Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Antoni Comas i Pujol és nomenat membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres

Escoltar

Antoni Comas i Pujol és nomenat membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres

 



El catedràtic i divulgador de la llengua catalana, Antoni Comas i Pujol, està previst sigui nomenat membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres en un acte institucional que tindrà lloc aquesta tarda al Saló de Sessions de l’Ajuntament. Durant l’acte, es presentarà el retrat de Comas que s’incorporarà a la galeria, obra de l’artista mataroní Eduard Novellas, i el catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la UB, August Bover, glossarà la figura del catedràtic: “Antoni Comas i Pujol, mestratge i compromís”.

 

El Ple municipal de gener de 2009 va acordar per unanimitat atorgar aquest títol a Comas i també al botànic Pere Montserrat i Recoder.



El reglament de protocol honors i distincions de l’Ajuntament de Mataró preveu atorgar aquesta distinció per mèrits rellevants des del punt de vista històric, tant en èpoques anteriors com en l’època actual. La distinció consisteix en la col·locació d’un retrat a l’esmentada galeria, situada a l’Ajuntament, amb la finalitat de perpetuar la memòria d’aquelles persones que han prestat distingits serveis al municipi o han tingut una trajectòria personal indiscutiblement meritòria.

 

 

Antoni Comas i Pujol

 

Nascut a Mataró al 1931 i mort a Barcelona l’any 1981, va destacar per una importantíssima i brillant trajectòria intel·lectual, científica, acadèmica i personal en pro de la recuperació i divulgació de la llengua i la cultura catalanes.

 

Al 1949 edita, junt amb altres companys universitaris, la revista literària en català “Curial”, que seria prohibida però inaugurava un seguit de manifestacions polítiques expressades fora dels canals autoritzats. Al 1953 va començar a exercir de professor a la Universitat de Barcelona (UB) on es doctorà al 1956. Quatre anys més tard iniciava classes de llengua catalana, les primeres després de la Guerra Civil.

 

Al 1965 va guanyar la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes a la UB, la primera creada després de la guerra.

 

Va promoure tota mena d’iniciatives en defensa i estudi de la llengua i la literatura catalanes. Per exemple, va ser un dels creadors al 1956 del premi La Lletra d’Or, que cada any guardonava el millor llibre de l’any anterior i en la primera edició va distingir el poeta Salvador Espriu. A finals del franquisme, va tenir un paper molt destacat en el procés de normalització institucional de l’ensenyament de la llengua catalana.

 

Va ser professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, i autor d’una extensa i prolífica obra sobre escriptors i poetes catalans, així com de nombroses seleccions, edicions i pròlegs, i de llibres com “Literatura catalana” (1977).

 

Va dedicar la seva maduresa professional a la investigació de la literatura catalana a la Decadència. Va ser membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i va rebre nombrosos premis ajuts i beques.

 

Malgrat la seva intensa activitat acadèmica, de recerca científica i divulgativa sempre va mantenir els lligams amb Mataró i s’hi va implicar en la vida cultural i social. Una mostra és que al 1976 va rebre la distinció de Mataroní de l’Any. Al 2006, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, es van organitzar diferents actes d'homenatge a la ciutat. Així mateix, la futura biblioteca municipal que es construirà a l’Escorxador portarà el seu nom.

 

La petició d’incorporació d’Antoni Comas a la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres la van presentar al 2006 la Delegació de Mataró d’Òmnium Cultural en nom propi i d’altres entitats.