Pere Ysàs repassa la trajectòria de l’esquerra antifranquista en l’homenatge a Lluís Companys
El catedràtic d’Història Contemporània de la UAB protagonitza l’acte institucional amb motiu del 73è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat
El Saló de Sessions de l’Ajuntament va acollir ahir a les 20 h l’acte institucional amb motiu del 73è aniversari de la mort de Lluís Companys, que va incloure la conferència “L’esquerra després de Companys; l’esquerra antifranquista”, a càrrec de Pere Ysàs, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.
Prèviament, a les 19 h, havia tingut lloc l’Ofrena floral davant el monument a Lluís Companys, situat a l’avinguda que porta el nom del president de la Generalitat afusellat pel règim franquista. Alumnes de l’Escola Municipal de Música de Mataró van interpretar peces de “Bransle de la Royne”, del compositor i organista alemany Michael Praetorius, per acompanyar les ofrenes de les formacions polítiques (ERC, CUP, ICV, PSC i CiU) i del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró. L’acte va finalitzar amb l’ofrena institucional, en nom de tot el consistori mataroní, i el Cant dels Segadors.
Exili, dispersió i supervivència
Prop de 40 persones van assistir a la conferència de Pere Ysàs. El catedràtic és coordinador del grup de recerca sobre l’època franquista, membre del consell de direcció del Centre d’Estudis sobre les èpoques franquista i democràtica, i autor d’una desena de llibres sobre la matèria. També ha dirigit i editat diverses obres col·lectives.
Ysàs va repassar la trajectòria de l’esquerra antifranquista des de la fi de la Guerra Civil i fins a l’inici de la transició. Segons el catedràtic “l’objectiu de l’esquerra antifranquista va ser sempre el mateix: la desaparició de la dictadura”, però va haver d’adaptar-se en el temps a situacions canviants.
Els primers anys de lluita, els militants de l’esquerra es van haver d’enfrontar a tres situacions: “exili, dispersió i supervivència”. A finals dels 40 a Espanya hi havia 300.000 empresonats, quan a la primera meitat dels anys 30 es calculava que hi havia uns 10.000 presos, xifres que permeten fer-se una idea de la forta repressió que va exercir el franquisme, especialment durant els primers anys.
Amb la fi de la II Guerra Mundial i el triomf de l’antifeixisme a Europa es van crear expectatives sobre la possible caiguda del franquisme que no es van veure satisfetes davant la manca d’intervenció a Espanya per part de les potències internacionals. Va ser finalment, la conflictivitat obrera i estudiantil creixent dels 60 la que va anar esquerdant l’ordre polític, fins al punt que al 1975 “la salut política de la dictadura estava tan deteriorada com la salut del dictador”.
Amb el temps, segons Pere Ysàs, el paper de l’esquerra antifranquista no ha tingut prou reconeixement: “és una gran injustícia atribuir la democràcia establerta, l’autogovern recuperat, a concessions fetes des d’un determinat reformisme governamental i no a la conquesta de la mobilització política de l’antifranquisme”. El catedràtic va concloure la seva conferència sentenciant que “l’antifranquisme amb molt de temps, amb molt d’esforç, amb molt sacrifici va acabar aconseguint el seu objectiu fonamental”.
Record per a Max Cahner
Durant l’acte institucional, tant el president d’Òmnium Mataró-Maresme, Antoni Pous, com l’alcalde, Joan Mora, van tenir paraules de record per a l’exconseller de Cultura Max Cahner, que va morir el dilluns passat després de viure els seus darrers anys a Mataró. L’alcalde va recordar que el Ple de l’Ajuntament de Mataró va demanar el juny passat que li fos atorgada la Medalla d’Or de la Generalitat, concedida a títol pòstum ahir dimarts.
L’acte institucional es va poder seguir en directe per Internet en streaming, gràcies a la col·laboració de la Xarxa Audiovisual Local i m1tv. El vídeo es pot consultar íntegre al web municipal.