Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 ha assolit el 76% de desenvolupament

Escoltar

El Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 ha assolit el 76% de desenvolupament

L'Ajuntament ja ha assolit un 76% del desenvolupament del Pla d'Acció Ambiental (PAA) de l'Agenda 21, que defineix les accions que cal dur a terme per aconseguir el desenvolupament de la ciutat amb els criteris de sostenibilitat marcats a la Carta d'Aalborg, a la que Mataró està adherida des de 1996.

El PAA, que té una durada de 10 anys i promou la regidoria de Ciutat Sostenible, es va iniciar al 1999. Des de llavors s'han fet diverses modificacions i ampliacions per incorporar o reformular actuacions, amb l'objectiu d'adaptar-ho a les noves necessitats de la ciutat.

L'Ajuntament duu a terme la coordinació i seguiment del PAA mitjançant la Comissió Agenda 21, òrgan que integra 16 serveis municipals implicats en la seva execució. L'avaluació del grau d'implantació del PAA es va presentar el 28 de març al Consell Municipal del Medi Ambient, l'organisme de participació ciutadana que fa el seguiment de l'Agenda 21.

El balanç del grau d'implantació del PAA a Mataró durant 2006 indica que s'ha assolit un 76% de desenvolupament del conjunt d'actuacions previstes per al període 1999-2008. Segons els tres terminis d'execució de les diferents accions, els percentatges han evolucionat com segueix:

Termini

99-2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

CURT (0-2 anys)

39%

48%

53%

61%

73%

77%

79%

MITJÀ (3-5 anys)

-

31%

40%

45%

58%

68%

67%

LLARG (6-10 anys)

-

16%

19%

21%

36%

36%

42%

TOTALITAT PLA (10 anys)

36%

45%

51%

57%

70%

74%

76%

Les actuacions realitzades durant l'any passat van suposar una despesa associada estimada a l'execució del PAA de 9.478.248 euros, dels quals un 6,8 % prové de subvencions d'altres administracions i un 0,45 % és aportació directa d'altres administracions o entitats. Entre les actuacions desenvolupades que han suposat una despesa més elevada cal destacar que s'han destinat gairebé 3 milions d'euros a eixamplar voreres i racionalitzar l'ús de la calçada, mig milió d'euros a la reconversió de diferents carrers per a la priorització del vianant i gairebé mig milió més per al desplegament de la recollida de la fracció orgànica de la brossa domiciliària.

D'altra banda, s'han destinat 2.899.420 euros a actuacions que, tot i no estar incloses dins el Pla, són concordants amb els objectius d'aquest. D'aquesta despesa, un 0,8 % prové de subvencions d'altres administracions, i un 4,1 % és aportació directa d'altres administracions o entitats. Així, la despesa total estimada, sumant les accions incloses al Pla i les concordants, va arribar als 12.377.668 euros.

Durant el 2005 s'han donat per acabades 4 subaccions, com connectar la xarxa municipal d'aigua potable a Can Quirze, urbanització que fins ara consumia aigua subterrània amb elevats continguts de nitrats, o implementar les mesures de regulació del trànsit incloses en el Pla de Mobilitat del Centre de Mataró.

Indicadors de sostenibilitat

El Consell Municipal del Medi Ambient va tenir coneixement també el dimecres 28 de març de l'estat dels indicadors de sostenibilitat compresos dins el Pla de Seguiment de l'Agenda 21. Aquests indicadors es calculen anualment a partir de 131 paràmetres d'informació sobre l'estat ambiental, social i econòmic de la ciutat, facilitada per més de 20 entitats públiques i privades.

Dels 42 indicadors i subindicadors de sostenibilitat, 25 mostren la tendència desitjada mentre que 7 són discordants. L'evolució de 8 indicadors és encara difícil d'avaluar i 2 més no són calculables perquè no es té la informació necessària. S'agrupen en 8 vectors: aigua, atmosfera, energia, residus, sorolls, sistemes naturals, mobilitat i sistema viari i ciutat/socioeconòmic.

Aigua

Es consolida la tendència descendent del consum domèstic d'aigua, amb 111,4 litres per habitant i dia de mitjana durant el 2006. L'aigua procedent de pous propis destinada al reg municipal de parcs i jardins va adquirint major importància any rera any.

Atmosfera

L'únic episodi de contaminació atmosfèrica per ozó del 2006 es va produir el 12 de juliol. L'estació de control atmosfèric de Mataró va registrar, durant una hora, concentracions d'ozó superiors a 180 micrograms d'ozó per metre cúbic d'aire.

Energia

Els indicadors del vector energètic mostren concordança amb la tendència desitjada. Durant el 2006, cada mataroní va consumir 0,2 tep menys que al 2005, situant-se en 1,2 tep/habitant/any. El tep és la unitat equivalent a l'energia alliberada per la combustió d'una tona de cru de petroli.

D'altra banda, cada mataroní va emetre 2 tones anuals de CO2 a l'atmosfera, mitja menys respecte l'any anterior. La producció local d'energia provinent de fonts renovables va augmentar al 2006 fins els 9,3 kWh per habitant i any, quan l'any anterior es situava en 7,7 kWh per habitant i any. La valorització energètica a través de la planta incineradora i del tub verd ha proveït l'energia equivalent a 275 kWh per habitant i any.

Residus

La generació de residus sòlids urbans es situa en prop d'1,5 kg per habitant i dia, lleugerament inferior que al 2005 (1,6 kg/hab/dia). Al 2006 la Planta de tractament del residus sòlids urbans del Maresme va tractar unes 4.000 tones menys de brossa que al 2005, mentre que un 28,6 % dels residus són recollits selectivament. Un 24,1% són reutilitzats o reciclats. La quantitat de materials aportats a les deixalleries municipals ha pujat de 60,5 kg a 64,7 kg/hab/any.

Soroll

L'escenari acústic de la ciutat segueix una bona tònica. El número de vehicles que incompleix la normativa de sorolls ha baixat: al 2006 un 7,3% dels vehicles inspeccionats incomplien la normativa, respecte l'11,2% del 2005. La mitjana de nivell de soroll en vials molt transitats també ha disminuït al 2006 fins a situar-se als 70,5 dBA, en comparació als 71,4 del 2005.

Sistemes naturals

Per sisè any consecutiu, al 2006 no hi va haver cap hectàrea cremada a causa d'incendis forestals. Encara no estan disponibles les dades sobre superfície ocupada per conreus i pastures.

Mobilitat i sistema viari

El nombre de viatgers de Mataró Bus segueix creixent, amb 14.154 viatgers/dia de mitjana durant el 2006. També creixen els usuaris del transport públic intermunicipal, que van arribar a 13.567 viatgers/dia de mitjana. L'accidentalitat pel que fa el vehicle privat va disminuir, amb 5,5 accidents amb víctimes per cada 1.000 vehicles, respecte els 6,3 de 2005.

La ciutat ja disposa de 6,7 quilòmetres de recorreguts condicionats per a bicicletes (al 2005 eren 5). A 22,6 quilòmetres de vials de Mataró s'apliquen diferents mesures de pacificació del trànsit.

Al 2006, s'han mantingut constants els següents aspectes: el 100% dels veïns viuen a menys de 400 metres d'una zona verda de més de 1.500 m2 per ús de lleure; hi ha 5,2 quilòmetres de recorreguts en l'entorn rural senyalitzats i amb informació didàctica. Per últim, un 47,5% dels carrers tenen arbrat, un punt per sobre del percentatge de 2005.

Ciutat/Socioeonòmic

La taxa d'atur es manté estable respecte l'any 2005 (9,8%), malgrat l'atur femení s'ha incrementat (14,6 % al 2006 respecte el 13,9% de 2005). L'estabilitat laboral s'ha incrementat, però, notablement: la contractació indefinida es va situar en el 16,8% al 2006, respecte al 13,2 % de l'any anterior. L'accidentalitat laboral es va incrementar: de 47,2 accidents per cada 1.000 treballadors al 2005 a 54,5 accidents al 2006.

L'habitatge de protecció oficial no mostra bona tendència, atès que al 2006 no se'n va iniciar la construcció de cap. L'accés a l'habitatge és cada vegada més difícil, tenint en compte la relació entre la renda disponible per habitant i el preu de l'habitatge.

Per últim, s'incrementa el teixit associatiu, amb 3,6 associacions per cada 1.000 habitants, i també el pressupost municipal destinat a cooperació internacional.

El web de Sostenibilitat recull diferents recomanacions perquè, amb la implicació dels ciutadans, Mataró segueixi avançant en la tendència desitjada pel que fa als paràmetres de sostenibilitat.