L'informe de conjuntura socioeconòmica número 16 evidencia que l'activitat empresarial a Mataró es manté estancada

El Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament de Mataró presenta el setzè número de l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró. En aquesta edició s'analitzen el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al primer trimestre de 2004.

L'acte tindrà lloc, a les 19 h, al saló de sessions de l'Ajuntament de Mataró (La Riera, 48) i serà presidit per l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i Espinar. En el transcurs de l'acte el rector de la Universitat de Barcelona, el Dr. Joan Tugores, tractarà el tema "El paper i els reptes de les ciutats mitjanes a una Catalunya global", tema relacionat amb el monogràfic que inclou l'Informe, titulat "L'evolució de Mataró comparada amb la d'altres ciutats mitjanes de la Regió Metropolitana de Barcelona".

2004 és l'any clau per a la recuperació de les principals economies del món, sempre i quan la situació geopolítica ho permeti. Així, les xifres apunten cap a una situació més expansiva que la de la passada tardor, però continuen havent-hi incerteses que poden provocar inestabilitat com són: l'inacabat conflicte bèl·lic a l'Iraq, l'atemptat terrorista de Madrid o l'alça continuada del preu del barril de petroli.

Sigui com sigui els Estats Units ha aconseguit en el primer trimestre de 2004 un creixement del PIB considerable, del 4,4%, molt per sobre de l'1,3% registrat a la zona euro. Si ens situem a Espanya, l'economia és troba en un millor estat que la d'Europa, ja que el creixement del PIB supera en 1,5 punts el registrat a la zona euro.

A Catalunya, les dificultats que travessa la indústria fa que les previsions de creixement no siguin tan favorables com a Espanya. Aquest fet es veu agreujat a Mataró, on l'economia té una forta dependència del tèxtil marcat en els darrers períodes pel tancament d'algunes empreses importants de la ciutat.

L'evolució demogràfica continua sent la variable amb un major dinamisme a la ciutat, ja que el nombre d'habitants no para de créixer. A finals de març, la població de Mataró superava 115.000, el que suposa un creixement aproximat de 2.200 persones en el darrer any, i en termes relatius representa un creixement del 2%. Aproximadament el 95% d'aquest creixement es basa en l'arribada de població de fora de la ciutat. El creixement natural de Mataró (naixements menys defuncions), si bé presenta valors positius, és força reduït, sobretot si es compara amb el creixement demogràfic que aporta el saldo migratori. Tot i que el creixement de població a la ciutat ha estat important, si ho comparem amb la resta de municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona, Mataró ocupa una posició intermèdia.

També el sector de la construcció a la ciutat continua mantenint un ritme de creixement important, per sobre la mitjana de la ciutat. El nombre d'assalariats que treballen a la construcció és de 2.684, un 5,3% més que un any abans. També els autònoms i les empreses de la construcció han crescut en el darrer any, un 6,4% en els primers i del 5,6% en els segons. Aquest creixement de treballadors en el sector es reflexa en l'inici en la construcció d'habitatges: entre abril de 2003 i març de 2004 s'han començat a construir 1.104 habitatges, un 16% més que un any enrera. Malgrat constituir-se en el sector que ha resistit millor la situació d'incertesa econòmica, l'espectacular ritme de creixement que ha mantingut la construcció en els darrers anys sembla difícilment sostenible. Així mateix, l'Informe de Conjuntura també es fa ressò de l'increment del preu de l'habitatge. Segons dades de la Direcció General d'Habitatge, el preu mitjà d'un metre quadrat d'un habitatge nou a Mataró a finals 2003 és de 2.301€, un 28% més car que un any abans.

Però al marge del sector de la construcció, el conjunt de l'activitat empresarial a Mataró continua força estancada, com ho demostra el creixement pràcticament nul, -0,25%- en el nombre d'assalariats registrat a finals del primer trimestre de 2004. Amb aquest increment el nombre d'assalariats a Mataró se situa en 31.583. També el nombre de treballadors autònoms presenta creixement baix de l'1,5%, arribant als 8.834 treballadors. La sèrie referent a les empreses no es salva de l'alentiment econòmic que pateix la ciutat, amb un increment del 0,7%. Comparat amb els increments registrats a Catalunya -2,1% més d'assalariats, 3,6% més d'autònoms i 2% més d'empreses- sembla clar que Mataró acusa especialment els períodes de desacceleració econòmica. Per subsectors hi destaca negativament la davallada en la indústria manufacturera que ha perdut en el darrer any un 10,1% dels assalariats. Aquest descens contrasta amb el creixement registrat en les activitats immobiliàries i serveis a les empreses, que ha aconseguit augmentar el nombre d'assalariats un 13,7%.

L'alentiment d'activitat es reflecteix d'una forma directa en el mercat laboral. Així, l'atur registrat s'ha incrementat un 9,9%, situant la taxa d'atur del primer trimestre de 2004 en el 7,12% de la població activa segons el Cens de 2001. Per sexes, l'atur s'ha incrementat més entre les dones (15,2%), fet que ha agreujat encara més el diferencial entre la taxa d'atur registrat masculina i femenina, que han quedat situades en el 5,4% i el 9,5%, respectivament. El tancament d'empreses tèxtils ha estat un dels altres factors negatius del mercat laboral local, tal i com queda reflectit en el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació, que entre abril de 2003 i març de 2004 ha estat de 378, xifra que quadruplica la xifra registrada durant el mateix període de l'any anterior.

En l'apartat de consum, la variació interanual en la matriculació de turismes torna a registrar valors positius (6,8%), tal i com s'apuntava en l'anterior informe. En dotze mesos, s'han matriculat a la ciutat 5.427 vehicles, el 81% dels quals van ser turismes i tot terrenys. No s'ha d'oblidar que la matriculació de vehicles, a banda de la seva vinculació amb el consum, genera una sèrie d'efectes negatius com són la contaminació acústica, la contaminació atmosfèrica i els accidents de trànsit. Durant els primer semestre de 2004 s'han registrat un total de 203 accidents amb víctimes, el que representa un descens del 13,6% en relació al primer semestre de 2003.

Pel que fa a la mobilitat, en l'informe s'analitzen les dades de mobilitat per motius de treball procedents de l'explotació del Cens de 2001. A grans trets es pot dir que augmenta la mobilitat a la ciutat, tant de mataronins i mataronines que se'n van a treballar fora de la ciutat, com de ciutadans d'altres poblacions que venen a treballar a Mataró. Aquesta major mobilitat es veu refermada amb les dades més recents relatives a altres indicadors com són l'augment de viatgers a l'estació de RENFE de la ciutat i l'augment de la circulació per l'autopista i l'autovia.

Les dades de caràcter mediambiental i de reciclatge presenten en general creixements positius. Així, per exemple, el 21,7% dels residus generats a la ciutat s'han recollit de forma selectiva, la qual cosa denota que hi ha una important conscienciació ciutadana, si bé, des del punt de vista mediambiental, la situació més idònia partiria d'una disminució en la generació de residus.

L'informe de conjuntura presenta habitualment un tema monogràfic, que en aquesta ocasió s'ha dedicat a una anàlisi comparativa de Mataró en relació a altres ciutats mitjanes de la Regió Metropolitana tant en el nivell com en l'evolució que presenten diferents indicadors en període intercensal 1991-2001. Així, s'analitzen entre altres temes com són el nombre d'habitants de la ciutat, l'edat mitjana, la població estrangera, el nivell d'instrucció i el coneixement de català. També s'estudien les dades vinculades a les llars, els habitatges i el mercat laboral.