Una carpa de grans dimensions protegeix les restes arqueològiques de la Vil·la romana de Torre Llauder
És una acció prèvia a la restauració dels mosaics i al projecte museogràfic
Durant el mes d’abril d’enguany l’Ajuntament ha instal·lat una coberta tipus envelat o carpa per protegir provisionalment les restes arqueològiques de la Vil·la romana de Torre Llauder. Aquesta actuació és prèvia a la restauració dels mosaics que es preveu realitzar en un futur i que forma part del Pla director per potenciar el jaciment arqueològic.
L’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, han visitat aquest migdia la Vil·la romana amb motiu de l’acabament dels treballs d’instal·lació de la coberta provisional.
La Vil·la romana de Torre Llauder
El jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Torre Llauder es va descobrir al 1961. Està situat entre els carrers de Sant Cugat, de Roma, de Sant Valentí i l’avinguda de Lluís Companys, protegit per un murs de contenció de formigó força monumentals (clos arqueològic), tot i que es coneix que part del jaciment s’estenia més enllà d’aquests límits.
La vil·la s’assentava als afores de l’antiga Iluro. Als anys 80 es va adequar el jaciment per poder ser visitat i es van restaurar els mosaics de diverses dependències.
La primera fase de la vil·la es data poc després del canvi d’era, en època de l’emperador August, quan esdevingué un important centre de producció vitivinícola. Al segle II dC es construïren les diferents dependències senyorials decorades amb pintures murals i pavimentades amb mosaics. La vil·la, que perdurà fins el segle VII dC, és considerada com una de les més excepcionals i sumptuoses conservades de la Catalunya romana. Amb el temps, però, les restes han iniciat un procés de degradació que s’ha vist agreujat pel fet d’estar a la intempèrie.
La coberta provisional
La previsió de tornar a restaurar els mosaics va evidenciar que prèviament calia cobrir les restes per protegir-les de la pluja i altres inclemències del temps. S’ha optat per una estructura de cobriment provisional de tipus envelat o carpa.
La carpa està formada per una membrana tèxtil que cobreix les estances i espais on hi ha mosaics, una superfície de 465 m² (la superfície del clos arqueològic és de 3.594,35 m²). Té 14 punts d’ancoratge sobre el terreny de diferents tipus, i un pal o masteler que suporta l’envelat aixecat a la part central. Té una alçada de gairebé 8 metres.
Les obres han estat executades per l’empresa Arquitectura Tèxtil SL, per un import d’adjudicació de 198.360,00 € (IVA inclòs).
El Pla director del jaciment arqueològic
El Consell Rector de l’IMAC va aprovar el 10 de desembre de 2008 el Pla Director del jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Torre Llauder. El document analitza l’estat del jaciment i proposa actuacions per a la seva conservació i millora.
En concret, inclou tres grans línies de treball:
1. Excavació arqueològica en extensió del clos arqueològic.
2. Restauració de les restes arqueològiques, en especial dels mosaics.
3. Musealització del recinte.
L’excavació arqueològica es va començar l’any 2006 a partir d’un projecte de recerca promogut conjuntament entre el Museu de Mataró i la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant els mesos de novembre i desembre del 2009 es va efectuar l’excavació arqueològica en extensió del peristil (jardí) de la vil·la.
A partir d’aquesta intervenció, s’ha pogut saber que es tractava d’un jardí que evocava un paisatge exòtic, el qual disposava d’una canalització amb aigua –euripus-, que serpentejava pel mig del peristil, i d’una sèrie d’elements de vegetació –arbres, arbustos, etc.– dels quals s’han localitzat els escocells on estaven plantats. En l’interior d’aquests forats s’han recuperat llavors i fusta carbonitzada que, un cop feta l’analítica corresponent, proporcionaran dades per esbrinar quines especies hi havia plantades.
Quan es tinguin les dades definitives es podrà plantejar el projecte de musealització del jardí, que bàsicament consistirà en intentar reproduir el seu aspecte original, restaurant l’euripus i replantant les especies vegetals que es puguin identificar. Els treballs de restauració de l’euripus estan previstos d’executar el proper mes de setembre.
En l’actualitat s’està excavant una enorme dependència pavimentada amb opus signinum –una mena de morter fet amb calç, sorra i fragments de terrissa trinxada–, situada al costat de l’atri i del triclini de la vil·la.
La restauració dels mosaics serà el pas següent en l’execució del Pla director del jaciment arqueològic. Per últim, el futur projecte museogràfic de tot l’equipament haurà de potenciar el jaciment com a equipament cultural i resoldre carències actuals, com la manca d’accessibilitat del recinte.
Al 2008 van visitar el jaciment 1.729 persones entre visites individuals i grups organitzats. Des del passat setembre el recinte ha estat tancat al públic amb motiu de les excavacions i la instal·lació de la carpa. Un cop instal·lada la coberta l’equipament s’ha obert de nou al públic el per efectuar-hi visites guiades i a grups organitzats. La primera de les visites està prevista per al 3 de juliol.