Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/03/2008

Escoltar

13/03/2008

dijous 13 març 2008, 00:00h

Decret

2231/2008 de 10 de març

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 13 de març de 2008.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 13 de març de 2008, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions extraordinaria del dia 11 de febrer de 2008 i ordinària del dia 10 de gener de 2008.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA , ERC, CIU i PPC de condemna a l'assassinat de Isaías Carrasco per la banda terrorrista ETA.

DICTAMENS

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Servei de Participació Ciutadana-

4 Aprovació inicial del Reglament d'ús dels Equipaments Cívics dels serveis de participació ciutadana.

5 Donar compte del decret d'Alcaldia núm. 940/2008 de 30 de gener, de nomenaments i baixes de membres del Consell de Ciutat.

-Servei de Llicències d'Activitats-

6 Aprovació inicial del nou Reglament d'Activitats de Mataró.

-Servei de Nova Ciutadania-

7 Donar compte del decret d'Alcaldia núm. 1109/2008 de 5 de febrer de nomenament dels membres del Consell Municipal per a la Convivència.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

8 Desnonament de la vivenda del carrer Joan Maragall, 8-12, 4t 2a, de Mataró, per expiració del termini del contracte d'arrendament.

9 Resolució del recurs de reposició interposat per Candidatura d'Unitat Popular, contra l'acord del Ple de 10 de gener de 2008, sobre l'alienació directa de l'aprofitament en què es concreti la finca municipal aportada al Sector Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt, a favor de PUMSA

-Servei d'Atenció Ciutadana-

10 Sol€licitud adhesió al Conveni Marc, signat en data 5 de juliol de 2007, entre l'Administració General de l'Estat i l'Administració de la Generalitat de Catalunya per a la implantació d'un model integrat d'Atenció al Ciutadà en l'àmbit territorial de Catalunya.

-Servei de Compres i Contractacions-

11 Aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la contractació, amb la forma de concurs i procediment obert, de la gestió del servei públic de transport col€lectiu urbà de viatgers, i convocar licitació.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

12 Aprovació inicial del Reglament del Consell Assessor Urbanístic Municipal.

13 Aprovació definitiva de la modificació de l'estudi de detall d'ordenació volumètrica de l'Escola Meritxell.

14 Aprovació definitiva de l'estudi de detall c/Gibraltar 3-13.

15 Aprovació definitiva de l'estudi de detall del solar del carrer Juan Carlos Panyó, 34.

16 Aprovació provisional del Pla de Millora Urbana PMU-06 "Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt".

17 Aprovació inicial de la modificació puntual PGOM "Entorns del carrer Biada.

-Servei d'Obres-

18 Ratificar la Resolució 1250/2008 de 8 de febrer del Conseller Delegat d'Obres, Serveis i Manteniment sobre l'aprovació de l'Addenda al Conveni de Cooperació entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament, relatiu a les obres de construcció del CEIP M. Mercè Marçal i CEIP Montserrat Solà, augmentant l'aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

19 Promoció de l'ús i l'adquisició de fusta certificada a l'Ajuntament de Mataró

-Servei d'Habitatge-

20 Execució subsidiària de les obres de reforç i substitució de bigues malmeses al c. Mare de Déu del Pilar, 3, i delegació a PUMSA de la gestió i execució.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

21 Aprovar el Conveni de cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització de les obres de nova construcció edifici annex per a menjador al CEIP Cirera

22 Nomenament de diferents vocals del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació en representació del Consell Municipal de la Convivència; de les famílies i dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària , proposats pel Consell Escolar Municipal.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les mancances i les deficiències del pavelló de Cirera.

24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la renúncia del Sr. Ricard Bonastre de la direcció del Tecnocampus.

PRECS I PREGUNTES

25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació en què es troba el Fons d'Art "Proposta Mataró".

26 Prec que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular perquè totes les pàgines web de l'Ajuntament siguin accessibles per als usuaris del Programari Lliure.

27 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les mesures per a l'escolarització dels nouvinguts.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la situació d'emergència que s'ha donat a les platges mataronines arrel de l'aparició d'hidrocarburs a les mateixes.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte els expedients sancionadors oberts a dos agents de la Policia Local arrel de l'aparició d'una persona morta dins un vehicle al Dipòsit Municipal.

30 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'ús que es donarà a la Nau Gaudí.

31 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la recollida d'aigües de la Riera de Can Bruguera.

32 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els contenidors soterrats de l'Avinguda del Perú.

33 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte el futur del projecte TecnocampusMataró.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte els atracaments que s'han produït al barri de Cerdanyola.

35 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el pagament dels sexennis al personal de l'IME.

36 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les molèsties que ocasionen les sirenes als veïns de l'Avinguda Europa-Parc Central.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb els acomiadaments dels treballadors del servei de recollida de vehicles de la via pública.

38 Pregunta i Prec que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb la condemna al Cap de la Policia Local per conduir en estat d'embriaguesa i a les conseqüències sobre els implicats en l'afer.

39 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el cas del Cap de la Policia Local de Mataró.

40 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el trasllat de la nau de Can Fàbregas.

41 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'amonestació feta a dos agents de la Policia Local pel cas del mort de la grua.

42 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre un seguit de robatoris al barri de Cerdanyola.

43 Pregunta i Prec que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació a una improcedent sanció de 300 euros per un cartell penjat correctament.

44 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el dispositiu especial d'organització de les eleccions generals de 9 de març.

45 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els sexennis del professorat de l'IES Miquel Biada.

ACTA NÚM. 05/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE MARÇ DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de març de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINARIA DEL DIA 11 DE FEBRER DE 2008 I ORDINÀRIA DEL DIA 10 DE GENER DE 2008.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX OFICIAL

· No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA , ERC, CIU I PPC DE CONDEMNA A L'ASSASSINAT DE ISAÍAS CARRASCO PER LA BANDA TERRORRISTA ETA.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"Amb motiu del recent assassinat de l'exregidor socialista basc Isaías Carrasco a Mondragón-Arrasate, el passat dia 7, proposem l'adopció dels següents acords,

1.L'Ajuntament de Mataró condemna enèrgicament el brutal assassinat d'Isaías Carrasco i vol expressar, a banda del més sentit condol, suport i solidaritat a la seva família i als membres del Partit Socialista d'Euskadi.

2. Fent-se ressò de la indignació dels ciutadans de Mataró, en aquests moments en què el terrorisme interfereix en la vida dels ciutadans, l'Ajuntament expressa una vegada més la necessitat d'una acció unitària de tots els demòcrates contra el terrorisme i la violència.

3. L'Ajuntament demana la unitat i el treball conjunt de tots els demòcrates, que és la millor manera de continuar lluitant per acabar definitivament la barbàrie terrorista. Execrables atemptats com el del passat dia 7 no ens poden fer defallir en aquesta lluita, ans tot el contrari.

4. El Consistori mostra el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

5. Trametre aquests acords al Govern espanyol, al Govern basc i a l'Ajuntament de Mondragón-Arrasate."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que des de la seva formació han entès que seria positiu presentar una altra mena de proposta de resolució, perquè el conflicte és molt més complex. Entenen que la proposta que sostenen els altres grups ha estat redactada amb un to bel·ligerant. Parla d'unitat democràtica però al País Basc hi ha opcions democràtiques i polítiques que són il·legalitzades pel fet de ser independentistes, i el que és més greu, són tractades com a terroristes. També està en contra de donar suport a la Policia espanyola quan hi ha organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, que han denunciat enguany casos de tortura contra ciutadans bascs.

En definitiva, en la vostra proposta no hi veiem cap esperança, ni via de solució. Nosaltres diem que cal que des de les institucions i la societat civil es doni un recolzament explícit a solucions definitives que passin pel diàleg i l'absència de violència. Avui és un dia especial per recordar i homenatjar un home de pau com era l'abat de Montserrat Cassià Maria Just, qui desgraciadament va morir ahir. Ell havia declarat a la premsa: "El terrorisme és fruit d'injustícies anteriors, no es justifica per res, però se n'han de mirar les causes."

Aquest és l'esperit de la nostra proposta alternativa que tot seguit passaré a llegir:

"La Candidatura d'Unitat Popular, composta per persones vinculades al teixit cívic, als moviments per la pau, la solidaritat i la societat civil del nostre país, preocupats pels esdeveniments ocorreguts, manifestem el nostre condol i solidaritat als familiars i amics de Isaías Carrasco, mort tirotejat per membres d' ETA el dia 7 de març proppassat a la localitat d'Arrasate.

Entenem que fets violents i tristos com aquest no s'haurien de produir mai més, i és per això que la Candidatura d'Unitat Popular proposem al Ple l'adopció dels següents acords:

ACORDS:

  1. L'Ajuntament de Mataró condemna l'assassinat de l'exregidor Isaías Carrasco.
  2. L'Ajuntament de Mataró condemna la privació dels drets polítics dels ciutadans de l'esquerra abertzale i la il·legalització i persecució de les seves organitzacions polítiques.
  3. L'Ajuntament de Mataró condemna les forces d'ocupació espanyoles per la repressió i tortures infligides a ciutadans independentistes bascos.
  4. L'Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport al diàleg i la recerca d'un procés de pau. Considera que l'objectiu de la pau és una prioritat política de màxima importància.
  5. L'Ajuntament de Mataró dóna suport a iniciatives ciutadanes que cerquin la pau. Considera imprescindible la participació activa de la societat civil en l'assoliment d'aquest objectiu.
  6. L'Ajuntament de Mataró sosté que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans, inclòs el dret de l'autodeterminació dels pobles. Només un procés democràtic de negociació política permetrà una solució al conflicte. Tots i totes compartim que construir un escenari de pau requereix una realitat de no violència i respecte de tots els drets.
  7. L'Ajuntament de Mataró sosté la necessitat que, en una futura negociació de pau, totes les parts implicades en el conflicte han de poder participar de la solució política.
  8. L'Ajuntament de Mataró demana la presència d'institucions i persones d'àmbit internacional com a observadores i garantia d'un nou procés de pau definitiu."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença recordant que el fet que ens ocupa avui és un assassinat, com tants altres, incomprensible, intolerable i inacceptable.

Per al nostre grup no és el moment ara de barrejar la roba i, per tant, donarem suport a la proposta de resolució que presenten tots els grups llevat d'un.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no creu que sigui del tot convenient intervenir en una proposició com aquesta que reflecteix la voluntat de la majoria d'aquest ple, ni tampoc entrar a comentar la proposta alternativa presentada pel Sr. Safont-Tria, perquè ja es va respondre per part del PP a una altra proposta de la CUP de semblants continguts fa unes setmanes, mentre es condemnava un altre assassinat d'ETA.

Únicament, doncs, fer una reflexió. En un moment com aquest en què en un règim democràtic es produeix un assassinat d'aquesta mena només pel fet que algú pensi d'una altra manera, l'únic que és oportú és la condemna sense pal·liatius, sense barrejar-hi causes. La vida d'una persona és allò més important i que se li tregui la vida a algú és un fet intolerable i injustificable sota cap ideologia o causa. El terrorisme, en un règim democràtic com el nostre, es una profunda malaltia i és un problema d'intolerància, de pur feixisme i de màfia.

Per tant, jo vull pensar que el Sr. Safont-Tria en el fons no es creu del tot això que està dient. Crec que en la seva consciència, quan es mira al mirall, tinc el convenciment que acceptaria donar suport a la proposta comuna de la majoria dels grups, perquè és una proposta que no contravé cap ideologia, simplement expressa una condemna. És per això que li demano que faci un exercici de reflexió i intenti trencar aquests patrons malsans i no doni suport a una proposta que no és res més que un eufemisme que vol amagar la condemna a una assassinat intolerable.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que el seu vot serà negatiu pel que fa a la proposta de la CUP.

Nosaltres ens expressaríem en els mateixos termes que la resta de companys. El nostre posicionament davant d'aquesta proposta de resolució que fem els 4 grups municipals és únicament i exclusivament de condemna d'aquesta mort, d'entristir-nos per aquest assassinat i de donar suport a la família del Sr. Isaías Carrasco.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el seu grup evidentment donarà suport a la proposta conjunta i recorda que fa uns plens, arran de debatre un tema com aquest, ja van posar de manifest una certa immaduresa i incoherència en el discurs de la CUP.

Avui no tornaré amb el tema de la immaduresa, perquè la proposta comença condemnant l'assassinat, però sí amb la incoherència. Que el seu grup, a qui hem sentit dir moltes vegades al·legats duríssims contra l'Església, en aquests moments aprofiti les paraules d'un religiós €a qui també aprofito per enviar el record d'aquest grup i crec que de tot l'Ajuntament€ per donar-hi voltes, forma part d'aquesta incoherència.

El senyor Ramon Bassas confirma que el seu grup rebutjarà aquesta proposta que ha entrat a última hora a corre cuita, sense possibilitat de debat ni recerca de consens.

Tot i així, fora de la qüestió formal, és obvi que la CUP intenta amagar que el que hi ha darrere d'un assassinat són uns assassins i, per tant, la nostra voluntat com a representants dels ciutadans és no només la condemna de l'assassinat sinó que els assassins siguin posats davant de la justícia i responguin del que han fet. Això és fonamental. El nostre partit és un partit que busca la justícia i la justícia també vol dir això; que la gent respongui davant dels tribunals i els assassins es diuen ETA i no són cap altre que aquests.

L'única privació de llibertat que viuen els ciutadans d'aquest país, també a Catalunya, és la que cometen els terroristes i els que els justifiquen, que fan que aquestes accions estiguin legitimades en alguns àmbits. Es justifiquen per la via d'un conflicte que nosaltres pensem que no existeix i si existís, en qualsevol cas no justificaria mai un assassinat com aquest. Ni la idea més bonica del món justifica un assassinat i òbviament encara menys la més execrable que persegueixen els terroristes.

Davant de fets com aquests no hi pot haver matisos: o s'està al costat dels demòcrates, de la vida, o s'està a l'altre costat. I l'únic responsable de l'altre costat és ETA.

El senyor Xavier Safont-Tria explica que quan s'ha referit a què aquesta era una proposta "bel·ligerant" precisament es referia al que acaba de dir el Sr. Bassas: o estàs amb mi o contra mi. No volen amagar cap condemna perquè condemnem explícitament l'assassinat de l'exregidor socialista. I sempre han condemnat la violència. Una altra cosa és que jo no he sentit mai l'Ajuntament de Mataró hagi condemnat assassinats per part del GAL ni tot un seguit d'assassinats polítics que s'han produït aquí al nostre país i fora de forma sistemàtica. No s'hi val condemnar uns sí i uns no. Per a nosaltres totes les vides tenen el mateix valor.

Molta gent es comença a preguntar fins quan aquesta situació. Nosaltres creiem que des de les institucions i, en aquest cas, des de l'Ajuntament de Mataró, el poc que hi podem afegir, a part del condol i la solidaritat amb la víctima, és començar a traçar les úniques vies de solució. I tant aquí com en qualsevol conflicte arreu del món la solució passa pel diàleg; és això amb el que nosaltres insistim en la nostra proposta.

Aquí es parlava que nosaltres barregem temes. Perdonin, els primers que barregen són vostès fent alabances a una Policia Nacional que tothom sap que tortura al País Basc i tothom ho sap perquè institucions internacionals ho estan denunciant any rere any. Vostès parlen de justícia, quan la mateixa justícia, d'una forma barroera i il·legal es dedica a il·legalitzar partits perquè pensen d'una manera determinada. I això és denunciable i nosaltres ho fem.

En resposta a les paraules del Sr. Mora, dir-li, respecte a l'abat de Montserrat, que jo sí crec en les persones. Segurament no crec en moltes institucions perquè moltes d'elles estan podrides de base, però sé que dins de totes les institucions hi ha persones de fe, hi ha persones de pau. I jo puc dir que l'abat Cassià era un home de pau. D'això n'estic convençut i ho puc dir aquí i on faci falta.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que sentint les paraules del Sr. Safont-Tria no sabria si sortir corrent o què fer.

Quan vostè es refereix a aquesta Policia d'un país democràtic que tortura, s'oblida de dir que aquests que ara vostè defensa, al final són els que maten, perquè els morts sempre els posen els mateixos i fa molts anys que és així. D'altra banda, cal tenir en compte que aquests que són arrestats tenen la consigna de denunciar sistemàticament que són torturats per la Policia, tant si és que sí com si és que no. Fins a aquest extrem arriba la seva perversió total i absoluta.

El senyor Joan Mora insisteix en la incoherència de la CUP. El Sr. Safont-Tria ha demostrat que no s'ha llegit el que estava escrit en la proposta conjunta de la resta de grups, perquè a qui nosaltres estem demostrant el nostre suport és a les institucions democràtiques i les activitats que desenvolupen els cossos i forces de seguretat de l'Estat. No estem parlant de cap membre individual d'aquestes institucions o cossos.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la proposta que presenten els grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC, PPC i CIU :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

Seguidament posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de la CUP:

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions: Cap.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Servei de Participació Ciutadana-

4 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT D'ÚS DELS EQUIPAMENTS CÍVICS DELS SERVEIS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:

"Antecedents

1. La diversitat d'equipaments i també d'entitats usuàries, que fa necessària una regulació per aconseguir rendibilitzar l'ús dels espais municipals davant la creixent oferta d'activitats de les associacions ciutadanes. L'objecte d'aquesta regulació és el funcionament i l'ús dels equipaments cívics municipals i que, d'acord amb l'article 88 del Reglament Orgànic Municipal, es preveu la possibilitat de cedir-los a les entitats per realitzar les seves activitats. Els ciutadans i les ciutadanes i els grups, associacions o entitats ciutadanes que vulguin fer ús d'aquests equipaments estaran obligats a respectar el que estableixi aquesta regulació, que haurà d'estar a disposició de qualsevol ciutadà o ciutadana en el mateix equipament i també en la resta d'espais municipals d'informació a la ciutadania.

2. En data 20 de març de 2007, es va constituir una comissió encarregada d'elaborar un reglament d'ús dels equipaments cívics de l'Ajuntament de Mataró.

3. En data 23 d'octubre de 2007 es va renovar la comissió encarregada d'elaborar un reglament d'ús dels equipament cívics de l'Ajuntament de Mataró, ja que en data 27 de maig de 2007 van tenir lloc les eleccions locals.

4. L'Avantprojecte del Reglament d'ús dels equipaments cívics de l'Ajuntament de Mataró, que ha estat debatut per la Comissió encarregada d'elaborar un reglament d'ús dels equipaments cívics de l'Ajuntament de Mataró.

Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament d'ús dels equipaments cívics de l'Ajuntament de Mataró.

Segon.- Sotmetre'l a informació pública per un període de trenta dies perquè es puguin presentar reclamacions i suggeriments."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, passa a fer, en relació al Reglament que es pretén aprovar i a les declaracions del Sr. Fernández, un parell o tres de consideracions.

Aquest reglament ha tingut un seguit de dificultats que entenem que han estat greus i degudes a la manca de diàleg per part del Sr. Fernández, tant cap a les associacions de veïns com cap a les entitats afectades i usuàries dels equipaments cívics.

Cal afegir també que aquest reglament se'ns va intentar colar, en una comissió informativa del mes de setembre, que prèviament havia estat consensuat en l'anterior legislatura per tots els grups municipals, per via d'urgència i amb una sèrie de modificacions. En aquell moment, per part de la presidenta d'aquesta àrea, es va fer retirar aquesta aprovació inicial. Posteriorment hi ha hagut reunions amb tots els agents i finalment sembla que s'ha arribat a un consens més o menys genèric amb tots els agents implicats.

En la comissió del passat mes de febrer, el regidor que els parla va fer una sèrie de comentaris en relació amb l'article 27 d'aquest reglament, sobre la comissió de seguiment del casal de barri, i arran d'aquests volem ara presentar una esmena in voce que voldríem que passés a consideració d'aquest ple, perquè es canviï el redactat de l'article 27 que es va aprovar inicialment en la comissió i quedi d'aquesta manera:

"L'article 27. La comissió de seguiment del casal de barri.

La comissió de seguiment.

Composició: El cap del Servei de Participació en qualitat de President, l'animador sociocultural de la zona en qualitat de Vicepresidenta, el cap de la xarxa d'equipaments cívics en qualitat de Secretari, el coordinador tècnic del casal de barri amb veu i sense vot, un representant de cadascuna de les entitats signants en qualitat de Vocals amb veu i vot, un representant de cadascuna de les entitats signants en qualitat de Vocals amb veu i sense vot, un representant dels usuaris del casal escollit a proposta de les entitats.

Funcions de la comissió de seguiment:

  1. Elaborar la proposta de conveni per a la seva aprovació o modificació municipal.
  2. Validar els nomenaments i contractació tant del coordinador tècnic com de qualsevol altre treballador remunerat, així com dels seus cessaments. I validar les entitats residents i els convenis d'usos particulars.
  3. Validar i arbitrar en cas de conflicte per la correcta aplicació del reglament d'ús del casal on es recull el codi intern de presa de decisions d'acord amb els principis d'aquesta proposta, on també es fixen responsabilitats de les entitats gestores, de les usuàries i de l'administració municipal.
  4. Avaluar i determinar sobre els expedients de queixes i sancions.
  5. Donar el vist-i-plau a: proposta del programa d'activitats, proposta del pla de conservació i manteniment, proposta de preus públics per a les activitats del casal, proposta que marca les relacions laborals envers el personal del casal, normes del reglament d'ús i del pla funcional per a espais i serveis. La comissió es reunirà un mínim de dues vegades l'any sense perjudici que es pugui reunir amb caràcter extraordinari".

Aquesta esmena in voce es fa sobretot a fi i efecte del que s'ha finalment pactat tant a la comissió d'elaboració com amb les entitats del casal del barri de Les Esmandies. Perquè en el moment en què es va aprovar inicialment, ara fa 15 dies, això encara no s'havia pactat. Per tant, CiU posa a consideració d'aquest ple aquesta esmena.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que aquest reglament ve de lluny, de la passada legislatura, impulsat per la Maria Rosa Cuscó i en què va col·laborar de prop el company del PP, Carlos Súnico.

Creiem que és un reglament necessari. Es va fer un esforç important a fi que el grup nou que s'havia afegit a la composició d'aquest Ajuntament també hi pogués dir la seva, s'han fet un nombre no gens menyspreable de reunions on hi ha hagut un treball intens, que ha permès que hi hagi un consens que dóna com a fruit un bon reglament.

Per tant, malgrat no deixi de ser cert el que ha dit el Sr. Martínez, davant de tot això ha de prevaler el bon treball i la necessitat de posar en funcionament aquest reglament.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que el passat estiu la CUP va tenir coneixement que el regidor de Participació pretenia aprovar per via d'urgència un reglament per a l'ús dels equipaments cívics dependents de la seva àrea. Després de consultar les entitats veïnals, principals usuàries de molts d'aquests equipaments, vam constatar que se'ns pretenia colar un reglament treballat d'esquenes al teixit associatiu de la ciutat.

La nostra primera intervenció en la comissió municipal creada per donar curs a aquest reglament va ser demanar que es retirés aquest document i es partís de zero. D'una banda, per l'embolic de documents creat pel regidor de Participació i, de l'altra, perquè la nostra incorporació representava un nou punt de vista, una perspectiva diferent de com cal gestionar el tema dels equipaments públics-municipals.

Tot i la reticència de l'equip de Govern i en menor mesura de CiU i el PP, es va assumir la necessitat de revisar tot el document que se'ns volia fer empassar. Des del novembre del 2007 fins al passat mes de febrer s'han fet algunes modificacions que suavitzen el caràcter restrictiu que es va marcar en el primer document.

Tot i així, des de la CUP mantenim les observacions crítiques que ja vam apuntar al seu dia. Un equipament municipal ha de tenir la consideració de servei públic, igual que una escola, una biblioteca o un hospital, i ha de ser, per tant, universal i gratuït. En aquest sentit, l'excés de zel normatiu en aquest reglament obvia el fet que l'Ajuntament també té unes obligacions en la relació amb els equipaments de la ciutat. Conseqüentment, de la mateixa manera que es detallen amb pèls i senyals les obligacions de la ciutadania i les entitats, també cal especificar quines són les obligacions que ha de complir l'Ajuntament.

Òbviament, com qualsevol servei públic, l'ús dels equipaments s'ha d'ajustar a tot allò que determini la legislació vigent i s'ha de regir per ella, especialment en tot el que pugui afectar els drets fonamentals garantits en ordenaments legals de rang superior. No té cap sentit llavors que l'Ajuntament pretengui anar més enllà de la llei amb la imposició de condicions i obligacions, perquè o bé la legislació vigent ja les contempla i són innecessàries o no les contempla i poden ser, per tant, il·legals.

Demanen, per tant, que qualsevol ciutadà o col·lectiu ciutadà tingui dret inherent i inalienable a fer servir, sense més limitacions que les que marqui la legislació vigent qualsevol equipament públic. En el benentès que si en aquest ús incorregués en qualsevol circumstància tipificada com a il·legal o delictiva li sigui d'aplicació la legislació vigent, sense necessitat de cap restricció o prohibició municipal ulterior.

Quant als objectius, considerem que l'Ajuntament i les entitats poden treballar per establir les necessitats concretes d'un barri i, per tant, consensuar objectius concrets d'actuació. Però això ha de ser un resultat de la col·laboració entre l'Ajuntament i les entitats i mai una condició per a utilitzar un equipament.

Per tant, aquest reglament només tracta d'una petita part dels equipaments municipals però no del conjunt ni dels criteris generals per fer-ne ús o disposar-ne; amb la qual cosa es promou un regne de taifes i implícitament els clientalismes. La resposta del regidor de Participació a aquesta preocupació ha estat taxativa: "ara no toca parlar d'això". Fa anys que es parla molt de la participació, però estem on sempre: cada departament actua pel seu compte. Cal preguntar-se, són els casals de la gent gran equipaments municipals? O la multitud d'espais cedits a diverses entitats que potser no depenen de Participació, sinó de Joventut, Dona o qualsevol altre regidoria?

En definitiva, calen uns criteris clars, equitatius i coneguts pel que fa al conjunt dels equipaments públics. La divisió que es fa dels espais que depenen de Participació és poc acurada. Es parla d'un hotel d'entitats, fins a dia d'avui inexistent, de casals de barris, quan només n'hi ha un. Es parla de centres cívics com si fossin un conjunt homogeni, quan potser caldria separar l'oficina de descentralització administrativa de la resta d'espais, que aquests sí que funcionen com a veritables hotels d'entitats. Finalment, no entenem per què es parla de centres socials als espais cedits a entitats veïnals, potser per condicionar-ne l'ús?

Tenim massa interrogants sobre la taula i malgrat que aquesta proposta de reglament exposa en els seus objectius regular l'ús dels equipaments i fomentar la participació ciutadana, temem que pugui provocar precisament l'efecte contrari: controlar la participació i limitar-ne l'ús.

Demanem al Sr. Alcalde i al Govern municipal i, en especial, al regidor de Participació Ciutadana que prenguin en consideració les nostres observacions. En qualsevol cas, i més tractant-se de l'aprovació inicial d'aquest reglament d'ús d'equipaments cívics, no ens hi oposarem, però tampoc podem donar per bo un plantejament que està viciat d'origen perquè no contempla la totalitat dels equipaments municipals.

Per això el nostre vot serà d'abstenció.

El senyor Carlos Fernández comença reconeixent que hi va haver problemes greus en un principi, però que actualment estan superats, tal com demostra la bona entesa que hi va haver en les reunions de la comissió de renovació del reglament: es van aprovar i modificar moltes coses. Però no es pot acceptar que es digui que des de l'Ajuntament treballem d'esquena a les entitats, perquè aquest conseller delegat va ser precisament qui va posar sobre la taula una proposta de reglament d'ús que encara no havien conegut les entitats. Potser és cert que em vaig equivocar amb el calendari, a fi de donar a les entitats més temps, però no es pot parlar de manca de diàleg.

A partir d'aquí, afegir que el Govern admet l'esmena de CiU. Ja hem dit que estàvem portant un procés paral·lel amb les entitats residents que hi ha al casal de barri, en aquest cas, amb Les Esmandies, que és el primer que hi ha a Mataró. I ha estat simplement un problema tècnic. Ja els puc dir que els tècnics estan una mica nerviosos quan han sabut, després de tots aquestes problemes de què parlen vostès, que a última hora no s'ha enviat a la comissió informativa el document que està pactat entre tots. Tenen clar que hi ha hagut una errada i l'assumeixo jo com a màxim responsable del departament. És per això que nosaltres acceptem aquesta esmena que ens hagués agradat acceptar en una comissió informativa extraordinària.

D'altra banda, dir al Sr. Safont-Tria que m'ha deixat una mica espantat. Tot això a què ha fet esment es va tractar en aquell munt de reunions, durant hores i hores. I una majoria aclaparant d'elles s'ha incorporat, sigui tal com estaven plantejades, o en el seu esperit. L'ambient de superació i millora del reglament d'ús era excel·lent; potser s'ho hauria de mirar un altre cop.

En referència a la seva intervenció, dir-li que el que nosaltres hem fet és, sabent que hi haurà un hotel d'entitats, reglamentar-lo abans. Aquesta comissió s'ha avançat al que vindrà. I el casal de barri diu claríssim que serà a iniciativa de les entitats d'aquella zona, és a dir, ni potenciarem ni deixarem de potenciar els casals de barri més enllà del que ens demanin les entitats d'una zona que tinguin un espai que sigui singular. En aquest cas, el Casal de Les Esmandies n'és el clar exemple.

Per últim, agrair a tota la gent que hi ha treballat i participat, des dels Serveis Tècnics fins a la regidora que va començar aquesta feina, els tècnics de la primera i la segona comissió del reglament d'ús, el Casal Sant Lluc i la Federació de l'Associació de Veïns.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

5 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 940/2008 DE 30 DE GENER, DE NOMENAMENTS I BAIXES DE MEMBRES DEL CONSELL DE CIUTAT.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, dóna compte del següent decret:

"Decret

940/2008 de 30 de gener

Assumpte: Nomenaments i baixes de membres del Consell de Ciutat

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 83/2007

Relació de fets

En data 3 de febrer de 2005, per acord de l'Ajuntament en Ple, es va aprovar definitivament el Reglament del Consell de Ciutat.

En data 25 de febrer de 2005, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província el Reglament del Consell de Ciutat.

L'article 3 del Reglament del Consell de Ciutat estableix que el Consell de Ciutat està constituït per l'alcalde, que n'exerceix la presidència, i per les persones nomenades per aquest a proposta de cada sector.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent, RESOLC:

Primer.- Nomenar com a persones membres del Consell de Ciutat, per a l'actual mandat municipal, les persones proposades següents:

a) Dos representants de cadascun dels consells sectorials

Consell Municipal de Mobilitat:

Sr. Javier Sánchez del Campo

Consell Municipal de Consum:

Sr. Dídac Coll Serra

Sr. Antoni López Alegre

Consell Municipal de Salut:

Sr. Albert Verdaguer i Manujos

Sr. Miquel Guardiola Bales

Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació:

Sra. M Carme Iglesias i Clos

Sr. Jeroni Escoda i Canals

Consell Escolar Municipal:

Sr. Remigi Herrero Garcia

Sra. M Dolors Fernàndez Salinas

Consell Municipal de Joventut:

Sr. Javier Naya Gimeno

Consell Municipal per a la Igualtat d'Oportunitats:

Sra. Ana García García

Sra. Maria Guadalupe Ramírez Vargas

Consell Municipal per a la Convivència:

Sr. Driss Ahmadi

Sr. Idrissa Djiba

Consell Municipal de Medi Ambient:

Sra. Marina Guardiola Bufí

Sra. Núria Benaiges Abril

Consell Municipal de la Gent Gran:

Sr. Pedro Palacios Duran

b) Dos representants de cadascun dels consells territorials

Consell Territorial del Pla Integral de Rocafonda € el Palau:

Sr. Josep Bermudez Guillamon

Sra. Paqui Jiménez

Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola:

Sra. Bea Delgado Castro

Consell Territorial del Pla Integral de Centre-Eixample-Havana:

Sra. Encarnació Safont-Tria i Ximenes

Sr. Joan Saborido Badia

Segon.- Donar de baixa com a membre del Consell de Ciutat en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró el Sr. Santiago Castillo Castillo.

Tercer.- Nomenar com a membre del Consell de Ciutat en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró el Sr. Joaquín Lara Vilches.

Quart.- Donar compte d'aquest decret en la pròxima Comissió Municipal Informativa d'Innovació i Presidència.

Cinquè.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

-Servei de Llicències d'Activitats-

6 - APROVACIÓ INICIAL DEL NOU REGLAMENT D'ACTIVITATS DE MATARÓ.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"En virtut del decret 1065/2008, de 4 de febrer de 2008, de la Consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, ha estat aprovat l'avantprojecte de la modificació del Reglament d'Activitats de Mataró.

Vist el dèficit d'aparcament existent a la ciutat i per a facilitar la creació de noves places d'aparcament exigides per la normativa, s'ha cregut convenient regular la instal·lació d'aparells muntacotxes en els aparcaments que, per la configuració geomètrica de la parcel·la, la ubicació dins de la trama urbana o edificis catalogats, no sigui tècnicament possible la realització de rampes en les condicions exigides per l'actual IT-05 sobre garatges, estacions de servei i tallers de reparació de vehicles.

A més a més, atès que l'última modificació del Reglament d'Activitats de Mataró és de desembre de l'any 2005, també s'aprofita per a realitzar altres modificacions i l'adequació a la normativa que s'ha anat aprovant en els transcurs d'aquest període de temps, especialment el Document Bàsic de Seguretat en cas d'Incendi (DB SI) del Codi Tècnic d'Edificació (CTE).

Les modificacions proposades afecten les Instruccions Tècniques del Reglament d'Activitats de Mataró, les quals consten a continuació del seu Títol VI.

Les modificacions introduïdes són les següents:

IT- 01 Condicions generals

16. Equips de condicionament d'aire i compressors

Es modifica per admetre per raons constructives les sortides d'aire a una alçada inferior als 2,5 metres sempre que s'adoptin les mesures corresponents per no crear molèsties sobre els vianants.

IT-04 Condicions particulars per a l'ús d'activitats de restauració i musicals

D'acord amb el Codi Tècnic de la Edificació.

7. Soterranis

Es suprimeix la condició de que el nivell del terra del local no estigui a més de 2 metres del nivell de la rasant de la via pública pel que fa a l'accés.

11. Condicions especials per a les activitats de restauració

S'afegeix que la sectorització de la instal·lació d'extracció ha de ser fins l'exterior.

Es suprimeixen els apartats c) i d) sobre la extinció automàtica de la campana extractora i les condicions de funcionament de les campanes extractores de fums a 400ªC durant 90 minuts.

IT-05 Garatges, estacions de servei i tallers de reparació de vehicles

2. Definicions

S'estableix la diferència entre garatge aparcament i garatge cotxera en funció de la superfície i no pel número de vehicles, garatge cotxera fins 100 m2 i garatge aparcament des dels 101 m2, per a facilitar la seva diferenciació.

5. Sorolls

S'esmenta el compliment de la normativa vigent sobre contaminació acústica, atesa l'aprovació de Reial Decret 1367/2007 i que està pendent l'aprovació del Reglament que desenvolupa la Llei 16/2002.

9. Plataformes elevadores

S'afegeix un nou punt que regula la instal·lació de plataformes d'elevació per aparcar dos vehicles de forma independent en un màxim de dos alçades.

Les amplades dels accessos, rampes i vials de circulació es dissenyaran considerant una superfície útil equivalent a una plaça d'aparcament per cada 25 m2.

11.Sectorització

S'afegeix que les superfícies amb un tractament contra el foc s'ha de protegir contra les col·lisions de vehicles.

12. Alçada mínima

Es modifica, s'incorpora la possibilitat de reduir l'alçada mínima a 2 metres. En un 10% de la superfície pel pas de les instal·lacions sempre que no suposin un risc per a les persones ni afecti l'ús de la zona.

14. Rampes

S'afegeix que les rampes quan s'utilitzin per a la evacuació de les persones tindran un pendent màxim del 16%, d'acord amb el Codi Tècnic de la Edificació.

15. Aparells muntacotxes

S'afegeix aquest article amb l'objecte de regular la instal·lació de muntacotxes.

Amb caràcter excepcional, i quan per raons tècniques degudament justificades, degut a la configuració geomètrica de la parcel·la, ubicació dins la trama urbana o edificis catalogats, es demostri la impossibilitat tècnica de realitzar una rampa, es podrà instal·lar un aparell muntacotxes en substitució de la rampa d'accés.

La instal·lació d'aquests aparells quedarà limitat a aparcaments que compleixin les condicions anteriors i disposin d'un màxim de 12 places i fins a 2 plantes soterranis.

La zona d'espera per accedir al muntacotxes haurà de tenir una amplada mínima de 3,5 m i una llargada de 4,5 m, comptats des de la línea de separació entre l'espai públic i l'espai privat fins l'aparell muntacotxes.

La cabina de l'aparell muntacotxes haurà de tenir les dimensions suficients que permetin la fàcil entrada de vehicles al seu interior i la obertura de la porta del vehicle quan aquest estigui a l'interior.

En cap cas es podrà utilitzar l'aparell muntacotxes com element d'evacuació i caldrà disposar d'un accés i sortida de vianants a l'aparcament.

L'aparell muntacotxes haurà de tenir la possibilitat d'accionar el seu funcionament des de l'exterior de la cabina, tant per pujar com per baixar, i des de cada planta.

S'haurà de disposar de contracte de manteniment de la instal·lació per part d'una empresa autoritzada, acreditació de la homologació de l'aparell i del corresponent registre davant dels serveis d'indústria de la Generalitat.

Quan l'aparell muntacotxes també s'utilitzi pel transport de persones haurà de disposar de la legalització davant els serveis d'indústria i haurà de complir amb les indicacions del RD 2291/85 RAE i de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-01 (BOE 6/10/1987).

Tota aquesta documentació caldrà presentar-la juntament amb la certificació final d'instal·lació corresponent en el tràmit de concessió de la llicència.

16. Vials de circulació

S'afegeix que en casos d'especial dificultat es poden instal·lar plataformes giratòries accionades a distancia per a facilitar la maniobra.

34. Mesures obligatòries

S'afegeix que en les zones de proves de vehicles s'haurà de disposar de un sistema d'extracció de gasos.

IT-08 Situació relativa

Es modifica la definició d'ús cultural existent:

Cultural: (Associacions): Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus associatius o socials i de promoció que es desenvolupen en centres d'associacions cíviques, polítiques o similars i que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu, esportiu o restauració.

Per la definició següent que és més clara:

Cultural: Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus associatius, culturals, socials i de promoció, que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu, esportiu o restauració.

Inclou associacions culturals, galeries d'art, museus o similars.

S'afegeix l'ús de Serveis telefònics que no estava contemplat en l'anterior reglament:

Serveis telefònics: Són aquelles activitats en establiments dedicats al servei de telecomunicacions de tipus telefònic per a ús públic.

Inclou les activitats de locutoris telefònics, centres d'Internet i altres tecnologies que pugin aparèixer amb funcions similars.

Les condicions tècniques d'aquestes instal·lacions, així com les seves condicions d'ubicació estan regulades en l'Ordenança Reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic de Mataró.

IT - 09 Sorolls i vibracions

Es substitueix la referència a la Llei 16/2002 per normativa vigent, atesa l'aprovació del Reial Decret 1367/2007 i que està pendent d'aprovació el Reglament que desenvolupa la Llei 16/2002.

9. Nivells de vibracions màximes admissibles

Es modifiquen els valors límit d'immissió de les vibracions per adequar-les a la Llei 16/2002.

Zona de sensibilitat

Valors límit d'immissió

LAw en dB(A)

A, alta

70

B, moderada

75

C, baixa

80

13. Nivell sonor d'activitats

Es substitueix tallers de confecció per Fabricació tèxtil (brodats, circulars, etc) que es correspon millor amb els nivells d'emissió, 89,6 dBA reflectits en el quadre.

Vistos els informes precedents; l'article 73.10 Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei Reguladora de les bases de règim local; i l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment el nou Reglament d'Activitats de Mataró.

Segon.- Obrir un termini d'informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Tercer.- Considerar aprovat definitivament el Reglament en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup.

Aquest és un tema important que ja es va aprovar l'any 2005 i és un tema que afecta molt l'activitat econòmica de la ciutat. Entenem que aquests canvis que s'estan realitzant són modificacions puntuals molt tècniques, dins d'un reglament "hipercomplex" i feixuc.

En tot cas, aquest grup municipal voldria saber si aquestes modificacions han estat suficientment consensuades o s'ha informat sobretot els gremis i associacions afectades per aquesta modificació. Finalment, anuncia que CiU presentarà al·legacions a aquesta modificació quan es procedeixi al tràmit d'audiència pública.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Nova Ciutadania-

7 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 1109/2008 DE 5 DE FEBRER DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA CONVIVÈNCIA.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, dóna compte del següent decret :

"Decret

1109/2008 de 5 de febrer

Assumpte: Nomenament dels membres del Consell Municipal per a la Convivència

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 4/2008

Relació de fets

En data 27 de maig de 2007 van tenir lloc eleccions locals, a partir del resultat de les quals es va constituir la Corporació municipal el dia 16 de juny de 2007.

L'any 2000 es va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal per a la Convivència de Mataró, que regula el funcionament del consell i n'estableix els membres en base a la seva representativitat.

En l'apartat 4, el Reglament estableix que el Consell està integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats per a les quals es preveu representació, els nomenaments i cessaments de les quals se'n donarà compte en el sí del Ple municipal.

La vigència dels nomenaments dels membres dels consells és la del mandat municipal, per la qual cosa procedeix realitzar el nomenament dels esmentats representants.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent,

Resolc:

Primer- Nomenar com a membres del Consell Municipal per a la Convivència per a l'actual mandat municipal, les persones proposades següents:

a) com a vicepresident, el conseller delegat de Nova Ciutadania:

Esteve Terrades Yus

b) com a vocals del Plenari del Consell:

b.1) com a conseller delegat de Participació Ciutadana:

Carlos Fernández Báez

b.2) per cada grup municipal constituït:

- Grup Municipal Socialista:

Rosa Herrero

- Grup Municipal ICV-EUiA:

Samira Aouattah

- Grup Municipal CiU:

Joaquim Montserrat i Bartra

- Grup Municipal PP:

Tcherno Djalo

- Grup Municipal ERC:

-Grup Municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP):

Joan Fernández Castillo

b.4) per cadascuna de les associacions i entitats de la ciutat relacionades amb temes de Nova Ciutadania:

- Associació Jama Kafo:

Kaoussou Goudiaby

- Associació Cultural Islàmica Ansar:

M.Zein Alnehlawi

- Associació Cultural Musulmana Al Ouahda:

Driss Ahmadi

- Associació Planeta:

Michel Badji

- Associació Muso Kafo:

Jalika Jammeh

- Creu Roja de Mataró:

Santi de Arcos Milà

-Salesians Sant-Jordi

Juan Manuel Cabrera Moreno

-Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:

Àngel Prats Palencia

- Centre Sant Pau

Txell Pérez Garcia

- Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers(CITE)

El Hasse M.Idrissa Djiba

- Associació Cultural Musulmana Annour

Mofadal Jebari

- Associació de Mediadors "Vine amb mí"

Anna Cabot

-Moviment Educatiu del Maresme(MEM)

Jaume Aguilar Vallès

- ICS- Centres d'Atenció Primària de Mataró

Rafael Rodríguez Rodríguez

- Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola

Rut Martínez Fernández

- Centre de Normalitzaciño Lingüística Maresme-Mataró

Carme Torrellas Surís

- A títol personal

Beatriz Ballestín González

- Associació d'Amics de l'Escola Pia al Senegal

Antonio Martínez Sanchez

- Cáritas Interparroquial

Antoni Vilà

- Associació Puente

Peter Samir

- Associació de Ciutadans Guineans

Muntaga Bah

-Associació d'Immigrants Dominicans

Norma Alvarez

-Associació Multicultural del Maresme

Toni Bescós

-Associació Bissau Guineanos de Catalunya

Mariama De Pina Camara

-Òmnium Cultural

Marta Daví

-A.A..V.V. Rocafonda/ Vocalia de les dones de Rocafonda

Leonor Martin Martos

c) Com a membres amb veu però sense vot:

-El/la Cap del Servei de Nova Ciutadania:

Josep Palacios i Manuel

-El/la Tècnica responsable del Pla de Nova Ciutadania:

Elena Carrasco López

Segon € Nomenar com a secretària tècnica del Consell:

Elena Carrasco López

Tercer - Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal i notificar aquesta resolució a les persones interessades."

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

8 - DESNONAMENT DE LA VIVENDA DEL CARRER JOAN MARAGALL, 8-12, 4T 2A, DE MATARÓ, PER EXPIRACIÓ DEL TERMINI DEL CONTRACTE D'ARRENDAMENT.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat al carrer Joan Maragall, 8-12, 4t 2a, de Mataró, i així consta a l'inventari municipal de béns.

L'Ajuntament va llogar l'esmentat habitatge als senyors Antonio Maldonado Ramos i Maria Carmen Escudero Soler, en virtut de contracte d'arrendament subscrit el dia 1 de març de 1998. El contracte es formalitzà per un període de 5 anys, i s'anà renovant per tàcita reconducció.

Per Decret 237/2008, de 10 de gener, la consellera delegada de Serveis Centrals acordà no renovar el referit contracte d'arrendament, i concretà la seva extinció per al dia 29 de febrer de 2008.

El referit decret es va notificar als arrendataris el dia 25 de gener de 2008, és a dir, amb més de un mes d'antelació en relació a la data prevista d'extinció, ja que el contracte es renovava mes a mes.

El 29 de febrer de 2008, els senyors Maldonado i Escudero no van retornar la possessió de la vivenda. Posteriorment - almenys fins al dia d'avui- tampoc no ha procedit en aquest sentit.

Com que el contracte d'arrendament que aquest Ajuntament mantenia amb Antonio Maldonado i Maria Carmen Escudero ha quedat extingit i els senyors Maldonado i Escudero no han retornat a aquest Ajuntament la possessió de la vivenda que tenien arrendada, es creu oportú sol·licitar l'empara judicial per obtenir la devolució de la possessió de la vivenda.

D'acord amb l'informe jurídic unit l'expedient, per recuperar l'esmentada vivenda, procedeix acudir a la jurisdicció civil ordinària.

El Ple resulta competent per acordar l'exercici de tota mena d'accions en defensa dels béns i drets municipals, en virtut del que disposa l'article 167 del Decret 336/1988.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció del següent acord:

ÚNIC.- Exercir davant la jurisdicció civil l'acció de desnonament per expiració del termini contractual de l'arrendament de la vivenda del carrer Joan Maragall, 8-12, 4t 2a, de Mataró, instrumentat en contracte de 1 de març de 1998, contra els senyors Antonio Maldonado Ramos i Maria Carmen Escudero Soler, amb DNIs 46.053.928-Q i 38.849.391-E respectivament, i a l'efecte, interposar la corresponent demanda de judici verbal de desnonament, seguint-se tots els tràmits necessaris fins a l'efectiva recuperació de la possessió de l'esmentada vivenda, si així s'acorda pel Jutjat"

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR, CONTRA L'ACORD DEL PLE DE 10 DE GENER DE 2008, SOBRE L'ALIENACIÓ DIRECTA DE L'APROFITAMENT EN QUÈ ES CONCRETI LA FINCA MUNICIPAL APORTADA AL SECTOR RONDA BARCELÓ ILLA FÁBREGAS I DE CARALT, A FAVOR DE PUMSA

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"La Candidatura d'Unitat Popular va presentar recurs de reposició contra l'acord del Ple de 10 de gener de 2008, en el qual s'aprovà vendre a PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (PUMSA) l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector PMU-01d "Ronda Barceló/Illa Fábregas i de Caralt" de Mataró.

Els motius objecte del recurs que s'han plantejat són:

A)-Vulneració de diverses regles contingudes a l'article 40,1 del reglament del Patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988), per alienar béns patrimonials. S'al·leguen els següents incompliments:

1) que la finca que es ven no és encara de propietat municipal (motiu segon).

2) que l'Ajuntament acordà la venda d'un bé la situació física i jurídica del qual no ha estat determinada (motiu tercer).

3) que falta la valoració pericial que acrediti l'apreuament del bé, requerida a l'article 40.1 b) (motiu sisè)

4) falta d'oferiment previ de la finca a la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i a l'òrgan competent de l'administració de l'Estat, per tal que puguin exercir el dret de tanteig previst a la lletra e) del referit article, en tant que a la finca objecte de venda està ubicat un edifici catalogat al Catàleg de Patrimoni de Mataró amb el màxim nivell de protecció (motiu novè).

B)-Inaplicació del procediment de venda aplicable, segons l'article 42 del Decret 336/1988 i l'article 209 del Decret legislatiu 2/2003 (Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya) i manca de justificació de la concurrència de supòsit excepcional que justifiqui la venda directa (amb al.legació d'una errònia aplicació de l'article 206 i 209 del D lg. 2/2003, per a les adquisicions directes) (motius quart i onzè).

C)-Manca dels informes previs i preceptius previstos a l'article 179 del Decret legislatiu 2/2003 -Secretari, Interventor i Tresorer- (motiu cinquè).

D)-Inaplicació, pel que fa al preu de la venda, dels criteris de màxima rendibilitat a què resta sotmesa l'activitat municipal en l'administració dels seus béns, segons el disposat a l'article 219 del Decret legislatiu 2/2003 i l'article 72 del Decret 336/1988, amb al.legació d'una possible vulneració del principi d'igualtat recollit a l'article 14 de la Constitució espanyola (motius setè i vuitè).

E)-Falta d'acreditació del destí dels ingressos que s'obtinguin per la venda (amb infracció de l'article 40.2 del Decret 336/1988 i 209.4 del Dlg 2/2003 (motiu desè).

F)-Manca de l'informe previ del Departament de Governació i Administracions públiques, requerit a l'article 206 del DLg 2/2003 i article 43 del Decret 336/1988 (motiu dotzè).

G)-La venda impugnada es fonamenta en actuacions urbanístiques que encara estan pendents d'aprovació definitiva, actuació contradictòria i contrària a dret (motiu tretzè).

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- AL·LEGACIONS SOBRE LA VULNERACIÓ DE L'ARTICLE 40 DEL DECRET 336/1988 (MOTIUS SEGON, TERCER, SISÈ I NOVÈ DEL RECURS)

A.1) En relació a l'al·legada vulneració de l'article 40.1. a), perquè la finca "no ha estat inscrita al Registre de la Propietat, i avui encara no és propietat de l'Ajuntament de Mataró... i per tant no és un bé patrimonial propietat de l'Ajuntament", es manifesta el següent:

L'objecte de la venda no és una finca concreta sinó l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del Sector PMU-01d Ronda Barceló /Illa Fábregas i de Caralt, per la finca que l'Ajuntament aporta al sector (que es descriu al punt primer del recurs, tot i que es puntualitza que al projecte de reparcel·lació s'aporten 8.240 m2, a la meitat dels quals s'assigna l'aprofitament objecte de transmissió). L'article 120.4 i 5 del TR de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, preveu que els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en el supòsit, entre d'altres, en que el bé hagi estat adquirit a títol onerós per l'administració. El cas que ens ocupa, l'Ajuntament de Mataró, va adquirir segons en resulta de l'escriptura pública de 30 de març de 1920, el 50% a títol onerós de la finca 6.017 del Registre de la Propietat 3 de Mataró. En conseqüència, l'aprofitament que genera aquesta adquisició, són els 15.786,14 m2, objecte de transmissió.

Aquest aprofitament és de propietat municipal, perquè també ho és la finca que l'Ajuntament aporta al Sector (finca que s'identifica a l'acord del Ple impugnat, i al punt 1.- del motiu primer del recurs de la contrària). La finca municipal aportada, sí que està inscrita al Registre de la Propietat, tal i com consta acreditat a l'expedient administratiu. Així ho reconeix el recurrent, al punt 1 del motiu primer, del recurs.

S'alienen doncs drets urbanístics (aprofitament urbanístic), derivats de l'aportació d'una finca a la reparcel·lació del polígon delimitat. Finca que si està inscrita, com s'ha dit, al Registre de la propietat.

L'aprofitament urbanístic és un concepte jurídic de caràcter econòmic i com a tal, susceptible de transmissió a tenor del disposat als articles 1.3 i 33 i següents, -en especial 40 i 41, del Real Decreto 1093/1997 de 4 de juliol. L'esmentat aprofitament urbanístic és inscrivible al Registre de la Propietat en les condicions i requisits que defineix l'ordenament vigent. Així també, la legislació urbanística autonòmica en el seu article 150 del Text Refós i l'article 215 del Reglament que la desenvolupa, els quals regulen el procediment de l'ocupació directa i el trasllat i inscripció independent del seu aprofitament.

Per tant, correspon desestimar aquest punt del recurs.

A.2) Indeterminació de la situació física i jurídica del bé

Davant d'aquesta al·legació, es fa necessari aclarir que l'objecte de la venda impugnada és l'alienació d'un aprofitament, i no d'una finca concreta. A partir d'aquí, com s'ha exposat anteriorment, és legalment permès. En aquest context, es compleix el requisit previst a la lletra a) de l'article 40.1, exposat, en tant que consta incorporat a l'expedient documentació urbanística suficient que permeti la correcta determinació de l'aprofitament, ja que és determinable, en funció dels paràmetres que resultin de l'aplicació de la normativa urbanística al projecte de reparcel·lació PM-01d Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Inicialment, ha quedat definit tal i com consta a l'acord del Ple, tot i que ja es diu que la descripció és provisional.

Per tant, no existeix indeterminació ni en la finca actual de la que deriven els drets, ni en els aprofitaments urbanístics corresponents, donat que son determinables conforme la normativa urbanística aplicable a la reparcel.lació.

Pel que s'ha exposat, correspon desestimar aquest punt del recurs.

A.3) Falta de valoració pericial acreditativa de l'apreuament del bé.

La valoració que hi ha a l'expedient administratiu, i que ha servit de base per a la determinació del preu de la venda en l'operació que s'impugna ha estat emesa per una persona amb titulació suficient per fer-la. A més, qui l'ha emès, el gerent de PUMSA, ha de gaudir de la presumpció d'objectivitat, doncs no ha d'oblidar-se que PUMSA, te el caràcter d'entitat urbanística especial (art. 22 de la Llei d'Urbanisme) i opera en el cas que ens ocupa com administració actuant (article 23 de la pròpia Llei), amb les facultats atorgades pel propi consistori, participant en el procés d'execució del planejament urbanístic (article 110.5 de la Llei d'Urbanisme), sense que els interessos de la societat siguin oposables als de l'Ajuntament.

En conseqüència, correspon desestimar aquest motiu de recurs.

A.4) Vulneració de l'article 40.1 d) del Decret 336/1988, per l'al·legada falta d'oferiment previ a d'altres Administracions per tal que exerceixin el seu dret de tanteig.

L'edifici mencionat al recurs està inclòs al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, com a bé cultural d'interès local,amb nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general).

A la finca resultant descrita al certificat de qualificació urbanística unit a l'expedient administratiu, no es contempla l'existència de l'edifici catalogat mencionat. Es desprèn, per tant, que l'edifici no hi figurarà en la finca resultant en què es concreti l'aprofitament objecte de la venda impugnada, a la finalització del procés reparcel.latori en curs. En aquest sentit, existeixen acords municipals relatius a que l'edifici catalogat serà objecte de desmuntatge, trasllat i reconstrucció en un altre sòl exterior al del polígon de Ronda Barceló /Illa Fàbregas i de Caralt. La indemnització del valor de l'edificació i el seu desmuntatge, (con a supòsit específic dins l'obligació genèrica de deconstruir les edificacions incompatibles amb el planejament a executar).

Com sigui doncs, que l'edifici catalogat no es situarà en la parcel.la resultant en la que es localitzarà l'aprofitament al que fa referència el recurs, no es vulnera l'article 40.1.d) del Decret 336/88.

Correspon desestimar aquest punt.

SEGON.- IMPUGNACIÓ DEL PROCEDIMENT DE VENDA DIRECTA UTILITZAT (MOTIUS QUART I ONZÈ DEL RECURS)

La venda directa és legalment prevista a l'article 209.3 del D Lg 2/2003, que recull com a excepció al procediment de venda ordinari, els supòsits que l'article 206.3 a) preveu per a l'adquisició. Per tant, l'article 206 s'aplica a les vendes, per remissió expressa de l'article 209, mencionat. En el mateix sentit, s'expressa l'article 43 del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni).

Per la seva banda, la venda directa es troba justificada a l'informe jurídic de l'expedient, que apel·la a l'article 552.9 i 552.11.5 del Codi Civil català, en tant que l'aprofitament resultant previst es concreta en una porció indivisa d'una finca i la venda es fa a l'altre propietari indivís. Es tracta d'una causa fonamentada en raons de tècnica jurídica, prenent com a referència les referides normes civils, que disposen l'adjudicació del bé al co-titular en una comunitat ordinària indivisa.

No obstant això, aquesta alienació per l'Ajuntament a la seva societat municipal d'un bé immoble, encara que no s'integri al patrimoni municipal del sòl i habitatge i tingui caràcter privat, no requereix la venda per subhasta pública, atès que segons es determina als articles 188.2.d) i 211 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, la societat mercantil de capital íntegrament municipal és una de les formes de gestió directa de l'Ajuntament. Fonament jurídic aquest que fa incongruent la utilització de la subhasta per portar a terme una transmissió entre l'ens públic i la seva personificació societària. Aquesta conclusió agafa encara més força, si considerem que l'operació de transmissió es produeix en el si d'un polígon en el que la mercantil és l'administració actuant.

Procedeix desestimar aquest punt del recurs.

TERCER.- MANCA D'INFORMES PREVIS PRECEPTIUS (MOTIU CINQUÈ DEL RECURS)

L'informe jurídic de data 18 de desembre de 2007, unit a l'expedient, està subscrit per l'assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica, i també pel Secretari General i per l'Interventor, per tant, també és informe del Secretari i de l'Interventor.

Pel que fa a l'al·legada absència d'informe del Tresorer, no hi ha cap precepte que requereixi l'obtenció preceptiva i/o prèvia d'aquest informe.

Atesa l'existència a l'expedient administratiu dels informes d'emissió preceptiva, es proposa desestimar aquest motiu de recurs.

QUART.- INAPLICACIÓ DELS CRITERIS DE MÀXIMA RENDIBILITAT A LA DETERMINACIÓ DEL PREU DE VENDA (MOTIUS SETÈ I VUITÈ DEL RECURS)

La valoració de l'aprofitament objecte de venda que consta consignada a l'expedient ha estat emesa per un tècnic competent, com ja s'ha dit.

Pel que fa a l'exposició comparativa de preus de venda entre dues finques al mateix sector, cal dir que la reflexió exposada no pot prosperar, a efectes de valorar l'adequació/inadequació del preu, ni tan sols, per posar-lo en entredit, doncs, primerament, es tracta d'una manifestació de la part que no es pot contrastar en base a la documentació aportada, i en segon lloc, no consta si s'han tingut en compte similituds o diferències quant als paràmetres d'aprofitament o rendibilitat, usos o altres, entre ambdues finques, tenint en compte a més, que un d'elles és aprofitament. Del text del recurs solament consta la referència a la superfície de sòl de les dues finques, i aquest no és element suficient que porti a poder valorar els motius de la diferència de preus existent entre les finques que la contrària al·lega.

El concepte de la màxima rendibilitat no te la transcendència que pretenen els recurrents (d'exclusiu benefici econòmic) i menys encara quan la transmissió es produeix entre l'Ajuntament i la seva societat mercantil.

Per tant, es proposa la desestimació d'aquest motiu de recurs.

CINQUÈ.- FALTA D'ACREDITACIÓ DEL DESTÍ DELS INGRESSOS (MOTIU DESÈ).

L'expedient administratiu tramitat per a aquesta alienació no és el lloc adequat per delimitar el destí dels ingressos. L'eina adequada per consignar la previsió d'ingressos i de despeses és el pressupost municipal. La interdicció de finançar despeses corrents amb els ingressos procedents de l'alienació de patrimoni està, com la part recurrent indica al seu recurs, a la pròpia norma, que actua "ope legis", com a límit a l'actuació municipal en aquest punt, i l'Ajuntament respecta en tot cas.

Es proposa desestimar aquest motiu de recurs.

SISÈ.- MANCA D'INFORME PREVI DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE L'ARTICLE 206 DEL DLg 2/2003 (MOTIU DOTZÈ)

El punt cinquè de l'acord del Ple impugnat condiciona l'efectivitat de l'acord a la superació del tràmit d'obtenció d'informe pel Departament de Governació i Administracions públiques; per tant la infracció al·legada al punt dotzè del recurs no es dóna. Es proposa el decaïment d'aquest motiu del recurs.

SETÈ.- FALTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES QUE CONSTITUEIXEN EL FONAMENT DE LA VENDA IMPUGNADA; ACTUACIÓ CONTRADICTÒRIA I CONTRÀRIA A DRET (MOTIU TRETZÈ DEL RECURS)

L'objecte de la present venda es concreta en l'aprofitament que s'obtingui per la propietat de la porció de 4.406,70 m2, de la finca registral 6917A, del volum 837, Llibre 262, Foli 145, del Registre de la Propietat 3 de Mataró, que l'Ajuntament adquirí per compra l'any 1920. La concreció definitiva d'aquest aprofitament es definirà en el projecte de reparcel·lació del PMU de la Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Aquest aprofitament, en l'actual moment, s'ha concretat inicialment i té un preu.

No hi ha cap prohibició legal per a la seva alienació, com a tal.

El fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta a l'operació aprovada, que s'acorda en un moment i en una situació concreta.

Pel que s'ha exposat, es proposa la desestimació d'aquest motiu de recurs.

VUITÈ.- Finalment, i pel que fa a la suspensió sol·licitada, procedeix desestimar la petició, doncs no concorre cap dels supòsits de l'article 111 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú per suspendre l'execució de l'acte.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desestimar íntegrament el recurs interposat per la CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR, contra l'acord del Ple municipal de 10 de gener de 2008, en virtut del qual s'aprovà vendre a PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (PUMSA) l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector PMU-01d "Ronda Barceló/Illa Fábregas i de Caralt" de Mataró, en base al que s'ha exposat als fonaments jurídics exposats anteriorment, i que es reprodueixen a continuació:

QUANT A LES AL·LEGACIONS SOBRE LA VULNERACIÓ DE L'ARTICLE 40 DEL DECRET 336/1988 (MOTIUS SEGON, TERCER, SISÈ I NOVÈ DEL RECURS)

A.1) En relació a l'al·legada vulneració de l'article 40.1. a), perquè la finca "no ha estat inscrita al Registre de la Propietat, i avui encara no és propietat de l'Ajuntament de Mataró... i per tant no és un bé patrimonial propietat de l'Ajuntament", es manifesta el següent:

L'objecte de la venda no és una finca concreta sinó l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del Sector PMU-01d Ronda Barceló /Illa Fábregas i de Caralt, per la finca que l'Ajuntament aporta al sector (que es descriu al punt primer del recurs, tot i que es puntualitza que al projecte de reparcel·lació s'aporten 8.240 m2, a la meitat dels quals s'assigna l'aprofitament objecte de transmissió). L'article 120.4 i 5 del TR de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, preveu que els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en el supòsit, entre d'altres, en que el bé hagi estat adquirit a títol onerós per l'administració. El cas que ens ocupa, l'Ajuntament de Mataró, va adquirir segons en resulta de l'escriptura pública de 30 de març de 1920, el 50% a títol onerós de la finca 6.017 del Registre de la Propietat 3 de Mataró. En conseqüència, l'aprofitament que genera aquesta adquisició, són els 15.786,14 m2, objecte de transmissió.

Aquest aprofitament és de propietat municipal, perquè també ho és la finca que l'Ajuntament aporta al Sector (finca que s'identifica a l'acord del Ple impugnat, i al punt 1.- del motiu primer del recurs de la contrària). La finca municipal aportada, sí que està inscrita al Registre de la Propietat, tal i com consta acreditat a l'expedient administratiu. Així ho reconeix el recurrent, al punt 1 del motiu primer, del recurs.

S'alienen doncs drets urbanístics (aprofitament urbanístic), derivats de l'aportació d'una finca a la reparcel·lació del polígon delimitat. Finca que si està inscrita, com s'ha dit, al Registre de la propietat.

L'aprofitament urbanístic és un concepte jurídic de caràcter econòmic i com a tal, susceptible de transmissió a tenor del disposat als articles 1.3 i 33 i següents, -en especial 40 i 41, del Real Decreto 1093/1997 de 4 de juliol. L'esmentat aprofitament urbanístic és inscrivible al Registre de la Propietat en les condicions i requisits que defineix l'ordenament vigent. Així també, la legislació urbanística autonòmica en el seu article 150 del Text Refós i l'article 215 del Reglament que la desenvolupa, els quals regulen el procediment de l'ocupació directa i el trasllat i inscripció independent del seu aprofitament.

Per tant, es desestima aquest punt del recurs.

A.2) Indeterminació de la situació física i jurídica del bé

Davant d'aquesta al·legació, es fa necessari aclarir que l'objecte de la venda impugnada és l'alienació d'un aprofitament, i no d'una finca concreta. A partir d'aquí, com s'ha exposat anteriorment, és legalment permès. En aquest context, es compleix el requisit previst a la lletra a) de l'article 40.1, exposat, en tant que consta incorporat a l'expedient documentació urbanística suficient que permeti la correcta determinació de l'aprofitament, ja que és determinable, en funció dels paràmetres que resultin de l'aplicació de la normativa urbanística al projecte de reparcel·lació PM-01d Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Inicialment, ha quedat definit tal i com consta a l'acord del Ple, tot i que ja es diu que la descripció és provisional.

Per tant, no existeix indeterminació ni en la finca actual de la que deriven els drets, ni en els aprofitaments urbanístics corresponents, donat que son determinables conforme la normativa urbanística aplicable a la reparcel.lació.

Pel que s'ha exposat, es desestima aquest punt del recurs.

A.3) Falta de valoració pericial acreditativa de l'apreuament del bé.

La valoració que hi ha a l'expedient administratiu, i que ha servit de base per a la determinació del preu de la venda en l'operació que s'impugna ha estat emesa per una persona amb titulació suficient per fer-la. A més, qui l'ha emès, el gerent de PUMSA, ha de gaudir de la presumpció d'objectivitat, doncs no ha d'oblidar-se que PUMSA, te el caràcter d'entitat urbanística especial (art. 22 de la Llei d'Urbanisme) i opera en el cas que ens ocupa com administració actuant (article 23 de la pròpia Llei), amb les facultats atorgades pel propi consistori, participant en el procés d'execució del planejament urbanístic (article 110.5 de la Llei d'Urbanisme), sense que els interessos de la societat siguin oposables als de l'Ajuntament.

En conseqüència, es desestima aquest motiu de recurs.

A.4) Vulneració de l'article 40.1 d) del Decret 336/1988, per l'al·legada falta d'oferiment previ a d'altres Administracions per tal que exerceixin el seu dret de tanteig.

L'edifici mencionat al recurs està inclòs al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, com a bé cultural d'interès local,amb nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general).

A la finca resultant descrita al certificat de qualificació urbanística unit a l'expedient administratiu, no es contempla l'existència de l'edifici catalogat mencionat. Es desprèn, per tant, que l'edifici no hi figurarà en la finca resultant en què es concreti l'aprofitament objecte de la venda impugnada, a la finalització del procés reparcel.latori en curs. En aquest sentit, existeixen acords municipals relatius a que l'edifici catalogat serà objecte de desmuntatge, trasllat i reconstrucció en un altre sòl exterior al del polígon de Ronda Barceló /Illa Fàbregas i de Caralt. La indemnització del valor de l'edificació i el seu desmuntatge, (con a supòsit específic dins l'obligació genèrica de deconstruir les edificacions incompatibles amb el planejament a executar).

Com sigui doncs, que l'edifici catalogat no es situarà en la parcel.la resultant en la que es localitzarà l'aprofitament al que fa referència el recurs, no es vulnera l'article 40.1.d) del Decret 336/88.

Es desestima aquest punt.

PEL QUE FA A LA IMPUGNACIÓ DEL PROCEDIMENT DE VENDA DIRECTA UTILITZAT (MOTIUS QUART I ONZÈ DEL RECURS)

La venda directa és legalment prevista a l'article 209.3 del D Lg 2/2003, que recull com a excepció al procediment de venda ordinari, els supòsits que l'article 206.3 a) preveu per a l'adquisició. Per tant, l'article 206 s'aplica a les vendes, per remissió expressa de l'article 209, mencionat. En el mateix sentit, s'expressa l'article 43 del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni).

Per la seva banda, la venda directa es troba justificada a l'informe jurídic de l'expedient, que apel·la a l'article 552.9 i 552.11.5 del Codi Civil català, en tant que l'aprofitament resultant previst es concreta en una porció indivisa d'una finca i la venda es fa a l'altre propietari indivís. Es tracta d'una causa fonamentada en raons de tècnica jurídica, prenent com a referència les referides normes civils, que disposen l'adjudicació del bé al co-titular en una comunitat ordinària indivisa.

No obstant això, aquesta alienació per l'Ajuntament a la seva societat municipal d'un bé immoble, encara que no s'integri al patrimoni municipal del sòl i habitatge i tingui caràcter privat, no requereix la venda per subhasta pública, atès que segons es determina als articles 188.2.d) i 211 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, la societat mercantil de capital íntegrament municipal és una de les formes de gestió directa de l'Ajuntament. Fonament jurídic aquest que fa incongruent la utilització de la subhasta per portar a terme una transmissió entre l'ens públic i la seva personificació societària. Aquesta conclusió agafa encara més força, si considerem que l'operació de transmissió es produeix en el si d'un polígon en el que la mercantil és l'administració actuant.

Es desestima aquest punt del recurs.

EN RELACIÓ A LA MANCA D'INFORMES PREVIS PRECEPTIUS (MOTIU CINQUÈ DEL RECURS)

L'informe jurídic de data 18 de desembre de 2007, unit a l'expedient, està subscrit per l'assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica, i també pel Secretari General i per l'Interventor, per tant, també és informe del Secretari i de l'Interventor.

Pel que fa a l'al·legada absència d'informe del Tresorer, no hi ha cap precepte que requereixi l'obtenció preceptiva i/o prèvia d'aquest informe.

Al existir a l'expedient els informes d'emissió preceptiva, es desestima aquest motiu del recurs.

PEL QUE FA A L'AL.LEGADA INAPLICACIÓ DELS CRITERIS DE MÀXIMA RENDIBILITAT A LA DETERMINACIÓ DEL PREU DE VENDA (MOTIUS SETÈ I VUITÈ DEL RECURS)

La valoració de l'aprofitament objecte de venda que consta consignada a l'expedient ha estat emesa per un tècnic competent, com ja s'ha dit.

Pel que fa a l'exposició comparativa de preus de venda entre dues finques al mateix sector, cal dir que la reflexió exposada no pot prosperar, a efectes de valorar l'adequació/inadequació del preu, ni tan sols, per posar-lo en entredit, doncs, primerament, es tracta d'una manifestació de la part que no es pot contrastar en base a la documentació aportada, i en segon lloc, no consta si s'han tingut en compte similituds o diferències quant als paràmetres d'aprofitament o rendibilitat, usos o altres, entre ambdues finques, tenint en compte a més, que un d'elles és aprofitament. Del text del recurs solament consta la referència a la superfície de sòl de les dues finques, i aquest no és element suficient que porti a poder valorar els motius de la diferència de preus existent entre les finques que la contrària al·lega.

El concepte de la màxima rendibilitat no te la transcendència que pretenen els recurrents (d'exclusiu benefici econòmic) i menys encara quan la transmissió es produeix entre l'Ajuntament i la seva societat mercantil.

Per tant, es desestima aquest motiu de recurs.

QUANT A LA FALTA D'ACREDITACIÓ DEL DESTÍ DELS INGRESSOS (MOTIU DESÈ DEL RECURS).

L'expedient administratiu tramitat per a aquesta alienació no és el lloc adequat per delimitar el destí dels ingressos. L'eina adequada per consignar la previsió d'ingressos i de despeses és el pressupost municipal. La interdicció de finançar despeses corrents amb els ingressos procedents de l'alienació de patrimoni està, com la part recurrent indica al seu recurs, a la pròpia norma, que actua "ope legis", com a límit a l'actuació municipal en aquest punt, i l'Ajuntament respecta en tot cas.

Per tant, es desestima aquest motiu de recurs.

PEL QUE FA A L'AL·LEGADA MANCA D'INFORME PREVI DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE L'ARTICLE 206 DEL DLg 2/2003 (MOTIU DOTZÈ DEL RECURS)

El punt cinquè de l'acord del Ple impugnat condiciona l'efectivitat de l'acord a la superació del tràmit d'obtenció d'informe pel Departament de Governació i Administracions públiques; per tant la infracció al·legada al punt dotzè del recurs no es dóna.

Es desestima aquest motiu del recurs.

EN RELACIÓ A LA FALTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES QUE CONSTITUEIXEN EL FONAMENT DE LA VENDA IMPUGNADA; ACTUACIÓ CONTRADICTÒRIA I CONTRÀRIA A DRET (MOTIU TRETZÈ DEL RECURS)

L'objecte de la present venda es concreta en l'aprofitament que s'obtingui per la propietat de la porció de 4.406,70 m2, de la finca registral 6917A, del volum 837, Llibre 262, Foli 145, del Registre de la Propietat 3 de Mataró, que l'Ajuntament adquirí per compra l'any 1920. La concreció definitiva d'aquest aprofitament es definirà en el projecte de reparcel·lació del PMU de la Ronda Barceló Illa Fàbregas i de Caralt. Aquest aprofitament, en l'actual moment, s'ha concretat inicialment i té un preu.

No hi ha cap prohibició legal per a la seva alienació, com a tal.

El fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta a l'operació aprovada, que s'acorda en un moment i en una situació concreta.

Pel que s'ha exposat, es desestima aquest motiu de recurs.

SEGON.- Desestimar la sol·licitud de suspensió de l'acte impugnat que es va sol·licitar, atès que en el present cas, no concorre cap dels supòsits de l'article 111 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú per suspendre l'execució de l'acte. Per tant, s'aixeca la suspensió que, en el seu cas, s'hagi pogut produir. Es resta a l'espera de l'informe de la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i administracions públiques a què es condicionà l'efectivitat de l'acord impugnat.

TERCER.- Notificar el present acord a la recurrent. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que ha presentat un recurs de reposició en contra de l'acord del ple adoptat el 10 de gener de 2008, amb el seu vot en contra, on va aprovar-se l'acord de venda a PUMSA de part indivisa d'una finca de l'àmbit del Pla de Millora Urbana de la Rda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, considerant l'aprofitament que s'obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector de Mataró per l'aportació realitzada per l'Ajuntament de Mataró. Alhora, la CUP instem a la nul·litat de ple dret d'aquest acord.

En definitiva, el que aquí ha passat és que l'Ajuntament agafa uns horts que va comprar l'any 1920, on s'hi van realitzar uns carrers, i ara aquests carrers de la ronda Barceló es converteixen en una superfície edificable just al rovell de l'ou de l'operació especulativa del Corte Inglés al mig de l'illa de Can Fàbregas.

Nosaltres hem presentat vàries al·legacions, algunes d'elles les resumiré breument perquè la gent les pugui entendre:

En primer lloc, l'Ajuntament ven un bé que no té. L'operació vulnera el Reglament del Patrimoni dels ens locals i és nul de ple dret en aprovar la venda directa a PUMSA de l'aprofitament que s'obtingui quan encara no ha estat aprovat definitivament el seu projecte de reparcel·lació i per tant la finca objecte de venda no ha estat inscrita al Registre i avui encara no és propietat de l'Ajuntament.

Per tant, és totalment contradictori i contrari aprovar una venda directa que resta supeditada o condicionada a l'aprovació definitiva de tot un seguit d'actuacions urbanístiques que, simplement, han estat aprovades inicialment.

Com és que s'ho venen si encara no ho tenen? Vostès no saben que fins que la modificació puntual de Pla General i el Pla de Millora Urbana no s'aprovin no es podrà edificar res? No tenen en compte que amb el conjunt d'irregularitats que han comès, potser aquestes modificacions no s'aproven? I llavors què? Per què volen posar el carro davant els bous?


En segon lloc, es ven un bé patrimonial amb situació física i jurídica indeterminada
Segons la mateixa Assessora Jurídica de l'Ajuntament, l'aprofitament objecte de venda es troba actualment concretat de forma provisional, no queda ben delimitat i pot variar més o en menys de forma substantiva, de forma, que podria implicar una variació del preu.

Es ven un bé patrimonial sense haver fet subhasta pública. L'Ajuntament fa una venda directa sense seguir el procediment de la subhasta pública que marca la llei. I a més la venda a PUMSA infringeix el més elemental principi de publicitat, igualtat i lliure concurrència que ha de garantir tot procés d'alienació de béns patrimonials públics.

Hi falten informes obligatoris. L'acord és nul de ple dret perquè hi falta l'informe previ i preceptiu de l'interventor i tresorer. A l'expedient hi ha un informe però és anterior i no analitza si l'acord de ple s'adequa a la legislació aplicable.

El preu l'ha posat aleatòriament el comprador, PUMSA fa de "jutge i part". Es vulnera la llei perquè no existeix cap informe pericial que acrediti i justifiqui l'apreuament dels béns o el preu de venda. Sorprèn més encara el fet que sigui el mateix Gerent de PUMSA, és a dir, la mateixa part compradora, qui sol·licita la venda d'aquest aprofitament, i qui valori aquesta finca i l'aprofitament. Per què es ven la finca a PUMSA enlloc de fer una aportació de zero euros? S'hi amaga una operació per encobrir els beneficis de PUMSA? S'ha malvenut patrimoni públic. L'operació no garanteix l'administració d'aquest bé patrimonial amb criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil. Fixant un preu de compra venda molt inferior al preu fixat en operacions de compra venda recents del sector, es provoca un greu perjudici per a l'erari públic municipal. La llei exigeix que els béns patrimonials es venguin per subhasta pública.

Sense anar més lluny, NAVES BIADA, en data de 17 d'abril de 2007, va vendre la finca de la seva propietat per 3.499 €/m2.

A diferència d'aquesta operació, ara PUMSA, compra l'aprofitament urbanístic de la finca aportada per l'Ajuntament de Mataró a aquest sector per 1.713,6 €/m2, a meitat de preu.

Per tant, amb aquesta operació de compra venda, l'interès públic, l'erari municipal, en surt perjudicat, atès que l'Ajuntament està obtenint la meitat d'ingressos que obtindria amb una operació de compra venda privada normal, ingressos que sí hagués obtingut si s'hagués fet subhasta pública, on s'hagués garantit la lliure concurrència, publicitat... i evidentment, s'hagués venut la finca obtenint el millor preu possible, i per tant, la màxima rendibilitat pel municipi.

Per què l'ajuntament no ven directament a El Corte Inglés i així n'obté el màxim benefici? La venda de l'aprofitament sobre la finca resultant, on s'ubica la fàbrica Fàbregas i de Caralt inclosa en el catàleg de Patrimoni de Mataró amb el màxim nivell de protecció, requereix la comunicació prèvia i l'emissió del corresponent informe per part del Departament de Cultura de la Generalitat, cosa que no ha succeït. No està clar el destí dels ingressos de la venda i la venda directa tampoc no està justificada. No hi ha cap informe tècnic o dictamen tècnic subscrit per personal tècnic competent que justifiqui la venda per venda directa, i no per subhasta pública. Alhora, falta un informe de la Generalitat. No s'ha obtingut amb caràcter previ l'obligatori informe del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, que condiciona l'acord de compra-venda. El recurs de reposició presentat per la CUP es fonamenta en motius i causes de nul·litat de ple dret. Aquesta compra-venda de l'aprofitament urbanístic de carrers és una operació especulativa que afecta el bé catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, emfasitza que el que CiU demana és que se'ls expliqui per què es continua anant en la línia de la irregularitat administrativa, que d'altra banda no comporta que ningú extregui conclusions com sembla que fan alguns de temes delictius.

Evidentment creiem que existeixen una sèrie d'irregularitats, que s'han d'estudiar i davant les quals no cal tenir por. Fins i tot en l'informe del secretari, en el punt 6è, esmenta: "El punt 5è de l'acord del ple impugnat per la CUP condiciona l'efectivitat de l'acord en la superació del tràmit d'obtenció de l'informe pel Departament de Governació i Administracions Públiques". Per tant, la infracció que s'entén que s'ha al·legat no té sentit perquè s'ha de tenir aquest informe preceptiu. La nostra pregunta seria, aleshores quin sentit té si encara no tenim aquest informe? Per què ho fem abans?

Entenem doncs que hi ha un seguit d'irregularitats que cal estudiar i que l'informe del secretari, amb tots els respectes, és inconcret i inconnex; no contesta a allò que s'ha preguntat al recurs i és per això que nosaltres hi votarem en contra.

Esmentar també que lamentem profundament que aquestes qüestions no se segueixin amb el rigor degut. No és que nosaltres estiguem tot el dia pendents del tema del dret, però és que tothom, tant els ciutadans com els càrrecs públics, estem sotmesos a la llei, la qual cosa comporta que qualsevol procediment tingui unes garanties. I si un procediment determinat evoluciona de manera diferent, caldria una explicació.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que el seu grup ha estat estudiant la proposta de recurs de la CUP i han arribat a la conclusió que cal distingir, en tot aquest assumpte de les irregularitats de Can Fàbregas, entre el plantejament jurisdiccional, és a dir, derivar per la via judicial, i el tema polític i urbanístic.

Nosaltres creiem que la via judicial és una mala via que pot obstaculitzar i complicar encara més el tema, cosa que no seria convenient per a les necessitats de Mataró.

En segon lloc, tal com es va informar a la comissió de Serveis Centrals, pensem que els arguments del secretari semblen força ben argumentats, malgrat CiU hi tingui dubtes.

Finalment, donat que el tema és molt complex, nosaltres preferim abstenir-nos-hi perquè creiem que en tot aquest afer de Can Fàbregas hi ha molts defectes de forma, la qual cosa està comportant molts problemes per a la ciutat i endarrerint el fet que la ciutat pugui comptar aviat amb un pol de desenvolupament econòmic amb l'arribada del centre comercial. Les coses no s'estan duent bé, hi ha precipitació, no hi ha planificació, i el Govern ha de seure i replanificar tot l'afer de Can Bassas.

La senyora Montserrat López aclareix, en primer lloc, que no hi ha cap irregularitat en el procés que s'està plantejant.

Abans de tot, recordar que aquí no venem una finca sinó que mitjançant l'acord esmentat el que estem venent és un aprofitament, el qual, com a concepte jurídic, té un valor econòmic. Per tant, és susceptible de transacció i d'inscripció al Registre. No existeix, per tant, cap prohibició legal per a la seva alienació, és a dir, la venda d'aprofitament, i el fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta l'operació que es concreta en una situació i un moment concrets, que són operacions de futur.

D'altra banda, quan es vol vendre una propietat de més d'un titular en indivís, l'altre o altres propietaris tenen preferència per adquirir les altres parts si es venen, d'això se'n diu dret de tanteig. I la present venda es fa a l'altre propietari en indivís, per tant, d'acord amb el codi civil català.

La venda a una societat mercantil de capital íntegrament municipal no requereix una subhasta pública, ja que aquesta és una de les formes de gestió directa dels serveis públics, d'acord amb el reglament d'obres i servei.

Reafirmar novament que l'informe jurídic de l'assessor del Servei de Gestió Econòmic està subscrit pel Secretari i per l'Interventor d'aquesta corporació.

Quant al tema de la vulneració, recordar que es tracta d'una persona competent i qualificada, que és el Gerent de PUMSA. En aquest cas, PUMSA opera com a administració actuant amb les facultats atorgades pel propi Ajuntament i compartint objectius amb aquest: gestionar de manera unitària un sector per desenvolupar-lo en funció de les necessitats de la ciutat avui.

El concepte de perjudici patrimonial tampoc es dóna en aquest cas perquè la transmissió s'efectua entre l'Ajuntament i la seva societat mercantil, que és 100% Ajuntament. Insisteixo en què el que aquí és transmet és l'aprofitament de la parcel·la on ara està ubicada la fàbrica i per tant això no requereix ser notificat al Departament de Cultura.

D'altra banda, recordar que existeixen acords municipals relatius a què l'edifici catalogat en aquests moments serà desmuntat, traslladat i reconstruït en un indret molt proper. Per tant, l'edifici catalogat serà preservat tot i que no es necessitarà la parcel·la resultant.

A més, com ja he dit abans, un acord de venda no és el lloc on es determina el destí dels ingressos de la corporació. Enguany ja està previst que part dels ingressos derivats d'aquesta venda es destinin a inversions, com la llei reguladora de les hisendes locals... I també ja es deia en el mateix acord de gener que estava condicionada la seva efectivitat a l'obtenció de l'informe del Departament de Governació i Administracions Públiques.

Finalment, recordar que hores d'ara ja hem passat el termini de trenta dies hàbils que té aquest organisme per poder emetre el seu informe. Com no ha dit res, el silenci en aquest cas es considera positiu i, per tant, tenim ja la potestat per poder seguir amb les actuacions acordades.

El senyor Xavier Safont-Tria pregunta per què no es cedeix l'aprofitament a PUMSA a zero euros, tenint en compte que la venda no requereix una subhasta i que PUMSA és una societat municipal. El que no s'entén és la pressa a fer les coses abans d'hora. Pensem que el que s'ha aprovat en aquest ple passat és intentar justificar una operació que és del tot injustificable. Ja avui en aquest ple avanço que nosaltres sí que portarem aquest tema a un contenciós-administratiu, perquè, senyores i senyors, els tribunals acabin decidint.

La senyora Isabel Martínez afegeix que és clar que hi ha un seguit de qüestions que a tots ens sobten, fins i tot el PP ho ha reconegut; també hi ha pressa i no se sap per què. Per això fóra bo que ens ho prenguéssim amb tranquil·litat i estudiem el tema.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, constata que davant de l'anunci de presentar aquesta qüestió als tribunals, ens podem estalviar el debat. En tot cas, seran els jutges qui decidiran si l'Ajuntament ha actuat o no correctament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei d'Atenció Ciutadana-

10 - SOL·LICITUD ADHESIÓ AL CONVENI MARC, SIGNAT EN DATA 5 DE JULIOL DE 2007, ENTRE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'ESTAT I L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A LA IMPLANTACIÓ D'UN MODEL INTEGRAT D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ EN L'ÀMBIT TERRITORIAL DE CATALUNYA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Vista la resolució PRE/2318/2007 del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de 6 de juliol, per la qual es dóna publicitat al Conveni Marc entre l'Administració General de l'Estat i l'Administració de la Generalitat de Catalunya per a la implantació d'un model integrat d'Atenció al Ciutadà en l'àmbit territorial de Catalunya, signat en data 5 de juliol de 2007. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.4935, de 27 de juliol de 2007 i al Butlletí Oficial de l'Estat núm. 190 de 9 d'agost de 2007.

Atès que el Conveni esmentat té com objectiu acordar la col·laboració entre l'Administració General de l'Estat i l'Administració de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de les actuacions necessàries per establir progressivament una xarxa d'espais comuns d'atenció a la ciutadania.

Atès el que preveu l'art. 38.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, en relació als sistemes d'intercomunicacions i coordinació de registres administratius.

Qui subscriu, la Consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

PRIMER.- Demanar al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya l'adhesió al Conveni Marc, signat en data 5 de juliol de 2007, entre l'Administració General de l'Estat i l'Administració de la Generalitat de Catalunya per a la implantació d'un model integrat d'Atenció al Ciutadà en l'àmbit territorial de Catalunya.

SEGON.- Facultar al Sr. Alcalde-President perquè en nom i representació d'aquesta Corporació porti a terme totes les actuacions conduents a l'efectiva realització d'aquest acord."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Compres i Contractacions-

11 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, AMB LA FORMA DE CONCURS I PROCEDIMENT OBERT, DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL·LECTIU URBÀ DE VIATGERS, I CONVOCAR LICITACIÓ.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"Mitjançant informe de data 21/02/2008, el cap del Servei de Mobilitat proposa la tramitació de l'expedient de contractació, mitjançant forma de concurs i procediment obert, de la gestió en forma de gestió interessada del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers "Mataró Bus", per un termini inicial de 5 anys i amb un pressupost màxim de 3.650.000 € d'aportació municipal per a l'exercici 2009.

Consta informe del secretari general de data 22/02/2008, sobre l'adequació dels plecs de clàusules administratives, tècniques i econòmiques particulars que han de regir el contracte a la normativa legal vigent en matèria de contractació pública.

Consta, així mateix, informe favorable emès per l'interventor de Fons de la Corporació, de data de 22/02/2008.

Es preveu l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per als propers exercicis per tal de fer front a les despeses que comporti la present contractació.

En virtut de les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA l'Excm. Ajuntament en Ple, l'adopció dels següents acords:

Primer. Iniciar l'expedient de contractació de la gestió en forma de gestió interessada del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers "Mataró Bus", per un termini inicial de 5 anys i amb un pressupost màxim de 3.650.000 € d'aportació municipal per a l'exercici 2009.

Segon. Aprovar el plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques particulars, que regiran la contractació de la gestió dels del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers "Mataró Bus".

Tercer. Convocar licitació, amb la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini fins el dia 25 d'abril de 2008 per a la presentació de proposicions pels interessats.

Quart. Aprovar els següents document comptables a càrrec de la partida 20100/513110/47000 del pressuposts municipals que s'aprovin per als exercicis 2009 a 2013:

- Operació tipus AFUT núm. 7853 per import de 2.920.000,00 €.

- Operació tipus AFUT núm. 9550 per import de 3.650.000,00 €.

- Operació tipus AFUT núm. 9555 per import de 3.650.000,00 €.

- Operació tipus AFUT núm. 9570 per import de 3.650.000,00 €.

- Operació tipus AFUT núm. 9574 per import de 3.650.000,00 €.

- Operació tipus AFUT núm. 9586 per import de 730.000,00 €."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra a l'aprovació, perquè concedir la gestió d'un servei públic a una empresa privada constitueix una privatització de fet, com a externalització o gestió interessada. En segon lloc, perquè aquest plec només contempla de forma vaga i imprecisa les qüestions més importants, com la distància entre parades, l'accessibilitat, el nombre de línies, la freqüència de pas i les tarifes.

Per a nosaltres és evident que l'estructura de la xarxa actual és clarament insuficient, que la freqüència de pas €que els diumenges i festius arriba a passar els tres quarts d'hora€ és una burla a la ciutadania i que cal ampliar les tarifes especials als grups amb poc poder adquisitiu, com els estudiants.

El plec no només no obliga l'empresa adjudicatària en aquests punts, sinó que hi podem afegir frases com: "L'adjudicatari podrà proposar serveis a indrets de demanda difusa", podrà proposar o haurà de proposar? "L'adjudicatari haurà de realitzar un salt qualitat que pot comportar la restructuració de les línies", què vol dir un salt qualitatiu? "L'adjudicatari haurà d'intentar mantenir i incrementar la cobertura", novament no s'especifiquen les coses clarament.

En tercer lloc, aquest plec no millora substancialment l'atenció a l'usuari, no contempla la creació d'una pàgina web fàcilment accessible, sinó que la informació continua dins les pàgines reservades al web municipal, de difícil accés i consulta. I l'atenció telefònica no es fa mitjançant la línia 900, gratuïta, sinó a través del 010.

En quart lloc, aquest plec no contempla les condicions laborals dels treballadors del servei públic. És més, empitjora la clàusula que garanteix la subrogració dels treballadors per la nova empresa. En les condicions que ja tenien l'any 97 s'especificaven les remuneracions, l'antiguitat, la categoria i altres drets adquirits que ara no s'esmenten. I no es contempla la revisió dels serveis als treballadors perquè reverteixin en l'Ajuntament, cosa que sí explicita amb els autobusos.

A nosaltres ens sembla molt greu que l'Ajuntament es desentengui de les condicions laborals dels treballadors dels seus serveis públics i els abandoni a la negociació d'un conveni amb l'empresa privada adjudicatària. Això vol dir que el Govern municipal contribueix a la precarietat laboral; un fet inadmissible per a un Govern d'esquerres.

En cinquè i últim lloc, l'article 37 diu textualment: "Com sigui que és de preveure que aquest servei sigui deficitari i els ingressos no assoleixin les despeses ni els increments per gestió, l'administració contractant realitzarà una aportació que cobrirà el dèficit resultant". Això ve a dir que l'empresa privada adjudicatària s'emportarà els beneficis i els ciutadans pagarem les factures, que en llenguatge popular és "ser cornut i pagar el beure".

Si els ciutadans hem d'acabar pagant les factures, volem que aquest servei sigui de gestió pública, gratuït i garanteixi unes condicions dignes tant per als usuaris com per als treballadors. Per tot això, la CUP hi votarà en contra.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en primer lloc, agraeix al Sr. Batista la seva gentilesa per haver-los enviat l'informe comparatiu que els havien demanat. És veritat que s'ha treballat molt en l'actual document, així com en l'anterior plec de condicions. No hi ha canvis que afectin el més important del contracte i a més s'hi han incorporat millores, com el tema de la freqüència o dels polígons, una vella reivindicació d'aquest grup.

En tot cas, dir-li que tot i estant d'acord amb el document i, per tant, hi votarem a favor, tenim un parell d'inquietuds al respecte:

D'una banda, la preocupació dels treballadors pel fet que el punt 11 del plec no acabi d'aprofundir en detall en les qüestions del seu interès com sí que feia l'anterior text, però aquest és un tema que ja es va aclarir i no pensem que pugui donar peu a cap por en el futur per part dels treballadors. I, de l'altra, hi ha el tema del famós cotxe del Mataró Bus, que en principi tenia una finalitat €intentar vetllar perquè el trajecte del Bus no es vegi entorpit€ però que ha acabat derivant en un vehicle de sanció per infraccions viàries en general. Admetem que això sí que ens ha causat alguna mena de dilema a l'hora de posicionar-nos en aquest punt, però al final crec que no podem barrejar unes coses amb les altres i és en altres àmbits que podrem discutir-ho tot.

Finalment, fer al Sr. Batista un parell de suggeriments perquè es puguin deixar oberts en aquest document. En primer lloc, intentar anar millorant la freqüència si volem que no hi hagi problemes en els sectors d'oci nocturn de la ciutat a fi donar cobertura a la gent que surt de nit a través del transport públic. En segon lloc, la connexió, almenys en algunes hores puntuals €com poden ser les entrades i sortides a les escoles€ amb les urbanitzacions de la ciutat, perquè això contribuiria també a anar reduint la intensitat del trànsit a la ciutat.

El Sr. Joaquim Fernandez, portaveu del grup municipal de CiU pena recorda tota la bona feina que ja es va fer en el seu moment amb l'anterior plec de condicions, ara fa 10 anys, quan hi havia el Sr. Manchado al capdavant de la regidoria de Circulació i Transports. De fet, va ser llavors quan es va fer el salt important al transport públic urbà a Mataró. Novament, vull deixar constància per darrera vegada de la satisfacció pel servei prestat per l'empresa que actualment dóna servei i també de la desil·lusió perquè la tercera fase que preveia la seva oferta no s'ha pogut dur a terme, malgrat l'hàgim reclamada de tant en tant en aquest ple.

Com ja ha dit el Sr. Batista, hi ha hagut un procés participatiu important. Des de CiU els reconeixem aquest mèrit. En aquell moment al front del departament hi havia el Sr. Melero i crec que també és de justícia mencionar aquí la feina feta pel nostre representant, el Sr . Octavi Nonell i també la que han fet els tècnics de la casa i, en especial, al Sr. Ferran Àngel, cap de Mobilitat. No en va, el plec de condicions del Mataró Bus i el de Recollida de la Brossa són dels plecs més importants que aprova aquest ple. I passades les felicitacions passaré a parlar del text, perquè aquí sí que hi tenim diferències.

A tall d'esmenes d'última hora fetes de veu aquí en el ple jo els diria que per part nostra no hi hauria cap inconvenient a incloure la demanda dels treballadors a fi de recuperar el text que hi havia en el plec de condicions anterior perquè el punt 11, d'obligacions de l'empresa, reculli, a més de: "subrogant-se les obligacions de l'empresa", el que llavors deia: "de l'empresa actualment prestatària del servei respecte el seu personal, respectant la seva remuneració, antiguitat, categoria laboral i altres drets adquirits". Creiem que el text actual també ho diu però potser no especifica aquests punts en concret i des de CiU pensem que val la pena satisfer la tranquil·litat dels treballadors. De la mateixa manera que un dels annex anteriors recollia els acords i drets adquirits del personal amb anterioritat a aquell moment i que entenem que ara es mantenen. També s'hi podria afegir a tall d'esmena. No obstant això, quedi clar que per a CiU el text actual és satisfactori en aquest sentit.

Recordar també que vam presentar una esmena a la comissió informativa perquè pensem que quan es parla de les zones del Rengle i les hortes, entenen que seria més convenient un redactat que indiqués: "totes les noves zones de desenvolupament urbanístic de la ciutat", perquè hi poden haver altres llocs de pas a banda dels que s'hi esmenten. La voluntat del ple és que l'autobús arribi a tot arreu, és a dir, també als polígons industrials. Aquesta és una de les virtuts del plec de condicions.

El nostre grup, però, no donarà suport al plec perquè en l'apartat 34 on es parla de "propostes de millora de velocitat comercial" aquí no trobem bé que no es parli de la gestió semafòrica o d'una millor gestió de diferents cruïlles per donar preferència al bus, ni es mencioni específicament d'un carril bus que garanteixi el pas del transport públic, encara que la densitat de trànsit privat sigui gran. En canvi, sí que es recull el vehicle de control del trànsit.

Hem de reconèixer, això sí, les converses amb el regidor oferint possibilitats que la identificació del vehicle sigui compartida de la Policia amb el Mataró Bus, però després del debat en el nostre grup, creiem que no és suficient. Es un tema de concepte que hauria de caure del plec de condicions i s'hauria de modificar el punt 34 en el sentit de preveure gestió semafòrica o carril bus i extreure les referències al vehicle de control del trànsit. Avançar que en el debat que mantindrem sobre els criteris d'actuació del vehicle, CiU no té cap inconvenient en què aquest sigui un vehicle policial i controli el trànsit des d'un punt de vista de la Policia Local. Vostès ens han recordat que un regidor nostre en té un de vehicle com aquest i n'està molt orgullós, però és que aquest regidor que vostès posen com a exemple té un vehicle policial i no de la xarxa d'autobusos. Això contribuiria a esborrar cap mena de sospita i la gent l'identificaria com a vehicle de la Policia. Si vostès accepten això, votaríem a favor del plec de condicions. Però si no és així, ens hi abstindrem.

El senyor Oriol Batista afirma que la demanda que fan els treballadors queda molt clarament expressada en l'apartat 11 sobre els drets dels treballadors així com les seves obligacions, que queden coberts amb la subrogació. Ara modificar a última hora aquest punt, després de tot el procés, de les moltes reunions... quan realment no té transcendència, perquè els drets dels treballadors queden ben recollits, no representa un canvi substancial. En aquest sentit, el plec de condicions ho recull bé.

Quant a la segona petició de CiU sobre la cobertura del servei, entenc que ja es va acceptar i així vostè ho va presentar a la comissió informativa a fi d'introduir aquesta frase de "i d'altres zones en desenvolupament". Per tant, el plec ja ha recollit aquesta aportació seva.

Finalment, pel que fa al tema del vehicle. En relació amb el problema que tenim sobre si el vehicle ha de ser com és o un vehicle policial, val a dir que arran d'informes sabem que el fet de convertir-lo en un vehicle policial comportaria una sèrie de requisits i normatives i aquest vehicle passaria a actuar per tota la ciutat, cosa que acabaria disparant encara molt més el nombre d'infraccions. Per tant, aquí hi ha un punt d'incoherència o de no ajustar-se a la realitat.

D'altra banda, jo segueixo defensat que hi ha d'haver la imatge del Mataró Bus en aquest vehicle, pel que representa de conscienciació i pedagogia, que es mou per les vies on circula el Mataró Bus i ha de garantir que aquestes estiguin netes i accessibles a fi que el bus pugui complir els seus horaris. Està per oferir un transport públic urbà de qualitat als ciutadans.

El senyor Xavier Safont-Tria insta al Sr. Oriol Batista, en el punt on s'especifica les condicions dels treballadors, que fes un petit esforç per introduir aquestes petites modificacions que s'estan presentant, perquè no impliquen canvis substancials. És important que els treballadors se sentin confiats. Valdria la pena que s'assumís aquesta aportació.

El senyor Joaquim Fernàndez comenta que desbaratar tot el calendari no caldria. Només es tracta d'acceptar l'esmena o no acceptar-la, perquè aquí està redactada i només caldria incorporar-la. La nostra pretensió no és allargar el procés ni desmuntar el calendari, sinó com a esmena feta aquí in voce.

Quant al tema de la comissió informativa, jo vaig fer aquesta esmena i vaig interpretar que se li passaria a vostè com a esmena feta en aquell moment i no que quedava directament acceptada.

Finalment, el tema del vehicle. No passa res si pensem diferent. Ens hi abstindrem i ja està. Ara bé, jo tinc l'obligació de rebatre els seus arguments. Nosaltres ens queixem del nombre d'infraccions elevat sempre tenint en compte que el vehicle va identificat com del Mataró Bus i sanciona fora del que és el circuit d'aquest mitjà de transport.

Pel que fa a la tolerància, cal dir que aquí qui justifica les sancions fora del pas del Mataró Bus per part d'aquest vehicle, és el Govern i no pas CiU.

El senyor Oriol Batista respecte al tema dels drets dels treballadors, insisteix novament que han estat molts mesos de reunions, s'han acceptat moltes esmenes i ara que en el ple es demanin aquests canvis no seria el més adequat, i més tenint en compte que els seus drets que queden perfectament recollits i podem estar tranquils. De no ser així, sí que l'acceptaríem.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

12 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DEL CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC MUNICIPAL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Llei d'Urbanisme de Catalunya vigent, aprovada amb el Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, regula aquest instrument de reforç de la participació en matèria urbanística a l'àmbit local. Es tracte dels consells assessors urbanístics, que es poden constituir voluntàriament pels Ajuntaments i obrir una via complementària de participació, de caràcter més especialitzat i tècnic, com a òrgans locals de caràcter informatiu i deliberatiu, als efectes de garantir i fomentar els drets d'iniciativa d'informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

Per Decret de 8 de febrer de 2008 es va aprovar l'avantprojecte del Reglament del Consell Assessor Urbanístic de Mataró. Aquest avantprojecte de Reglament va ser lliurat als grups municipals a la sessió ordinària de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials que tingué lloc el 12 de febrer de 2008, als efectes del que disposa l'art. 73.10 del Reglament Orgànic Municipal (els regidors poden presentar les esmenes que creguin oportunes en el termini de 15 dies).

Per aquests motius, el govern municipal ha donat la conformitat al text de l'avantprojecte de Reglament que regula la composició i funcions de el Consell d'Assessorament Urbanístic de Mataró, ajustat als objectius abans esmentats.

El text de l'avantprojecte de Reglament ha estat revisat i es detecta alguna qüestió que es proposa introduir d'ofici abans amb l'aprovació inicial:

- Esmenar l' Article 4

En la relació d'òrgans del Consell cal afegir "la Vicepresidència". Aquest és un simple oblit perquè a l'article següent ja en regulava la funció.

- Introduir l'Article 10

"Extinció del Consell

El Consell Assessor Urbanístic cessarà en les seves funcions quan canviï el Consistori a causa de les eleccions municipals. No obstant el Consell es mantindrà en funcionament fins que prengui possessió el nou Consistori i s'hagin nomenat els nous membres del Consell. El nomenament dels nous membres s'haurà de fer en el termini màxim de quatre mesos."

La sessió constitutiva d'aquest Consell està prevista pel mateix Reglament dins del termini d'un mes a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament.

Per tots aquests motius i de conformitat amb el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment el Reglament del Consell Assessor Urbanístic de Mataró , segons el text annexa a la present Resolució i que incorpora les esmenes introduïdes a l'avantprojecte, en el sentit i justificació que consta a la Memòria del text que s'aprova.

En el cas de que no hi hagi cap reclamació o suggeriment s'entendrà definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública de trenta dies, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

TERCER:

Notificar els precedents acords als interessats, i comunicar-ho a Secretaria General i al Servei de Participació Ciutadana."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, tot i deixant constància que es tracta d'una aprovació inicial. La voluntat de CiU és continuar-ne parlant. Dir que la majoria de les nostres esmenes han estat recollides, la més important és el fet que hi hagi un representant directe del Gremi de Constructors de Mataró i comarques.

Però en tot cas ens queden sobre la taula i tenim ganes de treballar-los temes com la possibilitat d'augmentar la representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i també tenir alguna mena de representació de les entitats de la ciutat l'objectiu de les quals sigui treballar per la supressió de barreres arquitectòniques i accessibilitat universal. Amb la voluntat de seguir-ho treballant, avui ens hi abstindrem.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra aquesta aprovació inicial perquè es tracta d'una reivindicació d'aquest grup plantejada en vàries ocasions i en diversos àmbits a banda del Saló de Plens. L'interès d'aquest grup a llançar la idea d'anar al procés de revisió del Pla General en el marc d'un debat estratègic sobre la ciutat o el futur model de ciutat en tots els seus àmbits no ha estat possible, perquè el Govern no s'hi ha posat, i arran de la negativa, el grup va pensar que aquesta podia ser una bona eina per poder tenir, com a mínim, un debat urbanístic més transparent, obert i consensuat. Nosaltres l'anomenàvem Consell d'Urbanisme Participatiu però com que el nom no fa la cosa, benvingut sigui aquest nou consell que volem i esperem que sigui de molta utilitat.

Agrair també al Govern i, concretament, al Sr. Bassas la predisposició a què el Gremi de Constructors, en la línia de l'esmena que també va presentar CiU, pugui estar present de manera directa en aquest òrgan. Nosaltres no vam presentar una esmena per escrit sinó que li vam comentar verbalment a ell. De fet, en el seu moment, quan vàrem plantejar aquesta proposta de creació del Consell d'Urbanisme Participatiu ja vam entendre de manera directa que els constructors podrien estar-hi representats.

Per tant, ara només queda que amb bona voluntat de tots aquest consell compleixi amb les finalitats per les quals ha estat creat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot a favor, matisant, però, que la CUP no voldria que aquest consell assessor acabés sent una corretja de control per part del Govern. En aquest consell el que hi ha de fluir són les idees i que de la diversitat de representants en surti una riquesa participativa, on puguem tenir una visió de la ciutat molt global i participativa.

Dic això perquè no m'agradaria que la gent, per directrius de partit, accedís a aquest òrgan amb posicionaments molt tancats.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

13 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DE L'ESCOLA MERITXELL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el 19 de juliol de 2007, va aprovar definitivament un estudi de detall promogut per l'escola Meritxell, d'ordenació de volums relatiu a la parcel·la situada al C/ Moianès 17, on es preveu implantar un nou edifici destinat a ús educatiu com a ampliació del centre escolar existent, situat al nord del solar objecte d'estudi.

La Junta de Govern local de 24 de desembre de 2007, va aprovar inicialment la modificació d'aquest estudi de detall a petició de la mateixa escola Meritxell, tota vegada la redacció del corresponent projecte arquitectònic i el programa funcional de l'equipament per l'elaboració del projecte executiu, ha posat de manifest que calen uns ajustos volumètrics que suposen modificar l'estudi de detall.

L'objectiu d'aquesta modificació de l'Estudi de Detall és redefinir el volum edificatori per adequar-se a les noves necessitats i justificar el compliment dels paràmetres de la nova proposta.

El document s'ha redactat d'acord amb les disposicions de la clau 6a2 "Sector de dotacions i serveis privats € Residència el Mirador" (on es situa el solar objecte d'estudi) contingudes en l'art.319bis del Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró, que estableix la necessitat d'un estudi de detall quan es modifiqui la volumetria de l'edificació existent.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 12/01/2008 núm. 11 , en els diaris La Vanguardia el 18/01/2008 i El Punt Diari 16/01/2008 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

Els redactors també han presentat el document en suport digital.

A la vista de que s'ha exposat i de conformitat amb el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament la modificació de l'Estudi de Detall de 19/7/2007, presentat per la Fundació Meritxell i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós Cebrià, relatiu a la parcel·la situada al C/ Moianès 17, on es preveu implantar un edifici destinat a un ús educatiu com a ampliació del centre existent situat al nord de la citada parcel·la.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar els acords a la Fundació Meritxell, a l'arquitecte redactor Llorenç Campdepadrós i als propietaris de les finques de l'entorn de la finca objecte de Projecte de l'Estudi de Detall.

Quart.-

Comunicar la present resolució al Servei d'Habitatge- Llicencies d'obres- i a Cadastre.

Cinquè.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL C/GIBRALTAR 3-13.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 26 de novembre de 2007, va aprovar inicialment l'estudi de Detall promogut per les societats municipals Pumsa i Prohabitatge, SL, i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós, referit al solar situat al carrer Gibraltar 3-13 per modificar l'alçada reguladora màxima d'aquest edifici. Es tracta d'una parcel·la qualificada de zona residencial on l'Ajuntament te previst ubicar un equipament en planta baixa i planta primera.

L'objecte de l'estudi de detall és augmentar l'alçada reguladora màxima d'aquest edifici establerta segons el Pla General en 13 metres, fins a 14 metres, sense que es variï el nombre màxim de plantes, per tal d'adaptar l'edificació a les necessitats que requereix la implantació dels nous usos.

L'estudi de detall s'ha redactat de conformitat amb l'art. 292.2 de les Normes urbanístiques del Pla General, on s'indica que l'alçada reguladora màxima és un paràmetre complementari i que, per tant, es pot modificar a través d'un Estudi de Detall.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 08/12/2007 núm. 294, en els diaris La Vanguardia el 05/12/2007 i El Punt Diari de 05/12/2007 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

Els redactors també han presentat el document en suport digital i amb la correcció de l'errada material que consta a. l'informe de l'arquitecte municipal.

Aquest Estudi de detall es redacta de conformitat amb la Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de Detall promogut per les societats municipals Pumsa i Prohabitatge, SL, i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós, referit al solar situat al carrer Gibraltar 3-13, per modificar l'alçada reguladora màxima d'aquest edifici.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar els acords a les Societats Pumsa i Prohabitatge i al tècnic redactor Llorenç Campdepadros

Quart.-

Comunicar els acords als propietaris de les finques de l'entorn de la finca objecte de Projecte de l'Estudi.

Cinquè,.

Comunicar la present resolució al Servei d'Habitatge - Llicencies d'obres-, al Servei d'Obres i a Cadastre.

Sisè.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença recordant que en aquest punt estem tractant el destí d'un solar, espai d'una antiga fàbrica al carrer Gibraltar, on el veïnat i la participació ciutadana ja fa molt de temps es van mobilitzar reclamant equipaments en benefici del barri de Rocafonda. Allà on hi havien d'anar equipaments, PUMSA ho ha reconvertit en equipaments a la planta baixa i pisos en les plantes superiors.

El barri de Rocafonda no necessita més pisos. Rocafonda és un barri amb un greu perill de convertir-se en un gueto tot ell i és per això que hi calen altres polítiques urbanístiques. Nosaltres defensem que si falten pisos per a ús social és perquè des de fa molts anys no hi ha hagut polítiques per comprar pisos vells i reutilitzar-los per a aquestes necessitats. I no es poden construir pisos allà on hi han d'anar equipaments. Les modificacions de les alçades que avui plantegem no ens preocupen però el que sí volem denunciar és aquesta política erràtica fruit d'una mala gestió i d'un pressupost escàs de la ciutat en un Mataró de ja 120.000 habitants. Per això la CUP hi votarà en contra.

El senyor Ramon Bassas aclareix que l'equipament està ubicat en la planta baixa i el primer pis. Es tracta del Centre de Recursos per a la Dona, que en aquest moment ha començat a funcionar amb un èxit important i amb un ús intensiu; en la línia d'aquesta política que promou que els centres de serveis dels ciutadans no només estiguin al centre sinó també estiguin als nostres barris. Aquesta decisió l'ha pres l'Ajuntament i l'executa PUMSA.

En segon lloc, respecte a la política d'habitatge, ja li he dit abans que aquesta acció es fa per fer polítiques actives d'habitatge en el conjunt del barri de Rocafonda:

Primer perquè utilitzar sòl d'equipament per fer-hi en les plantes superiors habitatges és política progressista, justament el que la dreta no va voler fer durant molt de temps amb altres lleis. Havíem tingut en aquest ple algunes discussions antigues, apassionades, al respecte quan Salvador Milà era regidor. Finalment se'ns ha donat la raó, no només als tribunals, sinó també en les modificacions que s'han anat fent en les lleis.

El nostre Govern creu que per fer polítiques actives d'habitatge cal trobar llocs per al reallotjament en el propi barri, perquè no es tracta d'aïllar les persones. L'objectiu és reallotjar persones que tenen problemes importants de mobilitat en el barri de Rocafonda podran viure amb dignitat en el seu barri després de la rehabilitació dels habitatges.

Per aquest motiu, val la pena tirar endavant el tràmit de l'estudi de detall c/Gibraltar.

El senyor Xavier Safont-Tria recorda al Sr. Bassas que allò que la CUP intenta promocionar són precisament aquestes polítiques actives d'habitatge, però no entenem que això es faci construint més pisos i, a més, en zones destinades a equipaments. Aquestes polítiques actives haurien d'haver començat ja fa molts anys comprant aquests pisos per donar-los un ús social, i no permetre que es convertissin en guetos.

El senyor Ramon Bassas aclareix que estem parlant de sòl residencial destinat a la construcció d'un equipament amb rehabilitació d'habitatge, d'habitatge protegit a més. Ni caldria modificar aquest sòl si féssim cas al Sr. Safont. Aquesta és una política intensiva d'habitatge amb rehabilitació, tal com s'ha dit en el Pla Integral i en els òrgans de política d'habitatge. I això és fer polítiques actives i no quedar-se amb alternatives que encara ignoro del seu grup municipal.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

15 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DEL SOLAR DEL CARRER JUAN CARLOS PANYÓ, 34.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 12 de novembre de 2007, va aprovar inicialment l'Estudi de Detall per a la regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Joan Carles Panyó 34, com a resultat d'una reagrupament de finques, propietat de Carmen Gladiador Escoda

El document ha estat redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós, de conformitat amb l'article 78 de les Normes Urbanístiques del PGOM/96, segons l'apartat 4 del qual l'ajust de la fondària edificable, quan aquesta sigui possible, requerirà la redacció i tramitació d'un Estudi de Detall.

L'apartat 3b de l'esmentat article 78 de les Normes Urbanístiques del PGOM/96 permet procedir a la regularització de la fondària edificable d'una parcel·la situada en cantonada produïda per agrupació amb un altra parcel·la. En aquest cas la nova fondària edificable es podrà ajustar a la definida per les edificacions veïnes. Així es permet l'ajust de la fondària edificable de la nova parcel·la fins la que resulti de perllongar les fondàries assenyalades en les edificacions veïnes, sempre que aquesta modificació no produeixi una disminució en les condicions de gaudiment del pati d'illa a les parcel·les alienes a l'agrupació.

En aquest cas es proposa ajustar la nova fondària edificable fins a la fondària màxima edificable per a aquest carrer que és de 12 m.

En la memòria de l'Estudi de Detall, es justifica que no es disminueixen les condicions del pati d'illa i s'aporten fotografies per tal de demostrar-ho.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 18/12/2007 núm. 302 annex I, en els diaris La Vanguardia el 17/01/2008 i El Punt Diari de 24/01/2008 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

L'aprovació inicial condicionava l'aprovació definitiva a l'acompliment d'una prescripció tècnica, la qual ha estat complerta amb l'aportació de documentació complementària, segons informe tècnic favorable del servei d'urbanisme que consta a l'expedient.

El redactor del document també ha presentat el document en suport digital.

Per tot el que s'acaba d'exposar i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall per a la regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Joan Carles Panyó 34, com a resultat d'una reagrupament de finques, propietat de Carmen Gladiador Escoda i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar els acords a la propietària de la finca, Carmen Gladiador, i al tècnic redactor del document, Llorenç Campdepadrós.

Quart.-

Comunicar els acords als propietaris de les finques de l'entorn de la finca objecte de Projecte de l'Estudi.

Cinquè.-

Comunicar la present resolució al Servei d'Habitate - Llicencies d'obres- i a Cadastre.

Sisè.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, reitera que la CUP està en contra de l'ampliació d'aquest espai edificable i, per tant, hi votaran negativament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 16, 17 i 40 per venir referits a temàtiques coincidents.

16 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-06 "ÀMBIT ILLA 6 FÀBREGAS I DE CARALT".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'objecte de la present Proposta és l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana PMU-06 "``Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt", redactat pel desenvolupament del PMU-01d "Ronda Barceló € Fàbregas i de Caralt", aprovat definitivament en data 25/01/07.

El PMU 01d "Ronda Barceló € Fábregas i de Caralt" preveia dintre del propi sector dos subàmbits que, per la seva complexitat, calia desenvolupar amb un planejament especial posterior. L'acord de la esmentada aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en el seu primer punt, estableix que l'ordenació indicativa dels dos subàmbits te caràcter normatiu, però la resta d'objectius dels plans especials previstos, especialment pel que fa als paràmetres d'ordenació volumètrica i la seva relació amb l'entorn, continuen vigents i motiven la redacció del present Pla de millora Urbana.

Al mateix temps, el fet que aquest acord es produís entre l'aprovació inicial i la redacció del present document per a l'aprovació provisional ha comportat també un canvi exclusivament terminològic en el seu títol, passant de l'anterior Pla Especial d'Integració Volumètrica PE-01, a l'actual Pla de Millora Urbana PMU-06, tots dos referits al subàmbit "Illa 6Fàbregas i de Caralt" del esmentat PMU-01d "Ronda Barceló € Fàbregas ide Caralt" que ara es desenvolupa.

D'altra banda, la complexitat de la implantació urbana d'un centre comercial de les característiques previstes en un entorn d'eixample relativament consolidat i la impossibilitat de garantir la permanència del conjunt catalogat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt tot integrant-lo amb èxit i dignitat en el nou centre comercial, varen comportar que la tramitació del present PMU anés paral·lela a la de dos altres instruments de planejament:

- La modificació del Pla General "Entorns del carrer Biada", amb l'objectiu d'adequar l'entorn urbanístic en el que s'ha d'integrar el nou equipament comercial.

- La modificació del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que inicialment preveia la modificació del grau de protecció de la nau Fàbregas i de Caralt tot passant de l'actual A (protecció de façanes, volumetria i estructura general de l'edifici), al nivell H (documentació fotogràfica).

Així doncs, els tres documents urbanístics es varen redactar coordinadament i s'han d'entendre en conjunt, especialment pel que fa al tema de la conservació del patrimoni arquitectònic.

El procés de participació ciutadana obert a rel del inici de la tramitació d'aquests expedients, va posar de manifest diverses problemàtiques, relacionades en part amb la dificultat de la transformació prevista a l'entorn del carrer Torrijos (ateses les nombroses activitats presents) però, molt especialment, amb la modificació del nivell de protecció de la fàbrica Fàbregas i de Caralt que a la pràctica permetia el seu enderroc, tal com efectivament es plantejava.

L'opinió pública va participar activament en el debat generat i es va constituir la plataforma ciutadana "Salvem Can Fàbregas" que reivindicava que no s'enderroqués l'edifici de la fàbrica.

Aquest procés va comportar doncs una nova reflexió del Govern Municipal sobre el tema, basada en part en els contactes mantinguts amb la Direcció General de Patrimoni Cultural, i el Ple Municipal va encarregar finalment els treballs i estudis necessaris, per tal de buscar una alternativa al tractament que s'havia de donar a la fàbrica Fàbregas i de Caralt. Aquests treballs havien de contemplar, si s'esqueia, el possible trasllat del conjunt

industrial a un emplaçament proper.

Efectivament, els treballs per a donar resposta a l'encàrrec del Ple sobre l'encaix urbanístic del possible trasllat, així com les seves possibilitats tècniques i constructives i el corresponent estudi econòmic, es varen realitzar i van demostrar la viabilitat del trasllat de la fàbrica a una nova ubicació, coherent amb les transformacions urbanes que es proposen i amb els nous espais urbans que es generen.

Al mateix temps, la Direcció General de Patrimoni Cultural va emetre un informe de data 12/12/2007, del que se'n conclou que, des del punt de vista de la protecció del patrimoni arquitectònic, el trasllat és possible sempre i quant es compleixin una sèrie de condicions i recomanacions que, evidentment, caldrà tenir en compta.

Finalment, un cop recollides les opinions, suggeriments i idees sorgides en el llarg procés de participació ciutadana i tenint en compte el contingut dels treballs esmentats, en data 18/12/07, el Conseller Delegat d'Urbanisme va signar un Decret en el qual es concreta la nova proposta municipal de traslladar la fàbrica Fàbregas i de Caralt a la cantonada dels

carrers Tetuan i Miquel Biada, tot mantenint i conservant en la seva integritat les parts de l'edifici catalogades com a BCIL.

Al mateix temps també es fixen les actuacions a seguir que inclouen, entre d'altres, la no descatalogació de la fàbrica, la represa de les tramitacions del present PMU i de la modificació del Pla General "Entorns Biada", i l'encàrrec de la redacció i tramitació del projecte de trasllat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i la seva xemeneia a l'emplaçament proposat pels esmentats estudis d'encaix urbanístic, d'acord amb els criteris de l'informe

de la DG de Patrimoni Cultural.

El fet de que aquest nou emplaçament de la fàbrica formi part de l'àmbit veí de la modificació del Pla General en tràmit, facilita lògicament el conjunt de l'operació i reforça encara més la necessitat d'entendre i tramitar conjuntament els dos instruments urbanístics, tal com quedarà reflectit a les determinacions del present PMU i de l'esmenta modificació del Pla General "Entorns del carrer Biada".

Conjuntament amb el Pla especial s'ha tramitat l'Estudi de Mobilitat com document independent, per a la preceptiva avaluació de les mesures necessàries que s'exigeixen en el decret de regulació de la mobilitat generada per la implantació d'un centre comercial de gran superfície.

Durant el període d'informació pública del document aprovat inicialment s'han presentat 13 escrits d'al·legacions, amb un total de 3.708 signatures. De tots aquests escrits, nou d'ells tenen el mateix contingut i corresponen a la plataforma "Salvem can Fabregas", dues més corresponen a particulars i les dues darreres a partits polítics amb representació a l'Ajuntament. Totes aquestes al·legacions son objecte d'un informe annexa al document en el qual s'analitzen i es donen resposta totes elles.

També durant el període d'informació pública s'han demanat els preceptius informes a tots aquells organisme públics amb competències incidents en la nova ordenació, concretament a: la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, i al servei de mobilitat de l'Ajuntament.

Com s'explica en el document, les modificacions que s'introdueixen respecte l'aprovació inicial del document no difereix de forma essencial en els paràmetres urbanístics.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

ACORDS

Primer:

Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana PMU-06 "`Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt" redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà i tramitat inicialment amb el nom de "Pla especial d'integració volumètrica PE-01 àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt.

Segon:

Resoldre les al·legacions presentades durant el període d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del pla de millora urbana (Pla especial d'integració volumètrica PE-01 "àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt") pels motius que s'expliquen a l'apartat corresponent del document d'aprovació provisional, del qual se'n donarà trasllat a les persones que han presentat al·legacions.

Tercer:

Notificar la present resolució als propietaris del sector, a la societat municipal PUMSA, a la resta d'interessats, i al Servei municipal de Ciutat sostenible.

Quart:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

17 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL PGOM "ENTORNS DEL CARRER BIADA.

"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de 11 de gener de 2007, el Ple de l'Ajuntament va acordar iniciar, a través de l'aprovació d'uns treballs preparatoris, una modificació puntual del Pla General amb una delimitació inicial del Sector "Entorns Biada" que comprenia dos sectors:

El SECTOR GOYA, que comprenia la part situada a la banda muntanya del carrer Miquel Biada. Es composa de part de les dues illes amb façana al carrer Goya que limiten pels seus extrems amb la Ronda Prim i el carrer de Tetuan.

El SECTOR TORRIJOS, que comprenia l'altra part de l'àmbit d'intervenció situat a la banda mar del carrer Miquel Biada. En aquest àmbit s'inclou la totalitat del sòl de les dues illes veïnes a la fàbrica de Fàbregas i de Caralt i que limiten al sud amb el carrer Torrijos i a llevant amb el carrer Iluro. També s'inclou, més al sud, la part de l'illa que dona a la cantonada carrer Torrijos - carrer Iluro.

Amb posterioritat, es va modificar l'àmbit d'actuació, a través d'acord plenari de 12 d'abril de 2007, en el sentit de deixar sense efectes la proposta a l'àmbit del "Sector Torrijos".

Paral·lelament, l'Ajuntament va iniciar un procés d'aprofundiment en l'estudi de l'edifici catalogat de la fàbrica de " Fàbregas i de Caralt" per tal de disposar d'una documentació més exhaustiva, un nou anàlisi de l'entorn urbà on s'emplaça i un estudi de la viabilitat tècnica i patrimonial de la seva reconstrucció.

Del resultat d'aquests estudis, l'Ajuntament pren, finalment, l'opció de traslladar el conjunt de la nau, els seus edicles i el pati que es conforma entre aquestes edificacions a l'àmbit objecte d'aquesta modificació, ubicant-los al mateix carrer Biada però en aquest cas a la seva cantonada amb el carrer Tetuan.

Aquest emplaçament permetrà valorar molt positivament la presència urbana del conjunt traslladat, adquirint el pati entre les edificacions el caràcter de petita plaça urbana en un indret de traspàs entre els nous espais urbans previstos a l'entorn del centre comercial i el teixit més dens del carrer Sant Benet.

D'altra banda la nova situació en cantonada permetrà unes majors i diferents visuals des dels diferents carrers que hi conflueixen: Biada, Tetuan / Iluro, així com des del propi carrer Sant Benet, que ressaltaran i posaran encara més en valor les edificacions patrimonials traslladades

És en aquest context, que el document que ara es presenta per la seva aprovació inicial parteix de les directrius establertes als treballs preliminars però, recull aspectes i suggeriments que s'han aportat en el decurs de l'exposició pública i procés de participació ciutadana, a més d'incorporar el trasllat dels elements catalogats de l'antiga fàbrica de Fàbregas i Caralt.

En quant a l'àmbit del nou sector de millora urbana delimitat, aquest finalment compren el sector inicialment anomenat "sector Goya", la finca de la cantonada Ronda Alfons XII € carrer Hernan Cortés, actualment qualificada com a equipament i que en l'actualitat ocupa la residència assistencial privada Llar Santa Maria de la fundació Maresme, i de l'àmbit inicialment anomenat sector Torrijos s'inclou, únicament, les finques de l'illa de Ca l'Ymbern que es consideren imprescindibles per aconseguir l'objectiu de transformació del carrer Biada en un nou espai saló de 35m d'amplada on quedarà integrada de manera adequada l'actual xemeneia catalogada de Ca l'Ymbern.

La present proposta de modificació puntual de Pla General d'Ordenació de Mataró de 1996 és concreta en la delimitació d'un sector a desenvolupar posteriorment mitjançant un Pla de Millora Urbana que s'estén en 4 illes a l'entorn del carrer Miquel Biada coincidint bàsicament amb el teixit industrial que encara perdura en aquest indret pròxim al centre de la ciutat.

Els objectius a assolir són:

· Transformació del teixit industrial existent a un sector mixt d'habitatge i terciari a fi d'adequar-se al caràcter residencial del conjunt de l'àrea en la que estan ubicats i en sintonia amb la implantació del centre comercial en format de grans magatzems que es preveu implantar adjacent al sector, a la cantonada Ronda Alfons XII € Miquel Biada, i que faran d'aquesta zona un espai de nova centralitat a nivell de ciutat.

· Establir unes ordenacions on s'integrin tant els edificis i elements catalogats de l'àmbit: fàbrica Fontdevila i Torres, com els que es traslladen de l'àmbit veí de la fàbrica Fàbregas i de Caralt: xemeneia, edicles i nau principal

· Obtenir les cessions de sòls necessàries per aconseguir una gran peça d'equipaments públics a l'àmbit de l'antiga fàbrica de Fontdevila i Torres per poder implantar un centre escolar.

· Obtenir les cessions de sòls per a espais lliures amb els següents objectius:

o Completar la transformació del carrer M. Biada en un eix cívic de connexió amb el centre, ampliant la secció actual de 15m fins a 35m, convertint-lo així en un espai saló en sintonia amb els nous usos previstos i a on quedarà integrada la xemeneia existent de l'antiga fàbrica de Ca l'Ymbern.

o Creació d'una plaça € jardí de barri adjacent a l'equipament escolar previst a l'àmbit de Fontdevila i Torres, que permetrà una potenciació de les visuals del conjunt catalogat, un òptim ús com a zona de lleure atesa a la seva posició apartada dels itineraris comercials, i a on es preveu el trasllat de la xemeneia de Fàbregas i de Caralt.

o Creació d'uns espais lliures a la confluència dels carrers Biada, Tetuan i Sant Benet que permetin i garanteixin la correcta implantació del conjunt a traslladar format pels edicles i nau central de la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.

En el període d'informació pública del treballs preparatoris, s'han presentat una sèrie d'escrits de suggeriments i al·legacions, que queden contestades en el mateix document objecte ara d'aprovació.

El document per a l'aprovació inicial integra la documentació i concreta els paràmetres amb el detall que legalment es requereix.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, "Entorns del Carrer Biada", document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON:

Resoldre les al·legacions en el sentit i pels motius que queden exposats en el document urbanístic el qual acompanyarà la notificació dels que han presentat les esmentades al·legacions.

TERCER:

Suspendre les tramitacions i llicències a l'àmbit de la modificació puntual del Pla General del sector que afecta que l'àmbit d'ordenació "Entorns del Carrer Biada", en els terminis màxims i situacions que disposen els arts 71 i 72 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

QUART:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir, a la Direcció general d'Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a l'organisme competent en matèria de mobilitat (ATM), i informe al Servei Municipal de Mobilitat.

SISÈ:

Reiterar la declaració d' administració actuant a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA- en el desenvolupament de tot el Sector dels "Entorns del Carrer Biada", reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

SETÈ:

Reiterar que s'assigna a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA - la directe percepció de l'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta de l'àmbit de la modificació del Pla General, és a dir, tot el sector de "Entorns del Carrer Biada". S'hauran d'integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

VUITÈ:

Notificar els presents acords, , als propietaris afectats a PUMSA i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana així com al Servei municipal de Gestió Econòmica."

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRASLLAT DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Aquests setmana el responsable d'Urbanisme ha fet públic que els costos de l'operació de desmuntatge, trasllat i reconstrucció de la Nau de Can Fàbregas aniran repercutits, en gran part, als propietaris del sector Rda. Barcelò-Can Fàbregas i de Caralt.

Aquesta decisió, al nostre entendre, entra en absoluta contradicció amb el que setmanes enrere va anunciar el propi regidor quan va anunciar també públicament que els diners que feien falta per aquesta operació de trasllat de la nau provindrien de l'operadora comercial que s'instal·lés a la nau i que pel que deia el govern semblava quasi bé "emparaulada".

No és la primera vegada que el govern fa maniobres i operacions estranyes en aquest procés, però creiem que en l'actuació del govern, el que en un principi era anar de sorpresa en sorpresa, ara s'està convertint en anar de problema en problema.

Per això, i altres fets que han tingut lloc en aquests darrers mesos, aquest Grup Municipal fa la següent

PREGUNTA

1. Per quin motiu s'ha decidit que el cost del desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt sigui a càrrec dels propietaris del Sector, quan setmanes enrere el propi govern va dir que "no costaria res als ciutadans" i que se'n faria càrrec l'operador comercial que explotés la nau per usos terciaris?

2. Hi ha algun acord amb els propietaris al respecte d'aquesta decisió?

3. Quin serà el cost exacte de l'emmagatzematge de la nau?

4. Creu el govern que te algun sentit i lògica, en un moment en que el sector immobiliari està patint una intensa crisi que està portant a l'atur a moltes persones (també a Mataró), que es produeixi aquest increment en els costos d'urbanització? No valoren que pot produir un increment en els preus dels habitatges?"

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra d'aquesta aprovació provisional perquè no estan d'acord amb l'emmagatzematge, desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas, ja que és un bé catalogat, protegit amb la màxima protecció pel patrimoni arquitectònic. Ara bé, si ens posem a imaginar molt, imaginem que nosaltres hi estiguéssim d'acord. Doncs dir-los que tampoc hi podríem votar a favor perquè vostès se salten a la torera un seguit de lleis i premisses urbanístiques. Com podem estar en una fase d'aprovació provisional si l'aprovació inicial s'ha modificat completament? Han canviat tants cops de projecte que, per raons de transparència, fóra bo tornar a la fase d'aprovació inicial perquè tothom hi pugui participar fent al·legacions. I el que és pitjor, com podem estar aprovant un Pla de Millora Urbana si la modificació puntual del Pla General encara no està aprovada? Recordar-los que el famós paperet del Director General del Patrimoni Cultural només parla del trasllat, però que en cap cas parla ni del desmuntatge, ni emmagatzematge o reconstrucció de la nau.

En relació amb el punt 17 sobre l'aprovació inicial de modificació puntual del Pla General, anunciem que hi votarem en contra. Entenem que és una modificació que viola la normativa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic que d'una manera molt clara no permet que es traslladin els edificis catalogats amb el nivell màxim de protecció, el nivell A. Tenim una normativa que el Govern se salta a la torera. Tampoc disposem de l'informe del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic ni de cap informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. És veritat que vostès tenen un informe redactat per un càrrec polític, però en cap cas disposen de l'informe que cal tenir, que és l'informe redactat pels tècnics, per la Comissió Territorial del Patrimoni. Només actuen en funció de les necessitats del Corte Inglés, amb un vestit a mida, sense considerar el patrimoni de la ciutat ni el col·lapse circulatori crònic que es produirà, per més informes que vostès ens ensenyin dient que se suportarà. El Corte Inglés crearà greus problemes en la circulació local.

Els confesso que des de la CUP ens sentim molt sols en la defensa dels principis de l'esquerra progressista. Enlloc veig que l'esquerra faci una defensa tan aferrissada com la seva dels grans centres comercials en detriment del petit comerç. Les grans multinacionals del comerç fan un abús de poder, controlen el treball dels proveïdors i agricultors, pressionen per obtenir preus a la baixa, en detriment de les condicions laborals i són una pèrdua per a la diversitat de productes, la diversitat del patrimoni cultural i influeixen negativament en el petit comerç. Per tot això la CUP hi votarà en contra.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anticipa que no hi votaran afirmativament. Sentint parlar el Sr. Bassas un té la sensació que ens volen fer creure que aquest senyor és una mena de Harry Potter. Ningú es creu que hi hagi cotxes que volen, quan parlem de mobilitat, i és clar que els cotxes que arribin per terra serà molt difícil que no es trobin amb col·lapses. La gent no s'ho creu ni ho entén.

Vostè no s'assembla a en Harry Potter sinó més aviat a una persona que està actuant amb un mall en lloc d'aplicar cirurgia fina a la qüestió. És una destrossa el que s'està fent i els mataronins ens sentim enganyats. Primer parlen d'un enderroc i després d'un trasllat que no costarà a ningú. Però a més s'atreveixen a sortir en públic a explicar-ho als ciutadans i els mataronins ja no s'ho empassen. Davant d'aquests canvis d'opinió, se n'adonen que aquest Govern va a remolc de les circumstàncies. CiU no es cansarà de denunciar aquestes incoherències del Govern. I com més coherents hem estat nosaltres, vostès han estat més incoherents i mentiders. I dic mentiders perquè ningú no pot canviar tres vegades d'opinió amb un tema així i intentar fer-nos creure una cosa, quan el que feien era, en primer lloc, intentar arribar a unes eleccions sense que això se sabés; després, van tirar endavant i sortir del pas com van poder davant d'uns informes negatius, i, finalment, fer creure que aquests costos de l'enderroc i trasllat no aniran a costar diners a ningú. Els mataronins saben perfectament quins són els costos de l'habitatge i cada vegada l'estan pagant més car. Quan diuen que el cost l'assumirà el sector els ciutadans saben que això acabarà repercutint en el cost de l'habitatge.

Aquestes coses, afegides a una manca de transparència, fan que sigui lògic que els mataronins se sentin enganyats. Si un mataroní busca per Internet es pot trobar amb una constructora que, no sent ni tan sols propietària dels terrenys de la rda. Barceló, ja està venent una torre que encara s'ha d'aprovar, s'ha de començar a construir...

Quan parlem de transparència entenem el que entén qualsevol mataroní, que vostès estan compromesos des del principi amb una gran superfície comercial que sembla ser que d'un moment a l'altre els devia exigir que posessin vostès els 22.000 metres comercial i de sobte ens vam trobar amb l'enderroc de la nau. Nosaltres tenim la sensació que vostès ho tenien tot pactat i només van voler arribar a les eleccions dient coses que costen de creure, com el fet que la locomotora comercial comportarà 1.000 llocs de treball. Hi ha estudis que constaten que una superfície comercial de 22.000 metres comercials també té un cost sobre el petit comerç i, per tant, jo no m'atreviria a afirmar que això significarà un 3,5 del PIB o que augmentarà la renda comercial en un 12%.

Al cap i a la fi, vostès volen justificar com sigui aquesta barroeria i mala manera d'actuar. En tot aquest procés el que li ha de quedar clar al ciutadà és que en l'oposició hi ha gent més sensata que vostès que faria les coses d'una altra manera.

El senyor Ramon Bassas comença recordant que el Sr. Mojedano ha dit que contraposa aquestes modificacions que es van portar en el ple amb una visió general de la ciutat i a continuació al·ludeix a un document urbanístic del 2003 que justament recull la visió general aquesta que ara s'està reclamant i que crec que hem anat desenvolupant amb coherència. En tot cas hi ha una altra cosa que plana sota el discurs del PP i que és si cal o no revisar el Pla General. Recordo una resposta del regidor anterior en aquest ple explicant per què si no canviava l'estructura urbanística global de la ciutat i els seus objectius no s'havia de canviar el Pla General. De tota manera, és un debat interessant que es pot reprendre sempre que es vulgui.

El Sr. Mojedano també ha expressat que no entén com és que es treuen zones industrials del mig de la ciutat i es provoquen aquests canvis d'usos. En aquest sentit val a dir que les zones industrials pures segurament no tenen una funció concreta enmig de la trama urbana. És més, com s'ha vist en el cas que avui ens ocupa, algunes d'elles es tracta d'un sòl econòmic no adaptat a les exigències actuals de l'economia a la qual volem estar. M'imagino que volem una economia menys intensiva en metres quadrats i més intensiva pel que fa al coneixement. L'interès perquè hi hagi trames urbanes mixtes respon a aquest objectiu.

El Sr. Mojedano també parlava de catastrofisme. La catàstrofe seria que no vingués el Corte Inglés, és a dir, perdre aquesta oportunitat per a la ciutat. Ja se n'han perdut algunes de grans oportunitats en els últims anys i no podem deixar-nos perdre aquesta. Si obrim una mica el zoom quan fem aquests debats, veurem que de projectes importants no només tenim aquest, també hi ha el Tecnocampus, amb unes obres molt importants que responen a aquesta nova economia, així com el Front Marítim, exemple de mixt de zones econòmiques. Tenim projectes molt potents per a la nova economia de la ciutat i, entre ells, el Corte Inglés. I no els podem desprestigiar, ni els informes que es fan al respecte, perquè això es fa per a la gent. Els 1.000 llocs de treball són per a la gent i el 3,5% d'increment del PIB és una riquesa que cal crear per després poder-ne gaudir tots plegats. Aquest és l'objectiu de les polítiques que pretenem desenvolupar a través de modificacions com aquestes.

Abans de respondre directament a les preguntes que ens fa el PP, convé dir, respecte a la por que ha expressat el Sr. Mojedano que aquestes càrregues urbanístiques del sector de la rda. Barceló mermin les plusvàlues d'aquest sector, que es tracta que els costos que anem a fer s'imputin d'una manera correcta en cadascun dels sectors que els ha d'assumir.

En resposta a la primera pregunta, reiterar que aquest cost no recau en els ciutadans sinó que recau, en tot cas, en els ciutadans com a contribuents, però no veuran ni un euro de merma pel que fa al pressupost municipal. Això ho mantenim. Del que es tracta aquí és que els propietaris del sector, tal com vam dir, assumeixin els costos que els són propis, perquè després aquesta nau tindrà usos terciaris que donaran valor a aquest sòl.

Per tant, no hem canviat aquesta opinió. Hi ha tres costos: el de desmuntar, que va a un sector, el d'emmagatzemar, que l'assumeix l'administració actuant i que encara cal veure quin serà, i la reconstrucció, que anirà al sector d'Entorns-Biada. I el cost del trasllat que serà desglossat per fases, quedarà inclòs, quant al desmuntatge dels elements catalogats, entre les despeses d'urbanització del sector de la rda. Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt, que ja preveu els costos derivats de deixar lliure el solar objecte de transformació. És en aquest sentit que qualsevol intervenció que es fes de desmuntatge o el que fos respecte a aquesta nau hauria d'anar a càrrec d'aquest sector.

En resposta a la segona pregunta, només afegir que no sé quins propietaris són i que per tant no hi pot haver cap acord.

Pel que fa a la tercera pregunta, el cost exacte d'emmagatzematge de la nau dependrà del projecte que s'haurà de tramitar des de PUMSA.

I, finalment, cal tenir en compte que aquí estem parlant de les càrregues però hem de considerar també els guanys: parlem d'una zona de gran atractiu també per als promotors òbviament, que és el que se'ns critica d'altra banda. Resulta que per un cantó es fan polítiques pensades perquè els promotors puguin desenvolupar la seva feina i per un altre es critica que no ho puguin fer prou bé. En qualsevol cas, els beneficis i càrregues d'aquests sectors que es reparteixen en els documents urbanístics, han de redundar en un benefici per als ciutadans. Si no hi ha beneficis en un sector, no s'executa, i si no hi ha beneficis socials i urbanístics, el planejament no és bo. L'equilibri fa possible tots aquests objectius. I en el preu final no hi intervenen exclusivament els costos d'urbanització, sinó molt més costos, i fonamentalment, el mercat. A més, dels habitatges que es preveuen en el sector en qüestió, 198 seran protegits i es vendran i llogaran al preu que preveu la llei per als habitatges protegits. I, per tant, no tindran cap mena de repercussió per als habitants que tenen més dificultats per accedir a l'habitatge.

Respecte a la intervenció de la CUP, han afirmat que els interessa molt preservar l'illa de Can Fàbregas i jo tinc dubtes que aquest sigui el seu principal objectiu. Fa una estona han manifestat que no volen la inversió especulativa del Corte Inglés i jo crec que aquest és el veritable problema d'aquest grup i no tant la nau, que sembla que sigui més una excusa. Aquesta esquerra progressista que vostè reclama és la que crea llocs de treball, riquesa, fa possible que vinguin inversions importants. Per a nosaltres això vol dir ser d'esquerres. També ens diuen que ens saltem lleis i no deixa de ser curiós que en el punt anterior diguem que les institucions estan podrides i després reclamem la intervenció contínuament dels jutges...

Deixi'm dir-li, perquè vostè s'embolica, que l'aprovació a què fem referència, la dels Entorns Biada, és l'aprovació inicial i no la provisional, justament perquè ha canviat molt. Hi ha hagut un debat intens que ha portat a aquesta aprovació inicial. I l'aprovació provisional de la part del Corte Inglés no ha canviat pràcticament res respecte a l'anterior modificació, respecte el resultant, perquè ni en l'anterior aprovació ni en l'anterior Pla de Millora Urbana hi havia la nau i en aquest hi és. Val la pena que ens mirem els papers.

Però vostè també diu que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no permet els trasllats i en tot cas el que no fa és prohibir-los. En anteriors ocasions, el Consell del Patrimoni Arquitectònic ha aprovat altres trasllats sense cap mena de problema en relació amb el Pla Especial. Vostè reclamava un informe del Consell del Patrimoni, que hi serà quan s'aprovi el projecte, i un informe del Consell del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que no hi serà, perquè es tracta d'un Bé d'Interès Local i no Nacional.

No obstant això, hem acceptat el suggeriment de la Generalitat i hem acceptat que hi hagi un tècnic que vetlli per la supervisió del projecte i la seva execució fins al final, que ja ha estat designat. Finalment, tampoc no m'agrada que es posi en dubte el treball dels tècnics i les seves consideracions respecte a la mobilitat, només perquè senzillament això no s'ho creu. Són consideracions de caràcter tècnic i estudis ben fets que no podem despatxar d'aquesta manera com s'ha fet.

En relació amb la intervenció del Sr.Mora, el Govern efectivament ha rectificat en un moment donat i ha decidit fer un canvi respecte a la idea inicial de descatalogació de la nau. Aquest canvi ha estat el d'intentar fer compatible l'arribada del centre comercial amb la preservació mitjançant el trasllat d'aquest bé catalogat. I això ha estat possible, independentment que agradi més o menys. És la millor de les opcions per trobar la màxima compatibilitat entre els dos objectius, això sí, si no baixem l'ambició, perquè el POEC, Sr. Mora, diu que aquesta Locomotora hauria de tenir aquests 22.000 m2. A menys dimensió, menys ambició i menys resultats, i parlo també en nombre de llocs de treball, en nombre d'impacte sobre la nostra economia i la resta d'impactes. A més, la decisió que vingués el Corte Inglés, amb aquesta dimensió, va ser presa a través d'un concurs en què CiU va participar també en la seva discussió i votació.

Finalment, em sembla important que recordem un moment què va dir un comunicat de la Unió de Botiguers de Mataró, ara fa més d'un any i un mes: "El dilatat procés de debat, de planificació, de decisió a efectes de la conveniència, formats i morfologia dels projectes d'equipaments comercials endegats a l'entorn de l'illa urbanística de Can Fàbregas de Caralt i del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba ja s'ha desenvolupat amb temps i forma suficient, no havent d'ésser perllongat de forma estèril en base a motius i/o interessos que no responguin als de naturalesa estrictament comercial, formulats des de la més àmplia visió de les necessitats i interessos generals de la ciutat, contemplats al més llarg termini".

El senyor Xavier Safont-Tria contesta que personalment mai no li agradat acusar ningú de mentider però, vostè, Sr. Bassas, ens té acostumats a canvis de 180 graus en les afirmacions que va fent. A l'inici dels debats vostè deia que no es podia col·locar ni una bombeta a la nau de Can Fàbregas perquè es queia a trossos i ara resulta que és possible partir-la a trossets, emmagatzemar-la i tornar-la a muntar.

També afirmava que el trasllat no ens costaria res i ara tots sabem que els propietaris del sector hauran d'assumir els costos del trasllat i, per tant, els usuaris finals, és a dir, la gent que vagi accedint als pisos o locals pagaran els costos d'aquest trasllat.

Jo tampoc entenc la seva insistència a voler fer veure que nosaltres no vulguem preservar el patrimoni, quan reiteradament ens mostrem a favor de la seva preservació. Per tant, no entenc aquesta manera de despistar. Nosaltres també afirmem que no estem d'acord amb la presència del Corte Inglés en la ubicació que se'ns proposa.

Vostè parlava que la funció de l'esquerra és crear llocs de treball, sí, però llocs de treball amb condicions precàries com els que es plantegen? No, aquesta no és la funció de l'esquerra. També deia que el trasllat no el prohibeix el Pla Especial, bé, tampoc prohibeix barrejar els edificis catalogats. Clar que no el prohibeix, perquè el Pla Especial el que fa és nomenar només les coses que es poden fer amb els edificis catalogats en nivell A, i aquí no esmenta el trasllat, i defineix molt bé què es pot fer amb els edificis catalogats en nivell B i aquí sí que esmenta el trasllat. Per tant, queda molt clar que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no permet que un edifici amb aquest nivell de catalogació es traslladi, això és el que diu la normativa local.

El senyor Pau Mojedano constata que el discurs del Sr. Bassas ens genera dos problemes a la ciutat i un a ell. A la ciutat perquè el discurs és fals, no té un contingut que un pugui objectivament considerar com a cert o argumentat. El segon problema per a la ciutat és que vostè se'l creu, cosa que vol dir que no hi ha perspectives de reflexió. El tercer problema és per a vostè i és que quan vostè, espero que en benefici de la ciutat, d'aquí quatre anys, hagi de plegar del càrrec que té per donar pas a un govern diferent, no li auguro un bon futur com a actor, ni a Hollywood ni a l'acadèmia de Strasberg on s'aplica el mètode Stanislavski, perquè en absolut és creïble en allò que diu. Vostè comentava que jo feia al·lusions al document de criteris urbanístics com a document amb visió global i això no és cert. Pretenia ser un document amb visió global i a més era contradictori en el seu contingut i en el que vostès estan dient, perquè allà es parlava d'una certa adaptació del Pla General, cosa que vol dir que vostès ens enganyen. Diuen que no volen fer una revisió de Pla General perquè aquest ja és un document que pugui preveure els canvis en la ciutat, vàlid encara, però en canvi vostès mateixos es delataven perquè el que estaven fent era una certa adaptació de facto del Pla General que suposava anar a una reflexió sobre la visió de la ciutat. El problema és que tot i reconeixent implícitament que això s'havia de fer, en la pràctica no s'està fent. I no s'està fent perquè a vostès els interessa amagar el debat obert sobre l'urbanisme en aquesta ciutat.

També ha manifestat el Sr. Bassas que jo havia lamentat que es treguin les zones industrials. El que jo he palesat senzillament és el que vostès argumenten cada vegada que desenvolupen un nou sector i fan requalificacions com aquestes, on el que fan és canviar una zona industrial per una zona d'usos mixtes. El problema és que es preveia traslladar les indústries a altres indrets de la ciutat però aquest trasllat no es produeix: es tanquen fàbriques i desapareixen. Per tant, el teixit econòmic de la ciutat no s'està renovant al mateix ritme que es tanquen les fàbriques. Vostès no fan polítiques estratègiques per afavorir aquesta evolució cap a un nou model econòmic. Estan obsessionats per l'habitatge i per això es produeixen aquestes requalificacions i modificacions del Pla General.

No faré al·lusió al tema del catastrofisme, però estem a Mataró i aquí l'única catàstrofe és la seva gestió. Tampoc no em parli d'oportunitats a tomb del Corte Inglés. Les oportunitats a Mataró no es busquen, ens venen donades i moltes d'elles es perden per la seva culpa. Vostès no en generen d'oportunitats i aquestes ens passen al vol. Alguna sembla que la podrem lligar, però serà molt al seu pesar perquè vostès amb les sorpreses i problemes que ens creen ho estan dificultant més que ningú.

Per cert, sí que el sector marítim és important, però el sector marítim en el qual vostès, sense debat ni visió global, ens hi col·locaran més de 1.500 habitatges, és molt més que col·locar habitatges. Això no és desenvolupar un front que és la peça més important de la ciutat. A més d'això dels habitatges, hi ha un factor molt més important: el sector marítim pot suposar de ben segur una peça molt important del futur econòmic de la ciutat. Espero que en aquest mandat es pugui treballar en aquest sentit, com vostès també han reconegut finalment, després del primer posicionament de l'Alcalde contrari a voler tocar el port.

Finalment, el cost de l'emmagatzematge. Jo em sorprenc que vostè no conegui això i com un gestor en urbanisme pot dir que encara no està previst aquest cost que al final és un cost que paguen els mataronins. Quina classe de gestió és aquesta? Això sí, ja han dit que és un cost marginal però no ens diuen quin serà. Això és inqualificable.

El senyor Joan Mora diu que en aquest procés té una mica la sensació que vostès han pensat que nosaltres ens les empassem quadrades o com sigui... els mataronins, no.

Que vostès van decidir fer canvis en aquest procés per salvar la nau, cada vegada que ho repeteix els mataronins se'n riuen. Vostès van decidir fer algun canvi perquè el Sr. Secretari ens va donar la raó, arran que a l'anterior govern, el regidor d'Urbanisme intentés fer aquesta votació que al final es va considerar que podria ser nul·la i, doncs, veient tot el que els venia a sobre van tirar enrere aquesta decisió.

Per tant, que vostès van decidir fer canvis, res de res. A vostès els van forçar a fer canvis. El problema és que el canvi que nosaltres haguéssim volgut forçar és el primer que els vam proposar: una moratòria per parlar de tot el procés, davant la qual vostès es van negar, no ens van ni escoltar, amb la seva prepotència habitual. Ara ens hem trobat que després del primer canvi, van haver de fer el segon, el tercer... i faran els que facin falta per tirar endavant tots els compromisos que han adquirit amb tercers i no amb la ciutadania.

Quan vostès diuen aquestes coses, m'agradaria que recordessin que ens van estar ensenyant durant temps i temps uns plànols amb un centre comercial de 18.000 m2 i tot d'un plegat va créixer. Tot això que ens estan dient avui sobre el centre, per què no ens ho deien llavors? Aquí és on nosaltres estem disconformes. Sembla que el Corte Inglés hagi de venir a portar-nos pa als mataronins, però no és una ONG. Volem un Corte Inglés que no tingui impacte sobre el patrimoni i tampoc sobre l'economia mataronina en negatiu i potser un Corte Inglés d'aquestes característiques podria generar una pèrdua de comerç a la ciutat, segons apunten altres informes que vostè Sr. Bassas fins i tot tenint davant ha negat que existeixin. No crec que tots els seus arguments es puguin justificar amb un informe de la Unió de Botiguers i més que parla d'una cosa diferent, que és la plaça de Cuba. Però entenc que vostè necessita trobar algú que pugui dir que està d'acord amb els seus plantejaments i sinó el troba vostè mateix se'l busca, el telefona i no sabem com ens trobem amb un escrit que fa entrar a registre... Si no troba ajut, se l'inventa, però els mataronins no ens ho creiem. De la mateixa manera que no es comprèn com és que vostès tracten amb una regla de mesura diferent quan a vostès els interessa com a administració el patrimoni i, en canvi, quan és el ciutadà doncs el tracten d'una altra manera. Per tant, tal com vostè ens està intentant tractar crec que no és de rebut i per això li prego que en el futur s'abstingui de fer-ho. Si jo estigués en política només per una qüestió estratègica, potser ja m'aniria bé que vostè digués aquestes barbaritats, però com que els que estem en aquesta sala volem que Mataró millori amb la seva manera de fer no anem per bon camí.

El senyor Ramon Bassas manifesta que la CUP finalment ha reconegut que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no prohibeix explícitament aquest trasllat, així ho ha reconegut. Respecte al PP, dir-li que la no-concreció dels costos exactes sobre l'emmagatzematge és perquè els ha de fer un projecte, jo no me'ls puc inventar. Aproximadament sí que tenim uns costos del conjunt del trasllat, que va fer un arquitecte.

Vostè està obsessionat amb mi, però que a vostè no li agradi la política que fem, no cal que entrem en aquest desprestigi. Crec que el Govern no amaga el debat, ans al contrari, se'ns ha acusat de parlar-ne massa. En qualsevol cas, finalment d'empreses en zones industrials n'hi ha que tanquen però també se n'obren d'altres perquè estem en un procés de canvi i transformació. Les estructures físiques industrials antigues no responen a l'escenari econòmic d'aquest moment. Tenim els polígons industrials plens, el Tecnocampus fent-se, el Front Marítim... per cert, el Sr. Alcalde no ha dit mai que no ampliéssim el port. Estem en un moment en què hi ha més ocupats i més activitat que mai. Per tant, aprofitem aquesta oportunitat, això són reptes que tenim per al futur.

Dir a CiU que el motiu del canvi d'actitud del govern anterior respecte a la preservació de la nau Can Fàbregas no es deu a la votació que vostè esmenta reiteradament, perquè només s'hagués hagut de repetir i s'acabava el problema, era un tràmit no-vinculant. La qüestió era una altra: intentar buscar la manera, en funció de com canviaven els entorns urbanístics d'aquell sector, de poder preservar per la via del trasllat aquesta nau. Així ho vam dir al seu dia i així s'ha demostrat avui que és possible fer-ho.

Respecte a la moratòria que CiU ha demanat vàries vegades, crec que ja n'hem parlat massa. La Unió de Botiguers parlant d'aquest tema €i no de la plaça de Cuba només €ens deia que no s'havia de perllongar més i tenen raó, no podem marejar més la perdiu. No cal retardar més el procediment si ja hem pres la decisió de mantenir aquesta nau catalogada per la via del trasllat i que vingui el centre comercial. Finalment, el canvi de 18.000 a 22.000 m2 el vam fer al POEC al seu dia amb la presència d'alguns representants de CiU, que li ho podran explicar.

El senyor Joan Mora creu que ens trobem en un cas de la paraula contra els fets. Jo li puc ensenyar documentació on vostès estaven planejant un centre comercial de 18.000 m2, per tant, no s'inventi històries Sr. Bassas. Aquí no es parla del POEC, el POEC ja estava fet i ja donava uns metres. Són vostès que ens estaven plantejant 18.000 m2 perquè sabien que si creixia hi havia la nau al costat. Aquests documents existeixen.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Mora que està parlant de documents de treball que no han passat cap tramitació administrativa, etc., com mil documents que es fan en qualsevol planificació urbanística per part dels tècnics municipals. Per al·lusions, Sr. Mojedano, perquè vostè ho repeteix i al final sembla que repetint les coses les acabem convertint en veritat, el que jo vaig dir en la campanya electoral és que el que havia de passar al port estava subjecte a dos supòsits: la Llei de Ports, perquè justament el Pla de Ports de Catalunya feia tres mesos que s'havia aprovat i on s'especificava el que es podia i no es podia fer, i el Pla Estratègic que s'estava desenvolupant. Per tant, allò que es decidís fer estava subjecte a aquests dos documents. Vostè, per contra, va presentar una infografia. Té tot el dret del món a fer-ho, però si hem d'avançar seriosament en aquest debat, fem-ho en base a coses serioses. Quan tinguem el Pla Estratègic, que ens dirà com podem fer les coses, i en base a la Llei de Ports, que ens diu què podem i no podem fer, llavors serà el moment de seure. Però no em faci avançar coses que jo no he dit. Ja ho discutirem. Tinc la predisposició més absoluta a discutir aquest tema buscant el màxim consens.

El senyor Pau Mojedano agraeix la predisposició del Sr. Alcalde però en tot cas matisar una cosa: el que vostè va dir en la campanya va ser que: "el port no es podia ampliar perquè el Pla de Ports de Catalunya no ho permetia", textualment. Jo tinc la meva opinió i em reafirmo en què el que es va dir va ser això.

D'altra banda, jo tinc amistat amb un senyor que malauradament va perdre les cames en un accident. Ell tenia el desig i el propòsit d'arribar a fer una marató, però els metges i tothom del seu entorn li deien que no ho arribaria fer mai. Finalment ho va fer.

Per tant, Sr. Alcalde no es posi límits. Si vostè hagués hagut de prendre la determinació definitiva en base al Pla de Ports que era vigent en aquell moment no s'hauria fet res. Afortunadament, encara que hagi canviat i no permeti aquella proposta que nosaltres volem implantar, si nosaltres fóssim el Govern no ens pararia el Pla de Ports i ho acabaríem fent.

El senyor Alcalde nega haver afirmat el que ha dit el Sr. Mojedano. D'altra banda, afegir que si les normatives les poguéssim dictar des de l'Ajuntament de Mataró i poguéssim ignorar l'ampli debat que vam tenir arreu del país sobre com s'havia d'ordenar el conjunt del litoral català... Com si nosaltres estiguéssim en una mena d'illa especial en la qual el que passa al nostre entorn en els òrgans de govern del país, com si no tinguessin repercussió en la ciutat.

Jo ja li vaig dir que el Pla de Ports permetia unes coses i els vaig dir "mirin-s'ho perquè fa tres mesos que s'acaba d'aprovar". I el Pla Estratègic, que per això l'hem encarregat al Consorci, ens dirà en quin punt podem avançar. Sí, el Pla Estratègic ja fa mesos que està encarregat, abans de les eleccions. Serà amb aquestes premisses que avançarem en la discussió. Aquest és un debat que quedarà obert en el seu moment.

A continuació el Sr. Alcalde posa a la votació els punts 16 i 17. En el punt 16 no hi ha cap problema en què el Sr. Fernández entri a votar però en el punt 17 s'haurà d'absentar.

A continuació es posa a votació el punt núm. 16 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.

Seguidament es posa a votació el punt núm. 17 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei d'Obres-

18 - RATIFICAR LA RESOLUCIÓ 1250/2008 DE 8 DE FEBRER DEL CONSELLER DELEGAT D'OBRES, SERVEIS I MANTENIMENT SOBRE L'APROVACIÓ DE L'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I L'AJUNTAMENT, RELATIU A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP M. MERCÈ MARÇAL I CEIP MONTSERRAT SOLÀ, AUGMENTANT L'APORTACIÓ ECONÒMICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Per Decret 1250/2008, de 8 de febrer, el conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment acordà aprovar L'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP DE 2 LÍNIES CAL COLLUT I DEL CEIP DE 2 LÍNIES FIGUERA MAJOR, que ens ha estat facilitada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació i incorporació al Conveni de cooperació per a la realització de les obres de construcció del CEIP de 2 línies Cal Collut i del CEIP de 2 línies Figuera Major, formalitzat en data 23 de novembre de 2006.

Amb la formalització d'aquesta addenda s'incrementa l'aportació de la Generalitat en 640.000,00 euros i es reajusten les anualitats del conveni a la previsió d'execució.

A l'esmentada resolució es justificaven les raons urgents d'aprovar aquesta addenda per decret del conseller delegat, ja que no estava previst celebrar el Ple fins al dia 6 de març, ara canviat pel proper dia 13 de març.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposo al Ple l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Ratificar el Decret 1250/2008, de 8 de febrer, dictat pel conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"En data 23 de novembre de 2006 es va signar el "Conveni de cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització de les obres de nova construcció del CEIP de 2 línies Cal Collut i del CEIP de 2 línies Figuera Major.

En data 12 de novembre de 2007, la consellera delegada d'Educació de l'Ajuntament de Mataró informa que en la redacció dels projectes de les obres, objecte del conveni, s'ha tingut en compte el que estableix el Codi Tècnic de l'Edificació quant a les característiques dels diferents elements constructius i s'ha inclòs també l'equipament del mobiliari de la cuina, suposant això un important increment pressupostari respecte a l'import previst inicialment en el conveni esmentat.

Atès que l'Ajuntament de Mataró acaba d'adjudicar les obres i que cal reajustar les anualitats del conveni a la previsió d'execució.

Atès que ambdues administracions han acordat modificar la clàusula segona del Conveni, signat en data 23 de novembre de 2006, i a tal efecte s'ha redactar el document adjunt.

Examinada l'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP DE 2 LÍNIES CAL COLLUT I DEL CEIP DE 2 LÍNIES FIGUERA MAJOR, que ens ha estat facilitada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació i incorporació al conveni esmentat, formalitzat en data 23 de novembre de 2006.

Atès que a l'addenda s'acorda modificar la clàusula segona del conveni en el sentit que el Departament d'Educació aportarà la quantitat màxima de 9.120.000,00 € en concepte de redacció de projecte, execució de l'obra i la posterior direcció de la mateixa, reajustant les anualitats en les següents:

ANUALITATS TOTAL (€)

2006 90.000,00

2007 150.000,00

2008 3.000.000,00

2009 5.880.000,00

Vist que l'òrgan municipal competent per aprovar l'anterior modificació és el Ple de l'Ajuntament.

Vist que el proper Ple no es celebrarà fins al dia 6 març de 2008 i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya demana la seva aprovació amb urgència per procedir a la seva tramitació, perquè aquesta actuació estigui coordinada amb les obres de construcció dels dos equipaments educatius.

Fent ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i el decret de l'Alcaldia de delegació de 16 de juny de 2007,

HE RESOLT:

Primer.- Aprovar l'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP DE 2 LÍNIES CAL COLLUT I DEL CEIP DE 2 LÍNIES FIGUERA MAJOR, que ens ha estat facilitada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i incorporar-la al conveni formalitzat en data 23 de novembre de 2006.

Segon.- Ratificar l'anterior acord en el proper Ple Municipal que es celebri.

Tercer.- Comunicar els anteriors acords al Departament d'Educació de la Generalitat, a l'IME, i als serveis municipals de Gestió Econòmica i Compres i Contractacions."

Segon.- Comunicar aquest acord al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Municipal d'Educació i als Serveis municipals de Compres i Contractacions i Gestió Econòmica als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

19 - PROMOCIÓ DE L'ÚS I L'ADQUISICIÓ DE FUSTA CERTIFICADA A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"Una de les estratègies urbanes per contribuir al desenvolupament sostenible és la reducció de l'impacte ambiental de la ciutat sobre el planeta, disminuint els valors de la petjada ecològica i d'acord amb els paràmetres de l'Agenda 21. En aquest sentit, un dels objectius que s'han d'atènyer és el de contribuir a la protecció dels boscos del planeta consumint productes forestals amb certificat de gestió forestal sostenible.

Les autoritats locals tenen una responsabilitat evident en la introducció de sistemes i productes més respectuosos amb el medi ambient i, en concret, amb els derivats de la fusta que s'utilitzen per a obres, mobiliari urbà, parcs i jardins, serveis funeraris, oficines, etc.

És també responsibilitat municipal contribuir a la protecció dels boscos primaris i els boscos d'alt valor per a la conservació així com de les espècies forestals amenaçades, evitant la compra de productes d'origen forestal procedent d'aquests boscos, a no ser que estigui certificada amb certificacions independents i compromeses en termes ecològics i socials.

Per aquests motius i per tal de portar a terme una política de compra de fusta que contribueixi a una gestió racional i un aprofitament més sostenible dels recursos naturals i, en concret, dels forestals, la consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat que signa, proposa al l'Ajuntament en Ple l'adopció dels següents:

ACORDS:

  1. PROMOURE la utilització de fusta que no procedeixin de l'explotació il·legal de boscos o de tala clandestina, o de processos de producció contaminant a través de la compra de productes forestals amb una clara certificació de procedència i que ofereixin les degudes garanties de protecció del medi i compliment de les normes internacionals de treball i dels drets humans.
  1. PROMOURE l'adquisició de fusta certificada amb certificacions que compleixin els requisits més exigents que segons els casos poden ser: protecció de la biodiversitat, inclosa la conservació dels boscos primaris i/o d'interès per a la conservació; la gestió forestal a llarg termini; la cadena de custòdia que garanteixi que els productes finals s'hagin elaborat amb fusta certificada; el reconeixement dels drets dels pobles indígenes i la seva manera de viure; la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i de les comunitats locals i la participació i el consens amb les organitzacions no governamentals.
  1. DESENVOLUPAR els criteris tècnics en una instrucció als serveis i incorporar-los als plecs de condicions tècniques dels contractes municipals d'obres i subministraments
  1. IMPULSAR les accions de transversalitat oportunes per executar aquests acords.
  1. COMUNICAR la present resolució a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat impulsada per la Diputació de Barcelona , a la World Wildlife Fund/Asociación para la defensa de los animales (WWF/Adena) i a Greenpeace."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Habitatge-

20 - EXECUCIÓ SUBSIDIÀRIA DE LES OBRES DE REFORÇ I SUBSTITUCIÓ DE BIGUES MALMESES AL C. MARE DE DÉU DEL PILAR, 3, I DELEGACIÓ A PUMSA DE LA GESTIÓ I EXECUCIÓ.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"La Comunitat de Propietaris del c. Mare de Deu del Pilar no ha complert l'ordre d'executar les obres de reforç i substitució de les bigues malmeses a la seva finca, ordenades per decret de 12 d'abril de 2006.

El propietari de la planta baixa, Manuel Gonzàlez Luque ha manifestat que no disposa de mitjans econòmics per realitzar les obres i que la veïna del primer no té interès en realitzar-les.

El Servei de Mediació Comunitària ens ha comunicat l'existència d'un conflicte entre els dos propietaris de l'immoble, la qual cosa dificulta el que arribin a un acord per realitzar les obres.

En rebre l'informe del tècnic de rehabilitació de Prohabitatge de 8 de març de 2006 sobre la manca de condicions mínimes de seguretat, habitabilitat i salubritat de l'immoble, es va realitzar inspecció pel servei tècnic municipal que va informar el 6 d'abril de 2006 la necessitat de requerir una actuació en breu degut al seu grau de degradació, per apuntalar les bigues del voladís i una actuació urgent consistent en la substitució o reforç de tota aquesta zona segons es determini convenient per un tècnic qualificat que determini la capacitat portant, prèvia diagnosis de la totalitat de l'estructura.

El 4 de febrer de 2008 es va realitzar inspecció de l'immoble per part de la tècnica municipal i dels tècnics de l'empresa municipal Prohabitatge, SL i es constata que el voladís de la part posterior de la planta baixa es va apuntalar d'una forma precària i deficient, també les bigues del voladís de planta primera segueix presentant molt mal estat de conservació, estan totalment escrostonades, i amb el pas del temps el formigó es va disgregant deixant vistes les armadures que es van oxidant, perdent la capacitat portant per la que estant destinades. Els entrebigats d'aquesta part posterior exterior també es troben en mal estat de conservació i presenten trossos trencats i esquerdes de considerable magnitud.

A tot això s'afegeix que no disposa dels mínims d'habitabilitat i que les condicions de l'habitatge són insalubres.

L'informe del tècnic municipal conclou que caldria que subsidiàriament es realitzin les obres necessàries per garantir l'estabilitat de l'estructura i els mínims d'habitabilitat.

La intervenció municipal mitjançant l'execució subsidiària sembla ser la única solució per executar els treballs per garantir l'estabilitat de l'estructura i els mínims d'habitabilitat, que degut al grau de degradació en que es troba no es pot demorar per més temps, segons informe del servei tècnic municipal.

El projecte s'ha pressupostat en 44.772,84 euros d'execució material, més el 19% de benefici industrial, més el 10% d'honoraris de direcció, resultant un cost de 58.607,28 euros.

Es va advertir a la comunitat interessada que en cas d'incompliment es procediria a l'execució forçosa mitjançant execució subsidiària o multa coercitiva.

Les despeses són a càrrec de l'obligat i es poden liquidar de forma provisional abans de la seva execució, a reserva de la liquidació definitiva. És obligació de la Comunitat de propietaris la realització de les obres necessàries per la conservació de l'immoble, de forma que reuneixi les degudes condicions estructurals, d'estanqueïtat, habitabilitat i seguretat. Aquesta respon dels seus deutes front a tercers amb tots els fons i crèdits al seu favor, subsidiàriament i previ requeriment de pagament respectiu, el creditor podrà dirigir-se contra cada propietari per la quota que li correspongui en l'import insatisfet.

La societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), té com objecte, entre d'altres, la realització de funcions de l'àmbit municipal que se li encomanin relatives a l'habitatge, que assumirà per delegació expressa del Ple de l'Ajuntament, conforme l'article 2.e) dels seus Estatuts. PUMSA ha fundat la societat Prohabitatge Mataró, SA per les actuacions vinculades amb l'habitatge, en especial uns dels seus objectius és la prestació de serveis relacionat amb la construcció, la rehabilitació i el manteniment i conservació d'edificis i habitatges, públics o privats, en totes les seves fases, tal com preveu l'article 2.2.d) dels seus Estatuts.

Vistos els articles 189 i 217 del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme; articles 95 a 98 de la Llei 30/1992, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; i articles 10 i 22 de la Llei de Propietat Horitzontal, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Executar subsidiàriament les obres de reforç i substitució de les bigues malmeses per garantir l'estabilitat de l'estructura, així com les obres necessàries per garantir els mínims d'habitabilitat de l'edifici del Mare de Deu del Pilar, 3, a càrrec de la Comunitat obligada, per incompliment del decret de data 12 d'abril de 2006.

Segon.- Delegar a PUMSA la gestió i execució de les obres de rehabilitació indicades a l'acord anterior.

Tercer.- Notificar els anteriors acords a les persones interessades als efectes escaients."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

21 - APROVAR EL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REALITZACIÓ DE LES OBRES DE NOVA CONSTRUCCIÓ EDIFICI ANNEX PER A MENJADOR AL CEIP CIRERA

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. És necessari realitzar les obres de nova construcció d'edifici annex per a menjador al CEIP Cirera de Mataró, ubicat a l'avinguda del Corregiment, número 67 d'aquesta localitat.

2. La construcció d'aquest menjador és una necessitat bàsica de l'escola ja que l'actual és de caire provisional i està ubicat en un espai poc adient i inadequat per a l'accés dels seus alumnes. El nou menjador tindrà 158 places, triplicant d'aquesta manera la capacitat actual.

3. El nou menjador del CEIP Cirera comptarà, a més, amb cuina, magatzem, vestidors per al personal de neteja i sala de reunions per a l'AMPA, sense necessitat d'accedir a través del centre.

Fonaments de dret

1. La Disposició Addicional Quinzena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i l'article 66.3.o) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, preveuen la cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

2. Com a requisit per iniciar les obres del menjador del CEIP Cirera de Mataró cal trametre al Servei de Gestió d'Inversions de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'aprova el Conveni de cooperació entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament per a la realització de les obres de nova construcció de l'edifici annex per a menjador al CEIP Cirera.

Per tot el que s'ha exposat, la sotasignada proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Aprovar l'esborrany del Conveni a subscriure amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció edifici annex per a menjador al CEIP Cirera.

2. Cedir l'ús de la construcció realitzada al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per a ser destinat a activitat escolar.

3. Comprometre's a atendre les despeses que s'originin amb motiu d'aquest Conveni.

4. Facultar a l'Alcaldia a subscriure aquest Conveni, de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i l'article 53.1. del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

5. Comunicar aquest acord al Servei de Gestió d'Inversions de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per tal de procedir a la signatura del Conveni."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

22 - NOMENAMENT DE DIFERENTS VOCALS DEL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ EN REPRESENTACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA CONVIVÈNCIA; DE LES FAMÍLIES I DELS DIRECTORS DELS CENTRES PÚBLICS D'EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA , PROPOSATS PEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

- Un vocal a proposta del Consell Municipal de la Convivència.

- Un vocal en representació de les famílies proposat pel Consell Escolar Municipal (CEM).

- Un vocal en representació dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària proposat pel CEM.

5. En data 27 de febrer de 2008, la secretària del Consell Municipal de la Convivència comunica que en la sessió de treball del dia 21 de febrer de 2008 es va nomenar com a representant del Consell per al Consell Plenari de l'IME al Sr. Mohamed Larbi El Amri de l'Associació Musulmana Al Ouhada.

6. En data 3 de març de 2008, el secretari del Consell Escolar Municipal comunica a l'IME el nomenament de les persones següents, com a vocals del Consell Plenari de l'IME:

- Sra. Coral Majem Beulas, en representació de les famílies proposat pel CEM.

- Sra. Imma Dot Soler, en representació dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària proposat pel CEM.

Per tot el que s'ha exposat proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME el Sr. Mohamed Larbi El Amri de l'Associació Musulmana Al Ouhada, com a vocal en representació del Consell Municipal de la Convivència.

Segon. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME la Sra. Coral Majem Beulas de la FAPAC, com a vocal en representació de les famílies proposat pel CEM.

Tercer. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME la Sra. Imma Dot Soler, en representació dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària proposat pel CEM.

Quart. Notificar aquest acord a les persones interessades.

Cinquè. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'IME."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MANCANCES I LES DEFICIÈNCIES DEL PAVELLÓ DE CIRERA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Una vegada més, lamentablement, el Pavelló de Cirera és noticia per les seves mancances i deficiències; impròpies d'una instal·lació en la que s'hi practica esport d'alt nivell.

Tot i que reconeixem l'esforç que s'ha fet des del PME per millorar la situació, és evident que els migrats recursos aportats pels governs de la ciutat no han permès trobar una solució satisfactòria als problemes ocasionats per un deficient projecte constructiu i anys de deixadesa en el manteniment de les instal·lacions esportives de la ciutat.

Una prova d'això és que cada any hi ha un important nombre de ciutadans aficionats a l'esport que, a través dels mitjans de comunicació, lamenten la imatge que donen la ciutat i l'esport mataroní quan un equip de l'Hoquei Lliga visita la pista del GrupClima Mataró.

El nostre grup ja fa temps que insisteix en la necessitat de solucionar definitivament aquesta situació. En aquest sentit, vàrem presentar una al·legació al PAM i al pressupost corresponent a l'exercici 2008 que va ésser rebutjada pel govern.

Ara, insistim, un altre cop, en la necessitat de resoldre definitivament aquesta problemàtica. Per això, el Grup Municipal de CiU proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD

El govern de Mataró encarregarà als arquitectes municipals l'elaboració d'un projecte de remodelació del Pavelló Cirera 1 per tal que, un cop acabi l'actual temporada, es puguin executar les obres necessàries per adequar la instal·lació a totes les condicions que ha de reunir la seu d'un equip de la màxima categoria estatal d'hoquei patins."

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, manifesta que el Govern no pot acceptar aquesta proposta perquè entenem que ens estan dient que això és un desastre i que s'ha de canviar ja de dalt a baix. Tothom sap que aquest no és el millor pavelló del món, però no és un desastre. S'hi pot jugar. L'estem millorant però no es pot fer de cop i ara perquè estem duent a terme altres projectes que són més urgents.

En aquest pavelló s'hi pot jugar i reuneix totes les condicions federatives per jugar la màxima competició estatal. És una instal·lació homologada per la Federació Espanyola, que s'homologa cada any, sinó no s'hi podria jugar l'hoquei lliga, per exemple, i per a nosaltres la prioritat número 1 de la llista és garantir el normal desenvolupament dels jocs i les normes de les condicions federatives, que tothom sap que solen canviar de tant en tant. Mirin si això és una prioritat que cada vegada que hi ha un canvi de normatives federatives, des del Patronat Municipal d'Esports sempre estem disposats a fer el que faci falta perquè els clubs de Mataró competeixin en una instal·lació municipal.

L'estem millorant des del principi. S'han fet millores constants per adaptar la instal·lació als canvis federatius. Millores per millorar la comoditat dels clubs i els esportistes usuaris: l'any passat en vam fer com canviar els vestuaris de dalt a baix o per exemple el canvi de tota la tanca de joc i tota la graderia del públic al prinicipi de la temporada. Tot això s'ha fet i es continuarà fent, tal com marca el nostre Acord de Govern. Volem posar al dia les instal·lacions esportives existents i fer-ne de noves i aquest posar al dia el fem a través del Pla de Millora que va sorgir de l'auditoria, tal com vam explicar al consell del PME. Hi ha un seguit d'actuacions que es van fent amb aquest objectiu.

Pel que fa al tema del calendari, dir que tenim un calendari que ens ve marcat per les necessitats de l'esport mataroní amb tota la seva pluralitat. Per tot això, hem de bordar a gran escala, primer aquelles mancances més importants que tenim: d'una banda, espais que necessitem i no tenim (pavelló c/Euskadi, camps de futbol amb gespa artificial, camp d'hoquei, la pista poliesportiva de La Llàntia) i, d'altra banda, instal·lacions sobre les que cal actuar per al desenvolupament de l'activitat esportiva; aquest és el cas de la instal·lació que ens ocupa.

Podem dir, doncs, que el Govern està actuant de forma ferma i amb un compromís clar i per tant no podem votar a favor d'aquesta moció que vostès presenten, tot i que som partícips de continuar millorant el pavelló.

El senyor Francesc Masriera ja hem admès que el Patronat ha fet esforços durant aquests darrers anys per millorar la situació del pavelló. Esforços que malauradament, però, són insuficients. Estem convençuts que l'Ajuntament té recursos suficients com per resoldre d'una manera més àgil i ràpida les mancances d'aquest pavelló. Per això l'objectiu principal de la nostra proposta era aconseguir avançar en la mesura del possible la solució d'aquests problemes. Quan vostè i jo vam parlar vam arribar a entendre'ns quan parlàvem que els problemes que hi ha estan detectats i sabem quins són però el que nosaltres demanàvem era que fessin un esforç per tal que el Pla d'Actuacions fins al 2011 es pogués avançar en la mesura del possible. Així les persones que visiten cada cap de setmana les instal·lacions on es practica l'hoquei lliga poguessin canviar la seva impressió sobre l'estat de les insta·lacions. De tota manera, entenc que el PME tingui també altres prioritats, malgrat que si nosaltres governéssim una prioritat seria arranjar al més aviat possible els problemes que té el pavelló. En tot cas, mantenim la proposta i continuarem insistint també altres vegades perquè la solució definitiva d'aquests problemes no s'allargui fins a l'any 2011 i sigui molt abans.

El senyor Ivan Pera recull l'esperit i referma la intenció de resoldre els problemes al més aviat possible.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no pretén aconsellar ningú però dir als companys de CiU que potser allò més pràctic, ja que el Govern rebutjarà la proposta, si no seria fer com una mena de declaració d'intencions, en forma de prec, en el sentit que es pogués estimar en el seu moment quan sigui possible. Aquesta proposta afecta, com bé deia el Sr. Pera, a un Pla de Millora que hi ha i que podríem discutir perquè probablement les prioritats no són les mateixes que les de CiU o el Govern o el PP. Tots al capdavall compartim l'opinió que l'estat de les instal·lacions no és el millor possible però, és clar, que si s'acceptés la moció això podria afectar altres prioritats que ja estan fixades.

Probablement fóra bo utilitzar el sentit pràctic de les coses i si això es reconvertís en una declaració d'intencions potser el Govern la podria acceptar. D'aquesta manera, en el moment en què fos possible es podria prioritzar això. És un suggeriment.

El senyor Masriera confirma que estaríem disposats a convertir aquesta proposta de resolució en un prec sempre que hi hagués un avançament de les dates de finalització per tal de resoldre les mancances del pavelló. Si l'esperit del prec no recull aquest compromís per part del Govern per tal d'avançar la solució dels problemes un, dos, tres anys abans del 2011, entenem que no el podríem acceptar i continuaríem mantenint la proposta de resolució. Si el Govern acceptés fer aquest esforç, sí que estaríem disposats a convertir la proposta en un prec.

El senyor Pera manté que no és perquè no vulguem avançar la solució dels problemes, però tenim moltes prioritats sobre la taula que hem de finalitzar per poder continuar amb la resta. No deixen d'actuar sobre el pavelló de Cirera, però ara tenim un gran repte, unes gran obres i equipaments esportius que ens fan posar tota la llenya al foc.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president confirma, per tant, que la proposta de resolució es manté tal com estava.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 33 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA RENÚNCIA DEL SR. RICARD BONASTRE DE LA DIRECCIÓ DEL TECNOCAMPUS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Darrerament s'ha sabut que el Sr. Ricard Bonastre, Director del Tecnocampus, deixarà la direcció del projecte per anar-se'n a l'empresa privada. No hi ha dubte de que aquesta no és una bona noticia. El Sr. Bonastre ha estat una peça essencial en la redefinició d'aquest important projecte (el més important que ha tingut la ciutat en les darreres dècades). Projecte que per cert fins ara ha estat com aquests joves futbolistes que són "eternes promeses" però no acaben mai de concretar-se.

Ell ha estat la cara visible, qui ha anat a "vendre'l" a altres administracions, empreses o a la pròpia Xarxa de Parcs Tecnològics espanyols i és per tant també un actor important en la possible atractivitat del TCM.

Per tot això, no podem negar que la seva absència generarà incerteses que des de l'Ajuntament, i especialment des del govern municipal hem d'ajudar a esvair.

No ens podem permetre perdre altre vegada un temps preciós en el desenvolupament del Pla previst. Hem d'actuar amb criteri empresarial i amb visió global, conscients de lo molt que ens juguem en aquest tema.

I una de les qüestions decisives que hem d'afrontar és la contractació d'una persona que substitueixi al Sr. Bonastre al capdavant de la direcció del Projecte Tecnocampus.

Aquesta darrera qüestió, la de la persona que haurà de substituir al Sr. Bonastre, ha d'anar lligada inevitablement a quelcom que alguna vegada hem retret al govern municipal.

El fet que essent el Tecnocampus un PROJECTE DE CIUTAT i no només del govern, hi ha determinades decisions clau que no han estat debatudes ni consensuades amb els grups de l'oposició. I si volem que el projecte tingui el suport i l' impuls necessari, si volem que tota la ciutat el senti seu, aquests aspectes s'han de cuidar.

El Grup Municipal del PPC estima que en el procés de selecció de la persona destinada a substituir al Sr. Bonastre, el consens seria més profitós i donaria una visió més cohesionada del projecte. I creiem que és també un moment per evitar nomenaments amb criteris politics i adoptar en canvi paràmetres més empresarials que aconsegueixin unir totes les sensibilitats que formen part del Patronat.

Per tot això, el Grup Municipal Popular presenta els següents ACORDS perquè siguin debatuts, tractats i votats en el Ple Municipal.

ACORDS

1.- La Presidenta del Patronat Tecnocampus Mataró i Consellera Delegada de Promoció Econòmica convocarà una reunió específica del Patronat per tal de debatre i establir, de manera consensuada, el perfil dels candidats a substituir al Sr. Ricard Bonastre, en el sentit abans esmentat d' aconseguir una visió més cohesionada del projecte."

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE EL FUTUR DEL PROJECTE TECNOCAMPUSMATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement que el fins ara Director General de TecnoCampusMataró, Sr. Ricard Bonastre i Verdaguer, ha anunciat la seva renúncia pel fet d'incorporar-se, properament, a una empresa privada del camp de les noves tecnologies.

Atès que el Sr. Bonastre ha estat el principal tècnic, dissenyador i impulsor del projecte, sobre el qual pivotàven tots els estudis justificatius del mateix, fins ara realitzats. Atès que la seva marxa suposa, es vulgui o no, una important dificultat per a la continuïtat d'una mateixa línia en la direcció d'una organització que ell portava d'una manera molt personal.

Atès que la incorporació d'una nova persona en el lloc que ocupava el Sr. Bonastre fa necessari disposar d'un coneixement exhaustiu i objectiu de l'estat del projecte i atès que no està previst que en curt termini de temps el Patronat de la Fundació TecnoCampusMataró sigui convocat per tractar aquest tema, el Grup Municipal de CiU presenta al Ple de l'Ajuntament el següent,

PREC:

Primer.- Que la presidència de la Fundació TecnoCampusMataró encarregui una auditoria externa per tal d'analitzar la situació i viabilitat econòmica del projecte amb les dades actualitzades al dia d'avui. Així com també els estudis pertinents per determinar quina ha de ser l'orientació dels estudis universitaris vinculats al projecte, tan pel que fa a l'oferta de continguts com a les seves dimensions.

Segon.- Que es doni compte al Ple de la Corporació de quina previsió té el Govern Municipal per a la substitució del Sr. Bonastre."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, comença acceptant la proposta de resolució del PP perquè s'està d'acord amb el que presenta el grup.

És cert que la marxa del Ricard Bonastre no és una bona notícia per a la ciutat perquè ell ha estat al capdavant del projecte TCM des dels darrers anys; ha estat la persona que ha visualitzat directivament el projecte, establint-ne els fonaments. Però és cert que el Sr. Bonastre tampoc no ha treballat sol, sinó amb un equip de professionals i amb ajuda externa.

En tot cas, a causa que la persona que ha d'ocupar la Direcció General del TCM ha de tenir un perfil molt concret que abraci tant l'àmbit universitari, com el professional, com el de la recerca, això ens obliga a establir un perfil professional que es basi en aquests elements. Acceptaríem aquesta proposta de resolució i ja vaig dir al Sr. Mojedano que per accelerar el procés convocaríem abans del Ple un patronat extraordinari de la Fundació TCM que es realitzarà dilluns vinent per consensuar aquest perfil i començar a fer el procés de substitució del Sr. Bonastre. Entenc doncs que aquesta proposta de resolució queda acceptada pel Govern.

Pel que fa al prec de CiU, malgrat em sàpiga greu, no el podrem acceptar. Nosaltres en els darrers anys, com es poden imaginar, hem anat aprovant els plans d'acció, pressupostos... en cadascun dels òrgans pertinents. Vam aprovar el Pla de Negoci a l'empresa pública empresarial TCM, el Pla de Finançament al Patronat de la Fundació TCM, es va aprovar el model universitari tant al Patronat de l'EUPMt com l'EUM i la nova oferta universitària i de titulacions arran de Bolonya també en el Patronat de l'EUPMt. Per tant, creiem que el treball que s'ha fet està avalat i aprovat en els organismes pertinents i aquests són els que haurien de dir si cal fer algun canvi.

Fins i tot fa dues setmanes, vam aprovar en un patronat de la Fundació el Pla d'Activitat i el Pressupost 2008 i, per tant, tothom han validat el rumb que en aquests moments té el projecte TCM. Properament entrarem a l'Associació de Parcs Tecnològics d'Espanya, ens donem recolzament des de Madrid i creiem que hi ha elements que ens fan pensar que anem en la bona direcció.

Ara bé, també és veritat que la persona que arribi en aquesta direcció haurà d'analitzar quina és la situació i si cal modificar alguns elements que li semblin, sempre que ho podem consensuar no només amb la presidència sinó amb els propis patronats.

El Govern creu que el rumb és l'adequat i per tant no considerem necessària cap auditoria. D'altra banda, recordar que anualment tant la Fundació com l'Entitat Pública Empresarial passen les auditories pertinents per certificar que els pressupostos són els adequats i compleixen amb la llei. Per tant, no podria acceptar-li aquest prec, malgrat que estenc la mà perquè en parlem, tant del projecte, com de la substitució del Sr. Bonastre i del futur del TCM, que és un projecte de ciutat que ha de comptar amb els grups de l'oposició.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que també ens ha preocupat la renúncia del Sr. Bonastre. Votarem afirmativament a la proposta de resolució i també afegir que nosaltres en properes reunions ens interessarem pels motius pels quals s'ha pres aquesta decisió, en tant que no ens agradaria que en futures situacions, si hi haguessin causes internes, es tornessin a repetir situacions indesitjables per a l'Ajuntament.

A nosaltres ens preocupa aquesta renúncia. A data d'avui no sabem els motius pels quals es fa aquesta renúncia i una mica volem aclarir quins són els motius de fons i si hi ha alguna causa interna, cosa que desconeixem, a fi de no tornar a perdre la vàlua de persones com el Sr. Bonastre.

El senyor Mojedano agraeix la predisposició de la Sra. Romero. Aquest és un projecte de ciutat en què cal posar tot l'esforç, el coneixement i les ganes perquè això pugui tirar endavant per al bé de la ciutat.

El senyor Joan Mora expressa que quan CiU va presentar el prec estaven acostumats a la dinàmica que portava fins ara el Patronat del TCM €dos reunions cada sis mesos de caràcter protocolari€ en què mai hi havia la possibilitat d'incidir sobre el disseny del que s'anava a fer. Fa 15 dies vam tenir una reunió on d'una banda estàvem aprovant el Pla de Treball 2008 €que CiU no va aprovar€ i teníem el director que ens l'estava explicant que era qui s'estava buscant feina. És quelcom que fa grinyolar-ho tot.

Això passa a qualsevol lloc, fins i tot a les empreses, però moltes vegades quan el Director General baixa del vaixell se sol tenir la sensació que ell és qui més informació té i, per tant, hi podria haver alguna cosa que no sortís com ell voldria. Per això nosaltres li demanàvem aquesta auditoria que evidentment sí que era per analitzar la situació actual però sobretot li demanàvem la viabilitat econòmica del projecte amb les dades econòmiques actualitzades a dia d'avui. Entenem que una situació d'aquestes posava una mica en qüestió les dades procedents del seu màxim defensor i també hagués estat un moment per replantejar-ho tot una mica i veure en quina situació estem.

Tot això es feia en positiu i amb ganes de no aprofitar una situació com aquestes per cap tipus de desgast en el Govern, perquè aquesta situació sí que no se l'han buscat vostès. En tot cas, se la podrien haver buscat per negligència en el control però no per altra cosa. Precisament per això a CiU entenem que d'una situació així n'hauríem d'aprendre. A part de les reunions del TCM per parlar del perfil del nou gerent també parléssim del perfil del contingut d'aquest vaixell que ara sí que es posa a navegar amb les pedres però que té tota la resta en quarantena.

La senyora Alícia Romero, en primer lloc, diu al Sr. Mora que sí que podem interpretar el que vulguem de perquè el Sr. Bonastre marxa, però la realitat és que ell va enviar una carta a la Presidenta de la Fundació TCM, al President de l'entitat pública empresarial Parc TCM on explica el perquè de la seva marxa i és perquè té una oferta de l'empresa privada que compleix totes les seves expectatives. Podem interpretar el que vulguem i posar-nos a fer el "tomate" aquí en el ple, però hem de ser seriosos. A més, em consta que el Sr. Bonastre ha parlat amb el Sr. Mora i el Sr. Mojedano per explicar-los les raons de la seva marxa. Per tant, cal ser respectuosos amb la decisió del Sr. Bonastre, pel seu bon fer en els darrers anys, i de ben segur que la decisió va ser molt meditada, pel que el conec.

Sr. Safont-Tria d'aquesta carta en donarem compte perquè es coneguin els motius de la renúncia del Sr. Bonastre. No sé a què es refereix quan parla de causes internes i, de fet, si hi ha alguna persona a qui li sap greu que el Sr. Bonastre marxi és a mi, com a Presidenta de la Fundació.

També dir al Sr. Mora que amb el tema dels estudis econòmics, el Pla de Negoci i el Pla de Finançament no els ha fet el Sr. Bonastre només, sinó que els han fet bàsicament el Servei de Gestió Econòmica de l'Àrea de Serveis Centrals que va ser qui els va presentar a l'entitat pública empresarial. Per tant, això no només ha pivotat al voltant del Sr. Bonastre, sinó al voltant de diferents serveis de l'Ajuntament i externs. El fet que marxi ell no vol dir que ni aquest vaixell s'enfonsi, ni que el projecte no vaig endavant. Ha estat una peça fonamental, és cert, però estic convençuda que el projecte del TCM serà un projecte d'èxit que reeixirà en els propers anys.

En tot cas, només dir-li, Sr. Mora, respecte al que ha comentat sobre parlar del futur del projecte i noves línies de diàleg, que jo li estenc la mà perquè així sigui, també al Sr. Mojedano i al Sr. Safont-Tria, perquè és un projecte de ciutat i hem d'intentar consensuar al màxim tot allò que es va fent, per intentar que aquests vots que de vegades són d'abstenció acabin sent positius en cadascun dels òrgans.

El senyor Mora prega que no doni la volta a les seves paraules. Jo no estava qüestionant el Sr. Bonastre, estava qüestionant la feina i el projecte tal qual estava dissenyat en aquest moment i m'agradaria tenir-ne la confirmació. A més, no és el primer director que marxa; n'hi va haver un altre. Això té alguna connotació que és la que em fa pensar que m'ho tornaria a mirar. És la recomanació que els faig i estic convençut que parlant-ne, tota aquesta reflexió farà que vostès tinguin prou interès a revisar el projecte. En tot cas, parteixi de la base que nosaltres hi estarem molt més amatents a partir d'ara, perquè és el segon senyal que tenim de manca de creure en el projecte per part d'un director.

La Sra. Romero diu al Sr. Mora, com a empresari que és, que ell sap que quan es treballa amb bons professionals sempre es corre el risc que un dia marxin. Jordi Marin se'n va anar perquè el van nomenar Secretari General de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, i fantàstic, això demostra que comptàvem amb un bon director general i avui estem parlant de la renúncia del Sr. Bonastre perquè se'n va a l'empresa privada amb un càrrec molt important. Segur que mentre va estar al capdavant del TCM hi va posar el màxim esforç.

Si n'hi haurà un de tercer, quart o cinquè, no ho sé, el que sí que m'agradaria és que el proper pogués veure com es consolida encara més el projecte TCM. Una debilitat seria que no poguéssim acabar les obres, per exemple, però no que un director marxi.

El senyor Alcalde recorda que al Sr. Marin el recuperarem per a un projecte molt important de ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista.

PRECS I PREGUNTES

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBA EL FONS D'ART "PROPOSTA MATARÓ".

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Novament hem tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació (sembla que aquesta serà una tònica habitual en aquesta legislatura) de la situació en que es troba la cessió del Fons d'Art "Proposta Mataró" que un nombrós grup d'artistes va proposar a la ciutat i que es va concretar, el març de 2007, en la signatura d'un acord entre l'Ajuntament de Mataró, el PMC i els representants dels artistes.

Ara, després de quasi bé un any de silenci, sembla que el PMC vol reprendre el projecte modificant les condicions pactades en l'acord esmentat.

Una vegada més ens trobem davant d'una situació en que el capteniment del govern pot fer perdre a la ciutat un important actiu cultural. És tracta d'una nova versió de tantes i tantes oportunitats perdudes com a conseqüència de la lentitud burocràtica i l'intervencionisme del govern.

Atesa la preocupació del nostre Grup perquè el Fons d'Art "Proposta Mataró" no esdevingui una nova oportunitat perduda, formulem les següents,

PREGUNTES

Primera.- Per quin motiu no hi ha hagut cap contacte amb els representants dels artistes durant quasi bé un any?

Segona.- Quina és la raó per la qual el govern ha decidit, unilateralment i sense diàleg previ amb els representants dels artistes, modificar el contingut de l'acord signat el dia 31 de març de 2007?

Tercera.- És conscient, el govern, que amb la seva actitud pot fer perillar la cessió del Fons a la ciutat? És habitual que el govern decideixi no respectar els acords signats anteriorment? "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, no entén perquè el Sr. Masriera ha esmentat el Sr. Mojedano en la part expositiva de la seva pregunta i tot seguit passa a explicar com ha anat aquest procés:

Quan vaig agafar la responsabilitat al capdavant del PMC, vaig heretar aquest tema amb un conveni signat amb un acord signat i un informe jurídic posterior, per la qual cosa vaig procedir a impulsar la constitució del Fons i la seva exposició. Objectiu i finalitat del qual és també objecte la iniciativa dels promotors.

A partir d'aquí, elaborem una proposta viable ajustant alguns elements. Ajustar aquests elements de la proposta per fer-la viable vol dir tenir en compte el següent:

Que en el moment en què qui ha de gestionar el fons és l'administració pública, els òrgans establerts són els que l'Ajuntament de Mataró té a aquest efecte: el PMC, el qual gestiona els fons museístics. Com a tots els museus i institucions públiques, existeix un document sobre la política d'adquisició d'obra. No és jurídicament possible incorporar aquestes peces a un fons independentment si està adscrit i gestionat per aquesta institució pública. Un altre element és que la Llei de museus estableix tots els procediments de gestió del fons, com a bé públic. Mai una administració pública pot gestionar el seu fons com una galeria. Un fons de treure i posar obra tal com plantejava el document original. Això obeeix estrictament a institucions privades...

Un altre element que s'ajusta és la relació entre la institució dipositària de la donació, el PMC, i l'artista. Aquesta relació ha de ser sempre directa, a no ser que l'artista tingui la gestió de drets delegada a una institució o entitat tercera. En definitiva, serien aquests els canvis, malgrat hi hagi alguna cosa més. Per fer tot això, ens hem posat en contacte amb els 62 artistes signants d'un manifest anterior i després aquest procés també s'ha explicat als 3 promotors de la iniciativa. Finalment, dir que el PMC amb el Govern de la ciutat està interessada a ampliar la representació als seus fons artístics d'obra representativa d'artistes vinculats a la ciutat, cosa que ja s'està fent de manera continuada, per exemple, des de la inauguració de Ca l'Arenas. La finalitat del procés són els artistes i la seva obra i la incorporació d'aquesta al fons, que volem que quedi garantida amb la modificació del procés proposat.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, no entén, si tot això és com s'ha explicat, d'on surt el neguit dels artistes i dels seus representants pel que fa a la concreció de l'acord que es va signar al seu dia. Agrairia que el Sr. Penedès li ho expliqués. De totes maneres, segur que admetrà que algun error de forma hi deu haver hagut en tot aquest procés. Si vostès signen un acord amb els representants i després resulta que unilateralment vostès decideixen modificar condicions substancials d'aquest, algun problema de comunicació deu haver existit. En aquest sentit fóra bo que vostès assumissin aquest problema.

Quan m'he referit al Sr. Mojedano és perquè ell ha parlat de Mataró com a la ciutat de les oportunitats perdudes i cal recordar que recentment, en el camp de la cultura, hem perdut el Fons Català Roca de Fotografia, així com el Museu del Rock del Sr. Tardà. D'acord que possiblement que hi ha elements externs que han condicionat aquestes pèrdues, però cal replantejar l'actitud del Govern i a partir d'ara poguéssim ser més exitosos a l'hora de poder incorporar elements importants a la nostra ciutat.

El senyor Sergi Penedès, començant pel final, recorda que el Fons Català Roca no està perdut i, és més, ell creu que no serà així. En tot cas, quan hi hagi més elements en parlarem. També diu vostè que hem perdut el Museu del Rock i val la pena recordar que hi ha una proposta de resolució del PP acceptada pel Govern de treballar perquè a Mataró hi hagi una subseu del Museu. En això estem treballant.

Sr. Masriera, està confonent dues coses: els artistes, d'una banda, i els promotors, de l'altre i s'està referint a unes declaracions fetes en un mitjà periodístic. Un cosa són els 62 artistes i la seva voluntat i una altra són els signants de l'acord, els promotors i les declaracions que ha fet un d'aquests promotors.

Arran de la modificació d'alguns elements, n'hem parlat amb els promotors, juntament amb l'Alcalde, que també és un dels signants del conveni, i hem convingut les parts donar-nos un breu temps per mirar de consensuar la proposta. Estem en això. Quan disposem de la proposta definitiva, ho parlarem en una comissió informativa, que és possible que sigui la propera.

El senyor Francesc Masriera celebra que el Govern parli amb els artistes i lamenta que ambdues parts s'hagin de concedir un període de reflexió. CiU pensava que amb l'acord signat el passat 31 de març de 2007, aquesta tema estava suficientment ben encarat. Ho lamenta, si no s'acaba produint una entesa, i mostra satisfacció per si finalment el període de reflexió és positiu.

26 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PERQUÈ TOTES LES PÀGINES WEB DE L'AJUNTAMENT SIGUIN ACCESSIBLES PER ALS USUARIS DEL PROGRAMARI LLIURE.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta el prec següent :

"El mes de desembre de l'any passat, l'Ajuntament de Mataró va rebutjar una proposta de la CUP per introduir el programari lliure a tots els ordinadors que gestiona el consistori mataroní, amb la qual cosa els ordinadors de l'ajuntament hauran de continuar pagant noves llicències cada vegada que es vulguin actualitzar.

Ara bé, el fet que l'equip de govern prefereixi pagar amb diners públics un programa que podria obtenir gratuïtament, no hauria de fer que els ciutadans no puguem gaudir al 100 % de la informació del web de l'Ajuntament si no disposem d'una llicència de programari privat. Això passa, per exemple, amb el plànol de la ciutat: hem rebut queixes i nosaltres mateixos ho hem comprovat que no es pot consultar per Internet sense el navegador Explorer. Tenint en compte que el plànol és una eina no només per a la ciutadania de Mataró, sinó també per als possibles visitants, pensem, que és important que sigui accessible des del web a totes les persones, sense que es vegin obligades a pagar una llicència. Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular fa el següent

PREC

1. Que totes les pàgines web de l'Ajuntament i de tots els webs que l'Ajuntament gestioni siguin accessibles al 100 % amb navegadors de codi lliure."

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, recorda que efectivament aquest tema es va discutir en el ple de desembre de 2007 i el Govern no ha canviat la seva llarga argumentació. Per tant, no acceptarem el prec i més tenint en consideració que com vostè sap, perquè s'ha debatut en la comissió informativa d'Innovació i Presidència, el procés de reforma del web de l'Ajuntament està en marxa. És un pla que s'executarà entre el 2008-2009 i que està en aquests moments acabant-se d'estudiar els informes per a la seva adjudicació. Era un concurs de 205.000 euros al qual s'han presentat 9 empreses, majoritàriament amb ofertes amb programari lliure o obert. El proper 25 de març, en la comissió informativa, portarem línies d'actuació en l'informe d'adjudicació.

El senyor Xavier Safont-Tria entén que aquest futur plec de condicions garantirà que la pàgina sigui accessible a tota la gent que tingui un programari lliure.

El senyor Esteve Terradas expressa que en el plec de condicions està aprovat i les empreses que s'hi han presentat ho han tingut en compte. Tenim les ofertes sobre la taula i potser demà es tanca l'informe d'adjudicació ja en l'empresa que portarà la reforma del web. En tot cas, el proper 25 de març vostè tindrà oportunitat d'estudiar l'informe en la comissió informativa.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MESURES PER A L'ESCOLARITZACIÓ DELS NOUVINGUTS.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"No fa massa dies que el Conseller d'Educació ens anunciava la creació d'escoles específiques per a rebre i escolaritzar el nou gruix d'alumnes -10.000 segons la Delegació de Govern- que arribaran a Catalunya abans de l'estiu. No és bo que el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, hagi anunciat aquesta mesura sense haver-la meditat, sense haver-la definit, ni acotat i sense haver-la consensuat políticament", la qual cosa li ha suposat "reaccions en contra per part dels seus socis de Govern i dins del seu propi partit".

El Grup de convergència i Unió, no creu que sigui bona, la creació i segregació d'escoles per a nou vinguts, creiem que és més integrador, pedagògica i socialment, la inclusió d'aquest alumnat als centres educatius on hagin de realitzar llur escolarització.

El grup municipal de Convergència i Unió, pensant en la integració dels alumnes nouvinguts, al nostre programa electoral i també, a les al·legacions presentades als pressupostos del 2008, proposàvem:

· Sol·licitar l'autorització per a què durant un curs o el que quedi de curs pugui treballar-se l'adaptació educativa i cultural i el coneixement de la llengua d'aquells alumnes acabats d'arribar al país, d'una manera intensiva i amb modificació curricular.

· Intensificar la formació en català i del català, especialment a les persones que fa poc que són aquí.

Aquestes tasques, que ja es porten a terme a les aules d'acollida, i segons l'IME, també ho contemplen el Pla Educatiu d'Entorn de la Ciutat, el nostre grup pensa que s'han d'intensificar i dotar de majors recursos, doncs ens juguem l'educació, la integració del nous vinguts i la cohesió social del nostre poble.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

Quines mesures s'han pres i/o es pensen prendre des de l'IME, en coordinació amb la resta de departaments implicats, per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts, procedents del reagrupament familiar, que està previst arribin a Catalunya i per tant també a Mataró, fins al proper mes de juny segons dades de la Delegació del Govern?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, en primer lloc, explica que les vies d'informació de què disposa l'IME per fer efectives aquestes informacions que hi ha per part de la Delegació del Govern sobre l'arribada de nous escolars a la ciutat són dues: els moviments del padró municipal i el centre d'acollida municipal. Aquests indicadors no ens alerten que s'estigui incrementant d'una manera significativa l'arribada de noves persones. És cert que van arribant d'una manera regular al llarg de l'any i tenim un registre de dades d'aquest curs 2007-08 en què cada 15 dies, quan hi ha comissió d'escolarització, rebem al voltant de 30 sol·licituds que corresponen una tercera part a alumnes d'ESO i dues terceres a alumnes d'infantil i primària.

A data 25 de febrer tenim a la ciutat 16.164 nois i noies en edats compreses entre 3 i 16 anys que són escolars dels centres públics i concertats. Mirat globalment no hi ha cap nivell que estigui saturat d'alumnes, tret de primària, on sí que estem al límit de les places disponibles de tota l'oferta. Això ens fa pensar que estem en una situació que podem controlar amb normalitat a no ser que es produeixi algun fet que nosaltres desconeixem i vingui un allau immediat.

En tot cas, responent a què estem fent per a l'acollida dels nouvinguts, Mataró és una de les ciutats que té ben estructurat el Pla d'Acollida tant a nivell de ciutat com educatiu. De moment, per poder fer aquesta tasca d'escolarització, tenim plantejat un itinerari d'acollida i acompanyament amb col·laboració de l'equip d'assessorament psicopedagògic, el CEAC, el Departament d'Educació de la Generalitat, amb el Servei de Nova Ciutadania i amb un tècnic específic que des de l'IME fa aquestes tasques. L'itinerari que fa qualsevol nouvingut a la ciutat en l'ensenyament és el següent:

D'una banda, la família es documenta sobre com s'ha de fer el procés d'escolarització a l'Oficina Municipal d'Escolarització. Una dinamitzadora li dóna hora per poder una nova entrevista per explicar el sistema educatiu del país i, si cal, amb un mediador. Rep la documentació bàsica i aquelles coses que li poden afavorir l'entrada al centre. Després de la entrevista, valora si l'alumne té necessitats educatives especials i de quin tipus són. També valora si necessita ajuts complementaris, com ara beca de menjador o aula d'acollida, perquè també dins de la mateixa península hi ha moviments. La comissió d'escolarització assigna una plaça, es contacta amb la família a partir del tècnic per acompanyar, si és necessari, a aquesta família, amb o sense mediador, a l'escola per tal que es faci efectiva la matriculació al centre. Després d'això entrem en les competències del centre:

Aquest dóna, via seguiment, l'atenció que l'alumne necessita i l'incorpora en aquelles actuacions vinculades al Pla d'Entorn o bé dins del centre, com el reforç escolar, acompanyament de joves guies, activitats extraescolars... tot allò que sigui d'ajut a l'hora d'incorporar-se en el sistema de funcionament de l'escola i la convivència amb els companys.

Aquest circuit ordinari de moment no l'hem d'alterar. És el que tenim, que ens dóna resultat i hauríem d'intentar mantenir malgrat les allaus de persones nouvingudes.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA QUE S'HA DONAT A LES PLATGES MATARONINES ARREL DE L'APARICIÓ D'HIDROCARBURS A LES MATEIXES.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Fa pocs dies va activar-se la fase d'alerta del pla d'emergències a les costes del Maresme, on s'ha trobat una concentració d'hidrocarbur molt important.

Arrel de l'aparició de taques de fuel a les platges del litoral maresmenc, el Centre d'Emergències de Catalunya ha activat la fase d'alerta del Pla d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT) als diversos municipis maresmencs, per desgracia entre aquest municipis el més afectat ha estat el nostre on s'han trobat plaques de fuel a les platges de fins a cinc centímetres.

S'ha esmentat que les anomenades "galetes" de fuel, van aparèixer dijous, dia 21, no podent intervenir els serveis de neteja fins al dia següent.

Es té coneixement que l'Agència Catalana de l'Aigua investiga ara l'origen de l'hidrocarbur i que aquest podria derivar del basament que els darrers dies hi va haver a Castelló d'Empúries.

És per tot això, que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quant i com va tenir coneixement l'Ajuntament de l'aparició de les esmentades taques de Fuel?

Segona.- Quines converses i actuacions ha dut a terme la Regidoria de Medi Ambient per tal d'esbrinar el succeït?

Tercera.- Com ha afectat a les platges el basament, quines mesures preventives s'han realitzat per tal que els ciutadans que utilitzen les nostres platges no es veiessin afectats pel basament i puguin gaudir del clima tan benèvol d'aquests darrer dies?

Quarta.- Ha demanat, o pensa demanar, el Govern Municipal explicacions de per què la Conselleria no va posar mitjans per evitar que el basament arribes a Mataró i al Maresme? Es pensen demanar responsabilitats als infractors i a l'administració pertinent per la seva possible negligència al permetre que el basament s'estengués?

Cinquena.- Es té coneixement que les plaques van aparèixer el dijous dia 21, quines mesures preventives es van prendre aquell mateix dia per evitar que la contaminació augmentés? Qui les va portar a terme? Si no es va posar cap mesures preventiva, per quin motiu va ser?

Sisena.- Esta preparat Mataró per actuar davant una situació de contaminació d'aquest tipus? De quins mitjans per una primera actuació es disposa?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, comença explicant que aquesta alerta es va donar del dia 21 a mig matí del 23 i no era un vessament, sinó que el dia 22 ens va comunicar el Centre d'Emergències de Catalunya que fins a Montgat s'activava l'alerta perquè estaven arribant unes "galetes de fuel". Sembla ser que una embarcació havia fet aquesta malifeta. La nostra ciutat té un Pla d'Actuació de Contaminació d'Aigües Marines, aprovat al ple fa uns mesos i, per tant, està perfectament estructurada l'actuació que cal seguir en casos com aquest.

En relació a la pregunta número 1, l'Ajuntament en va tenir coneixement el dia 21 amb una trucada telefònica de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat que ens avisava que s'acostava aquest tipus de brutícia i de seguida la Policia Local va activar a nivell visual una patrulla per comprovar com estava la sorra, la qual estava bé. El dia 22 sí que va haver un comunicat del Centre d'Emergències en què se'ns deia que ja s'havia trobat a Cabrera una d'aquestes galetes i vam comprovar que també n'hi havia a la Platja del Varador. El dissabte al matí es va procedir a la neteja amb un equip de 3 peons i un conductor de tractor i el mateix dia 23 els Bombers de la Generalitat també van estar fent algunes actuacions. Aleshores ja es va desactivar el Pla.

En resposta a la segona pregunta, manifestar que no calen trucades perquè això s'activa directament. A més els serveis del Centre d'Emergències també van estar a través de mitjans aeris i vaixells comprovant aquest tipus de brutícia per saber com es desenvolupava.

Pel que fa a la tercera pregunta, cal explicar que en realitat no hi ha hagut cap vessament. El que s'ha recollit de la neteja han estat canyes, algues i sorra enganxada a aquestes galetes, que han omplert mig contenidor. Fins i tot hi ha fotos dels serveis en què es veu que la gent estava gaudint amb normalitat de les platges de la ciutat.

Quant a la quarta pregunta, l'actuació ha estat exemplar per tot el procés que acabo d'explicar. L'actual tècnica de la Generalitat la teníem precisament a Mataró fa uns dos mesos de Cap de Protecció Civil i coneix perfectament tots els mitjans que té la ciutat i la comarca.

La cinquena pregunta ja ha quedat resposta a mesura que he anat responent les altres preguntes.

I en relació amb la sisena, afegir que aquí amb el Pla d'Actuació de Contaminació d'Aigües Marines de Mataró s'activa des del Servei de Comunicació, la Policia, el Servei de Manteniment i l'empresa que gestiona la neteja de la ciutat. Des del dia 21 fins al dia 23 tots aquests serveis municipals van estar activats.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 29 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE ELS EXPEDIENTS SANCIONADORS OBERTS A DOS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL ARREL DE L'APARICIÓ D'UNA PERSONA MORTA DINS UN VEHICLE AL DIPÒSIT MUNICIPAL.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat mes d'abril es va demanar, per part de d'aquest Grup Municipal, que es donessin explicacions del perquè una persona podia restar cinc dies dins d'un vehicle al deposi municipal, malgrat haver estat denunciada la seva desaparició, sense que cap dels membres de la policia se'n adonés, no ja que el cos estava dins el vehicle, sinó com a mínim que el vehicle de la persona desapareguda havia estat trobat.

Aquests fets que ja van ser llargament debatuts i el Govern Municipal va eximir-se de tenir cap mena de responsabilitat, ni jurídiques ni polítiques, va ser finalment atribuït a que tot havia estat fruit d'un problema informàtic.

La sorpresa es que aquest Grup Municipal ha tingut coneixement que, arrel dels fets i amb posterioritat a la situació esmentada, s' ha procedit a obrir procediment sancionador a dos agents de la Policia Municipal, suposadament per irregularitats en la seva actuació.

És per això que, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com és possible que és digues en el seu dia que tot era fruit d'un problema informàtic, juntament amb una successió de fets excepcionals i que gairebé un any desprès s'obri un procediment sancionador a uns agents?

Segona.- Quin ha estat el motiu que ha portat a obrir el procediment sancionador i, si hi havia base, per què no es va fer en el seu moment?

Tercera.- S'ha tingut coneixement per part del Govern d'alguna dada rellevant que no s'hagi comunicat a la resta de grups municipals? Si no és així perquè el canvi de criteri que ha fonamentat l'obertura dels procediments?

Quarta.- Amb posterioritat a aquells fets, s'ha modificat el protocol, que suposadament no va funcionar, i que va fer que no es poguessin coordinar les diferents denúncies amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat?

Cinquena.- En quina situació es troba el procediment judicial, en quina fase processal ens trobem i existeix ha alguna dada rellevant en el mateix que sigui pertinent explicar als grups municipals?"

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'AMONESTACIÓ FETA A DOS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL PEL CAS DEL MORT DE LA GRUA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat mes d'abril va aparèixer mort en l' interior d'un vehicle al dipòsit municipal un jove mataroní de qui s'havia denunciat la seva desaparició feia dies. El cotxe va restar cinc dies al dipòsit després que aquest fos retirat pel servei de grua municipal de la via sense que ningú se n'adonés de la situació fins que de forma casual, un amic del jove el va localitzar.

Inicialment el Departament de Via Pública de l'Ajuntament va atribuir el cas a un error informàtic per la descoordinació dels sistemes informàtics de gestió de la base de dades policial i el dipòsit de la grua municipal.

Recentment, l'actual Conseller Delegat de Via Pública ha anunciat que s'ha amonestat a dos agents en relació amb aquest cas per "no seguir els protocols indicats".

PREGUNTA

  1. Si en el seu moment el Govern Municipal va justificar aquest incident per un error informàtic, per què s'obre posteriorment als fets (mes d'agost) un expedient sancionador i es sanciona a dos agents?
  1. Per què no es va informar d'aquest tema als Grups Municipals? En la línia habitual de no transparència d'aquest Govern Municipal per què sistemàticament els grups de l'oposició i els mateixos socis de govern ens hem d'assebentar de moltes qüestions pels mitjans de comunicació o perquè ens informen terceres persones?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, recorda que inicialment es va informar que es podria tractar d'un problema informàtic com després es va constatar. No obstant això, en el seu moment, es va explicar que s'obriria un expedient informatiu per aclarir els fets. En aquest sentit, hi ha una resposta del conseller delegat de Via Pública del ple de maig de 2007 que diu: "A partir d'aquesta situació el primer que es va fer poques hores més tard de conèixer aquest fet, el Sr. Bassas mateix va donar instrucció d'obrir un expedient informatiu que contingués bàsicament tres punts: el primer d'ells havia d'explicar què havia passat concretament; el segon, què es pot millorar, i, el tercer, si hi ha o no responsabilitats".

Per tant, el motiu que ha portat a obrir l'expedient disciplinari als agents ha estat que de l'expedient informatiu finalitzat el passat 29 de juny es van despendre possibles responsabilitats per part d'aquests, i que dóna lloc a expedient disciplinari el dia 12 de juliol de 2007. Aquest expedient s'ha elevat a una proposta de resolució el passat dia 22 de febrer de 2008. Per tant, aquí no hi ha cap canvi de criteri ni d'estratègia. El que es va anunciar el 24 d'abril, dia posterior als fets, sobre que s'obriria l'expedient informatiu és el que s'ha fet. No ha tingut coneixement de cap dada el Govern municipal que no hagi comunicat als grups municipals.

Respecte si s'han canviat coses, val a dir que s'ha canviat el protocol així com la connexió informàtica amb les bases de dades amb el cos de Mossos d'Esquadra. En aquests moments ja es troba en funcionament en període de proves.

Pel que fa a l'última pregunta, es desconeix si hi ha algun procediment judicial si és que hi és. No ens consta que hi hagi hagut denúncies a l'Ajuntament per part de la família.

Finalment, s'ha comentat el tema de la transparència. Aquí com a qualsevol altre expedient sancionador, s'han seguit els mateixos criteris. Si hores d'ara no s'ha donat compte a cap comissió informativa és perquè l'expedient encara no ha finalitzat. En el moment en què finalitzi, se'n donarà compte a la comissió informativa corresponent.

La senyora Isabel Martínez expressa que per a CiU és important saber, malgrat estiguem encara en període d'investigació, què ha portat a determinar que es proposi una sanció per a aquests senyors. Perquè, d'alguna manera, a tota l'hemeroteca que he mirat s'insistia constantment en què va ser un error de protocol, malgrat és cert que es va obrir l'expedient informatiu. En cap moment es va dir que hi hagués indicis que algú hagués comès alguna infracció. Aquestes infraccions tenen rellevància amb els fets que nosaltres estem esmentant o se'ls està sancionant per alguna altra cosa?

Vostè també em diu que el protocol està funcionant en període de proves, però CiU no teníem aquestes dades. Si funciona deu fer de fa poquet i els fets van succeir fa un any... es podria haver repetit la situació de descoordinació d'aleshores. No parlem de transparència, l'únic que demanem és que se'ns concretin aquestes informacions, sense acusar ningú.

El senyor Oriol Batista diu que ningú en cap moment va dir "aquí no ha passat res". Ans al contrari, el regidor de Via Pública d'aleshores ja ho va deixar clar, tal com he llegit. En un primer moment, vam parlar d'un problema informàtic com a causa principal i així s'ha demostrat. Però ja el dia 24, es va dir que s'obriria un expedient informatiu per tenir la màxima informació i veure si hi havia responsabilitats d'algú. Si al final tot plegat deriva en una sanció serà perquè l'expedient informatiu ha dit que hi ha actuacions irregulars o mala praxi per part dels agents. Quant a les coordinacions, és cert que s'ha trigat molt però som el primer municipi de Catalunya que està funcionant a dia d'avui, en proves, amb aquesta connexió informàtica. Gràcies a aquest programa, la resta de municipis de Catalunya que tenen dipòsit de vehicles també podran utilitzar-lo.

El senyor Pau Mojedano manifesta que no entrarà a valorar si hi ha hagut algun canvi de criteri, però sí que és veritat que la rotunditat amb què es va assegurar que el problema havia estat informàtic no va deixar lloc a dubte o a altres possibles causes. Va semblar que l'expedient informatiu s'obria com una mera formalitat. També expressa la queixa per la manera com s'ha portat la comunicació amb els grups municipals. Creu que hauria d'haver estat una manera una mica més transparent. En tot cas, una informació més acurada hagués estat l'adequada.

El senyor Oriol Batista reconeix que sí que és important com es diuen les coses, i és per això que vull tornar a llegir l'acta: "A partir d'aquesta situació el primer que es va fer, poques hores més tard de conèixer aquest fet, el Sr. Bassas mateix va donar instrucció d'obrir un expedient informatiu que contingués bàsicament tres punts: el primer d'ells havia d'explicar què havia passat concretament; el segon, què es pot millorar, i, el tercer, si hi ha o no responsabilitats". Per tant, això s'apunta ja des del primer dia i no entenc aquesta sorpresa o novetat davant d'això. L'acta és inapelable. Pel que fa a la comunicació, quan l'expedient estigui finalitzat en donarem compte a la corresponent comissió informativa.

La senyora Isabel Martínez expressa que li sorprenen les dades, perquè si es diu que ja el 3 de maig es proposa l'expedient informatiu, com és que fins a l'agost no s'obre el procediment disciplinari? És més, s'aixeca la proposta al febrer de 2008. Aquí novament els terminis administratius se'ns han anat.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, manifesta que ja tindrem ocasió d'analitzar tot això quan finailtzi l'expedient i en parlem en comissió informativa. No s'hi val a avançar judicis.

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ÚS QUE ES DONARÀ A LA NAU GAUDÍ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"La culminació dels treballs de rehabilitació de la Nau Gaudí ha estat un moment llargament esperat per tots aquells mataronins que valoren la seva dimensió cultural. Ara, quan sembla que són a punt de finalitzar, ha d'ésser motiu d'orgull per a la ciutat haver recuperat una de les obres de la màxima personalitat de l'arquitectura catalana. La projecció internacional de la figura d'Antoni Gaudí i la seva condició de geni ens han de fer veure amb precisió el valor extraordinari de la Nau.

Malauradament, però, no sembla que el govern de Mataró hagi pres consciència del veritable valor de l'obra de Gaudí. Sense menystenir, en absolut, el servei que ofereix el Telecentre per a joves, ni la feina que es fa des del programa "Ocup@ció jove: el portal de la feina" €ambdós, importants i necessaris€ és evident que la seva presència al si de la nau comportarà que la imatge de la mateixa i la dimensió de la figura de Gaudí es vegin borroses i distorsionades. D'altra banda, és obvi que ambdós serveis podrien desenvolupar exactament la mateixa tasca en un edifici que no fos patrimoni de tots els ciutadans.

Atès que, com Vostès saben, el nostre grup ha apostat sempre per convertir la Nau Gaudi en un potent centre cultural.

Atès que, al nostre entendre, les opcions escollides pel govern per dinamitzar la nau Gaudi tendiran a infravalorar-la.

I ateses les immenses possibilitats que pot oferir aquest espai, el sotasignat proposa al Ple l'adopció del següent,

PREC

Que el govern aturi la decisió que ha pres en relació al pla d'usos de la Nau Gaudi i que, a la vista dels dubtes que genera entre els veïns de la zona i el desencís que ha provocat en el món cultural de la ciutat, accepti estudiar, conjuntament amb la resta de grups municipals, possibles alternatives que, respectant l'excepcionalitat de l'obra, potenciïn la projecció de la Nau i els usos culturals de la mateixa."

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut, atenent la part expositiva del prec del Sr. Masriera allà on diu que és obvi que ambdós serveis podrien desenvolupar la mateixa tasca en un edifici que no fos patrimoni de tots els ciutadans, li recorda que la Nau Gaudí és un edifici d'interès patrimonial i això comporta que:

Primer, l'ús de l'edifici ha de respectar l'estructura arquitectònica d'aquest i, per tant, ha de constituir un espai diàfan.

Segon, que s'han de dissenyar usos compatibles amb les visites a la Nau per permetre l'accés dels visitants en qualsevol moment sense necessitat d'interrompre l'activitat.

Tercer, els usos que s'ubiquessin a la Nau suposin un funcionament diari i no esporàdic d'aquest servei.

Partint d'aquestes premisses, es va proposar l'obertura d'un espai adreçat al col·lectiu jove, però també a ciutadans de Mataró, i relacionat amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Així doncs la Nau va compatibilitzar els programes de Telecentre del Servei de Joventut amb el programa d'Ocupació Jove al Portal de la Feina del Servei d'Ocupació de l'IMPEM.

Tornant a la part expositiva del prec allà on diu: "al nostre entendre, les opcions escollides pel Govern per dinamitzar la nau Gaudi tendiran a infravalorar-la", dir que la implantació de serveis, programacions, informació i dinamització per als joves s'ha de desenvolupar d'acord amb el Pla Jove de Mataró, pla aprovat per unanimitat en el ple corresponent. És a partir d'aquí que es pot generar una xarxa d'espais públics i de serveis i recursos per als joves. La política municipal de joventut ha de disposar d'espais i recursos perquè ells es converteixin en protagonistes de la seva pròpia dinàmica. És només des d'aquesta concepció que aquests recursos i espais es poden convertir en elements d'integració social i interlocució juvenil. La formació i orientació especialitzada són una eina fonamental per al desenvolupament de les potencialitats dels joves en igualtat d'oportunitats. La proximitat, la qualitat, l'acompanyament i la comunicació són estratègies fonamentals per garantir l'èxit dels programes que tenen lloc en aquest espai. No creu que "infravalorar" vulgui dir integració social, interlocució juvenil i potenciar la igualtat d'oportunitats entre els joves.

Anant al prec que CiU planteja explica que aquesta iniciativa es va sotmetre a un procés participatiu. Es va presentar a comissió informativa de Serveis Personals el 21 d'octubre de 2005 i a la comissió informativa de Serveis Territorials del 25 d'octubre. Es va incloure en el PAM de 2006 i es va presentar al Consell Municipal de Joventut el 23 de novembre del 2005 i el 26 d'octubre del 2005 s'explica en una reunió informativa amb veïns i membres del Consell del Pla Integral. Tot això amb la voluntat d'incorporar totes aquelles demandes i propostes que poguessin enriquir encara més l'espai i la seva futura utilització.

Per tot plegat, en aquesta proposta inicial s'incorpora l'ús turístic de la nau amb tres línies d'actuació:

En primer lloc, integració del recurs al circuit contemplat a la ruta audioguiada per la ciutat. En segon lloc, integració del recurs a les rutes guiades per personal especialitzat, tant les destinades a donar un enfocament genèric de la ciutat com aquelles especialitzades en el moviment modernista. I en tercer lloc, punt d'informació turística. També vam fer una segona incorporació que és la ubicació d'una sala per a 30 persones destinada a activitats culturals, veïnals, formatives, cíviques i comercials.

Per tots aquests motius, no podem acceptar el prec. Crec que ara és el moment, arran de la seva inauguració, de posar aquest Pla d'Usos en funcionament d'una manera eficaç.

El senyor Francesc Masriera admet que una bona part de la resposta li ha sorprès perquè creu que la consellera delegada no ha copsat la part expositiva del prec en què deia que la feina que fa el Telecentre i el programa d'Ocupació Jove són molt importants i això ningú no ho posa en dubte. El que discutim és que aquesta feina s'hagi de fer específicament en una nau de l'arquitecte Gaudí, quan sabem que arreu les obres del famós i genial arquitecte bàsicament es destinen a usos culturals i turístiques. Al final de la seva exposició ha fet referència als usos turístics que s'hi pensen donar, però està clar que queden en un segon terme, diluïts dins del desenvolupament ordinari del treball quotidià que s'hi durà a terme. Quan jo vaig decidir presentar el prec estava convençut i tenia dubtes molt seriosos que vostès l'acceptessin, perquè malgrat que sempre fan bandera del diàleg i la participació, a l'hora de la veritat apliquen el còmput de les votacions i l'opinió dels grups de l'oposició poques vegades és tinguda en compte. De fet, algun company de grup amb més experiència en aquestes qüestions em va advertir que el prec no tindria cap possibilitat de reeixir, i jo vaig voler provar en pròpia persona els comentaris que els companys em feien de viva veu.

La senyora Ana Barrera respon que ha entès a la perfecció l'exposició del Sr. Masriera pel que fa al prec i assegura novament que els usos de la nau són perfectament compatibles. D'altra banda, els usos turístiques no queden en segon grau perquè tots els usos són importants i tenen el mateix protagonisme. També demana al Sr. Masriera, en referència a la nostra manca de diàleg, que agafi l'acta del ple de novembre del 2005 on CiU demana en el primer punt del seu prec, que: "contempli la necessitat de fer-hi visites turístiques que expliquin l'origen de la Nau Gaudí...", en el segon: "contempli la possibilitat d'utilitzar la nau per activitats culturals especialment que es faci una sala de conferències de format mitjà que pugui ser utilitzada de forma regular". Nosaltres vam acceptar aquests dos precs i els hem incorporat. Si això no és obrir-se al diàleg, no entenc què és el diàleg.

31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA RECOLLIDA D'AIGÜES DE LA RIERA DE CAN BRUGUERA.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Malauradament la temporada de sequera que està patint Catalunya farà que s'hagin de prendre mesures de restriccions en el consum de l'aigua.

Aquest Grup Municipal creu que a banda de mesures restrictives castigades amb multes per un consum irresponsable d'aigua és imprescindible cercar mesures alternatives que permetin aprofitar tota aquella aigua de les pluges en la mesura que sigui possible. En aquest sentit, cal recordar que el nostre Grup ha presentat en diverses ocasions mitjançant esmena als pressupostos la construcció d'aljubs que recullin les aigües pluvials.

És per aquest motiu que el Grup Popular planteja la possibilitat de construir algun tipus de dipòsit al final de la Riera de Can Bruguera de manera que l'aigua que en allà s' acumuli es pugui emprar per usos no potables com ara el reg.

PREGUNTA

1. El Govern Municipal iniciarà les actuacions necessàries per a la creació d'un dipòsit al final de la Riera de Can Bruguera de manera que aquest pugui recollir les aigües pluvials."

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, avança que el Govern no acceptarà el prec per vàries raons. En primer lloc, si l'ACA ha de fer alguna inversió en la ciutat de reutilització d'aigua ha de passar primer per l'aigua de la depuradora, aquesta és la prioritat, perquè no té res a veure la quantitat d'hectòmetre cúbics que podem reaprofitar d'aquesta depuradora que no el dipòsit que vostè planteja. Però també perquè actuar en una riera, que en aquest cas és un torrent, està en contra del sentit comú i del sentit ambiental de l'ús que té l'aigua en el medi. Quan l'aigua passa pel medi, en el nostre cas, per les rieres, és fonamental que l'aigua que ve de la pluja faci la seva funció en el territori. Avança que en el proper consell d'administració d'Aigües de Mataró es presentarà el Pla d'Aflorament dels Recursos Hídrics de la ciutat. Estem acabant d'ultimar els acords amb l'ACA, que ens finançarà el 100% i, per tant, ja no serà només un tema de restricció per usos que no són de boca sinó que també hi ha un treball per al reaprofitament dels recursos hídrics que té la ciutat.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS CONTENIDORS SOTERRATS DE L'AVINGUDA DEL PERÚ.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El dissabte 9 de febrer passat va ser inaugurada la reurbanització de l'Avinguda del Perú al barri de Rocafonda. Entre d'altres actuacions les obres contemplaven el soterrament dels contenidors de la brossa i, per tant, la retirada dels contenidors de superfície.

Segons hem comprovat aquests contenidors, a dia d'avui no estan encara en funcionament, quan ja ha passat pràcticament un mes de la inauguració de l'obra, i segons ens han informat veïns de la zona els antics han estat retirats de l'Avinguda amb la qual cosa s'han de desplaçar varis carrers per poder deixar la brossa. Els veïns també han denunciat una manca en el número de contenidors que resulten insuficients.

Donat que no és la primera vegada que el Govern Municipal inaugura obres sense estar realment acabades i malgrat que en diferents ocasions s'ha compromès a no fer-ho, ja donem per impossible que no s'utilitzin aquests actes per fer-se auto-propaganda.

Però amb tot el que realment ens preocupa que els containers soterrats entrin en funcionament per facilitar la vida als veïns i veïnes.

PREGUNTA

Quan entraran en funcionament els nous contenidors de la brossa soterrats de l'Avinguda del Perú?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, manifesta que les obres ja estan acabades, només cal visitar el carrer per veure-ho. Pel que fa a la situació al voltant dels contenidors, en el moment en què es va fer el projecte de l'av. del Perú vam optar per aconsellar el Servei d'Obres de Serveis Municipals per instal·lar un nou model de contenidors que tinguessin el mateix tipus de buidatge que els que preteníem incorporar com a nous contenidors de superfície per a les fraccions de paper, cartró, vidre i envasos, com a resultat de la modificació del contracte de neteja viària i recollida de residus actual, aprovat al ple de gener. Aquesta unificació de serveis era per millorar la coordinació, els recursos i per dotar la ciutat d'un mobiliari de més qualitat.

Tot i la voluntat de posar en funcionament els nous contenidors soterrats al més aviat possible, restem a l'espera del lliurament dels vehicles per part de l'empresa que els comercialitza dins d'aquest semestre. Això s'ha comercialitzat a partir que al gener l'aprovació de la modificació contractual al ple va possibilitar que el concessionari fes la reserva i adquisició dels vehicles i de l'equipament dels contenidors. Aquesta circumstància s'ha comunicat als veïns per escrit.

Pel que fa als contenidors en superfície estan retirats i estan situats a les cantonades dels carrers amb les distribucions adequades, que les àrees de rebuig i orgàniques estan a una distància de 100 metres i, per tant, en el pitjor dels casos, els veïns estan a 50 metres d'uns dels dos, i les àrees de selectiva estan configurades per donar servei amb la ràtio d'una àrea selectiva per cada 500 habitants.

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE EL FUTUR DEL PROJECTE TECNOCAMPUSMATARÓ.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l'ordre del dia.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 34 i 42 per venir referits a temàtiques coincidents.

34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE ELS ATRACAMENTS QUE S'HAN PRODUÏT AL BARRI DE CERDANYOLA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement que durant les darreres setmanes diferents establiments del barri de Cerdanyola, bàsicament de la part sud d'aquest sector de la ciutat, han estat víctimes de robatoris i atracaments, dels quals desconeixem la gravetat.

La situació preocupa a comerciants i ciutadans, que viuen en una important sensació d'inseguretat, fins el punt que estan recollint signatures per demanar una actuació de l'administració local.

Davant de la situació que s'ha exposat, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Té coneixement, el Regidor de Seguretat Ciutadana, d'aquesta situació?

Segona.- Quant temps fa que es produeixen aquests robatoris i atracaments a establiments d'aquella zona?

Tercera.- S'han realitzat actuacions concretes dirigides a identificar i detenir els autors d'aquests delictes? Quines?

Quarta.- Es pot donar per controlada la situació i garantir la seguretat dels establiments i, molt especialment, de les persones?"

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE UN SEGUIT DE ROBATORIS AL BARRI DE CERDANYOLA.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Aquets Grup Municipal ha estat coneixedor que s'han estat produint un seguit de robatoris a diversos establiments del barri de Cerdanyola, i segons hem pogut saber per part d'algun afectat també en alguna zona propera al barri, que preferim no dir per prudència.

Els fets s'han anant succeint des de començaments d'any i aquest Grup Municipal com la resta de l'oposició no ha estat informat dels operatius a les Comissions Informatives de Via Pública corresponents.

PREGUNTA

1. Ens pot informar el Govern Municipal quants robatoris ha hagut al barri de Cerdanyola i a zones properes en els últims dos mesos?

2. S'han pres les mesures necessàries per augmentar la sensació de seguretat en aquestes zones de la nostra ciutat d'una manera perdurable en el temps?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, recorda en primer lloc, en relació a la part expositiva de la pregunta del PP, que encara no s'ha celebrat la comissió informativa de Via Pública de març en què donarem compte dels fets succeïts i dels resultats de les accions policials que s'han endegat. Vostè coneix perfectament la política de transparència que hem mantingut des de Via Pública i després de les juntes de seguretat local sempre se'n dóna compte a les comissions informatives, així com de l'estat de seguretat de la ciutat.

En resposta a les preguntes del PP, val a dir que des del mes de gener fins a avui s'ha experimentat un increment per sobre de la mitjana de robatoris, amb un total de 14 robatoris a establiments, principalment bars. Des del mes de gener es realitzen les corresponents investigacions, les quals estan molt avançades. S'ha incrementat la vigilància amb unitats a la zona i des del 5 de març hi ha una ordre de servei de la Policia Local i Mossos d'Esquadra dedicat exclusivament tota la nit a prevenir aquestes incidències.

La nit del 6 de març aquest servei nocturn va detenir els atracadors d'un robatori a un repartidor de pizzes, i així mateix s'han recollit els primers fruits d'aquests operatius policials, perquè la nit del diumenge 9 de març es van deternir dos autors de robatori amb força d'un supermercat del c/Rosselló. Els dos detinguts eren persones que s'estaven buscant com a causants també d'altres robatoris. Esperem que els resultats de la investigació encara puguin oferir notícies positives en aquest sentit.

Pel que fa a les preguntes de CiU, dir que evidentment el conseller delegat de Via Pública tenia coneixement de la situació. En referència a si es pot donar per controlada la situació hem de dir que sí. D'altra banda, també cal destacar que per garantir la seguretat dels establiments i les persones que els regeixen hem de tenir en compte els sistemes d'autoprotecció de què es puguin dotar els propis establiments. En una bona part d'aquests robatoris s'han detectat problemes d'autoprotecció.

El senyor Juan Carlos Ferrando manifesta d'entrada que cal puntualitzar que en el ple de setembre passat, els veïns de Cerdanyola ja van venir a la sala de plens a exposar les seves queixes en referència al tema de seguretat en la zona de la pl. d'Onze de Setembre i entorns. D'altra banda, aquest no és un tema de seguretat policial exclusivament sinó que també hi ha un segon problema. Vostè sap que hi ha delinqüents habituals que al final acabarem institucionalitzant de Rocafonda, perquè cometen delictes de manera constant, i s'hi han d'aplicar més mesures. Per exemple, l'Ajuntament ha de personar-se d'alguna manera a la Fiscalia o on sigui perquè hi hagi les respostes judicials necessàries. No podem tenir persones que de forma habitual a la zona de Cerdanyola Nord, que quan no estan atracant una floristeria estan en un taller tèxtil i sinó en un altre lloc. A més, són persones conegudes. Crec que s'han d'aplicar més mesures més enllà de la pròpia vigilància policial.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, vist que el Sr. Batista no hi era en el ple de setembre de l'any passat, afegeix que el que es va portar aquí va ser una situació que s'havia creat de molèsties dels veïns de la plaça Onze de Setembre. Ara bé, vostè ha passat d'aquesta plaça a Rocafonda i després a Cerdanyola Nord... En tot cas, la Policia fa la seva feina, que és la feina de prevenció, actuació, investigació i detenció i posa els detinguts a disposició de la justícia i el jutge determina què pot fer amb aquesta persona. Ni l'Ajuntament de Mataró ni ningú altre, i prou ens en guardarem nosaltres de dir al jutge què ha de fer, perquè això, entre altres coses, el jutge no ho acceptarà. És ell qui decideix si els posa a presó preventiva o què fa; l'Ajuntament de Mataró al capdavall no es pot presentar com a acusació perquè no som part afectada. Les dades concretes de l'estat de seguretat de la ciutat i els resultats de l'acció policial són conegudes en cada comissió informativa de Via Pública un cop s'ha produït la junta de seguretat local.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 35 i 45 per venir referits a temàtiques coincidents.

35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PAGAMENT DELS SEXENNIS AL PERSONAL DE L'IME.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"En el ple del mes d'octubre del 2007 ens felicitàvem pel 50è aniversari de l'IES Miquel Biada.

Ens felicitàvem per la feina feta, i perquè aquesta reverteix sobre la ciutat i els ciutadans de Mataró i ajuda a millorar la formació professional de la ciutat.

Continuàvem la part expositiva dient: "El Grup de Convergència i Unió creu que tota aquesta feina i tot aquest esforç de l'IES Miquel Biada es veuria reconeguda, recolzada i serviria com un estímul si d'una vegada s'apliquessin els estadis que ja ha reconegut el Departament d'Educació i que no acaben d'arribar malgrat les promeses fetes el proppassat mandat per part de l'IME".

A cada Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals, el nostre Grup ha preguntat com anava el tema dels sexennis dels treballadors de l'IME.

El Grup de Convergència i Unió s'ha reunit amb la Presidència i Direcció de L'IME i també ho ha fet amb treballadors i Comitè d'Empresa de l'esmentat Institut, sempre donant el nostre parer i essent receptiu als arguments d'ambdues parts enfrontades.

Per un costat, i simplificant els fets, trobem que la Presidència i Direcció de L'IME, pensant en la defensa dels interessos de la patronal, en aquest cas de l'Ajuntament de la Ciutat, proposa l'abolició dels "Premis per Fidelització a la Jubilació" €cosa que nosaltres pensem que, en aquests moments, és un dret individual per tant no col·lectiu- i per tant, no negociable en un Conveni Col·lectiu i General de tots els treballadors de l'IME. El nostre Grup, pensa que s'ha de negociar cas per cas i arribar a acords individuals, doncs, ens preguntem que passaria si per conveni s'aboliren aquests drets individuals i els afectats portaren el cas als Tribunals de Justícia. I per l'altre costat, el Comitè d'Empresa de l'Institut Municipal d'Educació de Mataró denuncia el malestar dels diferents col·lectius del personal de l'IME, en un tema tant important com és la negociació del conveni col·lectiu, doncs, la negociació d'aquest conveni, que dura més d'un any, va començar al novembre de 2006, ha estat lenta i dura i no sabem com i quan acabarà.

Si pensem que aquest premi per fidelització a la jubilació és un privilegi, o que no és compatible amb els sexennis, denunciem-ho, però, no ho utilitzem en un conveni col·lectiu que afecta a dos-cents treballadors més; no podem enrarir més l'ambient i esperar la confrontació entre els diferents treballadors de l'IME.

En tot moment el nostre Grup Municipal, ha estat prudent, imparcial, respectuós i amb una acurada lleialtat institucional i em pregunto també, què hagués passat si haguéssim canviat els rols del govern i de l'oposició

Creiem que ha arribat l'hora de fer un pas més, atès que aquests estadis ja estan reconeguts i fetes les transferències a l'Ajuntament de Mataró.

És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer: Que l'IME, independentment de la signatura del conveni, comenci a pagar en la nòmina del mes vinent, si administrativament és possible i sinó, a la nòmina del següent mes, els sexennis al professorat que en depèn de l'Institut Municipal d'Educació, i que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ja ha reconegut i també ha transferit.

Segon: Que l'IME continuï la negociació del segon Conveni amb el Comitè d'Empresa, sense la pressió del cobrament dels sexennis, per arribar a un acord col·lectiu i satisfactori per ambdues parts i que no vulneri cap dret individual de cap treballador."

45 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS SEXENNIS DEL PROFESSORAT DE L'IES MIQUEL BIADA.

La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"Recentment aquest Grup Municipal ha estat coneixedor del conflicte entre els professors de l'IES Miquel Biada i l'Institut Municipal d'Educació a l'hora de signar la renovació del nou conveni col·lectiu.

Segons el professorat l'IME pretén suprimir unilateralment el premi de jubilació consistent en una gratificació econòmica per tots aquells professors/es que passen a jubilar-se. El cos docent ha denunciat que l'IME els ha pressionat anunciant que no se'ls pagarà el complement del salari que dóna la Generalitat a través de l'Ajuntament, fins que no es signi el document.

Des del Grup Popular entenem que no hi ha una relació directa entre el premi de jubilació i els sexennis que es donen des de la Generalitat amb la qual cosa el desacord en la signatura del conveni col·lectiu no pot condicionar el pagament dels complements que provenen de la Generalitat.

PREC

1. El Govern Municipal procedirà al pagament dels sexennis que atorga la Generalitat al cos docent de l'IES Miquel Biada independentment de la marxa de la negociació del Conveni Col·lectiu."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, avança als dos grups de CiU i del PP que serà impossible acceptar els precs per raons diverses.

Respecte a la pregunta de per què l'IME no pot pagar els sexennis, convé aclarir que l'IME no els pot pagar perquè no estan incorporats en un conveni. Ha estat una equiparació que s'ha produït a través de les organitzacions municipalistes amb acord amb la Generalitat perquè s'incorpori a partir del 2006 aquesta nova millora salarial en els col·lectius dels centres. Perquè això sigui possible administrativament s'ha d'incorporar en el conveni que regula les condicions laborals del sector. Per tant, no podem discrecionalment pagar una cosa que no està reconeguda. És un element formal molt important. No es pot separar aquest element de la negociació del conveni.

Els sexennis no és l'única millora que s'ha pactat en aquest conveni. És un conveni que no és més llarg que l'anterior. La nostra voluntat ha estat que aquest fos un element més ràpid de decidir. En aquest conveni s'han estat debatent molts aspectes que tenen a veure amb les millores salarials del conjunt de 270 treballadors que estan al conveni col·lectiu de l'IME. Millores que fan referència a la conciliació de la vida familiar i laboral, a la definició de categories professionals o a les condicions econòmiques del personal d'administració o serveis i els educadors d'escola bressol.

Perquè aquestes millores es puguin fer efectives s'han d'incorporar en el conveni, perquè sinó això és del tot impossible. No és un xantatge que l'IME està fent a cap col·lectiu el fet de no incorporar-lo o no començar a avançar pagaments... simplement no es pot fer de cap altra manera.

De totes maneres, no són els sexennis el punt que dificulta la negociació del conveni, sinó el premi de jubilació. Respecte al premi de jubilació, s'entén que les dues parts, quan s'inicia la negociació d'un conveni, posen sobre la taula els elements que volen revisar. Tant el servei jurídic de la Diputació com el de l'Ajuntament en què ens hem orientat per veure si allò que nosaltres proposem és possible fer-ho des del punt de vista del dret, indiquen que el premi de jubilació és un punt que es posa per acord en el marc d'un conveni i per tant s'ha de posar o treure per acord en el marc d'un altre conveni. Això és el que estem fent. Els sexennis són una millora llargament demanada que finalment s'ha aconseguit a través d'un esforç en què l'actuació de Mataró de l'anterior regidor va ser especialment activa per aconseguir l'equiparació dels sexennis per als professionals dels centres municipals i implica una millora salarial importantíssima, amb un volum econòmic que és realment significatiu per a tot el col·lectiu, universal, per a tota la vida i, a més, per a qualsevol centre on s'estigui treballant. Això davant d'un premi de jubilació que ja ha quedat desfasat que només és per a aquelles persones que es jubilaven en el marc del centre Miquel Biada i estava reconegut aquest dret per a un col·lectiu molt reduït i en el supòsit que un es jubilés en aquest centre. Vam entendre que això era susceptible de ser negociat i repensat perquè la millora salarial era d'un increment molt alt per a tots i no enteníem que un petit col·lectiu hagués de tenir més privilegis econòmics.

Des d'aquest punt de vista, la nostra responsabilitat ens ha portat a plantejar aquest tema. En aquests moments no s'han aturat mai les negociacions, tot i que s'ha de dir que no sempre el col·lectiu en el comitè negociador ha estat totalment representat, perquè en alguns moments ells han faltat a la negociació o han enviat només un representant, però l'IME no ha fallat en cap moment. Som nosaltres que tenim moltes ganes també de poder acabar amb aquest acord i fer-lo efectiu perquè si no es fa efectiu no podrem fer arribar aquests diners. L'últim element a destacar és que hi ha dues reflexions que fa CiU que val la pena comentar. D'una banda, insisteix en què a cada comissió informativa de Serveis Personals el grup ha preguntat com estava el tema dels sexennis i això no és ben bé així. És cert que el grup ha demanat a la direcció de l'IME i a mi mateixa una entrevista per parlar del tema i així ho vam fer; cosa que està bé, però a les comissions de Serveis Personals una vegada vaig informar de mutu propi sobre la qüestió i una altra va ser la Sra. Coromines qui va demanar la informació.

La segona és el comentari que fa el grup de "en tot moment el nostre Grup Municipal, ha estat prudent, imparcial, respectuós i amb una acurada lleialtat institucional i em pregunto també, què hagués passat si haguéssim canviat els rols del govern i de l'oposició". Estic d'acord amb tota la primera part de la frase i fins a "institucional" però allò que es desprèn de la resta és com a mínim desafortunat. Si es mira una mica bé, fins i tot pot resultar ofensiu, perquè posa en dubte la nostra lleialtat institucional quan estem demostrant d'una manera clara a tota la ciutadania que el nostre compromís està molt per sobre d'interessos electoralistes.

El senyor Vicent Garcia Caurin diu que si parlem de l'informe jurídic de la Diputació i l'Ajuntament fa dies que l'hem demanat i encara no el tenim a les nostres mans.

Referent als premis de jubilació, no hem fet cap comentari, perquè creiem que és un tema de negociació cas per cas en què ho han d'acceptar els que tenen les pèrdues d'aquest benefici i no entrem a valorar si pertoca o no pertoca això.

En relació amb la comissió informativa, creiem que CiU ha estat prudent i respectuós perquè cada vegada que s'ha acabat una comissió, el regidor que li parla s'ha preocupat personalment de com ha anat el tema i així ho ha preguntat i comentat amb la consellera delegada. Referent als rols, dir-li que estem cansats a CiU de sentir-nos encara afers del Govern de quan CiU estava al Govern de la Generalitat. Retrets d'aquests se n'han fet i vostè en algun ple ordinari, per tant, si dic això és per coneixement de causa.

La senyora Conxita Calvo reconeix al Sr. Garcia que fora de les comissions la seva preocupació per veure el seguiment del conveni és real. D'altra banda, jo no he fet referència ara a altres èpoques de Govern de ningú, malgrat altres vegades hagi pogut ser així. Pel que fa al moment en què ens trobem ara, en referència a l'informe jurídic €que lamento no hagi arribat a les mans de CiU i demà mateix faré arribar€, hi ha una part de la negociació que estem mantenint amb el centre. És important que se sàpiga que avui hi ha hagut una sessió de negociació en què pensem que s'han obert algunes perspectives d'acord i en tot cas és cert que finalment si aquesta no és la situació i finalment hem d'arribar a una situació que jurídicament es determini el que sigui, ja veurem. Però de moment estem parlant d'una negociació col·lectiva amb uns elements que estan dins d'un conveni i que s'han negociat col·lectivament.

També per part nostra continuem oberts a què la negociació pugui arribar fins a l'últim moment, en cap moment l'IME ha trencat la negociació i esperem que tot plegat pugui arribar a bon port en un període breu de temps.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MOLÈSTIES QUE OCASIONEN LES SIRENES ALS VEÏNS DE L'AVINGUDA EUROPA-PARC CENTRAL.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"No fa gaires dies que hem tingut coneixement a través de la premsa escrita gratuïta de les queixes dels veins de la zona de l'Avinguda Europa € Parc Central.

Els veins manifesten el seu descontent pel soroll que ocasionen les sirenes dels vehicles de transport sanitari i informen que els senyals acústics d'emergència s'utilitzen de forma sistemàtica sigui quin sigui el servei.

D'altra banda, afirmen en el seu escrit haver tingut una reunió amb representants del Departament de Mobilitat de l'Ajuntament que només van ser capaços d'aconseguir el descans dels veins durant dues setmanes.

Per últim, no hem d'oblidar que els senyals acústics dels vehicles d'emergències, a més d'ocasionar molèsties als residents de les zones per on passen, suposen un nivell important de contaminació acústica.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines accions han dut a terme els representants del Departament de Mobilitat del Consistori per donar una resposta als veins? Per quin motiu només s'ha aconseguit un bon ús de les sirenes durant dues setmanes?

Segona.- S'han fet medicions per a saber el nivell de decibels que generen aquests vehicles durant el dia i la nit? En cas afirmatiu, quin ha estat el resultat d'aquestes medicions? En cas negatiu, per quin motiu no s'han fet?

Tercera.- Com pensa garantir el govern municipal el descans dels veins d'aquesta zona?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, reconeix que el cap de Servei de Mobilitat va mantenir una reunió el 26 de febrer sobre temes de mobilitat amb l'Associació de Veïns, en el decurs de la qual es va plantejar la qüestió de a qui remetre una queixa respecte les ambulàncies, per a la qual cosa va oferir la seva adreça per rebre les queixes i donar trasllat a les mateixes a l'interlocutor municipal en la matèria. El 6 de març el Servei d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament va enviar una resposta als veïns de Via Europa donant explicacions. No s'han fet medicions atès que l'actuació dels conductors de les ambulàncies normalment s'ajusta a la legalitat vigent. Malgrat tot, hem enviat un escrit a l'empresa concessionària d'aquest servei recordant la necessitat d'ajustar-se a les normatives establertes. Alhora, hem adreçat un escrit a l'hospital de Mataró perquè en tinguin coneixement. Vetllarem perquè el compliment de l'acord amb l'empresa concessionària de les ambulàncies s'acompleixi, tal com hem indicat.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ ALS ACOMIADAMENTS DELS TREBALLADORS DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE VEHICLES DE LA VIA PÚBLICA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El passat mes de febrer l'empresa Estacionamientos y Servicios SA va adquirir la concessió del servei de recollida de vehicles de la via pública.

Atès que el treballadors de l'esmentat servei tenien dret a la subrogació i, per tant, a continuar la seva feina en la nova empresa,

atès que s'ha produït l'acomiadament amb indemnització d'una part important de la plantilla,

el Grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular fem les preguntes següents al ple:

1- Per què no es varen subrogar la totalitat dels treballadors, tal com estableix la llei? (D'aquesta manera no s'haurien hagut de pagar indemnitzacions.)

2- S'ha pagat alguna part d'aquestes indemnitzacions amb diners públics? Si és així, quina quantitat? Per quin motiu?

3- Ha estat la nova empresa EYSSA qui ha imposat les condicions per assumir la concessió amb una reducció de la plantilla existent?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, recorda, respecte a la primera pregunta, al regidor de la CUP que ja es va contestar el dia 5 de febrer. No es va subrogar la totalitat dels treballadors perquè la llei no ho contempla i el plec de condicions tampoc no ho va contemplar justament per això. Tot i així, es va oferir la possibilitat a tots els treballadors de l'antiga empresa de formar part de la nova empresa. En resposta a la segona pregunta, l'empresa Logísticas Escolanos SL va indemnitzar els treballadors. Gintra va fer un pagament als treballadors afectats en concepte de premi extraordinari per la labor ben feta per un valor de 41.323,03 euros. Pel que fa a la tercera pregunta, no és la nova empresa EYSSA qui imposa les condicions sinó al revés, és l'empresa Gintra qui imposa les condicions en el plec de condicions que es va efectuar.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que, en aquest cas, el conseller delegat ha dit que la llei no contempla la subrogació de la totalitat dels treballadors però ell no ho té entès així. Li han comunicat just el contrari. Respecte als pagaments de Gintra als treballadors, la pregunta és: Per què una empresa pública ha d'assumir els costos d'uns pagaments extres per acomiadar un col·lectiu de treballadors quan el més lògic és que aquests haguessin continuat treballant en la nova empresa que té l'actual concessió?

De forma reiterada, han denunciat que cada cop més, molts dels serveis públics els estan adquirint empreses privades, cosa que va en detriment de la capacitat de gestió de l'Ajuntament i redunda en una despesa pública important.

El senyor Oriol Batista confirma que farà arribar al Sr. Safont-Tria els informes jurídics pertinents on es demostra que la llei no preveu la subrogació. D'altra banda, respecte al tema de l'externalització, recordar que hi ha serveis públics que per la seva naturalesa és més efectiu i eficaç quan es du a terme per una empresa privada directament. No veig que sigui una cosa tan estranya i que la llei contempla. Si es fa bé, pot funcionar molt bé i continua sent un servei públic.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 38 i 39 per venir referits a temàtiques coincidents.

38 - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB LA CONDEMNA AL CAP DE LA POLICIA LOCAL PER CONDUIR EN ESTAT D'EMBRIAGUESA I A LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE ELS IMPLICATS EN L'AFER.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Davant la sentència que condemna el Cap de Servei de la Policia Local de Mataró, l'Intendent Major Sr. Joan Francesc Giménez Cernuda, per conduir en estat d'embriaguesa.

Davant l'actuació del cap del servei juridicoadministratiu de l'Àrea de Via Pública, Sr. Lluís Miquel Clemente,

davant els expedients informatiu i disciplinari oberts a cadascun dels funcionaris,

i davant la circumstància que els fets es van produir sota la responsabilitat del Sr. Ramon Bassas i Segura com a Conseller Delegat de Via Pública,

El grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular vol que se li responguin les següents PREGUNTES:

Pel que fa al Cap de servei de la Policia Local, Sr. Cernuda:

1. Un diari barceloní ha publicat que, havent estat denunciat, a altes hores de la matinada, el Cap de la Policia Local de Mataró, Sr. Giménez Cernuda, va telefonar el Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. S'ha esbrinat si aquesta trucada la va fer des d'un telèfon de l'Ajuntament de Mataró? En cas de fer-se des d'un telèfon municipal, hi ha registre de trucades? S'ha inclòs aquest registre de trucades en la investigació per aclarir els fets? El Sr. Giménez Cernuda va telefonar algun membre del govern de Mataró?

2. L'expedient disciplinari obert al Sr. Cernuda és per "conductes que atempten contra el decor i la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la corporació". Està previst investigar el presumpte abús d'autoritat que s'hauria produït en cas de ser certes les afirmacions del rotatiu barceloní? S'han investigat o està previst investigar possibles antecedents de situacions similars?

Pel que fa al Cap del servei juridicoadministratiu de l'Àrea de Via Pública, Sr. Clemente:

3. En el judici del 16 de gener, el Sr. Clemente va actuar d'advocat del Sr. Cernuda a títol privat o com assessor jurídic de l'Ajuntament? En cas que fos a títol privat, té demanada i concedida la compatibilitat? En cas de fer-ho com assessor de l'Ajuntament, aquest supòsit és un dels previstos a l'acord de condicions? Per què no ho va comunicar immediatament?

4. Quin és l'horari habitual de treball del cap del servei juridicoadministratiu de l'Àrea de Via Pública de l'Ajuntament de Mataró? El dia 16 de gener del 2008 va assistir al seu lloc de treball en el seu horari habitual? En cas afirmatiu, quan va abandonar el seu lloc i quines explicacions va donar? A qui les va donar? En cas negatiu, quin motiu va adduir per absentar-se? A qui?

5. Durant l'etapa que el Sr. Clemente ha ostentat el càrrec de cap del servei juridicoadministratiu de Via Pública, quantes sancions ha imposat aquest departament de l'Ajuntament? D'aquestes, quantes han estat recorregudes pels sancionats? Quants recursos s'han acceptat i quants s'han desestimat? En quantes ocasions s'han denegat proves o testimonis en casos instruïts sota la tutela del Sr. Clemente? Hi ha hagut persones sancionades que hagin presentat queixes o denúncies per actuacions irregulars per part de l'administració sancionadora? En cas afirmatiu, quantes i quines?

6. S'ha obert o està previst obrir cap expedient informatiu sobre l'actuació del Sr. Clemente com a cap del servei juridicoadministratiu de Via Púbica?

7. En quin moment, en quines circumstàncies i qui va detectar que l'instructor de l'expedient informatiu, nomenat per l'Alcalde el 12 de febrer, era la mateixa persona que havia assistit com a advocat el Cap de la Policia Local en el judici ràpid del 16 de gener?

Pel que fa a les responsabilitats polítiques:

8. En quin moment el llavors Conseller-Delegat de Via Pública, Sr. Ramon Bassas, va tenir coneixement de la denúncia de la Guàrdia Urbana de Barcelona (del 15 de gener del 2008) i de la sentència judicial (del 16 de gener del 2008) que condemna el Cap de la Policia Local? Qui el va informar? Com i en quines circumstàncies?

9. És cert que alguns membres del cos de Policia Local (concretament a partir del grau de subinspector) tenen plaça reservada a l'aparcament de l'edifici de Via Pública? El Sr. Giménez Cernuda disposava d'una d'aquestes places reservades? Acostumava a utilitzar-la? Ningú va detectar que a partir del 17 de gener la plaça reservada al Sr. Cernuda quedava buida? En cas afirmatiu, com és que el regidor Sr. Bassas no se'n va assabentar? En cas negatiu, aquestes places no estan controlades?

10. El Conseller-Delegat de Via Pública des de l'11 de febrer, Sr. Oriol Batista, va declarar a la premsa haver tingut coneixement de la condemna del Sr. Cernuda "uns dos o tres dies abans" que l'Alcalde ("capgròs", 19-2-08), que oficialment se'n va assabentar el dimarts 12 de febrer. Exactament, quan i en quines circumstàncies el Sr. Batista va ser coneixedor de la situació? Qui el va informar? Per quin motiu va esperar "dos o tres dies" a informar-ne l'Alcalde? El Sr. Batista va parlar de la situació amb el llavors Conseller-Delegat Sr. Ramon Bassas?

11. En quin moment l'Alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Barón, va tenir coneixement de la denúncia de la Guàrdia Urbana de Barcelona (del 15 de gener) i de la sentència judicial (del 16 de gener) que condemna el Cap de la Policia Local? Qui li ho va comunicar? Com i en quines circumstàncies?

Alhora, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular formula els següents

PRECS:

  1. Que l'Intendent Major, Sr. Joan Francesc Giménez Cernuda, sigui destituït del lloc que ocupa com a Cap de Servei de la Policia Local de Mataró. En tractar-se d'un lloc de treball de lliure designació, l'hauria de destituir l'autoritat que el va nomenar.
  1. Que l'advocat Lluís Miquel Clemente sigui destituït del lloc que ocupa com a cap del servei juridicoadministratiu de l'Àrea de Via Pública. En tractar-se d'un lloc de treball de lliure designació, l'hauria de destituir l'autoritat que el va nomenar.
  1. Que, per part del Conseller-Delegat de Via Pública a qui correspongui, siguin assumides les responsabilitats polítiques pertinents."

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CAS DEL CAP DE LA POLICIA LOCAL DE MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El Cap de la Policia Local de Mataró ha estat objecte de la obertura d'un expedient disciplinari pels fets que van tenir lloc el passat 15 de Gener que van acabar amb la seva detenció i posterior judici per un delicte contra la seguretat del trànsit.

Posteriorment, i desprès del moment en que l'Alcalde ha dit que va ser coneixedor dels fets (quasi un mes desprès), es va anomenar instructor de l'expedient informatiu al Cap del Servei Jurídic de Via Pública, donant-se la circumstància que aquest havia assistit al propi Cap de la Policia Local en el judici i per tant s'hauria d'haver abstingut en el procediment.

Des del Grup Municipal Popular creiem que hi ha circumstàncies una mica sorprenents en tot aquest cas, i creiem que seria bo conèixer una explicació del govern.

PREGUNTA

1. Com pot interpretar o valorar l'Alcalde el fet que el Sr. Cernuda no li comuniqués els fets esdevinguts fins al cap de quasi be un mes? No creu que es una manca de responsabilitat? Podrà l'Alcalde tornar a confiar en l'actual Cap de Policia Local en el futur?

2. Ha rebut l'Alcalde durant aquest temps posterior als fets alguna trucada d'alguna autoritat de l'Ajuntament de Barcelona en referència als mateixos?

3. En el mateix sentit de la primera pregunta, creu l'Alcalde que es normal que el Sr. Clemente no li notifiqués que havia assistit al Sr. Cernuda? Quina classe de confiança o de comunicació denota això en llocs clau de l'Administració local de Mataró? Com ho pot interpretar l'Alcalde? Podrà tenir confiança en el futur en una persona de tanta importància com l'actual Cap del Servei Jurídic de Via Pública?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, comença les seves respostes afirmant que en aquest moment desconeix les trucades efectuades pel Cap de la Policia Local la matinada del 15 de gener. Si l'instructor de l'expedient disciplinari ho troba necessari, el registre de trucades es farà constar, però el que sí que està clar és que aquest no va trucar cap membre del Govern municipal. Respecte al presumpte abús d'autoritat per part del Sr. Cernuda, serà l'instructor de l'expedient qui determinarà si procedeix o no a investigar aquest presumpte abús d'autoritat.

Pel que fa a la pregunta sobre el cap del servei juridicoadministratiu de Via Pública, amb tot el respecte pel Sr. Safont-Tria, no veig que tingui cap relació amb la resta de preguntes. Tampoc no precisa vostè la informació que necessita: fa referència al nombre de sancions per infraccions de trànsit o per ocupació il·legal de l'espai públic o la realització d'actes incívics? No estic en condicions de contestar la seva pregunta i en tot cas si segueix interessat en aquestes dades, m'haurà de dir quines dades vol en concret i les hi faré arribar en la propera comissió informativa de Via Pública.

En relació amb la denegació de proves o de testimonis, la resposta requereix una consulta individualitzada de tots i cadascun dels milers i milers d'expedients tramitats al llarg de tots els anys que el Sr. Clemente porta treballant en aquesta casa. Per tant, caldria destinar diversos funcionaris perquè durant mesos anotessin les particularitats de cada expedient. Aquesta tasca no té sentit.

El mateix li contesto sobre la presentació de queixes i denúncies per actuacions de l'administració en relació amb aquests expedients i encara menys li puc respondre sobre quines són les persones que han presentat queixes. Si vostè no és part interessada no és possible facilitar-li dades sobre els continguts d'aquests expedients. No hi ha motiu per obrir expedient al Sr. Clemente com a cap del servei juridicoadministratiu de Via Pública.

El dia 20 de febrer l'Alcalde es va assabentar, a través d'un mitjà de comunicació, que l'instructor de l'expedient informatiu era la mateixa persona que havia assistit com a advocat el cap de la Policia Local en el judici ràpid del 16 de gener.

Pel que fa a les preguntes sobre les responsabilitats polítiques, en resposta a les preguntes 8, 10 i 11, he de dir-li que jo em vaig assabentar de la condemna al Sr. Giménez Cernuda el divendres 8 de febrer quan m'ho va comunicar el mateix cap de la Policia Local. En aquell moment, jo li vaig dir al Sr. Giménez Cernuda que li comuniqués la situació al Sr. Alcalde, qui li ho va comunicar concretament el dia 12 de febrer.

Finalment dir-li que jo no vaig parlar amb el Sr. Bassas de la situació. Aquest se'n va assabentar després a través de l'Alcalde. El Sr. Giménez Cernuda és lliure de venir a treballar amb el vehicle que consideri convenient i, per tant, la falta del seu vehicle a l'aparcament de la Policia Local no és necessàriament cap indici de res.

Respecte als precs, no els podem acceptar perquè en relació amb la destitució del Sr. Giménez Cernuda que vostè planteja, nes prendrà cap decisió fins que estigui tancat l'expedient disciplinari que se li ha imputat i es conegui l'abast de les seves responsabilitats.

Pel que fa a la destitució del Sr. Clemente, no prendrem cap decisió fins que no estigui igualment tancat l'expedient disciplinari.

Respecte a l'assumpció de responsabilitats polítiques, aquest consistori mai no ha defugit cap responsabilitat i en el cas que ens ocupa entenem que s'ha actuat de forma rigorosa i correcta, seguint els processos administratius i jurídics corresponents.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, en resposta a la primera pregunta del grup del PP, explica que es va prendre molt malament que el Sr. Giménez Cernuda no li comuniqués els fets fins al cap d'un mes i així li va fer saber. La seva obligació hagués estat fer-li arribar un comunicat immediatament. Ha estat absolutament una manca de responsabilitat.

D'altra banda, com a Alcalde, és clar que confio en l'actual cap de la Policia Local, el Sr. Sánchez, per suposat, no hi tinc cap motiu de desconfiança. Pel que fa al Sr. Giménez Cernuda, el que li puc dir és que no és un tema de confiança, perquè el Sr. Giménez Cernuda no és un càrrec de confiança, sino un funcionari d'aquest Ajuntament que va accedir a la seva plaça a través d'un concurs d'oposició i que, a més, és el funcionari policial amb major graduació i per tant a qui li correspon el comandament del cos de la Policia. Per tant, esperem a què es determini l'expedient disciplinari que està obert en aquest moment per prendre les decisions que calguin.

Respecte a la segona pregunta sobre alguna trucada per part d'autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, la resposta és que no.

Pel que fa a la tercera pregunta sobre l'actitud del Sr. Clemente, dir que no és normal que aquest no em comuniqués que havia assistit el Sr. Giménez Cernuda i, de fet, li vaig obrir un expedient informatiu per esbrinar els fets i després se n'ha obert un de disciplinari per falta lleu. Entenc que el Sr. Clemente es va equivocar i per això se li ha obert expedient. A partir d'aquí també es prendran les decisions que calgui. M'ho vaig prendre malament.

En relació amb el tema de la confiança, aquest sí que és un càrrec de confiança quant a cap de servei, malgrat ser un funcionari també de la casa, i, per tant, esperarem a aclarir els fets a fi de determinar les possibles responsabilitats i actuar en conseqüència. Entre altres coses, també, respectant els drets que els funcionaris tenen. Perquè si estiguéssim parlant de persones de confiança li asseguro que no haguessin seguit aquest procediment, sinó un altre de molt diferent.

Sempre hem actuat tenint en compte dos principis: el primer i més important, el de salvaguardar el bon nom de la Policia Local, d'una organització eficient al servei dels ciutadans i d'una organització apreciada i estimada per la ciutadania i que no pot quedar esquitxada per un mal comportament individual. I el segon, no menystenint l'autoritat de l'Alcalde, qui ha de prendre les decisions que li corresponen en el moment que li corresponen, en el moment en què aquestes decisions estiguin fonamentades i ajustades al dret i no quan a ell li sembla. Si es va obrir l'expedient disciplinari en un moment determinat és perquè hi ha hagut un expedient informatiu previ que m'autoritzava a obrir els expedients disciplinaris i, a més, a suspendre del càrrec, tal com diu la llei de policies, a l'intendent major de la Policia Local. Hem actuat en tot moment ajustats al dret, perquè fer-ho d'una altra manera hagués estat absolutament irregular.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRASLLAT DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 16 de l'ordre del dia.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'AMONESTACIÓ FETA A DOS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL PEL CAS DEL MORT DE LA GRUA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 29 de l'ordre del dia.

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE UN SEGUIT DE ROBATORIS AL BARRI DE CERDANYOLA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 34 de l'ordre del dia.

43 - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ A UNA IMPROCEDENT SANCIÓ DE 300 EUROS PER UN CARTELL PENJAT CORRECTAMENT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El 17 de novembre la jove mataronina Elena Ortega penjava cartells de convocatòria d'una concentració pacífica de solidaritat als encausats a l'audiència Nacional Espanyola per la crema de fotos del rei . Els penjava per la Riera de Mataró, amb molta cura per respectar la normativa vigent que, entre altres coses, prohibeix penjar-ne a les façanes, però sé que permet fer-ho a l'interior dels edificis.

La jove va ser retinguda i identificada pels agents núm. 3368 i 2938 de la Policia Local. Un dels policies va arrencar el cartell i els agents van fer una acta policial on hi consta la falsedat que el cartell estava en la façana de l'edifici i no a l'interior del portal.

Posteriorment jo mateix em vaig interessar per aquest afer. El sergent de guàrdia em va confirmar que el cartell estava penjat correctament i que no hi hauria d'haver motiu de sanció, i tampoc no hi havia motiu perquè el cartell hagués estat arrencat.

El Grup Municipal de la CUP va fer una pregunta en el Ple Municipal de desembre del 2007 sobre el cartell arrencat per la Policia Local. El llavors regidor de Via Pública, Sr. Ramon Bassas va respondre tot acusant el regidor de la CUP de mentir. El Sr. Bassas va afirmar que el cartell estava enganxat correctament, segons la normativa municipal, però en va justificar l'arrencada com a "pràctica habitual" de la Policia Local.

Aquest grup municipal preguntava "s'obrirà cap expedient als agents que varen cometre dues irregularitats seguides: mentir en l'acta policial i arrencar un cartell ben enganxat a la via pública?". La resposta del Sr. Bassas va ser que no.

Amb data XXX la jove independentista ha rebut la notificació de la imposició d'una sanció de 300 euros mitjançant un escrit on s'afirma que el cartell vulnerava la normativa vigent a Mataró. La sanció la imposa el departament de Serveis i Manteniment a partir d'una denúncia emesa per la Policia Local.

Davant aquests fets el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular vol que se li responguin les següents PREGUNTES:

1. Com ens expliquen que s'hagi arribat a imposar una sanció basada en una denúncia falsa?

2. L'Ajuntament mantindrà aquesta la sanció?

3. Qui són els responsables tècnics i polítics d'aquest error?

4. S'obrirà cap expedient informatiu per aclarir aquesta irregularitat?

5. Se'n depuraran les responsabilitats fins a les darreres conseqüències?

6. Ens trobem davant d'un fet aïllat?

7. Quants recursos hi ha hagut a sancions imposades a per cartells a partir de denúncies de la Policia Local?

Alhora, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular formula els següents PRECS:

1. Que s'anul·li la sanció imposada.

2. Que es demanin disculpes a la jove sancionada.

3. Que s'obri un expedient informatiu i que es depurin les responsabilitats que se'n puguin derivar a tots els nivells.

4. Que fets com aquest no es tornin a repetir."

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Joana Ortega, en representació de l'Associació Cultural Fèlix Cucurull, qui expressa que el que ha succeït no és un fet aïllat i que hi ha molts col·lectius que es troben en una situació d'indefensió.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, es refereix directament al Sr. Safont-Tria per dir-li que no sap de què estem parlant. Quina sanció? Perquè no hi ha hagut cap imposició de sanció. L'expedient, com ha de ser, és respectuós amb els drets de les persones que suposadament han comès alguna irregularitat. Fruit d'aquest exercici de la tasca administrativa per part del servei jurídic de Serveis de Manteniment, el dia 3 març, és a dir 7 dies abans de l'entrada per registre a Secretaria d'aquesta pregunta, ja hi havia signat un decret, concretament el 1943/2008 de l'arxiu de l'expedient sense imposició de cap sanció. Per tant, totes les preguntes i precs respecte a una persona sancionada les dono per respostes. Respecte a la pregunta de quants recursos hi ha hagut a sancions imposades a cartells a partir de denúncies de la Policia Local, dir que al 2007 n'hi va haver 33, de les quals es van estimar en part 4 recursos.

El senyor Xavier Safont-Tria expressa que de cap manera es pot dir que no hi ha hagut cap sanció, perquè aquesta hi és i ha arribat. Ha arribat després del ple en què es va denunciar la situació. Ahir ens vam assabentar que s'havia retirat la sanció, però aquesta hi és i tenim els papers que ho demostren. Hi ha la sanció i el recurs presentat per l'Elena. Per tant, el que em respon no és verídic.

El senyor Francesc Melero insisteix en què precisament hi ha un decret, el 1943/2008, signat amb data de 3 de març. Perquè es conegui, convé aclarir que per raó de la quantia d'aquesta possibilitat de sanció, l'expedient es va tramitar com a procediment abreujat i aquest tipus de procediment es notifica, juntament amb la incoació de l'expedient, la proposta de resolució. Dir també, però, que la persona a la qual fa referència va fer ús dels seus drets, tal com estipula també aquest mateix procediment, va formular les seves al·legacions i es van estimar.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL DISPOSITIU ESPECIAL D'ORGANITZACIÓ DE LES ELECCIONS GENERALS DE 9 DE MARÇ.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat diumenge, 9 de març es van celebrar a Mataró les Eleccions Generals. Amb aquest motiu i com sempre que tenen lloc eleccions a la nostra ciutat, l'Ajuntament ha posat en marxa un dispositiu especial tant a nivell informatiu com a nivell organitzatiu.

En aquesta ocasió, no han estat poques les persones que s'han dirigit a aquest Grup Municipal per denunciar les deficiències d'aquest dispositiu. En concret molta gent es va molestar per la desproporcionalitat que presentaven alguns col·legis entre el número de meses per votar i l'espai destinat a fer-ho que resultava insuficient i incòmode.

D'altra banda aquest Grup Municipal vol mostrar el seu malestar donat que en la Comissió Informativa de Serveis Centrals prèvia a la data electoral es va acordar la millora de la senyalització dels col·legis electorals donat que molta gent perd la targeta del cens i no sap ben bé a quina mesa s'ha de dirigir per exercir el seu dret a vot. Aquesta senyalització no es va millorar i s'ha utilitzat la tradicional tot i que els representats del Govern ens van informar a la Comissió que s'encarregaria al Servei de Comunicació aquest tasca.

PREGUNTA

1. És coneixedor el Govern Municipal de les queixes expressades per molts ciutadans/es per la deficiència organitzativa del dispositiu especial d'eleccions?

2. Per què no es va procedir a la millora de la senyalització dels col·legis tal i com es va acordar en Comissió?"

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, per respondre a la primera pregunta, si aquesta es refereix a la manca d'espai d'alguns col·legis electorals, que no a res que tingui a veure amb el dispositiu d'eleccions, val a dir que sí que es van rebre algunes queixes. En aquest aspecte, cal recordar que els col·legis són espais que s'han d'ubicar obligatòriament en els districtes i seccions on es fa la votació i que no sempre disposem d'espais que tinguin les condicions òptimes que tots voldríem.

És per això que a mesura que l'Ajuntament pot anar disposant d'espais millors, més adequats, canviem els col·legis electorals de lloc, tenint en compte el que suposa, en el sentit de la comunicació que s'ha d'adreçar als ciutadans afectats. Aquest va ser el cas en el seu dia del centre cívic de Pla d'en Boet, on aquestes últimes eleccions generals es va procedir a la substitució del col·legi electoral del c/Cadiz que es va situar a la nova escola Antonio Machado, una ubicació molt millor i accessible. En referència al dispositiu especial d'eleccions no hem rebut cap queixa, ans al contrari, ens han arribat felicitacions per com algunes persones indicaven com s'havia de procedir als qui ho demanaven.

En resposta a la segona pregunta, dir-li que sí que es va millorar la senyalització dels col·legis requerits, fent ús dels plànols tal com va suggerir el seu grup municipal i el grup de CiU. Aquest operatiu especial l'elabora una comissió de treball integrada per més de 10 serveis municipals diferents que comencen a treballar tres mesos abans que arribi la data electoral. El passat diumenge el dispositiu especial l'integraven 83 persones que van treballar durant tota la jornada i el nombre de persones ateses en els diferents punts d'atenció ciutadana va ser de 3.785 persones de forma presencial i 231 per telèfon.

Finalment, agrair la bona feina feta per tota aquesta gent i felicitar-nos pel bon funcionament de la jornada.

45 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS SEXENNIS DEL PROFESSORAT DE L'IES MIQUEL BIADA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 35 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.