Una Declaració institucional demana modificar la legislació per millorar les condicions per a la cura de fills amb malalties greus

La Declaració institucional és la següent:

“El 30 de juliol de 2011 es publicava al BOE el Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l’aplicació i el desenvolupament, en el Sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per a la cura de menors afectats per càncer o per una altra malaltia greu.

Aquesta norma creava la prestació coneguda com a “CUME”. Es tracta d’un subsidi que té com a finalitat compensar la pèrdua econòmica que es produeix quan un dels progenitors ha de demanar una reducció de jornada, amb la reducció de salari que comporta, per atendre al seu fill amb alguna malaltia greu.

Els requisits per a l’obtenció de la prestació, que equival al 100% de la base reguladora, eren:

• Que els fills pateixin càncer o una malaltia greu (de les incloses en l’annex del Reial Decret) que requereixi ingrés hospitalari de llarga duració.
• Que els fills necessitin tractament mèdic continuat en el domicili després del diagnòstic i la hospitalització.
• Que els fills requereixin una atenció directa, continua i permanent.
• Que els fills no tinguin més de 18 anys d’edat.
• Que la reducció de jornada sigui, al menys, d’un 50%.
• Que ambdós progenitors treballin, podent sol·licitar la prestació només un d’ells.
• Que els progenitors estiguin donats d’alta en algun règim públic de la Seguretat Social o Mutualitat de Previsió Social establerta pel corresponent col·legi professional.

L’octubre de 2021, el Congrés dels Diputats aprovava per unanimitat l’extensió del límit d’edat per a l’extinció de la prestació dels 18 als 23 anys.

La nova redacció de l’article 190.3 de la Llei General de la Seguretat Social, introduïda per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2022, és la següent: “Assolida la majoria d’edat, si persisteix el patiment del càncer o de la malaltia greu, diagnosticada abans d’assolir la majoria d’edat, i subsisteix la necessitat d’hospitalització, tractament i cura durant el mateix, en els termes i amb l’acreditació que s’exigeixen en els apartats anteriors, es mantindrà la prestació econòmica fins els 23 anys d’edat.”

La gestió de la prestació, així com el seu pagament, recau en les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social. I és, precisament en aquest punt, a on les famílies troben traves i problemes de tota mena per part d’unes mútues que busquen qualsevol escletxa per no fer-se càrrec de la obligació que legalment els hi correspon. L’any 2014, per exemple, es van donar casos de denegació de la prestació al·legant que l’escolarització dels menors implicava la no necessitat d’una atenció directa, continua i permanent, incomplint, així un dels requisits establerts al Reial Decret 1148/2011. El propi Ministeri de Treball i Seguretat Social va haver de dirigir-se a les mútues col·laboradores per indicar-les que la interpretació que feien de la norma no era correcte i per instar-les a la devolució de tots els imports impagats per aquest motiu.

Arran de la darrera modificació legislativa, algunes mútues, servint-se d’una interpretació limitativa i esbiaixada de la llei, estan denegant la prestació en els casos de progenitors de fills que, essent menors de 23 anys, van complir la majoria d’edat abans de l’esmentada modificació legislativa.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya ha anunciat que està treballant en l’elaboració d’una disposició transitòria que doni una solució efectiva a les famílies i eviti que les mútues puguin acollir-se a una interpretació de la llei totalment contraria al seu esperit per eludir les seves obligacions.

A banda d’aquesta problemàtica concreta, sorgida arran de la modificació legislativa esmentada, les famílies afectades fan, des de ja fa temps, les següents peticions:

• Que les mútues no demanin més documentació que l’establerta en el Reial Decret 1148/2011.
• Que es modifiqui la norma per tal que, en els casos de separació o incapacitació dels progenitors, no sigui obligatori que aquests estiguin donats d’alta a la Seguretat Social.
• Que es modifiqui la norma per tal que, per tenir dret a la prestació, no sigui obligatòria una hospitalització prèvia de llarga durada.
• Que es modifiqui la norma per tal que no hi hagi límit d’edat en la concessió de la prestació, ja que, en la majoria de casos, es tracta de grans dependents que necessitaran atencions directes, continues i permanents.
• Que les mútues no interfereixin en la decisió lliure de les famílies sobre l’abast de la reducció de la jornada.

Per tot l’exposat anteriorment, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1.Donar suport a les associacions de familiars i a les famílies en les seves reivindicacions.

2.Instar a les mútues o entitats gestores a que compleixin amb les obligacions normatives a les que estan sotmeses en relació a la prestació CUME.

3.Instar al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a l’elaboració de la disposició transitòria esmentada amb la major celeritat possible, per tal de donar una solució ràpida, efectiva i favorable a totes les famílies afectades.

4.Instar al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i al Congrés dels Diputats a estudiar les peticions de les famílies afectades per tal d’incorporar-les en noves reformes de la normativa vigent.

5.Traslladar els presents acords a les associacions Afecto Mariposa, Proyecto Alpha, Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), Federació ASEM i CERMI Extremadura, a les mútues o entitats gestores que col·laboren amb la Seguretat Social, al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya, a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, al Congrés dels Diputats i als mitjans de comunicació que operen al nostre municipi per a la seva difusió”.