Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

21/12/2010

Escoltar

21/12/2010

dimarts 21 desembre 2010, 00:00h

ACTA NÚM. 15/2010 - SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA URGENT DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 21 DE DESEMBRE DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vint-i-u de desembre de dos mil deu, essent les 13 hores del migdia, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA no adscrita

No assisteixen a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i la Sra. M Luisa Corominas Lozar, regidora no adscrita.


Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

“DECRET
10253/2010 de 21 de desembre
Assumpte: Convocatòria Ple extraordinari urgent 21 de desembre de 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió extraordinària urgent per avui dimarts 21 de desembre de 2010, a les 13 hores del migdia, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar l'assumpte següent

ORDRE DEL DIA


1 Ratificació de la urgència de la convocatòria de Ple extraordinari urgent.

2 Donar compte de la mort del Sr. Oriol Batista Gázquez regidor d’aquest Ajuntament.”

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1 - RATIFICACIÓ DE LA URGÈNCIA DE LA CONVOCATÒRIA DE PLE EXTRAORDINARI URGENT.
 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).


2 - DONAR COMPTE DE LA MORT DEL SR. ORIOL BATISTA GÁZQUEZ REGIDOR D’AQUEST AJUNTAMENT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença dient que és en moments com aquest quan costa d’entendre el perquè de tot plegat. Però és justament en aquestes hores quan cal trobar el sentit a la vida. La mort no per coneguda i previsible deixa de sorprendre’ns i colpejar-nos, i avui en ha colpejat especialment.
Aquest matí m’ha estat comunicada la mort de l’Oriol Batista, que ara oficialment comunico al ple municipal i a la ciutadania de Mataró.
Company compromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat, des del seu testimoniatge cristià i socialista.
L’Oriol ha estat un lluitador constant contra les adversitats i contra la malaltia, a la que ha plantat cara, de manera valenta, durant tres llargs anys. Al final, no ha pogut ser, però el seu exemple ens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit en la lluita per un món més just i solidari.
Treballador, honest, sincer i cordial, ho sabeu. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforç per millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de servei l’havia posada més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i a la vida més privada. Amb la bonhomia que sempre l’ha caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i la determinació amb la qual s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia en la humanitat.
El recordarem com el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i als seus valors, i aquesta és l’herència que ens deixa. En farem honor. I el seu exemple ens acompanyarà sempre a la nostra vida.
Ho cantava Jose María Labordeta:
«Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en duro batallar.
Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar.

Tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
gritando la igualdad.
Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza.»

Tenen la paraula els grups municipals.

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, diu al Sr. Alcalde que ha expressat perfectament el que sentim tots avui, aquí.
Segurament, el silenci respectuós seria el més adequat en aquest moment, com a reconeixement a la figura i a la persona de l’Oriol. Jo deia avui a l’Alcalde, contestant el missatge a través del qual ens ha informat del trist esdeveniment, que estem sumits en els nostres problemes del dia a dia, i davant d’això tot empetiteix, tot es torna lleuger i banal. No estem preparats per coses com aquesta, almenys en la nostra civilització i ens veiem amb tota la nostra feblesa de cop. Crec que la millor lliçó, potser l’única lliçó de la mort, és la pròpia grandesa de la vida, la grandesa que tenia l'Oriol com a personatge polític i també com a ésser humà.
No podem morir amb els nostres morts, entre d'altres, perquè com en el cas de l'Oriol, hem d'estar aquí per a honorar-los i per a reconèixer-los. En nom meu i en nom de l'Anna Martínez i la Maria Lluïsa Corominas, expresso el meu reconeixement personal i polític a la trajectòria de l'Oriol, mostrar el nostre condol més sincer a la família, a tots els companys de partit, i reconèixer una vegada més el que ha estat la trajectòria d’una persona coherent, ferma i amb valors. Descansi en pau.


El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, creu que pot afegir ben poques coses al que ha comentat ja el Sr. Alcalde.
Només dir que, potser de manera infundada, jo tenia esperances que la vida li hagués dispensat un altre tracte a l’Oriol Batista; que hagués estat més justa. Però la vida és així. Jo em quedo amb el record de l'Oriol i amb el que jo penso que ens ha mostrat a tots, el camí de com un home pot triomfar en la difícil missió, i més en els temps que corren, de ser un home normal, una bona persona, un home compromès amb una sèrie de valors; i com es pot dedicar, en cos i ànima, a donar servei a les persones, tant com a polític en aquesta etapa com en tota la seva vida professional anterior. Em quedo amb això.
Una bona persona, un exemple per a tots en aquest sentit, i, naturalment, transmetre el condol a la família socialista, a tot el consistori i a la seva família. Ens posem a disposició, tant en Sergi com jo, per a tot el que calgui.

 

La senyora Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, expressa que el seu grup s’uneix a les paraules de l’Alcalde i fa una petita aportació en aquests moments tan plens de duresa i tristor, en què la vida ens mostra la seva cara més desagradable.
Se n’ha anat l’Oriol, una persona que ha lluitat per la seva vida i que malauradament no se n’ha sortit. Durant set anys hem compartit govern i he pogut apropar-me molt a l’Oriol, la seva persona i la seva manera de ser. Una persona propera i dialogant, ha estat un jove que tenia molt clar el desig de poder transformar la societat des de la política. I va fer aportacions significatives a la ciutat, com la reactivació de la Fundació Hospital i l'impuls decidit per la modernització dels serveis socials, per tal que els drets socials arribessin a tothom i, en especial, als més desfavorits.
Des del nostre grup municipal i de forma molt sentida, expressem el nostre dolor i el desig d’acompanyar la família, amics i companys i, amb una aportació molt personal, dir que afirmo que Déu el té amb ell.


El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que són moments difícils per a tots aquells que coneixien l’Oriol. Són moments difícils per a la gent que éreu més a prop seu, els que compartíeu els seus ideals, el dia a dia de la tasca aquí a l’Ajuntament; i segur que són moments molt difícils per a la seva família.
I nosaltres, el poc que podem dir és que ens teniu al vostre costat, que el dolor que sentiu vosaltres és el nostre dolor, i en tot allò que us puguem acompanyar, reconfortar... no cal ni que ho digueu, estem aquí, estem al vostre costat.
I de l’Oriol, jo em quedo amb una persona, com deia l’Alcalde, vehement, ferma en la defensa de les seves idees, convençut de quines eren les seves idees, però també amb una persona dialogant, a qui agradava arribar a acords i amb la qual podies estar hores i hores parlant, perquè era palès i evident el seu amor per aquesta ciutat, amor que compartim tots els que estem aquí. Vaig tenir la sort de poder compartir durant un temps el treball amb l'Oriol en el Pla Integral de Rocafonda-El Palau, vam coincidir en l'anterior legislatura els 4 anys a la comissió de Serveis Personals i van ser moltes les hores que vam estar parlant sobre els temes que pertocaven. Sempre des del convenciment seu, però sobretot, i aquest és el record que em quedo, des de la perspectiva d’una persona dialogant, amb qui era possible arribar a acords.

Finalment, també vam estar parlant moltes hores —l’Alcalde recordava una cançó de Labordeta—, i l’Oriol i jo vam parlar molt de cançons del pop espanyol que ens agradaven a tots dos, i fins i tot havíem projectat alguna assistència a algun concert que finalment, per la seva malaltia, no va poder ser.
Em vull quedar amb el record de les nostres hores parlant d'aquesta ciutat que ell tant estimava, que tots tant estimem, i del gust personal que compartíem per alguns grups musicals del pop espanyol.

 

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que aquesta notícia, amb la qual ens hem llevat, és una notícia que durant anys, dintre d’aquest ple, veient una persona com lluitava, com ho feia ell, ens feia creure a tots en els miracles, els miracles davant d’aquesta malaltia que és tan dura, implacable i que no té en compte tots els atzars de la vida. Quan penses en la família que queda, aquests fills, l'Oriol, l’Abril, la Montse... una vida que queda estroncada, realment difícilment saps i et surten les paraules per dir alguna expressió.
Aquestes malalties que s’emporten cada dia silenciosament tanta gent ho fa aquesta vegada amb un membre del consistori. Això potser de vegades als polítics ens humanitza una mica, el fet que avui tots sentim la pèrdua d’una persona que s’havia dedicat als altres, que havia triat el camí del servei públic, que ho defensava amb orgull, com el vèiem aquí, present entre nosaltres, vivint fins al final la política.
Arriba un moment que aquells que tenim fe, que pensem que la vida transcendeix en el més enllà, aquestes coses ens reconforten una mica, però la veritat és que, en el fons, t'has d'estrènyer els punys per creure’t que la vida continua i que, efectivament, en el més enllà ens retrobarem un dia tots; se’ns fa molt difícil passar els dies com avui.

Des de CiU, els companys que hem estat quatre anys, aquest mandat, i d’altres, en un període molt més llarg, sempre recordarem una persona amb aquesta entrega i aquesta lluita que tenia i ha tingut, fins l'últim moment, l’Oriol.
Aquest matí hem expressat a l’Alcalde personalment el condol amb el desig exprés que el transmetés a tots els seus companys polítics, tant del partit com de la casa —perquè és una pèrdua que en definitiva és de la casa, perquè nosaltres, que estem servint aquí durant uns anys, també ens considerem membres i companys de la casa com el que més—. Un dia trist com avui només es pot acabar enviant un petó carinyós al company que avui ens ha deixat; descansi en pau.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta, en nom del grup Socialista, la profunda tristesa que ens embarga en aquest moment, com també la solidaritat i el condol exprés a la seva jove família i també el record que ens queda de l'Oriol.
Agrair les innombrables mostres de suport que hem rebut des de primera hora del matí, de les diferents forces polítiques aquí al consistori, la gent senzilla que se’ns acosta per mostrar el seu sentit condol i els responsables d’entitats i associacions que se’ns han acostat i a qui és impossible respondre un per un.
Ens quedem avui amb algunes coses rellevants, importants, que ens agradaria destacar:
En primer lloc, la seva manera de ser, que ja ha estat citada.
En segon lloc, la seva alegria, la seva tendresa i la seva responsabilitat, els tres elements que el caracteritzaven.
D’altra banda, també ens quedem amb el seu compromís personal contra una malaltia que ens ha donat la lliçó que el rellevant no és tant guanyar o perdre sinó lluitar-hi, i lluitar-hi amb dignitat; i el compromís sobretot amb la gent més feble, que va ser el que el va portar, en el seu dia, a adquirir un compromís cap a la gent que està pitjor en la societat i que el va portar després a comprometre’s políticament. Nosaltres ens vam fixar en ell, perquè ja era dels nostres abans que fos dels nostres. És a dir, perquè nosaltres, que creiem que val la pena lluitar per la gent més senzilla, vèiem en ell l’exemple del que volíem ser també nosaltres, i per això va acabar sent un dels nostres.
Ens deixa també el seu exemple fins al darrer dia, lluitant per aquests valors i també ficant-se en elements quotidians de la vida política, perquè no la va deixar fins al final. I ens deixa a tots molt orfes, sembla que ens hàgim mort també una mica nosaltres mateixos, i aquest és potser el sentiment més estès que tenim avui, i que vull resumir, si em permeten, amb un poema de Jaume Subirana, que es diu Tu:

«Tu eres l’escollit. Tu que no saps on vas, què dus entre les mans ni quin regust tindrà la mel demà passat.
Tu eres l'escollit, el que confon els noms, l'escrupolós al joc, el cançoner, l'absort, tu que de nit t'adorms.
Tu eres l'escollit, el dels impulsos prims, el que té mal als dits, l'amic del plor, del vi, del juny, de la caseta. Tu eres el profeta.
Què se n'ha fet de tu, eh, d'aquella profecia?
Venia o no venia, qui ens prestaria ajut?»


El senyor Alcalde informa que s’han decretat dos dies de dol oficial. Per tant, des de primera hora del matí, les banderes d’aquest edifici consistorial i la resta d’edificis municipals resten a mig pal.
Agrair totes les mostres de suport i de condol que, des de primera hora del matí, en la figura dels caps dels grups municipals, però també de moltíssimes persones que s’han adreçat a l’Ajuntament —des de la consellera Marina Geli fins a moltes persones anònimes (que no ho són d’anònimes)— i ens han manifestat el seu condol i suport.
Informar-vos que el funeral tindrà lloc demà a 2/4 de 12 al tanatori de Mataró. Agrair-vos a tots la vostra presència avui aquí a aquesta hora tan intempestiva per a molta gent, però que ens reafirma a tots plegats, als 27 regidors d'aquest Ajuntament, en el nostre compromís de seguir treballant per aquesta ciutat. Moltíssimes gràcies.


I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 13 hores i vint minuts del migdia, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.