14/01/2010

 ACTA NÚM. 01/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 14 DE GENER DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia catorze de gener de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR    ALCALDE      (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA    TINENT D’ALCALDE          (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
ORIOL BATISTA GAZQUEZ    TINENT D’ALCALDE    (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
IVAN PERA ITXART    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)
JOAN MORA I BOSCH    REGIDOR    (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER    REGIDOR    (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA    REGIDOR          (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN    REGIDOR          (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA    REGIDOR          (CIU)
PERE GALBANY I DURAN                  REGIDOR          (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO    REGIDORA    (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA    REGIDOR          (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ    REGIDOR          (PP)
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA    REGIDOR                      (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
M LUISA COROMINAS LOZAR        REGIDORA                (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN    TINENT D’ALCALDE                 (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO        CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT    TINENT D’ALCALDE                 (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR    CONSELLER DELEGAT                (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON    REGIDOR                (CUP)


Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :


DECRET
148/2010 d'11 de gener
Assumpte: Convocatòria i Ordre del Dia Ple municipal ordinari sessió del 14 de gener del 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 14 de gener de 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària del dia  3 de desembre de 2009.
 
2 DESPATX  OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS
    
3 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya  per instar a l’Autoritat del Transport Metropolità a la congelació de les tarifes del transport públic per a l’any 2010.

DICTAMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-

 4 Ratificació del decret d’Alcaldia 9640/2009, en virtut del qual es resol executar i donar-se per assabentat de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estima parcialment el recurs ordinari núm. 373/2007, interposat per Telefónica Móviles España, SA, contra l’Ordenança municipal per a la instal•lació i funcionament d’instal•lacions de radiocomunicació de Mataró. 
     

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

5 Concessió demanial a favor de la Mercantil Beta 16, SA, per construir i utilitzar un túnel subterrani en el subsòl del carrer Overlocaire, per connectar 2 naus industrials

-Servei de Secretaria General-  

6 Acceptar la donació de l’arxiu fotogràfic de la família Prims a la ciutat de Mataró.

7 Acceptar la donació del fons documental del Sr. Melcior de Palau i Cruzate a la ciutat de Mataró.

 -Servei de Compres i Contractacions-

8 Modificació del contracte de gestió del servei públic de transport col•lectiu urbà de viatgers “Mataró Bus”.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
    
-Servei d’Obres-

9 Aprovació de la proposta de conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat per a la construcció de l’escola Marta Mata.

-Servei d’Urbanisme-

10 Aprovació del Text Refós del Pla Especial “Touring Club”.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d’Educació-  
    
11 Nomenament d’un nou vocal del Consell Plenari de l’IME, per substitució, en representació del Comitè d’Empresa.

12 Nomenament d’un nou vocal del Consell Plenari de l’IME, per substitució, en representació dels directors/es de l’escola pública

-Conselleria delegada de Cultura-

13 Nomenament d’un nou vocal de la Comissió del Nomenclàtor i inclusió de nous vials al nomenclàtor de la ciutat

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
    
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

14 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  en relació amb la querella presentada pel Fiscal arran del desmuntatge i emmagatzematge de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

15 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya  perquè l’ajuntament s’impliqui en el compliment de les penes substitutòries de treballs comunitaris, com a política de prevenció i de seguretat.

PRECS I PREGUNTES
    
16 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’exclusió de l’àrea de rehabilitació integral del centre històric i l’eixample de Mataró dels ajuts corresponents al Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012.

17 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació del carrer Burriac.

18 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la incorporació d’agents a la Policia Local prevista per aquest 2010.

19 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el dèficit de determinats metges especialistes als centres d’atenció primària de la nostra ciutat.

20 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’assegurança obligatòria que han de tenir les comunitats de propietaris.

21 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació del Festival Cruïlla de Cultures

22 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a un aparcament al solar d’IVECO PEGASO

23 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la querella presentada pel Fiscal contra l’Alcalde i una lletrada d’aquest Ajuntament.

24 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les destrosses causades pel temporal.

25 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la querella de la Fiscalia a l’Alcalde de Mataró.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1  - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 3 DE DESEMBRE DE 2009.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (24).


A continuació s’incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, la Sra. Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista  i el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


2 - DESPATX  OFICIAL
-  El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de l’auto que s’ha rebut a última hora del matí, amb data de 14 de gener de 2010, és a dir, amb data d’avui, i que firma al Sr. José Mateu Morell, Jutge en substitució del Jutjat número 3 de Mataró. Aquest auto diu, en la part dispositiva, el següent:

“Se tiene por parte querellada y, así, en calidad de imputados, por un presunto delito sobre la ordenación del territorio y un delito sobre el patrimonio histórico” al Sr. Alcalde, a una lletrada del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró i al Regidor d’Urbanisme. Continua dient, en una providència: “cítese a declarar como imputados” als tres esmentats, el dia 26 de febrer de 2010, “quedando citados por su representación procesal, por notificación de la presente.” I acompanya un auto de mesures cautelars que diu, en la part dispositiva, el següent: “Debo acordar y acuerdo la inmediata paralización de los trabajos de deconstrucción y depósito de las piezas arquitectónicas del inmueble conocido como de Can Fàbregas i de Caralt, sito en la calle Biada, 15 de Mataró, así como, se paralicen también de forma inmediata los trabajos de eliminación de todos y cada uno de los elementos existentes en el subsuelo de dicho inmueble, con la obligación de conservación de los mismos.”

D’aquest auto s’ha donat coneixement a la Junta de Portaveus que hem convocat, amb caràcter extraordinari, fa uns moments, a tres quarts de set, i s’ha donat, també, trasllat als grups municipals perquè tinguin els documents que acompanyen l’auto judicial.

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte d’un acord de la Junta de Portaveus, adoptat per unanimitat de tots els grups municipals :

“L’Ajuntament de Mataró vol expressar el seu reconeixement i admiració per la tasca duta a terme pels voluntaris de l’ONG Barcelona Acció Solidària que s’havien desplaçat a Mauritània per transportar ajuda humanitària a diversos països d’Àfrica; i vol fer arribar el seu suport moral als membres de la caravana que després dels incidents soferts van finalitzat la ruta i  les accions que tenien previstes.

L’Ajuntament de Mataró vol fer extensiva la seva solidaritat amb els tres cooperants de Barcelona Acció Solidària segrestats a Mauritània: Albert Vilalta, Alícia Gámez i Roque Pascual i a les seves famílies.

I en aquest sentit, vol recolzar totes les gestions que s’estiguin duent a terme des del Govern central, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, confiant que siguin alliberats al més aviat possible.

Per això, acorda:

Comunicar aquesta resolució a l’ONG Barcelona Acció Solidària perquè la faci també extensiva a les famílies dels cooperants, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional.”



- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de l’acord de la Junta de Portaveus adoptat amb les vots favorables de tot els grups municipals:

“L’ajuntament de Mataró vol expressar la seva commoció pels efectes que ha tingut el recent terratrèmol que ha sacsejat Haití i que ha ocasionat la pèrdua de nombroses vides humanes a més de danys materials molt importants a diferents ciutats i que ha tingut efectes devastadors per a un país que ja es trobava en una situació molt vulnerable pels efectes d’una greu crisi sòcioeconòmica.
Moltes organitzacions no governamentals i també molts països ja han iniciat l’enviament d’ajuda humanitària des dels seus organismes especialitzats en l’atenció a aquest tipus de catàstrofes, i nosaltres des de l’Ajuntament de Mataró també volem aportar la nostra col•laboració en la línia del Pla Director de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament, de destinar una part dels fons de cooperació als ajuts d’emergència.

Per això volem fer arribar el nostre condol i el nostre suport al Consolat d’Haití a Barcelona i ens comprometem a fer arribar un ajut a Haití per mitjà de la convocatòria de la Campanya d’Emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en resposta als efectes del terratrèmol.

Per això acordem,

1. Comunicar aquesta resolució al Consolat d’Haití a Barcelona, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i als membres del Consell Municipal de Cooperació al Desenvolupament.

2. Que es facin les gestions necessàries per fer efectiva una aportació a la Campanya d’Emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.”

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA  PER INSTAR A L’AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ A LA CONGELACIÓ DE LES TARIFES DEL TRANSPORT PÚBLIC PER A L’ANY 2010.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, indica que afegeixen dos punts més en l’apartat d’acords de la moció, fruit d’una conversa amb el grup de CIU, per poder fer una moció conjunta. A la part dispositiva, la moció diu el següent:
“Atès l’acord de l’Autoritat del Transport Metropolità d’increment de les tarifes del transport públic metropolità pel 2010, i que aquest increment afecta a un nombre considerable i no menyspreable de mataronins, que diàriament han de traslladar-se a Barcelona o a altres localitats properes per tal de desenvolupar la seva tasca professional, i que aquesta pujada els suposarà un increment de la seva despesa diària en un moment de crisi i incertesa laboral.

Atès que entenem que aquest acord, a més dels efectes econòmics que suposa de càrrega per les persones que fan ús del transport públic, trenca amb el deure que les administracions públiques tenen d’incentivar l’ús dels transports públics com a eina de millora de la mobilitat, i que el que fa es desincentivar aquest ús afavorint que els usuaris pensin que els pugui sortir més rendible l’ús del vehicle privat i, per tant, en facin ús del mateix.

Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següent  ACORD :

1. El Plenari de l’Ajuntament de Mataró insta a l’Autoritat del Transport Metropolità a acordar la congelació de les tarifes del transport públic per l’any 2010, deixant sense efecte l’acord del seu Consell d’Administració, adoptat en sessió de data 14 de desembre de 2009.

2. Instar el Govern de la Generalitat a negociar amb el Govern de l’Estat que, mentre la Generalitat i el món local no disposin d’un sistema de finançament just, eficient i suficient que desemboqui en la presentació davant del Parlament de Catalunya del Projecte de Llei de Finançament del Transport Públic de Catalunya, l’aportació de l’Administració General de l’Estat al finançament del transport públic metropolità sigui el d’un 40%.

3. Instar el Govern de la Generalitat a donar compliment a allò establert en la disposició addicional primera de la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, i a presentar de manera peremptòria al Parlament un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius.”

La senyora Núria Aguilar, regidora del grup municipal Socialista, explica que el seu grup ha presentat una declaració institucional que podria donar resposta a aquesta moció.
Nosaltres entenem que aquesta moció està fora de lloc, tant en el temps, com en el fons. En el temps, perquè ja fa dies que les tarifes estan implementades i, per tant, ara no és el moment. En el fons, perquè en aquesta moció ens proposen una política de perdigonada, és a dir, disparar contra tot el que es mou. Entenem que cal estudiar i planificar la política tarifària en tot el seu conjunt. És per això, que els grups municipals del PSC, ICV-EUiA i ERC presentem la declaració institucional sobre el transport públic metropolità que ara passo a  llegir:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL ALTERNATIVA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUiA, ERC, SOBRE EL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC METROPOLITÀ
En els propers anys les despeses d’explotació del transport públic metropolità s’incrementarà com a conseqüència de l’entrada en servei de nous serveis de transport públic, com és la línia 9 de metro, rodalia de Renfe i FGC, i l’extensió de la xarxa de tramvies i autobusos. Per la qual cosa es fa imprescindible que el Govern català, com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic que creï nous recursos financers.

La disposició addicional vuitena de la Llei de Mobilitat, 9/2003, diu literalment, “En el termini d’un any a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius que en reguli el marc organitzatiu”. Han passat sis anys des que es va formular aquella previsió i ha arribat el moment de substanciar-la, sobre tot en un moment en el que es preveu un fort augment de les despeses d’explotació del sistema de transport metropolità degut al futur increment de servei.

Des de l’1 de gener de l’any 2002, tots els serveis de transport públic de Mataró van passar al sistema tarifari integrats la qual cosa ens permet utilitzar tot el sistema de Transport Metropolità. Per aquest motiu les decisions sobre el finançament del transport metropolità i la política tarifària que l’ATM aplica ens afecta substancialment.

D’altra banda el sistema de Transport Metropolità hauria d’incorporar noves targetes tant anuals pels usuaris en general com per al col•lectiu jove en particular, que permetin moure’s en transport públic de forma més econòmica del que és actualment i que donés facilitats per a fraccionar el seu pagament.

PRIMER.- Demanar al Govern de la Generalitat que amb la màxima celeritat enceti els treballs per aprovar la llei de finançament del transport públic.

SEGON.- Demanar a l’Autoritat del Transport Metropolità que estudiï la creació de noves targetes anuals que permetin als usuaris moure’s en transport públic de forma més econòmica.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup no està d’acord amb la consellera delegada. No sé si fem tard, perquè les tarifes estan ja en marxa, però, en tot cas, creiem que s’haurien hagut de congelar, i mai és tard, si més no, per a expressar-ho i votar a favor del que ens planteja avui el PP.
És cert que Mataró, des de fa uns anys, gaudeix de la possibilitat de tenir tarifes integrades, com és cert que, des de llavors, el preu del nostre bitllet senzill puja per damunt de l’IPC. Nosaltres en aquest punt mai ens hem queixat, perquè comportava aquest avantatge dels bitllets integrats. Però també és cert que aquest any l’ATM ha augmentat un 2% les seves tarifes, just un any després que ho fes un 7%. Mirin, aquest augment en dos anys, en el cas de Mataró, en què la majoria de viatges són a Barcelona, ja sigui per estudis o per treball, suposa 1 euro d’augment. Hi ha famílies que tenen 2 fills en edat de cursar estudis superiors, per tant, anem multiplicant. Això, quan no és el pare o la mare que s’han de desplaçar. Per tant, aquest augment és més gran del que sembla. L’augment es justifica de diferents maneres. Una d’elles, amb una targeta T12 de la qual es diu que és gratuïta quan, en realitat, calen 35 euros dels que se’n parla poc per poder-ne disposar. A efectes locals, hi ha ajuntaments, com el de Sant Cugat, que ha aplicat aquesta targeta T12. No és pas el cas de Mataró, que no tenim aquesta possibilitat.
L’ATM té tres fonts d’ingressos. L’una és l’Estat, l’altra és la Generalitat i els ajuntaments i la tercera és la venda de bitllets o targetes. Ens veiem amb la necessitat d’anar augmentant les tarifes perquè en el Contracte Programa de l’any 1998 l’Estat aportava un 37%, i a l’últim Contracte Programa del qual tenim dades, que és el del 2008, l’Estat ja no arriba al 25%. Si mirem els valors absoluts, segur que aporta més diners i això és el que s’explica a les notes de premsa. Però s’ha de mirar en percentatge, perquè això repercuteix en el que aporten les altres parts. Del 2009 al 2010 jo no he sabut trobar informació però, previsiblement, l’Estat encara baixi més. Si de 3 fonts d’ingressos n’hi ha una que cada cop posa menys diners, les altres dues que queden han de fer un esforç. Aquestes dues són les administracions catalanes, tant ajuntaments com Generalitat, i el ciutadà. Per tant, repercuteix a les butxaques dels ciutadans de Mataró. És per això que nosaltres creiem encertada la proposta que ha portat el PP i, per tant, hi donarem suport.
Hem volgut afegir dos punts perquè la Generalitat fa 6 anys que ha de desenvolupar això que vostès demanen a la seva proposta. Això podria ser una sortida del que els he explicat de les 3 fonts de finançament, i no s’ha fet. Aquests dos punts insten el Govern de la Generalitat a fer els deures que no ha fet fins ara.   

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que no sap si és el moment de presentar aquesta moció, però afirma que sí que és el moment de reflexionar sobre el transport públic. Entenc que aquest hauria de ser uns dels eixos principals en qualsevol política d’una ciutat.
Hi ha dues premisses importants perquè un transport públic funcioni:
La primera és tenir un servei de qualitat que respongui a les necessitats del conjunt dels ciutadans.
La segona és que les tarifes vagin en consonància amb la gran majoria de la població que utilitza aquestes tarifes, per tant, que les tarifes s’adeqüin al nivell adquisitiu de la població. En aquests moments de crisi, fer grans augments de preus, creiem que no és una bona política de transport. Cal invertir en millorar aquest servei i haurem de ser pacients, és a dir saber que el servei és deficitari, i que aquells ingressos que, des de l’Administració, s’apliquen al transport públic, no repercutiran d’una manera immediata a la caixa de les administracions, però a llarg termini, crec que sí es notarà. És prudent fer que el transport sigui majoritari, fixant uns preus atractius per a la població perquè passin a utilitzar majoritàriament el transport públic. A la llarga, segur que ens en beneficiem tots plegats. Això implicaria menys caos circulatori, menys despeses de trànsit, etc.
Des de la CUP, entenem que és una bona iniciativa la que ha presentat el PP i les esmenes que ha presentat CIU, per tant, hi votarem a favor.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que li sembla una mica agosarat titllar de perdigonada aquesta moció. Per a nosaltres, el que realment és una perdigonada a la butxaca dels ciutadans és augmentar les tarifes per sobre de l’IPC.
Per que fa al segon punt de la moció que presenta el Govern, per preparar i poder presentar aquesta moció, vam treballar diferents documents, entre ells algun comunicat de premsa de la mateixa AMTU que, precisament, es vanagloria del que vostès estan demanant en aquest segon punt. No entenc que, per una banda, en aquests comunicats de premsa de l’Autoritat del Transport Metropolità es parli del fet que es milloren els títols bonificats i el sistema tarifari, que es faran créixer fins al 13% els títols socials del sistema públic, etc., i que després ho demanem. Subscric el que ha dit el Sr. Fernández i el que ha dit el Sr. Safont-Tria. Tot això s’ha encobert amb la famosa targeta T12. En teoria, aquesta targeta va adreçada als escolars i resulta que no fan ni 2 viatges al dia.
Coincidim en el que vostès diuen en el punt primer i, per tant, no hi votarem en contra, ens hi abstindrem.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president,  posa a votació la proposta  presentada pel Partit Popular de Catalunya :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:    Cap.


A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la Declaració Institucional presentada pel govern municipal :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

DICTAMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Llicències d’Activitats-

4  - RATIFICACIÓ DEL DECRET D’ALCALDIA 9640/2009, EN VIRTUT DEL QUAL ES RESOL EXECUTAR I DONAR-SE PER ASSABENTAT DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, QUE ESTIMA PARCIALMENT EL RECURS ORDINARI NÚM. 373/2007, INTERPOSAT PER TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA, SA, CONTRA L’ORDENANÇA MUNICIPAL PER A LA INSTAL•LACIÓ I FUNCIONAMENT D’INSTAL•LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“La Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència el 3 de novembre de 2009, que estima parcialment el recurs ordinari núm. 373/2007, interposat per Telefónica Móviles España, SA, contra l’Ordenança municipal per a la instal•lació i funcionament d’instal•lacions de radiocomunicació de Mataró.

Per raons d’urgència es va fer el decret d’Alcaldia 9640/2009, de 30 de novembre, el qual va resoldre donar-se per assabentat de la Sentència de 3 de novembre de 2009 de la Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estima parcialment el recurs ordinari núm. 373/2007, interposat per Telefónica Móviles España, SA, contra l’Ordenança municipal per a la instal•lació i funcionament d’instal•lacions de radiocomunicació de Mataró; executar la sentència de referència; procedir, en compliment de l’article 107.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, a la publicació de la part dispositiva de la sentència esmentada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, diari on va ser publicat l’acord d’aprovació definitiva de l’Ordenança citada; i ratificar el present decret en la propera sessió que celebri el Ple d’aquest Ajuntament.

La sentència és favorable als interessos municipals, en la mesura que desestima les pretensions formulades per la part actora contra l’objecte i la tramitació genèrica de l’Ordenança, el preàmbul d’aquesta, l’article 3, l’article 4, l’article 6, l’article 9 i la Disposició Transitòria Cinquena; però és desfavorable als interessos municipals perquè declara nuls l’últim paràgraf de l’article 5.1, l’article 5.6 i les Disposicions Transitòries Primera, Segona, Tercera i Quarta.

El Tribunal considera ajustats a dret els preceptes esmentats atès que en la tramitació va intervenir la comissió d’estudi redactora del projecte exigida per l’article 62.1 i 2 del decret 179/1995, de 13 de juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; el preàmbul en cap moment afirma que les estacions base de telefonia mòbil siguin perilloses per a la salut; que és exigible l’ús de la millor tecnologia disponible; que el pla d’implantació és exigible; que és possible sol•licitar la compartició d’emplaçaments de diverses operadores; que l’Ordenança no regula un règim sancionador.

Per l’altra banda, el Tribunal manifesta que l’incís final de l’article 5.1 de l’Ordenança, el qual estableix que la llicència d’obres s’haurà de tramitar i resoldre simultàniament amb la llicència ambiental, és contrari a l’article 77.4 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, perquè no imposa la tramitació conjunta de l’expedient d’activitats i el d’obres.

Diu també que l’article 5.6 preveu l’obligació de revisar les instal•lacions cada quatre anys, la qual no s’ajusta als supòsits de revisió periòdica de l’article 37.1 i 37.2 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.

Pel que fa a les Disposicions Transitòries: la Primera preveu l’obligació de les instal•lacions preexistents amb llicència d’adequar-se a la nova Ordenança si modifiquen l’emplaçament; la Segona diu que les estacions existents en el moment de l’entrada en vigor de la norma que no hagin presentat el control inicial ni el certificat final d’instal•lació, hauran de presentar una proposta d’adequació a la norma nova en 3 mesos; la Tercera diu que les estacions existents en el moment de l’entrada en vigor de la norma que no hagin presentat el control inicial, però sí el certificat final d’instal•lació, disposaran de 2 mesos per a presentar el control inicial del projecte aprovat per la llicència; la Quarta diu que les estacions base instal•lades o modificades i no legalitzades no adaptables a l’Ordenança, hauran de ser desconnectades en 20 dies i desmuntades en 2 mesos.

Manifesta el Tribunal que les tres primeres Disposicions apliquen una retroactivitat no admesa i no s’ajusten a la Llei 4/2004, d’1 de juliol reguladora del procés d’adequació de les activitats, en la mesura que les activitats de l’annex II.2 havien d’adequar-se abans de l’1 de gener de 2008.
I pel que fa a la Disposició Transitòria Quarta, cal aplicar el règim general disciplinari de les activitats mancades de llicència.

La present Sentència és susceptible de recurs de cassació per a la unificació de doctrina autonòmic davant del mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però no es considera convenient, atesa la poca repercussió dels preceptes afectats.

Vist l’article 104 de la Llei 29/1998 reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En virtut de les competències atribuïdes al Ple per l’article 22 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, proposo els següents Acords

1r. Ratificar el decret d’Alcaldia 9640/2009, de 30 de novembre, en virtut del qual es resol donar-se per assabentat de la Sentència de 3 de novembre de 2009 de la Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estima parcialment el recurs ordinari núm. 373/2007, interposat per Telefónica Móviles España, SA, contra l’Ordenança municipal per a la instal•lació i funcionament d’instal•lacions de radiocomunicació de Mataró; executar la sentència de referència; i procedir, en compliment de l’article 107.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, a la publicació de la part dispositiva de la sentència esmentada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, diari on va ser publicat l’acord d’aprovació definitiva de l’Ordenança citada.

2n. Comunicar l’acord al Tribunal als efectes escaients.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que no entrarà a valorar el que diu el Jutge. Entenc que és un procés que ve de llarg en què, enmig de les decisions judicials, s’han interposat decisions de l’Ajuntament. Sí que faria constar un debat més de fons sobre què està passant amb les antenes. Hi ha una picabaralla entre administracions i empreses de telefonia. La llei sembla ser que permet un seguit d’irregularitats. Les companyies de telefonia tenen molta barra, perquè primer instal•len les antenes i després esperen a tenir els permisos. Això està provocant un seguit de problemes a nivell judicial.
El que a mi em preocupa és que ara fan desprecintar el servei UMTS a l’antena de Telefónica, però tenim la intuïció que en aquesta antena hi ha altres operadors que estan fent servir la mateixa instal•lació també, per seguir emetent en UMTS. El que preocupa a la ciutadania és el risc per a la salut que poden comportar aquestes emissions. D’això, el Jutge ni en parla, ni es planteja políticament quina ha de ser l’alternativa global per a la ciutat, davant la presència d’aquestes antenes. S’hauria d’abordar aquest tema d’una manera científica i seriosa. Cal, donar resposta a unes inquietuds que té la ciutadania i començar a buscar alternatives que no siguin tan agressives pels ciutadans.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Ens hi abstenim per una qüestió de forma. De fet, es tracta de ratificar un Decret d’acatament de la sentència i, per tant, a posteriori, executar-la. Ara bé, faig una referència a un aspecte que consta en una Acta de la Comissió Informativa d’Innovació i Presidència, que és el fet que, per tal de poder-la estudiar, es va sol•licitar, en aquesta Comissió del dia 21 de desembre, una còpia d’aquesta sentència. Vostès em diran que ja constava en l’expedient, però, com deia el Sr. Safont-Tria, la sentència és molt tècnica i molt feixuga i es necessita molt de temps per estudiar-la i emetre valoracions. Encara no hem vist aquesta sentència. Si se’ns diu que se’ns enviarà una còpia, el mínim que es pot fer és enviar-la. En relació amb el contingut del Decret, hi ha un seguit d’articles i de disposicions transitòries que s’anul•len per part del Tribunal Superior de Justícia. En aquest cas, no són transcendentals, ara bé, s’ha d’anar amb molta cura a l’hora de redactar ordenances i reglaments perquè, en aquest cas no passarà res, però en altres casos o en altres ordenances, hi ha la possibilitat que es declarin nuls alguns articles que sí que tindrien molta més importància i transcendència.
La senyora Alícia Romero demana disculpes al Sr. Martínez pel fet que no hagi rebut la sentència. Sap que quan ens demana alguna cosa sempre li enviem. No és la nostra intenció que no rebin informació.
Al Sr. Safont-Tria li diria que vostè estava parlant d’una altra sentència. Vostè parlava de la sentència del Camí del Mig.
Aquesta sentència es refereix al recurs que va presentar Telefónica contra tota l’ordenança. Finalment, el Tribunal diu que l’ordenança és correcta, i, en tot cas, eliminem alguns preceptes, com ha dit el Sr. Martínez.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Servei de Gestió Econòmica-

5 - CONCESSIÓ DEMANIAL A FAVOR DE LA MERCANTIL BETA 16, SA, PER CONSTRUIR I UTILITZAR UN TÚNEL SUBTERRANI EN EL SUBSÒL DEL CARRER OVERLOCAIRE, PER CONNECTAR 2 NAUS INDUSTRIALS

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’empresa BETA 16, SA, ha sol•licitat fer un túnel subterrani, per connectar les naus industrials situades als núms 2-28 amb la nau situada al núm. 1 del carrer Overlocaire de Mataró, per a instal•lacions per sota de la via pública. Com que una porció del túnel ha de passar pel subsòl del propi carrer Overlocaire d’aquesta ciutat, l’empresa ha demanat autorització per utilitzar aquest subsòl.
Aquest Ajuntament creu oportú atendre la referida petició i posar a disposició de l’esmentada companyia el subsòl públic afectat pel projecte.
El carrer Overlocaire és un vial públic, de titularitat municipal, qualificat de bé de domini públic afecte a l’ús públic, i l’ocupació del domini públic que comporta la seva transformació mitjançant la realització d’obres fixes, s’instrumenta mitjançant concessions demanials.
Consten units a l’expedient administratiu els informes tècnics i jurídic adients, favorables a l’atorgament de la concessió demanada.
Resulten aplicables la Ley 33/2003, del patrimonio de las Administraciones Públicas, el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local a Catalunya, i el Decret 336/1988 pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.

Per tot l’anterior, proposo al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER: Iniciar procediment administratiu per atorgar a l’entitat BETA 16, SA, amb NIF A61167771, i domicili social al carrer de l’Overlocaire, 2-28, de Mataró, una concessió demanial en relació a una porció de 106,20 metres quadrats del subsòl de la següent finca, per al projecte que s’adjunta:
DESCRIPCIÓ DE LA FINCA:
FINCA: Parcel•la assenyalada amb els números LXXVIIIa, LXXVIIIb i LXXVIIIc, en el plànol de les parcel•les adjudicades del Projecte de Reparcel•lació del Pla Parcial Industrial de les Hortes del Camí Ral de Mataró. NATURALESA: Urbana. SITUACIÓ: En el Sector “Hortes del Camí Ral” de Mataró. SUPERFÍCIE: De forma discontinua, irregular i d’una superfície de seixanta mil cinc-cents setanta-vuit metres quadrats. LÍMITS: Totes les seves parts són dins del sector del Pla Parcial i la seva situació exacta es defineix en els plànols del Projecte de Reparcel•lació del Pla Parcial Industrial de les Hortes del Camí Ral de Mataró. QUALIFICACIÓ: D’acord amb les determinacions del Pla Parcial Industrial de “Les Hortes del Camí Ral”, la parcel•la està qualificada de “Sistema viari. Xarxa viària urbana”, clau C de l’esmentat Pla Parcial.
DADES REGISTRALS: Inscrita al Volum 3181, llibre 84 de Mataró-3, Foli 25, Finca 5322.
TÍTOL: L’Ajuntament ostenta la plena propietat de la referida finca en virtut d’adjudicació, segons certificat de 5 de març de 1998.

VALORACIÓ DE LA FINCA OBJECTE D’OCUPACIÓ:  35.806,39 euros
VALORACIÓ DE LA CONCESSIÓ: 448.808,71 euros
QUALIFICACIO URBANISTICA DE LA FINCA: La finca està qualificada urbanísticament de sistema de comunicacions. Sistema viari Clau C.

SEGON: Aprovar el projecte de la referida concessió demanial, que s’adjunta com a annex I, i que està format per:
-la memòria justificativa
-el plànol de la situació i dimensions  de la porció de domini públic objecte de la concessió
- un plànol de l’obra que cal executar (sens perjudici del projecte que l’Ajuntament aprovi)
-la valoració de la part del domini públic a ocupar
-el pressupost de les obres
-el  plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació que han de regir la referida concessió demanial.

TERCER: Sotmetre el projecte, amb el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació, a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva de l’adjudicació. El projecte i el plec s’entendran aprovats definitivament, un cop s’hagi superat el tràmit d’exposició pública, sense que s’hagin formulat al•legacions ni reclamacions als mateixos.

Un cop el plec hagi quedat aprovat definitivament, la concessionària haurà de dipositar a la Tresoreria municipal una garantia de 3.568,72 euros, que correspon a l’import equivalent al 3% del preu del domini públic més el de les obres a realitzar, per garantir el bon ús del domini públic que es cedeix i la seva reposició al seu estat original, a la finalització de la concessió. La garantia es dipositarà mitjançant ingrés en efectiu metàl•lic, o per transferència, al núm. de compte 2030.0121.21.311001000.8, de la Caixa de Girona, o mitjançant aval bancari o contracte de crèdit i caució, prèviament a la signatura de l’acta d’atorgament de la concessió, per a la qual cosa, serà degudament convocat en el moment processal oportú.

QUART: Autoritzar el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords, prèvia la seva adjudicació.

CINQUÈ: Comunicar el present acord al Servei d’Urbanisme, al Servei d’habitatge i llicències d’’obres, al Servei d’Ingressos, i a la mercantil BETA 16, SA, i publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).
 

-Servei de Secretaria General-

6      - ACCEPTAR LA DONACIÓ DE L’ARXIU FOTOGRÀFIC DE LA FAMÍLIA PRIMS A LA CIUTAT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El 26 de novembre de 2008 els germans Joan i Joaquim Prims Bas es van posar en contacte amb l'Ajuntament de Mataró per oferir el seu arxiu fotogràfic per tal que, convenientment classificat, es pugui posar a disposició de tots els ciutadans.  Aquests dos germans s’ha dedicat durant molts anys a l’activitat de fotògrafs, professió que ja exercia el seu pare.

L’arxiver municipal s’hi va entrevistar per conèixer les característiques de l’arxiu fotogràfic. Es tracta d’aproximadament 1.000 arxivadors amb negatius fotogràfics dels formats de 35 mm —també anomenat de pas universal— i de 6x6 cm —format professional—. Els negatius són en blanc i negre i en color, tenen un abast cronològic de 1950 fins a 2005 i contenen bàsicament aspectes urbans de la ciutat de Mataró i actes socials de tota mena.
 
A la vista del contingut d'aquestes fotografies es considera interessant que siguin custodiades a l’Arxiu Municipal i, per aquesta raó, resulta convenient iniciar els tràmits per a l'acceptació d'aquesta donació no només perquè la cronologia de les imatges incorpora molts aspectes de la ciutat que ja han desaparegut o s’han transformat, sinó per la qualitat de les fotografies, que han estat realitzades per persones professionals.

L’Ajuntament de Mataró reconeix l'interès públic col•lectiu i el valor d’aquest fons,  que és de gran importància per a la ciutat de Mataró pels investigadors i per a la societat en general, raó per la qual té la voluntat d’acceptar la donació de l’arxiu fotogràfic ofert pels germans Joan i Joaquim Prims Bas en la seva qualitat de cedents.

En l’acte de donació es transmeten a l'Ajuntament de Mataró els drets inherents a la possessió i propietat del fons fotogràfic, així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les seves imatges per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d’explotació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :

Primer.- Acceptar la donació gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació de l’arxiu fotogràfic dels germans Joan i Joaquim Prims Bas, autors i propietaris de les fotografies.

Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l’Ajuntament de Mataró i els senyors Joan i Joaquim Prims Bas, per a la donació d’un arxiu fotogràfic" que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.-  Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, senyor Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini de l’arxiu fotogràfic.

Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu als germans Joan i Joaquim Prims Bas per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fan a la ciutat de Mataró.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

7 - ACCEPTAR LA DONACIÓ DEL FONS DOCUMENTAL DEL SR. MELCIOR DE PALAU I CRUZATE A LA CIUTAT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“La senyora Montserrat Cruzate de Palau l’any 2008 es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Mataró per comunicar la seva intenció de donar la documentació i bibliografia que havia rebut en herència del seu avantpassat, mataroní il•lustre, Melcior de Palau i Català.

L’arxiver municipal, la directora de la Biblioteca Pompeu Fabra i la conservadora del Museu de Mataró es van desplaçar al seu domicili per tal de tenir una primera aproximació als documents i objectes.

A la vista del contingut d'aquest fons documental i bibliogràfic es considera convenient iniciar els tràmits per a l'acceptació d'aquesta donació atès que la documentació que incorpora és interessant que sigui custodiada a l’Arxiu i a la Biblioteca Pública municipal.

Destaquen, entre altres documents rellevants, manuscrits originals de poemes i prosa de l’autor, alguns d’ells inèdits; bibliografia de diversos autors i músics contemporanis amb dedicatòries autògrafes; exemplars de la seva obra “Cantares”, “Verdades Poéticas”, “Acontecimientos literarios”; documentació de la càtedra de Geologia de la Universitat de Barcelona; abundant premsa relacionada amb la seva bibliografia; bibliografia i documentació sobre carreteres de Barcelona i camins de ferro.

Per escrit de data 3 de juliol de 2009, la senyora Montserrat Cruzate de Palau ha manifestat la seva voluntat de cedir a perpetuïtat l’esmentada documentació a l’arxiu i biblioteca municipal de Mataró, amb la finalitat que puguin ser conservats, classificats i posteriorment consultats pel públic en general.
 
L’Ajuntament de Mataró reconeix l'interès públic col•lectiu i el valor d’aquest fons bibliogràfic i documental, que és de gran importància per a la ciutat de Mataró, pels investigadors i per la societat en general, raó per la qual té la voluntat d’acceptar la donació del conjunt documental ofert per la senyora Montserrat Cruzate de Palau, en la seva qualitat de cedent.

En l’acte de donació es transmeten a l'Ajuntament de Mataró els drets inherents a la possessió i propietat del fons bibliogràfic i documental, així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública dels documents per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d’explotació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :

Primer.- Acceptar la donació del fons bibliogràfic i documental del mataroní il•lustre Melcior de Palau i Català. La donació l'efectua la senyora Montserrat Cruzate de Palau, com a hereva i propietària del fons, i és gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació.

Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l’Ajuntament de Mataró i la senyora Montserrat Cruzate de Palau, per a la donació d’uns fons documentals" que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.-  Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini del fons documental.

Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu a la senyora Montserrat Cruzate de Palau per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fa a la ciutat de Mataró.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

-Servei de Compres i Contractacions-

8     - MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL•LECTIU URBÀ DE VIATGERS “MATARÓ BUS”.

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, presenta la proposta següent:

“Per acord del Ple municipal de data 3 de juliol de 2008 es va adjudicar el contracte de gestió del servei públic de transport col•lectiu urbà de viatgers “Mataró Bus”, a favor de la l’empresa “Corporació Española de Transporte, SA”.

Mitjançant informe de data 23 de desembre de 2009, l’enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vistiplau del cap del mateix Servei, exposa i justifica els motius que fan necessari introduir una sèrie de modificacions en les condicions inicialment pactades.

L’art. 101 en relació amb l’art. 163 i concordants del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques manifesta la possibilitat de modificar el contacte per raons d’interès públic, per causes noves o necessitats imprevistes, amb els límits que igualment assenyala l’esmentat text legal.
Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l’Ajuntament Ple l’aprovació dels següents acords:

PRIMER: Aprovar la reducció i ajust del servei Mataró eliminant el servei de línia P i de les expedicions del servei nocturn de divendres i dissabte.

SEGON: Modificar les condicions del plec de condicions en quant al compromís de viatgers,  per a les anualitats del 2010 al 2013, definint uns nous límits inferiors i superiors en que no serà d’aplicació els increments per gestió.

TERCER: Aprovar del trasllat dels possibles dèficits que poguessin sorgir durant el 2010 i 2011, a les subvencions dels anys 2012-2013.

QUART: Establir uns límits de llindar mínims orientatius de viatgers de pagament sota dels quals caldrà ajustar el servei a la demanda.

CINQUÈ: Aprovar el pressupost de l’aportació municipal per a l’any 2010 d’import total 3.096.735,93 €. (op. tipus AD núm. 51455)

SISÈ: Autoritzar i disposar a favor de CTSA – Mataró Bus, l’import de 1.907.887,74 € amb 11 mensualitats de 158.990,64 € i una mensualitat de 158.990,70 €.

SETÈ: Preveure i reservar en el pressupost la quantitat de 2.751.010,10 € per la liquidació de l’exercici 2009 i el pagament de l’avançament a compte de l’exercici 2010. (op. tipus RCFUT núm. 60751)”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que creu que seria convenient que figurés, a l’ordre del dia, que aquí també s’està aprovant el pressupost del Mataró Bus per al 2010. D’altra banda, hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció. En la documentació que els vam demanar per poder estudiar el tema, el contracte signat amb l’empresa concessionària està en castellà. El nostre ROM diu que la llengua pròpia d’aquest Ajuntament és el català i que tota la documentació oficial de l’Ajuntament s’ha de redactar en català i, quan la situació ho requereixi, s’emprarà, a més a més, el castellà. Jo voldria que constés i que això no passi.
Si vostès ho recorden, nosaltres ens vam abstenir d’aquest plec de condicions. El motiu era que incorporava que el servei Mataró Bus es fes càrrec de part del cost del vehicle de control del trànsit. Nosaltres defensem que ha de ser un cotxe identificable com a Policia Local, com passa a altres ciutats que tenen el mateix tipus de vehicle.
Respecte al que vostès diuen de causes noves i necessitats imprevistes, com la davallada del passatge a causa de la crisi, l’informe diu textualment que “ja s’havia fet notar el 2008”. A banda de l’informe, si mirem les estadístiques, veiem que la baixada, malgrat s’incrementa durant l’any 2009, comença a finals del 2007 i, poc a poc, va disminuint durant tot el 2008. No és una causa nova i es podia preveure en aquell moment.
Aquí es diu que hi ha un augment de l’ús de la targeta integrada en detriment del bitllet senzill. No es tractava d’això? No és això el que volem? Més que una causa nova, és una causa buscada. Estem fent publicitat dels títols integrats.
Respecte a la repercussió en el cost de la targeta T10 del cost de la targeta T12, també s’hauria pogut tenir en compte aquest tema. No es pot ara modificar un contracte que és dels més importants que té aquest Ajuntament.
La negociació del Conveni Provincial del sector del transport per carretera va provocar 4 dies de vaga en el servei, durant els quals no es van acomplir els serveis mínims. Aquest punt i el que parla del conjunt d’obres de reurbanització realitzades, això sí, gràcies al FEIL, són motius, per exemple,  per discutir si hem de fer alguna condició especial. Però, en tot cas, estem modificant el contracte, que té uns quants anys de durada. No acabo d’entendre perquè aquests dos elements hi surten.
Entrant a la part de pressupost per al 2010, vostès ens proposen, d’entrada, un dèficit de 570.000 euros. A més a més, ens parlen del que pugui aparèixer al 2011. Diuen que la partida pressupostària és menor que el total de la despesa del Mataró Bus, diuen que, de moment, se’n farà càrrec l’empresa, i ens envien vostès a les anualitats del 2012 i del 2013. És a dir, ja ens estem hipotecant les subvencions de l’ATM i els diners. A més a més, estem condicionats, perquè això passarà si incrementen els passatgers. Si no incrementen, no sabem si passarà. Ens estem hipotecant el futur.
D’altra banda, nosaltres ens preguntem com és que no ens han explicat fins ara el tema d’una modificació tan important com aquesta. Si veiem que durant el 2008 ja va anar caient el nombre de passatgers, que augmenta el cost per a l’Ajuntament i, d’altra banda, s’està rebaixant el servei amb menys horaris i menys xarxa, ens preguntem si no valdria la pena analitzar el tema tranquil•lament i buscar propostes i modificacions.
Nosaltres pensem que són tan grans les modificacions que ens presenten que, per a nosaltres, això és una concessió diferent. Per respecte als ciutadans, que són els qui acaben pagant, per respecte al concessionari actual i per respecte a les empreses que també es van presentar al concurs, convindria plantejar-se repetir aquest concurs i posar bases noves a un escenari completament nou. El nostre vot serà d’abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que és una molt mala dada que baixi el nombre d’usuaris del transport públic. El Govern també ho entén així. La necessitat de mobilitat a Mataró ha augmentat en els darrers anys. Així ho demostra que el nombre de matriculacions de cotxes hagi augmentat. Calen mesures, però no tinc clar que les mesures que aquí es proposen siguin les adequades per fer del transport públic allò que molts volíem. La crisi segur que influeix en aquest descens però, també, és cert que fallen moltes altres coses.
Els usuaris del transport públic es queixen. No hi ha la sensació que el servei tingui la  qualitat  que desitjaríem. Els usuaris es queixen del preu dels bitllets. Si tinguéssim una altra política a l’hora de plantejar les tarifes, potser hi hauria una utilització més important del transport públic.
Respecte a la tarifa integrada, nosaltres creiem que ha estat un pas endavant, però potser seria important crear una tarifa únicament per a la ciutat de Mataró, amb un cost reduït, perquè hi ha molta gent que només l’utilitza per a aquest ús municipal i no li interessa pagar més per anar a una altra localitat. També hi ha gent que es queixa de la freqüència dels autobusos. Tenim un minutatge de freqüències que està molt lluny del que seria òptim. Estem parlant de freqüències de més de 30 minuts i els caps de setmana de fins a 45 minuts. Això difícilment engresca la gent a utilitzar el transport públic. Hi ha també moltes deficiències a nivell d’instal•lacions. Falten moltes marquesines. En el mateix hospital no hi ha una marquesina que es pugui utilitzar en dies de pluja... Aquest any ha estat un caos. Han canviat els horaris fins a 7 cops, i això ha despistat els usuaris.
Hi ha d’haver una autocrítica i una reflexió conjunta. Si el Govern vol, ens podem asseure per trobar solucions.
Un tema important és el del finançament per poder tirar endavant un transport públic potent. Les tarifes són una part dels ingressos, però també hi ha l’Estat. Crec que el Govern municipal hauria de pressionar d’una manera més clara el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat per obtenir un finançament amb cara i ulls. Sempre hem dit que externalitzant un servei com el Mataró Bus, a la llarga, hi perdíem, a nivell de qualitat i econòmicament. Ara les dades ho deixen clar, és a dir, hem d’anar posant diners per una empresa privada que, en principi, ho fa per obtenir un benefici. Creiem que si hi hagués una gestió pública, no només des de l’Administració local, sinó que fos una administració en diferents municipis, en sortiríem tots beneficiats. Aquest descontent, no només és a nivell d’usuaris, sinó també a nivell dels treballadors del Mataró Bus. Podem veure tot un seguit de queixes i reclamacions per part d’ells, perquè sembla que amb la nova empresa adjudicatària no van les coses tan bé com seria desitjable.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que el seu grup municipal estaria d’acord amb tot el que s’ha dit. Afegir que el problema va més enllà del que seria purament la crisi. Recordo que a la Comissió Informativa de Via Pública, quan vam parlar d’aquest tema, dèiem que fins i tot aquest descens de viatgers havia afectat aquells que tenen el bitllet bonificat i, per tant, gratuït. Això ens diu que hi ha alguna cosa més que no s’està fent bé. Ens sembla una llàstima que un servei llargament reivindicat pel nostre grup municipal, com és el servei als polígons, s’haurà de deixar de fer. Això sí que està motivat per la crisi econòmica que estem patint. Ens sap greu perquè, fins ara, sempre que havíem arribat a aquest punt, cada any en aquest ple, sempre hi havíem votat favorablement però, aquesta vegada, ens hi haurem d’abstenir perquè no ho acabem de veure clar.

La senyora Núria Aguilar explica que la modificació de línies per obres i la seva afectació a l’autobús està recollit en el plec de condicions. És a dir, que en el recompte de viatgers es contemplaven aquest tipus d’afectacions.
Respecte a la marquesina de l’hospital, es va fer una remodelació perquè els viatgers poguessin agafar l’autobús davant mateix de l’hospital. Cosa per la qual, han sortit guanyant molt. Hi ha el conveni signat i estem a punt de tirar endavant aquesta línia.
La situació econòmica actual s’ha de fer front d’una manera immediata. No podem continuar generant dèficit, per tant, el que hem pres són mesures necessàries i realistes, sent menys doloroses del que podien haver estat. Si nosaltres ens haguéssim hagut de cenyir estrictament als pressupostos, a hores d’ara estaríem parlant d’un transport públic de fa 15 anys i l’acomiadament de moltes persones. L’objectiu  ha estat continuar amb uns serveis públics de qualitat, amb el menor mal possible, tant a la ciutadania, com als propis treballadors del Mataró Bus perquè, entre altres coses, també ens agrada assegurar la viabilitat de la pròpia empresa.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:    11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Obres-

9     - APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE CONVENI AMB EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA MARTA MATA.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ens ha fet arribar un exemplar de la proposta de “Conveni subvencional entre l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Mataró (Maresme), per la realització de les obres de nova construcció de l’escola Marta Mata, de 2 línies, a aquesta localitat”, per a la seva aprovació i posterior formalització.

El conveni té per objecte regular les relacions administratives i econòmiques d’ambdues administracions, en ordre a la construcció i entrada en funcionament d’una nova escola per atendre les necessitats d’escolarització existents.

Mitjançant aquest conveni s'estableix, entre d'altres particularitats, que el Departament d'Educació es farà càrrec de les despeses corresponents a l’execució de les obres d’aquest nou equipament educatiu, i l'Ajuntament de Mataró es farà càrrec de les despeses de projecte i direcció de les obres i assumirà les que corresponguin per impostos i taxes municipals per raó de les obres i la urbanització dels entorns, garantint la disponibilitat a peu de parcel•la dels serveis necessaris.

La propietat de les obres realitzades, segons el conveni, serà de l’Ajuntament de Mataró, i es cedirà el seu ús a la Generalitat de Catalunya per a l’activitat escolar que li és inherent.

La conservació, el manteniment i la vigilància de l’equipament educatiu, un cop finalitzades les obres, correspondrà a l’Ajuntament de Mataró.

Segons la clàusula segona, relativa al finançament de les obres, l’import màxim previst per les obres és de 6.699.832,21 € d’acord amb el pressupost d’execució per contracte del projecte executiu aprovat per l’Ajuntament Ple en data 5 de novembre de 2009, dels quals la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Educació, aportarà la quantitat de 5.975.000 00 €, amb la següent distribució pressupostària:

Anualitat 2010    300.000,00 €

Anualitat 2011    4.000.000,00 €

Anualitat 2012    1.675.000,00 €

TOTAL    5.975.000,00 €

La diferència entre l’import previst en el conveni i l’import del pressupost d’execució per contracte aprovat pel Ple de 5/11/2009, menys l’import de la possible baixa que es pugui produir en el moment de l’adjudicació, l’assumirà l’Ajuntament de Mataró.

La cooperació entre el Departament d’Educació i els Ajuntaments està prevista en la disposició addicional 15 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i a l'article 66.3.o) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, sobre la participació dels Ajuntaments en la programació de l'ensenyament i cooperació amb la creació, construcció i manteniment dels centres docents.

Els articles 6 i 8 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú emparen la formalització de convenis administratius de col•laboració en general.

L'article 55 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, contempla les relacions interadministratives.

Els articles 303 i següents del ROAS regulen els convenis de col•laboració entre els ens locals i altres administracions públiques.

Vistos l’informe de la cap de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró, de data 3 de desembre de 2009 i l’informe jurídic de la lletrada del Servei d’Obres, de data 9 de desembre de 2009.

Vistos també els informes emesos pels serveis econòmics, sobre les previsions municipals que s’hauran de tenir en compte per assumir les despeses que es generin.

El conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, proposa al Ple de l’Ajuntament, si s’escau, l’adopció dels següents


ACORDS :

 Primer.- Aprovar l’anterior proposta del conveni subvencional de cooperació a subscriure amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció de l’escola Marta Mata, de 2 línies.

Segon.- Cedir l’ús de la construcció realitzada al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a ser destinat a activitat escolar.

Tercer.- Comprometre’s a atendre les despeses que s’originin amb motiu d’aquest conveni, subvencionables pels conceptes que s’esmenten a l’esborrany.

Quart.- Condicionar l’efectivitat del conveni fins obtenir la seva aprovació pel Govern de la Generalitat de Catalunya. El conveni haurà d’estar formalitzat abans de procedir a l’adjudicació de l’obra.

Cinquè.- Facultar l'Alcaldia a subscriure el present conveni subvencional de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i l’article 51.1.a) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Sisè.- Notificar els anteriors acords mitjançant certificació al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu, i per ofici a l'IME, als serveis municipals de Gestió Econòmica, , Manteniment, Mobilitat, Patrimoni i Urbanisme, als seus efectes.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

-Servei d’Urbanisme-

10    - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL “TOURING CLUB”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 6 de juliol de 2006 va acordar aprovar provisionalment  el Pla Especial del Touring Club, promogut per l’Associació Recreativa Social Touring Club Maresme de Catalunya, redactat per l’equip format per Adema Canela Comella Arquitecte Associats SA i l’advocat Jose Luis Pérez.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona  en sessió de 20 de novembre de 2006 va acordar suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial del Touring Club fins que mitjançant un text refós s’incorporin les prescripcions que s’indiquen al citat acord.

Aquestes prescripcions fan referència a qüestions d’índole diferent i han estat resoltes pels redactors del Pla Especial, a través de la incorporació en el document de les justificacions o esmenes que queden detallades a la Memòria de la Informació del propi document, que s’ha presentat a l’Ajuntament, en forma de Text Refós, el 16 de desembre de 2009.

El canvi més important en aquest document de text refós no es refereix pròpiament al document urbanístic, sinó que ve donat per una qüestió d’ordre intern de funcionament de l’Associació promotora del pla especial. Es tracta de la prescripció de la CTUB d’obtenció d’informe de la Direcció General de Turisme. L’objectiu d’ús recreatiu de l’Associació del Touring Club actualment es fonamenta en l’existència d’unitats d’acampada d’ús privat dels seus associats. Amb el document del Text Refós, l’Associació es compromet a modificar els seus Estatuts per a la seva adaptació a la nova Llei de Turisme de Catalunya amb la reducció de les instal•lacions tipus “móbil-home” fins a un màxim d’un 30% d’unitats d’acampada.
 
Tant mateix, es preveu un període transitori amb l’activitat d’acampada dels associats, la qual cosa es preveu i es regula a través d’una Disposició Transitòria en el mateix Pla especial.

L’ús previst en la Disposició Transitòria per a la futura llicència municipal en aquesta etapa de transició de l’activitat de l’Associació no és un us de caràcter provisional. Es tracte de permetre l’ús d’acampada, que és el principal segons el Pla General vigent però per un període determinat de temps mentre regeixi el Pla Especial que s’aprova amb el Text Refós.

Pel que fa a la resta de prescripcions,l’acord de la Comissió d’Urbanisme, del qual es dona compliment amb el present text Refós  disposa:

Cal o bé preveure la possibilitat de transformació dels sòls en urbanitzables amb el compliment de les condicions pròpies d’aquest tipus de sòl, o bé adequar la instal•lació per tal que es pugui obtenir l’informe favorable de la Direcció General de Turisme, incorporant en aquest cas les prescripcions següents:

1.    Cal aportar la inscripció al registre de la propietat de la condició de finca única i indivisible.
2.    Cal adequar el document a les determinacions pròpies de la instal•lació de càmping segons el decret 55/1982, de 4 de febrer, sobre l’ordenació de la pràctica de càmping i dels establiments dedicats a aquest fi.
3.    Cal suprimir la previsió d’un polígon d’actuació i aportar les cessions i la regularització de finques que es determinen.
4.    Cal aportar l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la instal•lació, degudament informat per la Direcció general d’Arquitectura i Paisatge, així com recaptar els informes previstos als apartats c), d), e), f), i g) de l’article 48.12 de la llei d’urbanisme, d’acord amb els articles 51 i 57 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’Urbanisme
5.    Cal corregir les referències a la legislació urbanística vigent i d’aplicació del document.

El present Text Refós incorpora les prescripcions requerides que es resumeixen a continuació:

Com ja hem dit, en relació a la prescripció principal el Pla Especial estableix i defineix els criteris i paràmetres necessaris per tal d’adequar la instal•lació actual de càmping, d’una manera gradual dins d’un termini de temps concret, a la normativa reguladora d’aquesta activitat.

En aquest sentit les prescripcions específiques determinades a l’acord de la CTUB que el document contempla són les següents:

1.    En relació al punt primer s’estableix normativament la inscripció en el registre de la propietat la condició de finca única i indivisible de manera prèvia o simultània a la sol•licitud de qualsevol tipus de llicència d’obres i/o activitats per part de l’Associació Recreativa del Touring Club.
2.    En relació a la adequació del document a les determinacions pròpies de la instal•lació de càmping segons el decret 55/1982, cal indicar que s’estableixen normativament  els paràmetres per que la instal•lació actual d’acampada privada s’adeqüi a un càmping de segona categoria segons la normativa vigent en un termini màxim de vint anys a comptar des de l’entrada en vigor de la Llei de Turisme de Catalunya, això és a partir de gener de 2003. Durant aquest termini d’adaptació, la instal•lació haurà de subjectar la seva activitat a la normativa tècnica de càmping  a excepció feta del compliment de les normatives referides a l’ús públic de les unitats d’acampada i al límit màxim del 30% del sòl destinat a construccions fixes de mòduls tipus “mòbil-home” que quedaran garantides, un cop transcorregut el període  delimitat, d’acord a les directrius establertes a l’estudi econòmic - financer que contempla el document.
3.    S’ha suprimit el concepte de polígon d’actuació per a la gestió de l’àmbit però es mantenen les cessions de sòls públics, la seva urbanització i la regularització de límits ja establerts, tant a la modificació puntual de Pla general aprovada definitivament per la CTUB el 31 de gener de 2006, com al Conveni urbanístic i addenda  signades, respectivament el 5 de maig de 2004 i el 9 de juliol de 2004, per l’Ajuntament i l’Associació recreativa Social del Touring Club Maresme.
4.    En relació a aquest punt, en data de registre d’entrada de 1 de juliol de 2009 la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge rep l’Estudi d’Integració i Impacte Paisatgístic del Pla Especial del Touring Club presentat per l’Associació Recreativa Social Touring Club Maresme i tramés per l’Ajuntament de Mataró. Aquest document forma part del present Text Refós, com a document annex, i llurs criteris i mesures  preventives i d’integració paisatgística s’han incorporat a la normativa urbanística del Pla Especial.
A data d’avui no consta emès cap informe per part de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i, per tant, en compliment amb l’art. 22.4 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i d’integració paisatgística, es procedeix a seguir amb la tramitació del Text Refós.
Per altra banda s’han recaptat els informes previstos en els apartats c), d), e), f), i g) de l’article 48.12 de la Llei d’Urbanisme que consten a l’apartat I del present document del Text Refós. En relació a aquests informes s’incorpora de nou a la normativa del Text Refós que tots els moviments de terres que derivin d’aquest pla s’hauran de realitzar sota control arqueològic i en cas d’efectuar-se troballes s’hauran d’aplicar les disposicions de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català i del Decret 78/2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
5.    En relació a l’última prescripció s’han corregit les referències a la legislació urbanística vigent i d’aplicació al document

Consta a l’expedient informe jurídic del Servei municipal d’Urbanisme que informa favorablement el document per bé que preveu la necessitat de requerir les garanties complementaries en relació al compliment dels compromisos de l’associació tant per Conveni com en el TR del Pla Especial.

També consta l’informe favorable de l’arquitecte del servei municipal de Desenvolupament Urbà amb el benentès, com s’ha fet referència en informes anteriors, que l’Ajuntament, a nivell del planejament general, haurà de tenir en compte les consideracions establertes per l’ACA en relació a:

-    La doble qualificació de vial i curs hidrològic que estableix el Pla General vigent no es desitjable i per tant caldria plantejar l’estudi de la possibilitat de que els torrents de Can Bruguera i l’Ametller només disposin de la funció de desguassar les aigües pluvials de la seva conca drenant .
-    Considerar que, a efectes de planificació del sòl i dels usos que s’hi admetin, els terrenys en front del Touring Club són inundables per un cabal de període de retorn de 500 anys.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposen els arts. 21 i 22 de la  Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents
ACORDS:

Primer: Aprovar el Text Refós del Pla Especial del Touring Club promogut per l’Associació

Recreativa Social Touring Club Maresme de Catalunya, redactat per l’equip format per Adema Canela Comella Arquitecte Associats SA i l’advocat Santiago Tarinas, que contempla i dona compliment a les prescripcions de l’acord de 20 de novembre de 2006 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, amb el benentès de que es donarà compliment a les prescripcions expressades als informes municipals, que pel que fa a les obligacions de la Associació del Touring Club són les següents:

a.    De forma prèvia a la publicació de l’aprovació definitiva del Pla Especial del Touring Club (Text Refós), l’Associació promotora haurà de prestar davant l’Ajuntament les garanties previstes a la clàusula cinquena del Conveni de 5 de maig de 2004 tramitat i aprovat conjuntament amb la Modificació del Pla General , aprovat definitivament el 31 de gener de 2006, que fan referència a les despeses d’urbanització i cessions de sòl.
b.    De forma prèvia a la publicació de l’aprovació definitiva del Pla Especial del Touring Club (Text Refós), l’Associació promotora haurà de presentar davant l’Ajuntament el certificat de l’acord pel qual aquesta assumeix els compromisos derivats del Pla Especial i per tant també en relació a  la seva Disposició Transitòria i l’adaptació el seus Estatuts, en especial, en relació a la prohibició de la parcel•lació en els supòsits previstos a l’art. 183 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Segon:
Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla Especial del Touring Club promogut, per l’Associació Recreativa Social Touring Club Maresme de Catalunya,
juntament amb la fotocòpia de l’expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2),  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-

11 -     NOMENAMENT D’UN NOU VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L’IME, PER SUBSTITUCIÓ, EN REPRESENTACIÓ DEL COMITÈ D’EMPRESA.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. L’Institut Municipal d’Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d’educació.

2. L’article 3 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d’administració i de gestió de l’IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l’IME, i és nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix, entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l’Ajuntament:

“Dos vocals en representació del Comitè d’Empresa de l’IME”

5. L’article 5è dels Estatuts de l’IME estableix que el Ple de l’Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l’organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l’òrgan pel qual varen ser elegits.

6. El 10 de desembre de 2009, el president del Comitè d’Empresa de l’IME va presentar a l’IME (registre d’entrada núm. 4598), un escrit comunicant la substitució d’un dels dos vocals del Comitè d’Empresa en el Consell Plenari de l’IME, nomenant la Sra. Carmen Sanchez Rueda en substitució de  la Sra. Carme Reboreda Jiménez.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l’Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Designar la Sra. Carmen Sanchez Rueda com a vocal del Consell Plenari de l’IME en representació del Comitè d’Empresa, en substitució de la Sra. Carme Reboreda Jiménez.

2. Agrair els serveis prestats a la Sra. Carme Reboreda Jiménez com a membre del Consell Plenari de l’IME.

3. Notificar aquest acord a les persones interessades.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

12  -  NOMENAMENT D’UN NOU VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L’IME, PER SUBSTITUCIÓ, EN REPRESENTACIÓ DELS DIRECTORS/ES DE L’ESCOLA PÚBLICA

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

7. L’Institut Municipal d’Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d’educació.

8. L’article 3 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d’administració i de gestió de l’IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

9. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l’IME, i és nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

10. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix, entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l’Ajuntament:

“Un vocal en representació dels directors dels centres públics d’educació infantil, primària i secundària proposat pel Consell Escolar Municipal.”

11. L’article 5è dels Estatuts de l’IME estableix que el Ple de l’Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l’organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l’òrgan pel qual varen ser elegits.

12. El 14 de desembre de 2009, la directora de l’Escola del Camí del Cros va presentar a l’IME (registre núm. 4654), un escrit notificant la seva substitució com a representant del sector de directors/es d’escola pública en el Consell Plenari de l’IME, proposant la Sra. Mercè Saura en substitució de  la Sra. Immaculada Dot.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l’Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

4. Designar la Sra. Mercè Saura com a vocal del Consell Plenari de l’IME en representació dels directors/es de l’escola pública, a proposta del Consell Escolar Municipal, en substitució de la Sra. Immaculada Dot Soler.

5.    Agrair els serveis prestats a la Sra. Immaculada Dot Soler com a membre del Consell Plenari de l’IME.

6.    Notificar aquest acord a les persones interessades.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

-Conselleria delegada de Cultura-

13 -     NOMENAMENT D’UN NOU VOCAL DE LA COMISSIÓ DEL NOMENCLÀTOR I INCLUSIÓ DE NOUS VIALS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :


“Vista l’acta 2/2009 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponent a la reunió celebrada el dia 16 de novembre de 2009,  sobre els nous vials a denominar.

Vist l’acord de la Comissió Municipal de Nomenclàtor del dia 16 de novembre de 2009.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:


PRIMER.- Cessar al senyor Antoni Guirao i Motis com a membre de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró nomenat per acord de Ple de data 2 d’octubre de 2008 i expressar l’agraïment de l’Ajuntament de Mataró pels serveis prestats.

SEGON.- Nomenar com a vocal membre de la Comissió la senyora Sara Colom i Moreno.

TERCER.- Eliminar del Nomenclàtor, com a resultat de l’execució del PEMU de La Llàntia que ha alterat part del teixit urbà d’aquest barri (vegi’s el plànol número 4 que s’adjunta), els següents codis, vials i denominacions:

codi 100 –carrer d’Alella
codi 2750 –carrer de la Flor
codi 5160 –carrer de Tiana

QUART.- Incorporar al Nomenclàtor, com a resultat de l’execució del PEMU de La Llàntia que ha alterat part del teixit urbà d’aquest barri (vegi’s el plànol número 4 que s’adjunta), els següents codis, vials i denominacions:  

codi 2735 –plaça d’Alella
codi 5161 –plaça de la Flor

CINQUÈ.-  Incloure al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró els següents codis i denominacions i les següents correccions numèriques de codi:

codi 5907 Parc del Turó de Cerdanyola
codi 4172 Parc de Cerdanyola
codi 0141 Parc del Nord
Carrer del Riu Besós, abans codi 5264, actualment codi 5266
Carrer de la Pepa Maca, abans codi 4121, actualment codi 4122

SISÈ.- Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat els següents vials, denominacions i codis:

CODI  942     PARC DE VALLVERIC
parc de 15.426m2 situat a la zona industrial residencial de Vallveric, espai que es troba entre els carrers de Vallveric, carrer de la Pagesia i carrer dels Remences, d’acord amb el plànol numero 1 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar al carrerer i altres aplicacions com: Vallveric, parc de.

CODI 4061     PLAÇA DE MOSSÉN BISCUTER (Juan Luís González Haro)
plaça de nova creació que sorgeix com a resultat del desenvolupament de la Unitat d’Actuació 4 i 47 contemplada en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal de 1996, d’acord amb el plànol número 2 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar al carrerer i altres aplicacions com: Mossén Biscúter, plaça de.

CODI 4551     PLAÇA DE LA TORRE DEL COGOLL
plaça de nova creació situada al barri del Pla d’en Boet, entre els carrers de Sant Cugat, de Javier Castaños i l’avinguda de Lluís companys, d’acord amb el plànol número 3 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar al carrerer i altres aplicacions com: Torre del Cogoll, plaça de la.

CODI 2731     CARRER DE MONTGAT
vial resultant de l’execució del PEMU de La Llàntia, d’acord amb el plànol número 4 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar al carrerer i altres aplicacions com: Montgat, carrer de.


SETÈ.-  Modificar l’acord de Ple de data 5 de març de 2009 en el que es va acordar dedicar una plaça a LA PEPA MACA per afegir-hi entre parèntesi el seu nom real Josepa Agramunt i Costa:

CODI 4122     PLAÇA DE LA PEPA MACA (Pepeta Agramunt i Costa)
vial que s’haurà d’ordenar al carrerer i altres aplicacions com Pepa Maca, plaça de la.

VUITÈ.- Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponen comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió i a les persones interessades.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 14, 23 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

14  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  EN RELACIÓ AMB LA QUERELLA PRESENTADA PEL FISCAL ARRAN DEL DESMUNTATGE I EMMAGATZEMATGE DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que estem davant d’un fet molt greu. Hem arribat a un límit al que feia temps que avisàvem que podríem arribar. És una situació incòmoda per al Govern i dolenta per a la ciutat, i pel que significa el patrimoni arquitectònic de Mataró.
Les acusacions del Jutge vénen a partir d’un querella presentada pel Fiscal. La querella demanava que s’aturés de forma immediata el desmuntatge de la nau de Can Fàbregas, perquè hi havia tot un seguit d’irregularitats. Durant el període que hi ha entre que la fiscalia presenta la querella i avui mateix, han passat 11 dies, durant els quals, s’ha anat destruint els nostre patrimoni arquitectònic de manera ininterrompuda, és a dir, desmuntant la nau de Can Fàbregas.
Aquest mateix dimarts vam assistir a una audiència pública on el mateix Alcalde feia autocrítica i reconeixia que el procés de participació que s’havia elaborat no havia anat bé i que calia replantejar coses. Aquesta mateixa crítica que jo aplaudeixo al Sr. Alcalde és la que he trobat a faltar en tot aquest llarg procés del trasllat de la nau de Can Fàbregas. En aquest procés, des d’un primer moment, hi havia discrepàncies. Però no només discrepàncies polítiques, sinó que, des de ja fa 3 anys, la CUP hem manifestat que hi havia serioses contradiccions, que hi havia il•legalitats que feien que aquest procés no es pogués tirar endavant. Les pròpies normes que tenim establertes a nivell municipal no permetien aquest desmuntatge. Així ho diu el Fiscal a la seva querella. Nosaltres hem anat fent diferents propostes en aquest llarg període de 3 anys. Hem anat avisant el Govern que era contraproduent seguir amb aquesta política irracional que acumulava error rere error. Aquesta situació no agrada a ningú; a nosaltres els primers.
Lamento que, un cop s’ha conegut la querella, l’única reacció del Govern, a part de la que hem tingut ara, un cop el Jutge ha posat la seva demanda, ha estat un comunicat a la defensiva, en què en cap moment es qüestiona que hi pugui haver coses mal fetes. En cap moment hi ha cap mena d’autocrítica.
Des del Govern es posa molt d’èmfasi en la qüestió d’El Corte Inglés. Nosaltres sempre hem dit que defensem un model comercial basat en el petit i mitjà comerç i aquest és el que creiem que s’ha de potenciar a Mataró per fer reeixir el comerç local. Creiem que aquestes grans superfícies comercials no són les que poden interessar, ara mateix, a la ciutat de Mataró. Però això és un plantejament polític que no té res a veure amb el que aquí està passant.
El que està passant és que:
En primer lloc, el Fiscal no acusa, en cap moment, el Govern i l’Alcalde per construir El Corte Inglés. El que fa el Fiscal, i ara el Jutge, és denunciar l’Alcalde i el Regidor d’Urbanisme de destruir patrimoni arquitectònic. Des del primer moment vam dir que estàvem disposats a negociar i establir un consens majoritari, per tal que la nau de Can Fàbregas continués al lloc que li pertoca, per tant, sense destruir el nostre patrimoni arquitectònic. En una reunió celebrada la tardor del 2007 ja vam fer aquesta proposta. A la reunió hi vam assistir el Sr. Bassas, jo mateix, el company Agapit Borràs, el nostre representant de la CUP a PUMSA i el company Joan Jubany. Nosaltres ja vam proposar al regidor d’Urbanisme tres opcions possibles amb les quals era viable mantenir la nau de Can Fàbregas i l’arribada d’El Corte Inglés.
Una consistia a situar El Corte Inglés just tocant la nau de Can Fàbregas amb una mida diferent a la que ara se’ns proposa. La segona proposta era situar El Corte Inglés a la vorera de davant de la nau de Can Fàbregas. La tercera proposta era situar El Corte Inglés en un lloc diferent d’aquesta illa de Can Fàbregas.
Després de dir-nos que les propostes no els interessaven, el Sr. Bassas va agafar el plànol que li vam dibuixar i el va estripar davant nostre. Això és simptomàtic de quina era la voluntat negociadora del Govern en un moment en què hi havia un conflicte, ara fa quasi 3 anys, en què l’oposició vam tirar un cable per arribar a un consens a fi de trobar una solució en benefici de la ciutadania i dels interessos polítics de cada partit. Aquesta negociació no ha existit. No hi ha hagut voluntat política de diàleg. Hi ha hagut prepotència a l’hora de negociar. És veritat que nosaltres som un grup minoritari en aquest Ajuntament, però crec que no ens mereixíem aquest tracte. Totes les propostes que hem portat aquí se’ns han tombat, una rere l’altre.
El Sr. Bassas ens va dir que si nosaltres crèiem que hi havia irregularitats, havíem d’anar al Jutjat. Doncs li vam fer cas. Hem presentat 8 contenciosos administratius al Jutjat. I no m’ha agradat haver-ho de fer, perquè ha suposat una grandíssima feina. Hagués preferit que, en aquell moment, haguéssim negociat i haguéssim trobat una solució consensuada, permetent preservar el patrimoni arquitectònic de la nau de Can Fàbregas i permetent també portar El Corte Inglés, tot i que tothom sap que no és del nostre interès.
A nosaltres no ens han fet cas, però al Jutge sí que li hauran de fer cas. Hi ha hagut, en aquests darrers anys, un cúmul d’errors que s’han anat sumant a una situació cada cop pitjor. A mi no m’agrada que l’Alcalde hagi d’estar citat en un Jutjat. Crec que no s’ho mereix ni ell ni la ciutat. Però també és veritat que haurem de començar a fer autocrítica i a rectificar totes aquelles coses que s’han fet malament.
El que trobo més greu és com s’ha comportat el mecanisme del Govern aquests darrers dies. Fa 11 dies que el Govern té la querella que ha presentat el Fiscal en la qual es demanen, de forma claríssima, mesures cautelars per tal de paralitzar immediatament el desmuntatge de la nau de Can Fàbregas, i vostès no han fet cas d’aquesta querella. És més, vostès, des que tenen coneixement d’aquesta querella, no han parat un sol dia de seguir destruint la nau de Can Fàbregas, i ho han seguit fent fins al dia d’avui. Això és greu. Fa 11 dies, la nau de Can Fàbregas encara tenia peces per sobre del subsòl, encara mantenia el que seria la base, el primer pis. Avui, ja no queda res per sobre del subsòl. Vostès no han estat prudents, han estat temeraris. Han fet joc brut. A mi em sembla que la ciutadania demana d’un govern actuar d’una altra manera. En aquest sentit, crec que hi ha responsabilitats.
En primer lloc, del regidor d’Urbanisme, perquè crec que no ha fet la feina ben feta. Crec que venim d’una política urbanística d’anar fent, segons els seus interessos, sense tenir en compte consideracions d’interès urbanístic general o, fins i tot, legal. La fi no justifica els mitjans. Sembla que vostès han capgirat aquesta frase. S’han cregut que tenien el dret de capgirar la llei i tots els mitjans que tenien al seu abast per portar a terme el seu objectiu de portar El Corte Inglés. Doncs, mirin, enmig resulta que hi havia una nau catalogada de patrimoni històric. La pròpia normativa diu que no es pot traslladar i vostès han tirat pel dret.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“El dia 23 de desembre de 2009, el Ministeri Fiscal va presentar una querella contra l’Alcalde de la ciutat i la lletrada del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament imputant-los per la realització d’uns presumptes delictes contra el Patrimoni Històric i l’Ordenació del Territori.

En l’exposició dels fets, el fiscal cita tot un seguit d’il•legalitats comeses amb la finalitat de fer desaparèixer del solar que ocupa la nau de can Fàbregas i de Caralt, catalogada amb el màxim nivell de protecció (A) que estableix el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Cultural actual.

El fiscal també exposa que les peces de la façana de l’edifici catalogat s’emmagatzemen en uns terrenys clarament incompatibles amb les normes que el Pla General d’Ordenació Urbana estableix per a aquesta classe de sòl, ja que són zona agrícola d’entorn natural.

La CUP, fa mesos que ve advertint el govern municipal que es cometen irregularitats en tot el procés de desmuntatge i trasllat de la nau de can Fàbregas. També hem recomanat repetidament que, per no multiplicar els perjudicis a les persones i la ciutat, era prudent aturar un procés clarament viciat amb signes evidents d’il•legalitats i d’alts costos econòmics.

Amb la seva querella, el fiscal demana al jutjat que prengui la mesura cautelar de paralitzar l’emmagatzematge de les peces de l’edifici de can Fàbregas.

És per això que, a fi d’evitar progressar en l’error i evitar danys majors,  la Candidatura d’Unitat Popular formula la proposta següent:
Acordar la paralització immediata del desmuntatge de la nau de can Fàbregas i de Caralt com a mesura prudencial fins que no s’hagi resolt aquest cas judicialment. “

23   -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA QUERELLA PRESENTADA PEL FISCAL CONTRA L’ALCALDE I UNA LLETRADA D’AQUEST AJUNTAMENT.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que no deu ser agradable per a l’Alcalde trobar-se en les circumstàncies en què, a partir d’ara, es trobarà. Aquest és un tema sobre el qual, fa uns 3 anys, els grups municipals ja els han anat avisant. Partien d’un consens inicial importantíssim en aquesta sala. CIU, el PP, el tripartit i la CUP, encara que aquest últim amb alguna reticència, estàvem interessats en què Mataró pogués tenir El Corte Inglés. Aquest consens naixia del fet que aquesta locomotora comercial se situava al centre i s’integrava amb el patrimoni. L’objecte d’aquesta querella és un edifici que un anterior govern del mateix color havia catalogat. Per tant, estem parlant que era perfectament coneixedor que en aquesta parcel•la s’havia de respectar un edifici catalogat com a patrimoni arquitectònic. Nosaltres els vam dir que tots els ciutadans som iguals davant la llei, i la Llei del Patrimoni ens obliga a tots. En canvi, vostès van tirar pel dret. Primer la van voler enderrocar, després van voler construir-ne la rèplica i, finalment, aquesta “capgrossada” del trasllat. Recordo que hi havia tècnics que els deien, igual que nosaltres, assessorats pels nostres tècnics, que un edifici neix del subsòl i, per tant, estàvem parlant d’un tot  i la realitat ens portaria a trobar-nos en unes circumstàncies com aquestes. Fa 3 anys nosaltres dèiem que vostès estaven posant en perill la vinguda d’El Corte Inglés a la ciutat, i les seves rialles se sentien Riera avall i Riera amunt. El problema és gravíssim.
Les circumstàncies les podrem començar a llegir a partir d’ara, perquè la informació sobre la querella l’hem tinguda un quart d’hora abans de l’inici d’aquest ple. Ens l’hem llegit molt ràpidament, per tant, posicionar-se amb tan poc temps sobre un tema jurídic és complicat. Des de fa un quart d’hora som coneixedors que tant l’Alcalde com el regidor d’Urbanisme estan imputats en una querella criminal. Això no és gens agradable i aquesta ciutat no s’ho mereixia, sobretot perquè vostès estaven avisats. Tenien el consens i el recolzament i vostès van preferir tirar endavant amb mala fe. Perquè vostès volien fer creure a la ciutadania de Mataró que els grups que parlàvem d’una possible irregularitat estàvem en contra de l’arribada d’El Corte Inglés a Mataró.
Les conseqüències de la paralització d’aquest projecte són molt greus i aquesta és la responsabilitat política que nosaltres els exigirem a partir d’ara. Ja hem dit, des del primer moment, que respectàvem la presumpció d’innocència de l’Alcalde i del regidor Bassas. Nosaltres ens hem trobat, respecte a aquest tema, sense informació. Vostès ens han passat la querella, sí, però no ens hem reunit per parlar-ne. A les comissions informatives no ens han deixat preguntar. Tinc un correu de la secretaria de la comissió informativa de Serveis Territorials d’Urbanisme, que estava prevista per al dimarts d’aquesta setmana, on se’ns deia que se suspenia aquesta comissió d’Urbanisme perquè no hi ha temes a tractar. No hagués costat res, en termes d’actuació, d’explicar-nos-ho. Haguéssim pogut parlar-ne. Haguéssim pogut fer la reflexió que potser seria millor que aturessin aquesta destrucció de patrimoni. Perquè, depenent del que passés, es podia posar en perill l’arribada d’El Corte Inglés. Des d’aquest grup demanem que canviïn aquesta manera de fer i aquesta sordesa. La nostra voluntat és d’entesa, de recuperació del consens davant d’aquest projecte. És un projecte importantíssim per al futur d’aquesta ciutat. El cost econòmic que suposarà per a la ciutat aquest endarreriment serà importantíssim. Políticament estem tots interessats en què la ciutat de Mataró vagi endavant, en què El Corte Inglés arribi a la ciutat i en què tinguem més oportunitats de generar prosperitat, en uns moments en què ens en fa falta més que mai.
Tot seguit llegiré unes preguntes que s’ha d’entendre que estan redactades abans de saber que s’havia admès a tràmit aquesta querella.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent

“Atès que el passat dia 4 de gener varem tenir coneixement que el Fiscal havia interposat una querella per presumptes delictes sobre la ordenació del territori i un delicte sobre el patrimoni històric.

Atès que a la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals celebrada el dia 7 de gener no s’ha volgut donar cap informació complementària.

El Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- -Quan es van assabentar de la interposició de la querella?  De quina manera?

Segona.- Quina valoració política en fa el govern municipal i, particularment, el Sr. Alcalde?

Tercera.- S’ha pensat contractar assessorament jurídic extern o ampliar-ne algun d’existent? En cas afirmatiu, quin i quin cost podria tenir?

Quarta.- Quina valoració jurídica n’han fet els lletrats d’aquest Ajuntament o altres professionals externs, en el cas que s’hagin contractat? Han lliurat al govern algun informe? En cas afirmatiu, ens el poden facilitar?
 
Cinquena.- En cas de no contractar cap professional extern, s’ha valorat el cost que pot suposar aquest cas per l’estructura municipal?

Sisena.- Davant d’un fet com aquest, per quina raó no s’ha paralitzat les obres de desmuntatge de la Nau de Can Fàbregas i de Caralt, a l’espera de saber quina és la posició de l’òrgan judicial competent?

Setena.- En quin estat es troben, a dia d’avui, les estructures i restes soterrades de l’edifici?

Vuitena.- De qui és el titular de les finques del veïnat de Valldeix on s’emmagatzemen les peces de Can Fabregas? En cas de ser de titularitat d’aquest Ajuntament o d’alguna empresa municipal, en virtut de quina operació? (Data de l’escriptura i dades del cadastre)

Novena.- Quina és la qualificació urbanística de les esmentades finques? Des de quan estan qualificades com a sòl no urbanitzable? S’ha promogut algun tipus de pla urbanístic que afectin a aquelles parcel•les per tal de canviar els usos i fer-los compatibles amb l’emmagatzematge? En cas positiu, quan? “

25   -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA QUERELLA DE LA FISCALIA A L’ALCALDE DE MATARÓ.

El Sr. Mojedano comença dient que aquesta querella i l’auto del Jutge és la constatació jurídica, tècnica i legal de tot això que, com deien el Sr. Safont-Tria i el Sr. Mora, els hem anat dient durant molts mesos. És incomprensible que el Govern hagi persistit en l’error. Probablement vostès hagin pensat que estaven en el camí encertat, però no es pot equivocar tanta gent sobre uns fets que, objectivament, són censurables: manipulació, ocultació d’informació rellevant, faltar al consens polític, que és un principi sagrat en qüestions com aquesta. Aquesta és l’única gran expectativa de creació de llocs de treball que tenen vostès.
La imatge que hem donat a la ciutat ha estat lamentable i, de ben segur, que no solament tindrà un cost polític per a vostès, sinó que a més ha contribuït al descrèdit de les institucions d’aquesta ciutat i al descrèdit, també, de la institució de l’Alcaldia. Lamento que l’Alcalde es vegi involucrat en una situació tan lamentable.
En aquelles qüestions veritablement importants de la ciutat, el nostre grup ha sabut exercir la responsabilitat que els ciutadans i els electors han demanat d’un grup de l’oposició que vol aspirar a ser govern de la ciutat.
Nosaltres tenim la convicció que vostès han faltat als compromisos més essencials que han de moure el substrat de l’acció de govern, és a dir, prioritzar els interessos de la ciutat. No sé si ho han canviat per una prioritat d’interès electoral o per una prioritat d’interès de partit. És el moment que vostès siguin capaços de canviar prioritats. Han de ser capaços de fer revisió del que s’ha fet malament i, en un exercici de reflexió personal i de consciència, analitzar quines han estat  les prioritats que els han mogut a actuar de la manera que ho han fet en aquest cas. Vostès han fallat en aquest compromís d’interès màxim per a la ciutadania.
És evident que també s’hauran d’assumir responsabilitats polítiques, independentment de com vagi el procés legal.
Tot seguit llegeix la pregunta que han presentat:

“Amb data 9 de desembre de 2009, el Fiscal Provincial de Barcelona va interposar una querella per la realització d’uns presumptes delictes sobre l’ordenació del territori i sobre el patrimoni històric, per la qual han resultat querellats l’Alcalde Joan Antoni Baron, així com al lletrada del servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró, la Sra. Maria Lluïsa Guanyabens.

Sense entrar en el detall del contingut de la querella, presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quina és l’actitud de l’Alcalde davant la situació creada per aquesta querella?

2. No hi ha dubte que aquesta situació suposa un canvi qualitatiu a nivell polític. En què pot canviar la querella el desenvolupament del procés urbanístic que està en marxa en el sector?

3. Pensa el Govern paralitzar el procés?

4. Creu el Govern que aquest fet pot afectar a l’arribada de El Corte Inglés a la ciutat?”

Tot seguit, el senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya comenta que la proposta de resolució de la CUP és raonable però incompleta. És incompleta perquè no es tracta només de demanar que es paralitzi el procés, sinó que hi ha un aspecte de fons que és l’essència de tot aquest procés del que estem parlant, i és que El Corte Inglés s’instal•li a Mataró. A continuació presenta la següent proposta alternativa a la que ha presentat la Candidatura d’Unitat Popular, consensuada amb el grup municipal de Convergència i Unió :

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA  I DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT I A L’ARRIBADA DE EL CORTE INGLÉS A LA NOSTRA CIUTAT

“L’any 2005 s’inicia un procés urbanístic que afecta els àmbits Ronda Barceló i Biada, a l’entorn de la nau de Can Fàbregas, que tenia com a objectiu més important la instal•lació en aquell indret de la ciutat d’una locomotora comercial, que posteriorment es va concretar que seria “El Corte Inglés”.

Seria llarg en aquest moment fer un relat de totes les incidències que s’han produït en el temps, relacionades amb aquest procés urbanístic, algunes greus i de gran rellevància política, les quals han tingut un import impacte en la societat mataronina.

Els Grups Municipals sotasignats, en un exercici de responsabilitat i en defensa dels interessos de la ciutat, han manifestat sempre que l’arribada de “El Corte Inglés” era molt important per Mataró, per diverses raons: perquè suposava la creació de nous llocs de treball; perquè contribuiria a dotar-nos de capitalitat comercial; perquè dinamitzaria els entorns de la zona; perquè comportava també la realització, tal com contenia el document del POEC, d’una sèrie d’obres d’urbanisme comercial necessàries per millorar alguns sectors de la ciutat...etc.

Volem manifestar de nou el nostre ferm compromís i la nostra indiscutible voluntat de que l’arribada de “El Corte Inglés” pugui ser una realitat en un futur immediat. Però també és cert que la gestió que el Govern ha fet, i està fent, de tot aquest procés està suposant, en la pràctica, un problema darrere l’altre que no facilita aquest objectiu al que fèiem referència. En repetides ocasions hem expressat al Govern la nostra discrepància amb la seva manera de fer.

El passat 23 de desembre el Ministeri Fiscal va presentar una querella per la realització d’uns presumptes delictes sobre l’Ordenació del Territori i sobre el Patrimoni Històric, contra l’Alcalde de la ciutat i una lletrada del servei d’Urbanisme. En aquest moment és difícil preveure les conseqüències legals i polítiques d’aquest afer, però és evident que no fan més que complicar un procés ja de per sí molt enrevessat.

És pels motius abans esmentats que els grups sotasignats presentem a la consideració del Ple els següents
ACORDS

1.- Expressar amb la màxima convicció la nostra voluntat de que “El Corte Inglés” s’instal•li a Mataró, i demanar que el procés es gestioni amb la màxima diligència, fent el possible per recuperar de nou el consens polític al voltant d’aquesta qüestió.

2.- Per responsabilitat política i sentit comú, aturar temporalment fins conèixer la resolució del jutge, que probablement es produirà en un temps molt breu, els treballs de desmuntatge de la nau de Can Fàbregas i de Caralt, per no haver de tornar enrere, en el pitjor dels escenaris que es pugui derivar del procés judicial en el que ara estem immersos.

3.- Mentre el jutge no respongui, admetent o no la querella, i sapiguem si s’ordenen, o no, algunes mesures cautelars, protegir les restes del subsòl de la nau de Can Fàbregas i de Caralt per tal que no es puguin malmetre al trobar-se a d’intempèrie.”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que avui més que mai s’ha vist qui està pel progrés de la ciutat, per la creació de riquesa i per l’ocupació, i qui s’hi oposa.
Amb el màxim respecte pel que ha determinat el Jutge en l’auto i amb la màxima honestedat i legalitat, com hem fet sempre, seguirem treballant per facilitar la vinguda d’El Corte Inglés a la nostra ciutat.
Fent ús dels nostres drets, ens defensarem de les imputacions de les quals hem estat objecte, amb tots els recursos jurídics que la llei preveu.
Avui, en aquesta sala, no estem en igualtat de condicions. Vostès, fent ús legítim de la seva condició de regidors, poden parlar i argumentar, sense que això tingui més transcendència que la política i la mediàtica. Les meves paraules, a més de transcendència política i mediàtica, poden tenir conseqüències jurídiques. Per tant, tot el que jo hagi de dir, ho diré el dia 26, quan comparegui davant del Jutge. Això és tot el que jo volia dir avui en aquesta sala.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que no pot permetre al Sr. Alcalde que digui que uns estan per l’ocupació i que els altres no ho estan. La CUP estem per l’ocupació, la CUP estem pel patrimoni i això no és incompatible a la ciutat de Mataró. No barregi coses que no pertoquen. A vostè se’ls acusa pel tema del patrimoni arquitectònic i la gent es mereix saber que no és un tema de model d’ocupació de la ciutat.


El senyor Pau Mojedano comenta que el Sr. Alcalde deia que no hi ha igualtat de condicions i explica que aquesta igualtat de condicions tampoc hi ha estat durant tot el procés. Vostès són Govern i nosaltres oposició. Vostè està aquí perquè l’han escollit els ciutadans i això implica que vostè té una responsabilitat política. A partir d’ara, jo espero que vostè no es limiti a les seves funcions de declarar davant del Jutge. Vostè té l’obligació política de donar explicacions polítiques de per què ha passat tot això, independentment del tema legal. I no té per què afectar-lo en el que es pugui derivar posteriorment a nivell judicial. Vull constatar públicament que vostè està fallant novament a la ciutat en el tema de la seva responsabilitat política.

El senyor Joan Mora indica que el seu grup municipal lamenta profundament aquesta actitud. Puc entendre que en aquests moments necessiti assessorament abans de dir segons què. Nosaltres li demanàvem informació política. Nosaltres serem comprensius amb la seva situació personal actual perquè podem entendre el moment que deu estar passant. Jo no voldria interpretar de les seves paraules que, a partir d’ara, no pot parlar de segons quins temes i que no tindrem Alcalde a la ciutat, per tant, jo li demano que s’assessori bé i ens contesti aquelles coses que tenen transcendència política, i no judicial. No ens anul•li comissions com la que ha anul•lat aquesta setmana. Parlem les coses. Crec que amb una mica de bona voluntat, aquesta ciutat se’n sortirà millor que amb aquests silencis i aquest tracte que ha estat rebent aquesta oposició. El que volem és ajudar-los a sortir d’aquest forat entre tots. Perquè ajudar-los a vostès és ajudar la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria reafirma la voluntat de la CUP de continuar amb el diàleg i de buscar solucions en el conflicte de la nau de Can Fàbregas. Quan vostès vulguin, ens reunim i tornem a replantejar la situació.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president respon al Sr. Mora que no tingui cap por, que l’Alcalde continuarà fent d’alcalde, amb encerts i amb errors, com sempre. Tot seguit  posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de la CUP :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:    11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president,  posa a votació la proposta presentada pels grups municipals del Partit Popular de Catalunya i del Partit de Convergència i Unió :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.

15  -     MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA  PERQUÈ L’AJUNTAMENT S’IMPLIQUI EN EL COMPLIMENT DE LES PENES SUBSTITUTÒRIES DE TREBALLS COMUNITARIS, COM A POLÍTICA DE PREVENCIÓ I DE SEGURETAT.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana retirar la Moció.

PRECS I PREGUNTES

16 -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’EXCLUSIÓ DE L’ÀREA DE REHABILITACIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC I L’EIXAMPLE DE MATARÓ DELS AJUTS CORRESPONENTS AL PLA ESTATAL D’HABITATGE I REHABILITACIÓ 2009-2012.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“En el Ple del mes d’octubre de l’any 2008 es va aprovar, amb el suport de tots els grups municipals, una proposta de resolució del nostre grup que, pel que fa a l’acord, deia textualment: “el govern de Mataró sol•licitarà a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge que inclogui l’Àrea de Rehabilitació Integral del Centre Històric i l’Eixample de Mataró, entre els objectius convinguts pel conveni de col•laboració que signarà amb el ministeri d’Habitatge a l’hora d’aplicar i desenvolupar el Pla Estatal d’Habitatge 2009-2012”

Ara, més d’un any després d’aprovar-se la proposta de resolució, sabem que el  departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el ministeri d’Habitatge van signar, en el marc de la comissió bilateral que es va celebrar el passat 30 de novembre, convenis a favor de diverses ARI del nostre país per valor de 5 milions d’euros pel 2010.

Malauradament, però, un any més, entre les àrees que es beneficiaran d’aquets ajuts no hi ha la del Centre Històric i l’Eixample de la nostra ciutat. Per això, el nostre grup formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Es va sol•licitar a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge que inclogués l’ARI del Centre Històric i l’Eixample de Mataró entre les àrees que es beneficiaran dels ajuts del Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012? En cas afirmatiu, per què n’ha quedat exclosa? En cas negatiu, per què no es va demanar?

Segona.- Com explica, el govern, que tres noves àrees de rehabilitació integral de Barcelona comencin a rebre ajuts per primera vegada i, en canvi, la del  Centre Històric- Eixample de la nostra ciutat en quedi fora?

Tercera.- És conscient, el govern, que ja són molts els anys en què els propietaris dels habitatges inclosos en aquesta àrea veuen greument perjudicats els seus interessos al no poder rebre els ajuts que els permetrien finançar fins al 40% del cost de les obres en elements estructurals dels edificis, en elements comuns, en millora de l’accessibilitat, etc..?

Quarta.- Quines mesures adoptarà, el govern, per reconduir la situació? Ha previst compensar d’alguna manera als ciutadans i les ciutadanes afectats? “


El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge recorda que és veritat que en l’acord de ple de l’any 2008 es va acordar que es tramitaria aquest ajut del Ministeri i també un altre ajut que van comentar.  Quan vostè fa referència a què els propietaris i els veïns del centre estan perjudicats, jo li diria que el Pla de Rehabilitació Integral del centre històric de Mataró va ser un dels primers que es va fer a Catalunya, juntament amb el de Ciutat Vella de Barcelona. Aquest pla va estar vigent 10 anys. Durant aquests 10 anys, es van fer un munt de rehabilitacions. Des que es va acabar a l’any 1999 fins ara s’ha portat tot un procés de renovació, tant públic com privat, que s’ha beneficiat, per exemple, dels ajuts estàndard de la Generalitat. Durant aquest any 2009 es destinarà a rehabilitació un volum d’uns 5.000.000 d’euros, dels qual, quasi un 27% corresponen a més de 200 habitatges del Centre Històric i de l’Eixample. Aquesta situació s’ha anat repetint l’any 2008 i el 2007. Des de l’any 1999, que va canviar la normativa, no s’ha tornat a demanar, i el 2008 es va acordar, justament, de fer-ho.
La Generalitat ens proposa que constituïm convenis amb ells en àrees concretes per facilitar la rehabilitació, per garantir un procés una mica més àgil incrementant els ajuts un 10%, a més de finançar els projectes. Nosaltres vam comentar que ens posaríem a treballar per fer això i, en virtut de l’acord de ple, aprofitar aquesta documentació per presentar-la també per als ajuts del Ministeri. Aquest ajuts són complementaris i destinats a àrees amb un nivell de degradació superior.
Aquest any, no hem pogut destinar a fer això i s’ha endarrerit. Espero tenir-ho enllestit abans del juny del 2010. Llavors, presentarem la proposta a la Generalitat, perquè ens donin un conveni en l’àrea de referència, i també al Ministeri, a Madrid, per aconseguir aquest ajut complementari.


El senyor Francesc Masriera celebra que diguin que es posaran a treballar en ferm per, si més no, sol•licitar-ho. Després, com vostè bé diu, la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Mediambient i Habitatge decidirà quines són les àrees que necessiten, d’una manera més urgent, aquest tipus d’ajut. Si ho sol•licitem, nosaltres haurem complert amb la nostra responsabilitat. Perquè, el que no acabo d’entendre, és com durant els darrers 10 anys arreu de l’Estat espanyol hi ha hagut desenes, per no dir centenars de milers, de ciutadans que han rebut ajuts pel fet que els seus habitatges estaven situats en àrees de rehabilitació integral i, en canvi, no hem demanat els del Centre Històric i l’Eixample de la nostra ciutat. Insistim en què es faci la sol•licitud com més aviat millor.


El senyor Francesc Teixidó manifesta que tindrà el gust de compartir tot el procés amb el Sr. Masriera. Durant aquests 10 anys no s’ha tornat a demanar, però s’ha de tenir en compte que, durant els 10 anys anteriors, Mataró n’havia disposat. Això té una rotació i es van destinant fons a altres llocs amb situació de degradació.
17  -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DEL CARRER BURRIAC.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

“Un seguit d’obres que s’estan realitzant de manera consecutiva, des de fa més d’un any, al carrer Burriach, està causant greus perjudicis als seus veïns. Segons ens han comentat, les obres han tingut uns períodes d’aturada que han allargat el termini de finalització dels treballs que s’havien de realitzar, amb les molèsties que això suposa pels habitants de la zona. Pel que hem pogut saber, l’última aturada ha estat aquest Nadal i ha durat aproximadament un mes i mig.

Cal afegir que el mal temps dels últims dies ha dificultat encara més el pas pel carrer, cosa que encara ha provocat més malestar entre els residents, que lamenten haver de patir unes obres tan llargues. A més, existeix un cert descontentament entre ells perquè no creuen que es tingués massa en compte la seva opinió quan es va elaborar el projecte de remodelació del carrer, i dubten de que l’empresa adjudicatària de l’obra estigui complint amb les condicions establertes en el plec del contracte d’adjudicació.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1.    Quins són els motius pels quals hi ha hagut aquestes aturades?

2.    Creu el Govern Municipal que es podia haver planificat les obres d’una altra manera per tal que no tinguessin un impacte tan fort entre els veïns?

3.    Pensa el Govern prendre algun tipus de mesures o s’ha plantejat obrir un procés de diàleg amb els veïns afectats ?

4.    Sap el Govern si els escocells dels arbres seran de formigó prefabricat, tipus FIOL de 8 cm de gruix i cantell rom, de mides 120x 80? Han comprovat si les capes base i subbase tenen el diàmetre exigit?

5.    Es col•locaran contenidors soterrats, tal i com preveia el projecte, com els bancs i cadires previstos?”



El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, comenta que aquestes obres tenien dues parts, tal com es va explicar a principis de l’any passat, en comissió informativa. Normalment sempre fem les obres de reurbanització i, després, Aigües de Mataró fa la renovació de la xarxa de clavegueram. En aquest cas, va ser al revés. Va ser una obra a requeriment de la companyia d’aigües, donat el mal estat que presentava la xarxa de clavegueram. També, s’ha aprofitat i s’ha renovat la xarxa d’aigua potable. Un cop van acabar les obres que tenia previstes Aigües de Mataró, nosaltres vam prendre la decisió de millorar la urbanització, per tal d’aconseguir un carrer molt més ampli, eliminant barreres arquitectòniques perquè hi pogués passar tothom amb molta més comoditat.
Aquest és un carrer de 250 metres d’allargada sense interseccions d’altres carrers. Per tant, tenim un carrer complicat i així ho vaig explicar en la reunió que vam tenir amb els veïns ara farà un any. En aquest carrer s’havien d’anar executant les obres per trams, de manera que sempre entraven els cotxes en cul de sac, en no haver-hi cap intersecció en tot el tram.
En aquella reunió tothom va dir la seva i vam donar les explicacions pertinents. La companyia d’aigües havia d’haver acabat el mes de desembre i va acabar un mes abans. Jo, el dia 19, em vaig dirigir als ciutadans, enviant un escrit, en el qual donava la informació, a tall  recordatori, perquè tinguessin la major informació possible, a causa dels terminis en què s’estava executant aquesta obra. El fet d’anar treballant per trams fa que la gent pensi que això dura molt i que s’aturen les obres. A mesura que es van acabant totes les feines, cada cop hi ha menys activitat al carrer.
L’aturada d’un mes i escaig a què vostè fa referència, és la que hi ha, per conveni del sector de la construcció, del 25 de desembre al 6 de gener, en concepte de vacances, i que és d’obligat compliment.
Passo a contestar les preguntes:
En primer lloc, les obres no han estat aturades. Només hi ha hagut aquest període de vacances del 25 de desembre al 6 de gener.
En resposta a la segona pregunta, ateses les característiques d’aquest tram de carrer de 250 metres de longitud sense cap carrer transversal, s’ha prioritzat l’accessibilitat als habitatges i s’han programat les obres de manera que l’activitat fos continuada. Sempre s’ha donat accés des d’algun dels extrems del carrer.
Pel que fa a la tercera, val a dir que hi ha hagut la reunió informativa a la qual feia esment, la presentació del projecte en el pla integral de Cerdanyola, diverses reunions amb veïns afectats i amb representants de l’Associació de Veïns de Cerdanyola.
En relació amb la quarta pregunta, no acabo d’entendre el tema del diàmetre. La subbase tampoc no s’ha col•locat encara. El que s’ha fet és l’obra de clavegueram. Segons el que estableix el projecte d’obres aprovat, els escocells dels arbres seran de formigó prefabricat de tipus FIOL, de 8 cm de gruix i cantell rom. Les mides poden ser de 120x120 cm, 120x100 cm o 120x80 cm, en funció del pas lliure de la vorera. Els gruixos de les capes base i subbase s’executen segons el projecte d’obra aprovat i segons les indicacions de la direcció facultativa de les obres.
Finalment, es preveu la instal•lació de contenidors soterrats, segons s’especifica en el projecte. Ara bé, la situació definitiva serà en funció dels serveis afectats que es detectin en el moment de fer l’excavació. Pel que fa als bancs, cadires i resta del mobiliari urbà, es col•locarà consensuat amb la comissió de veïns, segons es va acordar a les diverses reunions informatives que hi ha hagut.


El senyor Juan Carlos Ferrando pregunta si els abocaments de formigó no tenen res a veure amb les capes de bases i subbase. En segon lloc, pregunta: la instal•lació dels contenidors és aleatòria?


El senyor Francesc Melero respon que, arribant a aquest extrem tècnic, desconeix les capes base i subbase a les quals el Sr. Ferrando fa referència. No sé si està parlant de la base i subbase de les voreres, de la base i subbase dels escocells o de la base i subbase de la calçada. Aquest és un tema que podem discutir a nivell tècnic. No hi ha cap problema.
Respecte als contenidors, malauradament no tenim cartografiats els carrers d’anys enrere ni tampoc què hi ha per sota d’aquests carrers. En funció del que trobem, actuarem. Hi ha instal•lacions de serveis bàsics que determinen quin és el lloc on podem incorporar aquests elements. Fins i tot s’ha produït la no possibilitat de colorar-los en alguna reurbanització de carrer.
Quan faig les reunions de veïns també ho explico, els ho dibuixem i presentem, tot i que, de vegades, a causa dels diferents serveis que trobem sota el subsòl, no tenim la possibilitat d’incorporar-los. Això es pot entendre com un incompliment.   


18  -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INCORPORACIÓ D’AGENTS A LA POLICIA LOCAL PREVISTA PER AQUEST 2010.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“El Govern Municipal, en declaracions fetes per l’Alcalde, ha reconegut que, tal i com aquest Grup Municipal ja va alertar en el seu dia, aquest any 2010 no es produirà la incorporació de set nous agents que contempla el Pla Específic de la Policia Local de Mataró.

Aquest incompliment de previsió s’emmarca en un context complicat, amb un augment clar de la inseguretat i la delinqüència a la ciutat que des del PPC ens hem cansat de denunciar.

És per aquests motius que presentem la següent  PREGUNTA

1. Quins són els motius pels quals el Govern Municipal ha pres aquesta decisió?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, recorda que aquesta pregunta és va retirar del Ple de desembre. En aquella ocasió els va dirigir una carta en resposta a la pregunta:
“Benvolgut. Tal com van acordar en el ple de 3 de desembre d’enguany, contesto per escrit la pregunta sobre l’ampliació de la plantilla d’agents en base al pla estratègic de la Policia Local. Durant els anys 2008-2009 s’han cobert la totalitat de 14 places d’agents previstes al pla estratègic, així com una plaça de caporal i una d’inspector.
A banda d’aquestes places corresponents al pla estratègic, en aquest període s’han cobert les vacants següents...” fins a un total de 16 que no cal que entri a determinar... ”respecte a l’any 2010, és una prioritat del Govern municipal cobrir totes les vacants que es produeixin a la Policia Local, malgrat les dificultats econòmiques que hem d’afrontar. Una prova d’aquesta prioritat és que les vacants de la Policia Local són, juntament amb les de Serveis Socials, les úniques que l’Ajuntament preveu cobrir al 100% l’any 2010. D’altra banda, no podem en aquests moments quantificar les vacants de l’any vinent en la seva totalitat perquè, entre altres factors, hi ha decisions personals que el Govern no pot anticipar. Per exemple, marxar de la Policia Local de Mataró per anar a treballar en una altra administració. Tanmateix, les previsions que tenim en aquest moment són les de cobrir les 12 vacants següents:...”, segueix un quadre que les enumera... ”Per tant, l’any 2010 prioritzarem la cobertura d’aquestes vacants que es produeixin davant l’increment d’agents previstos al pla estratègic. Cordialment...”
Les dificultats econòmiques ens fan preveure cobrir les vacants, en lloc de fer aquelles 7 places indicades en el pla estratègic.  

El senyor Pau Mojedano comenta que pot entendre les raons pressupostàries. Permeti’m que expressi, però, una inquietud. Si les raons són pressupostàries, no entenem com, en un moment en què pensem que la prioritat és que hi hagi nous agents per poder cobrir millor la seguretat a la ciutat, s’ha creat una plaça d’inspector nova que, encara que estava prevista al pla estratègic, no era prioritària en aquest moment. En lloc d’això, s’hauria pogut incorporar algun agent més.

19  -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL DÈFICIT DE DETERMINATS METGES ESPECIALISTES ALS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup Municipal ha rebut la queixa d’un mataroní que, havent-se dirigit al CAP del Camí del Mig perquè tenia un problema de salut, en concret tenia a veure amb l’odontologia, no va poder ser atès per un especialista, tot i que era urgent. La sorpresa i el malestar del ciutadà va anar en augment quan se li va dir que fins el dia 7 de gener, i era 28 de desembre, no el podria visitar l’especialista, és a dir: 10 dies desprès. Lògicament el ciutadà va demanar si no se’l podia atendre abans i la resposta va ser que si volia que un odontòleg el visités abans s’havia de desplaçar fins a Tordera.

Som conscients que les dates a les que ens referim són complicades pel que fa al manteniment dels serveis públics, amb la dotació de personal corresponent, però a la vegada ens sembla inversemblant que una població com Mataró no pugui disposar d’uns serveis mínims, i encara més que els ciutadans de Mataró s’hagin de desplaçar a una població gens propera a la nostra com és el cas de Tordera.

El problema de salut del senyor que ens ha presentat la seva queixa era urgent però sortosament no era perillós per la seva integritat física. Però malgrat haver estat un problema que no ha posat en risc la salut de ningú, aquest fet fa que aquest Grup es qüestioni quin és l’estat de les dotacions de metges especialistes en determinades especialitats a la nostra ciutat ja que ens han arribat queixes de manca d’altres especialistes bé als CAPS o bé al propi Hospital de Mataró, com ara puguin ser pediatres.

És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES :

1. Té el Govern Municipal les dades dels metges especialistes que treballen als diferents Centres de Salut de Mataró?

2. En tenim suficients per atendre als mataronins i mataronines en les condicions que es mereixen?

3. Quines són les ràtios d’especialistes per nombre de ciutadans que corresponen a una ciutat com Mataró?

4. Quins poden ser els motius pels quals aquest ciutadà va ser adreçat a un centre de salut de Tordera i no a un més proper?”

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, explica que l’organització del sistema sanitari català, pel que fa a l’atenció especialitzada, ha volgut resoldre un anacronisme heretat de la situació anterior dels anys 70, que és la presència d’especialistes ambulatoris, en el cas de Mataró, al Camí del Mig, i que treballaven aïllats i amb manca de recursos de diagnosi. Per tant, podien atendre de forma especialitzada però, només, en un primer estadi. En aquests moments, s’està treballant en dos nivells d’assistència: la primària, la nostra àrea bàsica, en la qual hi ha la medicina general, pediatria i odontologia, que no es consideren atenció especialitzada.
De medicina general, pediatria i odontologia n’hi ha a cada àrea bàsica de Mataró. L’atenció sexual i reproductiva, que tampoc es considera atenció especialitzada, les tenim per vàries àrees bàsiques. En aquest cas és Mataró i part del Maresme i la tenim ubicada a la Ronda Prim. En aquest sí que existeix ràtio d’usuaris per cada metge.
En pediatria, el problema que tenim és el de cobrir les baixes perquè els metges pediatres prefereixen treballar en centres hospitalaris i no pas en la primària. Hi ha, doncs, problemes per trobar suplents per uns dies, per unes setmanes i, fins i tot, per les vacances.
Respecte a l’atenció especialitzada, hi ha hagut un canvi en el model. A Mataró estem amb un model mixt, és a dir, encara mantenim l’antic model en algunes especialitats i d’altres que ja s’han integrat dins de l’àmbit hospitalari, amb molts més recursos, tant de diagnòstic com de suport d’equip, per tant, és molt més fàcil d’atendre situacions concretes.  
És en aquest àmbit en el qual passaré a contestar la primera pregunta.
Odontologia s’ha integrat a la primària i n’hi ha una a cada àrea bàsica a la nostra ciutat.
Obstetrícia i ginecologia s’han integrat en els centres d’atenció sexual i reproductiva i està situat en un àmbit que englobava diferents àrees bàsiques. També està coordinat, en aquest cas, amb els serveis hospitalaris.
Cirurgia general ja està totalment integrada als centres hospitalaris.
Neuropsiquiatria ja està integrada, amb la racional separació de neurologia i salut mental, i aniran al nou equipament que tenim davant de l’hospital.
L’antiga especialitat de cor i pulmó se separa funcionalment en cardiologia i pneumologia.
Traumatologia acabarà d’integrar-se el 2010, amb la jubilació dels darrers especialistes.
La integració dels especialistes ambulatoris depèn de si ha estat voluntària perquè els especialistes han volgut integrar-se a l’hospital. En altres casos, no s’han integrat però funcionen coordinadament. En altres casos estan a l’espera de trasllats en d’altres punts del territori o pendents de jubilacions, per la qual cosa, l’especialitat es farà des de l’hospital i no pas des de l’ambulatori.
Les especialitats de cardiologia, aparell digestiu, dermatologia, otorinolaringologia, oncologia o oftalmologia es troben en diferents moments en funció de jubilacions, trasllats, etc. Quant al nivell de cobertura, no parlem de ràtios, en tot cas parlem de resolució dels problemes i d’atenció especialitzada perquè, dins d’una mateixa especialització, poden haver-hi malalties diferents, per tant, es fa inviable parlar de ràtios, quan parlem a la primària.
En el cas concret de la queixa, jo vaig parlar amb vostè per veure si em podia donar més dades, perquè és una situació que no ens agrada. En tot cas, li donem les dades d’odontologia: hi ha un odontòleg a cada àrea bàsica de la nostra ciutat. En períodes vacacionals o per algun altre motiu, com a mínim, n’hi ha un a la ciutat. En tot cas, és responsabilitat de l’ICS. L’àmbit de l’ICS és comarcal. Com a mínim n’hi ha 2.
El dia 28 n’hi havia més de 4 en tota l’àrea. El dia 28 i 29 va haver-hi una indisposició del metge i va ser impossible trobar un substitut per aquells dos dies. Alguna cosa, però, no funciona bé, perquè el dia 30 hi havia servei normal d’odontologia a tota la ciutat. El dia 4 hi havia servei en la mateixa àrea bàsica que li pertocava a aquest ciutadà, la de Gatassa, i no pas al gener com el van informar.
En tot cas, quan és una situació molt urgent com aquesta s’ofereixen els altres odontòlegs que hi ha al territori. Li asseguro que n’hi havia de més propers que el de Tordera. Reitero la possibilitat de tenir una entrevista amb la persona afectada perquè ens interessa saber si era una mala informació i un mal entès amb la persona que el va atendre. De vegades, en aquests casos, es deriva al metge de primària amb un calmant per pal•liar un o dos dies perquè, moltes vegades, amb la inflamació tampoc el podrien haver atès per molt que hagués anat d’urgències.

 
El senyor José Manuel López agraeix l’explicació de la Sra. Esteban. Jo desconec molt el tema sanitari. Agreixo també la disposició que va tenir en trucar-me per aquest tema. Vaig parlar amb el ciutadà i ell em va corroborar tot el que m’havia dit. Li prenc la paraula i crec que serà bo que aquest ciutadà li expliqui el que va passar.  

20  -     PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ASSEGURANÇA OBLIGATÒRIA QUE HAN DE TENIR LES COMUNITATS DE PROPIETARIS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

21    -    PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL FESTIVAL CRUÏLLA DE CULTURES

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“L’anunci de que enguany no se celebrarà el Festival Cruïlla de Cultures és un fet especialment greu per a la nostra ciutat. Mataró no va sobrada (més aviat tot el contrari) d’esdeveniments que li permetin exercir la seva capitalitat i projectar-la de portes enfora.

D’altra banda, la forta inversió realitzada l’any passat per condicionar l’Espai Arquera fa que la situació sigui encara més traumàtica.

Per això, el grup municipal de CiU formula el següent PREC:

El govern esgotarà totes les vies al seu abast per evitar la pèrdua del festival. Per això, emplaçarà a l’empresa Visualsonora a emprendre de nou les negociacions i en el cas que, definitivament, l’acord no sigui possible, durà a terme les gestions necessàries per tal de cobrir el buit que deixaria l’adéu del Cruïlla amb un festival de les mateixes característiques. “

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comenta que el Sr. Masriera diu que Mataró no va sobrada d’esdeveniments que li permetin exercir la seva capitalitat. El convidem cada mig dia a veure una telenovela que veuen centenars de milers de persones, ja que alguna cosa hem tingut a veure perquè això sigui possible, i que permet a Mataró exercir la nostra capitalitat i projectar-la de portes enfora. Si al migdia no és a casa, s’ho pot baixar per Internet a la carta.
El dia 23 Visual Sonora feia una nota de premsa on ens comunicava que havia decidit deixar de fer el festival i a la primera comissió informativa, el dia 8 de gener, vaig informar tots els grups, vostè també, i vam poder parlar-ne abastament. Tot i així, ens presenta aquest prec que no li admetrem. Primer perquè no ha estat un tema de negociacions, sinó que ha estat una decisió unilateral dels promotors de Visual Sonora.
La nostra intenció és fer tot el possible perquè el Festival Cruïlla de Cultures pugui fer-se a la ciutat. Per les notícies que tinc, no hi ha voluntat de seguir per part dels promotors. Sense aquest festival queda un buit en la programació musical a la ciutat i es tractarà de cobrir-lo amb un altre tipus de programació, segurament, musical. No sé si el format serà de festival com comenta en el prec, però la idea és aquesta.

El senyor Francesc Masriera comenta, en relació amb la seva primera part de la resposta, que si quan vesteixen un sant, en desvesteixen un altre, la cosa anirà malament.
Per altra banda, em sorprèn que no accepti el prec. Potser, hi ha un error per part nostra. Potser si l’haguéssim dividit en dos precs separats, hagués estat més fàcil que un l’acceptessin i l’altre no. M’ha semblat entendre, amb la seva explicació, que bàsicament estan d’acord amb allò que demanem i, tot i que no l’acceptin, amb les seves paraules em confirma que, a la pràctica, sí que l’acabaran acceptant.

El senyor Sergi Penedès explica que sí que coincideix amb l’esperit del prec. El que passa és que el punt aquest d’emprendre de nou negociacions és un tema cabdal, perquè no n’hi ha hagut cap de negociació. Per tant, formalment, no és correcte acceptar el prec.

22   -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A UN APARCAMENT AL SOLAR D’IVECO PEGASO

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Atès que després d’ésser condicionat per la celebració del Festival Cruïlla de Cultures l’espai d’IVECO-PEGASO es trobava en condicions més favorables per ser utilitzat com aparcament dissuasori.

Atès que, des de fa mesos, a l’entrada d’aquest espai hi ha una senyal d’estacionament gratuït.

Atès que, malgrat el que s’ha dit anteriorment, fins aquest moment el solar no s’ha obert a l’estacionament de vehicles de cap tipus.

El Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Per quina raó no s’ha obert l’espai d’IVECO-PEGASO per tal de ser utilitzat com aparcament?

Segona.- En cas que el govern tingui previst fer-ho, quan pensa fer-ho?

Tercera.- En cas de no obrir-se definitivament, quina és la raó?”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, explica que si en el prec d’abans s’instava el Govern a què fes l’impossible perquè hi hagués el Festival Cruïlla de Cultures, ara els diuen que, com que no hi ha Festival Cruïlla de Cultures, que fem un aparcament. Crec que és la tercera vegada que, en aquest ple, el grup de CIU insisteix en què es faci un aparcament a la ciutat. La darrera vegada, en el darrer ple, la resposta que se’ls donava era que els propietaris de l’espai l’Arquera tenen cedit l’espai a l’Institut Municipal d’Acció Cultural i que la prioritat del Govern és programar-hi activitats culturals. En el cas que això no fos possible es miraria de fer un aparcament. En no haver-hi el Festival Cruïlla de Cultures, la previsió de programació en aquest espai ha variat substancialment. Encara és molt recent, per tant, deixi’ns una mica de temps per estudiar la nova situació.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que no té cap inconvenient a donar-li la paraula. Però jo volia recordar que el ROM estableix que qui fa la pregunta és l’únic que pot intervenir. Jo no tinc mai inconvenient en què puguin intervenir tots els regidors que vulguin, en una pregunta o en un prec, les vegades que convingui. En els precs ja saben que, a més del grup que la presenta, poden intervenir els altres grups municipals. El Sr. Fernández una vegada m’ho va retreure i jo no en tenia coneixement.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que creu que el Sr. Penedès no s’ha llegit bé el primer paràgraf de l’exposició i li torna a llegir:
“Atès que després d’ésser condicionat per la celebració del Festival Cruïlla de Cultures l’espai d’IVECO-PEGASO es trobava en condicions més favorables per ser utilitzat com aparcament dissuasori.” Això no diu el que ha dit vostè.
CIU va darrera de la utilització d’aquest espai com a aparcament des del juliol del 2008. Després vam tornar a insistir-hi el març del 2009, el juny del 2009 i el setembre del 2009. Finalment, vostès ens van acceptar el fet de condicionar aquest espai, ja que s’havien gastat aquests 100.000 o 150.000 euros, amb càrrec al pressupost de l’IMAC. Tot i haver-hi el Festival Cruïlla de Cultures, que no ocupava l’espai permanentment, l’Alcalde va confirmar en roda de premsa, que l’habilitaria pel ple i que, probablement, estaria en funcionament a l’octubre de l’any passat. És per això que presentem aquestes preguntes. Perquè no entenem com és que no s’ha aprofitat aquesta temporada de Nadal per tenir-lo ja en marxa. El que els volem demanar és que, si ja ho hem demanat 4 o 5 vegades i vostè ja ens han dit que sí, ens agradaria que si hi ha algun problema, el manifestin públicament però que no ens maregin més. És a dir, si tenen ganes de fer-ho que ho facin i, si no en tenen, ens ho diguin, però que no vagin marejant la perdiu. El que estem dient és que, després de la inversió que s’hi ha fet, utilitzéssim aquest espai com a punt de recollida per intentar atreure a la ciutat més visitants que portessin més moviment econòmic. De fet, la unió de Botiguers estava disposada a treballar en aquesta línia. Per tant, aquesta proposta és una proposta en positiu que crec que aquest Govern no pot rebutjar. De fet l’Alcalde ho va acceptar, amb molt bon criteri, el setembre de l’any passat.

El senyor Sergi Penedès explica que no entrarà en si la Unió de Botiguers està interessada, o si tècnicament és interessant o no l’aparcament. En tot cas, la inversió la va fer l’IMAC, la cessió de l’espai la té l’IMAC i, per això, respon el regidor de Cultura. Vostès estan buscant la contradicció en el Govern. No només és pel fet que som 15, o pel fet que som 3 partits; de contradiccions de vegades n’hi ha, però és que la ciutat és complexa i el conflicte d’interessos que hi ha a la ciutat és complex.
En altres punts d’aquest ple ens parlaven d’alternativa de govern i haurien d’entendre que la ciutat és complexa. Fa temps, quan es presentava la relació de projectes del Fons Estatal de l’Ocupació i la Sostenibilitat, vostès, amb una altra tessitura, amb un altre barret, com amb una associació d’empresaris, criticaven la relació de projectes que presentava aquest Govern perquè no s’ajustava als criteris de l’esperit d’aquest fons. A mi em va semblar interessant aquesta reflexió que feia Gentic i, en un altre context, crec que seria una situació per a parlar-ne. Però, a la primera de canvi, parlant del model econòmic, vostès insisteixen en què hi fem un aparcament. Vostès parlaven que aquest Govern només pensa en totxos i en ciment i, a les primeres de canvi, l’interès del seu grup, aquest grup que diu que és una alternativa a la ciutat, ens presenta un aparcament que, diguem, és un model econòmic una mica antiquat.
El senyor Joan Mora indica al Sr. Penedès que el seu grup no està demanant que facin un aparcament. Estem dient que habiliti un espai per a aparcament. Vostè hi va plantar un cartell amb la “P” d’aparcament, que va estar visible per al públic, i nosaltres ho lligàvem amb la confirmació del Sr. Alcalde acceptant aquesta habilitació en el futur i, per tant, enteníem que si vostès s’havien gastat 100.000 o 150.000 euros per a habilitar aquell espai, que ara està buit i que porta setmanes i mesos buit, sense ús, podien intentar utilitzar-lo per a dinamitzar la ciutat. Això no costaria res. Em dirigeixo a vostès com a tripartit. Si s’han gastat aquests diners i tenen allò parat, els demanem que ho tirin endavant, ja que vostès, fa uns mesos, ho van acceptar.

El senyor alcalde manifesta que procuraran que no estigui parat i que, si no és així, es podrà parlar d’aparcaments. A més, respon al Sr. Mora que és cert que li va acceptar el prec en el seu moment. Dir, de totes maneres, que la inversió no està acabada. En aquest moment, per exemple no hi ha il•luminació en aquell espai. Se n’hauria d’habilitar i, per tant, hi ha una despesa suplementària que s’ha de fer.
Durant aquests mesos hi ha hagut una ocasió en què allò ha estat utilitzat com a espai per a espectacles. La voluntat expressada pel regidors és: deixi’m acabar d’organitzar aquest semestre, per veure si realment la freqüència d’espectacles que hi pugui haver pot condicionar el tema de l’aparcament. El que no es pot fer és tenir un aparcament tres setmanes i la quarta setmana no, perquè això acaba desorientant, sobretot, quan és un aparcament d’entrada a la ciutat i no tant residencial, ja que els veïns ja es busquen alternatives.


23   -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA QUERELLA PRESENTADA PEL FISCAL CONTRA L’ALCALDE I UNA LLETRADA D’AQUEST AJUNTAMENT.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 14 de l’ordre del dia.

24  -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES DESTROSSES CAUSADES PEL TEMPORAL.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, la pregunta la passa a Prec i demana que li sigui contestada per escrit.

25   -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA QUERELLA DE LA FISCALIA A L’ALCALDE DE MATARÓ.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 14 de l’ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quart de deu de la nit,  el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.