L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró celebra els 10 anys de la publicació
El Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament de Mataró presentarà aquesta tarda l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 21. En aquesta edició s'analitzen el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al primer trimestre de 2007.
Amb aquest número s'arriba al 10è aniversari des de publicació del primer número de l'Informe. Per aquest motiu, l'informe inclou un monogràfic elaborat pel Servei d'Estudis i Planificació que analitza l'evolució i canvis que ha experimentat la ciutat al llarg dels darrers deu anys en diferents àmbits: població, habitatge, estructura productiva, mercat de treball, sostenibilitat, societat de la informació...
L'acte de presentació, a les 19.00 hores, a la sala d'actes del Centre Cívic de Pla d'en Boet (carrer de Juan Sebastián Elcano, 6) i presidit per l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, inclourà el debat "Mirant endavant: canvis i reptes dels propers 10 anys". En aquest debat intervindran
El debat serà moderat pel Sr. Xavier Subirats, soci director d'Amsel Assessors i vocal de
La situació al món, a Espanya i Catalunya
Fins a l'estiu, l'economia mundial presentava un situació i unes perspectives prou bones, però la crisi de les hipoteques subprime dels Estats Units ha revoltat els mercats borsaris mundials fins al punt que el Banc Central Europeu o
Pel que fa als registres d'Espanya i de Catalunya són clarament millors que els de
Dinamisme demogràfic a Mataró
Un cop superat el procés de renovació de l'empadronament dels estrangers no comunitaris, les dades demogràfiques de Mataró, reflecteixen el seu dinamisme habitual i a mitjans de 2007 la ciutat supera els 120.000 habitants, i aconsegueix un creixement interanual de l'1,5%.
En l'apartat de població de l'informe, s'estudien les causes de defunció per sexe i edat a Mataró, i com aquestes presenten un perfil semblant al de Catalunya. Cal destacar els factors externs com la principal causa de mortalitat entre els joves, tant de Mataró com de Catalunya.
Creix la població ocupada a la ciutat
Pel que fa al conjunt de l'activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors confirmen la recuperació econòmica.
Els 34.586 assalariats que hi havia a Mataró a juny de 2007 suposen un creixement del 4% respecte les xifres de l'any anterior. Amb aquest creixement, ja són vuit els trimestres consecutius on es registra un augment del nombre d'assalariats, i en tres dels quals s'aconsegueixen valors per sobre del 3%. El sector del tèxtil i la confecció continua perdent assalariats: entre març de 2006 i de
Una part important del creixement enregistrat en els darrers períodes pot atribuir-se al comportament del sector de
Pel que fa al sector serveis, les activitats sanitàries i veterinàries i les altres activitats empresarials són els sectors amb un augment més important d'assalariats. Conjuntament, aquests dos sectors han augmentat el nombre d'assalariats en 639 efectius.
Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten una evolució discrepant al conjunt de Mataró. Mentre el nombre de treballadors per compte propi augmenta un 0,3% i s'enregistren 9.063, el nombre d'empreses es redueix en un minso 0,1%, arribant a les 4.298.
El nombre d'aturats registrats es redueix
En l'anterior informe una de les variables que generava més inquietud per la seva evolució era la dels aturats registrats. En l'informe 21, amb dades fins al primer trimestre de 2007, l'atur registrat presenta una evolució interanual favorable, amb un descens del 6,2%, el que situa en 5.903 les persones sense feina, i la taxa d'atur registrat en el 9,6% de la població activa. Una altra dada positiva del mercat de treball ha estat l'augment de la contractació en un 10,1%, el que ha situat el nombre de comunicacions de contractes dels darrers dotze mesos en 36.213. Cal destacar la contribució de la contractació indefinida, que al primer trimestre de 2007 va acaparar el 20% de tota la contractació de Mataró.
La nota dissonant de l'àmbit del mercat de treball la donen el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació i l'índex de sinistralitat laboral, ja que tots dos indicadors han empitjorat en el darrer any.
Primers símptomes de correcció en el mercat immobiliari
Pel que fa als habitatges, en el darrer any s'han començat a construir 1.515 un 1% més que els que es van iniciar fa un any. Tot i aquest avenç l'ambient que es respira en el sector és cap a una contracció del mercat d'habitatges, tal i com queda palès amb les sol·licituds d'obra major i menor, que al llarg del darrer any han retrocedit un 1,2% i un 0,3%. En referència als preus dels habitatges, diferents informes de valoració assenyalen un desacceleració del creixement, i, fins i tot, descensos dels preus. Segons l'empresa de taxació Sociedad de Tasación, el preu mitjà per metre quadrat d'una habitatge nou era de 2.952 euros, un 11,9% més car que un any abans. Cal tenir en compte que al juny de 2006 el creixement del preu del metre quadrat va ser d'un 20,5%.
Consum, mobilitat i conscienciació ambiental
En l'apartat de consum, el principal indicador disponible que l'avalua €la matriculació de turismes€ presenta un augment de l'1,3% en la variació interanual. Amb aquest creixement, a la ciutat s'han matriculat 3.682 turismes entre abril de 2006 i març de 2007. Malgrat el creixement en la matriculació de turismes, la tendència de la variació interanual és a la baixa i cal esperar que en els propers mesos s'acabi reduint, com de fet ja està succeint al conjunt de Catalunya i d'Espanya.
La matriculació de turismes, a banda de la seva relació amb el consum familiar, poden ser objecte d'altres vessants d'anàlisi: font de contaminació acústica, la contaminació atmosfèrica i d'accidents de trànsit. Al
En l'apartat de la mobilitat, els principals indicadors presenten un augment del nombre de desplaçaments en transport públic i privat i també en transport interurbà i urbà. Així, la circulació per l'autopista C-
Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general creixements positius. Així més del 30% dels residus generats a la ciutat s'han recollit de forma selectiva, gràcies a la implantació del sistema de recollida de brossa orgànica domiciliària i del servei de recollida de brossa comercial. També la major conscienciació ciutadana ha ajudat a augmentar el percentatge de recollida selectiva com així ho revelen les més de 37.000 entrades de vehicles que s'han enregistrat a les dues deixalleries de