La fase de diagnosi per definir les actuacions en defensa del col·lectiu LGTBI ha finalitzat

La regidora de Polítiques de Gènere, Marisa Merchán, ha presentat avui a la Nau Gaudí les principals conclusions que s’han extret de la fase de diagnosi de la campanya “Totes i Tots som Mataró” que ha de servir per dissenyar les actuacions que l’Ajuntament haurà de portar a terme en els propers quatre anys per desenvolupar i desplegar la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGTBI). També per aconseguir una ciutat lliure d’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia. 

En aquesta primera part del procés han participat 218 persones que treballen a l’Ajuntament que han respost una enquesta i també 230 ciutadans que han participat en un altre qüestionari. En total han estat 448 persones que amb les seves aportacions donen una informació diversa sobre diferents àmbits. La informació permet fer una fotografia actual de Mataró en relació a la diversitat sexual i de gènere.

Personal de l'Ajuntament

Les principals conclusions que s’extreuen de les enquestes dirigides a personal de l’Ajuntament són la necessitat de rebre formació i també la necessitat d’abordar les polítiques LGTBI d’una forma transversal entre tots els departaments i seccions de l’Ajuntament.

De les enquestes també s’extreuen un conjunt d’accions que s’hauran de validar en les següents fases com promoure la inserció laboral de les persones LGTBI amb accions específiques; la creació d’un fons documental específic a les biblioteques; canvis en els vestuaris i lavabos dels equipaments municipals perquè no estiguin segregats; accions simbòliques i de visibilització del col•lectiu com poden ser la isada de la bandera en determinades jornades; actuacions de sensibilització com poden ser xerrades, presentacions i la celebració de les diades internacionals i donar informació i assessorament a famílies i membres del col•lectiu LGTBI, entre d’altres.

Ciutadania

Les enquestes dirigides a la ciutadania es centren en diferents aspectes com són l’espai públic; l’àmbit laboral; l’àmbit educatiu; les relacions interpersonals; els llocs d’oci; els centres sanitaris; els serveis i espais de l’Administració Pública i altres.

Espai públic: Els transports públics i zones de trànsit, les zones com les platges on hi ha exposició del cos i les zones d’interrelació d’adults amb nens com els parcs són les zones on les persones LGTBI pateixen més conductes LGTBIfòbiques.

Els tipus de conducta més freqüent en aquests indrets són mirades, insults, apropaments inapropiats i comentaris en to baix sobretot a persones trans que estan en el procés de transició però també a parelles gais i lesbianes. Les estratègies desenvolupades per evitar aquestes situacions d’assetjament són evitar llocs i situacions, invisibilitzar determinades conductes relacionades amb la seva relació i l’acceptació de certs nivells de LGTBIfòbia.

Àmbit laboral: En aquest aspecte l’estratègia més habitual és separar la vida laboral de la personal per evitar problemes. Com a excepció a aquesta tònica dominant hi ha les persones trans que no poden amagar la seva identitat de gènere tan fàcilment. De les enquestes també s’extreu que hi ha dificultats en els processos de contractació i continua situació d’estar sota sospita (pederàstia) en els àmbits laborals d’educació on hi ha contacte amb infants.

Àmbit educatiu: De la informació recollida es detecta que hi ha una manca de referents LGTBI i de models familiars diversos en totes les etapes educatives així com una reproducció de continguts d’aprenentatge que no contempla la diversitat dels cossos. En aquest àmbit també s’han recollit experiències positives de recolzament i suport així com de tot el contrari, amb situacions de maltractament i malestar.

Relacions interpersonals: En aquest aspecte les experiències són diverses perquè s’han recollit experiències positives però també d’altres com de trencament relacional amb familiars i determinades amistats. En totes elles però hi ha un factor comú que és la por en el moment de la comunicació de la identitat.

Llocs d’oci: Les discoteques, bars i els vestuaris en les piscines o centres esportius són els llocs on hi ha més conductes LGTBIfòbiques. Es recull que hi ha una manca de xarxa d’associacions que generi espais de socialització més enllà dels bars i discoteques i també una manca d’espais de sociabilització per a famílies LGTBI.

Centres sanitaris: Són els espais amb menys experiències de discriminació però també hi ha casos de negació del nom sentit i les situacions amb més problemes es donen en el servei de ginecologia on hi ha situacions de valoracions inadequades dels riscos de transmissió d’infeccions de transmissió sexual o valoracions inadequades per manca de formació sobre les diferents situacions.

Serveis i espais de l’Administració Pública: En aquest àmbit només es detecta manca d’informació en determinats tràmits administratius relacionats amb serveis com la Policia Local i Benestar Social.

Amb tota aquesta informació, a partir de setembre es començarà la fase de definició de les actuacions, que constarà d'una sessió amb la ciutadania i 4 de temàtiques amb personal municipal. En base a la informació recollida en aquesta fase del procés es definiran les actuacions en matèria LGTBI que es portaran a terme a Mataró els propers anys. Aquestes quedaran recollides en el III Pla d'Igualtat de Gènere per a la Ciutadania 2018-2020. La previsió és que el procés finalitzi a principis de l'any 2019.