Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró recupera una lauda sepulcral paleocristiana única en les seves característiques

Escoltar

Mataró recupera una lauda sepulcral paleocristiana única en les seves característiques

S’ha restaurat i s’exposarà a l’antic baptisteri de la Basílica de Santa Maria



La Basílica de Santa Maria, a partir de dissabte, disposarà d’un nou espai museístic per mostrar una peça arqueològica singular i única per les seves característiques tant a Catalunya com a l’Estat espanyol: la lauda sepulcral paleocristiana, recentment restaurada, trobada a l’entorn de la mateixa església el 1958. Es tracta d’una tapa de tomba del segle V, d'una sola peça i amb una creu (crismó) en relleu a la capçalera.


 

El regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, i el director del Museu Arxiu de Santa Maria, Nicolau Guanyabens, han presentat avui la peça arqueològica una vegada restaurada i ubicada en el seu nou emplaçament: el baptisteri antic de la Basílica de Santa Maria.

 

L’alcalde, Joan Mora, presidirà el dissabte 2 de febrer a les 19 h l’acte d’inauguració de la nova ubicació de la lauda sepulcral i seguidament tindrà lloc l’acte de benedicció de la peça a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia. L’acte es fa en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera.

 

 

Peça arqueològica del segle V

 

La lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria, datada al segle V, és una peça emblemàtica de la ciutat de Mataró perquè és una de les primeres mostres de la incorporació del cristianisme en el context local del darrer període romà i confirma la pervivència de poblament durant l’etapa de decadència de la ciutat d’Iluro, en la desconeguda antiguitat tardana.

 

La lauda és, a més, una peça singular, única i de primer ordre en el panorama arqueològic català i peninsular, perquè conté, en la capçalera, un crismó en relleu com a destacat element decoratiu.

 

Es tracta d’una lauda rectangular que havia estat la tapadora d’una tomba, la caixa de la qual estava feta amb parets de pedra i morter. És d’una sola peça de grans dimensions (2,10 m x 0,85 m) i va ser modelada in situ amb una capa molt fina d’opus signinum (morter de calç i picadís d’obra cuita).

 

La superfície presenta una forma còncava i apareix ornada amb un gran crismó en relleu (de 49 cm d’amplada, 68 cm de llargada i 35 mm de gruix). La creu està decorada amb les lletres de l’alfabet grec T “tau“ i P “rho” sobreposades, una variant del monograma de Crist que va ser símbol paleocristià, especialment estès a partir de l’Edicte de Milà de l’emperador Constantí.

 

La lauda i la tomba van ser descobertes durant les excavacions arqueològiques que l’any 1958 es van dur a terme als voltants de l’església actual de Santa Maria. Els treballs, dirigits per Marià Ribas, van excavar les necròpolis paleocristianes sorgides a l’entorn del vell temple pagà i el primer cristià. Les peces van ser trobades davant mateix de la façana de l’església junt amb altres conjunts funeraris de menor relleu.

 

Durant uns anys la lauda va estar exposada al públic en el vestíbul del Museu de Mataró. L’any 1975 la lauda va passar a mans del Museu Arxiu de Santa Maria i es va col·locar a la cripta de la Capella dels Dolors. Però amb el temps van sorgir problemes en la integritat de la peça a causa de les condicions ambientals adverses.

 

Per iniciativa de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria, la lauda ha estat curosament restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l'ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Mataró, el Bisbat de Barcelona i la Parròquia de Santa Maria.

 

El nou emplaçament farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació directa si es prem un dispositiu o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.