Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03/07/2008

Escoltar

03/07/2008

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 09/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE JULIOL DE 2008.

=================================================================Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de juliol de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                       (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                CONSELLER DELEGAT               (PSC)

IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ                        REGIDORA                                    (PSC)

S'incorpora a la sessió en el punt núm. 2 de l'ordre del dia

JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER                 REGIDOR                                        (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)

PERE GALBANY I DURAN                            REGIDOR                                        (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA   REGIDOR                                                     (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ             REGIDOR                                         (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D'ALCALDE               (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D'ALCALDE                      (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)

No assisteix a la sessió la Sra. Ana Maria Barrera Salcedo, regidora del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l'ordre del dia.

1  -    PRESA DE POSSESSIÓ DEL CÀRREC DE REGIDORA DE LA SENYORA NÚRIA AGUILAR CAMPRUBÍ.

El senyor Alcalde President dóna la paraula al Secretari de la Corporació perquè llegeixi la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designada regidora de l'Ajuntament de Mataró la Sra. Núria Aguilar CamprubÍ, per trobar-se inclosa en la llista de candidats presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal a les eleccions locals de 2007, en substitució per renúncia del Sr. Esteve Terradas Yus.

Tot seguit el senyor Alcalde demana a la Sra. Núria Aguilar Camprubí que s'acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.

A continuació, el Sr. Secretari procedeix a llegir la fórmula preceptiva :

"JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDORA DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L'ESTAT, I L'ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA".

La Sra. NÚRIA AGUILAR CAMPRUBÍ  respon: Sí prometo.

Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l'escut de la Ciutat.

2  -    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 5 DE JUNY DE 2008.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

3 -     DESPATX  OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

4  - PRESENTACIÓ INFORME ANUAL DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE MATARÓ 2007.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació, explica que la regidoria de Presidència ja ha rebut l'Informe Anual del Defensor del Ciutadà de Mataró, el qual passarà a presentar el propi Defensor. Des de la regidoria de Presidència procedirem en els propers mesos a estudiar aquelles demandes que encara queden per resoldre, així com contribuirem a fer la màxima difusió, per tota la ciutat, de la seva feina. Tot seguit invita al Sr. Puigderrajols per a que presenti l'informe anual del Defensor del Ciutadà de Mataró 2007 :

"Sr. Alcalde, Sres. i Srs. Regidors, Sres i Srs.

Com ja comença a ser tradicional comparec aquí per a complir el deure de presentar l'informe anual de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, aquesta vegada referit a l'any 2007.

En aquesta ocasió, més que el contingut del propi informe, el que s'ha de destacar és el fet que amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'actuació dels Defensors i Síndics Locals s'ha anat perfilant i concretant fins a quedar plenament determinada.

L'objecte de l'activitat de control del Defensor del Ciutadà, ha quedat plenament concretat quan recull dins de la Secció de "Drets en l'àmbit polític i de l'Administració" del seu Títol primer, el dret d'accés als serveis públics i a una bona administració, assumint la terminologia i concepte ja emprada en la Carta Europea de Drets Humans de l'any 2000.

De fet, no ha estat fins l'any 2007 que la jurisprudència, tant de l'Audiència Nacional, com del Tribunal Suprem, es refereixen expressament a aquest dret, però és que el nostre Estatut va més enllà, fins a garantir l'efectivitat del dret a una bona administració,  quan estableix que la legislació aplicable a cada cas ha de ser interpretada i aplicada en el sentit més favorable al ciutadà.

Per això, els Defensors o Síndics Locals, per la seva proximitat a la ciutadania, la seva naturalesa, funció i objecte, es converteixen en una peça insubstituïble en l'aplicació immediata del dret a una bona administració.

El contingut d'aquest dret parteix de conceptes com l'ètica, la transparència, l'eficàcia i l'eficiència administrativa, de la qualitat, etc, i respon a les concepcions més recents del dret administratiu, caracteritzades per la superació de la visió estrictament formal que legitima l'administració per simple compliment neutral i objectiu de la Llei que li atorga les potestats d'actuació i, d'altra banda, per la voluntat de situar al ciutadà en el centre de la preocupació de les normes que ordenen l'activitat administrativa.

Avui l'administració és una realitat plural i complexa que no pot entendre's dirigida de forma uniforme des de la llei, perquè el ciutadà ha passat de considerar-se administrat a ser ciutadà, el que comporta exigir que l'administració doni satisfacció de forma eficaç a les seves necessitats.

És per això que ja no n'hi ha prou amb el model anterior basat en una administració jerarquitzada que concep la seva funció com la mera execució d'unes normes prèvies on es defineix l'interès a perseguir.

Administrar be és una mica més, requereix tenir en compte aspectes relatius a l'organització interna, a la forma d'adoptar les resolucions generals i individuals, els criteris per determinar els serveis que s'han de prestar i a les maneres d'actuar per aconseguir que aquests serveis arribin als ciutadans de forma regular i amb la major qualitat possible.

Administrar bé és una mica més que respectar el principi de legalitat.

El principi de bona administració es converteix en un dret fonamental dels ciutadans amb la Carta Europea de Drets Fonamentals i ara amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de tal manera que des de normes superiors s'imposa a l'administració una forma d'actuar i dóna als ciutadans l'instrument jurídic de reacció per exigir el compliment d'aquest deure.

La bona Administració s'estableix ara com un dret fonamental, el que suposa reconèixer al ciutadà una posició jurídica subjectiva determinada davant el poder públic, però també com a principi rector de l'actuació administrativa.

D'alguna forma, la raons que expliquen el naixement del principi de bona administració, són també en la base del naixement dels defensors o síndics.

La crisi d'un model administratiu que es legitima pel mer compliment del principi de legalitat i, que es controlat exclusivament pel poder judicial, justifica la introducció de noves formes de control i participació que permetin corregir aquelles disfuncions administratives no susceptibles de ser-ho per via judicial.

En resum, l'àmbit d'actuació dels síndics o defensors el constitueixen aquelles actuacions o decisions que, tot i ser conformes a dret, donen lloc a reclamacions justificades dels ciutadans, la qual cosa assoleix la màxima importància quan es tracta de l'administració local, la més propera al ciutadà, on la proximitat genera una relació constant i directe.

Però en tota aquesta activitat sembla que no són suficients les xerrades,  articles, tríptics, intervencions radiofòniques, assistències a actes, ni la pròpia activitat de l'Oficina per que els ciutadans coneguin suficientment la institució i hi acudeixin per a presentar les seves queixes.

D'alguna manera, encara es confon el Defensor del Ciutadà amb l'Ajuntament, el que vol dir que, en realitat, no es confia suficientment en el resultat positiu de les reclamacions o queixes.

El percentatge d'intervencions es similar al d'altres oficines i fins i tot al del Síndic de Greuges de Catalunya, a l'igual que la proporció del nombre de queixes respecte del nombre d'habitants, crec necessari treballar perquè quan hi hagi disconformitat, acudir al Defensor del Ciutadà sigui una acció normal dins de l'activitat administrativa més habitual, perquè els actes administratius no quedin nomes sotmesos al control judicial.

En un àmbit més intern, respecte del propi Ajuntament cal fer pedagogia del que comporta i implica, com a subjectes passius, el dret a una bona administració dels ciutadans, i s'assumeixi que no n'hi ha prou amb l'estricte compliment de la legalitat, que la llei admet sempre interpretacions diverses i que cal actuar per aconseguir la millor resolució possible pel ciutadà al qual es serveix, dons encara hi ha qui creu que el Defensor del Ciutadà no hauria d'existir o que no li hauria d'estar permès fer suggeriments.

L'objectiu final és aconseguir la màxima eficàcia i eficiència tant dels recursos destinats a l'Oficina com de l'activitat administrativa municipal i establir com a normal i habitual l'accés a un dels canals establerts de participació ciutadana, prenent consciència els ciutadans que presentar queixes i reclamacions és positiu, que val la pena fer-les i, l'administració que aquestes queixes i reclamacions ajuden a millorar els serveis que es presten als ciutadans.

Per això, la nostra petició és, que amb el suport dels tècnics i especialistes que calgui, ens plantegem que cal fer més per aconseguir un major coneixement i utilització de l'Oficina del Defensor.

Bona tarda a tots i gràcies per l'oportunitat de dirigir-me a aquest plenari."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, agraeix l'explicació del Defensor del Ciutadà. Senzillament, apuntar que certes coses que s'han dit són remarcables. Ha esmentat que encara no hi ha prou confiança en la seva figura i que cal fer pedagogia. Això hauria de reactivar el Govern i el propi Ajuntament per tal d'impulsar aquest element que nosaltres considerem positiu i que no s'usa prou.

Avui en el Ple proposo que l'Oficina del Defensor del Ciutadà tingui un espai en la revista Més Mataró, per tal de poder vehicular tot un seguit d'inquietuds ciutadanes.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que avui és la primera vegada que es comenta el document anual del Defensor del Ciutadà sense la presència del seu company David Rovira, qui va impulsar i va tenir un paper destacat en la implantació d'aquesta figura a la ciutat.

Hi ha coses que cada any es repeteixen quan comentem aquest document i que estan presents en les conclusions del Defensor €a qui, d'altra banda, agraïm la seva exposició€, com ara la manca de confiança, la falta de coneixement, la necessitat de difondre més aquesta figura... S'han apuntat ja algunes solucions, com donar-li un espai al butlletí Més Mataró o la necessitat de descentralitzar algun espai a altres sectors de la ciutat de l'Oficina per poder aproximar-lo al territori, ja que és als barris on desconeixen més aquesta figura. M'agradaria, però, anar a allò més pràctic i fer alguna aportació útil: El Defensor parla de la crisi d'un model administratiu i, en aquest sentit, vull fer referència al tema que vam treure en el Consell del PDES i que és la necessitat de reflexionar sobre quin és el paper de l'Ajuntament en una administració local del s. XXI i com podríem donar més eficàcia a la gestió administrativa a fi d'aproximar-la als ciutadans, millorar la participació de la gent i intentar que la interacció entre l'administració i els agents econòmics i socials fos més eficaç, efectiva i tangible. En aquest sentit, la nostra proposta seria que en el marc del Consell del PDES, en el si de la comissió de seguiment, es pugui donar lloc, quan es tracti aquest punt €que espero que sigui durant aquest mandat€, a què el Defensor del Ciutadà, amb l'experiència i coneixement que té de les queixes ciutadanes del funcionament de l'administració local, tingui un espai en aquest marc de discussió per fer-hi les aportacions que ell cregui oportunes.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, primer de tot agraeix al Sr. Puigderrajols el treball que desenvolupa a la Institució que ell representa. També celebra la forma com ens presenta anualment aquest informe, per la seva exhaustivitat i continguts, que ens obliga a fer una anàlisi de tot plegat departament a departament.

Veiem que es manté bastant la línia d'altres anys, és a dir, aquells departaments que més queixes reben per part dels ciutadans continuen sent els mateixos. Però també val la pena destacar el fet del temps de resposta, perquè un 61,45% de les queixes es responen a més de 60 dies i és una de les coses que cal corregir a fi de ser més àgils. Després s'ha de posar una èmfasi especial a una frase que ell esmenta en les seves conclusions en referència a què no es confia suficientment en el resultat positiu de les reclamacions o queixes i això passa perquè es confon el Defensor del Ciutadà amb l'Ajuntament. Això barrejat amb el fet que no es coneix prou aquesta figura segurament ens porta a tenir en compte propostes com la que ha fet el portaveu de la CUP. Malgrat tot, més que fer propostes ara i aquí, sense haver-les pogut treballar, jo proposaria que amb el temps que considerin oportú es pugui tractar a la Junta de Portaveus properament algun petit informe o proposta de mesures a prendre perquè no hàgim de dir any rere any que el Defensor del Ciutadà és una figura en què tots creiem, que fa molt bona feina, però que en canvi és poc coneguda pel ciutadà. De fet, si mirem de quins barris són les queixes veurem que són de les que tenen l'Oficina més a prop i, per tant, hi tenen més fàcil accés. Això sense deixar de citar i valorar les aportacions que any rere any s'han fet i que es comenten a la Junta de Portaveus, al Ple, a Mataró Ràdio, a les publicacions... Una altra cosa que hem d'agrair al Defensor és que ell representa la ciutat en fòrums que són supramunicipals, externs a Mataró.

Això és el que diríem nosaltres, deixant sobre la taula el fet de posar-nos-hi a treballar, tant en Junta de Portaveus com en un altre marc, i especialment aquells que hi entenen, a fi de donar a conèixer i dinamitzar aquesta figura.

El senyor Carlos Fernández reitera que des de Presidència s'encarregaran de fer el seguiment de les tasques de revisió i resposta a les queixes i protestes recollides en la memòria del Defensor del Ciutadà. Cap a l'octubre-novembre es redactarà l'informe que demanava el Sr. Fernàndez de CiU, el qual es lliurarà a la Junta de Portaveus i també al Defensor del Ciutadà, i també s'encarregaran de continuar programant altres actuacions de comunicació de la institució i funcions del Defensor.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, només afegeix que lògicament es donarà compte de totes aquestes actuacions a la Junta de Portaveus, cap al mes d'octubre-novembre.

Moltes gràcies al Sr. Puigderrajols per la seva tasca al capdavant de l'Oficina del Defensor del Ciutadà que, malgrat encara s'hagi de difondre encara més €és una figura relativament nova a la nostra ciutat€ està tenint un resultat satisfactori.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA TERCERA HORA DE CASTELLÀ A L'ESCOLA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El Catalans hem construït  una escola pedagògicament avançada, socialment justa i arrelada al país. Aquest, és el model educatiu d'escola Catalana, que abraça l'educació primària i secundària, adoptat al Principat durant els darrers trenta anys, amb el consens i el suport de la societat civil.

La LOE del 2006 primer, i ara fa un any, amb la publicació del Reial Decret d'ensenyaments mínims per a l'educació primària que, amb la voluntat uniformitzant que els caracteritza, regula l'aplicació d'una hora més de llengua castellana a tota la primària, i això, comporta  un atac frontal contra el nostre projecte lingüístic.

La llengua catalana a les diferents etapes educatives no passa, precisament, per un bon moment. A primària hi ha hagut un relaxament evident dels programes d'immersió, als patis i a les activitats extra escolars el castellà va guanyant terreny així com el guanya en les relacions institucionals escolars. A secundària la presència del català disminueix cada vegada més i com a conseqüència de tot plegat, l'ús social del català entre els joves ha baixat a uns extrems molt i molt preocupants.

A Catalunya hom sap que cedir terreny a la llengua castellana en les escoles és el suïcidi del projecte lingüístic català. Hem de pensar que en l'arribada massiva de gent d'altres països (més de 200 llengües familiars  diferents conviuen en una mateixa escola de segons quins barris de Barcelona), fa que aquest moment sigui força delicat pels centres educatius, on el català ha de funcionar com a element de cohesió social.

I és precisament en aquest context de feblesa del català com a llengua d'ús i de relació social quan la societat catalana està rebent una gran afluència de nouvinguts, aquesta vegada amb llengües familiars molt diferents a la nostra. És ara quan necessitem, més que mai, que l'escola CATALANA sigui un referent de país i una eina de cohesió i d'inclusió social.

Pel Grup Municipal de Convergència i Unió el tema de la tercera hora de castellà, té un "transfons totalment polític" i suposa una  amenaça al nostre model educatiu català.

Tenim les eines per resoldre el problema: desplegar l'Estatut, perquè aquest ens permet fer una llei pròpia per tal d'obviar el reial decret del Govern central.

Atès la dificultat que suposaria pels centres educatius haver de planificar els horaris del proper curs sense tenir clares les hores que corresponen a cada matèria lingüística.

És per tot això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

L'Ajuntament de Mataró Instarà al Parlament de Catalunya per a què aprovi una llei de model lingüístic català abans de l'inici del curs 2008-2009 per a garantir un inici de curs amb total normalitat i enterrar per sempre el desgraciat tema de la tercera hora de castellà."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta una proposta alternativa del govern municipal:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA UQE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EA I ERC SOBRE LA TERCERA HORA DE CASTELLÀ A LES ESCOLES

Des de l'inici de la transició, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i la recuperació de la Generalitat, es va fer front al repte de la normalització lingüística, en la que, partint del principi d'integració i cohesió social, es pretenia resituar el català com a la llengua pròpia i vehicular del país.

El gran repte de la Llei de Normalització Lingüística del 1983 va ser corregir la situació de debilitat del català a través de la immersió lingüística a l'ensenyament per garantir l'equiparació del coneixement del català i del castellà. Efectivament el coneixement de la llengua va avançar progressivament, però no el seu ús, que fou la raó de la Llei de Política Lingüística de 1998.

El model lingüístic aplicat a les escoles de Catalunya durant les darreres dècades ha estat un èxit social, que ha permès garantir la cohesió,  aconseguint que tothom estigués en condicions d'usar la llengua pròpia de Catalunya i la llengua comuna de l'Estat espanyol, comptant amb  un gran suport polític i social. Aquesta convivència i cohesió només està en perill quan alguns volen posar interessos polítics per davant del gran valor social del model lingüístic de Catalunya.

Pel que fa a l'ensenyament, tot els indicadors de qualitat del nostre sistema educatiu ens assenyalen que la competència lingüística de l'alumnat escolaritzat a Catalunya no és inferior pel que fa a la llengua castellana a l'alumnat de la resta de l'Estat i que, en canvi, la competència lingüística en català del nostre alumnat quan arriba a l'ESO està molt per sota del castellà. Per tant, res no justifica pedagògicament la introducció de més hores de castellà a l'educació obligatòria

Així, cal dir que el Govern de la Generalitat està elaborant una nova llei d'educació de Catalunya que es pretén sigui aprovada amb el màxim consens donada la importància de la matèria que regula. Ahir mateix la, Comissió de Govern Local va veure'n l'avantprojecte, i abans del dia 30 de juny el Consell Escolar de Catalunya haurà d'emetre dictamen, de manera que es preveu que iniciï el tràmit parlamentari al començament del proper període de sessions. Aquesta Llei haurà de recollir la definició dels drets lingüístics, donar la seguretat jurídica als centres i consolidar el nostre model davant les regulacions estatals.

El President de la Generalitat va exposar ahir mateix en seu parlamentària que si la nova llei d'educació no avança amb la celeritat esperada al llarg del proper període de sessions, el Govern està disposat a estudiar altres fórmules legislatives que en temps i forma regulin aquesta qüestió abans de que acabi la vigència de l'ordre emesa fa 15 dies pel Govern.

Per tot això es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

1.      Instar el Govern de la Generalitat a impulsar l'aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya, que ha de ser la norma general que reguli els aspectes bàsics del sistema educatiu a Catalunya.

2.       Instar el Govern de la Generalitat a elaborar i aprovar, en el cas que la Llei d'Educació de Catalunya no s'hagi aprovat abans de la publicació de les Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres per al curs 2009-2010, un projecte de llei específic en matèria de drets lingüístics en l'àmbit del sistema català d'ensenyament no universitari.

3.       Comunicar aquests acords al Parlament de Catalunya i al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en primer lloc afirma que el seu grup no tenia notícies de la contraproposta que ha presentat la Sra. Calvo i, per tant, no s'hi pronunciarà.

El pronunciament que nosaltres fem és genèric sobre què pensem al respecte de la tercera hora i el document de CiU.

La primera de les coses que volem dir sobre la proposta de resolució és que formalment no ens agrada, perquè s'utilitzen una sèrie de termes que ens sembla que no contribueixen a portar serenor a un debat que no hauria de tenir rerafons polític. Per què ha de tenir rerafons polític el fet que algú pensi que la tercera hora de castellà és necessària i no el té, en canvi, per als que no la consideren necessària? En tot cas, tot plegat sembla que respon als canvis que des del govern de la Generalitat hi ha hagut en els últims temps respecte a aquest tema i que finalment han acabat en una cosa diferent, que és la primera que se'ns va proposar. Nosaltres pensem que això té molt a veure amb la composició del Govern actual. D'altra banda, utilitzar termes com "atac frontal", "suïcidi", "amenaça"..., sincerament no contribueix a tenir un debat serè.

Pel que fa al fons de la proposta, val a dir que afirmar que tenim el mateix nivell de castellà que la resta de l'Estat no vol dir que tinguem un bon nivell, sinó que potser ens hi estem igualant per sota. Informes internacionals sobre educació coincidirien amb aquesta afirmació.

A nosaltres algunes de les coses que es diuen en aquest document ens semblen allò de "poner puertas al campo". Fins a cert punt és inversemblant que algú es posi a legislar sobre en quin idioma els nens han de jugar al col·legi, en quin idioma han de fer esport quan estan en horari extraescolar... sembla més propi d'un altre tipus d'organització política que no pas la que tenim els catalans i catalanes.

D'altra banda, també es qualifica de "desgraciat" tot el tema de la tercera hora. Jo coincidiria amb la moció de CiU en què realment el procés ha estat lamentable. S'han generat incerteses i problemes als equips educatius, perquè hi ha hagut moments en què no se sabia ben bé què calia fer. No crec que això sigui atribuïble a la necessitat o no de la tercera hora en castellà sinó a què el procés s'ha portat bastant malament.

En definitiva, el que ens preocupa realment aquí no són tant les hores sinó que els nostres nens acabin amb un bon nivell de català, castellà i anglès. Aquesta ha de ser la prioritat realment de qui ens governa i d'això en comencem a dubtar. Al final es pretén muntar una realitat que està molt a prop d'un falsejament de la realitat que respon a molts interessos polítics i dista de respectar els drets de les persones a utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.

Finalment, a nosaltres ens sembla una polèmica profundament injusta, perquè quan el castellà és la llengua oficial de Catalunya i la llengua materna d'una part important, ens sembla molt injust que a Catalunya qui té diners acabi portant els fills a l'escola alemanya, on els nens acaben aprenent alemany i castellà, o a l'escola italiana, on acaben aprenent italià i castellà, o a l'escola anglesa... i, en canvi, qui no té diners acaba amb una educació depriment. Això és profundament injust.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença expressant que pot coincidir amb el Sr. López amb l'inici de la seva intervenció en què parlava de la serenitat i el consens que necessita aquest debat. La majoria dels grups tenim clar que això és necessari, a fi de tenir una llengua que sigui viva, de futur, de cohesió... i que necessita d'una intervenció política i administrativa importantíssima.

Les llengües no són part d'un mercat liberal on venç el més fort, sinó part d'un patrimoni col·lectiu. L'administració ha de fer un esforç important, sobretot a nivell educatiu, perquè el català sigui present en la realitat de la nostra societat, malgrat avui el tema de fons, que a nosaltres ens preocupa, sigui que aquesta tercera hora de castellà hagi estat imposada des d'un govern que no és el català. Això sí que és denunciable. No tenen dret a dir com hem d'educar els nostres nens i joves. Les polítiques educatives s'han de pactar, decidir i desenvolupar des de la Generalitat de Catalunya. Crec que el problema que tenim bàsicament molts grups és que potser no ens acabem de creure el país, que tenim un país amb una llengua pròpia i que, com a patrimoni nostre, l'hem de desenvolupar. De fet, la llengua catalana és el que ens identifica arreu del món; només nosaltres parlem el català.

Nosaltres donarem suport a les dues propostes que volen que el català sigui i continuï sent la llengua de les nostres escoles. Segurament hi ha coses que no ens acaben d'agradar, com ara el fet que desplegar l'Estatut sigui l'eina per poder solucionar tots els problemes, ja que nosaltres aniríem molt més enllà prenent un camí sobiranista que ens permetés legislar i decidir com volem que s'eduqui a les nostres escoles.

El senyor Vicent Garcia Caurin es refereix a la Sra. Calvo dient-li que si el conseller d'Educació hagués reaccionat de seguida quan es va fer el Reial Decret de la tercera hora de Castellà ara no estaríem parlant d'inseguretat jurídica a les escoles. Aquesta inseguretat jurídica és per a tot un curs, el 2008-09. A mi no em val la proposta que vostès fan €malgrat el fons i la forma les compartim€ perquè ja fem tard: el curs comença al setembre i tindrem tot un curs d'inseguretat jurídica, cosa que no ens podem permetre. Es pot actuar d'ofici des del Departament d'Educació si no s'apliquen les normes, però també es pot fer alguna denúncia d'algun pare i és per això que nosaltres presentem la proposta que sigui al setembre. Presentem una proposta de llei de model lingüístic que seria de lectura única. Això vol dir que aniria molt ràpida i podria presentar-se al Parlament a primers de setembre i aprovar-se abans que comenci el curs, cosa que evitaria la inseguretat jurídica esmentada.

Que el PP respongui que la nostra proposta no li agrada... només cal veure com tenen vostès la llengua valenciana o catalana al País Valencià. Aquí el que defensem és una llengua minoritària, que és el català. El que diuen vostès no és de rebut, perquè quan parlem de la llengua d'ús, parlem de la llengua vehicular dins les classes i respecte a les assignatures; per tant, és clar que els nens són lliures de parlar el que vulguin.

La senyora Conxita Calvo, constata, pel que fa al model lingüístic, que ja el tenim. El model lingüístic és el d'immersió, data del 83 i gaudeix del consens de tots els agents implicats. Aquest model ha donat fruits molt importants i del qual l'escola és el màxim exponent que demostra que el treball s'ha fet i d'una manera col·lectiva i positiva per a tothom. Però és cert que aquest coneixement de la llengua no sempre implica un ús de la llengua... i només cal mirar els llibres, les pel·lícules, etc., per veure que la normalització de l'ús del català encara no l'hem aconseguit.

Per tant, insistim en què estem d'acord en què ara la tercera hora de castellà la qüestionem, però pensem que la regulació del model lingüístic s'ha de donar en el marc d'alguna llei d'educació que reguli aspectes més enllà de la llengua, com ara els currículums, els aprenentatges, les relacions que es produeixen dins de l'escola. I és, per tant, en aquest context, que no podem admetre la proposta de CiU, perquè tot plegat s'ha de regular des del marc de la legislació educativa catalana, que es preveu que al gener del 2009 estigui aprovada. Pel que fa al contingut, hi estem totalment d'acord, però creiem que no ha d'entrar per la porta petita un element que reguli tot això. Segurament el Departament farà les reflexions que correspongui per a aquest any d'impàs abans no s'aprovi la llei.

En definitiva, aquest model nostre és un actiu que podem vendre arreu del món, i que posa de manifest com s'ha sabut normalitzar una llengua que estava en condicions d'inferioritat.

El Sr. Alcalde posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de Convergència i Unió :

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Abstencions:             Cap.

Tot seguit el Sr. Alcalde posa a votació la proposta presentada pel govern municipal :

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

 Abstencions:            Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 6 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents.

6  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER  REBUTJAR LA DIRECTIVA EUROPEA DEL TEMPS DE TREBALL.

7  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA CONTRA L'EURODIRECTIVA DEL TEMPS DE TREBALL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent unificada amb el govern municipal :

"Actualment el límit de la jornada laboral a Europa se situa en les 48 hores setmanals. Aquest sostre va ser aprovat per l'Organització Internacional del Treball el 1917. 

Aquesta norma va representar una fita en la conquesta dels drets dels treballadors, després d'anys de revoltes sindicals que es van iniciar en la convenció de la Federació de treballadors d'Estats Units i Canadà de l'any 1884, quan es va fer una crida per lluitar contra la jornada laboral de 10 i 12 hores diàries i passar a la de 8 hores. Aquestes reivindicacions van provocar la revolta de Chicago el 1886 amb greus enfrontaments entres treballadors i policies. 

El 1993, el Consell i el Parlament Europeu van aprovar una directiva que limitava a 48 hores el temps de treball setmanal, per raons relacionades amb la salut i la seguretat dels treballadors. 

El passat 9 de juny, els ministres de Treball i Assumptes socials de la Unió Europea van aprovar una directiva que permet estendre fins a les 60 hores €i en casos específics fins a les 65€ la jornada laboral setmanal. 

La directiva aprovada representa una atac frontal a l'Europa social i una autèntica regressió en els drets dels treballadors europeus.  

És un pas més en la individualització de les relacions laborals i, per tant, en la pèrdua de capacitat de negociació col·lectiva. Elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades i atempta contra la seguretat i la salut a la feina, alhora que dificulta la conciliació de la vida laboral i personal. 

Els sindicats i els moviments socials també han denunciat aquesta directiva Europea i consideren que aquesta mesura suposa un retrocés de més de 100 anys en la protecció dels drets de treballadors i treballadores. 

Cal defensar que Europa sigui una Europa social i deixi de banda els plantejaments neoliberals que només porten a perdre drets aconseguits al llarg dels anys i tornar a situacions més pròpies de segles passats.  

Per tot això, els grups de l'Ajuntament de Mataró sotasignants proposen al Ple l'adopció dels acords següents: 

PRIMER.- Rebutjar l'actual directiva europea referent a l'ordenació del temps de treball, ja que representa una pèrdua del benestar social, un atac als drets laborals, atempta contra la seguretat i la salut a la feina, a més de dificultar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal. 

SEGON.- Demanar als governs català i espanyol que facin totes les gestions necessàries per defensar l'actual jornada laboral. 

TERCER.- Demanar als grups parlamentaris al Parlament Europeu que rebutgin aquesta directiva. 

QUART.- Donar suport a les mobilitzacions dels sindicats i els moviments socials per la retirada de la Directiva europea de temps de treball  i per la defensa d'una Europa respectuosa amb els drets socials dels treballadors i les treballadores

CINQUÈ.- Demanar al Consell de la Unió Europea que adopti una nova normativa que estigui en consonància amb els Tractats Europeus i la Carta de Drets Fonamentals de la UE. 

SISÈ.- Informar d'aquest acord, el Govern de Catalunya, el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Govern Espanyol, el Parlament Europeu, la Comissió i el Consell de la Unió Europea. "

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya explica que el seu grup ha tingut notícia de la present resolució i la primera objecció que han de manifestar és que aquest no és l'àmbit de discussió d'aquesta proposta. Els ciutadans de Mataró trien els seus diputats al Parlament Europeu i és allà on s'ha de discutir aquesta modificació de la directiva europea. Per tant, no és aquí on n'hem de parlar.

De totes maneres, entrant en el fons de la qüestió, el primer que cal és constatar que l'esquerra en aquest tema s'està dedicant a fer coses perverses, com ara espantar i enganyar. Enganyar perquè no es tracta d'augmentar la jornada laboral tornant a la del s. XIX i espantar perquè s'està fent arribar el missatge que farem un pas enrere i tornarem a les jornades laborals del passat.

En canvi, del que es tracta, és liberalitzar les relacions laborals buscant que les parts tinguin més llibertat a l'hora d'establir l'organització de tasques laborals, en especial, en sectors molt concrets, com ara el sanitari, en què el temps de guàrdia es considera temps de treball efectiu i és necessari flexibilitzar el marc de treball de la setmana laboral. En les relacions laborals actuals cada dia es contemplen més conceptes com la "jornada anual", "jornada a nivell de 4 mesos"...

Crec, doncs, que és important que s'entengui que allò que es discuteix és la liberalització de les relacions laborals i no el fet de tornar a models del secle XIX. Tal com recull el document de la pròpia directiva: "Señala este organismo que la reforma de la directiva 2003/88/CEE ha de pretender los siguientes objetivos: alto nivel de protección de los trabajadores, mayor flexibilidad empresarial en el tiempo de trabajo, mayor compatibilidad entre vida laboral y familiar, así como evitar las limitaciones empresariales razonables, en especial para las pymes".

En aquest punt, hem de dir que aquesta directiva és, per a nosaltres, una directiva positiva, en el sentit que Europa necessita reformes estructurals profundes i aquest és un camí per arribar a aquestes reformes. Liberalitzar és una forma d'evitar el declivi econòmic de la vella Europa. La directiva encara està en fase inicial, doncs encara s'ha de discutir en el Parlament Europeu. Per tant, donat que ara és una directiva que xoca frontalment amb els principis jurídics del nostre ordenament laboral, en especial, amb el tema de concertació laboral en el marc de les relacions col·lectives, que a Espanya és prioritari, no tindríem cap problema a adherir-nos a la proposta conjunta de la CUP i el Govern municipal. Però considerem que allà decidiran el que calgui, perquè creiem en els nostres eurodiputats i en la seva capacitat per ajudar-nos a afrontar el declivi econòmic.

Fa uns mesos, jo estava amb un empresari francès que en referència a aquest tema de la crisi, em feia l'acudit de: "hoy menos que ayer y más que mañana". Cal invertir la situació i per fer-ho penso que la dreta liberal té una proposta i un camí que és la liberalització com a instrument per superar el declivi econòmic d'Europa.

En aquest sentit, nosaltres votarem a favor, sense cap complex, perquè considerem que aquesta directiva cal millorar-la i polir-la. No obstant això, cal que neutralitzem el missatge alarmista i enganyós que sorgeix de l'esquerra i que espanta la població.

El senyor Marcel Martínez,  regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció, per vàries raons, moltes de les quals ja les ha esmentades el Sr. Ferrando de forma genèrica. S'han de destacar dues o tres coses:

En primer lloc, perquè no es pot crear alarma, ja que això és una directiva que s'ha aprovat però no és definitiva. Com es deia, encara queda el tràmit de passar pel Parlament Europeu i els grups hi han de presentar les seves esmenes. Si estiguéssim en el tram definitiu, potser sí que parlaríem d'un altre posicionament.

De fet, el que es va aprovar és una proposta directiva que diu que si un treballador així ho acorda amb l'empresa pot arribar a treballar fins a 60 hores i molt excepcionalment fins a 65 hores, per tal de permetre que el mercat de treball tingui més flexibilitat, sempre d'acord amb l'empresa. Que quedi clar.

Entenem que aquesta proposta, al marge també que no s'hauria de fer dins d'aquest marc, és una proposta  absolutament reduccionista i hi hem de votar amb l'abstenció, tot i que convé recordar que CiU  és una federació que sempre ha lluitat pels drets socials dels treballadors, i que especialment Unió Democràtica ha tingut sempre una tradició europeista i en defensa dels drets dels treballadors. Que quedi clar.

Per cert, la Ministra del govern espanyol es va abstenir en la votació de la directiva, l a qual cosa és un contrasentit amb la postura del Partit Socialista donant suport a aquesta proposta.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta la seva satisfacció per l'acord obtingut amb les dues propostes que s'havien presentat en principi. És un acord que s'ha ampliat i veiem amb satisfacció com també finalment s'hi ha sumat el PP.

Es parlava fa una estona de si això afecta o no Mataró. Nosaltres pensem que sí que afecta Mataró i que el debat s'hi escau. En primer lloc, perquè som treballadors de la Unió Europea i ara que tots parlem de feina que es parli de retallar els drets dels treballadors fa que haguem d'anar en compte.  A més, no podem oblidar que a Mataró hem viscut casos d'explotació laboral a immigrants i els hem perseguit.

Europa ha de ser fonamentalment política, no només és mercat. I quan es redueix només al mercat és quan hi ha desafecció. Mirin quin ha estat el resultat del referèndum sobre el Tractat de Lisboa a Irlanda i quins són els moviments polítics que hi ha al voltant dels projectes de construcció europea per a la ciutadania. Hem de fer una Europa més política, que construeixi drets i deures al voltant dels temes que interessen a la gent, i un d'ells és els nostres drets laborals, que no es poden tractar com una mercaderia, que és el que proposa aquesta directiva.

Això ve perquè a Europa hi ha hagut un canvi de majories: hi havia l'esquerra que dominava el Parlament Europeu i els Consells de Ministres de la Comissió Europa i ara hi ha la dreta, una dreta dura, amb Berlusconi i Sarkozy al capdavant donant suport a una mesura que el Govern britànic ja havia proposat l'any 93 i que havia provocat el bloqueig de la directiva que s'ha comentat abans. No és casualitat que ara vingui aquest tema aquí. De vegades algú es pregunta reiteradament on és la dreta i l'esquerra i penso que aquest n'és l'exemple.

Fonamentalment hi estem en contra perquè és un atac a la negociació col·lectiva. El problema no és que no ens agradi treballar, el problema és que s'ataca directament a la negociació col·lectiva dels treballadors i es va cap a la individualització dels drets laborals, la qual cosa és una regressió que va molt més enllà del s. XIX. Aquest és el principal atac que nosaltres fem contra aquesta norma que encara ha de passar pel Parlament Europeu. Però és ara que ens hem de manifestar els ciutadans de la Unió Europea. És ara que hem de dir que no volem que aquesta negociació col·lectiva es trenqui, tal com defensa la Confederació de Sindicats.

És una batalla que l'esquerra guanyarà. En primer lloc, perquè en el Parlament Europeu se'n parlarà i ens haurem de treure tots la careta. En segon lloc, perquè hi haurà mobilitzacions a nivell europeu i, tercer, perquè els ministres de la Unió Europea, liderats per Espanya, bloquejaran aquesta directiva.

S'ha de conèixer una mica la tècnica parlamentària abans de parlar. El bloqueig de la Unió Europea es fa mitjançant l'abstenció, no mitjançant el vot en contra i quan hi ha un mínim d'abstenció de països respecte a les directives s'aconsegueix el bloqueig i és aquesta la tàctica que va utilitzar el ministre Corbacho en el darrer Consell de Ministres de l'UE per aconseguir que aquestes lleis no avancin. Aquesta és la nostra posició i celebro que sigui una posició majoritària. Crec que la guanyarem.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença mostrant sorpresa per la suma del PP a la proposta després del discurs que han presentat. Naturalment, ni l'esquerra ni cap partit quan veu una directiva vol enganyar ni espantar ningú. Aquesta proposta de directiva es pot sumar a altres directives com la relativa a les condicions de treball dels treballadors cedits per empreses d'ETT. Aquesta desregulació que planteja es pot donar si la directiva avança sense la pressió des dels ajuntaments i altres instàncies. Volem que s'hi repensin i que el Parlament Europeu modifiqui aquesta proposta de directiva. D'altra banda, recordar que s'estan fent aquestes desregulacions de facto sense cap mena de diàleg institucional o social i, per tant, aquesta Europa no és la que volem. Aquesta situació, a més, crea cada vegada més desafecció per part dels ciutadans i ciutadanes i, per tant, hem d'aixecar el llistó i fer que Europa garanteixi els nostres drets com a treballadors i treballadores.

El senyor Xavier Safont-Tria afegeix que és evident que la directiva del temps de treball representa un retrocés històric dels drets socials i els treballadors.

D'altra banda, és el Sr. Ferrando que en certa manera crea alarmisme quan parla del declivi econòmic i de la necessitat de canvis estructurals. A més, queda palès que no podem permetre que aquests canvis siguin a costa dels drets dels treballadors i aquestes directives ens apunten que aquesta Europa vol anar cap aquí.

El Sr. Martínez parlava dels contractes privats i que es tracta d'un contracte entre el treballador i l'empresa, però jo li puc assegurar que hi ha gent disposada a treballar 65 hores la setmana i més. N'hi ha i tots sabem que si això es tira endavant hi haurà gent que farà el que sigui per poder arribar a final de mes. Però si això passa, desvirtuarem completament el mercat de treball i tots i totes en sortirem perjudicats.

Aquest és un debat que ve de molt enrere. De fet, la CUP, quan es va plantejar el debat de la Constitució Europea, ja vam denunciar aquesta deriva neoliberal i ja vam tenir un posicionament en contra d'aquesta. Aquesta directiva que ara se'ns proposa acaba confirmant aquests posicionaments cada cop més rígids en l'estructura social.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

DICTAMENS

ALCALDIA

8  -    MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIÓ INFORMATIVA MUNICIPAL D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA.

   El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les  Comissions Informatives Municipals.

Les Comissions Informatives estan integrades per membres de tots els grups polítics de la Corporació. El nombre de membres de cada Comissió serà proporcional a la seva representativitat en l'Ajuntament..

Per Decret de l'Alcaldia núm. 4012/2008 de 14 de maig, es va deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Presidència conferides pel Decret d'Alcaldia 5433/2007 de 16 de juny en favor del Sr. Esteve Terradas Yus.

En data 29 de maig de 2008 el Sr. Esteve Terradas Yus va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 5 de juny de 2008.

En el Ple de l'ajuntament de 3 de juliol de 2008  la Sra. Nuria Aguilar Camprubí  ha pres possessió del càrrec de regidora de l'Ajuntament de Mataró, per la qual cosa cal adscriure-la a la Comissió Informativa Municipal d'Innovació i Presidència en substitució del Sr. Esteve Terradas Yus.

Per tot l'exposat, aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent acord :

Únic.-   Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal d'Innovació i Presidència que quedarà integrada de la següent manera :

§         INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

Presidenta :          Alicia Romero Llano (PSC)

Vicepresident :     Sergi Penedès i Pastor (ERC)

Vocals:                 Núria Aguilar Camprubí  (PSC)

                             Carlos Fernández Báez (PSC)

                             Carolina Soler i Soto (CiU)

                             Marcel Martínez i Bruguera (CiU)

                             Pau Mojedano i Singla (PPC)

                             Conxita Calvo Lomero (ICV-EUiA)

                             Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

JUNTA DE PORTAVEUS

9  -    NOMENAMENT DE 2 MEMBRES A LA COMISSIÓ ESPECIAL DE SEGUIMENT DE MILLORA RURAL I DESENVOLUPAMENT AGRÍCOLA DE LES CINC SÈNIES € VALLDEIX DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"En les properes setmanes està previst presentar a la Comissió Informativa de Serveis Territorials els primers avanços de les modificacions al planejament relatius a les Cinc Sènies, amb l'objecte de culminar-ho en el nou Pla Especial que ens hem compromès a endegar.

A tal efecte, caldrà posar en marxa la Comissió Especial de seguiment del Pla especial de millora rural i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix de Mataró. Ara caldrà, almenys, confirmar o no els membres que hi figuren i adaptar-ho a la nova representació i proporció política (en el cas dels grups municipals) i sindical (segons els resultats a les darreres eleccions de les cambres agràries).

A més, en l'actual composició, hi figuren "dues persones de reconegut prestigi dins del sector de la pagesia designades pel Ple Municipal". Actualment aquestes persones son els senyors Josep Noè Freixas i Marc de San Pedro Aresté, els quals van ser nomenats pel Ple el 5/10/2006, a proposta de la Junta de Portaveus.

Per tot el que s'ha exposat, PROPOSO AL PLE DE LA CORPORACIÓ l'adopció dels següents  ACORDS:

Primer.-

Mantenir  en la Comissió Especial de seguiment del Pla especial de millora rural i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix de Mataró, els dos membres de reconegut prestigi designats per acord del Ple municipal de 5/10/2006, següents: senyors Josep Noè Freixas i Marc de San Pedro Aresté.

Segon.-

Notificar la designació a les persones interessades."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, mostra la seva satisfacció perquè finalment el Pla Especial de les Cinc Sènies comença a caminar. Hi votaran a favor.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció, no pas perquè no vulguin que es convoqui la Comissió en qüestió, sinó pel mecanisme de constitució dels membres de les comissions en general, que acaben incloent membres de reconegut prestigi, i amb el qual CiU és crític. És sabut que hem defensat, com va ser el cas dels nous instituts municipals, que es pogués cridar en cada cas a les persones que es considerés oportú.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

10 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA, ERC, CIU, PPC I CUP PER A L'APROVACIÓ D'UN PACTE SOBRE LES POLÍTIQUES D'IMMIGRACIÓ I D'INTEGRACIÓ PER AL MANDAT 2008-2011.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que aquest és un tema en què els grups municipals han treballat durant molts mesos, que ha donat lloc a un document pràcticament tancat, però que per problemes d'última hora s'ha considerat convenient deixar-lo sobre la taula buscant el consens total. Reiterar la voluntat per part de tots de tancar-lo tan aviat com sigui possible a fi de portar-lo a aprovació del Ple de l'Ajuntament. Finalment, agrair l'esforç de totes les persones que han estat treballant en aquest document en concret.

11 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER A L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL PACTE D'ALCALDES PER UNA EUROPA AMB ENERGIES SOSTENIBLES

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat "Pacte d'Alcaldes", una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l'escalfament de la Terra. El pacte ha nascut després d'un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees.

El dit Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.

El desafiament  de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania.  És per això que s'ha considerat que les ciutats han de liderar l'aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

L'Ajuntament de Mataró té la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l'escalfament global mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el transport urbà i l'edificació, a més de la promoció de fonts d'energies renovables en les àrees urbanes. Concretament, fa seves les propostes de la UE (març 2007) que es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l'any 2020, incrementant en un 20% l'eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.

Per tot l'exposat proposen al Ple municipal els següents acords:

Primer.- L'Ajuntament de Mataró fa seus els objectius de la Unió Europea per l'any 2020 i adopta el compromís de reduir les  emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant a la creació de plans d'acció en favor de les fonts d'energies renovables.

Segon.- L'Ajuntament de Mataró es compromet a elaborar un Pla d'Acció  d'Energia Sostenible en un termini màxim d'un any des de la data d'Adhesió al Pacte. L'abast del document respondrà a les directrius que s'estableixin per part de la  Comissió de Transport i Energia de la Unió Europea i inclourà una estimació  de les emissions  i una proposta  de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats. Per la realització d'aquestes tasques es disposarà del suport, regulat mitjançant conveni, de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Tercer.- L'Ajuntament de Mataró es compromet també a elaborar un informe bianual per l'avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l'Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d'Acció  i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d'Alcaldes per l'Energia sostenible a Europa.

Quart.- Comunicar els presents acords al Comissari de Transports i Energia de la Unió Europea i al President Delegat de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona per fer possible les tasques de suport i coordinació dels municipis de la província que s'hi adhereixin. Així com a l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu suport a la proposta. Alhora, també, insta a l'Ajuntament i el Govern que els objectius que marca la Unió Europea passin a ser uns objectius de mínims a partir dels quals a l'Ajuntament ens fem nostres aquests compromisos de començar a reduir la contaminació atmosfèrica i la despesa energètica tan gran.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

12  - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL NOU REGLAMENT D'ACTIVITATS DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en la sessió del dia 13 de març de 2008, ha aprovat inicialment la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament de les instal·lacions de radiocomunicació al terme municipal de Mataró.

Durant el període d'informació pública, en el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment, el Sr. Joaquim Fernández Oller, en representació del grup municipal CIU, en data 7 de maig de 2008, ha presentat un escrit d'al·legacions en el qual planteja onze suggeriments:

- Suggeriment PRIMER.- Es proposa las següent redacció a l'art. 6.2: "Transcorregut el termini de 2 mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s'hagi adoptat cap acord al respecte, s'entén que és favorable al projecte per silenci administratiu."

En aquest suggeriment s'introdueix una referència al silenci positiu, la figura del qual apareix a l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu. En concret, aquest article es refereix als procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, que és el cas que ens ocupa, ja que els expedients de sol·licitud de les llicències d'activitats són d'aquest tipus. D'acord amb aquest precepte, el venciment del termini màxim sense que s'hagi notificat una resolució expressa, legitima l'interessat o els interessats que hagin presentat la sol·licitud, a què l'entenguin estimada o desestimada per silenci administratiu, segons escaigui.

De la lectura d'aquest article s'entén que el silenci administratiu no actua respecte de qualsevol petició o escrit que presentin les persones interessades, sinó únicament respecte de l'objecte principal de l'expedient, acte que posarà fi a la vida administrativa: la sol·licitud de l'obtenció de la llicència d'activitats.

L'article 6 del Reglament parla de l'informe municipal en el procediment de concessió de les autoritzacions ambientals, les quals no són atorgades pels ajuntaments, sinó per la Generalitat de Catalunya, tal com s'explica en els articles 11 i següents de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (d'ara endavant, LIIAA).

Comprovem que l'Ajuntament no té una competència decisòria absoluta quant a la concessió de l'autorització ambiental i que podria donar-se el cas que l'Ajuntament informés favorablement la concessió de l'autorització ambiental, però que la Generalitat la denegués per les causes relatives a les seves competències.

En conclusió, l'Ajuntament no decideix en darrer terme si es concedeix l'autorització ambiental, sinó que ho fa la Generalitat, de manera que no es pot parlar de silenci administratiu stricto sensu en aquest supòsit.

Pel que fa a la repetició del termini de dos mesos, aquest aspecte queda prou clar en l'apartat anterior, essent innecessari emfatitzar-lo.

Per tot plegat, es desestima aquesta al·legació.

- Suggeriment SEGON.- Addició de l'expressió degudament acreditada a l'art. 11.

Tot i que se sobreentén que qualsevol entitat ambiental de control que actuï ha d'estar degudament acreditada, la inclusió d'aquesta expressió explicita aquesta necessitat i es considera adequada.

S'estima aquesta al·legació.

- Suggeriment TERCER.- Introducció en l'article 15 d'un termini de 10 dies per a emetre l'informe tècnic.

Si bé el termini de 10 dies és l'habitual per a realitzar alguns tràmits administratius, s'ha de tenir present que el volum de feina o la complexitat especial d'un expedient podria fer que l'esmentat informe no pogués ser realitzat en el termini de 10 dies, fet que no influiria en absolut en el termini de 4 mesos per a la concessió de la llicència.

Per una altra banda, l'absència d'un termini per a evacuar l'informe no causa cap perjudici a la persona sol·licitant de la llicència ambiental, ja que aquesta pot ser adquirida una vegada hagin transcorregut els terminis del silenci administratiu positiu previstos a la normativa aplicable.

Per aquestes raons, es desestima aquesta al·legació.

- Suggeriment QUART.- Addició de l'expressió degudament acreditada a l'art. 19.

En congruència amb el suggeriment segon i atès que es fa la mateixa al·legació, s'estima aquesta al·legació.

- Suggeriment CINQUÈ.- Introducció en l'article 24 d'un termini de 10 dies per a emetre l'informe tècnic.

En congruència amb el suggeriment tercer i atès que es fa la mateixa al·legació, es desestima aquesta al·legació.

- Suggeriment SISÈ.- Addició de l'expressió degudament acreditada a l'art. 27.

En congruència amb els suggeriments segon i quart i atès que es fa la mateixa al·legació, s'estima aquesta al·legació.

- Suggeriment SETÈ.- Introducció en l'article 31 d'un termini de 10 dies per a emetre l'informe tècnic.

En congruència amb els suggeriments tercer i cinquè i atès que es fa la mateixa al·legació, es desestima aquesta al·legació.

- Suggeriment VUITÈ.- Introducció del silenci administratiu positiu en els articles 38.1 i 42.1.

En el Reglament d'Activitats de Mataró, s'esmenten diversos tipus de figures de control de les activitats: les autoritzacions, les llicències i el règim de comunicació prèvia. Les dues primeres han d'haver estat concedides prèviament a l'inici de l'exercici de l'activitat, ja que concedeixen el dret a exercir l'activitat.

El règim de cmunicació prèvia, on s'hi inclouen les activitats innòcues o que no representen perill per al medi ambient, és diferent de l'anterior. Es parteix de la premissa que no cal una llicència o autorització prèvia a l'exercici de l'activitat, és a dir, que la persona interessada només té l'obligació de comunicar a l'Ajuntament la seva intenció, encara que l'Ajuntament la controli permanentment. En aquest cas, la persona interessada a exercir l'activitat ha de presentar la sol·licitud i la documentació necessària. Si en el termini d'un mes, l'Ajuntament no li comunica cap discrepància ni cap impediment urbanístic o tècnic, l'activitat pot ser exercida, sense que calgui un decret municipal previ d'autorització.

Atès que no es preveu que la regidoria competent faci un decret de concessió de llicència, no es pot dir que la persona sol·licitant obtingui la llicència o l'autorització per silenci administratiu, ja que és una comunicació prèvia.

D'acord amb aquest raonament, cal desestimar aquesta al·legació.

- Suggeriment NOVÈ.- Reducció del termini de concessió o denegació de la llicència ambiental de 4 a 3 mesos, així com la pròrroga si s'escau, en l'article 45.1.

La redacció d'aquest article es basa en la de l'article 32.1 de la LIIAA: "La resolució es dicta en un termini màxim de quatre mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud."

Per tal de ser coherents amb aquest article i respectar el sistema de distribució de les competències (la LIIAA és una norma autonòmica), s'ha reproduït el termini de quatre mesos.

Per tant, cal desestimar l'al·legació formulada.

- Suggeriment DESÈ.- Introducció del silenci administratiu positiu en l'article 48.1.

En congruència amb la resposta al suggeriment vuitè i atès que es fa la mateixa al·legació, es desestima aquesta al·legació.

- Suggeriment ONZÈ.- Introducció en el punt 16-2 de la Instrucció Tècnica 1 de l'expressió "degudament comprovades i acreditades", en referència a què, per raons constructives no sigui possible instal·lar la sortida d'aire a l'alçada regulada.

En congruència amb els suggeriments segon, quart i sisè i, atès que es fa la mateixa al·legació, s'estima aquesta al·legació.

Per la seva banda, el cap de la Secció de Llicències d'Activitats, ha emès el següent informe, en el qual proposa unes modificacions al text del reglament:

Revisat el text del nou reglament d'activitats de Mataró, pendent d'aprovació definitiva, es proposa una sèrie de canvis motivats bàsicament per una millor redacció de l'articulat, per alguna errada de redacció o bé per l'actualització de la denominació de la normativa de rang superior.

Les modificacions previstes del reglament són les següents:

En l'apartat 3 del punt 16 de la IT-01, s'ha substituït l'expressió "...a menys de 3 m de les finques que estiguin directament afectades..." per "... a menys de 3 m d'un forat arquitectònic amb permanència habitual de persones i que estiguin directament afectats...", amb la intenció de concretar millor els casos de possibles molèsties a les propietats veïnes,

En l'apartat 2 del punt 11 de la IT-04, s'ha suprimit l'expressió "...de material M0..." donat que aquesta classificació de material ja no és vigent en l'actualitat.

En l'apartat 5.b del punt 12 de la IT-04, s'ha suprimit la frase "La resta d'activitats musicals, disposaran de boques d'incendi equipades independentment de la seva superfície", donat que ja ve regulat per normativa de caràcter superior.

S'ha descrit de nou el punt 12 de la IT-05, per fer-lo més entenedor, donat que l'escrit anterior portava a confusions. El nou escrit redacta és "Els locals han de tenir una alçada  mínima en tots els punts de 2,20 m. Aquesta alçada es podrà reduir puntualment per permetre el pas de les instal·lacions sempre que la zona afectada sigui inferior a un 10% de la superfície total de la plaça, amb un mínim de 2 m, i en zones que no suposin un risc per a les persones ni afectin a l'ús de la zona.

A l'exterior es col·locarà un rètol indicatiu de l'alçada màxima permesa pel pas dels vehicles"

En el segon paràgraf del punt 15 de la IT-05, s'ha afegit "...en tot l'aparcament..." per concretar més l'expressió, quedant "...disposin d'una màxim de 12 places en tot l'aparcament i fins a 2 plantes soterrani."

En l'últim paràgraf del punt 16 de la IT-05, s'ha substituït l'expressió "... de 5,5 m de diàmetre." per "... de 5 m de diàmetre.", ja que per error s'havia indicat malament la mesura anterior.

En l'últim paràgraf  de la definició de "magatzems" dels usos regulats en la IT-08, s'ha substituït la referència a la normativa NBE-CPI-96, per la referència al vigent DB-SI.

S'ha afegit el codi 12.s.12 centres de tatuatge, micropigmentació, pircing i similars dins l'annex III, com a conseqüència de la regulació del Decret 90/2008, de 22 d'abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing i les seves condicions higienicosanitàries.

En el Nomenclàtor s'han modificat les sigles "CACAE" per "CCAE", donat que és la manera correcta d'indicar el Codi Català d'Activitats Econòmiques.

En el Nomenclàtor s'ha tret la referència a la "NBE-CPI-96" donat que aquesta normativa a estat derrogada pel "CTE" Codi Tècnic de l'Edificació i el "DB-SI" Document Bàsic de Seguretat en cas d'Incendi, els quals han estat inclosos.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist el document del Reglament d'Activitats de Mataró, l'informe de data 30 de gener de 2008 del cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat i l'informe de data 13 de maig de 2008 del cap de la Secció de Llicències d'Activitats, els articles 73.10 del Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases del règim local; i l'article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-  Aprovar de manera definitiva el nou Reglament d'Activitats de Mataró.

Segon.- Estimar els suggeriments segon, quart, sisè i onzè presentats pel Sr. Joaquim Oller Fernández, en representació del Grup Municipal CIU, durant el període d'informació pública, d'acord amb els arguments exposats en la part expositiva de la present proposta.

Tercer.- Desestimar els suggeriments primer, tercer, cinquè, setè, vuitè, novè i desè presentats pel Sr. Joaquim Oller Fernández, en representació del Grup Municipal CIU, durant el període d'informació pública, d'acord amb els arguments exposats en la part expositiva de la present proposta.

Quart.- Trametre a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern a Barcelona l'acord d'aprovació inicial i definitiva del Reglament d'Activitats de Mataró, així com el text del present reglament."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup va realitzar un seguit d'al·legacions a l'aprovació inicial del reglament, les quals €malgrat no totes€ han estat acceptades. El que passa és que es tractava d'al·legacions molt de forma i procediment, perquè en definitiva, els dos aspectes essencials que es modifiquen en relació amb el reglament del desembre de 2005 són aquests. CiU hi votarà afirmativament.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        21,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             5,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Innovació i Promoció de Ciutat-

13 - CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL CONSELL COMARCAL DEL MARESME PER A LA INTEGRACIÓ DELS CENTRES UNIVERSITARIS DE L'EUM I L'EUPMT A LA FUNDACIÓ PÚBLICA DE TECNOCAMPUS.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"A l'abril de 2006 es va signar entre els dos centres universitaris, Escola Universitària Politènica de Mataró i Escola Universitària del Maresme, un conveni amb l'objecte d'establir les bases d'un model universitari únic que procedís a la integració com a projecte universitari del Maresme dels diversos estudis realitzats a Mataró, atenent a les característiques territorials de la Fundació pública Tecnocampus .

Amb l'objectiu de desenvolupar l'esmentat conveni, els titulars dels dos centres Universitaris ubicats a Mataró, l'Ajuntament de Mataró com a titular de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme com a titular de l'Escola Universitària del Maresme han acordat de mutu acord i amb efectes del proper 1 de gener de 2009 una sèrie de compromisos amb la voluntat d'integrar-se en el projecte universitari de la Fundació Tecnocampus.

Aquests acords es circumscriuen bàsicament a la integració del Consell Comarcal als òrgans de govern de la Fundació Tecnocampus i a les aportacions econòmiques que farà el Consell Comarcal del Maresme a la Fundació Tecnocampus pel finançament universitari.

Atès l'informe del Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de la ciutat en què informa de la conveniència de l'aprovació de l'esmentat conveni de cooperació.

En vista de tot l'exposat, la Consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar el conveni de cooperació entre l'Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per a la integració dels centres universitaris de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró i l'Escola Universitària del Maresme a la Fundació Tecnocampus, que consta com annex I de la resolució.

Segon.- Facultar a l'Alcalde-President, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar per a la signatura d'aquest conveni."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que després de l'extensa explicació de la Sra. Romero potser no queda massa cosa per afegir. Coincidim amb ella en tot el que ha dit respecte el projecte universitari i els elements que l'han de sustentar, però encara queda molta feina per fer. També voldria agrair-li a la regidora la seva amabilitat per totes les explicacions prèvies, la transparència i l'interès amb què ens ha estat informant fins a avui, malgrat he de dir també que el redactat dels convenis m'ha semblat molt millorable en termes de claredat, sobretot.

Pel que fa als elements que justifiquen tot el procés de fusió universitària, novament caldria destacar els dos punts fonamentals perquè el projecte tingui èxit: poder arribar a tenir una universitat potent i poder tenir prou massa crítica en inversió pública i privada. Però aquí m'agradaria afegir un tercer element que justifica la fusió i el tema de donar a la ciutat una dimensió important al món del coneixement: el mar. Nosaltres hem reiterat moltes vegades que Mataró ha de fer una aposta transversal molt important pel mar, no només en el vessant econòmic sinó també en el del coneixement. En aquest sentit, aquesta aposta que pensem que Mataró ha de fer també justificaria la universitat, perquè la universitat i el TecnoCampus han de ser dos punts clau en aquest futur marítim de la ciutat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença recordant que d'aquest tema se n'ha parlat molt en diferents àmbits de la ciutat, com ara els consells i juntes del TecnoCampus, l'EUPMT, l'EUM, el Consell Comarcal del Maresme, o a les diferents comissions municipals, etc. És evident que aquest ha estat un procés llarg, perquè, com totes les coses, necessita el seu procés de maduració.

Arribats a aquest punt, CiU pensa que l'única manera de tirar endavant un projecte universitari sòlid és posant tots els ous al mateix cistell i procurant que aquest no tingui forats. D'altra banda, la senyora Romero ha obviat en la seva explicació, entenc que de manera involuntària, que des del punt de vista del Consell Comarcal s'ha defensat sempre el projecte de l'Escola Universitària del Maresme, un projecte que compta avui amb uns 450 alumnes, tot i que és cert que en té la meitat dels que havia tingut, amb un dèficit de 200.000 euros. Això és una realitat. Però nosaltres tenim una escola que té un centenar d'alumnes més, uns 550, amb un dèficit d'1,8 milions d'euros. Segurament no tenim més sortida que aquesta, no obstant això, de vegades, quan un no té cap més sortida és quan troba la força suficient per fer les coses.

Des de CiU, l'únic que hem pretès fer al llarg de tot aquest procés ha estat avisar de tots aquells perills, malgrat tampoc no hem entès una certa precipitació que hi ha hagut en determinats moments... La qüestió és haver-hi posat unes bases suficientment sòlides. Jo estic convençut que les mesures que anem incorporant i la informació que anem rebent de mica en mica €tot i que de vegades les informacions s'hagin d'anar caçant al vol€, ens hi ajudaran.

Val a dir que amb tot aquest procés, crec que hi haurà d'haver sacrificis per part de les plantilles de les dues escoles. Que tinguin en compte que la ciutat està fent un esforç considerable, que el fa el Consell Comarcal. Per primera vegada, crec que l'Ajuntament de Mataró agafa les brides de veritat amb un projecte que pot tenir caràcter comarcal i CiU aporta la seva part de generositat treballant conjuntament en el projecte. Potser, en alguns casos, hem aportat també una tensió que ha servit perquè la gent es mirés les coses més bé. Estem satisfets en general de com està quedant al final l'assumpte, així com el tema que es tractarà en el punt que ve a continuació i que creiem que és una gran oportunitat per a la ciutat. És a dir, a més, Mataró també podrà recuperar un edifici que crec que és un patrimoni important de la ciutat i ens pot donar molt de joc en temes d'estudis marítims, etc. Espero que el puguem compartir i utilitzar, tot i que és cert que fins a avui no he vist cap document on es digui què se'n pensa fer d'aquest edifici. I aquí aprofito per dir-los, tot i que ja vindrà en el punt següent, com és que tiren endavant un conveni sense haver-ne parlat. No obstant això, els anuncio que els farem costat perquè d'això se'n beneficiarà la ciutat.

D'altra banda, hi ha un tema que dintre del conveni s'ha esmentat només de passada i que és el fet que els graus de les dues escoles universitàries estan encara en aquests moments pendents d'aprovació: han de passar per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Hem de procurar perquè en cap cas es perdi cap d'aquests estudis universitaris i com a polítics hem d'impulsar i vetllar perquè això sigui així. També nosaltres, en una de les reunions de l'Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus, vam demanar a l'Alcalde que intentés anar més enllà a fi de poder portar a la comarca uns estudis universitaris internacionals per intentar consolidar comarca sumant-ho al projecte del TecnoCampus.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular expressa, en primer lloc, que és positiu l'integrament de les dues escoles universitàries al parc TecnoCampus, tot i que també es podria anar més enllà i en un futur en lloc de dues escoles universitàries n'hi pogués haver més, en un moment en què el coneixement és transversal. Per tant, també penso que el projecte TecnoCampus s'ha de plantejar pensant en el futur i tenint en compte futures ampliacions en l'àmbit del coneixement enllaçat a l'àmbit de l'economia.

El conveni que avui posem a votació és fruit d'una llarga negociació entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal, que han servit per establir acords de caire polític i econòmic. Nosaltres, des de la CUP, no hem viscut aquest debat en primera línia €perquè no som presents al Consell€ i precisament per això ens hi abstindrem: no coneixem el detall de tal com ha anat tot el procés.

La senyora Alícia Romero mostra el seu acord amb la intervenció del Sr. Mojedano i, per tant, no hi té res a afegir; amb el Sr. Mora també n'ha parlat molt i coincideix amb els objectius.

A nosaltres ens ha semblat que ara era el moment per tirar endavant el conveni, perquè al 2010 estarem els dos en el parc TecnoCampus i calia un cert encaix administratiu i jurídic i d'organització entre les dues universitats, previ a anar-nos-en al parc. Per tant, l'aposta és que la vigència sigui 1 de gener del 2009. Evidentment, per arribar a aquest punt hem hagut de ser generosos tots. Agraeixo a tots els grups l'esforç que han fet, especialment a CiU pel seu paper més difícil al Consell Comarcal €recordem que al Govern està a l'oposició però no al Consell, on governen. Crec que cadascun dels temes que hem tocat els continuarem parlant, espero amb el grau de participació i consens amb què hem comptat fins ara.

El senyor Joan Mora puntualitza que el seu paper al Consell Comarcal no és tan difícil com pugui semblar, perquè quan un defensa el que creu normalment manté postures coherents. D'altra banda, només plantejar-li una esmena al conveni que avui se sotmet a votació: quan parla de "Govern de la ciutat" dir-li que de moment no hi som.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, felicita totes les persones que han fet possible que avui s'aprovi aquest conveni. Han estat moltes les persones que hi han esmerçat molts esforços, durant molt de temps i amb molta il·lusió. Penso que la ciutat i la comarca se'n beneficiaran d'aquest projecte que dóna al TecnoCampus (TCM) aquesta dimensió comarcal i també, que és el que voldríem, nacional. L'aportació que farà el TCM a l'economia de la nostra ciutat i la nostra comarca també la farà al nostre país. Avui és un dia històric per a la ciutat. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ho ha fet possible i felicitats per a tots!

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4). 

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

14  - CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL CONSELL COMARCAL DEL MARESME PER LA CESSIÓ DE LA TITULARITAT DE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DE L'EDIFICI SITUAT AL PASSEIG CALLAO S/N DE MATARÓ.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Consell Comarcal del Maresme és el titular de la concessió administrativa de l'edifici situat al Passeig Callao s/n de Mataró fins al proper 3 de juny de 2014 inicialment.

Que mitjançant Resolució del Director General de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de data 24 de maig de 2004 es preveu que l'administració de la Generalitat podrà concedir una pròrroga de la vigència de la concessió administrativa, en el termini que consideri adient, sempre i quan el usos i activitats desenvolupats en aquest edifici s'ajustin a la destinació bàsica d'una concessió portuària.

Que a l'abril de 2006 es va signar entre els dos centres universitaris de la ciutat, Escola Universitària Politènica de Mataró i Escola Universitària del Maresme un conveni amb l'objecte d'establir les bases d'un model universitari únic que procedís  a la integració com a projecte universitari del Maresme dels diversos estudis realitzats a Mataró atenent a les característiques territorials de la Fundació pública Tecnocampus.

Que amb l'objectiu de desenvolupar l'esmentat conveni, els titulars dels dos centres Universitaris ubicats a Mataró, l'Ajuntament de Mataró com a titular de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró , i el Consell Comarcal del Maresme com a titular de l'Escola Universitària del Maresme, han acordat de mutu acord i amb efectes del proper 1 de gener de 2009 una sèrie de compromisos amb la voluntat d'integrar-se en el projecte universitari de la Fundació Tecnocampus.

Que actualment en l'edifici esmentat es troba la seu de l'Escola Universitària del Maresme entre d'altres , i que l'acord d'integració de les dues escoles suposa el trasllat de les instal·lacions de l'actual Escola Universitària a la zona del Rengle on estarà ubicat la Fundació Tecnocampus .

Que ambdues administracions locals consideren que aquest marc de cooperació millorarà l'oferta de serveis públics a disposició de les ciutadanes i ciutadans de Mataró i El Maresme per a la realització d'activitats nàutiques i portuàries, així com culturals, lúdiques, de formació i ensenyaments diversos.

Atès l'informe del Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de la ciutat en què informa de la conveniència de l'aprovació de l'esmentat conveni de cooperació.

En vista de tot l'exposat, la Consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar el conveni de cooperació entre l'Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per a la cessió de la titularitat de la concessió administrativa de l'edifici situat al passeig del Callao s/n de Mataró, que consta com annex I de la resolució.

Segon.- Facultar a l'Alcalde-President, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar per a la signatura d'aquest conveni."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra que tots anem fent-nos a la idea que aquest futur marítim de la ciutat és una aposta important. L'únic que aconsellaria és que ara no ens precipitéssim a l'hora de definir l'ús de l'edifici, perquè, al contrari del que deia el Sr. Mora, no crec convenient que ara en definíssim l'ús precipitadament. D'altra banda, celebro que CiU també se sumi a la idea d'aquesta Facultat de Ciències Marines que nosaltres hem proposat reiteradament. Discrepem, en canvi, en què l'actual EUM sigui la millor ubicació per a un centre d'aquest tipus, que creiem que fóra més idoni que estigués al TecnoCampus. I, al seu torn, aquest edifici hauria de tenir algun altre tipus d'usos més relacionats amb el tema purament nàutic.

De tota manera, crec que aquest edifici agafarà importància mica en mica, a mesura que anem definint el futur marítim de la ciutat. Mostrem la nostra satisfacció per la signatura del conveni i, per tant, hi votarem a favor.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, anuncia el vot negatiu del seu grup al conveni que avui es porta a votació, en els seus termes actuals. Hem votat afirmativament i amb molta satisfacció el punt anterior, per tots els motius que ha esmentat l'Alícia Romero, així com m'agradaria recordar les figures del Salvador Milà i el Josep Comas, que han seguit i han aportat molt a aquest projecte d'integració universitària.

No obstant això, en aquest punt concret creiem que no es donen les condicions suficients, per al nostre Ajuntament, per compromisos econòmics i altres aspectes, com perquè nosaltres hi puguem votar favorablement. Vam demanar expressament que es traguessin del conveni d'integració universitària aquests compromisos relatius a la cessió, precisament per a no contaminar un conveni que ens ha costat molt d'esforç aconseguir. També volíem tenir aquesta separació per poder treballar millor i per tenir més clar des de l'Ajuntament el futur d'aquest edifici. En definitiva, només reiterar que per a nosaltres no es donen les condicions per poder votar a favor d'aquest conveni.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que, en relació amb aquest tema, els ciutadans es mereixen una anàlisi més profunda. Cal felicitar el Govern municipal però també CiU, perquè sense el seu suport al Consell Comarcal això no s'hagués pogut fer.

Estem en una situació en què hi ha una concessió que acaba el 2014 d'un edifici pel qual la ciutat acabarà pagant 1 milió d'euros i que ha estat valorat fa uns pocs anys en bastant més que això. Es tracta d'una concessió que pot semblar que tingui contradiccions, però ara els donaré algun detall. Per exemple, com a aclariment, per aquest edifici la ciutat acabarà pagant quotes mensuals fins a l'any 2021, que és quan venç el crèdit que va donar l'entitat bancària al Consell Comarcal. Per tant, si una entitat bancària va concedir un crèdit fins a l'any 2021 és perquè segurament aquesta té algun document que no es deu haver utilitzat i per això pensem que l'Ajuntament de la ciutat no està comprant un edifici per 1 milió d'euros a pagar fins l'any 2021 (amb quotes mensuals) per 4 anys, que és el temps que ens quedaria lliure, que seria del 2010 al 2014. Això ho explico com a aclariment per a la Sra. Quiteria Guirao, que està a l'oposició al Consell Comarcal i que té reticències pel que fa a les condicions de la concessió. Si ens les expliqués, potser podríem acabar d'arribar a un acord.

Des de CiU pensem que l'Ajuntament està fent un excel·lent negoci des del punt de vista de l'obtenció de la cessió d'ús d'un edifici que val bastant, però bastant, més; sense menystenir el fet que tot això s'ha produït també gràcies a la generositat de CiU.

És a dir, i això vull que quedi molt clar, els companys de CiU que estan al Consell Comarcal són molt conscients que estan actuant amb generositat cap a la ciutat de Mataró: aquest és un punt sobre el qual la gent hauria de reflexionar, atès que és un gran actiu polític per part de CiU. Nosaltres sabem reconèixer quan un projecte s'està portant d'una manera correcta.

D'altra banda, aquí se'ns planteja també una altra situació, que és el fet dels usos de l'edifici. Ja entenem que no se n'han de definir els usos a corre-cuita, i és per això que els proposem que es pugui crear una comissió per estudiar-ne el Pla d'Usos, de la mateixa manera que els ho vam demanar per a l'edifici de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró. En aquell moment vostès no van escoltar el nostre prec i ara els voldria demanar que s'hi repensin perquè són dos grans equipaments dels quals en podríem treure molt de profit si posem tota la nostra matèria gris a funcionar conjuntament.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que les paraules del Sr. Mora li han causat una certa confusió, fins al punt que no té tan clar això de votar afirmativament a la cessió de la titularitat de l'edifici en qüestió.

 senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia la seva abstenció pels mateixos arguments adduits en el punt anterior.

La senyora Quiteria Guirao respon al Sr. Mora que no suposa cap mena de trasbals per a ella o la Conxita Calvo estar a l'oposició al Consell Comarcal i alhora ser companyes de govern a l'Ajuntament, perquè ambdues són regidores i representants dels ciutadans i ciutadanes de Mataró. És més, el que sí que cal és felicitar el Consell Comarcal i és normal que vostès estiguin satisfets amb el conveni que avui es porta aquí. Però el que sí és segur és que ens queda encara molta feina per fer, usos per definir i cal encara decidir com governem aquest sector de la ciutat.

D'altra banda, pel que fa al tema econòmic, convé recordar que nosaltres vam signar un conveni l'any 2001 amb el Consell Comarcal pel qual durant 5 anys estàvem pagant 120.000 euros, per poder fer aquest camí cap a la integració universitària. Per tant, com a ciutat ja hem endegat uns passos que nosaltres entenem que cal anar madurant una mica més.

La senyora Alícia Romero agraeix l'esforç de tots els grups per arribar a la redacció d'aquest conveni que, com s'ha pogut veure en aquest debat mateix, no ha estat un tema fàcil. Quan es negocia s'ha de ser generós i és cert que uns ho han estat més que altres i per això avui podem arribar en aquest punt.

A partir d'ara esperem continuar treballant i que aquest edifici serveixi i sigui d'ús per a als ciutadans de la ciutat i la comarca, i així arribar a un model que ens satisfaci a tots.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4). 

Vots en contra:          2,  corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa .  

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

15 - APROVACIÓ INICIAL ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DELS USOS DE LES PLANTES BAIXES DE DETERMINATS CARRERS COMERCIALS DE MATARÓ

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"A la nostra ciutat, a l'igual que a la resta de municipis del país s'ha produït, de forma generalitzada, un creixement progressiu de la implantació d'activitats relacionades amb el sector de serveis, fonamentalment de les activitats corresponents a l'ús d'oficines, com bancs, caixes d'estalvi, o altres tipus d'entitats financeres, agències d'intermediació immobiliària, entitats asseguradores i empreses de treball temporal.

La implantació d'aquestes activitats en les plantes baixes de determinats carrers amb pes comercial pot tenir una doble lectura: d'una banda, la prestació de serveis assegura un millor funcionament de l'activitat comercial i potencia el seu caràcter de centralitat i capacitat d'atracció, però d'una altra, la relació d'aquestes activitats amb el seu entorn comporta també una problemàtica, consistent bàsicament en:

-   L'expulsió d'activitats pròpies del comerç i restauració, degut fonamentalment als majors preus que es poden arribar a pagar per part de les entitats de serveis.

-   Un fenomen de desertització d'aquests carrers en horari de màxim funcionament comercial, degut a la diferent franja horària del seu servei.

Per tant, la concentració d'aquestes activitats, així com l'augment de la reconversió de plantes baixes en ús residencial, pot dificultar la consolidació d'aquests carrers i eixos comercials, el que comporta la necessitat de prendre mesures amb l'objectiu de garantir la continuïtat del front comercial.

Atesa la necessitat de prendre mesures amb una certa urgència, amb caràcter transitori mentre no es redactés una ordenança reguladora dels usos de les plantes baixes de tota la ciutat, es proposà la incorporació d'una disposició addicional a l'actual normativa del Pla General, disposició que permetria en un futur ajustar-se a una ordenança, per tal de regular transitòriament la implantació de determinats usos a les plantes baixes.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró en data 8 de novembre de 2007 adoptà l'acord d'aprovar provisionalment el document de modificació puntual de les normes urbanístiques del PGOM/96, pel que fa la regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers i es comprometria a que l'Ajuntament tramitaria una Ordenança Municipal reguladora dels usos de les plantes baixes, d'acord amb el que estableix l'apartat 5, de l'article 3, de les Normes Urbanístiques del Pla General, amb l'objectiu de disposar d'un instrument àgil que permeti, en un futur, la incorporació de nous carrers o que faciliti la incorporació de matisos o concrecions específiques obtingudes en el decurs transcorregut des de la seva posada en pràctica.

Per Decret núm. 259/2008 de 12 de juny de la Presidenta de l'IMPEM va aprovar l'avantprojecte d'Ordenança Municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials de Mataró i es va remetre còpia als Grups municipals per tal que presentin les esmenes que considerin oportunes.

El Servei de Promoció de Ciutat i Comerç de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró ha informat de la conveniència d'aprovar aquesta Ordenança.

En vista de tot l'exposat, la Consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment l'Ordenança Municipal reguladora dels usos de les plantes baixes.

Segon.- Obrir un termini d'informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Tercer.- Considerar aprovat definitivament el Reglament en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot de CiU afirmativament. Al ple del mes de novembre, el Govern municipal va acceptar els suggeriments d'aquest grup en referència a la inclusió de determinats carrers dins del que llavors era una modificació del Pla General. De fet, vam ser nosaltres que vam forçar, d'alguna manera, que es regulés tot aquest tema mitjançant una ordenança, entenent que seria molt més àgil. La Sra. Romero també es va comprometre a tenir el tema enllestit abans d'un any i efectivament així ha estat.

Per tant, ens hem de felicitar mútuament. Estem a favor de l'ordenança quant a la forma i el fons, perquè creiem que serà una eina per potenciar eixos comercials.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que des d'un bon principi la CUP ha vist amb bons ulls la regulació  dels usos de les plantes baixes dels carrers més comercials, perquè representa una aposta positiva per a la dinamització del comerç. Només afegir que si mai s'han d'afegir bancs en aquesta mena de carrers, que siguin bancs per seure-hi, que prou falta fan.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en anteriors ocasions el seu grup ha votat en contra d'aquesta proposta. El Sr. Marcel Martínez deia que comparteixen el fons de la filosofia de la proposta i nosaltres podem arribar a entendre la inquietud que hi ha al darrere d'una regulació d'aquest tipus, però ja vam dir que en ares de la llibertat és difícil acceptar-la.

De tota manera, l'element que ens fa que no hi puguem donar suport és que si nosaltres tinguéssim el convenciment que aquesta és la política més adequada i serveix perquè el comerç de la ciutat s'incentivi, es creïn entorns d'oportunitat, àmbits territorials d'especialització i promoció de ciutat hi votaríem a favor, però no és el cas. Pensem que vostès no tenen ni la imaginació suficient ni han fet l'esforç que cal perquè Mataró tingui els elements referents suficients. Tot això ajudaria a tenir un comerç més atractiu, que ara no tenim. És per això que hi votarem en contra.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

 Vots en contra:         4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions:             Cap.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei DE GESTIÓ ECONÒMICA-

16 - CONSTITUCIO D'UN USDEFRUIT TEMPORAL A FAVOR DE PROHABITATGE, SAU,  EN RELACIÓ AL PIS 4T B, ESCALA A, DEL CARRER MADOZ, 2-30, DE MATARÓ.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici d'habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, destinat a habitatges de mestres.

El Ple de 3 d'abril de 2008 va acordar desafectar el pis 4rt, porta B, de l'escala A, de l'esmentat immoble, un cop obtinguda la preceptiva autorització de la Generalitat de Catalunya. En virtut de l'esmentada desafectació, aquest habitatge va passar a gaudir de la qualificació de bé patrimonial.

És voluntat d'aquest Consistori donar a aquest pis un aprofitament adequat, amb la finalitat que serveixi per donar cobertura a diferents necessitats municipals, en el seu sentit més ampli.

Per la seva banda, s'està treballant en la línia de concentrar la política municipal d'habitatges en un sol gestor, gaudint l'empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, de l'adient funció concentradora, d'acord amb el seu objecte social, entre el qual hi figura gestionar el parc d'habitatges de l'Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals, segons els seus estatuts.

Per tot l'exposat, es considera adient lliurar a l'empresa     PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició, envers el pis del carrer Madoz 28-30 objecte d'aquesta proposta, per tal que el gestioni de la manera que millor convingui en cada moment als interessos municipals.

A l'efecte, s'ha cregut oportú instrumentar aquesta encomana mitjançant la constitució d'un dret d'usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, que permet atorgar a dita empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l'Ajuntament perdi el domini de la finca.

Quant al contingut del dret d'usdefruit, resulta d'aplicació el  Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d'aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya), i pel que fa a la incidència de l'operació en l'àmbit de l'inventari i en l'àmbit registral, cal acudir als articles 32 i 36 de la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones Públicas, i normativa concordant.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació al pis situat a la planta quarta, porta B, de l'escala A, de l'edifici de propietat municipal que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró.

SEGON.- Aprovar el contracte que s'adjunta a la present proposta d'annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l'usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.

TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.

QUART.-  Comunicar el present acord al Servei d'Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d'Ingressos,  i a la mercantil Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

17  - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LES TARIFES MÀXIMES QUE REGEIXEN ELS APARCAMENTS  PÚBLICS DE L'ILLA I-1 CAFÈ DE MAR I UA-37 AVINGUDA RECODER.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

"L'empresa GINTRA ha presentat davant d'aquest Ajuntament sol·licitud on demana que es modifiquin les tarifes màximes que regeixen els estacionaments subterranis de l'Illa I-1 Cafè de Mar i de la UA-37 "Avinguda Recoder". Aquesta empresa té encomanada la gestió d'aquests aparcaments en règim de gestió directa.

Consta a l'expedient informe tècnic del cap del Servei de Mobilitat, favorable a la proposta de les tarifes dels aparcaments. Igualment, s'ha incorporat a l'expedient el corresponent informe jurídic.

En execució del Reglament del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, aprovat pel Ple municipal de 7 de juny de 2001, i per tot el que s'ha exposat, proposo al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-  Aprovar les següents tarifes, a proposta de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, SL, gestora del servei municipal d'aparcaments:

a)      les tarifes de l'aparcament subterrani de l'Illa I-1, Cafè de Mar, de Mataró, que queden fixades en els imports que es reprodueixen a continuació:

Arrendament mensual (per plaça): 91 €/mes (més IVA)

Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 20.000 € (més IVA)

b)      les tarifes de l'aparcament subterrani de la UA-37, "Avinguda Recoder" de Mataró, que queden fixades en els imports que es reprodueixen a continuació:

Arrendament mensual (per plaça): 85 €/mes (més IVA)

Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 17.000 € (més IVA)

Les noves tarifes seran aplicables a partir de l'endemà de l'adopció del present acord, i substitueixen les que han estat vigents fins a l'actualitat.

SEGON.-  Notificar els presents acords a GINTRA i al Servei de Mobilitat."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

 18- CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT  PÚBLIC AL SUBSÒL DEL PARC RAFAEL ALBERTI, DE MATARÓ, A FAVOR DE GINTRA.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals,  aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

A)     El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, actualment, l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. és l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei          d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquesta proposta.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, ara correspon constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, del subsòl de la finca de domini públic que forma el Parc de Rafael Alberti, de Mataró.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant. A les operacions hipotecàries, li són d'aplicació els articles 31, 60 i 61 del Reglament hipotecari.

Per tot l'anterior, i vistos els informes tècnic i jurídic de l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial de la següent finca, per tal de fer un aparcament en subsòl:

FINCA Parcs Urbans: Formada per les parcel.les V4, V5, V6 i V7. NATURALESA URBANA. SITUACIÓ: En el Sector "Parc Central" de Mataró.

SUPERFÍCIE: De figura irregular, medeix en junt, 26.234,17 m2, i està formada per cinc porcions discontínues de terreny destinades a zona verda pública segons el següent detall:

V4= 10.918,36 m2; V5: 2.392,57 m2; V6: 11.715,75 m2; i V7:1.207,49 m2, travessades per la ronda Doctor Turró i el carrer Esteve Banet.

LIMITS: NORD: En línia trencada, amb límit nord del Sector.

SUD: En línia trencada, en part amb el carrer número 2, avui carrer Marià Ribas, i en part amb la parcel.la E3, destinada a equipament públic.

            EST: En línia trencada, amb límit del Sector.

OEST: línia trencada, amb espai lliure i amb parcel·la edificable número X, adjudicada a l'Ajuntament de Mataró.

APROFITAMENT: Es destina a sistemes d'espais lliures. ADJUDICACIÓ: S'adjudica a l'AJUNTAMENT DE MATARÓ, a títol de cessió obligatòria i gratuïta.

CÀRREGUES: Lliure

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, amb CIF P0812000H, per cessió obligatòria i gratuïta, en virtut de certificat de 26-5-98.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 2896401DF5929N0001AY.

VALORACIÓ DE LA CONCESSIÓ: 623.897  euros

DADES REGISTRALS: Finca 15.500, inscrita al Volum 3.320, Llibre 214 de Mataró, Foli 91, del Registre de la  Propietat  núm. 1 de Mataró.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament, en superfície, la finca objecte de la present concessió.

La finca resta qualificada urbanísticament com a sistema d'espais lliures. Sistema de parcs i jardins urbans. Clau V. Es troba en tràmit una modificació puntual del Pla General, per qualificar aquesta finca de V/Ca, que ha de permetre l'ús d'aparcament en el subsòl d'aquesta finca.

SEGON: Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de l'aparcament en superfície.

TERCER: Sotmetre el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART: De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb submissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

CINQUÈ: Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SISÈ: Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

SETÈ: Demanar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent, la inscripció registral de la present concessió demanial, un cop s'hagi aprovat definitivament la present concessió i consti instrumentada en el corresponent contracte.

VUITÈ: Sotmetre l'efectivitat d'aquest acord a la prèvia aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal de 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl del Parc Rafael Alberti, entre d'altres. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        24,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

19  - ALIENACIÓ DE LA PARCEL.LA SOBRERA SITUADA AL CARRER D'ALMERIA, 63, ALS VEÏNS COL.LINDANTS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Aquest Ajuntament és propietari de la finca situada al carrer Almeria, 63, de Mataró, segons documentació acreditativa que consta unida a l'expedient. La finca consta a l'inventari municipal i moviments posteriors qualificada de bé patrimonial, com a parcel·la sobrera, qualificació atribuïda en l'actuació urbanística corresponent al PEMU-09 "Sector Vista Alegre", aprovat definitivament el 18 de setembre de 2002, per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Els propietaris de la finca confrontant han proposat comprar l'esmentada finca. Han estat informats del preu de la transmissió i l'han acceptat. Es tracta dels únics propietaris confrontants adequats, ja que la finca municipal és una franja estreta que discorre paral·lela en tot el seu front a la finca del carrer Vista Alegre, 63, incorporada a la qual, li donaria sortida al carrer Almeria i seria susceptible d'aprofitament en el total conjunt de la nova finca resultant. Per contra, en relació a les altres finques que limiten amb aquesta franja (Vista Alegre, 61 i 65), es percep que el punt de contacte es limita a una petita franja lateral de pocs metres lineals, i la incorporació d'aquest sobrant de vial a alguna de les dues finques núm. 61 o 65, solament aportaria un passadís residual afegit a la finca matriu, fent forma d'ELE que, per la seva estretor, no és susceptible d'aprofitament adequat.

A l'operació d'alienació proposada resulten d'aplicació l'article 80.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local, l'article 209 del Decret Legislatiu 2/20034, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 11, 12, 40 i 44 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

S'ha donat compte de l'alienació al Departament de Governació de la Generalitat, una vegada instruït l'expedient i abans de la resolució definitiva.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Vendre la parcel·la sobrera que afronta al carrer d'Almeria, 63 de Mataró, amb una superfície de 17,89 metres quadrats, directament als propietaris de la finca confrontant, situada al carrer Vista Alegre 63, d'aquesta ciutat, senyors CARMEN MANERA TORRES i MANUEL LARA CARRILLO, amb NIFs 38.754.918-X i 25.239.117-K respectivament per un preu de VINT MIL SIS-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS, impostos apart.

L'esmentada finca està classificada com a bé patrimonial, i es troba inscrita al registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Volum 3606, Llibre 322 de Mataró, Foli 123, Finca 16331, inscrita a l'empara del que disposa l'article 206 de la Llei Hipotecària i amb les limitacions de l'article 207 de la mateixa Llei.

S'adjunta com a annex I de la present resolució plànol on consta la representació gràfica de la finca.

Les despeses que es derivin de la transmissió correspondran a les parts venedora i compradora d'acord amb la llei.

SEGON.- Disposar l'assentament de la transmissió a l'inventari de béns municipal, un cop hagi estat perfeccionada.

TERCER.- Facultar al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals per signar els documents que siguin necessaris per al perfeccionament i execució d'aquest acord, i en especial per signar l'escriptura pública de compravenda, en representació d'aquest Ajuntament.

QUART.- Notificar el present acord al Servei d'Urbanisme i als interessats, als quals es convocarà per comparèixer davant el Notari que sigui designat per torn per atorgar l'escriptura de compravenda."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (25).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 20 i 21 per venir referits a temàtiques coincidents.

20 - AUTORITZAR LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DE DUES OPERACIONS D'ENDEUTAMENT: UN PRIMER PRÉSTEC HIPOTECARI CONVINGUT, D'IMPORT MÀXIM 556.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ DE 7                                                                           HPO AL C/ MELÉNDEZ VALDÉS,  I UN SEGON PRÉSTEC HIPOTECARI LLIURE, D'IMPORT MÀXIM 748.000,00 EUROS PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN LOCAL I 20 PLACES D'APARCAMENT AL C/ MELÉNDEZ VALDÉS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació de dues operacions d'endeutament: un primer préstec hipotecari convingut d'import màxim  556.000,00 euros, per finançar la construcció de 7 HPO al c/ Meléndez Valdés,  i un segon préstec hipotecari lliure, d'import màxim 748.000,00 euros per finançar la construcció d'un local i 20 places d'aparcament al c/ Meléndez Valdés.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti dues operacions d'endeutament: un primer préstec hipotecari convingut d'import màxim  556.000,00 euros, per finançar la construcció de 7 HPO al c/ Meléndez Valdés,  i un segon préstec hipotecari lliure, d'import màxim  748.000,00 euros per finançar la construcció d'un local i 20 places d'aparcament al c/ Meléndez Valdés, amb les següents condicions financeres:

PROMOTOR

 

Préstec convingut

Màxim 556.000,00 €

Entitat financera

Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)

Termini

Condicions segons Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol , pel qual s'aprova el Pla Estatal 2005-2008

Interès

Comissions

Garantia

Hipotecària

 

Préstec lliure

Màxim 748.000,00 €, 80% s/ valor taxació.

Entitat financera

Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)

Termini

Carència: 2 anys.

Amortització: 18 anys

Interès

Euríbor 1any+0,90%

Comissió obertura

0,50%

Comissió de cancel·lació anticipada

0,25%

Garantia

Hipotecària

 

                                                                                                                                                                                           COMPRADOR (condicions subjectes a l'estudi i aprovació creditícia del respectius bancs)

 

 

2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que estem parlant d'uns espais que eren propietat de la Unió de Cooperadors. Malgrat que entén que s'ha fet un treball de reposició, molt pensant en metres quadrats, en l'edifici, en les estructures...de manera satisfactòria, lamenta que ha quedat pendent la reposició del model cooperativista que era el que hi havia en aquest espai i va permetre l'existència d'altres espais com aquest. La ciutat de Mataró va ser pionera en aquest sentit, en la iniciativa de cooperatives de consum, habitatges i treballadors. En definitiva, el que nosaltres hem trobat a faltar en tot aquest procés ha estat una negociació que al final hagués permès mantenir d'alguna manera aquest model cooperativista del qual ens hem de sentir orgullosos. Nosaltres haguéssim preferit poder aprofitar aquests habitatges per a joves per començar a provar i tirar endavant iniciatives com les daneses amb sistemes d'accés a l'habitatge en què hi ha un accés a través d'un lloguer indefinit i no s'exclou ningú per raons de la seva renda. Aquest sistema permet una cohesió social molt interessant i seria una manera de readaptar el cooperativisme del segle passat en el segle present.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció per un tema de posicionament global que explicarà en el punt 24.

El senyor Ramon Bassas diu al Sr. Safont-Tria que s'imagina que l'explotació dels locals que en farà la Fundació de Cooperadors serà d'acord amb els objectius per la qual aquesta va ser fundada, directament o indirecta, ja que també s'ha de nodrir d'ingressos.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        17,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

21 - AUTORITZAR LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DE DUES OPERACIONS D'ENDEUTAMENT: UN PRIMER PRÉSTEC HIPOTECARI CONVINGUT, D'IMPORT MÀXIM 1.165.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ DE 12 HPO, AL C/ RIEROT CANTONADA C/ CRISTINA, I UN SEGON  PRÉSTEC HIPOTECARI LLIURE, D'IMPORT MÀXIM 493.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ  D'UN LOCAL I 11 PLACES D'APARCAMENT, AL C/ RIEROT CANTONADA C/ CRISTINA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació de dues operacions d'endeutament: un primera préstec hipotecari convingut, d'import màxim 1.165.000,00 euros, per finançar la construcció dels 12 HPO, al carrer Rierot cantonada carrer Cristina i un  segon préstec hipotecari lliure, d'import màxim 493.000,00 euros, per finançar la construcció  d'un local i 11 places d'aparcament, al carrer Rierot cantonada carrer Cristina.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti dues operacions d'endeutament: un primer préstec hipotecari convingut, d'import màxim 1.165.000,00 euros, per finançar la construcció dels 12 HPO, al carrer Rierot cantonada carrer CRISTINA, i un segon préstec hipotecari lliure, d'import màxim 493.000,00 euros, per finançar la construcció  d'un local i 11 places d'aparcament, al carrer Rierot cantonada carrer, amb les següents condicions financeres:

PROMOTOR

 

Préstec Convingut

Màxim 1.165.000,00 €

Entitat financera

Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)

Termini

Condicions segons Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol , pel qual s'aprova el Pla Estatal 2005-2008

Interès

Comissions

Garantia

Hipotecària

 

Préstec Lliure

Màxim 493.000,00 €, 80% s/ valor taxació.

Entitat financera

Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)

Termini

Carència: 2 anys.

Amortització: 18 anys

Interès

Euríbor 1any+0,90%

Comissió obertura

0,50%

Comissió de cancel·lació anticipada

0,25%

Garantia

Hipotecària

2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

 

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        17,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

22  - AUTORITZAR LA SOCIETAT MUNICIPAL GINTRA A LA CONCERTACIÓ D'UN PRÉSTEC HIPOTECARI D'IMPORT MÀXIM 3.062.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN APARCAMENT SUBTERRANI AL PARC DEL PALAU I AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA PERQUÈ PUGUI AVALAR AQUESTA OPERACIÓ D'ENDEUTAMENT A GINTRA.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal GINTRA per la concertació d'un préstec hipotecari, d'import màxim 3.062.000,00 euros, per finançar la construcció d'un aparcament subterrani al Parc de Palau.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar la Societat Municipal GINTRA perquè concerti un préstec hipotecari, d'import màxim 3.062.000,00 euros, per finançar la construcció d'un aparcament subterrani al Parc de Palau, amb les següents condicions financeres:

            PROMOTOR

 

Import préstec

Màxim 3.062.000,00 €

Entitat financera

Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "La Caixa"

Termini

Carència: 2 anys.

Amortització: 15 anys (possibilitat d'ampliar-lo tres anys més)

Interès

Carència: Euríbor mensual + 0,85 %

Amortització: IRPH + 0 %(Venda)

Eur Trimestral + 1% (Lloguer)

Comissió obertura

0,15%

Comissió de cancel·lació

0,00%

Garanties

Aval de PUMSA

 

2.      Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA, perquè pugui avalar a la Societat Municipal GINTRA, en la operació de préstec autoritzada en el punt anterior.

 

3.      Comunicar el present acord a GINTRA i a PUMSA."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        17,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

23 - AUTORITZAR LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UN PRÉSTEC HIPOTECARI D'IMPORT MÀXIM 1.400.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN  EDIFICI D'OFICINES A LA BAIXADA DE LES ESPENYES.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'un préstec hipotecari d'import màxim 1.400.000,00 euros, per finançar la construcció d'un edifici d'oficines a la Baixada de Les Espenyes.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti un préstec hipotecari d'import màxim 1.400.000,00 euros, per finançar la construcció d'un edifici d'oficines a la Baixada de Les Espenyes, amb les següents condicions financeres:

Préstec

Màxim 1.400.000,00 €.

(fins al 100 % del cost construcció, amb el límit del 60 % del valor taxació)

Entitat financera

Caja d'Estalvis i  Pensions de Barcelona (La Caixa)

Termini

Carència: 2 anys.

Amortització: 15 anys

Interès

Carència: Euribor mensual + 0,85%

Amortització: IRPH + 0,00%

 

Comissió obertura

0,15%

Garantia

Hipotecària

 

                                                                                                                                                                                           COMPRADOR (condicions subjectes a l'estudi i aprovació creditícia del respectius bancs)

 

 

 

 

2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que estem parlant d'un espai singular que es troba davant de la Muralla. Tot això, com ha dit el Sr. Bassas, arrenca d'un procés que ve de llarg, en el qual la CUP no participava, i nosaltres ara mateix tenim els nostres dubtes pel que fa als usos a què es vol destinar l'espai en aquest sector de la ciutat.

El senyor Juan Carlos Ferrando,  regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup, no tant per la concessió del préstec sinó pel tema de l'ordenació en general d'aquesta àrea de la ciutat.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

24  - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT (POLISSA), D'IMPORT 8.500.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA COMPRA DEL 50% D'INDUSTRIAS DE HIJOS DE ANTONIO FÁBREGAS, SA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró  SA, d'autorització per a la concertació d'una operació de crèdit a un any (renovable tàcitament per 12 mesos més), per un  import de 8.500.000,00 euros, per  finançar la compra del 50% d'Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, a concertar una operació de crèdit a llarg termini (12 mesos, amb renovació tàcita de 12 mesos més), per un import de 8.500.000,00 euros, davant el Banc SabadellAtlàntico, per  finançar la compra del 50% d'Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA , amb les següents condicions financeres:

 

Capital

8.500.000,00 euros

Termini màxim

12 mesos (renovació tàcita, 12 mesos més)

Interès

Euribor a 3 mesos + 0,60%

Comissió d'obertura

0,250%

Comissió de revisió

0,100%

Comissió de no disponibilitat

0,00%

Garanties

Comfort Letter de l'Ajuntament pel total

2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que han triat aquest punt per mostrar el seu posicionament d'abstenció als darrers punts per una senzilla raó: tenim 5 punts de l'ordre del dia en els que s'aproven les concertacions de un volum considerable de deute. En aquests moments, PUMSA té un endeutament en pòlisses de crèdit que puja a gairebé 45 milions d'euros i encara que això sigui suportable, hem de pensar que el mercat ens està donant tocs d'atenció.
Des de CiU fa temps que els reclamem comptes €i en el darrer Consell vam tenir la confirmació per part seva que podríem tenir aquesta informació€ perquè tenim els nostres dubtes. Quan un fill et ve i et demana que necessita 60 euros per comprar-se uns pantalons, segurament si és una necessitat els hi dones. Si després ve i te'n demana 30 per comprar una camisa, doncs, segurament, també els hi dones. Però si vas acumulant deutes al final els diners se t'acaben.

Per tant, el que demanaríem és que ens facin el dibuix de totes aquelles actuacions que tenen previstes €i no només d'aquelles que figuren a l'Acord de Govern. Cal fer números i que la societat sàpiga, per exemple, ara parlant d'aquest punt 24, que quan tens una pòlissa per un valor de 8.500.000,00 euros a 1 any, si fas números rodons d'un 5%, això vol dir que a la ciutat li acaba costant el descobert d'aquesta pòlissa 425.000 euros. Això són molts diners.

El que jo necessito saber quina previsió teníem quan vam posar-nos en aquest projecte i quina suma de previsions tenim quan ens hem posat en tota la resta de projectes, per saber si això ho podrem aguantar o no. Suposo que vostès deuen conèixer aquesta informació i els deu resultar fàcil votar-hi afirmativament, però els ben asseguro que qualsevol persona que no tingui aquesta informació no pot votar a favor d'una situació així. Perquè no podem saber si s'està estirant més el braç que la màniga.
D'altra banda, és cert que tenim el compromís que se'ns explicarà properament quines eren les previsions inicials de tots aquests projectes, si cal en un consell extraordinari. Això sense perjudici, evidentment, de la necessitat d'una escola al centre i de la construcció d'habitatge protegit, amb què estem d'acord.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, reconeix que l'escola és necessària en aquesta zona, però més enllà dels arguments econòmics que adduïa el Sr. Mora, la CUP no comparteix el model urbanístic de creixement de la ciutat que té Govern. Lligar el fet de tirar endavant una escola amb operacions amb habitatge, amb habitatge en zones discontínues, amb canvis estranys, amb la compra d'una empresa per poder accedir a uns terrenys... és tot un embolic. Les coses s'haurien de fer molt més transparents i que responguessin a un altre model de creixement. La CUP hi votarà en contra.

El senyor Juan Carlos Ferrando,  regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que el seu grup comparteix en gran mesura els arguments adduïts pel Sr. Mora, però alhora reconeix que el PP ha votat a favor dels projectes que eren més aviat de caire social, per la seva necessitat, malgrat s'han abstingut en els punts 23 i 24. Creiem que les xifres de PUMSA requereixen precaució i no tenim la informació necessària al respecte. No tenim la base, per tant, per votar-hi afirmativament i ens hi abstindrem.

El senyor Ramon Bassas aclareix al Sr. Safont-Tria, en primer lloc, que l'Ajuntament no ha comprat cap empresa, només faltaria, sinó el sòl i que tot ha estat fruit de l'acord amb els sindicats que ho van demanar a l'Ajuntament.

Anant més al fons, el Sr. Mora ha tret una part important del debat que cal fer sobre la política d'inversions de PUMSA, en un marc financer i del mercat immobiliari complicat. És clar que els indicadors econòmics que ens estan donant segurament ens han de fer repensar algunes de les coses que hem de fer.

És un debat que s'ha de fer i l'avantatge és que tenim els deures bastant fets, perquè al menys a l'empresa PUMSA tenim una situació financera sanejada i amb un important moviment econòmic. En aquest moment comptem amb un efectiu d'uns 124 milions d'euros. Tenim un instrument eficaç per gestionar situacions complicades perquè pot fer oficines que contribueixen al desenvolupament de la ciutat. A més, tenim pendents processos d'urbanització que diferents inversos privats estan esperant a què finalitzin per invertir-hi diners. Per tant, hem de donar sortida a aquests compromisos i voluntats, hem de fer-ho amb un instrument sanejat i atenent aquestes demandes.

D'altra banda, ens hem compromès a estudiar a fons la situació financera i la totalitat de les operacions de PUMSA i, en concret, a analitzar aquelles operacions que tenen més risc, per poder veure quines alternatives hi hauria en cas de necessitat.

També és veritat que en els últims temps havíem viscut les mels de tipus baixos i ara estem, en canvi, en una situació que obliga a fer aquest debat que dèiem a fi de replantejar el programa d'inversions, especialment tirant endavant aquelles operacions que el mercat està demanant o que són necessàries, com les escoles, la regeneració del centre, els habitatges de protecció oficial, les reurbanitzacions que tenim pendents, fent-ho en un marc diferent.

PUMSA va viure una situació similar l'any 93, fins i tot pitjor des del punt de vista dels indicadors econòmics, i se'n va sortir. No oblidem que l'empresa per si mateixa té mitjans propis per apostar i contribuir a sortir d'aquesta situació econòmica més delicada.

Finalment, mantenim la voluntat de diàleg explicitada en el darrer consell. Només cal trobar el moment que permeti discutir àmpliament tota la informació que volem posar al seu abast i trobar conjuntament consensos i solucions.

El senyor Joan Mora, malgrat creu que la reflexió del Sr. Bassas és pertinent, manifesta que el ciutadà quan tria qui ha de ser el capità del vaixell s'imagina que aquest serà el primer que se n'adonarà si les coses comencen a anar malament. I nosaltres fa un any, des de la nostra incorporació a la societat, que els estem demanant que facin aquest exercici. I, al final, no sabem si aquest es produirà a causa de les circumstàncies actuals, que així ho requereixen, o per la seva voluntat real. De tota manera, l'important és poder estudiar la situació. Si no es troba el moment per veure'ns tots, agrairem que ens facin arribar la informació. Com més aviat ho puguem estudiar, abans podrem actuar.

Permetin que els recordi que nosaltres ja li dèiem que PUMSA tancaria l'any amb un benefici zero, de la mateixa manera que pensem que aquest any hi arribarem amb números negatius. Que una societat tingui números negatius un any no té perquè ser forçosament dolent, però, en tot cas, quan ja es veu a venir una situació, s'han de prendre mesures abans. Els ciutadans han de saber que hi ha capitans que saben veure les tempestes abans que arribin.

El senyor Ramon Bassas respon que les mesures es prenen. El fet que avui disposem d'aquests préstecs és en part gràcies a aquestes mesures.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

25  - MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE PROGRAMA ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I 'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS 2007-2010, APROVAT PEL PLE DE DATA 20 DE DESEMBRE DE 2007.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

 en data 20 de desembre de 2007 el Ple de l'Ajuntament va aprovar el Contracte Programa entre l'Ajuntament de Mataró i l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARÓ. El contracte programa de l'EPE Parc Tecnocampus Mataró es configura com un instrument de planificació estratègica i de gestió mitjançant el qual l'Ajuntament de Mataró, i l'EPE Parc TCM concreten el seu marc de relacions amb els compromisos i drets recíprocs, el sistema de finançament i el sistema d'avaluació del compliment dels objectius establerts, per al termini 2007-2010.

Actualment, l'EPE Parc Tecnocampus està tramitant el préstec per a la construcció del Parc TCM amb diferents entitats bancàries. A fi de què el contracte programa plasmi més acuradament el suport de l'Ajuntament a l'EPE i constitueixi major garantia davant les entitats financeres, es proposen les següents modificacions del mateix, d'acord amb l'informe de Gestió Econòmica de data 3 de juny.

Al Ple municipal es proposa l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar la modificació del Contracte Programa entre l'Entitat i l'Ajuntament de Mataró, que incorpora les següents modificacions:

1. S'amplia l'abast temporal del contracte programa fins a l'exercici 2036. Cal assenyalar que el contracte programa actual inclou l'estudi econòmic financer dels serveis tecnocampus fins al 2039 i això es manté igual.

- El títol canvia a " Contracte Programa entre l'Ajuntament de Mataró i l'EPE Parc Tecnocampus Mataró, relatiu als serveis de formació, innovació i emprenedoria de la ciutat de Mataró, Període: 2007-2036".

- Les clàusules; ( I, IV.5, V.7) amplien l'abast temporal fins al 2036.

- A l'Annex III s'inclouen les dades fins al 2036 d'acord amb l'estudi econòmic financer del contracte programa 2070-2010. ( document A).

2. S'incorpora el Cap d'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat a la Comissió de Seguiment i Avaluació de l'execució del contracte programa dels serveis de l'EPE Parc TCM ( Clàusula VI.1.)

3. Per tal de plasmar el suport de l'Ajuntament a l'EPE, es modifica la clàusula VII.2, afegint, que no es podran modificar les clàusules del contracte programa sense previ consentiment de l'entitat bancària que operi com agent de l'operació de prèstec.

De manera que la clàusula IV.5 que estava redactada de la següent manera:

"IV.5 €Termini de vigència

La vigència del present contracte programa abasta els quatre exercicis econòmics compresos entre els anys 2007 i 2010, sense prejudici de les actualitzacions que es preveuen en l'apartat VII.1."

Queda redactada de la següent manera;

"IV.5 €Termini de vigència

La vigència del present contracte programa abasta els vint-i-nou exercicis econòmics compresos entre els anys 2007 i 2036, sense prejudici de les actualitzacions que es preveuen en l'apartat VII.1."

La cláusula V.7 que estava redactada de la següent manera:

"V.7 -Prestacions recíproques

L'AJUNTAMENT i l'EPE Parc TCM es liquidaran totes les prestacions que recíprocament s'efectuïn aplicant els preus convinguts.

En l'ANNEX III figura el detall dels compromisos per prestacions recíproques corresponents a l'exercici 2007, els quals seran actualitzats anualment."

Queda redactada de la següent manera:

"V.7 -Prestacions recíproques

L'AJUNTAMENT i l'EPE Parc TCM es liquidaran totes les prestacions que recíprocament s'efectuïn aplicant els preus convinguts.

En l'ANNEX III figura el detall dels compromisos per prestacions recíproques corresponents als exercicis 2007-2036, els quals seran actualitzats anualment."

La clàusula VI.1 que estava redactada de la següent manera:

" VI.1 -Instruments i comissió de seguiment i avaluació

Es crea la Comissió de Seguiment i Avaluació de l'execució del contracte programa del serveis de l'EPE Parc TCM , integrada per:

o        Coordinador de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament.

o        Interventor de l'Ajuntament

o        Director General del  l'EPE Parc TCM "

Queda redactada de la següent manera:

" VI.1 -Instruments i comissió de seguiment i avaluació

Es crea la Comissió de Seguiment i Avaluació de l'execució del contracte programa del serveis de l'EPE Parc TCM , integrada per:

o        Cap d'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat.

o        Coordinador de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament.

o        Interventor de l'Ajuntament

o        Director General del  l'EPE Parc TCM "

La clàusula VII.2 que estava redactada de la següent manera:

" VII.2 -Revisió i modificacions de les clàusules

La Comissió d'Avaluació i Seguiment, en el seu informe anual efectuarà les propostes relatives a la revisió i modificació de les clàusules del contracte programa que contribueixin a la millora de l'operativitat i a l'assoliment dels objectius."

Queda redactada de la següent manera:

" VII.2 -Revisió i modificacions de les clàusules

La Comissió d'Avaluació i Seguiment, en el seu informe anual efectuarà les propostes relatives a la revisió i modificació de les clàusules del contracte programa que contribueixin a la millora de l'operativitat i a l'assoliment dels objectius. Per aquesta modificació serà necessari el previ consentiment i per escrit de l'Entitat bancària que operi com agent de l'operació de préstec que es preveu concertar en el Pla Econòmic Financer (Annex II). L'Entitat agent no podrà denegar el seu consentiment sense causa justificada. Aquest consentiment no serà necessari en l'actualització anual regulada en el punt anterior d'aquesta clàusula (cl. VII.1) d'aquest Contracte Programa."

L'Annex III, que estava redactat de la següent manera:

"III-        Detall dels compromisos per relacions recíproques entre l'AJUNTAMENT I l'EPE Parc TCM

Les aportacions de l'Ajuntament a l'EPE Parc TCM són:

                                    

 

(*) Aquest import no inclou l'aportació que correspon a la Fundació Tecnocampus ni tampoc l'aportació a l'Escola Universitària del Maresme.

(**) A mitjans del 2010 s'inicia l'activitat de l Parc TCM. Per tant en aquest exercici l'aportació inclou la transferència a la  Fundació Tecnocampus i a l'activitat universitària . ( Els exercicis 2008 i 2009 no inclouen aquestes transferències)."

Queda redactat de la següent manera:

" III-       Detall dels compromisos per relacions recíproques entre l'AJUNTAMENT I l'EPE Parc TCM

Les aportacions de l'Ajuntament a l'EPE Parc TCM i a la Fundació Tecnocampus i Activitat Educativa, són:

                                    

 

* S'adjunta una còpia  del Contracte programa modificat com Annex I.

 

Segon.-  Facultar a l'Alcalde per a la signatura dels referits documents.

Tercer.- Notificar el present acord a l'Entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia l'abstenció del seu grup i, alhora, destaca la força que arriben a tenir els bancs, perquè fins i tot acaben marcant els contractes-progama de l'Ajuntament i d'una de les nostres entitats públiques.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que efectivament els bancs tenen tota la força de qui té els diners. Així com nosaltres estem d'acord amb l'objectiu final d'aquest contracte, una altra cosa són les maneres o el com ho fem. És aquí on veiem una certa precipitació. Aquests números formen part d'un estudi que es va fer una vegada i que no ens inspira confiança; de fet, la pròpia persona que estava al capdavant d'això, avui ja no és a la casa. Arran d'això, els vam demanar que revisessin una mica quines serien les aportacions d'una manera més realista i curosa, ara que comptem amb el personal suficient per fer-ho. Es tractaria de tenir uns números el més sòlids possible.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        18,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

  -Servei d'Ingressos-

26 - APROVACIÓ PREUS PÚBLIC INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL, CURS 2008-2009.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El Patronat Municipal de Cultura d'acord amb l'Ordenança general reguladora dels preus públics de l'Ajuntament de Mataró, té establerts diversos preus pels serveis i activitats que realitza, entre les que es troba l'Aula de Teatre.

Tenint en compte que aquests preus no han estat objecte de revisió des de l'any 2001, tret d'una petita modificació referida als monogràfics d'estiu, s'ha revisat l'estructura de les tarifes pel curs vinent.

El RDL 2/2004 de 5 març pel que s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix en els articles 41 a 47 el procediment per l'establiment i modificació de preus públics.

Vista la proposta feta pel president del patronat i vistos els informes tècnic econòmics que consten a l'expedient en que s'aprecia el grau de cobertura dels serveis i activitats.

Atès que d'acord amb el que estableix l'art. 47 del RDL 2/2004 la competència per l'aprovació de preus públic quan no es cobreix el cost correspon al Ple de la corporació.

La Consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següents

ACORDS :

Primer .- Aprovar la modificació de l'epígraf 7 del Preu públic de les activitats del Patronat Municipal de Cultura, en els termes següents :

 

CURS

Preu mes

 

 

7.1. TEATRE

 

Nois/Noies A

35 €

Nois/Noies B

35 €

Nois/Noies C

35 €

Nois/Noies D

35 €

Joves I

35 €

Joves II

55 €

Joves III

55 €

NivelI I

75 €

Nivell II

75 €

Nivell III

75 €

 

 

7.2. DANSA

 

Dansa Joves

35 €

Dansa I

35 €

Dansa II

35 €

 

 

7.3. CURSOS ESPECIALITZATS

 

Gent Gran

20 €

Treball d'Escenes

40 €

Taller d'Idees

20 €

 

 

7.4. MONOGRAFICS

Preu hora

Monogràfics amb cost/hora inferior a 65 €

 

            Alumnes de 16 anys o menys

2,8 €

            Alumnes de més de 16 anys

3,1 €

Monogràfics amb  cost/hora entre 65 i 100 €

3,5 €

Monogràfics amb cost/hora superior a 100 €

4,2 €

Segon .-  Publicar aquests preus públics al BOP."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció en aquest punt, entre d'altres, perquè després d'un any de l'inici del mandat encara no s'ha constituït l'Institut Municipal d'Acció Cultural. Tampoc no estem d'acord amb el nou sistema de càlcul de les tarifes, com ja hem manifestat en la comissió pertinent de Serveis Centrals.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia també la seva abstenció. A la comissió informativa la CUP també va denunciar el fet que l'Institut d'Acció Cultural encara no estigui en funcionament. Pensem que hi ha hagut temps de sobra i que crida al cel que d'una vegada per totes s'acabi constituint. La puja de preus d'un 30% també entenem que és fruit d'una mala política. Hauríem preferit un augment gradual d'un any a l'altre: esperar 7 anys i fer-ho de cop no és una bona manera.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Compres i Contractacions-

27 - ADJUDICACIÓ DE LA GESTIÓ EN FORMA DE GESTIÓ INTERESSADA DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL·LECTIU URBÀ DE VIATGERS "MATARÓ BUS". 

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

"Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert de la gestió en forma de gestió interessada del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers "Mataró Bus"

Atès l'informe emès pel cap del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró, de data 13 de juny de 2008, en el qual es conclou que la proposta efectuada per l'empresa "Corporació Española de Transporte, SA" és la que millor s'ajusta al plec de condicions econòmiques, administratives i tècniques particulars, aprovat pel Ple Municipal de data 13 de març de 2008, i la més avantatjosa per als interessos de l'Ajuntament de Mataró.

Atès que amb posterioritat a l'aprovació dels plecs de condicions es va signar un acord laboral entre l'actual adjudicatària i els representants dels treballadors que modifica el pressupost del contracte.

Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.      Adjudicar el concurs celebrat per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert, de la gestió en forma de gestió interessada del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers "Mataró Bus", a favor de la proposta efectuada per l'empresa"Corporació Española de Transporte, SA", modificada per l'aprovació posterior nou acord laboral, produïda amb posterioritat a l'aprovació dels plecs de condicions..

Segon.        Aprovar la dotació pressupostària del pressupost per als 5 anys de contracte del Mataró Bus, d'acord amb el següent quadre:

Tercer.      Autoritzar a CTSA a implementar els canvis de millora estructurals i de servei a la xarxa, amb la incorporació de nous autobusos de renovació i ampliació de flota d'acord amb el quadre adjunt:

Quart.         Aprovar l'estructura i previsió de costos d'operació i d'ingressos per al 2009 que es proposa, amb una aportació municipal per a l'any 2009 d'import total  2.578.672,92_€.

Cinquè.     Autoritzar i disposar a favor de CTSA € Mataró Bus, l'import de 2.062.938,34 € corresponent al 80% del pressupost de l'exercici 2009, amb 11 mensualitats de 171.911,53 € i una mensualitat de 171.911,51 €.

Sisè.               Satisfer la despesa que suposarà la prestació del servei, al llarg dels cinc anys de durada inicial del contracte, de la següent manera:

 

 

80% subvenció

 

Previsió liquidació subvenció (20%)

 

Any 2009

2.062.938'34 €

ADFUT 27322

 

 

Any 2010

2.244.942'56 €

RCFUT 27314

515.734'58 €

RCFUT 27315

Any 2011

2.764.227'54 €

RCFUT 27317

561.235'64 €

RCFUT 27318

Any 2012

2.622.560'41 €

RCFUT 27320

691.056'89 €

RCFUT 27323

Any 2013

2.264.915'25 €

RCFUT 27325

655.640'10 €

RCFUT 27327

Any 2014

 

 

566.228'81 €

RCFUT 27333

 

Setè.              D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es sotmeten els efectes d'aquest acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida abans esmentada dels pressupostos municipals que s'aprovin pels exercicis pressupostaris de 2009 a 2014, ambdós inclosos, a fi de poder atendre les obligacions que meriti aquesta contractació durant les expressades anualitats.

Vuitè.           Autoritzar les anotacions comptables inverses corresponents a la diferència entre l'import previst de licitació i l'import real de l'adjudicació, següents:

Any

Import

Document

2009

2.920.000'00 €

AFUT/ 27308

2010

3.650.000'00 €

AFUT/ 27311

2011

3.650.000'00 €

AFUT/ 27316

2012

3.650.000'00 €

AFUT/ 27319

2013

3.650.000'00 €

AFUT/ 27324

2014

730.000'00 €

AFUT/ 27332

 

Novè.           Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una fiança definitiva d'un import de 150.000'00 €, d'acord amb el que s'estableix en la clàusula 6 del plec de condicions administratives i tecnicoeconòmiques per l'adjudicació en règim de gestió interessada del servei urbà de transport col·lectiu de superfície "mataró bus"

Desè.           Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, aboni l'import de 380'16 € corresponent a l'import de publicació de l'anunci de licitació en el BOP.

Onzè.           Publicar la present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable a l'adjudicació, però creu que val la pena destacar un parell de coses que els han cridat l'atenció.

En primer lloc, ens hem sorprès que, tal com apareix a l'informe, l'empresa adjudicatària sigui la quarta que apareix en el llistat a l'apartat de millores a la xarxa i, en segon, que finalment s'hagi entrat a valorar coses que són de calaix i evidents com a propostes de servei i altres millores.

Per cert, moltes de les propostes ja feia temps que el PP les havia demanat a través de precs plantejats per companys de grup, alguns dels quals ja no hi són.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió creu que amb un plec de condicions tan complex com és el del Mataró Bus, el primer que cal en aquesta sala és agrair i felicitar a tots els tècnics municipals que han participat en l'elaboració de l'informe per decidir qui era l'adjudicatari i, en especial, al Sr. Ferran Àngel, Cap de Mobilitat. També agrair al mateix Sr. Àngel, al Regidor i al Cap d'Àrea per l'interès que han mostrat a l'hora d'explicar-nos amb detall quin era el resultat de l'aplicació del plec i del concurs.

Pel que fa a l'empresa adjudicatària, les millores que aporta la concessió són evidents i és cert que algunes d'aquestes responen a velles reivindicacions d'alguns grups municipals. En qualsevol cas, el més destacable, però, és l'aspecte participatiu del plec. Per tant, estem satisfets de l'adjudicació, del fet que les empreses valorin la nostra ciutat tant com per captar l'atenció de 7 empreses que vulguin quedar-se amb el nostre transport urbà de viatgers. Després d'una aplicació correcta del plec, que no té dubtes, també el fet de repetir amb l'empresa que presta actualment el servei fa que la coneguem i puguem dir que els 10 anys que l'hem tingut ens ha donat un bon servei i ha complert els seus compromisos inicials, cosa que és una garantia per als propers 5 anys i possibles pròrrogues. Per tot això, a la mesa de contractació el nostre grup va estar a favor de l'adjudicació del servei de transport urbà de passatgers a CETESA.

No obstant això, en el ple d'avui, en què entren en joc altres elements, el nostre grup s'hi abstindrà per coherència amb el nostre vot en el plec de condicions, que ha estat l'eina per decidir quina era l'empresa. Ens sap greu, perquè no és un element lligat directament amb el transport de passatgers, però recordem que quan es va presentar el plec al ple del mes de març nosaltres els vam demanar que retiressin l'apartat 34, en referència al vehicle de control del trànsit que s'hi inclou; però no va ser així. Ara nosaltres hem de ser coherents i, per tant, malgrat la satisfacció, ens hi abstindrem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, declara que per a la CUP qualsevol millora en el transport urbà de passatgers és positiva, però pensa que aquesta proposta no és prou agosarada.

Entenem que el transport públic ha de ser un transport alternatiu a la mobilitat de la ciutat. Avui tenim una proposta que sí que millora en alguns aspectes, però no d'una forma transversal i complerta que dibuixi un nou escenari de mobilitat a la ciutat, perquè el cotxe continua sent l'amo i senyor dels nostres carrers. L'única manera d'aconseguir-ho és que la gestió del transport públic sigui una gestió 100% pública i no privatitzada. En l'anterior comissió informativa, des de la CUP ja es va instar a començar a estudiar o plantejar-se poder assumir la gestió pública del transport a través del Mataró Bus. En aquell moment se'ns va contestar que pel volum de ciutat no teníem ni la capacitat, ni les eines per fer-ho.

No obstant això, jo avui aquí poso sobre la taula la proposta que aquesta gestió del transport públic a través del Mataró Bus aprofiti l'eina de l'AMTU i el potencial de moltes ciutats de l'àrea metropolitana per establir una gestió comuna, perquè sapiguem aprofitar els recursos, desenvolupar eines de gestió del transport públic i, a partir d'aquí, en els diferents municipis puguem tenir el Mataró Bus públic 100% i que garanteixi un transport de qualitat.

El senyor Oriol Batista, en referència a l'interrogant plantejat pel Sr. López sobre qui guanya el concurs, explica que els criteris d'adjudicació són molt clars: hi ha els apartats, amb el subapartats, seguint una puntuació numèrica... per tant, poca cosa a dir. A més, no és pas el Regidor que s'ho mira i decideix, sinó que la decisió es pren en base a informes tècnics.

Per resumir-ho amb una frase breu, només afegir que l'empresa guanyadora és la que ha guanyat perquè és la que més servei dóna a la ciutadania per menys costos a l'Ajuntament. Aquest és el resum de la proposta guanyadora.

En relació amb la intervenció del Sr. Fernàndez, només dir que evidentment és el seu posicionament, però penso que valorar la concessió en base a un petit apartat enlloc de mirar-ho en conjunt de manera més significativa potser no és el més adient.

Pel que fa a les paraules del Sr. Safont-Tria, no insistiré en el tema de la privatització, però crec que hi ha alguns serveis públics que es poden gestionar perfectament per una empresa privada i no passa res. En referència al tema de l'AMTU, aquesta és una possibilitat que ja es va comentar i que segurament en els propers anys es podria anar treballant, sense cap problema.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que l'AMTU no va néixer amb aquesta funció de gestionar directament el transport públic, perquè la seva funció és una altra de molt diferent: aglutinar les ciutats de l'arc metropolità que tenen transport públic per constituir-se com a lobby de pressió davant l'Estat a fi d'estar en el contracte-programa i, per tant, aconseguir recursos per salvar el diferencial tan important que hi havia amb l'Entitat Metropolitana de Transport, que, per cert, està gestionada en part per l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona €que és una empresa pública€ i també per altres operadors privats.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        18,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joan Mora, i el Sr. Vicent Garcia Caurín regidors del grup municipal de Convergència i Unió, i el Sr. José Manuel López regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

28  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionaria de carrera  senyora MONTSERRAT ESPUÑA JOVER, Tècnica Mitjana de Gestió, en la que  demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb  l'exercici del  lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat de tipus professional que demana és per exercir les funcions de Secretaria de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel forment  de l'economia social i la rehabilitació urbana. 

VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de carrera  de l'Ajuntament de Mataró, PERE MORA JUVINYÀ, en la que  demana la compatibilitat d'una  activitat privada secundària amb  l'exercici del  lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és l'exercici lliure de la professió d'arquitecte tècnic.

ATÈS que aquestes segones activitats que sol·liciten  es durien a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a funcionaris a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada  si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària en un 50 %.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament    relacionada   amb   la   què  es   desenvolupa   en   la   unitat  de l'Administració   en   la   què   es   presti  servei; o si la  realització  de  l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora MONTSERRAT ESPUÑA JOVER, Tècnica Mitjana de Gestió, adscrita al Servei d'Ingessos de l'Ajuntament de Mataró,  amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € funcions de secretaria de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel forment  de l'economia social i la rehabilitació urbana-,  en el ben entès  que aquesta  segona activitat no podrà realitzar-se si  està directament relacionada   amb   la   que  es   desenvolupa   en el servei  de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal o si la  realització  de  l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

SEGON.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor  PERE MORA JUVINYÀ , amb la categoria de TAE-Arquitecte tècnic, adscrit al servei de Manteniment i Serveis, en el lloc de treball d'arquitecte tècnic,  amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € exercici lliure de la professió d'arquitecte tècnic -,  en el ben entès  que aquesta  segona activitat no podrà realitzar-se si  està directament  relacionada   amb   la   que  es   desenvolupa   en el servei  de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal o si la  realització  de  l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

TERCER.-  La declaració de compatibilitat del present acord quedarà  automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del  principal com de la segona activitat, que els interessats  hauran de comunicar a l'Ajuntament de Mataró.

QUART.-  Notificar el present acord a les persones interessades."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (23).

29  - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL I  DE LA PLANTILLA DEL PERSONAL DE L'INSTITUT D'ESPORTS DE MATARÓ.

El Sr. Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

 "Relació de fets

Vist que per acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió celebrada l'11 de desembre del 2006 es va aprovar la modificació de la relació de llocs de treball del Patronat municipal d'esports de Mataró.

Vist que per Resolució del President del Patronat de data 19.06.2008 es van resoldre inicialment les al.legacions presentades pel personal del Patronat i la conseqüent modificació de la relació de llocs de treball, la plantilla i l'organigrama del personal laboral del Patronat municipal d'esports de Mataró.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vist l'informe del Director del Patronat Municipal d'Esports sobre l'estudi de les al·legacions presentades pels treballadors del Patronat a la revaloració dels llocs de treball aprovada i aplicada durant l'any 2006.

Atès el contingut dels informes elaborats pels tècnics del servei de recursos humans de l'Ajuntament de Mataró, i l'acta de 17 de juny de 2008 de la reunió amb els delegats del personal laboral del Patronat municipal d'esports de Mataró.

Vist l'informe de l'assessora jurídica del Patronat.

Atès el que disposa l'article 89.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Estimar parcialment les al.legacions presentades pels treballadors que a continuació es relacionen, en el sentit següent:

1.      Sr. Antoni Martin, Francesc Xavier Martínez i la Sra. Àngela Expósito, en nom del col.lectiu de treballadors que ocupen el lloc de treball d'auxiliar d'instal.lació 1, modificar la denominació i les funcions genèriques  d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball i la modificació de l'apartat de disponibilitat, sense  perjudici d'establir un complement salarial que ho reculli.

2.      Sr. Miquel Mas, Jordi Navarro i Francesc Xavier Fernández, tots ells pel lloc de treball d'auxiliar d'instal.lació II,  modificar la denominació, les funcions genèriques i les condicions de treball  d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball

3.      Sr. Francesc Verjano i la Sra. Montse Batlle per al lloc de treball de conserge-recepcionista, modificar la denominació, tipologia de la jornada, les funcions genèriques i condicions de treball, d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball.

4.      Sra. Eulàlia Ferrandiz, per al lloc d'auxiliar administrativa de direcció i administració, modificar la denominació, funcions genèriques i el complement de valoració de 15V a 16V,  d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Proposar aquest lloc a extingir  i crear el lloc de treball Administratiu de Direcció i Administració, que podrà proveir-se amb places del grup C1/C2 i complement 16V.

5.      Sra. Maria del Mar Hormigo i Sr. Raul Brito, adjunt tècnic del servei d'activitats esportives i esport- escola respectivament; Sra. Nuria Esperalba i la Sra. Mireia Garriga, adjunt tècnic del servei d'administració i piscina respectivament. Proposar estudiar-les i valorar-les de manera conjunta i modificar les funcions genèriques del lloc, adaptant-les a cada cas, de la manera sol.licitada pels al.legants, malgrat que cada lloc pugui tenir assignades tasques específiques de la seva àrea. Modificar el grup de classificació del lloc que passarà de C1/C2 a C1 i el complement de valoració de 16VI a 17VII. Afegir a la formació complementària, experiència i condicions de treball les que proposen els al.legants del servei d'esport-escola i activitats esportives en la seva fitxa. Desestimar el  canvi al grup de classificació C1/A2, ja que l'objectiu principal del lloc és donar suport als tècnics d'esports i/o cap de secció, i per tant es troben dins l'àrea de gestió de tècnics especialistes.

6.      Sra. Maria Muñoz per al lloc d'auxiliar administrativa de piscina municipal, modificar les funcions genèriques, el complement de valoració de 15IV a 15V i les condicions de treball en l'apartat D3-penositat proposat, d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1.

7.      Sr. Agustí Puig per al lloc de treball d'empleat planta socorrista, modificar la tipologia de la jornada en quan al requeriment en actes de forma extraordinària i no modificant el redactat de las funcions, mantenint-les a nivell genèric. Reconèixer l'esforç de validació del títol de socorrista però que també suposa un perjudici per l'empresa en cas de no renovació, havent d' assignar noves tasques i resoldre el socorrisme amb una altre solució. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball

8.      Sres. Rosa M. Bou, Ester Moliné, Neus Gargallo, Remei Sala, Susanna Marquès i Glòria Salvador, totes elles monitores de piscina, modificar la fitxa del lloc de treball en l'apartat de condicions de treball en els punts (D3) penositat i (D4) perillositat, atenent a les condicions específiques de piscina, mantenint el redactat de les funcions i eliminant la funció de socorrisme de la fitxa de l'esmentat lloc de treball. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball i el canvi de grup de classificació, mantenint el grup C2.

9.      Sr. Miquel Ros per al lloc de mantenidor de piscina, modificar en la fitxa del lloc de treball  la funció número 5, afegir condicions de treball i noves funcions al.legades pel treballador, desestimant però incorporar totes les tasques proposades que no siguin genèriques, d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball.

10.  Sr. Jordi Torné per al lloc de responsable d'instal·lacions esportives, modificar la fitxa del lloc, actualitzant el contingut.i les funcions, d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball, entenent que l'existent s'ajusta a les tasques i funcions establertes i a les valoracions de llocs similars de tècnics de grup C1 i fins i tot de A2, amb funcions de coordinació de grups de treball, sense  perjudici d'establir un complement salarial per la disponibilitat per emergències en les  instal.lacions.

11.  Sra. Anna Pujol per al lloc de directora de la piscina municipal, modificar la fitxa  incorporant alguna de les funcions proposades i desestimant-ne d'altres ja implícites en el lloc de responsabilitat. Incloure en les condicions de treball la perillositat, atenent a les condicions específiques de piscina i la disponibilitat pròpia d'un lloc de comandament, d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball, sense perjudici d'establir un complement salarial per les funcions de cap de secció vinculat a gestió d'equipaments.

12.  Sr. Martí Albi, per al lloc de cap d'administració, modificar les funcions genèriques i el complement de valoració de 21XII a 23XIII,  d'acord amb el que es detalla en la fitxa de l'annex1. Proposar aquest lloc a extingir  i crear el lloc Cap Administració, corresponent al lloc tipus A1 complement 23 XIII.

13.  Sr. Pere Llerena per al lloc de coordinador esportiu de piscina, modificar la fitxa en l'apartat de condicions de treball en els punts (D3) penositat i (D4) perillositat, atenent a les condicions específiques de la piscina, però no modificar l'apartat de disponibilitat atès que s'haurà de recollir en la negociació del conveni col.lectiu. Desestimar el canvi de valoració del lloc de treball  i la resta d'al.legacions al esgrimir unes funcions inferiors a les que li pertoquen per categoria i nivell de responsabilitat 

SEGON.- Aprovar la creació dels llocs de treball :

1.      Administratiu de Direcció i Administració, que podrà proveir-se amb places del grup C1/C2 i complement 16V, d'acord a l'establert en la fitxa de l'annex 2.

2.      Cap Administració, corresponent al lloc tipus A1 complement 23 XIII, d'acord a l'establert en la fitxa de l'annex 2.

TERCER.- Aprovar la creació dels nous complements retributius:

1.      Plus per disponibilitat de 24 hores, no consolidable, en el lloc de treball de Responsable d'instal·lacions, d'un brut mensual de 125 euros per 12 mensualitats.

2.      Plus per funcions de cap de secció vinculat a gestió d'equipaments, no consolidable, en el lloc de treball de Director/a de la Piscina Municipal, d'un brut mensual de 125 euros per 12 mensualitats.

3.      Plus per mobilitat entre instal·lacions, no consolidable, en el lloc de treball d'Auxiliar d'instal·lacions Esportives, d'un brut de 2 euros per dia d'aplicació.

QUART.- Aplicar l'increment retributiu derivat de la nova valoració dels llocs de treball d'Auxiliar administratiu de direcció i administració, Adjunt al tècnic, Auxiliar administratiu de piscina municipal i Cap d'administració, amb efectes del mes de gener 2006 per un import global de 23.081,78 euros, amb càrrec a les partides pressupostàries següents:

1.      Pel període comprès entre gener 2006 i juny 2008, 19.158,40 euros amb càrrec a les partides del pressupost 2009:

F0100/452110/13000             6.798,52 euros

F0100/452110/16000             2.117,74 euros

F0100/452500/13000             2.052,58 euros

F0100/452500/16000             639,38 euros

F0100/452200/13000             2.052,58 euros

F0100/452200/16000             639,38 euros

F0200/452410/13000             3.704,34 euros

F0200/452410/16000             1.153,88 euros

2.      Supeditar l€aplicació a la condició suspensiva d€existència de crèdit adequat i suficient, en el pressupost municipal de l'any 2009.

3.      Pel període comprés a partir del juliol del 2008, 3.923,38 euros amb càrrec a les partides del pressupost 2008:

F0100/452110/13000             1.392,24 euros

F0100/452110/16000             433,67 euros

F0100/452500/13000             420,34 euros

F0100/452500/16000             130,94 euros

F0100/452200/13000             420,34 euros

F0100/452200/16000             130,94 euros

F0200/452410/13000             758,60 euros

F0200/452410/16000             236,31 euros

CINQUÈ.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball , de la plantilla del personal i l'organigrama funcional del Patronat municipal d'esports de Mataró com a conseqüència dels punts anteriors, que s'adjunten en l'annex 3, 4 i 5.

SISÈ.- Publicar la modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla del Patronat Municipal d'Esports de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup en els punts 30 i 31.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             9,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

30  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL DE TRES FUNCIONARIS MUNICIPALS

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"VISTA la declaració de segona activitat presentada el senyor FRANSCESC XAVIER ALEMANY-TAE-Arquitecte, adscrit al lloc de treball de Cap de Secció de Modificacions del Planejament del Servei de Desenvolupament Urbà-, la senyora MARGARITA BERTRAN SERRA, TAE-Arquitecte, adscrita al lloc de treball de Cap de Secció de Planejament derivat del Servei de desenvolupament urbà € i el senyor ISIDRE MOLSOSA PUJAL- TAE-Arquitecte, adscrit al lloc de Cap del Servei de Desenvolupament Urbà-,  en la que  demanen la compatibilitat d'una segona activitat pública a l'empresa PUMSA amb  l'exercici del  lloc de treball principal que desenvolupen en aquesta Administració. A les seves peticions fan  constar també que tenen autoritzada una segona activitat privada que va ser declarada compatible pel ple de l'Ajuntament de Mataró.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·liciten  es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a funcionaris a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'article 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals disposa en el seu apartat 1) que el personal comprès en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament solament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix servei públic, i en el seu apartat 2), que es considera que concorre l'interès públic en  els casos concrets que expressament acordi el ple o l'òrgan màxim de l'entitat local.

CONSIDERANT que l'article 7 de la llei 53/1984, de 26 de desembre, disposa que és requisit necessari per autoritzar la compatibilitat el que la quantitat total que es percep pels dos llocs de treball no superi la remuneració prevista en els pressupostos generals de l'estat per càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en un 30 per 100 pels funcionaris del grup A, i si es sobrepassessin aquestes quanties, el ple pot igualment acordar la compatibilitat en base a raons especial per l'interès del servei.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

Vist l'informe de la Cap de l'Àrea de Serveis Territorials  en el qual es justifica l'interès públic d'aquesta segona activitat de caràcter públic, entre altres consideracions pel gran coneixement i experiència en el planejament urbanístic de Mataró, en els sectors en que PUMSA és administració actuant.

Vist l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, 

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'article 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitzen en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor FRANSCESC XAVIER ALEMANY- TAE-Arquitecte, adscrit al lloc de treball de Cap de Secció de Modificacions del Planejament del Servei de Desenvolupament Urbà-, la senyora MARGARITA BERTRAN SERRA, TAE-Arquitecte, adscrita al lloc de treball de Cap de Secció de Planejament derivat del Servei de desenvolupament urbà € i el senyor ISIDRE MOLSOSA PUJAL- TAE-Arquitecte, adscrit al lloc de Cap del Servei de Desenvolupament Urbà-, amb la segona activitat pública que sol·liciten desenvolupar € col·laboració i assessorament tècnic a la entitat Promocións Urbanistiques Mataró S.A. Es mantenen  les compatibilitats de les segones activitats declarades pel ple de l'Ajuntament de Mataró de 4 de desembre de 2000 i de 3 d'abril de 2008, respectivament.

SEGON.- L'interès públic que exigeixen els articles 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol queda acreditat pel gran coneixement i experiència  dels tres arquitectes municipals en l'àmbit del planejament urbanístic de Mataró, en els sectors en que PUMSA és administració actuant.

TERCER.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

QUART.- Notificar el present acord a les persones interessades."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        18,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             5,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

31  - MODIFICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL DE CAP DEL SERVEI DE RECURSOS HUMANS EN RELACIÓ A LA SEVA MODALITAT D'ACCÉS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En sessió ordinària  celebrada el dia 31 d'octubre de 2007,  el ple de l'Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2008 i les modificacions de llocs de treball que se'n derivaven de la seva aprovació. Actualment es  proposa una modificació que afecta la relació de llocs, concretament a la modificació del lloc de treball de cap del servei de Recursos Humans en relació a la modalitat d'accés al lloc, que serà per lliure designació per mobilitat interadministrativa, entre personal tècnic superior (grup A1), funcionari/ària de carrera o bé laboral fix de les Administracions Públiques de Catalunya.

Prèviament, el servei de Recursos Humans ha informat d'aquesta modificació a la representació sindical, en sessió ordinària de mesa de negociació del dia 20 de juny de 2008.

S'incorpora a aquesta proposta plenària com a annexos, l'informe del Cap de l'Area de Serveis Centrals  que justifica i avala la  present proposta.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l'article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya,  a on es regulen les qüestions referents a  la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vist l'informe  jurídic del servei de Recursos Humans,

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Modificar el lloc de treball de cap del servei de Recursos Humans en relació a la modalitat d'accés al lloc, que serà  proveït pel procediment de lliure designació per mobilitat interadministrativa, entre personal tècnic superior (grup A1), funcionari/ària de carrera o bé laboral fix de les Administracions Públiques de Catalunya.

Segon.- Publicar el corresponent anunci al BOP."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             9,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrnado, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Joan Mora i el Sr. Vicent Garcia Caurín, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

32  - APROVACIÓ INICIAL  DELS PROJECTES EXECUTIUS D'ARQUITECTURA I D'INSTAL·LACIONS  DELS EDIFICIS  A, INNOVACIÓ, I B, CONEIXEMENT,  QUE FORMEN PART DE LA SEU DE TECNOCAMPUS A LA PARCEL€LA  D'EQUIPAMENTS DEL PLA PARCIAL EL RENGLE,  PROMOGUT PER  PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA I AUTORITZACIÓ PER EXECUTAR LES OBRES.

Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"En data 19 de març, de 2007 la Junta de Govern Local va aprovar el "Projecte bàsic i urbanització de la seu del Tecnocampus a la parcel·la d'equipaments del Pla Parcial El Rengle, a Mataró", redactat pel despatx MBM Arquitectes SL, representat per l'arquitecte Oriol Bohigas Guardiola, el qual establia les bases tècniques sobre les quals s'havien d'elaborar els diferents projectes executius de la seu del Tecnocampus, amb un pressupost aproximat d'execució material de 48.449.700,02 euros (aparcament, oficines, Tecnocampus i urbanització).

Una vegada l'oficina tècnica redactora del document bàsic ha recollit les discrepàncies i observacions que varen formular el cap del Servei d'Obres i el de la Secció de Llicències d'Activitats en data 28 de febrer i 6 de març de 2007 en els seus respectius informes, en aquests moments es disposa ja dels corresponents projectes executius.

En data 28/05/08 l'empresa municipal PUMSA (Promocions Urbanístiques de Mataró, SA) ha entrat en el Registre municipal l'escrit 200800021225, acompanyat d'un exemplar del "Projecte executiu de l'edifici "A" i "B" inclòs instal·lacions. Projecte d'infraestructura comuna de la parcel·la d'equipaments públics del Pla Parcial del Rengle de Mataró", sol·licitant la seva tramitació i aprovació inicial.

Per una millor identificació de l'objecte i de l'abast d'aquest projecte executiu que PUMSA ha presentat, cal recordar que el futur parc Tecnocampus tindrà cinc espais diferenciats. Per un costat  s'edificaran dues torres bessones, en una de les quals s'ubicarà la seu física de la Fundació Tecnocampus, la Incubadora d'Empreses i un Centre Tecnològic, mentre que a l'altra hi haurà les empreses de base tecnològica institucional.

Connectant les dues torres, s'aixecarà un centre de congressos i de reunions. Davant mateix es construirà el futur campus universitari i les dues escoles universitàries de la comarca compartiran el mateix edifici.

L'actuació es completa amb un aparcament soterrani amb capacitat per a unes 491 places, que s'afegiran a les 557 que s'habilitaran a la superfície del entorns.

El conjunt d'immobles que conformen el Tecnocampus està emplaçat al solar d'uns 26,292 m2, delimitat per les avingudes del Maresme, d'Ernest Lluch i el passeig de Marina, just a tocar de la Porta Laietana, a l'entrada de la ciutat per la N-II.

Examinat el "Projecte executiu de l'edifici "A" i "B" inclòs instal·lacions. Projecte d'infraestructura comuna de la parcel·la d'equipaments públics del Pla Parcial del Rengle de Mataró", redactat per MBM Arquitectes SL, representats per Oriol Bohigas Guardiola, que té per objecte la descripció del projecte constructiu dels edificis de serveis a la Innovació i de l'edifici del Coneixement, situats a la seu del Tecnocampus, dins de la parcel·la d'equipaments El Rengle de Mataró, amb un pressupost de 35.341.592,94 €, IVA inclòs.

El pressupost del projecte apareix desglossat de la manera següent:

1.- Projecte d'execució dels edificis de serveis a la innovació a la parcel·la d'equipaments del pla parcial El Rengle, Mataró. EDIFICI A

EDIFICI A

PEM

PEC (+19%)

+ IVA 16%

Arquitectura

6.746.593,98

8.028.446,84

9.312.998,33

 

 

 

 

Instal·lacions

6.026.147,36

7.171.115,36

8.318.493,82

Telecomunicacions

73.923,74

87.969,25

102.044,33

Total Instal·lacions

6.100.071,10

7.259.084,61

8.420.538,15

 

 

 

 

Auditori

591.884,40

704.342,44

817.037,22

 

 

 

 

Total Edifici A (Innovació)

13.438.549,48

15.991.873,88

18.550.573,69

2.- Projecte d'execució de l'edifici del coneixement a la parcel·la d'equipaments del pla parcial El Rengle, Mataró. EDIFICI B

EDIFICI B

PEM

PEC (+19%)

+ IVA 16%

Arquitectura

6.164.138,93

7.335.325,33

8.508.977,38

 

 

 

 

Instal·lacions

5.121.746,67

6.094.878,54

7.070.059,11

Telecomunicacions

225.582,96

268.443,72

311.394,72

Total Instal·lacions

5.347.329,63

6.363.322,26

7.381.453,83

 

 

 

 

Aparcament

652.410,92

776.368,99

900.588,04

 

 

 

 

Total Edifici B (Coneixement)

12.163.879,48

14.475.016,58

16.791.019,23

El cap del Servei d'Obres, en data 23 de juny de 2008, ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi l'aprovació inicial del projecte.

Igualment, el cap de Secció de Llicències d'Activitats del Servei de Ciutat Sostenible, en data 8 de juny de 2007, ha informat favorablement el projecte.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir els projectes d'obres locals ordinàries.

Vist que, per l'import del projecte, l'òrgan municipal competent per aprovar-lo, segons les bases d'execució del pressupost municipal 2008, és el Ple Municipal.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s'escau l'adopció dels següents 

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment el "Projecte executiu de l'edifici "A" i "B" inclòs instal·lacions. Projecte d'infraestructura comuna de la parcel·la d'equipaments públics del Pla Parcial del Rengle de Mataró", redactat per MBM Arquitectes SL, que té per objecte la descripció  del projecte constructiu dels edificis de serveis a la innovació i de l'edifici del coneixement, situats a la seu del Tecnocampus dins de la parcel·la d'equipaments El Rengle de Mataró amb un pressupost de 35.341.592,94 €, IVA inclòs.

El pressupost del projecte apareix desglossat de la manera següent:

1.- Projecte d'execució dels edificis de serveis a la innovació a la parcel·la d'equipaments del pla parcial El Rengle, Mataró. EDIFICI A

EDIFICI A

PEM

PEC (+19%)

+ IVA 16%

Arquitectura

6.746.593,98

8.028.446,84

9.312.998,33

 

 

 

 

Instal·lacions

6.026.147,36

7.171.115,36

8.318.493,82

Telecomunicacions

73.923,74

87.969,25

102.044,33

Total Instal·lacions

6.100.071,10

7.259.084,61

8.420.538,15

 

 

 

 

Auditori

591.884,40

704.342,44

817.037,22

 

 

 

 

Total Edifici A (Innovació)

13.438.549,48

15.991.873,88

18.550.573,69

2.- Projecte d'execució de l'edifici del coneixement a la parcel·la d'equipaments del pla parcial El Rengle, Mataró. EDIFICI B

EDIFICI B

PEM

PEC (+19%)

+ IVA 16%

Arquitectura

6.164.138,93

7.335.325,33

8.508.977,38

 

 

 

 

Instal·lacions

5.121.746,67

6.094.878,54

7.070.059,11

Telecomunicacions

225.582,96

268.443,72

311.394,72

Total Instal·lacions

5.347.329,63

6.363.322,26

7.381.453,83

 

 

 

 

Aparcament

652.410,92

776.368,99

900.588,04

 

 

 

 

Total Edifici B (Coneixement)

12.163.879,48

14.475.016,58

16.791.019,23

Segon.- Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei municipal 8/87, de 15 d'abril, de règim local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions, reclamacions i suggeriments que es considerin pertinents.

Tercer.- Notificar a PUMSA els anteriors acords i autoritzar-la per executar les obres, conforme  s'esmenta en els informes tècnics emesos pel cap del servei d'Obres i pel cap de la Secció de Llicències d'Activitats.

Quart.- Comunicar els precedents acords als serveis municipals de Gestió Econòmica, Manteniment, Mobilitat i Serveis Municipals i Urbanisme, a l'IMPEM i a l'entitat pública empresarial Parc TCM als  seus efectes."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que, en totes aquestes qüestions del TecnoCampus, en el moment en què es baixa a les dades concretes, és a dir, a peu d'obra, es quan es comencen a veure aquests signes de precipitació. En aquest punt, doncs, ens hi abstindrem, perquè tenim la sensació que no s'actua amb previsió, tal com ens va passar ja aquesta setmana a la comissió informativa de Serveis Territorials, mentre miràvem uns plànols d'obra i vostès no sabien si els que miràvem eren els pertinents, amb el Centre Tecnològic, i, per tant, els que calia entregar al constructor, o no ho eren. Qualsevol que hagi fet obres sap que les modificacions impliquen costos econòmics. Si jo tingués clar que contractem un projecte que costa uns diners, una altra cosa seria.

La senyora Alícia Romero no era present el dia que van ocórrer els fets comentats pel Sr. Mora, però n'ha rebut notícia. De tota manera, el projecte executiu que es va aprovar a la comissió informativa i que ara portem a aprovació aquí en el ple és el projecte executiu sense les modificacions del Centre Tecnològic de CETEMMSA a l'Edifici del Coneixement. Per tant, ara l'aprovem sense aquestes modificacions, però com que no afecta substancialment el projecte executiu al fet que s'hi ubiqui CETEMMSA perquè bàsicament afectarà als acabaments interiors, el que farem és modificar puntualment, si cal, aquest element més endavant. Com que ja estava plantejat que aquest projecte es licités per lots, primer licitarem aquests lots importants (descoberta i tancament exterior) i en els propers dos mesos, en què tindrem tancat ja tot el treball amb CETEMMSA pel que fa a les distribucions d'espais i interiors..., podrem licitar els altres dos. Per tant, ni canvia el calendari d'execució del projecte, ni es modifica el finançament o la inversió que s'haurà de fer.

El senyor Joan Mora celebra que la Sra. Romero admeti que el projecte s'ha tirat endavant sense la consideració que hi ha d'anar el Centre Tecnològic, que ha estat una cosa sobrevinguda. En aquest cas és una oportunitat que perdem a la ciutat. Nosaltres no és que no estem a favor que CETEMMSA s'ubiqui al parc, sinó que la llàstima és que a CETEMMSA li acabem cedint una part dels espais de la "joia de la corona" pel simple fet que ens aporti cash €una vegada més el Ministeri a Madrid ens resol el problema.

La senyora Alícia Romero recorda que des del principi ja es va treballar perquè CETEMMSA s'ubiqués al parc. És cert que no coincidim amb CiU respecte on s'ha d'ubicar: CiU sosté que la millor ubicació és a les torres d'innovació, però nosaltres pensem que en aquests espais hem de ser capaços d'atraure empreses interessants, mentre que a l'edifici del coneixement es podran crear sinergies i, fins i tot, compartir aules, laboratoris i generar dinàmiques conjuntes.

D'altra banda, saben vostès que ha estat molt difícil arribar a un acord amb CETEMMSA i hi hem arribat fa molt poc temps, i el projecte executiu s'ha aprovat per no aturar el calendari de les obres. El tema de la licitació per lots ens permet començar ja amb els lots més importants.

A més, pel que fa al finançament, és cert que és un dels elements interessants pels quals CETEMMSA s'ubica al TCM, tot i que no és l'únic, és que el centre de tecnologia empresarial finançarà aquesta part de l'edifici en espècie, d'una banda, a través de la concessió de l'edifici del c/ Balmes, que ens ha de servir per a la ubicació d'empreses, i en diners, que pagarà en gran part a través de fons propis i procedents de la Generalitat canalitzats a través del CIDEM, ja que aquest organisme està tirant endavant una nova política de centres tecnològics. És veritat també que hi ha una part que ve del Ministeri, però no és la part principal.

Dir-los que la Generalitat ha afirmat que han de quedar 5 centres tecnològics a Catalunya i un d'ells és CETEMMSA. Per tant, l'aposta que fa la Generalitat i nosaltres va en la línia encertada i, de ben segur, que vostè això, Sr. Mora, ho comparteix.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             8,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando i el Sr. José Manuel López, regidors del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei d'Urbanisme-

33 - APROVACIÓ TEXT REFÓS DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-06 "ÀMBIT ILLA 6 FÀBREGAS I DE CARALT"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en sessió de 30 d'abril de 2008, va acordar l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU-06 a l'àmbit de l'illa 6, Fàbregas i de Caralt, i supeditar-ne la publicació al DOGC a la presentació d'un text refós, per triplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:"1.1.    Cal excloure de la normativa urbanística les determinacions vinculants relatives a l'existència d'un escreix d'aprofitament respecte al planejament vigent i la seva compensació econòmica (articles 6.4. i 9.e. de la normativa), extrems que en tot cas hauran de concretar-se en la fase de gestió urbanística.1.2.      Cal suprimir el paràgraf relatiu als ajustos de volumetria en la zona 6b18 (article 12 de la normativa), o bé aportar diferents alternatives d'ordenació o concretar quins són els paràmetres que es poden modificar i en quin percentatge.

1.3.      Cal completar el document amb una avaluació econòmica que contempli les despeses que comporta l'execució del pla."El Servei municipal de Desenvolupament Urbà ha rectificat el document atenent les prescripcions requerides per la Comissió Territorial d'Urbanisme, en els termes que queden explicitats en la Memòria del Document. També es fa constar especialment en aquest apartat de la Memòria i respecte la primera de les prescripcions, que el Pla de Millora Urbana que tractem no suposa cap mena d'escreix d'aprofitament respecte al planejament vigent. L'edificabilitat en el present Pla de Millora Urbana, respecta escrupolosament les determinacions del PMU-01d "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", del qual deriva, sense preveure'n cap tipus d'increment. I, per altre banda, el pla de millora tampoc modifica els usos previstos pel planejament vigent (comercials), ni la seva intensitat (nombre d'establiments per parcel·la). L'aprofitament en tots aquests instruments ha estat calculat en fonament al que disposa l'art. 36 de la Llei d'Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i articles 82.3 i 101.6 de les NNUU del vigent Pla General PGO-96.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS

Primer.-

Aprovar el Text Refós del Pla de Millora Urbana PMU-06 a l'àmbit de l'illa 6, Fàbregas i de Caralt, el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, de 30 d'abril de 2008.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla de Millora Urbana, junt amb la fotocòpia de l'expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació, aixecant la suspensió de l'executivitat de la Resolució de 30 d'abril de 2008 per la qual s'aprovà definitivament el Pla de Millora Urbana, procedint a la seva publicació al DOGC.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Angela Guerrero com a portaveu de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, qui expressa la seva indignació i denúncia públicament la manera com s'ha resolt la urbanització d'aquest sector de la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença dient que avui el Govern municipal porta a aprovació el text refós del Pla de Millora Urbana PMU-06 a l'àmbit de l'illa 6, Fàbregas i de Caralt, el qual, suposadament incorpora les prescripcions requerides per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. El nostre grup municipal no està d'acord amb aquesta actuació, ni amb l'aprovació d'aquest text refós, pels motius següents:

 En primer lloc cal dir que segons el nostre criteri, la documentació que avui es porta a aprovació no compleix amb l'exigit per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, especialment, pel que fa a les despeses que comporta l'execució del Pla. És a dir, no hi ha una avaluació econòmica que contempli les despeses que comporta l'execució d'aquest pla. A hores d'ara, la Modificació del Pla general a l'entorn del carrer Biada, que va ser aprovada inicialment pel Ple de 13 de març de 2008, no ha estat aprovada definitivament €per tant, no tenim els terrenys per traslladar la fàbrica, i tampoc coneixem qui es farà càrrec d'aquest important cost. Per tant, atès que el text refós del Pla de Millora Urbana no valora el cost de l'obtenció dels terrenys per traslladar la fàbrica, ni el cost del trasllat i reconstrucció, entenem que l'avaluació econòmica que avui es presenta a aprovació, no compleix amb la prescripció imposada per la Comissió d'Urbanisme. Però, a més, el Govern municipal, a hores d'ara, no ha acreditat, justificat ni garantit que la proposta d'enderroc o desmuntatge, emmagatzematge i trasllat del conjunt catalogat de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt sigui viable econòmicament.

En segon lloc, entenem que no pot ser aprovat definitivament i executat aquest Pla de Millora Urbana, perquè a dia d'avui tampoc s'ha aprovat definitivament la Modificació del Pla General a l'entorn del carrer Biada. És a dir, no podem aprovar un Pla Especial que preveu l'enderroc de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt, quan la modificació del Pla General que preveu el seu trasllat i reconstrucció encara no ha estat aprovada definitivament. Aquí ens preguntem: Què passarà si la Comissió d'Urbanisme denega i no aprova definitivament la Modificació del Pla General a l'entorn del carrer Biada? Doncs és evident, no tindrem terrenys ni diners per poder traslladar i reconstruir els elements catalogats de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt.

En tercer lloc, no estem d'acord amb l'aprovació d'aquest PEMU perquè entenem que vulnera el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró (articles 27 i 28) on es determina que els edificis de protecció A, com és el cas del conjunt Fàbregas i de Caralt. Les obres d'enderroc, desplaçament, trasllat, desmuntatge o emmagatzematge, d'aquest tipus, no hi són permeses.

A més d'això, hem de dir que aquest enderroc, desmuntatge, emmagatzematge i trasllat que proposa el Govern municipal, no compta amb l'informe favorable, previ i preceptiu de la Comissió del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, ni del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, i només compta amb un informe d'un càrrec polític del mateix PSC (el Director General de Patrimoni Cultural), que no és òrgan competent per informar una actuació tan important com aquesta.

En aquest sentit, cal avançar que la CUP ja ha impugnat judicialment aquesta resolució del Director General de Patrimoni Cultural i, per tant, si es declara la seva nul·litat com sol·licitem, ja no hi haurà informe favorable al trasllat, fet que impedirà l'execució d'aquest PEMU.

I, finalment, tampoc podem acceptar que s'aprovi aquest PEMU, quan tots sabem que el mateix porta causa d'uns acords i actuacions anteriors d'aquest Ajuntament, en les que ha intervingut de forma decisiva el regidor d'Urbanisme, Sr. Bassas, quan aquest tenia l'obligació d'abstenir-se i apartar-se d'intervenir en aquest assumpte, per tenir-hi relació amb els seus familiars directes.

La CUP també ha impugnat aquesta actuació del Sr. Bassas i, per tant, si es declara la seva incompatibilitat i la nul·litat dels acords en els que ha intervingut, això també impedirà l'execució d'aquest PEMU.

En qualsevol cas, d'aprovar aquest text refós i prosseguir amb la tramitació d'aquest PEMU, ja us avancem que el nostre grup, la CUP de Mataró, també procedirà a interposar el corresponent recurs als jutjats contra la seva aprovació definitiva.

D'altra banda, subscric els arguments dels representants de la Plataforma Salvem Can Fàbregas: això és un disbarat arquitectònic i una despesa innecessària.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que aquest és un tema desgraciat i que algun dels mateixos socis del Govern ja ha manifestat que la solució que vostès proposen no és la millor. No repetirem moltes de les coses que ja s'han dit a la sala i que nosaltres subscriuríem, com ja hem manifestat, però entenem que és una pena que tot aquest projecte que és important per a la ciutat, com també ho és l'arribada d'un operador comercial d'aquesta magnitud, no s'hagi pogut compatibilitzar amb la salvaguarda d'un patrimoni que en un principi s'hauria d'haver protegit. Aquí és on hi ha hagut l'engany.

Tot el que ha vingut després només ha servit per poder-los destapar totes les vergonyes d'aquest procés. Finalment, serà la ciutat qui ho jutgi, perquè ja portem tot un any parlant-ne. És una pena sobretot perquè estic segur que vostès pensen que el ciutadà, quan s'inauguri el Corte Inglés l'any 2011, no es recordarà de res, però estic convençut que la imatge que podem tenir properament, si les coses van com vostès les volen portar, de camions portant la fàbrica cap a on no sé sap, no s'oblidarà, i també si tenim en compte que aquest cost l'acabarà pagant el ciutadà, malgrat el Sr. Bassas digui que de forma indirecta.

Hi ha qui ho ha anomenat la "capgrossada del s. XXI" i a nosaltres ens sap molt de greu que no s'hagi pogut treballar d'una manera clara, posant les cartes sobre la taula i explicant les coses a mesura que anaven succeint. S'ha pretès enganyar els grups municipals, primer, i després els ciutadans; mentre es feien moviments a pas de tortuga i es canviava de posicionaments constantment, a remolc de l'opinió dels grups de l'oposició i la Plataforma.

En el fons, en aquest procés, es posa de manifest que a vostès, quan els interessa, són capaços de fer canvis €com la descatalogació d'un edifici€ que si li convinguessin a un ciutadà segurament no farien.

D'altra banda, no han fet les coses amb valentia, perquè abans de les eleccions hagués estat un bon moment per explicar què passava i com veien les coses. Així ens haguéssim evitat l'etapa de la badada famosa del Sr. Bassas, qui portava els tres barrets €Consell del Patrimoni, PUMSA i Regidoria d'Urbanisme€, fet que per a CiU és una perversitat. A veure si tot plegat serveix perquè realment comencem a esmenar algunes coses, malgrat el títol de "capgrossos" ens el mereixem per aquest procés.

Repeteixo que quan veiem passar la fàbrica, a part de la nostàlgia, a part de pensar que això no és el millor per a la ciutat, no estarem instruint de cap de les maneres els nostres fills, i això quedarà i perdurarà en la memòria dels mataronins per molts i molt anys, segurament pels segles dels segles.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup davant d'aquest tema tan desgraciat. El Govern ha comès errors molt greus però francament els estalviaré de passar per aquest calvari de tornar-hi.

El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Safont-Tria, en primer lloc, que hi ha totes les prescripcions que feien falta, des del punt de vista econòmic, etc. Ens sembla que no es vulnera el Pla Especial, malgrat vostès hagin decidit iniciar la via judicial; ja es veurà. A més, cal recordar que la fàbrica que vostè esmenta es tracta d'un bé local, no nacional i el procediment que s'ha seguit per a la seva descatalogació ha estat un procediment adequat. Creiem fermament que el que hem fet és el que tocava.

És més, hem acollit el suggeriment que ens va fer el propi Director General, conforme a aquesta Comissió del Patrimoni perquè pugui ser-hi en el procés del projecte que portarem a aprovar per la deconstrucció i posterior reconstrucció d'aquesta nau. Ens interessa que aquest procés sigui el màxim de respectuós amb el patrimoni.

De totes maneres, si al final resultés que fossin nuls els acords assolits el primer que seria nul seria el de catalogació de la nau, respecte a la qual, per cert, CiU va votar en contra; no va presentar ni una sola esmena defensant que es catalogués. I ara sembla que hem descobert, alguns més que altres, la importància d'aquesta nau.

Deixem-nos d'hipocresies i intentem centrar el debat polític.

El posicionament del Govern, Sr. Mora, és cert que ha variat. El Govern ha mogut peça i no ho ha fet en aquest mandat, sinó que ho va fer durant el mandat passat. Recordem que hi havia un acord previ a les eleccions en què es va dir que s'estudiaria la viabilitat del trasllat de la nau, que era una de les alternatives per no fer una cosa que ens incomodava a tots i que era la demolició d'una nau protegida prèviament a la seva descatalogació.

Segur que no hem mogut fitxa en el sentit que les persones més sensibles desitjaven i segurament és una situació complexa, rocambolesca, però hem mogut fitxa i hem volgut trobar una solució que reconciliés el fet que vingui el Corte Inglés i, alhora, la preservació del patrimoni de la ciutat del s. XIX. Això que semblava difícil i incompatible, ens sembla que és la posició que permet de forma més clara aquesta compatibilitat.

Pensem, d'altra banda, que aquesta operació té un clar objectiu: l'impuls econòmic de la ciutat, més feina per la gent i la millora de l'espai. La "capgrossada", Sr. Mora, seria no fer avui aquesta aprovació.

El senyor Joan Mora respon al Sr. Bassas que políticament no li tolera que parli d'hipocresia referint-se a aquest tema i menys venint d'ell. Podríem començar a gratar i trobaríem coses. Jo recomanaria a qui pugui llegir algun dia les actes d'aquests plens, que utilitzi els links, perquè segurament, gràcies a la tecnologia, tot "linkant" arribaria a trobar el perquè de les meves paraules del ple d'avui. Vostè és un mestre de la manipulació i la perversió de les paraules.

Evidentment que estem tots compromesos amb el desenvolupament econòmic de la ciutat i que volem la vinguda d'aquesta gran superfície, però també sabem que això té uns límits i que aquests límits no ens els podíem saltar. Aquí és on rau la diferència entre el capità del vaixell que és recte i íntegre i el capità que és capaç de traspassar les regles més elementals quan li convé.

El senyor Ramon Bassas demana al Sr. Mora que li aclareixi quines són aquestes regles que diu que s'han traspassat i les porti allà on toca discernir sobre aquestes coses.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, considera que l'últim comentari del Sr. Mora està absolutament fora de lloc.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.  

34  - APROVACIÓ TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM 1996, RELATIVA A L'ÚS D'APARCAMENT EN EL SUBSÒL DELS EQUIPAMENTS, A L'ÚS D'APARCAMENT EN EL SUBSÒL DE SIS ZONES VERDES DE LA CIUTAT I LA TRAMITACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ D'ALGUNS EQUIPAMENTS DEL TERME MUNICIPAL DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"El 6 de juny de 2008, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ha  resolt aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments,  a l'ús d'aparcament en el subsòl de sis zones verdes de la Ciutat i a la tramitació per a la construcció d'alguns equipaments i supeditar-ne la publicació al DOGC a la presentació d'un text refós, per triplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

"Cal completar l'article 279 de les normes urbanístiques amb la regulació dels paràmetres urbanístics bàsics aplicables als equipaments en defecte d'altre regulació més especifica, contemplant com a mínim l'ocupació màxima, l'alçada reguladora màxima i punt d'aplicació d'aquesta, o bé indicant que s'aplicaran els paràmetres de l'entorn."

El Servei municipal d'Urbanisme ha rectificat el document atenent les prescripcions requerides a la Resolució del Conseller de 6 de juny de 2008, segons s'explica a la Memòria del Document, i concretament amb la introducció d'un nou paràgraf a l'art. 279 de les Normes Urbanístiques (art. 279.3).

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS:

Primer:

Aprovar el Text Refós de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments,  a l'ús d'aparcament en el subsòl de sis zones verdes de la Ciutat i a la tramitació per a la construcció d'alguns equipaments el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 6 de juny de 2008.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla de Millora Urbana, junt amb la fotocòpia de l'expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació, aixecant la suspensió de l'executivitat de la Resolució de 6 de juny de 2008 per la qual s'aprovà definitivament el Pla de Millora Urbana, procedint a la seva publicació al DOGC.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

35  - APROVACIÓ PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI PER LA GESTIÓ INTEGRAL D'AIGÜES DE CATALUNYA.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"Vista la proposta de modificació dels estatuts del CONGIAC en el que l'Ajuntament de Mataró hi està integrat com a ens consorciat.

Vist que l'Assemblea general del CONGIAC,, en sessió de 25 de març 2008 va adoptar, entre d'altres, l'acord de: "Notificar a tots els membres associats l'acord d'aprovació inicial dels estatuts i donar-los un termini de 30 dies hàbils comptadors des de la recepció de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si no se'n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l'acord un cop transcorregut l'esmentat termini."

Vist que els criteris bàsics de modificació dels estatuts són els següents:

1)            Voluntat d'adequar la norma estatutària a noves exigències i demandes de l'organització, però intentant conservar al màxim la voluntat fundacional del Consorci que s'expressa amb la definició general d'objectius i finalitats, per la qual cosa s'obre aquest a tots aquells municipis i entitats locals supramunicipals que apostin per la gestió directa del servei públic d'abastament d'aigua.

2)            Incorporació en els estatuts de la menció específica a la gestió directa dels serveis públics mitjançant uns ens instrumental, la societat mercantil de capital íntegrament públic, en la que podran participar, a banda del propi CONGIAC els ajuntaments dels municipis consorciats, directament o bé per mitjà de les societats de capital íntegrament municipal que tinguin per objecte la prestació de serveis d'aigua.

3)            Clara referència a la societat mercantil del CONGIAC com a mitja propi i servei tècnic d'aquest per la prestació dels serveis que li són propis, en clara al·lusió als requisits establerts en la Llei de contractes del sector públic (Llei 30/2007, de 30 d'octubre).

4)            Òrgans de govern:

Modificacions en els trams de població necessaris per assolir determinat nombre de representants i vots en la Junta Rectora, per assignar una millor regla de proporcionalitat als trams de població.

 

5)            Altres qüestions que es proposen modificar: Millor definició del règim d'adopció d'acords en les diferents votacions dels òrgans socials.

Atès que examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes s'ajusten al que disposa el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals i la resta de disposicions legals per a les que es regeixen els Consorcis, excepte pel que fa a l'article 5.1 del projecte d'estatuts modificats on cal afegir que el Consorci podrà assumir la prestació de serveis del cicle de l'aigua, però només dels municipis consorciats.

Atès que l'article 322 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l'acord previs del seu òrgan de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les mateixes formalitats que per la seva aprovació.

Atès que l'article 313.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s'han d'adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació, per la qual cosa, i en aplicació de l'article 22.2.p) de la Llei de bases de règim local, correspondrà la seva aprovació al ple de la corporació de forma indelegable.

Vista la proposta de derrama extraordinària per un import de CATORZE MIL DOS-CENTS SEIXANTA EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS (14.260,30€) presentada pel CONGIAC, destinada a fer front a la subscripció de l'ampliació de capital que s'incorpora en la modificació estatuària de GESTIÓ INTEGRAL D'AIGÜES DE CATALUNYA, entitat en transformació.

Vist que la companyia d'Aigües de Mataró serà un dels accionistes de la societat instrumental del Consorci, i en aquest sentit ha demanat a l'Ajuntament que autoritzi la seva participació en la dita societat.

És per tot això que, en ús de les atribucions que legalment tinc conferides, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

A C O R D S

Primer.- Ratificar la proposta de modificació dels Estatuts del CONGIAC, acordada per l'Assemblea General del mateix en sessió plenària de 25 de març de 2008 amb una modificació per addició  a l'apartat 5.1 del projecte d'estatuts, afegint en la última línia : "... com a forma de gestió associada de serveis municipals de caràcter obligatori i essencial dels municipis consorciats".

Segon.- Aprovar la derrama extraordinària en favor del CONGIAC per un import de CATORZE MIL DOS-CENTS SEIXANTA EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS (14.260,30€), essent el seu desglossament de MIL NOU-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS AMB NORANTA-QUATRE CÈNTIMS (1.966,94) en concepte d'IVA i de DOTZE MIL DOS-CENTS NORANTA-TRES EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS (12.293,36) en concepte de base imposable.

Tercer.-  Autoritzar a la companyia d'Aigües de Mataró per a què subscrigui 50 noves accions del capital de la futura societat Gestió Integral d'Aigües de Catalunya SA per un import de 39.900 euros, que determinaran una participació final de 79 accions representatives del 12,60%.  

Quart.- Donar trasllat del precedent acord al CONGIAC per al seu coneixement i efectes escaients."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut d'Esports-

36 - NOMENAMENT DELS VOCALS DEL CONSELL RECTOR DE L'INSTITUT D'ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"Havent de nomenar els membres que composen el Consell Rector de l'Institut d'Esports. Vist l'informe del Director sobre el sistema que s'ha seguit per elegir el vocals que formaran part del Consell Rector.

Vistes les actes de les assembles d'escoles i de clubs, entitats i associacions esportives celebrades el dia 18 de juny de 2008, per tal d'elegir els seus representants al Consell Rector.

Vistes les respostes dels Grups Municipals fent el nomenament dels seus representants al Consell Rector.

Tenint en compte que la Comissió Informativa de Serveis Personals del dia 27 de juny va donar el vist-i-plau a la proposta de vocals de reconegut prestigi al Consell Rector.

Proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

  1. Nomenar com a membres del Consell Rector de l'Institut d'Esports en representació dels Grups Municipals amb presència a l'Ajuntament de Mataró als senyor i senyores següents:

-          Srs. Joan Antoni Saban Carmona, Josep Joan Edo Cau i José Antonio Ricis Saavedra,  en representació del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya

-          Sr. Paco Conde en representació del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya

-          Sr. Oriol Solà en representació del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya

-          Sr. Francesc Masriera i Abella i la Sra. Adriana Martínez i Bruguera en representació del grup Municipal de Convergència i Unió.

-          Sr. Andreu Buxeda Ortí en representació del grup municipal del Partit Popular

-          Sr. Albert Canal i Codina en representació del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

  1. Nomenar als senyors Joaquim Torres Fernandez, Oriol Cortada Fusté, Albert Forns Floriach i Alvar Julian Labraña, com a membres del Consell Rector de l'Institut d'Esports, en representació dels clubs, entitats i associacions esportives de Mataró, segons elecció efectuada en l'assemblea de 18 de juny de 2008.
  1. Nomenar als senyors Jordi Planas Padró, Jordi Barrufet Olmo, Sergio Luque Majon i la senyora Beatriz Delgado Castro, com a membres del Consell Rector de l'Institut d'Esports, en representació dels centres d'educació de Mataró, segons elecció efectuada en l'assemblea de 18 de juny de 2008.
  1. Nomenar als senyors Lluis Garcia Jordana, Josep Tuneu Lloveras, Salvador Carbonell Arnau i la senyora Elisabeth Jovés, com a membres del Consell Rector de l'Institut d'Esports, per la seva dedicació i coneixement del món de l'esport, segons proposta de la Comissió informativa de Serveis Personals."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, en coherència amb la votació dels Estatuts de l'Institut d'Esports i, en especial, en referència al nomenament de persones de reconegut prestigi.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

CMI DE VIA PÚBLICA

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 37 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.

37  - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER A GRANS ESDEVENIMENTS MUSICALS A L'AIRE LLIURE: ÀNTIC PARC CENTRAL €PLAÇA D'HONORAT VILAMANYÀ I SERRAT. 

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"El Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l'Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001. Altrament el dia 21/06/2007, s'homologà la revisió 1 d'aquesta Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró.

Atès que amb motiu de l'acord de Ple, el qual indicava que calia anar realitzant els plans específics de totes les activitats de risc que es duen a terme a la ciutat, s'ha cregut oportú realitzar el "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Parc Central € Plaça d'Honorat Vilamanyà i Serrat", en tant que te per objecte establir l'organització i els procediments mínis d'actuació dels organismes i serveis que col·laboren o participen en el concerts o espectacles a l'aire lliure realitzats al Parc Central- Plaça d'Honorat Vilamanyà i Serrat per tal de poder fer front a les situacions de risc i/o bé d'emergència durant el transcurs d'aquestos.

D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya (LPCC), en relació als plans de protecció civil, així com el Decret 161/1995, pel qual s'aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil de municipals a Catalunya.

D'acord amb les facultats que atorga l'art. 18 de la LPCC als municipis per a l'elaboració de plans específics del propi municipi, quan concorrin riscos concrets diferents als que es refereix el mateix article 18 en els seus punts 1 i 2.

D'acord amb el disposa el mateix article 18 de la LPCC respecte el procediment d'elaboració d'aquests plans específics municipals, que ha de seguir-se el mateix procediment que l'emprat pels plans bàsics d'emergència municipal.

Vist l'informe favorable que, en data 19 de juny de 2008, ha emès la Cap de Protecció Civil en relació al pla específic citat.

Atès que en sessió de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública, de data 28 de maig de 2008, es va donar trasllat als Grups municipals per a fer els suggeriments i propostes, que no consten que s'hagin efectual.

D'acord amb el que disposa el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipals, entre els quals estan els plans específics.

D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

D'acord amb el que estableix l'art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 6 de febrer de 2008, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

PRIMER.-       Aprovar el "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Parc Central € Plaça d'Honorat Vilamanyà i Serrat"de l'Ajuntament de Mataró.

SEGON.-        Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Parc Central € Plaça d'Honorat Vilamanyà i Serrat" de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que el seu grup veu positivament que es desenvolupin aquests plans especials, però alhora val a dir que aquest Pla Especial queda coix en un aspecte important per a la ciutat i que fa referència a les entitats locals petites sense ànim de lucre. Aquestes entitats que normalment no tenen molts recursos tenen problemes a l'hora d'accedir a la documentació que se'ls requereix per part de la Generalitat quan demanen llicències municipals. Entenem que aspectes com les empreses de seguretat privada, ambulàncies... són temes amb què les empreses locals que són petites tenen dificultats a l'hora de desenvolupar activitats en aquests espais. Per tant, ens sembla bé el Pla Específic Municipal en referència als grans esdeveniments que es porta a aprovació, però caldria mirar d'encabir-hi un altre pla específic que permetés que aquesta mena d'entitats locals poguessin desenvolupar la seva activitat.

El senyor Oriol Batista recorda que durant més d'un mes va estar obert el procés d'esmenes o al·legacions a aquests dos plans que es van presentar a la comissió informativa de Via Pública i no es va rebre res. Per tant, ja només per un tema de formes, aquest no seria el moment de fer aquesta aportació.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

38  - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER A GRANS ESDEVENIMENTS MUSICALS A L'AIRE LLIURE: CAMP DE FUTBOL ENRIC PUJOL €ZONA ESPORTIVA CERDANYOLA.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"El Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l'Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001. Altrament el dia 21/06/2007, s'homologà la revisió 1 d'aquesta Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró.

Atès que amb motiu de l'acord de Ple, el qual indicava que calia anar realitzant els plans específics de totes les activitats de risc que es duen a terme a la ciutat, s'ha cregut oportú realitzar el "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Camp de futbol Enric Pujol - Zona Esportiva Cerdanyola", en tant que te per objecte establir l'organització i els procediments mínis d'actuació dels organismes i serveis que col·laboren o participen en el concerts o espectacles a l'aire lliure realitzats al Camp de futbol Enric Pujol-Zona Esportiva Cerdanyola per tal de poder fer front a les situacions de risc i/o bé d'emergència durant el transcurs d'aquestos.

D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya (LPCC), en relació als plans de protecció civil, així com el Decret 161/1995, pel qual s'aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil de municipals a Catalunya.

D'acord amb les facultats que atorga l'art. 18 de la LPCC als municipis per a l'elaboració de plans específics del propi municipi, quan concorrin riscos concrets diferents als que es refereix el mateix article 18 en els seus punts 1 i 2.

D'acord amb el disposa el mateix article 18 de la LPCC respecte el procediment d'elaboració d'aquests plans específics municipals, que ha de seguir-se el mateix procediment que l'emprat pels plans bàsics d'emergència municipal.

Vist l'informe favorable que, en data 19 de juny de 2008, ha emès la Cap de Protecció Civil en relació a la realització del pla específic citat.

Atès que en sessió de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública, de data 28 de maig de 2008, es va donar trasllat als Grups municipals per a fer els suggeriments i propostes, que no consten que s'hagin efectual.

D'acord amb el que disposa el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipals, entre els quals estan els plans específics.

D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

D'acord amb el que estableix l'art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 6 de febrer de 2008, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

PRIMER.-       Aprovar el "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Camp de futbol Enric Pujol - Zona Esportiva Cerdanyola" de l'Ajuntament de Mataró.

SEGON.-        Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del "Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l'aire lliure: Camp de futbol Enric Pujol - Zona Esportiva Cerdanyola" de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

39  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MODIFICACIÓ DE REGLAMENTS DE CONSELLS MUNICIPALS DE PARTICIPACIÓ. 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"L'any 2005, el Ple Municipal va aprovar el "Reglament del Consell Municipal de Mobilitat", el qual substituïa al de Circulació i Transport. Aquest reglament, en el seu article 5, Composició i competències dels Òrgans del Consell, apartat C, textualment diu:

La composició del Plenari del Consell és la següent:

- President del Consell de Mobilitat.

- Vicepresident.

- Vocals. Seran nomenats per Decret d'Alcaldia els següents vocals:

- Representants dels grups municipals amb representació al Ple de l'Ajuntament.

- El President de l'Àrea de Serveis Territorials, o persona en qui delegui.

- Dos representants de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró.

- Dos representants dels sindicats majoritaris.

- Un representant de cada una de les associacions de comerciants legalment constituïdes a la

ciutat.

- Un representant del Gremi d'Hostaleria.

- Un representant del Gremi de Transportistes.

- Un representant de la Unió de Xofers (Assistencial Club).

- Un representant del Reial Automòbil Club de Catalunya.

- Un representant dels taxistes.

- Un representant de l'Associació de Tallers Mecànics

- Un representant de la policia de la Generalitat € Mossos d'Esquadra.

- Un representant del cos de Bombers de la Generalitat.

- Un representant de la Creu Roja.

- Un representant de l'empresa operadora del servei de transport urbà.

- Un representant dels treballadors de l'empresa operadora del servei de transport urbà.

- Un representants de l'empresa Casas/Sarbus.

- Un representant del Grup d'Invàlids de Mataró i Maresme (GIMM).

- Un representant de la ONCE.

- Dues persones de reconegut prestigi, de lliure designació per part del Sr. Alcalde.

 

A més, hi assisteixen fins a cinc persones, tècnics municipals, amb veu però sense vot.

És evident que el text aprovat en aquell moment per unanimitat, té una redacció restrictiva, atès que limita la participació a les entitats existents en aquell moment.

Atès que la societat és viva i les entitats en que s'agrupen els ciutadans són reflex de les necessitats de cada moment.

Atès que durant el procés de revisió dels Consells Municipals realitzat pel Govern de la ciutat en el primer any de l'actual mandat no s'ha produït cap canvi per garantir que noves entitats puguin participar-hi, és per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció dels següents, 

ACORDS:

Primer.-  Posar en marxa els mecanismes necessaris per a la modificació de l'actual Reglament del Consell de Mobilitat per tal de que hi tinguin cabuda totes les entitats de la ciutat que hagin previst, en els seus objectius, el treball per millorar la mobilitat de les persones.

Segon.- Encarregar els tècnics municipals competents en aquest àmbit, un informe sobre la necessitat d'endegar la modificació dels Reglaments d'altres consells municipals de participació en el mateix sentit de la que es proposa pel de Mobilitat.

Tercer.- Convidar a participar en aquest procés a totes les entitats inscrites en el Registre Municipal d'Entitats.

Quart. Una vegada realitzades les modificacions que d'acord amb els informes tècnics s'hagin produït, informar a totes les entitats abans esmentades a participar en aquells consells que puguin ser del seu interès."

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, recorda que el passat mes de novembre es va celebrar una jornada participativa de revisió dels consells municipals, les conclusions de la qual destacava la creació de l'Oficina de Coordinació dels Consells com a garantia per a la posada en marxa de les accions proposades pels propis consells. Aquesta oficina s'ha posat en funcionament enguany i, des del Servei de Participació Ciutadana, ja ha desenvolupat, entre d'altres, una tasca de sistematització dels diferents models de reglament dels consells i l'elaboració d'un model de reglament base que es va presentar també a la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, que pugui servir perquè cada consell municipal posi en marxa el seu procés de revisió del reglament basant-se en aquest model i adaptant-lo a les seves característiques específiques.

En aquestes mateixes conclusions, també establíem que aquest procés i la creació de l'Oficina no havia de suposar la revisió de tots i cadascun dels reglaments. De fet, és precisament aquesta diversitat la que aporta riquesa al model de consells de ciutat. Així doncs, l'establiment d'unes directrius comunes no ha de comportar la modificació dels Estatuts o reglaments dels consells. En aquest sentit, considerem que el procés de revisió del reglament ha de fer-se de forma interna en el moment que es consideri adient per endegar-ho, també des de dins.

Per donar resposta a les necessitats que es plantegen des de l'Oficina, s'han recollit les propostes de cadascun dels consells respecte a aquesta qüestió i és d'aquí que traiem la informació. Ja s'ha establert la revisió dels reglaments dels Consells Territorials, que acabat tot just aquesta setmana €el període d'exposició pública€ i que s'aprovarà al setembre. I el Consell del Patrimoni que ja té un nou reglament aprovat. Al setembre també s'iniciarà el Consell per a la Convivència, tema que ja es va tractar a la darrera reunió del Consell. Hi ha 7 consells més que ho faran properament i n'hi ha dos més que encara no tenen prevista la seva revisió.

D'altra banda, pel que fa al Consell de Mobilitat, a la darrera reunió d'aquest es va plantejar la possibilitat de donar cabuda a noves entitats d'aquest àmbit. La demanda es va rebre per part del conseller delegat de Mobilitat, qui es va comprometre a estudiar una fórmula que pogués donar resposta a aquesta necessitat.

És per això que el vot del Govern en aquesta proposta de resolució serà negatiu.

A més, algunes de les coses que vostès demanen ja s'estan fent i són conegudes també per part del seu grup municipal en diferents espais de participació. D'altres, en canvi, no les acceptem perquè contradiuen allò que vam pactar la passada tardor.

Finalment, dir al Sr. Fernàndez que el Consell Municipal de Mobilitat ni molt menys és tancat ni restrictiu, donat que ara per ara dóna oportunitat a 24 vocals, per tant, és un dels que més fomenta la participació de les entitats especialitzades en el tema.

El senyor Joaquim Fernàndez afirma que quan van plantejar la proposta van tenir la sensació que es tractava d'una proposta raonable, és a dir, que si a la ciutat hi ha gent amb ganes de treballar, se'ls ha de permetre que treballin i més quan tots ens omplim la boca de parlar de participació.

L'explicació del Sr. Fernàndez ha estat molt correcte, però recordin que la reunió a què ha fet esment va ser la tardor passada i que vam estar una colla de mesos sense consells. Que el Consell de Mobilitat va trigar menys a constituir-se perquè hi havia pel mig el plec de condicions del Mataró Bus i que d'aquí a no res ens tornem a trobar altre cop a la tardor, el que vol dir que moltes de les coses esmentades pel Sr. Fernàndez ja van amb retard. Per tant, hi haurà entitats que amb voluntat de treballar es quedaran sense poder-ho fer.

En concret, la proposta ve perquè hi ha una entitat que al desembre demana participar en aquest Consell i el Sr. Melero li respon, com suposo que tocava, que el reglament no ho permet, però que miraria de trobar-hi una solució. Fins aquí això és públic, malgrat hi ha més coses que no estan als papers, però que a Mataró tot se sap.

És clar, quan vostès parlen de pedigrís d'entitats, és a dir, dels que porten més temps treballant i tenen més socis, ho fan amb gent al davant i, per tant, encara que no estigui escrit, d'això hi ha testimonis. Si la resposta del Sr. Fernandez és que aquesta proposta nostra és molt política, només li puc dir que ja veuen si és polític voler que la gent que vol treballar ho pugui fer.

D'altra banda, el Consell de Solidaritat i Cooperació que presideix el mateix Sr. Fernàndez no funciona pas així. Quan hi ha una entitat nova que demana poder participar ho pot fer; també el de Nova Ciutadania o el de Joventut, que rep persones individuals perquè hi participin fins i tot sense pertànyer a cap entitat...

La realitat és que tenim un escrit d'una entitat que demana participar, que vostès els diuen que no emparant-se en un reglament, però com que els reglaments els fem nosaltres, CiU vol que solucionar que aquella gent hi pugui fer les seves aportacions. Nosaltres fem el que crèiem que havíem de fer i aquesta és una proposta raonable.

El senyor Carlos Fernández contesta que la seva argumentació ha estat extensa perquè, per respondre a la proposta presentada, calia recordar tot el procés que s'ha dut a terme pel que fa als reglaments dels consells. D'altra banda, aquí es demanen dues coses que ja s'estan fent des de fa mesos i que són fruit dels acords de la tardor passada, i dues més que contradiuen el procés que vam seguir a la tardor, un procés molt participatiu €que va comptar amb més de 100 persones i de 60 entitats. És per això que no podem votar a favor d'aquesta proposta de resolució. També li he dit al final respecte la demanda que va rebre el conseller delegat de Mobilitat, que ell es va comprometre a estudiar una fórmula que pogués donar resposta a aquesta necessitat. Li he dit així. Finalment, jo tampoc no he parlat ni de pedigrí, ni de fer política, i vostè m'està responent unes coses a les quals jo no he fet al·lusió.

El senyor Joaquim Fernàndez ja dirà en privat al Sr. Fernàndez on va dir aquestes paraules. En tot cas, la voluntat de deixar-ho sobre la taula el ple passat era per poder arribar a un acord. Si vostè hagués demanat uns altres termes en l'acord i haguéssim quedat que això fos un prec, així seria. No ho és, perquè vostès no ho han demanat en dos mesos.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             Cap.

40  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA COORDINACIÓ URBANÍSTICA I TERRITORIAL ENTRE ELS MUNICIPIS DE L'ENTORN DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"La creixent complexitat de les relacions socials i econòmiques, així com l'augment de la mobilitat general de les persones, fan que l'ús que la societat fa del territori sigui cada vegada més "global" i menys limitat als estrictes àmbits municipals de residència.

Es podria dir que la ciutat "real" supera en molts aspectes les compartimentacions administratives i sovint s'observa que les diferents infraestructures (ja siguin de mobilitat, de serveis o d'equipaments sanitaris, comercials, educatius, etc.) interrelacionen amplis territoris plurimunicipals.

D'altra banda, els reptes que aquesta mateixa societat planteja pel que fa a la cohesió social del territori, a la mobilitat com a dret i no com a obligació, a la racionalització de la implantació de polígons industrials o terciaris, a la protecció dels espais naturals, o a la qualitat i diversitat del paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori, entre d'altres, fan que cada vegada amb més insistència vagin sorgint nous instruments de planificació territorial, que requereixen l'atenció des d'una òptica de coordinació entre municipis.

En aquest sentit, recentment s'han tramitat o estan en fase de redacció diversos plans i projectes que incideixen en aspectes importants de l'àmbit territorial de l'entorn de Mataró: el que es coneix com a Maresme central o sistema urbà de Mataró vinculat principalment a l'eix estructurador de la riera d'Argentona. Es relacionen els més destacats a nivell de planejament territorial:

Ï El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, l'avanç del qual està en fase final de redacció, és un dels set plans territorials parcials en que es desenvolupa el Pla Territorial general de Catalunya. Com a instrument de planificació, i en coherència amb altres plans territorials sectorials, formula propostes relacionades amb el model territorial i amb els tres sistemes bàsics del territori: el sistema d'espais oberts, el d'assentaments urbans i el d'infraestructures de mobilitat.

Les seves determinacions incideixen lògicament a l'entorn territorial de Mataró i, pel que fa al Maresme, en els primers esborranys que es coneixen assenyala uns àmbits de cooperació municipal i de Plans Directors Urbanístics que inclouen, entre d'altres, el del PDU del "Sistema Urbà de Mataró". Com a conjunt coordinat de planificació urbanística intermunicipal, proposa algunes línies de projectes comuns com ara:

- Reforçar la continuïtat entre els espais naturals existents.

- Tractament conjunt dels diferents trams de façana marítima urbana i agrícola. 

- Ordenació dels acabaments de la ciutat i espais de transició a la muntanya, a la plana agrícola i al litoral.

- Coordinació de les infraestructures de comunicació, especialment pel que fa a les noves estacions ferroviàries i als entorns urbans de les mateixes.

- Noves "centralitats", recolzades sobre la nova accessibilitat ferroviària, que hauran de equilibrar els sistemes més desequilibrats quant a població, llocs de treball i serveis.

El Pla Territorial, al mateix temps, també donarà instruments per a la implantació d'àrees d'activitat econòmica mancomunada, i per a la cooperació entre municipis per a la promoció d'habitatge de protecció pública.

L'Ajuntament de Mataró, a través de la comissió tècnica de les Ciutats de l'Arc Metropolità, ha anat seguint activament la redacció d'aquest Pla Territorial Metropolità.

Ï El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, que complementa el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) i el Pla Director d'Infraestructures de la RMB (PDI). Tots ells inclouen diferents plans i projectes relacionats amb la mobilitat del Maresme, especialment pel que fa a la C-32 i al transport ferroviari.

Ï El projecte de Millora de l'accessibilitat a la variant de Mataró, autopista C·32, tram Argentona € Mataró

Ï El Pla Director Urbanístic de la reserva de sòl per a la Línia Orbital Ferroviària

Ï El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

Ï El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge

Ï La Carta del Paisatge de la vall de la riera de Argentona., en redacció, d'acord amb un conveni entre el DPTOP, l'Observatori del Paisatge, el Consell Comarcal del Maresme, i els Ajuntaments de Argentona, Cabrera, Dosrius, Mataró i Òrrius.

·                     L'estratègia de desenvolupament del front marítim de Mataró, definida per acord del Ple de l'Ajuntament el 2007.

·                     El projecte Nàutic-Marítim de Mataró.

Ï El Pla de Ports de Catalunya 

Ï El document "Estratègia par a la sostenibilitat de la costa" del Ministeri de Medi Ambient, que marca les polítiques d'actuació d'aquest ministeri en relació a les costes espanyoles i que caldrà veure com es concreta a Catalunya tenint en compte els traspasso competencials previstos 

Al mateix temps, els alcaldes dels municipis de Argentona, Cabrils, Cabrera, Dosrius, Òrrius, Vilassar de Mar, Llavaneres i Mataró, varen signar en data 20/07/06 la Declaració de la Riera de Argentona amb la voluntat expressa de treballar conjuntament i constituir una mesa de treball per desenvolupar temes relacionats amb:

- La preservació de l'espai mediambiental

- Les infraestructures de vialitat

- L'assignació d'usos del territori

- La millora d'un territori per a les persones.

En el marc de les normals relacions de veïnatge, Mataró i els seus municipis veïns també tenen plantejats alguns reptes i problemàtiques més concretes que demanen igualment ser gestionats conjuntament, com poden ser el Turó de Cerdanyola, el Torrent de Vera, el barri del Cros i les relacions de la zona del Sorrall amb Argentona, o bé, a nivell més general, la integració dels transports públics (especialment pel que fa als polígons industrials, al nou hospital, etc.) i el tractament i regeneració de la Riera d'Argentona com a espai públic d'interès ambiental i l'impuls de la comunitat d'usuari del seu aqüífer, des de Dosrius fins al mar, entre d'altres.

D'altra banda, Mataró es planteja la seva inserció en aquest marc territorial amb l'objectiu de preservar el seu model de ciutat compacta, basat fonamentalment en  l'equilibri entre les zones urbanes (residencials i productives) i les zones agrícoles i forestals, de garantir la seva plena integració a la xarxa de comunicacions (ferroviàries i viàries) de la regió metropolitana de Barcelona, i de potenciar el seu front marítim com a actiu important en la recuperació de la costa del Maresme.

Aquests objectius, dirigits a la preservació de la sostenibilitat mediambiental i a la potenciació de la ciutat en el conjunt metropolità, així com les diferents interaccions derivades dels plans i projectes en tràmit esmentats anteriorment, s'hauran valorar finalment en el marc de la vigència urbanística de l'actual Pla General d'Ordenació, estudiant-se, si en fos el cas, la conveniència o no de la seva revisió.

Tot i això, el conjunt de municipis que forment el Sistema Urbà de Mataró, estructurat bàsicament a l'entorn de la Riera d'Argentona i de l'espai agrícola de les Cinc Sènies, tenen avui plantejats, com s'ha dit, un seguit de reptes i oportunitats que requereixen una coordinació entre els Ajuntaments per tal d'estudiar, debatre i arribar si és possible a posicions comunes sobre els diferents plans i projectes territorials tramitats recentment o en fase de redacció i tramitació.

Alguns d'aquests reptes demanen instruments de planificació, participació ciutadana i gestió territorial a un nivell superior al estrictament municipal que caldria anar explorant i perfilant, per tal de coordinar els esforços dels diferents Ajuntaments de cara a la racionalització i eficiència de l'ús del territori, i a la preservació dels seus valors socials, paisatgístics i mediambientals.

Per tot el que s'acaba d'exposar, a l'empara del que preveu l'article 13.5è.a ) del Reglament Orgànic Municipal, els grups municipals sota-signants presenten al Ple municipal l'adopció dels següents

A C O R D S :

  Primer:

Iniciar contactes entre els diferents Ajuntaments de l'entorn urbà de Mataró, per tal de comprovar el grau de consens i les possibilitats d'establir instruments de coordinació, que permetin donar les respostes més adequades als objectius i reptes plantejats en la part expositiva de la present proposta. En aquest sentit, l'Ajuntament de Mataró estudiarà la conveniència de revisar el Pla general d'Ordenació Urbana de Mataró en aprovar-se el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Segon:

Establir la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials com a òrgan de treball sobre les planificacions supramunicipals, seguiment dels contactes amb els diferents ajuntaments i els avenços que es vagin produint.

Tercer

Promoure la participació activa de tots els grups municipals en el procés de debat i negociació amb els municipis de l'entorn.

Quart:

Aprofitar el marc de la Declaració de la Riera d'Argentona com a l'àmbit adequat per continuar els debats i treballs d'acord supra-municipal contemplats en la part expositiva d'aquesta proposta, sense perjudici que hi puguin intervenir altres municipis quan el tema ho porti.

Cinquè:

Trametre la present resolució als Ajuntaments esmentats i al Consell Comarcal del Maresme."

 El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa la seva alegria pel consens assolit. Aquesta coordinació supramunicipal no és només un instrument important, sinó que és imprescindible. L'única cosa que podem lamentar és que potser hi hem arribat massa tard.

Celebrem, doncs, que puguem tenir una visió més àmplia del territori, que tinguem capacitat d'entendre que les relacions territorials van molt més enllà del propi municipi i que puguem iniciar un treball col·lectiu entre els diferents ajuntaments, malgrat sorgeixin discrepàncies entre uns i altres. En sortirem tots beneficiats al capdavall.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que hi ha hagut acord, com ha apuntat el Sr. Bassas, però val a dir que no és massa correcte que alguns efectes col·laterals d'aquesta proposta li hagin arribat a ell personalment enmig d'aquest ple.

Nosaltres, en un exercici de responsabilitat, mantindrem la nostra posició d'acord, però ens mostrem crítics amb això. Puc entendre que vostès puguin signar un acord amb CiU, entenc també que aquest grup té un posicionament en el territori més rellevant per pes polític i, per tant, és lògic que reclami un cert paper protagonista en les negociacions que hi pugui haver a nivell institucional entre Mataró i les ciutats del voltant. Ho entenc, no som gelosos. Però, en un moment determinat, també podríem plantejar nosaltres la possibilitat de signar un acord semblant perquè, entre d'altres, aquí es diu que "es reconeix la participació històrica de CiU al debat territorial" i convé recordar que no és només l'únic grup, com es podria desprendre d'un redactat així.

Amb el Sr. Safont-Tria de tant en tant estem d'acord. Efectivament, no és una eina necessària, sinó imprescindible. Probablement un tema com aquest sigui el paradigma de com no s'han de fer les coses: l'obligació dels polítics és sempre mirar a llarg termini i de manera estratègica i, per tant, podríem dir que la decadència que està patint Catalunya avui potser €més que no pas per un tema de balances fiscals o d'espoli€ és més aviat fruit de la manca d'estratègia que hem tingut com a comunitat o la manca de col·laboració entre les dues grans forces €recordem que a l'any 87 ens va desaparèixer la Corporació Metropolitana, que era una eina que hagués servit per integrar, simplificar o coordinar les eines ja existents.

Per tant, hauríem d'haver reflexionat abans sobre això i haver endegat aquesta coordinació. No oblidem que avui dia les ciutats competeixen d'una manera rabiosa per intentar captar inversions, tenir infraestructures...

D'altra banda, en tot aquest tema hi ha un doble aspecte molt important, que és tota la col·laboració amb el sector privat i, per tant, de Mataró amb tot l'entorn territorial que en el marc de la globalització ens pot permetre funcionar d'una manera molt més eficaç. Hem de col·laborar per poder compartir.

Dos aspectes que nosaltres hem aportat en aquest document i que crec que és important destacar:

El primer d'ells és que celebrem que per part del Govern municipal com a mínim es reculli un cert compromís d'estudiar en el seu moment la revisió del Pla General. Un Pla General que en aquests últims anys ha patit 30 modificacions, que indiquen que era un marc ja superat en molts aspectes. L'urbanisme avui ja no està plantejat, a les ciutats importants, com un element purament urbanístic, sinó com quelcom de transdisciplinar o transversal, que abraça allò tangible i intangible. Ha de ser el marc que permeti complir objectius estratègics.

El segon aspecte és el tema del mar, que s'ha de convertir en un eix estratègic de posicionament cultural, econòmic, tecnològic... de la ciutat, que ens ha d'obrir moltes portes perquè aquesta ciutat entri ben bé en el s. XXI, com un dels referents, entre d'altres, a nivell nàutic i marítim a nivell europeu.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que, en aquest cas, s'ha de reconèixer, per part del Govern, que ha funcionat la intel·ligència política. En aquest punt vull agrair els esforços del Sr. Fernàndez de CiU i del Sr. Bassas per part del Govern, perquè crec que aquí hi ha un element que és el bàsic i que és el que ens fa estar d'acord i signar un acord bilateral amb el Govern:

La proposta de resolució és evident que fa molts anys que CiU ve reclamant. En aquest cas, es dóna una situació que crec que no es dóna en altres grups €sense que això vulgui dir res i això va pel Sr. Mojedano€ que és que si entenem que la política és alternança, és bo que en les qüestions estratègiques hi hagi una voluntat d'acord i un cert consens, perquè aquestes no es trenquin. M'estic referint no només al cas de Mataró sinó també als entorns veïns on CiU pot tenir un pes polític rellevant en algunes alcaldies. El fet que el Govern de la ciutat de Mataró es pugui reunir i treballar amb poblacions on governa CiU, amb la nostra col·laboració i participació, probablement ajudarà a què es desactivin certes recances i a què siguem tots plegats més ambiciosos. Això beneficiarà tant els pobles de l'entorn com a la ciutat de Mataró.

Nosaltres, en el nostre programa electoral, teníem més que clar que apostàvem per l'organisme supramunicipal i, per tant, pensem que finalment aquest és un bon acord que si se sap portar amb lleialtat, com espero que sabrem fer tots, ens ajudarà a desplegar tota la gran potència que pot tenir aquesta comarca i que nosaltres hem dit més de mil vegades.

El senyor Xavier Safont-Tria comenta, al respecte de la intervenció del Sr. Mora, que quan aquest parla de consens entén que només es refereix al consens entre grups municipals, però el regidor de la CUP pensa que s'hauria d'anar més enllà: cal tenir en compte les entitats locals, els col·lectius que estan al territori, com ara els pagesos i que, per tant, quan ell parla de consens es refereix a una realitat molt més àmplia.

Aquesta iniciativa també haurà de tenir en compte aquesta realitat, la de les plataformes, la dels pagesos i la de la gent que està interessada en el model territorial.

El senyor Pau Mojedano afegeix que en el text de l'acord que signa el Govern amb CiU es parla de la creació d'una comissió de seguiment.

Al respecte, jo entenc, com deia el Sr. Mora, que en la negociació amb alcaldes del seu grup pugui ser important la seva participació, però demanaria que aquestes negociacions i la informació que se'n desprengui sigui clara, transparent i oberta a la resta de grups.

El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Mojedano que serà així òbviament.

En primer lloc, aclarir que no és que d'un dia per a l'altre se'ns hagi acudit que és bona la supramunicipalitat: l'Ajuntament ja té una tradició de treball supramunicipal tant bilateral, com multilateral €gestió dels residus... Per tant, hi ha hagut voluntat de liderar projectes més enllà de la nostra ciutat i que es concreta darrerament també amb la Carta del Paisatge que s'està elaborant. Potser el pas important que estem fent aquí és que aquesta voluntat sigui una voluntat majoritària i unànime.

En segon lloc, pel que fa a l'acord amb CiU, m'agradaria que notéssim probablement el fet polític que comporta. Tots hem dit en les darreres setmanes que és important intentar fer un esforç per arribar a acords. Fer un esforç per canviar també algunes formes, deien alguns, però sobretot, també en el fons, a fi d'avançar en temes importants. Aquesta és una oportunitat que hem de celebrar tots plegats, i especialment l'acord entre el grup majoritari de l'oposició i el Govern. Entenent-nos ens en sortirem millor. L'exemple l'hem tingut en aquest ple amb el tema de les escoles universitàries. Ara bé, aquest acord no exclou ningú, ans al contrari, la voluntat és la d'incloure-hi tothom.

Finalment, té raó el Sr. Mojedano quan diu que l'urbanisme va més enllà d'allò físic. També hem de tenir en compte allò físic, és clar, cal fer aflorar tot el territori físic, però no és només el pla físic, per exemple:

Si miren vostès la zona industrial de Pla d'en Boet, està al costat de dues altres grans zones industrials, Cabrera i Argentona, i la pregunta és: urbanísticament i econòmicament són tres zones industrials o n'és només una? Aquesta és una bona reflexió que ens hem de fer per saber estratègicament com cal actuar.

O, des del punt de vista de la sostenibilitat, els boscos que hi ha entre Mataró-Dosrius-  Argentona són tres boscos o una mateixa massa forestal que hem de protegir, potenciar i fer sostenible? Segurament vostès respondrien com jo. Per això era necessari que tiréssim endavant la proposta.

Finalment, valoro l'aportació que hi ha hagut conjunta dels tres grups del Govern municipal, el seu treball previ i la bona predisposició per poder assolir el consens.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que al llarg del debat s'ha dit vàries vegades que potser l'acord arriba tard i podria ser veritat, però el cert és que arriba quan és possible. Recordem que els acords amb els altres municipis s'han de fer amb un respecte exquisit cap als signes polítics que hi ha en els propis pobles, cap a les seves sensibilitats... S'ha de fer amb una visió molt generosa per part de Mataró, donat que som els grans, cosa que implica de vegades haver d'assumir costos que no es poden compensar o repartir de manera directa amb la resta. Però la voluntat sempre ha estat aquesta, si més no, al llarg dels darrers 4 anys, a fi d'exercir el lideratge en el territori, amb tota l'exquisitat possible. I hem avançat. Ja ho vam fer en el mandat passat amb la signatura del Pacte de la Riera d'Argentona. Ara tenim eines molt més potents que ens ajudaran a avançar en temes urbanístics molt més ràpid i més enllà dels temes urbanístics, també, com els sanitaris... Aquesta és la nostra voluntat; ho farem a poc a poc i amb tota la cura a fi que el projecte sigui compartit.

Finalment, jo celebro avui que aquesta proposta sigui votada per totes les forces presents a l'Ajuntament de Mataró.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

41  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER LA RETIRADA DE LA BANDERA ESPANYOLA QUE ONEJA AL TERRAT DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"En un article publicat al diari AVUI (17/06/08), Jaume Asens (vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona) i Gerardo Pisarello (professor de Dret Constitucional a la UB) exposaven:

"La defensa de la Corona i dels símbols de l'Estat ha desfermat en el darrer any una reacció gairebé colèrica del poder judicial i de bona part de la classe política. Aquesta actitud irada ha originat restriccions desproporcionades a la llibertat ideològica o d'expressió i una degradació considerable de la qualitat democràtica de l'esfera pública."

En relació amb la bandera espanyola, cal recordar que es tracta d'un símbol imposat pels borbons, qüestionat durant els dos períodes republicans i que, tot i els canvis introduïts en l'ordre constitucional postfranquista, continua essent un símbol que genera malestar i crispació social. L'actual llei de banderes, del 1981, vincula la bandera espanyola a la idea de la "unitat i integritat de la nació espanyola", un objectiu que també fixa per a l'exèrcit, tal com estableix l'article 8 de la Constitució espanyola.

Des de la CUP pensem que per superar aquestes limitacions democràtiques i les imposicions simbòliques, cal trobar un mínim comú denominador en allò que uneix tota la ciutadania. Conseqüentment, entenem que amb les banderes de Mataró i Catalunya ja n'hi ha prou. Per tant, considerem que aquest tema, que no és exclusiu dels dies assenyalats (Les Santes, Diada Nacional, 23 d'abril, etc.), cal resoldre'l de manera satisfactòria i duradora retirant de forma definitiva la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament.

Per això, el grup municipal de la CUP proposa que el Ple Municipal adopti l'acord següent:

Retirar, a partir de Les Santes i amb caràcter permanent, la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament de Mataró."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, explica que es tracta d'una proposta de resolució que tradicionalment es presenta en aquestes dates i a la qual se suma el seu grup.

Probablement, els arguments en contra de la proposta que sentirem per part d'alguns grups per desqualificar-la o ridiculitzar-la són probablement l'argument de la legalitat, el dels atacs a la simbologia i finalment el del respecte a totes les banderes oficials. En son conscients i sabem què posa als passaports de tots nosaltres. Però també és veritat que la percepció d'aquesta mateixa legalitat, el nivell de tolerància o de zel envers l'aplicació i el compliment de la legalitat referida als símbols varia de manera molt significativa en funció de què representi, des del punt de vista de qui emet el judici, el símbol en qüestió. I aquesta és una realitat innegable que es pot fer extensiva a altres aspectes com l'oposició a la tercera hora de castellà, perquè és qualificada com a maniobra política, mentre que el contrari es presenta com una mostra de llibertat. De fet, hi ha molts exemples que apareixen de forma recurrent, com el cas de l'aprovació, en aquesta ocasió, de la proposta de resolució conjunta entre ERC i CiU que demanava la presència de la bandera catalana als edificis públics. Aquest cas il·lustra aquesta percepció diferent de la legalitat i la tolerància en funció de quin sigui el símbol objecte de la legalitat. Es tracta de l'incompliment sistemàtic de l'article 8.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya €que diu que la bandera catalana ha de ser present als edificis públics i actes oficials que tinguin lloc a Catalunya€ per part d'algunes entitats públiques amb seu a Mataró on continua onejant únicament la bandera espanyola.

Naturalment ningú interpreta aquest fet com una ofensa, ni una falta de respecte, ni tan sols com un simple incompliment de la llei. Els demano que facin l'esforç d'imaginar el cas contrari.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia la seva abstenció, perquè el seu grup té molt clar que tant una bandera com l'altra gaudeixen del fet que els ciutadans de Catalunya les sentin com a seves. En el seu dia, quan es va fer el debat sobre l'Estatut ens vam posicionar. Els signes de Catalunya també passen per la bandera espanyola i no cal donar-hi més voltes.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en to irònic, comença dient que espera que aquesta proposta de resolució, qualificada de tradicional en aquestes dates pel Sr Teixidó, no s'acabi convertint en part del programa d'actes de Les Santes.

Jo no pretenc dir-li que em cansi aquest debat, donada la meva responsabilitat i per respecte democràtic, però sí que m'entristeix. El Sr. Teixidó, que és perspicaç i sap que aquest debat ja l'hem tingut, ara s'avançava als arguments dels que ens oposarem a la proposta. És cert tot això que ha dit ell, però hi ha un tema que és més important fins i tot que l'argument legal, i és el profund desconeixement que tenen vostès del que és la Catalunya real, del país on viuen.

Fa molt pocs dies ens n'hem adonat que la bandera espanyola no és res aliè a Catalunya ni a la majoria social de catalans, i aquesta és una realitat inqüestionable. I a nosaltres no només no ens incomoda sinó que ens sentim orgullosos de defensar aquesta bandera. Igual que la bandera catalana, aquesta la portem al cor. De fet, la bandera espanyola avui significa no només el fet que, des del punt de vista territorial, inclou totes les comunitats que formen Espanya, sinó que a més representa la democràcia, la llibertat i un règim constitucional que, d'altra banda, a vostè el permet parlar aquí; mentre que, en una situació contrària, jo no tindria l'oportunitat de parlar segurament aquí.

M'enstristeix veure com el nacionalisme està convertint Catalunya en un país, en una comunitat, cada vegada més petita. El Sr. Safont, amb la seva ideologia totalitària, expressa d'una manera clara que en el país que voldrien només hi cabrien els que pensen com vostès. La Catalunya per la que lluitem és, majoritàriament, aquella que vol la pluralitat, i no la substitució d'una dictadura per una altra. Igual que hem lluitat sempre per un estat que defensés la pluralitat. Això és el que representa avui la Constitució i la bandera constitucional. Això és el que volen, mal que li pesi, la majoria de catalans. Només cal veure o surtir al carrer per parlar amb la gent normal i llegir les enquestes que es publiquen constantment.

El que vol vostè és el camí invers, el camí cap a la tribu i la insignificància de Catalunya. Volem la Catalunya de la llibertat, del respecte mutu i la integració. Hi ha objectius més amplis, més ambiciosos i més positius per a Catalunya que es poden assolir conjuntament amb la resta de comunitats. Siguin raonables i aprenguin dels errors de la història i sobretot de la realitat social d'una Catalunya que vostès no coneixen.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que aquest és un debat complicat, però que intentarà explicar de manera senzilla.

Crec que qui els parla i el grup que representa hem dit moltes vegades quina és la nostra posició. Mai recolzarem cap posició que pugui fer que els extrems en definitiva s'acabin tocant, perquè quan un comença una petita ofensa acaba aixecant, respecte de l'altre costat, una altra de més gran i això s'acaba retroalimentant.

El nostre grup ha presentat vàries vegades propostes similars, però han estat de caràcter testimonial, testimonial per poder dir que el nostre grup potser és gradual. CiU treballarà en la línia d'aconseguir majors quotes de sobirania sense ofendre ningú, intentant que aquesta gent entengui quina és la nostra realitat, la gent que ha vingut a Catalunya des de fa molts anys i que tenen una sensibilitat nacional absolutament diferent de la nostra. De tota manera, estic convençut que també hi ha gent que comparteix la nostra.

Sr. Safont-Tria i d'ERC, vostès saben que això de parlar de "nostra" i "seva" pot ser complicat, perquè al final estem parlant de ciutadans. Convindria que decidíssim plegats quin model de país és el millor, perquè jo no vull un país que hagi d'expulsar ningú, jo no vull un país que hagi d'ofendre ningú, no vull un país que faci que s'hagi d'excloure gent, vull un país on jo pugui explicar a aquesta gent què és Catalunya i què és aquesta pàtria, quines són les tradicions i cultures pròpies... i si no ho he aconseguit en 50 anys, potser en trigaré uns altres 50 més, però no vull expulsar ningú.
Per aquest motiu, CiU s'hi abstindrà. Els demano que vigilin amb aquest valor tan preuat que és la cohesió.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa que és cert que aquesta mena de debat s'està tornant en una tradició o costum i potser els ciutadans pensaran que ens avorrim a l'Ajuntament si periòdicament traiem el tema, repetint els mateixos arguments.

El PSC s'hi oposarà perquè fer el que diu aquesta proposta és il·legal, ho sap tothom i ho practica tothom, fins i tot en ajuntaments independentistes.

Les banderes al nostre país no és una qüestió de quina ens agrada o no, no es tracta de la bandera que portem al cor... sinó que els símbols nacionals emanen de les lleis que voten els parlaments i els referèndums avalats pel sufragi universal i aquesta és la millor manera de construir la nació.

Ara alguns que tindran notícia de qui ha votat a favor o en contra de la proposta ho utilitzaran per assenyalar com a dolents aquells que hem defensat en definitiva una proposta contrària per defensar la llei. És com s'ha dit la millor manera d'iniciar els odis i divisions, que enfebleixen el nostre país.

Nosaltres volem una nació gran i important, i parlo de Catalunya, i per això convé que no hi hagi exclusions. La proposta que es presenta és la millor manera de crear aquestes divisions. Es pot ser nacionalista i respectar el que diuen les lleis i el que diu la majoria. És el que els demano que facin. Nosaltres hi votarem en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria diu que és evident que el tema identitari aixeca passions, però d'aixecar passions al fet d'arribar a sentir les barbaritats que s'han dit hi ha un bon tros. Vostès tenen la gran habilitat de barrejar coses i quan nosaltres estem parlant que hi ha un símbol que no representa a molts dels mataronins i que és un símbol imposat des dels Borbons sota les armes de foc i la guerra en la nostra comunitat. a partir d'aquí vostès deixen anar tot el seu carregament i embolica que fa fort.

És evident que la realitat identitària catalana no viu una situació de normalitat igual que qualsevol altre país. Nosaltres el que estem reclamant és que la identitat catalana pugui viure amb la mateixa naturalitat que qualsevol altre país. Això no té res a veure amb el que vostè, Sr. Mojedano, ha explicat:

"La bandera espanyola és un símbol que significa la llibertat". Res més lluny de la realitat. Vostè sap que aquesta bandera és la que representava el dictador Francisco Franco, és la que representava els Borbons que a través d'una guerra rere l'altra han signat amb sang la realitat que estem patint.

En definitiva, el que diem és que a Mataró hi ha moltíssima gent, milers de persones, que no ens identifiquem amb la bandera espanyola sinó amb la catalana i amb la de la ciutat de Mataró. Per tant, el més democràtic, el més lògic i el que aglutina més són aquestes banderes i aquestes haurien de ser les que ens identifiquin a nivell municipal

El Sr. Bassas ha manifestat que en ajuntaments independentistes també hi oneja la bandera espanyola, però això no és veritat. En ajuntaments on governen independentistes no hi oneja la bandera espanyola. A la mateixa comarca del Maresme tenim varis ajuntaments on no hi oneja la bandera espanyola i no passa res. El que passa és que aquí hi ha uns altres interessos que defensen aquest símbol opressor i que representa, entre d'altres, una oligarquia i un exèrcit; però hi ha molts mataronins que no ens hi sentim identificats i que ho rebutgem públicament i explícitament.

Finalment, dir que entenem que sobre el terrat hi onegin les dues banderes, la catalana i la ciutat de Mataró, seria un pas democràtic, de pau i un pas per situar el nostre poble en el mapa del món per poder tenir la nostra identitat i dirigir-nos a la resta del món com el que som: catalans i catalanes.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        3, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) i  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          12, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), 

Abstencions:             11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

42  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA BATALLA DE L'EBRE.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent unificada amb els grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verda-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya  :

"El 25 de juliol es compliran 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre. La Batalla de l'Ebre fou l'enfrontament militar més dur de la Guerra de 1936-1939. Els pobles de les terres de l'Ebre, i particularment els de la Terra Alta, foren l'escenari bèl·lic d'una guerra de trinxeres sagnant que costà la vida a desenes de milers de persones, molts dels quals eren joves de 17 i 18 anys (lleva del biberó) mobilitzats a última hora.

Malauradament, l'esforç bèl·lic i el sacrifici de tantes vides humanes no va poder impedir la derrota republicana i l'ocupació de Catalunya. Conseqüentment, durant quatre dècades, varem patir una dictadura de signe totalitari que va impedir la restitució de l'honor i la dignificació dels soldats i lluitadors morts al front de l'Ebre, molts dels quals no varen rebre sepultura i encara avui dia són desapareguts de guerra.

Amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'aquell trist esdeveniment i com a eina de sensibilització per a la pau i els valors democràtics. els grups municipals de la CUP, PSC, ICV-EUiA i ERC  proposen la presa dels següents acords:

 1.  Instar a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis a informar a l'Ajuntament de Mataró dels actes previstos per retre homenatge a totes les persones que van perdre la vida a la Batalla de l'Ebre o en van patir les conseqüències de forma directa o indirecta.

2. Adhesió de l'Ajuntament de Mataró a tots els actes relacionats amb la Batalla de l'Ebre  informats per la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis.

3. Estudiar la realització d'un acte públic a Mataró per retre homenatge a totes les persones que van perdre la vida a la batalla de l'Ebre o que de forma directa o indirecta en van patir les conseqüències

4. Encarregar a la Comissió del Nomenclàtor perquè estudiï donar nom a un carrer de la nostra ciutat amb l'objectiu de recordar a les persones de Mataró mortes a la batalla de l'Ebre.

5. Donar suport a la tasca que desenvolupen el govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat espanyol de preservació dels espais físics on es va desenvolupar la batalla de l'Ebre com a indrets de la Memòria i, alhora, de restitució i dignificació de la memòria dels soldats morts, amb menció especial a la localització i identificació dels desapareguts de guerra.

 6. Traslladar aquests acords al Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre, a la Federació Catalana de Municipis, a l'Associació Catalana de Municipis, al Parlament i Govern de Catalunya i al Govern de l'Estat espanyol. "

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en aquest ple s'ha parlat extensament sobre el tema de la Guerra Civil. Aquesta és una d'aquelles propostes a les quals un s'ha de sumar, perquè no podem anar en contra del que diu.

El que passa és que una vegada més s'ha de deixar constància que determinats grups d'esquerra, d'una manera sectària, tenen constantment, a l'hora d'interpretar el que ha estat la història i el que és la memòria històrica, una visió viciada i subjectiva del tema.

M'agradaria que el Sr. Safont-Tria, a banda de treure aquestes qüestions, posés alguna proposta damunt la taula que ajudés als actuals mataronins, perquè parla molt de qüestions alienes a la ciutat o passades.

La Guerra Civil, ja ho hem dit moltes vegades, com alguns episodis de la República, és una època trista de la història d'aquest país, en què hi ha moltes culpes i responsabilitats, no d'una manera tan fàcilment i sectàriament interpretable. La major part de soldats que van morir, van morir a cop de pal, obligats al front: no hi havia un bàndol on els soldats anaven obligats a lluitar i un altre bàndol romàntic on els soldats anaven entusiasmats a defensar els ideals de la República. La majoria dels soldats republicans van morir perquè van anar obligats a una guerra que la gent de peu difícilment entén i és la que pateix les pitjors conseqüències. No lluitàvem amb entusiasme, ni van morir per una causa... això és una absoluta falsedat.

El que es proposa està bé, però al meu entendre tindria molt més sentit erigir una placa commemorativa per tots els morts de la Guerra Civil en un sentit genèric i no en un sentit d'utilització política com pretén fer vostè. A Mataró, per cert, hi ha algun historiador, Soler i Sabater, entre d'altres, que parla dels morts a la rereguarda republicana durant la Guerra Civil. El Maresme va ser un territori on va haver-hi uns moments molt sagnants a la reraguarda, que no crec que fos l'expressió de la llibertat. Igual que als  bombardeigs, en què va haver-hi molts morts. Per tant, parlar només dels morts de la Batalla de l'Ebre té un sentit relatiu.

Ens sumarem a la proposta, però recomanaria o bé d'una vegada per totes deixem enrere aquestes qüestions o ho fem amb un mínim de rigor que vostè no ha demostrat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que ells es pensaven sumar a la proposta que hi havia fins ahir i aquesta nova que han llegit €potser perquè el correu electrònic no els ha arribat- no l'han rebut i no l'han poguda seguir bé mentre s'exposava. Per tant, per aquest motiu, CiU farà una abstenció tècnica, perquè no han pogut sentir ben bé per on anava el tema. Si a vostès no els fa res i ho volen deixar sobre la taula perquè ho puguem preparar per a un proper ple... segurament ens hi sumarem.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, declara que la postura del Govern és votar a favor de la proposta de la CUP.

En primer lloc, perquè creiem que aquest és un tema supramunicipal i el Govern està molt a favor de donar continuïtat a entitats supramunicipals, com és el cas de la Federació Catalana de Municipis.

En segon lloc, per les formes, per la celebració de la memòria històrica, per la voluntat de preservació de la memòria històrica, per la restitució i dignificació de la memòria dels soldats morts i la restitució i dignificació de totes aquelles iniciatives que es puguin dur a terme.

El senyor Xavier Safont-Tria diu al Sr. Mojedano que la CUP fa política municipalista i que al llarg d'aquest any han demostrat que han tirat endavant moltes propostes i iniciatives per millorar la qualitat de vida dels mataronins; això és per trencar la imatge que vostè vol crear que nosaltres només ens preocupem de qüestions simbòliques.

Avui hem fet aquesta proposta perquè coincideix amb el 70è aniversari de la Batalla. A Mataró no s'ha celebrat cap acte recordant aquests fets i nosaltres el que pretenem és situar Mataró en un paper capdavanter en la recuperació d'aquesta memòria històrica, a fi de recuperar aquesta sensibilitat tan important que tenim tots i fets com aquest no tornin a ocórrer.

El senyor Joan Mora, un cop llegida la proposta, veuen que no hi ha cap modificació substancial. Malgrat quedi palès que de vegades tenim la sensació que sembla que des de determinats grups es vulgui patrimonialitzar certes coses, però entenc que al final es tracta de fer un reconeixement a totes les persones que van morir, en aquest cas, a la Batalla de l'Ebre i en tantes altres.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

43  - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES DONI SUPORT AL TELÈFON ÚNIC DE LA UNIÓ EUROPEA PER A NENS DESAPAREGUTS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i Candidatura d'Unitat Popular :

"L'agost de l'any 2007 la Comissió Europea va proposar als països membres l'habilitació d'un telèfon únic en tot el continent al que pugui trucar qualsevol menor que es trobi en dificultats.

El telèfon a més d'alertar a la Policia suposa implicar als ciutadans/es en la recerca donat que es llança una alarma europea que inclou els mitjans de comunicació. Cal tenir en compte que les hores immediates a la desaparició d'un menor son crucials per a la seva localització.

A d'altres països, com ara els Estats Units existeix un sistema general d'alarma per a nens/es desapareguts anomenat Alerta Amber amb un percentatge d'èxit molt elevat.

La posada en marxa del telèfon únic, el 116000 requereix d'un enfocament europeu màxim. Actualment el 116000 ja funciona a quatre països de la Unió (Bèlgica, Dinamarca, Grècia i Portugal) i en breu el posaran en marxa set països més que ha han finalitzat els treballs preparatoris. Hi ha un grup de països, malgrat això, que encara no han  iniciat aquests treballs i en aquest grup es troba Espanya

A data d'avui, al nostre país i segons fons de la Fiscalia de Menors de Madrid existeixen  200 expedients sense tancar de denúncies de segrests de menors. Experts de la Unitat de Psiquiatria  de Nens i Adolescents de l'Hospital Ramon y Cajal han assenyalat que el segrest de menors per part d'un dels progenitors és un fet creixent i sobretot en parelles on uns dels seus membres és estranger.

Els segrests són fenòmens que tenen un greu impacte social i que en els últims temps han adquirit un fort ressò mediàtic amb casos com ara el de Madeleine McCann, Yeremi Vargas o la petita Mari Luz.

Estem segurs que l'existència d'un mitjà únic d'alerta arreu d'Europa unida a la responsabilitat de la societat en aquests casos contribuiria a facilitar el treball de la policia i elevaria els casos solucionats amb èxit.

Per tot això es presenta per la seva aprovació el següent:

ACORDS

  1. L'Ajuntament mostra el seu suport a la iniciativa de la Unió Europea per posar en marxa a Espanya un telèfon únic d'alerta per la desaparició de menors.
  2. El Govern Municipal donarà trasllat d'aquest acord al President del Govern, al Congrés dels Diputats, al Ministeri de l'Interior i a la Comissió Europea.
  3. El Govern Municipal s'afegirà als actes institucionals promoguts per la Federació de Municipis de Catalunya el dia 25 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Nens Desapareguts."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

PRECS I PREGUNTES

44  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PEL ACONDICIONAMENT D'UN ESPAI D'ESTACIONAMENT PROVISIONAL AL SECTOR D'IVECO-PEGASO.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Amb l'enderroc de les naus i altres construccions del sector urbanístic conegut com Iveco-Pegaso, la ciutat ha obtingut un gran espai al costat de la carretera NII, molt a prop de l'estació del ferrocarril i per tan a prop també del pas subterrani per creuar les vies del tren.

Atesa la proximitat de la temporada d'estiu i atesa l'escassetat d'estacionament per a vehicles existent a la ciutat, fet que preocupa especialment als sectors econòmics dedicats al comerç i la restauració.

Atès que en època de platja, la facilitat d'estacionament és un factor que influeix decididament a l'hora d'escollir on anar, més encara quan l'estacionament és gratuït i dóna possibilitats d'ampliar el temps destinat al bany amb temps pel passeig per a la ciutat. Fet que pot ser decisiu per a que persones procedent de poblacions del Vallès o altres comarques de més a l'interior escullin Mataró a l'hora de passar un dia a la platja, dinar en família i fer algunes compres.

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer.- Què el servei de Mobilitat, així com altres departaments municipals implicats, com pot ser el cas de Promoció de Ciutat, destinin part dels seus recursos a l'agençament, adequació i senyalització del solar pendent d'urbanitzar entre l'estacionament de RENFE i el carrer Isaac Peral, per sota de l'avinguda Maresme, per ser utilitzat com estacionament provisional de vehicles.

Segon.- Que aquesta actuació es realitzi amb caràcter d'urgència per tal de poder-ne disposar durant els mes de juliol i agost d'enguany.

Tercer.- Que s'estudií també, a partir de l'experiència dels mesos d'estiu i si hi estan d'acord i disposades a col·laborar els agents econòmics de la ciutat, la possibilitat d'allargar-ho a la temporada de Nadal i/o mentre sigui possible."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, anuncia que el Govern no pot acceptar el prec per diferents motius:

En primer lloc, són els problemes de seguretat. Els estudis tècnics posen de manifest problemes de seguretat en els accessos de vianants i en els de vehicles. Sobretot, en el cas dels accessos de vianants, perquè tot i que es fessin accessos per a vianants i de vehicles de forma correcta intentant minimitzar riscos, sí que hi pot haver possibles vianants que travessin la Nacional per on no ho haurien de fer.

En segon lloc, no és una proposta ni viable ni sostenible per la provisionalitat que representa. Els estudis tècnics diuen que l'arranjament d'aquest espai tindria un pressupost de 324.215 euros, una xifra important que si la posem al costat del temps que trigaríem per disposar de l'aparcament fa que la proposta sigui molt inviable. El termini d'execució implicaria redactar i aprovar els corresponents projectes demanant autorització a RENFE, a ADIF i a la Demarcació de Carreteres de l'Estat, que suposa un mínim de dos mesos; la visita a l'obra, 1 mes, i l'execució, 2 mesos. És un total de 5 mesos per tenir l'aparcament en funcionament. 5 mesos, quan la previsió d'actuació urbanística en aquell àmbit és d'un any. Per tant, el projecte és molt poc sostenible.

De tota manera, aquest estiu es pot aparcar al Rengle, per facilitar l'aparcament a la gent que ve de fora de Mataró.

Finalment, la creació d'un aparcament dissuasori, que recull el PAM 2008, és el que estem ara treballant en el marc del Pla d'Aparcaments.

El senyor Joan Mora reconeix que el Govern té els estudis tècnics i la capacitat per fer-ho, però per què no es pot posar en qüestió el que diuen els estudis?

El tema de la seguretat és evident. Ningú no vol haver de lamentar la possibilitat que un vianant travessi per on no ha de travessar, però això passa malauradament cada dia davant de l'estació. Això és més aviat un tema d'educació viària.

Després, ens ha dit que arranjar això són 54 milions de pessetes, escolti, tregui el jacuzzi i no l'hi posi. De luxe, cap!

D'altra banda, pel que fa al tema legal, si cal demanar permisos a RENFE, això ja m'ho acabarà d'explicar amb calma, potser en un altre moment, perquè una altra cosa que també lamento és no haver-ho pogut parlar abans per trobar solucions conjuntes. En tot cas, aquesta situació portada a aquest extrem evitarà que puguem tenir una solució d'aquest estil. 

El senyor Oriol Batista afirma que estem parlant d'un estudi que per complir la normativa a fi de tenir un aparcament legal apunta tots els requeriments que té. No s'hi ha afegit res que sigui un plus: això és el que costa tenir un aparcament legal.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 45 i 52 per venir referits a temàtiques coincidents.

45  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES PROTESTES VEÏNALS PER LA CONSTRUCCIÓ D'UN MUR A L'ESCOLA BRESSOL I EL COL·LEGI D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA DE LA RIERA FIGUERA MAJOR.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment veïns del carrer Josep Pla, al barri dels Molins han expressat el seu desacord amb la decisió del Govern Municipal de construir un mur com a part del projecte de l'Escola Bressol i l'Escola de Primària que s'està fent a la Riera Figuera Major.

Els veïns denuncien que la construcció del mur no se'ls va explicar en cap moment i que els perjudica.

El mur en qüestió està previst que es construeixi amb 7,5m d'alçada per 50m de longitud, aproximadament. Aquestes dimensions provocaran que es tapi la llum directa de les plantes baixes de dos blocs. Alhora es crearà una mena de carreró entre el mur i els edificis d'uns 5m d'amplada que es podria convertir en una zona d'inseguretat i insalubritat a tocar del centre escolar i dels blocs de pisos.

Aquest Grup és coneixedor que s'han iniciat converses amb els veïns i se'ls ha plantejat l'opció de rebaixar fins 1m l'alçada del mur i fer-hi finestres així com acabats de fusta i reduir l' impacte visual. Però veiem que això no és suficient.  

PREGUNTA

1.      Ha pensat el Govern Municipal altres solucions alternatives a les ja plantejades als veïns del C/ Josep Pla?

2.      Tot i que ja sabem que el projecte podia ser del coneixement dels veïns tots sabem que hi ha detalls tècnics i de construcció que es poden escapar si no son ben explicats en un primer moment, per què no es va informar des del principi als veïns de la construcció d'aquest mur o característiques de la façana del col·legi? "

52  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA MARIA-MERCÈ MARÇAL.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Entre els equipaments educatius que s'estan construint a la ciutat s'hi troba el Centre d'educació infantil i primària Maria-Mercè Marçal..

El projecte, que s'està executant, preocupa a un elevat nombre de veïns de la zona, especialment als del carrer Josep Pla, els quals han manifestat el seu desacord a la ubicació proposada del que ha de ser el gimnàs de la nova escola, per la seva proximitat als edificis d'habitatges existents, fent propostes alternatives. E

Informats de la preocupació dels veïns, el grup municipal de CiU ja s'ha dirigit al regidor responsable d'Obres per conèixer amb més profunditat el projecte i per saber si existeixen alternatives que permetin situar el gimnàs en una altra indret dins del solar que ocuparà la nova escola, així com el cost d'aquestes alternatives.

Per la informació donada en la CIM de Serveis Territorials celebrada el passar dia 17 de juny, el Departament d'Obres estaria preparant un informe en el mateix sentit que les preguntes d'aquest grup i d'altres de l'oposició. Informe que creiem ha de ser conegut per tots els grups municipals i molt especialment pels veïns afectats.

Davant de tot el que s'ha exposat i per tal de garantir la màxima transparència davant de la ciutadania, Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer.- Els Serveis Municipals corresponents realitzaran, si no ho han fet encara, un estudi exhaustiu de les possibles alternatives a la construcció en l'actual emplaçament del gimnàs del CEIP Maria-Mercè Marçal, que inclourà la proposta realitzada pels veïns. A més, les alternatives contemplades a l'informe seran valorades econòmicament, encara que sigui de manera aproximada.

Segon.- El Regidor-Delegat d'Obres, Serveis Municipals i Manteniment donarà compte del contingut de l'informe sol·licitat anterior durant el Ple Municipal Ordinari corresponent al mes de juliol d'enguany.

Tercer.- L'informe, a més, es lliurarà als diferents grups municipals que hagin mostrat interès en la problemàtica expressada pels veïns, així com als representants d'aquests darrers.

Quart.- En el cas que l'informe elaborat pels Serveis Municipals evidenciï una alternativa possible, tècnica i econòmicament, que doni resposta a les reivindicacions del veïnat, es faran les gestions necessàries per tal de modificar el projecte executiu de l'equipament i procedir a la construcció segons aquesta modificació."

A petició de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Miquel Fontanals en nom dels veïns afectats per la construcció de l'escola Maria Mercè Marçal, formula una bateria de preguntes dirigides al Sr. Carles Fernàndez i al Sr. Alcalde en què expressa les seves queixes per la situació que s'ha donat amb la construcció de l'escola i el seu impacte físic i estètic. Els veïns volen resposta a les seves preguntes i que el Sr. Alcalde els atengui.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, anuncia que acceptarà els precs de CiU perquè, entre d'altres, es demanen coses en la línia del que ara explicarà.

Segurament els que van ser presents a la darrera comissió informativa, del dia 1 de juliol, amb la maqueta rectificada i els dibuixos ho entendran més fàcilment. Tot i així, serà complicat, malgrat intentaré fer-ho breu i clar.

El 23 de novembre de 2006 es va formalitzar el conveni de cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat i l'Ajuntament de Mataró per a la realització de les obres d'un CEIP a Figuera Major.

El 2 d'abril de 2007 s'acceptava el projecte executiu del CEIP Maria Mercè Marçal i l'escola bressol al c/Josep Maria Segarra.

El 28 de novembre de 2007 es va enviar a 612 adreces dels entorns del nou equipament el full explicatiu de les característiques del projecte amb la seva planificació, inclosos els blocs dels habitatges del c/Josep Pla.

El desembre de 2007 es van iniciar les obres.

El 6 de febrer de 2008, un cop iniciada la fonamentació, es va convocar una reunió explicativa a la seu de l'Associació de Veïns del Camí de la Serra amb membres de l'Associació de Veïns de Vista Alegre, amb gent de l'escola i amb d'altres veïns.

Juntament amb el full informatiu es va presentar el projecte amb els plànols i la maqueta.

Al maig de 2008, veïns del c/Josep Pla, amb números 17, 21 i 25, van entrar una instància a l'Ajuntament sol·licitant una entrevista demanant el replantejament del mur i cercar una solució satisfactòria. Els motius al·legats són evitar el cul de sac del passatge, que el mur treia llum als pisos primers i segons de diversos blocs i sol·licitaven canviar la situació del gimnàs i serveis de l'escola, situant-los en paral·lel a la Riera Figuera Major.

El 4 de juny de 2008, es van convocar els veïns per explicar-los unes primeres millores del projecte a fi de garantir la il·luminació dels habitatges dels primers i segons pisos. Aquests millores consistien a rebaixar 2 metres l'alçada de l'equipament del gimnàs, en els 5 metres més propers als edificis d'habitatges, passant de 7,65 d'alçada inicial a 5,65 m. L'alçada de la resta del gimnàs es rebaixava 0,85 metres x 2 m, passant d'una alçada inicial de 7,65 a 6,80 m.

Amb aquestes actuacions es garantia les vistes dels habitatges. Fruit de la reunió amb els veïns, vist que la solució no satisfeia ni als veïns, ni als serveis tècnics, ni a mi mateix, vam continuar treballant per tal d'intentar trobar una solució millor.

El 18 de juny del 2008, es va convocar els mateixos veïns per presentar-los una altra proposta, on es mantenia l'alçada del gimnàs ja rectificada a 6,80 metres i es creava un parterre enjardinat d'1,10 m d'alçada per reduir l'alçada aparent de la façana a 5,70 m. L'edifici s'escurçava 5 m respecte al projecte inicial per tal d'ampliar el camp visual del passatge, separant-se 10 m en el punt més desfavorable respecte a l'edifici d'habitatges. El límit de la parcel·la d'equipaments es delimitaria amb una reixa metàl·lica de característica similar a la d'altres centres educatius, garantint les vistes a l'interior del pati de l'escola des del passatge. També es plantarien arbres davant del gimnàs i s'obriria una finestra horitzontal al gimnàs perquè el tancament s'entengui com una façana més de l'edifici de l'escola.

Per respondre a les preguntes del PP, val a dir que sí que hem estudiat altres alternatives:

Una primera alternativa que vam rebutjar era situar enfront de l'escola de primària €tot i que els enviaré els estudis perquè ho puguin entendre millor...

L'estructura de l'escola Figuera Major té l'edifici de serveis de manera que a dalt de tot està a l'escola bressol, al mig hi ha l'escola de primària i, en paral·lel a aquesta, vam estudiar la possibilitat de fer-hi el gimnàs. Però aquesta situació no ens satisfà perquè redueix molt el pati de joc i deixa un espai per donar la llum suficient de 7 m, de poca utilitat.

També vam valorar la petició de CiU, a la darrera comissió informativa del dia 1, que proposava col·locar el gimnàs al monticle triangular del darrere de les rampes d'accés al pati. Però aquesta ubicació, segons l'informe de la tècnica del Servei d'Obres, situar el gimnàs en aquesta ubicació representaria la desaparició de les rampes que comuniquen amb els diferents espais i incompliríem la normativa d'accessibilitat universal.

L'informe també apunta que la situació del gimnàs allà provocaria una difícil connexió amb les zones comunes del CEIP, tipus el menjador, també implicaria que es mogués la pista i obligaria a fer un buidat de la zona de terres que limita amb els veïns de l'escola: en aquesta zona l'alçada dels terres és de 9 m per sobre del pati de l'escola i donades les circumstàncies de com estan situats, el buidat seria molt complicat.

És difícil amb la informació que tenim €donat que òbviament no hem fet un projecte executiu ni les prospeccions geològiques adequades€ encertar amb una solució tècnicament exacte. Sí que és cert que al llarg de les feines fetes s'ha trobat zones de roques amb una duresa que implicaria treballar-hi amb màquines de percussió que provocarien vibracions en les edificacions veïnes.

El mur-pantalla que caldria construir tindria tirants situats a dues alçades i encastats a una llargada d'entre 20 i 25 m dels terrenys veïns on s'assenten els dos blocs d'habitatges propers. Aquest tipus de solució €en base a altres experiències€ podria provocar esquerdes als edificis veïns, a no ser que ens separéssim molt d'aquests espais.

Tots els factors indicats anteriorment fan que aquesta sigui una opció no recomanable pels riscos i dificultats que representaria la seva execució. A més, aquesta alternativa significaria un increment d'uns 920.000 euros respecte al pressupost adjudicat.

D'altra banda, en aquesta valoració s'han inclòs conceptes com ara la construcció del gimnàs segons aquesta opció, la construcció d'un ascensor exterior per garantir l'accessibilitat a tota l'escola, l'enderroc de l'estructura del gimnàs actual ja construïda i la valoració econòmica del que representa per a l'empresa adjudicatària.

En conclusió, estudiades les 3 opcions esmentades, la proposta inicial €explicada als veïns al seu moment€ és la més vàlida, perquè optimitza la mida del pati de l'escola, permet una fàcil accessibilitat als diferents patis i comporta un millor funcionament del centre educatiu.

46 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CELEBRACIÓ DEL 20È CAMPIONAT EUROPEU D'ATLETISME BARCELONA 2010.

La senyora Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Entre el 27 de juliol i l'1 d'agost del 2010 Barcelona acollirà la celebració de la 20ª edició dels Campionats Europeus d'Atletisme.

En aquest sentit, tant la Diputació de Barcelona com els municipis barcelonins han expressat el seu recolzament a l'organització del campionat després que el departament de promoció del mateix els hagi visitat amb la finalitat d'explicar-los el projecte i les diferents campanyes promocionals que s'aniran realitzant des d'ara i fins l'estiu de 2010.

Mataró conta amb una tradició molt important en la pràctica d'aquest esport i tot just ara s'estan realitzant les obres de remodelació de l'Estadi Municipal d'Atletisme perquè es puguin acollir tot tipus de mítings que fins ara no s'havien pogut celebrar per no complir amb la normativa establerta.   

PREGUNTA

3.      1. Té pensat el Govern Municipal d'acord amb l'organització del Campionat Europeu d'Atletisme Barcelona 2010 organitzar algun tipus d'acte promocional, ja sigui esportiu o publicitari  per recolzar la celebració d'aquest esdeveniment donada la seva importància?

4.      S'ha posat en contacte el Govern Municipal amb l'organització del B10 per tal de participar en aquests actes promocionals?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, recorda que la importància de l'atletisme a la ciutat és considerable i, per tant, hi ha una aposta del Govern i les entitats per promocionar-lo. Aquesta aposta s'ha definit amb un protocol d'intencions i després amb la creació de la Comissió de Clubs d'Atletisme, a continuació amb la concreció d'un Pla de Millora i finalment amb la modernització de la instal·lació.

D'altra banda, considerem que els europeus d'atletisme són una gran ocasió per promocionar aquest esport a la ciutat i, per tant, a partir d'aquí nosaltres estem treballant en dues línies:

D'una banda ens sumarem a allò que l'organització ens pugui proposar i, per l'altra, des de l'Institut Municipal d'Esports i de la Comissió de Clubs d'Atletisme, arran d'una proposta del CA Laietània, estem treballant per organitzar a la ciutat un esdeveniment complementari als europeus que pugui ser inclòs al calendari de l'organització.

En resposta a la segona pregunta, evidentment això ho he estat parlant amb l'organització. Ens hem ofert per a tot el que calgués i alhora els hem explicat que tenim aquesta voluntat i que els presentarem la proposta.

47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA LLISTA D'ESPERA A LAS LLARS D'INFANTS MUNICIPALS.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El tema de la manca de  places d'escola bressol és ja un clàssic en els debats que propiciem govern i oposició, però la realitat és que tenim 456 infants que han restat en llista d'espera provisionalment i una gran part d'aquest, es quedaran sense plaça.

Atès que cal donar respostes i solucions, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Les ràtios de les escoles bressol municipals ja s'ajusten al que ens permet la normativa vigent?

Segona.- El Govern Municipal estudiarà i portarà a terme la creació de places concertades amb les llars d'infants de titularitat privada, com es fa en el sistema educatiu a partir dels tres anys?

Tercera.- Quina resposta donarà el Govern municipal a les famílies que es quedin sense plaça a l'escola bressol municipal? "

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, en resposta a la primera pregunta, respon que efectivament sí que s'ajusten a la normativa. Hi ha 8 infants per cada grup de lactants, 13 per cada grup d'1 a 2 anys i 20 per cada grup de 2-3 anys. Tan sols en 3 centres aquests números canvien en funció de la mida de l'aula. Concretament, hi ha 2 grups de Figueretes, perquè tenen el número de metres quadrats més petit, és a dir, en lloc dels 20 alumnes n'hi ha 18, i passa el mateix amb un grup de Cerdanyola. Això és perfectament explicable i consta així.

D'altra banda, amb la idea de poder oferir més places de les que serien estrictament necessàries si comptéssim a jornada sencera, tenim dues modalitats: les jornades intensives de 8 a 14 h i de 14:45 a les 18:45 h, o bé mitja jornada. Per tant, estem oferint tota la possibilitat que amb les places que tenim formals senceres puguem a més donar una mica més de servei, perquè en alguns casos les famílies no demanen jornada sencera.

En resposta a la segona pregunta, convé reiterar que el Govern municipal no estudiarà i portarà a terme la creació de places concertades amb les llars d'infants de titularitat privada, perquè com a municipi que fa més de 25 anys que procurem tenir escoles bressol a la ciutat, en el nostre cas hem optat per generar un sistema educatiu amb unes places de gran qualitat, que es poden abordar des d'un concepte de servei i no lucratiu i, per tant, en la mesura que utilitzéssim aquests diners per generar concert estaríem desviant aquests diners de l'opció de per poder-ne seguir construint. En aquest sentit, doncs, hi ha una demanda que volem anar cobrint i ho volem anar fent mitjançant la construcció principalment.

En relació amb la tercera pregunta, no cal ni dir que el Govern dóna resposta a aquestes famílies. Ara estem en període de final de matriculació i, per tant, ja n'hem donat moltes. Tenim una oferta inicial de 865 places en total, comptant totes les que puguin ser també de mitja jornada o d'intensiva. Hi ha 468 vacants que han sortit a la pre-inscripció i van quedar en llista d'espera, amb data maig del 2008, 456 famílies que no havien pogut tenir la plaça.

S'han produït 57 renúncies, algunes a causa de la situació econòmica o injustificades. D'altra banda, ha aparegut una nova oferta perquè hi ha famílies que no han ocupat tota la jornada, com podrien haver fet, que ha alliberat 56 noves places de mitja jornada. Per tant, la llista d'espera a 3 de juliol és de 343, tot i que encara són dades provisionals.

El que diem a les famílies és molt clar: D'una banda, que seguim treballant, planificant noves escoles bressol amb la idea de poder donar aquest servei d'una manera universal, que no vol dir obligatòria, fins que puguem arribar a cobrir tota la necessitat.

A més, durant aquest mandat hi ha previst la construcció de 229 places més, que seran Figuera Major, amb 107 places noves al setembre del 2009; Els Bombers, que incorporarà només 15 places noves més; i Molí de Vent que, cap a finals del mandat, incorporarà 107 places més.

El senyor Vicent Garcia Caurin manifesta que CiU insisteix tornar a plantejar el tema del concert. El Sr. Oriol Batista parlava abans del servei públic i jo li torno a dir que les empreses privades poden oferir servei públic i, per tant, es podria contractar.

Hi ha fórmules imaginatives: algunes aules d'educació infantil i primària públiques que podrien estar ocupades creant-se convenis amb el Departament, ja que hem signat el Conveni al qual ens referirem més tard. En qualsevol cas, el que crec que no es pot fer és deixar als infants sense plaça. Hem de pensar que abans les mares no treballaven i ara treballen totes, aquesta és la causa de l'increment de la demanda.

La senyora Conxita Calvo explica que la incorporació de la dona al treball no és recent, sinó que ja fa anys que s'ha produït. Aquesta era una necessitat social. No sempre s'ha estat especialment receptiu amb aquesta necessitat i, per tant, portem un endarreriment clar i visible.

A la ciutat de Mataró estem en un nivell de places d'escola bressol per sobre de Terrassa, que té 150.000 habitants.

En aquest sentit, l'opció del Govern ha estat sempre d'afavorir una xarxa pública de qualitat, que pugui donar resposta a les famílies. Entenem que quan no hi ha més diners, s'ha d'optar per establir concerts o continuar generant places amb aquestes característiques. Això és el que estem fent. Tenim molt clar que la política de generar un bon tram educatiu de 0 a 3 anys, a través d'una xarxa pública de qualitat, és la prioritat. El servei està per sobre de l'afany lucratiu.

Entenem que això transitòriament pugui afectar algunes famílies que no els dóna resposta, i també entenem que en alguns casos és possible millorar ajuts individuals que ara no s'estan donant, així com altres consideracions que des de la Federació de Municipis i des de la part que correspon a aquests ensenyaments els municipis els anem posant sobre la taula per tal de millorar el servei. No obstant això, cal admetre que hi ha un plantejament ideològic que estem defensant per sobre de tot.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aporta dues dades a tenir en compte, sense ànim tampoc d'entrar en polèmica, ni de voler governar amb el retrovisor.

L'any 96 €un servidor era regidor d'Educació€ hi havia 415 places d'escola bressol a Mataró i 350 nens en llista d'espera. L'any 2008, n'hi ha 865, amb 300 i escaig nens en llista d'espera. Per tant, no ha estat la incorporació de la dona al mercat de treball, sinó una major demanda d'un servei de molt bona qualitat que es dóna des de Mataró.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 48 i 58 per venir referits a temàtiques coincidents.

48  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA MILLORA DE L'ESTAT DEL PAS SOTERRANI DE L'ESTACIÓ DE RENFE DE LA PLAÇA MIQUEL BIADA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"El Port de Mataró i l'Estació de la Renfe de la nostra ciutat estan connectats amb la Plaça  Miquel Biada per un pas soterrani del que una bona part del mateix es troba en molt mal estat ; parets pintades amb grafits, sostre en un estat de deixadesa lamentable, filtracions d'aigua que en els dies de pluja fan que aquest pas sembli més aviat un túnel de rentat de cotxes que no pas el lloc adequat per accedir bé a la platja o bé a l'estació, bassals a l'interior del mateix, deficient il·luminació i en algunes hores del dia una mala olor insuportable.

Tot això fa que el nostre Grup cregui que aquest pas no sigui el més atractiu perquè les persones que per exemple vulguin venir al Port, al Passeig Marítim o a la platja a la nostra ciutat i ho facin amb Renfe es duguin d'entrada una bona impressió de la nostra ciutat.

PREC

1.      L'Ajuntament de Mataró s'adreçarà als responsables del Ministeri corresponent perquè es realitzin les obres necessàries per millorar l' estanqueïtat del sostre del pas soterrani que connecta la Plaça Miquel Biada amb l'estació de Renfe i el Port i s'evitin d'aquesta manera les filtracions d'aigua i els bassals que es produeixen els dies de pluja.

2.      El Govern Municipal farà les gestions necessàries per millorar la neteja diària del pas, evitar les pintades i les males olors provocades  per les actuacions d'alguns incívics. "

58  - PEGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA MILLORA DELS ACCESSOS AL PASSEIG MARÍTIM I A LES PLATGES.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Aquest Grup Municipal ha rebut en diverses ocasions les protestes dels ciutadans/es per l'estat en què es troben els accessos soterranis a la platja i al Passeig Marítim (durant aquest Ple presenten una iniciativa en aquest sentit referida al pas que connecta la Plaça Miquel Biada amb l'estació de RENFE i el Passeig).

Però l'estat de deixadesa dels passos no és l' únic problema. També la situació estructural dels passos soterranis que connecten l'Avinguda Maresme amb el Passeig suposen un problema per molts mataronins/es i, més concretament, per aquelles famílies que desitgen passar i porten cotxets de nadó. Alguns d'aquests accessos no disposen de rampes per la qual cosa si el pare o mare que dur el cotxet a més porta una altre fill de curta edat, el pas pel soterrani es torna tota una aventura de complicada solució on s'ha de dependre en la majoria d'ocasions de la bona voluntat d'algun ciutadà que doni un cop de mà.

Això provoca que molts cops les famílies que per proximitat o altra raó prefereixen el soterrani de Sant Simó optin per utilitzar aquest pas destinat a vehicles donats els problemes de mobilitat que troben en la resta, posant en risc d'aquesta manera tant la seva integritat física com la dels seus fills.

Des del Grup Popular entenem que des de l'Administració Pública hem de fer tots els possibles per contribuir a facilitar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans/es i no podem delegar en la societat civil les situacions que pertoca de solucionar a l'administració pública.

PREGUNTA

          

1.      Com es planteja el Govern Municipal la situació dels passos soterranis que uneixen l'Avinguda Maresme amb la platja, el Passeig Marítim i l'estació de RENFE per la dificultat existent en el pas de vehicles de nadó i de persones amb mobilitat reduïda?

2.      Quan es podrà solucionar aquesta dificultat existent en alguns d'ells?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, pel que fa al prec, s'acceptaria però cal matisar algun punt.

En primer lloc, ens adreçaríem al Ministeri per demanar les solucions  necessàries. En segon lloc, però, no faríem les gestions perquè la neteja correspon al Servei de Manteniment.

Permetin-me en aquest punt aclarir-los també que durant la temporada d'estiu la neteja es realitza diàriament mitjançant una hidroneteja amb aigua a pressió d'hora i durant la resta de l'any es fa a dies alterns.

Pel que fa a als grafits, s'eliminen de manera periòdica les pintades i hi ha dues actuacions cada any planificades, una és amb l'inici de la temporada de bany i l'altre és just abans de Les Santes. Lamentem que aquestes actuacions llueixin tan poc, malgrat la feina que es fa.

Respecte a les preguntes del Sr. Ferrando, val a dir que ja fa temps que l'Ajuntament està treballant i no sempre ha trobat la receptivitat adequada en les administracions a les quals corresponen aquests temes i a les quals pertany. Aquestes ja haurien d'haver aportat la solució.

Al juny del 2003 l'Ajuntament va aprovar inicialment el Proyecto de Mejora de la Accesibilidad de los Pasos Subterráneos del Caracol y la Calle Jordi Joan, redactat per l'Oficina Tècnica del Servei d'Obres. Es va remetre un exemplar del mateix a la Demarcació de Costes de Catalunya demanant-ne el finançament, el qual pujava a uns 16.000 euros. Al febrer de 2004, la Demarcació de Costes va notificar a l'Ajuntament la no acceptació del projecte, en què recomanava la redacció d'un altre nou projecte adequat a les pautes d'aquesta administració. El 21 de novembre de 2005, l'Alcalde de Mataró es va dirigir per carta al responsable de la Demarcació de Costes, Sr. Novoa, comunicant-li que es redactaria un nou projecte tècnic seguint aquestes pautes, donat l'interès municipal en executar aquestes obres de millora. Amb data 15 de setembre del 2006, l'enginyer Jordi Sanmillán va redactar el nou projecte. El 20 d'octubre de 2006, l'Alcalde de Mataró va fer lliurament a l'Administració de tres exemplars del Projecte de Millora a efectes de la seva tramitació davant del Ministeri de Medi Ambient. A finals del mes de març del 2008, la Demarcació de Costes ens ha reclamat tres còpies més del projecte en format paper i dues còpies en suport informàtic. El 9 d'abril del 2008 es va fer entrega a la Demarcació dels exemplars sol·licitats.

En aquests moments, les darreres converses que hem mantingut és que el projecte executiu de Mataró està esperant la licitació per part del Ministeri de Medi Ambient i tenim l'esperança que abans de finals d'any aquestes millores puguin estar licitades. N'estarem atents.

El senyor José Manuel López comenta que és conscient que s'està fent un esforç davant d'aquest comportament d'alguns ciutadans incívics. D'altra banda, m'ha fet gràcia recordar el Sr. Novoa, qui també era un clàssic, perquè compta amb una llarga experiència a la Demarcació de Costes, sigui qui sigui qui governi.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que el Sr. Novoa és un alt funcionari de l'Estat i, per tant, fins que es jubili mantindrà el càrrec, governi la dreta o l'esquerra. Recorda també que en aquest país passen els anys, els governs però RENFE continua sent RENFE.

49  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS ESCOLARS.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El nostre grup municipal al llarg del proppassat mandat i a inici d'aquest, ha estat presentant preguntes i precs al Ple Municipal, al·legacions als Pressupostos i PAM en el sentit de la millora i manteniment dels equipaments educatius.

Aquestes actuacions les fem quan comprovem que el govern no escolta les  demandes justes i necessàries dels ciutadans.

Aquesta pregunta ja va ésser presentada i retirada pel nostre Grup Municipal al Ple del desembre. Va ser presentada per la necessitat de solucions dels problemes de tres centres educatius i va ser retirada per les promeses fetes pel Govern Municipal i que ara veiem que no pensen complir, encara que les necessitats són les mateixes i els problemes s'han agreujat.

En aquest escrit l'Associació de Mares i Pares, es queixa de les finestres i literalment, diu:

"A l'estiu els nens d'EI es moren de calor, les seves aules donen al migdia i no les poden obrir, ja que són massa baixes, podrien caure. i, al obrir-se endins i tenir punxes esmolades, es podrien fer molt de mal".

"A l'hivern els nens de 5è i 6è, que tenen les aules a les torres, es moren de fred degut a que no ajusten bé; fa uns dies va fer fred i un matí estaven a 10º dins l'aula. Tenen que fer la classe amb gorra i anorac, els nens i els mestres".

També es queixen de la manca de menjador escolar:

"Els nens mengen en 3 torns, primer els d'Educació Infantil, després els més grans i a l'últim els de 1er i 2on, que mengen molt a poc a poc i sovint se'n van cap a l'aula "mastegant" l'últim plat. No tenen temps de practicar degudament els hàbits d'higiene, no es poden rentar les dents... alguns nens vomiten a les tardes..."

"Els monitors treballen en unes condicions extremes, tenim problemes per que alguns han manifestat que no continuaran així molt de temps.""Pensem que, al segle XXI, es vergonyós tenir un centre públic en aquestes condicions".No podem continuar així, li prego que faci tot el que estigui a la seva ma per ajudar la nostra escola i poder oferir un servei de qualitat.

Aquests pares que representen a vuit-centes famílies es queixen, i amb tota la raó, de que dos cents alumnes dinen en un menjador que tan sols està dotat per atendre uns cent alumnes, i que la previsió  es que pel curs vinent això s'agreugi per l'increment d'usuaris

Podríem parlar d'altres centres que també pateixen les inclemències del temps, i altres tipus d'incidències per la manca de previsió i manteniment del Govern  Municipal, però avui, toca centrar-nos, perquè així m'ho han demanat aquests pares, en l'escola Peramás.

Com que aquest tema és repetitiu, el nostre Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent:

PREGUNTA:

1.- Quan pensa el Govern Municipal donar una resposta positiva  a la demanda de la comunitat educativa del CEIP Peramàs, pel que fa referència als tancaments i finestres.

2.- Per a quan tenen previst  construir el menjador escolar del CEIP Peramàs. Per a quan pensa el govern municipal que estiguin enllestides les obres; i per a quan llur posta en funcionament?

3.- Pensa el Govern Municipal optar per alguna solució transitòria que satisfaci a les comunitats educatives dels tres centres escolars, Peramàs, Montserrat i Tomàs Viñas?"

A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Núria Martinez, membre de la Junta de l'AMPA del CEIP Peramàs, qui passa a enumerar i explicar amb detall tots els problemes que té l'escola, començant pel del menjador, que és el que requereix una solució més urgent..

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, contesta que a la carta presentada pel Sr. Garcia Caurin es diu que el Govern no escolta les demandes justes i, al respecte, jo vull posar dos exemples:

La priorització del menjador de Peramàs i de les finestres estaven posades des del ple de desembre i molt abans ja, en el conveni que s'havia d'establir amb la Generalitat de Catalunya per tal que això fos una realitat a l'any 2007, inici de les obres. Aquest conveni no es va signar mai. El traspàs d'un Servei territorial a l'altre va fer que aquest conveni quedés endarrerit. Al mig, hi ha hagut una situació econòmica absolutament nova, una conjuntura difícil per part de la Generalitat i ens ha costat fins ara, tenir aquest conveni del 2007 actualitzada fins ara amb una quantitat semblant, no igual, a la que estava prevista pel 2007.

Això ha fet que l'Ajuntament, com a tal, els deures els tingués claríssims. Hi ha dos projectes elaborats pel Servei d'Obres de l'Ajuntament, amb quantitats, el de les finestres, de 546.308 euros, i el de menjador escolar, de 476.000 euros, més tota una llista d'aportacions que van des de l'any 2003 i que es poden resumir en: un espai nou per a un grup de P3 i per un 3r, una adequació d'una aula de música, un enjardinament del pati i reparacions de la calefacció i les finestres, una instal·lació elèctrica de l'any 2008 que puja més de 40.000 euros i actuacions del manteniment corresponent que van només a càrrec dels manteniments municipals.

Està clar que aquestes aportacions municipals hi ha un moment que no són possibles concentrar-les totes en un centre, per aquests valors dels quals estem parlant i que representen més d'1 milió d'euros d'intervenció només en un centre escolar quan hi ha moltes altres necessitats a la ciutat, que són les que s'acorden a la taula mixta i les que hem anat fent, com ara el menjador de Cirera que s'està fent en aquests moments.

El tema dels menjadors és un tema important i greu a la ciutat €ho hem comentat en aquest ple€ perquè s'havien d'actualitzar, donat que les escoles no tenien aquest servei o l'oferien d'una manera molt reduïda.

A partir del 2006, i amb la sisena hora, la necessitat dels menjadors es torna més evident, els menjadors es massifiquen però també hi ha més beques per part del Consell Comarcal.

Per tant, és cert que estem en una situació explosiva, però l'Ajuntament ha fet els deures, és la Generalitat la que no ha fet les aportacions corresponents, per tant, jo crec que vostès han d'adreçar a un altre lloc aquestes demandes que porten al ple municipal, a fi de parlar amb la Generalitat i assumeixi la responsabilitat que li toca.

La primera responsabilitat és la d'escolarització, però aquesta entenem que és una responsabilitat que ajuda. Hi ha noves necessitats associades al fet d'escolaritzar l'alumnat com són el menjador i el transport escolar, en alguns casos.

El que podem assegurar, és que per part del municipi, aquesta pressió ha estat continuada per trobar una solució. A més, em sorprèn que en la reunió del dimecres al matí amb els tres centres escolars que estan en aquesta situació €d'altra banda, no és el de Peramàs el que pateix una pressió més alta respecte el menjador sinó el centre Tomàs Viñas, que assumeix en el seu propi espai la funció diària de tres torns de menjador donant un servei a 180-200 alumnes€ la directora del Peramàs no hi fos. A la reunió amb els tres centres van assistir els Serveis Territorials i l'IME.

En tot cas, aquests centres han entès que estem en una situació d'impàs, que cal buscar una solució i que l'Ajuntament està fent una feina extra i una inversió de diners amb elements de col·laboració i de complement a l'escolarització que no és competència municipal. Donem tot el suport i el continuarem donant. Haurem de buscar una solució provisional en la qual estem treballant.

Ara mateix hi ha tres solucions sobre la taula: Un projecte de millora del Josep Montserrat, que contempla un menjador, el del Peramàs i el del Tomàs Viñas. La idea era racionalitzar, per la situació econòmica en la qual ens trobem, i parlar d'una cuina central i un servei de menjador.

Estem parlant d'aquesta solució i creiem que la trobarem, però també cal tenir els interlocutors allà on toca.

El senyor Vicent Garcia Caurin expressa que és palès que ell té complicitat amb l'escola Peramàs i no se n'amaga, però cal dir que la comunitat educativa del centre no té per què conèixer el ROM i, per tant, saber on han de presentar la sol·licitud ni en quin termini.

Vostès s'omplen la boca dient que fan més que ningú per l'educació, signen convenis de corresponsabilitat amb el Departament d'Educació de la Generalitat, incrementen cada any el pressupost de l'IME, aproven en Junta de Govern projectes com els esmentats... però, Sra. Calvo, no m'ha contestat a les preguntes de quina resposta es dóna al centre Peramàs i quan es posarà en marxa el menjador escolar. Per a quan estaran les finestres arreglades? Parla de projectes però no concreta, cosa que no satisfà ningú.

Si parlem de necessitats, la necessitat de seguretat i el servei de menjadors són prioritàries en una escola avui dia i el que no pot fer és adreçar-me al Departament d'Educació, que ja faria jo mateix si pogués, però qui està a la taula mixta és vostè, no nosaltres.

La senyora Conxita Calvo, en primer lloc, concreta que en aquests moments s'està treballant en els terminis perquè es doni una solució. Si la direcció del Peramàs hagués assistit a la darrera reunió, probablement estarien assabentats d'aquesta situació. Per tant, s'està parlant i pensem que abans del dia 15 de juliol tindrem una solució sobre la taula a dos nivells: una solució de futur i una solució immediata. El que no es pugui resoldre ja, en continuarem parlant en aquest ple.

Li he de dir, també, que el Departament d'Educació està prioritzant en aquests moments l'escolarització. En segon lloc, la seguretat i, darrere de tot això, els menjadors. Això vol dir que quan dues administracions ens trobem en una taula mixta, en la conjuntura econòmica actual, van pel davant les prioritats. Per tant, en aquest cas, assumim l'escreix de pressupost que representa donar sortida al CEIP Peramàs i altres centres que tinguin situacions similars.

Aquesta és una situació heretada de poca inversió en els equipaments públics a les escoles. Amb això vull manifestar que deixem de dir-nos coses que no són. Hi ha un moment en què la suma de no-actuacions porta a situacions deficitàries que no són fàcils de resoldre amb els pressupostos ordinaris.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, celebra que el Sr. Garcia tingui les complicitats que vulgui amb el Peramàs i la resta d'escoles públiques; també forma part de la seva responsabilitat com a regidor, encara que sigui des de l'oposició.

De tota manera, de la mateixa manera que es pot informar als pares del centre que poden assistir al ple municipal, també se'ls pot informar sobre com han de fer-ho, perquè així ens haguéssim estalviat que haguessin d'entrar dues vegades la mateixa petició. Complicitats, les celebro. Quina llàstima que hi arribéssim tan tard! Perquè, on estava la complicitat del seu grup municipal? Vostè no hi era a l'Ajuntament de Mataró, ni tan sols el Sr. Fernàndez, a l'any 95 quan vam anar a plantejar als Serveis Territorials la necessitat que aquestes escoles tinguessin un menjador! On eren les complicitat? Enlloc.

I va ser l'Ajuntament de Mataró qui va obrir el servei de menjador, ho reflecteix l'acta. Els compromisos estan per complir-los i els complirem, malgrat sigui sols. Com sols vam arreglar el vestíbul del Peramàs o la seva pista esportiva o l'escala d'accés al Tomàs Viñas des del Montserrat. Sempre sols.

Ara jo no dic que hi hagi coses per reclamar, les reclamarem i amb la mateixa contundència que ho fèiem llavors, sense que ens tremoli la mà ni la veu, perquè ara els que figura que governen són els nostres.

Jo governo per a la ciutat de Mataró i si puc entendre'm amb el Conseller d'Educació, millor que millor, cosa que no passava abans, en què per aconseguir una entrevista amb la delegada territorial t'havies d'esperar mesos i mesos, fins a un any i mig.

Per tant, Sr. Garcia, les famílies del Peramàs tenen tota la raó del món, com les de les famílies de la resta de centres, però fem justícia. Aquesta ciutat ha fet històricament un immens esforç en educació, construint parvularis que no li corresponien, adequant aules de P3, construint gimnasos, vestidors, adequant pistes esportives... anant molt més enllà del que són les obligacions municipals i sap vostè, que és director d'escola com jo, que el que ens pertoca és el "manteniment"; mentre que les obres d'ampliació i de millora se'n diuen RAMS, i es negocien en una altra taula. En quatre anys no vaig aconseguir negociar cap RAM.

I tant que solucionarem el problema del Peramàs i farem que aquests nens puguin menjar en condicions, però també siguem justos i no oblidem la història!

50  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA A LES PLATGES DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Durant el mes de juny han entrat en funcionament els sistemes de megafonia instal·lats a les platges per l'Ajuntament de Mataró. Aquests ginys comuniquen de forma periòdica alertes del servei de vigilància i sobre l'estat de la mar.

Emperò, aquest nou servei d'informació s'ha convertit en un nou element de contaminació acústica que no només afecta els banyistes sinó els veïns i les veïnes dels carrers de la ciutat més propers a mar.

Per tot plegat, el grup de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa les preguntes següents:

- Quin és el nivell real de contaminació acústica dels aparells de megafonia instal·lats a les platges de Mataró?

- Per què es va optar per un sistema d'informació que, com s'està demostrant, genera soroll i molèsties?

- Quines mesures es pensen adoptar per eliminar les molèsties que ocasionen els aparells de megafonia de les platges?  "

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, explica que per tal de garantir la seguretat de les persones que freqüenten les platges, és important disposar d'un sistema d'avís i emergència. El sistema de megafonia permet realitzar els avisos necessaris en qualsevol moment i és un element que millora la seguretat dels usuaris de la platja, tant a nivell de bany com d'estada i de passeig, ja que permet donar missatges de prevenció i actualitzar-los en tot moment. El sistema té enregistrats 12 missatges amb 4 idiomes €inici, final; bandera vermella/groga de temporal, sòlids, meduses, ones i corrents, i bandera vermella d'aigües residuals i pluges.

Per tant, prioritzar la seguretat de les persones. No és un contaminant acústic permanent. No és una activitat que es realitzi de forma continuada. Es donen missatges de l'inici i el final del servei de vigilància i salvament. El missatge de bandera groga es repeteix cada hora, però no és un servei, evidentment, de publicitat. És un servei que està sota els principis de la protecció civil.

El servei de megafonia de platja compleix la normativa UNE-EN 60849 que defineix els requisits que han de complir els sistemes electroacústics de serveis per a emergència. I entre altres coses, aquesta normativa diu que els 65 decibels és el nivell  de so mínim i els 120 decibels és el nivell màxim.

En aquests moments a Mataró el nivell és aproximadament de 105 decibels a la sortida directa de l'altaveu i 70 decibels a 4 metres, per tant, complim amb escreix les mesures que la normativa apunta.

El senyor Xavier Safont-Tria contesta que no posa en dubte que aquest sistema sigui un sistema de seguretat positiu per a la ciutadania. El que no acaba d'entendre és que des de la mateixa plaça de Can Xammar se sentin aquests avisos.

Crec que s'hauria d'estudiar un altre sistema en el qual es donés aquesta seguretat, però que, per l'altre costat, no comportés queixes ciutadanes, ja que acaba sent molest que durant tota la temporada d'estiu s'hagin d'anar sentint aquests sorolls.

Poso com a exemple el mateix Centre de Natació Mataró, que també té un sistema de megafonia però que fan servir d'una altra manera. Potser que ho estudiem, perquè aquesta megafonia no afecta la resta de veïns. Demanaria que no adoptessin una postura a la defensiva i, senzillament, atenguin aquesta realitat i mirin d'esmenar-ho d'una o altra manera.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, apunta que miraran de veure de quina manera es pot millorar i que no afecti allà on no ha d'afectar. De totes maneres, la Sra. Romero, que viu allà a la plaça de Can Xammar, diu que no ho ha sentit mai.

51  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS HORARIS DELS ESTACIONAMENTS PÚBLICS MUNICIPALS.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Més enllà de les condiciones establertes en els contractes que regeixen les concessions dels diversos estacionament públics municipals de la ciutat de Mataró, la realitat ha evidenciat, en diverses ocasions, que els horaris d'alguns d'aquests estacionaments no corresponen a l'activitat de determinats establiments de l'entorn on es troben.

Tal vegada, l'exemple més clar és l'estacionament soterrat de la plaça d'Espanya, situat al Parc Central i envoltat de bars i restaurants. La problemàtica de l'aparcament en aquella zona s'accentua quan s'organitza algun tipus d'esdeveniment en el recinte de l'antic Parc o l'Espai Firal, així com el cap de setmana, pel que fa als establiments de la zona.

Davant d'aquesta situació i atenent a la demanada d'alguns dels empresaris de la zona, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Que el Regidor-Delegat de Via Pública, responsable del Departament de Mobilitat i president de l'empresa municipal GINTRA, doni les oportunes instruccions per tal d'estudiar la possibilitat d'ampliar l'horari dels estacionament públics municipals, en especial el de la Plaça d'Espanya, els caps de setmana i quan s'organitzi qualsevol esdeveniment en un espai proper, com ja s'ha fet en alguna circumstància."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, diu que l'horari d'obertura de cada aparcament està estudiat en funció, entre altres coses, de la rotació que es genera segons les necessitats d'aparcament a la zona. Quan un aparcament genera poca rotació, l'horari d'obertura és més reduït. Només s'amplia quan hi ha eventualitats que preveuen augmentar les necessitats d'aparcament. Aquesta ampliació és en funció del temps que duri l'eventualitat.

L'experiència permet concloure que més enllà de les 9 de la nit a l'aparcament de la Plaça Espanya, en concret, el nombre d'usuaris és tan reduït que, en cas d'ampliació de l'horari de rotació, la inversió que suposaria comportaria un dèficit que, en absolut, podria veure's compensat per la rotació que podria generar.

Per tant, pel que fa a l'aparcament, quan es produeixen esdeveniments a la zona, ja tenim acords que preveuen, quan hi ha actes esportius o culturals o de fira, l'ampliació del pàrquing; no hi ha problema.

Finalment, pel que fa als caps de setmana, sí que podria acceptar part del prec per  estudiar el que suposaria obrir els caps de setmana de cara al futur.

52  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA MARIA-MERCÈ MARÇAL.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt 45 de l'ordre del dia.

53  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES FAMÍLIES QUE NO HAN POGUT ACCEDIR A LA PLAÇA ESCOLAR QUE DESITJAVEN PEL SEU FILL/A.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

54  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INAUGURACIÓ DEL PÀRQUING DE LA RONDA PINTOR ESTRANY I LA URBANITZACIÓ DEL PARC DE ROCAFONDA.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

 

 

55  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POSICIÓ DEL GOVERN EN RELACIÓ A LA CREACIÓ D'UNA ORQUESTRA SIMFÒNICA A LA NOSTRA CIUTAT.

 

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

 

"Aquest grup municipal té coneixement, tal com ja va manifestar en el Ple del passat mes d'octubre amb motiu d'una proposta de resolució del Partit Popular, que, des de fa temps, particulars i entitats de la nostra ciutat estan treballant de valent per crear una orquestra simfònica.

 

Ara hem sabut que darrerament, malgrat haver manifestat reiteradament als promotors la voluntat de col·laborar amb la iniciativa, el Patronat Municipal de Cultural ha decidit tancar qualsevol possibilitat de col·laboració amb les persones i entitats abans esmentades.

 

Per això, preocupats per les conseqüències que pot comportar la decisió del Govern Municipal, Convergència i Unió formula les següents,

 

PREGUNTES

 

Primera.- En quins termes s'havia plantejat, inicialment, la col·laboració del govern amb les persones i entitats promotores?

 

Segona.- Per quins motius el govern ha canviat la seva posició al respecte?

 

Tercera.- La posició del govern de rebuig a la col·laboració amb els promotors és definitiva?"

 

 

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, exposa que la gent que tira endavant l'orquestra simfònica, quan es va adreçar al Patronat demanava, bàsicament demanava suport per poder assajar, difondre la creació d'aquesta orquestra i programar un concert al Monumental.

Per tant, la col·laboració es va centrar a fer les gestions necessàries perquè trobessin un lloc d'assaig, posar-los en contacte amb l'Institut Català d'Indústries Culturals perquè els assessoressin en la creació d'orquestres simfòniques i també els vam recomanar que es constituïssin com a entitat per poder accedir de forma directa a diferents ajuts.

Val a dir que aquest procés és molt complex. Tot el que és el procés d'assaig, de reunió de tots aquests músics i de tenir a punt un repertori per ser programat i representat a la ciutat l'hem hagut d'anar posposant vàries vegades perquè no el tenien prou a punt encara.

D'altra banda, també ens demanaven un suport econòmic important per a la sustentació d'aquesta orquestra i que s'assumissin en els pressupostos municipals. Entenem que aquesta orquestra pot créixer en el si d'una escola municipal i que aquest tipus de formacions musicals tenen sentit en aquest entorn. Sense anar més lluny, l'Ajuntament de Barcelona, que té banda municipal, s'està replantejant la seva relació amb aquesta banda.

Per tant, són dos temes, un tema és el suport de la creació, promoció, difusió i programació, i l'altre és demanar-nos que ens fem càrrec de tot el pressupost d'aquesta orquestra. Això no vol dir que no hi puguem col·laborar econòmicament. Tanmateix, hem fet gestions per trobar empreses patrocinadores. De les altres preguntes que em fa, dir que un cop l'orquestra s'hagi constituït formalment, el Govern no està tancat a cercar-hi formes de col·laboració.

 

El senyor Francesc Masriera manifesta que té constància que al Sr. Penedès li han lliurat aquest document que fa referència a la interpretació del Pessebre de Pau Casals dins del mil·lenari de Santa Maria interpretat per 200 cors, 60 músics, etc. Si ara vostè em diu que no en té cap coneixement, haurem d'aclarir els fets i veure allà on està la distorsió.

En qualsevol cas, jo li anava a proposar que si vostès l'han rebut ja, o el reben, el tinguin molt en compte, i volia proposar-li un exercici: que tanqués els ulls, que imaginés la basílica de Santa Maria plena de gom a gom, en ple mil·lenari de la basílica i que s'imaginés per un moment 200 cors, 60 músics interpretant el Pessebre de Pau Casals. Segons nosaltres tenim entès, aquest acte havia de ser el primer acte dels molts que esperem que pugui desenvolupar en un futur l'orquestra simfònica del Maresme Ciutat de Mataró i, també, tal com tenim entès, el que menys els havien demanat, en les múltiples converses mantingudes amb vostès, eren ajuts econòmics. Així doncs, el que volia l'orquestra era recolzament perquè ajuts econòmics els tenen més o menys compromesos amb altres entitats de la ciutat i de fora de la ciutat.

Vull acabar llegint les paraules que va pronunciar en el ple del passat mes d'octubre en resposta a una proposta de resolució del Partit Popular demanant que es creés una orquestra simfònica municipal de la ciutat (en aquest cas no es demana que sigui municipal ni que des de l'administració es tuteli ni es controli, simplement es demana que l'administració hi col·labori) : Vostè va dir: "la qual cosa no vol dir que no es faciliti als músics de la ciutat tot el suport necessari perquè es constitueixin en orquestra, també simfònica, si així ho desitgen". Espero que el Govern sigui conscient de la importància que pot tenir en el futur de la nostra ciutat i que es faci mereixedor d'aquestes paraules que, en nom del Govern, va emetre en el ple del mes d'octubre.

 

 

El senyor Sergi Penedès explica que han col·laborat amb els promotors d'aquesta orquestra per fer totes les gestions necessàries perquè es constitueixin com a orquestra. D'altra banda, també ens han fet arribar el pressupost del que significa durant tot un any tirar endavant una orquestra simfònica. Per tant, tenim el pressupost i podem afirmar que sí que han demanat col·laboració econòmica.

El primer cop que van venir, la previsió era que per les Santes es programés l'orquestra simfònica a fi de donar-la a conèixer a la ciutat en el Monumental, amb un repertori de música d'en Serrat. Això es va anar posposant perquè no tenien el tema prou madur.

La segona opció era al mes de desembre, dins del programa del mil·lenari de Santa Maria. Però per poder interpretar el Pessebre, s'han de demanar tota una sèrie de permisos, tant a la Fundació Pau Casals, com a qui té el dret de les partitures del Pessebre a una fundació d'Alemanya, i s'han fet totes les gestions necessàries per poder portar-ho a terme, però l'orquestra tampoc no tenia a punt el repertori.

Dins de la comissió que tira endavant la programació del mil·lenari de Santa Maria en el si del Patronat de Cultura, es va valorar com a molt arriscat programar aquest concert i es va substituir per l'Escolania de Montserrat, si no recordo malament. I aquesta és la situació actual d'aquesta orquestra, la qual cosa no vol dir que no continuem col·laborant-hi.

 

 

El senyor Francesc Masriera replica que si la decisió del Govern està presa, poc en podrem parlar. Si queda oberta i continua en peu la possibilitat de fer el llançament inicial, dins dels actes del mil·lenari, de l'orquestra simfònica del Maresme Ciutat de Mataró, li agrairia que ens trobéssim per parlar del projecte i buscar una solució per no perdre una oportunitat de present i de futur.

 

 

El senyor Sergi Penedès contesta que no pot dir que el Patronat de Cultura no està informat de quina és l'evolució d'aquesta orquestra simfònica, perquè n'ha donat detalls que mostren un contacte molt estret. En tot cas, estem oberts a parlar-ne i a reunir-nos amb els promotors si cal.

 

 

56  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MESURES PER PAL.LIAR ELS EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA.

 

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

 

"Davant de l'actual escenari econòmic que està passant factura a administracions i empreses,  i també a les butxaques dels ciutadans, l'Ajuntament de Mataró no és una excepció.

La cojuntura socieconòmica fa preveure per enguany una disminució del capítol d'ingressos especialment per la davallada en el cobrament de taxes i impostos relacionats directament amb el sector de la construcció (llicències urbanístiques i d'obres), però sobretot pel que fa referència a les plusvàlues amb un descens proper al 60%. I és que la construcció ha estat el pilar del creixement de la darrera dècada i una de les principals fonts d'ingressos de la hisenda local.

A més a més, l'informe d'execució del pressupost 2008 ja ens confirma que de seguir amb la tendència actual, podria haver dificultats en l'execució del pressupost d'ingressos, mentre que la despesa s'ha anat incrementat respecte al pressupost inicial.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

 

PREGUNTES:

Primera.- Quin és el paquet de mesures que preveu aplicar el govern municipal per fer front a l'actual crisi econòmica i així pal·liar els seus efectes durant aquest any? En quines està treballant de cara al pressupost de l'any vinent?

Segona.- Té previst l'Ajuntament fer un esforç de contenció de les despeses? En quines àrees i partides?

Tercera.- Donat que la construcció ha estat una de les principal fonts d'ingressos de les arques municipals, quines fonts d'ingressos alternatives està treballant el govern municipal de cara als propers anys, sense que augmenti la càrrega impositiva als ciutadans?"

 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, comença reconeixent que està d'acord amb la part expositiva de la senyora Carolina Soler. Això és perquè aquesta incorpora literalment dos breus fragments de l'informe d'execució pressupostària del primer quatrimestre d'aquest any, que vam explicar a la comissió informativa dels Serveis Centrals a principis del mes de juny, per tal de poder donar la màxima transparència a la nostra gestió. Per tant, és cert que existeix un alentiment de la situació econòmica.

Aquest informe és molt més extens que aquests dos paràgrafs. En els apartats següents del mateix ja es manifesta que aquest possible efecte negatiu es podria veure mitigat, tot i que només en part, per l'escreix que es pot produir en altres conceptes d'ingrés, d'una banda, per la participació en els ingressos de l'Estat que podria presentar un saldo positiu d'uns 839.000 euros, i d'altra banda, per la liquidació de majors ingressos que ens vénen donats per l'IBI.

Així mateix, en els darrers apartats del mateix informe, ja s'esmenta una altra mesura, que també és va portar al ple, ara fa un parell de mesos, i és que, per anticipar-nos a aquesta possible dificultat a l'execució dels ingressos, hem reservat una part important del romanent de tresoreria. Recordo que van ser més de 950.000 euros per generar un estalvi que ens permeti cobrir l'execució pressupostària prevista.

Com podem veure, els informes d'execució pressupostària són eines molt útils que ens permeten fer un seguiment exhaustiu del nostre pressupost i que ens ajuden a prendre les mesures necessàries per corregir els possibles desequilibris que podem anar detectant. Per tot això, els continuarem fent en els propers mesos.

Tal com vostès també saben, estem en aquests moments treballant la preparació del pressupost i el programa d'actuació municipal de l'any vinent, i amb aquest escenari, volem prioritzar, justament, aquells  serveis i projectes que estan més vinculats amb els sectors socials més vulnerables. Concretament, l'ocupació, l'habitatge i les polítiques socials. Alhora, ens proposem mantenir un alt nivell d'inversió pública que ajudi a pal·liar la caiguda de la inversió privada en el sector de la construcció, perquè és el que entenem que la ciutat requereix a hores d'ara.

L'assoliment d'aquests objectius passa per una política d'austeritat i de contenció de la despesa, per tant, l'objectiu bàsic a aconseguir a partir d'ara és el compliment estricte de les previsions de despesa del pressupost 2008 i l'elaboració d'un pressupost realista per a l'any vinent. Realista quant als recursos que podem obtenir, atesa la nova conjuntura econòmica i atenent el marc legal de referència, però, també pel que fa al acompliment dels objectius i projectes ja endegats o que s'han d'endegar.

Per últim, l'Ajuntament de Mataró farà ús dels instruments fiscals que la llei posa al seu abast amb el criteri de mantenir la pressió fiscal actual al voltant de la inflació, però també amb la finalitat de garantir els ingressos necessaris per poder prestar els serveis que la ciutat necessita. També, instar a l'Ajuntament amb la resta del moviment municipalista, a la reforma urgent del sistema de finançament de les entitats locals per tal que els ajuntaments obtinguin més recursos per poder fer front a les noves necessitats de la ciutadania, així com poder resoldre els problemes econòmics que els originen la prestació d'una sèrie de competències que no els són pròpies. Entenc que la preocupació és comuna i, per tant, els convido a treballar conjuntament en els propers mesos en el marc de la comissió informativa del Serveis Centrals.

 

 

La senyora Carolina Soler comenta que no han exposat tota la informació que conté l'informe per no estendre's molt.

Vostè només ha dit que estaran treballant per l'informe del 2009, que aquest any tenen el compromís d'executar la despesa que estava pressupostada, però cal recordar que la despesa ha anat augmentant a partir del pressupost inicial.

Pel que fa als ingressos, només comenta que tenen previst augmentar la càrrega fiscal, encara que només sigui l'IPC per a l'any 2009. I respecte a aquesta possibilitat de tenir una major participació en els ingressos de l'Estat, crec que no hem d'esperar aquest tipus d'ajuts, sinó que hauríem de mirar altres mesures alternatives més concretes.

Vostè no ha parlat del tema de l'endeutament, que és un tema que també ens preocupa, les operacions creditícies que estan fent i que, suposo que fins a finals d'any, es faran. Una cosa que s'ha comentat amb anterioritat és aquest pòlissa de 8 milions i mig, que són, perquè ens fem una idea, la suma del pressupost de l'IMPEM amb el pressupost de l'Institut Municipal d'Esports. En aquest sentit, m'hagués agradat sentir a parlar d'una política en relació amb aquests tipus d'endeutaments. Estem d'acord en què hi hagi endeutament, però amb una mica de seny. D'altra banda, és lògic que si demanem més eficiència i més competitivitat a les empreses, també ho fem als ajuntaments en èpoques de crisi o desacceleració i aquesta era la idea que hi havia al darrere de la nostra pregunta.

Alhora, jo esperava sentir, a part del fet de no executar el pressupost de despeses en sentit estricte, partides com, per exemple, la de comunicació, en què hi hauria un esforç per no executar els 927.000 euros que estan pressupostats. També en aquest informe es menciona l'excés de despesa en segons quines partides, per exemple, el consum d'enllumenat seria d'un milió d'euros, l'augment de despesa de correspondència... Si tots els ciutadans ens hem d'estrènyer el cinturó en èpoques de crisi, crec que l'Ajuntament ha de predicar amb l'exemple.

 

 

La senyora Montserrat López remarca que no és ara que es comprometen a complir de manera estricte i amb tota l'austeritat possible el pressupost, sinó que es van comprometre en el moment d'aprovar-lo definitivament.

D'altra banda, jo crec que no cal menysprear l'escreix d'ingressos que ens puguin venir d'altres administracions. Justament recordo que al debat de pressupostos es va parlar que precisament una de les vies més importants generadora d'ingressos eren les subvencions que ens venien d'altres administracions i, concretament, de manera molt destacada, les provinents de l'Estat. Benvinguts siguin aquests gairebé un milió d'euros més.

També s'està fent una lectura alarmista perquè, a hores d'ara, no tenim una xifra que ens digui que no podem complir el pressupost. En tot cas, estem fent estimacions de si la situació es complica i per si finalment tenim problemes seriosos d'ingressos. En aquest sentit, hi ha una mesura molt concreta que és destinar una part del romanent de tresoreria de l'any passat a fer estalvi per si es produeix aquesta situació.

Quant al discurs que sempre fem d'aquest gran endeutament que té l'Ajuntament de Mataró, reiterar que això és fals, perquè estem en una ràtio d'entre un 80% a un 85%. Recordo que la normativa ens permet endeutar-nos fins a un 110%. A més, divergim de vostès quan pensem que justament en aquest moment d'alentiment econòmic el que ha de fer l'administració pública és arriscar-se, apostar pel futur de la ciutat i, per tant, fer un gran esforç inversor en projectes que han d'aportar riquesa, ocupació...

Per últim, vostè ha comentat que algunes despeses han augmentat però s'ha oblidat de comentar que n'hi ha d'altres que han disminuït, per tant, una cosa compensa l'altra. En referència a l'enllumenat, jo li puc dir que hem aconseguit més subvenció per la neteja.

 

 

La senyora Carolina Soler respon que no ha parlat en cap moment del tema de la inversió. La inversió sí que és necessària. He comentat que es faci un endeutament assenyat, però no he dit que no s'invertís. He parlat d'estrènyer-nos el cinturó en el tema de despeses. He dit que no hem d'estar només supeditats a aquesta possibilitat d'augmentar la nostra participació dels ingressos de l'Estat, sinó que hem d'actuar sobre la despesa corrent. He manifestat que hi ha partides de despesa que no es té l'obligació de fer i he posat uns exemples de despeses que crec que són excessives.

 

 

La senyora Montserrat López vol recordar que el seu pressupost és molt auster. Simplement es limita a recollir les necessitats de la ciutat i donar-hi resposta. Recordem que un pressupost és una previsió que fem en una data, que després s'executa en una altra data diferent i, per tant, ha de ser un element flexible que s'adapti a les necessitats de cada moment.

 

 

57  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DEL CARRER SANT PELEGRÍ.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

 

58  - PEGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA MILLORA DELS ACCESSOS AL PASSEIG MARÍTIM I A LES PLATGES.

 

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 48 de l'ordre del dia.

 

 

59  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PROPOSTA DE FER DE MATARÓ SUBSEU DEL MUSEU DEL ROCK.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

 

"En reiterades ocasions i al llarg de més de tres anys, el Grup Municipal del PPC ha presentat diverses iniciatives i propostes relacionades amb el Museu del Rock.

 

El juliol del 2004, es va presentar per aquest Grup Municipal una proposta de resolució perquè des del Govern s'iniciessin converses amb el Sr. Jordi Tardà, propietari del Fons base del Museu, per manifestar l' interès de Mataró en ser la ciutat escollida com a seu principal. En aquella ocasió vam acceptar la proposta del Govern d'una moratòria per poder realitzar un estudi de viabilitat del projecte.

 

En reprendre aquesta iniciativa el mes de febrer de 2005 per insistir en la proposta, el Govern va desestimar el projecte en assegurar que no era viable econòmicament, encara que l'estudi realitzat pels tècnics apuntava que tot i la forta inversió inicial aquesta quedaria ràpidament amortitzada. La proposta per tant, va ser rebutjada.

 

Posteriorment un cop es va anunciar que finalment la Plaça de Toros de las Arenas, a Barcelona seria el lloc escollit per acollir la seu Museu del Rock, aquest Grup va proposar que el Govern iniciés les negociacions per fer de Mataró, com a mínim la subseu del projecte. La iniciativa, presentada pel Grup Popular el novembre de 2007 va ser aprovada per unanimitat.

 

El passat dijous, 26 de juny va tenir lloc la presentació del projecte de la reconversió de las Arenas que albergarà la Col·lecció del Sr. Jordi Tardà, convertint-se d'aquesta manera en l'únic  Museu del Rock que hi ha a Europa. Està previst que la seva inauguració tingui lloc el tercer trimestre del proper any 2009.

 

Independentment de la tristor que hem de sentir tots els mataronins en pensar que la nostra ciutat no podrà ser seu d'una instal·lació com aquesta que, a ben segur hauria pogut canviar la història de la ciutat, no podem oblidar que per poder ser subseu ens queda encara un camí què fer. Ens consta l'interès del Regidor de Cultura, que ha mantingut converses amb el propietari del Fons, però el dia de la presentació hauria estat una magnífica ocasió perquè l'Alcalde, que és el màxim representant de la ciutat, hi hagués estat present per manifestar de nou l'interès de Mataró en aquest objectiu. Presentació en la que per cert hi era present el Conseller de Cultura de la Generalitat, i que ha tingut ressò en tota la premsa del país. L'absència de l'Alcalde, tot i la presència del Sr. Penedès, fa que tinguem algun dubte per la fermesa del compromís del govern en l'objectiu d'aconseguir ser la subseu del Museu del Rock.

 

Per tant, passats ja set mesos des de que el Ple aprovés la proposta del PPC de fer de Mataró la subseu del Museu, i havent perdut una bona oportunitat de que s'avancés en el tema de que la nostra ciutat sigui subseu durant la presentació del projecte a Barcelona,  creiem pertinent presentar la següent    

 

PREGUNTA

           

  1. Tot i aquest Grup Municipal valora molt positivament la presència del Regidor de Cultura en la presentació del Projecte del Museu del Rock, estimem que la presència de l'Alcalde era molt important perquè es visualitzés l'interès de la nostra ciutat per ser-ne la subseu principal. No creu el Govern Municipal que aquesta era una presentació a la que el Sr. Alcalde hauria d'haver assistit? 
  2. Pot manifestar l'Alcalde de nou davant d'aquest Ple si té un interès ferm en què Mataró pugui acollir la subseu del Museu del Rock?
  3. Quines son les converses que de moment s'han mantingut amb el Sr. Tardà per avançar en aquesta qüestió?"

 

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, declara, sobre la seva absència a l'acte, que ningú no el va convidar:

El dia 25 jo estava reunit al TecnoCampus. Les preguntes 2 i 3, per tant, les contestarà el Sr. Penedès.

 

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, expressa que el Govern municipal està ben representat amb el regidor de Cultura assistint a la presentació del projecte del Museu del Rock, tenint en compte les competències i del tema del que es tractava. Que el senyor Alcalde no hi fos present no és indicador de la manca de compromís institucional amb el projecte.

D'altra banda, fins ara, les converses que s'han mantingut amb el Sr. Tardà han estat genèriques: en què ha de consistir una subseu, quines funcions ha de tenir aquesta subseu i quines potencialitats té per projectar la ciutat més enllà del seu territori a nivell també mundial però, sobretot, europeu.

Hi ha una altra reunió prevista per la setmana que ve per concretar i valorar què significa econòmicament i tècnicament aquest esforç. També representa una altra feina tècnica la de dissenyar un discurs propi que permeti aconseguir una especificitat temàtica per a la subseu.

En aquest punt, vull ser prudent i dir que encara ens falten moltes dades per definir què vol dir ser tècnica i econòmicament una subseu, però ens ho agafem amb il·lusió.

 

 

El senyor Pau Mojedano li recomana al Sr. Alcalde, com a representants del rock simfònic, a Genesis, en la seva primera etapa.

 

 

 

60  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES REALITZADES AL CARRER MELCIOR DE PALAU.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

 

 

61  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CASALS D'ESTIU.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta el prec següent :

 

"Un cop acabat el curs escolar i fins que els pares no tinguin uns horaris laborals compatibles amb les vacances escolars, es fa imprescindible l'organització d'activitats durant el mes de juliol, entre les quals destaquen sens dubte les dels casals d'estiu.

 

Gràcies a la tasca de moltes AMPA es fa possible que any rere any hi hagi plaça pública en aquests casals per a tothom que ho sol·licita.

 

L'Ajuntament, per mitjà del Departament de Joventut, signa convenis de col·laboració amb les diferents entitats que presenten un programa d'actuació del seu casal. Per poder-hi optar estableix una colla de requisits: nombre de nens i nenes, nombre de monitors, titulacions, projecte, nombre de sortides, excursions, etc., i també el procés i dates d'inscripcions.

 

Davant d'aquesta oferta, el Grup Municipal de la CUP, de cara a properes edicions, formula els precs següents:

 

Que s'estableixi amb les diferents entitats que organitzen aquestes activitats un procés d'inscripció únic i equitatiu que eviti a les famílies haver de fer llargues cues, a hores intempestives, per poder obtenir plaça.

 

Que els casals funcionin des de l'endemà laborable del dia en què s'acaba el curs escolar fins al dia 25 de juliol.

 

Que els imports dels convenis garanteixin la qualitat de les activitats dels casals i la justa compensació econòmica per a la gent que hi treballa.

 

Que abans d'acabar l'any s'hagi fet una valoració real de com han anat els casals aquest estiu i es formalitzin les línies a seguir el proper curs, pel que fa a nombre de casals, durada, pressupost, model d'inscripcions, llocs a on es realitzen, organització, etc."

 

 

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que no acceptaran el prec. Pel que fa al fet que s'estableixi, amb les diferents entitats que organitzen aquestes activitats, un procés d'inscripció únic i equitatiu que eviti a les famílies haver de fer llargues cues a hores intempestives per poder obtenir plaça, en això té raó, i fa temps que hi estem treballant per evitar-ho.

A la regulació que es va fer el 17 de gener del 2008 es va proposar que durant aquest any 2008 es creés una comissió de treball pel tema de les inscripcions dels casals. No és un senzill perquè els casals els organitzen normalment les AMPA i hi ha resistències importants i problemes de tipus logístic a resoldre, però s'està treballant per buscar una solució i evitar aquestes cues que són innecessàries. També s'està treballant en el model d'inscripció única, a fi que s'adopti a totes les entitats i a les AMPAS i per facilitar a les famílies la inscripció a través de diferents mitjans presencials i també telemàtics €Internet, caixers automàtics€ per evitar les cues. Tenim la intenció d'incorporar aquesta proposta a les bases de subvenció de l'any 2009, de manera que les entitats que s'acullin a aquest sistema d'inscripció centralitzat tinguin una prima en la subvenció.

Respecte a què els casals funcionin des de l'endemà laborable del dia en què s'acaba el curs escolar fins al dia 25 de juliol, val a dir que són les pròpies entitats organitzadores qui estableixen els terminis d'inici i d'acabament  de les seves organitzacions. Però, aquest any, de les 21 entitats seleccionades, 18 han iniciat el casal el 25 de juny €és cert que la canalla va acabar el 21 de juny€, i 3 l'han iniciat el 30 de juny. Són les dades que se m'han facilitat del Servei de Joventut. D'aquestes 3, 2 han fet activitats a la pròpia escola del 25 al 27 de juny.

Pel que fa a què els imports dels convenis garanteixin la qualitat de les activitats dels casals i la justa compensació econòmica per a la gent que hi treballa, convé explicar que la subvenció municipal d'aquest any ha estat de 131.619,75 euros. I la justa compensació econòmica de les persones que hi treballen queda garantida amb la legislació laboral vigent i el conveni laboral que regula el salari del sector i que va ser el motiu que fa un parell d'anys o tres es necessités una aportació municipal important per poder salvar la diferència que hi havia entre el que s'estava pagant i el que estava regulant el conveni, que va fer una puja en una altra taula de negociació, on nosaltres no vam participar. Es posen també altres recursos a disposició dels casals, tres polisportius de la ciutat, etc.

Quant al fet que abans d'acabar l'any s'hagi fet una valoració real de com han anat els casals aquest estiu i es formalitzin les línies a seguir el proper curs, dir que, pel que fa a nombre de casals, durada, pressupost, model d'inscripcions, llocs on es realitzen, organització..., cada any el Servei de Joventut fa aquest tipus de reunions amb les societats del lleure i amb les AMPA organitzadores que, a part de presentar una memòria, fan una valoració dels casals, davant la qual nosaltres intentem incorporar totes les propostes de millora que les entitats i les AMPA presenten.

Quan es fa el pressupost, el servei de Joventut amb la coordinació de l'Agència Municipal de Suport a l'Associacionisme posa a disposició de les entitats un curs monogràfic de gestió de casals d'estiu. I el model de participació inclou reunions conjuntes amb les entitats i les AMPA: una reunió inicial per explicar les bases de convocatòria, una reunió de seguiment, i, al final,  una  reunió de valoració. O sigui que, al menys, es fan 3 reunions amb cadascuna de les entitats al llarg de tot el procés. Per tant, no li acceptaríem el prec perquè ja s'estan fent moltes de les coses que es demanen.

 

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dues de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.