Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ple aprova per unanimitat reconèixer i millorar la situació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD)

Escoltar

El Ple aprova per unanimitat reconèixer i millorar la situació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD)

El Ple ordinari del mes d’abril va aprovar per unanimitat una Proposta de resolució presentada per VOLEMataró per reconèixer i millorar la situació de les treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària)

El text íntegre de la Proposta de resolució és el següent:

“A Mataró hi ha més de 1.000 treballadores/ors que es dediquen a la cura de persones en el domicili, nombre que incrementa a mida que evoluciona la llei de dependència i envelleix la població en general. La demanda d’aquests servei augmenta en la societat.

Una societat avançada té cura dels seus ciutadans, posant les necessitats de les persones i l’acompanyament a una vida digna com a prioritat i garantia social.

El SAD (Servei d’Atenció Domiciliària). Cuida els usuaris de la ciutat,  més vulnerables, en les últimes dècades s’ ha avançat molt en l’organització de cures a domicili, un model que dona tranquil·litat i seguretat als ciutadans i els hi permet ser atesos al seu entorn social i familiar, cosa que sempre ajuda a l’hora de desenvolupar la vida normal de la persona.

A més, és un sector que dona treball i garanteix la prevenció, suport i control de les persones més sensibles, vulnerables o en perill de solitud. Treballant en dos pols d’especial cura que són les persones grans i els infants, i especialment els infants en risc social i /o amb diversitat funcional confortant a l’entorn familiar.

És coneguda l'enorme feina que fan les treballadores familiar quant a l’atenció, cura i acompanyament dels usuaris que precisen aquests serveis. Una tasca social poc reconeguda, ni professionalment, ni socialment com es mereixen les professionals del sector.

De fet ens trobem sovint a empreses que no tenen assumides i ordenades les diferents categories professionals, al mateix temps que els sindicats no han fet una tasca aclaridora en el sector i de suport, per tal de què aquest reconeixement professional es produeixi. Pot ser aquesta confusió o menysteniment de la feina. Ve acompanyada perquè històricament, aquesta labor ha estat molt vinculada a la feina de cures de les dones assumpció històrica de rols familiars o de professionals. Ja va costar molt i ha estat una lluita constant el reconeixement de la professionalització d’infermeres i treballadores socials en el segle XX. Ara toca establir aquesta lluita de reconeixement amb les treballadores del SAD.

S’ha de fer entendre que la feina destinada a l’atenció de persones en l'entorn familiar té el mateix valor que la desenvolupada en qualsevol equipament públic (CAP, hospitals i /o residències).

Les categories professionals que es donen en aquests àmbits són ocupades per dones en la seva majoria, és un sector molt feminitzat, el que és un plus afegit, en la dificultat de reconeixement, drets i equiparació laboral i econòmica.

L’Ajuntament ha de fer, a través de serveis socials, el control i adjudicació del servei, per tal de donar resposta a les necessitats i demandes socials dins de la ciutat de Mataró. En els últims anys s’ha fet una gestió amb tres empreses del sector d’atenció domiciliària.

Tots coincidim que és una feina dura, poc reconeguda i mal pagada, però al mateix temps molt necessària i vital per a la població. Una tasca desenvolupada per professionals amb vocació de servei, formació exigida. Mentre que per altra banda els sous són precaris, contractes parcials que no arriben moltes vegades als 1.000 € i això es complica a mida que les professionals van acumulant anys d’experiència, ja que el sobreesforç físic i psíquic deriva moltes vegades en malalties cròniques de desgast per sobrecàrrega reiterada (reumes, artrosi, malalties d’esquena, tendinitis etc. són algunes de les més habituals, sense que el sector tingui reconegudes en el règim de la Seguretat Social les malalties conseqüència de la repetició d’exercicis, postures i esforços continuats).

Per desgràcia en la nostra societat costa molt de valorar a aquells que tenen vocació de servei i ens cuiden, toca donar una volta des de l’Ajuntament i “cuidar als que cuiden”. Per això, tenim la responsabilitat d’impulsar polítiques que donin l’espai de reconeixement i valor a aquestes treballadores, equiparin els sous a professionals de sectors laborals semblants i garanteixin drets laborals, jubilacions, vacances, desplaçaments etc.

En diferents converses amb els sindicats i amb professionals veiem des del nostre Grup la necessitat d’establir un compromís de millora mitjançant la voluntat política del Consistori. Tres pilars fonamentals en aquests sentit, un la de visibilització i reconeixement, el segon la de, en la mesura del possible i a través del control, establir mecanismes que garanteixin sous i condicions dignes en els contractes lligats a l’Ajuntament i serveis socials. Tercer procurar contractes dignes i de 37 hores per tal de garantir jubilacions dignes i fer reals les polítiques d’igualtat tantes vegades esmentades en aquest Ajuntament.

És per tot l’exposat que proposem els següents acords:

1. Realitzar un estudi de municipalització del Servei d’Atenció Domiciliaria.

2. Fer una revisió que millori l’actual assignació de ràtios per a les coordinadores i/o treballadores socials del sector que a dia d’avui és de 150 usuaris per coordinadora, proposem una baixada de ràtio de 50 usuaris, amb l’objectiu de poder donar un millor servei.

3. És urgent una revisió i reconeixement de les categories laborals especialment de les següents:

a) Coordinadora tècnica

b) Coordinadora de gestió

c) Treballadora familiar, (TF) 

d) Auxiliar de la llar

4. Erradicar l'aplicació de la borsa d'hores, que no és més que una eina que utilitza l’empresa per precaritzar a les treballadores i justificar els contractes parcials.

5. Facilitar des del SOM la formació continuada i el suport a les professionals, coordinats amb el Departament d’Ensenyament i amb els sindicats. Promocionar, explicar i visibilitzar les diferents categories professionals.

6. Promoció i establiment de clàusules socials que premien en la contractació el treball fix i les contractacions de 37 hores.

7. Establir un equip de treball junt amb sindicats, salut pública, serveis socials i el departament d’igualtat per elevar al règim de Seguretat Social l’acceptació de malalties cròniques derivades de la sobrecàrrega repetitiva per la feina en aquest àmbit.

8. Revisar les condicions entre serveis socials, usuaris i treballadores familiars quant a la informació de malalties patides pels usuaris, ja que el desconeixement de les mateixes posen en perill no només a la treballadora, sinó que també l'entorn familiar i/o social. Cosa que vulnera els drets dels treballadors/es afectats, és sol·licitar es creï un protocol que garanteixi per una banda el respecte amb l’usuari i per l'altra la seguretat de la treballadora/or. El coneixement permet prendre les mesures correctes de seguretat i contagi.”

Publicat a