patriarcal que està instal•lada al si de les famílies i també a nivell institucional. Caldrà començar a esmenar aquesta realitat per poder garantir que aquesta violència contra les dones s’acabi eradicant.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que se suma al que han dit els seus companys.
En aquest ple municipal anualment, des del 2004, es ve testimoniant el sentiment vers un problema que cada dia és més gran i que és un flagell per a la societat. L’únic que podem fer és sumar-nos a aquest intent de conscienciar la societat i reclamar més eficàcia en els instruments tan administratius, com policials, com legals, perquè aquest combat pugui ser més eficaç.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).
5 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER MODIFICAR ELS CRITERIS PER ACCEDIR ALS HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:
“Aquest Grup Municipal creu que l’arrelament d’una persona o família a una ciutat s’ha de premiar i ha de facilitar l’accés a les vivendes de protecció oficial que estiguin disponibles, ja sigui per beneficiar els seus habitants com per evitar que molts dels seus joves hagin d’anar a viure a altres localitats perquè no es poden permetre viure a la ciutat.
Els requisits d’accés a aquest tipus de vivendes varien en funció de l’Administració que les gestioni i del grup social a qui van destinades. Però és precisament pels motius que abans hem esmentat que creiem que hi hauria d’haver una modificació dels requisits d’accés, sobretot per garantir que els beneficiaris seran els que justament mereixen aquest tipus d’habitatge públic.
El Grup Popular creu que s’han de modificar algunes qüestions com els anys d’empadronament. La nostra proposta és que es necessitin acreditar 5 anys d’empadronament, per aquelles persones que ja havien estat empadronades a Mataró amb anterioritat, i 10 anys pels que s’han empadronat per primera vegada.
Pel que fa als lloguers de vivenda pública, dirigida a col•lectius específics amb risc d’exclusió social, i donat que el que interessa és disposar del màxim parc de vivendes disponibles, creiem que l’Ajuntament hauria de fer contractes d’una durada d’onze mesos, per evitar les pròrrogues forçoses de cinc anys, de conformitat amb la LAU. D’aquesta manera s’establiria un protocol de revisió, un cop finalitzats aquests 11 mesos, per tal de determinar de manera molt més ajustada a la realitat, si s’ha de prorrogar el contracte, o no, en funció de la situació personal, familiar i econòmica del llogater.
Aquests nous paràmetres s’haurien d’aplicar tant en les vivendes que gestiona l’Ajuntament, com les que adjudica la Generalitat de Catalunya.
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents ACORDS:
1.- Ampliar els anys de residència i empadronament exigits per a l’adjudicació d’una vivenda de protecció oficial a 10 anys, a totes les convocatòries i per a cada tipologia de vivenda.
2.- Incorporar un barem de puntuació a cada promoció de Vivenda de Protecció Oficial, que puntuï els anys de residència a partir dels 10 anys.
3.- Exigir a Prohabitatge que aprovi el reglament on s’estableixin els criteris de selecció i accés a les Vivendes de Protecció Oficial
4.- Que la Generalitat modifiqui la Llei 18/2007, de 28 de desembre, de dret a la vivenda per tal que es suprimeixin les limitacions que s’estableixen en l’accés a aquest tipus de vivenda en règim de lloguer, un màxim de 3 anys d’antiguitat en l’empadronament i en el nombre máxim de vivendes en les que es pugui exigir aquest requisit
5.- Instar a la Generalitat a que modifiqui aquests mateixos criteris, en relació als pisos d’ADIGSA que gestiona Prohabitatge.”
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup municipal s’abstindrà en la votació perquè no estem del tot d’acord amb el text del redactat. Si la situació de la ciutat fos una altra, els acords serien acceptables. Els acords que vostè ens planteja vénen a ser unes bases d’adjudicació d’un concurs que haguéssim d’adjudicar i si tinguéssim un excés de demanda. A Mataró, lamentablement, tenim just el contrari. Resulta que tenim pisos per vendre a preu concertat i tenim greus dificultats per vendre’ls. Tenim una oferta de pisos de lloguer que no s’acaba d’exhaurir. La demanda existeix però no pot fer front al pagament del lloguer o a la compra.
El tema dels 10 anys ens sembla una exageració... Respecte al segon i tercer punts, hi podríem estar, més o menys, d’acord... El que sí que caldria és plantejar-nos la revisió a fons del Pla Local de l’Habitatge. Tenim un Pla Local de l’Habitatge que s’ha quedat completament desfasat. Això origina aquesta situació, que tenim habitatges per vendre, habitatges de lloguer i places d’aparcament també per vendre. El rendiment de tot això es va plantejar sobre unes bases que no són reals. El temps va donant raó a aquest grup municipal. La situació econòmica d’aquest país ha canviat completament. Un altre tema, però, seria parlar de pisos dirigits a famílies sense recursos.
Aquest país ha entrat en una crisi molt gran que, des del govern tripartit i també des del govern de l’Estat, no es va afrontar a temps i ara toca molt sacrifici, esforç i treball.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu al Sr. Mojedano que no entén aquesta proposta.
No l’entenc en el context en què ens trobem avui dia. Tenim excés de demanda de pisos de protecció oficial? Aquesta no és la realitat. Estic d’acord que hi ha d’haver uns criteris de selecció, però aquests han d’estar en funció de les necessitats. A més necessitat, més facilitat d’accés a aquests habitatges. És aquesta una mesura per tal d’evitar que població immigrada pugui tenir accés a l’habitatge en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans de la ciutat? Perquè, sinó, no entenc aquesta proposta.
Si una persona té la necessitat d’accedir a un habitatge i porta 3 o 4 anys vivint a la ciutat, s’ha d’esperar a estar 6, 7 o 8 anys més vivint sota un pont per poder accedir a aquest servei? El que aquí ens proposa respon a altres interessos però no a cobrir el que és la necessitat del conjunt de la ciutadania de la nostra ciutat.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, dubta que aquesta proposta busqui beneficiar els qui ells denominen com a justos mereixedors d’aquest tipus d’habitatge públic.
Em costa identificar quin és aquest conjunt de justos mereixedors d’aquest tipus d’habitatge públic. Si existeix aquest conjunt de persones, automàticament hi ha un conjunt complementari de persones que no són justes mereixedores d’aquest tipus d’habitatge públic. Per intentar identificar aquest conjunt de persones mereixedores em remeto al Pla de l’Habitatge que es va aprovar per unanimitat de tots els grups, que planifica aquestes polítiques amb tres objectius bàsics:
Primer, donar resposta a aquest col•lectiu receptor d’aquestes polítiques, que són les persones amb més dificultats per accedir a l’habitatge.
Segon, fomentar la cohesió social. El criteri de selecció que vostès proposen pot arribar a posar en perill aquest objectiu.
Tercer, millorar la qualitat del parc existent facilitant l’accés a l’habitatge via nova construcció —ara en hores baixes—, via inclusió d’aquests habitatges a la bossa de lloguer i realitzant operacions de rehabilitació.
Mataró és una capital de comarca, una ciutat amb vocació metropolitana i, com a tal, té una dinàmica i una mobilitat demogràfica diferent que no pas tenen altres ciutats més petites. La població es mou i, al mateix temps, ho fan les necessitats d’habitatge. Els joves tenen la necessitat d’emancipar-se, encara que no tinguin la capacitat econòmica.
Sobre la base d’això pensem que, en primer lloc, no cal modificar el Pla de l’Habitatge; en segon lloc, perquè arriben persones noves; i, en tercer lloc, perquè la mitjana d’ocupació dels pisos va baixant, per tant, l’ocupació mitjana dels habitatges disminueix i es necessita una mica més d’habitatge. Per aquest motiu considerem que són suficients aquests 2 anys d’empadronament ininterromput a la ciutat per valorar l’arrelament al municipi. Això contestaria les dues primeres preguntes.
Quant a la tercera pregunta, el tràmit, les bases de gestió de cadascuna de les promocions es discuteixen i es decideixen al Consell d’Administració de l’empresa Prohabitatge. És al si d’aquest consell on caldria debatre l’oportunitat, o no, d’ampliar, o no, aquest termini mínim d’empadronament.
Estem treballant amb un reglament, amb un registre de sol•licitants que incorpora el que la llei considera com els factors determinants en el procés de selecció, i que són: primer, les propietats que té la persona, i, segon, els ingressos del sol•licitant. En cap cas parlen del tema de l’empadronament, que ho deixen a decisió de cada municipi.
Quant als punt quatre i cinc, el que vostè proposa a aquest Ajuntament, s’hauria de fer al Parlament de Catalunya.
El senyor Pau Mojedano explica que aquesta petició ja s’ha fet al Parlament.
Sr. Safont-Tria, això no va dirigit a cap col•lectiu concret. La intenció de la proposta no és intentar evitar que un col•lectiu com els immigrants tinguin més dificultats en accedir a l’habitatge protegit. La intenció és la d’establir un criteri específic millor del que tenim actualment. És veritat que aquesta proposta no pren com a referent la conjuntura actual. És veritat que la situació actual no és la mateixa que la de fa uns mesos. Aquesta proposta està feta per damunt de la conjuntura econòmica de cada moment; no depèn del fet que hi hagi més o menys demanda o oferta.
De tota manera, m’agradaria parlar amb algun dels grups municipals i adequar la proposta perquè s’hi pugui afegir algun altre grup municipal. Per tant, retirarem la proposta en espera de treballar-la d’una manera millor.
DICTAMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 6 i 13 per venir referits a temàtiques coincidents.
6 - APROVAR INICIALMENT L’ORDENANÇA SOBRE LES ACTIVITATS RECREATIVES ON S’HI REALITZEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“En data 8 d’agost de 2002 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. Aquest decret fou dictat d’acord amb les competències exclusives que la Generalitat de Catalunya té en matèria d’espectacles, concretades per la llavors vigent Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, on es determina la funció de la policia respecte els espectacles i els establiments de pública concurrència, tenint l’esmentada Llei l’objectiu de preservar l’ordre públic, de garantir la seguretat i la higiene dels locals, d’evitar molèsties a tercers, de defensar els drets i la seguretat de la ciutadania i protegir a les persones menors d’edat.
A l’empara d’aquest règim, la prestació de serveis de naturalesa sexual únicament es podia realitzar en locals de pública concurrència que disposessin de reservats annexos a la dependència principal on es prestessin els serveis de naturalesa sexual, en concret: en locals que disposessin de servei de bar, amb ambientació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable; o bé en locals que oferissin actuacions i espectacles eròtics, disposant d’escenari, amb pista de ball o sense, de camerino pels artistes actuants, de cadires i taules pel públic espectador i de servei de bar.
La disposició transitòria primera d’aquest Decret establia que els departaments de Justícia i Interior i de Governació i Relacions Institucionals havien d'elaborar i aprovar una ordenança tipus que seria d'aplicació als ajuntaments que no haguessin aprovat la corresponent ordenança municipal d'adaptació a l'esmentat Decret, sens perjudici que poguessin aprovar posteriorment la seva pròpia ordenança municipal.
Aquesta previsió fou plasmada en l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, per la qual s'aprova l'ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, que fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 29 de juliol de 2003. Aquesta ordenança tipus té per objecte establir els requisits i les condicions que han de complir els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, així com els dels reservats annexos on es desenvolupa la prestació de serveis de naturalesa sexual, que, d'acord amb el que preveu el Decret 217/2002, d'1 d'agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, han de ser determinats pels ajuntaments.
En data 13 de juliol de 2009 va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, la qual ha derogat la citada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
Per la seva banda, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 11 de desembre de 2009, esmenta les activitats de naturalesa sexual, que poden ser locals amb servei de bar i ambientació musical, o bé locals que ofereixen actuacions i espectacles eròtics.
El Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 7 de setembre de 2010), deroga el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució i preveu, dintre de les activitats recreatives, els establiments públics amb reservats annexos, els quals són aquells on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i que són exercides de manera lliure i independent pel prestador o prestadora del servei amb altres persones, a canvi d’una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de l’activitat.
La importància dels recents canvis normatius i la demanda social de regular aquests tipus d’activitats, fa necessària l’aprovació d’una ordenança municipal sobre aquesta matèria, dintre dels límits de l’autonomia local i dels paràmetres marcats per la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya.
L’Ordenança present té per objecte establir els requisits i les condicions que han de complir els locals oberts al públic on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
El Capítol I contempla la definició de les activitats de naturalesa sexual, l’àmbit d’aplicació de l’Ordenança i la normativa aplicable.
El Capítol II preveu la prohibició de la prestació d’aquests tipus de serveis en altres locals, l’accés, i les prohibicions d’accés.
El Capítol III regula les característiques dels locals, entre les quals consten els requisits generals i els requisits dels reservats annexos.
El Capítol IV aborda el règim d’intervenció administrativa d’aquests locals, preveient els casos en què aquests locals han de disposar de llicència municipal d’activitats prèvia, així com els supòsits en els quals cal presentar la comunicació prèvia. Aquests preceptes també estableixen la documentació que cal presentar en cada cas i l’extinció de la llicència i les circumstàncies en què la comunicació prèvia pot quedar sense efecte.
El Capítol V fa referència als serveis de vigilància, els serveis sanitaris, l’assegurança de responsabilitat civil, els horaris i la inspecció.
En darrer terme, el Capítol VI contempla el règim sancionador aplicable a aquest tipus d’activitats.
Vistos els informes precedents; l’article 73.10 Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local; i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents
ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
Segon.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.
Tercer.- Considerar aprovada definitivament l’Ordenança en el cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments.”
13 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL REGULADOR DE L’ÚS RECREATIU.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“El 19 de juliol de 2010 la Junta de Govern Local va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla especial regulador de l’ús recreatiu. Aquesta Resolució ha estat publicada en el Butlletí Oficial de la Província de 3 d’agost de 2010 i el document ha estat exposat al públic fins el 30 de setembre de 2010.
Aquest període d’informació pública ha estat també anunciat a La Vanguardia, al Punt diari de la Comarca, als taulers d’edictes dels edificis municipals i a l’espai web municipal (en aquest cas amb el text íntegre del document urbanístic). A més s’ha notificat la Resolució de forma individualitzada als Ajuntaments limítrofes i als Consells Territorials del Pla integral Rocafonda-El Palau-Escorxador i també el del Sud-Oest, al Consell per a la igualtat d’oportunitats-Dona i a l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet.
Durant el període d’informació pública s’han presentat tres escrits d’al•legacions:
- La societat mercantil RESSEGUIDORA-33, SL, representada per Josep Mª Colomer Ribot, el 1 de setembre de 2010 ha presentat un escrit pel qual sol•licita que a la normativa urbanística de la nova regulació de les “sales de festes amb espectacle i annex” i, concretament a la seva Disposició Transitòria, s’inclogui la situació següent:
a) Aplicació de la normativa vigent a la data de sol•licitud de llicència d’activitats en el supòsit de que aquesta estigués en tràmit en el moment de declarar la suspensió de la tramitació de llicencies a través del Decret de 18 de febrer de 2010, b) Fent extensius els seus efectes també a la corresponent llicencia d’obres, si és el cas i malgrat que aquesta no s’hagi presentat a tràmit a la data de suspensió d’atorgament de llicencies; i c) Preveure que a més els titulars de sol•licituds de les llicencies abans esmentades seran rescabalats dels danys i perjudicis que hagi causat el Decret de 18 de febrer de 2010.
- La societat mercantil JOSÉ MARÍA COLOMER RIBOT, SL, representada per Josep Mª Colomer Ribot, el 1 de setembre de 2010 ha presentat un escrit pel qual sol•licita que en relació a la normativa urbanística de la nova regulació de les “sales de festes amb espectacle i annex” i, concretament a la seva Disposició Transitòria, s’inclogui la situació següent:
a) Les persones físiques o jurídiques que a la data de la publicació del Decret de 18 de febrer de 2010 fossin titulars d’una llicència d’activitats tipus 2, per tal de poder exercir l’activitat de sala de festes amb espectacle i annex, podran portar a terme la dita activitat segons la normativa vigent al moment de concedir la dita llicència.
b) Donada l’existència del Decret de suspensió de 18 de febrer de 2010, les persones titulars d’una llicència d’activitats tipus 2, per tal de poder exercir l’activitat de sala de festes amb espectacle i annex, concedida abans de la publicació d’aquest Decret, tindran dret a la suspensió dels terminis de caducitat de la respectiva llicencia d’activitats i d’obres relacionades amb l’activitat des de la publicació del Decret de suspensió i fins l’entrada en vigor definitiva de la Modificació del Pla especial d’usos recreatius.
c) A més els titulars de les llicencies abans esmentades seran rescabalats dels danys i perjudicis que hagin causat la suspensió de l’activitat a causa del Decret de 18 de febrer de 2010.
El Grup municipal de Convergència i Unió, a través del seu president i regidor, Joan Mora i Bosch, el 30 de setembre de 2010 ha presentat un escrit d’al•legacions en el qual es posa de manifest que és necessari un Pla especial propi definidor de les “activitats de naturalesa sexual” en general, a la vista de que el document que es tramita de modificació puntual del Pla especial regulador de l’ús recreatiu comprèn la regulació de l’activitat de naturalesa sexual només en relació a locals annexes a activitat recreativa com son les sales de festes amb i bars musicals. L’existència d’altres tipus de locals i activitats, diferents als de caràcter recreatiu que poden anar vinculats a l’exercici de la prostitució fa necessari que, com a mínim des del punt de vista urbanístic, es regulin totes les activitats amb annex o locals on es presten serveis de naturalesa sexual.
Amb caràcter subsidiari, pel cas que no es tramiti un pla especial propi per a les activitats de naturalesa sexual, el Grup municipal de CiU sol•licita modificar les definicions contingudes a l’art. 11, tipus 2 de manera que es tipifiqui com activitat recreativa de tipus 2 totes les activitats amb annex o locals on es presten serveis de naturalesa sexual.
Resposta a les al•legacions:
Primer:
En relació al règim transitori, el Pla especial aprovat inicialment conté la següent disposició:
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA (i única): Règim de les activitats existents
Totes les activitats recreatives que no s'ajustin al present Pla especial, es consideraran en règim d'ús disconforme i s’hi podran autoritzar els canvis de titularitat i les reformes interiors, però no s’hi podran autoritzar ampliacions de negoci.
La citada disposició transitòria preveu els efectes que tindrà el nou planejament, és a dir, quan aquest s’aprovi definitivament, sobre les activitats recreatives que existeixen i venen funcionant amb llicència a la data de la publicació del Pla.
El règim jurídic dels usos i edificis preexistents ve regulat a l’art. 102 del text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 (aplicable de conformitat amb la seva disposició transitòria 17ª) i art. 119 del seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006.
De conformitat amb el que disposa l’art. 235 del citat Reglament les llicencies s’atorguen d’acord amb les previsions de la legislació i planejament urbanístic vigents en el moment de la seva resolució.
El representant de les dues societats mercantils sol•licita que es modifiqui el redactat de la disposició transitòria per introduir aquells supòsits (que sembla, segons manifesta en el seu escrit, que coincideixen en el seu cas concret) de llicencies sol•licitades i fins i tot llicencies encara no sol•licitades però vinculades amb d’altres sol•licitades o concedides. Aquesta petició, no te res a veure amb la naturalesa de la regulació de la Disposició Transitòria, que regula situacions genèriques d’usos preexistents. Pel que fa a les llicències urbanístiques la petició que es fa a les al•legacions presentades, a la vista del que disposa l’art. 235 del Reglament comporta fer una previsió d’una derogació singular de la normativa vigent (pla especial en vigor). Per la qual cosa no es pot admetre. La legislació urbanística protegeix el compliment efectiu dels objectius dels planejament, per sobre dels interessos particulars i per aquest motiu obliga a la suspensió de les llicencies en tramitació i també a la concessió de llicències urbanístiques conforme la normativa vigent a la data de la seva concessió. Tant mateix la legislació també preveu el rescabalament per danys i perjudicis si es compleixen els pressupòsits legals per aquest efecte.
Per aquest motiu cal desestimar la petició.
Segon:
Respecte les al•legacions presentades pel Grup municipal de CiU: Certament la modificació puntual del Pla especial regulador de l’ús recreatiu comprèn la regulació de l’activitat de naturalesa sexual només en relació a locals annexos a les dues activitats de caràcter recreatiu com son les sales de festes i bars musicals. Ara bé, és erroni afirmar a partir d’aquí que l’activitat de naturalesa sexual no està regulada si no va vinculada a les citades activitats recreatives. Sí que està regulada, en tant en quant la normativa no les admet en locals diferents als citats, per tant les prohibeix.
Així tant la legislació vigent (Decret 112/2010 de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives en relació amb la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats) com l’anterior legislació (Decret 217/2002 de l’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, i a l’ordre PRE/335/2003 de 14 de juliol) i com en la Ordenança municipal en tràmit no permeten l’obtenció de llicència per qualsevol altre situació que la prevista normativament.
Per aquest motiu no es pot estimar aquesta petició, com tampoc i pel mateix motiu la petició que es fa amb caràcter subsidiari.
La present proposta d’aprovació provisional de la modificació puntual del pla especial no te modificacions de caràcter essencial. Recordem quins son els objectius de la modificació puntual del pla especial d’usos recreatius:
Primer:
Definir l’activitat de naturalesa sexual com un ús recreatiu, i establir-ne els paràmetres reguladors que han de regir aquesta activitat, pel que fa al tipus, les distàncies a zones residencials i equipaments i a d’altres activitats, la reserva de places d’aparcament obligatòries i la compatibilitat respecte la zonificació del planejament.
Segon:
Actualitzar les referències i continguts a les normatives vigents i a l’actualitat, que ha suposat: Revisar el catàleg d’activitats recreatives d’acord amb el reglament d’espectacles públics i activitats recreatives; ajustar les referències al pla especial del port de 2001 i al reglament d’activitats de Mataró; actualitzar la normativa d’aparcaments d’acord amb la modificació general de 2007 i establir una nova manera de calcular les distàncies per tal d’evitar picaresques.
Al document de Modificació del Pla especial es relacionen tots els articles que es modifiquen amb el dos redactats, el vigent i el nou que es proposa.
Durant la tramitació del document s’ha portat a terme amb la participació ciutadana prevista en el programa corresponent.
Recordem també que per Decret de la Consellera Delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat de data 7 de juliol de 2010 es va aprovar un avantprojecte de l’Ordenança sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució per a la seva remissió als grups municipals i a la convocatòria d’una Comissió Informativa especials per debatre el text d’aquest avantprojecte. L’ordenança citada es tramita de forma simultània a la modificació puntual del Pla especial dels Usos recreatius.
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic i atès el que disposen els articles 67, 83, i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, i l’art. 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
PRIMER.- Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla Especial d’Usos Recreatius redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament.
SEGON.- Desestimar les al•legacions presentades pels motius que s’han exposat en la part precedent de la present Resolució.
TERCER.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.
QUART.- Comunicar la present Resolució a les persones que han presentat al•legacions i als serveis municipals interessats, tot això sense peu de recurs atès el caràcter de tràmit de la present Resolució.”
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, pensa que en aquest tema des del Govern estan intentant que el ciutadà no se n’adoni i estan fent allò que podien haver fet al principi. Ara continuen marejant la perdiu tirant la pilota endavant per veure si així entretenen el personal i després, passats uns mesos, tractar el tema, de manera que la gent no es presenti a les urnes tenint clar que vostès no van estar atents durant uns anys. Si vostès volien aturar de veritat la concessió d’una llicència a un macroprostíbul de 1.200 places d’aforament, ho havien d’haver fet el primer dia. El Sr. Bassas es va assabentar el juny de l’any passat que ens venia al damunt una cosa d’aquestes, dient que si això es dedicava a la prostitució s’havia de tramitar d’una determinada manera que vostès no van seguir. CIU no vol a Mataró un establiment d’aquestes característiques. El Sr. Bassas ens digui que fem una al•legació que el que permetria és que se n’obrissin més és surrealista. El seu comportament deixa molt que desitjar, perquè no es pot enganyar la gent.
Per què no van fer la suspensió de llicències en el moment que el Sr. Bassas va signar un document on es podia entendre que això acabaria d’aquesta manera? Va ser després, arran de l’escàndol que va provocar això a la premsa, que vostès van començar a gesticular per arribar on som avui. Ens presenten una ordenança, en la que ni tan sols han aplicat l’ordenança tipus que hi havia de la Generalitat de l’any 2003. Van tenir molts anys per fer-ne una d’específica i no ho van fer. Quan els vam dir que la fessin, ens van dir que no. En el següent ple, crec que va ser al mes d’abril, els ho vam tornar a dir. Ens van tornar a dir que no. Els hem presentat un recurs extraordinari de revisió, perquè verifiquin que el que els està dient CIU està perfectament ajustat a dret, perquè anul•lin aquesta llicència que vostès han tramitat malament. I no ho han volgut fer. I CIU ha hagut d’anar a defensar aquesta ciutat als tribunals.
Quant a l’ordenança que vostès presenten aquí, CIU l’analitzarà, en parlarem i farem les consideracions que creiem convenients. Avui hem parlat en aquest ple del tema de l’explotació femenina. El mateix ministre Rubalcaba parlava de la gran quantitat de màfies i xarxes d’explotació sexual que hi ha. No volem que aquesta ciutat es converteixi en un parc temàtic del sexe i la prostitució. Estem convençuts que vostès tampoc no ho volen. Però si no ho volem, per què no són al nostre costat defensant l’anul•lació d’aquella llicència? No s’adonen que qui presenta al•legacions a aquest pla especial és CIU i els promotors d’aquest megaprostíbul? Volem evitar que aquesta ciutat sigui coneguda per aquest megaprostíbul. I el propietari d’aquesta llicència diu que és perfectament legal i demana que se li apliqui la normativa que hi havia al seu dia, no la que vostès vulguin aplicar-li temps després. Clar que, quan tot això s’hagi dirimit judicialment, segurament ja hauran passat les eleccions. Això és el que busquen vostès.
Nosaltres hem intentat arribar a un acord. Ho vam intentar al març, ho vam intentar a l’abril amb el recurs extraordinari i, al final, ens n’hem d’anar al jutjat a demanar al jutge que anul•li aquesta llicència, que és l’única manera que a aquesta ciutat no li costi ni un euro. Perquè si el jutge anul•la aquesta llicència, aquesta llicència no haurà existit mai. De vegades, reconèixer que hom no ha fet bé les coses és més senzill i posar-se al costat de qui no vol aquest macroprostíbul seria més útil per a la ciutat. Perquè junts, i amb els mitjans de l’Ajuntament, segurament ens en sortiríem.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que en un passat ple tots els grups municipals es van posar d’acord en què volien evitar la instal•lació d’aquests macroprostíbuls pel volum que generaven i la distorsió que podien generar a la pròpia ciutat.
La pregunta clau que ens hem de fer és si aquesta ordenança i aquest pla especial s’aplicarà a aquelles llicències que ja estan atorgades. Si és que sí, haurem de felicitar els tècnics que han elaborat uns documents que acabaran evitant l’arribada d’aquest macroprostíbul. Hem dissenyat un pla especial que delimita les distàncies, que defineix els aparcaments. Hem dissenyat una ordenança on, d’una manera molt explícita, es detallen els condicionaments dels locals: com han de ser les parets, les dutxes, els lavabos, les ventilacions, etc. Tot està molt detallat però la cosa més important, és a dir, l’activitat que s’hi portarà a terme, és alegal. El que hem de fer és reclamar, des de les institucions locals, a aquelles institucions amb potestat per regular aquesta realitat, que ho facin d’una vegada. Es vergonyós que aquesta activitat en la qual hi ha implicada molta gent sigui encara una activitat alegal en què les dones no tenen Seguretat Social, ni sabem quines són les seves condicions laborals perquè no tenen contracte laboral, etc. La prioritat és aclarir i regularitzar aquesta situació d’indefensió d’aquest col•lectiu. Això és el que hi trobem a faltar. És per això que nosaltres ens hi abstindrem.
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, opina que, mentre ahir felicitaven la Sra. Romero per la feina feta en el tema del Tecnocampus, per aquesta qüestió no poden felicitar-la.
Aquest grup municipal no ha presentat esmenes ni al•legacions perquè no compartim la filosofia que hi ha en el fons d’aquest conjunt normatiu a què feia referència el Sr. Bassas. El tema de fons aquí és la situació de la prostitució a Espanya. Quin és el model que volem a l’Estat? Més enllà d’això, hi ha el tema del que, des de l’Ajuntament, es pot fer i que, fins a dia d’avui, no s’ha fet. No s’ha fet perquè forma part de la manera de fer política d’aquest Govern una certa improvisació. Aquesta improvisació és causada per l’absència d’una idea clara de ciutat.
Respecte al tema de la prostitució, s’ha de respectar la llibertat de les persones, però aquesta activitat no pot ser il•limitada. S’ha de respectar la llibertat, però també els drets dels ciutadans. Per què ha arribat a aquesta situació l’Ajuntament de Mataró? Ha complert amb les seves funcions el Govern municipal? Des dels grups de l’oposició hem dit que, clarament, no. Perquè hi havia instruments jurídics per ordenar, per regular, per condicionar i, en el seu moment, no es va actuar. Per tant, aquesta proposta arriba tard i condicionada per aquesta llicència que ja s’ha donat prèviament. Aquesta és una responsabilitat que té el Govern. Arribats a aquesta situació, hi havia dues possibilitats. Una, la de revocar la llicència atorgada perquè s’havia obviat que això anava dirigit a una prestació de serveis sexuals, o l’altra, parlar amb el propietari per adquirir aquest solar a través d’un acord, o a través d’altres instruments que l’Administració Local pot tenir.
Estem en contra d’aquest avantprojecte d’ordenança. Promoure una ordenança com la seva, que no és prou restrictiva, continua fent possible la instal•lació d’establiments d’aquest tipus.
Pensem que una ordenança també hauria de contemplar un seguit d’actuacions coordinades amb les forces de seguretat pel control dels delictes. No fa referència tampoc al problema de la prostitució als domicilis o a la via pública.
La pregunta clau és quin model volem de ciutat, quin model volem d’equipaments recreatius. Al final estem davant d’una nova modificació del Pla General que ens indica, un altre cop, que vostès, davant de cada problema que es presenta, hi apliquen un pegat, sense participació ciutadana directa —vostès que sempre parlen de participació ciutadana— en un tema que ha despertat la sensibilitat manifestada dels ciutadans, que dubto que estiguin a favor de la possibilitat de tenir un establiment d’aquestes característiques, fins i tot, en les distàncies de les que ens parlen en aquest conjunt normatiu. Aquest Govern municipal ens ve a dir que prefereix més locals petits que un gran local.
Hi hauria altres camins que es podien haver utilitzat. Darrerament hem parlat en aquest ple del concepte de trama urbana consolidada. Seria compatible aquesta política de comerç de proximitat amb els prostíbuls a 100 o 300 metres? Per què l’Ajuntament no ha pogut fer servir aquest concepte de trama urbana consolidada per a esborrar els prostíbuls de les proximitats de les concentracions urbanes? Penso que haurien d’haver estat més valents tant en el replantejament del model dels locals recreatius en general, com en la definició d’on es poden ubicar aquests prostíbuls que, al nostre entendre, haurien d’estar completament fora de la trama urbana i amb la màxima restricció possible perquè no es poguessin implantar en aquesta ciutat. Votarem en contra del conjunt normatiu que ens presenten avui.
La senyora Alícia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, manifesta que el Govern municipal no vol macroprostíbuls.
Ja vam acordar que ningú no volia macroprostíbuls. Si hi ha prostíbuls o macroprostíbuls en aquesta ciutat i a totes les ciutats de Catalunya és per culpa d’un Decret que es va aprovar el 2002. I precisament hi havia un govern que no era del grup polític que està en aquests moments al Govern de Mataró. Aquest Decret obre les portes perquè aquest tipus d’establiments puguin regularitzar-se demanant unes llicències d’activitats. Aquest Decret crea, sis mesos més tard, una ordenança tipus. Una ordenança tipus que, a menys que en facis una, l’has d’aplicar. Això és el que va passar a Mataró. L’Ajuntament de Mataró va aplicar l’ordenança tipus.
Sr. Mora, nosaltres ens refiem dels tècnics que tenim a l’Ajuntament. I aquests tècnics ens diuen que la llicència està donada tal com estableix l’ordenament jurídic. Per tant, es desestima la proposta que fa CIU, perquè diuen que no s’ajusta a la legalitat. Ens podem discutir vostè i jo però, al final, jo faig el que em diuen ells. En tot cas, vostè ens ha portat als jutjats i el jutge decidirà si això està ben donat o no. Com que no volem macroprostíbuls a la ciutat, ens han donat una solució que és un Pla Especial i una Ordenança. Si els nostres tècnics s’han equivocat, el jutge ens ho dirà.
Fa mesos vaig reconèixer que és veritat que hem anat tard. Un dels motius era perquè Mataró no tenia macroprostíbuls i no ens vam pensar que un promotor volgués muntar-ne un. Per tant, amb l’ordenança tipus de la Generalitat anàvem tirant i s’anaven obrint petits prostíbuls de 6, 7 o 10 habitacions. La mala sort és que ens va entrar un promotor amb la petició de fer un prostíbul amb 58 habitacions i per a 1.200 persones a la sala de festes. El de La Jonquera té 100 habitacions, per tant, és bastant més gran. Que, per cert, finalment ha hagut d’obrir.
Els instruments que ens han indicat els nostres tècnics són per a limitar, perquè no podem prohibir prostíbuls. El que hem intentat fer és limitar-los al màxim.
Hem donat una llicència d’activitat. Aquest promotor hauria de demanar una llicència d’obres i, després, una posta en marxa. Evidentment, quan demanés la llicència d’obres ja li diríem que s’ha d’ajustar a la nova normativa. A partir d’aquí, hauria d’anar enrere i fer un nou projecte que s’hauria d’adaptar al que estem proposant. Per tant, en aquests moments, no hi ha cap promotor ni cap privat que tingui a la seva mà llicències que li permetin obrir demà un prostíbul. Nosaltres hem intentat ser el més pragmàtics possible.
Per arribar a un acord amb el propietari, els dos han de voler un acord. El propietari no vol cap acord, com es pot veure amb els recursos que ens ha posat.
L’ordenança sí que parla de temes de seguretat. Parla d’informes preceptius, que s’hauran de fer, vinculats a temes de seguretat salubritat, etc.
Vostè diu que no hi ha hagut participació veïnal. Doncs miri, s’han fet moltes reunions veïnals. Hem anat a molts grups de barri, associacions de dones, consells, etc.
La trama urbana consolidada (TUC) és un instrument que crea la Llei de Comerç per regular els establiments comercials. Només els comercials. Per tant, quan nosaltres la portàvem a aprovació és justament per definir quina és la TUC on es poden establir comerços. No és una trama que es pugui utilitzar per a un altre tipus d’establiments.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, afirma que s’ha demostrat avui que CIU té més interès a atacar el Govern que no pas a resoldre cap problema.
Jo he estat molt prudent a l’hora de dir quina ha estat l’única aportació administrativa que ha fet CIU en aquest procés, a banda del procés judicial, que és aquesta al•legació. He estat prudent dient que em semblava que no era l’esperit de CIU el de promoure que hi haguessin més prostíbuls. Perquè, si aprovéssim aquesta al•legació que vostès ens han proposat, sens dubte seria així. Perquè la voluntat del Govern municipal ha estat la de ser el màxim de restrictius possible que ens permeti la norma. La norma en la qual ens hem basat és aquest famós Decret de l’any 2002, que era el que hi havia vigent quan vam fer l’aprovació inicial, que va ser premiat per l’Asociación de Bares de Alterne perquè, segurament, ja veien ells que potenciava aquest sector, com així ha estat. Perquè d’aleshores ençà hi ha més prostíbuls a Catalunya. Segurament aquest no era l’objectiu del legislador. Aquest Decret només reconeixia aquelles activitats que estaven amb bar musical o amb sala de festes. El Decret de l’any 2010, que deroga l’anterior, a més, concreta que només poden ser de tipus musical. Aquesta al•legació el que proposa és ampliar, i nosaltres hem estat el màxim de restrictius possible fins on ens ho permet el reglament d’activitats. Nosaltres podem ser molt restrictius però el problema continuarà. Hem estat el primer ajuntament que ha trobat l’instrument jurídic per poder-ho fer. Per tant, ens l’estem jugant en què això, finalment, pugui ser viable.
El senyor Joan Mora, explica que el que pretén el seu grup municipal és ajudar la ciutat i que, per tant, aquesta llicència que es va tramitar de manera incorrecta, sigui anul•lada. Nosaltres hem anat al jutjat després de treballar el tema i després d’un recurs extraordinari de revisió. La prostitució està inventada l’any 2002? El que es fa el 2002 és negar una circumstància. Miri si n’han passat d’anys! I, des del Congrés del Diputats, encara no s’ha regulat aquest tema. Però aquí a la ciutat sí que ens podíem haver mogut en el seu dia.
Sr. Bassas, en el moment que vostè va saber que aquest solar es podia dedicar a la prostitució, hauria d’haver suspès la llicència i moure cel i terra, però no atorgar la llicència i que ens n’assabentem tots després. Perquè tot el que vulguin fer després és amb una llicència ja concedida. Vostès poden anar explicant el cas de La Jonquera o el cas de Cabrera però, si es llegeixen la sentència de La Jonquera, veuran que el jutge diu:
“Por lo que la licencia peticionada debe considerarse concedida por silencio administrativo positivo.”
Ja sé que vostès em poden dir que l’alcalde de La Jonquera és de CIU, però a mi m’és igual. A mi el que em preocupa és el cas de Mataró. El cas de Cabrera té unes circumstàncies similars. El problema és que un error rere un altre error de diferents ajuntaments ens porten a una ciutat perjudicada d’aquesta manera.
Vostès diuen que ho han anat explicant als veïns per activa i per passiva, però això ha estat després de donar la llicència, per intentar justificar-se i que la gent no s’adoni d’aquesta circumstància. Això no pot ser.
El 4 d’octubre, Sra. Romero, nosaltres li vam demanar un document i hem rebut un carta signada per vostè que diu: ”En resposta al seu escrit del 4 d’octubre, en relació amb la còpia de l’escrit que heu sol•licitat, presentada pel Sr. X, us comunico que no ha estat possible localitzar-lo. No obstant això, us en trametrem la còpia sol•licitada tan aviat com sigui possible”.
Si el seu departament de llicències funciona així, no m’estranya que després hagi de venir al ple a defensar les coses d’aquesta manera. Això és una pèrdua de papers i una pèrdua de rumb en aquest tema.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, deixa clar que el Govern el que ha volgut fer en tot moment és trobar una solució d’un problema general aplicat a Mataró. Una solució que coincidirem que qui havia de resoldre no l’ha resolta. Ens hem afartat de reclamar-ho jo i el conjunt del municipalisme català, tant de la Federació de Municipis, com de l’Associació Catalana de Municipis. No solament m’havia llegit la sentència del cas de La Jonquera, sinó que personalment havia parlat diverses vegades amb el Sr. Jordi Cabezas, alcalde de La Jonquera. Va fer silenci administratiu per no denegar la llicència, perquè sabia que no la podia denegar.
Nosaltres ja hem dit que és cert que no vam fer els deures l’any 2002 quan s’havien de fer, com el 99% dels ajuntaments catalans. I em temo que els ajuntaments continuen sense fer els deures en aquest tema. Estic convençut que la intenció d’aquest Decret no era dolenta, ni la de possibilitar els prostíbuls i macroprostíbuls, que s’han multiplicat en aplicació d’aquell Decret.
Amb l’Ordenança i amb el Pla Especial, anem a evitar la instal•lació d’aquests macroprostíbuls, no la dels prostíbuls. Perquè la intenció del Decret no és la de prohibir, sinó la de regular. I té tota la raó el Sr. Safont-Tria, amb una contradicció flagrant, no es regula l’activitat, sinó el lloc on s’exerceix l’activitat. És com si estigués prohibit cuinar, però ens diguessin com han de ser les cuines. Tot plegat és un joc del disbarat. Ens vam equivocar l’any 2002 no fent una ordenança més restrictiva. Però intentem corregir els errors amb un únic objectiu: no tenir macroprostíbuls a la nostra ciutat. Això ho vam votar tots aquí i, per tant, l’objectiu està clar.
Vostès creuen que el camí per resoldre aquest tema és un i l’han portat al jutjat. Quan les coses estan al jutjat, el millor és deixar que ho decideixin els jutges i no especular massa sobre què passarà, perquè poden donar la raó a qualsevol de les parts. Nosaltres creiem que, per la via de l’ordenança que es deriva d’aquest Pla Especial, tindrem moltes més garanties per evitar que una cosa com la que ens va passar pugui tornar a passar. Tant de bo que això tingués un rang superior i evités la possibilitat que, per exemple, això acabi passant a l’altra banda de la Riera d’Argentona i que, per tant, els efectes només estiguessin separats per un pont. Això és el que pot passar si no es prenen decisions serioses per part del govern de la Generalitat i si no es prenen decisions per part del Govern espanyol per regular o prohibir aquest tema. És un problema que ens han deixat al damunt de les taules dels ajuntaments. Si no és així, no ens en sortirem.
Creiem que aquesta pot ser la solució d’aquest problema. Hi estem treballant convençuts i amb tot el rigor que ens poden garantir els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament de Mataró. Tenim l’esperança que això arribi a bon port.
Al senyor Joan Mora li sap greu que moltes de les coses que està dient ara el Sr. Alcalde, el seu grup municipal ja les ha dit.
Quan vostè diu que molts ajuntaments de Catalunya no havien fet aquesta ordenança té tota la raó. I recordi que nosaltres, en aquesta sala, li dèiem que amb l’actitud que estaven adoptant vostès i també les associacions i federació catalanes acabarien despistant els propis ajuntaments.
Jo puc entendre que en una alcaldia passi una cosa d’aquestes i que s’escapi una cosa, però no puc entendre que, un cop tots estem d’acord que volem evitar que això s’obri, per què no ens podem posar d’acord? I si a la gent que ens assessora els sembla que la llicència està mal tramitada, per què no ho contrastem? Ja sé que, de vegades, això significa potser anar en contra del que puguin pensar els serveis tècnics de la casa. Però és que vostès ens han permès que ens hi reuníssim per discutir aquest tema? De vegades, s'ha d'anar més enllà i buscar la sortida a les coses.
És veritat que el jutge donarà la raó als uns o als altres. Si ens donen la raó a nosaltres, no s'obrirà perquè la llicència quedarà anul•lada. Però si, per desgràcia, els donen la raó, tindrem un macroprostíbul a la ciutat.
Crec que aquestes són les circumstàncies, aquesta és la diferència i nosaltres continuarem insistint en això, perquè aquest tema no ens costi ni un euro a la ciutat i el macroprostíbul acabi no obrint.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, no coincideix amb el Sr. Mora. Miri, fins i tot en les dues circumstàncies, vostè podria votar això. Perquè si el jutge li dóna la raó no s'obrirà el macroprostíbul, ja que la llicència no tindrà validesa. Però a continuació el propietari en demanarà una altra, si no aprovem això que estem votant avui. Per tant, voti a favor d'això, que evita precisament que el propietari, amb un sentència en contra, pugui demanar una nova llicència demà passat. O algú altre.
Vostès han decidit portar una cosa al jutjat, i estan en el seu dret. A mi no m'ha agradat mai la judicialització de la política, sinó mirin el cas Corte Inglés, que ens ha fet perdre un temps preciós tot plegat perquè s’acabi com ho farà: amb el cas arxivat.
Aquí hi ha unes garanties tècniques i jurídiques que ens diuen què hem de fer per a evitar que això torni a passar, al marge del que pugui dir la sentència. Nosaltres creiem que tenim les garanties suficients. El que queda clar, també perquè està prou fonamentat, és que amb aquesta via tanquem, d’una manera molt ferma, la possibilitat que a la nostra ciutat s’hi puguin instal•lar macroprostíbuls.
I, d’altra banda, no hi ha cap contrasentit en què vostès votin a favor de l’ordenança i així evitar que aquesta situació ens torni a passar.
El senyor Joan Mora aclareix que CIU no votarà en contra d'aquesta Ordenança, tot i que l'estudiaran. Avui s'hi abstindran, doncs. Al final, qualsevol pas endavant serà positiu, i CIU, un cop ho hagi estudiat, ja en parlarem. Jo no li he dit que no els acompanyarem en aquest procés, només li he dit que aquest procés vostès, arran de la informació que tenia el Sr. Bassas al seu dia, ja el podien haver endegat.
El Sr. Alcalde respon al Sr. Mora que ja sap perfectament que això no és així, però no tornarem a obrir el debat.
El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 6 de l’ordre del dia :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 13 de l’ordre del dia :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-
7 - APROVAR UNA CARTA DE COMPROMÍS A FAVOR DE PUMSA DAVANT L’ICF, EN GARANTIA D’UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT DE 663.700,00.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, de data 1 d’octubre de 2009, va autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA. a la concertació d’una operació de préstec hipotecari, d’import màxim 664.000,00 euros, amb l’Institut Català de Finances (ICF), pel finançament de les obres de construcció i adequació d’un local d’equipament al carrer Carlemany, 6-12, de Mataró, destinat a l’associació de malalts d’Alzheimer de Mataró.
Aquest préstec es va subscriure el 23 de novembre de 2009, amb l’ICF, per un import de 663.700,00 euros. Posteriorment, l’ICF va sol•licitar de l’Ajuntament de Mataró una carta de compromís, on es garanteixi la presència decisiva de l’Ajuntament en el capital de PUMSA i respongui aquest en últim extrem d’aquesta operació.
L’ICF demana l’aprovació d’aquesta carta pel Ple de l’Ajuntament.
Vist l’informe emès pel Servei d’Intervenció
Per tot el que s’ha exposat, la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:
1. Aprovar la carta de compromís, adjunta com annex 1 a aquesta resolució, en relació a l’operació de crèdit, subscrita el 23 de novembre de 2009 amb l’Institut Català de Finances (ICF) d’import 663.700,00 euros, per finançar la construcció i adequació d’un local d’equipament al carrer Carlemany, 6-12, de Mataró, destinat a l’associació de malalts d’Alzheimer de Mataró.
2. Facultar a la Consellera Delegada de Serveis Centrals per a la signatura de la carta de compromís del punt 1.
3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal PUMSA i a l’Institut Català de Finances.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que quan es va presentar inicialment aquesta proposta la CUP hi va votar favorablement, entenent que els diners anaven destinats a un servei que consideràvem prioritari per a la ciutat, i avui, en coherència, hi tornarem a votar a favor.
Insisteixo, però, en denunciar que cal repensar l’actual sistema financer. Entre d’altres, ja vaig dir que un dia o altre ens haurem de plantejar molt seriosament nacionalitzar la banca, perquè les institucions tinguem recursos sense haver de pagar aquests interessos tan salvatges, que al final acaben pagant els ciutadans. Per tant, el nostre sí crític.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia la seva abstenció, en part, pels mateixos motius que ha esmentat el Sr. Safont-Tria. Estem d’acord amb la finalitat.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comunica la seva abstenció. No em puc estar de dir, respecte al tema de nacionalitzar la banca, que no ha funcionat enlloc, si seria una millor solució fer una màquina de fer bitllets.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
8 - APROVAR LA CANCEL•LACIÓ DE LES OPERACIONS DE TRESORERIA VIGENT I APROVAR LA CONCERTACIÓ DE NOVES OPERACIONS DE TRESORERIA PER IMPORT DE 29.000.000 EUROS AMB VENCIMENT EL 31/12/2010.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“Durant el mes de novembre vencen totes les operacions de tresoreria vigents de l’Ajuntament.
Per a la seva renovació o concertació de noves cal considerar el que estableix l’article 14 punt 3 del RDL 8/2010 de 20 de maig i la nota informativa de la Direcció General de Política Financera i Assegurances sobre l’aplicació dels apartats dos i tres de l’esmentat article.
En base a l’anterior, es proposa la concertació d’operacions de tresoreria amb venciment el 31 de desembre de 2010, i la seva renovació o la concertació de noves al venciment d’aquelles amb termini 31/12/2011.
Així mateix es proposa la delegació en l’Alcalde per a la concreció de les operacions a concertar amb venciment 31/12/2011, degut a la premura en els terminis i les dates de renovació entre el 31 de desembre i els primers dies de l’any 2011.
Vist l’informe emès pel Servei de Tresoreria i d’Intervenció
Fonaments de dret:
Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març
R. D. Llei 8/2010, de 20 de maig
Llei 7/85 de Bases de Règim Local
Per tot el que s’ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:
1. Aprovar la cancel•lació de les operacions de tresoreria vigents i aprovar la concertació de noves operacions de tresoreria per import de 26.500.000,00 euros amb venciment a 31/12/2010.
1.1. Concertar una operació de tresoreria de TRES MILIONS CINC-CENTS MIL EUROS (3.500.000,00€) amb l’entitat BANC DE SANTANDER, amb un tipus d’interès Euríbor a 3 mesos amb un diferencial de 1,25%, revisió d’interès trimestral, amb una comissió d’obertura de 0,10%, comissió de no disposició de 0,05%.
1.2. Concertar una operació de tresoreria de SIS MILIONS D’EUROS (6.000.000,00€) amb l’entitat BBVA, amb un tipus d’interès Euríbor a 3 mesos amb un diferencial de 1,75% sense arrodoniment, revisió i liquidació interessos trimestral. Comissió d’obertura del 0,05%, comissió de no disposició de 0,10%.
1.3. Concertar una operació de tresoreria de QUATRE MILIONS SET-CENTS MIL EUROS (4.700.000,00€) amb l’entitat CAJA MADRID, amb un tipus d’interès Euríbor a 3 mesos amb un diferencial de 1,90%, revisió trimestral, comissió d’obertura 0,05%, comissió de no disposició de 0,15%.
1.4. Concertar una operació de tresoreria de UN MILIÓ D’EUROS (1.000.000,00€) amb l’entitat BANCO PASTOR, amb un tipus d’interès fix del 4%. Comissió d’obertura 0,15%, i comissió de no disposició de 0,05%.
1.5. Concertar una operació de tresoreria de DOS MILIONS D’EUROS (2.000.000,00€) amb l’entitat BANC SABADELL, interès inicial fix del 3%. Tipus d’interès Euríbor a 3 mesos més un diferencial del 2,00%, arrodoniment 1/10. Comissió d’obertura del 0,15% i comissió de no disposició de 0,15%.
1.6. Concertar una operació de tresoreria de SIS MILIONS D’EUROS (6.000.000,00€) amb l’entitat CAIXA LAIETANA, amb un tipus d’interès Euríbor a 3 mesos més un diferencial de 1,85%. Interès creditor euríbor a 3mesos més 0,85%. Comissió d’obertura del 0,10%
1.7. Concertar una operació de tresoreria de TRES MILIONS TRES-CENTS EUROS (3.300.000,00€) amb l’entitat CAJAMAR, amb un tipus d’interès fix del 5%. Comissió d’obertura del 0,25%
2. Al venciment de les operacions del punt 1r d’aquesta proposta, concertar operacions de tresoreria per un límit màxim de 32.024.425,50 euros amb venciment a 31/12/2011.
3. Delegar en l’Alcalde-President la concreció de l’acord precedent, especificant les entitats financeres, els límits i la resta de condicions financeres.
4. Facultar a l’Alcalde per subscriure la documentació que resulti necessària per a l’efectivitat dels anteriors acords.”
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, està convençut que la gent que en aquests moments a l’Ajuntament gestiona la Tresoreria de la casa, ho han d’estar passant malament. Per què? Perquè els ingressos se’ls endarrereixen, no es produeixen, i les despeses són les mateixes. Els que fem política hauríem de fer com totes les famílies, i si els ingressos no es produeixen, doncs, frenar les despeses. I vostès això no ho han fet en la mesura adequada.
Per què no ens escolten una mica? Per què no es llegeixen al despatx amb calma allò que els diem nosaltres que els pressupostos que fan no se’n compleix ni un, i, per desgràcia, el que preveiem nosaltres acaba passant? Ara 30 milions d'euros amunt i avall. I aquí aprovem això en unes determinades condicions, però el que estem fent avui aquí també és facultar l'Alcalde perquè, al preu que sigui, amb les condicions que li imposin, accepti el màxim endeutament possible.
El problema que tenim nosaltres és que ens costa de creure que aquesta realitat, a nivell d’ingressos, es compleixi. Fins avui hem anat quadrant els pressupostos amb els fons Zapatero, un 20% per despeses socials, perquè hem cobrat temes de l'autopista... S'han anat produint determinades circumstàncies que ens han anat salvant la caixa dels últims anys. Però això s’acaba. I com abordem l’any que ve? Aquí vostès volen que els signem la pau absoluta fins passat el maig. Vostès continuen tirant endavant malgrat les advertències, i això és el que em preocupa.
Per tant, jo els recomanaria que als pressupostos que ens presentaran per a l’any vinent, algun dels ingressos que en aquests moments se’ls estan endarrerint comptin que no es produiran. Per tant, segurament el nivell de despesa baixi. Perquè, sinó, serà un perjudici enorme per a la ciutat, perquè això s’ha de pagar. Vostès compten amb el fet que un dia es pot anar al banc i et donen diners, l’any següent també, després es renova la pòlissa i també... Però el mateix que li està passant a qualsevol industrial, autònom... que li estan retallant les pòlisses de crèdit ens pot passar a nosaltres i ens pot passar més encara. I, per tant, ningú no ens garanteix que tot això es renovi. Hem de ser molt més prudents encara, perquè això són molts milions d'euros.
Quan ens diuen que la gent paga tard, no ens diuen que hi ha gent que paga tard com la Generalitat, la Diputació o com operacions que hem fet per tirar endavant com sigui, per exemple, amb el tema de la Ronda Barceló, en què van decidir que ja ens pagarien en el futur, i a més, hem d’anar a ajudar PUMSA. Fa tres anys que ens van posant la mateixa operació de venda, però resulta que les operacions que vostès ens posen en els pressupostos, com que no se’n compleix cap, després necessitem més diners encara.
Si superem tots els límits, on arribarem? Aquesta és la realitat.
Evidentment, no estem d’acord que treballin d’aquesta manera. No ens sentim en absolut responsables d’aquesta situació financera i hi votarem en contra. Per responsabilitat, els demanaria que es miressin els números dues vegades i que ara que estan elaborant els pressupostos per a l’any vinent tinguin una mica de seny, perquè endeutament significa interessos cada vegada més elevats.
De tota aquesta relació d’aquí, jo encara recordo el desaire que vaig sentir quan els deia que vostès inauguraven el poliesportiu del c/Euskadi i encara no l’havien pagat. I també ens deu diners la Diputació per aquest poliesportiu, però nosaltres hem hagut d’anar a l’empresa constructora i dir-los que una part ja els la pagarem.
I, després, diuen que aquí paguem a 60 dies, però des del Consell d'Administració de PUMSA ens cansem de veure propostes d'empreses que, per poder treballar per a la companyia, han de presentar ofertes de pagament a 300 dies.
A l'hora de la veritat hem de ser una mica més curosos, i crec que vostès tenen la capacitat per ser-ho. Si no ho fan és perquè no els interessa i no volen reconèixer aquesta circumstància. Però davant la situació de crisi econòmica que tenim el que no podem fer és estirar més el braç que la màniga com estan fent vostès en aquest moment.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença afirmant que la Sra. López ha parlat de "tensió de Tresoreria", i podríem entendre aquesta “tensió” com una situació temporal que en un futur es pot arreglar. Però quan estem intuïm que això no és una situació momentània, sinó que hi ha una crisi estructural, no només de l’Ajuntament sinó del sistema, la solució no passa només per un canvi polític sinó també per un canvi del model econòmic.
El que ens hem de qüestionar és si tots aquests crèdits que ara estem demanant, en un futur els podrem retornar. Aquesta és la pregunta principal que ens hem de formular, tenint clar que la situació de vaques grasses que vam tenir no es tornarà a produir, perquè és impossible que la dinàmica especulativa que es va generar arreu els últims anys es produeixi novament en els sectors socials, econòmics i personals.
Som hereus d’una mala gestió política, d’un disseny d’una ciutat inviable que s’ha fomentat en un creixement especulatiu del qual les arques municipals s’han beneficiat d’una manera claríssima, però, en un moment determinat, s’ha tallat l’aixeta i ara no només no tenim aquests ingressos, sinó que hem de fer front a un conjunt de necessitats cada dia més grans. Si hi sumem una situació de dependència i d’espoli fiscal podem veure que la situació és complicada.
Nosaltres ens oposarem a aquesta proposta perquè pensem que el programa municipal no es pot sustentar amb aquesta desproporció de crèdits financers. Entenem que el crèdit sí que és viable perquè a vegades hi ha un seguit d’infraestructures que han de ser les futures generacions qui les pagui perquè seran ells qui en gaudeixin, però no pot ser que aquesta política municipal acabi hipotecant una gestió perquè no hem sabut preveure que aquests crèdits potser no els podrem tornar.
La senyora Montserrat López creu que algunes de les coses que s’han dit no s’acosten del tot a la veritat. En primer lloc, recordar-los que les operacions de Tresoreria vol dir préstecs a curt termini, en concret, a un any. Estem dient que el que estem fent ara és endeutar-nos a curt termini, és a dir, a un any, i en un any hem de retornar els préstecs.
S’ha dit que els pressupostos que fem nosaltres no es compleixen mai, i els que estem en aquesta casa des de fa temps sabem que fins ara, també l’any passat, vam complir les previsions i fins i tot vam tancar el pressupost amb dades positives.
No s’han anat produint circumstàncies que ens han anat salvant per casualitat. Vostè, Sr. Mora, parlava de la sentència de les autopistes. Si ens ha caigut aquesta sentència és perquè portàvem molts anys batallant des dels Serveis Jurídics d’aquesta Casa els interessos de la ciutat i de l’Ajuntament, en benefici dels mataronins. Ha estat fruit de l'esforç.
Aquest endeutament a curt termini l’utilitzem des del punt de vista polític convençuts que és l’eina que hem d’utilitzar:
Primer, perquè hem d’ajudar les empreses a superar aquesta situació de crisi. Nosaltres obtenim millors condicions financeres que elles i, per tant, és una política activa d‘ajut per tirar endavant els projectes que considerem estratègics.
En segon lloc, reitero, i no ho diem nosaltres sinó que ho fa una auditoria externa, que nosaltres sempre intentem pagar com a mitjana a 60 dies. En alguns casos, fins i tot paguem a menys dies dels 60, perquè aquest és el nostre compromís, perquè sabem que això ajuda realment la gent que treballa amb nosaltres.
Alhora, també oferim fraccionaments molt llargs, i tan com sigui necessari, a totes aquelles famílies i empreses que tenen dificultats i que no poden pagar els tributs.
I és veritat que les altres administracions paguen tard, això jo ho he reconegut diverses vegades, també aquí en el ple: la Diputació, la Generalitat i l’Estat... I nosaltres què fem amb aquests equipaments que volem executar perquè són prioritaris? Nosaltres assumim el risc d’avançar aquests diners. I, sí, ho hem fet amb l’equipament del c/Euskadi i, pel que fa a escoles, ho estem fent de manera continuada, fins i tot amb equipaments com el mercat de la pl. de Cuba. Estem convençuts que això és el que necessitava la ciutat.
Però, a més, estem avançant ajuts de rehabilitació dels habitatges per compte de la Generalitat, convençuts també que aquest és un tema important per a la millora de la qualitat de vida d’alguns ciutadans.
Tindrem molt en compte, com sempre, el fet de ser prudents i l’índex de morositat.
Finalment, pensin vostès que una cosa és concertar el màxim que ens permet la llei per poder solucionar allò que es pugui produir i l’altra és el que efectivament disposem. Per exemple, l’any passat vam disposar efectivament a 31 de desembre 15 milions d’euros, per tant, no els 30 que vam concertar inicialment.
Crec que de vegades diem coses que no s’ajusten a la veritat i caiem en contradiccions.
El senyor Joan Mora entén la voluntat que té aquest Govern d’ajudar la gent i d’anar fent obres, però el problema és que això se’ns acaba i que els números no quadren. Hem convertit en despesa fixa el que eren ingressos variables i ara s'han de replantejar el model. Tot el que em deia està molt bé menys una cosa: pregunti a PUMSA quant temps es triga a pagar.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que sempre acostuma a passar en aquests debats que a la part dels dictàmens es diu una cosa i, després, a precs i preguntes en diuen una altra. Vostès, en aquest ple, porten dues propostes de nous equipaments, sí, exactament: "estudiar perquè s'acabi construint". A més, quan s'estudia quelcom es dóna expectatives als veïns que allò s'acabarà construint. És que si no ho volem acabar fent, per què ho hem d'estudiar, doncs?
Siguem mesurats. Dificultats? Evidents, nostres i de tothom. Els endeutaments necessaris per tirar endavant alguns equipaments fonamentals i inversions estratègiques com la que ahir vam tenir ocasió d’inaugurar.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Joan Mora, President del grup municipal de Convergència i Unió.
-Servei d’Ingressos-
9 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIONS ORDENANCES REGULADORES IMPOSTOS, TAXES, PREUS PÚBLICS, TARIFES I CATEGORIA DE CARRERS, PER L'EXERCICI 2011
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix en primer lloc que el Ple aprovi provisionalment tant les modificacions previstes a les ordenances ja existents com la imposició de noves taxes i preus públics.
Les modificacions proposades a les ordenances fiscals per l’any 2011 les podem englobar en tres apartats:
Primer.- Adaptacions a les noves normes jurídiques i modificacions necessàries per una millor gestió dels tributs i dels ingressos de dret públic.
a) Durant aquest exercici, no hi han hagut pràcticament novetats legislatives que ens obliguin a modificar el contingut normatiu de les nostres Ordenances fiscals. Potser el més significatiu és tot el referent a les Llicències ambientals, amb l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, que ens ha obligat a modificar alguns aspectes de l’Ordenança reguladora de la Taxa per les llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat, a l’espera de què el futur Reglament acabi d’aclarir i concretar alguns aspectes.
La publicació de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, també ha implicat la variació d’algun tema, como és el de la validesa, i potenciació en alguns supòsits, de les actuacions automatitzades i la modificació del període de informació pública dels padrons. I l’entrada en vigor de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de modificació de la llei de Seguretat viària ha implicat alguna modificació de les normes referents a les multes de circulació. Tots aquests canvis s’han vist reflectits a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal.
b) Pel que fa a modificacions necessàries per una millor gestió dels tributs, cal assenyalar que s’han realitzat modificacions en aquest aspecte a l’Ordenança de l’Impost sobre activitats econòmiques, i a la de la Taxa pels aprofitaments especials del domini públic local, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general, en relació als apartats de la telefonia mòbil.
Segon.- Increment de les tarifes, i a la vegada mesures importants per limitar la pressió fiscal en alguns supòsits.
Com cada any, aquest increment de les tarifes intenta buscar l’equilibri entre diferents objectius:
- Complir amb el principi d'autonomia financera dels ens locals, situant els impostos, taxes i altres ingressos de dret públic als nivells necessaris per a cobrir el cost del servei.
- Contenir la pressió fiscal global sobre els ciutadans, situant aquesta pressió al voltant del 2,1%
La proposta que s'acompanya preveu en general un augment en els tributs, preus públics i tarifes en un 2,1%, excepte en el preu públic de residus comercials en el qual es preveu un augment del 7% per anar adequant les tarifes al cost real del servei. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que, per prescripció legal, alguns tributs no varien, com l’impost de vehicles i la taxa pels aprofitaments especials del domini públic a favor de les empreses explotadores de serveis de subministrament.
En els supòsits en què els serveis no són gestionats directament per l’Ajuntament, les taxes, preus públics i tarifes que s’assenyalen tenen en alguns casos un augment lleugerament superior a proposta de l’entitat que presta el servei. En el quadre resum que s’acompanya i en els diferents annexos es detallen els percentatges d’aquests augments.
Pel que fa a l’objectiu de contenir la pressió fiscal sobre els ciutadans, podem destacar tres coses:
- Una important baixada dels tipus a l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, per compensar l’eliminació de la reducció del valor cadastral, reducció que només es podia fer en els primers cinc anys després de la revisió cadastral.
- En el mateix Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, una regulació diferent de les bonificacions per transmissió mortis causa del domicili familiar. Es tindrà en compte el valor cadastral de la finca que s’hereta, i es bonificarà en consonància amb aquest valor cadastral. Aquest canvi en la bonificació té per objectiu bonificar de la manera més àmplia possible la transmissió del domicili familiar en cas de mort, i també la transmissió del local del negoci familiar, amb la voluntat de què pràcticament tothom en pugui gaudir. Es suprimeix la incompatibilitat de concessió de la bonificació quan l’hereu ja tenia altres immobles a nom seu i també es deixa de tenir en compte, per atorgar-la, el còmput de la massa hereditària que es percep.
- Els tipus de l’IBI continuen estant per sota dels previstos amb caràcter general a la Llei reguladora de les hisendes locals, la qual cosa es permet fins el sisè any següent a l’exercici en què es va fer la revisió cadastral.
Tercer.- Taxes i preus públics de nova creació.
A l’Annex 3 s’hi detallen totes les novetats introduïdes en matèria de taxes, i pel que fa a les de nova creació, cal destacar el següent:
- A l’Ordenança de la taxa pels documents que expedeixi que estengui l’Administració, s’han creat unes noves taxes per contemplar els Informes municipals obligatoris en relació als plans d’autoprotecció. L’obligatorietat d’aquests informes està previst al Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
- En aquesta mateixa esmentada Ordenança s’ha afegit junt a les taxes de llicències de guals dels apartats 12 i 13, les taxes per llicències d’estacionament reservat per a persones amb mobilitat reduïda.
- A l’Ordenança reguladora de la taxa de cementiris, unes noves taxes per làpides, marbres i vidrieres, per drets d’inhumació de cendres e inscripció en espai memorial, i per treballs de rehabilitació i manteniment.
- A l’Ordenança reguladora de la taxa per ocupació del sòl, subsòl i vol de la via pública, i per l’utilització privativa i aprofitament especial del domini públic municipal, s’ha incorporat, a petició del Servei de Manteniment, una nova taxa per Cartelleres petites que es col•loquen als fanals.
- A l’Ordenança reguladora de la taxa per la prestació de serveis als mercats municipals, incorporar unes noves taxes d’ús fraccionat inferior a 1 dia pels altres usos dels equipaments del mercat, i per a la utilització per a reunions, conferències, presentacions, etc de la sala polivalent del mercat: e-Àgora i per la utilització per a exposicions, presentacions, etc, de l’espai annex a la sala polivalent del mercat: Expo Espai.
- De nova creació és la taxa per aprofitament especial del domini públic local, a favor de l’empresa transportista d’energia elèctrica.
- I també de nova creació és la taxa de senyalització informativa, establerta a proposta del servei de Mobilitat, encaminada a cobrir els costos de l’ocupació del sòl i de la senyalització d’equipaments privats que ofereixen serveis al públic en general, ja que es considera convenient que la senyalització s’adeqüi als formats estandarditzats de senyalització informativa de la Ciutat, i utilitzant o unificant en alguns casos els suports d’aquesta senyalització.
Pel que fa als preus públics de nova creació, a l’Annex 4 es detallen les novetats introduïdes en matèria de preus públics, on cal destacar les següents:
- En els preus públics del servei de manteniment, el lloguer de braços per a banderoles i per al servei de muntatge i desmuntatge de banderoles als bàculs, i els nous preus per la neteja de grafits.
- En el preu públic per reproduccions, edicions i publicacions, se’n afegeixen uns de nous per contemplar les informacions que es donen en forma digital des del servei d’Urbanisme dels projectes de planejament o de gestió.
- En els preus públics pels serveis de recollida i tractament de residus comercials, s’estableix un nou grup de classificació i un nou preu, atenent als suggeriments del defensor del ciutadà.
Fonaments jurídics
1. Les modificacions proposades de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquests tributs determinen els articles de la pròpia norma.
2. Pel que fa a la proposta de modificació de tarifes i/o quotes formulada, s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles reguladors dels tributs i preus públics de la Llei reguladora de les d’hisendes locals esmentada, i hi consta, quan correspon, el pertinent informe tècnic-econòmic, conforme al que preveuen els articles 24, 25, 26, 44 i 47 de la vigent LHL.
3. L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. En aquest cas i veient tots els annexos, consta d'una manera clara i amb la redacció pertinent tot el que es modifica.
4. En el cas d'imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d'aprovar-se simultàniament a l'adopció dels respectius acords d'imposició.
5. L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.
Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents
ACORDS:
Primer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2011, les modificacions a les ordenances generals i a les ordenances fiscals reguladores dels impostos, que es detallen als annexos 1 i 2.
Segon.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2011, les modificacions a les ordenances reguladores de les taxes, que es detallen a l’annex 3. .
Pel que fa a les taxes de nova creació, que s’han enumerat abans i figuren detallades a l’annex núm. 3, acordar la seva imposició i aprovar-les provisionalment.
Tercer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2011, els preus públics i les seves modificacions, que es detallen a l'annex núm. 4.
Pel que fa als preus públics de nova creació, que s’han enumerat abans i figuren detallats a l’annex núm. 4, acordar la seva imposició i aprovar-los provisionalment.
Quart.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2011, les tarifes, que s'inclouen a l'annex núm. 5.
Cinquè.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2011, les modificacions a les categories dels carrers, que s’inclouen a l’annex núm. 6.
Sisè.- Exposar al públic aquests acords provisionals en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com el text de les modificacions fetes a les ordenances fiscals.
Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.
Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”
ANNEXOS 1 i 2.- ORDENANCES GENERALS I ORDENANCES REGULADORES DELS IMPOSTOS
1.1 ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, INSPECCIÓ I RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS DE DRET PÚBLIC MUNICIPALS.
a) Afegir un nou apartat, amb el número 4, a l’article 3, redactat a l’empara de l’article 44.1 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, per reconèixer la validesa de les actuacions automatitzades fetes per l’ORGT.
L’apartat que s’afegeix diu així:
Es poden fer actuacions automatitzades per a constatar la concurrència dels requisits que estableix l’ordenament jurídic, declarar les conseqüències previstes, adoptar les resolucions i comunicar o certificar les dades, els actes, les resolucions o els acords que constin en els sistemes d’informació de l’ORGT, mitjançant la utilització dels sistemes de signatura amb certificat del servidor corporatiu (d’aplicació corporativa).
b) Afegir un nou apartat amb el número 7, a l’article 11, també per reconèixer la validesa de les actuacions automatitzades i per introduir la preferència en l’ús dels mitjans electrònics per part de l’ORGT.
L’apartat que s’afegeix diu així:
7. En la tramitació dels expedients administratius que dugui a terme l’ORGT per delegació de l’Ajuntament s’utilitzarà preferentment els mitjans electrònics, sens perjudici dels drets dels ciutadans a utilitzar altres mitjans i a ésser-hi atesos.
Les persones jurídiques, o col•lectius de persones físiques que, amb motiu de llur capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tinguin garantit l’accés als mitjans tecnològics necessaris, hauran de comunicar-s’hi amb l’ORGT utilitzant només mitjans electrònics.
c) Es modifica l’article 16, referent a l’exposició pública de padrons, de conformitat amb l’article 52 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. En comptes de 4 apartats, en tindrà 6, ja que després de l’apartat l, que es modifica, se n’afegiran dos. En conseqüència, es canviarà la numeració dels que no es modifiquen.
Els apartats modificats i nous quedaran redactats així:
1. El termini d’exposició pública dels padrons serà de vint dies, comptats a partir del primer dia del període de cobrament.
Aquest tràmit d’informació pública es realitza mitjançant anunci publicat en el Butlletí oficial de la província i per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica de l’ORGT.
2. Tots els interessats que accedeixin a la seu electrònica de l’ORGT, poden consultar, durant el tràmit d’informació pública, l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés.
La consulta es podrà realitzar així mateix de forma presencial en les oficines de l’ORGT.
3. Transcorregut el període d’exposició pública dels padrons establert a l’apartat 1, el sistema informàtic de l’ORGT expedirà el corresponent certificat electrònic acreditatiu de l’efectivitat temporal del termini d’exposició pública dels padrons i signat mitjançant certificat d’aplicació corporativa. Aquest certificat es custodiarà permanentment, de forma electrònica.
( els tres apartats següents de l’article no es modifiquen però canvia la numeració)
d) Modificar els articles 32 i següents, referents a les multes de circulació, per fer constar les variacions introduïdes per la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de modificació de la Llei de Seguretat viària.
Els articles que es modifiquen quedaran redactats així: (en negreta, els canvis) de referència
TÍTOL II - MULTES DE CIRCULACIÓ
Article 32 – Denúncies
1. En els procediments iniciats per l’òrgan municipal competent a conseqüència de presumptes infraccions als preceptes de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària (RDL 339/1990, de 2 de març modificat per la Llei 19/2001, de 19 de desembre, i recentment per la Llei 18/2009, de 23 de novembre) i els seus reglaments de desenvolupament, es tipificaran les infraccions i les sancions aplicables d’acord amb el quadre de sancions aprovat per l’Ajuntament.
2. Quan l’Ajuntament hagi delegat en la Diputació de Barcelona la recaptació de les multes, traslladarà a l’ORGT mitjançant gravació directa en la seva base de dades dels elements identificatius del vehicle i la infracció.
3. L'ORGT processarà la informació obtinguda de l'Ajuntament i la completarà amb les dades necessàries, relatives al titular i al vehicle, per tal d’editar la notificació de la denúncia, excepte en els supòsits de les denúncies entregades en mà.
A la notificació de la denúncia es farà constar que si el titular del vehicle no n'era el conductor en el moment de la infracció, està obligat a comunicar a l'ORGT o l'Ajuntament la identitat de l'infractor en el termini de quinze dies.
L'incompliment d'aquesta obligació pot ser sancionat com a falta molt greu.
4. La notificació de la denúncia es practicarà per l’ORGT segons el procediment establert a la seva Ordenança general i en tot cas d’acord amb el que estableix la legislació estatal de general aplicació.
Article 33 - Al•legacions
1. De conformitat amb el que preveu l’article 81 de la Llei de seguretat viària, poden formular-ne al•legacions davant de l'Ajuntament en el termini de quinze dies naturals, comptats a partir del següent a la notificació de la denúncia.
2. Vistes les al•legacions presentades i els informes dels denunciants, quan siguin preceptius, l’òrgan instructor de l’Ajuntament elevarà proposta de resolució a aquell que tingui la potestat sancionadora.
3. Quan, a la vista de les al•legacions presentades, l'Ajuntament consideri que procedeix l'anul•lació o la suspensió d'actuacions, ho comunicarà a l'ORGT, a fi que no continuï el procediment recaptatori.
Tal comunicació es realitzarà mitjançant gravació directa pels tècnics municipals de les modificacions amb incidència en la tramitació dels expedients sancionadors.
4. Quan les al•legacions haguessin estat desestimades l’òrgan competent dictarà la resolució sancionadora que correspongui.
5. Quan no s’haguessin formulat al•legacions, ni es procedeixi a l’abonament de la multa, en els 15 dies naturals següents als de la notificació de la denuncia, aquesta tindrà efectes d’acte resolutori.
Amb aquesta finalitat, l’ORGT notificarà telemàticament a l’Ajuntament la relació d’expedients, relatius a una denúncia de trànsit, la multa de la qual no està suspesa, anul•lada, pagada, ni afectada per cap incidència. La comunicació de l’ORGT es produirà mitjançant remissió d’un arxiu signat electrònicament de mode que resta garantida la integritat i confidencialitat de la comunicació.
5. Un cop hagi estat dictada la resolució sancionadora per l’Alcalde, des de l’Ajuntament es trametrà a l’ORGT relació dels expedients, mitjançant remissió de l’arxiu corresponent, signat electrònicament.
Article 34 - Imposició de sancions
1. Quan les al•legacions presentades hagin estat desestimades, l’òrgan municipal competent dictarà la resolució sancionadora que correspongui, atenent als terminis que, sobre prescripció d’accions i caducitat dels procediments, preveuen les normes sectorials d’aplicació.
2. Quan no s’haguessin formulat al•legacions, ni es procedeixi a l’abonament de la multa, en els 15 dies naturals següents als de la notificació de la denuncia, aquesta tindrà efectes d’acte resolutori. En aquest supòsit, la sanció podrà ejecutar-se transcorreguts 30 dies naturals des de la notificació de la denuncia.
Amb aquesta finalitat, l’ORGT remetrà a l’Ajuntament relacions dels seus expedients sancionadors no afectats per acords d’anul•lació o suspensió i quan l’import de les multes que s’hi proposen no hagi estat satisfet en el període concedit a l’efecte.
La transmissió d’aquestes dades podrà efectuar-se per mitjans telemàtics, remetent un arxiu informàtic signat electrònicament.
Així mateix, la signatura electrònica de les resolucions sancionadores per l’Alcalde tindrà la mateixa eficàcia que la signatura manuscrita.
2. Contra la resolució sancionadora, es podrà formular recurs de reposició potestatiu, davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la seva notificació. La interposició de l’esmentat recurs no suspèn l’execució de l’acte impugnat ni de la sanció.
El recurs s’entendrà desestimat quan hagi transcorregut un mes des de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa.
3. Seran executives les resolucions sancionadores dictades per l’òrgan municipal competent quan siguin fermes en via administrativa.
Seran fermes en via administrativa:
a. Les sancions que no hagin estat impugnades en temps i forma.
b. Les sancions impugnades en via administrativa quan s’hagi dictat resolució sancionadora.
Article 35 - Pagament de la multa
1. Les sancions de multa podran fer-se efectives amb una reducció del 50 % sobre la quantia corresponent que s’hagi consignat correctament en el butlletí de denúncia per l’agent o, en el seu defecte, en la notificació posterior d’aquesta denúncia realitzada per l’instructor de l’expedient, sempre que el pagament s’efectuï durant els 15 dies naturals següents al de la notificació de la denúncia o 20 dies naturals si la denúncia ha estat notificada a l’acte al denuncia.
L’abonament anticipat amb reducció implica la renúncia a formular al•legacions i la finalització del procediment sense resolució expressa, sense perjudici de la possibilitat d’interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats Contenciosos Administratius amb competència territorial a la província de Barcelona o alternativament, si té el domicili en una altra província de la Comunitat Autònoma de Catalunya, davant dels Jutjats Contenciosos Administratius amb competència territorial en aquestes províncies.
El procediment sancionador abreujat no serà d’aplicació a les infraccions previstes a l’art. 65 apartats 5 h), j) i 6 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre.
2. Vençut el termini d’ingrés establert en l’apartat anterior sense que s’hagi satisfet la multa, la seva exacció es portarà a terme pel procediment de constrenyiment i es meritaran els recàrrecs del període executiu previstos a l’article 28 de la Llei General Tributària sobre l’import nominal de la multa, i els interessos de demora.
4. Els recursos que puguin formular-se contra actuacions del procediment recaptatori de les multes, es resoldran pels òrgans competents de l’ORGT.
Article 36 - Prescripció de la multa
1. D’acord amb l’article 92 de la Llei de seguretat viària, el termini de prescripció de les infraccions serà de tres mesos per a les infraccions lleus i sis per a les infraccions greus i molt greus.
2. El termini de prescripció es compta a partir del dia en què els fets s’hagin comès. La prescripció s’interromp per qualsevol actuació administrativa de la que tingui coneixement el denunciat, o estigui encaminada a esbrinar la seva identitat o domicili i es practiqui amb projecció externa a la dependència en què s’origina.
Article 37 - Resolució de recursos en via administrativa
1. Contra la provisió de constrenyiment dictada pel Tresorer es pot interposar recurs de Reposició davant el mateix òrgan en el termini d’un mes des de la recepció de la notificació.
Transcorregut un mes des de la seva interposició sense que recaigui resolució, es podrà entendre desestimat i restarà expedita la via contenciosa administrativa.
2. Es desestimarà el recurs quan les al•legacions de l’interessat no siguin coincidents amb algun dels motius taxats reglamentàriament per a impugnar el procediment de constrenyiment, sempre que no hi hagi indicis racionals de nul•litat del procediment.
No obstant el previst en el punt anterior, per tal de respectar el principi de personalitat de la infracció previst a l’article 69 de la Llei de seguretat viària, s’estimarà el recurs quan concorrin alguna de les següents circumstàncies:
a. Quan l’interessat que figuri com a titular en el Registre de Trànsit al•legui que no era el conductor en el moment de la infracció i identifiqui en la forma establerta per la Llei el conductor en el moment de la infracció.
b. Quan de les al•legacions i proves aportades per l’interessat i de les dades reflectides en el butlletí de denúncia en poder de l’Ajuntament es desprengui de forma clara que hi va haver error en la identificació del vehicle amb què es va cometre la infracció.
3. Es desestimarà el recurs formulat per qui figuri com a titular en el Registre de Trànsit, fonamentat en no ésser el conductor responsable de la infracció quan, tenint coneixement de la instrucció del procediment d’acord amb les previsions d’aquesta ordenança per a la pràctica de les notificacions, no hagués formulat cap objecció en el període d’al•legacions.
ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS IMPOSTOS
2.1 IMPOST SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.
a) Modificar l’article 7, referent a la bonificació per domicili habitual. Es tindrà en compte el valor cadastral de la finca que s’hereta, i es bonificarà en consonància amb aquest valor cadastral. Aquest canvi en la bonificació té per objectiu bonificar de la manera més àmplia possible la transmissió del domicili familiar en cas de mort, i també la transmissió del local del negoci familiar, amb la voluntat de què pràcticament tothom en pugui gaudir. Es suprimeix la incompatibilitat de concessió de la bonificació quan l’hereu ja tenia altres immobles a nom seu i també es deixa de tenir en compte, per atorgar-la, el còmput de la massa hereditària.
Els apartats 1, 2 i 3 de l’article 7 quedaran redactats així:
Article 7
1.- Gaudeixen d'una bonificació en la quota de l'impost les transmissions de terrenys i la transmissió o la constitució de drets reals de gaudi, limitadors del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges, els ascendents i adoptants quan la finca que es transmet és l'habitatge habitual del causant o de les persones a favor de les quals es produeix la transmissió.
El percentatge de bonificació es calcularà en funció del valor cadastral que tingui la part d’immoble que s’hereta, de conformitat amb el següent:
Valor del sòl Percentatge
Inferior a 68.500€ 95%
Entre 68.501 i 79.000€ 75%
79.001 i 94.300 € 50%
94.301 i 120.000 € 25%
Es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant, i s’entendrà que l’habitatge no perd aquest caràcter, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut del causant suficientment acreditades
Les persones que vulguin gaudir d’aquesta bonificació han de sol•licitar-la i adjuntar-hi còpia del testament o de la declaració d’hereus i de l’escriptura d’acceptació d’herència.
La petició de la bonificació s’ha de fer dins el termini legal de presentació de la documentació per liquidar l’impost, és a dir en el termini de sis mesos des de la defunció o d’un any si es va sol•licitar la pròrroga, o bé, dins del termini de pagament voluntari indicat en la liquidació emesa dins del període legal de presentació.
Si s'ha concedit aquesta bonificació, la finca no es pot transmetre de forma onerosa per actes "inter vius" dins del termini de tres anys des que es va realitzar la transmissió per causa de mort. L’Ajuntament o l’interessat han de realitzar la liquidació o l' autoliquidació provisional amb contemplació de la bonificació, si s’escau. Passat el termini de tres anys, si no s’ha realitzat cap transmissió onerosa per actes "inter vius", la liquidació esdevé definitiva. Si s’ha realitzat transmissió onerosa per actes "inter vius", l’Ajuntament ha de realitzar la liquidació definitiva, considerant la quantitat ingressada com ingrés a compte.
2 – Gaudeixen d’una bonificació de fins el 95% de la quota de l’impost, les transmissions de terrenys i la transmissió o constitució de drets reals de gaudi limitadors del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort, a favor de les parelles de fet del causant.
Han d’acreditar la convivència mínima de dos anys immediatament anteriors a la transmissió.
El percentatge de bonificació es calcularà en funció del valor cadastral que tingui la part d’immoble que s’hereta, de conformitat amb el següent:
Valor del sòl Percentatge
Inferior a 68.500€ 95%
Entre 68.501 i 79.000€ 75%
79.001 i 94.300 € 50%
94.301 i 120.000 € 25%
Es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant, i s’entendrà que l’habitatge no perd aquest caràcter, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut del causant suficientment acreditades
Les persones que vulguin sol•licitar la bonificació han d’aportar, a més de la còpia del testament o de la declaració d’hereus i de l’escriptura d’acceptació d’herència, còpia de l’escriptura acreditativa de la situació de parella de fet o acta de notorietat, d’acord amb les disposicions de la Llei 10/1998 de 15 de juliol, d’unions estables de parelles.
La petició de la bonificació s’ha de fer dins el termini legal de presentació de la documentació per liquidar l’impost, és a dir en el termini de sis mesos des de la defunció o d’un any si es va sol•licitar la pròrroga, o bé, dins del termini de pagament voluntari indicat en la liquidació emesa dins del període legal de presentació.
Si s'ha concedit aquesta bonificació, la finca no es pot transmetre de forma onerosa per actes "inter vius" dins del termini de tres anys des que es va realitzar la transmissió per causa de mort. L’Ajuntament o l’interessat han de realitzar la liquidació o l' autoliquidació provisional amb contemplació de la bonificació, si s’escau. Passat el termini de tres anys, si no s’ha realitzat cap transmissió onerosa per actes "inter vius", la liquidació esdevé definitiva. Si s’ha realitzat transmissió onerosa per actes "inter vius", l’Ajuntament ha de realitzar la liquidació definitiva, considerant la quantitat ingressada com ingrés a compte.
3.Gaudeixen d’un bonificació de fins el 95% de la quota les transmissions mortis causa de locals afectes a activitats empresarials o professionals, exercides a títol individual, sempre que els adquirents siguin el cònjuge, els descendents o ascendents.
El percentatge de bonificació es calcularà en funció del valor cadastral que tingui la part d’immoble que s’hereta, de conformitat amb el següent:
Valor del sòl Percentatge
Inferior a 68.500€ 95%
Entre 68.501 i 79.000€ 75%
79.001 i 94.300 € 50%
94.301 i 120.000 € 25%
Les persones que vulguin gaudir d’aquesta bonificació han de sol•licitar-la i adjuntar-hi còpia del testament o de la declaració d’hereus i de l’escriptura d’acceptació d’herència, i acreditació de l’activitat desenvolupada en el local i de la seva continuïtat pel cònjuge, ascendents o descendents.
La petició de la bonificació s’ha de fer dins el termini legal de presentació de la documentació per liquidar l’impost, és a dir en el termini de sis mesos des de la defunció o d’un any si es va sol•licitar la pròrroga, o bé, dins del termini de pagament voluntari indicat en la liquidació emesa dins del període legal de presentació.
El gaudi d’aquesta bonificació resta condicionat al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com de l’exercici d’una activitat, durant els tres anys següents a la mort del causant, llevat que morís l’adquirent dins d’aquest termini. L’Ajuntament o l’interessat han de realitzar la liquidació o l' autoliquidació provisional amb contemplació de la bonificació, si s’escau. Passat el termini de tres anys, si no s’ha realitzat cap transmissió onerosa per actes "inter vius", i continua l’exercici de l’activitat, la liquidació esdevé definitiva. Si s’ha realitzat transmissió onerosa per actes "inter vius" o s’ha cessat l’activitat, l’Ajuntament ha de realitzar la liquidació definitiva, considerant la quantitat ingressada com ingrés a compte.
b) Modificar l’article 10, per eliminar la reducció del valor cadastral, a l’haver transcorregut ja el període de cinc anys desprès de la valoració col•lectiva de les finques de Mataró, període en què la Llei d’hisendes locals permetia fer la reducció. L’apartat que es suprimeix deia així:
Es prendrà com valor del terreny, l’import que resulti d’aplicar als nous valors cadastrals una reducció d’un 56,8 per cent. Aquesta reducció no serà d’aplicació en aquells supòsits en què els valors cadastrals resultants del procediment de valoració col•lectiva siguin inferior als fins aleshores vigents. El valor cadastral reduït en cap cas podrà ser inferior al valor cadastral del terreny abans del procediment de valoració col•lectiva.
Com a conseqüència d’aquesta eliminació, s’han de renumerar la resta d’apartats de l’article.
c) Modificar l’article 16, modificant a la baixa els tipus per determinar la quota, per reduir l’impacte d’haver eliminat la reducció del valor cadastral.
L’article 16 quedarà redactat així:
La quota d’aquest impost és la resultant d’aplicar a la base imposable els següents tipus:
Períodes de generació entre 1 i 5 anys 11,20%
Períodes de generació fins a 10 anys 10,50%
Períodes de generació fins a 15 anys 9,80%
Períodes de generació fins a 20 anys 9,10%
2.2 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES.
a) Per congruència amb el seu contingut, treure la paraula SUBVENCIONS del títol del Capítol V: BONIFICACIONS I SUBVENCIONS.
El títol quedarà així:
CAPÍTOL V. BONIFICACIONS.
b) Modificar l’apartat 3) de l‘article 7, referent a bonificacions per habitatges de Protecció Oficial per establir, com permet la Llei d’Hisendes locals, que aquesta bonificació no és acumulable ni amb la bonificació per família nombrosa ni amb la bonificació per empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària, ni amb cap altra bonificació, i que es donarà a partir del mateix exercici en què es sol•liciti.
L’apartat 3) de l’article 7 quedarà redactat així:
Gaudeixen d’una bonificació del 50% en la quota íntegra de l’impost sobre béns immobles els habitatges de Protecció oficial, i els que hi resultin equiparables conforme a la normativa de la Generalitat de Catalunya durant un termini de 5 anys comptats des de l’atorgament de la qualificació definitiva. Aquesta bonificació es concedeix a petició de l’interessat, podrà efectuar-se en qualsevol moment anterior a la finalització dels cinc períodes impositius de durada d’aquest i surt efectes, si s’escau, des del període impositiu en què es sol•liciti. Aquesta bonificació no és acumulable ni amb la bonificació per família nombrosa ni amb la bonificació per empreses d’urbanització, ni amb la bonificació per energies renovables, atorgant en cada cas la que resulti més beneficiosa.
c) Modificar l’apartat 5) de l’article 7, referent a bonificacions per família nombrosa, per, a l’apartat corresponent, determinar el període per a sol•licitar la bonificació, que quedarà redactat així:
Per gaudir d’aquesta bonificació caldrà sol•licitar-la, aportant còpia compulsada del títol de família nombrosa vigent. El període per fer la petició serà des de la data d’inici del període de pagament en voluntària fins un mes posterior a la data de finalització d’aquest període.
d) Afegir a l’article 7 un nou apartat per regular una bonificació del 50% en la quota de l’impost en aquelles obres que fomentin l’estalvi energètic, la utilització d’energies renovables, sempre que aquestes mesures no siguin d’obligat compliment.
El text serà el següent:
Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost els béns immobles destinats a habitatge, en els que s’hagi instal•lat sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, durant els tres períodes impositius següents a la instal•lació.
L’aplicació d’aquesta bonificació restarà condicionada a l’acceptació per part de l’ajuntament de la comunicació d’obra menor corresponent i que les instal•lacions per a la producció de calor incloguin col•lectors que disposin de la corresponent homologació per l’Administració competent.
La bonificació haurà de ser sol•licitada per l’interessat en el termini de tres meses posteriors a la instal•lació, acreditant la comunicació d’obres i el certificat final i d’especificacions tècniques de la instal•lació d’energia solar tèrmica. No procedirà la bonificació quan la instal•lació dels sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol siguin obligatòries d’acord amb la normativa específica en la matèria.
Aquesta bonificació no és acumulable ni amb la bonificació per família nombrosa ni amb la bonificació per empreses d’urbanització, ni amb la bonificació per les vivendes de Protecció oficial, atorgant en cada cas la que resulti més beneficiosa.
e) Modificar l’article 10 per:
- Baixar el tipus impositiu general per reduir l’impacte de l’increment del valor cadastral. Per assolir un increment del 2,1% haurem de rebaixar el tipus en un 6,7%, situant-lo al 0,730%. Mantenir el tipus diferenciat que s’aplica a immobles amb ús diferent a l’habitatge habitual.
L’article 10 quedarà redactat així:
Article 10
El tipus de gravamen és el 0,886% quan es tracti de béns de naturalesa rústica.
Quan es tracti de béns de naturalesa urbana el tipus de gravamen és:
Per ús residencial 0,33%
Per a finques d’usos :
TIPUS DIFERENCIATS PER US A: MAGATZEMS I ESTACIONAMENTS 0,535 %
TIPUS DIFERENCIATS PER US C: COMERCIAL 0,535 %
TIPUS DIFERENCIATS PER US G: OCI I HOSTALERIA 0,535 %
TIPUS DIFERENCIATS PER US I: INDÚSTRIA 0,535 %
TIPUS DIFERENCIATS PER US M: OBRES D'URBANITZACIÓ, JARDINERIA, SÒLS SENSE EDIFICAR
0,535 %
TIPUS DIFERENCIATS PER US O: OFICINES 0,535 %
El tipus incrementat per als immobles d’ús no residencial assenyalats s’aplica a partir del següent valor cadastral:
Tipus de gravamen de l’IBI en funció de l’ús:
ÚS DESCRIPCIÓ LLINDAR DEL VALOR
A MAGATZEM ESTACIONAMENT 40.006 €
C COMERCIAL 242.400,00 €
G OCI I HOSTELERIA 2.263.500,00 €
I INDUSTRIAL 1.015.000,00 €
M OBRES D’URBANITZACIÓ I JARDINERIA, SÒLS SENSE EDIFICEDIFICAR 1.146.600,00 €
O OFICINES 549.700,00 €
La quota de l'impost serà el resultat d'aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.
El tipus de gravamen serà del 1,3 % per immobles de característiques especials per tipologia autopistes.
Per immobles de característiques especials de tipologia portuària el tipus és del 0,75%.
2.3 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL•LACIONS I OBRES.
a) Modificar l’article 6 per augmentar el tipus de gravamen.
El tipus de gravamen serà de 3,641%
2.4 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA
a) Modificar l’article 7.1.2, referent a la documentació que ha d’acompanyar la sol•licitud d’exempció per minusvalidesa, que serà la següent:
- Original i còpia per ambdues cares del carnet de conduir de qui porti el vehicle.
- Original y còpia del permís de circulació del vehicle.
- Original i còpia del certificat de minusvalidesa del titular.
- Original i còpia del document d’exempció de l’IVA en el cas de primeres matriculacions fetes a trànsit.
- Declaració jurada que el vehicle està destinat a l’ús exclusiu de la persona afectada de minusvalidesa.
b) Modificar l’article 7.2, en la part referent a la documentació que ha d’acompanyar la sol•licitud de bonificació per vehicle històric, que serà la següent:
- Original i còpia del permís de circulació del vehicle
. - Original i còpia del Certificat de la data de primera matriculació.
- Original i còpia del Certificat de la data de fabricació.
- Original i còpia del Certificat d’estar en possessió de la matrícula com a vehicle històric.
2.5 IMPOST SOBRE DESPESES SUNTUÀRIES
No es modifica
2.6 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES.
a) Modificar l'article 6 amb un increment del 2,1% sobre els coeficients de categories de la via pública, que quedarà de la següent manera:
Article 6:
Categ. via pública: 1 2 3 4 5 6 7
Coeficient situació: 3,02 2,82 2,42 2,05 1,84 1,42 1,21
b) Eliminar el punt 3 de l’article 7, en compliment de la sentencia del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2009, que suprimeix les diferències pel que fa al període de meritació de l’impost en els supòsits de fusions, escissions o aportacions de branques d’activitat
c) Modificar la lletra D de l’article 8 per actualitzar la normativa de referència i posar
.......d’acord amb el que preveu el Text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre.
d) Afegir a l’apartat d) de l’article 10, el termini per sol•licitar la bonificació., afegint al redactat actual:
...dins del termini previst per presentar l’alta a la matrícula.
e) Modificar el redactat per tal de fer-lo més entenedor pel que fa a la terminologia (entitat competent, òrgan competent) dels articles 11 a 17, que quedaran així:
Article 11
L'impost sobre activitats econòmiques es gestiona a partir de la matrícula d'aquest. La matrícula es forma anualment per l'Ajuntament. La matrícula de cada exercici es tanca el 31 de desembre de l'any anterior i hi incorpora les altes, variacions i baixes produïdes durant aquell any, per la qual cosa s'hi inclouen les declaracions de variacions i baixes presentades fins al 31 de gener i que es refereixin a fets anteriors a l'1 de gener.
Article 12. Exposició de la matrícula
La matrícula es troba a disposició del públic Al Servei d’Ingressos de l’Ajuntament de Mataró, on els subjectes passius la podran consultar en la part que els afecta, des de l’1 al 15 d’abril.
L’Ajuntament, en el moment de l’aprovació del calendari fiscal publicarà l’anunci d’exposició pública en el Butlletí Oficial de la Província, i a més, en un diari dels de major difusió de la província.
Article 13. Recursos contra la matrícula
La inclusió d'un subjecte passiu en la matrícula, així com l'exclusió o l'alteració de qualsevol de les dades, constitueixen actes administratius contra els quals es pot interposar recurs de reposició; i contra la resolució d'aquest, reclamació econòmic - administrativa davant el tribunal corresponent.
Article 14. Declaracions d'alta
1. Els subjectes passius que no estiguin exempts de l'impost estan obligats a presentar declaració d'alta a la matrícula a l’Ajuntament de Mataró.
Així mateix estaran obligats a presentar declaració d'alta en la matrícula, els subjectes passius que vinguessin aplicant alguna de les exempcions establertes en l'impost quan deixin de complir les condicions exigides per la seva aplicació.
Les declaracions d'alta a les que es fa referència en el paràgraf primer hauran de presentar-se abans d'un mes des de l'inici de l'activitat. Les declaracions d'alta a les que es refereix el paràgraf segon, es presentaran durant el mes de desembre immediat anterior a l'any en el que el subjecte passiu resulti obligat a contribuir per l'impost.
2. A continuació, l’Ajuntament porta a terme la liquidació corresponent, la qual es notifica al subjecte passiu, qui ha d’efectuar l’ingrés.
3. Quan el subjecte passiu exerceixi activitats compreses en un o diversos grups o epígrafs als quals siguin d'aplicació notes de les tarifes, o regles de la instrucció, que impliquin augment o disminució de la quota, ha de fer-se constar expressament en la declaració d'alta tal circumstància i esmentar les notes o regles que hi corresponguin.
4. L'Ajuntament de Mataró té dret a requerir la documentació necesaria per a justificar les dades declarades, així com la rectificació d'errors o de defectes observats en la declaració.
Article 15. Declaracions de variació
1. Els subjectes passius estan obligats a presentar a l’Ajuntament de Mataró, declaració comunicant les variacions d'ordre físic, econòmic o jurídic que es produeixin en l’exercici de les activitats gravades i que tinguin transcendència a efectes d’aquest impost.
Es considera variació el canvi d'opció que realitzi el subjecte passiu quan les tarifes tinguin asignades més d'una classe de quota, ja sigui municipal, provincial o nacional. Quan es realitzin aquestes opcions, les facultats previstes en les regles 10a, 11a, i 12a de la instrucció tenen efectes a partir del període impositiu següent.
2. Els subjectes passius a què no resulti d’aplicació l'exempció de l’article 82.1 c) del TRHL, ha de comunicar a l’Ajuntament de Mataró l’import net de la seva xifra de negocis quan aquesta variació suposi la modificació de l’aplicació o no de l'exempció esmentada o una modificació en el tram a considerar a efectes de l’aplicació del coeficient de ponderació previst en l’article 5 d’aquesta Ordenança.
3. Les declaracions de variació s'han de presentar en un termini d'un mes, a comptar des de la data en què es va produir la circumstància que va motivar la variació.
4. La declaració de variació, referent a un període impositiu, fa efecte en la matrícula del període impositiu immediatament posterior.
5. L'Ajuntament de Mataró té dret a requerir la documentación necessària per a justificar les dades declarades, així com la rectificació d'errors o de defectes observats en la declaració.
Article 16. Declaracions de baixa
1. Els subjectes passius que cessin en l'exercici d'una activitat, per la qual figurin inscrits en matrícula, estan obligats a presentar declaració de baixa en l'activitat.
2. Les declaracions de baixa han de presentar-se a l’Ajuntament de Mataró, en el termini d'un mes, a comptar des de la data en què es va produir el cessament.
3. Així mateix estaran obligats a presentar declaració de baixa en la matrícula, els subjectes passius inclosos en ella que accedeixin a l'aplicació d'una exempció. Aquesta declaració es presentarà a l’Ajuntament de Mataró, durant el mes de desembre immediat anterior a l'any en el que el subjecte passiu quedi exonerat de tributar per l'impost.
4. Quan la data que es declari com a cessament en l'exercici de l'activitat sigui d'un exercici anterior al de la presentació de la declaració de baixa i aquesta es presenti fora de termini, aquesta data de cessament ha de ser provada pel declarant.
Article 17. Inclusió, variació o exclusió d'ofici en els censos
Quan l'Ajuntament tingui coneixement del començament, d'una variació o del cessament en l'exercici d'activitats gravades per l'impost que no hagin estat declarats pel subjecte passiu, procedeix a notificar-ho a l'interessat, concedint-li un termini de quinze dies perquè formuli les al•legacions que estimi convenients al seu dret.
Transcorregut aquest termini, i a la vista de les al•legacions formulades, l’Ajuntament procedirà, si s'escaigués, d'ofici a la inclusió, variació o exclusió que procedeixi en els censos de l'impost, notificant-ho al subjecte passiu.”
ANNEX 3.- ORDENANCES FISCALS REGULADORES DE LES TAXES
3.1 TAXA PER LA RETIRADA DE LA VIA PÚBLICA DELS VEHICLES ABANDONATS, AVARIATS, ESTACIONATS MALAMENT O ALTRES CAUSES, I PEL TRASLLAT I PER LA PERMANÈNCIA DE VEHICLES, DE MOBLES I D’EFECTES SIMILARS AL DIPÒSIT MUNICIPAL.
a) Modificar l'article 4, incrementant les tarifes en un 2,1%.
La taula de tarifes queda així:
Article 4
TARIFES 2011
a. Automòbils o furgonetes (per hora o fracció a partir de la tercera hora d'entrada) 0,37 €
b. Motocicletes i vehicles de dues rodes, motocarros i efectes diversos (per hora o fracció a bbpartir de la tercera hora d'entrada) 0,22 €
c. Camions, autocars, camionetes, "plataformes" i similars (per hora o fracció a partir de la tercera hora d'entrada) 0,50 €
d. Trasllat de vehicles que es trobin en les circumstàncies esmentades a l'article 2 d'aquesta Ordenança, al dipòsit municipal:
d.1) Des de qualsevol punt 122,52 €
d.2) Enganxament del vehicle per la grua sense que efectuï l'ingrés al dipòsit municipal, efectuant l'ingrés dins del 5 dies següents a l'enganxament 44,92 €
d.3) Enganxament del vehicle per la grua sense que efectuï l'ingrés al dipòsit municipal, efectuant l'ingrés posteriorment als 5 dies següents a l'enganxament i abans dels terminis de recaptació voluntària establerts al Reglament General de Recaptació: 67,39 €
e. Incautació i emmagatzament de béns mobles:
e.1) Incautació 44,85 €
e.2) Emmagatzament, per dia i m2 0,59 €
3.2 TAXA PER PELS DOCUMENTS QUE EXPEDEIXI O QUE ESTENGUI L’ADMINISTRACIÓ.
a) Augment de les tarifes en un 2,1%
b) Arrodonir l’import de les tarifes dels drets d’examen.
c) Crear unes noves taxes que contemplin els Informes municipals obligatoris en relació als plans d’autoprotecció. L’obligatorietat d’aquests informes està previst al Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
d) Afegir a les llicències de guals dels apartats 12 i 13, les llicències d’estacionament reservat per a persones amb mobilitat reduïda
Tot això suposa una modificació de l'article 6, que quedarà redactat de la següent manera:
3.2. TAXA EXPEDICIO DOCUMENTS 2011
1) Documentació gràfica del terme municipal, còpia 45,92
2) Llicències no especificades en ordenances específiques 2,33
3) Certificacions d'actes i acords municipals i de documents que es troben a les dependències municipals:
3.1) Si es tracta de certificacions d'expedients o documentació que es trobi en els departaments municipals 1,28
3.2) Si es tracta de certificacions d'expedients que es trobin a l'Arxiu Municipal 4,61
3.3) Certificacions de padró d'habitants: 0,00
3.3.1) Certificacions de residència i convivència, a partir del padró 1996 0,00
3.3.2) Certificacions de residència i convivència, dels padrons entre 1981 i 1995 4,49
3.3.3) Certificacions de residència i convivència, dels padrons anteriors a 1981 12,49
3.3.4) Certificacions de residència i convivència, per a persones amb carnet blau 0,00
4) Tramitacions i certificacions urbanístiques: 0,00
4.1) Informes urbanístics 48,44
4.2) Certificats de qualificació urbanística 72,47
4.3) Certificats d'alineacions i rasants 72,47
4.4) Certificat de compatibilitat amb el planejament d'un projecte d'obres o activitats 72,47
4.5) Altres certificacions de documents urbanístics 24,16
4.6) Tramitació d'estudis de detall de no obligat compliment pel planejament urbanístic 310,42
5) Tramitacions i certificacions de llicències: 0,00
5.1) Certificacions de llicència i expedients de disciplina urbanística 26,60
5.2) Informes tècnics d'activitats atorgats a sol•licitud de particular 48,31
5.3) Expedients de declaració de ruïna 308,08
6) Convalidació de poders 18,35
7) Compulses: 0,00
7.1) Per cada compulsa 1,81
7.2) Compulses per a persones amb carnet blau 0,00
8) Incorporació d'un certificat específic per a certificacions a interès dels contractistes per la seva classificació 62,78
9) Per drets d'examen (oposicions, concursos i altres òrgans encarregats de la selecció):
9.1) Categoria primera. Grup A: Subgrup A1 21,10
9.2) Categoria segona. Grup B: Subgrup A2 16,90
9.3) Categoria tercera. Grup C: Subgrup C1 12,70
9.4) Categoria quarta. Grup D: Subgrup C2 8,50
9.5) Categoria cinquena. Grup E: Agrupacions professionals sense requisit titulació 4,20
10) Tarja d'armes 12,49
11) El•laboració i confecció informes de la Policia Municipal: 0,00
11.1) El.laboració i confecció d'informes tècnics de la unitat d'atenció ciutadana de pa Policia Local sobre accidents de trànsit 74,86
11.2) El.laboració i confecció d'informes d'actuacions no de trànsit per part de la Policia Local 74,86
12) Llicència de guals i estacionament reservat per a persones amb mobilitat reduïda. 120,79
13) Llicència de guals obtinguda i d’estacionament reservat per a persones amb mobilitat reduïda sense prèvia petició 144,94
14) Informes de protecció civil 74,89
15) Informes de mobilitat 74,89
16) Homologació gestors autoritzats per recollida de residus 49,85
17) Expedició certificació de disponibilitat d'habitatge per reagrupament familiar 66,85
18) Tramitació llicència per a la instal•lació de grans establiments comercials, per m2 1,81
19) Certificacions cadastral:
19.1) Certificació cadastral literal per béns urbans i/o rústics ( individual per a cada finca) 9,87
19.2) Certificació cadastral literal per béns urbans i/o rústics ( conjunta) 9,87
19.3) Certificació cadastral descriptiva i gràfica per a béns urbans i/o rústics ( individual per a cada finca) 18,65
20) Taxa expedició certificats habitants per ABS
20.1) En data històrica diferents de l'1 de gener 81,68
20.2) En data que es faci el càlcul 10,68
21) Taxa per emissió informes Plans d’autoprotecció
21.1) Informe de Protecció Civil (aquesta taxa no s’abonarà de manera independent si ja s’inclou el seu import en la tarifa de la taxa per llicència ambiental) 250,00
21.2) Informe de Protecció Civil més Informe de Policia Local (aquesta taxa no s’abonarà de manera independent si ja s’inclou el seu import en la tarifa de la taxa per llicència ambiental) 290,00
21.3) Informes per a entitats sense ànim de lucre que promoguin el foment de la vida cultural, social i lúdica, per a activitats d’aquest caràcter fetes a la via pública i on s’acrediti aquestes circumstàncies amb un informe del cap del servei corresponent 0,00
3.3. TAXA PER ÚS DE L’ESCUT DE LA CIUTAT, CONCESSIONS DE PLAQUES I ALTRES DISTINTIUS.
a) Es proposa un increment de la tarifa en un 2,1%. Per això, modificació de l’article 5, que en l’apartat de TARIFES quedarà redactat de la següent manera:
TARIFES 2011
EUROS
a) Escut de la ciutat. Els concessionaris de serveis públics, comerciants, indústries, empreses de transport, activitats de lucre, i, en general, les persones físiques o jurídiques i col•lectivitats que l'utilitzin en capçaleres, marques de fàbrica i etiquetes. 7,93
b) Les societats d'esbarjo, esportives, agrupacions artístiques i culturals i els establiments docents han de satisfer anyalment i en un sol pagament 5,89
3.4. TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
a) Eliminar la taxa 19), referent a les Autoritzacions d’ocupació de la via pública complementàries a la llicència d’obres, ja que no s’ha cobrat mai al duplicar-se amb la per la tramitació de la llicència d’ocupació i per la ocupació mateixa.
Conseqüència d’aquesta eliminació, enumerar les taxes restants.
b) A proposta del servei de Manteniment, establir tres taxes noves: per les llicències per rases superiors a 50 m, amb una quantia equivalent a la llicència d’obra major; per les llicències de rases inferiors a 50 m, amb una quantia equivalent a la llicència d’obra menor, i per cales, amb una quantia equivalent a la taxa per obra menor que fomenti l’estalvi energètic.
c)) Es proposa un increment en les tarifa d’un 2,1%
L’article 5 queda així:
Les taxes d’aplicació per les llicències urbanístiques o per la comprovació d’activitats comunicades seran, d’acord amb el tipus d’actuació, les següents:
3.04. LLICENCIES URBANÍSTIQUES 2011
1) Obres incloses en sectors de desenvolupament pendent d'urbanització 1.736,86
2) Obra major o modificació o ampliació del projecte
2.1 Fins a 150 m2 de superfície construïda 126,82
2.2 Per cada m2 construït per sobre dels 150 m2 0,51
0,00
3) Obra major que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica i la utilització d’energies renovables o modificació o ampliació del projecte Quota resultant apartat 2 per 0,3
4) Obra major iniciada sense haver presentat la documentació de legalització al Registre general Quota resultant apartat 2 per 5
5) Obra major iniciada amb la documentació presentada en tràmit, pendent d’autorització Quota resultant apartat 2 per 2,5
6) Obra menor o modificació o ampliació del projecte 62,80
7) Obra menor que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica i la utilització d’energies renovables o modificació o ampliació del projecte 24,16
8) Obra menor iniciada sense haver presentat la documentació de legalització al Registre general 480,72
9) Obra menor iniciada amb la documentació presentada en tràmit, pendent d’autorització 150,98
10) Canvi d’ús o modificació o ampliació del projecte 62,80
11) Enderroc o modificació o ampliació del projecte 62,80
12) Alteració del medi rural o modificació o ampliació del projecte 62,80
13) Instal•lació de grues torre i aparells elevadors provisionals d'obres o modificació o ampliació del projecte 62,80
14) Instal•lació de rètols, tendals, aparells d'aire condicionat i altres elements visibles des de la via pública, o modificació o ampliació del projecte 62,80
15) Parcel•lació o modificació o ampliació del projecte 62,80
16) Primera ocupació (per establiment) 39,85
17) Canvi de nom de la llicència concedida 29,00
18) Pròrroga de la llicència concedida. 29,00
19) Tramitació en la que es comuniquen discrepàncies en el projecte tècnic, increment sobre la tarifa corresponent 25%
20) Cales 24,16
21) Rases superiors a 50 m 126,82
22) Rases inferiors a 50 m 62,80
3.5 TAXA PER CEMENTIRIS MUNICIPALS.
a) A proposta del concessionari, i de conformitat amb el plec de condicions de la concessió, s’incrementen un 3,8%.
Per tant, l’article 6 es modifica i queda de la següent manera:
ARTICLES TARIFES OOFF 2011
Concessió permanent 1r. pis frontal sense ossera 2.490,26 €
Concessió permanent 2n. pis frontal 2.861,18 €
Concessió permanent 3r. pis frontal 2.490,26 €
Concessió permanent 4t. pis frontal 1.589,53 €
Concessió permanent 5è. pis frontal 1.377,63 €
Concessió permanent 6è. pis frontal 983,56 €
Concessió permanent 1r. pis frontal amb ossera 2.967,15 €
Concessió permanent 1r. pis lateral sense ossera 3.507,64 €
Concessió permanent 2n. pis lateral 3.814,91 €
Concessió permanent 3r. pis lateral 3.708,94 €
Concessió permanent 1r. pis lateral amb ossera 3.920,89 €
Concessió temporal 1r. pis frontal sense ossera 996,10 €
Concessió temporal 2n. pis frontal 1.144,48 €
Concessió temporal 3r. pis frontal 996,10 €
Concessió temporal 4t. pis frontal 635,82 €
Concessió temporal 5è. pis frontal 551,05 €
Concessió temporal 6è. pis frontal 393,42 €
Concessió temporal 1r. pis frontal amb ossera 1.186,87 €
Concessió temporal 1r. pis lateral sense ossera 1.403,05 €
Concessió temporal 2n. pis lateral 1.525,96 €
Concessió temporal 3r. pis lateral 1.483,58 €
Concessió temporal 1r. pis lateral amb ossera 1.568,37 €
Lloguer per tres anys 4t. pis frontal 350,84 €
LLoguer per tres anys 5è. pis frontal 304,03 €
LLoguer per tres anys 6è. pis frontal 217,05 €
Segons l’article 21 del reglament de policia sanitària mortuoria, Decret 297/1997, de 25 de novembre, s’autoritzaràn els lloguers de cinc anys.
LLoguer per cinc anys 4t. pis frontal 584,74 €
LLoguer per cinc anys 5è. pis frontal 506,72 €
LLoguer per cinc anys 6è. pis frontal 361,73 €
Tombes 2.253,19 €
Tomba 3 departaments 13.377,78 €
Llosa tomba granet (amb inscripció) 2.229,63 €
Concessió ossera frontal 817,35 €
Columbaris 766,58 €
Làpida i mabre ampit nínxol cementiri de les Valls - opció A 435,52 €
Làpida i mabre ampit nínxol cementiri de les Valls - opció B 645,92 €
Làpida i mabre ampit nínxol cementiri de les Valls - opció C 976,17 €
Làpida i mabre ampit columbari cementiri de les Valls 375,69 €
Làpida i laterals nínxol cementiri Caputxins - opció A 309,94 €
Làpida i laterals nínxol cementiri Caputxins - opció B 568,89 €
Làpida i laterals nínxol cementiri Caputxins - opció C 729,91 €
Làpida i laterals nínxol cementiri Caputxins - opció D 961,52 €
Marc - vidriera nínxol cementiri Caputxins 188,18 €
Incineració de cadàvers 546,74 €
Pack exhumació e incinerarió de restes 739,39 €
Drets d'inhumació de cendres e inscripció en espai memorial 228,77 €
Neteja i ofrena floral nínxol ( 1 vegada any) 61,31 €
Neteja i ofrena floral nínxol ( 3 vegades any) 167,22 €
Treballs de rehabilitació i manteniment, import hora / operari 36,00 €
Drets d'inhumació o exhumació 131,24 €
Drets d'inhumació o exhumació en tombes i panteons 305,28 €
Drets d'inhumació o exhumació en columbari 93,59 €
Trasllat de restes dins del mateix cementiri 244,21 €
Drets d'enterrament de fetus o qualsevol membre amputat, en ninxol 131,24 €
Drets d'enterrament de fetus o qualsevol membre amputat, (en beneficència) 0,00 €
Drets de dipòsit a la sala d'autòpsies, per dia o fracció 31,50 €
Drets de dipòsit al frigorífic, per dia o fracció 31,50 €
Condicionament sepultura (inclou sudari) 105,10 €
Làpida sola 120,74 €
Laterals (cos complet) 32,81 €
Arrebossat façana 91,87 €
Marc – vidriera 65,62 €
Boques - aplacats de façanes 91,87 €
Mabre ampit nínxol (Les Valls) 32,81 €
Expedició títol 32,03 €
Pròrroga de concessió 47,28 €
Altres casos anàlegs 47,28 €
Permís col•locació de llosa tomba 193,57 €
Inscripció llosa de tancament 52,54 €
Tramitació documentació 47,28 €
Expedient administratiu de canvi de nom 61,95 €
Drets de conservació general del Cementiri per nínxol 13,12 €
Drets de conservació general del Cementiri per tomba o panteó 78,87 €
Drets de conservació general del Cementiri per columbari 6,57 €
Al prestar-se aquest servei en règim de concessió administrativa, sobre aquestes tarifes s’aplicarà l’IVA.
3.6.- TAXA PER LA UTILITZACIÓ D'APARELLS IMMOBILITZADORS DE VEHICLES
a) Es proposa un augment de les tarifes en un 2,1%, el que suposa una modificació de l'article 4, que queda redactat així:
TARIFES EUROS
Per l'aplicació dels aparells immobilitzadors als vehicles que es trobin en les circumstàncies que s'expressen en l'article 1, en qualsevol lloc del nucli urbà 16,69
3.7.- TAXA PER SERVEIS ESPECIALS PER A ESPECTACLES O TRANSPORTS
a) Es proposa un augment de les tarifes en un 2,1% per la qual cosa, modificació de l'article 6, que quedaria redactat de la següent manera:
TARIFES EUROS
a) Circs, teatres i altres instal•lacions destinades a espectacles i similars de qualsevol mena:
Per cada hora de servei, en dissabte, diumenge o dia festiu 46,51
Per cada hora de servei, en dia feiner 29,28
Dies d'actuació durant la Festa Major de la ciutat, o dels barris, per cada dia 93,01
b) Les llicències o permisos pel pas de caravanes, grans transports, etc., pagaran: 0,00
Per cada hora de servei, en dia festiu 46,51
Per cada hora de servei, en dia feiner 29,28
c) En els supòsits de l'article 2.1.b), la tarifa es fixarà, quan les característiques de la taxa ho permetin, d'acord amb la capacitat econòmica de les persones que hauran de satisfer-la.
3.8.- TAXA PER LES LLICÈNCIES AMBIENTALS, AUTORITZACIONS AMBIENTALS I COMUNICACIONS PRÈVIES, I PELS CONTROLS POSTERIORS A L’INICI DE L’ACTIVITAT
- Es modifiquen tot un seguit d’aspectes de l’Ordenança vigent, especialment les tarifes i els seus conceptes, per acomodar-la millor a la normativa de Llicències ambientals promulgada fins ara.
- S’aplica un augment del 2,1% a les tarifes existents.
El text complert serà el següent:
CAPÍTOL 1. FONAMENT LEGAL
Article 1
En ús de les facultats concedides, per l’article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i a l’empara del previst als articles 57, i 20.4.i) del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL), de conformitat amb el què disposen els articles 15 a 19 d’aquests text legal, l’Ajuntament estableix la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment previ a llicència i autorització ambiental, comunicació prèvia o declaració responsable, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat.
CAPÍTOL II. FET IMPOSABLE
Article 2
1.Constitueix el fet imposable de la taxa, l’activitat municipal, tant tècnica com administrativa, que generi costos directes o indirectes per verificar que els establiments on es desenvolupen les activitats (econòmiques, mercantils, industrials, culturals o de qualssevol altres tipus) s’ajustin a les ordenances municipals vigents, als plans d’ordenació i a les condicions legals exigides en matèria de seguretat, salubritat, higiene, sanejament i protecció del medi ambient, i qualitat de vida, tant en els supòsits d’atorgament de llicència i autorització ambiental, com en els supòsits de control posterior en els casos de comunicació prèvia o declaració responsable.
2. A aquests efectes es consideren obertures:
2.1. La primera instal•lació de l'establiment per a començar les activitats.
2.2. El trasllat de l’activitat a un altre local pel mateix titular.
2.3. La variació o l'alteració dutes a terme a l’establiment, que suposin un canvi d’activitat.
2.4. La variació o l'alteració d’una activitat i un canvi de nom de la llicència anterior.
3. A aquests efectes es consideren canvis de nom:
3.1. El canvi de titularitat sense que comporti l'alteració o la modificació de l’activitat, de la llicència o de l'autorització anterior.
4. A aquests efectes s’entén per modificació, ampliació o reducció:
4.1. La variació o l'alteració portades a terme a l’establiment sense que suposin un canvi d’activitat i que s’exerceixin pel mateix titular.
5. S’entén per establiment qualsevol local, estigui o no obert al públic, que no es destini exclusivament a habitatges, on es desenvolupi una activitat (econòmica, mercantil, industrial, cultural o de qualssevol altres tipus), encara que aquesta es destini a l’ajut o complement de l’activitat principal o que hi tingui relació, amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis o profit.
6. No estan subjectes a la taxa els aparcaments que no requereixin llicència o autorització municipal, d’acord amb l’Ordenança o les disposicions que així ho regulin.
CAPÍTOL III. NAIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR
Article 3
1. La taxa s’acredita i neix l’obligació de contribuir quan s’iniciï l’activitat municipal que constitueix el fet imposable. A aquests efectes, s’entendrà iniciada la dita activitat, en la data de presentació de la instància que iniciï el corresponent procediment, si el subjecte passiu la formula expressament.
2. Quan l’activitat o la instal•lació es desenvolupin o realitzin sense haver-s’hi verificat o comprovat prèviament per l’Ajuntament que s’ajusta en el marc normatiu a què fa referència l’article 2 d’aquesta ordenança, la taxa s’acreditarà quan s’iniciï efectivament l’activitat municipal que constitueix el fet imposable.
CAPÍTOL IV. SUBJECTES PASSIUS
Article 4
Són subjectes passius contribuents les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària, titulars de l’activitat que es pretén, o si s’escau, que es realitzi en qualsevol establiment on es desenvolupa una activitat (econòmica, industrial, mercantil, cultural o de qualssevol altres tipus).
CAPÍTOL V. RESPONSABLES
Article 5
1. Responen solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu, les persones físiques i jurídiques a què es refereix l’article 42 de la Llei general tributària.
2. En són responsables subsidiaris les persones administradores de les societats i les persones síndiques, interventores o liquidadores de fallides, concursos, societats i entitats en general, en els supòsits i en l’abast que assenyala l’article 43 de la Llei general tributària.
CAPÍTOL VI. QUOTA TRIBUTÀRIA
Article 6
Les tarifes d’aplicació són les següents, d’acord amb el que estableixen la Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, el Reglament d’activitats de Mataró i la resta de normativa aplicable.
A) ACTIVITATS ESPECÍFIQUES EUROS
Establiments públics:
Aforament de 150 a 500 persones 3.846,90
Aforament de 501 a 1000 persones 5.076,84
Aforament superior a 1000 persones 6.307,51
Establiment de règim especial 1,5 vegades taxa d’obertura
Llicència provisional 1,25 vegades taxa d’obertura
Aparcaments:
Superfície de 751 a 1500 m2 2.461,33
Superfície de 1501 a 2500 m2 4.102,22
Superfície de 2501 a 5000 m2 6.563,56
Superfície superior a 5000 m2 13.127,11
Comerços:
Superfície de 751 i 1300 m2 2.051,10
Superfície de 1301 i 2500 m2 4.102,25
Superfície superior a 2500 m2 16.408,98
Hotels i residències:
Fins a 20 habitacions 1.640,89
De 21 a 400 habitacions 4.102,22
Superior a 400 habitacions 8.276,92
Magatzems:
Superfície de 100 a 300 m2 695,91
Superfície de 301 a 600 m2 1.043,87
Superfície de 601 a 1500 m2 2.087,74
Superfície de 1501 a 5000 m2 4.175,48
Superfície superior a 5000 m2 - 8.204,50
Administratiu:
Superfície de 301 a 1000 m2 695,91
Superfície de 1001 a 2500 m2 1.391,83
Superfície superior a 2500 m2 2.824,49
Telefonia mòbil
Estació base de telefonia mòbil 7.303,14
Tallers familiars annex IV 123,05
B) ACTIVITATS NO COMPRESES EN L’APARTAT A EUROS
Activitats incloses en el règim d’autorització ambiental (annex I) 1.271,66
Activitats incloses en el règim de llicència ambiental ambiental (annex II) 2.613,81
(Inclou certificat compatibilitat urbanística i publicació BOP)
Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia ambiental (annex III) 1.640,89
Activitats incloses en el règim de llicència d’establiment públic 2.613,81
(Inclou certificat compatibilitat urbanística i publicació BOP. A aquest import
s’haurà de sumar el cost dels quatre informes obligatoris que s’han d’emetre
altres serveis municipals)
Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia d’establiment públic 1.713,36
(Inclou certificat de compatibilitat urbanística)
Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia municipal 1.713,36
(Inclou certificat de compatibilitat urbanística)
Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia innòcua (annex IV) 463,94
Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia d’establiment públic 1.713,36
(Inclou certificat de compatibilitat urbanística)
Llicència d’espectacles de circ i establiments desmuntables 614,92
(25% de la taxa de llicència)
Llicència d’espectacles de caràcter extraordinari 1.230,67
(50% de la taxa de llicència)
C) CANVIS DE NOM
El 15% de la tarifa que els correspondria pagar en cas de primera instal•lació.
D) AMPLIACIONS, MODIFICACIONS, REDUCCIONS I ADEQUACIONS
Per les ampliacions i modificacions que suposin canvis substancials respecte la llicència concedida, la taxa serà d’un 50% de la taxa d’obertura de l'annex vigent que li correspongui.
Per les ampliacions i les modificacions que no suposin canvis substancials respecte la llicència concedida, la taxa serà d’un 25% de la taxa d’obertura de l'annex vigent que li correspongui.
Per aquelles activitats en les que es notifiquin discrepàncies al projecte més d’una vegada, per cada comunicació extra es cobrarà un suplement del 25% de la taxa d’obertura que els ha correspost pagar.
E) SEGONA INSPECCIÓ O INSPECCIÓ EXTRAORDINÀRIA EUROS
1) Activitats en què per motius no justificats de la persona interessada es requereixi realitzar més d'una inspecció de comprovació i verificació de mesures correctores de la llicència,
Autorització o comunicació. (Per cada inspecció addicional) 52,57
2) Inspeccions sol•licitades per la persona denunciat en expedients de denúncia, en les quals es
comprovi que no s’han adoptat les mesures correctores ( en concepte d’inspecció tècnica
municipal) 52,57
3) Inspeccions de control periòdic. Quan aquesta generi més d’una inspecció motivada per
causes imputables a la persona interessada, cada inspecció exclosa la primera 52,57
4) Autoritzacions complementàries en matèria sanitària 52,57
5) Realització d’activitats temporals que no comporten ocupació de via pública (excepte pirotècnia). Aquest apartat inclou activitats, espectacles, festes i vendes de temporada en locals, que no comportin ocupació de la via pública:
5.1) d'un a set dies 58,59
5.2) Tota una setmana o fracció d'excés fins a un màxim de tres mesos (import per
setmana) 29,29
F) PIROTÈCNICA EN LOCALS
Pirotècnia en locals que no comportin ocupació de via pública i de caràcter temporal 548,48
G) VIVERS MUNICIPALS
Per les activitats que s’instal•lin en vivers municipals, la taxa municipal és:
1. Per les activitats incloses en l’annex III s’aplicarà una bonificació del 50% de la taxa que els
correspongui.
2. Per les activitats incloses en els annexos diferents al III s’aplicarà una bonificació del 30%
de la taxa que els correspongui.
H) ACTIVITATS EN GALERIES O CENTRES COMERCIALS
Les activitats que se situïn dins d’unes galeries o centre comercial i que suposin un nou punt de venda per a un establiment ja existent a Mataró i establert legalment, disposaran d’una bonificació a la taxa de:
a) El 50% de la taxa que els correspongui per les activitats de l'annex III.
b) El 30% de la taxa que els correspongui per les activitats incloses en els altres annexos
que no siguin el III.
I) TRASLLAT INDÚSTRIA
Les indústries legalment establertes a Mataró i que es traslladin a un polígon industrial,
qualificat com a tal d’acord amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, disposaran
d’una bonificació d’un 30% de la taxa que els correspongui.
J) MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Aquelles activitats que incorporin en els seus projectes mesures d’estalvi i eficiència energètica i en l’ús de l’aigua, la utilització d’energies renovables i la implantació de sistemes de minimització de residus degudament justificades i quantificades en el projecte, disposaran d’una bonificació del 60% de la taxa que els correspongui.
Per justificar aquests aspectes s’haurà de presentar juntament amb la documentació per sol•licitar la llicència, autorització o comunicació municipal:
• la memòria tècnica on quedi reflectida la instal•lació proposada, juntament amb els estudis o les auditories que justifiquin els canvis del procés o de les tecnologies, indicant quantitativament les millores obtingudes;
• el cost de les inversions realitzades;
• si procedeix, documentació que acrediti l’assessorament del Departament d’Indústria i Energia
o del Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
Així mateix podran accedir a la subvenció de la taxa aquelles activitats:
• que tinguin implantat un sistema de gestió mediambiental certificada d’acord amb el Reglament CCEE núm. 1836/92 ISO 14000,
• els productes de les quals tinguin concedida:
- l’etiqueta ecològica europea (Reglament CCEE núm. 880/92) o
- el distintiu de garantia de qualitat ambiental (Decret 314/94).
Aquests programes han d’estar gestionats per la Direcció General de Qualitat Ambiental del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
La documentació presentada serà valorada per la Secció de Llicències d’Activitats de l’Ajuntament, la qual determinarà la procedència de la subvenció d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.
K) Les entitats privades sense ànim de lucre pagaran un 10% de la tarifa que els correspondria pagar si tota l’activitat que realitzessin tingués caràcter econòmic.
L) L’ajuntament subvenciona el 100% de la taxa d’obertura d’establiments a les cooperatives i els tallers, en l’àmbit del desenvolupament del treball social i/o que promogui la reinserció social i laboral, que ocupin entre 3 i 10 treballadors amb contracte laboral iniciat dins del termini dels 30 dies posteriors a la posada en marxa de l’activitat.
M) Tarifa per llicències atorgades a activitats que no han sol•licitat llicència abans de l’inici
d’activitat i que la sol•liciten prèvia denúncia: tarifa superior en el 20% a aquella que les
correspondria pagar si hagués estat sol•licitada la llicència prèviament.
CAPÍTOL VII. DEVOLUCIÓ DE TAXES
Article 7
Si abans d’un mes des de l’entrada de la sol•licitud de la llicència, l’autorització o la comunicació en el registre general i abans que l’autoritat o l’organisme municipal hagi adoptat algun informe o acord, favorable o desfavorable, la persona interessada renuncia irrevocablement i formalment a la seva sol•licitud, cal que pagui una quota equivalent al 10% de la que li hauria correspost pagar d’acord amb la present Ordenança si li hagués estat atorgada la llicència, l’autorització o la comunicació.
Si abans d’un mes des de l’entrada de la sol•licitud de la llicència, l’autorització o la comunicació en el registre general, i en el cas que l’autoritat o l’organisme municipal hagi adoptat algun informe o acord, favorable o desfavorable, la persona interessada renuncia irrevocablement i formalment a la seva sol•licitud, cal que pagui una quota equivalent
al 50% de la que li hauria correspost pagar d’acord amb la present Ordenança si li hagués estat atorgada la llicència, l’autorització o la comunicació.
Si la renúncia es formulés transcorregut un mes des de la presentació de la sol•licitud al registre general, l’interessat haurà d’abonar una quota equivalent al 70% de la quota que li hauria correspost pagar d’acord amb la present Ordenança.
No es retorna la quantitat abonada si la persona interessada no hi renuncia expressament i així ho sol•licita.
Tampoc es procedeix a la devolució si l’expedient s’atura, per causa de la persona interessada, per un temps superior als tres mesos.
En el cas de la denegació de la llicència i en el cas d’anul•lació de la llicència per causes no imputables a la persona contribuent, aquest tindrà dret a la devolució del 80% de l’import, en el cas que hagi estat abonat, o bé que es redueixi el 80% del valor de la liquidació corresponent, si el seu import no ha estat abonat, sempre que s’hagués clausurat l’establiment en el termini de vuit dies a comptar a partir de la notificació de la resolució precedent, si no hagués romàs obert amb anterioritat en un termini superior als sis mesos. En el cas de no acatar ni complir la resolució municipal, perdrà el dret a obtenir la devolució de la quantitat ingressada, sens perjudici de la imposició de les sancions escaients.
Quan l’activitat estigui subjecte a activitat comunicada, si el desistiment es formula abans de què l’ajuntament hagi practicat qualsevol comprovació, és retornarà integrament l’import de la taxa. Altrament, no es retornarà cap import.
CAPÍTOL VIII. NORMES PER A L’APLICACIÓ DE LA PRESENT ORDENANÇA
Article 8
Quan en un mateix local s’exerceixen diverses activitats, o bé coexisteixen activitats auxiliars o complementàries, cadascuna d’aquestes ha de proveir-se de la llicència específica, sense perjudici que la liquidació dels drets pugui ser conjunta sempre i quan totes aquestes activitats tributin pel mateix concepte de l'epígraf de l'IAE.
Article 9
La persona interessada ha de realitzar l’autoliquidació de la taxa, tot ingressant la quantitat corresponent a les oficines de la recaptació municipal o a les entitats bancàries que tenen conveni amb l’Ajuntament.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL:
Els preceptes d’aquesta ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquelles en què es facin remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
ÚNICA. Aquesta Ordenança deroga l'Ordenança fiscal núm. 14 de la taxa de llicència d’obertura d’establiments aprovada l’any 1990.
DISPOSICIÓ FINAL
PRIMERA. En tot allò que no es preveu en aquesta Ordenança i que no la contradigui s’aplica
l’Ordenança fiscal general.
SEGONA. Aquesta Ordenança comença a regir el dia 1 de gener de 2011 i és vigent mentre no se n’acordi la derogació o modificació.
3.9.- TAXA PER LA RECOLLIDA, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ DE BROSSA DOMICILIÀRIA O RESIDUS SÒLIDS URBANS, MOBLES I UTENSILIS DOMÈSTICS INSERVIBLES.
a) Augment del 2,1% en les tarifes. Aquest augment suposa una modificació de l'article 7, que queda redactat així:
Article 7. Les bases i tarifes d’aquesta taxa seran anyals:
a) La tarifa de la brossa domiciliària és de 105,41 €
b) La fracció de rebuig dels residus comercials i assimilables és de 162,10 €
b) Conseqüència d'aquesta modificació, canviar el segon apartat del punt 2 de l'article 9 que dirà el següent:
La tarifa dels habitatges es fixa en 105,41 euros.
3.10.- TAXA PER LLICENCIES DE TALL DE LA VIA PÚBLICA.
a) Augmentar les quotes en un 2,1%. Això suposa una modificació de l'article 5 que queda redactat així:
Article 5
a) Ocupació parcial de via pública de xarxa no bàsica 23,15
b) Tall de carrer de vial xarxa no bàsica 55,47
c) Ocupació parcial de via pública de xarxa bàsica 37,21
d) Tall de carrer de vial de xarxa bàsica 99,81
En els casos en què la llicència la sol•licitin entitats que promoguin el foment de la vida cultural, social i lúdica al carrer per a la realització d'activitats de caire cultural i de foment d'activitats esportives, lúdiques, culturals i de foment de valors festius que es desenvolupin a la via pública, la quota a pagar és zero.
TARIFA PER LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA D’USUARI HABITUAL I FREQÜENT DE LA VIA PÚBLICA
a) Per usuaris que sol•liciten un nombre d'ocupacions o talls fins a 24 a l'any
a.1) per xarxa no bàsica 78,23
a.2) per xarxa bàsica 156,34
b) Per usuaris que sol•liciten un nombre d'ocupacions o talls entre 25 i 48 a l'any
b.1) per xarxa no bàsica 156,34
b.2) per xarxa bàsica 312,73
c) Per usuaris que sol•liciten un nombre d'ocupacions o talls entre 49 i 96 a l'any
c.1) per xarxa no bàsica 312,73
c.2) per xarxa bàsica 625,55
d) Per usuaris que sol•liciten un nombre d'ocupacions o talls entre 97 i 192 a l'any
d.1) per xarxa no bàsica 625,55
d.2) per xarxa bàsica. 1251,08
e) Per usuaris que sol•liciten un nombre d'ocupacions o talls superior a 192 a l'any
e.1) per xarxa no bàsica 1251,08
e.2) per xarxa bàsica 2501,99
Aquesta condició no eximirà el titular de la necessitat de sol•licitar en cada tall la llicència corresponent, no obstant això, aquesta es liquidarà d'acord amb el següent escalat:
TARIFES DE TALL I OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA PER CONTRIBUENTS QUE TINGUIN ATORGADA LA CONDICIÓ D’USUARI HABITUAL I FREQÜENT DE LA VIA PÚBLICA
a) Ocupació parcial de via pública de xarxa no bàsica 4,65
b) Tall de carrer de vial xarxa no bàsica 11,07
c) Ocupació parcial de via pública de xarxa bàsica 7,38
d) Tall de carrer de vial de xarxa bàsica 19,94
La condició d'usuari habitual i freqüent de la via pública correspon a aquells usuaris que per raons professionals o personals tallen o ocupen en condicions de similitud, de forma habitual i freqüent en temps, els mateixos espais de la via pública, en franges horàries predeterminades i conegudes amb antelació.
Via conveni es podrà regular el sistema de liquidació d'aquesta taxa amb periodicitat trimestral.
3.11.- TAXA PER ATORGAMENT DE LLICÈNCIES I AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES D’AUTOTAXIS I D’ALTRES VEHICLES DE LLOGUER.
a) Increment del 2,1% en les tarifes, per la qual cosa, modificar l'article 4, que quedarà així:
Article 4. Tarifes
TARIFES EUROS
1. Atorgament de llicència per a l'exercici del servei d'autotaxis, amb taxímetre dins del terme municipal (classe A) 609,98
2. Atorgament de llicència per l'exercici del servei d'automòbils de prestacions especials i d'abonament (classe C) 1.016,97
3. Traspassos autoritzats:
Inter vivos: el 40% de la llicència,
classe A 243,96
classe C 406,63
Mortis causa: el 15% de la llicència,
Classe A 91,49
classe C 152,41
4. Llicències de substitució de vehicles en qualsevol de les modalitats esmentades 42,36
5. Expedició del permís municipal de conductor d'autotaxi 8,76
6. Revisions:
Ordinària i reglamentària 4,37
Especial per canvi o traspàs 8,76
3.12.- TAXA PER OCUPACIÓ DEL SÒL, SUBSÒL I VOL DE LA VIA PÚBLICA, I PER L’UTILITZACIÓ PRIVATIVA I APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL.
a) Incorporar a l’apartat A.8) i a petició del Servei de Manteniment, una nova taxa per Cartelleres petites que es col•loquen als fanals, amb un import de 5 euros per cartellera i mes o fracció.
b) A les taxes A.9.5, i C.5, afegir “o fracció” a més a més del dia.
c) Increment de les tarifes en un 2,1%.
L'article 5 es modifica de la següent manera, en l’apartat de TARIFES:
TIPUS D’OCUPACIÓ APLICAR ÍNDEX CATEGORIA 1. TARIFA
A.1. TAULES I CADIRES:
Activitat anual per m2 i any Si 24,32
Activitat temporal per m2 i mes Si 3,03
Activitat eventual per m2 i dia Si 3,24
A.2. TAULELLS VENDA FORA ESTABLIMENT:
A.2.1. ULTRAPASSIN LÍNIA FAÇANA, TEMPORAL (tarifa per m2 i mes) Si 2,32
A.2.2. ULTRAPASSIN LÍNIA FAÇANA, ANUAL (tarifa per m2) Si 18,46
A.2.3. NO ULTRAPASSIN LÍNIA FAÇANA, TEMPORAL (tarifa / m lineal mes) Si 1,49
A.2.4. NO ULTRAPASSIN LÍNIA FAÇANA, ANUAL (tarifa /m lineal) Si 11,96
A.3. TENDALS I PARAVENTS (per m2) Si 4,59
A.4. APARELLS AUTOMÀTICS SOBRE V.P.(m2)
A.4.1. VOLADA
A.4.2. VOLADA > 0,5 m (tarifa per m lineal) Si 69,15
A.4.3. LÍNIA DE FAÇANA (tarifa per lineal) Si 59,93
A.4.4. APARELLS SOBRE VIA PÚBLICA (per m2 i mes) Si 7,67
A.5.1. QUE SURTIN
A.5.2. QUE SURTIN > 1 M FAÇANA (tarifa per m lineal) Si 34,58
34,58
A.6. APARELLS D’AIRE CONDICIONAT (tarifa per aparell) No 17,27
17,27
A.7. RÈTOLS-BANDERA ( per m) Si 17,27
A.8. ELEMENTS PUBLICITARIS A LA VIA PÚBLICA
CARTELLERES (ANY i m2) Si 53,03
RETOLS I SUPORTS PERMANENTS Si 65,41
BANDEROLES (unitat/mes o fracció) No 12,36
LONES PUBLICITARIES (m2 i any) Si 11,43
SUPORTS PUBLICITARIS IL.LUMINATS 50%
CARTELLERES PETITES QUE ES COL•LOQUEN ALS FANALS
Per cartellera, mes o fracció (Aquesta tarifa no es prorrateja) No 5
A.9. QUIOSCOS
A.9.1. GELATS i similars (m2/mes) TEMPORALS Si 11,54
A.9.2. CASTANYES( m2/mes) TEMPORALS Si 11,54
A.9.3. PERMANENTS (Venda premsa, flors…tarifa/m2) Si 92,19
A.9,4, PERMANENTS (ONCE) 1,10 M2/ ANY Si 101,42
A.9,5,PARADES VENDA FIRES,MERCATS OCASIONALS (M2/dia o fracció) Si 1,02
B. OCUPACIONS TRANSITORIES
B.1. Recintes o tanques (tarifa / m2 / mes) No 7,67
B.2. Bastides (tarifa / m2 / mes) No 7,67
B.3. Grues (tarifa per dia) No 3,21
B.4. Contenidors (tarifa per dies) No 3,21
B.5. Materials d'enderroc, construcció, arena.. (tarifa /dia) No 3,21
B.6. Casetes de venda immobiliària. Fins a 8 metres quadrats (tarifa / mes) Si 74,40
Per 16 m2 (tarifa per mes) Si 148,85
B.8. Talls de trànsit (tarifa per hora) No 1,96
B.9. Ocupació d'un vial (tarifa per hora) No 0,95
B.10. Taquilles que donin a la via pública on s’expedeixen entrades per a espectacles, per taquilla i mes No 2,85
B.11. Apuntalament de façanes en edificis en situació urbanística regular, el primer any per metre lineal No 1,96
B.12. Apuntalament de façanes en edificis en situació urbanística regular, els quatre anys següents, per metre lineal No 0,95
B.13. Apuntalament de façanes en edificis subjectes a nova alineació, el primer any, per metre lineal No 3,87
B.14. Apuntalament de façanes en edificis subjectes a nova alineació, els quatre anys següents, per metre lineal No 2,85
B.15. Mostres, figurins, mercaderies o qualssevol altres objectes col•locats a les voravies, façanes o en qualsevol altre lloc visible des de la via pública, per cada m2 o fracció, i any Sí 11,37
b.16. Això mateix, però que no sobresurti de la línia de la façana, o que estigui a menys de 0,20 m de distància d'aquesta, si estan en comunicació directa amb la via pública Sí 1,91
C. ALTRES OCUPACIONS DE LA VIA PÚBLICA I DEL DOMINI PÚBLIC EN GENERAL
C.1. ESPECTACLES
Carpes, envelats i similars(per cada 1000m2o fracció /dia) No 52,91
Circs i espectacles similars (1000m2o fracció /dia) No 55,23
Per cada 500 m2 excés i dia No 27,62
C.2. RODATGES CINEMATOGRÀFICS
C.2.a. Tarifa fixa: 116,95 euros + 0,20 euros per m2 i dia d'ocupació
C.2 b. Tarifa variable: Tarifa fixa+ 21,49 euros per vigilància especial
Tarifa fixa + 17,51 euros per conserge
C.3. PARADES:
Jocs de destresa o força, casetes de tir No 19,94
Tómboles i similars (m2/dia) No 19,94
Altres parades (m2/dia) No 19,94
C.4. CASETES
Assimilat a parades venda fires, mercats (cada 10m2/dia) No 29,87
C.5. ALTRES OCUPACIONS NO CLASSIFICADES EN CAP ALTRE ORDENANÇA
Anuals, Preu per m2 i any Sí 92,19
De temporada, Preu per m2 i mes Si 11,54
Ocasionals, Preu per m2 i dia o fracció Si 1,02
C.6. TRANSFORMADORS INSTAL•LATS EN EL SUBSÒL DE LA VIA PÚBLICA O TERRENYS COMUNALS
Fins a 25 KVA, per any No 97,85
De 25 KVA, fins a 100 KVA, per any No 146,77
Més de 100 KVA fins a 200 KVA, per any No 195,63
Més de 200 KVA, per any No 244,55
C.7. CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES SUBTERRÀNIES DE BAIXA TENSIÓ, FINS A 4 CONDUCTORS I SENSE EXCEDIR DE 550 VOLTS DE TENSIÓ
Tributaran anyalment i per metre lineal.
Fins a 4 mm2 de secció, per cada cable No 0,01
De 5 a 10 mm2 de secció, per cada cable No 0,01
De 10 a 50 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 50 a 120 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 120 a 240 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 240 a 500 mm2 de secció, per cada cable No 0,05
De 500 a 1.000 mm2 de secció, per cada cable No 0,07
De més de 1.000 mm2 de secció, per cada cable No 0,08
Aquestes conduccions elèctriques excedint de 500 volts, pagaran a raó de les tarifes esmentades afectades del coeficient multiplicador 2.
Per cada metre lineal de canonada, fins a 1 polzada de xarxa de distribució d'aigües, per any No 0,03
Per cada metre lineal de canonada, superior a 1 polzada de xarxa de distribució d'aigües, per any No 0,08
C.8. OCUPACIÓ DEL SUBSÒL DE LA VIA PÚBLICA O TERRENYS COMUNALS AMB ALTRES CONSTRUCCIONS O INSTAL•LACIONS
Pagaran per m3 i any:
En carrers de 1a categoria No 4,88
En carrers de 2a categoria No 2,38
En carrers de 3a cat. I resta de categories No 0,95
C.9. OCUPACIÓ DEL SUBSÒL AMB CABLE DE FIBRA ÒPTICA
Per cada connexió entre dos punts amb fibra òptica pròpia, (totes les categories):
a) Per cada connexió amb ample de banda de 34 Mbps anualment: (Totes les categories) No 26.691,02
b) Per cada connexió amb ample de banda de 2 Mbps anualment:: (Totes les categories) No 2.983,84
C.10. TRANSFORMADORS INSTAL•LATS A LA VIA PÚBLICA OCUPANT-NE VOL I SÒL
Fins a 25 KVA, per any No 146,77
De 25 KVA a 100 KVA, per any No 195,63
Més de 100 KVA, fins a 200 KVA, per any No 244,55
Més de 200 KVA, per any No 293,48
C.11. CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES AÈRIES DE BAIXA TENSIÓ, FINS A 4 CONDUCTORS I SENSE PASSAR DE 50.000 VOLTS
Pagaran anyalment i per metre lineal: No
Fins a 4 mm2 de secció, per cada cable No 0,01
De 5 a 10 mm2 de secció, per cada cable No 0,01
De 10 fins a 50 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 50 a 120 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 120 a 240 mm2 de secció, per cada cable No 0,02
De 240 a 500 mm2 de secció, per cada cable No 0,05
De 500 a 1.000 mm2 de secció, per cada cable No 0,07
De més de 1.000 mm2 de secció, per cada cable No 0,08
Aquestes mateixes conduccions elèctriques des de 500 volts pagaran a raó de la tarifa esmentada afectada del coeficient multiplicador 2.
C.12. CAIXES D'ENLLAÇ O DE DERIVACIONS, QUADRES O ARMARIS DE CONTROL, COMANDAMENT I PROTECCIÓ, PER A TENSIONS
Fins a 500 volts, per any No 23,56
Més de 500 volts, per any No 47,25
Per cada per mòdul o aïllador, per any No 0,01
Per cada suport, porta aïllador, fins a 10 per mòduls, per any No 0,42
Per cada suport, porta aïllador, de més de 10 per mòduls, per any No 0,89
Per cada pal, o columna, de qualsevol material, per any No 0,38
Per cada cavallet de ferro, per any No 0,47
Per cada aixeta, vàlvula o clau de pas, per any No 0,03
Per cada tapa de tancament de claus de pas, per any No 0,10
De volum fins a 5 decímetres cúbics, a l'any No 1,36
De volum superior a 5 decímetres cúbics, a l'any No 4,70
D. OCUPACIÓ DOMINI PÚBLIC RÚSTIC
Per m2 i any 0,29
Quan s’utilitzin procediments de licitació pública, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposta sobre la que recaigui la concessió, autorització o adjudicació.
3.13.- TAXA PER OBERTURA DE CLOTS O RASES EN TERRENYS D'ÚS PÚBLIC I QUALSEVOL REMOGUDA DE PAVIMENT O DE VORERES A LA VIA PÚBLICA
a) Increment de les tarifes en un 2,1% Això suposa una modificació de l'article 4 pel que fa al quadre de TARIFES, que queda així:
TARIFES EUROS
OBERTURA DE RASES EN GENERAL
Es cobrarà per cada metre lineal
Sobre voreres pavimentades:
Mentre duri la llicència si no excedeix de 5 dies: 4,20
Per cada dia de més: 2,10
Sobre voreres no pavimentades però provistes de la vorada corresponent:
Mentre duri la llicència si no excedeix de 5 dies: 2,50
Per cada dia de més: 1,28
Sobre calçades en carrers pavimentats amb llambordes damunt de sorra, o qualsevol altra mena de pavimentació
Mentre duri la llicència si no excedeix de 5 dies: 5,13
Per cada dia de més: 2,63
En calçades de carrers no pavimentats:
- Mentre duri la llicència si no excedeix de 5 dies: 2,10
Per cada dia de més 1,63
L'import dels drets per cada obertura de rasa, serà com a mínim, de: 4,78
EXCAVACIONS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE CAMBRES SUBTERRÀNIES DESTINADES A LA INSTAL•LACIÓ DE SERVEIS
En voreres pavimentades (per m3). 4,15
En voreres no pavimentades (per m3). 2,50
En calçades pavimentades (per m3). 5,31
En calçades no pavimentades (per m3). 2,10
Els preus de la tarifa anterior s'incrementaran en un 50% quan les rases travessin carrers amb voreres de tres metres o més, quan s'obrin en llocs que no sigui d'encreuament amb altres carrers o amb els seus xamfrans
3.14.- TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES A TRAVÉS DE LES VORERES I RESERVES D'APARCAMENT
Increment de les tarifes en un 2,1%.
Això suposa una modificació de l’article 5 pel que fa al quadre de TARIFES, que queda així:
TARIFES EUROS
GUALS
Anyals (per metre i hora/dia) 0,00
Temporals (per metre i hora/dia i mes) 0,00
En els casos en què el titular de la llicència sigui un minusvàlid que l’hagi obtingut en qualitat de tal, la tarifa serà (per metre i hora/dia) 0,00
ESTACIONAMENTS RESERVATS
Anyals (per metre i hora/dia) 1,81
Indefinits quinzenals 0,93
Temporals (per metre i hora/dia i mes) 0,19
En els casos en què el titular de la llicència sigui un minusvàlid que l’hagi obtingut en qualitat de tal, la tarifa serà (per metre i hora/dia) 0,00
3.15 TAXA PELS APROFITAMENTS ESPECIALS DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL A FAVOR D’EMPRESES EXPLOTADORES DE SERVEIS DE SUBMINISTRAMENTS D’INTERÈS GENERAL.
a) Modificar la quota global municipal en relació a la taxa de telefonia mòbil (art. 11), que queda així:
Art. 11. Quota global municipi (QG):
La quota global és la resultant d’aplicar el tipus de 1,5% a la base imposable.
El valor de la quota global per l’exercici 2011 és de 417.060,98.- euros.
b) Adequació del servei de transmissió de dades de telefonia mòbil a les partides integrants de la base imposable. Millorar la gestió de la taxa i millorar el redactat, amb modificació dels articles 10, 12 i 13, que queden redactats així:
Article 10. Base imposable (BI)
La base imposable, es determina a partir de l’estimació del rendiment obtingut pels subjectes passius respecte dels serveis de dades, de veu i missatges curts segons les dades establertes a l’últim informe anual de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, publicat abans de l’entrada en vigor de la present Ordenança.
Detall de les partides que integren la base imposable:
-Rendiment estimat, a Mataró, de les trucades enviades des d’un aparell mòbil a un fix del municipi.(RMF). S’obté a partir del producte entre el número de línees fixes a Mataró i el rendiment mig per aparell de telefonia fixa, per trucades realitzades des d’un aparell mòbil amb destí a línea fixa.
-Rendiment estimat, a Mataró, de la transmissió de dades, les trucades i missatges curts enviades des d’un aparell mòbil a un altre mòbil (RMM). S’obté a partir del producte entre el número d’habitants empadronats a Mataró i el rendiment mig per línea mòbil pels serveis de dades, veu i missatges curts enviats a mòbil nacional.
Si en algun exercici no es disposa d’alguna dada necessària per la determinació de la base imposable es considerarà com a vàlida la corresponent a l’exercici anterior.
Art. 12 Quota tributària per operador (QT)
La quota tributària corresponent a cada operador es determina aplicant el coeficient de participació (CP) en el mercat de cadascun d’ells (establert a l’últim l’informe de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions publicat abans de l’entrada en vigor de la present Ordenança) a la quota global municipal.
Per aquells operadors en relació als quals la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions no detalli el seu coeficient de participació, la quota tributària serà la resultant d’aplicar el percentatge declarat per ells mateixos, en compliment del què disposa el segon paràgraf de l’article següent.
Art. 13 Règim de gestió
La taxa es gestiona d’ofici a partir de la matrícula que s’exposarà al públic en el tauló d’anuncis de l’Ajuntament, en el termini de 20 des de l’inici del període de pagament en voluntari , el qual serà el que es determini en el calendari fiscal que per cada exercici aprova i publica l’Ajuntament.
A la matrícula s’identifica els subjectes passius obligats al pagament (d’acord amb l’art. 9 d’aquesta ordenança), el coeficient de participació en el mercat de les telecomunicacions establert en l’últim informe anual de la CMT publicat al moment d’entrada en vigor d’aquesta ordenança que correspongui a cadascun d’ells i la quota global municipal.
Aquelles subjectes passius que operin al municipi respecte dels quals no es detalli el corresponent coeficient de participació en l’informe anual publicat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions estaran obligats a presentar, des del l’1 de gener al dia 15 de març de cada exercici, declaració de l’esmentat coeficient de participació davant d’aquest ajuntament.
3.16 TAXA PER ESTACIONAMENT DE VEHICLES A LA VIA PÚBLICA.
a) Increment d’un 2,1% en les tarifes.
Això suposa una modificació de l’article 4 que queda així:
Article 4
Zona blava
TARIFES EUROS
1 minut 0,0246
anul•lació de la denúncia 5,41
b) A proposta del Servei de mobilitat, afegir a l’article 4 el següent:
S’exceptua de l’anterior tarifa a aquells conductors de vehicles que tinguin la consideració de “Residents” en les places i horaris que s’indiquin segons la regulació pròpia del servei.
3.17 TAXA PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS ALS MERCATS MUNICIPALS
Des de l’IMPEM es proposa:
1) Increment d’un 2,1% a les tarifes.
2) Eliminar la taxa per “utilització i aprofitament temporal de llocs i espais destinats a l’ús comú del mercat”, ja que els espais no existeixen;
3) Canviar la definició de la taxa “Activitats de Promoció comercial realitzada per empreses externes” per “Activitats amb finalitat comercial realitzades per empreses externes a la planta de venda:Espai Demo”;
4) Incorporar noves taxes d’ús fraccionat inferior a 1 dia pels altres usos dels equipaments del mercat. Per a la utilització per a reunions, conferències, presentacions, etc de la sala polivalent del mercat: e-Àgora (150 € per dia. Reducció del 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius; 80€ per ½ dia; 25€ per hora o fracció.) i Per la utilització per a exposicions, presentacions, etc, de l’espai annex a la sala polivalent del mercat: Expo Espai (100 € per dia. Reducció del 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius; 60 € per ½ dia; 20 € per hora o fracció.).
5) Fer constar i incrementar la nova taxa aprovada ja en el mes de juliol en concepte de Llicència temporal d’ús i ocupació de les parades vacants del mercat fix de la Plaça de Cuba;
6) Eliminar l’anotació: “Les parades del mercat de la plaça de Cuba han de tenir contractat el subministrament elèctric de consum propi de forma individualitzada. Mentre es regularitza aquesta situació, les parades que no el tinguin contractat pagaran a l’Ajuntament una taxa variable, en funció del seu consum elèctric”, ja que totes les parades tenen el subministrament contractat.
Fetes totes aquestes modificacions, l’article 5 de l’Ordenança queda redactat així:
Article 5
La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:
OCUPACIÓ DE PARADES MERCATS FIXES TAXA
Plaça Gran
Parades fixes al Rengle, al mes
Petites 22,77 €
Grosses 34,10 €
Plaça de Cuba
Parades grup A de 0 a 15 m2 13,82 € m2 / mes
Parades grup A de 16 a 25 m2 12,57 € m2 / mes
Parades grup A de 26 a 49 m2 11,31 € m2 / mes
Parades grup B de 0 a 15 m2 11,06 € m2 / mes
Parades grup B de 16 a 25 m2 10,06 € m2 / mes
Parades grup B de 26 a 49 m2 9,05 € m2 / mes
Local (espai de venda superior a 50 m2) 6,64 € m2 / mes
(*)
OCUPACIÓ DE MAGATZEMS TAXA
Magatzem parades 6,33 € m2 / mes
Magatzems locals 3,17 € m2 / mes
SUPERMERCAT TAXA
Superfície comercial 5,00 € m2 /mes
Superfície magatzem 2,04 € m2 /mes
Despeses comunes mercat 0,76 € m2/mes
CAMBRA FRIGORÍFICA
Cambres frigorífiques 15,42 € m3 d’espai ocupat i mes
TRASPÀS DE PARADES
Traspàs de parades: 10% del preu dels traspàs Mínim: 113,33 € m2
ALTRES USOS DELS EQUIPAMENTS DEL MERCAT
Activitats amb finalitat comercial realitzades per empreses externes a la planta de venda: Espai Demo 120 € per dia. Reducció 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius.
Per la utilització per a reunions, conferències, presentacions, etc, de la sala polivalent del mercat de la Plaça de Cuba 150 € per dia. Reducció 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius.
Per la utilització per a exposicions, presentacions, etc, de l’espai annex a la sala polivalent 100 € per dia. Reducció 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius.
Per la utilització per a reunions, conferències, presentacions, etc de la sala polivalent del mercat: e-Àgora. 150 € per dia. Reducció del 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius; 80€ per ½ dia; 25€ per hora o fracció.
Per la utilització per a exposicions, presentacions, etc, de l’espai annex a la sala polivalent del mercat: Expo Espai 100 € per dia. Reducció del 30% del preu per activitats de 3 o més dies consecutius; 60€ per ½ dia; 20€ per hora o fracció.
LLICÈNCIA TEMPORAL D’ÚS I OCUPACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT FIX DE LA PLAÇA DE CUBA.
Parades de 0 a 15 m2 13,82 €/m2
Parades de 16 a 25 m2 12,57 €/m2
Parades de 26 a 49 m2 11,31 €/m2
MERCATS DE VENDA NO SEDENTÀRIA
Parades de mercats de venda no sedentària, per metre lineal i mes 7,14 €
Ocupació eventual de parades de mercats de venda no sedentària, per metre lineal i mes 7,14 €
Parades de mercats de venda no sedentària de la Plaça gran, per metre lineal i mes 4,71 €
3.18 TAXA PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DE VIGILÀNCIA ESPECIAL EN ESDEVENIMENTS OCASIONALS.
a) Es proposa increment de les tarifes en un 2,1%
Així doncs l’article 5 quedarà redactat així:
Article 5
La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:
TARIFES EUROS
VIGILÀNCIA DE RECINTES, pagaran per hora i per guàrdia dels serveis prestats: 28,28
COMERÇOS, indústries i despatxos professionals
La tarifa del preu públic relativa al servei de vigilància especial pel sistema d'alarma connectada és per any: 219,17
3.19.- TAXA PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DE SANITAT
a) Es proposa incrementar en un 2,1% l'import de les tarifes. Per tot això, l'article 5 i pel que fa al quadre de TARIFES quedaria redactat així:
TARIFES EUROS
1) L'esbrossada i la neteja superficial del terreny per a la destrucció de qualsevol classe de matèries o productes contaminants o propagadors de gèrmens nocius per a la salut pública, acreditaran (inclòs el transport fins a l'abocador), per cada 10 metres quadrats o fracció 48,31
2) El moviment i l'extracció de runa o qualsevol classe de matèries o productes contaminants i/o propagadors de gèrmens nocius per a la salut pública, prestats a domicili en habitatges, locals o solars de la ciutat, acreditaran, inclòs el transport fins a l'abocador, per cada 5 metres cúbics o fracció 72,47
3) La desinfecció, desinsectació i desratització en habitatges, locals o solars de la ciutat, per cada 10 metres quadrats o fracció 48,31
4) Retirada domiciliària d’un animal de companyia 42,31
5) Reconeixement sanitari d’un animal de companyia, en cas de renuncia del propietari 12,08
6) Identificació amb microxip d’un animal de companyia, en cas de renuncia del propietari 24,16
7) Esterilització d’un animal de companyia, en cas de renuncia del propietari 24,16
8) Estada, manutenció i custòdia d’animals de companyia en el centre municipal d’atenció als animals de companyia, per dia o fracció 6,07
9) Esterilització d’un animal de companyia en cas d’adopció 38,62
10) Control veterinari en cas d’agressió d’un gos a persones o altres animals, en el cas que no quedi ingressat en el centre municipal d’atenció als animals de companyia 95,40
11) Control veterinari en cas d’agressió d’un gos a persones o altres animals, en el cas que quedi ingressat en el centre 247,64
12) Eutanàsia gos 31,40
13) Eutanàsia gat 24,16
14) Incineració animal de companyia 24,16
15) Tinença animals de companyia (anyals e irreductible) 8,46
16) Visita veterinària i tractament antiparasitari 19,32
17) Expedient de llicència per tinença i conducció d’animals perillosos, 151,01
18) Expedició tarja acreditativa de la inscripció d’un animal en el cens d’animals de companyia 14,47
19) Expedició tarja acreditativa de llicència per tinença i conducció d’un animal potencialment perillós 14,47
20) Renovació de tarja acreditativa de la inscripció d’un gos en el cens d’animals de companyia 35,01
21) Renovació de tarja acreditativa de llicència per tinença i conducció d’un animal potencialment perillós 35,01
22) Emissió d’informe tècnic de salut pública 48,31
3.20 (abans 3.21).- TAXA PER PRESTACIÓ SERVEI DE MANTENIMENT, SENYALITZACIÓ DE GUALS I ESTACIONAMENTS RESERVATS.
a) Es proposa un increment del 4,6 %.
Per tant l'article 5 es modifica així:
Article 5
3.20. TAXA PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DE MANTENIMENT, SENYALITZACIÓ DE GUALS I ESTACIONAMENTS RESERVATS ANY 2011
La quantia de la taxa es determinarà de la manera següent:
Primera senyalització de gual 49,77
Baixa de gual 36,80
Modificació d'amplada de gual 86,57
Modificació horària de gual i estacionament reservat 36,45
Primera senyalització de reserva d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda. 53,79
Modificació de matrícula de reserva de persones amb mobilitat reduïda. 53,79
Modificació d'ubicació de reserva de persones amb mobilitat reduïda. 53,79
Primera senyalització reserva d'obres 236,50
Pròrroga de reserva d'obres 60,72
Primera senyalització de contragual 126,50
Manteniment de senyalització de gual, contragual i reserva d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda. 6,33 /metre
3.21 (abans 3.22) TAXA PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS I APROFITAMENT ESPECIAL DELS EDIFICIS MUNICIPALS AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ CIVIL DE CASAMENTS.
a) Modificar l’article 4 per incrementar la quota a pagar en un 2,1%
La quota a pagar pels serveis prestats i per l'aprofitament de les estances municipals és de 260,59
3.22 (abans 3.23) Taxa per a la tramitació d’instrument de planejament i gestió a iniciativa dels particulars.
a) Increment de les tarifes en un 2,1%
Modificació de l’article 6, pel que fa al quadre de tarifes
CONCEPTE EUROS
1.Tramitació d'instruments de planejament.
1.1 Plans parcials, Plans especials i Plans de millora urbana:
1.1.1 Fins a 10 hectàrees de superfície 3.290,40
1.1.2 A partir de 10 hectàrees de superfície 5.484,01
1.2 Plans especials d'ordenació volumètrica i Estudis de Detall:
1.2.1 Fins 2000 m2 de sostre 1.645,20
1.2.2 A partir de 2000 m2 de sostre 1.645,20
2 Projectes d'urbanització 2.541,79
3. Projectes de normalització i regularització de finques 438,72
4. Tramitació dels Estatuts i Bases de les Juntes de Compensació, de Conservació, de les associacions administratives de cooperació, i Projecte de Bases de la modalitat de Concertació (únic o per concurs), així com la Constitució tant definitiva com provisional de totes les entitats urbanístiques col.laboradores, inclosa la constitució de les Juntes de concertació 877,44
5.Tamitació de Projectes de reparcel.lació 1.974,24
6. Tramitació simplificada de Projectes de reparcel•lació ( voluntària, econòmica, propietat única del sòl) 987,12
Tarifa especial per reparcel•lació amb un únic propietari del sòl de tot l'àmbit urbanístic ( inclòs la copropietat): 50% de la tarifa que resulti d'aquest apartat.
3.23 (abans 3.24) TAXA PER LA UTILITZACIÓ DELS HORTS MUNICIPALS
Increment de la quota tributària en un 2,1%
Modificació de l’article 5è, que quedarà així:
La quota tributària anual a satisfer per aquesta taxa és de 69,43 euros l’any.
3.24. TAXA PER APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL, A FAVOR DE L’EMPRESA TRANSPORTISTA D’ENERGIA ELÈCTRICA.
És una taxa de nova creació, amb el text següent:
TAXA PER APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL, A FAVOR DE L’EMPRESA TRANSPORTISTA D’ENERGIA ELÈCTRICA
Article 1r . Fonament i naturalesa
A l’empara del previst als articles 57, 20.3.k i 24.1 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, es regula la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, a favor de l’empresa o, si escau, les empreses que tinguin la funció de transportar energia elèctrica, així com construir, mantenir i maniobrar les instal•lacions de transport.
Article 2n. Fet imposable
1. Constitueix el fet imposable de la taxa el gaudiment de la utilització privativa, o els aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada del terme municipal, a favor d’empreses o entitats que utilitzen el domini públic per dur a terme l’activitat de transport d’energia elèctrica i realitzar les tasques necessàries per assolir l’objectiu.
2. La utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local es produirà sempre que per al transport d’energia elèctrica calgui utilitzar subestacions, línies d’alta tensió, línies d’altres tensions i altres instal•lacions o xarxes que materialment ocupen el subsòl, el sòl o volada del territori d’aquest Municipi.
3. El pagament de la taxa regulada en aquesta Ordenança suposa l’exclusió expressa de l’exacció d’altres taxes derivades de la utilització privativa o l’aprofitament especial constituït en el sòl, subsòl o vol del territori municipal, necessàries per al transport d’energia elèctrica.
Article 3r. Subjectes passius
1.Són subjectes passius l’empresa o les empreses que utilitzin el domini públic local per a realitzar l’activitat de transport d’energia elèctrica.
2. En l’actualitat l’activitat de transport d’energia elèctrica està assignada a Red Eléctrica de España (REE).
Article 4t. Base imposable i quota tributària
Per determinar la quantia de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic municipal per part de l’empresa transportista d’energia elèctrica , s’aplicaran les fórmules següents de càlcul:
a) Base imposable
La base imposable, deduïda de l’estimació de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic per l’activitat de transport d’energia elèctrica, es calcula:
BI = IMN/ km * KLM
Esssent:
IMN/km = Ingressos mitjos obtinguts per REE per kilòmetre de línia d’alta i mitja tensió. El seu import per a 2011 és de 36.320 euros.
KLM = nombre de quilòmetres, amb dos decimals, de línies d’alta i mitja tensió aptes per al transport d’energia elèctrica que ocupen el domini públic municipal.
b) Quota tributària
La quota tributària es determina aplicant el 3% a la base imposable.
Article 5 . Període impositiu i meritació de la taxa
1. El període impositiu coincideix amb l’any natural.
2. El dia 1 de gener de cada exercici es merita la taxa en raó als kilòmetres de línies aptes (KLM) per al transport d’energia elèctrica i utilitzades per REE, que estiguin operatives en aqueixa data.
3. Si al llarg de l’exercici es modifiqués el número de KLM, la variació haurà de ser declarada en el termini d’un mes des de la posada en servei o la retirada d’aquest i surtirà efectes en l’autoliquidació del semestre immediat següent a la variació, amb el prorrateig de la quota corresponent.
Article 6. Règim de declaració i d’ingrés
L’empresa REE haurà de presentar l’autoliquidació i fer l’ingrés de la meitat de la quota resultant del que estableix l’apartat b) de l’article 4t en els mesos de gener i juliol.
Article 7. Gestió per delegació
1. Si la gestió, la inspecció i la recaptació de la taxa han estat delegades total o parcialment en la Diputació de Barcelona, les normes contingudes als articles anteriors seran aplicables a les actuacions que ha de fer l’Administració delegada.
2. L’Organisme de Gestió Tributària establirà els circuits administratius més adients per aconseguir la col•laboració de l’empresa REE, en ordre a simplificar el compliment de les obligacions derivades dels procediments de gestió i recaptació de la taxa.
3. Totes les actuacions de gestió, inspecció i recaptació que dugui a terme l’Organisme de Gestió Tributària s’ajustaran al que preveu la normativa vigent i la seva Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació, aplicable als processos de gestió dels ingressos locals, la titularitat dels quals correspon als Municipis de la província de Barcelona que han delegat les seves facultats en la Diputació.
4. No obstant l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat delegada en la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul.lació, total o parcial, de les liquidacions respecte de la taxa aquí regulada, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient.
Article 8. Infraccions i sancions
1. La manca d’ingrés del deute tributari que resulta de l’autoliquidació correcta de la taxa dins els terminis establerts en aquesta ordenança, constitueix infracció tributària tipificada a l’article 191 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons disposa l’esmentat article.
2. La resta d’infraccions tributaries que es puguin cometre en els procediments de gestió, inspecció i recaptació d’aquesta taxa es tipificaran i sancionaran d’acord amb el que es preveu a la Llei general tributària i a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals.
Disposició addicional primera – Actualització dels paràmetres de l’article 4
1. Les ordenances fiscals dels exercicis futurs podran modificar el valor del paràmetre IMN/km, de forma justificada en el corresponent informe tècnico-econòmico i referenciada a les dades publicades oficialment.
Mentre no es modifiqui, en els exercicis posteriors a 2011 continuarà aplicant-se el valor reflectit a l’apartat a) de l’article 4t.
2. El valor de la longitud de línies operatives en el Municipi (KLM) podrà variar quan per part de REE es declari i provi la variació o quan l’Ajuntament en tingui coneixement. Els efectes de la variació seran els establerts a l’article 5.
Disposició addicional segona. Modificació dels preceptes de l’ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors
Els preceptes d’aquesta Ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.
Disposició final
La present Ordenança fiscal, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el... i que ha quedat definitivament aprovada en data...., regirà des del dia 1 de gener de 2011 i es mantindrà vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”
3.25. TAXA DE SENYALITZACIÓ INFORMATIVA
A proposta del servei de Mobilitat es crea aquesta nova taxa, encaminada a cobrir els costos de la senyalització d’equipaments privats que ofereixen un servei públic, ja que es considera convenient que la senyalització s’adeqüi als formats estandarditzats de senyalització informativa de la Ciutat, i utilitzant o unificant en alguns casos els suports d’aquesta senyalització, amb les següents tarifes:
TARIFES
Instal•lació i subministrament d’una senyal 826,68 €
Baixa 91,72 €
Manteniment 70,80 €
Aquesta nova taxa implica la elaboració d’una Ordenança que reguli el més essencial segons les determinacions contingudes a l’article 16 de la Llei reguladora de les hisendes locals, i el text que es proposa és el següent:
Article 1r Foment i naturalesa
A l’empara del previst als articles 20 i 57 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i de conformitat amb el que disposen els articles 15 a 19 d’aquest esmentat text, l’ Ajuntament estableix la taxa per l’ocupació del domini públic i pels treballs de senyalització d’equipaments privats que ofereixen un servei públic.
Article 2n- Fet imposable
Constitueix el fet imposable de la taxa l’ocupació del domini públic i els treballs municipals per a la instal•lació, baixa i manteniment dels senyals dels equipaments privats amb els formats estandarditzats de senyalització informativa de la ciutat.
Article 3r.-Subjectes passius
Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones que col•loquin en domini públic senyals informatives dels seus equipaments i a les quals l’Ajuntament els instal•la aquests senyals i els fa el seu manteniment.
Article 4t.-Responsables
Responen solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques o jurídiques a què es refereix l’article 42 de la Llei general tributària.
Art. 5è.-Quota tributària
La quota tributària és la següent:
TARIFES
Instal•lació i subministrament d’una senyal 826,68 €
Baixa 91,72 €
Manteniment 70,80 €
Art.6è.- Acreditament, declaració i ingrés
L’obligació del pagament de la taxa regulada en aquesta ordenança neix a partir del moment que s’inicia l’ocupació de la via pública i la prestació del servei de senyalització per part de l’Ajuntament.
En els supòsits d’instal•lació, la taxa es merita en el moment en què l’Ajuntament duu a terme aquesta activitat i en els supòsits de baixa, la taxa es merita en el moment en què es sol•licita. En ambdós supòsits s’emetrà la liquidació corresponent. .
Un cop instal•lada la senyalització i pel seu manteniment la taxa es merita el dia 1 de gener de cada any, es gestiona per padró i s’abonarà en el període que s’estableixi en el moment de l’aprovació del calendari fiscal.
Article 7è.- Infraccions i sancions
Per tot el que es refereix a la qualificació d’infraccions tributàries, com també a la imposició de sancions que corresponguin en cada cas, s’aplicarà el que disposa la Llei general tributària, el Reial Decret 2063/2004 de 15 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament General del règim sancionador tributari, la normativa vigent d’aplicació i l’Ordenança fiscal general.
La imposició de sancions no impedirà, en cap cas, la liquidació i cobrament de les quotes acreditades no prescrites.
Disposició final
Aquesta ordenança, que va ser aprovada inicialment pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia.............................................i, definitivament, el dia...................................començarà a regir tant bon punt surti al BOP l’anunci d’aprovació definitiva, i es mantindrà en vigor mentre no s’acordi la seva modificació o derogació.
ANNEX 4.- PREUS PÚBLICS
4.1 PREU PÚBLIC PER LA UTILITZACIÓ D’INSTAL•LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS.
UTILITZACIÓ ANUAL INSTAL.LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS PROPOSTA
PER ENTITATS ESPORTIVES I COL.LECTIUS LLEURE 2011
A.- TRAM (A) Utilització 1 hora/setmanal = 52 hores/anuals (preu / any)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 953,46
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 953,46
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 469,61
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 953,46
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 469,61
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 953,46
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 953,46
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 953,46
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 469,61
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 953,46
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 953,46
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 773,19
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 469,61
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 773,19
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 773,19
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 469,61
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 469,61
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 469,61
21 GIMNÀS DE BOXA 469,61
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 953,46
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 469,61
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 469,61
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 773,19
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 773,19
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 469,61
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 469,61
B.- TRAM (B) Utilització 1 a 5 hores/setmana = 52 a 258 hores/anuals (preu / any)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 1.001,14
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 1.001,14
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 493,09
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 1.001,14
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 493,09
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 1.001,14
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 1.001,14
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 1.001,14
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 493,09
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 1.001,14
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 1.001,14
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 1.159,79
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 493,09
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 1.159,79
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 1.159,79
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 493,09
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 493,09
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 493,09
21 GIMNÀS DE BOXA 493,09
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 1.001,14
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 493,09
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 493,09
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 1.159,79
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 1.159,79
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 493,09
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 493,09
C.- TRAM (C) Utilització 5 a 20 hores/setmana = 258 a 1.032 hores/anuals (preu / any)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 1.358,30
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 1.358,30
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 516,57
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 1.358,30
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 516,57
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 1.358,30
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 1.358,30
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 1.358,30
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 516,57
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 1.358,30
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 1.358,30
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 1.546,39
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 516,57
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 1.546,39
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 1.546,39
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 516,57
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 516,57
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 516,57
21 GIMNÀS DE BOXA 516,57
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 1.358,30
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 516,57
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 516,57
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 1.546,39
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 1.546,39
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 516,57
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 516,57
D.- TRAM (D) Utilització més de 20 hores/setmana = més de 1.032 hores/anuals
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 2.037,44
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 2.037,44
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 587,00
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 2.037,44
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 587,00
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 2.037,44
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 2.037,44
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 2.037,44
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 587,00
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 2.037,44
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 2.037,44
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 2.029,64
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 587,00
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 2.029,64
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 2.029,64
17 TATAMI POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 587,00
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 587,00
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 587,00
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 796,81
21 GIMNÀS DE BOXA 587,00
22 ESTADI MUNICIPAL. D'ATLETISME 1.635,19
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 2.037,44
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 924,66
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 587,00
26 PISCINA MUNICIPAL 1.082,67
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 2.029,64
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 2.029,64
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 587,00
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 587,00
UTILITZACIÓ ANUAL INSTAL.LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS PROPOSTA
PER CENTRES D'EDUCACIÓ 2011
A.- CENTRES D’EDUCACIÓ DE MATARÓ (preu / hora)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 1,79
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 1,79
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 0,93
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 1,79
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 0,93
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 1,79
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 1,79
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 1,79
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 0,93
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 1,79
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 1,79
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 3,56
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 0,93
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 3,56
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 3,56
17 TATAMI POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 0,93
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 0,93
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 0,93
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 1,46
21 GIMNÀS DE BOXA 0,93
22 ESTADI MUNICIPAL. D'ATLETISME 2,79
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 1,79
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 1,46
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 0,93
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 3,56
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 3,56
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 0,93
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 0,93
UTILITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA INSTAL.ESPORTIVES PROPOSTA
2011
A.- ACTIVITATS DE CARÀCTER EXTRAORDINARI (preu/acte)
1 PER ENTITATS ESPORTIVES (acte) 753,86
2 PER ENTITATS NO ESPORTIVES SENSE ÀNIM DE LUCRE (acte) 1.258,39
3 PER ENTITATS NO ESPORTIVES AMB ÀNIM DE LUCRE (acte) 2.494,13
UTILITZACIÓ PUNTUAL INSTAL.LACIONS ESPORTIVES PROPOSTA
2011
A.- ENTITATS ESPORTIVES, COL.LECTIUS LLEURE I ALTRES (preu / hora)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 48,17
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 48,17
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 25,94
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 48,17
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 25,94
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 48,17
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 48,17
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 48,17
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 25,94
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 48,17
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 48,17
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 58,30
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 25,94
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 58,30
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 58,30
17 TATAMI POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 19,87
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 25,94
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 25,94
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 47,96
21 GIMNÀS DE BOXA 25,94
22 ESTADI MUNICIPAL. D'ATLETISME 54,55
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 48,17
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 29,80
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 25,94
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 58,30
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 58,30
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 25,94
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 25,94
B.- CENTRES D´EDUCACIÓ DE MATARÓ (preu / hora)
01 CAMP MPAL. FUTBOL D'ESPORTS 9,65
02 CAMP MPAL. FUTBOL PLA D'EN BOET 9,65
03 CAMP MPAL. FUTBOL VISTA ALEGRE 5,20
04 CAMP MPAL. FUTBOL ROCAFONDA 9,65
05 CIRCUIT MUNICIPAL BMX 5,20
06 CAMP MPAL. FUTBOL LA LLÀNTIA 9,65
07 CAMP MPAL. FUTBOL CIRERA 9,65
08 CAMP MPAL. FUTBOL CAMÍ MIG 9,65
09 CAMP MPAL. FUTBOL ENRIC PUJOL 5,20
10 CAMP MPAL. FUTBOL CAN XALANT 9,65
11 CAMP MPAL. FUTBOL A7 CIRERA 9,65
12 POLISPORTIU MUNICIPAL JAUME PARERA 11,66
14 PISTA POLIESPORTIVA DEL PALAU 5,20
15 PALAU MPAL. ESPORTS JOSEP MORA 11,66
16 POLISPORTIU MUNICIPAL EUSEBI MILLAN 11,66
17 TATAMI POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 3,98
18 PISTA EXTERIOR POLISPORTIU EUSEBI MILLAN 5,20
19 PISTA POLISPORTIVA DEL VELÒDROM 5,20
20 PISTA CICLISME VELÒDROM 9,59
21 GIMNÀS DE BOXA 5,20
22 ESTADI MUNICIPAL. D'ATLETISME 10,92
23 CAMP MUNICIPAL D'HOQUEI 9,65
24 GIMNÀS CASAL DE JOVES 5,96
25 PISTA POLISPORTIVA CASAL JOVES 5,20
27 POLISPORTIU TERESA MARIA ROCA 11,66
28 POLISPORTIU C/ EUSKADI 11,66
29 PISTA POLISPORTIVA LA LLANTIA 5,20
30 PISTA POLIESPORTIVA DE CIRERA 5,20
PROPOSTA
SERVEIS DE LA PISCINA MUNICIPAL 2011
B.- CURSETS DE NATACIÓ GRUPS
B.1. CENTRES D´EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMARIA
mes/nen 5,66
sessió/nen 1,43
B.2. ESCOLES BRESSOL I ALTRES GRUPS
mes/nen 9,81
sessió/nen 2,51
C.- CURSETS DE NATACIÓ (preu / mes)
C.1. INFANTILS
- Matrícula (cursets no intensius) 11,75
- Matrícula (carnet blau) cursets no intensius 5,90
- 1-3 anys
*preu / mes 18,40
*preu / mes (carnet blau) 9,20
- 3-13 anys:
*alterns (mes) 32,00
*alterns (mes) carnet blau 16,00
*perfeccionament (45 minuts/setmana) 16,00
*perfeccionament (45 minuts/setmana) carnet blau 8,00
*intensiu (mes) 60,40
*intensiu (mes) carnet blau 30,20
C.2. ADULTS
- Matrícula 11,75
- Matrícula (carnet blau) 5,90
- 3 hores/setmana 51,55
- 3 hores/setmana (carnet blau) 25,80
- 2 hores 30 minuts / setmana 42,80
- 2 hores 30 minuts / setmana (carnet blau) 21,40
- 2 hores 15 minuts / setmana 38,55
- 2 hores 15 minuts / setmana (carnet blau) 19,30
- 2 hores/setmana 34,25
- 2 hores/setmana (carnet blau) 17,15
- 1 hora 30 minuts / setmana 25,80
- 1 hora 30 minuts / setmana (carnet blau) 12,90
- 1 hora/setmana 17,10
- 1 hora/setmana (carnet blau) 8,55
- 45 minuts / setmana 12,90
- 45 minuts / setmana (carnet blau) 6,45
D.- SERVEI DE BANY
- abonats (menys de 15 anys)
* diaris 4,20
* diaris (carnet blau) 2,10
* diaris (família nombrosa-categoria general) 3,75
* diaris (família nombrosa-categoria especial) 3,35
* mensuals 22,00
* mensuals (carnet blau) 11,00
* mensuals (família nombrosa-categoria general) 19,75
* mensuals (família nombrosa-categoria especial) 17,55
* trimestrals 38,70
* trimestrals (carnet blau) 19,35
* trimestrals (família nombrosa-categoria general) 34,85
* trimestrals (família nombrosa-categoria especial) 30,95
* trimestral (2 mesos) 25,80
* trimestrals (2 mesos) carnet blau 12,90
* trimestrals 2 mesos (família nombrosa-categoria general) 23,20
* trimestrals 2 mesos (família nombrosa-categoria especial) 20,60
* trimestral (1 mes) 12,90
* trimestrals carnet blau (1 mes) 6,50
* trimestrals 1 mes (família nombrosa-categoria general) 11,60
* trimestrals 1 mes (família nombrosa-categoria especial) 10,35
- abonats (més de 15 anys)
* diaris 5,85
* diaris (carnet blau) 2,90
* diaris (família nombrosa-categoria general) 5,30
* diaris (família nombrosa-categoria especial) 4,70
* mensuals 28,00
* mensuals (carnet blau) 14,00
* mensuals (família nombrosa-categoria general) 25,25
* mensuals (família nombrosa-categoria especial) 22,45
* trimestrals 46,90
* trimestrals (carnet blau) 23,45
* trimestrals (família nombrosa-categoria general) 42,20
* trimestrals (família nombrosa-categoria especial) 37,55
* trimestrals 2 mesos 31,25
* trimestrals 2 mesos (carnet blau) 15,60
* trimestrals 2 mesos (família nombrosa-categoria general) 28,10
* trimestrals 2 mesos (família nombrosa-categoria especial) 25,00
* trimestrals 1 mes 15,60
* trimestrals 1 mes (carnet blau) 7,80
* trimestrals 1 mes (família nombrosa-categoria general) 14,05
* trimestrals 1 mes (família nombrosa-categoria especial) 12,50
- matrÍcula
* 1r. membre familiar 33,10
* 2n. membre familiar 29,85
* 3r. membre familiar 25,65
* 4rt. i següents membres 21,35
* membre familiar (carnet blau) 16,55
* Quota de reserva de plaça 3,50
* Quota de reserva de plaça (carnet blau) 1,75
E.- ALTRES SERVEIS DE LA PISCINA
- Utilització instal.lació en horari de funcionament (preu/hora) 154,10
- Utilització instal.lació fora horari de funcionament preu/hora) 176,65
- Utilització d´un carrer de la piscina (preu / hora) 22,50
- Utilització d´un carrer de la piscina (preu / 45 minuts) 16,90
- Gimnàs (grups-hora) 15,45
- Duplicat de carnet 1,40
- Lloguer d´armari (preu/mes) 4,60
- Lloguer d´armari (preu/mes) carnet blau 2,30
PROPOSTA
PROGRAMES D’ESPORT DE LLEURE 2011
A.- MITJA MARATÓ
- Preu inscripció xip groc 17,00
- Preu Inscripció fora de termini 25,00
B.- ACTIVITAT FISICA PER LA GENT GRAN
- preu / mes (carnet blau) 9,62
- preu / mes 14,09
C.- ESTADI MUNICIPAL ATLETISME
- socis entitats atlètiques de Mataró (preu/any) 52,11
- socis entitats atlètiques de Mataró (preu/any) (carnet blau) 24,75
- no socis entitats atlètiques de Mataró (preu/any) 127,49
- no socis entitats atlètiques de Mataró (preu/any) (carnet blau) 60,56
- altres (preu/any) 242,25
- altres (preu/any) (carnet blau) 121,12
- socis entitats atlètiques de Mataró (preu/semestre) 26,06
- socis entitats atlètiques de Mataró (preu/semestre) (carnet blau) 12,37
- no socis entitats atlètiques de Mataró (preu/semestre) 63,80
- no socis entitats atlètiques de Mataró (preu/semestre) (carnet blau) 30,30
- altres (preu/semestre) 121,22
- altres (preu/semestre) (carnet blau) 60,62
- entrada puntual (preu/dia) 11,23
- entrada puntual (preu/dia) (carnet blau) 5,62
D.- BASE NAUTICA
- Preu targeta vestidor 60' / soci entitat nàutica Mataró 7,50
- Preu targeta vestidor 60' / No soci entitat nàutica Mataró 15,00
- Preu/hora sala tècnica 25,73
- Duplicat carnet/passis 1,38
PROPOSTA
PROGRAMES D’ESPORT ESCOLAR 2011
A.- PARTICIPACIÓ JOCS ESCOLARS DE MATARÓ
- Preu / equip fora de Mataró / anual 13,58
- Preu / participant fora de Mataró / anual 1,13
4.3 PREU PÚBLIC PER REPRODUCCIONS, EDICIONS I PUBLICACIONS.
Increment de les tarifes en un 2,1%
S’incorporen uns preus públics pel lliurament de documentació d’urbanisme en format digital.
PREUS PER PUBLICACIONS DEL PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES
Fitxes d'educació sobre les drogues 3r 4t i 5è d'EGB, per exemplar 31,06 €
Cartell No ignoris la sida 1,21 €
Llibret Guia informativa sobre drogues 0,52 €
Fullet Stop tabac 0,25 €
Adhesiu Stop tabac 0,22 €
Fitxes d'Educació Sanitària p-5, 1r i 2n d'EGB, per exemplar 36,93 €
PREU PÚBLIC VENDA DVD
DVD catàleg de l’exposició sobre l’Alguer de Mataró, (IVA inclòs) 5,55 €
PREUS PER PUBLICACIONS DEL PATRONAT DE CULTURA
Categoria A1 4,82 €
Categoria A2 19,33 €
Categoria B1 20,71 €
Categoria B2 41,41 €
Categoria B3 6,90 €
Categoria B4 17,25 €
Categoria C 3,45 €
Catàlegs d'exposicions:
Catàleg petit 4,82 €
Catàleg mitjà 6,90 €
Catàleg gran 13,81 €
Llibres de la col•lecció "Caps de Bou"
Antologia poètica d'Isidre Julià 20,71 €
El cinema a Mataró (1939-1994) 20,71 €
El gènere de punt a Catalunya i Mataró.
Modernització i desenvolupament d'un sector industrial 6,90 €
PREUS PER REPRODUCCIONS
Fotocòpies DIN A4 a partir d'originals solts 0,04 €
Fotocòpies DIN A4 a partir d'originals relligats 0,07 €
Fotocòpies DIN A3 a partir d'originals solts 0,07 €
Fotocòpies DIN A3 a partir d'originals relligats 0,12 €
Fotocòpies de microfitxes, per cada una 0,18 €
FOTOCÒPIES D'HISTÒRICS, DIVERSOS, CARTOGRAFIA I PLÀNOLS:
En paper DIN A4 0,09 €
En paper DIN A3 0,22 €
En paper (m2) 1,73 €
En contravegetal (m2) 6,90 €
En polièster (m2) 10,36 €
PREUS PER REPRODUCCIONS FOTOGRÀFIQUES DE L'ARXIU MPAL.
Negatius 24x36 a 6x6
Mesures
9x12 i 10x15 4,67 €
13x18 5,35 €
18x24 6,73 €
20x25 8,11 €
24x30 9,08 €
30x40 13,12 €
40x50 19,84 €
50x70 30,20 €
Negatius 6x9 a plaques
Mesures
9x12 i 10x15 5,60 €
13x18 6,38 €
18x24 10,36 €
20x25 9,67 €
24x30 10,90 €
30x40 15,67 €
40x50 20,61 €
50x70 32,96 €
Documents d'arxiu escanejats i gravats en disquet 1,66 €
Documents d'arxiu escanejats i enviats per correu electrònic 2,23 €
ALTRES PUBLICACIONS DE L'AJUNTAMENT
Ordenances de Medi Ambient:
Carpetes 3,45 €
Joc d'ordenances 1,37 €
Ordenances fiscals i preus públics, per exemplar complet 15,15 €
Pressupost municipal, per exemplar 15,15 €
Exemplar de plànol dels carrers de Mataró 1,37 €
Exemplar del llibre Mataró, arbres i palmeres. Recull d'espècies 1995 6,90 €
Llibret Hàbits a l'escola, per exemplar 1,14 €
Llibret Hàbits dia a dia, per exemplar 1,32 €
Ordenança reguladora de sorolls 1,37 €
Ordenança reguladora d'aparcaments 1,37 €
Ordenança de residus 1,37 €
Ordenança de clavegueram 3,45 €
Reglament d'activitats 10,36 €
Llibret Vaig a l'escola bressol, per exemplar 1,86 €
DOCUMENTACIÓ EXPEDIDA PEL DEPARTAMENT D'INFORMÀTICA
Preu hora cap de projecte 36,62 €
Preu hora analista 31,07 €
Preu hora programador 27,75 €
Preu hora operador 17,76 €
MATERIAL
Llistats de paper estàndard p/full 0,04 €
Etiquetes p/uni 0,02 €
Paper especial
Altres fungibles
Distribució
PREUS PUBLICS DE LA INFORMACIÓ GESTIONADA PER LA SECCIÓ D’INFORMACIÓ DE BASE
Preu tècnic mig cartografia 29,40 € /hora
Guia Urbana de la ciutat, escala 1:5000
Digital (pdf) 11,10 €
Digital (vectorial, DWG, v.2004) 69.83 €
Paper (Din A0) 2,94 €
Cartografia temàtica (Població, ABS, Districtes postals,…)*
Digital (pdf) 11,10 €
Digital (vectorial, DWG, v.2004) 69.83 €
Paper (Din A0) 2,94 €
Ortoimatges 1:1000, vol d'agost 2005
Digital. (Tiff o Mrsid) Mosaic de tot el terme 161 €
Digital (Tiff) 32,23 € /full
0.64 € / hectàrea + ½ hora de tècnic
Paper (Din A0) 14,61 €
Cobertura d'illes cadastrals i toponímia (Extensió: tot el terme)
Digital (pdf) 11,10 €
Digital (vectorial, DWG, v.2004) 69.83 €
Paper (Din A0) 2,94 €
CARTOGRAFIA TOPOGRÀFICA ESCALA 1:1000
Digital (pdf) 22,20 €
Digital (vectorial, DWG, v.2004, 2D ó 3D) 139,65 € /full (50 ha.)
2.79 €/hectàrea + ½ hora de tècnic
Paper (Din A0) 13,21 €
Cartografia de base 1:1000
Digital (pdf) 11,10 €
Digital (vectorial, DWG, v.2004) 69,83 € (50 ha.)
1.39 € /hectàrea + ½ hora de tècnic
Paper (Din A0) 6,61 €
Cartografia parcel•lària Corporativa
Digital (vectorial, DWG, v.2004) 69,83 € (50 ha.)
1.39 €/hectàrea
Digital (pdf) 11,10 €
Paper (Din A0) 6,61 €
Paper 1:2000 ( Din A3) 4,51 €
Mapes, Fotografia aèria i Guies Urbanes històriques *
Digital (Tiff) 69,83 €
Paper (Din A0) 14,61 €
Preu per lliurament en suport CD 6,66 €
Bonificació estudiants 60% de descompte
Distribució segons mètode emprat
Certificats de número de policia històrics
Certificats de números de policia (per a modificacions anteriors 1992) 22,05 €
DOCUMENTACIÓ D’URBANISME EN FORMAT DIGITAL
Documentació d’un projecte de planejament o de gestió amb algun tràmit d’aprovació en suport digital no editable (PDF)
11,10 €
Lliurament en suport CD, increment de 6,66 €
(En el cas que el projecte tingui un tamany superior al mitjà, caldrà preveure també un import addicional de temps del tècnic)
Documentació d’un projecte de planejament o de gestió amb algun tràmit d’aprovació en suport digital editable (DWG) 150,76 €
Lliurament en suport CD, increment de 6,66 €
(En el cas que el projecte tingui un tamany superior al mitjà, caldrà preveure també un import addicional de temps del tècnic)
Preu hora del tècnic (delineant) 26,50 €
4.4 PREUS PÚBLICS DE LES ACTIVITATS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE CULTURA
Com a novetat, es regula àmpliament les exempcions en la utilització dels equipaments gestionats per l’IMAC. Els preus quedaran així:
1. TEATRE, MUSICA I DANSA
Platea Anfiteatre
A) Catxets fins a 3.000 11 9
B) Catxets fins a 6.000 17 14
C) Catxets fins a 9.000 21 17
D) Catxets fins a 12.000 24 19
E) Catxets a partir de 12,000 28 26
Bonificacions :
40 % abonats del Teatre Monumental
25 % Escolars, 3a. Edat, Carnet blau, Alumnes ATD
Titulars carnet voluntari o aprenent del Programa Voluntariat per la llengua.
15 % Grups de 12 persones o mes, Carnet Club del Teatre, Teatre Lliure i Xarxa de Biblioteques
25 % clients de Caixa de Catalunya d'acord amb el contracte del servei Tel-entrada
25% Persones amb una discapacitat igual o superior al 33%
Aquests descomptes no seran d'aplicació en els espectacles inclosos a la programació de la Festa Major de Les Santes
2. MUSICA ANTIGA
A) Catxets concertats fins a 4.500 euros 9,00
B) Catxets concertats superiors a 4.500 euros 12,00
3. ACTES DE PETIT FORMAT
3.1. Concert
A) Catxets fins a 2.500 € 3
B) Catxets de 2.500 a 4.500 € 4,5
C) Catxets a partir de 4.500 € 6,50
3.2. Formació
A) T'encantarà ( Amb obsequi d'una entrada) 6
B) Tallers familiars ( Per família) 2
3.3 Butaka 6
4. CINEMA
A) Sessió ordinària 5,70
B) Sessió especial 7,30
C) Sessió escolar 1,60
D) Sessió de cicle (preu per sessió) 3,70
E) Sessió ordinària per estudiants i titulars del carnet blau, Xarxa de Biblioteques, alumnes ATD
5,20
Bonificacions
25% persones amb una discapacitat igual o superior al 33%
5. UTILITZACIO EQUIPAMENTS GESTIONATS PER l’IMAC
Sense IVA
A) Utilització teatre per a representació 1 dia 887,93
B) Utilització teatre per a assaig 1 dia 409,48
C) Utilització teatre assaig ½ dia 206,90
D) Utilització annexos i altres espais 1 dia 409,48
E) Utilització annexos i altres espais ½ dia 206,90
F) a) Personal tècnic 30,17
b) Porters/Acomodadors 18,97
c) Utilització del piano 162,07
Les entitats sense ànim de lucre registrades al Registre municipal d’entitats de Mataró podran sol•licitar una vegada l’any l’exempció del preu públic per la utilització d’un dels equipaments de l’IMAC.
L’exempció només s’aplicarà als següents serveis Bàsics disponibles a l’equipament:
Teatre Monumental
o Representació : Màxim 3 hores de representació, 3 hores de muntatge i proves i 1 hora de desmuntatge
Personal
• 1 tècnic regidor (Màx. 7 h)
• 1 tècnic de control (Màx. 7 h)
• 1 ajudant de serveis
• 3 acollida (Màx. 12 h)
• 1 taquillera, a criteri de l’IMAC
Il.luminació
• Llum blanca d’ambient general
So
• 2 micròfons de veu
• 3 micròfons d’ambient.
• Infraestructura de PA (so públic) i un envio de MON (monitoratge), no equalitzable.
• 1 Reproductor de CD doble.
Escenari amb càmera negra i dos talls manuals per decoracions fixes sense canvis
Climatització (fred / calor).
Neteja ordinària de l’equipament
Equip de projecció de cinema 35mm, si es tracta d’aquesta activitat.
Projector de vídeo, sense incloure la preparació i/o edició del material a reproduir, ni el sistema de reproducció (PC, DVD...), ni el personal de control de la projecció
o Assaig : Només dins els horaris ordinaris del centre, màxim 5 hores.
1 ajudant de serveis
Il•luminació de treball
Equip de so d’autoservei
Escenari amb càmera negra, nomes si es imprescindible i prèvia demanda
Climatització (fred / calor).
Neteja ordinària de l’equipament
Annexos Teatre i altres espais
Aula Teatre
• Taula presidencial i cadires
• Cadires per al públic en funció de l’aforament màxim de cada espai
• Pissarra
• Megafonia mínima (1 micròfon per a la taula presidencial)
Can Palauet
• Taula presidencial i cadires per a 6 persones
• Cadires per al públic
• Pantalla
• Instal•lació per ordinadors
• Projector multimèdia
• 3 micròfons de taula i 1 sense fil amb reproductor de CD
Biblioteca Pompeu Fabra
• Taula presidencial i cadires per a 6 persones
• Pissarra
• Pantalla
• Cadires per al públic
• Reproductor de vídeo VHS i DVD
• Instal•lació per ordinadors
• Projector multimèdia
• 3 micròfons de taula i 1 micròfon sense fil amb reproductor de CD
Tots els serveis no especificats anteriorment o qualsevol servei que excedeixi l’inclòs a l’exempció, serà objecte de liquidació a l’entitat d’acord amb les tarifes del preu públic vigent.
L’exempció es demanarà en el moment de presentar la sol.licitud d’us de l’espai.
L’exempció serà atorgada o denegada per Decret de la presidència de l’IMAC en funció de les disponibilitats dels espais i pressupostàries, i notificada juntament amb l’atorgament de la llicència d’us de l’espai.
6. PUBLICACIONS
6.1 PUBLICACIONS (sense IVA)
a) Cost de producció fins a 2.405 € 1,44
b) Cost de producció de 2.405 € a 4.510 € 4,33
c) Cost de producció de 4.510 € a 6.010 € 5,77
d) Cost de producció de 6.010 € a 9.015 € 8,65
e) Cost de producció de 9.015 € a 12.020 € 15,87
f) Cost de producció de 12. 020 € a 15.025 € 19,23
g) Cost de producció de 15.025 € a 18.030 € 22,12
h) Cost de producció de 18.030 € a 21.035 € 30,77
i) Cost de producció de més de 21.035 € 48,08
6.2. CATALEGS (Coproduccions) Sense IVA
Rodalies. Un itinerari transversal 8,65
Mirar Gaudi. Obra gràfica de Ramon Manent 19,50
El Tamboret Blanc. Jordi Cuyàs 9,62
7. AULA DE TEATRE (modificat al ple de setembre)
7.1 TEATRE
Nois/Noies A 40
Nois/Noies B 40
Nois/Noies C 40
Nois/Noies D 40
Joves I 40
Joves II 55
Joves III 60
Nivell I 85
Nivell II 85
Nivell III 85
7.2 DANSA
Dansa joves 40
Dansa I 40
Dansa II 40
7.3 CURSOS ESPECIALITZATS
Gent gran 25
Treball d’escenes 55
Taller d’idees 20
7.4 MONOGRÀFICS Preu/hora
Monogràfics amb cost/hora inferior a 65€
Alumnes de 16 anys o menys 2,80
Alumnes de més de 16 anys 3,10
Monogràfics amb cost/hora entre 65 i 100 € 3,50
Monogràfics amb cost/hora superior a 100 € 4,20
Bonificacions
10% Jubilats
10% Persones amb una discapacitat igual o superior al 33%
Fins a un 40% persones en situació familiar o entorn desfavorable
Menors 18 anys
a) 10% Familia nombrosa
b) 10% Dos o més germans
8. LES SANTES (s’aprova cada any abans de les festes)
8.1. Productes difusió Les Santes Sense IVA
Samarreta Petita + SETNAS 10,17 €
Samarreta Petita sense SETNAS 6,78 €
Samarreta Gran + SETNAS 11,86 €
Samarreta Gran sense SETNAS 8,47 €
SETNAS 4,24 €
Mocador 4,75 €
Barret 8,64 €
Cartell comparses 2,63 €
Figures gegants (parella) 38,98 €
Cava 25 anys Postal gegants 5,59 €
Personalització 3,45 €
Funda mòbil 2,59 €
8.2. Productes bar Les Santes
Sense IVA
Juliana 2,20 €
Ampolla de cava 7,20 €
Copa de cava 1,78 €
Cremat 2,20 €
Sense IVA
Orxata 1,87 €
Sangria 2,16 €
Xíndria 1,68 €
Aigua 0,65 €
9.ALTRES
9.1 Itinerància d'exposicions
Advertising. Intervencions a l'espai públic 1.500,0
9.2 Visites guiades i tallers didàctics
Públic en general 3,00
9.3 Taller de gravat calcogràfic
Per quatrimestre de 60 hores 270,00
4.5. PREUS PÚBLICS INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA (IMPEM)
- S’elimina el preu de la Incubadora Tecnològica, ja que aquesta tasca la desenvolupa TECNOCAMPUS.
- Increment de les tarifes en un 2,1%
SERVEI DE FOTOCÒPIES
Fotocòpies 0,07 euros/fotocòpia
SERVEI DE FAX
FAX Tramesa la pàgina 1,62 euros+cost/minut
Pàgines següents 0,40 euros+cost/minut
Cost/minut Espanya 0,28 euros
Europa 0,43 euros
Amèrica del sud 2,39 euros
Amèrica del nord 2,45 euros
Altres 2,76 euros
4.6 PREUS PÚBLICS DEL SERVEI DE MANTENIMENT
- Increment tarifes 2,4% (a proposta del Servei de Manteniment)
- S’incorpora el lloguer de braços per a banderoles i per al servei de muntatge i desmuntatge de banderoles als bàculs
- Es creen uns nous preus públics per la neteja de grafits
EUROS
PREU TRANSPORT DE PLANTES 11,41
THUJA ESMERALDA 19,37
KENTIA 44,83
FICUS 37,56
CUPRESSUS 19,37
BUXUS PYRAMIDAL 43,60
BUXUS BOLA 37,56
BAMBU 31,48
AUCUBA 15,75
ASPIDISTRA 31,48
ABELIA 23,00
SHEFLERA 23,00
POLIGELA 18,21
PINUS 240 61,79
PINUS 210 55,72
PICEA 49,67
NEPHROLEPIS 37,56
LAURUS PYRAMIDAL 46,06
LAURUS BOLA 43,60
PREU VENDA LLAMBORDES SENSE CÀRREGA (per M2) 25,60
PREU VENDA LLAMBORDES AMB CÀRREGA (per M2) 27,65
PREU TRANSPORT TANQUES EN HORARI LABORAL 35,84
PREU LLOGUER PER TANCA I DIA 0,51
al liquidar s'haurà d'afegir l'IVA
LLOGUER DE BRAÇOS PER A BANDEROLES I PER AL SERVEI DE MUNTATGE I DESMUNTATGE DE BANDEROLES ALS BÀCULS
Lloguer de braços per a banderoles (50 unitats) 60,48
Servei de muntatge/desmuntatge d’1 unitat de banderoles en un bàcul 15,19
Servei de muntatge/desmuntatge de 2 unitats de banderoles en un bàcul 17,49
PREUS PÚBLICS PER LA NETEJA DE GRAFITS
Neteja de pintades i grafits 20,13 €/m2
Actuació amb pintura 13,63 €/m2
Equip d’actuació immediata 120,34 €/hora
4.7 PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS DE RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS COMERCIALS.
a) Increment de les tarifes en un 7% (es deixen els mateixos imports però amb l’IVA a part, ja que en el darrer exercici l’IVA era del 7%).
b) Adequació de la fórmula de càlcul al augment.
c) Petites correccions d’error de mecanografia, i de referència legal.
d) Revisió dels grups: Unificació dels anteriors grups B i C, en un que portarà per nom GENERADORS DE REBUIG I PAPER/CARTRÓ. Creació d’un nou Grup C, amb nom GENERADORS DE REBUIG, PAPER/CARTRÓ I ENVASOS, amb unes noves tarifes.
Això suposa una modificació de
- Article 1, per variar la referència legal, fent constar a la part final de l’apartat 2, “.....s’estarà a les definicions contingudes al Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de residus”.
- Article 5. Determinació del preu públic.
L’import del preu públic es podrà determinar o calcular depenent del tipus de servei que prestarà l’Ajuntament:
A.- SERVEI ESTÀNDARD. L’import del preu públic es determinarà en funció de la superfície del local i del tipus d’activitat econòmica d’acord amb la classificació següent:
GRUP ACTIVITAT EPIGRAF IAE
A GENERADORS DE REBUIG Resta
Produc.transport i distribució energia elèct. gas, aigua calent 153
Extracció minerals no metàl•lics ni energètics 235
Comerç menor combustibles, carburants i lubricants 655
Comerç en règim d’expositors en dipòsit i aparells automàtics 664
Reparacions béns de consum i maquinària industrial 691,692,699
Transports terrestres, marítims i aeris incloses activitats annexes (exceptuant agències viatges) 711,712,721,722,729,731,732,733,741,742,751,752,753,754,756,757
Serveis telecomunicacions no telefònics 769
Lloguer de béns mobles i immobles 851,852,853,854,855,856,857,859,861,862
Serveis agrícoles, ramaders i forestals 911,912,913
Sanejaments, neteja i similiars 921,922
Ensenyament sense establiment permanent 934
Assistència i serveis socials en centres no residencials 952
Instal•lacions esportives, escoles i perfeccionament 967
Bugaderies, tintoreries i similars 971
Emmarcacions 975
Altres serveis personals 979
Loteries i similars 982
Altres serveis no classificats 991,999
B GENERADORS DE REBUIG I PAPER/CARTRÓ
Fabricació productes ceràmics 247
Fabricació altres productes no metàl.lics 249
Indústria química 251, 252,253,254,255
Indústries transformadores metalls 312,313,314,315,316,319,321,322,323,324,325,326,329,330,341,342,343,344,345
Fabricació llums i material enllumenat 346
Fabricació material electrònic 351,352,353,354,355
Fabricació automòbils i recanvis 361,362,363
Construcció d'altre material transport 381,382,383
Construcció naval 371,372,389
Fabricació instruments precisió, òptica 391,392,393,399
Indústria tèxtil i del calçat 431,432,433,434,435,436,437,439,451,452,453,454,455,456
Indústria cuir 441,442
Activitats relacionades amb la fusta 461, 462,463, 464, 465, 466,467,468
Transf. cautxú i mat. plàstiques 481, 482
Joieria 491
Instruments música 492
Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics 493
Fabricació joguines 494
Fabricació articles esportius 495
Comerç major de productes no alimentaris 613,614,615
Comerç major interindustrial 616,617
Comerç minorista vins i begudes 645
Estancs 646
Comerç menor de tèxtil, pell i calçat 651, 663
Farmàcies i venda de perfumeria i cosmètica 652, 663,4
Comerç minorista articles llar i construcció 653
Comerç minorista de béns usats 656
Altre comerç minorista 659,657,665,663,9
Serveis telefònics i altres 761
Extracció, preparació energia,aigua, petroli, gas natural 11,12,13,14,15
Captació, tractament i distrib. Aigua i fabricació gel 161,162
Extracció i preparació de minerals 211,212
Producció i 1a transformació metalls 221,222,223,224,225
Extracció minerals no metàl•lics ni energètics 231,232,233,234,239
Fabricació productes construcció 241,242,243,244,245
Fundicions metalls 311
Fabricació paper i cartró 471,472,473
Editorials i arts gràfiques 474,475, 476
Instal•lacions i muntatges 504
Acabats d'obra 501,505
Altres activitats relacionades amb construcció 502,503,504,506,507
Agrupacions i UTE 508
Comerç major zones i dipòsits francs 618
Altre comerç major 619,621,622,623
Intermediaris de comerç 631
Comerç menor accessoris, recanvis, lubricants de vehicles terrestres, aeronaus i embarcacions 654
Agències de viatges 755
Serveis financers 811, 812, 819, 831
Entitats d'assegurances 821, 822, 823, 832
Serveis de promoció immobiliària i gestió de la propietat 833, 834
Serveis jurídics, tècnics i comptables 841, 842, 843
Serveis de publicitat i relacions públiques 844, 845, 846
Serveis administratius 849, 847
Altres ensenyaments 933
Consultoris mèdics 942,943,944, 936(investigació)
Clíniques veterinàries 945
Producció i serv. relacionats amb indústria cinematogràfica. 961
Distribució pel•lícules i vídeos 962
Centres i organismes oficials, Ràdio, televisió i telecomunicacions 964
Biblioteques i museus 966
Serveis fotogràfics, sense laboratori, i fotocopiadores 973
Serveis domèstics 974
Agència col•locació artistes 983
Professionals Secc. 2 (menys 835 i 887)
C GENERADORS DE REBUIG, PAPER/CARTRÓ I ENVASOS EPÍGRAF IAE
Perruqueries, salons de bellesa i estètica 972
Maquilladors i esteticistes 887, secció 2a
D GENERADORS DE REBUIG, ENVASOS I VIDRE
Fabricació de vidre 246
Indústria aigües minerals 428
Bars, cafeteries, gelateries, orxateries 672, 673, 674, 675, 676
Altres hospedatges 684, 685, 686, 687
Cinemes 963.1
Espectacles teatrals, musicals 965.1, 965.2, 965.5
Espectacles esportius, gimmasos 968
Sales de ball i discoteques, activitats de joc, recreatives 969, 981
E GENERADORS DE REBUIG, PAPER/CARTRÓ I ORGÀNICA
Explotacions de bestiar, avicultura i similars 01, 02, 03, 04, 06, 07
Indústria del sucre, alimentació animals, elaboració productes alimentaris 413,414,416,417,418,419,420,421,422,423
Fabricació margarines i similars 412.4
Indústria de tota mena de begudes alcohòliques 424,425,426,427
Indústria del tabac 429
Comerç major de productes alimentaris 611, 612
Comerç minorista de productes alimentaris 641, 642, 643, 644, 647
Supermercats i similars 661, 662
Centres d'ensenyament 931,932
F GENERADORS DE REBUIG, PAPER/CARTRÓ, ENVASOS, VIDRE I ORGÀNICA.
Fabricació i envasat d'olis 411,412
Fabricació sucs i conserves vegetals 415
Restaurants i caterings 671,677.1
Rostisseries 677.9
Hotels, hospitals 681, 682, 683, 941
Col•legis majors i residències estudiantils 935
Assistència i serveis socials 951
Notes:
Les activitats classificades en l’epígraf 999 s’inclouran en el grup corresponent a l’epígraf per l’activitat més anàloga.
Els generadors de residus no classificats en el quadre anterior s’inclouran en el grup A.
TARIFES:
COEFICIENT DE SUPERFÍCIE/ TIPUS RESIDU ( GRUP)
GRUP 40 60 120 400 1000 2500
Rebuig A 163,54 163,54 163,54 163,54 245,31 327,06
Rebuig + paper/cartró B 421,40 421,40 421,40 421,40 503,17 584,94
Rebuig + paper/cartró + envasos C 512,82 512,82 512,82 512,82 594,57 676,34
Rebuig + envasos i vidre D 351,35 351,35 351,35 351,35 433,11 514,88
Rebuig + paper/cartró + orgànica E 1334,69 1456,97 1599,88 1960,39 3025,26 3107,34
Rebuig + paper/cartró + envasos + vidre +orgànica F 1779,42 1832,10 2462,75 4115,07 4196,84 4278,61
En aquests imports se’ls haurà d’afegir l’IVA que correspongui.
B.- SERVEI PER DECLARACIÓ DE RESIDUS EFECTUADA PEL TITULAR DE L’ACTIVITAT. La tarifa del preu públic vindrà determinada pel volum o pes dels residus de cada fracció residual generada i pel número de recollides sol•licitades.
b.1) Tarifa fracció de rebuig:
REBUIG (per superfície de local)
Fins 400 m Fins 1000 m Fins 2500m
163,54 245,31 327,06
En aquests imports se’ls haurà d’afegir l’IVA que correspongui.
b.2) Tarifa fracció paper i cartró.
1 Recollida setmanal 128,92
2 Recollides setmanals 257,87
3 recollides setmanals 386,79
En aquests imports se’ls haurà d’afegir l’IVA que correspongui.
En el cas dels subjectes passius que acreditin generar menys de 5 kg/setmana de paper í cartró cal aplicar a aquesta fracció de residus l'import de 81,77 euros més l’IVA que correspongui, i estaran autoritzats a dipositar-la en els contenidors "blaus" de la via pública. En cas contrari se'ls ha d'aplicar les tarifes anteriors.
b.3) Tarifa envasos:
1 Recollida setmanal a contenidors municipals 91,40
En aquest import s’haurà d’afegir l’IVA que correspongui.
b.4) Tarifa vidre:
1 Recollida setmanal a contenidors municipals 91,40
En aquest import s’haurà d’afegir l’IVA que correspongui.
b.5) Tarifa fracció orgànica:
El cost de la fracció orgànica és el resultat de:
1. El cost de tractament de cada Kg. Recollit
2. El cost de cada una de les recollides
3. El cost del servei d'informació/inspecció de residus.
4. EL cost d'amortització dels contenidors / inspecció addicional (en cas de declarar que no es produeix residu orgànic)
5. Les despeses indirectes i de gestió del servei.
6. L'iva
Per calcular la tarifa s'aplicarà la formula següent:
(((Kg. Per recollida declarats * 0,05207753 * nº de recollides setmanals)+ (nº de recollides setmanals * 2,28538) + 0,08664614 + 0,18096905) 1.13) * 52) * 1.08
La tarifa final serà la que resulti de la suma de les tarifes de cada una de les fraccions declarades.
En cas que pels serveis d'inspecció de residus es comprovi que la quantitat declarada no es correspon amb la realment produïda, s'aplicarà la tarifa resultat de la comprovació realitzada pels serveis de residus per a tot l’exercici i pels exercicis no prescrits.
C.- GRANS GENERADORS AMB CONVENI.
S'entendrà per grans generadors aquells que generin un volum superior a 900 l/dia.
Pel que fa a galeries comercials, edificis d'oficines i serveis, grans polígons industrials i mercats sedentaris i no sedentaris, cada activitat es considerarà com un local independent, llevat que el volum, la tipologia i la quantitat de residus generats a conseqüència de l'agrupació, facin necessari un tractament conjunt, per raons tècniques o pròpies del servei, o a sol•licitud dels interessats.
Via conveni específic es regularà la tipologia del servei a prestar i el seu finançament sota el criteri de cobertura total del cost del servei, el qual es distribuirà entre els membres de l’agrupació en funció dels m2 dels locals ocupats, si no resulta possible fer-ho segons el volum de residus generats, o per pacte específic.
4.8 PREU PÚBLIC PER L’ASSISTÈNCIA A LES SESSIONS ALTERNATIVES A LES DENÚNCIES DE TRÀNSIT
Increment del 2,1%
Preu públic /assistent i sessió
Preu públic assistència sessió alternativa a la denúncia de trànsit 8,17 €
4.9 PREU PÚBLIC PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE REGISTRE ÚNIC.
Increment del 2,1%
TARIFES
FIXA PER UTILITZACIÓ SERVEI 5,74 €
MÉS UNA VARIABLE EN FUNCIÓ DE LES TARIFES APROVADES PER CORREUS.
Pes urbana e interurbana/€
(durant exercici 2010, tarifes correus eren les següents)
Fins 20 g. normalitzades 2,49 €
Fins 20 g. Sense normalitzar 2,54 €
Fins a 50 g 2,6 €
Fins a 100 g 3,35 €
Fins a 200 g. 3,86 €
Fins a 350 g 4,78 €
Fins a 500 g. 6,41 €
Fins a 1 Kg 6,96 €
Fins a 1,5 Kg 7,52 €
Fins a 2 Kg 7,88 €
4.10 PREU PUBLIC PER UTILITZACIÓ DE LA GALERIA DE TIR AL SERVEI DE LA POLICIA LOCAL
Increment tarifa en un 2,1%
PREU /€
Galeria de tir ( amb monitor, 4 línees de tir, 1 hora) 65,80 €
Utilització galeria de tir per cossos policials ambs els que s’hagi subscrit conveni de col•laboració tècnica en matèria de tir policial 0,00
NOTA: en aquests preus públics no figura l’IVA, que s’hi haurà d’incorporar al moment del seu pagament.
4.11 PREUS PÚBLICS PEL SERVEI D’ANTENA DE RADIODIFUSIÓ DEL PARC FORESTAL
Increment tarifes en un 2,1%
Per antena 87,74 €/mes + consum elèctric
Per rack 164,52 €/mes + consum elèctric
El preu a pagar per la generalitat de Catalunya serà “0 euros” en el cas que tant l’Ajuntament de Mataró com la Generalitat de Catalunya considerin compensat el cost de la incorporació de l’Ajuntament a la xarxa RESCAT amb la aportació de l’emplaçament de l’antene de radiodifusió del Parc Forestal, segons conveni d’utilització.
4.12 PREU PÚBLIC PER MANTENIMENT FRANGES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS.
No es modifica perquè en tot cas la modificació es farà en el moment en què es conegui el cost del servei i l’import de la subvenció. A l’exercici 2010 eren els següents: :
La Fornenca 84,20
Can Quirze 29,81
Can Marqués 35,04
La Cornisa 83,68
Les Sureres/Santa Maria 89,96
Can Vilardell 140,16
4.13 PREU PÚBLIC PER LA REDACCIÓ, PER INICIATIVA PÚBLICA, DE DOCUMENTS DE PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA.
Increment tarifes en un 4,6%
Preu hora arquitecte 49,36 €
Preu hora delineant 32,91 €
4.14 PREU PÚBLIC PUBLICITAT MÉS MATARÓ
Increment preus en un 2,1%
TARIFES 2011
Preus sense IVA Preus IVA inclòs(18%)
1 Pàgina 1.048,57 1.237,31
½ Pàgina 524,28 618,65
Contraportada 1.258,28 1.484,77
ANNEX 5.- TARIFES
5.1 TARIFA AIGUA
Es modifica segons proposta de la Companyia d’Aigua, incorporada a l’expedient, i es regulen els trets més importants referents al fet que motiva el pagament de les quantitats que s’assenyalen i les persones obligades al seu pagament.
Article 1. Fet imposable
Constitueix el fet imposable la prestació del servei de distribució i subministrament d’aigua, inclosos els drets de connexió i escomesa, col•locació i utilització de comptadors i instal•lacions anàlogues, quan els serveis o subministraments siguin prestats per la companyia subministradora, en els termes especificats en les tarifes contingudes a l’article 6 de la present Ordenança.
Article 2. Subjectes passius
Són subjectes passius en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària que sol•licitin o resultin beneficiades o afectades, pels serveis de distribució i subministrament d’aigua, que constitueixen el fet imposable.
Article 3. Responsables
Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General.
Article 4. Beneficis fiscals
No s’aplicaran exempcions, bonificacions ni reduccions per a la determinació del deute tributari que els subjectes passius hagin de satisfer.
Article 5. Tarifes
SUBM. EN ALTA
€/m3 0,4691
SUBM.MUNICIPALS
aigua freàtica
€/m3 0,1022
aigua xarxa €/m3 0,2759
SUBM.DOMÈSTICS AFORAMENT
Quota de Servei: €/habitatge/mes 5,60
Consum: Bloc 1 (0 a 6 m3) €/m3 0,5857
Bloc 2 (de 7 a 10 m3) €/m3 0,9179
Bloc 3 (de 11 a 18 m3) €/m3 1,9360
SUBM.DOMÈSTICS COMPTADOR
Quota de Servei:
- Comptador domèstic
Habitatges amb consum màxim inferior a 500 l/dia (*) €/habitatge/mes 3,90
Habitatges amb consum màxim entre 501 i 1000 l/dia (*) €/habitatge/mes 5,86
Habitatges amb consum màxim superiors a 1000 l/dia (*) €/habitatge/mes 7,98
- Subm. Domèstics familiars:
Ampliació dels límits de cabal màxim diari 500 i 1000 a raó de 167l/dia i 333 l/dia respectivament, per cada resident acreditat que excedeixi de 3.
Consum: Bloc 1 (0 a 6 m3) €/m3/habitatge/mes 0,2351
Bloc 2 (de 7 a 10 m3) €/m3/habitatge/mes 0,4824
Bloc 3 (de 11 a 18 m3) €/m3/habitatge/mes 1,5402
Bloc 4 (més de 18 m3) €/m3/habitatge/mes 1,8386
- Subm. Domèstics familiars:
Ampliació del límit del segon bloc de consum, a raó de 3m3/mes, i del tercer a raó de 6m3/mes, per cada resident acreditat que excedeixi de 3
SUBM.NO DOMÈSTICS AFORAMENT
Quota de Servei: €/abonat/mes 22,46
Consum: €/m3 1,8376
SUBM.NO DOMÈSTICS COMPTADOR
Quota de Servei: Ø ≤ 15 mm €/abonat/mes 8,89
Ø 20 mm €/abonat/mes 22,48
Ø 25 mm €/abonat/mes 51,10
Ø 30 mm €/abonat/mes 51,10
Ø 40 mm €/abonat/mes 108,33
Ø 50 mm €/abonat/mes 192,14
Ø 65 mm €/abonat/mes 275,94
Ø 80 mm €/abonat/mes 433,33
Ø 100 mm €/abonat/mes 719,49
Ø 125 mm €/abonat/mes 1083,32
Consum:
- Comercials, Industrials i Obres
Bloc 1 (de 0 a 6 m3) €/m3 0,4737
Bloc 2 (més de 6 m3) €/m3 0,8595
- Serveis col•lectius de caràcter social
Bloc 1 (de 0 a 6 m3) €/m3 0,4165
Bloc 2 (més de 6 m3) €/m3 0,7297
Els imports de les quotes fixes de servei, així com també els límits dels blocs de consum, corresponen a 30 dies.
Article 7. Acreditament i període impositiu
L’obligació del pagament neix quan es realitza efectivament la prestació del servei i els períodes de pagament i totes les actuacions al respecte es regiran pel vigent Reglament del servei d’abastament d’aigua potable al municipi de Mataró.
Disposició final
La present normativa, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 4 de novembre de 2010, i que ha quedat definitivament aprovada en data ..........., entrarà en vigor al dia següent al de publicació en el Butlletí Oficial de la Província i regirà fins la seva modificació o derogació expressa.
5.2 PREUS DELS SERVEIS, TREBALLS I SUBMINISTRAMENTS COMPLEMENTARIS A LA VENDA D’AIGUA
PROPOSTA AIGÜES MATARO :
DRETS DE CONNEXIÓ RAMAL
Drets de connexió a ramals d’edificis en funció del nombre de locals o habitatges a connectar, segons el tipus d’instal•lació, Ø del comptador a instal•lar i cabal màxim a contractar:
- Per cada unitat de subministrament tipus A, B, C i D, amb comptador de Ø ≤ 15 mm i cabal màxim a contractar de 2.000 l/dia 275,00 €
- Per cada unitat de subministrament tipus E, amb comptador de Ø ≤ 20 mm i cabal màxim a contractar de 4.000 l/dia 380,00 €
Drets de connexió a ramals per a subministraments amb comptador de Ø igual o superior a 20 mm, a Indústries, Serveis o grans consumidors amb cabals contractats superiors a 4000 l/dia:
- per cada 1.000 l/dia contractats: 96,00 €
Drets de connexió a ramals per a subministraments a boques d’incendi interiors:
- per cada boca de Ø25 mm 375,00 €
- per cada boca de Ø45 mm 561,00 €
- per cada 20 Sprinklers o fracció 561,00 €
RAMALS D’ESCOMESA
Inclou els treballs de paleta i lampista, així com els materials necessaris i mitjans auxiliars, per la construcció de les noves escomeses, fins a una longitud màxima de 5 m.
Ø 25 mm en façana 938,00 €
Ø 25-30 mm 816,00 €
Ø 40 mm 1.023,00 €
Ø 50 mm 1.233,00 €
Ø 60 mm 1.999,00 €
Ø 80 mm 2.162,00 €
Ramal per obres 845,00 €
Ramal amb arqueta ≤ Ø40 1.031,00 €
JOCS DE CLAUS I PRECINTE
Ø 13 i 15 mm 25,00 €
Ø 20 mm 32,11 €
Ø 25 mm 52,55 €
Ø 30 mm 66,87 €
Ø 40 mm 88,65 €
INSTAL•LACIÓ DE JOC DE CLAUS ADDICIONAL
Inclou el material i treballs d’instal•lació d’un joc de claus addicional en una bateria: 124,00 €
INSTAL•LACIÓ APARELLS DE MESURA I ALTA SUBMINISTRAMENT
Alta nou abonat amb aforament 86,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø15 172,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø20 214,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø30 545,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø40 646,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø50 1.132,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø65 1.287,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø80 1.442,00 €
Alta nou abonat amb comptador Ø100 1.709,00 €
Inspecció i precinte per alta o per ampliació del servei contra incendis fins a un màxim de 4 boques 42,92 €
Suplement per cada boca addicional que superi a 4 en la inspecció i precinte per alta o ampliació del servei contra incendis 5,42 €
TRANSFORMACIÓ DE SUBMINISTRAMENTS PER AFORAMENT A COMPTADOR.
Per tal de fomentar la supressió dels subministraments per aforament i facilitar el canvi pel sistema de comptador, s’aplicaran els següents preus especials:
Canvi del sistema de subministrament per aforament a comptador que inclou les despeses de condicionament del ramal, preu per habitatge:
En ramals amb arqueta a façana 60 €
En ramals amb bateria interior 12 €
Alta per transformació amb comptador Ø15 80 €
Aquest preu no és d’aplicació en els casos de transformació d’aforament a subministrament per obres, reformes per obres majors ni enderrocs.
DESPESES IMPAGATS
Despeses gestió d’impagats:
El 5% de l’import endeutat amb un mínim de 4,39 €
Despeses reobertura per tancament 27,39 €
CANON ANUAL DE SUBMINISTRAMENT CONTRA INCENDIS
Quota fixa de servei per ramal 35,0 €
Per cada boca Ø25 15,0 €
Per cada boca Ø45 40,0 €
- Cada 20 aparells “Sprinklers” o fracció equivalen a una boca Ø45.
CONSERVACIÓ DE COMPTADORS
Ø
Ø20 mm 0,90 €
Ø25 mm 2,10 €
Ø30 mm 2,40 €
Ø40 mm 3,00 €
Ø50 mm 12,00 €
Ø65 mm 13,50 €
Ø80 mm 15,00 €
Ø100 mm 18,00 €
Ø125 mm 21,00 €
5.3 CLAVEGUERAM
Es modifica segons la proposta de la companyia, que consta incorporada a l’expedient.
Es regulen els trets més importants d’ordenació de la taxa, amb el text següent:
Article 1. Fonament i naturalesa
A l’empara del previst als articles 57 i 20.4.r) del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL), de conformitat amb el que disposen els articles 15 a 19 d’aquest text legal, l’Ajuntament estableix la taxa per prestació del servei de clavegueram, que es regirà per la present Ordenança i per la vigent Ordenança municipal de l’ús del clavegueram i de regulació dels abocaments d’aigües residuals.
Article 2. Fet imposable
El fet imposable és la prestació dels serveis d’evacuació d’aigües residuals i pluvials per la xarxa municipal de clavegueram fins a les instal•lacions de sanejament.
Article 3. Subjectes passius
Són subjectes passius contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària a les quals es presta el servei d’evacuació d’aigües residuals i pluvials per la xarxa municipal de clavegueram fins a les instal•lacions de sanejament.
Article 4. Responsables
Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General.
Article 5. Exempcions
Queden exemptes de l’aplicació de la tarifa els consums corresponents als usos següents:
- La utilització de l’aigua que facin les entitats públiques per a neteja de carrers, per al reg de parcs i jardins i camps esportius públics, per a l’alimentació de fonts públiques i monumentals, de boques de reg i d’extinció d’incendis per al servei públic.
- La utilització que facin els agricultors de l’aigua per a regadiu.
- Els corresponents als subministraments que no disposin de servei de clavegueram per manca d’implantació en el seu territori.
Article 6. Quota tributària
BASE DEL SERVEI DE CLAVEGUERAM
La base per a l’aplicació de la tarifa del servei vindrà constituïda pel volum d’aigua subministrada, de totes les procedències, és a dir, tant de subministrament directe com d’aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies o d’instal•lacions de recollida de les aigües pluvials que efectuïn els mateixos subjectes passius.
DETERMINACIÓ DE LA BASE IMPOSABLE DEL SERVEI DE CLAVEGUERAM
La base imposable està expressada per volum en metres cúbics, d’acord amb les següents regles:
Amb caràcter general mitjançant comptadors i per tant el volum directament facturat en el cas que sigui subministrat per la companyia d’aigües municipal, inclòs el subministrament per aforament.
En el cas de captacions superficials o subterrànies d’aigua no mesurables per comptador; instal•lacions de recollida d’aigües pluvials, o de subministrament mitjançant contractes d’aforament en els casos que el volum no pugui ésser mesurat directament, s’aplicaran les normes d’estimació de consum contingudes en l’article 14 i normes concordants del Decret 103/2000 de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Quan hi hagués disconformitat dels abonats amb les bases fixades d’acord amb les normes de l’apartat anterior, s’establiran, al seu càrrec, uns registres permanents que podran ser limnígrafs o comptadors de cabals.
En el cas d’avaria del comptador del cabal d’aigua i que no sigui notificada a AIGÜES DE MATARÓ, SA, la base de l’exacció que correspongui als temps de no funcionament del comptador es determinarà en funció del consum registrat per l’última lectura anotada en la llibreta del comptador, o bé d’acord amb les normes del paràgraf segon anterior.
Pel càlcul del volum abocat a la xarxa de clavegueram mitjançant cabalímetre-comptador i, en el seu defecte, per raó del volum declarat davant l’Agència Catalana de l’Aigua.
QUOTA TRIBUTÀRIA SERVEI DE CLAVEGUERAM
La quota tributària serà el resultat d’aplicar un coeficient sobre l’import del servei de subministrament d’aigua del període corresponent, que es defineix com al sumatori de l’import corresponent a la tarifa del servei d’aigua potable més l’import de la conservació del comptador o aplicant la corresponent tarifa si es tracta d’aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies o d’instal•lacions de recollida de les aigües pluvials, referit al consum d’aigua efectuat per l’abonat, d’acord amb les normes contingudes en els articles precedents, i segons els coeficients o els preus que es detallen segons correspongui
• Subministraments domèstics
Per als subministraments amb aforament i per als subministraments amb comptador, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador: 0.48
• Subministraments a Serveis col•lectius de caràcter social
Per als subministraments amb aforament i per als subministraments amb comptador, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador: 0.48
• Subministraments No domèstics, Comercials, Ús comunitari, Industrials i Obres
Per als subministraments amb comptador, amb consums fins a 6 m3 mensuals, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador:
0.48
Per als subministraments amb comptador, amb consums superiors a 6 m3 mensuals, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador: 0.52
Per als subministraments amb aforament, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador: 0.52
Per als aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies (o d’instal•lacions de recollida de les aigües pluvials)
- Tarifa de consum en €/m3 x 0.5187 €./m3
• Subministraments Municipals
En els edificis que disposen de connexió al clavegueram, calculat sobre l’import del servei de subministrament d’aigua
- Coeficient multiplicador: 0.48
QUOTA TRIBUTÀRIA ALTES DE CLAVEGUERAM.
Previ a la connexió dels nous edificis, que vulguin aprofitar els claveguerons existents, cal procedir a la seva inspecció i homologació. En cas de no conformitat, serà necessària la construcció de l’escomesa segons els preus vigents de claveguerons, i en aquest cas no procedirà el cobrament de la inspecció segons el preu que es proposa:
Inspecció prèvia a la connexió d’edificis de nova construcció, a escomeses de clavegueram existents: 231 €.
QUOTA TRIBUTÀRIA CONSTRUCCIÓ D’ESCOMESES DE CLAVEGUERAM.
Es preveu la construcció de sis tipus d’escomesa, segons el diàmetre i profunditat de la canonada, per ser els més usuals.
• Clavegueró DN200-1,5 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 200 mm de diàmetre, a una fondària màxima d’1,5 m., i fins a 4 metres lineals de la façana: 1.726 €. En longituds superiors es cobrarà 329 € per metre lineal addicional.
• Clavegueró DN200-3 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 200 mm de diàmetre, a una fondària entre 1,5 i 3 m, i fins a 4 metres lineals de la façana: 1.978 €. En longituds superiors es cobrarà 392 € per metre lineal addicional.
• Clavegueró DN300-1,5 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 300 mm de diàmetre, a una fondària màxima d’1,5 m, i fins a 4 metres lineals de la façana: 2.125 €.En longituds superiors es cobrarà 428 € per metre lineal addicional.
• Clavegueró DN300-3 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 300 mm de diàmetre, a una fondària entre 1,5 i 3 m, i fins a 4 metres lineals de la façana: 2.358 €. En longituds superiors es cobrarà 486 € per metre lineal addicional.
• Clavegueró DN400-1,5 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 400mm de diàmetre, a una fondària màxima d’1,5 m, i fins a 4 metres lineals de la façana: 2.400 €.En longituds superiors es cobrarà 498 € per metre lineal addicional.
• Clavegueró DN400-3 m. Correspon a una connexió feta amb tub de 400 mm de diàmetre, a una fondària entre 1,5 i 3 m, i fins a 4 metres lineals de la façana: 2.802 €. En longituds superiors es cobrarà 598 € per metre lineal addicional.
En els supòsits no contemplats anteriorment, caldrà el càlcul d’un pressupost personalitzat.
Article 7è. Acreditament i gestió
La taxa s'acredita i neix l'obligació de contribuir quan s'iniciï l'activitat que constitueix el seu fet imposable, i es gestiona segons el que estableix l’Ordenança municipal d’ús del clavegueram i de regulació dels abocaments d’aigua residuals. .
Disposició final
La present Ordenança fiscal, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 4 de novembre de 2010 i que ha quedat definitivament aprovada en data ..........., entrarà en vigor al dia següent al de publicació en el Butlletí Oficial de la Província i regirà fins la seva modificació o derogació expressa.
5.4 TARIFES ALBERG CAN SOLARET
No es determina cap modificació al respecte.
Els preus vigents fins ara són els següents:
TARIFES ESCOLES, ASSOC. INFANTIL I JUVENILS, MENORS DE 25 ANYS MAJORS DE 25 ANYS
Pernoctació 9,65 € 12,85 €
Pensió completa 22,47 € 27,80 €
Mitja pensió 16,70 € 22,36 €
Esmorzar 3,20 € 3,80 €
Dinar o sopar 6,00 € 7,00 €
Utilització diürna per persona 2,50 € 2,50 €
Lloguer de llençols 2,70 € 2,70 €
Lloguer de tovalloles 2,70 € 2,70 €
Llençol i tovallola 3,95 € 3,95 €
Pernoctació amb dret a cuina: preu de pernoctació més 3,00 € per persona 3,00 € per persona
LLOGUER D'ALBERG EN EXCLUSIVITAT
fins a 55 pers.
530,00 €
més de 55 pers, preu per persona fins a 60 places
9,65 €
l'exclusivitat inclou pernoctació més ús de les instal.lacions des de les 12 hores del primer dia fins les 12 del segon
Utilització diürna de 9 a 21h ( mínim 15 pers.), sense dinar
10,00 € per persona
Utilització diürna de 9 a 21h ( mínim 15 pers.), amb dinar
16,00 € per persona
Utilització diürna de 9 a 15h o de 15 a 21h (mínim 15 pers.) sense dinar
6,00 € per persona
Utilització diürna de 9 a 15h o de 15 a 21h (mínim 15 pers.) amb dinar
12,00 € per persona
En aquests preus s’aplicarà l’IVA.
SALES
CAPACITAT MATI:
4 HORES TARDA:
4 HORES NIT: DE 21h A 1h
SALA PALAUET 30-35 pers. 84 84,00 € 150,00 €
SALA MATA 30-35 pers. 84 84,00 € 150,00 €
SALA AMETLLER 40-45 pers. 89 89,00 € 165,00 €
MENJADOR ( sense cuina) de 10h a 14h de 16h a 20h
110 110,00 €
Hora extra: Hora extra:
21,00 € 36,00 €
hora límit utilització sales: fins les 2h de la matinada ( si no hi grups allotjats)
SALA VAIXELL (per a grups allotjats és gratuït) 30 pers aprox 2h 43,00 €
30 pers aprox 3h 53,75 €
30 pers aprox 4h 64,20 €
SALA TREN ( per als grups allotjats és gratuït) 15 pers aprox 2h 32,00 €
15 pers aprox 3h 48,00 €
15 pers aprox 4h 54,00 €
suplement per dies assenyalats ( Nadal, Reis, Verbenes, Sant Joan, etc). el preu de la sala més el 30%
suplement neteja sala 12,85 € per hora
Les agències intermediàries téne un 10 % de comissió sobre la base imposable de tots els preus
Aquestes tarifes ja ténen IVA inclòs
En aquests preus, s’aplicarà l’IVA.
5.5 . TARIFES SERVEI DE TRANSPORT URBÀ DE VIATGERS DE MATARÓ
Durant l’exercici 2009, varem convergir plenament amb el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb la convergència pròpiament dita de les tarifes.
Així doncs, el text que constarà publicat serà el següent:
“PRIMER: Les tarifes dels títols de pagament seran les aprovades dins el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità i la dispensa del Bitllet Senzill amb preu de referència aprovat dins el mateix Sistema Tarifari.
SEGON: Malgrat l’anterior, en campanyes de promoció o altres, l’operador podrà emetre qualsevol altre títol de pagament però sempre d’acord amb els preus de referència de la targeta T-10 d’una zona aprovada per l’Autoritat del Transport Metropolità.”
Nota Informativa: Per a aquest exercici 2011, es consignarà l’import de les tarifes un cop hagin estat aprovades per l’ATM.
TARIFES
1) Bitllet senzill
2) T – 10
3) T – MES
4) T-12
5.6 TARIFES ZONA EXPORTIVA EL SORRALL
Es modifiquen segons proposta del concessionari, que és la següent:
2011
Quota abonament IVA 8%
Quota inscripció adult 56,52 €
Quota inscripció familiar 49,46 €
Quota inscripció infantil 45,22 €
Quota abonament general 43,72 €
Quota abonament matí 34,73 €
Quota 3r. Familiar
Quota abonament infantil
Quota carnet blau 29,56 €
Entrada puntual centre de fitness + llac
Entrada puntual adult 12,35 €
Entrada puntual infantil (
Entrada puntual carnet blau 5,25 €
Entrades llac exterior no abonats
Bonus 10 adult > 16 anys 49,31 €
Abonament temporada > 16 anys 98,57 €
Bonus 10 infantil (de 6 a 16 anys) 34,55 €
Abonament temporada (de 6 a 16 anys) 69,05 €
Bonus 10 carnet blau 34,55 €
Abonament temporada carnet blau 69,05 €
Assegurança us puntual (0 a 5 anys) (llac exterior) 2,89 €
Assegurança temporada (0 a 5 anys) (llac exterior) 8,05 €
Cursets de natació escolar
Natació per escolars totes les escoles PROPOSTA MUNICIPAL
Natació per a escoles bressol PROPOSTA MUNICIPAL
Cursets de natació per a infants (extra-escolar i de forma particular) preus mensuals.
Nadons 1 sessió setmanal 22,38 €
Iniciació d'1 a 3 anys (1 sessió setmanal) 21,76 €
Iniciació de 3 a 12 anys (2 sessions/set.) 32,04 €
Perf. Infants a partir de 7 anys (1Ses./set.) 16,07 €
Perf. Infants fins a 7 anys (2Ses./set.) 32,04 €
Curset natació intensiu 63,98 €
Cursets de natació per a adults. Preus trimestrals
Adults de + de 16 anys (2 sessions/setmana) 131,47 €
Adults de + de 16 anys (3 sessions/setmana) 197,26 €
Gent Gran + carnet blau 103,82 €
Preus de lloguer per hores
Carrer de 25 m. 19,38 €
Espai de 12,5 x 25 m. 36,80 €
Partit waterpolo competició 202,32 €
Competició 5 hores 504,35 €
Competició + de 5 hores 930,42 €
Serveis personalitzats
ATP (Assessorament Tècnic Personalitzat) 8,25 €
Gimnàstica terapeutica. Preus mensuals 43,05 €
El client sempre té un 40% de descompte sobre el preu de cursets.
5.7 TARIFES SERVEI AUTO-TAXIS DE MATARÓ PER A L’ANY 2011
Modificació segons proposta del servei.
Queden així:
Concepte Tarifa
(1) (2) Baixada de bandera 4,80 €
T1 Quilòmetre recorregut 1,10 €
Hora d'espera 20,10 €
(1) (2) Baixada de bandera 3,90 €
T2 Quilòmetre recorregut 1,07 €
Hora d'espera 19,75 €
(3) Avís telefònic 1,30 €
(4) Servei urbanitzacions 2,05 €
Maletes o paquets 55x35x35 1,50 €
(5) Suplement Nits Especials 3,00 €
(1) Tarifa 1 : Feiners de 20 a 7 hores, dissabtes, diumenges, festius i els dies del 25 al 29 de juliol per estar inclosos dins la setmana de la Festa Major de Mataró.
(2) Metres primer salt: 1.837 metres; Segons primer salt: 361 segons
(3) Amb l’excepció següent: El suplement de sol•licitud telefònica de recollida a domicili, no és aplicable als serveis sol•licitats des de les urbanitzacions on existeix suplement.
(4) Suplement per Servei a les urbanitzacions Can Quirze, La Fornenca, Can Marquès, Les Sureres, Santa Maria de Cirera, Can Vilardell, La Cornisa i el sector Riera de Mata situat a partir del PK 649,6 de la carretera N-II i fins el final del terme municipal de Mataró.
(5) Suplement per Nits Especials:
* Des de les 21 h del 05/01 fins les 8 h del 06/01 (Nit de Reis)
* Des de les 21 h del 23/06 fins les 8 h del 24/06 (Nit de Sant Joan)
* Des de les 21 h del 27/07 fins les 8 h del 28/07 (Nit de les Santes)
* Des de les 21 h del 24/12 fins les 8 h del 25/12 (Nit de Nadal)
* Des de les 21 h del 31/12 fins les 8 h del 01/01 (Nit de Cap d’Any)
ANNEX 6.- CATEGORIES FISCALS DE CARRERS
Durant aquest exercici 2010 s’han produït actuacions urbanístiques que han derivat en tot un seguit d’obertura de nous carrers i places, segons el que a continuació s’explica:
PRIMER.- Com a resultat de l’execució del PEMU de la Llàntia que ha alterat part del teixit urbà d’aquest barri, el Ple de l’ajuntament en data 14 de gener de 2010, va adoptar, entre altres, l’eliminació del Nomenclàtor del C. DE TIANA (Codi 5160).
Aquesta eliminació del Nomenclàtor comporta també l’eliminació de la categoria fiscal del C. DE TIANA (Codi 5160) per l’exercici 2011.
SEGON.- El mateix Ple de data 14 de gener de 2010 va adoptar també els següents acords que comportaran el mateix canvi al llistat de categories fiscals dels carrers de Mataró que aprova les ordenances:
1.- Modificar el codi del C. DEL RIU BESÓS, que abans era el 5264, actualment codi 5266
2.- Modificar la denominació i el número de codi de la PL.. De LA PEPA MACA, abans 4121, actualment PL. DE LA PEPA MACA (PEPETA AGRAMUNT I COSTA) codi 4122.
TERCER.- Donat que en el darrer any s’han desenvolupat diferents plans parcials a Mataró, queda pendent assignar la categoria fiscal a alguns dels nous carrers i places resultants d’aquestes parcel•lacions.
El criteri per assignar aquestes categories fiscals és el de donar la mateixa categoria que tenen els carrers col•lindants o més pròxims.
Els carrers nous són els següents:
CODI CARRER NOM DEL CARRER CATEGORIA FISCAL NÚMEROS
2735 PL D’ALELLA 6 Tots
5161 PL DE LA FLOR 6 Tots
5907 PARC DEL TURÓ DE CERDANYOLA 5
4172 PARC DE CERDANYOLA 3
0141 PARC DEL NORD 4
0942 PARC DE VALLVERIC 5
4061 PL DE MOSSÉN BISCUTER (JUAN LUÍS GONZALEZ HARO) 4 Tots
4551 PL DE LA TORRE DEL COGOLL 4 Tots
2731 C DE MONTGAT 6 Tots
0798 C DE COMADARAN 7 Tots
0733 PG. DE RIBALTA 5 Tots
5906 PL DE FLORENTÍ SERRA, TINET 5 Tots
CODI CARRER NOM DEL CARRER CATEGORIA FISCAL NÚMEROS
4002 PARC DE ROCAFONDA 3
1872 PL DE FLANDES 3 Tots
10007 PARC DE LES ROQUES ALBES 3
0913 C DE JAUME VICENS VIVES 5 Tots
0914 PTGE D’ADOLF COMERON 5 Tots
0915 PTGE D’ANTONI MACIÀ I FONOLL 5 Tots
0916 PL DEL TECNOCAMPUS 5 Tots
4003 PL D’ANSELM TURMEDA 3 Tots
4004 PG DE PEP MANTÉ 3 Tots
4005 C DELS GERMANS MANUEL I FRANCESC FONTANALS 3 Tots
ANNEX 6.- CATEGORIES FISCALS DE CARRERS
CODI NOM DEL NÚM AL NÚM. CAT. PARELLS CAT. SENARS
10 C. ABAT DORDA 1 9999 4 4
20 C. ABAT ESCARRÉ 1 9999 5 5
30 C. ABAT MARCET 1 9999 4 4
40 C. ABAT OLIBA 1 9999 4 4
0914 PTGE D’ ADOLF COMERON 1 9999 5 5
1260 PL. DE L' AJUNTAMENT 1 9999 3 3
50 C. ALARCÓN 1 9999 4 4
60 C. ALARONA 1 9999 4 4
70 C. ALCALDE JOSEP ABRIL 1 9999 4 4
80 C. ALCALDE RAFAEL CARRERAS 1 9999 4 4
90 PL. ALCALDE SERRA I XIFRA 1 9999 2 2
100 C. ALELLA 1 9999 6 6
2735 PL. ALELLA 1 9999 6 6
1843 C. ALEMANYA 1 9999 3 3
110 PTGE. ALFONS IV EL MAGNÀNIM 1 9999 4 4
120 RONDA ALFONS XII 1 9999 3 3
130 RONDA ALFONSO X EL SABIO 1 47 2 2
130 RONDA ALFONSO X EL SABIO 48 110 3 3
130 RONDA ALFONSO X EL SABIO 111 122 4 3
130 RONDA ALFONSO X EL SABIO 123 9999 4 4
929 PL. D' ALFRED OPISSO I CARDONA 1 9999 3 3
2710 PTGE. ALIANÇA 1 9999 4 4
140 C. ALMERIA 1 9999 6 6
150 C. ALMOGÀVERS 1 9999 4 4
5101 PLAÇA DELS ALOCS 1 9999 4 4
160 C. ALTAFULLA 1 9999 4 4
170 C. AMADEU VIVES 1 9999 4 4
180 C. AMÀLIA 1 9999 4 4
190 AV. AMÈRICA 1 61 3 3
190 AV. AMÈRICA 62 100 4 3
190 AV. AMÈRICA 101 116 4 3
190 AV. AMÈRICA 117 9999 3 3
200 C. AMPLE 1 9999 4 4
210 C. ANDALUS 1 9999 6 6
205 PL. ANDALUSIA 1 9999 4 4
220 PTGE. ANDORRA 1 9999 4 4
1205 C. ANDORRA 1 9999 7 7
3472 PTGE. ANETO 1 9999 3 3
230 C. ÀNGEL GUIMERÀ 1 9999 4 4
3474 PTGE ANGELETA FERRER 1 9999 3 3
4003 PL. D’ ANSELM TURMEDA 1 9999 3 3
4021 C. ANOIA 1 9999 7 7
232 CAMÍ ANTIC DE CAN BRUGUERA 1 9999 7 7
711 CAMÍ ANTIC DE MATA 1 9999 7 7
1131 CAMÍ DE ANTIC MATARÓ A LLAVANERES
235 RONDA ANTONI COMAS 1 9999 4 4
240 C. ANTONI DE CAPMANY 1 21 4 4
240 C. ANTONI DE CAPMANY 22 40 4 4
240 C. ANTONI DE CAPMANY 41 9999 4 4
245 C. ANTONI DÍAZ CONDE 1 9999 4 4
350 C. ANTONI GAUDÍ 1 9999 4 4
2161 PL. D' ANTONI GAUDI I CORNET 1 9999 4 4
0915 PGTE D’ ANTONI MACIÀ I FONOLL 1 9999 5 5
250 C. ANTONI PUIGBLANCH 1 9999 4 4
260 PTGE. ANTONI REGÀS 1 9999 4 4
276 C. ANTONI RIERA 1 9999 4 4
3966 PL. D' ANTONI SORS I FERRER 7 9999 4 4
4020 C. ANTONI VILADOMAT 1 9999 4 4
270 PTGE. ANTÒNIA COLL 1 9999 6 6
275 PL. ANTONIO MACHADO 1 9999 4 4
280 PL. ARABIA I SOLANAS 1 9999 4 4
290 C. ARAGÓ 1 9999 4 4
300 C. ARAPILES 1 9999 5 5
310 C. D' ARGENTONA 1 9999 1 1
905 CTRA. D' ARGENTONA 1 9999 7 7
90311 RIERA D' ARGENTONA 1 9999 7 7
320 C. ARGÜELLES 1 9999 4 4
325 C. ARIBAU 1 9999 4 4
326 C. ARÍSTIDES MAILLOL 1 9999 3 3
327 C. ARISTÒTIL 1 9999 4 4
330 C. ARNAU PALAU 1 9999 4 4
1160 C. ARQUEBISBE CREUS 1 9999 4 4
335 C. ARQUÍMEDES 1 9999 4 4
360 C. ARQUITECTE GODAY 1 9999 4 4
2575 PL. ARQUITECTE JORDI CAPELL 1 9999 4 4
2871 PL. DE L' ASSEMBLEA DE CATALUNYA 1 9999 4 4
370 C. ASTRONAUTA ARMSTRONG 1 9999 4 4
380 C. ATENES 1 9999 4 4
1849 C. ÀUSTRIA 1 9999 3 3
6968 AUT. AUTOPISTA A-19
390 C. ÀVILA 1 9999 4 4
400 C. AVINYÓ 1 9999 4 4
4171 PL. DE BADAJOZ 1 9999 4 4
470 C. BALANÇÓ I BOTER 1 9999 4 4
2041 PL. DE BALDIRI REIXAC 1 9999 3 3
480 PTGE. BALDOMER VILA 1 9999 4 4
3459 PL. DE LA BANDA DE GAIANES 1 9999 4 4
500 RONDA BARCELÓ 1 9999 4 4
510 C. BARCELONA 1 9999 1 1
910 CTRA. DE BARCELONA 1 9999 5 5
520 C. BATISTA I ROCA 1 9999 5 5
4860 PL. BEAT SALVADOR 1 9999 4 4
530 C. BEATA MARIA 1 9999 4 4
1853 C. BÈLGICA 1 9999 7 7
535 C. BELLAVISTA 1 9999 4 4
540 RONDA BELLAVISTA 1 9999 4 4
3790 C. BENET I SERRA 1 9999 4 4
550 C. BERGUEDÀ 1 31 4 4
550 C. BERGUEDÀ 32 9999 5 5
555 C. BIALET MASSÉ 1 9999 3 3
558 C. BISBE MAS 1 9999 4 4
5290 C. BISBE TORRAS I BAGES 1 9999 4 4
560 C. BLAI PARERA 1 9999 4 4
570 C. BLANES 1 9999 5 5
5260 TORRENT D'EN BOADA O TRISSAC 1 13 2 2
5260 TORRENT D'EN BOADA O TRISSAC 14 9999 6 6
620 DE LA BOBINADORA 1 9999 5 5
2730 C. LA BOIXA 1 9999 6 6
580 C. BOMBERS MADERN I CLARIANA 1 9999 4 4
590 C. BONAIRE 1 9999 4 4
595 PTGE. BONMINYÓ 1 9999 4 4
600 C. BOSCH I GIMPERA 1 9999 5 5
1560 PL. DELS BOUS 1 9999 4 4
1265 PL. DE LA BRISA 1 9999 4 4
4265 RIERA DE CAN BRUGUERA 1 9999 7 7
4531 TORRENT DE LA BRUIXA
715 C. BRUSSEL•LES 1 9999 1 1
610 C. BURRIAC 1 9999 4 4
3461 C. C1-P.P. PARC CENTRAL 1 9999
3462 C. C3-P.P. PARC CENTRAL 1 9999
3463 C. C4-P.P. PARC CENTRAL 1 9999
3465 C. C6-P.P. PARC CENTRAL 1 9999
3466 C. C7-P.P. PARC CENTRAL 1 9999
713 CAMÍ DE CA LA MADRONA 1 9999 5 5
4267 RIERA DE CA L'AMATLLER 1 9999 7 7
924 PTGE. DE CA L’ARNAU 1 9999 7 7
925 PTGE DE CA L’OLIVA 1 9999 7 7
5571 PTGE. DE CA L'YMBERN 1 9999 4 4
630 PTGE. CABANELLAS 1 9999 4 4
640 PG. CABANELLAS 1 39 4 4
640 PG. CABANELLAS 40 43 5 4
640 PG. CABANELLAS 44 9999 5 5
651 AV. CABRERA 1 9999 5 5
4248 C. DE CABRILS 1 9999 5 5
660 C. CÀCERES 1 9999 6 6
670 C. CADIS 1 9999 6 6
680 C. CALÀBRIA 1 9999 4 4
690 C. CALASSANÇ MARQUÈS 1 9999 4 4
4247 C. DE CALDES D'ESTRACH 1 9999 5 5
700 C. CALELLA 1 9999 6 6
710 PG. CALLAO 1 9999 2 2
723 PARC DEL CAMÍ DE LA SERRA 1 9999 3 3
3791 PL DE CAN BERGADÀ 1 9999 4 4
515 C. DE CAN BARTRA 1 9999 4 4
926 PTGE. DE CAN BOFARULL 1 9999 7 7
712 CAMÍ DE CAN BRUGUERA 1 9999 7 7
791 PTGE. DE CAN CLAVELL 1 9999 4 4
1452 C. DE CAN COSTA 1 9999 7 7
5261 TORRENT DE CAN FÉU
4121 PL. DE CAN GASOL 1 9999 4 4
2152 RIERA DE CAN GENER 1 9999 7 7
4241 PL DE CAN LLINAS 1 9999 4 4
3031 PATI DE CAN MARCHAL 1 9999 4 4
5371 PTGE. CAN MARFÀ 1 9999 4 4
793 C. DE CAN MARQUÈS 1 9999 7 7
795 C. DE CAN MIRÓ 1 9999 7 7
797 CAMÍ DE CAN PORTELL 1 9999 7 7
799 CAMÍ DE CAN QUIRZE 1 9999 7 7
921 PL DE CAN SERRA 1 9999 3 3
4268 RIERA DE CAN SOLER 1 9999 7 7
4126 TORRENT DE CAN TRIA 7
714 CAMÍ DE CAN VILARDELL 1 9999 7 7
800 C. CANET 1 9999 5 5
721 PL. DEL CANIGÓ 1 9999 4 4
810 C. LAS CANTIGAS 1 9999 4 4
716 CAMÍ DE CANYAMARS 1 9999 7 7
820 PL. CANYAMARS 1 9999 4 4
830 C. CANYISSERS 1 9999 4 4
1536 C. DEL CAPCIR 1 9999 7 7
717 CAMÍ DE LA CAPELLA 1 9999 7 7
750 CAMÍ CAPELLANETS 1 9999 4 4
760 CAMÍ DELS CAPUTXINS 1 9999 4 4
840 C. CARAMELLES 1 9999 4 4
850 C. CARDENAL PASQUAL D'ARAGÓ 1 9999 4 4
860 PL. CARDENAL VIVES I TUTÓ 1 9999 4 4
861 CAMÍ DE LA CARENA
870 C. CARLEMANY 1 9999 4 4
880 PG. CARLES PADRÓS 1 65 4 4
880 PG. CARLES PADRÓS 66 72 4 3
880 PG. CARLES PADRÓS 73 9999 3 3
865 C. CARLES RIBA 1 9999 4 4
866 PTGE. CARLES RIBA 1 9999 4 4
1430 C. DEL CARME 1 9999 4 4
890 C. CARRASCO I FORMIGUERA 1 9999 5 5
900 C. EL CARRERÓ 1 9999 3 3
2740 C. CASETA 1 9999 6 6
940 C. CASTAÑOS 1 45 4 4
940 C. CASTAÑOS 46 56 4 4
940 C. CASTAÑOS 57 9999 4 4
2596 TORRENT DEL CASTELL
950 C. CATALUNYA 1 9999 4 4
970 PL. CATALUNYA 1 9999 3 3
1245 C. CÉLLECS 1 9999 7 7
5284 CEMENTIRI DE LES VALLS
1290 RONDA CERDANYA 1 9999 4 4
980 RONDA CERVANTES 1 9999 4 4
990 C. CHURRUCA 1 9999 4 4
725 CAMÍ DE LES CINC SÈNIES 19999 7 7
920 CTRA. DE CIRERA 1 9999 4 3
1000 PL. DE CIRERA 1 9999 6 6
4270 RIERA DE CIRERA 1 2 4 3
4270 RIERA DE CIRERA 3 9999 4 3
1823 PG. DE LA CIUTADANIA 1 9999 4 4
1020 PL. CIUTAT DE CEHEGÍN 1 9999 4 4
2930 C. DE LA CIUTAT DE LOS ÁLAMOS 1 9999 4 4
1040 C. CIUTAT FRETA 1 9999 4 4
671 PLAÇA DE CLARA CAMPOAMOR 1 9999 6 6
1042 PTGE. CLARET 1 9999 4 4
1050 C. CLAVILEÑO 1 9999 5 5
3250 C. COLL I AGULLÓ 1 9999 5 5
1080 C. COLOM 1 9999 4 4
1070 C. COLÒMBIA 1 3 5 5
1070 C. COLÒMBIA 4 16 5 4
1070 C. COLÒMBIA 17 9999 4 4
1071 PL. COLÒMBIA 1 9999 3 3
7140 PL. COLÒMBIA 1 9999 4 4
1300 C. DE LA COMA 1 9999 4 4
0798 C. COMADRAN 1 9999 7 7
1090 PTGE. COMTES MIR I BORRELL 1 9999 4 4
1100 C. CONCEPCIÓ 1 9999 4 4
1539 C. DEL CONFLENT 1 9999 7 7
1110 C. CONFRARIA DE SANT ELM 1 9999 4 4
3464 C. CONSOL NOGUERES 1 9999 3 3
765 CAMÍ DELS CONTRABANDISTES 1 9999 7 7
1120 C. COOPERATIVA 1 9999 4 4
718 CAMÍ DE LA CORNISA 1 9999 7 7
1570 PL. DELS CORRALS 1 9999 4 4
1130 AV. CORREGIMENT DE MATARÓ 1 73 4 4
1130 AV. CORREGIMENT DE MATARÓ 74 9999 4 4
1450 C. DEL CÓS 1 9999 4 4
626 C. DE LA COSIDORA 1 9999 5 5
1151 PARC DE CRÉTEIL 1 9999 4 4
1152 C. CRÉTEIL 1 9999 4 4
1451 RONDA CREU DE PEDRA 1 9999 3 3
1295 C. CREU DELS PLANELLS 1 9999 7 7
1140 C. CREU D'EN FINS 1 9999 4 4
1150 C. CREU ROJA 1 9999 4 4
1170 C. CRISTINA 1 9999 4 4
5521 PL. DE CRISTINA KAUFMANN 1 9999 4 4
1826 PG. CRISTÒFOL TALTABULL I BALAGUER 1 9999 4 4
1460 RONDA DEL CROS 1 9999 4 4
1180 PL. CUBA 1 46 2 2
1180 PL. CUBA 47 9999 4 4
1190 C. CUBA 1 39 2 2
1190 C. CUBA 40 57 2 2
1190 C. CUBA 58 9999 2 2
5262 TORRENT DEL CUL DEL MÓN
1200 C. CUYÀS I SAMPERE 1 9999 4 4
1810 C. DAMIÀ CAMPENY 1 9999 4 4
1380 C. DELÍCIES 1 9999 6 6
1600 PG. DESVIAMENT 1 9999 3 3
1610 C. DEU DE GENER 1 9999 2 2
1844 C. DINAMARCA 1 9999 3 3
1620 C. DIPÒSIT 1 9999 6 6
1640 RONDA DOCTOR FERRAN 1 56 3 3
1640 RONDA DOCTOR FERRAN 57 9999 3 3
1650 PL. DOCTOR FLEMING 1 9999 3 3
1670 RONDA DOCTOR TURRÓ 1 9999 3 3
1825 PG. DOMENECH ROVIRA I CASTELLÀ 1 9999 4 4
1690 C. DON MAGÍ DE VILALLONGA 1 9999 3 3
1700 C. DON QUIJOTE 1 9999 5 5
1710 C. DOS DE MAIG 1 9999 5 5
1720 C. DULCINEA 1 9999 5 5
1721 C. EDUARD ALCOY 1 9999 4 4
1735 C. EL COLL 1 9999 7 7
1734 C. EL FAR 1 9999 7 7
1740 C. EL MASNOU 1 9999 6 6
1760 C. EL SALVADOR 1 9999 5 5
1780 PTGE. EL VERDET 1 9999 5 5
1790 C. EMILI CABAÑES 1 9999 4 4
1800 C. EMPORDÀ 1 9999 4 4
1801 C. ENERGIA 1 9999 5 5
3468 PTGE ENRIC FITÉ 1 9999 3 3
1805 C. ENRIC GRANADOS 1 9999 4 4
1822 PG. ENRIC TORRA I PORTULAS 1 9999 4 4
1730 C. EQUADOR 1 9999 5 5
4096 AVDA. D' ERNEST LLUCH 1 9999 4 4
420 BDA. DE LES ESCALETES 1 9999 3 3
1270 C. DE L' ESGLÉSIA 1 9999 6 6
1820 PL. ESPANYA 1 9999 2 2
724 ESPAI FIRAL 2 2
430 BDA. DE LES ESPENYES 1 9999 4 4
2719 C. ESPÍGOL 1 9999 7 7
2720 L' ESPLANADA 1 9999 4 4
1830 C. DE L' ESTADI 1 9999 3 3
3461 C. ESTEVE ALBERT 1 9999 3 3
1835 C. ESTEVE BANET 1 9999 6 6
1840 C. ESTEVE CORTILS 1 9999 4 4
1854 C. ESTRASBURG 1 9999 1 1
1845 VIA EUROPA 1 13 2 2
1845 VIA EUROPA 14 9999 2 2
1850 C. EUSEBIO 1 9999 6 6
1860 PL. EUSEBIO 1 9999 6 6
1870 C. EUSKADI 1 9999 3 3
1890 PL. EXTREMADURA 1 9999 6 6
1899 C. FARIGOLA 1 9999 7 7
410 BDA. D'EN FELIU DE LA PENYA 1 9999 4 4
1911 C. FÈLIX CUCURULL 1 9999 4 4
1910 C. FÈLIX DE CAMPLLONCH 1 9999 4 4
1920 PTGE. FERRAN II EL CATÒLIC 1 9999 4 4
2370 C. FERRER I CLARIANA 1 9999 4 4
1930 C. FERRER I DALMAU 1 9999 4 4
1940 C. FERRER I GUÀRDIA 1 9999 4 4
1945 C. FÍDIES 1 9999 3 3
1950 C. FIGUERA MAJOR 1 9999 4 4
4280 RIERA FIGUERA MAJOR 1 9999 3 3
450 PL. DE LES FIGUERETES 1 9999 4 4
1960 PL. FILIPINES 1 9999 5 5
1848 C. FINLÀNDIA 1 9999 3 3
1970 PL. FIVELLER 1 9999 4 4
1872 PL. DE FLNDES 1 9999 3 3
10004 CAMÍ DE CAN FLAQUER 1 9999 7 7
2750 C. LA FLOR 1 9999 6 6
5161 PL. DE LA FLOR 1 9999 6 6
5906 PL. DE FLORENTÍ SERRA, TINET 1 9999 5 5
1310 C. FLORIDABLANCA 1 32 4 4
1310 C. FLORIDABLANCA 33 35 5 4
1310 C. FLORIDABLANCA 36 9999 5 4
1980 PL. FLOS I CALCAT 1 9999 4 4
770 CAMÍ FONDO 1 9999 4 4
1985 C. FONERIA 1 9999 5 5
1915 C. FONOLL 1 9999 7 7
1320 C. DE LA FONT 1 9999 5 5
922 C. DE LA FONT DELS REIS 1 9999 7 7
1990 PTGE. FORN DEL VIDRE 1 9999 4 4
1992 PL. DEL FORN DEL VIDRE 1 9999 4 4
1991 C. LA FORNENCA 1 9999 7 7
3960 C. FORTUNY 1 9999 4 4
2000 PL. FOSSAR XIC 1 9999 4 4
2620 C. FRADERA I LLANES 1 9999 3 3
1085 PTGE DE LA FRAGATA DE MATARO 1 9999 4 4
2020 PL. FRANÇA 1 9999 1 1
2025 C. FRANCESC DE BORJA MOLL 1 9999 3 3
2030 C. FRANCESC LAYRET 1 9999 5 5
2050 C. FRANCESC MORAGAS 1 9999 4 4
2891 PL. DE FRANCESC PI I MARAGALL 1 9999 4 4
5461 PL. FRANCISCO TOMÁS Y VALIENTE 1 9999 4 4
2060 C. FRANCK MARSHALL 1 9999 4 4
2065 C. FRANQUESA I SIVILLA 1 9999 4 4
2010 C. FRAY LUIS DE LEÓN 1 9999 4 4
2070 PTGE. FREDERIC MARÉS 1 9999 4 4
2080 RONDA FREDERIC MISTRAL 1 9999 3 3
2090 C. GALÍCIA 1 9999 5 5
2095 C. GARBÍ 1 9999 7 7
2100 PTGE. GARCIA I OLIVER 1 9999 4 4
2120 C. DE LA GARROFEREDA 1 9999 5 5
2130 C. GARROTXA 1 9999 4 4
1465 PL. DEL GAS 1 9999 2 2
2140 C. GATASSA 1 9999 3 3
2150 AV. GATASSA 1 50 2 2
2150 AV. GATASSA 51 63 2 2
2150 AV. GATASSA 64 93 2 2
2150 AV. GATASSA 94 9999 2 2
2160 PL. GATASSA 1 9999 4 4
720 CAMÍ DE LA GEGANTA 1 9999 2 2
2155 C. GÈNERE DE PUNT 1 9999 5 5
3530 MURALLA DELS GENOVESOS 1 9999 4 4
2190 C. GERMÀ DOROTEO 1 9999 3 3
2200 C. GERMÀ FRANCISCO 1 9999 4 4
2210 C. GERMÀ JOAQUIM 1 9999 6 6
2220 C. GERMANA VICENTA BERNY 1 9999 4 4
2230 C. GERMANS CASTAÑER 1 9999 4 4
4005 C. DELS GERMANS MANUEL I FRANCESC FONTANALS 1 9999 3 3
2240 C. GERMANS THOS I CODINA 1 28 4 4
2240 C. GERMANS THOS I CODINA 29 9999 4 4
2250 C. GIBRALTAR 1 9999 4 4
2760 C. DE LA GINESTA 1 9999 6 6
2260 C. GIRONA 1 9999 4 4
2270 C. GOYA 1 43 4 4
2270 C. GOYA 44 56 4 4
2270 C. GOYA 57 9999 4 4
2280 PL. GRAN 1 9999 3 3
2281 PL. GRAN BRETANYA 1 9999 1 1
2290 C. GRANADA 1 9999 6 6
2770 C. DE LA GRANJA 1 9999 4 4
2300 PL. GRANOLLERS 1 9999 2 2
2310 C. GRAVINA 1 9999 4 4
2315 C. GREGAL 1 9999 7 7
2320 GRUP DE LES SANTES 1 9999 4 4
2330 C. GUARANÍS 1 9999 4 4
2340 C. GUIFRÉ EL PELÓS 1 9999 4 4
1511 PL. DE LA HAVANA 1 9999 4 4
2345 C. HÈL•LADE 1 9999 3 3
2350 C. HERNÁN CORTÉS 1 9999 4 4
2360 C. HERRERA 1 27 4 4
2360 C. HERRERA 28 56 4 4
2360 C. HERRERA 57 9999 4 4
1821 PL. D' HONORAT VILAMANYA I SERRAT 1 9999 4 4
2390 HORTES CARRETERA DE BARCELONA 1 9999 7 7
911 ROTONDA DE LES HORTES DEL CAMI RAL 1 9999 5 5
2400 C. DE L' HOSPITAL 1 9999 4 4
2410 C. ICTÍNEO 1 9999 4 4
2420 C. IGNASI MAYOL 1 9999 4 4
3762 PARC DE LES ILLES 1 9999 3 3
2430 C. ILURO 1 9999 4 4
1280 C. IMMACULADA 1 9999 6 6
2440 C. INDÚSTRIA 1 9999 4 4
1842 C. IRLANDA 1 9999 3 3
2450 C. ISAAC PERAL 1 9999 4 4
2460 C. ISABEL II 1 9999 4 4
2091 PL. DE L’ ISIDRO TELLO HUÉLAMO 1 9999 5 5
2470 PL. ISLA CRISTINA 1 9999 2 2
2480 PL. ITÀLIA 1 9999 2 2
267 C. JARDINS DE JOSEP M ROVIRA-BRULL 1 9999 5 5
2482 C. JAUME ARENAS 1 9999 4 4
2485 C. JAUME ARENES 1 9999 4 4
490 C. JAUME BALMES 1 9999 4 4
3465 C. JAUME COMAS 1 9999 3 3
2490 C. JAUME I 1 9999 4 4
1240 C. JAUME IBRAN 1 9999 4 4
2500 PTGE. JAUME II EL JUST 1 9999 4 4
3560 C. JAUME ISERN 1 9999 2 2
2510 AV. JAUME RECODER 1 9999 2 2
0913 C. DE JAUME VICENS VIVES 1 9999 5 5
2515 C. JERONI PUJADES 1 9999 3 3
3457 PG. JESÚS ILLA I PARÍS 1 9999 4 4
1881 C. DE JOAN BALLESCÀ I PRAT 1 9999 7 7
3970 C. JOAN CARLES PANYÓ 1 9999 4 4
2670 RONDA JOAN D'ÀUSTRIA 1 9999 4 4
2685 C. JOAN FUSTER 1 9999 3 3
2690 C. JOAN LARREA 1 9999 3 3
2520 C. JOAN MARAGALL 1 9999 4 4
3980 C. JOAN MIRÓ 1 9999 4 4
2525 C. JOAN OLIVER (PERE QUART) 1 9999 4 4
2530 RONDA JOAN PEIRÓ 1 9999 4 4
3469 PTGE. JOAN PRUNA 1 9999 3 3
2535 C. JOAN SALVAT PAPASSEIT 1 9999 3 3
2540 C. JOAN TUTÓ 1 9999 5 5
2550 PL. JOAN XXIII 1 9999 3 3
2555 C. JOANOT MARTORELL 1 9999 4 4
2560 PL. JOAQUIM BLUME 1 9999 4 4
2565 C. JOAQUIM CAPELL 1 9999 4 4
3463 C. JOAQUIM CASAS 1 9999 3 3
5282 PL. JOAQUIM GALÍ I VERGÉS, MESTRE 1 9999 3 3
2566 C. JOAQUIM TORRES GARCÍA 1 9999 4 4
2570 C. JOCS OLÍMPICS 1 9999 4 4
2580 C. JORDI JOAN 1 9999 4 4
2701 PL. DE JOSÉ LÓPEZ MIRAVETE 1 9999 4 4
1045 C. JOSEP ANSELM CLAVÉ 1 9999 4 4
2590 C. JOSEP CALVET 1 9999 5 5
2600 C. JOSEP CASTELLÀ 1 9999 4 4
2610 C. JOSEP FANECA 1 9999 4 4
2625 C. JOSEP M. DE SAGARRA 1 9999 4 4
2380 C. JOSEP M. PELLICER 1 24 4 4
2380 C. JOSEP M. PELLICER 25 27 4 4
2380 C. JOSEP M. PELLICER 28 9999 4 4
467 JARDINS DE JOSEP M. ROVIRA-BRULL 1 9999 5 5
2630 C. JOSEP MONSERRAT CUADRADA 1 9999 4 4
2640 C. JOSEP MÓRA I FONTANILS 1 9999 4 4
251 PL. DE JOSEP MORGADES SOBREVIA 1 9999 4 4
2645 C. JOSEP PLA 1 9999 3 3
2646 PTGE. JOSEP PLA 1 9999 3 3
3458 ESPLANADA DE JOSEP RENIU I CALVET 1 9999 4 4
2650 C. JOSEP SABATER I SUST 1 9999 4 4
2651 C. JOSEP TRUETA 1 9999 4 4
2660 C. JOSEP VICENÇ FOIX 1 9999 3 3
2680 C. JUAN DE LA CIERVA 1 9999 4 4
2700 C. JUAN SEBASTIÁN ELCANO 1 9999 4 4
3462 C. JULIÀ GUAL 1 9999 3 3
2855 PL. LAIETANA 1 9999 3 3
2850 C. LAPIDARIO 1 9999 4 4
6999 VIAL LATERAL AUTOPISTA SUD 1 9999 7 7
2860 C. LEPANT 1 9999 4 4
1370 C. LES AGUDES 1 9999 4 4
810 C. LES CANTIGUES 1 9999 4 4
2870 C. LLAUDER 1 67 4 4
2870 C. LLAUDER 68 75 4 4
2870 C. LLAUDER 76 9999 4 4
2771 PL. DE LLAVANERES 1 9999 4 4
2875 C. LLEBEIG 1 9999 7 7
5265 TORRENT DE LA LLEBRETA 1 9999 7 7
2880 C. LLEIDA 1 9999 6 6
727 CAMÍ DE LLEVANT 1 9999 7 7
2885 C. LLEVANT 1 9999 7 7
2780 C. LLEVANTINA 1 9999 6 6
2890 C. LLORET DE MAR 1 9999 6 6
2910 C. LLUÍS EL PIETÓS 1 9999 4 4
2922 PTGE LLUIS GALLIFA 1 9999 4 4
3471 PSS LLUÍS GALLIFA 1 9999 4 4
2915 C. LLUÍS MILLET 1 9999 4 4
2920 C. LLUÍS MORET 1 9999 4 4
4001 PL. LLUÍS TERRICABRAS "TERRI" 1 9999 3 3
2921 C. LLUÍS VILADEVALL 1 9999 4 4
2926 PTGE. DELS LLUÏSOS 1 9999 4 4
2925 C. DE LA LLUNA 1 9999 5 5
5263 TORRENT DEL LLUSCÀ
278 C. LOLA ANGLADA 1 9999 4 4
10002 CAMI DE LORITA 1 9999 7 7
2935 C. LÚCIUS MÀRCIUS 1 9999 4 4
2940 PTGE. LÚCIUS MÀRCIUS 1 9999 4 4
2950 C. LUTHER KING 1 9999 4 4
1847 C. LUXEMBURG 1 9999 3 3
2960 C. MAGÍ RAVENTOS 1 9999 4 4
2970 C. MAJOR 1 9999 3 3
2980 C. MÀLAGA 1 9999 6 6
2990 C. MALGRAT 1 9999 6 6
2995 PG. MALGRAT 1 9999 6 6
3000 C. MALLORCA 1 9999 4 4
3010 C. MALUQUER I VILADOT 1 9999 4 4
2511 PL. DE MANUEL CUYÀS I DURÁN 1 9999 2 2
10003 CAMÍ DE MANYANS 1 9999 7 7
1470 C. DEL MAR 1 9999 4 4
3832 PARC DE MAR 1 9999 4 4
3030 C. MARATHON 1 9999 4 4
3040 C. MARE ALFONSA CAVIN 1 9999 4 4
3070 C. MARE DE DÉU DE LA CISA 1 9999 4 4
3100 C. MARE DE DÉU DE LA SALUT 1 9999 6 6
3060 C. MARE DE DÉU DE L'ESPERANCA 1 9999 4 4
9011 PL. MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA 1 9999 4 4
3120 C. MARE DE DEU DE NÚRIA 22 9999 4 4
3120 C. MARE DE DÉU DE NÚRIA 1 18 4 4
3120 C. MARE DE DÉU DE NÚRIA 19 21 4 4
3130 C. MARE DE DÉU DEL CORREDOR 1 9999 4 4
5530 C. MARE DE DÉU DEL PILAR 1 9999 6 6
3140 C. MARE DE DÉU DELS ÀNGELS 1 9999 4 4
3150 AV. DEL MARESME 1 141 4 4
3150 AV. DEL MARESME 142 142 4 2
3150 AV. DEL MARESME 143 9999 2 2
3990 C. MARIÀ ANDREU 1 9999 3 3
3991 PL. MARIA AURÈLIA CAMPMANY 1 9999 3 3
3991 PL. MARIA AURÈLIA CAPMANY
3160 C. MARIA AUXILIADORA 1 9999 4 4
3467 C. MARIÀ RIBAS 1 9999 4 4
3830 PG. MARINA 1 9999 4 4
3170 PTGE. MARINA DE LLEVANT (vid. 3150) 1 9999 2 2
90710 PG. MARÍTIM 1 9999 4 4
732 ROTONDA DEL MAS COSTABELLA 1 9999 5 5
3180 C. MAS SANT JORDI 1 15 5 5
3180 C. MAS SANT JORDI 16 9999 5 5
5905 PTGE. MAS SANT JORDI 1 9999 5 5
3190 C. MASSEVÀ 1 9999 4 4
3200 BDA. D'EN MASSOT 1 9999 4 4
930 CTRA. DE MATA 1 44 4 4
930 CTRA. DE MATA 45 76 4 3
930 CTRA. DE MATA 77 87 7 3
930 CTRA. DE MATA 88 9999 7 5
1420 C. DE MATA 1 9999 4 4
1472 C. MATAGALLS 1 9999 7 7
1422 RONDA DE MATARÓ 1 9999 7 7
3210 PTGE. D'EN MATAS 1 9999 5 5
1680 C. MATHEU 1 47 4 4
1680 C. MATHEU 48 55 4 3
1680 C. MATHEU 56 9999 3 3
3218 PL. MEDITERRÀNIA 1 9999 4 4
3215 C. MELCIOR DE PALAU 1 9999 4 4
3220 C. MELÉNDEZ VALDÉS 1 9999 4 4
3230 C. MÉNDEZ NÚÑEZ 1 9999 4 4
3240 C. MENÉNDEZ PIDAL 1 9999 4 4
3243 PTGE. MERCAT PETIT 1 9999 4 4
3244 C. MERCÈ RODOREDA 1 9999 4 4
3245 C. MESTRAL 1 9999 7 7
3260 C. MÈXIC 1 9999 3 3
730 CAMÍ DEL MIG 1 35 2 2
730 CAMÍ DEL MIG 36 9999 3 4
3265 C. MIGJORN 1 9999 7 7
3280 C. MILANS 1 9999 4 4
3270 C. MIQUEL ALBA 1 9999 4 4
3290 PL. MIQUEL BIADA 1 9999 2 2
3300 C. MIQUEL BIADA 1 48 2 2
3300 C. MIQUEL BIADA 49 71 2 2
3300 C. MIQUEL BIADA 72 9999 2 2
2872 PL MIQUEL MARTÍ I POL 1 9999 4 4
1829 EL MIRADOR 4 4
1474 C. DEL MIRADOR 1 9999 7 7
1475 PTGE. DEL MIRADOR 1 9999 7 7
1473 PL. DE MIRADOR PONENT 1 9999 7 7
1750 PTGE. MIRÓ 1 9999 4 4
3310 C. MISERICÒRDIA 1 9999 6 6
3320 C. DE MITJA GALTA 1 9999 4 4
3325 C. MOIANÈS 1 9999 7 7
3330 C. D'EN MOLES 1 9999 4 4
3340 C. DEL MOLÍ DE DALT 1 9999 5 5
3350 C. DEL MOLÍ DE VENT 1 9999 4 4
3360 C. DEL MOLÍ DEL MIG 1 9999 4 4
1575 PL. DELS MOLINS 1 9999 4 4
1580 PG. DELS MOLINS 1 11 4 4
1580 PG. DELS MOLINS 12 16 4 4
1580 PG. DELS MOLINS 17 47 4 4
1580 PG. DELS MOLINS 48 51 4 4
1580 PG. DELS MOLINS 52 9999 5 5
1390 C. DE LES MONGES 1 9999 4 4
3370 C. MONTALT 1 9999 4 4
3380 C. MONTCADA 1 9999 4 4
2731 C. MONTGAT 1 9999 6 6
3385 PTGE. MONTGRÍ 1 9999 4 4
3390 C. MONTJUÏC 1 9999 4 4
1476 C. MONTNEGRE 1 9999 7 7
3400 C. MONTSENY 1 9999 4 4
3410 C. MONTSERRAT 1 9999 2 2
2631 PLAÇA MONTSERRAT ROIG 1 9999 3 3
3420 C. MORATÍN 1 9999 4 4
1330 PL. DE LA MORBERIA 1 9999 4 4
3430 C. MORETO 1 9999 4 4
3440 C. MOSSÈN ANDREU 1 9999 4 4
4061 PL. MOSSEN BISCUTER (JUAN LUIS GONZÁLEZ HARO) 1 9999 4 4
3450 PL. MOSSÈN BLANCH 1 9999 4 4
3460 RONDA MOSSÈN JACINT VERDAGUER 1 9999 3 3
3470 C. MOSSÈN JAUME SALA 1 9999 3 3
1828 PL. MOSSÉN JOAN PAU PUJOL 1 9999 4 4
1824 PG. DE MOSSÈN JOSEP DE PLANDOLIT I RIERA 1 9999 4 4
3480 C. MOSSÈN MOLÉ 1 9999 4 4
3490 C. MOSSEN RAMON FORNELLS 1 9999 4 4
1340 C. MUNTANYA 1 9999 6 6
3550 C. MÚRCIA 1 9999 6 6
3456 PL. DE LA MUSICA 1 9999 4 4
3570 C. MUSICS CASSADÓ 1 9999 4 4
937 CTRA. NACIONAL II (vid. 1422) 1 9999 7 7
3580 C. NÀPOLS 1 9999 4 4
3590 C. NARCÍS MONTURIOL 1 9999 5 5
3610 C. NAUTILUS 1 9999 4 4
3620 C. NAVARRO 1 9999 4 4
3645 C. NEWTON 1 9999 4 4
3630 C. NICARAGUA 1 9999 5 5
3640 C. NICOLAU GUAÑABENS 1 9999 3 3
3650 C. NORD 1 9999 6 6
3660 C. NOU 1 9999 3 3
3670 C. NOU DE LA MERCÈ 1 9999 7 7
3680 C. NOU DE LES CAPUTXINES 1 9999 4 4
3690 C. NÚÑEZ DE BALBOA 1 9999 4 4
3710 PL. OCCITÀNIA 1 9999 3 3
3700 RONDA O'DONNELL 1 9999 2 2
3720 PTGE. OLOT 1 9999 4 4
3730 C. ONOFRE ARNAU 1 9999 4 4
3735 PL. ONZE DE SETEMBRE 1 9999 4 4
1927 PG. L' ORFEÓ MATARONÍ 1 9999 4 4
3740 PTGE. ÒRRIUS 1 9999 4 4
1534 C. DE OSONA 1 9999 7 7
621 C. DE L’ OVERLOCAIRE 1 9999 5 5
781 P.P. HORTES DEL CAMÍ RAL
3473 C. P.P. PARC CENTRAL
3745 C. PABLO IGLESIAS 1 9999 5 5
3750 C. PABLO PICASSO 1 9999 2 2
3760 C. PACHECO 1 9999 4 4
931 C. DE LA PAGESIA 1 9999 5 5
3763 PARC DEL PAIS VALENCIÀ 1 9999 4 4
1846 C. PAÏSOS BAIXOS 1 9999 4 4
1871 PTGE. DELS PAÏSOS BÀLTICS 1 9999 7 7
3761 RONDA DELS PAÏSOS CATALANS 1 9999 3 3
1341 PLAÇA DELS PAÏSOS ESLAUS 1 9999 6 6
1210 C. PALAU 1 9999 3 3
1250 PL. DEL PALAU 1 9999 4 4
1251 PARC DEL PALAU 1 9999 4 4
3765 C. PALLARS 1 9999 7 7
2790 C. DE LA PALMA 1 9999 4 4
3770 C. D'EN PALMEROLA 1 9999 2 2
3780 C. PARAGUAY 1 9999 5 5
1480 C. DEL PARC 1 9999 3 3
1485 AV. DEL PARC FORESTAL 1 9999 7 7
4172 C. PARC DE CERDANYOLA 1 9999 3 3
0141 C. PARC DEL NORD 1 9999 4 4
4002 C. PARC DE ROCAFONDA 1 9999 3 3
10007 C. PARC ROQUES ALBES 1 9999 3 3
5907 C. PARC TURÓ CERDANYOLA 1 9999 5 5
0942 C. PARC DE VALLVERIC 1 9999 5 5
3800 PTGE. PARE JOSEP RIUS 1 9999 4 4
3810 C. PASADENA 1 9999 4 4
1660 PTGE. PASCUAL I VILA 1 9999 4 4
3820 C. PASCUAL MADOZ 1 9999 4 4
1215 C. D'EN PASSET 1 9999 7 7
1350 C. DE NA PAU 1 9999 4 4
3840 C. PAU CASALS 1 9999 4 4
3845 PTGE. PAU CLARIS 1 9999 4 4
3468 C. PEATONAL 2 P.P. PARC CENTRAL 1 9999
1852 C. PEATONAL VERD P.P. VALLS
3841 C. DE LA PEDRA DEL GALL 1 9999 4 4
3851 PL. DE LA PEDRA GENTIL 1 9999 6 6
3850 C. PEDRAFORCA 1 9999 4 4
7762 PTGE. PEDRAFORCA 1 9999 4 4
1220 C. D'EN PEDRÓ 1 9999 4 4
1221 PL. DE LA PEIXATERIA 1 9999 1 1
3860 C. PENEDÈS 1 9999 4 4
4004 PG. DE PEP MANTÉ 1 9999 3 3
4122 PLAÇA DE LA PEPA MACA (PEPETA AGRAMUNT I COSTA) 1 9999 4 4
3870 C. PEPETA MOREU 1 9999 4 4
3881 C. PERE BOMBARDÓ 1 2 1 4
3881 C. PERE BOMBARDÓ 3 9999 4 4
3880 C. PERE III EL CERIMONIÓS 1 9999 4 4
3531 C. DE PERE MÀRTIR VIADA 1 9999 4 4
1230 PL. D'EN PERIC 1 9999 3 3
1490 C. DEL PERICÓ 1 9999 7 7
3900 AV. PERÚ 1 9999 3 3
3920 PL. PICÓ I SINOL 1 9999 4 4
3930 C. PIETAT 1 9999 6 6
3940 C. PINEDA 1 9999 6 6
1590 C. DELS PINS 1 9999 6 6
3950 PL. PINTOR CUSACHS 1 9999 3 3
726 C. DE LES PIQUES 1 9999 7 7
5283 TORRENT DE LES PIQUES 1 9999 3 3
3965 C. PIRINEUS 1 9999 3 3
4015 C. PITÀGORES 1 9999 3 3
4030 C. PIZARRO 1 9999 4 4
4040 PTGE. PIZARRO 1 9999 4 4
4060 C. PLA DE BAGES 1 9999 4 4
1495 C. PLA DE FOGARS 1 9999 7 7
2595 C. PLA DEL CASTELL 1 9999 7 7
4244 PLA PARCIAL EL RENGLE
2800 C. PLANA DE VIC 1 9999 4 4
3831 PLATJA DE PONENT 1 9999 4 4
4881 PLATJA DE SANT SIMÓ 1 9999 4 4
709 PLATJA DEL CALLAO 1 9999 4 4
941 PLATJA DEL VARADOR 1 9999 4 4
4065 C. PLATÓ 1 9999 3 3
4070 C. POETA JOSEP PUNSOLA 1 9999 4 4
5270 TORRENT DE LA PÓLVORA 1 88 7 7
5270 TORRENT DE LA PÓLVORA 89 100 4 4
5270 TORRENT DE LA PÓLVORA 101 9999 4 4
4080 C. POMPEU FABRA 1 9999 3 3
4090 C. POMPEU SERRA 1 9999 4 4
5264 TORRENT DEL PONT DE LA VILA
4095 AV. DEL PORT 1 9999 4 4
4095 AVDA. DEL PORT 1 9999 4 4
4100 C. PORTAL DE VALLDEIX 1 9999 4 4
4110 C. PORTUGAL 1 9999 3 3
1500 C. DEL POU 1 9999 6 6
1510 C. PRAT 1 9999 4 4
4120 C. PRAT DE LA RIBA 1 73 4 4
4120 C. PRAT DE LA RIBA 74 78 4 4
4120 C. PRAT DE LA RIBA 79 9999 4 4
4125 TORRENT D'EN PREGÀRIA 1 9999 3 3
4130 C. PREMIÀ 1 9999 5 5
2900 AV. PRESIDENT COMPANYS 1 9999 4 3
4140 RONDA PRESIDENT IRLA 1 9999 4 4
2040 RONDA PRESIDENT MACIÀ 1 9999 3 3
1880 RONDA PRESIDENT TARRADELLAS 1 9999 4 4
3510 MURALLA DE LA PRESÓ 1 9999 3 3
2170 RONDA PRIM 1 9999 3 3
4144 PL. DEL PRIMER DE MAIG 1 9999 4 4
4145 C. PRIORAT 1 9999 7 7
4150 C. PROVENÇA 1 34 4 4
4150 C. PROVENÇA 35 9999 4 4
4160 PL. PUERTO RICO 1 9999 4 4
4170 AV. PUIG I CADAFALCH 1 140 3 3
4170 AV. PUIG I CADAFALCH 141 147 2 3
4170 AV. PUIG I CADAFALCH 148 205 2 2
4170 AV. PUIG I CADAFALCH 206 267 2 3
4170 AV. PUIG I CADAFALCH 268 9999 3 3
4180 C. PUIG I PIDEMUNT 1 9999 5 5
4181 C. PUIGMAL 1 9999 4 4
4190 C. PUJOL 1 9999 3 3
4200 C. QUERALBS 1 9999 4 4
4210 C. QUINTANA 1 9999 4 4
932 C. DELS RABASSAIRES 1 9999 5 5
4215 C. RACÓ DE SANT PERE (vid. 3150) 1 9999 2 2
1839 PARC DE RAFAEL ALBERTI 1 9999 4 4
4220 PL. RAFAEL CASANOVA 1 9999 4 4
4000 RONDA RAFAEL ESTRANY 1 9999 3 3
780 CAMÍ RAL 1 283 4 4
780 CAMÍ RAL 284 286 4 4
780 CAMÍ RAL 287 341 4 4
780 CAMÍ RAL 342 350 4 2
780 CAMÍ RAL 351 384 2 2
780 CAMÍ RAL 385 423 2 1
780 CAMÍ RAL 424 550 2 2
780 CAMÍ RAL 551 9999 3 4
2810 LA RAMBLA 1 9999 1 1
4230 PG. RAMON BERENGUER III 1 9999 3 3
4240 C. RAMON LLULL 1 9999 4 4
624 C. DE LA REMALLAIRE 1 9999 5 5
933 C. DELS REMENCES 1 9999 5 5
4245 PG. DEL RENGLE 1 9999 4 4
4246 RTDA. DEL RENGLE 1 9999 4 4
4250 C. REPÚBLICA ARGENTINA 1 11 5 5
4250 C. REPÚBLICA ARGENTINA 12 33 5 4
4250 C. REPÚBLICA ARGENTINA 34 9999 4 4
4251 C. REPÚBLICA ARGENTINA
4260 C. REPÚBLICA DOMINICANA 1 9999 4 4
625 C DE LA REPUNTADORA 1 9999 5 5
622 C. DE LA RESSEGUIDORA 1 9999 5 5
0733 PG. DE RIBALTA 1 9999 5 5
2820 LA RIERA 1 48 1 1
2820 LA RIERA 49 55 1 1
2820 LA RIERA 56 108 1 1
2820 LA RIERA 109 115 2 1
2820 LA RIERA 116 9999 2 2
1421 RIERA DE MATA
4290 EL RIEROT 1 9999 4 4
4291 C. RIU CARDONER 1 9999 7 7
1533 C. DEL RIPOLLES 1 9999 7 7
5266 C. DEL RIU BESOS 1 9999 7 7
4292 C. RIU CONGOST 1 9999 7 7
4293 C. RIU EBRE 1 9999 7 7
4294 C. RIU FLUVIÀ 1 9999 7 7
4295 C. RIU FRANCOLÍ 1 9999 7 7
4296 C. RIU FRESER 1 9999 7 7
4297 C. RIU LLOBREGAT 1 9999 7 7
4298 C. RIU MOGENT 1 9999 7 7
4299 C. RIU MUGA 1 9999 7 7
4305 C. RIU NOGUERA 1 9999 7 7
4301 C. RIU ONYAR 1 9999 7 7
4302 C. RIU SEGRE 1 9999 7 7
4303 C. RIU TER 1 9999 7 7
4304 C. RIU VALIRA 1 9999 7 7
4300 RONDA ROCA BLANCA 1 31 3 3
4300 RONDA ROCA BLANCA 32 9999 3 3
4320 C. ROCAFONDA 1 9999 4 4
4330 PG. ROCAFONDA 1 9999 4 4
4331 PL. DE ROCAFONDA 1 9999 3 3
3475 PL. DE LA RODA D'ANDALUSIA 1 9999 4 4
4340 C. ROGER DE FLOR 1 9999 4 4
4350 C. ROGER DE LLÚRIA 1 9999 4 4
4360 C. ROJAS 1 9999 4 4
4370 C. ROMA 1 9999 4 4
4379 C. ROMANÍ 1 9999 7 7
1851 C. ROMANIA 1 9999 4 4
4389 PL. ROSA SABATER 1 9999 4 4
4390 C. ROSA SENSAT 1 9999 4 4
4400 C. ROSSELLÓ 1 9999 3 3
1520 PTGE. DEL SAC 1 9999 4 4
4420 C. S'AGARÓ 1 9999 5 5
4430 C. SAGRADA FAMÍLIA 1 9999 4 4
4440 C. SALESIANS 1 9999 4 4
3466 C. SALVADOR CRUXENT 1 9999 4 4
4445 C. SALVADOR ESPRIU 1 9999 4 4
4450 C. SALVADOR LLANAS 1 9999 4 4
4460 C. SANCHO PANZA 1 9999 5 5
4470 C. SANT AGUSTÍ 1 19 4 4
4470 C. SANT AGUSTÍ 20 26 4 4
4470 C. SANT AGUSTÍ 27 9999 4 4
4480 C. SANT ANTONI 1 9999 4 4
4490 C. SANT ANTONI MARIA CLARET 1 9999 4 4
4500 C. SANT BENET 1 9999 1 1
4510 PTGE. SANT BONAVENTURA 1 9999 4 4
4520 C. SANT BONAVENTURA 1 9999 4 4
4530 C. SANT BRU 1 9999 4 4
740 CAMÍ DEL SANT CRIST 1 9999 5 5
4540 C. SANT CRISTÒFOR 1 9999 3 3
4550 C. SANT CUGAT 1 21 3 3
4550 C. SANT CUGAT 21 26 3 3
4550 C. SANT CUGAT 26 54 3 3
4550 C. SANT CUGAT 55 61 3 4
4550 C. SANT CUGAT 62 9999 4 4
4560 C. SANT DANIEL 1 9999 4 4
4570 C. SANT DESIDERI 1 9999 4 4
4580 C. SANT DOMÈNEC 1 9999 6 6
4590 C. SANT DOMENICO SAVIO 1 9999 4 4
4600 C. SANT ELIES 1 9999 4 4
4605 C. SANT FELICIÀ (vid. 3150) 1 9999 2 2
4610 C. SANT FERRAN 1 9999 6 6
4620 C. SANT FRANCESC D'ASSÍS 1 9999 3 3
4630 C. SANT FRANCESC DE PAULA 1 9999 4 4
4650 C. SANT IGNASI DE LOIOLA 1 9999 4 4
4660 C. SANT ISIDOR 1 9999 4 4
4670 C. SANT JOAN 1 9999 4 4
4671 PL. DE SANT JOAN 1 9999 4 4
4680 C. SANT JOAN BOSCO 1 9999 4 4
4690 C. SANT JOAQUIM 1 41 3 3
4690 C. SANT JOAQUIM 42 61 3 2
4690 C. SANT JOAQUIM 62 9999 3 3
4700 C. SANT JORDI 1 9999 4 4
4710 C. SANT JOSEP 1 9999 1 1
4720 C. SANT JOSEP DE CALASSANÇ 1 27 6 6
4720 C. SANT JOSEP DE CALASSANÇ 28 9999 5 5
4730 C. SANT JOSEP ORIOL 1 9999 4 4
3540 MURALLA DE SANT LLORENÇ 1 9999 2 2
4740 C. SANT MARTÍ 1 9999 4 4
719 CAMÍ DE SANT MARTÍ DE MATA
4750 C. SANT MIQUEL 1 9999 4 4
5491 CAMÍ DE SANT MIQUEL DE MATA
4760 RONDA SANT OLEGUER 1 74 2 2
4760 RONDA SANT OLEGUER 75 9999 4 4
4780 C. SANT PAU 1 9999 4 4
4790 C. SANT PELEGRÍ 1 9999 4 4
4800 C. SANT PERE 1 9999 4 4
4810 C. SANT PERE MÉS ALT 1 9999 4 4
4820 C. SANT POL 1 23 6 6
4820 C. SANT POL 24 9999 6 6
4830 C. SANT RAMON 1 9999 4 4
4840 C. SANT ROC 1 9999 4 4
4850 C. SANT SADURNÍ 1 9999 4 4
4870 C. SANT SEBASTIÀ 1 8 4 4
4870 C. SANT SEBASTIÀ 9 10 6 4
4870 C. SANT SEBASTIÀ 11 9999 6 6
4880 C. SANT SIMÓ 1 9999 4 4
4885 PL. SANT SIMÓ 1 9999 4 4
4890 C. SANT VALENTÍ 1 9999 4 4
440 BDA. DE SANTA ANNA 1 9999 2 2
4900 PL. SANTA ANNA 1 9999 1 1
4910 C. SANTA CATERINA 1 9999 6 6
936 PTGE DE SANTA CECÍLIA 1 9999 5 5
4920 C. SANTA JULIANA 1 9999 4 4
4930 PTGE. SANTA LLÚCIA 1 9999 6 6
4940 C. SANTA LLÚCIA 1 9999 6 6
4950 PTGE. SANTA MAGDALENA 1 9999 4 4
4960 C. SANTA MARIA 1 9999 3 3
4970 PL. SANTA MARIA 1 9999 3 3
4980 C. SANTA MARTA 1 9999 4 4
729 CAMÍ DE SANTA RITA 1 9999 7 7
4990 C. SANTA RITA 1 9999 4 4
4990 C. DE SANTA RITA 1 9999 4 4
5000 C. SANTA SEMPRONIANA 1 9999 4 4
5010 C. SANTA TERESA 1 9999 1 1
5020 C. SANTIAGO RUSIÑOL 1 9999 4 4
1595 C. DELS SAUMELLS 1 9999 7 7
5030 C. SEGURA 1 9999 6 6
1538 PL. DE LA SELVA 1 9999 7 7
724 VIA SÈRGIA 1 9999 5 5
722 CAMÍ DE LA SERRA
5040 C. SERRA I MORET 1 9999 5 5
5050 C. SERRA I RÀFOLS 1 9999 5 5
5060 C. SEVILLA 1 9999 6 6
5070 C. SICÍLIA 1 9999 4 4
5080 C. SIETE PARTIDAS 1 9999 4 4
5090 PTGE. SISTERNES 1 9999 4 4
4266 C. SÒCRATES 1 9999 4 4
1530 C. DEL SOL 1 9999 4 4
5100 C. SOLÍS 1 12 4 4
5100 C. SOLÍS 13 49 4 4
5100 C. SOLÍS 50 9999 4 4
5105 C. SOLSONÈS 1 9999 7 7
5110 C. SOR LUCIL•LA 1 9999 4 4
5111 PP EL SORRALL 1 9999 4 4
923 C. DEL SOT DE L’HOSPITAL 1 9999 7 7
1841 C. SUÈCIA 1 9999 4 4
5120 C. TARRAGONA 1 9999 4 4
1030 C. TÀRREGA 1 9999 5 5
0916 PL. DEL TECNOCAMPUS 1 9999 5 5
5130 C. TEIÀ 1 9999 6 6
623 C. DE LA TEIXIDORA 1 9999 5 5
1535 C. DEL TENIS 1 9999 7 7
1540 PTGE. TER 1 9999 4 4
1410 PL. DE LES TERESES 1 9999 1 1
1415 C. DE LA TERRA 1 9999 5 5
5140 C. TERRASSA 1 9999 6 6
5150 C. TETUAN 1 9999 4 4
3520 MURALLA DEL TIGRE 1 9999 4 4
5170 C. TIMBALER DEL BRUC 1 9999 4 4
5291 PL. TIRANT LO BLANC 1 9999
3500 MURALLA D'EN TITUS 1 9999 4 4
5180 C. TOBOSO 1 9999 5 5
5190 C. TOLEDO 1 9999 6 6
5200 PTGE. TOLEDO 1 9999 6 6
5210 C. TOLÓ 1 9999 4 4
5220 PL. TOMÀS RIBAS I JULIÀ 1 9999 3 3
5230 C. TOMÀS VIÑAS 1 9999 4 4
912 C. DE TORDERA 1 9999 5 5
5240 AV. TORNER 1 9999 4 4
4551 PL. TORRE DEL COGOLL 1 9999 4 4
5250 PTGE. TORRE PALAUET 1 9999 3 3
1770 EL TORRENT 1 9999 2 2
5280 PTGE. TORRENT DE LA PÓLVORA 1 9999 4 4
5287 TORRENT FORCAT 1 9999 7 7
5288 TORRENT VALLVERIC 1 9999 7 7
2180 C. TORRIJOS 1 48 4 4
2180 C. TORRIJOS 49 52 4 4
2180 C. TORRIJOS 53 9999 4 4
2181 PTGE. TORRIJOS 1 9999 4 4
5300 C. TOSSA 1 9999 6 6
5305 C. TRAMUNTANA 1 9999 7 7
5310 C. TRANSVERSAL 1 9999 6 6
5320 C. TRES ROQUES 1 9999 4 4
5330 C. TRES TOMBS 1 9999 4 4
5340 C. TRINITAT 1 9999 4 4
613 PL. TURÓ DE MATA 1 9999 4 4
5349 PL. TURÓ DE MATA 1 9999 4 4
5350 C. TURÓ DE MONTGAT 1 9999 4 4
5360 C. ÚMBRIA 1 9999 4 4
2830 C. UNIÓ 1 19 3 3
2830 C. UNIÓ 20 59 4 4
2830 C. UNIÓ 60 9999 4 4
5370 URB. CAN MARQUÈS 1 9999 6 6
5380 URB. CAN QUIRZE 1 9999 6 6
5390 URB. LA CORNISA 1 9999 6 6
5400 URB. LA FORNENCA 1 9999 6 6
5420 URB. SANT SALVADOR 1 9999 6 6
5410 URB. SANTA MARIA DE CIRERA 1 9999 6 6
5430 URB. VILARDELL 1 9999 6 6
5440 PTGE. URGELL 1 9999 4 4
5450 C. URUGUAI 1 9999 4 4
5460 C. VALÈNCIA 1 9999 4 4
728 CAMÍ DE VALLDEIX 1 9999 7 7
935 CTRA. DE VALLDEIX 1 9999 7 7
1550 C. VALLÈS 1 9999 4 4
1537 C. DEL VALLESPIR 1 9999 7 7
5465 C. VALLGIRÓ 1 9999 7 7
10006 TORRENT DE VALLGIRÓ 1 9999 7 7
5285 TORRENT DE LES VALLS 1 9999 7 7
5289 TORRENT DE VALLVERDERA
934 C. DE VALLVERICH 1 9999 5 5
5466 C. VAPOR GORDILS 1 9999 5 5
938 CTRA. VARIANT N-II (vid. 1422)
5470 VEÏNAT DE CERDANYOLA 1 9999 7 7
5480 VEÏNAT DE CIRERA 1 9999 7 7
5490 VEÏNAT DE MATA 1 9999 7 7
5500 VEÏNAT DE VALLDEIX 1 9999 7 7
5510 C. VELÁZQUEZ 1 24 4 4
5510 C. VELÁZQUEZ 25 29 4 4
5510 C. VELÁZQUEZ 30 9999 4 4
5520 AV. VELÒDROM 1 28 4 4
5520 AV. VELÒDROM 29 9999 4 4
991 PLAÇA DE VENTURA AMETLLER 1 9999 4 4
1781 PLAÇA DEL VERDET 1 9999 4 4
939 PL. DE LA VEREMA 1 9999 5 5
3050 C. VERGE DE GUADALUPE 1 9999 6 6
3080 C. VERGE DE LA FUENSANTA 1 9999 4 4
3090 C. VERGE DE LA PALOMA 1 9999 4 4
3110 C. VERGE DE LAS MARAVILLAS 1 9999 4 4
1551 PL. DE VICENÇ FONT SASTRE 1 9999 4 4
4010 C. VICENÇ PUIG 1 9999 5 5
5286 TORRENT DELS VIDALS 1 9999 7 7
2835 C. VILASSAR 1 9999 5 5
2840 C. DE LA VINYA 1 9999 6 6
790 CAMÍNET DE LES VINYES 1 9999 3 3
792 CAMÍ DE LES VINYES D'EN SUMELLS 1 9999 7 7
5550 C. VISTA ALEGRE 1 9999 6 6
5555 PL. VISTA ALEGRE 1 9999 5 5
5560 C. VITÒRIA 1 9999 4 4
1132 PL. DEL VOLUNTARIAT 1 9999 4 4
5565 C. XALOC 1 9999 7 7
1236 C. D'EN XAMMAR 1 9999 3 3
5566 PL. XERELLA
5556 PL. DE XERELLA 1 9999 4 4
5570 PL. XICA 1 9999 3 3
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, lamenta haver de començar denunciant la manca d’adaptació de la hisenda local mataronina a la realitat econòmica actual. Segurament si la Sra. Soler fos qui parlés avui podria repetir una part important de la seva intervenció de l’any passat, doncs són molt poques les coses que han canviat des d’aleshores.
Tenim, com ha explicat la regidora, una proposta que incrementa una mitjana del 2,1% les diverses ordenances fiscals, i també els tenim a vostès que no paren de dir-nos que aquest increment és dues dècimes inferior a l'increment de l'IPC previst per al final de l’any.
Però en realitat el ciutadà el que vol és veure en l'Administració un exemple de contenció de la despesa, que desgraciadament avui no podem valorar. Per segon any consecutiu hem de votar part dels ingressos d’aquest Ajuntament sense conèixer com s’aplicaran aquests recursos en el Pressupost municipal.
De manera breu, faria una mica de repàs del que vostès ens proposen:
Aquest augment de dos punts i deu dècimes (davant d'un increment previst de l'IPC de 2,3) el primer que fa és, segons els nostres càlculs, incomplir la promesa que en el conjunt dels 4 anys de mandat l'increment fiscal no superaria el conjunt de l'increment de l'IPC. Com recuperem els 3 punts o una mica més d'augment de les ordenances fiscals sobre l'IPC resultant final que vam tenir el 2009? En aquell moment vam patir l'increment de la fiscalitat d'aquest Ajuntament de 4,6 punts mentre que finalment l'IPC només va patir un increment d'un 1,4%.
Pel que fa als impostos, ens anuncien que n'hi ha que no es modifiquen, però l'únic cas significatiu i que afecta molts ciutadans és l'Impost de Circulació. Evidentment que no es modifica, perquè fa anys que Mataró té aquest impost al límit, castigant qualsevol que tingui un vehicle, sigui quin sigui.
“La majoria d'impostos, taxes i preus només s'incrementen un 2,1%”. Doncs bé, si ens fixem amb l'IBI, el que afecta més famílies i empreses, expliquen vostès que redueixen el tipus genèric per tal d’esmorteir l’increment a causa de la revisió cadastral i que l’impacte final sigui aquest 2,1%. I així sembla que tots hagin d’estar contents. Però què passarà a partir de l’any vinent? Quin augment tindrem per complir el que diu la llei respecte a l’obligació de la revisió cadastral realitzada?
El que els volem proposar és plantejar una nova revisió cadastral perquè no podem oblidar que la darrera es va fer en un moment en què el mercat immobiliari no tenia res a veure amb l'actual. No podem convertir el ciutadà en milionari i castigar-lo per haver estalviat tota la vida per tenir un habitatge de propietat.
Ens parlen de nous preus. No estem d’acord amb el cobrament del servei de neteja de pintades. Vostès diran que és un servei que oferim al ciutadà, perquè li resulti més econòmic reparar els danys. Nosaltres creiem que hauríem de ser efectius contra la plaga que representen les pintades i els grafits. I no fer pagar el ciutadà la ineficàcia municipal en aquest tema. A nivell d’exemple, una pintada de 3 metres al propietari li costa 140 euros que vostès li reparin i li tornin a pintar.
Ens parlen de bonificacions. És cert, n’hi ha més que l’any passat, però són pocs els ciutadans que podran fer-ne ús. Nosaltres hi trobem a faltar veritables incentius a la inversió. Incentius per facilitar la implantació de noves empreses a Mataró i ajuts a la rehabilitació que afavorissin veritables expectatives a la construcció.
Dues observacions: la taxa de recollida de brossa comercial. Si no em falla la memòria, aquesta taxa s'ha dissenyat com un servei que, per altra banda, als expedients es va repetint cada any, que és un servei no obligatori que l'Ajuntament no està obligat a donar al ciutadà, però es va dissenyar per a no tenir dèficit. L'error en els càlculs i previsions ja va causar increments importants el segon any de la seva existència, però ara ens trobem amb un increment del 7%, i tot plegat la cobertura que en fem és només d'un 82%. Jo ho atribueixo a una gestió deficient.
Però els vull posar un altre exemple: la grua, que ha augmentat un 2,1%. Recordem que va tenir un increment considerable fa poc temps, i després la seva cobertura era del 96,4%. Enguany la seva cobertura és només d’un 63,89%. El 38,11% restant el pagaran els ciutadans que o no tenen cotxe o mai fan infraccions. Ens trobem que la diferència entre els costos del servei i els ingressos és de 530.000 euros. Vostè sap les coses que es podrien fer amb 530.000 euros? Expliqui’m si això no és deficiència en la gestió?
Un exemple similar seria el de l’aigua. En un punt podem trobar que l’aigua només puja un 1,31%, però si hi afegim tots els seus conceptes ens en anem al 3,9%; fa anys que en aquesta casa el que procurem és cobrir, amb la tarifa de l'aigua, totes les despeses ocasionades.
Finalment, una petita trampa que ens fan vostès: ens parlen de l’impacte mitjà per a les famílies i les empreses d’aquestes ordenances fiscals. Vostès situen l’impacte de les famílies en un 1,56% i el de les empreses en un 2,44%. D’aquesta manera sembla que la mitjana del 2,1% sigui més petita, però aquí hi posen l’Impost de Circulació, impost que queda clar que no podem tocar. Treguin aquest impost i veuran com llavors l’aplicació és molt diferent: l’impacte per a les famílies passa a ser del 2,7%, gairebé un 3%. I per a les empreses, d’un 3,73%.
Només em falta dir una cosa: fa un any, quan aquesta intervenció la va fer la Sra. Carolina Soler, aquest grup s’hi va abstenir amb la confiança que al debat dels pressupostos podríem tenir un debat intens on aportar les nostres propostes per col•laborar a uns resultats millors. A hores d'ara això ha estat impossible i, per tant, ara el nostre vot serà en contra. Presentarem al•legacions, doncs, a les ordenances fiscals que avui s'aproven inicialment.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença anunciat el sentit del seu vot, que serà d’abstenció.
En aquesta aprovació inicial de les ordenances i els impostos, taxes i preus públics, nosaltres ens donarem un temps per a analitzar-les més profundament. També presentarem al•legacions, sempre mantenint la nostra màxima: els impostos s’han de regir perquè qui més tingui, més pagui. No podem fer un debat populista sobre els impostos, en què tothom reclami la baixada d'impostos, quan l'Administració s'ha de dotar de recursos per fer front a tot un seguit de serveis que és important que es continuïn oferint a la ciutadania.
No veiem massa clar el tema de reduir l’impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana, com el tema de l’IBI. De totes maneres, nosaltres ens donem un temps per presentar al•legacions.
Sí que hem de constatar l’augment del 2,1% general, però especialment fer èmfasi en les taxes i preus públics. Aquestes imposicions han de tenir molta cura de la realitat que estan vivint moltes famílies, per tant, entenem que una solució per a aquells preus públics i taxes que són iguals per a molta gent seria limitar-los a un creixement al mínim possible.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot contrari del seu grup, com ve sent habitual, perquè, independentment de la bona voluntat que es pressuposa a tota política fiscal d'un govern, aquí no hi ha visió de ciutat o polítiques concretes. Saben que aquest grup municipal discrepa, des de fa molts anys, de la seva política pressupostària i fiscal. En aquesta línia, evidentment, com que vostès no han variat, no variarem nosaltres.
Hem preparat un paquet de vots particulars, al voltant d’una dotzena, i temps hi haurà que vostès els estudiïn, i esperem que siguin ben acollits.
No es tracta de fer populisme, sé que parlar des de l’oposició de vegades permet unes certes llicències que des del Govern no es poden tenir, però nosaltres sempre hem fet exercici de responsabilitat i, per tant, amb les llicències som molt curosos.
Sí que, relacionat amb el diferent concepte que es pot tenir de l'Administració, creiem que hi poden haver diferències importants, malgrat que en política municipal probablement la capacitat de marge en política fiscal sigui menor, en l’optimització de recursos en la gestió.
D’altra banda, l’altre element que caracteritzaria els nostres vots particulars és que entenem que la fiscalitat ha de ser, en aquest moment de situació econòmica complicada, més que mai incentivadora, especialment en els sectors estratègics, i d’ajut a les famílies amb dificultats. Demanem la congelació d'alguns tributs i també algunes bonificacions en aquests sectors estratègics. La filosofia no ha de ser només qui més tingui, més pagui, per sobre d'això hi ha la possibilitat de fer polítiques que puguin acabar derivant en un major ingrés perquè es dinamitzi l'activitat econòmica.
La senyora Montserrat López afirma que, com a Administració, són un exemple de contenció de cara als ciutadans.
Els recordo que enguany vam rebaixar un 13% el pressupost, i justament el que vam fer va ser reduir les despeses no prioritàries per posar tot l’accent en tot allò que fos necessari per atendre aquesta situació on ens trobem: l’atenció social, el manteniment de l’ocupació, l’habitatge i l’escolarització. Això és el que estem fent.
Amb tota la fermesa dic que estem complint el compromís que vam prendre amb els ciutadans a l’inici del mandat. I, amb aquesta proposta, donem compliment a aquesta voluntat, i els recordo que l’any 2008 vam aplicar unes ordenances fiscals que van estar per sota del que després va ser l’IPC, d’un 2%; l’any 2009 —té raó vostè, Sr. Fernàndez— ens vam equivocar i aquí ho vam reconèixer, perquè la revisió va ser a l’inrevés, i vam establir la pressió fiscal en un 2,5% per sobre; l'any 2010, malgrat nosaltres vam congelar els tributs municipals, resulta que l'IPC real va ser del 0,7%, per tant, això també juga a favor nostre; i aquest any estem fent una previsió que sigui dues dècimes per sota de l’actual. Per tant, complim l’acord de mantenir-nos a l’entorn de la pressió fiscal.
Si recorden bé, els nostres tributs són dels més prudents o baixos de l’Estat. A partir de l’any passat, ja vam fer l’exercici de comparar-nos amb el que passava amb els municipis de l’Estat de més de 50.000 habitants, i aquí comprovem que els nostres tipus impositius són dels més baixos.
L’IBI, per exemple, ens situa en el municipi número 138 del llistat de major a menor tipus, i n'hi ha 139. Només hi ha Leganés que té un IBI menor al nostre.
Amb la plusvàlua passa el mateix, només hi ha Mijas que té un tipus més baix que nosaltres.
L’IAE ocupem la posició 67, l’ICIO ocupem la posició 93, per tant, nosaltres apliquem una pressió fiscal molt prudent.
Demostra, per tant, la nostra voluntat de prestar uns serveis de qualitat, aquest és el nostre màxim objectiu. Ara més que mai, hem de continuar prestant els serveis que els nostres ciutadans necessiten, amb la màxima qualitat i eficiència.
El fet que no cobrem tot el que és el cost del servei i ho fem a través del nostre compromís de millora continuada, eficiència, contenció, austeritat i rigor en l'ús dels recursos públics queda demostrat una vegada més.
Deien vostès que la rebaixa de l’IBI no és real, i jo els diria que sí. Si mantinguéssim el tipus que tenim en l'actualitat, els ciutadans de Mataró l'any vinent pagarien el rebut un 10% més car, per tant, l'esforç que estem fent és reduir el tipus perquè l'increment real només sigui del 2,1%.
Feien vostès la proposta de fer una revisió cadastral l’any vinent. Bé, vam fer la consulta a Hisenda i ens han dit que no, perquè els nostres valors actuals són reals i s’adapten a la situació del mercat.
No he canviat d'exemple de família tipus ni d'exemple d'empresa tipus perquè és el que sempre fem servir. És veritat que l’Impost de Vehicles no el toquem, però és que des de l’any 2000 no augmenta.
També és veritat que hi ha famílies que no paguen el preu públic de cementiri i, per exemple, l’hem posat, la qual cosa demostra que la pressió, en aquest cas, és només de l’1,5%, és a dir, molt per sota de la previsió actual.
Vostès també parlaven del preu públic de la brossa comercial i del càlcul de costos, però jo els recordo que el servei que nosaltres fem —és veritat que és voluntari—, però és que el preu del mercat és més del doble del que cobra el servei que presta l'Ajuntament. Per tant, estem fent un esforç novament d’eficiència per intentar que el servei sigui bo i que tingui un preu molt ajustat. És veritat que té un grau de cobertura del 82%, i el nostre compromís és que arribem a cobrir el 100% d’aquest cost.
Diuen que faran propostes i que no les discutirem, i jo els dic que tinc la mà estesa per a tots els grups municipals des que el 14 d'octubre vam presentar un avantprojecte d’ordenances fiscals perquè tinguéssim 15 dies més per poder-ne parlar i, de moment, tampoc no he rebut cap proposta seva i, per tant, no hem pogut encetar aquest diàleg. En tot cas, estic oberta com sempre a treballar amb vostès per arribar a vies d'acord.
Finalment, pel que fa als incentius que han comentat, aquests són subvencions i no bonificacions. I, en tot cas, les subvencions s'han de plantejar en l'àmbit del pressupost i no pas en el de les ordenances fiscals.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Joan Mora, President del grup municipal de Convergència i Unió.
-Servei de Recursos Humans-
10 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“Vista la declaració de segona activitat presentada per la senyora Montserrat Obón Bayod, amb contractació laboral indefinida a l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria de treballador/a familiar, grup C2, presentada per registre general d’entrada en data 1 de setembre de 2010, i en la que demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquesta Corporació amb una activitat privada secundària de docent en atenció sanitària immediata i atenció sociosanitària en la Creu Roja, amb una jornada laboral de 10 hores mensuals aproximadament.
Atès que aquesta segona activitat que sol•licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.
Atès que la Creu Roja és una institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic que desenvolupa la seva activitat sota la protecció de l’Estat Espanyol exercida a través del Consejo de Protección. Posseeix plena personalitat jurídica pròpia y plena capacitat jurídica i patrimonial pel compliment dels seus fins.
Considerant que el règim d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques ve regulat a la Ley 53/1984, de 26 de desembre, al Real Decreto 598/1985, de 30 d'abril, a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.
Considerant que l’art. 3 de la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, estableix que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei, entre el qual es troba el personal al servei de les corporacions locals, abasta tot el personal, qualsevulla que sigui la naturalesa jurídica de la relació de treball.
Considerant que art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.
Considerant que pel que fa referència a l’exercici de la segona activitat en el sector privat, l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.
Considerant que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.
Considerant que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.
Considerant que l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.
Vist l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, ACORDS
PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora Marta Obón Bayod, amb contractació laboral indefinida amb la categoria de treballadora familiar, grup C2 i una activitat privada secundària de docent en atenció sanitària immediata i atenció sociosanitària en la Creu Roja.
SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar a l’Ajuntament de Mataró.
TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
11 - DONAR-SE PER ASSABENTAT DEL DECRET 7953/2010, DE 30 DE SETEMBRE, DE RENÚNCIA AL NOMENAMENT COM A PERSONAL EVENTUAL.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte del següent Decret:
DECRET
7953/2010 de 30 de setembre
Assumpte: Renúncia al nomenament com a personal eventual de DCG
Òrgan: RECURSOS HUMANS
Expedient: 288/2008
Per Decret 4329/2008, de 26 de maig, es va nomenar com a personal eventual de confiança o d’assessorament especial, en el càrrec de cap de l’Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat al senyor Diego Castillo Giménez amb efectes des del 2 de juny de 2008.
El senyor Castillo ha presentat en data de registre d’entrada de 27 de setembre de 2010 a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica un escrit pel qual renúncia al nomenament com a personal eventual de confiança o d’assessorament especial amb efectes del dia 30 de setembre de 2010.
L’article 10.2 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, estableix que el cessament o la separació del personal eventual és lliure i pot produir-se en qualsevol moment del mandat corporatiu. Aquesta atribució s’ha de fer mitjançant decret de l’alcalde o president de l’entitat, del qual s’ha de donar compte al ple o a l’òrgan màxim de l’entitat local, o per acord d’aquests dos últims òrgans en els supòsits en què els correspongui el nomenament.
D'acord amb les competències delegades per la legalitat vigent,
RESOLC:
1. Acceptar la renúncia del senyor Diego Castillo Giménez al nomenament com a personal eventual de l’Ajuntament de Mataró amb efectes des del 30 de setembre de 2010.
2. Aplicar aquesta resolució a les partides 70000 422430 11000 i 70000 422430 16000 (relacions comptables AD/1881 i CJ-RC 1882).
3. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar-ne el contingut a Gestió Econòmica i a la Junta de Personal i donar-ne compte al Ple en la propera sessió que es realitzi.”
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-
12 - APROVACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA (TUC) ALS SECTORS “IVECO-RENFE” I PART DE “EL RENGLE”.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que el punt queda retirat de l’Ordre del Dia, tal com s’havia anunciat a la comissió informativa. S’havia acordat que si hi havia alguna al•legació —que ha arribat— es retiraria per donar temps per a contestar-la.
13 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL REGULADOR DE L’ÚS RECREATIU.
Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.
14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L’ESTUDI DE DETALL D’ORDENACIÓ DE VOLUMS DE LA PARCEL•LA A DE LA UA-D69 EN AGRUPACIÓ AMB LA PARCEL•LA VEÏNA, PER A LA RECTIFICACIÓ D’ERRORS.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“Per acord de ple de 7 de febrer de 2008, es va aprovar l’Estudi de Detall d’ordenació de volums de la parcel•la A de la UA-d69 fàbrica Cabot i Barba en agrupació de la parcel•la veïna, promogut per la societat municipal PUMSA.
Posteriorment es van detectar uns errors en la documentació gràfica del citat Estudi de Detall i a petició de la societat municipal, per instància de 15 de juliol de 2010, la Junta de Govern Local de 6 de setembre de 2010, es va aprovar inicialment la modificació de l’Estudi de Detall amb la finalitat, com dèiem, de correcció d’errors del plànol O.1, pel motius exposats durant la tramitació.
S’ha sotmès aquesta modificació a un període d’informació pública d’un mes.
Durant el període d’informació pública no s’ha presentat cap al•legació ni suggeriment fins el moment.
El document no ha sofert cap modificació des del tràmit de l’aprovació inicial, essent en el seu moment informat favorablement.
De conformitat amb el que disposa l’art. 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i el Procediment Administratiu Comú, i vistos els informes tècnic i jurídic, així com l’art. 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció si s’escau dels següents,
ACORDS:
Primer.- Aprovar definitivament la modificació de l’Estudi de Detall aprovat per acord de ple de l’ajuntament de 7 de febrer de 2008, d’ordenació de volums de la parcel•la A de la UA-d69 fàbrica Cabot i Barba en agrupació de la parcel•la veïna, amb la finalitat de correcció d’errors del plànol O.1, que es substituirà pel Plànol d’Ordenació O.1 corregit, annexa a la present Resolució i que forma part de la mateixa, a tots els efectes.
Segon.- Publicar l’acord en el Butlletí Oficial de la Província.
Tercer.- Comunicar els presents acords al servei de Llicencies Urbanístiques, al Servei d’Ingressos (Cadastre) i a la societat municipal Pumsa.
Quart.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d’assabentament.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 17, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Vicent Garcia Caurin, i el Sr. Pere Galbany regidors del grup municipal de Convergència i Unió.
15 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT “CAN BARTRA, MASIA SANT SALVADOR”.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 6 de maig de 2010, va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra”, document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal d’Urbanisme.
Aquest document juntament amb el Conveni de col•laboració urbanística que l’acompanya ha estat exposat al públic a través dels anuncis en el BOP, diaris de més circulació de la província, i espai web municipal. A més també s’ha notificat individualment al propietari de la finca inclosa en la modificació del planejament i als propietaris de les finques veïnes. Pel que fa al Conveni s’ha remès a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva exposició en el Registre Públic de Convenis urbanístics de la Generalitat de Catalunya.
En el període d’informació pública no s’ha presentat cap al•legació, ni tampoc cap recurs contra l’aprovació del Conveni ni la suspensió de llicencies. En canvi si s’ha rebut una petició per part d’un propietari veí de la finca de la Masia de Sant Salvador. Concretament el propietari de la casa 19 de la Urbanització Sant Salvador que sol•licita que es consideri la supressió de l’afectació per ampliació de vials que preveu el vigent Pla General a la seva finca.
La problemàtica que es planteja en aquesta al•legació, els vials de la Urbanització, no te a veure amb l’objecte concret de la present modificació puntual del planejament, que consisteix en promoure la conservació i manteniment del patrimoni arquitectònic catalogat. Per tant no s’admet la petició, per què no correspon el seu estudi en el present document. Quan s’estudiï en un futur la problemàtica relacionada amb el viari d’aquesta Urbanització, en el seu conjunt, es tindrà en compte la informació facilitada per aquest propietari.
No s’ha rebut encara l’informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, per be que han transcorregut més de dos mesos i, per tant, és procedent seguir la tramitació, de conformitat amb el que disposa l’art. 85.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (DL 1/2005).
No s’ha introduït cap canvi en el document aprovat inicialment, ni en el Conveni.
La present Modificació Puntual s’ha tramitat de conformitat amb el disposat als articles 94 i 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Reial Decret 1/2005, de 26 de juliol, i a l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), els quals determinen, entre d’altres extrems, els tràmits a seguir per a l’aprovació de modificacions puntuals de planejament general.
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 83, 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’article 112 i 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, els articles 22.2.c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, i 52.2 c) i 114.2 k) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
PRIMER.- Aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra”, document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal d’Urbanisme, amb la incorporació de les condicions següents:
- S’estableixen uns màxims d’aproximació a Can Bartra, superiors als 5 m grafiats al Plànol O.2.
- Es concreta que la nova edificació quedarà a 3 m. de les finques veïnes laterals i del fons, tal i com estableix la normativa en el seu angle nord.
- Es concreta que aquesta nova edificació no malmetrà amb la seva localització la visualització del bé, i la seva volumetria, tipologia i acabats no alteraran el caràcter arquitectònic del conjunt protegit.
- Els moviments de terres que es realitzin per obres derivades del desenvolupament del document urbanístic analitzat, es duguin a terme sota control arqueològic autoritzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En cas de realitzar-se troballes, es comunicarà al Departament de Cultura, el qual establirà les mesures que haurà d’aplicar el promotor per tal d’excavar, documentar o protegir les restes.
Aquestes condicions s’incorporen al document tècnic que s’aprova provisionalment pel Ple municipal.
SEGON.- Resoldre la petició presentada en el sentit indicat a la part expositiva de la present resolució.
TERCER.- Aprovar definitivament el Conveni de col•laboració urbanística de 20 d’abril de 2010 que forma part del document de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra”.
QUART.- Notificar els presents acords a tots els interessats que resulten de l’expedient, pel seu coneixement i efectes. L’aprovació definitiva del Conveni pot ser objecte de recurs com acte definitiu.
CINQUÈ.- Comunicar els presents acords als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei municipal d’Habitatge, al Servei de Llicències i al Servei d’Ingressos (Cadastre), així com a PUMSA
SISÈ.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.
SETÈ.- Publicar a la web municipal el Conveni urbanístic aprovat definitivament amb la present Resolució, per a l’accés telemàtic del text del Conveni, de conformitat amb el que disposa l’art. 98.4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 (actua art. 104 del TR aprovat per DL 1/2010, de 3 d’agost).”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia, en coherència amb la votació en l'aprovació inicial, el seu vot contrari. Ja vam denunciar que s’està fent un mal ús del Pla General per continuar incrementant l’edificabilitat en llocs que s'haurien de preservar.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (4).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-
16 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC –AGENDA 21 MATARÓ I EL PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE.
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :
“El 3 de juliol de 2008 Mataró es va adherir a la iniciativa del Pacte d’Alcaldes / Alcaldesses de la Unió Europea. Amb l’adhesió, Mataró establia el compromís d’elaborar un Pla d’acció per a l’Energia Sostenible (PAES) per aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). Assolir, al 2020, una reducció mínima del 20% de les emissions del 2005, mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.
El 19 de febrer de 2009 l’Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona varen signar un conveni de col•laboració pel qual la Diputació de Barcelona es comprometia a desenvolupar tasques de promoció per a l’adhesió al Pacte d’alcaldes i alcaldesses, que contemplaven l’assistència tècnica i la contractació dels treballs necessaris per a l’elaboració del PAES, entre d’altres.
L’1 d’octubre de 2009 és va provar per Ple municipal el Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 de Mataró (PLCC-Ag21M) i el PAES (inclòs en el PLCC-Ag21M).
Mataró va ser un dels primers municipis a elaborar el seu inventari de GEH i a redactar el seu Pla d’acció, seguint les directrius i la metodologia de la Diputació de Barcelona. Es va considerar com a àmbit PAES, àmbit de compromís de reducció d’emissions, els equipaments municipals, l’enllumenat i els semàfors, la flota municipal (pròpia i externalitzada), el cicle de l’aigua i la gestió dels residus.
Uns mesos més tard de l’aprovació per Ple, la Diputació de Barcelona va actualitzar la metodologia per a l’elaboració de l’inventari d’emissions, així com també, la Unió Europea va expressar la voluntat de que l’àmbit del PAES englobes també el sector domèstic, el sector serveis i la mobilitat a la ciutat.
Les noves directrius han obligat a reajustar els càlculs realitzats de consum energètic i d’emissions de l’àmbit PAES. Així com també, s’ha aprofitat per introduir nous criteris metodològics i realitzar les actualitzacions dels factors de càlcul.
L’ampliació de l’àmbit del PAES, per a Mataró, ha suposat un canvi significatiu en el compromís de reducció d’emissions, passant de ser 25.305 a 91.303 les tones de C02 equivalent a reduir.
En aquest reajustament metodològic també s’han introduït 4 nous indicadors i 1 control al Pla de seguiment
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents
ACORDS:
PRIMER: Aprovar la modificació, segons els criteris especificats, el Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró (PLCC – Ag21M), d’acord amb el document que s’acompanya.
SEGON: Aprovar la modificació, segons els criteris especificats, el Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), d’acord amb el document que s’acompanya.
TERCER: Notificar els presents acords al President delegat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i al Comissari d’Energia de la Unió Europea.
QUART: Notificar els presents acords als integrants del Consell Municipal de Medi Ambient.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comparteix plenament els objectius de reducció de les emissions de gasos i de preservar el nostre planeta.
Ja fa potser massa anys que a nivell internacional s’estan aplicant mesures per corregir aquesta tendència, però ja des de l‘any 72, en què la conferència de Nacions Unides pel Medi Ambient es va començar a plantejar mesures. Però, des de llavors no hi ha hagut cap mesura internacional que frenés aquesta tendència i que revertís aquesta contaminació expansiva. El que ha passat és que s'han fet discursos de bones intencions, però en cap moment s'ha qüestionat el model econòmic. I no s'ha fet perquè no estan a les seves mans ni els recursos ni les eines, ni s'ha fet paral•lelament a les polítiques que està exercint el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Qualsevol mesura que es porti a terme a escala internacional sense tenir en compte el poder que exerceixen aquestes dues institucions està condemnat al fracàs. O ens plantegem seriosament un nou model econòmic, que no es basi en la degradació del nostre medi ambient, o serem incapaços de revertir aquesta tendència. Una tendència en què ens juguem la salut de tots plegats i de la natura.
Per revertir aquesta situació la recepta és senzilla però difícil d’aplicar: reduir d’una manera dràstica els gasos d'efecte hivernacle i, en particular, el diòxid de carboni. Les mesures que es proposen a nivell internacional amb l'Agenda 21 estan encara molt per sota de les necessitats que hem d'aplicar per tergiversar aquesta tendència. No pot ser que tinguem un aparador per fer veure que fem unes coses i que la realitat sigui que la degradació augmenta any rere any.
Nosaltres compartim els objectius però ens haurem d’abstenir en la proposta, perquè entenem que les mesures són insuficients. Sembla que fem alguna cosa, però la realitat és que les condiciones ambientals s’estan degradant a nivell mundial. El que queda pendent és revisar els sistemes de producció, de mobilitat, revisar les polítiques internacionals, transferir coneixements i tecnologies als països més dependents perquè puguin produir sense emissions de gasos. Evidentment calen iniciatives locals, però aquestes encara són molt insuficients.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix l’esperit de la intervenció del Sr. Safont-Tria.
Nosaltres hi votarem afirmativament però amb un esperit crític, perquè amb una situació d’aquestes no es fa mai prou.
El que nosaltres els demanem és que després no ens utilitzin quan no estem d'acord amb l'execució d'un determinat procés dient que això estava inclòs dins l'Agenda 21. Si sabem tots treballar en aquesta línia no tindrem aquests problemes. Concretament, em refereixo, per exemple, a l'episodi de MESA, perquè no acabem d'estar d’acord amb el pla de viabilitat que hi ha al darrere, però sí que estem a favor de l'esperit del projecte.
Aprofito per desitjar que la persona que ha estat ferida en un petit accident laboral que hi va haver ahir a MESA es recuperi com més aviat millor.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-
17 - APROVAR LA COMPATIBILITAT PER A L’EXERCICI D’UN SEGON LLOC DE TREBALL DINS DEL SECTOR PÚBLIC A UN PROFESSOR TITULAR A DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ.
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:
“En data 24 de setembre de 2010, el senyor Eugeni Alonso Barrot, professor titular A de l’Institut Municipal d’Educació (IME), amb contracte i jornada plena de 37,5 hores a la setmana, ha presentat una sol•licitud per a la compatibilitat amb una segona activitat en el sector públic, per a la prestació de serveis com a professor a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.
Aquesta activitat que sol•licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.
La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat privada sempre que:
• no afecti a l'estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l'interessat.
• que l'activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.
L’article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que l’exercici d’activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l’Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l’horari dels interessats.
L'article 329.a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara la compatibilitat entre una activitat pública i una privada, sempre i quan la suma de les dues jornades no ultrapassi l’ordinària incrementada en un 50 %.
L’article 343 del mateix Decret estableix que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.
Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la compatibilitat.
Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents ACORDS
Primer.- Aprovar la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic, al senyor Eugeni Alonso Barrot, professor titular A de l’Institut Municipal d’Educació (IME), amb contracte indefinit i jornada plena del 37,5 hores a la setmana, l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic, per a la prestació de serveis com a professor a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.
Segon.- L’autorització de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l’interessat haurà de comunicar a l’IME.
Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s’autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l’ajut familiar es computaran d’acord amb el que estableix l’article 328 del Decret 214/1990.
Quart.- Notificar el present acord a les persones interessades.
Cinquè.- Donar compte al Consell Plenari de l’IME.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).
CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Protecció Civil-
18 - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL FIRA D’ATRACCIONS.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“D’acord amb les disposicions recollides a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.
D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.
Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 14 de setembre de 2010.
D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.
D’acord amb el que estableix l’art. 47 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
Per aquestes raons,
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
PRIMER.- Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal Fira d’Atraccions de Mataró.
SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal Fira d’Atraccions de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta la seva abstenció pel seu desconeixement d’aquests aspectes tan tècnics.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
19 - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL CASTELL DE FOCS.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“D’acord amb les disposicions recollides a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.
D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.
Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 14 de setembre de 2010.
D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.
D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
Per aquestes raons,
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
PRIMER.- Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal Castell de Focs de Mataró.
SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal Castell de Focs de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AMBIENTAL DE MATARÓ.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“Atès que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró i el catàleg que l’acompanya es van aprovar ja fa més de 10 anys i darrerament han necessitat diverses modificacions, els sotasignants proposen al Ple l’adopció dels següents,
ACORDS:
Primer.- Iniciar el procés participatiu que ha de conduir el debat de les principals directrius per a la revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró vigent.
Segon.- Iniciarà l’expedient per a la redacció i aprovació, si s’escau, d’un nou Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró i el corresponent catàleg.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que hauria de ser una cosa normal poder revisar un pla especial i entén que té la seva lògica.
Tanmateix, el que hi trobo a faltar en aquest cas és un motiu, que hi hagi un objectiu clar pel qual s’ha de passar a fer aquesta revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.
Donat que no en veiem clars els objectius i no tenim la suficient informació, nosaltres ens hi abstindrem.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que el seu grup estaria disposat a votar-hi favorablement amb les puntualitzacions següents:
En primer lloc, s’ha de dir que, de fet, ja toca. Un pla especial, igual que un pla general, ha de tenir una durada limitada i nosaltres els hem expressat reiteradament la necessitat de revisar el Pla General actualment vigent. Deia que ja toca, s’hauria d’adequar més a la realitat, treure algunes coses que les circumstàncies i la realitat farien arribar a la conclusió que era innecessari mantenir-les, com ara la Nau de Can Fàbregas; incorporar-ne de noves...
Tanmateix, el tema del procés participatiu no deixa de ser una ambigüitat. Creiem que s’hauria de concretar. La veritat és que deixar en mans d’aquest Govern això del procés participatiu no ens inspira massa confiança. El model participatiu del Govern crec que ha estat bastant decebedor.
Sí creiem que s’hauria de fer un encàrrec a un equip d’experts i fer, per suposat, una participació extensiva a aquells ciutadans que estiguessin afectats per alguna catalogació.
En resum, hi votarem a favor.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, comença afirmant que el vigent Pla Especial del Patrimoni Aquitectònic va ser aprovat definitivament l’11 de desembre del 2002. És a dir, que ara al desembre farà 8 anys de la seva aprovació, després d'un llarg procés de treballs tècnics i debats molt profunds.
Els objectius d’aquella modificació recordin que bàsicament eren ampliar els períodes històrics de la protecció, que va arribar fins als anys 50 del s. XX. Les successives modificacions del Pla Especial han anat incorporant diferents moments històrics, corrents arquitectònics, etc. —i no sé si és molt prudent, en aquest moment, incorporar altres moviments posteriors, perquè efectivament hi ha peces catalogades d'aquesta època—, com també millorar un seguit d'aspectes que han estat molt útils per no només la protecció patrimonial sinó també per a la seva gestió, per recuperar un nombre de peces del nostre passat industrial, en el cas de les fàbriques que s'estan recuperant com a equipaments, etc. En aquest moment, el cas de la Muralla de Mataró del s. XVI...
La feina que hi ha hagut de recuperació del patrimoni ha estat molt útil i una de les eines que s’ha fet servir molt eficaçment és aquest Pla Especial.
Què s’ha fet a partir d’aquí?
Ja, des del primer dia, sabíem que no era un instrument intocable i que s’hi podrien anar incorporant tots aquells elements que, sense defugir els grans objectius que tenia el pla al seu dia, poguessin millorar-lo. Per exemple, alguns ajustaments i millores d’aspectes que s’havien d’arreglar i que s’han anat fent, com la nau de Can Minguell o el conjunt dels Dolors, que s’ha anat perfeccionant.
Introduir també al catàleg algun bé dels quals no es tenia coneixement en el moment de fer-se, per exemple, els jaciments de l’Obrador de Gerrer, que vam portar també al ple darrerament.
I altres béns que, bo i que se'n tenia coneixement, s'ha considerat, després d'un treball interessant per a recopilar-los, de tenir-ne cura, com, per exemple, els esgrafiats, que vam portar darrerament també al ple.
Per tant, el pla ha estat bé, no només pels objectius que contempla i la capacitat de gestió que ha generat, sinó també perquè és una eina prou oberta que permet incorporar-hi elements que el milloren i el fan més actual.
I hi ha encara una altra possibilitat. Al Consell del Patrimoni, en la passada reunió, es va parlar precisament de la possibilitat d'incorporar-hi el patrimoni natural, que és un dels aspectes dels quals no es parla i és rellevant. Hi ha treballs importants fets al respecte i, després d'un debat participatiu, se'n pot determinar la inclusió.
Aquest ja és ara un procés obert, participatiu, rigorós tècnicament...
En tot cas, si aquests grans objectius de la protecció canviessin, perquè hi hagués unes altres orientacions polítiques... El Sr. Mora deia que no hi busquem cap objectiu polític en aquesta proposta, doncs, home, potser estaria bé que hi hagués un objectiu polític, perquè aleshores seria la manera de canviar el criteri d'aquesta ciutat respecte d'aquests béns catalogats. S'ha posat l'exemple del Pla General, no s'amaga pas el PP que el seu objectiu principal és urbanitzar les Cinc Sènies. Ja ho diuen, doncs també estaria bé que els grups que volen canviar el Pla Especial diguin quins són els seus objectius reals a l’hora de presentar aquesta proposta.
El senyor Joan Mora vol aclarir alguns conceptes.
És cert que fa 8 anys que vam aprovar el Pla i que al final aquest és un catàleg viu, però l’únic que estem proposant nosaltres és una revisió global, perquè és evident que al llarg d’aquests anys sí que hem fet un procés real i fàctic de revisió. I aquesta és la proposta que els fem nosaltres, perquè l'única intencionalitat que hi ha és revisar el que tenim ara, no només per sumar, sinó fer-hi una ullada. Això és el que els estem dient. Ara tenen l'oportunitat de fer-ho.
Recordo que a l’inici del mandat ja els vam estendre aquesta possibilitat, buscant la complicitat per poder arribar a acords per poder trobar la manera de revisar el pla a fons. I, potser, si mereixia algun canvi, parlar-ne.
Crec que vostès estan decidits a continuar amb la seva política d’anar fent una modificació rere l’altra cada vegada que sorgeixi una oportunitat, i d’acord, és una manera de treballar, però no és la nostra. És molt millor fer una revisió de dalt a baix, amb un procés participatiu portat pels tècnics, i, per tant, això no ens faria cap mal. Perquè si els mateixos tècnics en un moment donat van decidir que una de les peces catalogades potser no ho mereixia, potser si s'ho miressin ara es podrien trobar amb sorpreses.
Aquesta és la nostra proposta.
El senyor Pau Mojedano, en resposta a la intervenció del Sr. Bassas, diu que té el Sr. Bassas per una persona intel•ligent, per tant, creu que no és digne d'ell que faci afirmacions irresponsables com ha fet, que li han provocat un cert riure.
Miri, el PP no ha dit mai que volia revisar el Pla General per urbanitzar les Cinc Sènies, el repto que vostè tregui algun enregistrament d’àudio on nosaltres o algun dels nostres representants hagi dit el que vostè diu que hem dit.
El que ens mou a proposar la revisió del Pla General és que el pla té un horitzó final, i és necessari, en funció de les circumstàncies, revisar la idea de ciutat, idea que vostès malauradament no tenen. Jo no vull entrar en el debat, però nosaltres no hem governat mai aquí, i els torno a llençar la pregunta que els he plantejat aquí en alguna altra ocasió. Em poden vostès afirmar amb rotunditat que cap representant de l’Ajuntament o d’algun organisme o empresa vinculada a l’Ajuntament ha intentat adquirir algun solar a les Cinc Sènies?
El senyor Ramon Bassas contesta que no s’ha fet mai.
Respecte a la seva proposta, jo diria que durant la campanya electoral vam veure una proposta concreta de vostès. Ara bé, si se’n retracten o estem mal fixats nosaltres, malament, perquè llavors tampoc no coneixem quins són els objectius reals de la proposta de modificació del Pla General que vostès fan, tot i que potser els intuïm.
Pel que fa al Pla Especial, ja ho hem dit, la proposta que es va fer al seu dia permetia precisament aquesta flexibilitat. Malament, si no fos així, perquè no hi podríem incloure res a posteriori. És una eina moderna que incorpora una part molt important de la nostra arquitectura, fins als anys 50.
I si hi ha objectius polítics al darrere, es tracta de dir-ho i no passa res, i aleshores es canvia el criteri, es porta al ple, etc. Nosaltres pensem que els objectius del Pla Especial són vigents i que es tracta d’un instrument útil, modern i participatiu.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT PER DEMANAR LA REVISIÓ DE L’ORDENANÇA DE CIVISME.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent:
“El proppassat 24 d’agost l’Eudald Calvo, estudiant, veí d’Argentona i militant de Maulets es va presentar voluntàriament a la comissaria de Mataró a requeriment dels Mossos d’Esquadra. L’Eudald va quedar detingut immediatament i hi va passar la nit. L’endemà el van dur a declarar als jutjats, a on sense cap mena de dubte hi hagués anat voluntàriament, com el dia abans a la comissaria. Després de declarar, l’Eudald va quedar en llibertat.
Es va tractar d’una detenció sense sentit i absurda, només explicable per les ànsies venjatives contra l’organització independentista Maulets i contra el moviment estudiantil del qual l’Eudald n’és membre.
La mateixa tarda de la detenció, davant la comissaria dels Mossos, es van aplegar amics, familiars i persones solidàries amb l’Eudald Calvo, per reclamar la seva llibertat.
Un dels concentrats, l’Adrià Calvo, menor d’edat i germà de l’Eudald, va voler fer una fotografia del grup de gent solidària, i en aquest moment, el grup de Mossos d’antiavalots, per ordre directa del cap de l’Àrea Bàsica Policial, van carregar contra els concentrats, ferint diverses persones que van necessitar assistència mèdica.
Després de la càrrega, dos agents dels Mossos d’Esquadra inicien la redacció d’una acta que comportarà l’obertura de 10 expedients sancionadors (ens temem que seran més) contra 10 de les persones presents a la concentració. Aquests expedients utilitzen l’ordenança de civisme municipal per sancionar les persones concentrades amb tres acusacions:
1) Proferir expressions irrespectuoses a autoritats i els seus agents.
2) Desenvolupar alteracions de l’ordre públic sense danys directes sobre béns o persones.
3) Produir molèsties als veïns.
Aquestes acusacions es basen en un seguit de falsedats com ara que els manifestants tenien una clara intenció d’entrar dins el recinte de la comissaria, o que van adoptar una actitud violenta. En realitat, la concentració va ser una protesta pacífica i l’única violència va ser la càrrega dels mossos contra els concentrats.
Es fa molt difícil entendre l’acusació d’alteració de l’ordre públic quan els concentrats es mantenien en tot moment en la vorera de la comissaria, deixant un marge d’uns quinze metres de pas lliure per a qualsevol veí o policia.
Les molèsties als veïns també són força difícils d’entendre. La comissaria és en un punt sense veïns, fent costat a solars i una rotonda de trànsit. Qui interpreta que s’ha causat una molèstia als veïns?
Els expedients de totes les persones sancionades només contenen l’acta dels Mossos d’Esquadra i són exactament iguals per a totes elles, com idèntiques són les multes rebudes de 900€ cadascuna. Així s’incorre en una incongruència jurídica ja que no s’atribueixen fets de manera individual sinó col•lectiva al conjunt de persones reunides aquell 24 d’agost.
D’on surten els noms de les persones acusades? Cap d’elles ha estat formalment identificada. S’haurà fet servir com altres vegades les llistes negres dels militants independentistes i altres activistes?
Malauradament, l’Ordenança del Civisme, s’ha aplicat en contra de l’esperit que deia promoure en pro de la convivència i el civisme, i ara s’utilitza com a eina repressora.
L’aprovació de la Ordenança del Civisme de la nostra ciutat va anar acompanyada, com en el cas de la de Barcelona, Berga, etc, d’una allau de crítiques per part de col•lectius socials actius en la mobilització ciutadana però també per part de col•lectius de juristes que n’assenyalaven diversos riscos implícits en el nova normativa.
Passats uns anys d’aquella “moda cívica” els resultat són discutibles donat que bona part dels fenòmens que es pretenien eradicar segueixen sent una realitat alhora que els pressupostos per dur a terme mesures socials paral•leles a la imposició de sancions econòmiques disminueixen a causa de la crisi.
Un dels motius de crítica als supòsits que l’Ordenança del Civisme pretén sancionar és la referència inexacta a comportaments considerats “incívics”: es poden no sancionar fets, sinó actituds. I si bé cal un procés judicial, amb el conjunt de garanties processals efectives per poder emetre una sentència que discrimini amb exactitud la comissió d’uns fets, discutir entorn d’una actitud encara és més complicat. Però si a la complexa interpretació d’una situació, li sumem la potestat sancionadora en poder d’un agent policial que ha vist criticada la seva actuació per part d’algú, apareix amb facilitat la temptació de la represàlia.
Recordem a més, que en un procés penal, l’acusat ostenta la presumpció d’innocència i serà l’acusació qui n’ha de demostrar la culpabilitat. En la via administrativa, aplicant les sancions de la Ordenança del Civisme, primer arriba l’acusació que conté la descripció d’uns fets o actituds i la corresponent sanció econòmica. Serà la persona sancionada qui haurà d’actuar contra aquesta proposta de resolució, intentant procurar proves per demostrar la seva innocència ja que des de bon principi recau sobre ella la presumpció de culpabilitat i es crea una situació d’indefensió.
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular presentem al ple les propostes següents:
1) S’iniciarà un procés de revisió de l’actual Ordenança de Civisme, amb el màxim de participació ciutadana, per tal de garantir que no es vulneraran el drets bàsics dels ciutadans ni es crearan situacions d’indefensió, ni la policia podrà exercir un abús de poder com a represàlia política.
2) Se suspendrà cautelarment el procés de l’expedient en curs mentre es revisa l’Ordenança de Civisme.
3) Es demanarà una reunió urgent amb el cap de l’Àrea Bàsica Policial, per manifestar el malestar de l’Ajuntament sobre aquests fets ocorreguts davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra.
4) L’Ajuntament adreçarà un escrit a la Conselleria d’Interior manifestant la seva preocupació per l’actitud mostrada pels Mossos d’Esquadra en aquest afer.”
El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, cedeix la paraula al Sr. Josep Oriol Calvo, membre de l’Associació Cultural Fèlix Cucurull, qui expressa la seva indignació pel fet que deu persones, entre les quals ell s’hi inclou, hagin estat atropellades pels Mossos d’Esquadra que els acusen d’haver proferit expressions irrespectuoses a autoritats i els seus agents, i d’haver comès aldarulls i molèsties veïnals en el decurs d’un acte pacífic, que es va saldar amb ferits. Creu que l’actual Ordenança de Civisme té alguna escletxa i caldria revisar-la.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que no li agrada haver d’escoltar certes coses.
El problema, al nostre entendre, és que davant d’uns lògics fets lamentables, que nosaltres no entrarem a jutjar o qualificar perquè no en tenim cap informació, es presenta una proposta que ens sembla que barreja les coses.
N’hem parlat tots amb la CUP. Ens sembla que si aquesta Ordenança tingués algun forat que calgués revisar, no hi hauria d’haver cap problema a revisar-la. Ara bé, aquí s’han fet una sèrie d’afirmacions que només pot fer, tan contundentment, qui les coneix perfectament, i en aquest cas qui entra aquesta proposta és la CUP, que coneix els fets. Però nosaltres no podem res més que escoltar el que hi hagi de dir el Govern i apel•lar el seny de tothom, perquè aquestes circumstàncies comencen d’una manera, després s’enroquen i acaben generant un problema rere l’altre. Hem de procurar que aquestes coses no vagin a més. Nosaltres haguéssim preferit que aquest tema no hagués arribat al ple, tot i que és cert que el dret ha d’emparar les persones.
Amb unes circumstàncies com aquestes, sempre hi ha mecanismes per a resoldre-les. Escoltarem primer l’opinió del Govern i després ens posicionarem en un sentit o en l'altre.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, avança al Sr. Safont-Tria que el Govern no acceptarà les seves propostes, pels motius que tot seguit exposarà, uns motius que el Sr. Safont-Tria ja coneix perfectament perquè els hi va fer saber en una reunió al seu despatx.
Estem davant d’un procés, però estem en un procés iniciat només. Fins i tot m’ha sorprès en la seva part expositiva perquè ha fet un elogi de l'Ordenança de Civisme, cosa que en el seu escrit no hi és i el seu grup en el seu moment hi va estar en contra.
No va causar els problemes que vostè diu. Vostè el que fa és una comparació entre l’Ordenança de Civisme de Mataró i la de Barcelona, però el que és cert és que la de Mataró es va fer primer i no va tenir el rebuig que va tenir la de Barcelona, més enllà del seu posicionament contrari.
D’altra banda, crec que ha quedat molt clar que no estem davant d’una mala aplicació o que hi hagi forats a l’Ordenança de Civisme, sinó que el que s’està posant en dubte és la normativa reguladora del procediment sancionador, i aquesta no és municipal.
Passo a contestar les seves propostes:
Respecte a la primera (S’iniciarà un procés de revisió de l’actual Ordenança de Civisme, amb el màxim de participació ciutadana, per tal de garantir que no es vulneraran el drets bàsics dels ciutadans ni es crearan situacions d’indefensió, ni la policia podrà exercir un abús de poder com a represàlia política), en primer lloc he de dir que, per suposat, l’Ajuntament de Mataró no vulnera cap dret bàsic.
En segon lloc, entenc que no ha existit aquest abús de poder, però no em referiré a tot el que s’ha dit dels Mossos d’Esquadra, perquè no en sóc el responsable.
Ja li he dit que no farem aquest inici de procés de revisió, però li dic que l’aplicació d’aquesta Ordenança es realitza mitjançant l’estricte compliment dels tràmits previstos en la normativa reguladora del procediment sancionador:
D'una banda la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, que regula els principis de la potestat sancionadora i del procediment i recull les garanties jurídiques bàsiques.
D’altra banda, el Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el reglament per a l'exercici de la potestat sancionadora, on es regulen totes les fases del procediment sancionador. Aquest procediment resta sotmès al principi de legalitat i recull les màximes garanties legals i jurídiques i els drets dels presumptes responsables sota el principi de legalitat i la presumpció d’innocència.
La tramitació d’un expedient sancionador s’inicia a partir de la denúncia d’uns fets que poden constituir una infracció administrativa. Regula la denúncia l’òrgan instructor, incoant l’expedient sancionador i es notifica al presumpte responsable per tal que pugui formular les al•legacions i utilitzar tots els mitjans de prova per a la seva defensa com a garantia dels seus drets. Seguidament es fa la proposta de resolució, el nou termini d’al•legacions i s’eleva a l'òrgan sancionador perquè resolgui el contingut de l'expedient.
En el cas que vostè exposa s'ha seguit el procediment corresponent, la denúncia ha estat formulada pels Mossos d'Esquadra per uns fets que poden ser constitutius d’una infracció de l’Ordenança de Civisme, de la qual, d’acord amb l’article 24 de la mateixa, la competència per a incoar i sancionar és municipal. I per aquest motiu, s’han tramès les actes a l'Ajuntament per a la seva instrucció.
Rebuda la denúncia i individualitzada, s'han incoat els corresponents expedients sancionadors. S'ha obert el termini per tal que es presentin les al•legacions en defensa dels seus interessos, tràmit en el qual es troben actualment els expedients.
Pel que fa a la segona proposta (Se suspendrà cautelarment el procés de l’expedient en curs mentre es revisa l’Ordenança de Civisme), val a dir que no se suspendrà perquè no es procedirà a la revisió d'aquesta.
Quant a la tercera proposta (Es demanarà una reunió urgent amb el cap de l’Àrea Bàsica Policial, per manifestar el malestar de l’Ajuntament sobre aquests fets ocorreguts davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra), tampoc ho farem en aquests moments, perquè els expedients administratius derivats d’aquests fets es troben en tramitació. L’òrgan competent per instruir, una vegada presentades les al•legacions, demanarà els informes necessaris als Mossos d'Esquadra.
En referència a la quarta proposta (L’Ajuntament adreçarà un escrit a la Conselleria d’Interior manifestant la seva preocupació per l’actitud mostrada pels Mossos d’Esquadra en aquest afer), s’ha de dir que tampoc no l’acceptarem. L’Ajuntament no ha estat testimoni dels fets, per tant, s’ha procedit a obrir els corresponents expedients sancionadors que han de portar a l’aclariment dels fets.
Ara mateix hi ha uns expedients oberts, un període d’al•legacions i, per tant, totes les garanties que l’Estat té davant les llibertats individuals es garantiran.
El senyor Joan Mora recorda que li havia demanat al Sr. Safont-Tria no portar aquest tema al ple, per poder-ne parlar tranquil•lament i mirar d'arreglar-ho —si hi havia alguna cosa a arreglar—, des del punt de vist polític, perquè quan comencen a avançar els procediments ja són molt difícils d’aturar.
És evident, però, que el posicionament de la CUP de presentar la proposta era clar i per al Govern la situació és complexa. Nosaltres entenem que, dins del possible, s'hauria de fer un esforç, com estic convençut que s'ha fet altres vegades i es farà també aquesta vegada, per arribar al fons de la situació i garantir que no hi hagi cap afectació a ningú que no la mereixi. CIU s'hi abstindrà, però reiterant que aquestes circumstàncies es tinguin en consideració, perquè no ens podem permetre que hi hagi cap ombra de dubte. Aquest grup ha fet saber a qui corresponia que nosaltres tenim plena confiança en el cos de Mossos d’Esquadra i amb la gent que puguin implicar aquestes sancions.
El senyor Xavier Safont-Tria explica que la CUP ha portat aquesta qüestió al ple, perquè estan denunciant que l’Ordenança de Civisme, tal com està redactada i definida, pot donar peu que es generi aquest abús de poder, en aquest cas, per part dels Mossos d’Esquadra.
Dir al Sr. Melero la manca de sensibilitat que vostè ara mateix està demostrant en aquesta sala. Li estem dient que hi ha indicis que s’ha iniciat un procediment amb un seguit d'irregularitats importants i vostè m'està contestant que no tenen intenció ni de reunir-se amb el Cap de l'Àrea ni de preocupar-se pel fet que hi hagi un possible forat en l'autorització d’aquesta Ordenança.
Ja hem dit que s’han vulnerat drets bàsics. També diem que no és l'únic cas en què l’Ordenança s’ha utilitzat per a reprimir moviments socials, i sí, és cert, el procés s’ha iniciat i encara s’ha d’acabar, però aquí reclamem que en aquesta mena de concentracions, d’actes polítics, etc., no s’hi iniciïn expedients via Ordenança de Civisme, perquè entenem que no formen part de l’esperit inicial en què es va redactar l’Ordenança per a la convivència ciutadana.
No hem defensat mai l’Ordenança. El que dèiem és que l’Ordenança pot esdevenir una eina de repressió, de control i de càstig envers aquells col•lectius humans, polítics, que, de manera pública, expressen els seus desacords amb l’actual sistema o amb el que sigui.
Jo crec que seria de sentit comú que, des del Govern, rebessin aquesta petició amb sensibilitat, que s’entengués que l’Ordenança de Civisme té punts que caldria revisar i, com que nosaltres aquesta proposta no la fem exclusivament pels fets que van ocórrer, sinó que entenem que hem de preveure que aquesta Ordenança no es pugui utilitzar en el futur amb les mateixes intencions, pensem que s'hauria d'obrir un procés participatiu en què la ciutadania hi digués la seva. Si és una Ordenança de Civisme, la ciutadania, a través d'entitats, col•lectius, etc., hi hauria de participar, per tal de garantir el civisme que tots desitgem i perquè no es pugui utilitzar com un instrument d'abús de poder.
El senyor Francesc Melero, respecte a l’acusació de manca de sensibilitat, expressa que més enllà de la seva sensibilitat, una de les coses que tenim com a obligació, per tal de garantir els drets individuals de les persones, és justament la salvaguarda de les tramitacions, que no poden ser discriminatòries. Vostè no em pot demanar que jo faci cas omís d'una denúncia del cos de seguretat que té les competències de seguretat en aquest país. En tot cas, nosaltres el que hem de fer és obrir l’expedient sancionador, comunicar-ho i, a partir d’aquí, intentar resoldre-la d’acord amb allò que sigui probatori. Quan parlem de drets, parlem dels drets de tots, i una administració pública no pot ser discriminatòria respecte a qui li obre o no li obre un expedient, ens agradi o no. Obrirem els expedients, perquè no fer-ho és contrari a la llei.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que és un tema delicat. Cap de nosaltres té la informació suficient, però en aquestes qüestions s'ha de partir d'un element que, per a mi, és essencial, que és la confiança en les forces i cossos de seguretat, que actuen amb la màxima diligència i responsabilitat, la qual cosa no vol dir que alguna vegada no es puguin equivocar. Nosaltres hem estat crítics amb l’Ordenança de Civisme, i no la vam votar en el seu moment. Podríem estar disposats, per arguments rigorosos, a acceptar-ne la revisió, però no pensem que el que planteja el Sr. Safont-Tria sigui un argument prou rigorós, perquè fa referència a un cas concret.
Jo dono per suposat que el Govern actuarà amb diligència i bon criteri en l’anàlisi de tot aquest procés, i, per tant, s’analitzaran els fets amb el màxim rigor. Aquest grup no pot donar suport, i el vot serà contrari, a la seva proposta, perquè ni pensem que això sigui una qüestió que hagi hagut d’arribar al ple —amb el màxim respecte per la persona que ha parlat—, ni tenim la suficient informació per poder-ho assegurar amb rotunditat, però sí creiem fermament en la política de seguretat i en el rigor de les actuacions policials a la nostra ciutat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 17, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
PRECS I PREGUNTES
22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ATAC D’UNS GOSSOS QUE VA CAUSAR LA MORT A DOS INDIGENTS.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal De Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.
23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ A LA DESTRUCCIÓ DE LA FINCA DE CAN SOLERET PELS FUTURS LATERALS DE L’AUTOPISTA.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
“Malauradament el projecte dels futurs laterals de l’autopista en el tram de la ciutat de Mataró, així com a la resta de la comarca, no només no solucionarà els greus problemes de mobilitat sinó que destruirà una bona part del nostre territori com també edificis singulars de la comarca.
Entre els edificis singulars de la ciutat de Mataró que es veuen afectats, hi ha la finca de Can Soleret on actualment hi ha l’alberg Can Soleret.
Aquest edifici, situat en un lloc estratègic de la ciutat, va ser construït el segle XIX per Francesc Redorta amb la direcció de l’arquitecte Miquel Brullet. Novament la ciutat de Mataró menystenim un edifici singular en benefici d’un fals progrés que suposarà una immensa despesa econòmica a favor del cotxe privat, el peatge de l’autopista del Maresme, i de les empreses constructores de carreteres.
Els darrers anys, arran la inauguració de l’alberg el 2005, s’han invertit molts diners públics en l’edifici de Can Soleret per adaptar-lo a l’actual servei d’alberg municipal. Aquestes inversions com la totalitat de l’edifici ara seran destruïts, de cop, per les excavadores dels laterals de l’autopista. Novament la mala gestió pública menysprea els diners que tots els ciutadans aportem. El Camí de la Serra és un barri mancat d’equipaments municipals i no es pot permetre prescindir d’aquest edifici ni de tot l’espai que novament el cotxe privat guanyarà a la ciutadania.
És per tot això que la candidatura d’Unitat Popular formulem les preguntes següents:
1) El govern municipal ha presentat alguna al•legació al projecte de ronda Mataró per preservar la Masia de Can Soleret?
2) Per què el govern municipal no ha fet cap gestió per preservar la masia de Can Soleret?”
A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Joaquim Garciarrayo, membre de l’Associació de Veïns de Camí de la Serra de Mataró, qui passa a llegir un document en què expressen el seu malestar i rebuig al projecte de construcció dels futurs laterals de l’autopista, per les formes en com s’ha gestionat tota la qüestió per part dels estaments públics. Se senten vulnerats perquè no s’ha tingut en compte la veu civil.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Antoni Esteban Rico, portaveu de la Coordinadora Preservem El Maresme, qui llegeix una carta que un dels germans dels constructors de Can Soleret, Josep de Calassanç, va escriure al Sr. Alcalde fa dos mesos i de la qual no ha obtingut resposta. En la carta, aquest senyor expressa el sentiment que l'uneix amb la finca de Can Soleret i la seva desolació per la seva destrucció. Espera que aquesta masia, exemple de l’arquitectura catalana, es pugui salvar.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, passa a respondre les preguntes que li planteja la CUP:
Pel que fa a la primera pregunta, la resposta és sí. Ho va fer en el marc de l'estudi informatiu del 2006. I hi ha anat insistint en les reunions tècniques que hi ha hagut fins ara, però no ha estat possible, contra la voluntat de l’Ajuntament. El tram de ronda que ha de manllevar el trànsit que té la ciutat i que es col•loca en aquell tros —i que allunya l’autopista dels habitatges— existeix i passa per allà, i, per tant, no ha estat possible. El compromís que sí que hem pogut aconseguir és que hi haurà una compensació econòmica i que els serveis que es presten en aquesta casa de Can Soleret es puguin prestar a qualsevol altre lloc de la ciutat.
Recordo que aquesta iniciativa no la va prendre l'Ajuntament de Mataró, sinó que va venir de la Generalitat.
El senyor Xavier Safont-Tria creu que el Govern en cap moment s’ha plantejat la possibilitat o no que els laterals s’acabin construint a Mataró.
Aquests laterals estan generant no només mancances amb les solucions de mobilitat, sinó un seguit d'inconvenients a nivell de territori i a nivell d'equipaments. Vostè diu que aquest equipament el situaran en qualsevol altre lloc de la ciutat, però no m'ha acabat de garantir que aquest barri del Camí de la Serra podrà gaudir dels equipaments i de la "qualitat" que tenien fins ara. Al contrari, amb els laterals la qualitat del barri disminuirà i els seus serveis també es veuran afectats.
Des de la CUP els anuncio que no renunciem a continuar treballant per aturar els laterals de l’autopista, que són perjudicials per a la salut i per a un model harmònic de ciutat. Esperem que el seny s’acabi imposant i trobem solucions que passin per altres recursos, com ara el transport públic o altres iniciatives.
El senyor Ramon Bassas puntualitza que la pregunta era sobre Can Soleret concretament, i no pas sobre la ronda. Els serveis que ara s'hi presten es prestaran des de qualsevol altre equipament municipal. Aquest serà el destí dels diners que s’obtindran de la compensació.
Cregui el que vulgui del Govern, però la fermesa de les nostres al•legacions ha estat defensada fins al final. I això, la qual cosa no ens agrada, no ho hem pogut aconseguir.
24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PERQUÈ S’ESTUDIÏ LA CONSTRUCCIÓ D’UN EQUIPAMENT DE LLEURE AL BARRI DE CAMÍ DE LA SERRA.
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“Els anomenats Barris del Nord de la nostra ciutat, ocupen una amplia franja geogràfica i també demogràfica dins el nostre municipi. Alguns d’ells, com Camí de la Serra o Via Europa-Parc Central, entre altres mancances, encara no disposen dels drets i obligacions que podrien tenir com a barris.
Camí de la Serra, es un espai jove, on darrerament si ha inaugurat una escola i un parvulari, però on les mancances d’equipaments es fan tot sovint evidents, com per exemple els pocs espais d’esbarjo per la canalla, on els més petits en gronxen en vells i gastats balancins.
El govern municipal, va decidir edificar en un solar de Camí de la Serra destinat a equipaments, una promoció de pisos utilitzant materials de construcció del tipus contenidor i, hores d’ara, encara no ha trobat la manera de compensar als veïns de tant sensible pèrdua.
Aquest Grup Municipal, tot realitzant la seva tasca de conèixer els problemes dels ciutadans de Mataró i de buscar-hi solució, creu que hi ha un solar municipal del que se’n podria treure més profit que no pas el que se n’obté actualment. Es tracta del solar de titularitat municipal que hi ha localitzat en la confluència de la Riera de la Figuera Major amb la Ronda dels Països Catalans, sobre el solar conegut com “el de l’Església”. Creiem, que aquest seria un bon lloc on construir un equipament al aire lliure per l’ús del veïns del barri i per tots els mataronins en els seus moments de lleure.
És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent prec per esser,
PREC:
L’Ajuntament de Mataró, realitzarà les gestions i els estudis necessaris per analitzar la manca d’equipaments de lleure i poder planificar financerament, i en funció de les disponibilitats pressupostàries, el millor moment per realitzar millores, tals com la construcció de pistes polivalents a l’aire lliure pel lleure dels veïns, tant al Camí de la Serra com a d’altres llocs de la nostra ciutat.”
El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, entén que hi ha diferents precs dins del mateix prec.
Jo diferenciaria entre tres parts diferents. La primera seria: “L’Ajuntament de Mataró realitzarà les gestions i els estudis necessaris per analitzar la manca d’equipaments de lleure i poder planificar financerament, i en funció de les disponibilitats pressupostàries”. Això, en general s’està fent d’una manera important. No només amb el tema de lleure, sinó també amb el Pla d’Equipaments que s’està treballant des de Serveis Centrals.
La segona de les parts seria: “tals com la construcció de pistes polivalents a l’aire lliure pel lleure dels veïns”. En general, Mataró ja gaudeix de pistes que s’han fet: n’hi ha d’obertes, de tancades, de molts tipus... Amb això no vull dir que en restin per fer.
I, pel que fa a la darrera part, en què esmenta el Camí de la Serra, li he de dir que quan parlem d’aquest espai, del que es coneix com el de l’Església, sí que hi ha una reserva per a l’església, és a dir, una cessió de 1.200 m2, i sí que hi ha una altra reserva per a usos d’equipaments assistencials de 1.655 m2.
Si parlem d’aquest espai en concret del Camí de la Serra, li he de dir que hi va haver una trobada per un altre tema amb l’Associació de Veïns, també amb la Plataforma Mataró Nord i amb el Sr. Teixidó. A partir d'aquesta trobada va sorgir aquesta demanda, la qual estem tractant actualment. No vam tenir temps de tornar-nos a reunir amb l’Associació —que és qui ens va plantejar la demanda— ni amb la Plataforma. Ens hem de tornar a veure pel tema dels pisos la propera setmana i si surt aquesta demanda l’atendrem com totes les altres.
Aquest Govern escolta la gent i les entitats, i en la mesura del que és possible atenem les seves demandes, en general respectant els processos participatius que ens han de permetre prendre decisions. Recordi que tenim iniciat un procés participatiu dintre del Pla Integral pels baixos d’aquests locals, i, de fet, és al si del Pla Integral on hauríem de tractar aquests temes, perquè és allà on tots hi tenim representació, en lloc de presentar-los en forma de prec al ple. Col•labori amb el Pla Integral.
Per tant, no li acceptarem el prec, perquè l’hem d’estudiar i ja li donarem una resposta, però no tenim res en contra de la proposta.
El senyor Pere Galbany respon al Sr. Fernàndez que estaria bé que ell, a les reunions, a part de sentir els veïns també els escoltés. Jo li puc dir que em sap molt de greu incidir novament en el barri del Camí de la Serra, però ja sap vostè que he portat aquí alguns temes relacionats amb el barri.
És un barri molt bonic i que convida a passejar-hi, i si vostè ho fes s’adonaria que tenen un greu problema amb l'aparició de rosegadors als solars que envolten la nova escola Maria Mercè Marçal i al parvulari. També hi ha voreres en mal estat per raó dels arbres. A l’àrea de jocs infantils de la pl. del Camí de la Serra els gronxadors i els jocs infantils estan veritablement molt envellits. I ara la pèrdua de l’equipament de Can Soleret...
Vostè em diu que hi ha el Pla d’Equipaments, però tenim la sensació que, de cop i volta, hi ha bolets que surten i desapareixen. De cop, apareixen les rondes, i ningú no en sabia res. Desapareix Can Soleret i apareixen pisos contenidors en un solar d'equipaments. Apareix ara el centre poliesportiu de Molins, que encara n'hem de parlar...
Jo li tornaria a demanar que s’escolti els veïns.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén el que diu el Sr. Galbany, i també el que ha dit el Sr. Fernàndez, però aquest tema es pot parlar perfectament en un Consell Territorial. Tot i així, no li accepta algunes coses:
No apareixen les rondes de cop, quan l’any 2006 se n’informa públicament i s’obre el període d’al•legacions. Per tant, si vostè no se'n va assabentar, no és perquè no se'n va informar.
Els pisos no apareixen de cop, està al Pla Local d’Habitatge que el seu grup va signar. Per tant, no ens hem inventat res. Vostès poden estar-hi o no d’acord i tenen dret a canviar d’opinió, però no diguin que ens ho hem inventat.
I de l’equipament esportiu de Molins ja fa molt de temps que s’ha parlat abastament i està en el programa electoral i en l’Acord de Govern.
D’altra banda, vostè té dret a plantejar aquestes coses aquí en el ple i ja ho ha fet altres vegades. Algunes se li han respost afirmativament i d'altres no. Entengui que el compromís del regidor és de tractar aquest tema de manera positiva en el si del Consell Territorial del Nord.
25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES GESTIONS QUE ES PUGUIN HAVER FET PER TROBAR L’EDIFICI QUE ACOLLIRÀ EL MUSEU D’ART DE MATARÓ.
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“La manca d’un espai adequat per a l’exhibició i la difusió permanent de les col•leccions d’art del Museu de Mataró suposa un greu perjudici per a les inquietuds culturals i artístiques dels mataronins i les mataronines. En aquest sentit, la Llei de Museus de Catalunya estableix, en l’article 8, “que tots els museus han de garantir la difusió de llurs fons al públic en general i que els béns culturals que integren un museu han de poder ésser objecte de recerca, ensenyament, divulgació i gaudi”.
Atès que, d’una banda, el Pla Director del Patrimoni aprovat pel govern preveu convertir l’actual seu del Museu de Mataró, Can Serra Arnau, en un centre de visitants i que, de l’altra, les col•leccions d’arqueologia, ciències naturals i història/etnologia formaran part del discurs museològic del futur Museu de la Història de la ciutat a Can Marfà, queda per resoldre quina serà la seu del Museu d’art, de manera que, d’acord amb allò que estableix la Llei, permeti, permanentment, la difusió i el gaudi de les col•leccions de pintura, escultura, gravats i arts decoratives de que disposa el Museu de Mataró.
En aquest sentit, el nostre grup va presentar una al•legació (acceptada pel govern) al PAM del 2010 en la que demanàvem que s’iniciessin les gestions necessàries per tal de trobar l’edifici que en el futur haurà d’acollir i mostrar les col•leccions d’art del Museu de Mataró.
Per això, tot i entendre que la situació econòmica actual obliga a fer una rigorosa priorització de les inversions en funció de la disponibilitat pressupostària, però que aquesta no ha d’estar pas renyida amb una adequada previsió i programació de les actuacions a realitzar i atès que no disposem de cap més informació al respecte, el grup municipal de CiU formula les següents,
PREGUNTES:
Primera.- S’han fet gestions encaminades a trobar l’edifici esmentat? En cas afirmatiu, quina o quines? En cas negatiu, per què no s’han fet? En tot cas, en quina situació ens trobem ara?
Segona.- Quina és la quantitat d’obres i d’objectes que integren el fons d’art del Museu de Mataró? Ens poden facilitar la relació detallada?
Tercera.- Quan el museu és obert, quantes obres del fons poden contemplar, de manera permanent, els mataronins i les mataronines?
Quarta.- Mentre no es disposi de la nova seu, quines mesures adoptarà el govern per, si és que ho considera important, augmentar el número d’obres que puguin ésser contemplades pels ciutadans?”
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comença dient que coincideix amb el Sr. Masriera que no hi ha un espai adequat per a l’exhibició i difusió permanent de les col•leccions del museu. Amb aquest esperit i coincidint amb vostè, es va acceptar aquesta al•legació. Llegint-la de nou l’al•legació exactament diu: “les gestions per trobar un edifici”, i potser hauria de dir: "les gestionar per trobar l’espai adequat”. I això seria exactament el que cal.
En aquests moments, però, no és l’actuació prioritària, tot i que es pot preveure i programar. De moment això no està fet, i en el moment que ho fem i n’informem, si us plau no em digui que és electoralisme. Siguem conseqüents. Cal programar les coses i poder-les explicar, i això no està fet.
Per què està pendent?
Al voltant del Museu de Mataró calia una actualització profunda. En aquests moments, s’està rehabilitant la nau petita de Can Marfà, s’està rehabilitant Can Serra i s’ha adequat un magatzem a Vallveric. Per tant, actuacions amb una inversió important (milions d’euros), finançats totalment pel Fons Estatal, el qual no ens suposa cap endeutament. I aquestes són les prioritats. Això és un salt importantíssim.
Quan estigui acabada l’obra de Can Serra —es preveu durant el primer trimestre de l'any que ve—, s'obrirà al públic com a espai per a l'exhibició del fons de Mataró, mantenint-ne els usos actuals. Per tant, aquest és el context on ens movem. Mentrestant, sí, es pot preveure un nou espai adequat, ho tenim pendent.
Pel que fa a la quantitat d'obres del fons d'art són exactament 6.627. Porto aquí la relació, però, si li sembla bé, l’hi faré arribar per escrit.
En aquests moments, part del fons d’art es pot veure a Ca l’Arenas. Allà es poden veure unes 80 i escaig obres que parcialment es renoven trimestralment. Qualsevol persona, demanant-ho, pot consultar el fons d'art més enllà de les obres que s'hi exhibeixen. És un fons consultable.
El senyor Francesc Masriera accepta la reflexió sobre si la paraula “edifici” és la més adequada o no. Vostè té raó, és millor parlar d’un nou espai.
Per qüestions electoralistes no es preocupi. El que hauríem de fer, siguin vostès o potser nosaltres (no se n'oblidi), és anunciar l'obertura d'aquest nou museu el dia que això sigui una realitat. No anunciar-ho amb massa antelació a fi de no generar desafecció.
Sé que la situació econòmica actual fa impossible que ara ens puguem plantejar obrir un equipament d’aquestes característiques, però em sap greu perquè també he de comentar que cap dels governs anteriors que hi ha hagut a la ciutat s'ha pres seriosament aquesta qüestió. Com vostè sap, això que les obres íntegrament només puguin ser consultades per alguns, sembla més cosa de l'aristocràcia del s. XVIII, que tenien l’art dins dels seus palaus, però per a canviar això es van fundar els museus.
És necessari que planifiquem aquest equipament per dues raons: perquè la llei ho exigeix i, sobretot, perquè no té cap sentit tenir un fons d’art amb 6.000 peces si no el podem contemplar i gaudir els ciutadans de Mataró. Quin sentit té? Cap ni un.
Jo li deia que, com que som conscients de la molt difícil situació econòmica que patim, siguem enginyosos pensant en alguna alternativa que ens permeti gaudir de les obres mentre no arriba aquest nou equipament.
Al mes de febrer vostès van organitzar una exposició a Can Palauet per mostrar les obres que el Museu de Mataró havia adquirit o rebut des del 2006 cap aquí. Va estar molt bé, les vam poder veure durant dos mesos. Però em pregunto: Quantes obres no hi haurà en el fons que probablement jo no arribi a veure mai, si no és que, des d'avui, ens posem a planificar? Crec que farem justícia a la història, al fons i, sobretot, a la necessitat que tenen els ciutadans de Mataró de poder gaudir d'allò que la seva administració custodia de manera permanent.
El senyor Sergi Penedès aclareix que actualment, amb Can Serra tancat, a Ca l’Arenas es pot veure al voltant d’unes 80 i escaig obres del fons d’art. Quan estigui obert Can Serra això es multiplica. Entre altres, s’està fent el canvi de l’exposició permanent a Can Serra, al primer pis, per tant, es podran veure moltes més obres. Tot i que molt lluny de les 6.600.
Vostè m'ha parlat d'història, però he de dir que també ha passat a la història poder veure tot el fons, és a dir, mai hi haurà prou espai per veure tota la col•lecció, ni tampoc és l'objectiu d'un fons d'art estar sempre exhibint-se.
Dit això, com que el tema principal també són les gestions oportunes per trobar l’espai adequat, si ho posem al PAM és per complir-ho. Si no ho complim al 2010, doncs ho farem al principi del 2011, però ens hi posarem.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que posats a demanar també podríem demanar al legislador que doti els ajuntaments dels recursos necessaris per a poder complir la llei. Perquè queda molt bonic al Parlament de Catalunya alçar tots la mà a favor de la llei i després que els ajuntaments ens veiem obligats a posar-hi els diners.
El senyor Masriera replica que no ens oblidem de buscar alternatives que puguin estar al nostre abast per tal de mostrar més sovint obres del fons d’art de Mataró.
26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REMODELACIÓ PENDENT D’UN TRAM DEL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“L’any 2004 es va inaugurar el tram remodelat del passeig marítim, comprès entre el Centre de Natació Mataró i el Port. Aquesta remodelació era una vella reivindicació de la ciutat, ben bé des de mitjans dels anys noranta.
El mateix 2004, en una visita a Mataró, el que en aquell moment ocupava el càrrec de Director General de Costes, el Sr.Trigueros, va comprometre’s verbalment a prosseguir, amb no massa demora, amb la remodelació del passeig marítim en una segona fase, que comprenia el tram que va des del Centre de Natació fins a la Riera de Sant Simó. Tot i que sabem que ara la situació és econòmicament molt complicada, i que l’Alcalde ens ha anat informant de les converses mantingudes amb el Govern Central per tirar endavant aquesta segona fase, voldríem saber si hi ha cap novetat al respecte
És per aquests motius que presentem la següent: PREGUNTA
1. Podria el Govern Municipal dir-nos en quin estat es troba aquest projecte?”
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que seguim en aquesta fase de negociacions. En aquests moments, els tècnics municipals i els tècnics del Departament de Costes estan treballant sobre els criteris que han de formar el plec de condicions per poder fer el concurs d’adjudicació del projecte. Sembla que això podria ser imminent, però ara no em puc comprometre a dir quan perquè no tinc la certesa. Però sí que hi ha la voluntat manifestada per part del Ministeri de Medi Ambient de poder fer aquest concurs d'adjudicació del projecte al més aviat possible. Estem treballant, estem negociant, i espero en unes setmanes poder donar alguna bona notícia al respecte.
27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER A LA MILLORA DE LA SENYALITZACIÓ DELS ACCESSOS AL PÀRQUING DE SUPERFÍCIE SITUAT ENTRE LA RIERA DE SANT SIMÓ I EL POLÍGON DE MATA-ROCAFONDA.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :
“Amb la reurbanització de la Ronda de Pintor Estrany i la construcció del nou Parc de Rocafonda es va millorar el pàrquing lliure de superfície que hi havia a l’esmentada Ronda, a tocar de la Plaça Pintor Cusachs. Va passar de tenir una superfície de sorra a una d’asfalt i va ser traslladat a la part posterior del Parc de Rocafonda, a tocar amb la Riera de Sant Simó.
Com diem les millores a l’aparcament han estat ostensibles i no tenim cap problema en reconèixer-ho, malgrat es pugui millorar la neteja del mateix i es millori també la senyalització, per tal que els conductors provinents de fora del barri tinguin un accés molt més fàcil al recinte.
Pensem que, donat que la nova entrada/sortida que hi ha al costat del pont de la Riera no és tan visible com ho era l’anterior, seria necessari posar senyals informatives a la Ronda Pintor Estrany i a la Plaça Pintor Cusachs, per tal de facilitar l’accés dels conductors que busquen aparcament per realitzar qualsevol activitat a la zona, com així ens ho han fet veure alguns comerciants i propietaris de bars de la zona, que reben les queixes dels seus clients.
És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:
PREC
1. El Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró posarà les senyals de trànsit necessàries per tal de millorar la informació als conductors que vulguin accedir a l’aparcament de superfície del Parc de Rocafonda.”
La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, no té cap inconvenient a acceptar el seu prec i millorar la senyalització afegint algun senyal que faci l'accés més senzill.
28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES QUEIXES REBUDES SOBRE LES ZONES TARONGES DE DETERMINATS VIALS DE LA CIUTAT.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :
“Aquest Grup Municipal ha rebut la queixa d’alguns ciutadans que manifestaven que havien estat multats en zona taronja d’estacionament limitat per no tenir posat, en un lloc visible del seu cotxe, el senyalitzador horari corresponent de limitació horària d’aparcament.
Aquestes persones ens feien arribar la seva queixa i la seva estranyesa perquè, tot i que és cert que la senyalització viària els indica l’obligació de col•locar l’hora d’arribada i la limitació temporal de l’estacionament, la via en concret estava pràcticament deserta de cotxes aparcats, per la qual cosa no estaven impedint a altres conductors el fet de poder aparcar els seus vehicles al carrer.
Entenem que les zones taronges tenen com a finalitat millorar la rotació de vehicles a determinats vials que, per les seves característiques facin recomanable aquest moviment amb l’objectiu de facilitar els aparcaments de curta durada per tal de fer qualsevol tipus de gestió o compra. Pensem, però, que aquesta premissa no s’acompleix quan un carrer està pràcticament desert de vehicles, o almenys és el què hem pogut comprovar que passa en alguns carrers a determinades franges horàries, o fins i tot en alguns dies de la setmana, especialment els dissabtes. Per aquest motiu entenem que aquesta restricció a l’aparcament de vehicles no acompleix l’objectiu pel qual ha estat creada. Podríem estar d’acord amb aquest tipus d’estacionament quan realment serveixi per allò pel que ha estat creat, però no li veiem cap sentit al fet de mantenir-lo en els casos que es demostri que no és una necessitat.
És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:
PREC
1. El Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró farà ela ajustaments necessaris per tal que aquells carrers on la limitació horària d’aparcament no sigui una necessitat puguin tenir uns horaris d’estacionament limitat diferents a aquells carrers on veritablement sigui necessari. Fent especial atenció als horaris del dissabte.”
La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, recorda que allà on s'han implantat zones taronges a la ciutat ha estat amb l'acord dels veïns i els comerciants, per tant, si s'han de modificar les zones taronges hem d'arribar a nous acords. A més, tenim un calendari de revisió d’aquests acords. En tot cas, revisarem el funcionament.
De totes maneres, sí que li vull puntualitzar que en cap cas ens semblen bé les excepcions o gaires excepcions depenent dels carrers com vostè demana en el prec, perquè, sinó, despistem molt el ciutadà que es trasllada d’un lloc a un altre de la ciutat i cada carrer té normes diferents. El marc on valorar-ne el funcionament serà l’acord al qual vam arribar amb cada espai de zones taronges. La nostra política seria evitar al màxim les excepcionalitats. Per tant, no acceptarem el prec.
El senyor José Manuel López entén que el que és una excepció és haver de fer zones taronges. Crec que en comissió informativa, quan n’hem parlat, a nosaltres ens ha semblat una bona idea el fet que allà on sigui necessari que hi hagi una rotació de vehicles que hi sigui, però això en si ja és una excepció.
El que sí que els demano és que tinguin en compte —i ja els enviaré l'adreça en concret— aquesta zona que els dic, perquè no és ben bé comercial. Insisteixo, fa de mal veure, perquè la gent que hi passa pensa que l'única cosa que vol l'Ajuntament és recaptar diners.
La senyora Núria Aguilar està d’acord a mirar-s’ho un cop li facilitin l’adreça d’aquesta zona en concret i, si s’escau, introduir-ho en el calendari de revisió d’acords amb els comerciants. De totes maneres, la zona taronja no és una excepció, sinó una manera de regular l’aparcament a la ciutat.
29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA TINENÇA DE GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta perquè li sigui contestada per escrit.
FORA DE CONVOCATÒRIA
Conclòs l’ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’han presentat dues preguntes del grup municipal de Convergència i Unió i del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular, que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :
La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (23).
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt d’aquestes preguntes per venir referits a temàtiques coincidents.
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROGRAMA D’ACTIVITATS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES.
“Després d’haver conegut en Comissió Informativa la inclusió d’un acte del PSC en el Programa d’Activitats amb motiu de la celebració el proper dia 25 de novembre del Dia Internacionals contra la violència vers les dones, tot i l’avís posterior de la Regidora de Joventut i Dona que l’acte es retiraria del programa davant les queixes expressades a la comissió, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,
PREGUNTES:
Primera.- De qui va ser la decisió d’incloure un acte del PSC a l’esmentat programa?
Segona.- Quines persones van supervisar i donar el vist i plau al programa abans de ser presentat?
Tercera.- En el moment de celebrar-se la darrera sessió de la Comissió Informativa de Serveis Personals, en quina situació es trobaven l’edició i publicació del programa en qüestió?
Quarta.- La modificació del programa, el qual ja havia estat presentat, ocasionarà algun tipus de despesa addicional? Quines i de quin import?
Cinquena.- Quina valoració fa el govern i l’alcalde personalment d’aquest fet?”
31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA PROGRAMACIÓ D’UN ACTE DEL PSC DURANT LES JORNADES INSTITUCIONALS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
“La passada comissió informativa de serveis personals, varem denunciar la inclusió en la programació institucional d’unes jornades contra la violència masclista d’un acte organitzat en el local del PSC a càrrrec de la Consol Prados diputada i candidata del PSC a les properes eleccions autonòmiques. En aquell moment varem expressar la nostra disconformitat d’incloure actes organitzats per partits institucionals en programes subvencionats i programats des de l’administració. També creiem que aquesta mena d’acte, organitzat quatre dies abans d’unes eleccions autonòmiques podria incomplir els codis ètics i els requisits de la junta electoral.
Malgrat se’ns ha comunicat que l’acte organitzat pel PSC s’ha retirat de les jornades, la CUP presentem les preguntes següents:
1. S’han exigit responsabilitats per la inclusió d’aquest acte del PSC en el programa contra la violència masclista? Qui n’és el responsable?”
La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, començarà contestant la pregunta de CIU:
En referència a la primera pregunta, com es va informar a la corresponent comissió informativa del 29 d'octubre, des del 2007, el Servei de la Dona va decidir que les entitats que formen part del Consell d’Igualtat d’Oportunitats havien de tenir una participació molt més vinculant al que són les campanyes que dissenya i porta a terme el Servei de la Dona de l’Ajuntament. En concret, n’hem fet dos: el 25 de novembre (Dia Internacional contra la Violència Masclista) i el dia 8 de març (Dia Internacional de la Dona Treballadora).
Presa aquesta decisió, es va crear una comissió de treball, integrada per les entitats esmentades, i aquesta és la que s'encarrega de coordinar els actes, perquè no es col•lapsin, i de dissenyar el programa d'actes que es duen a terme per les campanyes de sensibilització.
Sí que és cert que el Servei de la Dona és qui dóna l’últim vistiplau, som els encarregats de vetllar perquè les activitats que es duen a terme vagin d’acord amb la programació de les campanyes, i donat que l’acte sí que s’ajustava a la programació es va decidir tirar endavant amb la programació incloent aquest acte.
El que sí que nosaltres vam reconèixer a la comissió, i tornem a fer-ho aquí, és que, donat el context en què ens trobem de plena campanya electoral, sí que creiem que l'acte no s'encaixava dins d'aquest programa. Per això vam decidir suprimir l'acte de tota la programació i vam decidir informar-ne els regidors corresponents de forma telemàtica i telefònica, assumint aquest error que vam cometre.
Pel que fa a la segona pregunta sobre les persones que van supervisar el programa d'actes, he de dir que un cop es va presentar el dia 6 d'octubre el programa al Consell d'Igualtat d'Oportunitats, les últimes persones que hi vam donar el vistiplau, a nivell tècnic, va ser la cap de Secció del Servei de Dona i el cap de Servei de Joventut i Dona. I a nivell polític, la meva persona com a regidora del Servei de Joventut i Dona.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que el dia 29 d’octubre, moment de celebrar-se la darrera sessió de la Comissió Informativa de Serveis Personals, aquesta programació estava al Servei d'Imatge esperant el vistiplau per a la seva impressió.
Quant a la quarta pregunta, com que encara no havia sortit del Servei d'Imatge, no va suposar cap mena de cost.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon la cinquena pregunta de CIU i la pregunta de la CUP:
Ja ho vaig manifestar a la Junta de Portaveus, va ser públic i notori. Per a mi va ser una sorpresa que aquest acte figurés al programa. Lògicament l’Alcalde no revisa els programes dels actes.
Vaig manifestar el meu desacord. Ho vaig considerar un error i vaig parlar amb la regidora, que em va donar totes les garanties que l’acte seria tret de la celebració, donades les circumstàncies actuals de precampanya electoral. Això es va retirar amb immediatesa, i crec que això ha quedat en un error, pel qual s’han de demanar disculpes.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió opina que està molt bé, quan s’explica, que les entitats formin part del Consell d’Igualtat d’Oportunitats i col•laborin de manera activa en l'organització de les activitats. La llàstima és que la nostra sensació és que nosaltres acabem assabentant-nos d’aquestes coses sempre perquè es produeix un fet. I no m’eximeixo de cap responsabilitat, però si vostè creu que els partits polítics som una entitat més del Consell, bo seria que nosaltres també poguéssim participar d’això.
No pateixi que revisaré l’acta del 6 d’octubre del Consell a veure si surt la presentació i a veure què es va dir per part de tots els nostres representants sobre aquest programa. Però també li demano que em faci arribar totes les actes d'aquesta comissió de treball que vostè diu que hi ha en aquest Consell i que no conec prou. Aquesta serà la manera de poder jutjar aquesta feina i poder-ne parlar d'una manera més adequada.
És clar, vostè diu: “Equivocacions en podem fer tots”, però que responsables polítics facin equivocacions relacionades amb un període electoral i quan l'oponent és candidat la cosa té una certa gravetat.
L’alcalde diu que ho podem donar per tancat, sí que ho podem fer, però vull que hi pensin i que qui hi tingui responsabilitat que l’assumeixi de debò.
Em costa de creure que no hagi tingut cap cost. Aquest programa ja està penjat al web. Al web és fàcil rectificar i el cost és molt relatiu. Però em costa de creure que això el divendres només estigués al Servei de Comunicació. No diré pas que menteixin, perquè no en tinc proves, però avui dia les coses requereixen el seu temps i més quan mirem el programa i veiem que la primera activitat, que dura diversos dies, comença el dia 2 de novembre. És a dir, dimarts passat, el primer dia hàbil després que això es presentés a la comissió informativa. Com a mínim, els haurà costat les hores de refer tots els dissenys.
Hi ha equivocacions i equivocacions i que un partit polític col•loqui un acte amb una candidata a les eleccions al cap de cinc dies de celebrar-se aquest acte és d’una gravetat imperdonable. Les conseqüències haurien de ser més grans.
Ja em crec que l’alcalde, com a alcalde d’una ciutat de més de 100.000 habitants, no pot estar pendent d’un programa que s’edita. El desacord és cert, me’l va mostrar, i jo li demano que a partir d'ara sigui més exigent perquè coses com aquesta no es repeteixin.
El senyor alcalde pren el compromís que coses com aquesta no tornaran a passar, com a mínim pel que respecta al seu partit, el PSC, en període electoral.
Si el criteri de la comissió que organitza els actes és que els partits polítics també hi puguin participar amb actes propis ho respectarem. Tenim dret a expressar-nos, com a entitats, tots els partits polítics que ho creguem convenient.
El senyor Xavier Safont-Tria recorda que en aquella comissió la consellera delegada de Joventut i Dona va defensar la conveniència d’aquest acte organitzat pel PSC. Ha estat a posteriori que se’ns va comunicar que es retirava l’acte.
Igual que el Sr. Fernàndez, no em queda altre remei que acceptar les disculpes presentades per l’alcalde. El que passa és que també m’hauria agradat que d’una manera explícita la regidora de Joventut i Dona presentés aquestes disculpes, perquè entenc que és la màxima responsable d’aquest fet, al meu entendre, greu.
Ha parlat del Consell d’Igualtat d’Oportunitats, i és veritat que hi participen les entitats i també els partits polítics, però no podem caure en la temptació que els partits polítics acabin monopolitzant o visualitzant-se a través d'aquests consells, perquè al final acabaríem trencant un instrument que ha de servir bàsicament per a la participació i perquè les entitats que no disposen d’altaveus com els que nosaltres tenim puguin expressar-se i treballar conjuntament amb l’Administració.
El senyor alcalde no està d'acord amb el que ha dit el Sr. Safont-Tria, perquè els partits polítics, com a col•lectius, també han de poder participar activament del debat ciutadà, com ho poden fer les entitats. Hi tenim dret i tant de bo ho féssim encara més sovint en els debats ciutadans sobre els temes que ens interessen.
Reitero les disculpes i el compromís que un fet així no tornarà a succeir.
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d’una de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.