Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

08/11/2007

Escoltar

08/11/2007

dijous 08 novembre 2007, 00:00h

ACTA NÚM. 16/2007 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 DE NOVEMBRE DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de novembre de dos mil set, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                       (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS                           TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                          TINENT D'ALCALDE                      (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                CONSELLER DELEGAT               (PSC)

IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)

 

JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER                 REGIDOR                                        (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

ISABEL MARTINEZ CID                                 REGIDORA                                      (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)

 

PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ             REGIDOR                                         (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA   REGIDOR                                                     (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)

 

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D'ALCALDE               (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

 

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D'ALCALDE                      (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)

 

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)

 

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1       APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 11 D'OCTUBRE DE 2007.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

2 -     DESPATX  OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER TAL QUE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EXPRESSI EL SEU REBUIG A L'ACTUAL TRAÇAT DEL TGV PEL CENTRE DE BARCELONA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que la Sra. Carolina Soler s'incorporarà al ple d'avui durant la sessió.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Molts ciutadans d'arreu del món miren amb preocupació els possibles danys € de fet, podríem dir probables, si tenim en compte l'immens desastre que ha organitzat el govern d'Espanya amb l'arribada del TGV a la capital de Catalunya € que poden patir la Sagrada Família i la Casa Milà (més coneguda com a la Pedrera) com a conseqüència del pas del TGV pel centre de Barcelona pels carrers Provença i Mallorca. Com és conegut, importants experts en geologia i arquitectura opinen que el traçat del túnel farà perillar la integritat dels monuments de forma irreversible, i urbanistes i enginyers neutrals consideren que aquest és un traçat innecessari i arbitrari, ja que existeixen alternatives millors.

Ambdós monuments, obra de l'arquitecte Antoni Gaudi, estan declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO i són Bens Culturals d'Interès Nacional. Avui, gràcies a que són coneguts i admirats a tot el món, són milions les persones de totes les procedències que els visiten cada any. Sens dubte, estem parlant de dos monuments que han esdevingut símbol de la nostra nació.

Tal i com explica la plataforma ciutadana TGV Lluny de la Sagrada Família, fins i tot escoles d'arquitectura de tot el món i nombrosos professionals "no donen crèdit a aquesta temerària actuació" i per això "s'han dirigit al Patronat del Temple manifestant la seva sorpresa i enuig".

Recentment, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va expressar el seu rebuig al traçat del TGV que defensa el Ministeri de Foment i va aprovar una proposta d'acord del grup municipal de CiU, amb el suport dels grups d'ERC i del PP, que obliga el govern municipal a presentar al Ministeri projectes alternatius per unir les estacions de Sants i La Sagrera.

Sense menysprear, en absolut, els danys que el traçat previst pel govern espanyol pot provocar, també, en els habitatges ubicats en aquests carrers, el grup municipal de CiU a Mataró considera que la condició de Patrimoni Mundial de la Humanitat i de Bé Cultural d'Interès Nacional dels monuments obliga aquest consistori a manifestar la seva preocupació pel seu futur. 

En conseqüència, doncs, els sotasignats proposen al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS

Primer.- Expressar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró, preocupat pels danys que poden patir els monuments de la Sagrada Família i la Pedrera, a l'actual traçat del TGV al seu pas pel centre de Barcelona.

Segon.- Demanar al Ministeri de Foment que, escoltant l'opinió manifestada pel Ple de l'Ajuntament de Barcelona en data 20 de juliol de 2007, estudiï traçats alternatius a l'actual que no posin en perill els monuments abans esmentats i que deixi sense efecte l'acord del Consell de Ministres del passat 13 de juliol en relació al traçat urbà del TGV.

Tercer.- Comunicar aquests acords a tots els grups municipals presents a l'Ajuntament de Barcelona, al Patronat de la Sagrada Família i a la Plataforma TGV Lluny de la Sagrada Família."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que el PPC figura com un dels promotors de la iniciativa tot i que la proposta hagi estat presentada per CiU. Per tant i atès que el text de la proposta ja és prou explicatiu, aquest grup no té res més a dir-hi.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el vot afirmatiu de la seva formació a la proposta de resolució.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença dient a aquells grups que hi votaran afirmativament que ERC comparteix amb ells la seva preocupació pel patrimoni històric del país, i més encara si ens referim a la Sagrada Família.

No obstant això, reconeix que no se sent apte per discutir la idoneïtat tècnica del traçat, ni tampoc té elements de judici suficients per valorar rigorosament l'impacte dels traçats alternatius, ni les seves conseqüències econòmiques i funcionals. ERC de Mataró considera que aquest tema incumbeix l'Ajuntament de Barcelona. Per tot plegat, s'hi abstindran.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta.

En primer lloc, per raons d'autonomia dels governs locals, ja que dir a un altre ajuntament què ha de fer, no és competència nostra.

En segon lloc, perquè no hi ha cap altre traçat alternatiu, atès que una de les bones intencions d'aquest traçat de l'AVE és la de permetre que es dobli el servei de Rodalies de l'àrea metropolitana, fet que és d'interès primordial.

I, en tercer lloc, perquè estan segurs, i així s'ha de demanar, que les obres s'executaran amb totes les garanties de seguretat tant per a les persones com per als béns.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa el vot contrari de la seva formació a la proposta.

Aquesta és una iniciativa fonamentalment hipòcrita que presenten grups que van tenir responsabilitats en el moment adequat i no les van exercir.

L'any 2001, les tres administracions territorials, l'Estat €amb el PP al capdavant i el suport de CiU€, la Generalitat €on governava CiU amb el suport del PP€ i l'Ajuntament de Barcelona €on governava el PSC amb els grups d'esquerres€ es van posar d'acord amb un determinat traçat de la línia d'alta velocitat al seu pas per Barcelona. Arran del protocol i conveni assolits, es va crear un consorci entre les tres administracions, al qual es van sumar els ajuntaments veïns, com l'Hospitalet, el Prat, Cornellà i Sant Boi i amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Aquest acord de traçat, basat en estudis informatius, ha seguit tot el procediment que preveuen les lleis:

En primer lloc ha estat sotmès a informació pública, amb la participació d'entitats i ciutadans i, posteriorment, fins a Sants, el traçat ha estat objecte d'aprovació de dues declaracions d'impacte ambiental i del desenvolupament de projectes constructius degudament aprovats i en situació d'adjudicació de les obres corresponents. Per tant, és impensable retornar a la situació de l'any 2000.

Els acords adoptats vinculen les administracions i generen expectatives que no s'haurien de frustrar amb vista als ciutadans, que veuran millorada la seva situació urbana.

D'altra banda, les obres generen uns drets econòmics adjudicataris que caldria satisfer en cas de rescissió i el que és més greu, optar per un altre traçat allargaria per un període indeterminat l'aprofitament per part dels ciutadans de les grans inversions executades en el tram Lleida-Barcelona, a causa del procediment administratiu que causaria el traçat alternatiu.

Cal considerar, doncs, que la nova línia d'alta velocitat ja és a Sants. Anar a buscar aquest punt del litoral per entrar per sota l'Estació de França i del ramal de Glòries fins a Sagrera no té cap sentit. A més, es passaria per sota de molts més edificis que l'actual solució de Sants-Sagrera, i, per tant, cal travessar necessàriament l'Eixample.

Un cop decidida la necessitat d'una infraestructura ferroviària determinada, les administracions han de garantir que la construcció es faci amb les màximes condicions de seguretat i les mínimes afeccions i molèsties per al conjunt dels ciutadans. La realització dels túnels ferroviaris a la ciutat de Barcelona ha estat una pràctica normal €actualment hi ha 100 km construïts€ que possibiliten la mobilitat en transport públic, que es veurà millorada substancialment amb la finalització de les obres del traçat d'alta velocitat i l'ampliació del metro, entre d'altres.

L'alternativa litoral tampoc és factible, tal com demostra l'estudi que la considerava, ja l'any 2000, menys avantatjosa que l'opció de Sants-Sagrera. És a dir, la nova línia de Barcelona oferia diferents tipus de serveis de transport de viatgers, no de mercaderies, a més del llarg recorregut (Madrid, París, etc.). Els serveis més utilitzats seran els regionals d'alta velocitat més nombrosos, que faran que en menys d'una hora des de Barcelona es pugui arribar a Lleida, Tarragona o Girona; i Saragossa, València i Perpinyà seran igualment molt accessibles.

A més, mitjançant els trens de rodadura desplaçable totes les connexions ferroviàries a mitjana i llarga distància es veuran molt afavorides. Interessa, doncs, la millor accessibilitat possible dels ciutadans a aquesta infraestructura i totes les administracions al seu dia van convenir que el túnel de Sants-Sagrera era la millor solució des del punt de vista del servei conjunt.

En aquest moment, l'administrador d'infraestructures ferroviàries és a punt d'adjudicar l'obra d'aquest nou túnel. El Consorci d'Alta Velocitat de Barcelona, format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment, té el compromís que la realització de les obres es faci amb les màximes garanties de seguretat, incloent-hi la realització d'un estudi geològic molt complet de la zona, un projecte bàsic i un sondeig. A més, la tècnica constructiva emprada, la tuneladora d'escut de pressió de terres, és l'adequada a les condicions del terreny i totalment segura. També es faran els tractaments preventius previs al pas de les línies existents i es durà a terme una auscultació permanent per detectar el més mínim moviment o assentament del terreny. Alhora, durant tot el temps d'operació, els serveis ferroviaris disposaran d'aïllament antivibratori adequat durant la implantació de la via del túnel i se'n farà el seguiment.

El nou túnel, per tant, no és un túnel per l'alta velocitat, sinó que els trens hi circularan molt per sota de la seva velocitat de disseny i, doncs, no s'hi han de produir molèsties per l'excés de velocitat. Tanmateix, per tenir els ciutadans informats es prepara la creació d'un centre d'informació i seguiment a l'estil de l'Estació de Sants i unes comissions de seguiment amb participació ciutadana en els diferents districtes, amb reunions periòdiques.

Per tot plegat, hem d'entendre que la decisió que es va prendre l'any 2000 amb el conseller Felip Puig, el ministre Álvarez Cascos i el Sr. Rajoy, com a vicepresident del Govern, era l'adequada des del punt de vista d'assegurar el millor servei al conjunt dels ciutadans i hores d'ara ja és irreversible. Actualment, les administracions treballen per tal de donar les màximes garanties de seguretat durant la realització de les obres i contribuir per tal que els ciutadans tinguin al seu abast la màxima informació i instruments de seguiment.

El senyor Francesc Masriera afirma que és cert que el traçat del TGV va ser consensuat entre la Generalitat i el govern de l'Estat sota el mandat del PP, perquè CiU va avalar i donar suport al traçat que reclamaven els ajuntaments del Baix Llobregat, en la seva immensa majoria governats pel PSC. És a dir, CiU va renunciar al seu propi traçat per afavorir el consens, tot i que avui es demostra que la seva alternativa era la bona: fer passar el TGV pel Vallès, arribar a Barcelona per Cerdanyola i la Sagrera, i garantir així la connexió directa amb l'aeroport.

De totes maneres, el que no és cert és que el primer traçat que es va preveure per al TGV al seu pas pel centre de Barcelona es fes pel carrer Mallorca; el primer traçat el feia passar lluny del temple de la Sagrada Família i va ser com a conseqüència de l'esfondrament del Carmel que el Ministeri de Foment va canviar el traçat pel centre de la ciutat, decidint, llavors sí, fer-lo passat pel costat de la Sagrada Família i molt a prop de La Pedrera.

En tot cas, encara que això hagués estat així, hi ha una dita que diu que "rectificar és de savis" i observant la incompetència i ineptitud de l'actual govern de l'Estat a l'hora de planificar obres d'envergadura, seria lògic curar-se en salut i no posar en perill edificis declarats Patrimoni de la Humanitat.

Dir també als companys d'ERC que potser no és massa de rebut que deixin als seus companys de Barcelona sols davant el perill que una actuació com aquesta pot comportar per a tots els ciutadans de Catalunya.

El senyor Pau Mojedano es nega a utilitzar cap adjectiu qualificatiu per parlar sobre la gestió de cap de les administracions, com ha fet el Sr. Bassas.

Efectivament, en el seu moment, es va produir un conveni, arran del qual es va crear el Consorci a què ja s'ha fet referència. Alhora, s'hi van fer moltes inversions que provenen de decisions del govern del PP, fet pel qual aquest partit és més conscient que ningú de la importància d'aquestes inversions.

Però no tot és tan segur com deia el Sr. Bassas; les seguretats a dia d'avui no són plenes i la prova és que els problemes que es van creant són pitjors cada dia i, per tant, ara toca tenir la flexibilitat de plantejar-se en un determinat moment si el que estem fent ho estem fent bé o hi ha alguna altra manera millor de fer les coses.

El que aquí estem dient és que siguem capaços de prioritzar la seguretat i el bon servei de coses que afecten encara més el dia a dia dels ciutadans, com ara el servei de Rodalies. Novament, la responsabilitat del governant és saber si allò que es fa, es fa bé o es pot millorar, i si la pressa que es té és adequada.

El senyor Ramon Bassas comença explicant que no entrarà a fer un debat sobre la seguretat de les obres, perquè és un debat tècnic que tampoc escau plantejar a l'Ajuntament de Mataró.

Respecte a la intervenció de CiU, el Sr. Bassas creu que Convergència i Unió hauria de continuar recolzant els municipis del Baix Llobregat si això és el que van decidir fer en el seu moment, a fi que no es paralitzin les obres de l'AVE en el seu traçat actual.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) .

Abstencions:             2, corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

En aquests moments s'incorpora a la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

4  -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL CAOS DE RENFE I EL COL·LAPSE A LES CARRETERES.

     El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"Catalunya té un evident dèficit d'infraestructures, provocat, en la seva immensa majoria, per una manca d'inversió al llarg del temps dels successius governs a Madrid, que no han invertit a Catalunya el percentatge corresponent en infraestructures.

Actualment estem patint aquesta manca d'inversió i la situació s'ha tornat insostenible. La ràbia i impotència que viuen els centenar de milers d'usuaris que estan patint el caos de RENFE, el col·lapse a les carreteres i la manca d'inversió en infrastructures, estan posant en evidència les greus mancances que té actualment Catalunya en el que és un dels eixos principals de desenvolupament de tot país modern, les infrastructures.

La situació a rodalies i regionals RENFE és ja insostenible. Ràbia per com s'estan fent les coses i impotència perquè no es veu cap solució a curt termini.

En un principi, era probable, que les obres per l'arribada del TAV a Barcelona podien provocar algun problema, com és natural en la construcció de noves infrastructures. Però és evident que una cosa són problemes puntuals, i l'altra és el caos que s'ha produït, amb dues línies de RENFE i una de Ferrocarrils de la Generalitat, tallades no se sap ben bé fins quan.

El govern espanyol va enviar a Catalunya el secretari d'Estat d'Infrastructures el passat estiu, un gest que va ser venut com la solució als problemes ferroviaris de RENFE. Però des de la seva arribada, les coses no només no han millorat sinó que han empitjorat.

D'altra banda, la Ministra de foment, Magdalena Álvarez, davant la situació de desgavell en la gestió de rodalies i regionals de RENFE, no se li acut res més que dir que els catalans ens prenguem aquest problema amb sentit de l'humor.

Catalunya necessita solucions, i necessita de polítics que s'ocupin dels problemes dels ciutadans.

€      Atesa la situació d'emergència i d'excepcionalitat creada en el transport públic ferroviari de rodalies i de mitjana distància a Barcelona, a la seva àrea metropolitana i, en general, a tot Catalunya, que ha comportat una afectació continuada des de fa més de 15 mesos i una suspensió temporal de diversos serveis ferroviaris de RENFE i de Ferrocarrils de la Generalitat

€      Atesa la necessitat de cercar solucions per als problemes de mobilitat que estan patint centenars de milers de ciutadans

€      Atesa la necessitat de cercar les solucions pertinents al servei de rodalies i regionals de RENFE.

€      Atesos els col·lapses de trànsit que s'estan succeint darrerament a la majoria de les carreteres catalanes i, en especial a les vies on es concentren els problemes amb RENFE.

€      Atesa la necessitat d'aixecar una veu crítica a la mala gestió portada a terme pel Govern de l'Estat, el Govern de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les empreses ADIF i RENFE en la planificació i execució de les obres i en la gestió de les incidències.

€      Atès que els ajuntaments com a administracions més properes als ciutadans, no podem restar aliens a qualsevol fet que pugui destorbar el desenvolupament ordinari de les activitats diàries dels nostres conciutadans.

Els sotasignants proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Manifestar la implicació directe de l'ajuntament de Mataró en la defensa dels ciutadans i ciutadanes afectats per el caos en les infrastructures.

Segon.- Demanar al govern espanyol i al govern de la Generalitat, que aturin les obres del TAV si aquestes no garanteixen la seguretat per als treballadors de les obres, d'una banda, i per als ciutadans, de l'altra. La prioritat ha de ser el restabliment de la normalitat al servei de rodalies i regionals de RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat, ja que aquests són necessaris per la mobilitat obligada de centenars de milers de catalans. Tots els esforços tècnics han de centrar aquesta qüestió.

Tercer.- Sol·licitar al govern espanyol que cessi de les seves funcions a la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez i al Secretari d'Estat d'Infrastructures, Víctor Morlan, ja que una vegada darrera l'altra s'ha demostrat la ineficàcia de la seva gestió al capdavant de les responsabilitats que han de desenvolupar.

Quart.- Exigir al Govern de la Generalitat i al President de la Generalitat de Catalunya que afronti amb valentia i exigeixi públicament solucions al govern espanyol i que defensi els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Cinquè. Sol·licitar al govern espanyol que es porti a terme el traspàs de la gestió de rodalies RENFE de conformitat amb el que estableix l'article 140.7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

Sisè.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al Govern espanyol, al Congrés de Diputats, al Ministeri de Foment, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

A continuació, el senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la següent proposta alternativa :

"La situació de les connexions ferroviàries de Barcelona està fent cada dia més precària la vida de molts ciutadans i ciutadanes. La gent que diàriament hem de desplaçar-nos fora de Mataró no podem restar ni un minut més en silenci davant la situació de precarietat,  marginació i desatenció a què estem sotmesos.

El motiu principal d'aquesta situació és la manca històrica d'inversions en aquest servei públic per part del Govern espanyol. Ens hauríem de remuntar a més d'una dècada, per trobar els responsables, els diferents governs d'aquesta època i els diferents partits polítics que els han donat suport: PP, PSOE (partits que han governat a Espanya), CIU, ERC i ICV (partits catalans que els han donat suport).

Hem perdut un nombre incalculable d'hores del nostre temps lliure. Hem perdut, només en els últims mesos, incomptables hores del nostre temps sense cap mena de compensació. A qui beneficia el tren d'alta velocitat (TAV)?

En cap moment RENFE no ha estat a l'alçada ni a l'hora d'oferir alternatives en els trams afectats, ni a l'hora d'informar degudament els viatgers, situació que ha portat tot sovint a un tracte menyspreador i insultant de l'escàs personal de RENFE cap als viatgers.

Tant les autoritats competents dins de RENFE, com els responsables polítics governamentals, amb la Ministra de Foment espanyola, Magdalena Álvarez, i el President del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, han mostrat una actitud i un discurs de menyspreu envers els afectats i envers el poble català en el seu conjunt. En tot moment han defugit les responsabilitats i, lluny de dimitir i posar-hi remei, s'han adreçat al poble de Catalunya amb mentides, falses promeses i tracte despectiu.

RENFE ha demostrat al llarg dels darrers mesos una incapacitat manifesta per fer estudis tècnics seriosos per tal d'actuar amb un mínim de previsió.

Hi ha hagut una voluntat nul·la del govern espanyol i de RENFE de prioritzar unes garanties mínimes a Rodalies i Regionals per damunt de la finalització de les obres del AVE, convertida en una cursa que s'arribà a mostrar descaradament electoralista, fent passar els interessos estratègics del PSOE per sobre de les necessitats de la ciutadania catalana.

Les obres del Tren d'Alta Velocitat, però, han agreujat una situació que ja era dolenta (amb retards cada vegada que plou, supressió de trens sense previ avís, no renovació de combois, manca d'informació quan hi ha incidències, etc.). Les inversions de RENFE a Catalunya, els darrers anys, s'han centrat en l'Alta Velocitat (TAV), primant un model ferroviari mediambientalment insostenible i dirigit a un tipus d'usuari de negocis i numèricament molt inferior al servei de Rodalies que diàriament fan servir centenars de milers de treballadors/es.

La gestió de l'avaria provocada per les obres del TAV ha estat lenta i dolenta. Les carreteres s'han col·lapsat perquè al trànsit habitual (ja prou col·lapsat normalment) s'hi ha d'afegit aquell que provoca la gent que, essent usuaris/es habituals de RENFE, han hagut d'optar aquests dies pel transport privat,  i també el dels 200 autocars contractats per a substituir el servei ferroviari entre Gavà i Barcelona.

Ningú no es fa responsable del que està passant. La preparació cap a la privatització dels serveis ferroviaris fa que actualment operin dues empreses: RENFE operadora i ADIF. L'una i altra es van passant la pilota de la responsabilitat. Actualment entra en joc un tercer "responsable", l'empresa OHL, contractada pel ministeri de Foment per a l'execució d'una part de les obres del TAV. Les dues empreses públiques depenen de Foment i OHL és contractada pel mateix ministeri. La responsabilitat, doncs, és ben clara: dels responsables polítics d'aquest departament. Quan tothom es declara políticament irresponsable d'un cas tan greu és que ens trobem davant d'uns polítics irresponsables.

Per tots aquests greuges i motius, la Candidatura d'Unitat Popular proposa al ple de l'Ajuntament de Mataró els següents acords:

1.      Demanar la dimissió immediata (o cessament en cas que aquesta no es produeixi) de la ministra espanyola de Foment.

2.      Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que doni respostes i no excuses; que passen, en primer lloc, per exigir el traspàs del servei de Rodalies i Regionals a la Generalitat junt amb les partides pressupostàries necessàries per fer front a la manca d'inversions que ha patit RENFE a Catalunya.

3.      Instar la Generalitat perquè encarregui a un equip de tècnics independents un treball rigorós d'avaluació dels perjudicis econòmics, ecològics i humans que han suposat fins ara les obres del tren d'Alta Velocitat (TAV). Un cop avaluats els prejudicis, instar el Ministeri espanyol de Foment a indemnitzar tots els usuaris afectats d'una manera justa, ràpida i àgil.

4.      Vetllar perquè des de l'Ajuntament de Mataró, en coordinació amb les associacions d'usuaris i consumidors, s'ofereixi assessorament jurídic a tots els particulars i empreses que vulguin emprendre accions legals que estiguin directament relacionades amb el caos ferroviari.

5.      Exigir a RENFE  que executi un pla de millora i dignificació de l'Estació de Trens de Mataró, en el qual es contempli el següent:

-         La rehabilitació i posada en funcionament d'uns serveis sanitaris en condicions i al nivell d'una de les estacions amb més usuaris de Catalunya.

-         L'habilitació d'un pàrquing de bicicletes vigilat i sota cobert a l'interior del recinte de l'Estació.

-         Solució immediata a les barreres arquitectòniques existents.

-         La recuperació de la connexió directa amb l'aeroport del Prat de Llobregat i amb Girona."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta una proposta alternativa del govern municipal.

"La tallada de circulació dels trens de RODALIES RENFE i de FGC, produïda des del dia 20 d'octubre i per un termini de temps imprevisible, com a conseqüència de les últimes greus incidències en les obres d'accés del tren d'alta velocitat a Barcelona, és causa de gravíssimes molèsties a centenars de milers de ciutadans i ciutadanes, molts d'ells mataronins i mataronines, en els seus desplaçaments i està causant gravíssims danys econòmics, socials i ambientals a Catalunya, que ha provocat la justificada indignació de la ciutadania catalana i alhora pot desacreditar el transport públic i les mateixes institucions polítiques en general.

A tot això s'uneix el fet que el conjunt de línies ferroviàries de rodalies i de mitjana distància de RENFE, els denominats regionals, estan en un pèssim estat, amb serveis molt reduïts i amb un material rodant obsolet, no sols a Barcelona sinó a la resta d'aglomeracions urbanes de Catalunya.

Aquestes situacions posen en evidència un seguit de qüestions:

1a El dèficit d'inversions públiques acumulat durant aquests darrers vint-i-cinc anys sota governs espanyols de tot caire, ha contribuït a que el transport pública a Catalunya sigui especialment vulnerable i és en bona part per això que els incidents que s'han produït darrerament al nostre país adquireix dimensions gairebé catastròfiques i un abast indiscriminat.

2a  Malgrat els esforços del Govern català per tal d'intentar reconduir la situació i minimitzar les conseqüències dels incidents, el fet que sigui l'Estat qui pren les decisions i gestioni les competències ha impedit l'aplicació efectiva de les mesures correctores proposades des de Catalunya.

3a  No s'ha gestionat amb prou previsió les inversions vinculades a la implantació del Tren d'Alta Velocitat.

4a  La ciutadania espera que algú qualificat doni les explicacions que calen sobre les causes, prengui decisions enèrgiques per tal de minimitzar els perjudicis, adopti les previsions adients i informi sobre els terminis definitius.

Atès que els usuaris i usuàries d'aquest servei públic veuen limitada la seva mobilitat fins a extrems difícilment tolerables, amb els continus perjudicis laborals i personals que se'ls origina: incidents i molèsties contínues, en particular als veïns i veïnes que viuen a prop de les obres, retards, interrupció del servei, descomptes salarials, difícil conciliació de la vida familiar i laboral...

És per tot això que, el grups del PSC, ICV-EUiA, ERC proposen al Ple de l'Ajuntament de Mataró els següents:

ACORDS:

1. Donar suport a les actuacions que està portant a terme el Govern de la Generalitat per tal d'atendre als usuaris de rodalies RENFE i dels FGC mentre duri la suspensió del servei causada per les incidències de les obres d'arribada del Tren d'Alta Velocitat a Barcelona, així com per accelerar els treballs necessaris per garantir la represa dels serveis amb condicions de seguretat i de continuïtat al més aviat possible, i, en fi, per reclamar les responsabilitats patrimonials i el rescabalament de tots els danys i perjudicis produïts.

2. Exigir que des del Ministeri de Foment es prenguin urgentment les mesures necessàries, amb caràcter d'autèntica emergència, per tal de reconduir la situació i d'oferir la informació i el calendari amb les previsions correctores pertinents.

3. Demanar al president del govern d'Espanya que es depurin les responsabilitats tècniques i polítiques, tant dels responsables del Ministeri de Foment, com les operadores ADIF i RENFE i les empreses contractistes de les obres, començant per la destitució de la Ministra de Foment, com a principal responsable polític."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup a la proposta de la CUP i a la proposta presentada pel Sr. Teixidó. Li continua sorprenent la valentia que tenen aquests membres del Govern a l'hora de posicionar-se en aquest ple municipal o en ajuntaments per defensar determinades posicions reivindicatives d'un tema i, en canvi, fer de simples acompanyants de la gestió de la ministra de Foment, que tot el país considera nefasta i poc eficaç.

Finalment, el PPC votarà a favor de la proposta presentada per CiU, no sense abans, però, fer una petita matisació respecte a l'acord cinquè d'aquesta, en què se sol·licita al Govern espanyol fer el traspàs de competències. El PPC hi estaria d'acord però el que passa és que cal deixar clar que aquest tema ara mateix no és una prioritat i seria un disbarat. Abans d'això, cal resoldre el problema actual i acabar les obres de modernització.

També és veritat que no hi ha la certesa que el fet que es deixi de gestionar una obra a Madrid i passi a gestionar-se a Barcelona sigui una garantia de fiabilitat, tal com demostra el desastre del Carmel o de les línies 12 i 9 del servei ferroviari. En definitiva, des d'un govern el primer que cal és saber assumir les responsabilitats i no traslladar-les sistemàticament a altres administracions.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, constata que la paralització del servei de Rodalies a diverses línies ferroviàries catalanes i l'aparició de sis esvorancs, de moment, al llarg de les obres que es duen a terme arran de l'arribada de l'AVE a Barcelona, incrementa el malestar dels ciutadans i l'administració catalana davant de la gestió portada pel govern de l'Estat i, en especial, pel ministeri de Foment, tal com ha manifestat el president Montilla a Madrid.

Al malestar dels ciutadans, cal afegir també les pressions exercides, d'una banda, pels partits de l'oposició, com aquí s'ha vist i en una maniobra clarament electoralista a cinc mesos de les eleccions, i, de l'altra, aquelles exercides per les plataformes contràries al pas de l'AVE pel costat de la Sagrada Família.

En política s'han d'assumir els errors i el president Zapatero ha reconegut els comesos en la realització d'aquesta gran obra i ha decidit supervisar personalment l'estat de la situació i planificació de cara al futur. També ha assumit les prioritats del govern català i que el president Montilla ja va fer públiques des de l'inici de la crisi: primer, la seguretat; després, el restabliment de Rodalies i, finalment, l'arribada de l'AVE a Barcelona.

L'arribada d'aquesta línia d'alta velocitat és imprescindible i acumula molts retards, però ja no importa el dia de l'arribada, sinó que la prioritat del Govern sempre hagin estat els ciutadans.

Des de l'oposició s'insisteix a demanar la dimissió de l'actual ministra de Foment. En aquests moments, un canvi de ministre suposaria la interrupció de les obres, ja que la nova persona al capdavant no tindria temps per fer-se una idea dels problemes i, en conseqüència, no podria posar en marxa actuacions en aquest sentit. S'assumeixen els errors i es busquen solucions, no es defuig cap problema, i, de fet, qui no fa res, mai s'equivoca. Els errors es poden cometre i s'entén la desconfiança generada.

La decisió de Zapatero s'ha de llegir en clau de planificació futura: l'arribada de l'AVE és imprescindible i no és tan important que arribi durant aquesta legislatura sinó que ho faci amb totes les garanties, el màxim rigor i eficàcia.

Els socialistes reclamem seguretat en les obres i ens preocupa solucionar problemes; mentre que l'oposició es limita a demanar dimissions, que l'únic que farien és endarrerir les solucions. Els governs de Catalunya i Espanya estan a sobre d'aquests problemes, treballant amb intensitat i donant la cara.

El govern català, de fet, tot i no tenir la competència en aquesta matèria, ha treballat molt en defensa dels interessos del país, exigint eficàcia i eficiència en les obres de l'AVE i vetllant pel benestar dels ciutadans afectats. A més, en coordinació amb els municipis afectats, els alcaldes formen part del Centre de Planificacions Ferroviàries sota la direcció del secretari d'estat en Infraestructures i on també participen ADIF, RENFE, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per supervisar les obres de la gran velocitat.

És cert que el problema de fons és segurament el de les infraestructures a Catalunya i el president Zapatero ha assumit la seva responsabilitat, però no podem oblidar que venim d'on venim. Ens tornem a trobar davant d'una proposició hipòcrita, perquè el problema de Rodalies ve de lluny, de la manca d'inversions que va produir el PP en infraestructures ferroviàries de Rodalies durant molts anys. I recordem que això va ser amb el suport actiu de CiU als pressupostos de l'Estat.

El govern Zapatero ha assumit la seva responsabilitat però encara esperem que CiU i el PP facin un exercici d'autocrítica i assumeixin els seus errors. Aquí no demanem la dimissió de ningú. Parlant d'això, és també inèdit que des de l'Ajuntament de Mataró es reclami la dimissió d'un membre d'una altra administració; no s'ha fet abans i si es comença a posar en pràctica a partir d'ara, hi hauria més d'algun alcalde del PP fent declaracions homòfobes que podria ser un bon candidat per a una dimissió. Però no és aquesta la tasca d'un Ajuntament com el nostre.

No es pot qüestionar, doncs, l'esforç que des del 2004 s'està fent en infraestructures per part del govern central i especialment en aquest moment, ni tampoc la complexitat de les obres de l'AVE. El president Zapatero ha reconegut que aquest és un esforç inversor nou que s'ha de sumar i destinar a compensar la manca d'inversions a les Rodalies durant molts anys. D'altra banda, el president Montilla també ha volgut deixar clar que venim d'on venim: no es va invertir durant els anys del PP al govern de l'Estat, i amb el suport de CiU, ni en l'aeroport, ni en l'alta velocitat, ni en rodalies. Només portant a terme les inversions necessàries, podrem garantir l'eficiència de la xarxa de transport ferroviari.

Malgrat les actuals deficiències estem convençuts que el compromís d'inversió dels propers anys  feta pels executius estatal i autonòmic millorarà la mobilitat de la ciutadania i incrementarà la competitivitat de la nostra economia local, comarcal i nacional. Al mateix temps, donem suport a la determinació en què l'executiu català està vetllant per l'execució de les actuals obres i la millora de les incidències ocasionades per aquestes, així com per l'execució de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia, segons la qual la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equiparar a la participació del relatiu PIB de Catalunya en relació al PIB estatal, amb un període de 7 anys.

Per tot plegat, el PSC votarà negativament a les propostes presentades per la CUP i per CiU i afirmativament als dos primers acords de la proposta dels grups d'esquerres.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, confirma que el seu grup donarà suport a la proposta presentada pels tres grups del govern i no se sumarà a la proposta de CiU-PP, així com tampoc a la presentada a última hora per la CUP.

Votaran d'aquesta manera, pels següents motius:

En primer lloc, recordar que quan CiU va presentar la seva proposta de resolució, el grup d'ICV-EUiA ja va elaborar una alternativa, que s'ha retirat finalment en ares a poder votar en aquest ple alguna cosa que faci que tant la Generalitat com el govern de l'Estat sàpiguen què opina el ple de l'Ajuntament. S'ha fet per això. D'altra banda, dir que segurament s'estaria en un 60% d'acord amb la proposta de la CUP, perquè així s'està defensant en el Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats, que són el marc on s'ha de debatre aquesta qüestió.

Per tant, doncs, l'objectiu del grup i per això ha actuat d'aquesta manera és que arribi a les administracions autonòmica i estatal el pensament mínim consensuat al ple de l'Ajuntament.

El senyor Pau Mojedano afirma que al Sr. Bassas li agrada això d'entrar a parlar del passat i fer retrets, cosa que no farà qui parla.

De totes maneres, les xifres canten i l'únic que es pot dir és que durant els 8 anys de governs del PP €davant dels 16 del PSOE€ es va passar d'unes inversions de l'Estat a Catalunya del 12,5% del total fins a més del 16%; mentre que en els quatre anys del govern Zapatero s'han tornat a reduir al 13,5%, que és la xifra més baixa dels últims 15 anys. I si aquestes xifres les traslladem a la comarca i a Mataró, encara són més aclaparadores, perquè els ajuts inversors per a la reforma del pg. Marítim, la Porta Laietana, la remodelació de l'estació de RENFE, els col·lectors, el compromís de fer la segona fase del pg. Marítim, etc., hi van ser durant els anys de govern del PP i no durant els anys socialistes. Aquesta és la realitat i no una altra.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que aquest punt s'ha acabat convertint en una mena de picabaralla que allunya tots plegats del contingut de les propostes. 

El que CiU ha fet és, una vegada més, marcar el pas en aquest ple i portar aquí a debat un tema prou important. No sap si s'està convertint en progressista o d'esquerres o és que en realitat ho ha estat tota la vida o potser la Sra. Guirao no ho és tant com diu, però subscriu el que ella ha manifestat: el problema existeix i és real. Tot i que no s'entén massa com és que el Sr. Bassas afirma que no pot ser que l'oposició demani la dimissió de la ministra de Foment, quan són els seus mateixos companys de govern qui demanen també el seu cessament. Si realment els grups d'esquerres es creuen el que estan fent, no s'entén com poden continuar fent costat a aquest govern central. I d'electoralisme, res, perquè els forats han vingut ara i la incompetència del govern de l'Estat a l'hora de construir túnels s'està veient ara. Per tant, el Sr. Mora insta a mirar cap endavant i oblidar-se de qui va governar fa vuit anys, això ja no interessa als ciutadans.

Pel que fa a les votacions, el president de CiU anuncia òbviament el vot afirmatiu a la seva proposta presentada, però també a la proposta dels grups d'esquerres, en tots els tres acords que inclou. En relació amb la de la CUP, s'hi abstindrien perquè, malgrat coincidir en alguns punts, és una iniciativa que ha arribat tardana i poc meditada.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que és cert que la seva proposta ha arribat justa, però també ho ha fet la del govern municipal.

Com deia la Sra. Guirao, la CUP també vol el màxim consens i és per això que per fer una opció de força votaran a favor de totes tres mocions complertes, inclòs el tercer punt de la proposta del govern municipal, que el PSC ja ha anunciat que no subscriurà. Ja n'hi ha prou que el poble català sigui utilitzat com una titella i que el govern autonòmic sigui incapaç d'exigir allò que ens pertoca, simplement pel fet de ser del mateix partit.

El senyor Ramon Bassas es refereix en primer lloc al fet que durant la seva intervenció, el Sr. Mojedano, qui ha fet al·lusió a totes les inversions que presumiblement va fer el govern del PP a Catalunya sota el seu mandat, no hagi citat les Rodalies, que és justament el tema que s'està debatent. Les Rodalies van veure retallades enormement les seves inversions durant aquells anys a fi de prioritzar l'AVE, després d'una època de bona gestió de la Sra. Mercè Sala, qui havia col·locat el servei en uns nivells d'excel·lència.

Quan els socialistes, davant d'aquesta retallada, es van queixar, tampoc CiU els van recolzar en aquesta escomesa. Al capdavall, no passa res, però fóra bo reconèixer cadascú els seus errors.

Tanmateix, el Sr. Bassas demana al Sr. Mojedano que especifiqui quin és aquest compromís a què s'ha referit quan parlava del compromís que el PP va adquirir per endegar la segona fase del pg. Marítim.

En referència a la intervenció del Sr. Mora, el Sr. Bassas afirma que ha quedat palès que l'objectiu aquí avui era el d'intentar deixar sol el PSC en una votació, fet que s'ha de llegir en clau electoralista contra els socialistes, que són els seus adversaris polítics. Finalment, recorda que les divisions només interessen als que busquen el caos polític, perquè no ajuden a resoldre cap problema.

El senyor Pau Mojedano diu al Sr. Bassas que creu que el rècord mundial de demanar la dimissió de ministres i de membres del govern de l'Estat el deuen tenir ex-aequo els senyors d'Iniciativa i els del PSC d'aquest Ajuntament, sota el mandat del PP.

Tanmateix, pregunta al Sr. Alcalde si pel que fa a la proposta que presenta el Govern, els acords es votaran per separat. Si és així, el PP votarà favorablement al punt 3 dels acords d'aquesta.

El senyor Alcalde posa a votació les tres propostes presentades.

Votació de la proposta presentada pel grup municipal de Convergència i Unió :

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             Cap.

Votació de la proposta presentada pel grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular:

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

Vots en contra:          13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11),) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             13, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2).

Votació de la proposta presentada pel govern municipal:

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        16, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal Socialista.

Abstencions:             Cap.

En explicació de vot, el grup municipal socialista fa constar que el seu vot contrari a la proposta anterior, únicament ho és respecte al punt tercer, manifestant el seu acord amb la resta de la proposta de resolució.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

5  -    DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA 7666/2007, DE 19 DE SETEMBRE DE 2007, RELATIU AL NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL DE CIUTAT.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, dóna compte del següent decret :

"Decret

7666/2007 de 19 de setembre

Assumpte: Nomenament de membres del Consell de Ciutat

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 83/2007

Relació de fets

En data 3 de febrer de 2005, per acord de l'Ajuntament en Ple, es va aprovar definitivament el Reglament del Consell de Ciutat.

En data 25 de febrer de 2005, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província el Reglament del Consell de Ciutat.

L'article 3 del Reglament del Consell de Ciutat estableix que el Consell de Ciutat està constituït per l'alcalde, que n'exerceix la presidència,  i per les persones nomenades per aquest a proposta de cada sector, i que en dona compte al Ple.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent, RESOLC:

Primer.-  Nomenar com a persones membres del Consell de Ciutat, per a l'actual mandat municipal, les persones proposades següents:

a) Nou representants dels grups polítics municipals mantenint la proporció de la comissió informativa:

Grup municipal  PSC

Sr. Carlos Fernández Báez

Sr. Ivan Pera Ixart

Sr. Arcadi Viler Soler

Grup municipal CiU

Sr. Joan Mora i Bosch

Sr. Marcel Martínez i Bruguera

Grup municipal PPC

Sr. Joan López Alegre

Grup municipal ICV-EUiA

Sra. Quitèria Guirao Abellán

Grup Municipal ERC

Sr. Francesc Teixidó i Pont

Grup Municipal CUP

Sr. Juli Cuéllar Gisbert

b) Dos representants de cadascun dels organismes autònoms:

Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró

Sra. Maria Dolors Ayala Vallespí

Sr. Juan Gil López

Segon.-  Nomenar com a vocals de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat les persones següents:

Sr. Ivan Pera Ixart, Grup Municipal PSC

Sr. Marcel Martínez i Bruguera, Grup Municipal CiU

Sr. Joan López Alegre, Grup Municipal PPC

Sra. Quitèria Guirao Abellán, Grup municipal ICV-EUiA

Sr. Francesc Teixidó i Pont, Grup Municipal ERC

Sr. Juli Cuéllar Gisbert, Grup Municipal CUP

Tercer.- Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Quart.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, troba paradoxal el fet que s'activin els Consells de Ciutat quan encara els Patronats i els consells sectorials encara no estan en marxa, ni se'n coneix el futur funcionament.

6  -    DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA 7878/2007, DE 26 DE SETEMBRE DE 2007, RELATIU AL NOMENAMENT I A LES BAIXES DELS MEMBRES DEL CONSELL DE CIUTAT.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, dóna compte del següent decret :

"Decret

7878/2007 de 26 de setembre

Assumpte: Nomenaments i baixes de membres del Consell de Ciutat

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 83/2007

Relació de fets

En data 3 de febrer de 2005, per acord de l'Ajuntament en Ple, es va aprovar definitivament el Reglament del Consell de Ciutat.

En data 25 de febrer de 2005, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província el Reglament del Consell de Ciutat.

L'article 3 del Reglament del Consell de Ciutat estableix que el Consell de Ciutat està constituït per l'alcalde, que n'exerceix la presidència,  i per les persones nomenades per aquest a proposta de cada sector, i que en dona compte al Ple.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent, RESOLC:

Primer.- Donar de baixa com a membre del Consell de Ciutat i com a vocal de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, en representació del Grup Municipal ICV-EUiA, la Sra. Quitèria Guirao Abellán.

Segon.- Nomenar com a persones membres del Consell de Ciutat, per a l'actual mandat municipal, les persones proposades següents:

a) En representació del Grup Municipal ICV-EUiA:

Sr. José Santiago López Ramírez

b) Quatre representants de la Federació d'Associacions de Veïns:

Sr. Santiago Castillo Castillo

Sr. Javier Sánchez del Campo

Sr. Miquel Torner Roca

Sr. Alfons de Alfonso Fages

Tercer.-  Nomenar com a vocal de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat en representació del Grup Municipal ICV-EUiA el Sr. José Santiago López Ramírez.

Quart.-  Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Cinquè.-  Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - APROVACIÓ DE MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2007 DE

    - L'AJUNTAMENT

    - PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

    - PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

    - INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

- L'AJUNTAMENT-

"Relació de fets

El pressupost del 2007 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 12è de les bases d'execució del pressupost.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les  necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2007, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2007.

Fonaments de dret

1.      Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.

2.      Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

3.      Bases d'execució del pressupost municipal.

4.      Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

5.      RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

6.      DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1.      Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

1.1.   Crèdit extraordinari:

 

Partides a augmentar:

 

 

 

 

 

Org.

Func.

Econ.

Descripció partida

Import

 

 

 

 

 

31002

121120

48900

Aportació Escola Universitària del Maresme

12.000,00

60000

451290

71000

Parròquia de Santa Maria

40.000,00

 

 

 

TOTAL

52.000,00

 

Finançament:

 

 

Baixes per anul.lació

 

 

 

 

 

 

 

Org.

Func.

Econ.

Descripció partida

Import

 

 

 

 

 

 

 

31002

121120

22706

Treballs realitzats per altres empreses.Estudis

12.000,00

 

40221

45183Z

63200

Inversió pla equipaments culturals

40.000,00

 

 

 

 

TOTAL

52.000,00

 

1.2.    Suplement de crèdit:

 

Partides a augmentar:

 

 

 

 

 

Org.

Func.

Econ.

Descripció partida

Import

 

 

 

 

 

40513

422500

21200

Conservació i mant. Edificis escolars

110.000,00

30610

611310

21600

Mant.aplicatiu gestió econòmica

7.500,00

10004

121910

22602

Divulgació Imatge ciutat

1.100,00

30500

423310

22706

Despeses tramitació                         

10.441,05

60510

622110

22707

Prestació de serveis

3.500,00

60520

413120

22707

Prestació de serveis Sanitat

6.500,00

60000

800110

41001

Aportació P.M. Cultura

55.000,00

10010

451950

46700

Aportació Consorci Norm.Ling.

6.259,70

30600

521110

46700

Aportació consorci Localret

1.304,00

30500

423310

48100

Col·laboració alumnes pràctiques

5.350,00

30000

313230

48900

Ajusts socials

137.765,53

60300

462130

48900

Convenis i subvencions de lleure juvenil i associacionisme

2.000,00

10020

460110

49000

Aportació Països subdesenvolupats

23.880,38

40543

46345L

60101

Inversió millores urbanes El Palau

200.075,35

20220

222130

62330

Inversió maquinaria i utillatge

24.000,00

30401

31322A

62501

Mobiliari centre d'acollida

5.500,00

40543

45232E

63200

Inversió rep. Instal·lacions esportives Cerdanyola

39.355,69

60000

80011Z

71002

Transferència Patronat d'Esports

58.000,00

 

 

 

 

 

 

 

 

TOTAL

697.531,70

 

Finançament:

 

Baixes per anul.lació

 

 

 

 

 

 

Org.

Func.

Econ.

Descripció partida

Import

 

 

 

 

 

10000

111000

10000

Retribució organs de govern

21.285,94

10020

460110

20300

Lloguer maquinaria

800,04

10020

460110

20900

Lloguer altra immobilitzat

694,86

30401

222130

21300

Manteniment sist.trunking digital

24.000,00

30610

121310

21600

Mant.aplicacions informàtiques

15.890,43

60550

313210

22109

Subministraments diversos

4.715,75

60550

313210

22109

Subministraments diversos

784,25

10020

460110

22300

Despeses transport cooperació

2.151,50

10020

460110

22601

Atencions protocolàries al desenvolup.

210,29

10020

460110

22602

Divulgació Coopració Internacional

18.717,23

10120

222130

22602

Divulagció programes via pública

600,00

10120

313330

22602

Edició calenari gent gran

500,00

31002

121120

22602

Difusió estudis

1.404,62

60510

622120

22602

Despeses de divulgació

5.500,00

10020

460110

22606

Reunions i conferències de cooperació

400,00

10020

460110

22609

Altres despeses ajudes al desnevolup.

292,23

10010

451950

22706

Empreses externes política ling.

6.259,70

10020

460110

22706

Contractació de serveis

614,23

30640

432220

22706

Serveis i Estudis Inf.de base

7.300,00

60300

462120

22706

Contractacions i serveis de suport als joves

2.000,00

60510

622120

22707

Prestació de serveis

4.500,00

30201

011110

31002

Interessos op.tresoreria

33.714,06

60000

800110

41002

Aportació PM Esports

58.000,00

40543

51112L

61100

Inv.rep.via pública El Palau

200.075,35

30821

56325Z

62200

Inversió centres civics

25.955,91

40543

42251Z

62300

Inversió nova maq.inst.i utillatge escoles

110.000,00

30821

12181Z

62300

Inversió en maquinària serveis generals

103.941,60

40220

45183Z

63200

Inversió pla equipaments culturals

39.355,69

30821

31324Z

63200

Rehabilitació habitatges acció social

7.868,02

 

 

 

 

 

 

 

 

TOTAL

697.531,70

 

2.      Aprovació de modificació de les Bases d'Execució del Pressupost 2007:

 

AJUNTAMENT

On diu:

Article 51è.- Incorporació de saldos al compte 100 de Patrimoni

Els resultats pendents d'aplicació comptabilitzats en el subgrup 13, s'aplicaran al compte 100 de patrimoni dins del següent exercici.

Ha de dir:

Article 51è.- Incorporació de saldos al compte 100 de Patrimoni

Els resultats pendents d'aplicació comptabilitzats en el subgrup 12, s'aplicaran al compte 100 de patrimoni dins del següent exercici.

On diu:

Article 58è.- Contingut de la fiscalització prèvia limitada

IX. En les despeses per transferències corrents i de capital:

a)      Per a convenis de col·laboració amb d'altres entitats de dret públic o amb persones físiques o jurídiques de dret privat, que existeixi informe de l'assessor jurídic respecte al text del conveni i justificació per part del beneficiari d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries.

b)      Per a l'atorgament de subvencions per concurs: que les bases reguladores de la concessió han estat informades per l'assessor jurídic i publicades i justificació per part del beneficiari d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries.

Ha de dir:

Article 58è.- Contingut de la fiscalització prèvia limitada

IX. En les despeses per transferències corrents i de capital:

a)      Per a convenis de col·laboració amb d'altres entitats de dret públic o amb persones físiques o jurídiques de dret privat, que existeixi informe de l'assessor jurídic respecte al text del conveni i justificació per part del beneficiari d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries. Per a subvencions d'import inferior als 3.000 euros, serà suficient la declaració responsable de no deutes amb Hisenda i la Tresoreria de la Seguretat Social, però, els serveis gestors, hauran d'incloure sempre el certificat de no deutes amb l'Ajuntament.

b)      Per a l'atorgament de subvencions per concurs: que les bases reguladores de la concessió han estat informades per l'assessor jurídic i publicades i justificació per part del beneficiari d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries. Per a subvencions d'import inferior als 3.000 euros, serà suficient la declaració responsable de no deutes amb Hisenda i la Tresoreria de la Seguretat Social, però, els serveis gestors, hauran d'incloure sempre el certificat de no deutes amb l'Ajuntament.

Subvencions nominatives:

  • Incrementar la subvenció nominativa a la Societat de Pesca i  Activitats Subaquàtiques en 500,00 €, partida 40310 445230 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa a l'AMPA de l'IES Puig i Cadafalch en 275,00 €, partida 40310 445230 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa al Consell Comarcal del Maresme en 17.513,15 €, partida 60550 313410 46500.
  • Incrementar la subvenció nominativa a la Creu Roja en 16.000,00 €, partida 60550 313410 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa al Grup d'Invàlids de Mataró i Maresme (GIMM) en 3.000,00 €, partida 60550 313410 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa al Centre de Formació i Prevenció en 6.000,00 €, partida 60550 313410 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa a Omnium Cultural en 13.000,00 €, partida 60100 463840 48900.
  • Incrementar la subvenció nominativa a Càrites Interparroquial en 3.000,00 €, partida 60100 463840 48900.
  • Incorporar la subvenció nominativa a l'Escola Universitària del Maresme per import de 12.000,00 €, partida 31002 121120 48900.
  • Incorporar la subvenció nominativa a l'Associació de Familiars malalts d'alzheimer del Maresme per import de 425,00 €, partida 40310 445230 48900.
  • Incorporar la subvenció nominativa a l'Associació infantil i juvenil Pampayuga en 2.000,00 €, partida 60300 462130 48900.
  • Disminuir la subvenció nominativa a la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena en 33.000,00 €, partida 60540 313330 48900.
  • Disminuir la subvenció nominativa a l'Associació Casal de la gent gran del Parc en 2.404,04 €, partida 60540 313310 48900.

ALTRES MODIFICACIONS AL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT

  • Canviar la descripció de la partida 60540 313340 46700 Transferència PASS per la de Transferència Consorci Sanitari del Maresme.

PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

  • Suprimir la subvenció nominativa a la U.D. Cerdanyola per import de 6.600,00 €, partida F0100 452320 48905.
  • Incorporar la subvenció nominativa a la Unió Esportiva Mataró € AECC (Toneig Catalunya Femení Bàsquet-LEB) per import de 4.000,00 €, partida F0100 452220 48900.

INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

  • Incorporar la subvenció nominativa a la Fundació Jaume Vilaseca per import de 8.000,00 €, partida  622310 48904.

PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

  • Incorporar la subvenció nominativa a la Parròquia de Santa Maria per import de 50.000,00 €, amb càrrec al capítol VII.

 

3.   Ratificar  els Decrets 3917/2007, 7941/2007, 6327/2007, 6427/2007, 6600/2007, 8156/2007 i 8173/2007."

- PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS-

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat Municipal d'Esports aprovada per Resolució del President, a ratificar pel Consell Plenari en la propera sessió que tingui lloc.

Fonaments de dret

7.      Bases d'execució del pressupost municipal.

8.      Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

9.      RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

  1. Suprimir la subvenció nominativa a la U.D. Cerdanyola per import de 6.600,00 €, partida F0100 452320 48905.
  2. Incorporar la subvenció nominativa a la Unió Esportiva Mataró € A.E.C.C. (Torneig Catalunya Femení de Bàsquet-LEB) per import de 4.000,00 €, partida F0100 452220 48900.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

- PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA-

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat Municipal de Cultura aprovada per Resolució del President, a ratificar pel Consell Plenari en la propera sessió que tingui lloc.

Fonaments de dret

10.  Bases d'execució del pressupost municipal.

11.  Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

12.  RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

  1. Incorporar la subvenció nominativa a la Parròquia de Santa Maria per import de 50.000,00 €, amb càrrec al capítol VII.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

- INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA-

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica aprovada per Decret de la Presidenta, a ratificar pel Consell de l'IMPEM en la propera sessió que tingui lloc.

Fonaments de dret

13.  Bases d'execució del pressupost municipal.

14.  Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

15.  RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

  1. Modificar les bases d'execució del pressupost incorporant la subvenció nominativa a la Fundació Jaume Vilaseca per import de 8.000,00 €, amb càrrec a la partida 622310 48904 del Pressupost de l'IMPEM.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions:             8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Recursos Humans-

8 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"ANTECEDENTS

El dia 2 de novembre de 2006,  el ple de l'Ajuntament  va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2007. Actualment es  proposen unes modificacions que afecten la plantilla de personal funcionari, i que es motiven mitjançant el corresponent informe del Servei de Recursos Humans.

Aquesta  modificació  de la plantilla del personal funcionari prevista , comporta la creació i modificació d'algun lloc de treball, la qual cosa fa necessària  la modificació de la relació de llocs de treball vigent .

FONAMENTS DE DRET

L'article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l'aprovació del pressupost municipal durant l'any de la seva vigència, per respondre a l'establiment de nous serveis, per l'ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l'exercici següent, com també si respon a  criteris d'organització interna.

Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l'exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s'aprovi l'expedient de modificació de crèdits del pressupost.

Les qüestions referents a  la relació de llocs de treball i la seva modificació es regulen, entre d'altres, a l'article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i en els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals preveient-se el mateix tràmit per la seva aprovació i per les seves modificacions.

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents  A C O R D S :

Primer.-  Modificar la plantilla de funcionaris aprovada pel ple el dia 2 de novembre de 2006, i la relació de llocs de treball  de la Corporació en el sentit següent :

1.      Extingir una plaça d'enginyer (grup A1), de l'escala d'Administració Especial, subescala tècnica, plantilla de funcionaris i creació d'una plaça d'arquitecte (grup A1), de l'escala d'Administració Especial, subescala tècnica, plantilla de funcionaris. Creació del lloc de treball d'arquitecte d'Actualització i Manteniment del Pla General. Lloc tipus 4: CD=24; CE= XIV, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera.

2.      Creació d'una plaça d'Arquitecte (grup A1), de l'Escala d'Administració Especial, subescala tècnica, plantilla de funcionaris i d'un lloc de treball de cap de servei d'Habitatge i llicències. Lloc tipus: 99, CD= 28; CE=1.922,44 .- €. Forma de provisió lliure designació.

Segon.- Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords.

Tercer.-  Publicar aquestes modificacions al BOP i al DOGC."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, demana si és possible la votació dels dos punts per separat, perquè CiU es posicionaria de manera diferent en un i altre punt. El primer seria d'abstenció i el segon, contrari, perquè s'entén que encareix l'estructura del govern municipal i els ciutadans no tenen perquè assumir-ho. En cas de no poder-se separar la votació, els membres de CiU votaran en contra de tots dos punts.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Compres i Contractacions-

9  - AUTORITZAR LA SUBROGACIÓ DE L'EMPRESA LASAL DEL VARADOR. SL, EN ELS DRETS I OBLIGACIONS DE L'EMPRESA LASAL, SCCL DIMANANTS DEL CONTRACTE DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN MÒDUL DE BAR-RESTAURANT DE TIPUS FIX AL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ (ÀMBIT 1, DAVANT DEL C. SANT AGUSTÍ).

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent

"Antecedents

1. Mitjançant decret d'Alcaldia núm. 3080/2007 de 30 de març, ratificat per l'Ajuntament Ple en sessió de data 12 d'abril de 2007, s'adjudicà el concurs celebrat per a l'adjudicació de la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), a Mataró, a favor de l'empresa "Lasal, SCCL", per un cànon anual de 16.000'00 €.

2. Mitjançant escrit de data 23 d'abril de 2007, els legals representants de "Lasal, SCCL" comuniquen que per motius de gestió i jurídics han creat una nova societat, denominada Lasal del Varador. SL, de la que formen part els mateixos socis juntament amb un altre més, per la qual cosa sol·liciten es realitzi un canvi de nom de l'adjudicació a favor de la nova empresa.

Fonaments de Dret

L'art. 112.6 i concordants del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, manifesta que en els supòsits d'escissió, aportació o transmissió d'empreses o de les seves branques (casos en els que es pot subsumir el supòsit de fet que ens ocupa) l'entitat resultant o beneficiària quedarà subrogada en els drets i obligacions dimanants del contracte.

En virtut de les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA al  Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

Autoritzar la subrogació de l'empresa Lasal del Varador. SL, en els drets i obligacions de l'empresa Lasal, SCCL dimanants del contracte de la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), adjudicat inicialment a aquesta entitat. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, malgrat el seu vot favorable a la subrogació, expressa el seu desànim pel fet que s'hagi desfet una cooperativa en favor d'una SL.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

10  - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA NÚM. 7062/2007, DE 27 D'AGOST PEL QUAL S'APROVA LES TARIFES PER MINUT PER ALS APARCAMENTS DE ROTACIÓ DE TITULARITAT MUNICIPAL.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Per Decret 7062/2007, de 27 d'agost de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró es va resoldre per urgència aprovar les tarifes per minut per als aparcaments de rotació de titularitat municipal. En el mateix decret es justificaven les raons d'urgència que van portar a adoptar l'acord, encara que la matèria en qüestió fos de competència originalment plenària, i es disposava que seria ratificat pel Ple de l'Ajuntament.

Com a conseqüència de les al·legacions presentades per les empreses adjudicatàries, GINTRA ha emès informe en el qual proposa ratificar l'esmentat decret d'alcaldia, sense perjudici que amb el procés de revisió de preus per l'increment de l'IPC anual, quedin determinades, mitjançant acord, les noves tarifes a aplicar.

Consta, igualment, informe del cap del Servei de Mobilitat de data 18/10/2007, mostrant la seva conformitat amb les termes de l'informe de GINTRA.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 7062/2007, de 27 d'agost, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, que en la seva part dispositiva resol el següent, sense perjudici que en el procés anual de revisió de preus es puguin adoptar mesures addicionals per tal de mantenir l'equilibri econòmic de les concessions, si es comprovés que aquest ha resultat afectat:

"Primer. APROVAR les tarifes màximes per minut següents, i la seva forma de càlcul:

 

           - Pl. Tereses:                          0,0328

           - Santa Anna:                          0,0374

           - Can Xammar:                                  0,0353

           - Tomas y Valiente:                0,0269

           - Parc Central:                                    0,0269

           - Pl. Granollers:                      0,0271

 

L'import que pagarà l'usuari es calcularà a partir d'aquests coeficients de tarifa i del temps d'estada en minuts, arrodonint el resultat a la baixa en múltiples de cinc cèntims d'euro.

Segon. ELEVAR aquesta Resolució al Ple de l'Ajuntament per la seva ratificació.

Tercer. NOTIFICAR-LA al Servei de Mobilitat de l'Ajuntament i a GINTRA, als efectes escaients""
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot negatiu de la seva formació a la ratificació perquè s'entén que, en el fons, el que hi ha és una puja encoberta i la prova és que les companyies encara estan demanant poder apujar més les tarifes.
CiU ha fet uns càlculs i pel mateix preu amb què un ciutadà aparcava 1 hora fins ara a la pl. de les Tereses, a partir de l'aplicació de les noves tarifes ara només hi aparca 46 minuts, el que significa un increment del 31%. Això no és lineal a tots els pàrquings, perquè en el cas de Sta. Anna és de gairebé un 25%, a Can Xammar un 17% i així fins al 12%, en els casos mínims.
CiU entén que les companyies s'han de guanyar la vida però no es pot oblidar que aquestes empreses han optat a una concessió pública i si és cert que en aquests moments tenen un volum de contractació i es pot augmentar el volum de les vendes per la via d'augmentar les tarifes, també es pot augmentar les vendes per la via d'atraure més clients i no necessàriament pujant les tarifes.

Per tant, CiU no hi està a favor perquè la considera una puja encoberta de preus per als ciutadans.

El senyor Francesc Melero coincideix amb el Sr. Mora pel que fa al major increment de demandes de tarifes de les empreses concessionàries. S'entén que part d'aquest nou major ingrés €que no major increment de tarifes€ s'ha d'aconseguir millorant la gestió i per això els hi rebutgen.

És evident que, partint d'una base no lineal, fer-la confluir amb una tarifa lineal és absolutament impossible. En tot cas, es pot agafar o bé la millor o la pitjor, però el que el govern municipal ha fet, a partir dels estudis de què GINTRA disposa, és intentar buscar la tarifa que beneficiï el major nombre d'usuaris dels pàrquings.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que aquí ens trobem en una d'aquelles situacions paradoxals en què la decisió presa en un altre àmbit competencial acaba afectant l'Ajuntament, qui és qui ha d'acabar fixant les tarifes; però amb una limitació claríssima que són els drets adquirits en el moment de la concessió.

Finalment, doncs, el que s'ha fet és triar la millor hipòtesi possible per al màxim de  ciutadans de Mataró, respectant els marges de benefici que l'empresa té. Aquest era l'escenari menys perjudicial i per això es va optar per aquest.

El senyor Joan Mora està d'acord en què és injust que l'Ajuntament hagi d'aguantar el ciri d'haver de prendre aquestes decisions que vénen d'un altre àmbit, però davant d'una demanda de puja de tarifes injusta també s'hauria de poder negociar.

El senyor Francesc Melero recorda que el decret ve motivat per la Llei 44/2006 de millora de la protecció dels usuaris, però que aquesta mateixa planteja, en el seu article tercer, la modificació de la Llei 40/2002 reguladora del contracte d'aparcament de vehicles.

Davant d'això, però, no s'han acceptat aquestes al·legacions econòmiques que demanaven els concessionaris i en qualsevol cas recordar que les tarifes dels aparcaments públics de Mataró són més baixes que les dels aparcaments privats.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió. 

Abstencions:             5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

11  - APROVACIÓ INICIAL DE DIVERSES MODIFICACIONS PUNTUALS DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL: "ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DELS EQUIPAMENTS", "ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DE ZONES VERDES", "AGILITZACIÓ DE LA TRAMITACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ D'ALGUNS EQUIPAMENTS".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"El servei tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme ha redactat el document de Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General que abasta tres aspectes diferents:

-            L'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments

-            L'ús d'aparcament en el subsòl en determinades zones verdes

-            La tramitació per a la construcció d'alguns equipaments

En els dos primers casos, la modificació de les normes urbanístiques del Pla General te la finalitat de facilitar la creació de places d'aparcament a la Ciutat, a la vista de la problemàtica creixent constatada pel Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró.

Es tracta de modificar el planejament de manera que es pugui compatibilitzar els aparcaments públics €que el Pla General inclou dins la qualificació de sistema- amb altres usos de sistema com són el sistema d'equipaments i, de manera localitzada i concreta, el sistema de parcs i jardins urbans. Aquesta compatibilitat garanteix sempre l'ús d'equipament o de parc en superfície, tota vegada  el possible ús d'aparcament es limita exclusivament al subsòl.

Amb anterioritat i, des del punt de vista urbanístic, s'han adoptat altres mesures que convergeixen en la mateixa finalitat, a través de modificacions puntuals del pla General. No obstant això, es constata que aquestes mesures no són suficients en l'actualitat i, per tant, es proposa ampliar la possibilitat de construir aparcament públic a tot el subsòl dels equipaments del sòl urbanitzat de Mataró, cosa que permetrà actuar de manera genèrica en tot el municipi, i segons les necessitats de cada barri.

Els preceptes de la Normativa Urbanística que es modifiquen, amb el text que s'especifica en el document, són els següents:

-          article   215 "Identificació de sistemes", modificació del punt 2

-          article 277 "Condicions d'ús" dins del Capítol cinquè, secció segona "Sistema d'equipaments comunitaris. Clau E", s'afegeix el punt 7

Pel que fa als espais de zona verda en els qual que es proposa l'aparcament en el subsòl, correspon a les sis parcel·les situades en zones amb una important densitat de població i dèficit d'aparcament. Són les següents:

-                  Plaça del Mediterrani, situada al centre de la part sud del barri de Cerdanyola.

-                  Plaça de Canyamars, situada a la part nord del barri de Cerdanyola.

-                  Parc de la Llàntia

-                  Parc de Rafael Alberti, situat al sud del barri de Cirera

-                  Parc de Can Clavell, que es troba al centre del barri de Molins.

-                  Parc del Palau, situat al centre del barri de Palau.

Partint del supòsit que la construcció dels nous aparcaments no esgotaria el total del subsòl de les zones verdes abans esmentades (aplicació d'un coeficient corrector del 0.6), d'un promig de dues plantes soterrani construïdes per pàrking i de l'aplicació d'una ràtio de 25m2 de superfície construïda per plaça d'aparcament, la present modificació podria generar un total de 913 places d'aparcament soterrades de nova creació.

D'altra banda, també s'ha inclòs en aquest document una modificació destinada a agilitzar la tramitació prèvia a la construcció d'alguns equipaments, en concret, en aquells casos on s'hagi establert prèviament els paràmetres urbanístics bàsics d'edificabilitat i ús. Aquesta modificació, doncs, permetrà agilitzar els tràmits per a la construcció d'elements d'interès públic sense renunciar a les garanties urbanístiques.

Amb aquesta modificació es proposa modificar el redactat del punt 3 de l'article 279 "Condicions d'ordenació de l'edificació".

Per tot el que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Text Refós de  la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments,  a l'ús d'aparcament en el subsòl de sis zones verdes de la Ciutat i a la tramitació per a la construcció d'alguns equipaments. Les normes urbanístiques que aquesta modificació afecta i el nou redactat de les mateixes consten en el document tècnic objecte d'aprovació.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local, així com en els taulers d'edictes municipals inclòs en l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

TERCER:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, la societat GINTRA,SL,  als serveis municipals que correspongui, especialment a la secció de Patrimoni del Servei de Gestió Econòmica, a la secció de mobilitat de Via Pública, i al Servei Municipal d'Obres. "

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu a aquesta proposta perquè va en la línia del que sempre han demanat, tot i que lamenten no haver arribat a un acord amb el tema del poliesportiu del c/Euskadi.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que aquí s'estan votant tres punts en què un d'ells no té massa relació amb els altres dos i respecte als quals la CUP té posicionaments diferents. S'hagués preferit una votació separada. En referència a l'aparcament als subsòls tant d'equipaments com de zones verdes, val a dir que el grup és conscient de la necessitat que hi ha d'aparcaments a la ciutat i, per tant, votarien a favor de la iniciativa. Però cal advertir que aquesta no ha de servir, com ja s'ha fet, per construir aparcaments en primeres plantes, com és el cas del Tavalet; o tallar arbres quan es construeixen aparcaments sota zones verdes, com és el cas de la pl. Occitània. En canvi, en relació amb el punt d'agilització de la tramitació d'alguns expedients, la CUP s'hi abstindria. Atès que la votació és conjunta, el grup s'hi abstindrà en la seva totalitat.   

El senyor Ramon Bassas aclareix que no hi ha aparcaments en primeres plantes, sinó alguns subsòls puntuals amb desnivell i doble accés; fet que suposa una millora des del punt de vista dels costos quan s'hi fa l'aparcament.

En relació amb el punt de l'agilització, aquesta proposta ve destinada a reduir la burocràcia, cosa que és necessària.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

12  - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL RELATIVA ALS USOS DE LES PLANTES BAIXES EN CARRERS COMERCIALS

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament en data 7 de setembre de 2006, adoptà l'acord d'aprovar inicialment el document de modificació puntual de les normes urbanístiques del PGOM/96 en els següents punts: Regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús d'aparcament/Regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents/Regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers.

Com a conseqüència de les reunions efectuades en el període d'informació pública d'aquest document, els serveis tècnics de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica -IMPEM - van creure oportú revisar "la regulació d'usos de les plantes baixes de les parcel·les situades en carrers comercials de nivell I  o II", amb la intenció d'introduir alguns canvis.

Per aquest motiu es va segregar aquesta part de la resta del document de modificació puntual de les normes urbanístiques que va continuar la seva tramitació (actualment aprovada definitivament per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de maig de 2007) i  es va acordar introduir alguns canvis en la regulació d'usos a les plantes baixes de determinats carrers comercials, a través d'una segona aprovació inicial com document independent, acordada pel Ple de la Corporació en sessió de 3 de maig de 2007.

En el període d'informació pública obert després de la segona aprovació inicial, s'han presentat un total de cinc escrits d'al·legacions respecte a diferents aspectes del document.

Aquests escrits s'han estudiat i valorat i en alguns casos s'han estimat en part en l'informe de resposta a les al·legacions que s'adjunta com a annex al document.

En conseqüència es proposa introduir alguns canvis al document aprovat. Atès que aquests canvis no varien de forma substancial el contingut de la normativa, no requeriran d'un nou període d'informació pública.

Així doncs, el present document de modificació puntual del Pla General "Regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials" incorpora petits ajustos, que fan referència bàsicament als següents aspectes:

ª          Redefinir els criteris d'aplicació de les restriccions, establint una superfície i una fondària mínima del front comercial que es vol preservar.

ª          Possibilitar el trasllat dels negocis limitats, sempre que disminueixin la seva presencia al carrer.

Per últim i segons el que s'estableix a l'art. 6.3 de les NN UU del Pla General Municipal d'Ordenació €PGMO- aprovat definitivament el 12/12/96, tota modificació puntual dels articles i disposicions de la normativa urbanística vigent , requereix la tramitació d'una Modificació Puntual del Pla General, amb el grau de precisió pròpia del pla.

En aquest sentit, en el marc d'aquest document es proposa regular aquests aspectes tot introduint la disposició addicional novena a les NN. UU. del PGOM/96

Per tot el que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Text Refós de  la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les seves Normes Urbanístiques i consisteix en la "regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials" i concretament amb la introducció de la disposició addicional novena el text íntegre de la qual consta en el document tècnic objecte d'aprovació.

SEGON:

Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública, en el sentit i fonament que consta a l'informe annexa al document urbanístic i que forma part de la present Resolució a tots el efectes.

TERCER:

Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resultin de l'expedient, juntament amb l'informe annex al document a aquells que han presentat al·legacions.

QUART:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, i als serveis municipals que correspongui, especialment a les dues seccions de llicencies del Servei de  Ciutat Sostenible. Notificar també al Consell sectorial del Comerç (AGORA), a la FAGEM, al Gremi d'Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme.

CINQUÈ:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:  tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu grup a l'aprovació provisional de la modificació puntual del Pla General, atenent el fet que la Sra. Romero s'ha compromès a què l'ordenança municipal que regularà els usos de les plantes baixes en carrers comercials estigui a punt en un any. CiU va presentar un seguit d'al·legacions, que s'entén vindran recollides en aquesta futura ordenança.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el vot contrari del seu grup a aquesta aprovació provisional, perquè estan convençuts que la pretensió d'ajudar a què determinades zones de la ciutat no quedin desertitzades no pot passar mai per sobre de drets que entenen fonamentals, com ara el dret a la propietat i el dret a la llibertat individual.

En tot cas, també estan convençuts que el fet que determinats carrers de la ciutat i zones estiguin desertitzades no depèn tant de mesures intervencionistes com aquestes, sinó d'altres mesures d'urbanisme comercial, de manteniment urbà o de promoció de ciutat, que ateny directament la Sra. Romero, qui sembla actuar més aviat per fer contents sectors descontents amb ella.

Finalment, el Sr. Mojedano passa a llegir un paràgraf d'unes de les al·legacions que ha presentat Caixa Laietana i és prou descriptiu del que pensa el PP: "Aquesta modificació puntual és improcedent per la seva innecessarietat, per la manca de participació ciutadana, en especial de les persones físiques i jurídiques afectades per la modificació puntual, per la manca d'alternatives, per la irrealitat i improsperabilitat dels motius que es pretén justificar, per establir discriminacions contràries a la Constitució i per vulnerar el principi de proporcionalitat i de llibertat d'empresa".

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el seu vot afirmatiu perquè es tracta d'una bona iniciativa que ja funciona en altres ciutats i que va destinada a crear teixits urbans molt positius.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 

Abstencions:             Cap.

13  - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE L'HOSPITAL DE MATARÓ (CENTRE DE SALUT MENTAL , HOSPITAL DE DIA I DROGODEPENDÈNCIA).

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró per decret de data 8 de juny de 2007, va aprovar inicialment la modificació de  l'Estudi de detall de l'Hospital de Mataró , on s'incorpora la previsió d'espai per un nou centre de salut mental, Hospital de dia i drogodependència, redactat per l'arquitecte Nestor Daniel Sulkin i presentat per el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb GISA.

S'ha sotmès el document a un període d'informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de  27/07/2007  núm. 179,  en els diaris La Vanguardia el 14/7/2007 i El Punt Diari de 13/07/2007 i en els taulers d'edictes i Web municipals. També s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i a les parts interessades objecte de l'estudi de detall

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

Consta a l'expedient, l'informe de l'arquitecte del Servei municipal d'Urbanisme, segons el qual el document presentat per a l'aprovació definitiva incorpora de manera satisfactòria les prescripcions que consten a l'informe dels serveis tècnics municipals emes per a l'aprovació inicial, i que per tant es pot procedir a l'aprovació definitiva de l'Estudi de detall.

Aquest Estudi de detall es redacta en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació  l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament la modificació de  l'Estudi de detall de l'Hospital de Mataró , on s'incorpora la previsió d'espai per un nou centre de salut mental, Hospital de dia i drogodependència, presentat per el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb GISA i redactat per l'arquitecte Nestor Daniel Sulkin.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província. i les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall, si s'escau.

Tercer.-

Notificar el present acord a Nestor Daniel Sulkin, al Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya , a GISA i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient i al Servei Municipal de Llicències.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, es mostra a favor d'iniciatives com aquesta perquè són necessàries per a la ciutat. La CUP, però, creu que el lloc triat no és el més adient. L'Hospital de Mataró s'ha quedat petit perquè no es va planejar bé des del principi i avui en patim les conseqüències.

El senyor Ramon Bassas recorda que no es tracta d'un servei de l'Hospital sinó d'un centre d'assistència primària. A més, el debat de la seva ubicació ja es va fer i va ser un debat molt raonat; a banda del fet que tenir a prop l'Hospital és un altre avantatge a valorar.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

14  - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT "LEPANTO.-CHURRUCA".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"En sessió de 1 de març de 2007 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el document redactat pel servei tècnic municipal de Desenvolupament Urbà, de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit "Lepanto-Churruca/El Rengle", prèviament exposat al públic a forma de treballs preparatoris.

En el període d'informació pública obert amb l'aprovació inicial de document s'han presentat sis escrits d'al·legacions que han estat estudiades pel servei tècnic municipal. A través del document urbanístic per a l'aprovació provisional de la modificació de l'ordenació, es dona resposta fonamentada a les al·legacions.

També en aquest període d'informació pública s'ha rebut l'informe sol·licitat a la Direcció General de Promoció de l'Habitatge del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que informa favorablement el document en l'aspecte de la seva competència.

El Servei Municipal de Desenvolupament Urbà ha redactat el document de modificació per a la  modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit "Lepanto -Churruca/El Rengle" seguint les mateixes directrius plantejades en l'aprovació inicial. No hi ha canvis substancials respecte el document inicial.

El document urbanístic justifica abastament la necessitat de la nova ordenació. Recordem el buit de la regulació del planejament vigent per motiu de la seva anul·lació parcial pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, relativa especialment a la manca de definició de la futura gestió i viabilitat econòmica del Sector. La voluntat final de la nova ordenació és mantenir la filosofia del Pla General de 1996 i convertir els usos industrials actuals a residència i comerç per fer-ho més compatible amb un entorn molt cèntric i consolidat, i sobretot guanyant per la ciutat i especialment per aquest barri d'Eixample del centre, una bona proporció de sòl per equipament educatiu i espais lliures urbans, tot conservant l'edifici de la fàbrica actual, catalogat pel Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i reconvenint-lo amb una escola pel barri.

Es manté doncs la delimitació d'una unitat d'actuació discontinua (Ua € 83d) que inclou la major part de l'àmbit Lepanto-Churruca juntament amb la part d'equipament de El Rengle, i al mateix temps la qualificació directe de dues peces de sòl ben definides, amb l'objectiu de solucionar el buit urbanístic actual.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic i atès el que disposen els articles  83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la  modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'àmbit "Lepanto-Churruca/El Rengle".

SEGON:

Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública en el sentit que consta a l'informe annex al document de modificació del Pla General.

TERCER:

Notificar els precedents acords a tots aquells interessats que en resultin de l'expedient, i a les persones que han presentat al·legacions,  notificar-los conjuntament amb la còpia de la part annexa al document que de forma específica dóna resposta als escrits d'al·legacions.

QUART:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:  tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot contrari a l'aprovació provisional, en coherència amb allò que van votar al seu dia.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que per responsabilitat i, com deia el Sr. Bassas, per oportunitat de poder tenir aquest espai al centre, CiU hi votarà a favor.

Tot i així, aquest grup hagués preferit que el govern municipal no només hagués solucionat el tema de l'escola sinó que, a més, ho hagués aprofitat per convertir la part que serà habitatge en zona verda. Són conscients del cost tan elevat que tindria això per a la ciutat i que poder tenir zona verda aquí, en aquest moment, al preu que avui està el sòl, seria caríssim. Això s'hauria d'haver previst fa molt temps per poder compensar als propietaris d'alguna manera que no fos l'econòmica.

En aquest punt, també val la pena esmentar el fet de les cessions de terrenys en sectors  discontinus, que farà que traslladem aquí uns 2.300 o 2.600 m2 que estan qualificats d'equipament a la zona del Rengle i, per tant, és possible que traslladem la pilota endavant i generem un problema al Rengle. És cert que El Rengle, per ser de nova formació, està dotat raonablement en equipaments però entenem que si anem fent aquestes coses massa vegades podem tenir un problema. Tot i així, i malgrat aquestes consideracions, s'hi votarà favorablement.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a la proposta.

Un cop més, estem davant d'un joc de malabars, col·locant i recol·locant peces en el plànol de la ciutat. Tothom està d'acord en què necessitem una escola al centre de la ciutat, però no entenem que perquè hi hagi una escola s'hagin de construir més pisos. Potser tot plegat lliga amb l'anterior ple, on parlàvem de pressupostos. En aquell cas, ja s'hi va votar en contra perquè entenem que l'actual pressupost no és el que necessita una ciutat de 120.000 habitants. No és raonable que per poder tenir una escola al centre, ens hàgim de menjar un tros d'equipaments al Rengle, construir-hi pisos, i acabar amb allò que és patrimoni de la ciutat.

La CUP vota que sí a la construcció de l'escola, però no ho podem fer a costa d'anar-hi construint pisos.

El senyor Ramon Bassas coincideix amb el Sr. Mora en el fet que al Rengle és més fàcil de resoldre aquesta qüestió dels equipaments, perquè es tracta d'un lloc nou encara en construcció. En tot cas, ara es tractava d'aprofitar o no aquesta oportunitat i semblava el moment de fer-ho, a fi de poder tenir una escola al centre i d'aquestes proporcions.

També es oportú que hi hagi habitatge públic al centre. Generalment, hi ha tendències en perjudici de col·locar l'habitatge públic en barris que ja acumulen un seguit de problemàtiques i està bé que hi hagi una barreja d'habitatge públic en llocs que no tenen aquests problemes a fi que es generi interacció entre diferents tipologies de ciutadans. Segurament amb riscos i costos però que val la pena assumir. Al Pla General del 96 ja es preveia la reconversió d'aquesta zona en una zona residencial. El govern municipal no s'ha inventat res, sinó que ha estat una manera de dotar-nos de més equipaments que donin servei als mataronins i convé tenir en compte que d'habitatges per als nostres joves en calen.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

  Abstencions:           Cap.

 

15 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PMU IVECO-RENFE/FARINERA/VEÏNAT DE VALLDEIX (PMU 03D).

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en sessió de 21 de juny de 2007, va acordar l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana, suspenent la seva executivitat i publicació al DOGC, fins que mitjançant un text refós s'incorporin les esmenes a les següents prescripcions:

-          Cal incorporar les prescripcions de l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua de data 20 de juny de 2007.

-          Cal considerar els cossos sortints com a cossos oberts o computar-los a efectes d'edificabilitat, en els termes que preveu la normativa del Pla General. També, cal que la regulació dels paràmetres de les subzones previstes determini que els cossos semitancats computaran a efectes d'edificabilitat, d'acord amb l'article 107 de les normes urbanístiques del Pla General.

-          Caldrà que la zona comunitària entre blocs permeti l'accés i circulació als vehicles d'emergències

S'ha presentat per la societat municipal PUMSA, administració actuant en el sector, un document que recull les prescripcions esmentades, a forma de Text refós, redactat pel mateix equip tècnic que ha redactat l'instrument de planejament, els arquitectes dels equips Serra-Vives-Cartagena i Carlos Ferrater- Xavier Martí.

L'arquitecte del Servei municipal de Desenvolupament Urbà ha emes informe favorable a l'aprovació d'aquest Text refós del PMU Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix. En aquest informe s'analitzen els informes que ha emes l'Agència Catalana de l'Aigua (tant el data 20 de juny de 2007 citat per la Resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona com el que ha emes amb posterioritat,  fora de termini, però de forma específica referit al Pla de Millora Urbana) i les solucions que s'han aportat a través del document tècnic objecte del text Refós.

Per tant,  el Text Refós del Pla de Millora Urbana recull les prescripcions de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona que resumidament es concreten en:

-          S'han incorporat les prescripcions dels informes emesos per l'A.C.A. com queda reflectit a l'informe de l'arquitecte municipal.

-          En relació als cossos sortints previstos en les noves ordenacions, com informa l'arquitecte municipal, cal efectuar una matisació prèvia respecte a les consideracions de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona:

L'article 107 regulador d'aquest paràmetre estableix una ordenació de caire genèric.

Ja en els apartats 2 i 6 d'aquest article, es determina que són d'aplicació els preceptes que es fixen, si les normes específiques de cada zona no regulen els cossos sortints.

La referència que es fa del còmput dels diferents tipus de cossos sortints a l'apartat 5 s'estableix per l'edificació aïllada, que correspon a la qualificació urbanística de zona 4 "edificació aïllada", mentre la que es proposa en aquest PMU, d'acord a la MP de PG aprovada, es tracta fonamentalment d'una edificació oberta de volumetria específica i singular que correspon a la qualificació de zona 3.

Tal com determina el PG a l'art 307, la zona 3, com és el cas d'Iveco-Renfe es "un model de ciutat on edifici i espai lliure defineixen una unitat formal i compositiva clara que el Pla General regula com a zona amb unes determinades condicions particulars tant per la construcció com pel sòl lliure".

Tant la MP de PG ja aprovada definitivament, com aquest PMU, estableixen una qualificació d'aplicació concreta per la majoria d'aquest àmbit de subzona 3b32 de volumetria específica "Iveco" que comporta, com estableix l'art.309 del Pla General "una regulació especialment singular que el nou Pla general incorporarà tal com han estat aprovades".

Per finalitzar, cal remarcar que el Pla General a l'article 57 de disposicions generals dels paràmetres comuns d'ordenació i ús que inclou, entre d'altres el referit art. 107, a l'apartat segon determina que: "Els paràmetres definits en aquest títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les diferents zones excepte quan les condicions particulars d'una zona concreta es determini el contrari o quan no siguin d'aplicació en una zona concreta."

Tot i així, d'acord els criteris del punt precedent i a les subzones específiques definides per aquest àmbit, les terrasses vinculades als habitatges que conformen les volumetries definides seran cossos sortints oberts amb les següents consideracions i condicions particulars regulades normativament:

Els gàlibs dels cossos sortints oberts establerts als plànols de les ordenances gràfiques (sèrie 7) tenen únicament la consideració d'envolvent màxima teòrica.

Les dimensions definitives d'aquests cossos es concretaran en el marc del desenvolupament de les Unitats Mínimes de Projecte tenint en compte que s'incorpora la limitació normativa que només es pot materialitzar com a màxim un 75% del gàlib teòric, a excepció de l'àmbit de la Farinera que disposa de qualificació i normativa específica, directament relacionada amb les ordenacions de la Ronda Barceló ja aprovades.

La formalització d'aquestes terrasses, tant a nivell compositiu (baranes, elements configuradors dels testers,etc.), com a nivell funcional (elements i /o paraments de protecció solar, separacions de seguretat entre habitatges, etc), també es concretaran en el marc del desenvolupament de les Unitats Mínimes de Projecte, sempre amb la supervisió de la Comissió de Qualitat que es creï a l'efecte.

En aquesta línia, també cal remarcar l'aplicació del article 24 de la normativa d'aquest PMU de regulació i criteris per al disseny dels edificis i els nous habitatges. Aquest article, a banda de plantejar diversos criteris compositius i formals, incideix, tant en  l'obligació de que els habitatges disposin d'espais per estendre la roba a l'interior dins del gàlib del cos edificatori, com en la prohibició de situar elements o instal·lacions tipus calderes etc., que repercuteixen directament en la condició de cos obert € terrassa que es pretén.

-          S'incorpora en la normativa que, tant en el desenvolupament dels projectes d'urbanització, com en el desenvolupament de les Unitats Mínimes de Projecte, es contempli que les zones comunitàries entre blocs permetin l'accés i circulació als vehicles d'emergència.

Per concloure, s'aprofita la redacció del present text refós per corregir alguna errada puntual detectada i la part de la normativa referida a la regulació de la protecció ambiental, atesa la entrada en vigor del Decret d'Ecoeficiència i especialment del nou Codi Tècnic de l'Edificació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa el Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i el seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS

Primer.-

Aprovar el Text Refós del Pla de Millora Urbana dels àmbits discontinus Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix, el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució de 21 de juny de 2007 de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla de Millora Urbana dels àmbits discontinus Iveco-Renfe-Farinera i Veïnat de Valldeix a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, junt amb la fotocòpia de l'expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació, aixecant la suspensió de l'executivitat de la Resolució de 21 de juny de 2007 per la qual s'aprovà definitivament el Pla de Millora Urbana, procedint a la seva publicació al DOGC.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que, tal com diu el Pla de Millora, es tracta de la transformació d'aquests usos industrials en una nova implantació residencial i de serveis. Es torna al debat de sempre, al dels últims plens. La CUP hi votarà en contra perquè es continua consolidant aquesta ciutat massificada de 150.000 habitants sense garanties per cobrir els serveis que necessitem i es trenca l'equilibri dels tres terços. És un creixement massa ràpid, sovint a costa de l'especulació, i que ens aboca a problemes com la mobilitat o la gestió dels recursos naturals que són limitats, etc.

D'altra banda, també ens estem menjant uns espais que estratègicament són molt importants per a la ciutat, a les zones del Rengle o d'Iveco-Pegaso; perquè era un pastís que calia reservar per a futures necessitats de gran calat. Darrerament tenim propostes del Sr. Bassat per fer-hi un museu, però no sabem on; l'estació d'autobusos tampoc sabem on ubicar-la... Per tant, s'estan perdent les oportunitat del futur per fer que la ciutat sigui puntera.

Afegir que sí que la CUP troba positives les esmenes de l'ACA, perquè és positiu que per una vegada a la comarca del Maresme una riera ja asfaltada torni a recuperar la seva capacitat d'absorció de l'aigua.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu partit s'hi abstindrà. D'altra banda, CiU subscriuria la intervenció de la CUP fins que el Sr. Safont-Tria ha arribat a l'etcètera, perquè és prou assenyada.

Malgrat que el debat ja es tindrà després en el punt 29 de l'ordre del dia, avança que no poden estar d'acord amb aquest tema perquè ja ve d'una preocupació molt antiga de CiU. Mentre no es consensuï la forma de posar en marxa la comissió de seguiment del Front de Mar, aquest grup no donarà el seu suport a cap d'aquestes propostes.

El senyor Ramon Bassas no entén perquè es parla de "ciutat massificada". Massificada d'activitats obsoletes, deu ser. La ciutat necessita respirar per allà i és això justament el que proposa aquesta iniciativa urbanística. Els mataronins demanen habitatge, i habitatge públic, i per això ens estem dotant de sòl, fent-ho amb suficients equipaments, zones verdes i zones terciàries, que facin que l'activitat econòmica potencial d'allà es converteixi en activitat econòmica competitiva. No tant grans naus, sinó centres de serveis. Aquesta és la necessitat que té la ciutat de Mataró i aquesta és una bona zona per aplicar-ho. Els usos actuals són obsolets i no aporten cap valor, malgrat estan en un lloc privilegiat.

Parlant de metres, el total del sector que estem aprovant avui té 18.500 m2 destinats a sistema viari, i per tant, hi caben vàries estacions d'autobusos; 29.733 m2 són espais lliures amb 15.000 espais privats d'ús públic que també s'afegirien a les zones verdes; 11.000 m2 d'equipaments i 31.000 m2 per a usos terciaris. D'aquests, els 271 habitatges aniran a preu protegit i 127 a preu concertat. És una operació que resol diversos problemes de la ciutat i permet que continuem tenint una massa crítica que la faci competitiva i, sobretot, s'aconsegueix transformar les nostres activitats econòmiques.

El PSC coincideix amb CiU en què tot aquest valor que s'està donant al pg. Marítim s'ha d'activar, perquè és un element que projecta la ciutat cap al futur d'una manera molt important i per això precisem del consens que vam signar els diferents grups municipals, tret del PP, en l'anterior mandat. En relació amb la propera pregunta 29, el Sr. Bassas afirma que li agradaria articular el futur del Front de Mar no anant més de pressa del compte per poder encertar en els objectius compartits.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que al Sr. Bassas ningú no se'l pot creure quan diu que els mataronins demanen més i més pisos. El que els ciutadans demanen és l'accessibilitat a l'habitatge i és paradoxal que es digui això i aquesta mateixa setmana el Sr. Alcalde se'n vagi al Meeting Point de Barcelona a promocionar tots aquests habitatges.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, nega que hagi anat al saló Meeting Point a fer propaganda de cap promoció privada d'habitatges. Hi va anar a explicar la proposta que té la ciutat sobre el Front Marítim, és a dir, les oportunitats de la ciutat si aquesta s'obre al mar, si continua mantenint el seu caràcter de ciutat mediterrània, de capital del territori i capital compacta. En definitiva, parlar de referències fent servir els tòpics, no és massa adequat.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

16  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL,  D'UN PROFESSOR DE L'IES MIQUEL BIADA.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"En data 20 de juliol de 2007, el senyor Josep M. Lasheras Horno, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, ha presentat una sol·licitud per a la compatibilitat per tal de poder exercir de regidor i portaveu d'un grup polític municipal a l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

L'exercici d'aquest càrrec per al qual sol·licita la compatibilitat es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat pública sempre que:

·         no afecti a l'estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l'interessat.

·         que l'activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.

L'article 3 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitat del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, estableix que el personal inclòs en l'àmbit de la Llei pot compatibilitzar la seva activitat amb el càrrec electiu de membre de les corporacions locals, llevat que hi ocupi càrrecs retribuïts periòdicament i que tingui dedicació exclusiva. Pot percebre només la retribució corresponent a una de les activitats sens perjudici de les dietes, indemnitzacions o assistències que corresponguin a l'altra activitat.

L'article 323.c) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara incompatible l'exercici d'activitats de càrrec electiu en la mateixa entitat local i en els organismes dependents d'aquesta.

L'article 45 del Conveni col·lectiu del personal laboral de l'IME estableix que l'exercici d'un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia del Consell Plenari de l'IME i l'aprovació posterior del Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la comptabilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents

A C O R D S

Primer.- Autoritzar al senyor Josep M. Lasheras Horno, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, la compatibilitat amb l'exercici del càrrec regidor i portaveu d'un grup polític municipal a l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

Segon.- L'autorització de compatibilitat del present acord quedarà  automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar a l'IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s'autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l'ajut familiar es computaran d'acord amb el que estableix l'article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Notificar el present acord a la persona interessada.  "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Policia Local-

17  - MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 105 DEL REGLAMENT DE LA POLICIA LOCAL EN RELACIÓ A LA POSSIBILITAT D'ADSCRIURE ARMA DE FOC ALS POLICIES EN PRÀCTIQUES.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil,  presenta la proposta següent :

"Atès que el Reglament de la Policia Local de la ciutat de Mataró fou aprovat definitivament pel Ple de la Corporació en sessió ordinària celebrada el 14 de novembre de 2002, el text del qual fou publicat en el BOP de Barcelona núm. 300, de data 16 de desembre de 2002.

Vist l'informe emès per la Policia Local de Mataró, de data 10 de juliol de 2007, en el que es posa de manifest, alhora que es proposa:

1.- que des de l'aprovació i implementació del Reglament s'ha produït un augment important de la mobilitat del cos de la Policia Local, en el sentit que en la seva plantilla venen prestant servei un elevat número d'agents que, estant en situació de període de pràctiques i/o interinatge €com a situació prèvia al seu nomenament com a funcionari de carrera-, no compten amb arma de foc per l'impediment que en tals casos estableix l'art. 105 del Reglament de la Policia Local, en el seu paràgraf segon.

2.- que atesa l'actual redacció de l'esmentat article 105 del Reglament i la problemàtica d'operativitat que la seva aplicació suposa , en tant que, per motius de seguretat, a alguns serveis els resulta indispensable disposar d'agents de policia amb armament, es proposa la modificació d'aquest precepte donant-li la següent redacció:

"Als funcionaris de carrera i als que en període de pràctiques hagin superat el curs bàsic d'agent de l'Escola de Policia de Catalunya, se'ls lliurarà l'armament bàsic conjuntament amb el carnet professional.

Al personal en pràctiques que no hagi superat l'esmentat curs i als interins se'ls assignarà l'armament bàsic, excepte arma de foc i munició."

D'acord amb el que disposa l'art. 8 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, de la Generalitat de Catalunya respecte que els policies locals, com a integrants d'un institut armat, han de dur l'armament reglamentari que se'ls assigni.

D'acord amb la regulació contemplada al Real Decreto 740/1983, de 30 de marzo, por el que se regula la licencia de Armas correspondente a los miembros de la Policía de las Comunidades Autónomas y de las Entidades Locales, en concret en el seu art. 1 el personal de policia de les entitats locals, sempre que estigui en servei actiu o en situació que s'estimi reglamentàriament com a tal, li serà considerada com a llicència d'armes de tipus E (classificació emparada en l'art. 96.4 d) en relació amb l'art. 3 del Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas).

D'acord amb el règim d'accés al cos de la policia local establert a l'art. 28  de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, de la Generalitat de Catalunya, el qual determina que aquests són funcionaris de carrera dels ajuntaments respectius i es regeixen per la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, aquesta mateixa Llei i les disposicions que la despleguin, pels reglaments específics i les altres normes dictades pels ajuntaments i per la legislació vigent del règim local i de la funció pública de Catalunya.

D'acord amb l'art. 29 de la citada Llei 16/1991, de 10 de juliol, en el que es contempla el règim d'accés a la categoria d'agent i on contempla com a requisit indispensable en l'oposició, l'haver superat un curs selectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, del qual queden exempts els aspirants que en la fase d'admissió aportin un diploma acreditatiu d'haver superat el curs bàsic de l'Escola de Policia de Catalunya.

Considerant que el Real Decreto 740/1983, de 30 de marzo, por el que se regula la licencia de Armas correspondente a los miembros de la Policía de las Comunidades Autónomas y de las Entidades Locales, faculta les corporacions locals la determinació per via reglamentària de les situacions en les quals el personal de la policia local se li pot assignar una llicència d'armes tipus E i per tant pot fer ús d'aquesta quan es trobi en servei actiu.

En virtut de la potestat reglamentària i d'autoorganització que atorga l'art. 4 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, en la seva darrera reforma realitzada per la Ley 8/2007, de 28 mayo, de suelo.

D'acord amb el que disposa l'art. 123.1. d)  Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local en quant a la competència del Ple per a l'aprovació i modificació de les ordenances i reglaments.

D'acord amb el que estableixen els art.60 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per la Generalitat de Catalunya mitjançant Decret 179/1995, de 13 de juny, envers el procediment per a l'aprovació i la modificació de les disposicions de caràcter general.

Per aquestes raons,

El Regidor-Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 18 de juny de 2007, PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.                  Aprovar inicialment la modificació de l'art. 105 del Reglament de la Policia Local la redacció del qual és la següent:

"Als funcionaris de carrera i als que en període de pràctiques hagin superat el curs bàsic d'agent de l'Escola de Policia de Catalunya, se'ls lliurarà l'armament bàsic conjuntament amb el carnet professional.

Al personal en pràctiques que no hagi superat l'esmentat curs i als interins se'ls assignarà l'armament bàsic, excepte arma de foc i munició."

Segon.                    

Publicar el text del precedent acord en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per un termini de 30 dies d'informació pública, a fi que es puguin presentar els suggeriments i al·legacions que s'estimi procedents per part de les persones interessades."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu vot serà favorable. El PP considera positiu que quan un agent estigui realitzant les seves funcions, i per motius de seguretat, vagi armat. De fet, ja està succeint amb els Mossos d'Esquadra en pràctiques a Mataró.

Tot i així, el grup es mostra perplex davant les informacions que apunten que la majoria dels agents que estaven en aquest període de pràctiques ja anaven, quan ho requeria l'ocasió, armats; així com el fet que aquesta mesura arriba tard, perquè, com s'ha dit, ja s'estava produint aquesta situació, amb el risc que hagués pogut comportar. El Sr. López demana aclariments per part del Sr. Bassas d'això. 

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta el seu vot en contra a la proposta, per dos conceptes. Un d'ells per raons jurídiques de fons i, l'altre, per raons d'operativitat.

Es fonamenta aquest canvi del reglament en motius d'operativitat i de seguretat. Com a operativitat, s'entén que s'estan duent a terme una sèrie de tasques, per part dels agents en pràctiques, juntament amb agents titulars o Mossos d'Esquadra, que comporten algun tipus de problemàtica. CiU entén que aquestes persones que estan en pràctiques han aprovat un accés a l'escola però no han aprovat una plaça; és a dir, la plaça encara està pendent. El període de pràctiques és tan o més important que el període d'escola, perquè en molts casos aquest no s'acaba superant, malgrat haver superat els anys d'escola.

Aleshores, basar aquesta situació en un problema d'operativitat no té fonament.

Convé recordar que el Real Decret 740/83 fa esment al fet de portar armes: "sempre que estigui en servei actiu o en situació que s'estimi reglamentàriament com a tal". És clar que és per això que es fa aquesta modificació, perquè, sinó, aquests agents no tindrien accés a l'arma. Però el que no es pot fer és suplir les carències reals dins la Policia Local amb persones que estan en pràctiques. El que s'ha de fer és destinar aquest cos de policia a funcions de policia administrativa i deixar per a les funcions de cossos de seguretat als agents de policia que portin arma.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, també anuncia el vot contrari del seu partit a la proposta. La CUP pensa que quan un policia està en període de pràctiques vol dir que encara no ha acabat la seva formació i, per tant, és un risc fer que porti un arma.

L'argumentació aportada pel govern municipal no s'entén massa, perquè quan un policia municipal està en període de pràctiques, està acompanyat d'un company que sí porta un arma de foc (parella mixta).

El senyor Ramon Bassas respon, en primer lloc i pel que fa al retard del reglament, que s'ha fet el que calia i que era, abans de tot, atendre les opinions vingudes dels representants dels treballadors. Volia fer-se tot amb el seu consens i d'aquí el retard.

Respecte al que s'ha dit, aclarir que els policies en pràctiques no són agents mancats de formació, sinó gent que ja ha acabat la formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Aquesta decisió es pren perquè es poden donar situacions de risc en què els agents s'han d'enfrontar amb persones que porten armes de foc, i és un perill per a ells no poder anar armats. Gent amb menys capacitació usa armes de foc.

La Policia Local no és un cos subsidiari de la resta de policies que hi ha al nostre municipi, sinó que és un cos complementari. I per què, doncs, no es pot equiparar amb allò que fan els Mossos d'Esquadra, per exemple? Estem parlant d'una homologació.

Sembla molt bé que CiU plantegi aquest canvi en el reglament dels Mossos d'Esquadra. Val a dir que el nostre reglament no ho preveia perquè és anterior al reglament d'armes de la resta de cossos que actuen al municipi. El Sr. Bassas insta a CiU a sol·licitar aquest canvi al Parlament de Catalunya, però el que no es pot fer és demanar a l'Ajuntament de Mataró que la seva policia vagi desarmada i, en canvi, sí que hi vagin els Mossos. És mes, tots els reglaments dels municipis on governa CiU tenen aquest mateix reglament i, per tant, els seus agents de seguretat de la Policia Local en pràctiques van armats.

Al senyor Xavier Safont-Tria li sap greu que es compari la funció de la Policia Local amb la dels Mossos d'Esquadra. Equiparar el debat de les armes de foc en relació a dos cossos que tenen funcions diferents, no pertoca.

El senyor José Manuel López expressa que quan a Mataró fa temps i amb èxit que funcionen les patrulles mixtes, no fa sentit comparar un cos amb l'altre, tot i que tots dos es puguin trobar en situacions de risc mentre exerceixen tasques de seguretat.

D'una banda, el Sr. López suposa que els agents que surten de l'Escola de Policia, en algun lloc fan les pràctiques i si a la majoria de municipis aquests porten armes, no s'entén perquè aquí s'hauria de fer una excepció.

D'altra banda, insisteix a preguntar al Sr. Bassas si hi ha hagut fins ara agents de policia en pràctiques armats en situacions de risc. 

La senyora Isabel Martínez manifesta que CiU no està plantejant aquí cap broma, sinó argumentant el seu posicionament. Tanmateix, discrepa amb l'argumentació de la CUP, perquè, per a CiU, els cossos de seguretat s'han d'equiparar, són el mateix, independentment de les funcions que tinguin, i, per tant, sí que han de tenir un arma, ambdós cossos; però sempre que els agents estiguin en actiu i hagin superat totes les proves, incloses les pràctiques. Aquest és un risc que la ciutat no pot assumir. El que facin altres municipis, malgrat siguin de CiU, no ens ha d'importar. El que sí que importa és tenir una Policia Local de qualitat i donar un servei amb totes les garanties i s'ha d'implementar la plantilla que tenim de policies locals perquè és escassa. Novament, no es pot suplir aquesta mancança dotant els agents en pràctiques d'armes.

El senyor Ramon Bassas reitera que no és una opinió del govern municipal que els Mossos d'Esquadra i la Policia Local tinguin funcions compartides, per això hi ha un conveni de col·laboració. Aquesta segona no és subsidiària de la primera.

Pel que fa a la intervenció de la Sra. Martínez, insisteix en què si els Mossos d'Esquadra en pràctiques duen arma, per què no en poden dur els Policies Locals? Es tracta d'intentar equiparar els mitjans d'uns i altres. Recordar que la Policia Local no fa tasques administratives i les tasques policials no poden ser realitzades per agents cívics.

En resposta al Sr. López, el Sr. Bassas lamenta no poder informar-lo, però se'n pot continuar parlant en una comissió informativa.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra:          8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions:             Cap.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

18  - MOCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE DECLARAR MATARÓ ZONA LLIURE DE TRANSGÈNICS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"A Catalunya hi ha més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L'any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total. L'any 2003 era només un 13%. A tot Europa se'n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).

A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic.

Els transgènics s'han autoritzat de facto sense que els estudis sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S'hauria d'imposar, doncs, aplicar el principi de precaució.

En aquesta línia de precaució s'està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d'OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s'han declarat lliures. La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l'any 1999. A França, la campanya s'ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s'han declarat lliures de Transgènics.

A l'Estat Espanyol Astúries, Euskadi i Menorca s'han declarat zones lliures de Transgènics

Vint regions europees han signat la "Carta de Regions i d'autoritats locals d'Europa sobre la coexistència entre OMG i els conreus tradicionals i biològics", entre les que hi destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana, La Sardenya. Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s'afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.

El Manifest  de Berlín per a les regions lliures d'OMG els van signar el 2005 per ONG's, partits polítics, governs locals, organitzacions agràries i de consumidors i col·lectius ecologistes.

D'altra banda el Parlamento Europeu va votar el 30 de març d'enguany a favor d'una Agricultura Ecològica lliure de transgènics.

A Catalunya, l'assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d'abril, Federació Catalana d'ONG's per al Desenvolupament, l'Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat el "Manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària".

Finalment, a casa nostra s'ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les que destaca l'assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, el SERÀ de la Universitat de Lleida o el GEPEC.

Perquè l' agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l'hora per garantir la seguretat alimentària.

Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.

Els grups municipals sotasignants proposen al Ple l'adopció dels següents acords:

1. Declarar el municipi de Mataró Zona Lliure de Transgènics, definint entre l'Ajuntament i els col·lectius afectats un protocol d'actuació per garantir les bones pràctiques en el conreu, donar informació i estendre la sensibilització ciutadana sobre el tema.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya Zona Lliure de Transgènics.

3. Sol·licitar al Govern de la Generalitat que l'agroecologia i l'agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques d'interès públic i se'n prioritzi el seu desenvolupament.

4. Elevar al Parlament Europeu i a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) una carta en la que manifestem "Que l'Ajuntament de Mataró reunit en Ple i per unanimitat, davant la preocupació creixent entre els seus ciutadans per la seguretat en els aliments i en la protecció del medi ambient sol·licita a aquestes institucions que extremin les mesures de control i salvaguarda de la salut pública i del medi ambient que els OMG puguin causar tant directament com en els seus efectes sistèmics al combinar- se amb els plaguicides. "

5. Donar compte dels presents acords en el si dels consells de Salut i de Medi Ambient."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, sol·licita al Sr. Alcalde que l'explicació del posicionament del seu grup la pugui fer el Sr. Ferrando.

De tota manera, com a prèvia, cal aclarir que hi deu haver hagut algun error de comunicació o d'interpretació, ja que la moció no seria conjunta, atès que aquest grup municipal té discrepàncies amb alguns dels punts que planteja. Els membres del PPC demanen que es pugui fer la votació separada dels acords en dos blocs. En el primer d'ells hi hauria els punts 1, 2 i 5; i en el segon, els 3 i 4.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, accepta la petició.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta el seu malestar perquè no s'hagi assolit una moció conjunta, malgrat els seus esforços de diàleg. A diferència d'alguns grups presents que s'han pres el tema com quelcom marginal, cal assenyalar que aquesta és una qüestió molt important per a la societat, perquè aquesta hi està molt sensibilitzada arran de crisis alimentàries com les de les vaques boges, per exemple. Per tant, deixar palesa la queixa pel poc interès mostrat per alguns dels grups presents.

D'altra banda, el PPC ha intentat mantenir una via de diàleg i consens a fi d'arribar a un acord en base a criteris ecològics, mediambientals i conservacionistes davant de postures inicials molt idealistes que separaven als diferents grups.

Davant d'aquest plantejament, aquest grup se sent decebut veient com CiU, després de molts anys al capdavant de la Generalitat, se suma a una proposta molt idealista i maximalista; però sobretot indigna la postura que ha pres el PSC en aquest procés de negociació, un partit que en aquest moment té la responsabilitat en el Departament d'Agricultura de la Generalitat, al Ministeri d'Agricultura, a la Comissió Nacional de la Biodiversitat i al Consell Interministerial d'Organismes Genèticament Modificats.

Convé expressar a la Sra. Carme Esteban i al Sr. Bassas que s'han decantat per una opció absolutament maximalista de la qual es desprèn que els organismes genèticament modificats són absolutament negatius per al medi ambient i la salut pública i s'han de prohibir. El que s'està fent és deixar en evidència als seus responsables polítics, representants de totes aquestes entitats esmentades; cosa que pot incórrer en prevaricació, si pensem que ells els permeten que segueixin en aquests organismes mentre el seu posicionament és contrari a aquest tipus d'organismes. O això o és que simplement la qüestió no els interessa gens ni mica; que deu ser això. A més, la feina d'un regidor és la de crear opinió i no la de sumar-se a propostes maximalistes com aquesta que l'únic que fan és crear confusió entre la ciutadania.

En referència a la Sra. Guirao i coneixent les seves fonts ideològiques, convé dir-li que no es pot mantenir posicions molt radicals quan estem davant d'un tema banal per a la ciutat perquè a Mataró, en la pràctica, no s'utilitzen organismes genèticament modificats; a banda que no han fet res durant tots aquests anys amb les emissions tòxiques de la planta de residus urbans que ha hagut de suportar la ciutat de Mataró.

Finalment recordar que davant de qualsevol plantejament ecologista, conservador del medi ambient i la salut pública, sempre que sigui raonable, coherent i independent d'interessos ideològics, el PPC hi farà costat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença dient que no sap com contestar al Sr. Ferrando perquè està barrejant temes i dient barbaritats. Dir que la població de Mataró ha estat sotmesa a un bombardeig de dioxines és una gran falsedat, tal com demostren els estudis independents de què es disposa. No es poden fer afirmacions així sense cap fonament i posant en dubte els treballs dels especialistes del Consorci Sanitari del Maresme que indiquen que els nivells d'emissió de dioxines estan molt per sota dels mínims permesos per la Unió Europea. És més, el PPC podria proposar alternatives si en tenen. Dit això, avui toca parlar de transgènics.

El senyor Xavier Safont-Tria lamenta la intervenció del PPC, que considera del tot fora de lloc. Les contradiccions del partit en matèria d'ecologia durant anys els porten a aquestes situacions, potser serà que el cosí d'en Rajoy no els acaba d'assessorar prou bé.

La CUP no entén que el PPC l'acusi de poca implicació, quan ha estat aquest grup qui ha portat a tres plens aquesta proposta, fent un esforç important de diàleg i consens. Aquí es planteja una qüestió de precaució, sobretot de cara a la salut pública de tots els consumidors, i en defensa de la pagesia de casa nostra, que produeix productes de qualitat, que de vegades no poden competir contra els productes de les grans indústries que, a més, vénen modificats genèticament. En cap cas, es tracta d'una qüestió marginal, sinó d'interès públic. Estem convençuts que avui molta gent de Mataró estarà molt contenta amb l'aprovació d'aquesta moció.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, coincideix plenament amb el Sr. Alcalde en relació amb el tema de l'emissió de dioxines, que, a més, ja es va tractar en el seu moment en un debat municipal.

Pel que fa a transgènics, el Sr. Safont-Tria ja ha contestat.

Ara bé, hi ha un tema de formes que no li pot permetre al Sr. Ferrando. Davant la seva acusació de poca implicació de CiU, convé refrescar la memòria que al darrer ple ja hi havia grups que tenien una proposta sobre la taula i quan ell, el mateix dia del ple, va recordar que tenia un document on deia altres coses i que volia participar del debat, tota la resta de grups van accedir a deixar sobre la taula les seves propostes a fi que el PPC hi pogués participar i cercar consensos.

El Sr. Fernàndez no sap què ha fet CiU al PPC perquè se'ls acusi d'aquesta manera i, de fet, es compromet a buscar l'escrit d'agraïment del seu cap de grup a CiU, que demostra que tothom va tenir aquest gest amb els membres del PPC durant el darrer ple.

El senyor Pau Mojedano confirma que és veritat que ell va enviar un correu agraint la predisposició de la resta de grups a l'hora de deixar les seves propostes sobre la taula a fi d'intentar trobar una proposta conjunta. Però també és veritat que el PPC havia fet els deures, ja que la seva proposta es va presentar amb temps suficient per haver-la debatut.

D'altra banda, aquest tema es podia haver plantejat de dues maneres: de forma maximalista o ideològica, amb implicacions que van més enllà de la mera preocupació per la salut; i de manera més moderada, que s'hagués centrat en la part de la salut. La part dispositiva de la proposta és evident que té implicacions amb el moviment antiglobalització, que el PPC, com a defensors de la llibertat, no podem compartir.

Finalment replica al Sr. Safont-Tria amb dos arguments:

En primer lloc, no hi ha absolutament cap opinió científica majoritària prou contundent que apunti a les maldats dels aliments transgènics, ans al contrari.

I, en segon lloc, parlant de contradiccions, deixar palès que no té contradiccions aquell que està defensant un sistema, com és el cas del PPC, que ha produït el progrés i benestar de la humanitat. Mentre que la CUP defensa a determinats personatges que defensant les subvencions a productes agrícoles europeus estan condemnant a la fam a milions de persones, aquest és el cas del Sr. Bové. L'autèntic crim no són els productes transgènics sinó defensar ideologies que estan condemnant a la fam i a la mort a milions de persones, de manera hipòcrita.

El senyor Xavier Safont-Tria confirma que és veritat que no hi ha cap opinió científica que pugui demostrar que els organismes modificats genèticament siguin perillosos, però tampoc hi ha cap opinió científica que demostri el contrari, i, per tant, sobretot precaució.

Respecte al tema mencionat de les subvencions i el Tercer Món, dir que és precisament tota aquesta política de transgènics la que condemna a aquestes regions a la misèria en qüestió alimentària. I quant a les subvencions, al menys els pagesos que vivim a Mataró, no vivim d'aquestes, perquè la nostra agricultura no està subvencionada.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa l'explicació del seu vot, en el sentit d'abstenció a la moció conjunta però de suport als punts 3 i 4.

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ EL SERVEI TERRITORIAL D'EDUCACIÓ DEL MARESME-VALLÈS ORIENTAL TINGUI LA SEU A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La ciutat de Mataró l'any 2003 es va dotar d'un Projecte Educatiu, força participat i consensuat per la comunitat educativa de la Ciutat, on podem llegir paràgrafs com aquests:

"Mataró, la nostra ciutat, no ha estat mai aliena als diferents processos històrics, i ha assolit fins i tot un paper decisiu en alguns  (la introducció del ferrocarril a la península Ibèrica en seria l'exemple més il·lustrador)."

 "Una vegada més, aquesta ciutat vol preparar-se per a un futur que ja és present, donant resposta de forma estratègica a les transformacions necessàries per a assolir amb garanties d'èxit la nova societat."

"Tenim, doncs, una bona base per a desenvolupar la societat de la informació i el coneixement amb optimisme, i som plenament conscients que, en aquest àmbit, un factor destaca per sobre dels altres: l'educació de les persones."

"Si és ben reconegut que els ajuntaments tenen un paper fonamental en l'acció educativa, també ho és que cal aprofitar i explotar totes les oportunitats que, per ser l'administració més propera als ciutadans, es plantegen a la màxima institució de la ciutat."

"L'Ajuntament de Mataró, des de la represa democràtica, s'ha caracteritzat per assumir no solament les competències que en matèria educativa li ha assignat la legislació, sinó que sovint ha anat més enllà, actuant una i altra vegada per a fer prevaler el criteri de la responsabilitat per sobre de l'ordenació competencial; fruit d'aquesta iniciativa, consensuada amb la societat i amb els diferents agents educadors -a Mataró tenim un avantatge afegit: sempre hi ha hagut un corrent educatiu molt favorable a les innovacions pedagògiques,  a la difusió i a l'intercanvi d'experiències-, n'han resultat, per exemple, les escoles bressol municipals, les escoles d'adults i molts altres programes formatius."

"Tenim, doncs, ja des del substrat, una iniciativa municipal en l'oferta educativa que dota la ciutat d'una experiència reconeguda, de prestigi i d'un teixit associatiu potent, amb entitats que, tot i actuar en el seu àmbit propi, directament o indirecta es proposen finalitats educatives. Tenim, per tant, base suficient per a iniciar un projecte, el nostre PEM, que, de forma participada i estratègica, ha de definir Mataró com a ciutat educadora en el marc de la societat de la informació i el coneixement."

Tots aquests punts, apareixien a l'edició del PEM el 2003, ara en el 2007, tenim un nou repte educatiu i de servei a la Ciutat de Mataró.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha decidit, i així ha estat comunicat al propi Servei Territorial de Barcelona i Comarques, que a partir del gener de 2008, aquests Serveis Territorials es divideixin en dos.

Un d'ells serà el Servei Territorial d'Educació del "Maresme-Vallès Oriental", que donarà servei més o menys el que reflecteixen aquests quadres:

 

CENTRES

 

 

MARESME

VALLÈS ORIENTAL

 

 

TOTAL

 

CENTRES PÚBLICS MÉS E. ADULTS

 

 

128                                        

                                       148

 

276

 

ALUMNES PÚBLICA :                        

 

 

37.407                                

 

43.374 

 

80.781

 

CENTRES PRIVATS

 

                       42                                           

 

29

 

 

71

 

ALUMNES PRIVADA

 

                    21.457                                 

 

13.802   

 

 

35.259

 

TOTAL ALUMNES

 

                            58.864

                                 57.176

 

116.040

 

 

PROFESSORAT

                                                      MARESME

 

VALLÈS ORIENTAL

 

 

TOTAL

 

PROFESSORAT

PÚBLICA

 

 

3.811

 

4.174        

 

7.985

PROFESSORAT A PAGAMENT DELEGAT

 

1.578

 

1.015

 

2.593

 

PROFESSORAT TOTAL

 

 

5.389

 

5.189

 

10.578

 

Aquest SSTT, estaria format per una plantilla, aproximada, d'uns 110 professionals:

-            Director i sots-director dels SSTT

-            Cap i sots-cap d'inspecció 

-            Uns 30 inspectors

-            Caps de departaments i/o serveis

-            Arquitectes i aparelladors

-            Administratius, secretaris/es

I comptaria amb unes competències:

-            Obres i manteniment de centres docents

-            Serveis educatius i formació permanent del professorat

-            Prevenció de riscos laborals

-            Inspecció Educativa (Inspectors docents)

-            Gestió de Personal docent (tota la gestió amb els nomenaments d'interins i substituts)

-            Plantilles de professorat als centres docents públics

-            Gestió de Personal d'Administració i Serveis (contractació i tota la gestió que comporta)

-            Personal Laboral (contractació i tota la gestió que comporta : educadors, tècnics d'educació infantil, vetlladors, etc€)

-            Gestió i autorització de centres, de concerts educatius, subvencions, despeses de funcionament de centres.

-            Equipaments de centres públics.

-            Etc.

 

Si la Ciutat  fos la seu d'aquest Servei Territorial d'Educació,  Mataró adquiriria status de Capitalitat supra€comarcal en serveis educatius agilitant la nostra relació amb l'administració educativa i ens aproparia els serveis educatius a la Ciutat, on es crearien llocs de treball directes i indirectes.  D'altra banda constantment estaria reben ciutadans d'ambdues comarques, que podrien aprofitar el venir a Mataró per a realitzar altres gestions com compres, restauració, etc.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal de Convergència i Unió, proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Manifestar la voluntat del Ple de l'Ajuntament, que la Ciutat de Mataró sigui la seu dels Serveis Territorials d'Educació del Maresme-Vallès Oriental. 

Segon.- Sol·licitar formalment al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que resolgui a favor de la Ciutat de Mataró, l'adjudicació de la seu dels SSTT del Maresme-Vallès Oriental. 

Tercer.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al President de la Generalitat, al Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya i als grups polítics del Parlament de Catalunya."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot favorable a la proposta de resolució, malgrat que hi hagi alguna cosa que no comparteix.

El Sr. López explica que treballa a Sant Boi en un col·legi i que, en el seu cas, és una mala passada que el seu director s'hagi de desplaçar a Sant Feliu cada vegada que aquest ha de fer alguna gestió per a l'escola. Per tant, entenem que el que es proposa és bo per a Mataró i per a la comunitat educativa, perquè es guanyaria en eficiència. I, encara més, una de les assignatures pendents a la ciutat és la capitalitat comarcal i aquesta seu vindria a reforçar-la. Per tant, s'hi està d'acord.

Ara bé, el PPC voldria saber quin és el cost que això tindria per al municipi.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, a fi d'arribar al màxim consens, proposa uns canvis en la part expositiva i resolutiva de la proposta de CiU.

El govern municipal, i concretament el Sr. Alcalde, ja ha estat treballant durant tota la setmana aquest tema i ha presentat una proposta davant la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

En la part expositiva, el Govern afegiria un paràgraf, que seria el penúltim, dient el següent : "des de la Alcaldia s'han fet gestions i comunicacions directes amb el conseller d'Educació, el Sr. Maragall, per tal que el Servei Territorial d'Educació del Maresme-Vallès Oriental tingui la seu a Mataró.

 Pel que fa a la part resolutiva, la idea seria deixar-la en dos acords:

1. "El Ple de l'Ajuntament dóna suport a les actuacions que aquesta Alcaldia està realitzat per assolir l'objectiu que el Servei Territorial d'Educació del Maresme-Vallès Oriental tingui la seu a Mataró".

2."Comunicar l'adopció d'aquests acords al President de la Generalitat, al conseller d'Educació i als grups polítics del Parlament de Catalunya".

El més important, però, és explicar què s'ha fet fins ara arran de la primera notificació rebuda, per e-mail, el dia 9 d'octubre, de la propera arribada d'una carta del conseller Maragall, signada el 8 d'octubre, en què es transmet aquesta voluntat de la Generalitat de Catalunya, a partir de la disposició aprovada el 26 de juliol, de centralitzar els Serveis Territorials de Barcelona-comarca creant la seu del Vallès Oriental i Maresme.

L'endemà mateix de la recepció física de la carta, el 18 d'octubre, el Sr. Alcalde contesta al conseller el següent:

"El dia 16 d'octubre vaig rebre una carta que m'havia avançat per correu electrònic el dia 9 d'octubre en què em plantejava, com a continuació d'una conversa telefònica mantinguda durant unes setmanes, la qüestió de la futura centralització dels Serveis Territorials de Barcelona-comarca.

Voldria fer algunes consideracions al respecte:

1r. La decisió sobre el canvi d'emplaçament de la seu dels Serveis Territorials de Barcelona cal prendre-la amb criteris objectius, analitzant els serveis que es donaran des d'aquesta oficina i les escoles i mestres que cal atendre. També cal preveure com quedaran els serveis actuals de les oficines locals de la ciutat on no s'hi instal·lin els Serveis Territorials i com pot repercutir en el treball ordinari dels centres escolars.

2n. Cal que es tingui molt present, i aquest és un dels agraïments que poseu, que no hi ha connexió ferroviària directa entre ambdues comarques.

3r. La possible col·laboració de l'Ajuntament de Mataró en el proveïment del local caldria situar-la en un marc de relacions més formal i vinculat a moltes actuacions que l'Ajuntament està fent i, com ja saps, molt més enllà de les seves competències: escoles bressol, escoles d'infantil i primària, escoles d'adult, oficines d'escolarització, etc.

4t. En aquests moments, existeix a Mataró, i degut a la filtració per part d'algú de les intencions del departament, hi ha una certa sensació de pressa, una evident preocupació entre els diferents estaments educatius que no afavoreixen per a res el debat tranquil de la proposta.

Properament estarem en disposició de poder parlar i acordar els temes sense la pressió del temps i amb criteris més amplis que el simple trasllat dels Serveis Territorials.

Espero, doncs, poder parlar d'aquest i d'altres temes en la propera reunió que tindrem d'aquí a uns dies."

El conseller i l'alcalde en parlen per telèfon un parell de vegades més i aquest segon li avança al primer que la ciutat està buscant un espai per oferir a la Generalitat. Ells demanen un espai d'uns 800 m2 de superfície, en un lloc amb accés ràpid, etc.

Concretament el dia 31 d'octubre s'aconsegueix tancar un dossier, que ve acompanyat d'una carta al conseller on se li expressa el lloc on s'ubicaria aquest espai, oferint la possibilitat d'adequar la Nau Cabot i Barba on es va fer l'exposició Mataró, millora, que suma dues naus de 400 m2 cadascuna, i que gaudeix d'un bon accés i d'una bona situació prop de l'estació de tren.

La carta s'envia el dia 31 d'octubre, arran de la qual aquesta mateixa setmana s'han produït contactes telefònics amb els responsables tècnics del departament. Hi ha prevista per a la setmana vinent una visita d'aquests responsables a la nau per poder decidir la idoneïtat o no d'aquest emplaçament.

Més enllà, però, de qui pugui oferir el millor local, el Sr. Alcalde considera que el més important i la base de la seva negociació amb el conseller Maragall, serà tenir en compte els criteris més objectius.

Finalment, doncs, el Sr. Alcalde demana que es tinguin en consideració els petits canvis en el redactat de la proposta destacats al principi a fi d'assolir un acord conjunt.

El senyor Vicent Garcia Caurin manifesta que CiU ha discutit aquest tema i no troba de rebut que quatre hores abans del ple, el Sr. Alcalde plantegi modificar un apartat del preàmbul i eliminar el tercer punt.

El senyor Joan Antoni Baron aclareix que allò que ell proposa seria unir els punts 1 i 2 en un de sol i fer que el seu punt 3 quedi en el punt 2.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió i per una qüestió d'ordre, en definitiva, considera que el que és important per a la ciutat és el fet que això s'estigui tirant endavant. Ara bé, la sensació que CiU té, un cop més, després de presentar una proposta, és que s'acaba assabentant a última hora del que de veritat passa. Quan van parlar amb la consellera delegada de l'àrea, la Sra. Calvo, ella no els va explicar que l'Alcalde ja estava fent gestions, si no és que no n'estava al corrent.

En qualsevol cas, CiU demana que se'ls informi d'aquestes coses, perquè si haguessin sabut que hi havia una negociació en curs, no haguessin publicat a la premsa la proposta presentada i això hagués estalviat mal de caps al propi Sr. Alcalde i a la consellera delegada d'Educació.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, recorda que la conversa mantinguda amb CiU va ser just a l'inici de la negociació del Sr. Alcalde, en un moment en què encara no es podia considerar com a formal, perquè simplement es tractava d'una conversa. Tampoc ella no és qui per anar explicant allò que el Sr. Alcalde parla de manera no formal i no a nivell de la seva regidoria.

És avui que el Sr. Alcalde ha decidit fer públiques aquestes gestions, perquè s'ha plantejat la pregunta; però no podem oblidar que encara estan en un nivell de reserva perquè es tracta de dos municipis importants i el que no es vol es crear alarmisme o pressions de cap mena. Aquest plantejament no es pot convertir en una subhasta per qui tingui el millor local i s'ha de basar en criteris objectius.

La Sra. Calvo lamenta la situació creada, però ella no se sent ni desinformada, ni creu que hagués hagut de comunicar allò que s'estava fent des de l'alcaldia.

Finalment, l'important és intentar mantenir una relació cordial amb l'oposició, sempre, i, en aquest cas, ja que es coincideix amb l'objectiu, fóra satisfactori posar-se d'acord amb el fons de la proposta. Es disculpa si la seva actuació ha pogut causar confusió.

El senyor José Manuel López anuncia el seu vot afirmatiu a totes dues propostes, en cas que es produís una votació per separat, i felicitar tant el grup de CiU com al Sr. Alcalde per les propostes i gestions realitzades.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, coincideix en què aquesta és una bona oportunitat per a la ciutat i, per tant, la proposta és benvinguda. Tot i així, manifesta el seu desig que se'ls informi de les gestions que es realitzin i se'ls expliquin quins són els valors afegits que han fet valer per proposar Mataró com a seu.

El  senyor Alcalde respon que els valors afegits estan clarament explicats en la proposta de resolució presentada per CiU. D'altra banda, recordar que, de vegades, aquestes reserves al llarg d'una negociació €que no opacitat, ni voluntat d'amagar res€, simplement són en benefici de la mateixa negociació. Tot i així, en aquest punt el govern municipal ja ha ensenyat totes les cartes i ara veurem si això ens afavorirà o no al final.

El senyor Joan Mora, tot i que accepta les disculpes de la consellera delegada, manté, en nom de CiU, la seva proposta tal com està, perquè creu que no s'ha tingut en consideració el seu partit al llarg de la negociació; i s'ha creat una situació que s'hagués pogut evitar fàcilment.

El senyor Alcalde finalment, a fi d'assolir el consens, decideix sotmetre a votació la proposta de CiU, perquè creu que és assumible per tots tal i com ha estat presentada.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

20  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER A QUÈ MATARÓ SIGUI SUBSEU DEL MUSEU DEL ROCK DE BARCELONA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"L'any 2005 el nostre Grup Municipal va presentar una iniciativa perquè Mataró acollís un Museu del Rock format per tot un seguit d'arxius documentals, sonors i audiovisuals a més de diversos i nombrosos objectes que han estat propietat dels artistes  més importants del món de la música popular. Aquests arxius formen part del fons del periodista mataroní, Jordi Tardà.

En aquella ocasió el Govern Municipal ens va contestar que Mataró no podia tirar endavant un projecte d'aquestes característiques per la inversió econòmica que suposaria per la ciutat.

Finalment el Museu obrirà les seves portes l'últim trimestre de 2008 a la quarta planta i la cúpula de l'antiga Plaça de Toros de les Arenes a Barcelona. El centre comptarà amb sales dedicades a The Beatles, Rolling Stones i la música rock feta a Espanya.

Estem per tant a un any vista de la inauguració, i creiem que Mataró no pot perdre una altra oportunitat. Donat que no podrà acollir el Museu, des del Grup Popular considerem que la ciutat ha de lluitar per convertir-se en la principal subseu del futur Museu del Rock, qüestió que a ben segur tindrà també una rellevància considerable per l'organització d'activitats i la possibilitat de promoció de al ciutat.

Aquesta seria una oportunitat única per atraure visitants a la ciutat, objectiu que estem segurs  compartim amb la resta de grups municipals.   

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

  1. El Govern Municipal iniciarà els contactes formals i les actuacions necessàries per negociar que Mataró pugui convertir-se en subseu del Museu del Rock de Barcelona."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, confirma el suport de CiU a la proposta del PPC. Els preocupa, però, que com a conseqüència de la parsimònia i la poca ambició del govern municipal d'altres vegades, la ciutat perdi l'oportunitat de tenir aquest pol d'atracció. En aquest sentit, quan ahir mateix van llegir al Capgròs digital que l'actual govern, tot i el compromís adquirit pel govern anterior, encara no s'ha reunit amb el Sr. Tardà, s'han disparat totes les alarmes. Esperen que no es deixin perdre aquesta oportunitat.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, recorda que fa anys havia coincidit amb el Sr. Mojedano remenant discos de jazz dels anys 60, però acaba de descobrir que els seus gustos són uns altres.

Bromes apart, el Sr. Mojedano fa un plantejament com si tot estigués ja tot a punt per a la inauguració del museu directament i aquest govern no hagués fet res per negociar aquesta possible subseu. D'entrada, arran de les informacions de què disposa el PMC, el projecte encara ha de fer el seu camí. En tot cas, el seu promotor de moment ha buscat finançament privat i diferents administracions que hi puguin donar suport. El Sr. Penedès, per la seva banda, constata que ha fet gestions amb algun d'aquests agents necessaris per a la viabilitat del projecte, però decideix no entrar en més detalls i ser breu.

En definitiva, per la insistència del Sr. Mojedano i a fi d'elaborar una proposta que ja serà estudiada i valorada en el seu moment, el Sr. Penedès accepta la iniciativa del PPC, tot i que amb un matís:

El Sr. Mojedano diu en l'acord que "el govern municipal iniciarà els contactes formals i les actuacions necessàries" i el Sr. Penedès li demana que es canviï per: "el govern municipal farà els contactes formals i les actuacions necessàries".

El senyor Pau Mojedano manifesta que no hi ha cap inconvenient i, perquè això tingui més força, demana que rebi el tractament de tema de ciutat, tant en el fons com en la forma. Una qüestió que es treballi entre tots i que se'n mantingui tothom informat.

Finalment el Sr. Alcalde posa a votació la proposta de resolució consensuada, amb la següent part dispositiva:

"El Govern Municipal farà els contactes formals i les actuacions necessàries per negociar que Mataró pugui convertir-se en subseu del Museu del Rock de Barcelona."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

21  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA, DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA I D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUiA PER LA CELEBRACIÓ D'UN ACTE INSTITUCIONAL EN OCASIÓ DEL DIA DE LA CONSTITUCIÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals del PSC i ICV-EUiA:

"La defensa dels valors democràtics té una llarga trajectòria a casa nostra; de lluita per les llibertats, la justícia social i la recuperació de les institucions d'autogovern. Aquests son els antecedents immediats del marc democràtic actual. La dictadura de Primo de Rivera i, sobretot, la del general Franco suspengueren aquestes llibertats i portaren a terme una forta repressió política, cultural, social i nacional.

El proper any 2008 es compliran trenta anys de l'aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola. Amb l'aprovació en referèndum es plasmava un esforç conjunt de les forces democràtiques per la recuperació de l'esperit democràtic, la recuperació de les seves institucions i l'estat de dret.

La Constitució de 1978 simbolitzà el consens entre les forces polítiques de l'època, representades mitjançant els redactors que per sempre es recordaran com els pares de la Constitució. És un exemple que els protagonistes d'aquella etapa tenien consciència del moment que s'estava vivint, imprescindible per al desenvolupament democràtic d'Espanya. La Carta Magna del 78 va introduir els drets i llibertats fonamentals i la posada en marxa amb total garantia del sistema democràtic actual. L'aprovació del Projecte de Constitució en referèndum va rebre a Catalunya el vot favorable de més del 90% dels participants.

Fruit també de la Constitució va ser també el reconeixement de la diversitat d'Espanya, formada per nacionalitats i regions, que va permetre la redistribució de poder i competències de l'Estat a les Comunitats Autònomes.

Evidentment, la Constitució no és inamovible, ni s'ha de sacralitzar. Però si és bo que els valors que apuntàvem de llibertat, reconeixement de drets i llibertats, igualtat dels ciutadans davant la llei, reconeixement de la diversitat de l'Estat siguin difosos pel seu coneixement, en especial de les noves generacions que no van viure aquells moments. I s'ha de fer amb el mateix respecte cap a tots que va presidir la seva redacció.

Son per aquests motius que creiem que des de l' Ajuntament s'ha de commemorar aquesta fita i els valors que el text representa amb algun acte Institucional, de la mateixa manera que es commemoren així també altres dates de significat important per a tots nosaltres com és per exemple l'11 de Setembre.

Per tot l'exposat els sotasignats proposen al Ple l'adopció del següent

ACORDS

L' Ajuntament de Mataró organitzarà cada any, i en ocasió del Dia de la Constitució el 6 de desembre, un acte institucional per tal de commemorar l'efemèride amb l'objectiu de difondre els valors que el text representa per a tots els ciutadans. "

PROPOSTA ALTERNATIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El 6 de desembre de 1978 es va referendar la Constitució espanyola. Els resultats de la votació foren favorables a la norma constitucional proposada. Ara bé, el camí que portà a la seva elaboració i les condicions en què se celebrà aquell referèndum són, com a mínim, qüestionables, ja que la transició postfranquista, lluny de ser modèlica i pacífica, estigué marcada per escenaris de violència política extrema (460 morts entre 1975 i 1980) i la constant amenaça d'un exèrcit, amenaça que finalment es consumà en el cop d'Estat del 23-F.

Es van amnistiar els criminals de la Dictadura; la Judicatura i els Cossos repressius del franquisme mai no foren depurats; es consumà la imposició de la Monarquia; es va negar el dret humà de lliure determinació dels pobles i es van criminalitzar les opcions socialment transformadores (amb operacions repressives i d'intoxicació informativa com el Cas Scala). Se'n parla poc, però tot això està ben documentat i explicat als llibres d'història i mai no hauria succeït sense les renúncies de les cúpules polítiques i sindicals de les esquerres, que van optar per pactar amb el franquisme, empoltronir-se i desmobilitzar els sectors més dinàmics de la nostra societat (Assemblea de Catalunya, moviment veïnal, etc.).

Quina mena de democràcia va instaurar la Constitució espanyola de 1978 si, després de tres dècades, als familiars de les víctimes del terrorisme franquista encara se'ls nega el dret a la memòria i a la dignitat?

Quin valor té la Constitució espanyola si l'Estat espanyol està a la cua d'Europa en matèria de drets humans? En aquest sentit, només cal recordar els Centres d'Internament d'Immigrants, els maltractaments a les comissaries o els episodis més punyents del terrorisme d'Estat (GAL).

Quina justícia social empara la Constitució espanyola, si a la pràctica es permet especular i destruir impunement drets bàsics com el de l'habitatge?

Quin reconeixement es dóna a la llengua catalana en la Constitució espanyola? Cap, perquè només s'hi esmenta l'espanyol.

Quin concepte de la pau entre pobles pot oferir la Constitució espanyola si en el seu article 8 situa les Forces Armades com a guardianes de la integritat territorial i de l'ordre constitucional?

Quins drets nacionals acull la Constitució espanyola si s'hi imposa la Nació espanyola i s'hi nega el dret dels Països Catalans a federar-se entre si i/o a autodeterminar-se?

En l'actualitat tothom sap que la Constitució espanyola no respon a les necessitats ni a les inquietuds de la societat catalana. El futur passa pel dret de decidir dels pobles, el futur és l'Autodeterminació . Malgrat aquesta evidència, encara hi ha dues rèmores que hem d'arrossegar: primer, tenim una classe política catalana hereva de la por i mesella a l'Espanya de la Monarquia i les autonomies i, segon, ens enfrontem a un rebrot de l'espanyolisme que ens vol recloure en fórmules jurídiques del passat, amb normes intocables i fetes a la seva mida.

Que a l'any 2007, a Mataró, als Països Catalans, algú es proposi celebrar i enaltir els valors que encarna la Constitució espanyola significa que tenim molt de camí per recórrer i que encara som lluny d'assolir una normalitat democràtica, és a dir, una Constitució dels Països Catalans.

Davant d'això, no podem consentir que ens tornin a posar una bena als ulls. No podem consentir la negació de la memòria dels lluitadors i lluitadores que van deixar la vida combatent el feixisme. Perquè, com tots ja sabeu, "No era això, companys, no era això / pel que van morir tantes flors".

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent

ACORD

L'Ajuntament de Mataró, conscient que la Constitució espanyola no respon a les actuals necessitats socials, econòmiques i culturals del poble català, organitzarà cada 6 de desembre, un acte institucional a favor de la llibertat dels pobles i per reclamar una Constitució dels Països Catalans. "

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, anuncia en nom d'ICV-EUiA el seu vot contrari a la proposta de la CUP, "perquè som traïdors, perquè som fills de la por" i, davant d'això, ni abstenció, ni votació afirmativa.

Quan hi ha algun tema identitari, sempre estem exposats a aquests discursos de la CUP que des d'ICV-EUiA no es poden deixar passar. Entre altres, perquè companys i companyes han deixat la seva vida i la seva joventut per la democràcia que tenim. Imperfecte, però estem aquí per anar-la millorant.
Ara bé, d'això a dir-los traïdors i fills de la por és tenir molta barra, lamenta la Sra. Guirao.

D'altra banda, aquest grup s'ha unit a la proposta del PPC perquè aquest és el marc que tenim i l'hem de difondre, conèixer-ne els límits és vital per poder demanar que s'alci el llistó.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, expressa el seu vot negatiu a la proposta de resolució del PPC, el PSC i ICV-EUiA, així com a la proposta de resolució de la CUP:

L'any 78 molts de nosaltres encara anàvem a l'escola, on ens explicaven què era el "genotip", és a dir, el conjunt de gens que conformen un organisme i que conté tot el seu material genètic. També ens explicaven quina era la manifestació de tots aquests caràcters genètics, el "fenotip", en funció de les condicions ambientals, la temperatura, etc.

El genotip d'alguns dels pares d'aquesta Constitució s'ha mantingut constant al llarg del temps, però no així les condicions ambientals que influeixen en la seva manifestació externa, en aquell moment, l'any 78, més proper a la dictadura.

El primer intent de Constitució pactada, el fet d'incloure un repertori de llibertats públiques modernes i unes institucions polítiques bàsicament acceptables, es va veure enfosquit per aquells greus perills de la unitat nacional o les objeccions de buit religiós, moral; era un moment que requeria reconciliació.
I afegia un d'aquests pares de la Constitució: "mantenim les nostres crítiques que convertim en programa prioritari, la reforma constitucional". Un altre que després va arribar a dirigir el govern de l'Estat, va escriure l'any 79: "en lloc de concebre un pla seriós i responsable d'organització territorial d'Espanya, s'ha muntat una xarlotada que ofèn el bon sentit".
Però la manifestació externa d'aquell genotip ha anat canviant i el fenotip actual, en conseqüència, els ha convertit en constitucionalistes de tota la vida que han descobert recentment els beneficis de la Constitució. Ser constitucionalista avui no requereix res més que dir-se'n, sense haver de, per això, adherir-se als valors que promulga.

El cert és que pel que se'ls sent dir a alguns constitucionalistes es podria arribar a la conclusió que la Constitució més compacta és un dogma de fe que ha de ser imposat, més que no pas unes regles de joc temporals, més flexibles i que es poden canviar.

La Constitució així considerada perd la seva condició de llei fonamental per convertir-se en una icona sagrada que no exigeix només el seu acompliment sinó la seva adoració, que deixa de costat qualsevol possibilitat de crítica o proposta de reforma.
Malgrat que també cal reconèixer que un altre dels pares de la Constitució, el Sr. Herrero de Miñón, considerava que fins i tot el Pla Ibarretxe de fa dos anys tenia cabuda a la Constitució; les circumstàncies actuals denoten com aquesta pretesa flexibilitat de la Constitució s'ha transformat en ideologia i en una arma llençívola contra els rivals polítics. La rigidesa de la mateixa tindrà properament l'oportunitat de reprovar la reforma de l'Estatut de Catalunya i que ningú acusi o desprestigiï el Tribunal Constitucional, perquè pot tenir greus conseqüències polítiques, tal com ha advertit l'actual president del Govern.
El grup d'ERC, que mai ha legitimitat la Constitució espanyola del 78, malgrat n'acati la legalitat, demana als grups que subscriuen la proposta que la reconsiderin i la retirin ateses les circumstàncies actuals.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, avança que el seu grup no s'afegirà a la proposta, consideren la primera de les propostes com a electoralista, fruit del moment, com tampoc a la presentada per la CUP. La Constitució s'ha utilitzat com a arma llençívola contra Catalunya massa vegades i sempre s'interpreta a favor del nacionalisme espanyol, que ens està ofegant. Per a nosaltres, la Constitució era un pacte polític que en un moment donat, en el context de la transició, reconeixia el dret a l'autonomia política i no a l'autonomia administrativa del "café para todos" que al final hem acabat tenint.

Què ha passat amb les moltes possibilitats que la Constitució oferia? De què ha servit la diferència entre centre, nacionalitat i regions? Nosaltres no ens desdiem. El que critiquem és com tant el PP i el PSOE l'han aplicat i interpretat.

En teoria i tal com ha afirmat el Tribunal Constitucional, la Constitució és un marc flexible que es complementa amb els Estatuts d'Autonomia. Aleshores, què passa a l'hora de desenvolupar-lo?
Hi ha moltes sentències del Tribunal Constitucional que, en algun recurs plantejat per la Generalitat contra els excessos competencials dels legisladors estatals, reconeix que els arguments de la Generalitat són correctes, però el problema és que després reconeix que els de l'Estat també. I un cop comencen les interpretacions, tenim el problema; i si Catalunya no es planta amb tota la seva força, acaba passant per l'adreçador.

En resum, la majoria de les vegades al llarg d'aquests anys s'ha utilitzat la Constitució per laminar-nos, i no només jurídicament, sinó que ha provocat en molts casos incendis, no ens oblidem de les declaracions de Bono i Rodríguez Ibarra. Aquest és un fet que ens sembla greu, perquè aquesta manera d'actuar del Partit dels Socialistes amb una de freda i una de calenta, espanta.
Convé recordar també la famosa ponència, en el darrer congrés del PP, del "Patriotismo constitucional". Si la Constitució és de tots, què fa el PP fent-ne una lectura pròpia al seu congrés? Que nosaltres haguéssim denunciat aquestes fatxenderies és obvi, però fins i tot els espanyolistes del PSOE també varen acusar el PP de voler-se apropiar de la Constitució. Eren temps en què Zapatero i Maragall parlaven de l'Espanya plural i federal.En aquell moment, els socialistes s'enfrontaven a la lectura partidista i "pepera" de la Constitució.
L'actitud política del PP en contra del nou Estatut de Catalunya ha estat "guerracivilista", i no només pel diari El Mundo o la COPE. Què ha fet el PP? És constitucionalista la seva actitud? Les seves declaracions? Què han fet amb el Tribunal Constitucional recusant magistrats? Tant un com l'altre, el PP com el PSOE.
Recordem aquells anuncis en contra de Catalunya dels socialistes andalusos o la no-publicació de les balances fiscals. No s'hi val a ser constitucionals només amb els temes que ens interessen.

Encara que estiguem d'acord amb el mateix text com a punt de convivència, no podem compartir-ne la mala utilització i interpretacions. Per a CiU no es fa res més que jugar hipòcritament. Els que abans criticaven el text, ara en són els màxims defensors.

Entre el PP i el PSOE han acabat destruint el Tribunal Constitucional i quan nosaltres vam proposar que les comunitats autònomes proposessin magistrats a Les Corts, va ser un escàndol perquè es deia que volíem interferir en la justícia; ara si es fa el mateix sota el carnet de "progressista" o "conservador", no passa res.
Compartim el mateix text, però no la forma d'utilitzar-lo, ni d'interpretar-lo. Si volen celebrar la seva mala utilització, que no ens esperin. Si algun dia ens veuen en aquest acte constitucional serà perquè hem arribat a la conclusió que ja s'interpreta amb justícia. Ja és un pas endavant que el president de la Generalitat avisi els espanyols de com se senten els catalans, però no n'hi ha prou.
La posició de CiU, passats aquests 30 anys des de l'aprovació de l'actual Constitució, no passa per fer celebracions, passa per continuar lluitant. Per tant, que no ens busquin en cap recolzament d'una cosa tan seriosa com és celebrar un text amb què nosaltres no ens sentim identificats.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, agraeix la bona predisposició que hi ha hagut per part del PP en primer lloc i després amb ICV-EUiA a fi d'assolir aquesta proposta, atès que són partits molt diferents. És important destacar la capacitat d'arribar a consensos davant de qüestions que valen la pena.

Lamenta la intervenció de CiU, perquè, recorda el Sr. Bassas, que tant Roca com Pujol, i probablement Duran, no haguessin subscrit les paraules del Sr. Mora, perquè no dubten en cap moment a l'hora de defensar el text constitucional:

Aquí no estem votant si ens agrada o no el Tribunal Constitucional, ni què va dir el Sr. Bono, etc. Simplement estem votant que l'Ajuntament de Mataró commemori d'una manera reflexiva l'aniversari de la Constitució, de forma anual. Aquest no hauria d'haver estat motiu de discòrdia, ni de fer aflorar altres debats.

El més important de la Constitució és el procés que va portar-hi, perquè va ser un punt d'encontre i no una concessió de determinats sectors de la dictadura, com s'ha dit. Per tant, el procés constitucional fa que, per primera vegada en molts anys, es trobi un punt d'encontre entre aquestes forces polítiques tradicionalment enfrontades. No és just parlar de la gent d'esquerres com a gent venuda o gent apoltronada, com s'ha dit, i només cal pensar en figures com Terradelles o la Passionària.

A més, el referèndum de la Constitució va ser majoritari a Catalunya i a Espanya i, per tant, va ser la Constitució que van aprovar els catalans d'aleshores.

Fins i tot és positiu que si hi havia gent que tenia vacil·lacions inicials i documents en què es qüestionava el paper de la Constitució, finalment s'hagin sumat a la proposta. Tampoc podem oblidar que el text té 30 anys i que és la Constitució més llarga de la història d'Espanya, que ha portat prosperitat econòmica i un període de pau.

Arran d'això, el Sr. Bassas espera que algun dia el Sr. Safont-Tria parli amb el mateix impuls condemnant el terrorisme basc que encara avui patim.

Un acte com el que avui es proposa no és un acte folklòric, ni d'adhesió inflexible a la Constitució, permet reflexionar justament sobre quina ha estat l'evolució del país, la vigència dels valors constitucionals, quins són els models constitucionals que s'estan impulsant arreu del món, així com també permet criticar el Tribunal Constitucional. Es una efemèride històrica que ha de servir per reflexionar sobre tots aquests temes. No cal confondre les lleis fonamentals amb projectes polítics.

Finalment, dir al Sr. Safont-Tria que el cop d'estat del 23-F no va prosperar entre d'altres perquè les institucions constitucionals hi van intervenir.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença contestant la Sra. Guirao afirmant que no només és la CUP qui afirma que la Constitució és filla de la por. Molts analistes comparteixen que en el seu procés d'elaboració, la Constitució espanyola va ser un procés coaccionat pel franquisme i un exèrcit que pressionava i va frustar moltes de les aspiracions que tenien les persones lluitadores des de l'antifranquisme.

Té raó, però, en què és aquesta una Constitució vigent, però que ens nega drets bàsics, tant individuals, com col·lectius; i la tasca dels polítics és corregir aquests defectes, tot començant a posar les bases d'una Constitució pròpia dels Països Catalans.

D'altra banda, és curiós que sempre, des de l'àmbit del catalanisme, que es presenten iniciatives de caire identitari català, el Sr. Bassas diu que són temes que no importen a la ciutadania. El Sr. Safont-Tria encara no ha sentit, ni vist cap mostra de suport a la Constitució espanyola, ni a un acte de celebració. És una demanda que només respon als interessos dels partits espanyolistes.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, té la curiositat de saber quins són els drets col·lectius que defensa el Sr. Safont-Tria. Tant Pol Pot com Fidel Castro en parlaven molt de drets col·lectius.

En qualsevol cas, diu a la Sra. Guirao que ella ha estat qui ha expressat allò més intel·ligent: ha tocat el fons i la fibra de l'esperit que ha animat la proposta, que és que tres grups com els que avui signen la proposta, han estat capaços d'arribar a un acord sobre allò que els uneix i que, per primera vegada a l'any 78, van saber arribar a un acord de fons sobre el que era important de veritat.

El Sr. Mojedano reconeix haver expressat sovint que d'errors n'hem comès tots i fins i tot és criticable aquesta polarització i utilització ideològica, que ningú nega i que s'ha produït per part de gent de diversos sectors d'aquest país. Lamenta que s'intenti jutjar les intencions i ell se'n guardarà; defensarà les seves pròpies amb arguments, però sense apel·lar a les intencions d'altri que normalment és difícil arribar a interpretar.

En tot cas, dir al Sr. Mora que des del PP potser sí que som més previsibles; però també val a dir que CiU, en canvi, no ho són tant. No se sap massa quina és la seva idea de Catalunya : el Sr. Roca sempre defensant la Constitució, per exemple, i en el cas contrari trobem al Sr. Puig o al Sr. Mora. Com tots els nacionalistes, aquest últim està obsessionat amb la identitat, tenen un problema perquè es creuen en possessió de la veritat i s'arriben a identificar amb Catalunya.

Què és exactament Catalunya? És un grup de persones individuals que exerceixen el seu dret, cada cop que hi ha eleccions. En l'últim referèndum van expressar el seu desig de donar suport a un text constitucional que és el que ara, almenys la majoria d'aquest consistori, l'únic que demana és que es faci un acte per promoure els valors que la Sra. Guirao ha sabut expressar.

El Sr. Teixidó ha fet un discurs intel·ligent, com sempre; és una persona a qui admira intel·lectualment i que ha parlat de l'evolució del cos social i que el cos social, com el cos humà, no és una cosa eterna que flueix i que, per tant, no és el mateix avui que demà. Però no hi ha res immutable tret del ser, el ser existeix, com a veritable essència del que nosaltres som; això és immutable. Hi ha un ser que ens uneix a tots, una essència que són unes regles de joc, un marc que defensa les llibertats i drets fonamentals de les persones. Això, si som intel·ligents, és el que cal preservar. Les altres coses són accessòries i la Constitució ja preveu que es puguin canviar. A més, aquest text és el que ens ha permès que avui dia estem aquí debatent.

L'Estatut, afirmava ell, serà atacat o vulnerat o no acceptat per aquesta Constitució, però dir al Sr. Teixidó que això no és propi d'un discurs intel·ligent, perquè és la justícia qui hi tindrà l'última paraula. D'altra banda, el Sr. Mora sap perfectament que aquest recurs l'ha utilitzat molt CiU de la mateixa manera i amb la mateixa legitimitat que el pot utilitzar qualsevol altre. Finalment, el Sr. Mojedano celebra que des de la diversitat ideològica, tres grups hagin sabut defensar aquests valors que ens uneixen.

El senyor Joan Mora creu que no s'han interpretat bé les seves paraules. El Sr. Bassas és un artista de capgirar les paraules d'altri.

CiU és un grup que té molt clar des de fa molts anys el tema de la Constitució. Una altra cosa és la utilització cada dia més barruera que es fa d'aquesta, com també ha usat el president de la Generalitat, malgrat sembli que el seu grup no se n'acaba d'adonar.

En aquest cas, tenim un PPC que ha portat a l'Ajuntament una proposta i un PSC que s'han trobat amb la situació d'haver-hi de donar suport, al·legant que no hi ha res més proper a un espanyolista de dretes que un espanyolista d'esquerres. I això ho diu algú que té un profund respecte per tothom en aquest país i que s'entén amb tothom.

Catalunya és una cosa prou seriosa com perquè ningú se l'apropiï. En tot cas, la nostra legitimitat com a nacionalistes és expressar allò que pensem i els ciutadans jutgin si ens volen fer costat. Però el que no arribarem a comprendre és que nosaltres som nacionalistes amb un to despectiu i n'hi ha d'altres que encara no s'han assabentat que són nacionalistes també i ho porten fins a la medul·la.

El senyor Ramon Bassas al·ludeix als pactes que en un moment donat també han dut a terme els nacionalistes. Nosaltres pensem que el que proposem avui és una cosa que CiU també pot assumir, com a mínim la CiU que coneixíem fins a avui, a no ser que hagi canviat. Organitzar cada any un acte institucional per commemorar l'efemèride de la Constitució del 78 a fi de donar-la a conèixer als ciutadans i parlar dels valors constitucionals, no té res a veure amb l'espanyolisme, ni amb el president de la Generalitat... No parlem de veure qui és espanyol o català, a banda que aquesta és una divisió en què no creu el PSC.

El senyor Xavier Safont-Tria respon a la pregunta del Sr. Mojedano sobre què entenia per drets col·lectius. Aquests són, un d'ells, és el dret a decidir com a catalans i catalanes, el dret a exercir l'autodeterminació. Això que és un dret reconegut a nivell internacional, aquest la Constitució espanyola ens el nega i és aquest un dels motius principals pel qual nosaltres no la podem acceptar.

Finalment, dir que la CUP està realment defraudada perquè una iniciativa com aquesta tiri endavant i que l'Ajuntament, institucionalment, commemori aquesta Constitució. Aquest fet suposa un greuge per al conjunt de tots els catalans.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que ha d'intervenir per al·lusions, perquè ell deu ser dels pocs que sí que van votar la Constitució del 78.

Ho va fer sense cap por, com dos anys abans no li va donar la gana d'anar a votar el referèndum de la reforma política, i com anys després va anar a votar el no a l'OTAN, amb la mateixa llibertat que ha votat sempre, sense cap mena de por, perquè ells van guanyar a la por, la seva generació, la dels seus pares. Si haguessin tingut por encara aquí darrere hi hauria un retrat molt gran que ara està guardat.

Amb aquelles condicions dures, duríssimes, no en les condicions d'ara, ningú hagués pogut fer cap dels discursos que avui s'han produït en aquesta sala, si no tinguéssim tots ara la Constitució que tenim. No som fills de la por.

El senyor Alcalde posa a votació la proposta presentada pels grups municipals del Partit Popular de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA :

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        17,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Abstencions:             Cap.

 

A continuació posa a votació la proposta alternativa presenta pel grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular :

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra:          26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2),  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions:             Cap.

22  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN SUPORT AL RECONEIXEMENT A TOTES LES VÍCTIMES DE BOMBARDEJOS DURANT LA GUERRA CIVIL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"La nit del 3 de desembre de 1938, en plena Guerra Civil, es va produir un bombardeig aeri sobre la ciutat de Mataró.
Com a conseqüència d'aquest atac per part de l'aviació facciosa, i tal com detalla el diari "Llibertat", nº 735 de 5 de desembre de 1938, es va produir l'ingrés a la Clínica de l'Aliança Mataronina, entre altres persones de Paquita Pla i Bosch " del carrer Campeny núm. 19, de 19 anys d'edat, apreciant-li fractura del terç superior de l'húmer del propi cantó.... Pronòstic greu, essent precisa més tard l'amputació de la seva cama esquerra....
Pocs dies després d'aquests fets, a l'objecte de visitar a l'hospitalitzada Paquita Pla i Bosch, el President del Govern de la República, Dr. Negrín, va personar-se a la Clínica de l'Aliança Mataronina.
Més enllà de les paraules de consol per a la senyora Pla, el Dr. Negrín va costejar l'aparell ortopèdic necessari per a que pogués superar l'operació quirúrgica soferta.

Acabada la guerra, la Sra. Pla va exiliar-se a França, emparada novament per una carta personal del Dr. Negrín. El primer alcalde de la postguerra de la ciutat de Mataró, el Sr. Brufau, va reclamar el retorn de la senyora Pla. Una vegada a Mataró, l'Ajuntament va costejar-li un nou aparell ortopèdic i li va oferir, a través d'una col·lecta popular, un important ajut econòmic.
Treballadora de Can Marfà, la senyora Pla, va aconseguir, amb l'esperit de superació d'una jove de 20 anys, refer la seva vida malgrat les seqüeles irreversibles de les bombes.
Atès que avui, quasi 70 anys després, la Sra. Pla, amb una salut fràgil per l'edat, segueix sent un testimoni viu del patiment, passat i present,  de tantes persones per culpa de les guerres.
Atès també que s'està treballant en la publicació de la seva història, que ha suscitat un gran interès històric,  informatiu i humà.
Atès que diferents persones, familiars i entitats ciutadanes han donat mostres de la seva voluntat de promoure un acte d'homenatge a la totalitat de víctimes de la guerra a Mataró, a través d'un reconeixement públic a la Sra. Paquita Pla i Bosch.

Atès que la Junta de portaveus de l'Ajuntament, a proposta de CiU i ERC,  es va manifestar unànimement a favor de la participació municipal en aquest acte de reconeixement en el qual l'Àrea de Presidència ja hi ha està treballant.

És per tot això, els sotasignats proposem al Ple de la Corporació l'adopció del següent,


ACORD

L'Ajuntament de Mataró s'adhereix i dona suport als actes que des de la societat civil s'organitzin per tal de fer un homenatge a la totalitat de víctimes de la guerra a Mataró, a través d'un reconeixement públic a la Sra. Paquita Pla i Bosch pel seu sacrifici i afany constant de superació."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, confirma que la CUP s'ha afegit a la proposta.

Durant la guerra civil la ciutat de Mataró va ser objecte de bombardejos per part de l'exèrcit feixista, en el marc d'una guerra contra Catalunya. Els feixistes espanyols van rebre l'ajut dels dictadors nazi-feixistes d'Itàlia i Alemanya a l'hora que les democràcies negaven el subministrament d'armes al govern legítim. L'aviació militar d'Itàlia perpetrà accions hostils contra la població civil. Per primera vegada en la història, la població civil de ciutats obertes va ser considerada un objectiu militar i bombardejada indiscriminadament a fi de desmoralitzar la reraguarda.

Un esperit de justícia, de reparació i reconeixement de la realitat ens ha de portar a un reconeixement de les víctimes d'aquell bombardeig a la ciutat, com a reparació moral i històric, ja que no jurídica ni legal, perquè la recent Llei de la Memòria Històrica es queda curta en aquest aspectes, perquè no ha declarat com a il·legal la dictadura franquista.

La CUP creu que més enllà de l'homenatge a la Sra. Pla, l'Ajuntament hauria de tenir una iniciativa dedicada nominalment a les 18 víctimes mortals dels bombardejos de la ciutat. Fent això es contribuiria a reconèixer la veritat, a honorar la memòria de les víctimes i a tancar les ferides de la guerra.

Aquest reconeixement ha de ser per a les víctimes però també per al treball d'historiadors mataronins, com Josep Saubet, que ha estudiat aquests casos i han ajudat a recuperar la memòria històrica d'uns fets que molts voldrien oblidar.

El senyor Esteve Terradas, regidor de Presidència, reconeix que poc es pot afegir al text presentat. Només apuntar que les persones, les entitats i la família ja estan treballant en el disseny, contingut i dates per a l'homenatge. El paper de l'Ajuntament serà de suport institucional i material en aquest acte.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

 

En aquests moments abandona la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista.

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 35 per venir referits a temàtiques coincidents.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RETIRADA DE VEHICLES DE LA VIA PÚBLICA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Les nits del 22 i 23 d'octubre la Ciutat de Mataró ha estat sense el servei de la grua municipal. No saben, si hi hagut alguna emergència, tant si es tracta d'entrar el vehicle a casa o per treure'l; si algun vehicle mal estacionat impedia la circulació d'altres, com per exemple, dels camions la brossa.  

Atès que a les informacions dels mitjans de comunicació sortia que la manca de servei de la grua municipal era per malaltia del conductor. Ens preguntem com un servei com aquest pot dependre de la salut d'un sol treballador.

Atès que el nostre grup municipal pensa que una Ciutat com Mataró no pot quedar-se sense el servei de la grua municipal en cap moment, és per això que presenta la  següent,

PREGUNTA:

Primera.- Quantes peticions reclamant el servei de la grua municipal han tingut a les dependències policials en aquestes dues nits, i quantes han estat per actuacions urgents? Com han solucionat la problemàtica?

Segona.- Quina ha estat la justificació que ha donat l'empresa Logístiques Escolano S.L.?

Tercera.- Quines mesures ha pres o té previst prendre el govern municipal en relació a l'empresa prestatària del servei Logístiques Escolano S.L.

Quarta.- Té previst l'Ajuntament o l'empresa concessionària alguna fórmula o mecanisme per contractar, de forma esporàdica, un servei aliè de grua per retirar vehicles que comporti una situació d'emergència o de extrema necessitat?

Cinquena.- L'actual concessió per a la retirada de vehicles de la via pública, quina durada té prevista? Quan finalitza?"

35  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FUNCIONAMENT DEL SERVEI DE GRUA MUNICIPAL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El Grup Municipal Popular ha rebut queixes de ciutadans que veient com un vehicle impedia la sortida del seu propi vehicle d'un espai senyalitzat amb el degut gual concedit pel Servei corresponent de l' Ajuntament de Mataró i demanant per via telefònica al Servei de la Grua Municipal que procedís a la retirada del vehicle infractor no han pogut rebre aquest servei pel qual paguen la corresponent taxa de gual.

Aquests fets s' han donat sempre a altes hores de la matinada quan els esmentats ciutadans marxaven del seu domicili cap el seu lloc de treball i segons ens han explicat han hagut d'esperar fins a 3 hores fins que el vehicle infractor fos retirat.

PREGUNTA

1. Des de quina data vénen passant aquests fets?

2. Pot informar el Govern Municipal si el servei de grua en horari nocturn funciona amb normalitat? Si no és així, des de quan?

3. Quins motius pot donar-nos el Govern Municipal per explicar aquesta deficiència en el servei?

4. S'han posat els mitjans perquè això no torni a passar?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, recorda que les explicacions oficials a les preguntes plantejades pel PPC ja van ser donades al llarg de la comissió informativa arran d'una pregunta del Sr. Garcia Caurin.

En primer lloc, hi va haver problemes en la prestació del servei de retirada de vehicles en horari nocturn les nits del 22 i 23 d'octubre del 2007. Del total dels requeriments, foren retirats 7 vehicles. D'aquests, 2 van ser vehicles aparcats en zona prohibida reservada, 2 més que obstaculitzaven la circulació i 3 que ocupaven un gual.

Per solucionar aquests problemes, es va procedir a la denúncia dels vehicles infractors, es va informar de la manca del vehicle retirat fins a les 6 del matí i es van fer les gestions oportunes per intentar localitzar els titulars dels cotxes.

Respecte als cotxes que obstaculitzaven la circulació, com, per exemple, el pas del camió de la brossa, la Policia Local va informar de la manca d'unitat de retirada i se'ls va ajudar a realitzar les corresponents maniobres de marxa enrere per canviar la ruta. L'empresa concessionària ha justificat aquesta situació comunicant que el conductor de la grua es va sentir indisposat sobtadament i no van poder trobar un substitut. Des de l'Ajuntament s'han fet les gestions necessàries per esbrinar, si s'escau, responsabilitzar-ne l'empresa concessionària i procedir a una sanció.

S'està estudiant una fórmula per fer front a aquesta problemàtica. No obstant això, esperem que no es torni a repetir aquesta circumstància.

La concessió actual va finalitzar el passat 26 de setembre i el 31 d'octubre s'ha obert un nou concurs que ara està en pròrroga. Fins al mes de desembre, que és quan es preveu la nova adjudicació per part de GINTRA, aquesta empresa continua oferint el servei de retirada.

El senyor José Manuel López pregunta al Sr. Bassas si alguna d'aquestes mesures o mitjans que s'estan implantant per reduir el possible el problema consisteix en què vagin a la grua directament dos funcionaris de policia, en lloc d'un operari de l'empresa Escolano i un agent de policia, com seria el normal.

El senyor Ramon Bassas respon que aquesta opció no es dóna i l'emplaça a parlar-ne en la propera comissió informativa a fi d'informar-lo sobre les mesures i solucions que es prendran en breu.

24  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NOVA ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPECIAL L'ARBOÇ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"A Mataró tenim l'escola d'educació especial L'Arboç, que és una escola concertada i que el titular és la Fundació El Maresme Pro-Persones amb Disminució Psíquica.

Com tothom coneix la Fundació el Maresme és una entitat sense ànim de lucre i que per a llur subsistència precisa de les quotes dels socis, persones amb discapacitats permanent ja siguin psíquiques o psico-físiques, però que la major part dels ingressos venen per les subvencions d'ajuntaments i Generalitat de Catalunya.

L'escola Arboç, té una població escolar de més de cinquanta alumnes d'educació especial, afectats de paràlisi cerebral, pel que la majoria necessita la cadira de rodes per a desplaçar-se.

Aquestes persones assisteixen diàriament a l'escola situada a la Plaça dels Bous. Escola que no reuneix cap de les recomanacions per a la prevenció de riscos i seguretat, doncs, esta ubicada en una segona planta del soterrani, d'on per a sortir sols hi ha la possibilitat de l'ascensor.

El nostre Grup, està assabentat de les converses i compromisos a tres bandes que IME, Departament d'Educació i Fundació estan portant a terme.

Però també, al nostre grup li preocupa que la construcció de la nova escola s'eternitzi.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- En quina situació es troba la planificació de construcció de la nova escola Arboç?

Segona.- A quins acord s'ha arribat i de quins terminis podem parlar?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, en primer lloc, comenta, sobre la part expositiva, que l'escola Arboç ocupa tot l'edifici i no només la segona planta del soterrani. De totes maneres, coincideix amb la part expositiva en què és una escola que està en una situació delicada des de fa molts anys i fa molt temps que s'hi està treballant.

En resposta a la primera pregunta, la planificació de la construcció de la nova escola és competència de la Generalitat. S'hi està treballant i oficialment encara no hi ha cap comunicació, tot i que sí que és cert que en un temps no molt llunyà esperem tenir un acord. En aquest sentit, les converses encara no estan prou definides com per poder comentar res ara, però sí que pensem que alguna solució en algun sentit, com a mínim per saber quin serà el final de tot aquest camí que s'està recorrent conjuntament amb l'escola, des de l'octubre del 2004, arribarà en breu. Hi ha problemes de tipus jurídic, etc., que s'estan solucionat i esperem en propers plens poder informar tothom sobre la situació.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que en tot cas la informació es donarà a la comissió informativa, que és on correspon tractar el tema.

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES FIRES DE MATARÓ.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Uns dels eixos principals o línia estratègica del PAI de l'IMPEM de cara al 2008 és posicionar Mataró com una ciutat de referència en la innovació, l'emprenedoria, el turisme de qualitat i el comerç competitiu. Com a acció en el PAM del 2008, dins de l'objectiu de potenciar el comerç i el turisme com a elements de dinamització de la vida social i econòmica de la ciutat, que generin atracció de visitants amb la consegüent generació de riquesa i ocupació, existeix la realització d'un calendari anual de fires monogràfiques o especialitzades, concretant el contingut de cadascuna d'elles.

Des de fa ja molts anys, Convergència i Unió s'ha posicionat a favor d'articular una veritable política de fires, optant per crear un Pla de Fires Sectorials (fires en l'àmbit de l'esport, el lleure, la gastronomia i alimentació, la natura, el mar), sota el criteri de considerar les fires com una eina molt important i bàsica per a la promoció i projecció de la ciutat.

Altrament, sembla ser, que de cara al proper any, a Mataró, tindrem dues fires-mercat menys, com són la Fira de la Rajola, i la Fira de l'Artesà, per no parlar d'altres fires que han anat desapareixent durant els últims anys.

És per això, que des del nostre grup municipal, no podem concebre una promoció i projecció de ciutat sense un política de fires que no sigui tant erràtica i variable, i sense que hi hagi realment un pla de fires potent i ambiciós. Pla que d'altra banda, fins ara, no s'ha vist enlloc.

Ens passarem tot aquest any 2008, discutint o elaborant un calendari anual de fires, però realment quines fires es realitzarant durant aquest any?

Per tot això, des del Grup Municipal de Convergència i Unió realitzem la següent,

PREGUNTA:

Primera- Quin calendari i quines fires s'organitzaran, per part de l'IMPEM, durant el proper 2008?

Segona- Quines són d'iniciativa municipal, i quines són organitzades per altres entitats amb col·laboració de l'IMPEM?

Tercera- S'han realitzat o previst converses o accions amb operadors o gent de l'esport, lleure, gastronomia, alimentació, natura i mar per tal de crear fires monogràfiques sobre aquests sectors?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, fa unes certes consideracions prèvies.

És cert que les fires són un element de promoció de ciutat i un recolzament de factors econòmics, però cada vegada més les fires sectorials acaben estant a Barcelona i Madrid, perquè són les ciutats que acaben sumant les fires importants de referència. Per tant, se centrarà més en la fira com un element de promoció de ciutat dins del marc del Pla de Promoció de Ciutat.

Evidentment, estem d'acord que les fires serveixen per atraure visitants, per dinamitzar la ciutat, per generar riquesa i, en aquest sentit, tenim clar que les fires són un element de promoció de ciutat. És veritat que en els darrers anys, d'una certa manera dubitativa, hem anat intentant organitzar fires d'una i altra mena; però en tot cas, entenem que les fires han de ser sostenibles; sobretot, econòmicament. Sinó, malaguanyades.

Quan vam començar a deixar de fer algunes fires, es va fer per això. Només entenem que hauríem de fer fires no sostenibles econòmicament, si aquestes s'alineen amb la nostra estratègia de ciutat. Per tant, si hi ha fires que no s'alineen amb la nostra estratègia i a més no són sostenibles econòmicament, probablement val la pena que ens les repensem. Aquest seria el cas de la Fira de la Rajola.

En canvi, si no són sostenibles, però segueixen la nostra estratègia de ciutat, creiem que les hem de fer. En aquest cas, l'any passat vam tirar endavant la Fira Innovàtic, com a fira biannual. Fira, en aquest cas, que evidentment és un element de promoció de ciutat però que alhora recolza el nou model econòmic que estem impulsant.

Les fires s'han d'emmarcar en el Pla de Promoció de Ciutat aprovat l'any 2004. Abans d'aquest, érem molt prudents a l'hora de desenvolupar accions destinades al turisme, és cert. Gràcies a la insistència de CiU i a l'acord entre tots, vam poder aprovar el Pla que avui tenim. Amb el pas del temps i d'anar aplicant aquestes accions, estem sent més ambiciosos, malgrat evidentment sempre se'n pot ser més. Com a dada, val la pena recordar que al 2004, estàvem dedicant uns 600.000 euros a aquestes accions i ara se'n dedica 1 milió. També dir que, a banda de les fires, també estem utilitzant altres element de promoció de ciutat. Abans del 2004 les fires eren un dels elements centrals i ara en tenim d'altres com les oficines de turisme, campanyes, rutes...

De tota manera, l'Acord de Govern signat el passat 16 de juny deixa molt clar, en el seu punt b.2.6.5, el compromís pel que fa al nou calendari firal. Portarem un calendari anual de fires monogràfiques especialitzades, concretant el contingut de cadascuna d'elles; que també recull el PAM 2008.

El que toca ara per respondre la pregunta concreta que m'ha plantejat, en tot cas, és fer-li arribar el quadre que m'han preparat amb totes les fires que fem: quines són d'iniciativa pública i privada, i ara estalviar-nos una explicació llarga i feixuga. També és cert que cal fer un debat intens sobre aquest tema i que el lloc per fer-lo seria el Consell de l'IMPEM amb un document ja sobre la taula, durant els mesos de gener, màxim febrer de l'any vinent.

Hem encarregat un petit estudi a un expert en tema de fires perquè ens analitzi una mica la situació de les fires a Mataró que ens permeti millorar-les. Estem d'acord, doncs, en fer aquest debat més a fons sobre com hem d'encarrilar les fires en el marc del Pla de Promoció de Ciutat. La voluntat hi és tant per endegar un debat ric com per elaborar un nou calendari firal fruit del consens, però sempre tenint en compte que hem aprovat aquest Pla i hi ha molts altres elements que conviuen amb les fires.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix l'amable explicació de la Sra. Romero. Li accepta la seva bona voluntat, però reconeix que és una regidora pluriempleada, amb molta feina, i que probablement aquesta circumstància li impedeix accelerar algunes coses del seu departament.

Ja està bé que ens faci arribar un quadre firal però la Sra. Romero fa molts anys que hi és a l'IMPEM i aquest debat no és la primera vegada que es fa. Quan vostès ens diuen que les fires que han deixat de fer ha estat per inviabilitat econòmica, crec que haurien d'afegir que la inviabilitat econòmica sovint venia pels costos indirectes que vostès imputaven de costos del propi IMPEM.

Des de CiU, el que es demana és que la regidora faci tot el possible, a partir del 2009, perquè Mataró tingui una política de fira molt potent. A partir del 2009 perquè evidentment, malgrat que entre el gener i febrer del 2008 es pacti una política de fires, atès que ja ha estat aprovat el pressupost 2008, és possible que l'assignació econòmica necessària es pugui quedar curta inicialment.

A CiU som conscients de la dificultat d'endegar fires sectorials especialitzades d'àmbit nacional, però nosaltres hem de promocionar l'economia de Mataró, perquè els ciutadans se'n sentin orgullosos, perquè la ciutat avanci, amb un Govern amb ambició. La indústria nàutica i el mar, gastronomia, lleure, joventut... són temes que cal promocionar. Aquest grup farà confiança en la regidora a fi que es pugui engegar aquesta nova política.

La senyora Alicia Romero agraeix el to de la intervenció del Sr. Mora, tot i que l'ha despistada una mica. La consellera delegada aclareix que està al capdavant de l'IMPEM des de mitjan 2005, que tampoc és massa temps. En tot cas, recordar que aquest és un nou govern que fa uns pocs mesos ha començat a encarar el nou mandat i és aviat encara per demanar comptes; en tot cas d'allò que s'està començant a fer. S'estan posant els debats on toquen i aquesta acció està per al PAM 2008, perquè s'és conscient de la importància que té i a fi de posar la màquina a treballar aviat, no allargar massa el tema i prendre decisions. La Sra. Romero és cert que té molta feina però també treballa molt i s'intentarà haver concretat coses no més enllà del mes de febrer.

D'altra banda, en relació als temes esmentats, val a dir que ja s'estan fent algunes coses. Estarà bé que l'expert a qui s'ha encarregat l'estudi, també pugui participar del debat en el si del Consell de l'IMPEM. La seva opinió també pot ser enriquidora i ens pot fer obrir els ulls respecte a tòpics sobre les fires que podem tenir.

 

26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL REGLAMENT D'USOS DELS EQUIPAMENTS CÍVICS.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"A finals del mandat passat, es va crear una comissió especial, formada per tots els grups municipals per debatre i consensuar una proposta de Reglament d'usos dels equipaments cívics.

El passat 29 d'abril, l'esmentada comissió, va acordar esperar l'inici del següent mandat, per procedir a consensuar el document elaborat, amb les entitats ciutadanes.

Malgrat aquest acord, el passat dia 24 de setembre, en la CMI d'Innovació i Presidència, per via d'urgència, es va intentar tractar l'avantprojecte del Reglament d'usos dels equipaments cívics, però amb una sèrie de modificacions en relació al document consensuat a finals de l'anterior mandat per la comissió especial. Se'ns va explicar, per part del Regidor de participació ciutadana, que es pretenia aprovar inicialment el Reglament en el ple municipal del mes d'octubre.

La presidenta de la CMI d'Innovació i Presidència, davant de les opinions contràries a tractar-se el tema per part dels representants de CIU i de la CUP, va decidir no incloure aquest assumpte a l'ordre del dia.

Posteriorment, aquest Grup Municipal, va tenir coneixement que el Regidor de Participació Ciutadana, va reunir-se amb la FAVM per explicar-los l'avantprojecte, però amb posterioritat a l'intent de tractar-lo en la CMI referida, sense que hi hagués cap mena de consulta amb l'esmentada Federació abans de la celebració de la CMI.

Així mateix, la FAVM, el dia 27 de setembre, va emetre un comunicat en el qual es rebutjava el document tant en la forma com en el fons, atenent, entre altres raons, al fet que en cap cas, per part del govern municipal, se'ls va informar, com a principals usuaris dels centres cívics, de la elaboració i existència de l'esmentat Reglament.

Altrament, des d'alcaldia, es va remetre una carta a la FAVM en la qual s'explicava, entre d'altres coses, que es tornaria a reunir la comissió municipal creada a l'anterior mandat per tornar a estudiar el text i valorar l'aprovació inicial del text, i en tot cas, després de l'aprovació inicial s'organitzaria un procés d'informació pública.

Per tot això, el Grup Municipal de CiU realitza la següent

PREGUNTA:

Primera- Des de la constitució del nou consistori fins el passat dia 24 de setembre, quins contactes i converses, es van mantenir, per part del govern municipal, amb la FAVM i altres associacions, usuàries dels equipaments cívics, per fer-los conèixer, i tenir un canvi d'impressions en relació al Reglament d'usos dels equipaments cívics?

Segona- Es va preveure, per part del govern municipal, al marge del tràmit d'audiència pública posterior a l'aprovació inicial, consensuar el document inicial elaborat en l'anterior mandat, amb les entitats ciutadanes usuàries dels equipaments cívics?

Tercera- Perquè es va modificar el contingut del Reglament acordat per la comissió especial quan es va intentar tractar a la CMI d'innovació i presidència?

Quarta- Quin calendari es té previst per part del govern municipal en relació a l'elaboració i posterior aprovació del Reglament d'usos dels equipaments cívics?

Cinquena- Es té previst convidar a altres entitats ciutadanes usuàries dels equipaments cívics a la comissió municipal formada pels grups polítics per l'elaboració del Reglament ?

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, abans de respondre aclareix alguna de les dades que consten al preàmbul de la pregunta:

Com vostès diuen, a l'última reunió de la comissió encarregada d'elaborar el Reglament d'usos dels equipaments cívics, el 27 d'abril, es va acordar redactar el document i esperar a l'inici del següent mandat per consensuar-lo amb les entitats ciutadanes i això és el que s'ha fet.

També es va parlar amb tots els grups polítics per explicar-los les dates en què es produiria la seva aprovació i tothom hi va estar d'acord. Amb el grup de CiU, en concret, es va parlar el dia 7 de setembre al migdia, se'ls va enviar les esmenes aquell mateix dia arribades tant des dels serveis tècnics, la del Govern i les del PP; perquè les estudiessin i a dia d'avui encara s'espera la seva resposta.

Paral·lelament, es van iniciar els tràmits per a l'aprovació inicial i per això es va dur a la comissió informativa d'Innovació i Presidència que, per cert, per alguna cosa existeix.

El coneixement que els membres de CiU esmenten que va tenir el seu grup municipal de la reunió que el mateix Sr. Fernández va tenir amb la Federació de Veïns va ser per part d'ell, donat que la reunió es va produir el 14 de setembre i el 17 es reunia amb CiU, als quals va informar d'aquesta.

Pel que fa a la Federació de Veïns, ja hi ha un acord respecte a la metodologia a seguir i serà que a partir de l'elaboració de la nova proposta de Reglament d'usos per part de la comissió encarregada, l'entitat ciutadana presentarà les seves esmenes i podrà elaborar un calendari de treball conjunt. Se'ls va fer arribar l'acord de la comissió de debatre les esmenes conjuntament; invitació denegada donat que prefereixen fer un treball independent i intern.

La comissió es va decidir tornar a reunir des de Participació Ciutadana, amb el coneixement d'Alcaldia, el 25 d'octubre, i demà mateix, 9 de novembre, es produirà una altra reunió per debatre les noves esmenes, a partir de les quals sorgirà una nova proposta que serà la que s'enviarà a totes les entitats de Mataró.

En resposta a la primera pregunta, convé explicar que el divendres 14 de setembre es va reunir el Sr. Fernández amb la Federació de Veïns de Mataró perquè presentessin les seves esmenes €havien tingut des del 31 d'agost de marge per poder-les elaborar€, i el dimecres 19 de setembre al vespre, hi va haver també una reunió amb la junta de veïns de l'Associació de Rocafonda.

En relació amb la segona pregunta, dir que per descomptat que es va preveure consensuar el document inicial elaborat en l'anterior mandat, amb les entitats ciutadanes usuàries dels equipaments cívics. A més de les ja esmentades, s'havien previst reunions, una per a cada zona de la ciutat, amb els seus centres cívics corresponents. Als Molins, la zona nord; a Cerdanyola, la zona oest; a Pla d'en Boet, la zona sud i a Rocafonda, la zona est. A més a més, s'havia pactat amb diferents associacions de veïns fer visites que es van haver de suspendre per la temporalitat del Reglament d'usos.

Pel que fa a l'Associació de Veïns, se'ls va oferir la possibilitat que ells fossin el referent per a la resta d'associacions i que fossin ells els qui coordinessin la feina interna i el recull d'esmenes.

En resposta a la tercera pregunta, tal com es va informar a la comissió del passat 25 d'octubre, reconèixer que va ser una errada interna del servei pensant els tècnics que CiU ja havia donat el vist-i-plau, quan ni tan sols havien respost als correus, tal com s'havien compromès. En tot cas, assumir que l'errada va ser del Govern.

Quant a l'última pregunta sobre el calendari previst, demà es farà la segona reunió d'aquesta comissió que estudiarà les esmenes arribades des dels grups municipals per a l'elaboració de la nova proposta de Reglament, la qual s'enviarà immediatament a la Federació de Veïns, així com a totes les entitats de la ciutat, siguin usuàries o no dels equipaments cívics, donat que es busca la màxima participació de les entitats ciutadanes. Hi ha reunions previstes amb totes les associacions de veïns, tal com es fa habitualment, en què s'informarà del procediment pactat per aprovar el Reglament d'ús.

A banda de la reunió del dia 6 de novembre amb l'Associació de Veïns de Via Europa, tenim previst una reunió el dia 12 amb Palau i Vista Alegre, el 19 amb Cerdanyola, el 20 amb Mataró-Centre, el 21 amb Camí de la Serra, el 22 amb Santes-Escorxador, el 23 amb Molins, el 27 amb La Llàntia, el 28 amb Cirera i Havana-rodalies, el 29 amb Pla d'en Boet i l'11 de desembre amb Rocafonda.

A més a més de totes aquestes, ja s'ha fet una reunió amb l'Associació de Veïns de Peramàs, com s'havia pactat amb ella, per avançar en el tema del projecte del Casal de Barri, del dia 5 de novembre; i dues més amb l'Esplai Garbí pel mateix tema, dissabte 27 d'octubre i avui mateix, 8 de novembre.

Alhora, s'han reservat 4 dates de desembre per tornar a fer la nova proposta que pugui sorgir aviat als centres cívics de les 4 zones de Mataró: nord, sud, est i oest. Posteriorment, consensuarem amb la Federació de Veïns les millors dates per a l'aprovació del mateix, amb temps suficient per a l'elaboració de les esmenes. Quan s'hagin consensuat les dates entre la Federació i la comissió i tinguem la proposta definitiva, la portarem a la comissió informativa corresponent per dur-la al següent ple a fi de fer l'aprovació inicial. Després hi haurà l'exposició pública i, finalment, es durà un altre cop al ple per a l'aprovació definitiva.

En resposta a la cinquena pregunta, val a dir, que tal com es va acordar en la darrera comissió, s'ha fet una invitació a la Federació de l'Associació de Veïns de Mataró, que l'han rebutjada.

El senyor Marcel Martínez manifesta que ja és bo que, com a mínim, es reconegui que hi ha una errada per part del Govern. Des del punt de vista de CiU, tot aquest procés des del 27 d'abril ha estat una errada genèrica, no és que hi hagi hagut un error puntual. El Sr. Martínez fa referència al que són les formes, les formes amb què s'ha portat tot aquest Reglament. El Govern, per voler anar massa de pressa, ha fet com les obres de Rodalies: cada vegada que es fa un pas endavant, apareix un esvoranc.

Finalment, el Sr. Martínez insisteix en què vol saber per què la Federació de l'Associació de Veïns diu, a través d'un comunicat, el contrari del que ha expressat ara el Sr. Fernández. Hi ha coses que no s'entenen, malgrat CiU hi posi tota la bona voluntat per entendre-les i treballar.

El senyor Carlos Fernández expressa que ell ja ha reconegut la seva errada i que fóra bo que CiU també reconegués la seva creient-se un comunicat al 100% i no intentant esbrinar la realitat dels fets. Davant del comunicat de la Federació de l'Associació de Veïns el que cal és anar a preguntar directament, que és el que ell va fer. L'entitat va escriure el comunicat perquè va tenir la sensació que es volia córrer massa en un tema que es portava 6 mesos treballant i que fins aleshores, segons ells, no se l'havia tingut en compte. Un cop vista la bona voluntat d'aquest regidor, tot s'ha solucionat, malgrat hagi sortit el comunicat.

D'altra banda, el Sr. Fernández dubta de la bona voluntat de CiU després que, davant de la nova proposta pactada, el grup no hagi presentat fins ahir mateix tot un conjunt d'esmenes. Demà es posaran a treballar.

El senyor Marcel Martínez constata que el fet que hagin presentat esmenes és indicatiu de la bona voluntat del grup, independentment que es presentessin ahir, suposa dins de termini; així com el fet d'haver pactat amb la resta de grups la proposta.

27  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBA EL CASAL DE CAN FELIU DE LA PENYA, MÉS CONEGUT COM A CAN SISTERNES.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El 19 de juliol de 2006, la comissió territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va rebutjar el projecte de remodelació de Can Sisternes (Can Feliu de la Penya fins ben entrat el segle XIX) que volia dur a terme la família Ymbern de Sisternes, llavors única propietària de l'edifici. El motiu del rebuig va ésser que la restauració i reconstrucció comportaria la descatalogació tàcita de l'edifici.

Més tard, el 24 de maig d'enguany, l'Ajuntament va informar que l'empresa municipal PUMSA havia adquirit una part de l'immoble i que estava negociant amb la resta de propietaris amb la finalitat de rehabilitar i conservar l'edifici € protegit amb el nivell A del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic € per adequar-lo a habitatges i locals. La informació afegia que PUMSA continuaria negociant amb els propietaris de la resta de l'edifici per tal d'arribar a un acord que permetés procedir a la seva rehabilitació integral.

Ara veiem que el PAM pel 2008 incorpora com a accions a desenvolupar, l'aprovació de l'estudi de detall per a la recuperació de Can Sisternes i l'inici de la construcció de 18 habitatges en règim de venda i lloguer.

Atesa la importància d'aquest casal barroc del segle XVII € un dels pocs casals que s'han conservat fins al dia d'avui € i pel fet que fou (tal i com explica l'historiador Enric Subiñà al Fulls núm. 84 del Museu Arxiu de Santa Maria) el casal familiar més gran de Mataró des del segle XVIII, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- S'ha plantejat, el govern municipal, la possibilitat d'adquirir tot l'edifici per, un cop rehabilitat, ubicar-hi algun departament municipal o bé fer-hi un equipament cultural?

Segona.- En cas afirmatiu, quines gestions s'han fet i quines són les causes per les quals no ha estat possible? En cas negatiu, per quines raons el govern va considerar que no valia la pena?

Tercera.- No ha estat possible arribar a algun acord que permetés rehabilitar l'edifici sense augmentar el volum? Serà compatible, aquest augment de volum, amb la conservació del valor arquitectònic del casal? Quan es disposarà del preceptiu estudi de detall?

Quarta.- Atès que PUMSA també ha adquirit, o ha d'adquirir, els edificis contigus a Can Sisternes € segons sembla la seva compra és necessària per poder dur a terme les obres de rehabilitació del casal € vetllarà l'Ajuntament perquè la configuració formal dels mateixos, un cop substituïts, sigui pròpia de casc antic, evitant malmetre el valor del bé catalogat? "

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, respecte a la primera i segona pregunta, respon que l'empresa municipal PUMSA efectivament ha adquirit el 33% de Can Sisternes i l'edifici colindant, propietat de la família. La resta de propietaris no estan interessats a vendre, sinó regir una permuta per habitatges del mateix edifici.

El projecte realitzat inicialment per la família propietària preveu un total de 18 habitatges, dels quals 2 són en planta baixa. S'està treballant amb la compra d'aquest immoble també per conservar la planta baixa com a local €els usos dels quals ja es decidirien€; la construcció dels habitatges en planta baixa lògicament donaria una major rendibilitat econòmica.

Quant a la tercera pregunta, el Pla General del 96 atorga una edificabilitat a la finca que, amb la proposta arquitectònica, no s'esgota i, de fet, la família vol treure tot el profit que li permeti el pla i la catalogació de l'edifici. En aquest sentit, val la pena remetre's als informes del Consell del Patrimoni, que ha debatut en 10 ocasions la proposta d'intervenció de l'edifici en qüestió i n'ha fet el seguiment des del seu inici al 2003.

El projecte ha passat diferents fases fins a arribar a una proposta volumètrica que ha rebut el vist-i-plau del Consell. L'estudi de detall per analitzar les fondàries, s'espera que estigui  enllestit en breu.

En quart lloc, es farà, tal com ha dit el Sr. Masriera, seguint les prescripcions del Consell del Patrimoni, l'obra es podria fer sense incorporar l'edifici col·lindant, però es fa pel seu impacte arquitectònic negatiu. Com s'ha dit abans, si PUMSA només mirés la part econòmica, seria més rendible mantenir aquesta edificació fent-hi unes petites reformes i pintant la façana. Però pensem que més val la pena realitzar una intervenció més integral i respectuosa.

El senyor Francesc Masriera vol deduir de les paraules del Sr. Bassas que el valor arquitectònic de l'edifici continuarà sent el mateix un cop finalitzi tot el projecte de rehabilitació.

El senyor Ramon Bassas així ho confirma i, si vol, farà arribar al Sr. Masriera unes actes en què s'explica quines són aquestes prescripcions.

28  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL QUE EL GOVERN ESTUDIÏ COM MILLORAR ELS AJUTS PER A LA PRESERVACIÓ DEL CENTRE HISTÒRIC DE LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En el decurs del Ple Municipal celebrat el dia 13 de setembre, el regidor d'Urbanisme, va afirmar, en resposta a una proposta de resolució d'aquest Grup Municipal sobre la necessitat de preservar el centre històric de Mataró, que € llegeixo textualment € "Mataró té definida la seva política i garantida la seva protecció del Patrimoni Arquitectònic, també la del Centre Històric, a través del Catàleg i del Pla General".

Atès que a criteri d'aquest Grup, la preservació no està ni de bon tros garantida amb els instruments de que disposem en l'actualitat, i davant la sorpresa que ens va provocar la resposta, vàrem presentar, immediatament, diverses preguntes per ser respostes per escrit amb l'objectiu de disposar de més informació al respecte. Ara podem afirmar, després d'analitzar les respostes a les nostres preguntes, que la preservació de la nostra ciutat històrica ni està garantida ni és una prioritat per al govern municipal.

Resumint, de les respostes del govern se n'extreuen les següents dades:

Primera.- Només el 20,31% dels edificis ubicats al centre històric (entre muralles) tenen protegida, amb major o menor grau, la seva façana.

Segona.- Les subvencions que s'han concedit per a la rehabilitació d'aquest 20,31% d'edificis catalogats, públics o privats, en els darrers 4 anys i 10 mesos, sumen la quantitat de 38.486,80 €. És a dir: 7.962,84 €/any. Més o menys, un 0,01% del pressupost d'aquest consistori.

Tercera.- No existeix cap pla d'ajuts específics per a la rehabilitació del 79,69% d'edificis no catalogats del centre històric.

Quarta.- Igual que per a la resta de la ciutat, hi ha unes normes per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'edificis no catalogats. En concret, en els darrers 4 anys i 10 mesos s'han concedit ajuts per a la rehabilitació d'edificis no catalogats del centre històric per un import de 5.020,45 €. O sia: 1.038,72 €/any. Si fa no fa, el 0,001% del pressupost municipal.

Queda clar, doncs, que mentre les ciutats importants del nostre continent s'esforcen en preservar les seves ciutats històriques, el govern de la nostra ciutat deixa la seva preservació en mans, única i exclusivament, de la voluntat, la sensibilitat i la capacitat econòmica dels propietaris dels edificis que hi són ubicats.

Atès que el Grup Municipal de CiU considera que aquesta no és la millor manera de garantir la preservació del centre històric de Mataró, formula el següent,

PREC

El govern de Mataró elaborarà, en el termini de tres mesos, un estudi sobre les possibles vies que, d'acord amb l'actual legislació, permetrien millorar els ajuts a la preservació dels edificis ubicats en el centre històric de Mataró i els seus entorns que presentarà al Consell  Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, al Consell Territorial del CEH i a la Comissió Informativa de Serveis Territorials."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, comença reiterant que la garantia de la conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat ve a través del Pla Especial i les actuacions que se'n deriven. Així com defensa la política d'ajuts, malgrat sigui possible millorar-la i, en aquesta línia, veu bé el prec que CiU els fa, però no es pot dir que la conservació del patrimoni no sigui una prioritat del Govern: d'aquest i de l'anterior. El Govern és proactiu en aquest tema, tal com ha quedat palès en la resposta a la pregunta anterior sobre Can Sisternes. Així com també demostren Can Cruzate, la Muralla, La Confiança, la Nau Minguell, La Farinera, l'Antic Hospital, Cabot i Barba, que representen milers de metres quadrats i moltes actuacions.

Respecte al prec presentat, valdria la pena explorar una mica més les capacitats dels ajuts que es poden atorgar als immobles que es poden rehabilitar. En aquest sentit, el Sr. Bassas acceptaria el prec amb dues petites modificacions:

La primera d'elles és que l'àmbit d'actuació no quedi circumscrit al centre històric, perquè, per exemple, la Farinera no ho està i també val la pena recuperar-la.

I, la segona, és que els deixin una mica més de temps, perquè en tres mesos no es veuen en cor de realitzar aquesta tasca, tot i que sí en sis mesos. Aquesta tasca la podríem anar realitzant a la comissió informativa.

El senyor Francesc Masriera accepta les dues modificacions i agraeix al Sr. Bassas la bona predisposició. És important mantenir el nivell cultural i patrimonial de la ciutat. A l'hora d'aprofundir en aquest estudi, el Sr. Masriera demana que tinguin una cura especial en els edificis del centre històric i les cases de cós de l'Eixample mataroní.

29  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL FRONT DE MAR DE MATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Des de Convergència i Unió s'ha vingut reclamant, des de fa anys, donada la importància estratègica que pot i ha de tenir el front de mar, la redacció d'un projecte integral de tot aquest front des de El Rengle fins el final del terme municipal de Mataró amb Llavaneres.

Sempre hem dit que les actuacions que s'han vingut realitzant per les diferents administracions han anat configurant de manera deslligada i no homogènia la nostra façana litoral. I és per això que al començar el passat mandat (Ple Municipal 02/10/2003) varem presentar una proposta que deia:

"Que el govern municipal encarregui a redacció d'un Projecte Integral del Front de Mar, amb el corresponent debat amb totes les forces polítiques amb representació al consistori, i convidi a totes les entitats i associacions interessades en participar-hi., especialment les que formen part del moviment veïnal."

Atenen a la resposta del govern, que afirmava que el Programa d'Actuació Municipal pel 2004 havia de preveure un estudi per a l'ordenació del territori en aquest sector amb la participació dels veïns, la proposta va quedar sobre la taula.

Atès que la proposta no va ser, inicialment, recollida al PAM 2004, en el debat el Grup Municipal de CiU va presentar una al·legació, que va ser recollia parcialment amb la incorporació de l'acció: (2.1.15.) "Creació d'un grup de treball específic amb representació ciutadana i coordinat políticament per la CMIST amb l'objectiu d'elaborar un document que assenyali les pautes d'ordenació del Front de Mar", però el govern municipal no va complir el seu compromís.

En el debat i procés de presentació d'al·legacions pel 2005, Convergència i Unió va presentar una nova proposta en el mateix sentit, que va ser rebutjada perquè, segons el govern municipal, la zona esmentada té un pes estratègic per a la ciutat i s'ha de contemplar de manera conjunta i global.

Per altra banda, en el context de l'acte administratiu de tancar el procediment per a modificar el vigent Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), l Ple Municipal de 13 de gener de 2005va aprovar, entre d'altres, el següent acord: "Adquirir el compromís de proposar un debat en el sí del futur Consell de Ciutat sobre el que podria ser un marc d'actuació de la Façana Marítima de Mataró, des de la Riera d'Argentona fins al límit amb el terme municipal de Llavaneres. D'aquest debat haurien d'aflorar estratègies i actuacions, en infrastructures, dotacions i altres iniciatives institucionals, en el camp econòmic, cultural, tecnològic, social, agrícola i mediambiental, per tal de rendibilitzar com a ciutat les oportunitats que ens oferirà el planejament urbanístic en tràmit." Es a dir, les actuacions urbanístiques a Iveco-Renfe, El Rengle, Ronda Barceló, Port i Cinc Sènies siguin un document de debat com a línies estratègiques del futur Mataró dins el Consell de Ciutat.

Convergència i Unió defensa un paper molt important pel Consell de Ciutat pel que fa a debatre i posicionar-se sobre totes les propostes que afectin el futur de la Ciutat, igual que passa en els diferents àmbits sectorials i territorials, com és el cas dels Plans Integrals. Creiem que és necessari un espai de debat específic on elaborar i debatre les propostes que fan referència al Front de Mar, així com fer-ne el seguiment posterior. És per això que va tornar a presentar la mateixa al·legació pel PAM 2006.

Finalment, en el Ple Municipal Ordinari d'octubre de 2006, es va aprovar una proposta de resolució conjunta dels grups municipals que donen suport al govern i CiU, sota el títol de "EL FRONT DE MAR DE MATARÓ, UNA ESTRATEGIA DE DESENVOLUPAMENT". Segons el text, l'objectiu de la proposta d'actuació estratègica era "POSAR EN VALOR LA POTENCIALITAT DEL FRONT DE MAR COM A UN DELS MOTORS DE DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT".

Els trets fonamentals de l'acord preveient:

1.        Pel desenvolupament de les línies estratègiques enumerades a l'apartat d'antecedents s'elaborarà un Programa d'Actuacions.

2.        La creació d'una Comissió de seguiment especialitzada en les actuacions de Front de Mar, amb el nom específic que se li atorgui , estarà dotada de suport tècnic específic i adscrita orgànicament a l'Alcaldia.

3.        Aquesta Comissió de seguiment tindrà coneixement de les propostes d'actuació, en qualsevol dels seus eixos, podent reclamar informació o estudis puntuals i podent proposar temes al Govern. 

4.        Un cop l'any, com a mínim, la Comissió de Seguiment haurà de presentar un informe al Consell de Ciutat, essent aquest  últim el marc natural per a debatre les principals línies d'estratègiques del Programa d'Actuacions del Front de Mar.

Després de gairebé mig any de l'aprovació de la proposta i després que CiU s'interessés pel tema, l'anterior regidor d'urbanisme i president de la Comissió Informativa de Serveis Territorials, el Govern Municipal va portar al Ple Municipal del passat mes d'abril una proposta per a la creació de la "COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS DEL FRONT DE MAR". CiU va denunciar que era una proposta feta a correcuita per sortir del pas. Estava mancada d'informació detallada i no s'havia parlat sobre quines eren les persones que formarien part de la comissió. 

El senyor alcalde va manifestar que no tenia sentit aprovar una comissió si no es consensua i debat tot allò que calgui al respecte i que era millor continuar parlant-ne i, quan estigui tot treballat i aclarit, es porti a aprovació en un proper Ple.

Ara, quan s'acaba de produir l'aprovació inicial del Pressupost pel 2008, el Programa d'Actuació Municipal (PAM) que l'acompanya no preveu cap acció per a la creació o constitució i posterior funcionament d'una "COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS DEL FRONT DE MAR".

És per tot el que s'ha exposat que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Per quina raó no s'han complert, fins aquest moment, els acords de la proposta de resolució referent a "EL FRONT DE MAR DE MATARÓ, UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT". aprovada pel Ple Municipal del 7 de novembre de 2006?

Segona.-  No havent-se complert els acords de la proposta anteriorment esmentada, per què no figuren en el Programa d'Actuació Municipal pel 2008?

Tercera.-  Existeix, per part del govern, alguna previsió pel compliment dels acords aprovats pel Ple respecte el Front de Mar?

Quarta.- Atès que la Comissió de seguiment que havia de tenir coneixement de les propostes d'actuació del Front de Mar no existeix, quin és el marc previst pel govern municipal per fer el seguiment de projectes com el pla de millora urbana de "IVECO-RENFE / FARINERA /VEÏNAT DE VALLDEIX"?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en resposta a la primera pregunta sobre els terminis, recorda que el mandat va començar fa molt pocs mesos i en l'Acord de Govern signat al mes de juny quedava reflectida l'aposta clara que es feia pel Front de Mar com un element de desenvolupament de la ciutat, més enllà del punt de vista merament urbanístic, i també aprofundint en l'enfocament més econòmic, tal com queda expressat en el punt b 1.3 de l'Acord.

Per tant, tractar el Front de Mar des d'aquesta perspectiva del desenvolupament econòmic, amb tota la globalitat de les seves peces, és un enfocament que tots creiem que ja apuntava el PDES i el que toca fer ara és aprofundir-hi per tal de treballar-hi d'una manera integral.

En aquest nou mandat que acabem de començar tenim aquest nou repte per endavant i, en aquest sentit i en aquest moment, estem revisant el document presentat al mes d'abril per sumar-lo a un estudi que s'està fent sobre l'anàlisi del sòl vinculat a l'activitat econòmica. Per tant, un cop tanquem aquest document amb aquest complement, constituiríem aquesta comissió que evidentment ha de tenir com a objectius l'impuls i el seguiment d'aquesta nova estratègia. Aquestes serien una mica les raons del per què fins a dia d'avui encara ens trobem en aquesta situació.

En resposta a la segona pregunta, dir que tot i que no figura al PAM 2008 una acció concreta que tracti la creació de la comissió de seguiment del Front de Mar, nosaltres expressàvem en el punt 12.1.1 la possibilitat d'aprofundir en algunes accions del PDES, perquè justament les accions que volem reforçar són aquelles que parlen del tracte de la ciutat com a generadora de riquesa i de promoció econòmica. En tot cas, s'accepta l'al·legació de CiU i no hi ha cap problema a incloure al PAM 2008 d'una manera més concisa i explicita aquesta acció a fi que en quedi constància i palesi la bona d'aquest Govern de crear la comissió en qüestió.

En resposta a la tercera preguntar, convé confirmar que sí que es té previst i ja s'està treballant en qui ha de conformar aquesta comissió de seguiment per tal que puguem acordar-ho també amb la resta de grups i sobretot atorgant-hi aquest enfocament més econòmic. La previsió és que es pugui constituir a principis d'any, durant el primer trimestre.

Pel que fa a la darrera pregunta, el marc que preveu el Govern per parlar d'aquest projecte urbanístic és la comissió informativa de Serveis Territorials que és el si on cal debatre aquests temes. I la comissió de seguiment del Front de Mar haurà de donar compte de com va el projecte, però el desenvolupament concret de les accions específiques s'haurà de seguir al servei, institució o organisme que li correspongui; una acció relacionada amb el lleure i l'esport s'haurà de seguir al PME, una sobre el Tecnocampus, s'haurà de seguir a la Fundació Tecnocampus... La comissió de seguiment és un impuls a l'estratègia però no substitueix a cap òrgan o debat polític que ja existeix a l'Ajuntament; és un complement en el desenvolupament d'aquest element clau que és el Front Marítim.

El senyor Joan Mora celebra que la consellera delegada hagi fixat terminis per al primer trimestre del 2008, però recorda que si triguem gaire aquí el Govern ja haurà conformat tot el que té a veure amb el Front de Mar. CiU es mostra preocupat perquè tot el procés de cap on anem amb el Front de Mar es pacti i faci d'una manera consensuada. A mesura que el Govern hi va avançant, aplicant maniobres dilatòries €ara me'n descuido, ara presento una proposta a corre-cuita i sense consensuar€ que es prenen en el si de la comissió informativa de Serveis Territorials, en què tenen la majoria que els van donar les urnes, la resta de grups no poden fer-hi res o altres opinions importants es queden sense ser escoltades.

El Sr. Mora també recorda que s'havia parlat €tot i que no consti per escrit€ que aquesta comissió fos presidida per un independent, cosa que tothom celebrava. Però, és clar, si el Govern apareix el primer trimestre de l'any vinent amb una proposta sense que se n'hagi parlat amb la resta, això es contradiu completament amb el discurs fet pel Sr. Alcalde el dia de la presa de possessió. Finalment demana al Govern no faci més trampetes i tirem endavant junts aquest tema.

30  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS PARTICIPATIU DEL PAM I EL PRESSUPOST MUNICIPAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El darrer trimestre del 2004 es va constituir un Grup de Seguiment amb l'encàrrec d'elaborar un informe per a la millora del procés participatiu del PAM i Pressupost. Aquest Grup de Seguiment està compost per vuit persones, nomenades amb el consens de tots els grups municipals.

El Grup de Seguiment va lliurar a la Junta de Portaveus un primer informe amb les propostes del 2006, i en base a aquesta, es van introduir la major part d'innovacions i se li va fer l'encàrrec de fer una nova proposta pel PAM i Pressupost 2007.

Entre altres qüestions, el Grup de Seguiment va concloure que caldria potenciar la comunicació a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació públics i privats El tema de la participació ciutadana hauria també de tenir el seu espai a  "Ràdio Mataró", atès que considerava que la participació telefònica és molt àgil i calia un programa o debat específic.

També recomanava utilitzar al màxim les noves tecnologies organitzant habitualment fòrums amb una periodicitat determinada per Internet sobre algun tema específic que estigui relacionat amb la participació ciutadana, el procés d'aprovació del PAM i el Pressupost Municipal.

Per altra banda, tots coneixem el procés participatiu que va tenir el Pressupost del 2007:

1) Una primera sessió al consell de ciutat per presentar el document de prioritats, obrint un debat general i poder clarificar temes.

En aquest consell es va lliurar el document de prioritats i el recull del debat al Consell de Ciutat als Consells Sectorials, Territorials i Organismes Autònoms per tal de procedir a realitzar un debat i una priorització de propostes per ser lliurades el govern municipal.

2) Amb el primer esborrany del PAM, es realitzà una segona sessió de Consell de Ciutat, on el govern explicà les incorporacions fetes.

D'aquesta manera es pot fer arribar l'opinió del Consell de Ciutat als consells sectorials i territorials i s'evita realitzar un debat carregós en el Consell de Ciutat de propostes d'àmbits especialitzats.

3) La segona sessió de Consell de Ciutat es celebrà simultàniament a l'Audiència Pública

Alhora, es demanava millorar la presentació del pressupost, fer-lo més entenedor i complert. Aquesta forma de presentar el pressupost hauria de contemplar d'una banda els aspectes generals i estratègics a on des del Govern s'incideix (inversió en infraestructures i equipaments, cohesió social, sanitat, educació, economia i empresa, sostenibilitat mediambiental, .... ) i d'altra banda fer una comparativa per veure'n l'evolució (respecte altres anys, respecte altres ciutats similars a Mataró, ....).

Com s'ha dit, el Grup de Seguiment ha comptat amb el suport de tots els grups municipals i la seva tasca ha estat ben valorada i tinguda en compte sempre, essent la seva feina completament independent dels polítics.

Per tot el que s'ha dit, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines sessions ha realitzat el Grup de Seguiment amb posterioritat a l'aprovació del PAM i Pressupost Municipal de 2007?

Segona.- En quina data va realitzar el seu informe final i conclusions aquest Grup de Seguiment?

Tercera.- On s'ha donat compte d'aquest informe?

Quarta.- Com s'ha tingut en compte l'informe del Grup de Seguiment pel disseny i programació del procés participatiu pel PAM i Pressupost de 2008?

Cinquena.- Quin pla de treball té en aquest moment el Grup de Seguiment pel que fa al seu treball de cara el PAM i Pressupost de 2009?"

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, manifesta que el grup de seguiment de 8 persones proposades per tots els grups del consistori es va reunir per primer cop el 27 de setembre del 2004, any en què es va celebrar una Audiència Pública on estaven convidades totes les persones dels consells de participació.

El grup ha estat fent una tasca de definició de la metodologia amb un alt nivell de compromís i dedicació.

Durant el primer any, en què havien d'elaborar la proposta de model, es van reunir mensualment fent una sessió de formació sobre participació i pressupostos, una altra d'anàlisi de procés i diverses sessions més per al debat de l'informe que es va presentar als portaveus dels grups municipals.

A partir del segon any, el seu treball va ser molt més espaiat, ja que la posada en pràctica de les seves propostes s'havia d'anar introduint gradualment a fi d'assegurar-ne una bona implementació i anar observant l'encaix amb l'entrada en funcionament de l'espai de debat dels temes globals del Consell de Ciutat.

Al tercer any, s'estableix un altre espai, la permanent del Consell de Ciutat, on es debat com ha de ser el procés del PAM i es comenta la conveniència d'anar tancant la tasca del grup de seguiment i anar-ho passant a la permanent. Ens trobem ara en aquest moment.

En resposta a la primera pregunta, val a dir que el grup de seguiment s'ha reunit dues vegades, el 13 de febrer de 2007 i el 24 de juliol.

En la primera es va donar compte del procés d'aprovació del PAM 2007 i els seus resultats, així com destacar el treball fet i la conveniència d'agilitar i reforçar el treball del Consell de Ciutat. Es comenta que es podria fer una proposta plurianual i obrir a la ciutadania el treball que realitzen els consells per debatre propostes.

En la segona s'expressa la satisfacció per la feina feta per la comissió, especialment amb els resultats, tot i que sense deixar de banda els reptes pendents. S'hi expliquen els passos previstos per a aquest any, any en què hi ha l'excepcionalitat de la revisió dels consells, que no permet seguir el model basat en els consells, tot i que s'estableix un sistema que permeti mantenir el nivell de participació en un Consell de Ciutat obert. Es comenta també que probablement el paper de definir la metodologia hauria de ser assumit per part de la comissió permanent del Consell de Ciutat. Els membres del grup es posen a disposició de la resolució final que prengui l'equip de Govern de continuar o no amb el treball de la comissió. L'objectiu és consolidar el model i assegurar la continuïtat de la participació.

En resposta a la segona pregunta, com ja s'ha comentat, el grup ha estat molt actiu durant els dos primers anys. Els informes elaborats per al PAM 2006 i 2007 es van lliurar als portaveus dels grups municipals i per al PAM 2008 es va dissenyar una proposta utilitzant com a teló de fons els dos primers informes. Ara estem en un any de canvi, en què es proposa que la feina que realitzava aquest grup s'assumeixi des de la comissió permanent del Consell de Ciutat.

L'informe del PAM 2006 i 2007 es va lliurar per les persones que formen aquest grup de seguiment als portaveus municipals: el 2 de maig del 2005 i el 2 de maig del 2006, respectivament.

En resposta a la quarta pregunta, val a dir que el treball fet pel grup de seguiment ha estat tingut en compte en tot moment a l'hora de concretar el procés participatiu. Es pot considerar que el model Mataró és reconegut i valorat com a capdavanter arreu de Catalunya.

Finalment, pel que fa al seu treball de cara al PAM i pressupost del 2008, la nostra proposta és que el treball de metodologia que feia el grup de seguiment passi a ser assumida per la comissió permanent del Consell de Ciutat. Esperem portar aquesta proposta als grups municipals al mes de desembre.

El senyor Joaquim Fernàndez, arran de les respostes del conseller delegat, lamenta treure la conclusió que per al 2008 no s'ha tingut en compte aquesta comissió. Davant del dubte, demana al Sr. Fernàndez que en tot cas li faci arribar l'informe on s'explica quines propostes hi ha per al 2008 i comprovarem si realment s'ha tingut en compte o no.  

En tot cas, el portaveu de CiU considera que el conseller delegat ha barrejat dates, fins i tot remuntant-se a l'any 2004, cosa que no es demanava, perquè les preguntes se centraven en el període 2008-09 i com s'ha tingut en compte l'informe del grup de seguiment.

En definitiva es vol saber on està l'informe en posterioritat al 2007, com s'ha tingut en compte per al 2008 i com s'utilitzarà l'experiència del 2008 per al 2009. Com que és una documentació que deu existir, el Sr. Fernàndez sol·licita que el Sr. Terradas, des de Presidència, li faci arribar per poder-ne parlar; ja que ell no recorda amb precisió totes les dades i dates.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que no hi ha cap inconvenient en aportar aquesta documentació a la comissió informativa pertinent per poder-la contrastar i analitzar. I si després cal anar a la Junta de Portaveus, cap inconvenient.

31  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'INFORME : "ALTERNATIVA AL TRACTAMENT QUE S'HA DE DONAR A LA NAU CATALOGADA DE LA FÀBRICA FÀBREGAS I DE CARALT".

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 9 d'octubre, a la CMI de Serveis Territorials, es va presentar l'informe "Alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt". En la seva presentació en comissió i als mitjans de comunicació, el govern municipal només ha parlat de la possibilitat de desmuntatge i posterior construcció de l'edifici, pel que es fa evident que aquesta és la seva posició política i el compromís adquirit amb l'operador comercial que s'ha d'instal·lar en aquella zona. Posició obligada per la impossibilitat d'aplicar la decisió inicial de descatolagació i posterior enderroc sense conservar cap element, a causa de l'informe del senyor secretari sobre la nul·litat de la votació realitzada pel Consell del Patrimoni.

Per altra banda, el regidor d'Urbanisme ha menyspreat, més que desestimar, la possibilitat de rehabilitació de la nau catalogada, quan en el document queda suficientment clar que "l'estat de la construcció actual de l'edifici principal i els dos cossos de planta baixa es bo, ja que el mal aspecte que tenen és per una manca de manteniment en els últims anys". Si bé també conclou que per a una utilització actual caldria una modernització i adaptació a les normatives vigents. Però en cap lloc de l'estudi diu que això sigui impossible, és més, s'ha fet o s'està fent en altres edificis de la ciutat.

L'informe deixa clares tres possibilitats d'actuació, tot i que reconèixer no saber quin serà el futur de l'edifici:

  1. Mantenir l'edifici en la seva ubicació actual a l'hora de realitzar quatre soterranis sota d'ell fent el supòsit que al seu entorn si construeix un centre comercial.
  2. Enderrocar i construir un edifici totalment nou en una ubicació propera per tal que quedi lliure l'espai ocupat actualment, fent el supòsit que en aquesta ubicació si construeixi un centre comercial.
  3. Enderrocar l'edifici i reconstruir-lo aprofitant tots els elements de totxo vist en una ubicació propera, per tal que quedi lliure l'espai ocupat actualment fent el supòsit que en aquesta ubicació si construeixi un centre comercial.

El Grup Municipal de CiU es va interessar per la primera opció, quan encara no disposàvem de tota la informació, i la resposta sempre ha estat que era molt complicat de fer i massa cara. Ara podem llegir a l'estudi que és la més econòmica i a més es detalla pas a pas quins haurien de ser els treballs.

Contràriament, la darrera opció, que és per la que ha optat el govern municipal és la més cara i la més complexa, segons el propi document. L'opció d'enderrocar l'edifici i reconstruir una rèplica aprofitant els principals elements patrimonials, necessita un anàlisi d'execució per determinar el cost afegit que suposa el manteniment, desmuntatge i recol·locació d'aquests elements.

Tenint en compte les consideracions anteriors, així com el contingut íntegre de l'informe elaborat per l'arquitecte Sr. Josep M. Puig Boltà, del que no en van poder disposar fins després de la seva presentació a la premsa, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera. € Per quina raó, a la presentació de l'informe, feta pel govern municipal, no es menciona i es menysprea la possibilitat que conté de mantenir l'edifici en la seva ubicació actual?

Segona.- A la vista de les tres actuacions possibles, s'ha encarregat algun tipus d'estudi de costos més acurat, com el propi document reconeixes que cal fer en estudis més avançats?

Tercera.- S'han mantingut, amb posterioritat a l'adjudicació, algun tipus de conversa amb l'operador comercial per tal de valorar la possibilitat de mantenir l'edifici en la seva ubicació inicial, una vegada sabut que és possible realitzar l'aparcament sota la nau catalogada?

Quarta.- Quin tipus de contactes, a més de les presentacions en Comissió Informativa, Consell del Patrimoni, Consell Territorial, IMPEM, Plataforma Salvem Can Fàbregas i FAVM ha mantingut el govern fins aquest moment per tal d'escoltar l'opinió dels ciutadans respecte aquest tema?

Cinquena.- Quin calendari de converses i actes té previst el govern municipal per tal d'incentivar el debat sobre el futur de la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt?

Sisena.- Quines opcions reals de diàleg i acceptació de noves propostes existeixen?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, comença expressant que no s'ha menyspreat res, sinó que s'ha menystingut una de les alternatives, en tot cas, i passa a explicar els fets ordenadament.

En primer lloc, l'encàrrec fet a l'empresa PUMSA és l'estudi sobre la possibilitat de trasllat de la nau, el resultat del qual va ser presentat en la comissió informativa corresponent. Efectivament, els estudis valoren altres alternatives, encara que no hagin estat encarregades. Estudiant aquestes possibilitats, el Govern va decidir no posar-les sobre la taula, però sí acompanyar els estudis que han fet possible veure aquesta opció per vàries raons:

Primer, l'econòmica. No és cert que sigui l'opció més barata.

Hi havia tres opcions: una d'elles era la rèplica, és a dir, agafar i copiar la nau; aquí, als costos que consten caldria afegir els costos d'adaptació tant tèrmica, com dels sostres, etc... arribant a 1.450.000 euros; la més barata però que no manté els valors patrimonials de la fàbrica.

La segona opció és la que planteja CiU, és a dir, que la nau es quedi on és, que puja a 1.750.000 euros.

I la tercera és l'opció que finalment vam posar sobre la taula, la que semblava més respectuosa amb els valors patrimonials i que proposava el trasllat d'aquesta peça i el seu encaix urbanístic. Aquesta opció puja a 1.950.000 euros.

Les diferències a nivell econòmic, no són diferències substancials. Però, per exemple, en l'opció que la nau es quedi on és cal afegir uns costos addicionals generats pel retard de la resta d'obres: el centre comercial, aparcament, etc.

Alhora, també hi ha el factor econòmic del finançament. Darrere la idea que el Govern ha posat sobre la taula hi ha un finançament que pot sufragar una operació, perquè senzillament es tracta de col·locar el sòl terciari en aquesta nau; mentre que ningú assegura que aquesta nau que es quedés en el solar atorgat a un centre comercial tingués més finançament que aquests 2,8 milions d'euros que el Govern continua creient que val la pena dedicar a Can Marfà. Per tant, hi hauria un problema greu de finançament.

Des dels punt de vista arquitectònic o urbanístic, també hi havia altres motius que feien que aquesta alternativa fos menys viable, perquè es tracta de fer compatibles dos volums que són absolutament diferents. Veuríem una "naueta" al costat d'un centre comercial. Per aquests motius, aquesta opció és considerada com a menys viable però que s'ha considerat i està sobre la taula perquè en parlem.

En resposta a la segona pregunta, dir que encara no estem en aquesta fase d'anàlisi de costos més profunda. Quan es presenti l'opció escollida ja es passarà a concretar les xifres, tot i que els costos inicials previstos ja ens donen una certa idea de per on van els números.

Respecte a si s'han mantingut converses amb l'operador comercial sobre la possibilitat de mantenir la nau en la seva ubicació actual, convé dir que sí que s'hi ha parlat i ha estat informat de totes les alternatives i de la situació en què estem. Se'ls ha dit que s'està parlant i estant a l'espera de la decisió que adopti el ple de l'Ajuntament.

Pel que fa als contactes mantinguts, tal com es va anunciar a la comissió informativa, ens hem posat en contacte amb els agents econòmics i socials afectats per aquesta qüestió. S'ha parlat amb els grups mencionats a la pregunta del Sr. Mora i amb alguns més, com el Consell Territorial del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana, amb el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, els grups municipals, amb el Consell de l'IMPEM, en dues ocasions amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas, una reunió més extensa amb la Unió de Botiguers, Bulevards de Mataró, Gremi d'Hostaleria, Fagem i alguns botiguers; amb l'associació de Ca l'Ymbern, amb la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, amb l'Associació de Marxands Privats de Cerdanyola i El Palau, amb l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet i es va fer arribar la informació també a l'Associació de Veïns de Peramàs. Queda pendent una reunió amb l'Associació de Veïns de Mataró Centre-Havana, juntament amb els sindicats, i amb algunes entitats que ho havien demanat. És una extensa llista tant d'organismes municipals com d'entitats representatives.

En tot cas, el Govern està obert a qualsevol opinió sobre el calendari de converses. Un cop arribi la proposta, els primers en assabentar-se'n seran els grups municipals i, a continuació, la resta d'agents.

Paral·lelament, hi ha hagut un procés participatiu del PAM i pressupost que hem seguit amb interès i tampoc s'ha vist que ningú hi fes cap pregunta o aportació al respecte; i, per tant, des del Govern això es llegeix com que el procés participatiu ha estat suficient.

En resposta a la darrera pregunta, val a dir que les opcions de diàleg que hi ha són aquelles que mantinguin l'arribada del Corte Inglés, que siguin viables econòmicament i que respectin els valors patrimonials. Alhora, recordar que encara hi ha el debat obert de si es respecten prou aquests valors amb aquesta proposta, debat que interessa molt i se segueix de prop.

Això és el que vol fer el Govern: avaluar tot allò que se'ns diu, prendre nota de tots els suggeriments i buscar una proposta que doni resposta a totes les inquietuds que hi ha hagut. És un debat molt enriquidor i molt interessant, a més de fructífer.

De ben segur que la proposta final incorporarà molts d'aquests suggeriments.

El senyor Joan Mora, escoltant al Sr. Bassas, opina que aquest no es mou ni un mil·límetre de la seva proposta inicial que era arrasar la fàbrica per construir-hi un centre comercial més gran del que s'havia manifestat als grups municipals.

Fent una mica d'història, primer es va dir que aquest centre havia de tenir uns 17.000 m2 i havia de preservar, potser sí, la "naueta" del costat que, per a CiU, era una nau al costat d'una edificació.

CiU té la sensació que des del primer moment el Govern sabia que era millor per al centre comercial donar-li tot l'espai i que la nau anés finalment a terra; gràcies a CiU i a la descoberta de les intencions reals de l'anterior regidor d'Urbanisme es va aconseguir aturar aquest procés. Però, després, el Govern va utilitzar aquesta aturada i les eleccions per guanyar temps a fi de marejar la perdiu, que és tot el que fa el Sr. Bassas en aquest moment, perquè no ha dit res de nou.

CiU també ha parlat amb moltes de les entitats esmentades pel conseller delegat, però no hi ha massa possibilitat d'enriquir la proposta, com ell mencionava. Aquest grup municipal també està d'acord amb l'arribada del Corte Inglés, però cal tenir en compte que és important fer les coses ben fetes i donar exemple. I l'exemple no és el correcte cap als ciutadans que l'Ajuntament, quan l'interessi, utilitzi el recurs de la descatalogació i això no estigui a l'abast de qualsevol altre ciutadà.

Això és un problema que la ciutadania no entén i que farà molt de mal a l'administració municipal. Això preocupa CiU, els qui demanen que el Sr. Bassas fos una mica més respectuós amb el seu llenguatge, que no parlés de "naueta" i quan parlés de trasllat, pensés més en un trasllat real de tota l'estructura i no pas en una reconstrucció, que al capdavall, vol dir rèplica.

CiU demana al Sr. Bassas un cop més que s'ho replantegi de veritat i digui si hi ha possibilitats o no d'estudiar seriosament l'alternativa d'integració de l'actual nau amb el centre comercial a fi de mantenir-ne la ubicació actual. Alternativa que, d'altra banda, fóra possible en vista als estudis presentats pel Sr. Puig Boltà, que apunten que la nau en qüestió està en bon estat i no caient-se a trossos i, per tant, que decideixin que vagi a terra no colarà.

El senyor Ramon Bassas, en primer lloc, recordar que sobre el Corte Inglés s'ha fet un concurs, i que aquest és un tema ja tractat i debatut. El Govern pensa que sobre qualsevol solució que hi hagi, cal respectar aquesta opció estratègica que va prendre l'Ajuntament al seu dia. El Sr. Bassas garanteix que el Govern portarà una solució que respecti aquesta adjudicació.

En segon lloc, l'objectiu ni d'aquest Govern ni de l'anterior era arrasar la nau; l'objectiu era que vingués el Corte Inglés. I convé recordar que la justificació que es va donar al Govern anterior per estudiar el trasllat de la nau era el fet de replantejar la modificació urbanística dels entorns, que és el que finalment s'ha fet: una proposta urbanística al voltant de la zona, que permeti algunes coses. Primerament, que els elements patrimonials que una persona independent considera que val la pena conservar es conservin. Després, que es conservi el caràcter de la nau, que se situï en una zona propera a la memòria industrial de la ciutat, que és l'objectiu principal pel qual es va catalogar.

Si el debat és aquest, ja l'acceptem també. Si CiU pensa que això és destruir la nau, el Govern no hi pot estar d'acord. En tot cas estem oberts a parlar-ne sense menysprear cap opció que hi hagi sobre la taula.

Val a dir que el propi arquitecte s'ha manifestat contrari a l'opció de mantenir la nau, des del punt de vista de la preservació d'aquests valors i defensa clarament la nova ubicació urbanística de la nau. Però també diu que les parets, malgrat estan bé, si se'n vol fer un ús posterior, s'han de modificar per al seu aïllament.

Estudiem, doncs, totes aquestes consideracions, posem-les sobre la taula, perquè estem justament en aquesta fase a fi d'assolir una proposta final consensuada que intenti compatibilitzar la vinguda del Corte Inglés i la preservació patrimonial de Can Fàbregas. Ara és moment d'escoltar-nos, de fer aportacions i de parlar tots plegats, però no de decantar-nos per una proposta determinada.

El senyor Joan Mora manifesta que les aportacions de CiU hi són des del primer moment: estudiar la possibilitat d'integrar dins el projecte constructiu la nau actual i, d'aquesta, el Sr. Bassas no en vol ni sentir a parlar. Per tant, es parla i parla, però res no es mou ni es mourà. Això no és un veritable diàleg, ni és buscar de cap manera el consens.

Posats, el Sr. Mora suggereix al Govern que sigui valent i digui la veritat. El problema és que el Govern va fer un concurs sense pensar en la nau i ara no saben com sortir-se'n. Aquesta és la realitat i no val la pena donar-hi més voltes.

 

32  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CREACIÓ A MATARÓ D'UNA NOVA ESCOLA D'HOSTALERIA.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Durant el mandat anterior es valorava la possibilitat de col·laboració entre l'Ajuntament de Mataró i el Gremi d'Hostaleria i Turisme - Mataró i Maresme per a la creació d'una escola de restauració i cambreria a la nostra ciutat, que substituiria a la que el Gremi té a l'actualitat amb unes millors, més àmplies i més ben situades instal·lacions.

Tot feia pensar que l'escola es podria ubicar a l'espai Tecnocampus-Mataró, compartint instal·lacions amb les escoles universitàries de la ciutat (EUPMt i EUM). Posteriorment s'ha especulat amb altres espais, alguns propers a les actuals instal·lacions de l'IMPEM.

Atesa la importància d'un equipament com aquest per a l'aposta que, en els darrers anys, la ciutat ha fet pel sector turístic i també per la proximitat a altres zones on aquesta activitat té un pes important en l'economia local, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines són les necessitats d'espai i d'ubicació per a la creació de l'escola?

Segona.- Disposen l'Ajuntament o el Gremi d'Hostaleria i Turisme - Mataró i Maresme d'un pla de viabilitat o d'explotació de la futura escola de restauració?

Tercera.- Existeix algun acord entre l'Ajuntament de Mataró i el Gremi d'Hostaleria i Turisme - Mataró i Maresme per a la cessió d'algun espai per a la creació de l'Escola de Restauració i Cambreria de Mataró?

Quarta.- En cas afirmatiu, quins són els espais que es contemplen? Quines són les condicions de cessió o venda d'aquests?

Cinquena.- En cas negatiu, es mantenen les converses per intentar arribar a acords? A quin nivell?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en resposta a la primera pregunta, constata que la informació de què disposa és la facilitada pels representants de l'escola privada d'Hostaleria i Turisme i, per tant, és inqüestionable. Recordar que aquesta és una iniciativa privada, malgrat compti amb tot el suport de l'Ajuntament. Hi ha diferents dimensions d'espai seguint també algunes hipòtesis que hi ha de treball, perquè és veritat que els metres dels espais van lligats a la prestació de serveis que s'hi facin i, en aquests moments, encara no tenen molt clar quins seran tots els serveis, perquè depenen, en gran part, del tipus de formació que s'hi faci. La formació reglada, per exemple, no depèn de la seva voluntat, sinó de la de la Generalitat i, per tant, en aquests moments treballem amb diferents hipòtesis.

Una primera està a l'entorn dels 1.800 m, una segona que està a l'entorn dels 2.600 i la tercera, entorn dels 3.200 m.

La previsió de la prestació de serveis juga amb dues hipòtesis: una que és la que donaria resposta a una oferta formativa lligada a la formació professional contínua i la formació privada, així com activitats diverses, com ara jornades gastronòmiques, serveis de càtering, etc. I la segona, que és que aquesta formació més la formació reglada que depèn de l'autorització de la Generalitat.

En resposta a la segona pregunta, confirmar que ja fa mesos que s'està elaborant un pla de viabilitat per a aquesta futura escola de restauració, tenint en compte les diferents hipòtesis. En funció de les dades de què es disposa fins ara, s'està realitzant un treball de camp i anàlisis per a la previsió d'ingressos i despeses, d'inversió, de personal; lligat també a les diferents activitats formatives que s'hi podran desenvolupar i també s'està fent un estudi de les instal·lacions que haurà de menester l'escola.

Per tant, en aquest moment, s'està tancant el pla de viabilitat, però fins fa poques setmanes encara es recollien dades i informacions relatives als comptes d'explotació de l'escola, etc. Esperem que en breu podrem acabar el pla.

D'altra banda, sí que existeix un acord entre l'Ajuntament i el Gremi d'Hostaleria, és un conveni que es va signar el 23 de març del 2007, on s'especifica que l'IMPEM s'obliga a realitzar aquest estudi de viabilitat econòmica.

Finalment, val a dir que sí, que hi ha el compromís adquirit a través del conveni signat. Un dels espais que s'està contemplant com a més segur és el que està ubicat prop de l'IMPEM i a tocar de l'antic Escorxador, al c/ Don Quixot. En aquests moments, s'està treballant amb aquesta hipòtesi. Fins aquí tota la informació que la consellera delegada pot aportar, al menys fins que es produeixi la propera reunió entre l'IMPEM, PUMSA i el Gremi d'Hostaleria el proper 22 de novembre.

El senyor Joan Mora agraeix les respostes de la Sra. Romero i li demana si fóra possible disposar de l'acord del 23 de març. Tanmateix, li expressa l'interès de CiU pel fet que un projecte com aquest pugui portar-se a terme; si al gremi en qüestió li cal alguna empenta, pensem com fer-ho.

33  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CONTRACTACIÓ D'EXREGIDORS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Atès que en el darrer Ple va quedar en evidència que s'ha contractat per part de la Fundació Tecnocampus i de MESSA, empresa participada per AMSA en un 65%, a persones que exercien de regidors d'aquest Ajuntament en el darrer mandat.

Atès que en els respectius patronats i consells d'administració la informació que s'ha donat sobre les contractacions ha estat molt minsa. Només en el cas del Sr. Vilert, s'ha informat que farà tasques de tècnic amb responsabilitat sobre el Projecte de Cogeneració d'Energia que s'està estudiant a fi de reaprofitar el "Tub verd" cap a la producció d'energia per abastir la nova zona d'habitatges del Front de Mar i el Tecnocampus.

Atès que es tracte d'institucions i empreses absolutament depenents de les aportacions de capital d'aquest ajuntament i que, com a mínim en el cas de la Fundació Tecnocampus, són molt poques les reunions que es fan a l'any.

És per tot això que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines seran les funcions definitives que tindran els ex-regidors contractats en cadascuna de les seves noves ocupacions? Quina és la descripció del seu lloc de treball?

Segona.- Quina és la nova distribució de funcions en cadascun dels organismes o empreses, una vegada s'han incorporat els dos nous empleats?

 Tercera.- Quin cos tindrà i quins estudis de viabilitat s'ha fet sobre el Projecte de Cogeneració d'Energia que ha de desenvolupar MESSA?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en resposta a la primera pregunta, explica, com ja va dir en un anterior ple, que la Sra. Gonzàlez s'incorpora a l'equip de professionals que formen part del projecte Tecnocampus, amb dependència de la Direcció General i amb les següents funcions:

Primer, dirigir el projecte de creació d'un consell empresarial que faciliti la relació i vinculació del món empresarial local i comarcal amb aquest projecte. En segon lloc, gestionar les accions del Pla de Localització d'Empreses, que en aquests moments s'està definint i que s'haurà d'ubicar en el futur parc tecnològic. En tercer lloc, reforçar les accions del Pla de Finançament que es va iniciar l'any 2006, així com de fer-ne el seguiment. Finalment, participar en la gestió de qualsevol altre projecte que la Direcció li encarregui.

En resposta a la segona pregunta, la Sra. Romero recorda que ja es va dir en el seu moment, que el Tecnocampus té una estructura molt lleugera, polivalent i flexible, més aviat orientada a projectes. Per tant, no es pot parlar d'una nova distribució en funcions, perquè, a més, aquesta persona que s'hi incorpora treballarà amb nous projectes.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, comença manifestat que no sap si podrà aportar-hi res de nou, perquè tot plegat ja es va explicar al Consell d'Administració i durant el passat ple.

La contractació del Sr. Vilert serveis per a la coordinació i impuls de totes les accions necessàries per millorar el rendiment energètic i econòmic de l'actual Tub Verd, que va cap a l'Hospital i baixa després cap a Maria Teresa Roca. Coordina els estudis i les propostes del nou ramal que tindrem cap al Tecnocampus i cap al terciari €recordar que al Rengle no només hi haurà habitatges, sinó tota la part de les empreses, del nou hotel, etc., que necessitaran climatització.

El Sr. Vilert forma part de l'equip tècnic que té Aigües de Mataró, tot i que està com un element de massa crítica a nivell directiu, que té l'empresa però està contractat per Mataró Energia Sostenible. Ha estat una incorporació necessària per entomar tot aquest nou repte que tenim en el camp de l'eficiència energètica a fi d'aprofitar fonts de calor que es perdrien en infraestructures mediambientals i les aprofitem per distribuir calor.

Finalment, tal com es va dir el 3 d'octubre, es donarà compte en un proper Consell d'Administració, quan acabin tots els treballs, d'aquest nou ramal que significarà canvis en la Mataró de l'energia sostenible, perquè caldran més recursos per finançar aquest nou projecte, perquè ja s'estan buscant una font de calor més per no tenir problemes d'abastament, perquè segurament necessitarem socis tecnològics, etc. Tot plegat constitueix un escenari complex que s'ha d'anar definint. Des del 16 d'agost, el Sr. Vilert hi està treballant.

El senyor Joan Mora manifesta que la insistència de CiU en aquest tema és per l'estranyesa. I, de fet, es confirmen les funcions que s'imaginaven.

No nega, com ja s'ha dit, que a CiU no agrada aquesta decisió i creu el Govern se'n ressentirà.

El Sr. Mora aclareix que el problema aquí no és qüestionar persones, sinó qüestionar perfils i, en aquests dos casos, els perfils segurament no són els més adequats, tot i que sigui dur parlar d'aquesta manera.

Per exemple, parlant del Sr. Vilert, el seu perfil professional, com a exregidor d'Urbanisme, va més encarat al tema urbanístic i no pas a una tasca d'enginyeria com la que requereix el seu càrrec actual. No ens sembla la millor persona per posar a MESA.

En el cas del Tecnocampus, encara estranya més que el primer objectiu de l'exregidora sigui dissenyar o posar en marxa un consell empresarial. De consell empresarial el Tecnocampus ja en tenia un, potser diferent al que es vol instaurar, però ja n'hi havia i la Sra. González en la seva etapa de presidenta no va aconseguir fer-lo funcionar de cap manera.

Creiem que aquesta és una decisió que ni nosaltres ni la ciutadania entén i, per tant, ens agradaria saber i arribar a la conclusió que de veritat, de veritat, se'ls ha contractat pensant en què eren els millors per al lloc. Recordar que en cap cas s'ha fet un concurs per mèrits a ningú més que a ells, dos exregidors que han sortit de les files municipals del Govern. És trist que un regidor que acaba la seva feina no tingui ni tan sols per al carnet d'atur i el Sr. Mora no s'està referint a la sortida d'ells dos.

Finalment, demana que no el malinterpretin perquè està parlant en defensa dels interessos de tots.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica al Sr. Mora que els regidors sí que tenen el carnet d'atur des que el Sr. Mas va lluitar i molt al Congrés de Diputats perquè això fos així.

El Sr. Alcalde creu que el Sr. Mora sí que qüestiona les persones, malgrat digui el contrari.

Aquestes companyies han contractat altres persones en moments diversos i mai han estat qüestionades. Es mostra convençut que totes dues persones són les adequades per fer la feina per la qual se'ls ha contractat i si no la fessin de manera convenient, ja es prendran les mesures correctores que fossin necessàries. El Sr. Vilert té contracte per a un any i la Sra. González, tres quarts del mateix.

34  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL COMPLIMENT DEL PLA DE MILLORA DEL FUTBOL DE MATARÓ. EL PACTE PEL FUTBOL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El Patronat Municipal d'Esports, la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró i els clubs de la ciutat van signar, el novembre de 2006, el "Pacte pel Futbol", amb l'objectiu d'establir un nou marc de millora contínua del futbol base. L'acord es basa en la millora de les instal·lacions i en la promoció de l'activitat desenvolupada pels clubs.

Al seu apartat "2.b) Ajudes del PME als equips que estan en categoria de Divisió d'Honor", el document fixa que:

"Des del PME es donarà una ajuda extra als equips de futbol base que juguin en Divisió d'Honor ( fins a categoria juvenil).

Aquesta subvenció servirà per a ajudar a sufragar costos de la categoria: viatges, arbitratges i fitxes.

Quan no hi hagi cap equip de la ciutat en Divisió d'Honor aquests recursos aniran destinats a millora i manteniment d'instal·lacions de futbol."

En base el que diu el document, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quins ajuts a equips de futbol base s'han donat o està previst donar en la present temporada, des de la signatura del pacte, a equips que juguen a Divisió d'Honor ?

Segona.- Els ajuts per aquest concepte es lliuren directament als clubs o els gestionen a través de la Comissió de Clubs de Futbol, tal com passa amb els ajuts previstos a l'apartat 2.a del document signat ?

Tercera.- Quins són els terminis i quantitats d'aquest en els pagaments per aquest concepte ?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, en resposta a la primera pregunta sobre els ajuts als equips en Divisió d'Honor, diu que en aquests moments, des de la temporada 2006-07, l'únic equip de la ciutat que té equips als màxims nivells del futbol base és la fundació esportiva del Club Esportiu Mataró i, en concret, l'equip infantil i juvenil.

En resposta a la segona pregunta, confirmar que sí, que els ajuts es lliuren directament, perquè la relació és directa entre el Patronat Municipal d'Esports i l'entitat.

Finalment, pel que fa als terminis i les quantitats, l'any 2006 i 2007 la quantitat ha estat de 25.000 euros. S'han fet dos pagaments: el primer al mes de maig, on es va avançar el 50%, i el segon al mes de juny, amb el 50% restant.

El senyor Joaquim Fernàndez demana que se li aclareixi si els 25.000 euros és el total incloent tots els equips, el juvenil i l'infantil o si són 25.000 per a cadascun.

El senyor Ivan Pera aclareix que tal com diu el Pla d'Imatge aprovat "per part del PME, aportar la quantitat de 25.000 euros per contribuir a la promoció, formació i competició dels equips de futbol base de l'entitat, en especial dels equips d'infantil A i Juvenil A de Divisió d'Honor".

35  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FUNCIONAMENT DEL SERVEI DE GRUA MUNICIPAL.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt de l'ordre del dia núm. 23.

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MOLÈSTIES DE LES OBRES A L'AVINGUDA DEL PERÚ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"En els últims mesos s'estan desenvolupant les obres de reurbanització de l' Avinguda del Perú. Aquest Grup Municipal ha contactat amb diferents veïns de la zona que ens han mostrat la seva preocupació pel desenvolupament de les mateixes, ja que segons ens han manifestat i hem pogut comprovar "in situ" l'empresa constructora no ha estat suficientment curosa en facilitar l' accés d'aquests veïns a casa seva, que literalment han vist com arribar al seu portal es convertia amb un esport de risc, amb pujades i baixades, tanques a tocar pràcticament a la porta del seu domicili, maquinària molt voluminosa a estacionada durant dies davant del portal, etc.

De la mateixa manera hem comprovat que carrers adjacents a l' Avinguda del Perú tenen un ferm en un lamentable malt estat, ple de pegats i de forats, en concret els carrers Equador, Colòmbia i Argentina.

PREC

1. El Govern Municipal informarà a aquest Grup Municipal d'en quines condicions es contracten les obres públiques a les empreses en referència a les possibles molèsties que es puguin generar als veïns si es que s' inclou alguna cosa a les licitacions.

2. El servei corresponent de l' Ajuntament de Mataró procedirà a condicionar el ferm dels carrers adjacents a l' Avinguda del Perú que el tenen en mal estat per tal de que els veïns no es vegin afectats en un període de temps més o menys llarg d'un altre tall de carrer quan estigui previst que es reasfalti aquesta zona."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, constata que és una obvietat que les obres causen problemes i que tenim l'obligació de ser curosos i intentar fer compatible la vida diària de la gent que hi conviu.

Per aquest motiu fem reunions informatives, enviem circulars d'inici d'obres, ens posem a l'abast dels ciutadans amb un telèfon perquè ens puguin comunicar totes les incidències que hi pugui haver, i que segurament es poden produir.

Les obres de reurbanització de l'av. Perú s'estan executant segons el calendari d'obra previst i segons les indicacions de la direcció facultativa de les obres i del coordinador de seguretat i salut.

Durant l'execució de les obres es fan visites gairebé diàries i no ens consta cap queixa que no s'hagi resolt. Agrair que l'empresa constructora adjudicatària de les obres, Constraula SA, té una cura especial per atendre les diferents demandes o queixes. No ens ha arribat per escrit cap queixa de cap problema d'accessibilitat als portals dels habitatges on s'efectuen les obres.

En resposta al prec, convé recordar que totes les obres disposen d'un coordinador en matèria de seguretat i salut que té la responsabilitat de vetllar per la seguretat de treballadors i veïns, que també es disposa de la col·laboració de representants dels sindicats majoritaris de l'acord amb què estableix el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Mataró i les Federacions d'Indústries de la Construcció i de la Fusta de CCOO, també del Sindicat de Construccions i Afins de la UGT, sobre control de compliment de la normativa legal en matèria de relacions laborals i de seguretat i salut en el treball, en els supòsits de contractació d'obres municipals.

També dir que els plecs de condicions generals, particulars i administratius són els que regulen les condicions sobre com s'han d'executar les obres i quines mesures s'han de prendre per minimitzar les afectacions amb els veïns.

Pel que fa al segon prec, que no seria acceptat, convé explicar que les obres que es porten a terme només afecten a aquest àmbit d'obres inicial del projecte, però és evident que totes les entregues de carrers de l'obra nova amb l'antiga, com és habitual, es farà amb la màxima cura a fi de destorbar el menys possible. L'actuació municipal tant pel que fa a l'obra nova com a les actuacions de manteniment procura ser equitativa i prioritzar segons les necessitats a tot el territori. Dins d'aquestes necessitats, es continuarà actuant a tota la ciutat: recordar que Rocafonda ha estat en els darrers anys un punt on s'ha desenvolupat una actuació important, com ara a carrers com Josep Faneca, Santiago Rusiñol, Colòmbia, República Dominicana, Marshall, Godoy, Picasso, Av. Amèrica, Pintor Estrany, etc.

Tot i així, el Sr. Melero sol·licita al Sr. López que li faci arribar la incidència de la qual ha parlat a fi de tenir-ne constància i demanar responsabilitats si fos el cas.

 I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d'una de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.