Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

05/06/2008

Escoltar

05/06/2008

dijous 05 juny 2008, 00:00h

Decret

4619/2008 de 2 de juny

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 5 de juny de 2008.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 5 de juny de 2008, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Presa de possessió del càrrec de regidor del senyor Pere Galbany Duran.

2 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries dels dies: 3 d'abril de 2008, 8 de maig de 2008 i extraordinària del dia 16 de maig de 2008.

3 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de la Candidatura d'Unitat Popular i d'Esquerra Republicana de Catalunya en suport a l'excarcelació de Francesc Argemí.

5 Declaració Institucional que presenten els grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Popular de Catalunya de condemna a l'atemptat contra un guàrdia civil a Legutiano (Àlaba).

6 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Candidatura d'Unitat Popular a favor de declarar la festa de Sant Joan com la festa nacional dels Països Catalans.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular relativa a la violència al País Basc.

DICTAMENS

ALCALDIA

8 Donar compte del Decret de l'alcaldia núm. 4012/2008 de 14 de maig de deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Presidència.

9 Donar compte del Decret de l'alcaldia núm. 4312/2008 de 23 de maig de nomenament de Tinent d'Alcalde.

10 Donar compte del Decret de l'alcaldia núm. 4311/2008 de 23 de maig de delegació de competències en matèria de Presidència i Participació.

11 Donar compte del Decret de l'alcaldia núm. 4509/2008 de 29 de maig de nomenament membre de la Junta de Govern Local.

12 Proposta de modificació acord plenari de 28 de juny de 2007 relatiu a la retribució de regidors.

13 Nomenament representant del grup municipal Socialista en el Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

14 Modificació composició Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals, Via Pública i Especial de Comptes.

15 Modificació representants municipals en diverses entitats.

COMISSIÓ ESPECIAL D'ORGANITZACIÓ

16 Aprovació definitiva de la modificació dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura

17 Aprovació definitiva de la modificació dels estatuts del Patronat Municipal d'Esports.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

18 Aprovació modificació de crèdit del pressupost municipal de l'exercici 2008.

19 Concessió demanial per a la construcció i explotació d'un aparcament públic al subsòl del Parc del Palau, a favor de GINTRA.

20 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació d'una operació de préstec hipotecari, d'import màxim 1.652.400,00 euros, per finançar la construcció d'un local i 105 places d'aparcament al c/ Carlemany 6-12.

21 Modificar les condicions financeres de l'operació de préstec hipotecari, d'import màxim 21.000.000,00 €, amb destí a finançar la construcció d'un edifici terciari al sector del Rengle, amb l'entitat bancària del BSCH, autoritzada a favor de PUMSA, i acordada en el Ple de data 3 d'abril de 2008.

-Servei de Compres i Contractacions-

22 Aprovació de la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2007.

-Servei de Recursos Humans-

23 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball.

24 Donar compte de la renúncia al nomenament com a personal eventual del senyor Ricard Bonastre Verdaguer.

25 Donar compte del nomenament com a personal eventual del senyor Diego Castillo Giménez.

-Institut Municipal d'Educació-

26 Increment addicional de l'1% de la massa salarial regulat per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.a Institut Municipal d'Educació.

-Patronat Municipal d'Esports-

27 Aprovació de l' increment addicional del complement específic del personal laboral del Patronat Municipal d'Esports de Mataró.

-Patronat Municipal de Cultura-

28 Modificació de la Plantilla i relació de llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura.

-Escola Universitària Politècnica de Mataró-

29 Contractació gerent de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

30 Aprovació inicial de la Modificació del Pla General d'Ordenació de Mataró que afecta l'àmbit de la Planta de tractament de residus sòlids urbans i el de la Depuradora

31 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació de Mataró en relació als Paràmetres Comuns d'Ordenació, referents a l'Envolvent de l'Edificació.

32 Aprovació provisional del Pla de millora urbana Pmu-05 "Àmbit illa 1a - Torre Barceló".

33 Aprovació definitiva de l'estudi de detall d'ordenació de volums de la "Nau Minguell".

34 Aprovació definitiva de l'estudi de detall dels habitatges dotacionals del c/ Alarcon cantonada amb el c/Fortuny (UA-53 "El Verdet").

35 Aprovació definitiva del Reglament del Consell Assessor Urbanístic Municipal.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

36 Aprovació inicial de la modificació del Reglament del Servei d'abastament d'aigua potable al municipi de Mataró.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Benestar Social-

37 Aprovació definitiva de la modificació dels Estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran.

-Patronat Municipal de Cultura-

38 Denominació de la segona biblioteca de la ciutat de Mataró, a situar a l'edifici de l'Escorxador com a "Biblioteca Pública Antoni Comas".

CMI DE VIA PÚBLICA

39 Aprovació definitiva de l'Ordenança de Via Pública.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

40 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb la campanya de Catalunya lliure de bosses de plàstic.

41 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la modificació de Reglaments de Consells Municipals de Participació.

42 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular contra la construcció de laterals a l'autopista del Maresme.

43 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular per garantir els serveis a la platja de llevant i fer que es respectin els drets dels nudistes a les platges de Mataró.

44 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya en relació a la coordinació urbanística i territorial entre els municipis de l'entorn de Mataró.

45 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya sobre la reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús.

46 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la creació d'un Fòrum de debat estratègic o "Tribuna Empresarial" a Mataró.

GRUPS MUNICIPALS

47 Prendre coneixement de la renúncia presentada pel Sr. Esteve Terradas Yus a l'Acta de Regidor d'aquest Ajuntament.

PRECS I PREGUNTES

48 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre les polítiques de foment de l'hàbit de lectura.

49 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les obres de millora en el nou CEIP Anxaneta.

50 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació actual de la nau Gaudí.

51 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les façanes de l'illa de Can Cruzate.

52 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre el cinema en català.

53 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l'emissió d'un debat polític a Maresme Digital TV.

54 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el número de maig del Butlletí Municipal Més Mataró.

55 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre polítiques de fires i espai firal.

56 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè la guia del Mataró Bus es faci en tres idiomes.

57 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació als equipaments esportius de la zona nord de la ciutat.

58 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació als futurs usos de l'actual seu de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

59 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la denegació d'ajuts al lloguer.

60 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el projecte de reurbanització de l'illa de Can Cruzate.

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 09/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 5 DE JUNY DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia cinc de juny de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió en el punt núm. 2 de l'ordre del dia

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - PRESA DE POSSESSIÓ DEL CÀRREC DE REGIDOR DEL SENYOR PERE GALBANY DURAN.

PRESA DE POSSESSIÓ DEL SR. PERE GALBANY DURAN DE LA CANDIDATURA "CONVERGÈNCIA I UNIÓ", COM A REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Alcalde President dóna la paraula al Secretari de la Corporació perquè llegeixi la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designat regidor de l'Ajuntament de Mataró el Sr. Pere Galbany Duran, per estar inclòs en la llista de candidats presentada per Convergència i Unió a les eleccions locals de 2007, en substitució per renúncia de la Sra. Isabel Martínez i Cid.

Tot seguit el senyor Alcalde demana al Sr. Pere Galbany Duran que s'acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.

A continuació el Sr. Secretari procedeix a llegir la fórmula preceptiva :

"JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L'ESTAT, I L'ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA".

El Sr. Pere Galbany Duran respon: sí prometo.

Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l'escut de la Ciutat.

2 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DELS DIES: 3 D'ABRIL DE 2008, 8 DE MAIG DE 2008 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 16 DE MAIG DE 2008.

El Sr. Alcalde proposa l'aprovació de les actes del Ple de 3 d'abril, 8 i 16 de maig.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

3 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR I D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN SUPORT A L'EXCARCELACIÓ DE FRANCESC ARGEMÍ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat 23 d'abril el jove terrassenc Francesc Argemí, "Franki", va ser detingut al seu lloc de treball pels mossos d'esquadra i empresonat en compliment de la sentència judicial que el condemna a dos anys i set mesos de presó. El delicte que se li imputa és el d'ultratge a Espanya per despenjar la bandera espanyola de l'ajuntament de Terrassa durant la festa major d'aquesta ciutat l'any 2002, enmig d'un clima de protesta per la presència d'aquesta bandera al balcó de l'ajuntament.

Recentment, s'han desestimat judicialment el recurs presentat davant l'Audiència Provincial de Barcelona, l'indult demanat pels grups municipals de l'ajuntament de Terrassa al govern de l'Estat espanyol i el recurs d'empara presentat davant el Tribunal Constitucional. En aquest sentit, creiem que aquestes decisions no presenten cap justificació ni garantia i, en conseqüència, denunciem la manca de rigor d'aquest procés judicial.

Per altra banda, diverses personalitats polítiques, culturals i intel·lectuals dels país s'han afegit a demanar la llibertat immediata del jove veí de Terrassa.

Davant aquests fets, els sota signants proposen l'adopció dels següents:

ACORDS

Primer. Expressar el nostre convenciment que aquests esdeveniments qüestionen els drets democràtics fonamentals que gaudeixen tots els ciutadans i ciutadanes i que la condemna és del tot injustificada ateses les característiques i magnitud dels fets succeïts.

Segon. Manifestar el nostre suport a l'excarceració de Francesc Argemí i demanar a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya que actuï diligentment per tal que, de forma immediata, se li concedeixi la llibertat.

Tercer. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l'Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que amb aquesta proposta no es tracta de valorar les idees d'aquest jove, perquè ell no les comparteix, ni tampoc es tracta de fer una valoració subjectiva de la sentència, que es podria considerar un pèl exagerada.

No crec que en una democràcia hagi de ser cap delicte cremar una bandera. No està bé cremar-les, cap d'elles, i tot i que no deixen de ser un símbol, més importants són les persones. A moltes democràcies això no és delicte.

Ara bé, a l'Ajuntament de Mataró no estem per incomplir la llei, una llei que obliga a les administracions, i si no es comparteix, ja hi ha els canals adequats per poder proposar la seva modificació. No es pot fer política del que ha estat un procés judicial.

D'altra banda, la proposta conté algunes inexactituds, per no dir falsedats, en algun cas:

No és veritat que l'únic delicte que se li imputi sigui el d'ultratge a la bandera, que això comporta, en sí, una multa. La condemna a presó és per un delicte de desordre públic i d'atemptat contra els agents de l'autoritat. La proposta demana l'excarceració i això no pot ser, segons la llei.

Tampoc no és cert que l'Ajuntament de Terrassa hagi demanat l'indult. No hi ha cap resolució del Ple de l'Ajuntament de Terrassa en aquest sentit. Hi ha posicionaments dels diferents grups municipals; no, per cert, del Partit Popular de Catalunya. I la sentència ha estat confirmada íntegrament per l'Audiència Provincial de Barcelona.

L'indult ha estat refusat pel govern Socialista i el recurs d'empara no va ser admès a tràmit en el Tribunal Constitucional.

Per tant, la proposta va en contra de l'ordenament jurídic i votar a favor d'aquesta proposta seria demanar que l'Ajuntament de Mataró no complís la llei.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que el seu grup ha treballat conjuntament amb el de la CUP aquesta primera proposta del Ple d'avui.

Per tant, el nostre posicionament és favorable. Cal, però, fer un comentari previ:

De petit em van ensenyar a no desitjar el mal a ningú, ans el contrari, intentar sumar esforços i convèncer. Aquest és, també, un dels principals valor d'Esquerra Republicana de Catalunya, la ferma voluntat de treballar per sumar, per créixer, lluny d'accions basades en l'ofensa, en la provocació.

No obstant això, llegida la sentència condemnatòria sis anys després dels fets €cosa que els recomano vivament€ se'n adonaran que aquesta lectura ajuda enormement a fonamentar els acords que presentem avui, i, també, el posicionament del consistori o dels grups municipals de l'Ajuntament de Terrassa al respecte.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, diu que fins dimecres al matí el posicionament del seu grup era d'abstenció.

La versió que anava al Ple és la que ha explicitat el Sr. Mojedano, però la que portem ara té un redactat diferent i, per tant, agraïm des del nostre grup que ens hagin pogut acceptar modificacions substancials al redactat d'aquesta proposta perquè entenem, en contra del que ha dit el Sr. Mojecedano, que no estem exigint res, sinó que, estem manifestant el nostre suport a l'excarceració de Francesc Argemí, que no vol dir saltar-se la legislació. És tenir un posicionament polític.

El nostre grup parlamentari al Congrés dels Diputats va presentar a principis d'aquest mes una proposició no de llei on es demanava que es tragués del Codi Penal que sigui un delicte l'ultratge a la bandera, perquè entenem que és una qüestió obsoleta i sense sentit en aquest moment, ni pels valors democràtics que compartim, ni per la llibertat d'expressió dels ciutadans i ciutadanes.

Per últim, volem expressar que també entenem que això va passar en el 2002 i que aquesta Catalunya, des de l'any 2002, ha fet molts passos endavant perquè les seves policies actuïn d'una altra manera. Per tant, estem en contra de la criminalització de determinats col·lectius com els joves o els col·lectius alternatius.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que algú va dir que amb les banderes no s'hi juga, ni tan sols amb les de l'enemic; però que ningú en faci una doble lectura.

Però estem davant d'un cas en què la justícia, per ser justa, ha de ser proporcional i, en aquest cas, a Convergència i Unió ens sembla que la sentència ratlla la injustícia.

Per tant, nosaltres ens sumarem a aquesta proposta perquè, si continuem per aquesta via, acabarem donant molta més importància a aquest tema que a d'altres que creiem que són molt més importants.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, vol fixar la posició del grup socialista de manera contrària a la proposta.

Coincidim en què el respecte als símbols no hauria d'incloure sancions excessives en el Codi Penal, però no és aquest el cas:

La sentència del Jutjat número 2 de Terrassa 440/4 no condemna a la presó, ni a aquest senyor, ni a un altre, per aquest delicte. Només hi ha una multa i la reparació de la bandera. Els acusats són condemnats a presó per un delicte de desordres públics, que inclou danys a béns i a persones, i, també, aldarulls, i un altre delicte d'atemptat a l'autoritat, ja que es van produir lesions a quatre agents de la Policia.

Cal respectar la sentència judicial i no entrarem a valorar si és bona o dolenta. Aquest no és el lloc per qüestionar-la. I tampoc no ajuda gaire a què hi hagi un clima de concòrdia el fet que s'hagin fet pintades a la ciutat o fins i tot hi ha hagut alguna agressió a la seu del nostre partit per aquesta causa.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que la seva proposta és una proposta de solidaritat amb un jove que està patint presó, en contra del que s'ha dit aquí, bàsicament, per les seves idees polítiques.

Per tant, expressem, des d'aquí, la nostra solidaritat, perquè entenem que no es mereix passar-se 2 anys i 7 mesos a la presó.

Però també vull ressaltar que estem davant d'una qüestió política de fons:

Venim d'una transició a l'Estat espanyol on no s'ha completat el que ells anomenen la transició. Una mostra d'això és que el jutge del cas és un antic fiscal militar durant la dictadura franquista, cosa que hauria de ser inacceptable. Perquè tots sabem com les ha gastat la dictadura franquista, i com s'ha volgut tancar aquest anomenada transició que ha estat a l'entorn d'aquesta "unidad de España", per sobre de qualsevol altre interès.

En definitiva, per solidaritat i per començar a trencar d'una vegada aquest passat del franquisme, nosaltres donarem suport a aquesta proposta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Abstencions: Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 5 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents.

5 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I PARTIT POPULAR DE CATALUNYA DE CONDEMNA A L'ATEMPTAT CONTRA UN GUÀRDIA CIVIL A LEGUTIANO (ÀLABA).

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent :

"El passat 14 de maig, la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Leguitano (Àlaba), que va costar la vida al guàrdia civil Juan Manuel Piñuel Villalón.

L'Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA. En els darrers mesos, en dues ocasions més hi ha hagut resolucions d'aquest Ple en aquest sentit. Avui, de nou, recollint el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol fer sentir la seva veu i la seva fermesa davant un nou atemptat terrorista amb l'únic resultat de mort i de sofriment.

Per això, els sota signants proposen l'adopció dels següents acords,

1. Condemnar rotundament l'atemptat comès per la banda terrorista ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil a Legutiano que va provocar la mort de l'agent Juan Manuel Piñuel Villalón.

2. Expressar la solidaritat amb els familiars de l'agent.

3. Reiterar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigir a la banda ETA la seva dissolució i la finalització de les seves accions.

4. Fent-se ressò de la indignació dels ciutadans de Mataró, en aquests moments en què el terrorisme interfereix en la vida dels ciutadans, expressar una vegada més la necessitat d'una acció unitària de tots els demòcrates contra el terrorisme i la violència.

5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

6. Trametre aquests acords al Govern espanyol i al Govern basc."

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR RELATIVA A LA VIOLÈNCIA AL PAÍS BASC.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"La Candidatura d'Unitat Popular, composta per persones vinculades al teixit cívic, als moviments per la pau, la solidaritat i la societat civil del nostre país, preocupats pels esdeveniments ocorreguts, ha expressat reiteradament el seu rebuig a la violència i el seu desig que se solucioni definitivament el conflicte al país Basc.

Entenem que fets violents i tristos com l'atemptat contra un guàrdia civil a Legutiano no s'haurien de produir mai més, i és per això que la Candidatura d'Unitat Popular proposem al Ple l'adopció dels acords següents:

ACORDS:

  1. L'Ajuntament de Mataró condemna l'atemptat comès per ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil a Legutiano que va provocar la mort de l'agent Juan Manuel Piñuel Villalón.
  1. L'Ajuntament de Mataró condemna la privació dels drets polítics dels ciutadans de l'esquerra abertzale i la il·legalització i persecució de les seves organitzacions polítiques.
  1. L'Ajuntament de Mataró condemna les forces d'ocupació espanyoles per la repressió i tortures infligides a ciutadans independentistes bascos.
  1. L'Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport al diàleg i la recerca d'un procés de pau. Considera que l'objectiu de la pau és una prioritat política de màxima importància.
  1. L'Ajuntament de Mataró dóna suport a iniciatives ciutadanes que cerquin la pau. Considera imprescindible la participació activa de la societat civil en l'assoliment d'aquest objectiu.
  1. L'Ajuntament de Mataró sosté que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans, inclòs el dret de l'autodeterminació dels pobles. Només un procés democràtic de negociació política permetrà una solució al conflicte. Tots i totes compartim que construir un escenari de pau requereix una realitat de no violència i respecte de tots els drets.
  1. L'Ajuntament de Mataró sosté la necessitat que, en una futura negociació de pau, totes les parts implicades en el conflicte han de poder participar de la solució política.
  2. L'Ajuntament de Mataró demana la presència d'institucions i persones d'àmbit internacional com a observadores i garantia d'un nou procés de pau definitiu."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, expressa que creu que avui no és el moment de presentar aquesta proposta, perquè el que s'escau avui és, únicament, manifestar-se en contra d'aquest darrer atemptat. Esperem que aquesta sigui l'última vegada.

Però ens veiem amb l'obligació de condemnar un altre atemptat, expressar el condol als familiars i demanar, novament, unitat i treball conjunt a tots els demòcrates.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que el seu posicionament és en contra de la proposta del grup municipal de la CUP i a favor de la presentada per la resta de grups.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que ja cansa una mica haver de rebatre el Sr. Safont-Tria en aquest tema, encara que ni ell, ni el seu grup renunciarà a poder-lo guanyar per la causa de la llibertat i no del totalitarisme.

Repugna aquesta barreja constant que fan vostès, des del nacionalisme radical, entre el conflicte basc, la violència d'ETA i la solució de la pau i el dret a decidir. De totes maneres, cada nou assassinat ens fa reflexionar sobre quina mena de malaltia pot portar a tot això, perquè aquesta confusió que vostè té és la que alimenta el monstre per seguir matant. Determinats discursos fan vergonya, com ho fa el record dels nazis, que és el que més s'assembla a ETA i el seu entorn. Només em vénen al cap les paraules de Primo Lévy quan deia que el dolent no és el criminal, sinó la gent que gira la cara i que, en certa manera, el justifica i al final se'n fa responsable.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot a favor de la proposta conjunta, per tant del punt 5.

Quant a la candidatura d'Unitat Popular, jo vaig començar dient, la primera vegada que van presentar una proposta d'aquest estil, que era un grup políticament immadur per la seva ambigüitat en la condemna dels atemptats d'ETA. Veig que en el primer punt, almenys, condemnen clarament l'atemptat d'ETA, però veig que continuen amb un cert grau d'immaduresa; crec què durant aquests quatre anys se n'adonaran que algunes de les coses que diuen poden arribar a ferir molt profundament a molta gent i crec que se les haurien de rumiar.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, vol remarcar que s'estan barrejant dues coses molt diferents.

Una de les preguntes que se'ns fa quan presentem amb altres grups municipals una proposta d'aquestes característiques, és si val la pena reproduir aquests debats desagradables, perquè no agrada sentir justificacions de la violència. Però ens sembla que és el mínim que podem fer els demòcrates quan tenim una amenaça d'aquest tipus. No podem oblidar que tots els ciutadans de Mataró som víctimes potencials d'aquest fenomen. El silenci és el pitjor dels aliats del terror. Ser demòcrata avui vol dir no callar. Totes les forces polítiques haurien de tenir un objectiu: la dissolució d'aquells que cometen els assassinats sense cap mena de justificació.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, respon que al seu grup els agradaria que aquesta fos l'última vegada que haguessin de tractar aquests temes. Però fins que la classe política no es posi a treballar per solucionar aquest problema... portem més de 30 o 40 anys i cap polític ha estat capaç de plantejar un nou escenari que permeti la solució del conflicte. Per tant, tant el PP com el PSOE tenen una responsabilitat molt gran per encaminar aquesta solució.

Sr. Mojedano, nosaltres no estem gens confosos. Cada any moren entre 400 i 500 mil persones per causa de guerres, d'enfrontaments armats i aquesta gent tenen el silenci absolut de l'Estat espanyol. El Sr. Bassas també parlava de silenci. Hi ha moltes víctimes de les quals ningú es recorda. Nosaltres no diferenciem entre persones i ens preocupa la vida de qualsevol persona sigui d'on sigui.

Però, és clar, ens molesta aquesta hipocresia de l'Estat espanyol denunciant algun tipus de violència, però, per l'altre costat, permetent la venda, a nivell internacional, d'armament i bombes que generen milers de morts arreu del món dia rere dia.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 5 de l'ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 7 de l'ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: Cap.

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR A FAVOR DE DECLARAR LA FESTA DE SANT JOAN COM LA FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Atès que els Focs de Sant Joan s'han celebrat des de fa segles a arreu dels territoris de parla catalana; des del Nord dels Pirineus fins al Sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, La Franja, Andorra i l'Alguer.

Atès que els Focs de Sant Joan, encesos amb la Flama del Canigó des del 1966 ençà, han contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació.

Atès que la celebració dels Focs de Sant Joan ha tingut sempre un caràcter social, col·lectiu i cerimoniós; fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles, i la seva vigència actual, que l'ha fet sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials, superant períodes històrics molt difícils al llarg dels temps.

Atès el fet que la Festa de Sant Joan, festa arrelada en la major part dels territoris que conformen els Països Catalans, pot contribuir a recuperar el sentit de pertinença d'una comunitat històrica com a símbol d'esperança.

Per tot això, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya proposa l'adopció dels següents

ACORDS

Primer. Donar suport a la iniciativa de reconèixer oficialment la Festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans.

Segon. Demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que prenguin en consideració la iniciativa de declarar la Festa de Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d'aquests territoris, així com que emprenguin les accions necessàries per a fer-la efectiva.

Tercer. Comunicar aquest acord a Òmnium Cultural i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques."

La Sra. Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA expressa el posicionament del seu grup favorable a aquesta proposta.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comenta que veu aquesta com una iniciativa alegre, però cal fer-hi un parell de puntualitzacions:

En primer lloc, els Països Catalans som la comunitat que té reconeguda la paraula "Nacional" en el seu Estatut, és a dir, que té més evolucionada la consciència nacional en les seves institucions i en les seves lleis. No és així en la resta de territoris de parla catalana i, probablement, una proposició així podria ser vista amb cert afany d'imposició. A mi em sembla que es tractaria, si és possible, de rebaixar el caràcter d'exigència i d'oficialitat d'aquesta festa i, en canvi, potenciar un altre aspecte molt interessant d'aquesta proposta i és que, lliurement, s'arbitri de cada territori el caràcter que s'hi vol donar, sigui oficial o no, en aquesta festa.

I l'altra qüestió que ens agradaria és que reconsideressin, per poder sumar-nos a aquesta proposta, que fos comunicada a la Federació de Municipis, que és l'altra entitat municipalista. Si és així, nosaltres hi votaríem a favor, sinó hi hauríem de votar en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular,

matisa al Sr. Bassas quan deia que aquí som el territori que estem més evolucionats, recordant-li que s'ha deixat el Principat d'Andorra, que tenen un estat propi i, per tant, crec que a nosaltres també ens agradaria.

Els Països Catalans som un territori molt esquarterat, molt dividit i calen moltes iniciatives que sorgeixin tant des de la societat civil, com de les institucions polítiques, perquè recuperin aquest autoconeixement de les persones i de les realitats territorials que tenim. I crec que propostes com aquestes reforcen aquesta unitat real que existeix però que, oficialment, ens volen amagar.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no nega la transcendència de la proposta ni la profunditat política que pugui tenir. Fins i tot la podríem trobar simpàtica, com deia el Sr. Bassas. De totes maneres, si és veritat que aquí es parla del terme de Països Catalans, que, en sí, es pot considerar un concepte cultural, però que no té ni entitat jurídica, ni política, ni administrativa. Per tant, com deia el Sr. Bassas, sí que es podria entendre, des d'algun altre àmbit del que era l'antic Regne de la Corona d'Aragó, com una certa ànsia impositiva de la qual, constantment, alguns grups fan gala. Nosaltres considerem que, com a defensors de la societat civil i que és de la societat civil d'on han de provenir aquest tipus de qüestions, pensem que no ha de ser una iniciativa de les administracions el fet de resoldre una qüestió com aquesta.

Volem deixar palesa la nostra sorpresa que des de grups que es consideren laïcistes es pugui promoure una festa en nom d'un sant. Per tant, el posicionament del nostre grup serà contrari.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, vol afegir que Sant Joan és alguna cosa més que tot això. Jo crec que veure-hi ànsies impositives només ho pot fer qui prèviament ha imposat alguna cosa. A qui vulgui veure-hi connotacions religioses els diré que també se celebra el solstici d'estiu i moltes altres coses. Per tant, des de Convergència i Unió ens sumarem a aquesta proposta.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, accepta treure la paraula "oficialment" del punt primer de la proposta, tal com demanava el grup municipal Socialista. Així tots plegats estarem més contents aquest any per Sant Joan.

A continuació el Sr. Alcalde sotmet la proposta a votació, amb una modificació en el punt primer, i la resta en la seva redacció original :

"Primer. Donar suport a la iniciativa de reconèixer la Festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans.

Segon. Demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que prenguin en consideració la iniciativa de declarar la Festa de Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d'aquests territoris, així com que emprenguin les accions necessàries per a fer-la efectiva.

Tercer. Comunicar aquest acord a Òmnium Cultural i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR RELATIVA A LA VIOLÈNCIA AL PAÍS BASC.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 5 de l'ordre del dia.

DICTÀMENS

ALCALDIA

8 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 4012/2008 DE 14 DE MAIG DE DEIXAR SENSE EFECTE LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE PRESIDÈNCIA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

4012/2008 de 14 de maig

Assumpte: Deixar sense efecte les delegacions de competències en matèria de Presidència.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En data 13 de maig de 2008 el Sr. Esteve Terradas Yus, regidor d'aquest Ajuntament ha presentat un escrit en el Registre d'aquesta Secretaria en el qual comunica a l'Alcaldia que properament assumirà unes noves responsabilitats a la Delegació del Govern de Catalunya, i per aquesta raó li demana que el rellevi de les seves responsabilitats de gestió i de la dedicació exclusiva.

En virtut de les atribucions que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Deixar sense efecte la delegació de les competències en matèria de Presidència conferides pel Decret d'Alcaldia 5433/2007 de 16 de juny, a favor del regidor Sr. Esteve Terradas Yus.

Segon.- Deixar sense efecte el nomenament del Sr. Esteve Terradas Yus com a 7è Tinent d'Alcalde conferit pel Decret de l'Alcaldia 5432/2007 de 16 de juny.

Tercer.- Donar compte de la present resolució en la propera sessió plenària. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement."

9 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 4312/2008 DE 23 DE MAIG DE NOMENAMENT DE TINENT D'ALCALDE.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

4312/2008 de 23 de maig

Assumpte: Nomenament Tinent d'Alcalde.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Per Decret de l'Alcaldia núm. 4012/2008 de 14 de maig, es va deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Presidència conferides pel Decret d'Alcaldia 5433/2007 de 16 de juny, i com a 7è Tinent d'Alcalde conferit per Decret de l'Alcaldia 5432/2007 de 16 de juny en favor del Sr. Esteve Terradas Yus.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Base de Règim Local, en el seu article 21.2 atribueix a l'Alcaldia el nomenament dels Tinents d'Alcalde, i en el seu article 23.3 expressa que aquest nomenament ha de recaure en membres de la Junta de Govern Local.

L'article 46 del ROF determina que el nombre de Tinents d'Alcalde no podrà excedir del nombre de membres de la Junta de Govern Local.

En compliment d'aquests preceptes i en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Nomenar al Sr. Francesc Melero Collado (PSC-PM) setè Tinent d'Alcalde per l'ordre que figura en el decret de l'alcaldia 5432/2007 de 16 de juny.

Segon.- Els Tinents d'Alcalde, pel seu ordre, substituiran l'Alcalde en els casos de vacant, absència o malaltia d'aquest, assumint la totalitat de les seves atribucions i prerrogatives i essent responsables dels actes de govern dictats durant la substitució. També exerciran les atribucions que l'Alcaldia els confereixi, mitjançant les oportunes resolucions.

Tercer.- Donar compte del present Decret al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

10 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 4311/2008 DE 23 DE MAIG DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE PRESIDÈNCIA I PARTICIPACIÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

4311/2008 de 23 de maig

Assumpte: Delegació de competències en matèria de Presidència i Participació.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Per Decret de l'Alcaldia núm. 4012/2008 de 14 de maig, es va deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Presidència conferides pel Decret d'Alcaldia 5433/2007 de 16 de juny, i com a 7è Tinent d'Alcalde conferit per Decret de l'Alcaldia 5432/2007 de 16 de juny en favor del Sr. Esteve Terradas Yus.

L'article 43.3 del ROF estableix que l'Alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els Tinents d'Alcalde, sens perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de qualsevol Regidor.

Les delegacions genèriques es referiran a una o vàries àrees o matèries determinades, i podran comprendre tant la facultat de dirigir el servei corresponent com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Aquestes delegacions genèriques són les que a l'organització interna de l'Ajuntament de Mataró corresponen als Consellers-Delegats.

En virtut de les atribucions que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Efectuar a favor del regidor Carlos Fernández Báez la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució en matèria de Presidència i Participació (Comunicació, Política Lingüística, Pacte de Civisme, Nova Ciutadania, Agència de Suport a l'Associacionisme, Cooperació i Desenvolupament, i Agermanament)

Segon.- Els acords adoptats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat. En conseqüència els recursos de reposició interposats contra resolucions adoptades per delegació seran resoltes pel mateix conseller delegat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 23 de maig de 2008, RESOLC:"

Tercer.- Modificar l'apartat onzè del decret de l'alcaldia 5433/2007 de 16 de juny respecte el nomenament del President de l'Àrea de Presidència, el qual es fa a favor del Sr. Carlos Fernández Báez.

Quart.- Notificar la present resolució als consellers delegats, així com als serveis afectats.

Cinquè.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement."

11 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 4509/2008 DE 29 DE MAIG DE NOMENAMENT MEMBRE DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

4509/2008 de 29 de maig

Assumpte: Nomenament membre de la Junta de Govern Local.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, per Decret de l'Alcaldia 5440/2007 de 18 de juny, es constitueix la Junta de Govern Local i es nomena al Sr. Esteve Terradas Yus membre de Junta de Govern Local.

El Decret de l'Alcaldia núm. 4312/2008 de 23 de maig ha acceptat la renuncia del Sr. Terradas a les competències de gestió delegada que tenia atribuïdes des de començament de mandat, així com respecte la setena Tinència d'Alcaldia que ostentava, la qual ha estat conferida a favor del Sr. Francesc Melero Collado. Per aquest motiu cal remodelar la composició de la Junta de Govern en funció d'aquesta modificació.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en els seus articles 20 i 23 institueix com a òrgan municipal l'existència preceptiva en els municipis superiors a 5.000 habitants, la Junta de Govern Local. Aquesta Junta estarà integrada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superiors al terç del nombre legal dels que integren la Corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al Ple. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a l'Alcalde en l'exercici de les seves atribucions i adoptar els acords que, per delegació expressa de l'Alcalde o el Ple siguin de la seva competència.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local, RESOLC:

Primer.- Cessar el Sr. Esteve Terradas Yus com a membre de la Junta de Govern Local i nomenar en el seu lloc al Sr. Francesc Melero Collado.

Segon.- Agrair al Sr. Esteve Terradas els serveis prestats com a membre de la Junta de Govern Local.

Tercer.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

12 - PROPOSTA DE MODIFICACIÓ ACORD PLENARI DE 28 DE JUNY DE 2007 RELATIU A LA RETRIBUCIÓ DE REGIDORS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per Decret de l'Alcaldia núm. 4012/2008 de 14 de maig, es va deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Presidència i com a 7è Tinent d'Alcalde conferides pels Decrets de l'Alcaldia 5432/2007 i 5433/2007 de 16 de juny a favor del Sr. Esteve Terradas Yus.

Per Decret de l'Alcaldia núm. 4312/2008 de 23 de maig el Sr. Francesc Melero Collado ha estat nomenat 7è Tinent d'Alcalde.

L'acord plenari de 28 de juny de 2007 relatiu a les retribucions dels membres del Consistori, contemplava una retribució específica pels Tinents d'Alcalde, fixada en la forma següent :

a) La retribució del 1r. Tinent d'Alcalde serà del 80% de l'establerta per l'Alcalde.

b) La retribució dels altres Tinents d'Alcalde serà del 75% de l'establerta per l'Alcalde.

Ambdues categories retributives partien de la base d'una retribució en concepte de dedicació exclusiva. No obstant això el Sr. Francesc Melero Collado te declarada pel mateix acord plenari la declaració formal de compatibilitat amb activitats remunerades en l'empresa "Grafiques ARGRA, S.C.C.", de forma que l'esmentat regidor en aquell acord plenari va rebre l'autorització de percebre una retribució com a conseller delegat en concepte de dedicació parcial. Per tal de mantenir la dedicació parcial en l'exercici del nou càrrec de Tinent d'alcalde, cal desglossar les previsions de l'acord plenari de 28 de juny de 2007 contemplant expressament la possibilitat de què un Tinent d'Alcalde tingui una retribució en concepte de dedicació parcial. La nova retribució per dedicació parcial dels Tinents d'Alcalde es redueix respecte a la avui prevista per a Tinent d'Alcalde amb dedicació exclusiva en la mateixa proporció que el propi acord de 28-6-2007 establia entre els consellers delegats amb dedicació parcial i exclusiva.

En conseqüència, proposo al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.- Aprovar una nova redacció del punt Primer de l'acord plenari de 28 de juny de 2007 en el sentit següent :

"Aprovar una retribució anual per a l'Alcalde de 60.442,44 euros bruts repartides en 14 pagues. Les categories retributives de la resta de membres del Consistori serà la següent

A.1 La retribució del 1r. Tinent d'Alcalde serà del 80% de l'establerta per l'Alcalde.

A.2 La retribució dels altres Tinents d'Alcalde en règim de dedicació exclusiva serà del 75% de l'establerta per l'Alcalde.

A.3 La retribució dels altres Tinents d'Alcalde en règim de dedicació parcial serà del 64,27% de l'establerta per l'Alcalde.

A.4 La retribució dels Consellers Delegats amb dedicació exclusiva serà del 65% de l'establerta per l'Alcalde.

A.5 La retribució dels Consellers Delegats i Portaveus dels Grups Municipals €o Regidor/Regidora en qui delegui- amb dedicació parcial serà del 55,714% de l'establerta per l'Alcalde.

A.6 La retribució dels Portaveus dels Grups Municipals -o Regidor/Regidora en qui delegui- amb dedicació exclusiva serà del 65% de l'establerta per l'Alcalde.

Els Regidors que exerceixin el seu càrrec amb dedicació exclusiva o parcial tindran dret a 14 pagues anuals i a ser donats d'alta a la Seguretat Social.

Segon.- Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 28 de juny de 2007, amb el detall següent :

COGNOMS, NOM

G.M.

CÀRREC

CONCEPTE

RETR.BRUT ANUAL

ASSIST. (màxims)

SEG. SOCIAL

MELERO COLLADO, FRANCESC

PSC

7 TINENT ALC.

DEDIC.PARC.

A.3

38.846,36

12.191,88

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

13 - NOMENAMENT REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA EN EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE L'EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va nomenar els membres del Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

Els estatuts de l'entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableixen en el seu article 9 que el Consell d'Administració assumirà el govern, l'alta direcció i la determinació de les línies d'actuació de l'entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l'entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l'Ajuntament de Mataró; el President és l'Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d'acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d'acord amb la proporcionalitat anterior.

En data 26 de maig de 2008 el grup municipal Socialista comunica un canvi de representant al Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Designar al Sr. Carlos Fernández Báez com a representant del grup municipal Socialista de l'Ajuntament de Mataró al Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, en substitució del Sr. Sergi Bonamusa Turon.

Segon.- Agrair els serveis prestats al Sr. Sergi Bonamusa com a membre del Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

Tercer.- Notificar el present acord a l'EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

14 - MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIÓ INFORMATIVA MUNICIPAL DE SERVEIS CENTRALS, VIA PÚBLICA I ESPECIAL DE COMPTES.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives.

En data 14 de maig de 2008, la Sra. Isabel Martínez Cid (CiU) va presentar la seva renuncia com a regidora d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 16 de maig de 2008.

En data 29 de maig el grup municipal de Convergència i Unió comunica els canvis realitzats dins del seu grup en la composició de les Comissions Informatives Municipals en el sentit següent :

- CIM Serveis Centrals : Sra. Carolina Soler Soto i Sr. Pere Galbany i Duran

- CIM Via Pública : Sr. Joaquim Fernàndez Oller i Sr. Josep Vicent Garcia Caurín

- C Especial de Comptes : Sra. Carolina Soler Soto i Sr. Pere Galbany i Duran

En el Ple municipal de 5 de juny de 2008 prendrà possessió el Sr. Pere Galbany Duran com a regidor per la candidatura de Convergència i Unió, per la qual cosa és necessari modificar la composició d'algunes Comissions Informatives.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Modificar la composició de les Comissions Informatives Municipals següents:

§ SERVEIS CENTRALS

Pre sidenta : Montserrat López Figueroa (PSC)

Vicepresident : Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals : Ana Barrera Salcedo (PSC)

Carmen Esteban Sanchez (PSC)

Pere Galbany Duran (CiU)

Carolina Soler Soto (CiU)

Juan Carlos Ferrando Casaseca (PPC)

Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA)

Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)

§ VIA PÚBLICA

President: Oriol Batista Gázquez (PSC)

Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA)

Vocals: Francesc Melero Collado (PSC)

Carlos Fernández Báez (PSC)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

J. Vicent Garcia Caurin (CiU)

José Manuel López González (PPC)

Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)

Segon.- Modificar la composició de la Comissió Informativa Especial de Comptes que quedarà integrada de la següent manera :

§ Comissió Especial de Comptes.

Presidenta: Montserrat López Figueroa (PSC)

Vicepresident : Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals: Ana Barrera Salcedo (PSC)

Carmen Esteban Sanchez (PSC)

Pere Galbany Duran (CiU)

Carolina Soler i Soto (CiU)

Juan Carlos Ferrando Casaseca (PPC)

Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA)

Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

15 - MODIFICACIÓ REPRESENTANTS MUNICIPALS EN DIVERSES ENTITATS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 29 de maig de 2008 el Sr. Esteve Terradas Yus ha presentat la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que serà acceptada pel Ple de la Corporació el dia 5 de juny de 2008.

Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Esteve Terradas Yus, resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 28 de juny de 2007.

En conseqüència cal procedir a modificar alguns dels representants municipals en diverses entitats públiques i privades en les quals participa l'Ajuntament.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Únic.- Designar representants de l'Ajuntament de Mataró als senyors que es relacionen a continuació pels següents organismes i entitats:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Nombre de representants: 1

Carlos Fernández Báez

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL MARESME

Nombre de representants : 3

Carlos Fernández Báez

Mercè Colomer

Francesc Teixidó i Pont

CONSORCI COMUNICACIÓ LOCAL

Nombre de representants: 1

Carlos Fernández Báez

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

-Comissió Especial d'Organització-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 16 i 17 per venir referits a temàtiques similars.

16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

L'Ajuntament de Mataró va crear l'any 1982, el Patronat Municipal de Cultura amb la voluntat de facilitar la participació dels diversos sectors, col·lectius i persones implicats en els serveis culturals de la ciutat, posar la cultura a l'abast dels ciutadans, planificar de nous equipaments, impulsar nous programes i una política de concertació amb el sector associatiu amb vocació de servei públic.

En aquest període, les polítiques culturals locals han ampliat el seu abast amb nous àmbits d'actuació i ha calgut adequar les estratègies d'actuació a les noves realitats socials. L'àmbit de la gestió cultural ha experimentat, doncs, una diversificació i especialització considerable.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur que planteja el desplegament de la política cultural municipal a Mataró.

La modificació estatutària ha estat aprovada amb caràcter inicial en la sessió plenària ordinària feta el proppassat dia 3 d'abril. La publicació es va fer al BOP del dia 12 d'abril, essent que el període d'exposició pública va acabar en data 20 de maig.

Vistes les al·legacions presentades a la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró en data 9 de maig de 2008 pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació d'Estatuts, i l'informe del director del Patronat Municipal de Cultura de data 21/05/2008, en què es proposa resoldre les al·legacions presentades en el sentit següent:

1) AL·LEGACIÓ PRIMERA

Realitzar els canvis necessaris en el nom de l'Organisme Autònom en l'àmbit de la cultura per tal que sigui similar i segueixi els mateixos criteris que el de l'àmbit de l'esport.

Es creu oportú mantenir la denominació d'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) per dos motius: i) sistentiza l'activitat que ha de dur a terme l'organisme autònom i; ii) constitueix un acrònim fàcil d'identificar i que no incorre en cacofonies o dificultats de pronunciació.

2) AL·LEGACIÓ SEGONA

Suprimir els paràgraf segon i tercer de l'actual Preàmbul.

Es reitera que l'objectiu del Preàmbul és explicar els motius pels quals es planteja modificar els estatuts de l'Organisme Autònom actual i els principis que inspiren la proposta. En el Preàmbul es parla de Mataró quan es fa referència als orígens dels actuals Patronats i, després, es fan unes consideracions sobre "les polítiques culturals locals" i sobre "el sector públic entès de forma global, i el sector públic local en particular". Al final es concreta perquè es fa aquesta renovació d'Estatuts d'acord amb el model previ que va ser explicat amb anterioritat. En cap cas es pot considerar un mitjà propagandístic i es proposa mantenir-lo.

3) AL·LEGACIÓ TERCERA

Modificar el punt que parla de "Sis representants escollits (...)" per un altre que digui "Sis membres escollits per l'assemblea de representants de les entitats culturals de Mataró"

Els estatuts canalitzen la participació de les associacions i entitats culturals en el Consell Rector. El redactat indica que seran vocals del Consell sis representants del món associatiu cultural. Les característiques del sector cultural -divers i plural per definició- aconsellen que, per a garantir que hi siguin presents els diferents àmbits, l'elecció es faci de forma participativa però d'acord amb criteris de representativitat sectorial. Per això es proposa mantenir el redactat originari.

4) AL·LEGACIÓ QUARTA

Afegir al text actual (art. 9.c): "...que comptaran amb el consens de tots els grup polítics".

El fet de què la proposta de la Presidència de designació dels dos membres de reconegut prestigi en el món cultural hagi d'ésser refrendada pel Ple municipal, ja incorpora de forma implícita la recerca del consens entre els grups municipals que hi tenen representació. La inclinació al consens, però, no implica necessàriament el concurs unànime de la totalitat dels grups, raó per la qual es proposa desestimar aquesta al·legació.

5) AL·LEGACIÓ CINQUENA

Incloure, com a vocal del Consell Rector, una persona en representació de la FAVM a proposta d'aquesta.

Dins dels sis representants escollits de forma participativa i sectorial d'entre les entitats pertanyents als diferents àmbits culturals de la ciutat que preveu l'article 9.c) dels Estatuts aprovats amb caràcter inicial, existeix la possibilitat d'incorporar als òrgans de govern de l'IMAC representació del món veïnal sense necessitat de fer una reserva explícita a la FAVM, decisió aquesta que dependrà en darrera instància del procés de nomenament d'aquestes vocalies. Entenem que la inclusió automàtica al si del Consell Rector d'entitats particulars, desvirtua la naturalesa participativa del procés. Es proposa, doncs, desestimar l'al·legació.

6) AL·LEGACIÓ SISENA

A tots el apartats d'aquest article (11è) on hi figura la paraula "aprovar", substituir-la per "analitzar, estudiar i, si s'escau, aprovar".

El tràmit d'aprovació per part del Consell Rector de les propostes d'acord que se li elevin en virtut de la distribució competencial dels Estatuts, conté implícitament i necessària un procés d'anàlisi i estudi ex ante que pot conduir tant a l'aprovació d'aquestes propostes com a la seva desestimació en funció del resultat aritmètic de les votacions que es produeixi en cada cas. En aquest sentit, es proposa desestimar l'al·legació.

7) AL·LEGACIÓ SETENA

Modificar el text d'aquest article en el sentit següent: "El Consell Rector es reunirà deu vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

A la vista de les sèries històriques del nombre de reunions de l'actual Consell Plenari del Patronat Municipal de Cultura, ja es va acceptar parcialment l'esmena del grup municipal de CiU tot establient que el Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector. Es considera que aquesta periodicitat és suficient i adequada pel despatx dels assumptes ordinaris que seran objecte de presa en consideració per part del Consell. Més encara si es té en compte que moltes de les facultats de gestió quotidiana han estat transfirides a la Presidència, en ordre a reservar al Consell Rector les atribucions de caràcter més estratègic i menys burocràtic. Així, un dels propòsits dels nous estatuts ha estat el de desburocatritzar l'activitat dels òrgans col·legiats que aixopluguen la participació de les entitats culturals al si de l'IMAC.

8) AL·LEGACIÓ VUITENA

A l'apartat segon de l'article 12è, substituir el text a partir de "votació" per: "...acompanyarà la convocatòria, que es comunicarà a tots els components de manera que en disposin amb cinc dies hàbils d'antelació a la reunió".

A l'apartat cinquè, suprimir, perquè ja queda resolt amb l'al·legació anterior, el text: "En el supòsit de que l'esborrany de l'acta hagi estat posat a disposició dels membres del Consell amb la convocatòria, no procedirà la seva lectura".

Modificar el text de l'apartat vuitè de manera que s'hagin d'incloure els assistents a

la reunió a l'acta de la mateixa.

El termini establert per a convocar les sessions ordinàries del Consell Rector és de dos dies hàbils. Val a dir que en idèntic sentit s'expressa el Reglament Orgànic Municipal, que en l'article 10è determina que la convocatòria i l'ordre del dia de les sessions plenàries ordinàries es remetran als regidors i als altres òrgans que correspongui, de manera que ho rebin, com a mínim, amb dos dies hàbils d'antelació. En coherència amb el funcionament del màxim òrgan col·legiat de l'Ajuntament, que en el cas que ens ocupa manté un clar paral·lelisme amb el Consell Rector, es proposa desestimar l'al·legació presentada.

Pel que fa a la petició de què l'acta de sessions inclogui els assistents, advertir que els estatuts se sotmeten a la prelació de fonts del propi Reglament Orgànic Municipal i del Reglament d'Organització, Funcionamient i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) i que, en conseqüència, resulta tautòlogic reiterar-ho de forma expressa en els estatuts. En efecte, l'apartat d) de l'article 109.1 del ROF estableix que les actes hauran d'incloure necessàriament, entre altres elements, el nom i cognoms del president, dels membres presentes, dels absents excusats i dels que faltin sense excusa.

9) AL·LEGACIÓ NOVENA

Suprimir els següent punts de l'article 13è:

g) Establir les directrius generals per a l'elaboració del projecte de Pressupostos anuals de l'IE.

h) L'aprovació de les propostes de modificacions del pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost.

i) Exercir la potestat sancionadora.

j) Proposar a l'Alcalde la liquidació del pressupost anual de l'organisme

Incloure els següents punts a l'article 11è:

w) Analitzar, estudiar i establir les directrius generals per a l'elaboració del projecte de Pressupostos anuals de l'IMAE.

x) Analitzar, estudiar i, si s'escau, aprovar de les propostes de modificacions del

pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost.

y) Exercir la potestat sancionadora.

z) Proposar a l'Alcalde la liquidació del pressupost anual de l'organisme

La distribució competencial que plantegen els estatuts de l'IMAC entre la Presidència i el Consell Rector manté un correlat inequívoc amb la que regeix al si del propi Ajuntament en el que, d'acord amb la normativa d'aplicació, el pressupost és format pel president (incloent els ressupostos dels organismes autònoms aprovats pels òrgans competents) i aprovat pel Ple.

Tanmateix, l'article 11.f) estableix com a competència del Consell "L'aprovació de les propostes de modificacions del Pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost, i que hauran de ser aprovades pel Ple municipal." A la Presidència, doncs, se li reserven competències únicament en l'aprovació de modificacions que no requereixen l'aprovació en Consell segons determin les bases d'execució. Assenyalar que, novament, es tracta de modificacions que en l'Ajuntament són aprovades per l'alcalde i que aquesta competència està delegada en els consellers-delegats.

El mateix podem dir del tràmit d'aprovació de la liquidació pressupostària. Els estatuts faculten la Presidència per proposar-la a l'Alcaldia, però l'apartat g) de l'article 11 atorga al Consell Rector la facultat de "Ser informat de la liquidació del pressupost anual proposada pel President." En l'Ajuntament, d'acord amb la llei, la liquidació pressupostària (a la que s'afegeix la dels organismes autònoms) és aprovada per l'Alcalde donant-ne compte al Ple.

En base als arguments anteriors, i mantenint la directriu de desburocratitzar el quefer del Consell Rector sense minvar la seva capacitat de control sobre la resta d'òrgans de govern, es proposa desestimar l'al·legació formulada.

10) AL·LEGACIÓ DESENA

Afegir a l'apartat v) de l'article 11, el text: "Així mateix ho comunicarà de manera

immediata a través del correu electrònic als membres del consell que en disposin".

Els estatuts plategen la possibilitat de què la Presidència adopti resolucions urgents quan la seva demora pugui ocasionar perjudici als interessos de l'organisme. L'exercici d'aquesta facultat se sotmet a la tutela del Consell Rector per mitjà de la necessitat de donar-ne compte o ratificar-ho, segons escaigui, en la sessió col·legiada subsegüent a l'adopció de l'acte administratiu. Atès que aquestes resolucions constaran diferenciades en l'ordre del dia de la convocatòria corresponent, els membres del Consell tindran accés a la documentació referida amb independència de si disposen o no d'accés a correu electrònic. Així doncs, no es considera apropiat incórrer en greuges comparatius en l'accés a la informació i es proposa desestimar l'al·legació desena.

11) AL·LEGACIÓ ONZENA

Afegir, al final del primer paràgraf de l'article 16: "Amb anterioritat al procés de selecció per ocupar aquest lloc, el consell Rector fixarà el perfil professional de la persona que hagi d'ocupar-lo".

Els estatuts aprovats inicialment preveuen que el director-gerent tindrà la vinculació jurídica de funcionari eventual de caràcter directiu o les que, en desplegament de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, es puguin establir per a la funció pública directiva. L'article 13 de l'Estatut Bàsic consagra que el govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir, en desplegament d'aquest cos legal, el règim jurídic específic del personal directiu, així com els criteris per determinar la seva condició, d'acord, entre altres, amb el principi següent: la designació d'aquest tipus de personal ha d'atendre a principis de mèrit i capacitat i criteris d'idoneïtat, i s'ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. Serà, doncs, el desplegament autonòmic de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic el que ha de reglamentar la forma de selecció del personal directiu definint els mecanismes concrets que assegurin els principis de mèrit, capacitat, publicitat i concurrència.

12) AL·LEGACIÓ DOTZENA

Afegir, al final de l'article 39: "La comissió de seguiment rendirà comptes, com a mínim, dos cops l'any a la Comissió Informativa Municipal corresponent".

L'article 39 estableix que "per realitzar el seguiment dels contractes-programa es crearà una comissió de la qual en formaran part (...)". Es tracta, doncs, d'una comissió de treball que té l'encàrrec de realitzar el seguiment dels contractes-programa. Les comissions de treball no han de donar comptes obligatòriament a cap Comissió Informativa Municipal. Per bé que la voluntat de transparència aconselli informar del seguiment realitzat, es reitera que aquest no és un aspecte que s'hagi d'incloure en el redactat dels Estatuts d'un Organisme Autònom.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar la totalitat de les al·legacions presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a l'aprovació inicial de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució.

Segon.- Aprovar definitivament la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura d'acord amb el text aprovat inicialment pel Ple en la data de 03/04/2008.

Tercer.- Publicar l'acord d'aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, així com també el text íntegre dels Estatuts."

17 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

L'Ajuntament de Mataró va crear l'any 1984, el Patronat Municipal d'Esports amb la voluntat de facilitar la participació dels diversos sectors, col·lectius i persones implicats en els serveis esportius de la ciutat, posar l'esport a l'abast dels ciutadans, planificar nous equipaments, impulsar nous programes i una política de concertació amb el sector associatiu amb vocació de servei públic.

En aquest període, les polítiques esportives locals han ampliat el seu abast amb nous àmbits d'actuació i ha calgut adequar les estratègies d'actuació a les noves realitats socials. L'àmbit de la gestió esportiva ha experimentat, doncs, una diversificació i especialització considerable.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur que planteja el desplegament de la política esportiva municipal a Mataró.

La modificació estatutària ha estat aprovada amb caràcter inicial en la sessió plenària ordinària feta el passat dia 3 d'abril. La publicació de l'exposició al públic de l'expedient es va fer en el BOPB del dia 12 d'abril i en el DOGC del dia 15 d'abril, i per tant el període d'exposició pública va finalitzar el dia 22 de maig.

Vistes les al·legacions presentades a la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró en data 9 de maig de 2008 pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació d'Estatuts, i l'informe del director del Patronat Municipal d'Esports de data 22/05/2008, en el que es proposa resoldre les al·legacions presentades en el sentit següent:

1) AL·LEGACIÓ PRIMERA

Realitzar els canvis necessaris en el nom de l'Organisme Autònom en l'àmbit de l'esport per tal que sigui similar i segueixi els mateixos criteris que el de l'àmbit de la cultura.

Es creu oportú mantenir la denominació d'Institut d'Esports (IE) per dos motius: 1) sintetitza l'activitat que ha de dur a terme l'organisme autònom i; 2) constitueix un acrònim fàcil d'identificar lligat a l'Ajuntament de Mataró i que no incorre en confusions amb altres acrònims existents en l'actualitat, com IME (d'Educació), IMPEM (Promoció Econòmica), IEM (instal.lació esportiva municipal).

2) AL·LEGACIÓ SEGONA

Suprimir els paràgraf segon i tercer de l'actual Preàmbul.

Es reitera que l'objectiu del Preàmbul és explicar els motius pels quals es planteja modificar els estatuts de l'Organisme Autònom actual i els principis que inspiren la proposta. En el Preàmbul es parla de Mataró quan es fa referència als orígens dels actuals Patronats i, després, es fan unes consideracions sobre "les polítiques esportives locals" i sobre "el sector públic entès de forma global, i el sector públic local en particular". Al final es concreta perquè es fa aquesta renovació d'Estatuts d'acord amb el model previ que va ser explicat amb anterioritat. En cap cas es pot considerar un mitjà propagandístic i es proposa mantenir-lo.

3) AL·LEGACIÓ TERCERA

Afegir al text actual (art. 9.c): "...que comptaran amb el consens de tots els grups polítics".

El fet de què la proposta de la Presidència de designació dels quatre membres de reconegut prestigi en el món esportiu hagi d'ésser refrendada pel Ple municipal, ja incorpora de forma implícita la recerca del consens entre els grups municipals que hi tenen representació. La inclinació al consens, però, no implica necessàriament el concurs unànime de la totalitat dels grups, raó per la qual es proposa desestimar aquesta al·legació.

4) AL·LEGACIÓ QUARTA

A tots el apartats d'aquest article (11è) on hi figura la paraula "aprovar", substituir-la per "analitzar, estudiar i, si s'escau, aprovar".

El tràmit d'aprovació per part del Consell Rector de les propostes d'acord que se li elevin en virtut de la distribució competencial dels Estatuts, conté implícita i necessàriament un procés d'anàlisi i estudi ex ante que pot conduir tant a l'aprovació d'aquestes propostes com a la seva desestimació en funció del resultat aritmètic de les votacions que es produeixi en cada cas. En aquest sentit, es proposa desestimar l'al·legació.

5) AL·LEGACIÓ CINQUENA

Modificar el text d'aquest article en el sentit següent: "El Consell Rector es reunirà deu vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector."

A la vista de les sèries històriques del nombre de reunions de l'actual Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, ja es va acceptar parcialment l'esmena del grup municipal de CiU tot establint que el Consell Rector es reunirà sis vegades a l'any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari sempre que el president ho consideri necessari, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres del Consell Rector. Es considera que aquesta periodicitat és suficient i adequada pel despatx dels assumptes ordinaris que seran objecte de presa en consideració per part del Consell. Més encara si es té en compte que moltes de les facultats de gestió quotidiana han estat transferides a la Presidència, en ordre a reservar al Consell Rector les atribucions de caràcter més estratègic i menys burocràtic. Així, un dels propòsits dels nous estatuts ha estat el de desburocratitzar l'activitat dels òrgans col·legiats que aixopluguen la participació de les entitats culturals al si de l'IE.

6) AL·LEGACIÓ SISENA

A l'apartat segon de l'article 12è, substituir el text a partir de "votació" per: "...acompanyarà la convocatòria, que es comunicarà a tots els components de manera que en disposin amb cinc dies hàbils d'antelació a la reunió".

A l'apartat cinquè, suprimir, perquè ja queda resolt amb l'al·legació anterior, el text: "En el supòsit de que l'esborrany de l'acta hagi estat posat a disposició dels membres del Consell amb la convocatòria, no procedirà la seva lectura".

Modificar el text de l'apartat vuitè de manera que s'hagin d'incloure els assistents a

la reunió a l'acta de la mateixa.

El termini establert per a convocar les sessions ordinàries del Consell Rector és de dos dies hàbils. Val a dir que en idèntic sentit s'expressa el Reglament Orgànic Municipal, que en l'article 10è determina que la convocatòria i l'ordre del dia de les sessions plenàries ordinàries es remetran als regidors i als altres òrgans que correspongui, de manera que ho rebin, com a mínim, amb dos dies hàbils d'antelació. En coherència amb el funcionament del màxim òrgan col·legiat de l'Ajuntament, que en el cas que ens ocupa manté un clar paral·lelisme amb el Consell Rector, es proposa desestimar l'al·legació presentada.

Pel que fa a la petició de què l'acta de sessions inclogui els assistents, advertir que els estatuts se sotmeten a la prelació de fonts del propi Reglament Orgànic Municipal i del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) i que, en conseqüència, resulta tautològic reiterar-ho de forma expressa en els estatuts. En efecte, l'apartat d) de l'article 109.1 del ROF estableix que les actes hauran d'incloure necessàriament, entre altres elements, el nom i cognoms del president, dels membres presentes, dels absents excusats i dels que faltin sense excusa.

7) AL·LEGACIÓ SETENA

Suprimir els següent punts de l'article 13è:

g) Establir les directrius generals per a l'elaboració del projecte de Pressupostos anuals de l'IE.

h) L'aprovació de les propostes de modificacions del pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost.

i) Exercir la potestat sancionadora.

j) Proposar a l'Alcalde la liquidació del pressupost anual de l'organisme

Incloure els següents punts a l'article 11è:

w) Analitzar, estudiar i establir les directrius generals per a l'elaboració del projecte de Pressupostos anuals de l'IMAE.(?)

x) Analitzar, estudiar i, si s'escau, aprovar de les propostes de modificacions del

pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost.

y) Exercir la potestat sancionadora.

z) Proposar a l'Alcalde la liquidació del pressupost anual de l'organisme

La distribució competencial que plantegen els estatuts de l'IE entre la Presidència i el Consell Rector manté una correlació inequívoca amb la que regeix al si del propi Ajuntament en el que, d'acord amb la normativa d'aplicació, el pressupost és format pel president (incloent els pressupostos dels organismes autònoms aprovats pels òrgans competents) i aprovat pel Ple.

Tanmateix, l'article 11.f) estableix com a competència del Consell "L'aprovació de les propostes de modificacions del Pressupost que li corresponguin segons les Bases d'Execució del pressupost, i que hauran de ser aprovades pel Ple municipal." A la Presidència, doncs, se li reserven competències únicament en l'aprovació de modificacions que no requereixen l'aprovació en Consell segons determinen les bases d'execució. Assenyalar que, novament, es tracta de modificacions que en l'Ajuntament són aprovades per l'alcalde i que aquesta competència està delegada en els consellers-delegats.

El mateix podem dir del tràmit d'aprovació de la liquidació pressupostària. Els estatuts faculten la Presidència per proposar-la a l'Alcaldia, però l'apartat g) de l'article 11 atorga al Consell Rector la facultat de "Ser informat de la liquidació del pressupost anual proposada pel President." En l'Ajuntament, d'acord amb la llei, la liquidació pressupostària (a la que s'afegeix la dels organismes autònoms) és aprovada per l'Alcalde donant-ne compte al Ple.

En base als arguments anteriors, i mantenint la directriu de desburocratitzar el quefer del Consell Rector sense minvar la seva capacitat de control sobre la resta d'òrgans de govern, es proposa desestimar l'al·legació formulada.

8) AL·LEGACIÓ VUITENA

Afegir a l'apartat v) de l'article 13, el text: "Així mateix ho comunicarà de manera

immediata a través del correu electrònic als membres del consell que en disposin".

Els estatuts plategen la possibilitat de què la Presidència adopti resolucions urgents quan la seva demora pugui ocasionar perjudici als interessos de l'organisme. L'exercici d'aquesta facultat se sotmet a la tutela del Consell Rector per mitjà de la necessitat de donar-ne compte o ratificar-ho, segons escaigui, en la sessió col·legiada subsegüent a l'adopció de l'acte administratiu. Atès que aquestes resolucions constaran diferenciades en l'ordre del dia de la convocatòria corresponent, els membres del Consell tindran accés a la documentació referida amb independència de si disposen o no d'accés a correu electrònic. Així doncs, no es considera apropiat incórrer en greuges comparatius en l'accés a la informació i es proposa desestimar l'al·legació vuitena.

9) AL·LEGACIÓ NOVENA

Afegir, al final del primer paràgraf de l'article 16: "Amb anterioritat al procés de selecció per ocupar aquest lloc, el consell Rector fixarà el perfil professional de la persona que hagi d'ocupar-lo".

Els estatuts aprovats inicialment preveuen que el director-gerent tindrà la vinculació jurídica de funcionari eventual de caràcter directiu o les que, en desplegament de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, es puguin establir per a la funció pública directiva. L'article 13 de l'Estatut Bàsic consagra que el govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir, en desplegament d'aquest cos legal, el règim jurídic específic del personal directiu, així com els criteris per determinar la seva condició, d'acord, entre altres, amb el principi següent: la designació d'aquest tipus de personal ha d'atendre a principis de mèrit i capacitat i criteris d'idoneïtat, i s'ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. Serà, doncs, el desplegament autonòmic de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic el que ha de reglamentar la forma de selecció del personal directiu definint els mecanismes concrets que assegurin els principis de mèrit, capacitat, publicitat i concurrència.

10) AL·LEGACIÓ DESENA

Afegir, al final de l'article 39: "La comissió de seguiment rendirà comptes, com a mínim, dos cops l'any a la Comissió Informativa Municipal corresponent".

L'article 39 estableix que "per realitzar el seguiment dels contractes-programa es crearà una comissió de la qual en formaran part (...)". Es tracta, doncs, d'una comissió de treball que té l'encàrrec de realitzar el seguiment dels contractes-programa. Les comissions de treball no han de donar comptes obligatòriament a cap Comissió Informativa Municipal. Per bé que la voluntat de transparència aconselli informar del seguiment realitzat, es reitera que aquest no és un aspecte que s'hagi d'incloure en el redactat dels Estatuts d'un Organisme Autònom.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar la totalitat de les al·legacions presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a l'aprovació inicial de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports, d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present.

Segon.- Aprovar definitivament la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports d'acord amb el text aprovat inicialment pel Ple en la data de 03/04/2008.

Tercer.- Publicar l'acord d'aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, així com també el text íntegre dels Estatuts."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que en el passat al Ple ja van denunciar que l'àmbit de la cultura és un dels que, en els últims anys, ha estat més descuidat. Avui tenim uns estatuts estàndards que són molt similars tant el d'Esports com el de Cultura, i veiem alguns aspectes que no són satisfactoris.

En concret, pel que fa a Cultura pensem que difícilment podem encasellar tres àmbits, com es proposa, com arts escèniques, plàstiques i la cultura popular. Veiem difícil com els dos representants de cada àmbit d'aquests podran vehicular tota la informació que es generi a totes les entitats i col·lectius, que són molt dispersos i heterogenis. A l'Estatut tampoc s'especifica com s'escolliran els vocals que representaran aquestes entitats.

En definitiva, la cultura, com l'esport, necessita, de forma decidida, la participació ciutadana i són, precisament, aquestes persones i les polítiques culturals i esportives que fan que funcionin. Aprofito per demanar als senyors regidors tant de Cultura com d'Esports que ho tinguin present i donin a la cultura i a l'esport el paper que es mereixen a la ciutat.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reitera el posicionament contrari que van tenir en els seu moment. El que s'ha fet en aquesta modificació en la gestió del Patronats és més una qüestió de formes que no pas entrar en el fons de l'assumpte, que és el problema de la inoperància d'aquests organismes i que, els propis membres, sobretot en el Patronat de Cultura, s'havien queixat i havien proposat una modificació dels seus Estatuts per intentar fer més operatiu el Patronat. Però, enlloc d' entrar a fons a modificar l'eina de gestió, al final ens quedem amb una mica de maquillatge. És per això que no hem entrat ni a fer esmenes, perquè la discrepància és de fons i no de detall. Per tant, el posicionament serà contrari.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, situa el tema dient que el seu grup municipal va ser l'únic que va ser receptiu a una modificació que delegués aquelles tasques que no són pròpies de l'objecte d'aquests organismes autònoms als corresponents serveis municipals.

Ha estat l'únic grup municipal que ha volgut col·laborar amb vostès. Vam presentar esmenes en la fase de l'avantprojecte i hem presentat al·legacions durant el període d'exposició pública. Unes esmenes que pretenien millorar el redactat d'aquests Estatuts, que després han de donar forma als nous organismes autònoms. Al·legacions que van ser presentades en temps i forma (format electrònic) perquè fos fàcil que les treballessin. La resposta del Govern ha estat la de cap conversa, cap diàleg, cap al·legació acceptada. Jo em pregunto si és possible que ni una frase i ni una sola idea de les nostres al·legacions fos bona. A conseqüència d'això, també em pregunto si val la pena continuar col·laborant amb vostès, malgrat avui sentim paraules d'agraïment pel treball fet i per les al·legacions presentades.

El nostre grup va presentar 12 al·legacions en el nou organisme de Cultura i 10 al d'Esports. N'hi havia que només pretenien modificar una mica el text inicial però n'hi havia d'altres que tenien l'objectiu de garantir la transparència i incrementar la participació d'altres persones que no fossin polítics en aquests organismes.

Dins el primer grup hi posàvem coses molt senzilles, com poden ser, unificar els noms dels dos instituts o fer servir noves tecnologies i utilitzar correu electrònic per fer arribar informació o treure algunes coses del preàmbul que no tenen pas que ser compartides per tots i que, entenem, que estaven escrites només des del Govern municipal.

Hi havia, però, un segon bloc que, per nosaltres, era diferent. Nosaltres preteníem trobar un consens a l'anomenat "persones de reconegut prestigi", canviar la paraula "aprovar" per la paraula analitzar, estudiar i, si s'escau, aprovar. Les paraules són, solament, paraules, però el contingut és molt important. El nombre de reunions en el document inicial era de 4, va passar a 6. És l'única cosa que vostès ens van acceptar parcialment. Nosaltres continuàvem dient que, com a mínim, haurien de ser 10 reunions a l'any per aconseguir que la gent participi i, no només explicar el que vostès ja han decidit. A més, tinguem en compte que en els organismes anteriors hi havia plenaris o consells municipals de participació que ara desapareixeran. Proposàvem que la documentació estigui, en lloc de 2 dies, 5 dies a disposició de les persones que formin aquests consells rectors per poder treballar bé els temes, poder opinar , poder tenir un criteri a l'hora de participar. Vostès ens contesten que tot plegat és el mateix que diu el ROM. Potser hauríem de plantejar una modificació del ROM però, en tot cas, 2 dies és el mínim que preveu la llei. Enlloc està escrit que no puguin ser més. Coses com el contingut de les actes relacionant les persones assistents, vostès ens diuen que això ja ho diu la llei, no cal que ho escrivim aquí. Pensin vostès que aquests organismes no estan pensats ni per lletrats ni, tant sols, per polítics, aquest organismes estan pensats per la participació de les entitats i la ciutadania en general i aquesta gent no tenen perquè conèixer aquestes lleis que vostès citen en els seus arguments per no acceptar les nostres al·legacions. I molt important, a l'hora de les atribucions del President, nosaltres preteníem que algunes atribucions que té, exclusivament, el President passessin al Consell Rector perquè aquest últim tingui una utilitat i no sigui, només, anar a escoltar. Tampoc no ho han volgut fer. No dèiem pas que el Consell Rector hagués de nomenar el Director, només dèiem que es pogués debatre, en aquest Consell Rector quin perfil havia de tenir el Director. Tampoc ho han volgut acceptar.

Ens quedaria parlar d'aquelles esmenes que fan referència exclusivament a Cultura. Nosaltres dèiem que no es defineix com s'escolliran els 6 representats que vénen del món associatiu cultural i proposàvem fer una assemblea entre entitats culturals, que podria ser única o podria ser parcial depenent de l'àmbit dintre de la Cultura en què cada entitat estigui dedicada: arts escèniques, cultura popular... Vostès no han volgut ni discutir-ho, ni ens han trucat. Bàsicament, el que han fet és rebutjar una esmena que l'altre document de l'Institut d'Esports contempla quan parla de les persones que formaran part del Consell Rector: 4 membres escollits per l'assemblea de representats de clubs, entitats i associacions esportives de Mataró, 4 membres escollits per assemblea de representants de centres educatius de Mataró.

Es a dir, vostès mateixos han rebutjat una esmena que han escrit en l'altre document. Vostès sabran per què. I, finalment, també una al·legació que vam presentar, fent-nos ressò d'una petició de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró. És evident que aquesta entitat, després, podrà entrar-hi com una de les 6 que ve del món cultural, però nosaltres enteníem que té unes característiques especials, que la Federació d'Associació de Veïns no només fa cultura, sinó que porta la cultura al territori, que porta la cultura a tota la ciutat i que podria tenir un tractament diferenciat i un lloc per sí mateixa. Tampoc ho han acceptat.

No puc estar-me de dir que va ser aquest grup municipal que els va fer notar que la demanda d'aquesta entitat no figurava en l'expedient i és el motiu pel que després haurem de fer una votació d'urgència. Això s'afegeix a les poques ganes de diàleg, de ser receptiu a les propostes que se'ls fa. Davant d'això, malgrat haver estat l'únic grup municipal que va ser receptiu a la seva proposta, malgrat hem estat els únics que hem treballat el document, avui, lamentant-ho molt, el nostre vot no pot ser un altre que el vot negatiu.

El senyor Ivan Pera apunta que l'Instiut d'Esports serà participatiu. No serà menys participatiu del que havia estat fins ara, sinó tot el contrari.

Per començar, la composició és la mateixa amb la que havíem treballat fins ara. Considero que en el tema dels noms de reconegut prestigi, si el consens el posem com a norma, no estem parlant de consens, estem parlant de norma i, en tot cas, la voluntat sempre ha estat, dintre del Patronat d'Esports i ara dintre de l'Institut d'Esports, que els noms de reconegut prestigi siguin del grat de tothom. Ja els avanço que la meva intenció és que aquest 4 noms reflecteixin aquestes 4 dimensions de l'esport de la ciutat, és a dir, l'esport federat, l'esport escolar, l'esport de lleure i l'esport per a discapacitats.

Quant a si és més participatiu perquè hi ha més reunions, no crec que el nombre de reunions faci que sigui més participatiu o no, l'important és la feina que es fa a cada reunió. Considerem que 4 reunions a l'any no eren les que tocaven perquè ja no eren les que fèiem. Estàvem parlant que el Consell Plenari del Patronat d'Esports estava fent unes 6 reunions anuals ordinàries i, precisament, les reunions que hem tret eren les que feien la Junta Executiva, que era allà on es decidia allò que hem volgut que fes la "casa gran". És a dir, és allà on es decidia, per exemple, quina màquina de segar la gespa compràvem per a l'estadi... aquestes són les reunions que hem tret. A partir d'aquí, tots aquells temes burocràtics del dia a dia van a parar a l'àmbit del President que, evidentment, ha de reportar i ratificar el Consell Rector, i tots aquells temes de fons que abans estaven a la Junta Executiva ara van a parar al Consell Rector, que és on volem potenciar el debat estratègic.

El senyor Sergi Penedès comença per la intervenció del Sr. Safont-Tria , representant de la CUP. Sap greu que digui que no sap com funcionarà la tria dels representants, perquè jo personalment li he explicat detingudament a la persona que vostès han decidit que representarà a la seva formació política en el Patronat.

Pel que fa al Sr. Fernández vull reconèixer que el seu grup municipal ha treballat en les al·legacions i, sentint-lo avui, segurament ens hauríem d'haver reunit i parlat més d'aquestes al·legacions. Voldria parlar d'aquelles al·legacions que són més rellevants políticament i destacar algunes coses.

Primer, estem reduint a uns estatuts el que és una voluntat política de millorar uns instruments de gestió, en aquest cas en la Cultura, passant per més eficiència i, en el cas de la Cultura i també d'Esports, mantenint la participació existent en el Patronat de Cultura. Quan parlem de participació no parlem només dels òrgans de gestió, sinó de comissions de participació de les que posem anuncis a la premsa perquè vingui qui vulgui. Això ha existit mentre vostès em retreien que no estava constituït el Patronat, i es manté siguin quins siguin aquests estatuts. Estem parlant d'aquests òrgans de gestió d'aquest futur Institut. Per tant, no és només d'estatuts, sinó també de voluntats polítiques de millora del funcionament.

Quan diuen que no hi ha voluntat de consens en les persones de reconegut prestigi, això no es pot dir així perquè està exposat en la motivació de la desestimació de l'al·legació, perquè el que diuen els Estatuts és proposar en aquest Ple perquè refrendi aquestes persones designades. És una qüestió de no confondre consens amb unanimitat. L'objectiu és intentar aconseguir el màxim consens possible, per això diem que han de ser 2 persones, per obligar-nos a trobar el consens entre les persones de reconegut prestigi. Quant al nombre de reunions, se li va acceptar una esmena parcialment i crec que, realment, es millora passant de 4 a 6 reunions. Però no només és el nombre de reunions, sinó que, és també què s'hi fa a les reunions, perquè es pugui parlar més de polítiques culturals i no d'altres coses. És per això que es fa la diferenciació entre les funcions del President i el Consell Rector, que té com objectiu que el Consell Rector pugui parlar de coses d'un altre nivell.

Pel que fa al fet de la tria dels representats en una única assemblea, per una banda ens diu que calquem estatuts i després es queixa que és diferent al d'Esports, doncs, sí, és diferent al d'Esports perquè no ens hem dedicat només a calcar, sinó que hem valorat cada cas i en el cas de Cultura no hi ha costum de reunir totes les entitats, ni tots els agents culturals de la ciutat per parlar, i ja no dic per triar els seus representants. Per tant, això no s'improvisa. Ens ha semblat que la millor manera és sectorialitzant en tres sectors. Finalment, reconec l'error administratiu d'una carta que ens va entrar en nom de la Federació d'Associacions de Veïns presentant una petició que correspon exactament a una al·legació que han presentat vostès. He parlat amb els representants de la Federació d'Associacions de Veïns i els he argumentat els motius de la denegació d'aquesta al·legació, però reconec l'error administratiu que no figuri això en l'expedient.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, intervé dient que al seu grup municipal no els agrada massa entrar a debatre amb la resta dels grups de l'oposició en els dictàmens, però en aquesta ocasió no té cap altra alternativa que fer-ho en defensa de la veritat. El Sr. Fernández ha sigut una mica atrevit dient que ells han estat l'únic grup que ha treballat el document, entre altres coses, perquè quan ho hem fet, ell no hi era present. De la mateixa manera que quan l'any 99 vam presentar l'única alternativa a la forma de gestió que tenia el Govern municipal en forma d'una fundació per gestionar la cultura de Mataró, tampoc no vàrem dir que la resta de grups no tinguessin model alternatiu.

El senyor Joaquim Fernàndez per al·lusions, demana disculpes i comenta que és una evidència que el que volia dir és que eren inicialment el grup que estava més a prop del Govern, perquè quan a l'Ajuntament es va parlar de canvis per a la millora en el funcionament, vol recordar que va ser la regidora Mercè Recoder que, amb el Sr. Graupera, va tirar endavant una modificació dels estatuts del Patronat de Cultura, precisament perquè no passés això, per saber què es parlava a les reunions i per evitar parlar de determinades coses i no acabar decidint de quin era el color de la cadira que es comprava del regidor. En aquesta línia érem el grup que estava més a prop i l'únic que ha presentat les al·legacions. El que no passa sovint és que hi hagi un reconeixement com el que ha fet el Sr. Penedès fa una estona dient que pot ser sí que ens havíem d'haver reunit i n'havíem d'haver parlat.

Pel que fa a la resta, m'han dit molt poques coses. Quant a consens, jo deia: no és igual majoria, vostès diuen que no té per què ser igual a l'unanimitat. Però mirin, l'experiència és la que és, i entre mans tenim un consell que fa poc també va modificar-se i que s'ha de constituir, on també hi ha noms en jocs, i la majoria hi és, si és consens és consens, i sinó diguem el que el Ple aprovi i no passa res. Posats a no acceptar esmenes ja no vindrà pas d'això.

En les seves respostes han fet molta comparativa amb el que deien els Estatuts anteriors dient: "això ja era així, la composició ja era aquesta, les reunions que es feien", precisament pel que fa a la composició, com ha dit el Sr. Pera, ja que ho fèiem era per millorar. Si no recordo malament, la participació ciutadana és un dels principals objectius del Govern i, també, dels grups de l'oposició. En tot cas, és una de les coses per les que treballem tots i aquesta era una oportunitat per millorar.

Quan li deia que eren iguals un document i l'altre, no ho deia amb cap to. Em sembla que si volem fer dos instituts del mateix Ajuntament, és lògic que s'assemblin. Nosaltres, de fet, proposàvem que s'assemblessin més i és el que vostès no han acceptat. Per desgràcia, ara ja no som a temps de solucionar res.

El senyor Pau Mojedano recorda al Sr. Fernández que aquesta proposta de modificació d'estatuts que va presentar la Sra. Recoder també la va fer el Sr. Manel Roca.

El senyor Sergi Penedès emplaça els presents a trobar el moment per al consens pel que fa als representants designats.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 16 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 17 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

18 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DE L'EXERCICI 2008.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Vist l'informe del Director de l'IMPEM, sobre la necessitat d'incrementar l'aportació municipal a l'IMPEM e 386.000,00 € com a conseqüència de les obres de remodelació del Mercat de la Plaça de Cuba.

1. Modificació de crèdit

Fonaments de dret

1. Article 177 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març.

2. Articles 34 a 38 del RD 500/1990

3. Bases d'execució del pressupost municipal.

4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb baixa per anul·lació per import de 386.000,00 €.

Partida a incrementar:

70000 80011Z 71003

Transferència a l'IMPEM

386.000,00

Baixa per anul·lació:

40220 62111A 62200

Inversió mercat Plaça de Cuba

386.000,00

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot negatiu del grup de Convergència i Unió, per dos aspectes essencials i en coherència amb el que van votar tant en relació amb el projecte de la Plaça de Cuba i amb el Pressupost.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, exposa que el seu grup no és partidaris del projecte de remodelació del mercat de la Plaça de Cuba. No hi podem votar positivament, però és veritat que alguna reforma s'ha de fer, encara que no sigui la que nosaltres voldríem. Per tant ens hi abstindrem per no posar pals a les rodes de la tramitació administrativa.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra perquè no comparteixen aquest model de remodelació. També, matisar que no hi ha cap intenció d'aturar aquest procés d'indemnitzacions, senzillament votem en contra d'un projecte de remodelació que no compartim.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

19 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT PÚBLIC AL SUBSÒL DEL PARC DEL PALAU, A FAVOR DE GINTRA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

A) El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, actualment, l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. és l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquesta proposta.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, quant al subsòl de la finca de domini públic que constitueix el Parc del Palau, de Mataró.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant. A les operacions hipotecàries, li són d'aplicació els articles 31, 60 i 61 del Reglament hipotecari.

Per tot l'anterior, i vistos els informes tècnic i jurídic de l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial d'una porció de tres mil metres quadrats, de la següent finca, per tal de fer un aparcament en el subsòl del Parc del Palau, de Mataró, que tindrà entrada pel carrer de las Siete Partidas, i sortida pel carrer Lapidario:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY situada en el terme municipal de Mataró i partida "El Palau". Ocupa sis mil cinc-cents vint metres quadrats i LIMITA: al Nord i Oest, amb finques de "Entitat constructora Benèfica Ilduro"; al Sud, carrer Siete Partidas i a l'Est, carrer Lapidario.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, amb CIF P0812000H, per compravenda, segons escriptura atorgada davant del Notari Enrique Jiménez Brundelet, el dia 11 de febrer de 1977 (protocol 298).

REFERÈNCIA CADASTRAL: 4497801DF5949N0001ZF.

VALORACIÓ DEL DRET DE LA CONCESSIÓ: 879.608,86 euros

DADES REGISTRALS: Finca 16.088, inscrita al Volum 3611, Llibre 325 de Mataró, Foli 81, del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament, en superfície, la finca objecte de la present concessió.

CÀRREGUES: Subjecta a dues afeccions fiscals.

Fondària màxima: 10 metres sota rasant. A aquesta fondària s'afegirà la necessària per a la fonamentació.

La finca resta qualificada urbanísticament com a zona verda (en tràmit la modificació puntual del Pla General que ha de permetre la construcció de l'aparcament en subsòl).

SEGON.- Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de l'aparcament en superfície.

TERCER.- Sotmetre el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.- Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament del Parc del Palau, que es reprodueixen a continuació:

· Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 18.000 euros + IVA

  • Arrendament mensual:

Cada plaça: 90 euros/mes + IVA.

CINQUÈ.- De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb submissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ.- Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SETÈ.- Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

VUITÈ.- Demanar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent, la inscripció registral de la present concessió demanial, un cop s'hagi aprovat definitivament la present concessió i consti instrumentada en el corresponent contracte.

NOVÈ.- Sotmetre l'efectivitat d'aquest acord a la prèvia aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal de 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl del Parc del Palau, entre d'altres. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que aquesta política d'aparcaments suavitza el caos circulatori, però no soluciona un problema més estructural.

Voldria donar un toc d'atenció a les amortitzacions que s'haurà de fer amb totes aquestes inversions. Sembla ser que les vendes no són les que en un primer moment s'esperaven i, per tant, s'haurà de seguir d'una manera molt més estreta tota l'evolució. Nosaltres fins ara no ens hem oposat a la construcció dels aparcaments, però avui ens hi abstindrem com a toc d'atenció en què a la política de mobilitat no tot passa pel cotxe privat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

20 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC HIPOTECARI, D'IMPORT MÀXIM 1.652.400,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN LOCAL I 105 PLACES D'APARCAMENT AL C/ CARLEMANY 6-12.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de préstec hipotecari, d'import màxim 1.652.400,00, per finançar les obres de construcció d'un local comercial i 105 places d'aparcament al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti una operació de préstec hipotecari, d'import màxim 1.652.400,00 euros, amb el Banc Santander, SA, pel finançament de les obres de construcció d'un local i 105 places d'aparcament al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró, amb les següents condicions financeres:

Capital PROMOTOR

Màxim 1.652.400,00 €, 60% s/ valor taxació

Entitat financera

Banc de Santander SA

Termini

Carència: 3 anys

Amortització: 10 anys

Interès

Euríbor 1any+0,75%

Comissió obertura

0,50%

Comissió de cancel·lació anticipada

0,50%

Garanties

Hipotecària

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

21 - MODIFICAR LES CONDICIONS FINANCERES DE L'OPERACIÓ DE PRÉSTEC HIPOTECARI, D'IMPORT MÀXIM 21.000.000,00 €, AMB DESTÍ A FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI TERCIARI AL SECTOR DEL RENGLE, AMB L'ENTITAT BANCÀRIA DEL BSCH, AUTORITZADA A FAVOR DE PUMSA, I ACORDADA EN EL PLE DE DATA 3 D'ABRIL DE 2008.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, una nova autorització per a la concertació d'una operació de préstec, d'import màxim 21.000.000,00 euros, davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un Edifici terciari al sector del Rengle, en substitució de l'operació de préstec autoritzada pel Ple de data 3 d'abril de 2008, per canvi en les condicions financeres ofertades per l'entitat bancària.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti una operació de préstec, d'import màxim 21.000.000,00 euros, davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un Edifici terciari al sector del Rengle i amb les condicions financeres següents:

Capital PROMOTOR

Màxim 21.000.000,00 euros

Interès

Durant el període de carència: euríbor 3m+0,45%

Durant el període d'amortització: euríbor 1any+0,85%

Termini

Carència: 2 anys

Amortització : 15 anys

Comissió d'obertura

0,25%

2. Deixar sense efectes la operació de préstec autoritzada en el Ple de data 3 d'abril 2008, d'import màxim 21.000.000,00 €, amb destí a finançar la construcció d'un Edifici terciari al sector del Rengle, per canvi en les condicions financeres ofertades pel BSCH.

3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que el seu grup ha estat estudiant el tema i que voten que sí per estar a favor de l'edifici terciari. Creuen que és necessari el finançament del projecte però amb un vot crític, perquè un cop aprovat el projecte a la comissió, al consell d'administració i després en el Ple, la pròpia entitat financera ens ha denegat el finançament i ha canviat les condicions. El procés d'endeutament de PUMSA ens crea incerteses. Creiem que la situació tant pressupostària de l'Ajuntament com la situació de PUMSA per la venda d'immobles pot crear problemes.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa el seu no rotund a la proposta. No podem donar un vot en blanc a PUMSA perquè continuï amb l'endeutament. Crec que hauríem de fer una aturada en el camí. S'hauria de prioritzar quines són les activitats que, realment, podrem fer en el futur. Sinó, correm el risc que, per haver dit que sí a segons què avui, haguem de dir que no demà a aquelles coses que ens siguin interessant perquè aquesta vegada ens enganxa pels pèls.

Aquesta entitat financera ens ha dit: "sí, però us encarim el preu". Aquest encariment suposarà pèrdues a PUMSA, perquè és un cost addicional que no podrà transferir als preus de venda que ja estaven pactats. Això encareix també el preu de les subrogacions hipotecàries per als que vinguin darrera. Prego que es debati un calendari de prioritats a partir d'ara perquè, d'ara endavant, tindrem greus dificultats.

Explicaré també perquè ens hem abstingut en el punt anterior. No és perquè estem en contra de l'ús que es pretengui donar al local, sinó perquè tenim la sensació que PUMSA ha hagut de recórrer a un endeutament posterior quan, en principi, segurament, no hi comptava. Això ens fa tenir la sensació que necessitem una parada estratègica per veure en quin punt ens trobem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el seu vot contrari.

El senyor Ramon Bassas explica que, per al seu grup, el problema no és el nivell d'endeutament de la societat, sinó la situació financera que viu el conjunt del sistema al nostre país. La societat PUMSA és solvent perquè, sinó, no ens haguessin concedit aquest préstec. Estem parlant de 21.000.000,00 d'euros i les entitats financeres s'ho pensen vàries vegades a l'hora d'atorgar un préstec així en una situació com la que vivim en aquest moment. És un endeutament, el dels 21.000.000,00 d'euros, que no durarà gaire perquè estem parlant d'un edifici en construcció que no podem parar, ja que és un edifici d'oficines per a l'activitat econòmica i ens convé que es reactivi. A més, ja està en marxa i serà derivat als adjudicataris d'aquestes empreses. Per tant, l'empresa municipal no suportarà el cost massa temps. De tota manera, dir que PUMSA és solvent perquè l'endeutament va contra un actiu importantíssim, amb un marge de maniobra dels seus fons, també, molt important. En definitiva, no em sembla que sigui una situació de risc.

El senyor Joan Mora adverteix al Sr. Bassas que amb aquest préstec estem encarint bastant la proposta. No ens ho han encarit una mica, ens ho han encarit molt. Això és un toc d'atenció molt i molt seriós.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista i el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Compres i Contractacions-

22 - APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL SERVEI MATARÓ BUS PER AL PERÍODE COMPRÈS ENTRE L'1 DE GENER A 31 DE DESEMBRE DE 2007.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, l'empresa gestora del qual és CTSA-Mataró BUS, així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació amb data de 18 de setembre de 1997.

Atesa la documentació presentada per l'empresa gestora del servei, relativa a la liquidació definitiva de la subvenció del transport urbà de Mataró corresponent a l'exercici 2007, juntament amb l'informe de Revisió sobre el Compte d'explotació Analítica de l'exercici anual acabada el 31 de desembre de 2007, realitzat per la Societat "Ernst & Young".

Vist l'informe de l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vist i plau del cap de l'expressat servei, de data 22 de maig de 2008 relatiu a la liquidació de l'exercici 2007.

Atès el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

Atès que a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2008, existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa meritada per la liquidació de l'exercici 2007 per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar la nova estructura de costos, d'acord amb el que estableix la clàusula 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, amb el resultat dels següents pesos:

· a= 0'6538

· b= 0'1356

· c= 0'0664

· d= 0,1442

· a+b+c+d=1

Preu per quilòmetre resultant a l'any de referència 98: 2'34292 €/Km.

A partir dels factors d'actualització següents:

H2007= 6.333,034

CV2007= 188,471

IPC2007= 1,38060

Preu per quilòmetre actualitzat a l'any 2007: 3'73785 €/Km.

Segon.- Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2007, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció: 2.224.706,70 €

Abonat a compte: 1.890.838,28 €

Pendent d'abonar: 333.868,42 €

Tercer.- En conseqüència, autoritzar, disposar i reconèixer, a favor de CTSA-Mataró BUS, la quantitat de 333.868,42 €, en concepte de liquidació del període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2007, ambdós inclosos, amb càrrec a la partida 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2007 (op. ADRC núm. 200800021618).

Quart.- Autoritzar les següents anotacions comptables inverses a càrrec de la mateixa partida del pressupost aprovat per la present anualitat:

- Operació RC/ núm. 200800021619 per import de 124.281,47 €.

- Operació RC/ núm. 200800021622 per import de 14.559,68 €."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el seu vot contrari per no compartir una política d'externalitzacions d'un servei com aquest.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

-Servei de Recursos Humans-

23 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"FETS

La senyora EVA MAESO VILADOMS, funcionària de carrera, amb la plaça de TAE-Arquitecta, i ocupant el lloc de treball de cap de secció de informació urbanística i planejament del Servei d'urbanisme, ha sol·licitat compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada.

Aquesta segona activitat que sol·licita compatibilitzar es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.

FONAMENTS DE DRET

La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora EVA MAESO VILADOMS, TAE- Arquitecte, adscrita al lloc de treball de cap de secció de informació urbanística i planejament del Servei d'urbanisme, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'arquitecte -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions del lloc de treball, tant del principal com del de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - DONAR COMPTE DE LA RENÚNCIA AL NOMENAMENT COM A PERSONAL EVENTUAL DEL SENYOR RICARD BONASTRE VERDAGUER.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte del següent decret :

"Decret

2473/2008 de 18 de març

Assumpte: Renúncia al nomenament com a personal eventual del senyor Ricard Bonastre Verdaguer.

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 139/2008

1. Per Decret 6747/2007, de 24 de juliol, es va nomenar el senyor Ricard Bonastre Verdaguer com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial a l'Ajuntament de Mataró, amb el càrrec de Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat amb efectes des del 24 de juliol de 2007.

2. El senyor Bonastre ha presentat en data 25 de febrer de 2008 un escrit pel qual renúncia al nomenament com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial amb efectes del dia 25 de març de 2008.

3. L'article 10.2 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, estableix que el cessament o la separació del personal eventual és lliure i pot produir-se en qualsevol moment del mandat corporatiu. Aquesta atribució s'ha de fer mitjançant decret de l'alcalde o president de l'entitat, del qual s'ha de donar compte al ple o a l'òrgan màxim de l'entitat local, o per acord d'aquests dos últims òrgans en els supòsits en què els correspongui el nomenament.

D'acord amb les competències atorgades per la legalitat vigent,

RESOLC:

1. Acceptar la renúncia del senyor Ricard Bonastre Verdaguer al nomenament com a personal eventual de l'Ajuntament de Mataró amb efectes des del 25 de març de 2008.

2. Mantenir l'autorització i disposició de crèdit de la plaça que el senyor Bonastre deixa vacant.

3. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar-ne el contingut a Gestió Econòmica i a la Junta de Personal i donar-ne compte al Ple en la propera sessió que es realitzi."

25 - DONAR COMPTE DEL NOMENAMENT COM A PERSONAL EVENTUAL DEL SENYOR DIEGO CASTILLO GIMÉNEZ.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte del següent decret :

"Decret

4329/2008 de 26 de maig

Assumpte: Nomenament com a personal eventual en el càrrec de cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat al senyor Diego Castillo Giménez.

Òrgan: RECURSOS HUMANS

Expedient: 288/2008

Per Decret d'Alcaldia número 6747/2007, de 24 de juliol, es va nomenar com a personal eventual de l'Ajuntament, per al càrrec de cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat el senyor Ricard Bonastre Verdaguer.

Amb efectes 25 de març de 2008 el senyor Bonastre va renunciar al càrrec esmentat, el qual continua vacant.

La competència per nomenar personal eventual que té la condició de personal de confiança o assessorament especial correspon a l'Alcalde.

Per tot això, en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Nomenar com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial, en el càrrec de cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat al senyor Diego Castillo Giménez.

El nomenament tindrà efectes des del dia 2 de juny de 2008.

Segon.- La retribució serà l'establerta per a aquest càrrec a l'acord del Ple de l'Ajuntament de 28 de juny de 2007.

Tercer.- Donar compte de la present resolució en el Ple de la Corporació en la pròxima sessió que celebri.

Quart.- Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província."

-Institut Municipal d'Educació-

26 - INCREMENT ADDICIONAL DE L'1% DE LA MASSA SALARIAL REGULAT PER LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT.A INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Al gener de 2008 es va aplicar al personal de la Unitat Administrativa Central, conserges CEIP/CFA i netejadores de les escoles bressol de l'Institut Municipal d'Educació (IME), l'increment salarial del 2% d'acord amb l'article 22 de la Llei 51/2007, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2008, publicada al BOE número 310, de 27 de desembre de 2007, restant pendent la possible aplicació de l'1% d'increment addicional regulada a l'article 22.3 de la Llei esmentada.

Per tal d'aplicar l'1% d'increment addicional d'aquest col·lectiu s'han tingut en compte els criteris d'aplicació acordats per l'Ajuntament de Mataró.

Vist l'informe del director de l'IME de data 8 d'abril de 2008 sobre els imports i criteris d'aplicació d'aquest increment.

Vist el que estableix l'article 22.3 de la Llei 51/2007, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2008, sobre l'increment salarial de l'1% de la massa salarial.

D'acord amb l'article 6.j dels Estatus de l'IME correspon al Consell Plenari l'aprovació inicial de la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques, sotmetent-la al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.

Per tot això, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent,

A C O R D

Únic.- Aprovar l'increment addicional de l'1% de la massa salarial al personal de l'annex 1 que s'adjunta, actualitzant aquests imports a la nòmina de juny de 2008 i amb efectes retroactius de gener de 2008."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, indica que el posicionament del seu grup és d'abstenció. L'increment addicional de l'1% d'aquesta massa salarial, és un increment aplicat discrecionalment i va en funció d'una negociació realitzada amb els representants sindicals del personal. Lògicament, nosaltres no som presents a la reunió i no coneixem els termes.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19 corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

-Patronat Municipal d'Esports-

27 - APROVACIÓ DE L' INCREMENT ADDICIONAL DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DEL PERSONAL LABORAL DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS DE MATARÓ.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"Vist que per Resolució del President del Patronat municipal d'esports de Mataró de data 20.05.2008 es va aprovar inicialment l' increment addicional del complement específic del personal laboral del Patronat municipal d'esports de Mataró per l'any 2008.

Vist l'establert a l'article 22.3 de la llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008 on s'estableix per l'any 2008 un increment de l'1% de la massa salarial dels treballadors públics que es canalitzarà a través del complement específic.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar l' increment addicional del complement específic del personal laboral del Patronat municipal d'esports de Mataró d'import 258,58 euros/treballador/any, amb efectes del dia 1 de gener del 2008, en compliment de l'establert a l'article 22.3 de la llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2008

SEGON.- Atendre l€increment retributiu derivat de l' augment addicional del complement específic d'import total 14.881,47 euros amb càrrec a les partides del vigent pressupost de despeses:

F0100.452110.13000 salaris serveis grals. 1.021,39 euros

F0100.452500.13000 salaris esport i escola 517,16 euros

F0100.452200.13000 salaris act. esportives 517,16 euros

F0100.452600.13000 salaris lleure 258,58 euros

F0100.452300.13000 salaris instal.lacions 5.042,31 euros

F0100.452300.14100 salaris substitucions 114,84 euros

F0200.452410.13000 salaris admin.piscina 775,74 euros

F0200.452420.13000 salaris instal.piscina 775,74 euros

F0200.452430.13000 salaris monitors piscina 2.068,64 euros

F0200.452440.13000 salaris altres piscina 258,58 euros

F0200.452430.14100 salaris substitucions piscina 41,91 euros

F0100.452110.16000 S.social serveis grals. 237,62 euros

F0100.452500.16000 S.social esport i escola 80,55 euros

F0100.452200.16000 S.social activitats 161,10 euros

F0100.452600.16000 S.social lleure 81,03 euros

F0100.452300.16000 S.social instal.lacions 1.668,29 euros

F0200.452410.16000 S.social adm.piscina 241,64 euros

F0200.452420.16000 S.social instal.piscina 265,17 euros

F0200.452430.16000 S.social monitors piscina 670,24 euros

F0200.452440.16000 S.social altres piscina 83,78 euros

TERCER.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball del personal del Patronat municipal d'esports de Mataró a fi d'incloure l' increment addicional del complement específic

QUART.- Publicar la modificació de la relació de llocs de treball del Patronat municipal d€Esports de Mataró al Butlletí Oficial de la Provínicia i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre€n còpia a l€Administració de l€Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el seu vot a favor.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19 corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Patronat Municipal de Cultura-

28 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"La plantilla del personal i la relació de llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura per l'exercici 2008 va ser aprovada pel Ple de la Corporació de 30 d'octubre de 2007.

La modificació suposa l'amortització de 6 places que es troben vacants perquè els serveis s'estan portant a terme mitjançant contractes de serveis externalitzats, la creació de dues noves places i la classificació de les places d'acord amb l'art. 25 del Decret 214/1990.

Per tot això, elevo a la consideració del Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORD :

Primer. Aprovar la Modificació de la Plantilla del personal del Patronat Municipal de Cultura per l'any 2008, segons document annex.

Segon. Aprovar la Modificació de la Relació de llocs treball del Patronat Municipal de Cultura per l'any 2008, segons document annex.

Tercer .- Publicar la modificació de la Relació de llocs de treball al BOP i DOGC i trametre còpi a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

La Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot del seu grup en l'abstenció.

A part de la informació que el Sr. Penedès ens ha facilitat sobre l'amortització d'aquestes 6 places, ha comentat que algunes estan en excedència i algunes en excedència activa, que finalitzen a finals del 2009.

Fa poca estona que hem votat aquesta modificació d'Estatuts que, precisament, una de les idees que plantejava és aquesta centralització, per tal que algunes actuacions passés a fer-les la casa gran. A banda d'això, no sabem exactament quina és la necessitat d'aquestes noves places, quan s'amortitzen aquestes 6 i considerem que una externalització de segons quins serveis és un dels motius pels quals s'amortitzen aquestes places. Encara que valorem que no augmenta la despesa, segons indica l'informe, considerem que això són prou motius per donar el nostre vot d'abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, remarca que el seu grup no comparteix aquest degoteig en el qual s'estan externalizant les tasques de la plantilla municipal. Per tant, no estem d'acord en què s'amortitzin aquestes 6 places. El nostre vot serà contrari.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

-Escola Universitària Politècnica de Mataró-

29 - CONTRACTACIÓ GERENT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

El Sr. Ricard Bonastre Verdaguer, al mes de març, va presentar la seva renuncia com a Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Mataró per motius professionals. El Sr. Bonastre portava a terme l'encàrrec de la gestió i la definició del Pla Estratègic de Creació del Consorci Universitari que ha d'integrar les diferents ofertes universitàries existents a la ciutat i a la comarca i per aquest motiu participava com a membre assessor del Consell Rector de l'EUPMT, en la Comissió d'Escoles Universitàries de Mataró i en la de definició del marc econòmic, pressupostari i laboral del centre.

D'acord amb les necessitats urgents de l'EUPM es fa absolutament imprescindible la contractació d'un gerent a partir del dia 9 de juny d'enguany.

Aquesta plaça està prevista en la plantilla del personal i relació de lloc de treball de l'EUPMT, aprovada pel Consell Rector en data 9/10/2007 i pel Ple de l'Ajuntament de Mataró en data 30/10/07, com a una plaça vacant i està dotada pressupostàriament.

Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica de l'Ajuntament de Mataró amb indicació que la contractació del gerent de l'EUPMT correspon a una contractació de personal eventual. I vista també la fiscalització prèvia del servei d'intervenció.

Considerant que els Estatuts de l'EUPM estableixen que el gerent serà nomenat per l'Ajuntament Ple a proposta del Consell Rector del Patronat.

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de 16 de juny de 2007, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa al Consell Rector sol.licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents acords:

Primer.- Nomenar com a personal eventual de confiança, i amb efectes del dia 9 de juny de 2008, al Sr. Jordi Teixidó Closa com a gerent del Patronat Municipal de l'EUP de Mataró, amb una retribució bruta anual de 65.000'00€ .

Segon.- Aprovar la despesa d'aquesta contractació, per a l'any 2008, amb càrrec a la partida 422400.10000 "Retribució alts càrrecs" per l'import de 34.147'80€ i a la partida 422400.16000 "Seguretat social" per l'import de 6.644'32€. "

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, felicita el Sr. Teixidó pel seu extens currículum. Li desitja èxit i es posa a la seva disposició per allò que pugui requerir.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que fins ara teníem "l'home orquestra", que era el Sr. Bonastre, que ens portava totes les àrees. Ara anem substituint la feina que abans feia una sola persona per tres persones. Substituïm l'home orquestra per tota una orquestra. En aquest cas no votarem un sí i farem una abstenció. També li vull dir que ens posarem a la disposició de poder resoldre i col·laborar en el màxim de problemes que puguin sorgir en el futur. És evident que cal felicitar el Sr. Teixidó pel seu currículum, perquè un currículum de 51 pàgines dóna per moltíssim. Jo vaig quedar bocabadat per tota la capacitat del Sr. Teixidó amb tota la feina que ha fet fins ara. Jo només hi he trobat a faltar els objectius del perfil que anàvem a fer. El perfil d'investigador el cobreix amb escreix, però pel que fa a la resta, segurament, haurem d'ajudar-lo tots.

Quan deia això de l'home orquestra substituït per tres persones, jo entenc que entrem en una etapa difícil, més complexa, en una etapa de redefinició i, per tant, podem entendre que necessiti més càrrecs de confiança per poder fer aquesta feina. En el cas de l'Escola Universitària, el Sr. Bonastre havia dit moltes vegades que hi anaven quan hi havia algun problema i prou, per tant, entenc que la feina que vostè li donarà a aquest senyor serà per que hi passi tot el dia. Per tant, la nostra posició serà d'abstenció, però amb totes les ganes del món en què aquest projecte acabi anant bé.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, no qüestiona la vàlua professional del Sr. Teixidó. De fet, m'han arribat molt bones referències. El nostre vot serà l'abstenció perquè no creiem en aquests tipus de càrrecs de confiança a l'administració pública. Preferim una selecció a partir d'un concurs públic. Nosaltres entenem que els caps de qualsevol projecte han de tenir uns bons sous, però, de vegades, hi ha massa diferència entre els diferents nivells d'una empresa. Volem denunciar aquest decalatge.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

30 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ DE MATARÓ QUE AFECTA L'ÀMBIT DE LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS I EL DE LA DEPURADORA

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El document de la Modificació Puntual del Pla General "Estació Depuradora EDAR € Planta de Tractament de Brossa", redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, es situa a l'entrada sud de la ciutat, a l'illa on es troben les infraestructures de l'Estació de Depuració d'aigües residuals de la ciutat i de la Planta comarcal de Tractament de Brossa.

Tant en l'àmbit de les instal·lacions de l'EDAR com en les de la Planta de Tractament de Brossa o Residus Urbans, es preveuen canvis i noves instal·lacions encaminades a contribuir a la millora de l'estalvi energètic en el primer cas i del procés de reciclatge de residus en el segon cas, tal com es descriu de forma detallada en el document urbanístic i els seu annexes.

La planta de tractament de la brossa o centre integral de residus del Maresme, gestiona els residus d'una bona part del Maresme. Les seves instal·lacions actuals no són adequades al volum de residu que rep i això provoca que una part dels residus no puguin ser tractats i s'hagin de portar directament a l'abocador. El Pla d'Acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya, redactat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, ha detectat aquest problema i proposa un seguit d'actuacions per millorar-ne el rendiment. Es tracta d'una proposta de millora de les instal·lacions existents, bàsicament a l'àrea de la planta de triatge i compostatge, en aquests moments molt precària, deixant la part destinada a incineració amb unes característiques similars a les actuals.

La proposta de millora requerirà una extensió superficial més gran que l'actual, que permeti assolir adequadament els nous requeriments.

Per una altre part, com ja es conegut, l'empresa municipal Aigües de Mataró SA va constituir a l'any 2001 (amb participació majoritària) la societat anònima Mataró Energia Sostenible (MES) per desenvolupar el projecte del "Tub Verd". El projecte "Tub Verd", és una xarxa de distribució de calor que aprofita calors sobrants d'infraestructures ambientals de Mataró i evita el consum d'energies fòssils, com el fuel o el gas natural, als seus usuaris. Aquest servei distribueix energia per tal de poder generar calefacció, aigua sanitària i climatització als edificis.

El funcionament de la instal·lació es va iniciar amb la posada en marxa de la caldera de recuperació d'energia dels gasos de l'assecat tèrmic de fangs de les instal·lacions de l'EDAR. En l'actualitat, no sols hi ha la caldera de gas d'aprofitament de l'escalfor de l'assecament de fangs, sinó que també es recupera ja l'escalfor de la digestió anaeròbia, i la tercera fase d'aprofitament de l'energia calorífica sobrant de la planta de incineració s'afrontarà com nou repte, a partir de l'execució de les noves instal·lacions en aquella planta.

Ara les instal·lacions del Tub Verd, conviuen amb les infraestructures de l'Estació Depuradora dins el mateix emplaçament. El creixement de la implantació de la xarxa del Tub Verd cap a nous sectors d'edificació, ha creat la necessitat de millorar i ordenar les actuals instal·lacions, en un emplaçament concret amb espai i condicions suficients pel seu desenvolupament.

És obvi que existeixen bons motius per emplaçar les noves instal·lacions Tub Verd en un emplaçament proper i quasi en contacte amb les infraestructures de Serveis Tècnics de l'EDAR i de la Planta de Tractament de Brossa.

Des del punt de vista del planejament urbanístic, i per donar compliment als objectius del nou funcionament de les instal·lacions que es descriuen, es planteja una reordenació en el àmbit del sector del PE- La Depuradora, que permetrà la implantació del Tub Verd en terrenys qualificats per aquest ús (Serveis Tècnics, clau I) i que optimitzi la situació dels espais lliures actuals, desconcentrant-los, per formar una barrera arbrada que protegeixi les visuals paisatgístiques a l'entrada sud de la ciutat per la carretera N-II i des de la riera d'Argentona.

Aquesta nova delimitació dels espais lliures del Pla especial del sector EDAR, assumirà quantitativament la superfície de zona verda vigent del PE-Depuradora més la que es traspassa a Sistema de Serveis Tècnics, de la Planta de Tractament de Brossa.

Els objectius de la Modificació són molt concisos i consisteixen en adaptar el planejament actual de les Infraestructures de Planta de Tractament de Residus i de la Estació Depuradora d'Aigües Residuals a qualificacions urbanístiques que permetin actualitzar els serveis:

  • Transformació de la planta de Tractament de Residus, per la incorporació de millores en la gestió del procés de destriament i reciclatge actual, al volum de residu rebut de material de rebuig.
  • Millora i condicionament de les instal·lacions de la xarxa Tub Verd, en l'àmbit de la Depuradora d'Aigües Residuals, amb la finalitat d'augmentar l'estalvi energètic en els edificis dels nous sectors de la ciutat.

La nova ordenació no representa cap modificació en les determinacions normatives del Sistemes de Serveis Tècnics, clau I, definit en el Pla general; en canvi sí que representa modificacions en quasi tots els paràmetres definits en el Pla especial per la qualificació "Equipament EDAR", tots ells amb la finalitat d'acollir les necessitats funcionals, tècniques i organitzatives de les activitats preexistents i les noves instal·lacions:

-S'augmenta l'índex d'edificabilitat

-S'augmenta l'índex d'ocupació de parcel·la

-Es modifiquen les condicions d'edificació en general.

La modificació d'espais lliures ve justificada en el document, de conformitat amb el que disposa l'art. 95 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (DL 1/1005).

Amb aquesta modificació es te també oportunitat de completar correctament la urbanització dels espais lliures, tot creant una pantalla arbrada paisatgística a la carretera N-II i a la riera d'Argentona, que protegirà del impacte visual que generen aquest tipus d'activitats.

En l'aspecte de la gestió, es preveu l'execució per sistema de reparcel·lació, modalitat cooperació, llevat pactes urbanístics suficients pel bon desenvolupament i execució d'aquest planejament, que garanteixin una distribució equitativa de les càrregues urbanístiques derivades de la implantació o millora de les tres activitats: Planta tractament de residus sòlids urbans, Tub Verd i Estació Depuradora.

Als efectes de la gestió íntegre d'aquest Sector discontínu, d'execució directe del planejament general, es designa administració actuant a la societat municipal Pumsa.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94, 95 i 98,4 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, "Estació Depuradora EDAR € Planta de Tractament de Brossa"redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON:

Suspendre, les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de "Estació Depuradora EDAR € Planta de Tractament de Brossa" de conformitat amb el que disposen els arts 71 i 72 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

TERCER:

Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant de l'àmbit de Modificació Puntual del Pla General "Estació Depuradora EDAR € Planta de Tractament de Brossa", reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de gestió.

QUART:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències, és a dir, a la l'Agència Catalana de l'Aigua i Direcció General de Carreteres (N-II).

SISÈ:

Notificar els precedents acords als interessats segons es deriva de l'expedient, a la societat municipal PUMSA, a la societat municipal AMSA, a la societat anònima Mataró Energia Sostenible (MES), al Consorci pel Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, a la societat anònima Mataró Energia Sostenible (MES), a la EDAR i l'òrgan competent en matèria de patrimoni adscrit a l'EDAR de la Generalitat, i a tots aquells interessats que en resultin de l'expedient i als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei de Gestió Econòmica (Patrimoni), al servei d'Habitatge (Llicències) al Servei de Ciutat Sostenible (Llicències) i al Servei d'Ingressos (Cadastre)."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comenta que el vot serà contrari. Entenem que cal remodelar aquella zona però hi votem en contra perquè no compartim aquest model de gestió dels residus. Pensem que no es fa prou amb la recollida selectiva dels residus urbans, pensem que hauríem de millorar molt el tema del compostatge per produir un acabat final de qualitat.

El senyor Ramon Bassas indica que estem en un 30 i escaig % de recollida selectiva i hem pujat moltíssim els darrers temps. Crec que anem pel bon camí. Del que es tracta no és tant del model, sinó de si l'ordenació urbanística del que anem a fer és més adequada de la que teníem. Jo crec que, efectivament, és així, perquè aconseguim una millor zona verda efectiva en aquesta zona.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu que el que anem a fer és millorar la planta, en el sentit que el pretractament, abans de la incineració, serà complet. En aquest moment, l'aposta de la ciutat està molt decidida i molt definida, perquè hem optat per la tria selectiva en origen i, per tant, implicant i buscant la complicitat dels ciutadans, que hi han respost molt bé. Els nostres nivells de la fracció orgànica són en la línia del que estava previst i amb una presència d'impropis molt baixa. El que anem a fer és que el rebuig sigui tractat a planta amb una tria, altra vegada selectiva, per separar tot allò que és reutilitzable €paper cartró, envasos, vidres, metalls, etc. I a més, que la fracció orgànica que surti d'aquest rebuig vagi a tractament, ja sigui per l'obtenció de combustible, gas metà per fer anar les turbines elèctriques, o bé a la via del compostatge per obtenir un compost, que a la fase de maduració no es podrà fer a Mataró per falta d'espai. Per tant, el que anem a fer és a complir amb un precepte que ordena que al forn només vagi tot allò que ja només podria anar a l'evocador i que hagi estat tractat selectivament pels ciutadans i després selectivament, també, a la planta de tractament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

31 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ DE MATARÓ EN RELACIÓ ALS PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ, REFERENTS A L'ENVOLVENT DE L'EDIFICACIÓ.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El servei tècnic del Servei DE Desenvolupament Urbà ha redactat el document de Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General en relació als paràmetres comuns d'ordenació referents a l' envolvent de l'edificació

L'objecte principal d'aquesta Modificació puntual del Pla General és adaptar els articles de les Normes Urbanístiques referents als paràmetres d'ordenació de l'edificació que tenen relació amb l'envolvent d'un edifici, motivat perquè en l'actualitat es detecta algun desajust per aspectes tècnics evolutius al llarg dels anys, a partir de l'aplicació pràctica de paràmetres vinculats a millores i avanços respecte a la qualitat arquitectònica i al paisatge urbà, tant en el moment d'elaborar el planejament derivat, com en el moment de l'elaboració dels projectes pel tràmit de la concessió de llicència urbanística, en relació a tots els aspectes que es detallen i justifiquen en el document.

Aquesta modificació del Pla General d'Ordenació de Mataró consta només de part alfanumèrica sense plànols, per tractar-se d'una modificació puntual de les Normes Urbanístiques de part dels "PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ" regulats de forma genèrica en el capítol III del Títol II "PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'ÚS", i algun article més que fa referència directament o indirectament amb l' ENVOLVENT DE L'EDIFICI.

En primer lloc es modifica el primer article d'aquest títol "PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'ÚS, que és l'article 57 "Regulació paramètrica general", per clarificar millor o reforçar el rang normatiu i relació entre el Pla General i el planejament derivat, i a continuació els següents paràmetres:

- PARÀMETRES REFERITS AL CARRER regulats en la secció segona:

- Article 73. Alçada reguladora referida al carrer.

- Article 74. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora màxima referida al carrer

- Article 75. Nombre màxim de plantes referit al carrer.

- Article 76. Planta baixa referida al carrer.

- PARÀMETRES REFERITS A L'EDIFICACIÓ regulats en la secció cinquena.

- Article 104. Planta sotacoberta.

- Article 107. Cossos sortints.

- Nou article 107 bis. Espais oberts d'un edifici.

- La modificació d'aquests paràmetres ha portat la conseqüència de modificar l'article 82 "Edificabilitat màxima de la parcel·la" de la secció quarta referent a PARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL·LA.

Per altre costat, també té a veure amb l' ENVOLVENT DE L'EDIFICI, la flexibilitat dels elements i paràmetres de l'edifici que tenen a veure amb la "pell de l'edifici", per aconseguir millores arquitectòniques amb una certa flexibilitat de l'ordenació volumètrica definida pel planejament o modificacions amb un petit marge de flexibilitat, mitjançant el tràmit regulat en l'article 252 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, a través de la llicència urbanística. A aquests efectes també es modifica l'article 292 "Paràmetres bàsics i paràmetres complementaris", que passa a nomenar-se "Paràmetres bàsics urbanístics i d'ordenació volumètrica".

Per tot el que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 59, 83, i 94 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les seves Normes Urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives "als paràmetres comuns d'ordenació referents a l' envolvent de l'edificació", redactada pel Servei de Desenvolupament Urbà. Les normes objecte de modificació i el nou redactat de les mateixes consten en el document tècnic objecte d'aprovació.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local, així com en els taulers d'edictes municipals inclòs en l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

TERCER:

Suspendre l'atorgament de totes aquelles llicencies previstes a l'art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Decret Legislatiu 1/1005, de 26 de juliol, pel termini màxim previst a la Llei i amb efectes a tot el territori del Municipi, quan no s'ajustin conjuntament a les normes urbanístiques vigents i a les que estan en tràmit de modificació a través de la Modificació puntual del PG 1996 relativa a als paràmetres comuns d'ordenació referents a l' envolvent de l'edificació".

QUART:

Publicar el precedent acord de suspensió de llicencies en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local així com en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal (amb el text íntegre de la modificació).

CINQUÈ:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societats municipals de PUMSA i PROHABITATGE, SL, i als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei d'municipal d'Habitatge. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comenta que la regulació és positiva perquè millora la qualitat tant dels locals com dels habitatges. Però també és cert que les propostes tenen continguts molt tècnics, que tampoc hem tingut temps d'estudiar amb detall. El nostre vot serà d'abstenció, però amb voluntat de treballar de cara a aquest període d'al·legacions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

32 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-05 "ÀMBIT ILLA 1A - TORRE BARCELÓ".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta Local de Govern, en sessió de 30 d'abril de 2007, va aprovar inicialment el Pla de millora urbana Pmu-05 "Àmbit illa 1a - Torre Barceló" redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà.

Durant el període d'informació pública corresponent s'ha presentat a l'Ajuntament una al·legació formulada per la Societat Residencial Aurum, adjudicataris dels drets de la parcel·la de la torre Barceló, en el procediment de la Reparcel·lació del Pmu-d01 de la Ronda Barceló. El servei tècnic redactor del document dona resposta a aquesta al·legació en el següent sentit:

" L'al·legant analitza la reserva obligatòria d'estacionament del Pla de millora i també de la determinada en el planejament vigent , concloent en que les places previstes a l'aparcament del subsòl públic de l'illa Farinera i entorn, el promotor les haurà d'adquirir en règim de concessió administrativa i per tant, considera que te una repercussió directe en el repartiment de beneficis i càrregues del sector i que s'ha de contemplar i avaluar.

D'altre banda constaten que en el procediment de la reparcel.lació de la Ronda Barceló, van al.legar disconformitat amb la valoració de l'aprofitament de la parcel.la de la torre, pel que han elaborat un informe de valoració i completaran aquesta al.legació amb el resultat d'aquella valoració que tindrà en compte la devaluació de l'aprofitament en motiu de la singularitat de la torre i del règim de concessió de les places d'aparcament situats en subsòl públic que haurà d'adquirir el promotor com reserva obligatòria. Es formula la resposta amb les següents consideracions:

Les determinacions per la reserva obligatòria d'estacionament i la situació en subsòl públic d'una bona part de les places, tal com reconeix l'al.legant, ja es determinaven en el planejament vigent del Pla de millora urbana Pmu-d01 "Rda Barceló-fàbrica Fàbregas i de Caralt".Ara en aquest nou Pla de millora, s'acaben de concretar les determinacions ja previstes, reajustant entre altres coses l'organització i accessibilitats de l'aparcament sota l'àmbit i de la Ronda.

En quant als aspectes econòmics dels valors de les unitats d'aprofitament i les ponderacions definitives del sostre edificable en la parcel.la en qüestió, són competència del projecte de reparcel.lació.

En qualsevol cas, la càrrega urbanística econòmica establerta en aquest Pmu-05 de l'illa de la torre, és la mateixa de la Reparcel.lació del Pmu-d01 de la Ronda Barceló traslladada i per tant, no queda afectada respecte la que s'estableixi definitivament en el quadre de liquidació en el procés reparcel.latori. L'al.legació no s'estima."

L'objecte de la present Proposta és l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana PMU-05 "Àmbit illa 1a - Torre Barceló", redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, i que, com s'explica en el document, no ha introduït modificacions substancials respecte l'inicial. Les modificacions que conté responen a que en el transcurs des de l'aprovació inicial s'ha portat un seguiment paral.lel entre la redacció d'aquest Pla de millora (que redacta l'Ajuntament) i la confecció del programa de la torre i redacció de projecte d'edificació (que redacta l'equip d'arquitectes Brullet i associats), comportant un seguit d'adaptacions, i concloent amb reajustes d'alineació de l'espai lliure públic de l'àmbit del Pla, així com per determinar condicions d'edificació a l'ordenança gràfica, que donen certa flexibilització al projecte constructiu, dins els llindars permesos establerts.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

ACORDS

Primer:

Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana Pmu-05 "Àmbit illa 1a - Torre Barceló" redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà.

Segon:

Desestimar l'al·legació presentada per Societat Residencial Aurum pels motius que ha informat el servei tècnic redactor del document i que consten en l'apartat precedent de la present Resolució.

Tercer:

Notificar la present resolució als propietaris del sector, a la societat municipal PUMSA, a la resta d'interessats, i al Serveis municipals de Ciutat sostenible, Habitatge i Gestió Econòmica.

Quart:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que no discutiran la vàlua arquitectònica de la proposta, però pensen que una torre com aquesta, en un lloc com el que es pretén ubicar i amb la ciutat que tenim, fomenta un model de creixement que no volen, perquè es continua amb aquesta política de densificació d'habitants i els preocupa el futur de cara a l'oferiment de serveis a tots els mataronins.

El senyor Ramon Bassas vol parar atenció en què es tracta d'un edifici molt emblemàtic.

Si densificar vol dir agrupar per alliberar espai públic, que és exactament el que es fa aquí, és una bona densificació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

33 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ DE VOLUMS DE LA "NAU MINGUELL".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 14 d'abril de 2008, va aprovar inicialment l'Estudi de detall d'ordenació de volums de la parcel·la corresponent a la "Fàbrica Minguell", de la Unitat d'Actuació-78, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat per l'arquitecte Antoni Gironès Saderra.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. Aquest acord ha estat sotmès a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 22/04/2008 núm.97, en els diaris La Vanguardia el 19/04/2008 i El Punt Diari el 21/04/08 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

El document no ha sofert cap modificació des del tràmit de l'aprovació inicial, essent en el seu moment informat favorablement. Els redactors també han presentat el document en suport informàtic.

El document s'ha redactat d'acord amb l'art. 13 de les normes urbanístiques del pla general, que estableix que "es podran formular Estudis de Detall per a millorar aspectes concrets de la volumetria establerta".

Finalment remarcar que aquest Estudi de Detall respecta i és compatible amb el planejament sobre el patrimoni arquitectònic actualment en tràmit (Modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic, aprovat provisionalment el 7 de febrer de 2008).

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall d'ordenació de volums de la parcel·la corresponent a la "Fàbrica Minguell", de la Unitat d'Actuació-78, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat per l'arquitecte Antoni Gironès Saderra.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar el present acord a la Societat municipal Pumsa i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient, també al Servei Municipal d'Habitatge, secció llicències d'obres, i al Servei de Cadastre.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable. Pensen que és un bon exemple col·locar els serveis dins de la ciutat. Entenem que és el lloc que li pertoca i és un bon exemple de com es pot adaptar el patrimoni de la ciutat a les noves demandes del segle XXI.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

34 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DELS HABITATGES DOTACIONALS DEL C/ ALARCON CANTONADA AMB EL C/FORTUNY (UA-53 "EL VERDET").

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 19 de febrer de 2007, va aprovar inicialment l'Estudi de detall dels habitatges dotacionals situats a la cantonada del carrer Marià Fortuny i Pedro Antonio de Alarcon (UA.53 "El Verdet"), on es preveu implantar un projecte de conjunt destinat a habitatge de règim protegit per a joves, un equipament en planta baixa i aparcament soterrani.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. Aquest acord ha estat sotmès a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 22/02/2007 núm. 46, en els diaris La Vanguardia el 24/02/2007 i El Punt Diari de data 26/02/2007 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública s'han presentat dues al·legacions que es contesten a l'informe de l'arquitecta del Servei de la següent manera:

Al·legació 1 de data 8 de març de 2007, presentada per Ana Maria Galangau Lleonart,

EXPOSA:

Que com a propietària de les finques situades al carrer Prat de la Riba 33 i 35, ha rebut la notificació de l'aprovació inicial de l'estudi de detall

Que formula les següents al·legacions:

· Que no està conforme amb l'alçada de l'edificació que es proposa per a la porció triangular que limita amb la seva propietat, perquè quedaria molt per sobre de la paret de la tanca que actualment separa les dues finques.

· Que no està conforme amb que la part d'edificació triangular que limita amb la seva propietat i que serà la futura entrada a l'aparcament sigui un terrat practicable i utilitzable pels veïns.

· Que l'alçada de l'edificació a que es fa referència als dos apartats anteriors, hauria de quedar tal i com està actualment, ja que si es tracta de l'accés a l'aparcament és una alçada mes que suficient.

SOL·LICITA:

Que es tingui presentat l'escrit i s'acordi de conformitat amb el que es demana.

RESPOSTA:

La regulació volumètrica que es proposa en relació a la porció triangular situada a l'extrem sud oest de l'àmbit, es correspon amb la voluntat d'integrar el desnivell del carrer i l'entorn consolidat recollint l'alçada de la façana actual (tal com es pot observar a les imatges volumètriques o-03). Disminuir l'alçada d'aquest volum, comportaria un tall en la composició del carrer.

Pel que fa a l'ús i gaudi que es pugui admetre en la coberta de l'esmentat volum, es proposa de regular les vistes del nou volum sobre les parcel·les veïnes mitjançant la definició d'un element de separació que es materialitzarà com una jardinera.

En conseqüència es proposa estimar parcialment l'al·legació 1 presentada.

Al·legació 2 de data 20 de març de 2007, presentada per Joan-Enric Novellas Arañó, en nom i representació de "Immobiliaria Cerusa SL"

CONSIDERACIONS:

Primera: Deixar constància que malgrat en el document s'afirma que PUMSA és propietària de la finca triangular, es tracta d'un error, atès que la finca es propietat de "Immobiliaria Cerusa SL"

Segona: No consta en l'estudi de detall cap document acreditatiu de l'esmentada propietat.

SOL·LICITA:

Que es tingui presentat l'escrit i es subsani l'error o defecte de titularitat.

RESPOSTA:

Que tal com s'explica a l'escrit presentat per Pumsa, el dia 28 d'abril de 2008 PUMSA i "Immobiliaria Cerusa SL" han signat un contracte de compraventa de l'esmentada finca, per la qual PUMSA adquireix la propietat, queda resolta l'al·legació.

Com a conseqüència de l'estimació parcial de l'al·legació 1, s'ha presentat un nou document que incorpora alguns ajustos respecte del document aprovat inicialment, en concret es proposa definir volumètricament la trobada de la coberta de la porció triangular amb la finca veïna, introduint petites modificacions en planta i secció. Aquests ajustos a la volumetria no comporten canvis substancials."

A la vista de l'informe de l'arquitecte i de la Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, de conformitat amb la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, (el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7), PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall dels habitatges dotacionals situats a la cantonada del carrer Marià Fortuny i Pedro Antonio de Alarcon (UA.53 "El Verdet"), on es preveu implantar un projecte de conjunt destinat a habitatge de règim protegit per a joves, un equipament en planta baixa i aparcament soterrani.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar el present acord a la societat municipal Pumsa, a Prohabitatge, a Lluis Jubert ARQ. i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient, així com, al Servei Municipal d'Habitatge -Secció Llicències d'obres-, al Servei de Gestió Econòmica -Secció Patrimoni- i al Servei d'Ingressos - Secció de Cadastre-.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

35 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DEL CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC MUNICIPAL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de Ple de 13 de març de 2008 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el Reglament que ha de regir el nou Consell d'Assessorament Urbanístic de Mataró (CAUM), que incorporava les esmenes introduïdes en la fase prèvia com avantprojecte. La informació pública de trenta dies hàbils es va iniciar amb la publicació de l'acord en el BOP el 31 de març de 2008.

Durant aquets període s'han presentat al·legacions per part del Grup municipal de Convergència i Unió, el Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i Comarca, La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i del sindicat Unió de Pagesos de Catalunya a la Comarca del Maresme.

Al·legacions presentades pel Grup municipal de CiU:

1ª.- Sol·licita ampliar a dos el nombre de representants de la Federació d'Associació de Veïns de Mataró.

Aquesta al·legació no s'ha motivat.

La Federació d'Associació de Veïns de Mataró també ha sol·licitat aquest segon membre en la seva representació i ho fonamenta en què "aquesta entitat és la que més interès ha demostrat en temes urbanístics tant sectorials com a nivell global de ciutat".

En resposta a aquesta al·legació cal considerar que el factor determinant en la participació ciutadana a través d'un Consell és la diversitat d'interessos representats, tota vegada que a tots els membres se'ls suposa interès en els temes que tracta el Consell. En el cas del CAUM totes les entitats i grups municipals tenen un únic representant. Pensem que pel mateix argument emprat per la FAVM, i de forma més objectiva, els Grups Municipals haurien de comptar amb el nombre de membres amb la mateixa proporció que en el Ple de la Corporació i aquesta no és la filosofia dels Consells que conté el Reglament Orgànic Municipal i el Reglament de Participació Ciutadana. La revisió constructiva dels temes objecte del CAUM ha de ser producte del conjunt de les aportacions de cadascun del seus membres. L'interès en els temes que seran objecte de debat en el CAUM determinarà una aportació més treballada, rica i constructiva, però per arribar a aquest resultat no és necessari que hi hagi més persones en la seva representació.

Per tant, es desestima l'al·legació.

2ª.- El Grup municipal de CiU també sol·licita incloure entre els membres del Plenari del Consell un representant a proposta del conjunt d'entitats de la ciutat l'objectiu de les quals sigui treballar per la supressió de barreres arquitectòniques i l'accessibilitat universal.

S'estima aquesta al·legació i, per tant, formarà part del Plenari una persona representant del conjunt d'entitats de la ciutat l'objectiu de les quals sigui treballar per la supressió de barreres arquitectòniques i l'accessibilitat universal

3ª.- Sobre la designació dels membres del Plenari, i concretament de la Vicepresidència, és sol·licita que sigui una persona nomenada pel President entre els Vocals del Consell designats pels grups polítics municipals.

Pel que fa a la Vicepresidència, no es pot plantejar la proposta de que recaigui en un membre que no sigui regidor, en tant en quant les seves funcions són les de la Presidència en cas d'absència del President/a i, en conseqüència, ha de reunir la condició de regidor que legalment s'exigeix a una delegació de competències (art. 23 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim).

Per tant, es desestima l'al·legació

4ª.- També sobre la designació dels membres del Plenari, i concretament el seu ordre d'exposició en l'article del Reglament, CiU sol·licita mantenir l'ordre de l'art. 6.

L'article de la designació dels membres del Plenari (art. 8) s'ha unificat amb el que regulació de la seva composició. Per tant ja no es planteja el tema de l'ordre en la seva exposició. En aquest sentit, es recull l'al·legació.

Al·legacions presentades pel Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i Comarca

1ª.- Es rectifica el nom de l'entitat a instància del Gremi. En el text aprovat inicialment no hi constava la paraula: "I Promotors".

2ª.- Sobre les convocatòries de les sessions del CAUM, el gremi manifesta que les creu correctes, però sol·licita que els temes a tractar "s'haurien d'anunciar-se amb almenys de 15 a 10 dies d'anticipació" .

S'estima aquesta al·legació i es fixen 10 dies naturals que també són els recomanats pel Servei Tècnic de participació Ciutadana.

Al·legacions presentades per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró

1ª.- Sobre les Atribucions del CAUM, demana afegir "Emetre informe previ a l'aprovació del Pla d'Actuació Municipal (PAM)".

Les atribucions del CAUM venen referides específicament a temes urbanístics, i els seus informes preceptius estan reservats a les funcions més especials del CAUM (relatives al Pla General). El Programa d'Actuació Urbanística no te naturalesa d'instrument urbanístic.

A més, el Reglament del CAUM ja preveu que el Consell formarà part del procés participatiu per a l'elaboració del PAM (s'entén lògicament en aquells aspectes que es consultin al Consell per raó del seu contingut urbanístic que, a més, hauran de ser objecte d'informe preceptiu de forma prèvia a la seva aprovació inicial quan es concreti amb els instruments previstos a l'art. 3.3 del Reglament).

Per tant, es desestima l'al·legació

2ª.- Sobre l'atribució del CAUM de "Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació", sol·licita afegir "urbanística i d'ordenació"

Com sigui que aquesta frase que s'afegeix clarifica el sentit de la mateixa, s'accepta l'al·legació.

3ª.- Sobre l'atribució del CAUM de "El Consell Assessor informarà amb caràcter preceptiu" sol·licita afegir-hi "i previ a qualsevol proposta d'acord".

S'estima en part l'al·legació ja que l'informe preceptiu del Consell previst a l'art. 3.3 del Reglament ha de ser de caràcter previ i així es recollirà en el text per a l'aprovació definitiva, , però l'expressió previ "a qualsevol proposta d'acord" no s'incorpora perquè hi pot haver alguna Resolució prèvia, com ara els treballs preparatoris.

4ª.- La Federació demana augmentar a dos el nombre dels seus representats.

Aquesta al·legació es desestima pels motius que s'han exposat en donar resposta a la primera de totes les al·legacions.

5ª.- També sobre la composició del CAUM, la Federació demana reduir a tres el nombre de persones expertes.

La FAVM no motiva aquesta al·legació. El nombre de les persones expertes que han de formar part del CAUM ve donat per l'especialització dels tècnics, tal com ho preveu el Reglament (art. 5 c: Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Mobilitat).

Per tant, es desestima l'al·legació

6ª.- Sobre el Règim de Funcionament del CAUM a l'apartat que regula les actes del Consell, les quals recolliran els informes i opinions dels seus membres, es sol·licita que s'afegeixi que seran publicats a la web municipal, una vegada aprovada l'acta corresponent, en el termini no superior a un mes.

S'estima aquesta al·legació

7ª.- Sobre la designació dels membres del Plenari, sol·licita rectificar la designació de les persones expertes. Segons el Reglament aquestes han d'estar designades per la Junta de Portaveus i la Federació demana que siguin designades pel Plenari del Consell a proposta de la Junta de portaveus. El motiu pel qual es sol·licita aquest canvi és per raó de que el Plenari és el màxim òrgan de govern del Consell i a ell li pertoca designar els membres tècnics o experts.

Aquesta proposta no es pot acceptar per raons tècniques, tota vegada no és possible que el Consell de Patrimoni adopti un acord abans de que estigui constituït i, és evident que no es pot constituir sense la prèvia designació prèvia d'aquestes persones les quals, no s'ha de confondre, tenen la qualitat de membre del Consell i no d'assessors del Consell.

8ª.- Sol·licita la Federació modificar l'apartat de la renovació dels membres del Consell en el sentit de reduir el termini de quatre mesos a tres per a la constitució del nou consell després de les eleccions municipals.

Quatre mesos des del mes de maig és, a la pràctica, tres mesos perquè entre mig hi ha el període de vacances d'estiu, del mes d'agost. A més aquest termini te caràcter de màxim i el Reglament ha de buscar un termini realista i factible. Finalment, recordar que per evitar dilatar aquest termini per causes alienes a la voluntat municipal, és a dir, per l'eventual cas de demora de la designació dels membres per les entitats, s'ha modificat aquest article i s'ha previst que el nomenament dels membres del plenari del Consell que no depenen dels grups polítics municipals, romandrà en vigor en el nou Consell fins el nou nomenament per part de l'entitat.

Al·legacions presentades per la Unió de Pagesos de Catalunya i la Comarca del Maresme.

El Sindicat presenta un escrit d'al·legacions sense signatura i fora del termini per efectuar-les. La notificació, rebuda el 8 d'abril de 2008 dona 30 dies hàbils per presentar al·legacions i aquestes s'han presentat el dia 15 de maig per correu administratiu, un dia després d'haver finalitzat el termini.

El contingut de les al·legacions es refereix exclusivament a la composició del Consell i per reclamar la representativitat d'altres agrupacions, a part de la seva, que de conformitat amb la Llei 17/1993 de 28 de desembre, de Cambres Agràries, tenen la condició d'organitzacions professionals agràries més representatives a l'àmbit territorial respectiu.

Aquesta és una al·legació que amb ànim de col·laboració s'hagués pogut plantejar en els primers dies de termini, màxim quan la Unió de Pagesos de Catalunya i la Comarca del Maresme disposen del text del Conveni des de l'aprovació del seu Avantprojecte, el 12 de febrer de 2008.

Per tant, transcorregut el termini per efectuar les al·legacions, s'han de desestimar per extemporaneïtat.

Recordem que la representació de les entitats en el CAUM, com s'ha dit en resposta a la primera de les al·legacions, te la finalitat d'obtenir una participació en defensa d'una diversitat d'interessos de diferents sectors econòmics, socials i amb perspectiva tècnica en l'àmbit urbanístic i a nivell de Ciutat. Pel que fa a la representació de la pagesia, la intenció és hi hagi un únic representant de entre els sindicats més representatius, de tal manera que la designació es pot fer a través de la Cambra agrària.

En aquest sentit s'inclourà en el Reglament que el representant serà designat per la Cambra Agrària de Barcelona.

També cal fer l'aclariment de que la Comissió de Seguiment del Pla especial de les Cinc Sènies, te una naturalesa i finalitats pròpies, específiques i independents del CAUM i per tant la seva composició no es pot comparar amb la d'aquest darrer.

Durant el període d'informació pública, tal i com s'explica a l'informe jurídic del Servei d'Urbanisme, s'han introduït uns canvis fruit del procés de revisió i sistematització realitzat conjuntament amb els tècnics del Servei de Participació Ciutadana d'aquest Ajuntament , a fi i efecte d'unificar l'estructura bàsica dels diferents reglaments del conjunt de consells de participació de la Ciutat.

Els canvis introduïts, que es detallen en el citat informe, comporten un canvi de la sistematització del diferents apartats del text i de la introducció d'alguna norma que es planteja unificar per a tots els Reglaments dels Consells de Participació de la Ciutat. Consta a l'expedient un exemplar del text de la modificació del reglament, objecte de la seva aprovació definitiva, on es marca, amb un color diferent, els canvis que es proposen introduir.

Vist l'informe jurídic previ i de conformitat amb el que disposa l'art.22.2.d) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Resoldre les al·legacions presentades pel Grup municipal de Convergència i Unió, el Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i Comarca, la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i del sindicat Unió de Pagesos de Catalunya a la Comarca del Maresme, la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró en el sentit i els motius que s'han exposat en la part expositiva de la present Resolució.

Segon.-

Aprovar definitivament el Reglament del Consell Assessor Urbanístic de Mataró, segons el text annex a la present Resolució i que incorpora les esmenes introduïdes al text aprovat inicialment, en el sentit i justificació que consta en la present Resolució i en els informes als quals es remet.

Tercer.-

Crear el Consell Assessor Urbanístic de Mataró que es regirà pel Reglament aprovat segons el precedent acord, de conformitat amb el que disposa l'art. 92 del Reglament Orgànic Municipal. La constitució del Consell tindrà lloc després de seguir el procediment previst en el propi Reglament i amb els membres que s'hagin designat fins aquell moment sense perjudici de que en posterioritat s'incorporin els membres pendents de designar i sempre que, com a mínim, que es pugui constituir amb dues terceres parts dels seus membres.

Quart.-

Publicar els acords precedents i el text íntegre del Reglament del Consell Assessor Urbanístic de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província.

Cinquè.-

Publicar els acords precedents al tauler d'anuncis municipals inclòs l'espai web i notificar-ho als interessats segons resulta de l'expedient, així com als corresponents serveis municipals.

Sisè.-

Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resulten de l'expedient, amb el nou Text del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

Setè.-

Comunicar els precedents acords al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya als efectes del que disposa l'art. 65.2 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el seu grup amb el vot d'abstenció. Reconeixem la inclusió d'esmenes en el període d'avantprojecte, concretament, la inclusió del Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i el Maresme, així com la proposta del conjunt d'entitats de la ciutat l'objectiu de les quals és treballar per la solució de barreres arquitectòniques. Quedaven més al·legacions, algunes entenem que de caràcter menor i que no té massa importància que no hagin estat acceptades, però sí que queda vigent el que feia referència a la presidència i vicepresidència de la comissió que nosaltres l'enteníem diferent del que queda definitivament. Aquest és el motiu principal pel qual el vot és d'abstenció.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra la creació d'aquest òrgan i desitja que respongui a les finalitats per a les quals estat creat, que és enriquir el debat urbanístic. Esperem que culmini amb una altra reivindicació que sigui la revisió del Pla General amb l'acord d'aquest Ple municipal.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, es congratula per la creació d'aquest nou òrgan. Esperem que estigui a l'alçada de les circumstàncies, després de les esperances que hem tingut molts.

També defensem les esmenes que han demanat més representació per part de la societat civil, en concret, de la Federació de Veïns i de la Unió de Pagesos, perquè algunes d'elles no s'han acceptat. És per això que el nostre vot serà d'abstenció.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

36 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL SERVEI D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE AL MUNICIPI DE MATARÓ.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"En virtut del decret 3857/2008, de 8 de maig de 2008, de la Consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, ha estat aprovat l'avantprojecte de la modificació del Reglament del Servei d'Abastament d'Aigua Potable al Municipi de Mataró.

La disminució de les reserves d'aigua a Catalunya ha provocat l'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, a través del decret 84/2007 de 3 d'abril, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, prorrogat pel Decret 257/2007, de 27 de novembre. Aquesta resolució es va concretar a Mataró amb el Decret d'Alcaldia 3571/2007, de 19 d'abril per a garantir el subministrament d'aigua a la població.

L'agreujament de la situació ha determinat l'entrada en la situació d'excepcionalitat de nivell 2 prevista en el decret 84/2007, de manera que l'Ajuntament de Mataró, mitjançant el decret d'Alcaldia 1261/2008 de 12 de febrer, ha disposat la prohibició de destinar a determinats usos l'aigua apta per al consum humà. A més a més, la Generalitat ha dictat el Decret 108/2008, de 15 de maig, de modificació del Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, el qual ha derogat el Decret 257/2007, de 27 de novembre i ha modificat diversos articles del Decret 84/2007, de 3 d'abril. La finalitat del Decret 108/2008, de 15 de maig és que, per a la declaració de l'entrada i sortida dels diferents escenaris o nivells, també es tinguin presents circumstàncies com ara la previsió de la pluviometria, la previsió de l'evolució de les reserves d'aigua i el grau d'explotació dels aqüífers.

El Reglament del Servei d'Abastament d'Aigua Potable al Municipi de Mataró no disposa d'un règim jurídic aplicable als incompliments de les prohibicions en situació d'excepcionalitat o d'emergència.

Les modificacions introduïdes consisteixen a afegir al Reglament un Capítol XII, relatiu al règim jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència de sequera, el qual suposa la inclusió de l'article 67 al 78. Aquests preceptes regulen la prohibició i les restriccions d'ús d'aigua potable; la tipificació d'infraccions i de sancions; la graduació d'aquestes; la previsió d'un procediment sancionador; així com l'adopció d'altres mesures en cas d'infracció.

La modificació del Reglament ha estat traslladada als grups municipals als efectes de la presentació d'esmenes.

Vistos els informes precedents; l'article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases del règim local; i l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament del Servei d'Abastament d'Aigua Potable al Municipi de Mataró.

Segon.- Obrir un termini d'informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Tercer.- Considerar aprovada definitivament la modificació del Reglament en cas de no presentar-se cap reclamació ni suggeriment."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que el seu grup veu positivament la reglamentació d'aquesta nova situació que no només viu Mataró, sinó també el conjunt del país.

Però també volem criticar que Mataró, a nivell de creixement urbanístic, no s'ha sumat a aquesta nova cultura de l'aigua: és una mica contradictori reglamentar això i, al mateix temps, que la ciutat vagi creixent amb xalets de luxe i piscines privades. Preferim estudiar més amb detall aquesta proposta, perquè estem d'acord amb el fons.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor del seu grup municipal. Entenem que aquest és un avenç que necessitava Mataró per començar a fer que la gent prengui consciència que malbaratar és quelcom que ja no ens podem permetre. D'altra banda, si em permeten, no puc deixar de dir al Sr. Safont-Tria que antigament el que avui són piscines abans eren safareigs i que, potser, si en canviéssim el nom no hi tindria tantes recances.

El senyor Xavier Safont-Tria recorda que d'aquests safareigs, al final, n'acabem menjant tots plegats i que a les piscines només s'hi banyen quatre privilegiats.

La senyora Quiteria Guirao replica al Sr. Safont-Tria que la descripció que ha fet de la ciutat de Mataró no es correspon amb la realitat. Tenim estudis de final de carrera d'arquitectes de Mataró o estudis d'urbanisme que afirmen que la nostra ciutat és una ciutat compacta, una ciutat on un dels elements que afavoreixen l'ús racional de l'aigua és, precisament, aquesta situació urbanística. Una altra cosa és que tinguem algunes urbanitzacions, però això no vol dir que s'està creixent, ni molt menys, en forma de taca d'oli. Després, convé recordar que estem modificant un reglament que els nostres funcionaris necessiten per fer efectiu el Decret de previsió de l'ús de l'aigua potable a nivell particular. El que estem fent és donar els instruments necessaris als funcionaris perquè puguin fer la seva feina ben feta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Benestar Social-

37 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DELS CASALS MUNICIPALS DE GENT GRAN.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En data 13 de desembre de 2007 el Ple de l'Ajuntament de Mataró, reunit en sessió ordinària, va aprovar inicialment la modificació del Estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran de Mataró.

L'esmentada modificació es va sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies per a l'examen i la presentació d'al·legacions i suggeriments, segons estableix l'article 49 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Règim Local i Article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Finalitzat el període d'informació pública s'han presentat al·legacions per part de:

- Grup Municipal del PPC, en el sentit de:

a) Article 14, relatiu als deures dels usuaris: es veuria millor que el conèixer les normes del casal fos un dret del capítol V i el complir-les del capítol VI de deures dels usuaris.

b) Article 22, relatiu a l'Assemblea General, afegir-hi: "es reunirà un cop a l'any durant el primer trimestre del mateix".

c) Article 41.1, relatiu a la Junta de Govern:modificar el redactat en el sentit d'afegir-hi una comunicació de la convocatòria per escrit a cada soci.

- Grup Municipal de la CUP, en el sentit de:

a) Art. 6: punt 2: s'hauria d'especificar el concepte de pensionista i treure del text "persones majors de 52 anys, beneficiaries del subsidi d'atur"; punt 4: caldria deixar clar que les diferents associacions de gent gran també fan el lliurament d'aquest carnet acreditatiu.

b) Article 10.3: no queda clar que es pugui portar a terme si abans no s'han formalitzat cap document del pla d'usos d'aquests equipaments, aforaments, condicions obertura i tancament del equipaments, neteja, etc.

c) Article 11: eliminar la necessitat "de contractar una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil".

d) Article 40: Junta de Govern: eliminar els punts 1,2,3 i 4 i modificar el punt 5 amb el següent redactat " moderarà i mediarà les deliberacions de la Junta de Govern i de l'Assemblea General".

Un cop examinades les al·legacions presentades a la modificació dels Estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran de Mataró, el criteri de l'Ajuntament de Mataró és el següent:

- acceptar les al·legacions presentades pel Grup Municipal del PPC a excepció de la segona referida a l'article 22 (Assemblea General), entenent que la funció de temporalitzar i calendaritzar qualsevol de les convocatòries dels òrgans de participació dels casals, constitueix un exercici de l'autonomia organitzativa i funcional d'aquests equipaments definida en l'art. 3 dels Estatuts.

- desestimar en la seva totalitat les al·legacions presentades pel Grup Municipal la CUP. El criteri d'aquest Ajuntament davant aquestes al·legacions és el següent:

a) A l'article 6:

- punt 2: l'edat és el criteri prioritari per determinar si una persona pot ser beneficiaria del Casal; en aplicació d'aquest criteri, poden adquirir la condició de persona usuària els majors de 60 anys residents a Mataró sense necessitat de reunir cap altre requisit i les persones majors de 52 quan siguin beneficiàries del subsidi d'atur i/o siguin beneficiàries de qualsevol de les modalitats de pensió existents dins del règim de la Seguretat Social.

- punt 4: no cal explicitar que les diferents associacions de gent gran fan lliurament d'un carnet acreditatiu, ja que es tracta d'un altre tipus de carnet que serveix per acreditar a una persona com a sòcia de l'entitat i no com a beneficiària d'un Casal.

b) Article 10.3: en general, els aspectes als qual fa referència l'al·legació s'han d'incloure en l'autorització d'ús que s'atorgui en funció de l'activitat per a la qual s'ha sol·licitat l'ús de l'equipament i no en disposicions de caràcter general.

c) Article 11: la pòlissa de responsabilitat civil contractada per l'Ajuntament no cobreix les activitats organitzades per tercers en els equipaments municipals, ja que només cobreix les activitats organitzades pel propi Ajuntament i els seus organismes autònoms.

d) Article 40 punts 1,2,3 i 4: les funcions establertes en els esmentats punts s'avenen amb les funcions de coordinació i de direcció que exerceix l'Ajuntament en aquests equipaments (article 4 dels estatuts).

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

Primer.- Estimar les al·legacions formulades per part del Grup Municipal del PPC, a excepció de la referida a l'article 22 (Assemblea General), les quals han quedat incorporades degudament en els Estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran i, desestimar en la seva totalitat les al·legacions formulades per part del Grup Municipal de la CUP, a la vista de les consideracions que figuren a la part resolutiva.

Segon.- Aprovar definitivament la modificació dels estatuts dels Casals Municipals de Gent Gran.

Tercer.- Publicar íntegrament el text dels Estatuts en el Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d'aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, intervé recordant que la CUP ha presentat algunes esmenes i li sembla que cap s'ha aprovat. A nivell de casals de gent gran Mataró té dos models: un model en què les pròpies associacions de gent gran gestionen el propi casal i un altre model en què la gestió és per part de l'Administració, i penso que s'ha volgut fer un sol estatut que difícilment pot encaixar amb el dos models.

De totes maneres, sí que crec que és important tirar endavant aquest document perquè s'han creat noves necessitats i també hauria de servir per reflexionar sobre quin és el model de gestió dels casals que volem. Ens hem de preguntar què és el que volem, si volem que funcionin com guarderies, per dir-ho així, o si han de ser centres de participació, de promoció i de relació social.

La senyora Carme Esteban aclareix que són casals municipals i, com a tal, aquests equipaments, en alguns casos, cedeixen la seva gestió mitjançant un conveni amb associacions. Aquests són uns estatuts per a l'equipament municipal del qual tenim competències, però que no són incompatibles amb els estatuts que puguin tenir aquestes associacions que gestionen alguns dels casals municipals.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

Abstencions: Cap.

-Patronat Municipal de Cultura-

38 - DENOMINACIÓ DE LA SEGONA BIBLIOTECA DE LA CIUTAT DE MATARÓ, A SITUAR A L'EDIFICI DE L'ESCORXADOR COM A "BIBLIOTECA PÚBLICA ANTONI COMAS".

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El creixement demogràfic sostingut que la ciutat de Mataró ha tingut els darrers anys va fer que el Pla d'equipaments Culturals de l'any 2005 proposes la construcció d'una nova Biblioteca al Barri Palau-Escorxador, que formarà part de la nova xarxa de biblioteques de Mataró. La nova biblioteca donarà cobertura directa a un total de prop de 17.000 habitants.

El projecte de la segona biblioteca de Mataró, proposat pel Patronat Municipal de Cultura va ser acceptat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, per format part de la seva Xarxa de Biblioteques.

La ubicació escollida per la nova biblioteca ha estat l'edifici de l'Escorxador, conjunt arquitectònic d'estil modernista projectat l'any 1909 per l'arquitecte mataroní Melcior de Palau i Simó, que fou inaugurat l'any 1915, que va funcionar com a escorxador fins els anys setanta. L'avantprojecte de l'obra està en fase de redacció pels serveis tècnics municipals.

A fi de fixar la denominació de la nova biblioteca i vist l'informe tècnic que avala el nom d'Antoni Comas i Pujol, intel·lectual de renom, lluitador i defensor de la llengua i literatura catalana, fill de la ciutat de Mataró i clarament vinculat al món de la cultura.

El President del Patronat Municipal de Cultura, en virtut de les competències delegades per Decret d'Alcaldia de 16 de juny de 2007, elevo al Ple de l'Ajuntament, per a la seva consideració i decisió, els següents

ACORDS:

Primer. Aprovar la denominació específica de "Biblioteca Pública Antoni Comas" per a la biblioteca que s'ubicarà a l'edifici de l'antic Escorxador, situat al barri de Les Santes-Escorxador al carrer Prat de la Riba 110.

Segon. Facultar el Sr. Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró per a la signatura de tota la documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

Tercer. Notificar aquests acords al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, per al seu coneixement i als oportuns efectes."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable del seu grup. Alhora, felicita els promotors de la iniciativa per aquesta denominació, atès que entenen que és de justícia que s'atorgui aquest nom a aquesta nova biblioteca de la nostra ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

En aquests moments s'absenta de la sessió la Sra. Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

CMI DE VIA PÚBLICA

39 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"D'acord amb l'exposició de motius del projecte de la nova Ordenança Municipal de la Via Pública i donant parcialment per reproduït allò que en ella es fonamenta, fa més de 30 anys que les Ordenances Generalsde la Via Pública de Mataró varen ser aprovades en sessió de l'Ajuntament en Ple, celebrada el 6 de març de 1972, i que des d'aleshores ençà la realitat social i l'entorn normatiu ha patit canvis significatius que fan necessari llur adequació a les necessitats i exigències d'un entorn completament diferent al que en donaren origen.

Atès que aquest fenomen no podia passar desapercebut, s'ha hagut d'afrontar l'elaboració d'un text normatiu amb la motivació que exigeix que, d'una banda, s'adeqüin les ordenances de la via pública a l'ordenament legal vigent en aquest moment, tenint en compte l'evolució de la normativa durant aquests llargs anys, i que, d'altra banda, aquest instrument normatiu suposi un recull i l'abastament dels fenòmens i activitats que avui dia, amb una major intensitat i amb una naturalesa novella, poden recaure sobre els espais de domini públic.

Atès que aquesta adequació s'ha de fer respectant en la seva autonomia totes les matèries sectorials que durant aquests anys s'han anant desgranant de les ordenances generals, constituint cossos normatius municipals amb identitat pròpia, en virtut de l'especialització que la pròpia organització municipal ha tingut en un simple fenomen de donar resposta a les cada vegada més complexes circumstàncies de la ciutadania i la ciutat.

Atès que el text de les ordenances assumeix el repte d'ordenar el conjunt d'activitats el desenvolupament de les quals representen l'ocupació dels espais públics de la ciutat en un moment sobre els quals conflueixen cada vegada més un ingent conjunt d'interessos sectorials, personals, professionals, d'oci, de mobilitat, culturals que exigeixen que l'Administració municipal assumeixi un paper d'administrador d'un bé, com són els espais de la ciutat, l'ús del qual ha de racionalitzar-se a fi de permetre la concurrència pacífica i ordenada dels diferents usos.

Atès que des del punt de vista general l'ordenança en el marc d'uns principis establerts en ella, té per objecte regular el règim dels usos de la via pública, els procediments i les condicions als quals han d'ajustar-se les ocupacions, activitats, obres i instal·lacions d'elements i serveis que s'efectuen en el vol, sòl o subsòl de les vies i espais públics municipals, així com, l'organització bàsica que tendeixi a assegurar la coordinació entre els usos.

Atès que l'avantprojecte aprovat, compta amb la participació i l'acolliment dels suggeriments inicialment aportats pels serveis municipals amb competències sectorials sobre la via pública que s'han incorporat a la proposta de text de l'ordenança del servei juridicoadministratiu de Via Pública.

Atès que d'una banda el text va ser presentat al Govern Municipal pel seu coneixement , i que d'altra banda s'ha donat compliment al que disposa l'article 73.10 del Reglament Orgànic Municiapl, on consta que els avantprojectes d'ordenances seran aprovats pel govern municipal mitjançant un decret, remetent-se a continuació còpia d'aquest als grups municipals pel seu examen en un termini de 15 dies, període durant el qual els regidors podran presentar les esmenes que considerin oportunes, les quals seran tractades en la sessió especial de la Comissió Informativa corresponent, que tindrà lloc per tal de dictaminar el projecte que hagi de ser objecte d'aprovació inicial en el Ple de l'Ajuntament.

Atès que es va celebrar la sessió de la Comissió Informativa especial de Via Pública el dia 5.12.2007 per tal de debatre el text de l'avantprojecte de l'ordenança municipal de la via pública, procedint-se a la seva aprovació inicial pel Ple en data 13 de desembre de 2007

Atès que el text de l'esmentada ordenança fou sotmès a informació pública per un període de 30 dies per a la formulació de reclamacions i al·legacions i que durant aquest termini es van presentar al·legacions per part del Gremi de Constructors i Promotors d'obres de Mataró i Comarca, l'entitat Unió de Botiguers de Mataró, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i els Grups Municipals de CiU, PP i CUP.

Atès que les referides al·legacions han estat objecte dels informes tècnics corresponents, el resultat dels quals han suposat la formulació d'una proposta elevada als òrgans de govern competents.

Atès que el debat final de les esmenes, al·legacions i proposta, als efectes de la seva admissió final, es va realitzar en una reunió conjunta, celebrada el 23 d'abril de 2008, en la que assistiren tècnics municipals així com els Consellers Delegats de Via Pública i d'Obres, Serveis i Manteniment, i IMPEM, figurant inclosos en el text que ara es sotmet a aprovació definitiva, el resultat de les aportacions i suggeriments admesos.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Via Pública, fent ús de les atribucions atorgades a l'Alcaldia per l'article 23 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, modificada per la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de medidas para la modernización del gobierno local, i en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 6 de febrer de 2008, PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

ÚNIC.- Aprovar amb caràcter definitiu el text de l'ordenança municipal de via pública que s'adjunta com annex al present acord."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, passa a comentar algunes coses.

La primera d'elles és que el que acaba d'explicar el regidor Batista ho entenem perfectament: calia fer una nova ordenança perquè s'havia d'adaptar la normativa als nous usos i a les noves ocupacions de la via pública. En aquest sentit, ens afegiríem a les felicitacions, però amb allò que no podem coincidir tant amb ell és en què ha fet alguna omissió important.

El Sr. Batista afirma que han tingut moltes trobades i coincidències importants amb els gremis i que s'han aprovat 15 esmenes, però, és clar, es que se n'han presentat 70. Ens en deixem unes 55 pel camí. Per tant, la coincidència no és tal. Del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics se'n presenten 2 i no se n'accepta cap, la Unió de Botiguers en presenta 24 i se n'accepten 7, tot i que 3 parcialment, i el Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i Comarca en presenta 17 i se n'accepten 7. Jo li agraeixo que acceptés prou esmenes del nostre grup però el fet que els gremis de la ciutat i la gent que està involucrada en tots aquests temes tinguin aquestes reserves és el que ens fa inclinar-nos per l'abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, també veu oportú debatre i reglamentar tots aquests temes. És un document dens i, de vegades, difícil d'entendre, però la CUP hem participat a fi de millorar-lo i, de fet, hem presentat prou esmenes malgrat no hagin estat acceptades. Per això ens hi abstindrem.

El senyor Oriol Batista puntualitza que, com qualsevol ordenança, té una part que és molt jurídica i, per tant, moltes de les al·legacions que no s'han acceptat és, bàsicament, perquè és un text articulat, normatiu i jurídic.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (1) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

FORA DE CONVOCATÒRIA

El Sr. Alcalde exposa en primer lloc la urgència en el tractament d'aquest tema. En el punt 16 d'aquest Ple s'aprovà definitivament la modificació dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura, però s'ha comprovat avui mateix la existència d'una al·legació a l'esmentat expedient presentada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró en el termini d'exposició pública. Constatat que l'expedient aprovat en el punt 16 no havia inclòs la resolució d'aquesta al·legació, és necessari tramitar per torn d'urgència aquesta separata de l'expedient principal que només conté la resposta a aquesta al·legació. La urgència consisteix precisament en consumar l'aprovació definitiva dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura en aquesta mateixa sessió €sense haver d'esperar a la pròxima sessió ordinària- i posar en marxa el més aviat possible el funcionament del nou Institut Municipal d'Acció Cultural.

Tot seguit es sotmet a votació la declaració d'urgència la qual és aprovada per unanimitat del Ple Municipal (26).

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Sergi Penedès perquè presenti la proposta d'acord.

39 bis - RESOLUCIÓ D'UNA AL·LEGACIÓ A LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

L'Ajuntament de Mataró va crear l'any 1982, el Patronat Municipal de Cultura amb la voluntat de facilitar la participació dels diversos sectors, col·lectius i persones implicats en els serveis culturals de la ciutat, posar la cultura a l'abast dels ciutadans, planificar de nous equipaments, impulsar nous programes i una política de concertació amb el sector associatiu amb vocació de servei públic.

En aquest període, les polítiques culturals locals han ampliat el seu abast amb nous àmbits d'actuació i ha calgut adequar les estratègies d'actuació a les noves realitats socials. L'àmbit de la gestió cultural ha experimentat, doncs, una diversificació i especialització considerable.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur que planteja el desplegament de la política cultural municipal a Mataró.

La modificació estatutària ha estat aprovada amb caràcter inicial en la sessió plenària ordinària feta el proppassat dia 3 d'abril. La publicació es va fer al BOP del dia 12 d'abril, essent que el període d'exposició pública va acabar en data 20 de maig.

Vista l'al·legació presentada al registre d'entrada de l'Ajuntament de Mataró en data 10 d'abril de 2008 per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, i l'informe del director del Patronat Municipal de Cultura de data 05/06/2008, en què es proposa resoldre l'al·legació presentada en el sentit següent:

AL·LEGACIÓ ÚNICA

Que la Federació d'Associacions de Veïns pugui participar al Consell Rector de l'Institu Municipal d'Acció Cultural.

Dins dels sis representants escollits de forma participativa i sectorial d'entre les entitats pertanyents als diferents àmbits culturals de la ciutat que preveu l'article 9.c) dels Estatuts aprovats amb caràcter inicial, existeix la possibilitat d'incorporar als òrgans de govern de l'IMAC representació del món veïnal sense necessitat de fer una reserva explícita a la FAVM, decisió aquesta que dependrà en darrera instància del procés de nomenament d'aquestes vocalies. Entenem que la inclusió automàtica al si del Consell Rector d'entitats particulars, desvirtua la naturalesa participativa del procés. Es proposa, doncs, desestimar l'al·legació.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Únic.- Desestimar l'al·legació presentada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró a l'aprovació inicial de modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució. "

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que la votació d'aquest punt separi la votació de l'esmena de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró de la proposta d'acord.

El Sr. Alcalde accedeix a la petició i posa a votació l'esmena de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Tot seguit es vota la proposta d'acord amb el següent resultat:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

40 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB LA CAMPANYA DE CATALUNYA LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, llegeix una proposta conjunta amb els grups municipals Socialista, d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya sobre la reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús.:

"Les bosses de plàstic suposen aproximadament el 2% dels residus municipals que es produeixen a Catalunya. Segons un estudi encarregat per l'Agència de Residus de Catalunya a final de 2006, l'estimació de consum a Catalunya és de 10 milions de bosses setmanals. Entre els seus impactes destaca el consum de recursos, energia, emissions de gasos d'efecte hivernacle i suposen un impacte visual en el medi ambient i un perill per a la fauna quan s'abandonen incontroladament. D'altra banda, han esdevingut símbol del consum sense control.

Aquesta problemàtica no és nova i de fet a altres països l'han abordat amb mesures que van des d'acords voluntaris amb el sector de la distribució, a la imposició de taxes o fins i tot a la prohibició total.

Actualment existeixen alternatives diverses a l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús, com són bosses fetes a partir d'altres materials, bosses de plàstic més resistents i reutilitzables, capses, cistells, carros de compra, bosses de materials biodegradables, etc. Per tant, l'ús de la bossa de plàstic d'un sol ús parteix de les pràctiques instaurades pels canvis en els hàbits de vida i de consum i per l'actuació i màrqueting del sector de la distribució comercial.

En tot cas és evident que qualsevol actuació per fomentar la disminució de l'ús de les bosses de plàstic comporta de per sí un important impacte en quant a conscienciació de la població envers al malversa-me'n i a les possibilitats de prevenció de residus, ja que es tracta d'un element d'ús quotidià, clarament identificable, símbol de l'estil de vida i de consum actual.

El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012, impulsat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), estableix uns objectius de reducció de la bossa de plàstic d'un sol ús en un 30% l'any 2009 i en un 50% l'any 2012

Per tot l'exposat es proposen al Ple municipal els següents acords:

Primer.- L'Ajuntament de Mataró s'acollirà a projectes de prevenció de residus de l'Agència de Residus de Catalunya que incloguin actuacions per a la reducció de les bosses de plàstic d'un sòl ús.

Segon.- L'Ajuntament de Mataró donarà suport a la campanya "Catalunya lliure de bosses de plàstic" impulsada per la Fundació per a la Prevenció dels residus i el consum responsable i la Federació Ecologistes de Catalunya.

Tercer.- Demanar al govern de la Generalitat que esgoti la via de la negociació amb la distribució alimentària d'abast estatal, per arribar a acords de reducció del consum de bosses de plàstic.

Quart.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya que, de manera paral·lela amb els acords voluntaris, i amb l'objectiu de dissuadir del consum indiscriminat de bosses de plàstic, inicií la regulació mitjançant llei, del consum indiscriminat de bosses de plàstic a partir d'alguna de les següents alternatives:

- Fixar algun tipus d'impost que grabi el consum

- Retorn al consumidor el cost de la bossa de plàstic que no s'endugui

- Prohibir la distribució gratuïta

- prohibir totalment la distribució de bosses de plàstic a tots els comerços

Cinquè.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya que amplií els recursos destinats a col·laborar amb els ens locals per a l'execució de campanyes de prevenció en la generació de residus, que fomentin elements reutilitzables per a disminuir el consum de bosses de plàstic d'un sol ús.

Sisè.- Comunicar els presentes acords al Departament de Medi Ambient i Habitatge, a la Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable, a la Federació Ecologistes de Catalunya i a les associacions de comerciants de Mataró."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que des del seu compromís de grup per l'ecologia i sensibilitat pel medi ambient han estudiat amb bona disposició la proposta conjunta. De l'estudi han objectat tres punts que els fan dubtar sobre el seu vot.

El primer d'ells és si realment el tema és tan important com perquè s'estableixi el Dia Català sense Bosses de Plàstic, a fi de mobilitzar l'opinió pública per l'impacte que tenen aquestes bosses. Nosaltres considerem que aquesta generalització té els seus dubtes.

Fins i tot, jo podria plantejar una experiència que he tingut aquesta Setmana Santa a l'Aragó. Allà vam fer una excursió a la Laguna de Gallocanta, enmig de la qual vam haver de passar per un abocador. En passar-hi vam veure un abocador obert i, de camí a la llacuna, vam comptar quilòmetres i quilòmetres de restes de bosses de plàstic. Realment hi havia un gran impacte mediambiental. Però la pregunta era: la culpa és de les bosses de plàstic o del sistema d'eliminació de residus urbans que utilitzaven aquells pobles? Potser si aquests disposessin d'una incineradora com a Mataró, és possible que no hi hagués el desastre que ara tenen allà. Per tant, això de crear un dia sense bosses de plàstic, no ho acabem de veure clar.

En segon lloc, hi ha el tema que tota aquesta proposta planteja una veritable demonització de la bossa de plàstic.

Quines alternatives tenim? La bossa de paper consumeix fusta i crea deforestació i en la seva elaboració també s'utilitza molta aigua que després no pot ser reutilitzada a baix cost, així com que té un cost energètic molt important.

D'altra banda, la bossa de plàstic resulta que sí que s'està reutilitzant. La bossa de supermercat serveix a les classes populars per evitar comprar bosses de la brossa. Per tant, és un element de reutilització i molt positiva, perquè els residus plàstics que utilitza la bossa es reutilitzen, sinó mirem ECOEMBRES, que reutilitza les bosses de plàstic.

Per tant, d'entrada aquest és un dubte considerable que tenim.

Però el nostre vot definitivament en contra és perquè el que planteja la proposta és un sistema de penalització. Nosaltres en els pressupostos municipals vam presentar una esmena sobre el tema de l'IAE en què es demanava que es modifiqués als supermercats i comerços perquè utilitzessin bosses que poguessin ser utilitzades com a bosses útils per a contenidors de residus orgànics. Això no es va aprovar.

Nosaltres, doncs, sí que estem a favor de la promoció de la utilització de bosses útils, però no estem a favor ni d'augmentar impostos, ni prohibir o penalitzar-ne el consum. És increïble que surti dels grups que s'autodenominen "progressistes i d'esquerres" aquesta mesura tan antipopular. Si surt endavant, nosaltres explicarem als mataronins com la CUP, ERC, ICV-EUiA i els Socialistes estan a favor de prohibir-los les bosses i a favor que els les cobrin als supermercats. Creiem que aquest no és el camí.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup hi votarà a favor.

Crec que després de tot el que hem sentit fins ara per part del Sr. Ferrando, només queda agrair-li l'explicació, perquè com més s'explica, més motius ens dóna a nosaltres per evitar que hi hagi cada vegada més bosses de plàstic llançades en el medi ambient.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

41 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MODIFICACIÓ DE REGLAMENTS DE CONSELLS MUNICIPALS DE PARTICIPACIÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que la proposta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

42 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR CONTRA LA CONSTRUCCIÓ DE LATERALS A L'AUTOPISTA DEL MARESME.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"El desenvolupament territorial de la comarca del Maresme s'ha caracteritzat per un consum extensiu del territori. Tenim una comarca territorialment fràgil, per la seva geografia allargada i estreta. La gran majoria d'intervencions dels últims anys han suposat uns costos ambientals i socials importants. L'autopista l'ha partida per la meitat, en detriment d'espais agrícoles, principalment, i rieres, torrents i espais naturals. Aquest model de desenvolupament territorial ha primat l'ús del cotxe privat, ja que la majoria d'activitats i serveis urbans es disposen en funció de l'accés amb aquest mitjà de transport. Això ha propiciat les noves urbanitzacions de baixa densitat i centres comercials i de lleure a l'entorn de l'autopista... i també un increment de l'ús del vehicle privat per fer desplaçaments quotidians.

Aquest no és un model sostenible, atès que la comarca no pot continuar creixent en infraestructures per a l'ús del cotxe privat, un dels principals causants de la contaminació ambiental. La imminència de la crisi energètica mundial i l'evidència dels canvis en el clima necessiten polítiques valentes i amb responsabilitat històrica que passen per l'estalvi de recursos i energia. L'ampliació il·limitada de la xarxa de carreteres només contribuiria a agreujar aquests problemes. Tampoc no ens podem permetre el luxe d'hipotecar a les generacions futures una comarca territorialment mal gestionada.

El model de mobilitat i el model de desenvolupament són indestriables, per la qual cosa no pot existir una política territorial que no contempli com a element central un model de mobilitat; de la mateixa manera que qualsevol política de mobilitat ha de formar part d'una política d'ordenació del territori i estar-hi integrada.

La Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental "Millora general. Condicionament. Millora de l'accessibilitat a la variant de Mataró. Autopista C-32, PK 98+500 al 104+100. Tram: Argentona Mataró", en el qual es projecta la construcció d'uns laterals de dos carrils de circulació a banda i banda de l'autopista C-32 en tot el tram del Maresme.

Atès que la construcció d'uns laterals no solucionaria el problema de la mobilitat a la nostra comarca, sinó que n'ajornaria la solució definitiva.

Atès que la construcció d'uns laterals propiciaria l'efecte crida més carreteres, més cotxes amb conseqüències tals com embussos diaris i la creació de noves urbanitzacions.

Atès que els últims anys només s'ha crescut en la inversió en xarxa viària per carretera, sense invertir en mobilitat alternativa com les vies ferroviàries.

Atès que la mobilitat de la comarca passa per la redefinició d'un transport públic com a alternativa real al cotxe privat.

Atès que la comarca del Maresme necessita un model de desenvolupament territorial alternatiu que prioritzi l'accessibilitat de totes les persones als llocs de treball i als serveis.

La Candidatura d'unitat Popular proposa al Ple l'adopció dels acords següents:

  1. Que l'Ajuntament de Mataró es dirigeixi a La Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per informar-los de l'oposició al projecte de laterals projectats als costats de l'autopista C-32.
  2. Iniciar tots els tràmits pertinents per esmenar i aturar qualsevol projecte que contempli la construcció de laterals a l'autopista.
  3. Iniciar una roda de contactes amb tots els ajuntaments de la comarca per fer front comú a favor d'una mobilitat alternativa al vehicle privat en oposició al projecte de laterals de l'autopista. "

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, avança que el seu grup s'hi abstindrà, malgrat estiguin d'acord amb molts dels punts exposats per la CUP en la seva proposta. La nostra idea de mobilitat a la comarca va més enllà. Jo crec que és una mica més completa i no tan centrada única i exclusivament en el tema de la carretera a Mataró i el Maresme. La nostra posició al respecte, en la línia del que ja es va dir al Consell Comarcal del Maresme al maig del 2004, apunta que primer, explotem al màxim l'estructura del transport públic; segon, utilitzem al màxim la capacitat de la C-32 transformant-la en una via lliure de peatge per als maresmencs i, tercer, un cop aplicades aquestes mesures, tornem a estudiar si encara és necessària o no la construcció de les calçades laterals a la C-32. Què passarà amb la N-II? Es podria convertir en una via cívica, de connexió entre els pobles del Maresme, sense trànsit pesat.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, anuncia que el seu grup donarà recolzament a la proposta de la CUP.

Nosaltres, a finals de maig del 2006, quan estava en exposició pública aquest estudi d'implantació dels laterals ja vam fer esmenes i vam presentar a entitats i a l'opinió pública el nostre posicionament que, per tant, és sabut.

Recordem que encara estem en un procés de debat sobre el Pla Territorial Metropolità de Barcelona en què s'estan tractant aquests temes i és aquí on veurem quina força podem arribar a exercir els grups petits. Com que nosaltres estem segurs i segures que no hi ha consens social sobre aquest tema, perquè tot just ara són documents, estudis i impactes ambientals que queden damunt d'una taula però no arriben als ciutadans... el que passarà és que conforme es vagi apropant l'execució dels projectes, sí que hi haurà una veritable, fins i tot, revolta. Estem dient de passar de 3 a 5 carrils per cada sentit i que el nostre paisatge tradicional quedi totalment canviat. Tenim l'esperança que hi hagi una forta mobilització ciutadana.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa en nom del seu grup que comparteix una bona part del fons de la proposta. De totes maneres, la postura que ha estat defensant el PPC durant bastant temps, des del Consell Comarcal l'any 2004, és molt semblant a la que avançava el Sr. Teixidó. Ell feia menció a la Comissió de Mobilitat que va fer el seu document aleshores.

El fet de prioritzar el transport públic per sobre del privat, el fet que el model de mobilitat hagi d'anar molt lligat al model de desenvolupament que volem, el fet que qualsevol política territorial evidentment hagi de contemplar el model de mobilitat que hem de triar per complementar-ho... amb tot això nosaltres estaríem plenament d'acord. Però trobem que la proposta és incompleta perquè entenem que hi ha uns passos a seguir d'una manera lògica, que passarien pel rescat del peatge de l'autopista per als maresmencs, perquè puguin circular lliurement.

I respecte als embussos que esmentava el Sr. Safont-Tria, val a dir que ara mateix no els tenim a la nostra comarca, sinó a l'entrada de Barcelona, a Montgat, Badalona i a Sant Adrià. Per tant, el que sembla és que l'autopista, en el seu pas per la nostra comarca està per sota de la seva capacitat, la qual cosa indica que s'hauria de tendir, en primer lloc, pel rescat del peatge, fer les obres necessàries perquè alguns pobles hi poguessin accedir d'una manera més directa €això sí que potser requeriria la construcció d'algunes calçades laterals€ i, finalment, caldria potenciar de veritat el transport públic.

Per tant, tot i compartir el fons de la proposta, pels motius esmentats, perquè a la proposta es fa una "criminalització" de la gent que utilitza el cotxe privat i perquè nosaltres som una mica escèptics respecte a la pacificació de la N-II actual, ens hi abstindrem. Tant de bo posant els mitjans necessaris arribi a ser aquesta via cívica que tots volem.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que tal com està plantejada la proposta que presenta la CUP no hi poden donar suport. Nosaltres d'entrada volem una solució a les infraestructures al Maresme i volem que la gent es pugui bellugar com es mereix. Fa molt de temps que hem presentat documents i propostes concretes sobre el que proposem però, en tot cas, si es vol tractar aquest tema, la proposta hauria de ser molt més complerta i concreta. Jo li demanaria al representant de la CUP que si de debò vol tractar aquest tema a l'Ajuntament de Mataró, deixi la proposta sobre la taula per veure si som capaços de trobar un redactat a favor de la mobilitat del Maresme i Mataró.

D'altra banda, els grups polítics amb representació al Consell Comarcal fa anys que estan treballant en el marc de la Comissió de Mobilitat, que ja ha aprovat mocions conjuntes en aquella institució i on hi ha un debat intens i acostament de posicions, perquè és molt important per resoldre la mobilitat al Maresme que hi hagi una posició unitària. Aquí ha quedat palès que ni tan sols els partits que governen la ciutat de Mataró i la Generalitat tenen la mateixa posició davant d'aquest tema un cop anem al detall. Des de CiU, el que no farem mai és dir per on han de passar aquests laterals, i és clar que les mesures mediambientals hi han de ser, però volem que la N-II quedi com una via urbana i que hi hagi una via ràpida per travessar el Maresme amb peatge lliure només per als maresmencs. També tenim clar que hem de parlar de ferrocarrils, del transport públic, s'ha de concretar més tot plegat i això es mereix un debat intens i més llarg.

D'altra banda, aquest debat ja s'està fent en una institució supramunicipal en què poden intervenir representants de tots els partits de l'àmbit comarcal, així com tots els alcaldes. Per això, no creiem que se solucioni tot dient només que no volem els laterals a la C-32. Però la realitat és la que és i hem de buscar solucions a la mobilitat.

Si es manté la proposta, nosaltres hi votarem en contra, malgrat ens agradaria que es quedés sobre la taula a fi de poder-ne parlar en un altre àmbit que el mateix Sr. Safont-Tria podria proposar.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, anuncia el seu vot en contra a la proposta, perquè no hi estan d'acord.

Bàsicament dir que els acords a què es feia referència, presos al Consell Comarcal, es van complint i per tant es tracta de continuar en aquesta línia. Hi ha una clara opció pel transport públic des de planificació d'infraestructures, que està fent la Generalitat i també hi ha una clara opció a favor sobretot del transport ferroviari a la comarca i a la nostra ciutat. També s'ha fet una aposta important darrerament a favor del transport públic rodat, que ha de passar per algun lloc, perquè hi ha hagut un Estatut pel mig que té una Addicional 3a que parla de finançar les infraestructures per poder arribar al nivell d'inversió que en aquest país no hem tingut durant anys. Tot plegat, amb l'objectiu d'alliberar la N-II per convertir-la en un gran carrer del Maresme i en un marc també d'alliberament de peatge per als residents.

De fet, ja hi ha un estudi inicial sobre la taula del Ministeri, un estudi millorable, però que s'ha posat al servei de la Generalitat perquè es facin aquestes millores. I n'hi ha un altre de complementari, encarregat pel Consell Comarcal del Maresme, d'adaptació d'aquestes possibles infraestructures, que recull les demandes bàsiques dels municipis de la comarca. Per tant, podem assolir aviat un bon resultat, que és que hi hagi una via alternativa a la N-II, que alhora doni servei als pobles del Maresme.

Creiem que sí que cal fer tot el debat que sigui però sobretot cal avançar, perquè de vegades aquesta comarca acaba perdent alguna oportunitat i ara tenim l'oportunitat de fer-ho gràcies a tots els mecanismes que estan en marxa. Nosaltres tenim la responsabilitat de fer allò que els ciutadans ens han demanat i cal que tirem endavant les solucions als problemes de mobilitat que té el Maresme.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, en primer lloc, tranquil·litza el Sr. López dient-li que la CUP no criminalitza la gent que utilitza el cotxe privat. En tot cas, són els qui pateixen més els caos de la mobilitat.

El Sr. Teixidó diu que la seva proposta va molt més enllà, però la nostra també. Nosaltres també tenim un model de mobilitat que contempla qüestions com el ferrocarril, el transport públic, el model de N-II, els peatges, però avui no preteníem fer això. En primer lloc, perquè segurament amb dos fulls no ens hi cabria i, en segon, perquè volíem fer una proposta molt concreta per dir: "senyors, la mobilitat de la comarca del Maresme no passa per crear uns carrils laterals a l'autopista i, a partir d'aquí, entre tots comencem a dibuixar un model de mobilitat que no passi per això". No volem partir d'aquests laterals. Hi ha alternatives i entenem que a partir d'aquesta premissa que sabem que nosaltres compartim, així com gent de molts altres ajuntaments de la comarca, engegar un treball i un discurs alternatiu a aquesta proposta de mobilitat. M'ha quedat la sensació que vostès no volen mullar-se en aquesta qüestió.

Finalment, respecte a la intervenció del portaveu de CiU, recordar que nosaltres no som al Consell Comarcal i el Ple de l'Ajuntament és el lloc que tenim per presentar propostes. Aquest és un bon lloc perquè els diferents grups municipals ens posicionem respecte a aquest tema. Penso que fem un gran pas endavant.

El senyor Francesc Teixidó comenta al Sr. Safont-Tria que sí que es mullen, tal com demostra el fet que fa poc han iniciat una campanya de posicionament a tota la comarca del Maresme en aquest sentit. Sí que ens mullem, el que passa és que la solució per a nosaltres és una solució global i no la podem centrar única i exclusivament en negar-nos d'entrada a la construcció de les calçades laterals, sense aportar una argumentació sòlida. Estem dient que val la pena primer explorar totes les altres alternatives i finalment ja veurem què ens diuen les dades. Crec que només negar-s'hi no és metodològicament correcte, simplement.

El senyor José Manuel López en primer lloc diu al Sr. Safont-Tria que està molt tranquil i també que malgrat la CUP no té representació dins el Consell Comarcal, sí que és cert que a la Comissió de Mobilitat també hi ha representants de moltes entitats amb qui s'han anat fent reunions. Per tant, crec que això que deien el Sr. Fernàndez, el Sr. Bassas i el Sr. Teixidó és així, perquè jo he estat present en algunes reunions, malgrat tampoc no es tracta de glorificar aquesta Comissió de Mobilitat : quan no ha interessat l'han eliminat i punt. Dir al Sr. Bassas que ni de lluny el que es recollia en el document aprovat el 2004 està en marxa, perquè aquí ja es recollia l'alliberament del peatge per als residents de la comarca. En definitiva, encara queda un llarg camí per recórrer.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 3, corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

43 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER GARANTIR ELS SERVEIS A LA PLATJA DE LLEVANT I FER QUE ES RESPECTIN ELS DRETS DELS NUDISTES A LES PLATGES DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"El nudisme és una practica estesa arreu del món i practicada per persones de tot tipus de creences i ideologies ben diverses. En general, el nudisme transmet uns valors d'igualtat i de respecte als altres i a l'entorn natural. És una via per gaudir del contacte absolut del cos amb la natura.

La nova regulació al codi penal dels "delictes d'escàndol públic" i la supressió de la tipificació com a faltes de les conductes que atempten contra la moral converteixen, teòricament, en apte per a la pràctica del nudisme qualsevol punt de la geografia de l'estat.

A Catalunya hi ha a diverses poblacions de la costa on es practica el nudisme, com l'Hospitalet de l'Infant, Altafulla o Sitges. A la mateixa comarca del Maresme són conegudes les platges de Sant Pol, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, fins on es desplacen molts mataronins cada estiu.

A Mataró també hi ha una zona on es practica el nudisme. Al racó de platja més a llevant de la ciutat, sense dutxes ni serveis, hi ha persones que cada any l'hi practiquen.

Atès que la nuesa està permesa tant a les platges com a totes les aigües d'ús públic, incloent rius, llacs i embassaments, i que només hi pot haver restriccions en llocs privats pel que fa al dret d'admissió, però no es pot ni multar ni detenir a ningú per anar nu.

Atès que a Mataró es practica el nudisme.

Atès que moltes mataronines i mataronins s'han de desplaçar a altres municipis de la comarca per practicar el nudisme en platges amb serveis i equipaments.

Atès que la petita zona que fins ara es fa servir com a zona nudista no gaudeix del serveis mínims necessaris.

Atès que l'estiu passat un banyista va ser agredit en una platja de Mataró perquè anava nu.

El Grup Municipal de la CUP proposa al ple l'adopció dels següents

acords:

  1. Que es disposi dels serveis de dutxes, de vigilància de la Creu Roja i de la Policia Local a la zona de llevant ocupada habitualment per nudistes.
  2. Que es respecti el dret que té tota persona a practicar el nudisme a totes les platges de Mataró."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que la proposta els sembla raonable en algun dels aspectes. Creiem que efectivament si hi ha una zona nudista, s'ha de tenir en les millors condicions possibles i amb els serveis i senyalització adequada.

Si la proposta es quedés en el punt 1, el grup hi votaria a favor, però no estem tant d'acord en què s'inclogui el punt 2, perquè la gent que practica el nudisme encara és una minoria i el més lògic és que el practiquin en un lloc reservat, de manera més tranquil·la, a fi de no ferir la sensibilitat d'altres persones que potser per educació o creença no estan encara preparades per a determinades coses. No podem obligar-les, en certa manera, a què tinguin que veure com altres persones fan nudisme.

Crec que l'evolució dels temps és la que és i no sabem què passarà d'aquí a un temps, però en aquest moment considero que no és convenient que s'hi inclogui aquest punt 2. Si es retira, hi votarem a favor. Sinó, ens hi abstindrem.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, en la línia expressada pel Sr. Mojedano, afirma que CiU votaria a favor del punt 1 de la proposta sense cap mena de problema, entre d'altres, perquè el fet que es disposi de serveis de dutxes, de vigilància de la Creu Roja i de la Policia Local a la zona de llevant ocupada habitualment per nudistes és necessari, i ho continuaria sent independentment que hi hagi o no nudistes. És obvi que sent nudista o anant amb bufanda i abric això hi ha de ser.

En relació amb la segona petició, val a dir que sí que s'ha de respectar el dret de les persones a fer nudisme, però entenem també que aquest Ajuntament no pot decidir en relació als drets de les persones. De fet, com s'ha dit en la part expositiva, s'ha destipificat del codi penal el nudisme com a falta i, per tant, com que la possibilitat de practicar o no el nudisme depèn de la seva regulació en el codi penal, entenem que aquest tema no és competència de l'Ajuntament. CiU s'hi abstindria en el punt 2, i si algú sent vulnerats els seus drets, sempre té la possibilitat d'anar als jutjats per tal que se li faci justícia.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, sense entrar a valorar l'experiència individual del nudisme a les platges, afegeix a la postura del Govern, que Mataró mai no ha regulat €ni creu que sigui necessari- la pràctica del nudisme en espais annexionats més enllà de les platges on es practica el nudisme. Fins i tot, en anteriors plens ja se n'havia fet esment, així com hi ha hagut determinades entitats defensores d'aquesta pràctica que han demanat que no es fes aquesta segregació de platges.

Respecte a les propostes, pel que fa al punt 1, el Govern hi votarà en contra, i pel que fa al punt 2, hi votaran a favor. Estem parlant d'una platja que constitueix un àmbit amb una franja molt estreta de sorra, molt inestable i els serveis que s'hi ha de posar cal que tinguin garantida la seva permanència en l'època d'estiu. Dit això, segurament és possible que hagin vist que no hi ha dutxes, però és que no hi ha dutxes permanents a cap de les platges d'aquesta zona de llevant, com a conseqüència de la sequera. Però sí que cada any s'hi ha instal·lat dutxes allà directament o en un punt proper, com a l'inici de la platja del Fortí. Com dic, en funció també de la franja de sorra de la qual parlem. També hi ha papereres i serveis de neteja manual perquè l'automàtica amb vehicles no és possible. Pel que fa a la vigilància de la Policia Local, la seguretat està garantida amb la planificació de serveis per aquest any, i en relació amb la vigilància de la Creu Roja és un servei que ja s'ha prestat en anys anteriors. Fruit d'aquesta vigilància, el 2007 hi va haver 10 persones ateses en aquesta platja. La vigilància de la Creu Roja es fa mitjançant el mòdul d'intervenció ràpida que es fa a la platja de Sant Simó i també de l'embarcació que fa vigilància des del mar i que arriba fins a la zona del Fortí.

Respecte al punt 2, sobre que es respecti el dret a practicar el nudisme a totes les platges de Mataró, hi votaríem a favor, tal com votaríem tractant-se de qualsevol altre dret recollit a la Constitució espanyola i també a les lleis que se'n deriven.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, diu al Sr. Mojedano que es contradiu. En altres punts fa una defensa a ultrança del que significa la llei, però quan la llei no està al seu favor, aleshores no ho pot votar. Li demano més coherència en altres qüestions. Tenim per desgràcia una cultura que es basa en la repressió del propi cos... és una cultura que ve de lluny i que mica en mica haurem d'anar superant. El coneixement del propi cos i la seva acceptació és important. I convido a tots els regidors i regidores a què participin del gaudi del nudisme a les platges de Mataró.

Respecte al que diu el Govern, penso que haurien de tenir sensibilitat per entendre que són molts els practicants del nudisme que, fruit de la repressió cultural, s'han vist reclosos en aquell espai que any rere any no està en les mateixes condicions que els espais de la resta de banyistes. Aquesta sensibilitat hauria de provocar una atenció molt més acurada cap a ells perquè són gent que ha hagut d'aguantar el fet de no poder practicar el nudisme lliurement €recordem que l'any passat hi va haver una agressió. A nivell social costa, tal com palesen les intervencions que hem escoltat.

El senyor Pau Mojedano explica que ell mateix ha practicat el nudisme en alguna ocasió. Per tant, non li calen lliçons. Simplement, aclarir al Sr. Safont-Tria que el que diu la llei és el que diu la llei. El que he argumentat és la inconveniència de posar això en aquesta proposta.

El senyor Alcalde posa a votació el punt Primer de la proposta:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

El senyor Alcalde posa a votació el punt Segon de la proposta :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

44 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA COORDINACIÓ URBANÍSTICA I TERRITORIAL ENTRE ELS MUNICIPIS DE L'ENTORN DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, deixa la proposta sobre la taula fins un proper Ple.

45 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE LA REDUCCIÓ DE LES BOSSES DE PLÀSTIC D'UN SOL ÚS.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, fa decaure la proposta per haver-se sumat a la presentada conjuntament en el punt núm. 40 de l'ordre del dia del Ple municipal.

46 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA CREACIÓ D'UN FÒRUM DE DEBAT ESTRATÈGIC O "TRIBUNA EMPRESARIAL" A MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Mataró, com la majoria de ciutats de les seves característiques, ha patit una transformació indiscutible en els darrers vint i cinc anys. Ha tingut probablement uns canvis mes intensos que en cap altre període de la seva història.

Aquesta transformació social i econòmica te com una de les causes fonamentals l'efecte de la globalització, que ha suposat una desindustrialització molt important en una ciutat com la nostra de gran tradició manufacturera. Una indústria, sobre tot tèxtil, que havia demostrat una gran flexibilitat per superar crisi anteriors, però que no ha pogut superar aquests canvis tan importants que han tingut lloc en els darrers vint anys. Canvis comparables per la seva transcendència als que van tenir lloc en el pas d'una economia agrícola a una industrial ens els segles divuit i dinou. Davant aquesta situació, les ciutats no tenien altre opció que reflexionar sobre quines eren les noves funcions que havien de tenir en aquest pas de l'era industrial a la de la informació. Sobre quin era el seu paper en aquest nou món globalitzat i interconnectat.

Ara les ciutats són lliures per competir entre elles de forma oberta per atraure inversions i activitats que, dins alguns límits, poden deslocalitzar-se. Aquesta llibertat te un gran aspecte positiu, que permet a les ciutats adaptar la seva imatge per desenvolupar activitats noves que la situïn en el mapa global. Podem per tant dissenyar una estratègia que ens faci agafar un impuls a nivell global que ens situï entre les ciutats capdavanteres.

No es estrany, doncs, que hagi sorgit amb força un discurs sobre el futur de les ciutats, i que aquestes, o al menys les més innovadores, esmercin les seves energies per reinventar-se contínuament.

L'elecció de quina és la "identitat" que transmet una ciutat jugarà un paper fonamental en els propers anys. I dependrà, òbviament, del model ideològic del govern, però també, sobre tot, de la "visió" que tinguin els seus dirigents.

En aquesta línia, aquest Grup Municipal pensa que una de les conclusions que es va fer més evident en el procés de debat del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es que Mataró afrontava en aquests moments un escenari nou que requeriria la definició de sectors estratègics diferents als tradicionals en l'economia de la nostra ciutat. I en aquest camp l'Ajuntament ha de jugar un paper d'impulsor important, en concertació amb els agents econòmics i socials privats.

Per aconseguir això, el nostre Grup creu que cal aconseguir que aquests agents, i la ciutadania en general s'impliqui amb un projecte de ciutat, que el facin seu. I això s'aconsegueix amb reflexió i aportació d'idees. Una proposta podria ser la d'endegar una tribuna de debat on es recullin de forma pública i periòdica les diferents visions i propostes d'experts i agents implicats en el futur econòmic i social de la nostra ciutat o d'altres territoris. Aquesta fórmula permetria a més que aquest debat transcendís les pròpies fronteres de la ciutat i que hi participessin experts de fora de Mataró, així com que tingui una transcendència en els mitjans, fent possible també que Mataró pugui esdevenir un referent de debat estratègic global.

Es per això que en els passats processos participatius i d'al·legacions del PAM i Pressupost 2007 i 2008, varem proposar la celebració d'una Tribuna o Fòrum anual de debat i reflexió estratègics. Escenari que culminaria amb la redacció dels documents amb les conclusions extretes de les ponències i de l' intercanvi d'idees entre els diferents sectors de la ciutat i que podrien ser les bases per prendre decisions sobre el futur de Mataró.

En una primera instància, el Govern Municipal va recollir aquesta aportació i va incloure en el PAM 2007 una nova acció en aquest sentit "Celebració d'una jornada de debat d'estratègia socioeconòmica de la ciutat".

Tot i l'acceptació del Govern Municipal d'aquesta esmena en tot l'any 2007 no es va fer cap jornada d'aquestes característiques.

Al tornar a presentar la proposta de cara al PAM 2008, el Govern ha corregit la seva posició anterior tot dient que en el marc de la FIRA INNOVÀTIC, ja hi hauria sessions de debat sobre la situació econòmica a la ciutat que ens permeten reflexionar a l'entorn d'aquesta realitat i fer propostes de futur.

I que no caldria fer una jornada anual.

La veritat és que la resposta del govern ens dóna a entendre que no s'ha entès la importància i la transcendència que aquest Grup Municipal voldria donar a aquesta jornada o jornades de reflexió a l'estil de les que fan altres ciutats amb un veritable èxit, tant per l'expectativa que generen com per les conclussions que se'n poden extreure. Perquè es just en moments de crisi, en els moments difícils, quan s'ha de tenir una certa fredor analítica, i tenir eines especialitzades que ens permetin saber a on estem, com va el mon, que fan els nostres referents, i què es el que els millors "caps" que hi ha al mon ens poden aportar.

Això és el que després ens ha de permetre prendre les decisions mes encertades.

Ens consta que la direcció actual de l'IMPEM, amb qui hem mantingut converses al respecte, vol anar en aquesta direcció, i es per això que confiem en poder encerat aquesta línia de treball.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta per la seva aprovació en Ple els següents

ACORDS

1.- El Govern Municipal posarà en marxa els treballs que acabin culminant en la celebració d'una Tribuna o Fòrum anual de debat i reflexió estratègics. Escenari que serà obert a la ciutadania així com als agents socials, econòmics, institucions, etc., i en el que s'intentarà que hi participin ponents de rellevància mundial. La idea es que el finançament mes important no hagi de ser a càrrec de l'Ajuntament, sinó que es busquin patrocinadors entre el mon empresarial i financer que assumeixin el cost."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia al Sr. Mojedano que el seu grup hi votarà a favor.

En primer lloc, perquè té el seu interès: tot el que sigui crear fòrums de debat és important, tot i que crec que aquestes coses haurien d'estar patrocinades pel propi empresariat i és una pena que entre tots no haguem tingut fins ara l'oportunitat de tirar endavant coses com aquestes. Com a empresari, vagi per endavant un mea culpa, també, tot i haver fet tots els esforços que he pogut a títol personal.

Ara bé, una cosa com aquesta, i jo també m'afegiria a la petició que fan al Govern, cal prendre-se-la amb "carinyo", a fi de connectar-se al màxim amb totes les iniciatives que s'estan duent a terme en aquesta gran àrea que està comandada per Barcelona.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que darrerament es parla molt de la crisi; una crisi que ve d'un període de vaques grasses fruit de l'especulació financera i que ara sembla que tot se'n vagi en orris d'un dia per l'altre. Hem de tenir molt clar que el que genera riquesa és el treball, no el capital, i penso que qualsevol fòrum de debat ha de partir d'aquesta realitat. Històricament els guanys que genera el capital, per recuperar-los en moments de crisi, s'ha fet a través de l'explotació directa de la classe treballadora. I en el moment en què estem ni es pot incrementar aquesta explotació ni altres opcions com fer créixer el consumisme de forma desorbitada. Hi ha qüestions que ningú planteja ja, però cal recordar que existeix el que se'n diu "la lluita de classes", interessos contraposats, i que cal replantejar opcions que apostin pel socialisme, per la nacionalització del sistema financer, per la socialització i repartiment del treball i els guanys, dels mitjans de producció, per la destrucció dels aparells dominants de l'Estat, per l'autoorganització popular... ja sé que són temes que són molt passats però potser els hauríem d'actualitzar.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, afirma que el Govern també s'afegeix a aquesta proposta de resolució. És cert que pot ser una proposta interessant. Estic totalment d'acord amb el que deia el Sr. Mora sobre la importància del paper dels empresaris a la ciutat i espero que l'ASEGEM, que és la Federació dels Empresaris de Mataró i el Maresme, pugui col·laborar amb nosaltres estretament per tal de muntar aquestes sessions que haurien d'ajudar al debat, a la reflexió i al compartiment d'experiències i visions de l'economia, com, per exemple, la que expressava el Sr. Safont-Tria. Per tant, el Govern acceptarà aquesta proposta. Esperem poder-la treballar conjuntament i que sigui del grat dels seus proposants.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

-Grups Municipals-

47 - PRENDRE CONEIXEMENT DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. ESTEVE TERRADAS YUS A L'ACTA DE REGIDOR D'AQUEST AJUNTAMENT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El regidor municipal Sr. Esteve Terradas Yus ha presentat en data 29 de maig de 2008 la renúncia a l'acta de regidor d'aquest Ajuntament.

En virtut del que disposa l'article 9 del Reglament d'Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

A la vista de l'exposat el Ple municipal pren coneixement de la renuncia presentada pel Sr. Esteve Terradas Yus al càrrec de regidor d'aquest Ajuntament.

Així mateix es sol·licita a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que resulti de la candidatura electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal (PSC-PM) a les Eleccions Municipals de 2007 a favor de la Sra. Núria Aguilar Camprubí. "

El Sr. Esteve Terradas, regidor del grup municipal Socialista, comença dient que l'han amenaçat amb què això es voti i demana irònicament que els seus companys hi votin afirmativament per evitar embolics.

Els que em coneixeu sabeu que no sóc gaire amic de protocols, ni de solemnitats, ni grans declaracions, i tampoc m'agraden aquests comiats. Durant les darreres setmanes he escoltat i llegit força coses sobre mi. Algunes les ha dit gent que em coneix bé i d'altres gent amb qui no he parlat mai. "Inventari que dóna gruix, mobiliari, home de pes entre bambalines, que moc els fils...", francament, "ni tanto, ni tan calvo".

A vegades quan un marxa se li dediquen elogis poc merescuts que sovint són dards per als que es queden.

En tot cas, gràcies a tothom que hagi tingut paraules amables cap a mi i els que no, també. Només he procurat desenvolupar les meves responsabilitats honestament, fidel a principis i persones. I veient els punts que encara queden per tractar, només us vull dir quatre paraules... millor, dit, set lletres de la paraula gràcies.

De fet, 25 anys a l'Ajuntament donen per fer molts agraïments, és mes de mitja vida. Vaig entrar a l'Ajuntament el 1983 amb 23 anys, amb barba revolucionària i amb texans. Amb molta il·lusió i una mica espantant. Marxo amb 48, sense barba revolucionària, encara amb esperit revolucionari i amb texans.

En primer lloc, vull agrair a la meva família la paciència i, de vegades, la "paxorra" que han tingut i tenen durant aquests anys: en Joan, la Juliana, en Sergi, la Neus i la Núria. Un agraïment sincer a tot el personal de la casa i de manera especial a la gent amb qui he treballat més directament, als qui els ha tocat aguantar-me, perquè ja sé que tinc fama de "tio dur" per dir-ho d'una manera suau. Per tant, gràcies i també disculpes per si he molestat algú amb la meva manera de ser.

Gràcies a tota la gent de l'àrea de Presidència, però també a la gent de Joventut, d'Esports, de Manteniments, abans la Brigada, i del Servei d'Obres. Posar noms i cognoms a totes aquestes persones és difícil perquè es molta gent i voldria personalitzar-ho amb un nom, que es la persona amb qui he treballat més temps i més directament; al final la nostra relació va més enllà de la nostra feina i és de fraternitat, és en Pere Robert. Un agraïment també per la gent de les institucions locals, entitats, clubs, associacions, mitjans de comunicació... gràcies per la vostra comprensió, col·laboració i el vostre treball per la ciutat i el seu progrés.

També un reconeixement per la gent de base del PSC, els qui m'han ajudat molt durant aquests anys. Marxo amb més amics que amb els que vaig entrar.

Gràcies a totes les persones amb qui he compartit des de l'any 83 els diferents consistoris municipals: la gent del meu partit i dels altres partits, els de Govern i els de l'oposició, tampoc és fàcil recitar tots els noms i cognoms. Amb el vostre permís, els significaré també amb una sola persona, que és l'Alcalde Manel Mas. Amb ell i molts altres vam compartir un projecte de reforma de la ciutat. Amb moments d'alegria i de dificultat, però al final tot ha valgut la pena per fer una ciutat més lliure, pròspera i igual.

Un agraïment també per a tots vosaltres, companys i companyes del consistori actual. Als regidors i regidores dels grups de l'oposició us desitjo molta sort, especialment en la vida personal. En l'àmbit polític, ja no us desitjo tanta sort. Fora bromes, moltes gràcies a tots i totes.

Els companys d'ICV-EUiA i ERC, socis del Govern, amb qui hem treballat plegats i m'han aguantat déu n'hi do: moltes gràcies i molts encerts!

Als meus companys i companyes socialistes... aquests sí que m'han aguantat. Moltes gràcies per la vostra comprensió i suport. Em permeto donar-vos un únic consell: ja ho sabeu, estem aquí per fer política, per servir a la gent des del nostre projecte i principis, i per canviar el món, i ara que aquí sovint sentim a parlar de la classe política, us demano que no us deixeu enredar:

Nosaltres no som d'una "classe política" som i hem de ser "polítics de classe" del poble.
Bé, espero que la deriva marxista no enfadi als lliberals conservadors de la sala.
I el darrer agraïment ha de ser per l'alcalde.
Moltes gràcies Joan Antoni, per la teva confiança, pel teu suport i amistat i sobre tot per la teva paciència.
Ets un bon Alcalde i seràs un gran Alcalde. Tens principis, tens ofici i no oblides d'on vens. Mires lluny i treballes a prop.
Estic convençut que portaràs a terme tots els projectes que tens al cap i al cor per Mataró.
Compta amb mi amb tot allò que et pugui ajudar
Crec que marxo sense deixar rés empantanegat.
Marxo amb un neguit per no acabar el meu compromís amb vosaltres per aquests anys, espero que sigueu indulgents i que la meva dedicació de 25 anys de regidor ho puguin compensar.
Per tant, acabo com he començat gràcies a tots i a totes i disculpeu les moltes vegades que no he acomplert les expectatives o que senzillament m'he equivocat.
I finalment, tinguem ben present el que ens diu Bruce Springsteen:

Hem nascut per córrer!!
Gràcies i bona sort!

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que determinats gustos musicals del Sr. Terradas són compartits per ell, encara que ell té preferència musical per altres derives més alternatives que no pas l'Springsteen.

Jo també volia canviar el món, com els que estem aquí, però de moment estic intentant-me canviar a mi mateix, com deia el de la pel·lícula, intentant sortir amb una certa dignitat cada vegada que hi ha Ple, que ja és molt. Amb l'austeritat que el caracteritza, ha tingut unes paraules molt correctes. Jo no sé els anys que vostè i jo batallem en política, però li agraeixo que no digui quants, perquè probablement em farien tan gran com a vostè... la veritat és que som de la mateixa generació.

En tot cas, vostè parla d'una activitat municipal intensa i ningú li pot discutir que la seva l'ha feta amb correcció i amb elegància durant el temps que hem compartit, des de la discrepància, però amb absolut respecte. Crec que l'un de l'altre hem pogut aprendre algunes coses que ens han de servir.

De totes maneres, jo em nego a dir-li adéu, perquè a una persona amb qui he batallat des de fa tant de temps només li pots dir fins aviat. M'atreveixo a dir que vostè segur que ha estat un orgull per a la força política a la que representa i per a la ciutat, amb tot el respecte per la seva trajectòria.

És cert que quan algú se'n va sembla que tot siguin elogis, però ja sap que li dic amb sinceritat, en nom meu i en el del meu grup: gràcies.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que ja li va tocar fer el comiat del Sr. Terradas des del Consell Comarcal i, per tant, aquesta és la segona vegada.

Estic segur, però, que tindrem alguna oportunitat per acabar-nos de conèixer més, ja que fins ara no ha pogut ser. També li diré que m'agradaria que fos a muntanya, perquè recordo que una vegada ja ens hi vam trobar, i em consta que és una persona que estima la muntanya tant com jo. Una persona que estima aquestes coses, segur que per més dur i difícil que sigui com a adversari polític, s'ha guanyat per a CiU una fama de lleial amb qui quan s'arriba a un acord, s'arriba. La paraula donada per a mi té molt de valor.

Des de CiU, nosaltres, tot i que moltes vegades ens estimem més dolent conegut que savi per conèixer, i malgrat allò que dèiem dels dards enverinats per als qui han de venir, pensem que la persona que el substituirà, quan porti 25 anys com vostè, tindrà la seva mateixa experiència sinó més.

Finalment, acabo sincerament dient-li que el trobarem a faltar en aquesta sala de plens. No li diré allò del "mobiliari", que va ser carinyosament, perquè vostè fa molta feina entre bambalines, però és clar que tots els trobarem a faltar.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, diu que no pot dir que hagi compartit una relació de tants anys com el Sr. Mojedano amb el Sr. Terradas, però sí que ha tingut un tracte cordial durant aquest any.

Ha tingut un tarannà positiu i trobarem a faltar la seva gran habilitat de dibuixant que ens ha il·lustrat en molts plens, que m'ha causat impressió. Desitjar-li molta sort personalment, perquè professionalment això de la Delegació de l'Estat a Catalunya és una cosa que des de la CUP no la compartim i la trobem anacrònica. M'hagués agradat més que anés a petar a un altre lloc, però en resum li desitjo molta sort. Adéu-siau.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, expressa a l'Esteve que durant aquest temps ha aconseguit la seva admiració i això és així. El seu paper al Govern era important. Abans d'entrar hem parlat un moment i m'ha demanat que tot el que hagi de ser però que sigui ràpid, per tant, que tingui molta sort. L'observació del Sr. Safont-Tria no hi havia caigut i té raó, no obstant això li desitjo molta sort en la seva carrera professional. Ja ens veurem el dia de l'Springsteen, que jo també tinc entrades.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, agraeix al Sr. Terradas els CD's de Bruce Springsteen que li va gravar i ressalta la seva vessant molt, molt important de resolució de problemes. El meu contacte amb l'Esteve va ser a principis dels 90, en què jo tenia un equip de vòlei d'homes com a entrenadora i em vaig quedar sense club. Vaig rebre una trucada seva i em va dir "això se soluciona" i així va ser. Per tant, bona sort i que siguis feliç.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, explica que els regidors socialistes han tingut ocasió de fer aquest comiat privadament i comptaran amb ell en el futur. Hem viscut junts moltes guerres i també hem gaudit. Hem après molt amb ell el conjunt de regidors socialistes i la ciutat hi ha guanyat. El seu esforç, la seva destresa, la capacitat, la generositat s'han demostrat en fruits cap a la ciutat que ens estimem tant.

Vull fer dues apreciacions polítiques malgrat tot:

Primer, l'Esteve Terradas no se'n va. Se'n va de l'Ajuntament, però no se'n va. Té l'edat de l'Obama i de Zapatero, són dos polítics que tot just han començat.

Segon, perquè forma part d'un projecte que no s'acaba a l'Ajuntament, ni tan sols allà on va a servir, i és el projecte dels socialistes de Catalunya, que ell va ajudar a fundar ara fa justament 30 anys malgrat l'edat. És un projecte que té com a objectiu construir un sol país d'oportunitats per a tothom, governat per la gent, més just, més lliure i, per tant, comptem amb ell per continuar construint aquest país.

Els socialistes, és obvi, renovem els equips i els renovem fent aquests relleus. Aquests dies hi ha hagut molts elogis, tots ells merescuts, prova de la petja personal que ha deixat, malgrat n'hi hagi hagut algun d'interessat. El propi Esteve Terradas ha contribuït a renovar aquest projecte i a fer-lo viu. Ha fet possible que els nostres vells ideals, de fa més de trenta anys, perquè el primer regidor socialista de Catalunya va entrar a Mataró, s'actualitzin avui amb noves idees, experiències i persones que contribuiran al Govern de la ciutat. I així continuem posant al servei del país a persones que han tingut experiència municipal: Manel Mas al Congrés dels diputats, la Consol Prados al Parlament de Catalunya, el propi Alcalde a la Diputació de Barcelona i el Sr. Terradas a la Delegació del Govern. No s'acaba per això a les institucions. Li volem dir a ell moltíssimes gràcies, molta sort i que el seu compromís polític encara doni molts fruits a favor d'aquestes idees de transformació de la societat i a favor de la gent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, anuncia que serà especialment breu, perquè ja coneix bé el Sr. Terradas.

Dues coses:

La primera és l'agraïment en nom de la ciutat per aquests 25 anys de treball intens, de passió per Mataró. Es mereix el reconeixement de la ciutat en nom de l'Alcalde, tal com es fa quan s'acomiada algun regidor, però, en aquest cas, ha contribuït d'una manera decisiva a la transformació de la ciutat. El reconeixement més sincer i unànime en nom de la ciutat.

A l'Esteve dir-li que ja ens retrobarem en molts llocs i sobretot a les muntanyes, espero. Sempre ens quedaran Punta Alta, Monteixo, Montarto, el contrafort de Céllecs... Com deia el Sr. Mossèn Jaume Oliveres: "El Pirineu? D'Andorra cap a Ponent!".

Moltes gràcies, Esteve!

No votarem el dictamen! Moltíssimes gràcies per tot!

En aquests moments abandona la sessió el Sr. Esteve Terradas Yus.

PRECS I PREGUNTES

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LES POLÍTIQUES DE FOMENT DE L'HÀBIT DE LECTURA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Els baixos índexs de lectura són indicatius del baix nivell cultural de la nostra societat. Segons es desprèn de l'informe d'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2007 (Gremi d'Editors de Catalunya), hi ha un 40 % de persones que no llegeix mai o quasi mai, la qual cosa és molt preocupant. Per pal·liar aquesta situació d'endarreriment cultural calen polítiques públiques de promoció de la lectura. A Mataró, malgrat el dèficit de biblioteques que arrosseguem, i que ni tan sols es resoldrà amb la construcció de la segona biblioteca pública a l'Escoxador, el grup municipal de la CUP planteja les preguntes següents:

- Quina és la situació actual de la Comissió de la Lectura Pública (constituïda formalment en l'anterior mandat)?

- Es fa cap seguiment dels índexs dels hàbits de lectura de la població de Mataró, de la coordinació entre escoles, llibreries i biblioteques?

- Quines són les línies d'actuació política del govern municipal per promoure l'hàbit i el gust per la lectura de cara al 2008?

- Durant els mesos d'estiu s'ha previst habilitar espais de lectura a l'aire lliure en alguna plaça o a la platja?

- S'ha previst alguna actuació per generalitzar a tota la ciutat l'intercanvi de llibres?

Prec

El Grup Municipal de la CUP demana al govern municipal:

1) Que dinamitzi la Comissió de la Lectura Pública i es doni a conèixer periòdicament (cada any) els índexs dels hàbits de lectura de la població de Mataró.

2) Que durant els mesos d'estiu, igual que es fa en altres municipis de la comarca, s'habilitin espais de lectura a l'aire lliure en alguna plaça (biblioplaces) i a la platja (biblioplatja).

3) Que es creïn punts d'intercanvi de llibres a diferents llocs de la ciutat.

4) Que en horaris extraescolars, els CEIP i IES potenciïn els usos dels espais habilitats com a biblioteques, coordinats per zones, des de les biblioteques públiques."

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, comença reconeixent que és cert que arrosseguem un dèficit de biblioteques públiques a la ciutat. Com sabem, però, anem ben encaminats per resoldre-ho o pal·liar-ho.

D'entrada tenim un Pla municipal del servei bibliotecari que estem desplegant i cap al 2011 obrirem la segona biblioteca pública que rebrà el nom d'Antoni Comas, a l'Escorxador. També estem treballant per obrir-ne una de tercera o bé ampliar la Pompeu Fabra.

Tot i que estem pendents de constituir la nova Comissió de Lectura Pública, pel que fa a les activitats de foment de la lectura, que és una de les línies d'actuació del Patronat més importants, cal destacar:

D'entrada, "L'hora del conte" a Mataró Ràdio, cada dilluns a les 18 h i es repeteix dissabte a les 9.

També s'ha portat a terme la coordinació i assessorament de la campanya "El so dels poemes".

"L'hora del conte" se celebra també a la biblioteca Pompeu Fabra cada dimarts amb una mitjana anual de 40 infants i 30 adults. Durant l'estiu, s'ofereix la sessió als jardins de la biblioteca. L'any passat es van fer 11 sessions amb un total de gairebé 3.000 persones.

S'ha estudiat la viabilitat, juntament amb l'IMPEM, de dur a terme la biblioplatja aquest estiu, malgrat s'ha descartat per motius de pressupost, però es pretén fer en altres edicions. Aquest any s'ha reconvertit en un punt de préstec que hi haurà a la platja, de diferents publicacions.

També a la Pompeu Fabra es fan tertúlies literàries per a adults amb trobades amb diferents autors literaris i des de la passada tardor hem iniciat tertúlies amb nens de 8 a 12 anys.

Cada dimarts i dimecres primers de mes es realitzen lectures amb veu alta per grups.

S'ofereix un foment de la lectura especial per a escoles, que era un dels precs que vostè feia, com el "Sant Jordi a les escoles".

Es fomenta l'intercanvi de llibres a les biblioteques. Enguany se n'han intercanviat 208.303 documents de tota mena a la Pompeu Fabra.

A més, la biblioteca disposa d'un servei de préstec a totes les escoles, instituts i alguns casals d'avis que ho han sol·licitat. L'any 2007 van ser 30 entitats les que s'hi van acollir i es van prestar una mitjana de 125 documents. Enguany s'ha augmentat l'oferta.

Pel que fa als hàbits de lectura, cada any el PMC presenta els indicadors de lectura de la Pompeu Fabra. En tot cas, si té interès, li puc dir l'adreça electrònica on estan penjades les dades dels darrers anys, tant al web de Cultura amb al de la Diputació.

Finalment, fent referència a la preocupació pels índexs de lectura, algunes dades estadístiques del 2007 que ha penjat aquesta pàgina web que li comentava:

El fons documental de la biblioteca ara és de 92.580 exemplars, el total d'usuaris amb carnet és de 36.779, els usuaris de la biblioteca l'any passat van ser 211.230, usuaris de préstecs, 55.679, amb una mitjana de 200 préstecs per dia o de 757 usuaris al dia.

El senyor Xavier Safont-Tria demana al Sr. Penedès que li faciliti aquestes dades per escrit i puntualitza que li sorprèn el tema de les biblioplatges, sobretot, el fet que no es tiri endavant per motius pressupostaris. Aquests són temes que no requereixen grans inversions.

49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DE MILLORA EN EL NOU CEIP ANXANETA.

La senyora M Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que el Govern Municipal invertirà un total de 170.000€ en les obres de millora i adequació del CEIP Anxaneta. L'Anxaneta només fa un any i escaig que es va inaugurar, el febrer de 2007 però sembla que ja necessita algunes reformes sobretot després de les inundacions que va patir durant l'estiu passat amb les fortes pluges caigudes a l'agost.

El Grup Popular entén que aquestes obres són necessàries però també entenem que tots els mataronins/es haurem de pagar unes obres per valor de 170.000€ per una manca de previsió i la precipitació del Govern Municipal a l'hora d'inaugurar l'escola.

D'altra banda creiem que si tal i com ha declarat la regidora d'educació, Conxita Calvo les pluges van sorprendre i van posar en qüestió algunes de les obres fetes per l'empresa aquesta és la responsable i com a tal hauria de fer-se ella càrrec de les despeses de reforma.

PREGUNTA

1. Pot explicar el Govern Municipal qui es farà càrrec de les despeses de les reformes del CEIP Anxaneta previstes per l'estiu?

2. Si l'Ajuntament finalment serà qui es faci càrrec, s'han demanat responsabilitats econòmiques a l'empresa constructora de l'escola?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, recorda que a principis d'abril es va ocupar el nou edifici de l'escola Anxaneta, després de Setmana Santa.

El tipus d'actuacions que s'hi ha fet tenen a veure amb quatre conceptes bàsicament:

Un dels primers conceptes sorgeix a conseqüència dels aiguats del mes d'agost. Vaig dir que ens van sorprendre perquè no pensàvem que el clavegueram de Florida Blanca ocasionés els problemes que va ocasionar en un centre acabat de construir.

Les segones actuacions van ser a conseqüència dels canvis en alguns dels usos. Quan un equipament s'estrena normalment el nou usuari comença a contemplar possibilitats no previstes anteriorment: alguns elements d'ús que es podien rectificar encara en aquell moment es van rectificar.

El tercer concepte d'actuacions són les que es deriven de recomanacions normatives. Alguns elements que potser no havien quedat prou resolts en el seu moment i que, arran de la convivència amb l'espai nou i les recomanacions, es considera que és el moment d'arreglar-los.

Finalment, hi ha el capítol de les noves inversions, en què al llarg del funcionament escolar, elements que s'havien desestimat, es va considerar que eren necessaris, com ara els patis tancats per als alumnes de P3, P4 i P5 o les terrasses intermitges que inicialment estaven cobertes de pedres i se'n va decidir pavimentar les grades a fi de poder-les utilitzar per a usos diversos.

Tot això, s'ha de dir que aquestes despeses no van a càrrec de l'Ajuntament, sinó a càrrec de la Generalitat, a través d'un conveni signat entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament de la ciutat, amb un romanent que encara quedava, previst fins a la fi de les obres.

D'altra banda, com que no se'n fa càrrec l'Ajuntament, també es pot dir que no es poden demanar responsabilitats econòmiques a l'empresa per dues raons: les obres contemplades no són competència de l'empresa constructora, que és Vías y Construcciones SA, ja que són conseqüència de l'aiguat, dels canvis motivats per l'ús o d'actuacions derivades de normatives o noves inversions.

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA NAU GAUDÍ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Nau de la cooperativa "La Obrera Mataronense", obra de l'arquitecte Antoni Gaudí ha estat motiu d'infinitat d'interpel·lacions i propostes durant els darrers anys. El retard en les obres de rehabilitació de la Nau i acabament de la urbanització de l'entorn és, probablement, el més important de totes les obres que ha realitzat aquest Ajuntament.

A una pregunta d'aquest Grup Municipal, en el Ple celebrat el dia 3 de maig de 2007, la Sra. Montserrat López, aleshores regidora delegada d'Obres, va respondre que "el nou termini d'execució és de 12 mesos. Per tant, en haver-se començat a finals de març, la previsió és acabar a la darreria del març de 2008. El retard definitiu respecte al projecte inicial seria de 4 anys i 4 mesos".

Aquests dies hem pogut veure com les obres no estan acabades i, aparentment, la Nau encara trigarà unes setmanes a estar en condicions de ser lliurada a aquest Ajuntament, és per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Per quina raó, dos mesos després del termini previst, encara no han acabat les obres de rehabilitació de la Nau de la cooperativa "La Obrera Mataronense"?

Segona.- Per quina data es preveu que la Nau de la cooperativa "La Obrera Mataronense" podrà ser lliurada a aquesta Ajuntament completament acabada?

Tercera.- En quina data preveu el Govern Municipal que puguin entrar en funcionament els serveis que té previst instal·lar-hi?

Quarta.- Respecte les primeres previsions, quin serà el retard acumulat en l'execució de l'obra i en la possibilitat de disposar de l'espai?

Cinquena.- Existeix alguna variació respecte la darrera previsió de costos de l'obra? Quin serà, finalment, el cost total de l'obra, així com l'increment respecte el cost de l'obra previst en el moment de l'aprovació del projecte?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, recorda que ell mateix al mes de setembre ja va respondre aquestes qüestions en el Ple municipal.

En resposta a la primera pregunta, aclarir que el retard €que serà d'uns tres mesos- és fruit del desenvolupament propi de l'obra. És una obra molt artesanal i els rendiments són lents.

En referència a la segona i tercera preguntes, convé aclarir que pel que fa a l'àmbit de l'obra, si tot va bé, perquè pràcticament està tot enllestit, pugui ser abans d'acabar aquest mes de juny-juliol. La data d'entrada en funcionament dels serveis que està previst instal·lar-hi, ja en el mes de setembre vaig dir que la previsió era setembre del 2008.

Respecte al retard acumulat en l'execució de l'obra, val a dir que en el propi preàmbul de l'obra es parla de quatre anys. Aquesta és la realitat, que és ben coneguda. Estem en una obra que ha patit una sèrie d'inconvenients i en què per fi estem veient la llum.

Finalment, pel que fa als costos, em remetré a les darreres dades que li vaig donar al mes de setembre, perquè malgrat no s'ha fet la liquidació de l'obra, no preveiem que hi hagi una gran desviació, però ara per ara, seríem incapaços determinar el cost fins que no hi hagi la liquidació. Al Ple de setembre hi ha les dades de costos.

Espero que aquesta sigui la darrera vegada que aquesta Nau Gaudí vingui al Ple. No per res, sinó perquè l'acabament de l'obra està arribant i en serà molt recomanable la visita. Estem desitjosos de posar-la a disposició de la ciutadania de Mataró.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 51 i 60 per venir referits a temàtiques coincidents.

51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES FAÇANES DE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Recentment s'ha iniciat la primera fase dels treballs de consolidació i enderroc dels immobles de l'illa de Can Cruzate.

Malgrat que el projecte guanyador del concurs d'idees que l'empresa municipal PUMSA va convocar per edificar l'illa preveu (tal i com explica el dossier de premsa que, amb data 5 d'octubre de 2007, va elaborar el Grup Pumsa) mantenir i consolidar les façanes dels números 16, 18 i 20 del carrer de Santa Maria; dels números 33, 35 i 37 del carrer d'en Palau; i del número 30 del Carreró; hem observat que, enlloc de mantenir-les i consolidar-les en la seva integritat, s'han enderrocat les parts superiors de les façanes dels edificis del Carreró i del carrer de Santa Maria, i no sabem si es farà el mateix amb les del carrer d'en Palau.

Atès que aquests enderrocs no respecten, d'una banda, allò que preveu el projecte guanyador del concurs i, de l'altra, qüestionen la veracitat de la informació que va trametre PUMSA,

Atès que ja prevèiem que això podia acabar passant, com ho demostra el fet que vàrem presentar una al·legació al PAM d'enguany (malauradament, no acceptada) en la que proposàvem la creació d'una comissió de professionals de reconeguda trajectòria en la rehabilitació d'edificis històrics per tal que analitzés minuciosament i dirigís tot el procés de manteniment i consolidació d'aquestes façanes.

I atès que estem preocupats per quin serà el seu futur,

El grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Per quin o quins motius s'han enderrocat les parts superiors de les façanes del Carreró i del carrer de Santa Maria que, segons el projecte guanyador del concurs i la informació que va trametre PUMSA, s'havien de mantenir i consolidar?

Segona.- Quins estudis s'han fet, amb anterioritat al inici dels enderrocs, per tal de garantir la conservació integra de les façanes? En cas que se n'hagin fet, els podem veure?

Tercera.- Es pot comprometre, el govern, a que no s'enderrocaran més parts de les façanes esmentades?

Quarta.- Pot garantir, el govern, que la reconstrucció de les parts enderrocades es farà respectant l'estil que tenien les façanes abans de l'enderroc? "

60 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Durant el passat Ple del mes de maig aquest Grup Municipal va presentar un prec sobre el projecte de reurbanització de l'illa de Can Cruzate. El prec finalment va ser respost per escrit i no durant el Ple.

Analitzada la resposta feta arribar pel Govern, així com la evolució dels fets i la situació d'aquest conjunt urbanístic, el que el nostre Grup Municipal considera en primer lloc es que el nivell de protecció que s'apliquen als elements que conformen l'illa són insuficients.

De la resposta del Govern es pot desprendre una preocupació pels elements de la Iluro Romana que, en canvi, no es té pels elements d'altres etapes de la nostra història que es poden considerar tan o mes importants.

Vist ara amb perspectiva, la protecció de nivell C d'alguns elements que s'explica en la resposta, no garanteix que els elements restin en el seu lloc original. Per aquest motiu es podria acabar fent com amb la nau de Can Fàbregas, i traslladar l'illa sencera a qualsevol altre punt de la ciutat.

D' altra banda, de la Casa Cruzate se'ns parla de protegir un grup de tres finestrals de la façana del Carreró que son del Segle XX, però enlloc es parla de protegir l'autèntica entrada de la casa i la seva façana mes important, que no sembla gaudir de cap protecció, que va ser reformada als segles XVIII i XIX. Tampoc sabem res d'unes pintures del s. SVIII que hi havia al pis noble, de gran importància històrica per la ciutat, i que sembla han desaparegut.

Aquest Grup té la sensació que el Govern Municipal ha catalogat alguns elements secundaris i en canvi, elements de molt més pes cultural i històric s'han deixat sense cap protecció.

PREGUNTA

1. El nivell de protecció dels elements de l'illa de Can Cruzate dels que parla la resposta que ens han enviat i que suposem son els mateixos que hi al Catàleg del patrimoni, han estat modificats darrerament o son els mateixos que tenia abans?

2. A banda dels tècnics municipals i del Departament del Patrimoni de la Generalitat s'ha fet algun tipus de consulta o s'ha demanat algun informe als historiadors locals que tinguin un coneixement sobre els elements de l'illa, per garantir d'aquesta manera la seva millor conservació?

3. Com es que la introducció del Catàleg que va encarregar Pumsa sobre l'Illa es va encarregar a un periodista i no a un historiador local com hauria estat mes lògic?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, passa a respondre algunes de les preguntes formulades per CiU llegint uns fragments de l'informe escrit per l'arquitecte tècnic que està portant l'obra. És un informe molt extens que està a la disposició dels regidors.

Dir que efectivament en el moment d'iniciar les obres, la intenció era de conservació d'algunes parts que diu el projecte, però a mesura que es va avançant es veu quin és l'estat real de la construcció.

El que ha passat fins ara és que hi ha alguns punts en els quals hi ha hagut lesions en cornises que han requerit la seva desconstrucció. Bàsicament, els edificis del Carreró, núm. 30 i c/ Santa Maria, 18.

Apunta l'informe: "La cornisa presentava en tota la seva longitud i superfície fissures, esquerdes, escantells i degollats produïts per l'acció continuada dels elements atmosfèrics: pluja, vent, etc., combinats amb una manca de manteniment de la finca". Parla també de la unió entre la terrassa i la façana, que també presentava fissures... I afegeix que "aquests fets en el moment de l'enderroc del terrat hagués produït irremediablement l'ensorrament de la barana i la cornisa, amb el conseqüent perill tant per als treballadors de l'obra com per als vianants".

També en la part de les finestres "hi ha una pèrdua de capacitant portant i d'esgotament de l'element portant, que impossibilita que es puguin reforçar amb suficients garanties d'estabilitat".

Diu finalment l'informe que "per tal de poder reconstruir posteriorment els elements i parts enderrocades amb total fidelitat als elements, tècniques i materials preexistents, s'han realitzat els corresponents informes, reportatges fotogràfics, aixecaments, planimetries... així com s'ha conservat part de cornisa, lloses de balcó originals íntegres i s'han extret motlles dels elements que es preveia que pel seu estat de degradació no se'n podrien conservar mostres físiques. Amb totes aquestes eines, es preveu la reconstrucció fidel de les façanes enderrocades per motius de seguretat col·lectiva".

Respecte a la pregunta del PPC sobre el nivell de protecció, en primer lloc recordar que l'illa de Can Cruzate està inclosa en el catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic amb els següents elements catalogats:

Com a Béns Culturals d'Interès Nacional hi ha el jaciment arqueològic de la Iluro romana, que podria condicionar el projecte en el futur, tal com vam anunciar al seu dia.

Com a Bé d'Interès Local hi ha Can Cruzate o Ca'ls Notaris, que té el nivell C, referit al grup de tres finestrals de la façana del Carreró. Ca l'Antic, al c/Santa Maria, 20, amb nivell C, referit a la protecció de rajoles del balcó i nivell H, referit a la porta, rètol i mobiliari de la botiga. La Casa Vila-Picó, al c/Santa Maria, 22, que té nivell C, referit a la protecció del finestral gòtic. El c/Santa Maria, amb nivell D de protecció d'ambient de carrer; el Carreró, el c/Palau i Plaça Gran, amb la mateixa protecció.

El nivell de protecció d'aquests elements no ha patit cap modificació des de l'aprovació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic l'11 de desembre del 2002.

En resposta a la segona pregunta, convé explicar que el Sr. Gener Salicrú va fer un estudi de l'evolució històrica de les edificacions de l'illa de Can Cruzate, que es va presentar al Consell del Patrimoni el 21 de juny del 2005. A petició dels membres del Consell, aquest estudi es va incloure en la documentació que es va presentar a concurs per a la remodelació del sector per tal que tots els candidats tinguessin coneixement d'aquestes recomanacions.

Pel que fa a la tercera pregunta, cal aclarir que allò que es va encarregar a un periodista no és el catàleg sinó un document que es diu "Documentació Planimètrica i Fotogràfica" i que s'adjunta als projectes de les edificacions d'aquesta illa. Aquest encàrrec que va PUMSA al seu dia respon a la voluntat de tenir un reportatge fotogràfic de la situació preexistent per comprovar l'evolució de les obres i els elements protegits. La persona escollida compta amb una trajectòria professional i una experiència que l'avalaven per a l'encàrrec.

El senyor Francesc Masriera agraeix la claredat en la resposta i espera que no tinguem més sorpreses en el futur.

El senyor Pau Mojedano demana que li facin arribar una còpia de l'informe que ha llegit el Sr. Bassas.

52 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CINEMA EN CATALÀ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El 12 de gener de 2006 el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat una proposta de resolució a favor del cinema en català impulsada per la Plataforma per la Llengua i vehiculada per la CUP (aleshores sense representació institucional). Dins del llistat de compromisos contrets, l'Ajuntament de Mataró expressà "la voluntat que les sales d'exhibició del seu municipi exhibeixin les versions catalanes de les pel·lícules, sempre que se n'hagi fet" i el compromís de "comunicar aquest acord a les sales d'exhibició" i de "fer-ne un seguiment".

Malgrat això, sembla que no hem avançat pas gaire, perquè l'estrena de la pel·lícula "Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall" a les set sales d'exhibició de Mataró només es projecta en versió subtitulada en castellà. És lamentable que dos anys després de l'aprovació d'una resolució a favor del cinema en català encara calgui desplaçar-se fins a Granollers per gaudir de la versió subtitulada en català. Per tot plegat, des del Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) volem preguntar als responsables de política lingüística i cultura de l'Ajuntament de Mataró:

- Quines gestions ha dut a terme el govern municipal per garantir que les versions catalanes de les pel·lícules també siguin projectades a les sales d'exhibició de Mataró?"

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació, explica que aquesta moció que es va fer l'any 2006 es va comunicar a la Secretaria de Política Lingüística, a la llavors Consellera de Cultura de la Generalitat, al President del Parlament de Catalunya, així com als cinemes que hi havia en aquell moment: Òscar i Cinesa, la Federació de Municipis de Catalunya, al Consorci de Política de Normalització Lingüística, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, al President del Patronat Municipal de Cultura, a la Comissió Assessora de l'Ajuntament en matèria lingüística i a totes les botigues de vídeo que hi havia aleshores a la ciutat (en total, 21 establiments).

A més, des de l'Ajuntament de Mataró, aquest és el tercer any que hem fet el Cicle de Cinema Infantil en català: el primer any es va fer als Cinemes Oscar i els dos darrers al Teatre Monumental, amb el PMC, amb una mitjana d'assistència superior a les 100 persones per pel·lícula.

D'altra banda, recordar que les sales d'exhibició privades tenen els seus propis criteris d'exhibició, en els quals nosaltres no podem intervenir. Hi ha un nombre reduït de còpies en català de les pel·lícules d'estrena i són les distribuïdores les que trien en quines sales s'exhibiran.

En tot cas, per part nostra, no hi ha cap problema a tornar a enviar una carta a totes les persones, de la mateixa manera que es va fer amb la moció del 2006 a fi de promoure l'augment de pel·lícules doblades en català als cinemes de Mataró.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que no només és una qüestió de sensibilitat lingüística sinó també de voluntat política en una ciutat com Mataró.

S'ha dit que vostès van repartir per moltes entitats la moció del 2006, però els resultats són els que són i és que el jovent que ha volgut veure Indiana Jones en català ha hagut de marxar del Maresme.

Ja sé que són entitats privades però nosaltres som l'Ajuntament i hem de fer valer uns valors i continguts socials que molts compartim.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que la voluntat de l'Ajuntament és incidir a través del convenciment i la insistència perquè la gent dels cinemes accedeixin a la petició, però estem davant d'una opció privada, que ell personalment no comparteix, i legalment no hi podem fer res.

53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'EMISSIÓ D'UN DEBAT POLÍTIC A MARESME DIGITAL TV.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En una emissió recent del programa "EL DEBAT" del canal de televisió "MARESMEDIGITAL TV", impulsat pel Consorci Digital Mataró-Maresme, el qual té encomanda la gestió del canal a l'EPE Mataró Audiovisual, va comptar amb la participació de representants del PSC, ERC i ICV-EUiA per debatre sobre el traspàs de la Carretera NII.

Des de Convergència i Unió ignorem quins poden ser els arguments i motivacions periodístiques que aconsellen, pel bé de l'audiència, que en un debat polític d'aquestes característiques només hi participin els partits que competeixen el govern a la ciutat on, amb distància, més es pot sintonitzar el canal, i a la Generalitat de Catalunya, institució que receptora del traspàs de l'NII.

Davant la possibilitat d'un segon debat amb uns altres participants, tot i ser discutible la seva efectivitat una vegada realitzat el primer, hem deixat passar tres setmanes abans de formular cap pregunta, però atès que, fins el dia d'avui, la nostra formació política no ha estat convidada a participar-hi i poder expressar el seu posicionament pel que fa a la Carretera NII, formulem al president del Consorci Digital Mataró-Maresme, de l'EPE Mataró Audiovisual i alcalde de Mataró, institució titular de més del 50% del consorci i del 100% de l'entitat pública empresarial, convençuts que ell coneix la programació dels canals públics que presideix, les següents,

PREGUNTES:

Primera.- A quins criteris professionals o polítics respon l'emissió del programa "EL DEBAT" del passat dia 6 de maig?

Segona.- Per quina raó MaresmeDigital TV no va convidar a cap força política de l'oposició a exposar la seva opinió respecte un tema tant important per Mataró i el Maresme com és el trasllat de la Carretera NII?

Tercera.- La persona responsable tècnica dels fets succeïts, ha rebut alguna indicació respecte els criteris que ha de mantenir en l'exercici de la seva activitat? Abans o després de l'emissió a que ens hem referit?

Quarta.- Quina opinió mereix aquesta actuació al president del Consorci Digital Mataró-Maresme i de l'EPE Mataró Audiovisual?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta en primer lloc que aquesta no és una pregunta de Ple municipal. Aquí estem parlant d'un consorci, d'un consorci on l'Ajuntament de Mataró és soci majoritari, esperem que per poc temps, però, perquè s'hi ajuntaran més ajuntaments, i que té els seus propis òrgans de govern i decisió. Per tant, els mecanismes a través dels quals qualsevol grup polític s'hi pot adreçar són claríssims: a través del President del Consorci i no l'Alcalde de Mataró, que ara coincideix que és la mateixa persona però podria no ser així.

També Mataró Audiovisual té els seus mecanismes de control i el seu consell d'administració, en el qual vostès estan representats. Malgrat tot, vaig acceptar la pregunta i els la respondré, tot i que continuo pensant que aquest no és el lloc.

A quins criteris professionals o polítics respon l'emissió del programa "EL DEBAT" del passat dia 6 de maig? A cap criteri polític. Només va respondre a criteris professionals dels periodistes que dirigeixen l'espai, que són els que trien els temes i els convidats. Jo ni tan sols vaig veure el debat i me'n vaig assabentar per la seva pregunta.

Per quina raó MaresmeDigital TV no va convidar a cap força política de l'oposició a exposar la seva opinió respecte un tema tant important per Mataró i el Maresme com és el trasllat de la Carretera NII? En primer lloc, caldria aclarir de quina oposició parlem. La de Mataró? La de Llavaneres? La de Vilassar de Dalt? La de qualsevol dels 13 municipis que formen el Consorci? Per tant, ignoro per què ho va fer. Suposo que van estimar oportú en aquell moment parlar amb aquells representants polítics entre els quals si no recordo malament no hi havia ningú de Mataró.

La persona responsable tècnica dels fets succeïts, ha rebut alguna indicació respecte els criteris que ha de mantenir en l'exercici de la seva activitat? Abans o després de l'emissió a que ens hem referit? No, no n'ha rebut cap més enllà de les que estan explicitades pel Consorci: respecte pel pluralisme polític, religiós, d'opinió... el rigor, la professionalitat i la independència política. Això val tant per a la Televisió de Mataró i per a Mataró Ràdio, per posar dos exemples de dos mitjans de comunicació públics.

Quina opinió mereix aquesta actuació al president del Consorci Digital Mataró-Maresme i de l'EPE Mataró Audiovisual? Jo no acostumo a opinar mai sobre l'actuació dels professionals de la comunicació de la comarca. Entenc que ells tenen els seus criteris professionals, que els fan servir, i mentre aquests respectin els valors esmentats, la meva opinió personal no té més importància que la de qualsevol altre ciutadà.

El senyor Joan Mora lamenta haver de portar el debat aquí però ho han fet perquè es controla la majoria del Consorci. D'altra banda, espera no haver de tornar a repetir una situació d'aquestes. En aquest cas, el pluralisme que esmentava el Sr. Alcalde, segurament sense cap voluntat política, no es va respectar. Nosaltres en volíem donar constància i espero que els professionals en qüestió hi reflexionin d'ara endavant i en surti una altra manera de treballar. Sinó, segurament jo hauré de revisar els meus plantejaments de què és pluralisme, però en tot cas ja ho revisaré jo.

El senyor Alcalde reitera que el Sr. Mora té tot el dret de queixar-se, l'únic és que el fòrum, aquí en el Ple, no és l'adequat. Si vostès creuen que els seus interessos legítims han estat lesionats per l'actuació d'un professional, lògicament vostè té tot el dret de queixar-se i ho pot fer adreçant una carta al President del Consorci o al Consell d'Administració de Mataró Audivisual. El fet que nosaltres tinguem la majoria de la participació, no vol dir que nosaltres tinguem el control ni dels professionals ni de les seves opinions. Els professionals treballen amb absoluta llibertat i independència i jo no hi he intervingut mai, més enllà d'algun comentari de m'ha agradat o no m'ha agradat a tall personal, com a ciutadà, que hagi pogut fer a algú.

54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL NÚMERO DE MAIG DEL BUTLLETÍ MUNICIPAL MÉS MATARÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la aquesta pregunta per a que li sigui contestada per escrit.

55 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE POLÍTIQUES DE FIRES I ESPAI FIRAL.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"En el passat ple municipal del mes de novembre de 2007, la consellera delegada d'innovació i promoció de ciutat, durant el debat generat arrel d'una pregunta d'aquest grup municipal en relació a varis aspectes sobre fires, va afirmar que durant els mesos de gener, màxim febrer de 2008, en el si del consell de l'IMPEM, es realitzaria un debat a fons sobre la política de fires, amb un document sobre la taula.

A dia d'avui, l'esmentat debat, encara no s'ha realitzat, i tampoc tenim coneixement de l'existència d'un document base per endegar el debat.

D'altra banda, i davant la possibilitat , apuntada quasi secretament pel govern municipal, de que Mataró comptarà amb un espai tancat per acollir grans concerts i fires importants, i atès que aquest recinte pot i ha de ser un element essencial per la dinamització i potenciació de la ciutat tant de portes endins com de cara a l'exterior, i necessita d'un ampli consens, no només de la totalitat de grups municipals, sinó de la totalitat d'agents directament implicats,

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

PREC:

Primer- Que en un breu espai de temps es realitzin les gestions oportunes per tal de presentar en el si del consell de l'IMPEM, o en l'organisme municipal que es cregui oportú, el document base per tal de generar el debat anunciat en el ple de novembre sobre política de fires.

Segon- El govern municipal realitzarà tots els passos necessaris per crear una Comissió específica, participada per la totalitat de grups municipals, així com per tots els agents directament implicats i els tècnics pertinents, per estudiar i elaborar, de forma conjunta i consensuada, una proposta de projecte d'espai firal tancat per acollir grans esdeveniments."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, explica que acceptaran aquest prec. En repetides vegades hem dit que sobre el model firal caldria consensuar algunes coses perquè fa molts anys que parlem sobre això, primer amb el Sr. Martí, després amb el Sr. Martínez. Seria interessant que poguéssim arribar a un consens sobre el model i, també, sobre quin tipus d'espai firal polivalent ha de tenir la ciutat perquè el Govern, en el seu acord de govern que va aprovar el juny de l'any passat, establia l'espai com una de les accions a desenvolupar.

Sí que és cert que ens hem retardat en la presentació d'aquest estudi perquè no ens ha agradat massa l'informe que ens han presentat però, malgrat tot, el portarem a debat plenari al proper Consell de l'IMPEM a partir del qual podrem constituir una comissió. El que sí que li demanaria és que aquesta comissió no només serveixi per parlar de l'espai firal, sinó que també serveixi per parlar del model firal i que, per tant, no monopolitzem tota les reunions del Consell de l'IMPEM parlant d'això, igual que hem fet amb altres temes, com vostè molt bé sap.

Per tant, sí a parlar-ne, sí a crear una comissió especial al respecte i esperem que puguem consensuar, durant l'any 2008, un model firal que ens agradi a tots i, també, aquesta proposta d'espai firal que hauria de tenir la ciutat.

El senyor Marcel Martínez agraeix que els precs que ha presentat el seu grup municipal s'hagin acceptat. Espero que aquest consens que sol·licitem, i que penso que és necessari en un tema tant important com el model firal, sigui un consens com Déu mana, que no ens trobem amb un consens com el que hi va haver amb el tema de la Plaça de Cuba. De tota manera, reitero l'acceptació del prec.

56 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ LA GUIA DEL MATARÓ BUS ES FACI EN TRES IDIOMES.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Aquest Grup Municipal ha constatat que l' idioma emprat en la redacció de la nova guia d'autobusos urbans de Mataró ha estat exclusivament el català.

El Grup Popular es pregunta com és possible que en totes les comunicacions dirigides als ciutadans/es l'objecte de les quals són obligacions, com ara la liquidació d'impostos municipals, arbitris municipals, campanyes de conscienciació per a la recollida selectiva de la brossa o informació per la participació electoral s'utilitzi suport imprès en ambdós idiomes, català i castellà mentre que quan es tracta de donar un servei o una informació com és en aquest cas concret es fa només en un idioma.

Cal tenir en compte que un sector important de les persones que utilitzen el servei del Mataró Bus són gent gran i és possiblement aquest segment de la població un dels que més dificultats de comprensió del català té, sobretot pel que fa a la seva forma escrita.

D'altra banda i tal i com es recull en el document sorgit del debat en el marc del Pla per al Desenvolupament Econòmic i Social (PDES) es marca una línia molt clara per fer de Mataró una ciutat trilingüe en la que es pugui viure en tres idiomes.

Des del Grup Popular creiem que si un dels objectius per potenciar Mataró és fer d' ella una ciutat cabdal en el sector turístic de qualitat, la guia del principal transport públic de Mataró com és el Mataró Bus no pot estar exclusivament en català; s'ha de recollir també en castellà i anglès.

PREC

El Govern Municipal procedirà, si es possible, a la reedició de la guia del Mataró Bus per aquesta estigui en català, castellà i anglès, i si més no, es tindrà en compte per fer-ho així en les següents edicions."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, manifesta que el seu grup no acceptarà el prec, per dos motius molt clars:

Primer motiu, perquè no farem cap problema d'allò que no ho és. Mai hem tingut cap queixa de cap ciutadà que se'ns hagi adreçat i que hagi tingut dificultats a l'hora d'entendre la guia, per tant, si no hi ha queixes i no hi ha hagut cap problema, aquest tema millor no tocar-lo.

D'altra banda, fer referència a la normativa: en l'article del Reglament de l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament, aprovada l'any 96, es diu que els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que es retransmetin a través dels mitjans de comunicació, han de ser en català. Amb aquests dos arguments he de dir que no acceptem el prec.

El senyor Juan Carlos Ferrando comença a llegir l'avís de pagament del seu impost de circulació d'aquest any.

Reconec que el reglament és el mateix, que l'article 15 també és el mateix, i en canvi aquí posa: "Impost sobre vehicles de tracció mecànica", i després: "Impuesto sobre vehiculos de tracción mecánica". També diu: "Objecte tributari" i a continuació: "Objeto tributario".

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, l'interromp dient que, primer, aquest no és un document emès per l'Ajuntament de Mataró, i segon, el subjecte al qual va adreçat aquest rebut no té perquè ser ciutadà de Mataró i, per tant, no té perquè estar subjecte al Reglament de l'Ajuntament de Mataró. Això és d'un organisme autònom de la Diputació de Barcelona i no de l'Ajuntament de Mataró. Per tant, entenc que vostè vol fer un altre debat que no toca.

El senyor Juan Carlos Ferrando replica que com aquest document podem trobar altres exemples. Aquest és el primer paper que he trobat a la meva carpeta. Jo el que dic és que igual que es fa així es pot fer d'una altra manera. El problema és que no és convincent perquè s'utilitza el bilingüisme en uns casos i en els altres no. Si volem obrir-nos, malgrat que el volum de gent que ve per turisme en aquests moments sigui poc, hem d'adaptar-nos a un tercer idioma, a l'idioma europeu, jo crec que és un pas important per obrir Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president puntualitza que, des de la discrepància, no li admeten el prec.

57 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ ALS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE LA ZONA NORD DE LA CIUTAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El novembre de 2006, el president del Patronat Municipal d'Esports, Ivan Pera, i el president de la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró, que a les hores era el Sr. Francisco Melero, van signar el "Pacte pel Futbol", amb dos principals objectius: la millora de les instal·lacions i la promoció de l'activitat desenvolupada pels clubs.

Pel que fa al primer objectiu, entre altres, es preveia la construcció de nous camps de futbol: tres camps reglamentaris a la zona dels Turons, que havien de substituir als actuals Camps Municipals del Psg. Carles Padrós i de Cirera. El calendari previst a l'acord era tramitar els projectes i adquirir els terrenys al 2007 i iniciar les obres al 2008.

Per altra banda, l'Acord de Govern 2007-2011, signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC, en el punt 10 de l'apartat A.3.2. diu textualment: "Construirem els nous equipaments a la zona nord de la ciutat: tres camps de futbol, nou estadi d'atletiesme i camp de hoquei herba".

Finalment, l'acció 1.12.1.3. del PAM 2008 diu: "Desenvolupament dels acords relatius al Pacte pel Futbol aprovat i també del Pla de manteniment i inversions 2007-2011 aprovat arran de l'auditoria d'instal·lacions municipals". Mentre que dins l'objectiu 1.12.2. "Dotar la ciutat de nous equipaments esportius a fi de facilitar als ciutadans i ciutadanes la pràctica d'activitats esportives", entre altres accions, llegim: "Aprovació del projecte bàsic del nou camp d'hoquei herba, Aprovació del projecte bàsic dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase i Concurs per a la redacció del projecte executiu i inici de les obres dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase"

És evident que el document signat per la majoria de clubs de la ciutat i el PME el 2006 entra en contradicció, pel que fa als terminis, en documents posterior, però tampoc li consta a aquest grup municipal que fins aquest moment s'hagin portat a terme les accions que recull l'Acord de Govern i el PAM 2008, llevat del que fa referència al nou estadi d'atletisme, i és per això que presentem les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Es mantenen totes les promeses i compromisos adquirits pel Govern Municipal en l'àmbit d'equipaments esportius?

Segon.- En cas afirmatiu, es mante el calendari fixat al Pacte pel Futbol o es considera modificat pels documents posteriors?

Tercer.- S'ha informat als clubs implicats en les instal·lacions previstes a la zona nord de la ciutat de quin és l'estat dels projectes?

Quart.- En cas de retard en l'execució dels projectes, respecte ambdós calendaris, quina és la causa que ho justifica?

Cinquè.- En aquest moment, quines són, de totes aquestes, les instal·lacions esportives que es preveu realitzar i quin és el seu calendari?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, diu que respondrà a totes les preguntes: Es mantenen totes les promeses i compromisos adquirits pel Govern Municipal en l'àmbit d'equipaments esportius?

En principi, sí. L'objectiu d'aquest Govern és fomentar l'esport per a tothom en igualtat de condicions i en les millors instal·lacions possibles. Per tant, quant a l'apartat de les millors instal·lacions possibles, en aquests moments s'està treballant en tots els objectius i accions proposades. Algunes ja estan en obres o a punt de començar-les. Parlem de l'Estadi d'atletisme, el Pavelló del carrer Euskadi, la Pista de la Llàntia, la nova gespa de Rocafonda o el nou Camp de Futbol set de Cirera. I d'altres encara estan en fase de projecte o en fase de tràmit urbanístic o administratiu.

En cas afirmatiu, es manté el calendari fixat al Pacte pel Futbol o es considera modificat pels documents posteriors?

Primer de tot, voldria aclarir que entre els calendaris del Pacte pel Futbol i el del PAM del 2008 no hi ha contradiccions, en tot cas els dos calendaris estan coordinats. S'està complint amb els calendaris amb la reposició de gespes i millores dels camps existents i, també, amb la nova instal·lació del Camp de Futbol set de Cirera. Estem en la fase de tràmits urbanístics en tot el que fa referència als camps de futbol nous a la zona dels Turons.

S'ha informat els clubs implicats? Sí, constantment. Hem parlat amb el Club Esportiu Mataró, amb la Unión Deportiva Cirera, amb la Comissió de Clubs de Futbol i amb l'Iluro Hoquei Club.

En cas de retard en l'execució dels projectes, respecte ambdós calendaris, quina és la causa que ho justifica? Les instal·lacions esportives de la zona dels Turons són projectes que s'emmarquen dins del sector de planejament anomenat carretera de Cirera. El tràmit administratiu i urbanístic està en marxa i, en aquest moment, s'està pendent de l'estudi de les al·legacions presentades al conjunt d'aquest sector i de les respostes a donar per part de PUMSA, que és l'administració actuant en la carretera de Cirera.

En aquest moment, quines són, de totes aquestes, les instal·lacions esportives que es preveu realitzar i quin és el seu calendari? Com els he dit, estem a l'espera de l'estudi i la resposta a donar a les al·legacions presentades, per tant, tant bon punt superat aquest punt, estarem en disposició de contestar aquesta pregunta. Ara bé, en funció de les respostes i les realitats que se'ns presentaran tindrem varis escenaris possibles: o bé seguir en el camí marcat fins ara, el que mostra els dos calendaris, o bé plantejar-nos un altre calendari, o fins i tot plantejar-nos un altre projecte. En el moment en què sapiguem quin és l'escenari n'informaré als clubs i als partits polítics, més encara, si els escenaris que ens trobem ens obliguen a reformular el calendari o, fins i tot, el projecte. Mentre això tira endavant, i davant les necessitats esportives i urgents dels clubs afectats, estem estudiant les accions o millores que es poden fer. Un cop haguem definit aquestes accions, també les presentarem als clubs i a vostès mateixos.

El senyor Joaquim Fernàndez apunta que hi ha contradiccions amb el calendari, perquè en el primer cas s'haurien d'haver tramitat els projectes l'any passat i iniciar les obres aquest any. Ja hem reconegut que això passa amb el cas de l'Estadi d'atletisme, però en cap més instal·lació, i aquí es parlava de totes. Agraeixo la resposta del Sr. Pera, tot i que, per a mi, ha estat una mica confusa i no prou concisa. En tot cas, però, si tot s'acaba dient que hem de conèixer un escenari per prendre decisions, només n'hi faria una, de pregunta: Quan preveu vostè que això podrà ser?

El senyor Ivan Pera explica que estaran en disposició de donar aquesta resposta en els propers mesos. Com abans ho tinguem, millor, perquè haurem de prendre decisions importants.

58 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ ALS FUTURS USOS DE L'ACTUAL SEU DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"El Govern Municipal ha manifestat reiteradament la seva voluntat de traslladar l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt), de titularitat municipal, al nou edifici TECNOCAMPUS, on compartirà espais amb l'Escola Universitària del Maresme (EUM).

Conseqüentment, l'edifici que ocupa en l'actualitat l'EUPMt restarà lliure, a disposició de l'Ajuntament de Mataró. Poder comptar amb un espai com aquest, ampli i que requereix poques reformes per seguir donant servei a la ciutat, és una oportunitat que es dóna poques vegades.

Per a Convergència i Unió, a l'hora de pensar amb nous usos per a l'edifici de l'EUPMt s'han de tenir en compte la necessitat d'ampliar els espais de l'IES Miquel Biada, així com facilitar eines i llocs de trobada a les entitats del barri de Cerdanyola. No obstant, creiem que cal un procés de debat per tal de poder tenir en compte qualsevol demanda o suggeriment que pugui néixer del propi barri i és per això que formulem el següent,

PREC:

Encarregar a la presidenta del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola i als altres responsables municipals implicats pel que fa a equipaments cívics i educatius endegar un període de debat, amb tots els agents territorials i sectorials implicats, per tal de definir un pla d'usos de l'actual edifici de l'EUPM una vegada se'n pugui disposar."

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, comenta que està d'acord amb Convergència i Unió en què el trasllat de l'EUPM generarà una oportunitat per donar sortida a algunes societats del nostre municipi i en què s'han de valorar les possibilitats d'una manera molt acurada abans de prendre una decisió al respecte. Òbviament, tindrem en compte les necessitats del barri, entre elles, les que vostè comentava, però creiem que el marc per analitzar, estudiar i valorar totes les opcions possibles que ens porti, finalment, a determinar el més convenient per el futur d'aquest espai, és el Pla d'equipaments de la ciutat, els treballs del qual, estarem en disposició d'iniciar amb el suport de la Diputació de Barcelona. És en aquest sentit que no podem acceptar el seu prec. E senyor Joan Mora explica que entén que aquest debat s'ha de posar en marxa al més aviat possible amb els propis interessats.

59 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DENEGACIÓ D'AJUTS AL LLOGUER.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Durant els darrers anys hem viscut una etapa alcista en el preu de l'habitatge, especialment per accedir a la compra.

Des del Grup Municipal de CIU, es va veure amb preocupació els efectes que estava produint aquest fet sobre els nostres ciutadans; de tal manera es va intentar fer costat al govern de la nostra ciutat per tal d'aplicar les mesures correctores que els ciutadans podien esperar contra l'augment descontrolat dels preus de l'habitatge. Quan el govern, finalment es va decidir a aplicar alguna mesura, aquesta ja es va mostrar del tot ineficaç i ha estat una crisi financera global la que ha moderat els preus fins al punt de provocar una greu crisis en tots els estaments productius, financers i de serveis que formen el sector immobiliari.

L'opció que els restava als ciutadans era la d'accedir al lloguer d'habitatges. Des d'organismes estatals, autonòmics i municipals s'ha intentat augmentar l'oferta d'habitatges en lloguer. Les informacions que ens estan fent arribar diferents ciutadans a la seu del nostre Grup Municipal i segons la informació extreta de diferents mitjans de comunicació i organismes del Govern de la Generalitat, ens mostren que són ara els preus dels arrendaments d'habitatges els que estan augmentant de forma descontrolada. Serveixi la dada que durant l'exercici 2007 els preus de lloguer d'habitatges varen tenir un creixement superior al IPC, situant-se a Mataró en un increment anual del 10'8% (Font: Conselleria de Mediambient i Habitatge).

Gràcies a les campanyes publicitàries governamentals i municipals, que semblen mes enfocades a aconseguir un imatge partidista i no tant a fomentar el lloguer d'habitatges en la nostre societat, un nombre important de persones han provat d'acollir-se a les ajudes públiques que s'ofereixen.

Des del Grup Municipal de CIU volem mostrar la nostra preocupació per les noticies aparegudes recentment als mitjans de comunicació sobre la negació de "Ajudes al Pagament del Lloguer Just" durant el passat exercici econòmic, a persones que SI COMPLIEN els requisits prèviament establerts.

Segons la informació de que disposem a 2.437 persones els han estat negades dites ajudes a Catalunya, tot i complir tot els requisits que es sol·licitaven per accedir-hi. La única justificació per part dels organismes públics ha estat la falta de pressupost, fet que reflexa la manca de capacitat de previsió. Es per això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Te constància l'ajuntament de Mataró sobre la existència de ciutadans de la nostra ciutat als quals els hagin estat negades les Ajudes al Lloguer Just?.

Segon.- Quantes d'aquestes persones complien els requisits prèviament establerts?

Tercer.- Els organismes del nostre ajuntament han aplicat mesures per tal d'atendre a les persones que s'han trobat en aquesta situació? S'han pogut aplicar?"

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, passa a fer uns comentaris sobre la part expositiva de la pregunta.

En el segon paràgraf parlen vostès d'un objectiu que és intentar reduir el preu de mercat dels habitatges i no és aquest l'objectiu. L'objectiu és donar un servei a les persones que, pels seus ingressos, estan exclosos del mercat lliure per poder tenir accés a un habitatge. Ara, fer baixar el preu no és l'objectiu.

En el paràgraf següent parlen de l'increment del preu del 10,08% en el pas del 2006 al 2007. A la mateixa taula de dades que han utilitzat vostès s'indiquen increments encara superiors en el passat. És a dir que, des de l'any 2002 i, probablement, d'abans, hi ha increments anuals sostinguts que superen el 10%. Per exemple, l'any 2004 per passar al 2005, quasi va ser del 20%; del 2005 al 2006, quasi del 16%. És a dir, hi ha hagut increments, francament, molt alts i això és preocupant. La dada que a mi m'agradaria posar sobre la taula és que el preu mig del lloguer dels pisos que Prohabitatge està gestionant està al voltant de 450€ a 500€, i això mirant la taula ens situa a un nivell de preus similar al de l'any 2002 € 2003. Des d'aquest punt de vista, l'oferta és curta, en aquests moments són uns 100 pisos, però estem donant un servei en aquesta línia.

En tercer lloc, comentar, també, la referència que fan vostès a la campanya publicitària que diuen que sembla més enfocada a una imatge partidista i no és així. La idea de la campanya és publicitar uns ajuts al lloguer que fa pocs anys no existien.

En referència a les preguntes de si té constància l'Ajuntament de Mataró de l'existència de ciutadans de la nostra ciutat als quals els hagin estat negades les Ajudes al Lloguer Just, val a dir que sí. El que passa és que, com vostès saben, hi ha una sèrie de serveis que Prohabitatge presta com a distribuïdor d'un producte de la Generalitat; es fa la tramitació, es fa tot el paquet, s'envia a la Generalitat i, des d'aquell moment, la comunicació és ja amb la Generalitat i l'interessat. Com ens n'assabentem nosaltres que ha passat alguna cosa? Quan l'interessat ve a Prohabitatge a preguntar què passa amb la seva sol·licitud. Llavors sí que es pot fer la consulta informàtica i es veu, o sigui, en tenim constància.

Quantes persones s'han quedat fora i si complien els requisits prèviament establerts? 94. De les 922 sol·licituds 94 s'han quedat fora per manca de pressupost. Com és això? Com es gestionen aquests ajuts de la Generalitat? La Generalitat estableix un volum de diners màxim, i en base a aquest volum de diners màxim i a uns criteris de selecció: primer, nivell d'ingressos; segon, composició de la unitat de convivència, i, tercer, que considerin que el preu de lloguer que està pagant aquella persona ja és un lloguer just. Fan un rànquing de les sol·licituds i fins que arriba el pressupost, s'atenen. En aquest cas, lamentablement, hi ha aquestes 94 persones que s'han quedat fora.

Què fa Prohabitatge en aquests casos? La decisió de l'ajuda no és potestat de Prohabitatge. Ara, el que sí que estem fent és ajudar a aquestes persones, fins i tot, fent-los nosaltres mateixos els recursos a la Generalitat. Els resultats d'aquests recursos, en aquests moments, encara no els coneixem.

60 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 51 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.