Mataró Ciutat Barroca
L'actual ciutat vella de Mataró, configurada al segle XVII i desenvolupada durant el segle XVIII, és una ciutat barroca.
L'important creixement econòmic i demogràfic d'aquell temps condicionà un model edificatori, la casa de cos, propi de les classes populars, propicià la construcció de casals per a la nova burgesia, amb cellers, botigues i magatzems, i va fer necessària també l'edificació de nous equipaments religiosos i cívics, com la basílica de Santa Maria, la Casa de la Ciutat i l'Hospital. La trama de nous carrers incorporà un rosari de places i placetes característiques.
A la vegada es colonitzà agrícolament tot el terme i, amb l'aprofitament de les deus d'aigua de la Serra, es crearen noves hortes i es construïren i es renovaren les masies.
Però la ciutat vella de Mataró, la ciutat barroca, no és pas una ciutat monumental. Tot i amb això els seus carrers i places, formats amb cases de cos arrenglerades, seguint el ritme de la feina ben feta, amb les façanes esgrafiades, els portals, els balcons i les finestres emmarcats de pedra, baranes de ferro forjat, i els sotabalcons amb rajoles decorades, tenen un encant especial.
1. Basílica de Santa Maria. Edifici construït a partir del 1675 i acabat al segle XVIII, segons traça o projecte de l'arquitecte milanès Ercole Turelli.
La Basílica es va construir allargant per la banda de llevant l'espai de l'antiga església del segle XV. Del temple gòtic només es conserva el fonament del campanar, de planta quadrada i amb parets parcialment construïdes amb carreus de pedra granítica, i les claus de volta de la nau central.
La planta té forma de creu llatina. La nau principal és coberta amb volta de mig punt, amb llunetes, que permeten la il·luminació a través de finestres. Les capelles laterals, acabades amb arc apuntat, element residual de l'antiga església gòtica, són emmarcades per columnes d'ordre compost. El creuer deixa a cada banda de la nau dos amplis espais coronats amb cúpules. La seva imatge actual correspon a una desafortunada restauració feta l'any 1928.
A Santa Maria cal admirar també el Retaule del Roser, construït a finals del segle XVII per l'arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra, amb la col·laboració del seu fill Marià Riera i de l'escultor Lluis Bonifàs. Al Fossar Xic, es poden admirar els esgrafiats exteriors de la capella dels Dolors, renovats recentment.
2. Conjunt dels Dolors. Dins de Santa Maria és un dels exponents del Barroc català millor conservats.
La construcció, a cavall dels segles XVII i XVIII per encàrrec de la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, es va completar amb la decoració amb frescos, olis i elements escultòrics dissenyats per Antoni Viladomat a partir de 1722.
L'espai principal és la capella, on podem contemplar un impressionant conjunt de teles amb les estacions del Via Crucis i els Dolors de la Mare de Déu. Personatges d'aspecte dramàtic i paisatges propers al visitant de l'època, Viladomat transmet amb gran encert els valors i els sentiments dels fets que narren les escenes. Una íntima i acollidora Sala de Juntes, situada en un primer pis de l'edifici, està decorada amb teles pintades a l'oli que representen els apòstols i els evangelistes i és presidida per l'Assumpció de Maria (al sostre) acompanyada d'un estol d'àngels. Una cripta per a enterrar-hi els membres de la congregació al subsòl de la capella i un cor amb una balconada recarregada amb gelosies completen l'edifici.
3. La plaça Gran. És el cor del Mataró antic. La planta actual de la plaça correspon a l'ampliació feta l'any 1773 de la petita plaça medieval.
Moltes cases de la plaça encara tenen imatge barroca, com can Bosch o casa de la Font (s.XVII) amb les armes de la ciutat esculpides a la façana. Als carrers de l'entorn cal esmentar:
4. can Ricart (s. XVIII), a la cantonada dels carrers de Beata Maria i de Santa Maria, i
5. can Puig i Cadafalch (s. XVIII) al Carreró, núm. 39, amb esgrafiat original a la façana.
6. Plaça de l'Ajuntament. Entrarem pel carrer d'en Palau per veure can Palauet, antic casal de la família Palau, avui dia seu dels arxius Municipal de Mataró i Comarcal del Maresme i també acull una sala d'exposicions temporals. Encara que conté un finestral gòtic del segle XV, la façana és totalment renovada. A l'interior, l'ordenació de la planta principal amb decoració del segle XIX- i una part dels cellers són d'època barroca.
7. Plaça de la Peixateria. En aquesta plaça hem de destacar dos casals: la casa Martí (s. XVIII), carrer de Sant Cristòfol, núm. 21, amb un esgrafiat interessant i renovat, i
8. can Castany (s. XVIII), carrer de Barcelona, núm. 51, que conserva les característiques gelosies barroques a les finestres de la façana. L'edifici de la Peixateria és neoclàssic.
Mirant al mar per les Escaletes, veurem primer el Camí Ral, edificat al segle XVIII, i al fons el carrer de Sant Joan que, com els altres carrers de baix a mar, formats en la mateixa època, era habitat majoritàriament per pescadors i per mariners.
9. Carrer de Barcelona. Cases i casals conformen un carrer plenament barroc, encara que el pas del temps i l'activitat comercial han transformat o substituït molts dels seus elements. D'aquest carrer esmentarem concretament la casa Esquerra, núm. 46, (s. XVII), on va viure i tenia el taller l'arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser de Santa Maria;
10. la casa de la Joieria Cabré, núm. 40,
11. la casa Colomer, núm. 26, i
12. la casa Pineda, núm. 16, totes tres del segle XVIII.
13. Plaça de Santa Anna. De la plaça barroca formada al segle XVIII només en resta l'església del Col·legi Escolapi de Santa Anna.
La portalada (1789) fou obrada pel germà escolapi Josep Guàrdia, probablement segons traça de l'escultor Carles Moretó. L'església de Santa Anna (s. XVIII) té planta de creu llatina, tres naus, cúpula sobre el creuer central, i les columnes d'ordre compost reparteixen l'espai interior. És molt transformada.
14. La Riera. Carrer principal del Mataró barroc i ho és encara del Mataró actual.
La Riera fou edificada de nova planta durant els segles XVII i XVIII. De les cases i casals de l'època, en queden únicament les cases de Can Fité, a la cantonada del carrer d'en Pujol, i
15. can Palau, núm. 63, amb la façana reformada durant el segle passat, que conserva a l'entrada, planta baixa, una capelleta de la Mare de Déu (1683).
16. Carrer de Sant Josep. Hi trobarem el conjunt de Sant Josep, antic convent carmelità, del qual cal destacar la façana, l'església i el claustre. Va ésser edificat a partir del 1588.
Carrer d'en Moles. A la part més alta podrem veure algunes de les cases de cos més antigues que es conserven, de planta baixa i pis, façana amb finestra, no pas amb balcó, i important ràfec.
17. Carrer Bonaire. És potser el més emblemàtic dels carrers barrocs mataronins. Podem observar-hi els edificis de Can Fins, núm. 25 del carrer;
18. can Gallifa, núm. 23;
19. el conjunt del Casal, núm. 27 i finalment
20. can Palau Soler, núm. 35.
21. Carrer de Sant Francesc d'Assís. Hi trobarem Can Tunyí Falguera (s.XVII), que facantonada amb el carrer de la Coma. Tocant a Santa Maria,
22. els edificis de la rectoria vella, núm. 25 (s. XVII).
23. Carrer Nou. És un altre carrer característic del Mataró barroc. Destacarem cal Bisbe Mas, núm. 27. (s. XVII),
24. can Cabré, núm. 17,
25. can Gelenques, núm. 18, i
26. l'edifici del Foment, que conserva dues magnífiques gàrgoles de la edificació primitiva .
27. Carrer d'Argentona. A la cantonada amb la muralla del Tigre, can Torner és un interessant casal barroc, amb cupuleta sobre l'escala i interessants esgrafiats.
28. Més enllà, al núm. 27, la casa natal de Miquel Biada, propulsor del ferrocarril Barcelona-Mataró, era testimoni de les cases de cos més senzilles. Atès que hores d'ara aquesta casa ha estat enderrocada, la fotografia és el testimoni de l'aspecte que tenien aquest tipus d'edificacions.
29. Convent de les Caputxines. Conjunt arquitectònic inaugurat l'any 1741 amb l'arribada de les monges Caputxines. És un edifici exemplar de l'esperit barroc de la Contrareforma a Mataró: arquitectura sòlida com un castell i austera com un monestir.
Casal conventual, d'aspecte massís i fortificat. S'hi accedeix des de l'Esplanada, una avinguda arbrada que condueix fins a un gran pati d'entrada rectangular. D'aquí, s'accedeix a l'església, d'una nau amb volta de creueria i finestrals a la part superior de les parets.
El convent consta també de claustre, cambres per la comunitat, cisterna, rebost, hort i gruta. L'interior del convent és auster i senzill. Les parets són llises, encalades de blanc i amb poques fonts de llum externa.
Les convulsions de la vida mundana no deixaren excessiva petja en aquest convent, pràcticament igual a com es construí a la primera meitat del segle XVIII. Durant la Guerra del Francès fou saquejat però continuà funcionant com a convent. Durant la Guerra Civil va ser incendiat, però la sòlida estructura impedí la seva destrucció, pel que fa a les tasques de restauració dels anys quaranta, deixaren empremta, bàsicament, a l'església.
30. L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Va ésser construït al segle XVIII.
Edificat per deixa testamentària de Mn. Jaume Sala, en el mateix indret que l'any 1646 es va inaugurar el primitiu hospital. Són força interessants l'església, d'una sola nau, coberta amb volta i amb una façana ondulant, esgrafiada. A part de l'església, la resta de l'edifici és molt transformat. Cal veure, però, el claustre que, en planta baixa, es conserva en estat original. El portal d'accés és neoclàssic.