Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament demana que la Generalitat gestioni el servei de Rodalies de Catalunya

Escoltar

L’Ajuntament demana que la Generalitat gestioni el servei de Rodalies de Catalunya

La Junta de Portaveus, que es va celebrar el passat 29 de febrer, va aprovar la declaració institucional presentada per ERC-MES i la CUP relativa al servei de Rodalies de Catalunya. La declaració, de la qual se’n va donar compte al Ple de març, es va aprovar amb els vots a favor del PSC, CiU, ERC-MES, VoleMataró, la CUP i ICV-EUiA, i els vots en contra de C’s i el PP.


 

El text íntegre de la declaració aprovada és el següent:

 

“El transport públic és un mitjà de transport els usuaris del qual augmenten cada cop més. El servei de rodalies Renfe n’és un clar exemple. Des de 1998 i fins al 2014, segons dades de l’Autoritat del Transport Metropolità, el nombre de viatgers a Rodalies ha augmentat des dels 88’7 milions anuals de 1998 fins als 106’4 milions de 2015, un augment del 20 %. Aquest augment important de demanda d’usuaris d’aquestes línies però, no ha anat acompanyat d’un augment significatiu de la inversió en Rodalies.

 

La línia R1, que dóna servei a Mataró, transporta uns 39’6 milions de passatgers per any, dels quals 102.214 de mitjana en un dia laborable. I concretament, a l’estació de Mataró passen 20.438 viatgers de mitjana en un dia laborable.

 

També s’ha d’esmentar la pèrdua de la connexió amb l’aeroport l’any 2005 pel canvi de recorregut fins a Molins de Rei. Aquesta és una recorrent demanda de la comarca del Maresme pels beneficis que suposa la connectivitat directa amb l’Aeroport del Prat.

 

El passat 9 de febrer, un incendi al subsòl de Barcelona va desencadenar el caos. El fum als túnels va provocar el pànic i va interrompre la circulació del nucli ferroviari de la capital catalana. Unes 100.000 persones es van veure afectades. No és un problema esporàdic...

 

Els retards del sistema de Rodalies són constants i permanents. Així, mentre que a Ferrocarrils de la Generalitat o al Metro de Barcelona la puntualitat assoleix un valor del 99 %, a Renfe-Rodalies només arriba al 94 % (i encara sense considerar com a retards els inferiors a 15 minuts). A més hi ha també altres problemes repetidament denunciats i mai solucionats plenament com són, en alguns casos, la dificultat d’accessibilitat als mateixos de les persones amb problemes de mobilitat o amb cotxes de nens.

 

L’1 de gener del 2010, encara que amb dos anys de retard, el Ministeri de Foment va traspassar a la Generalitat els serveis de Rodalies, tal com s’establia a l’Estatut. El Govern de Catalunya va assumir la gestió dels trens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris) i del personal. La titularitat de la infraestructura, però, va seguir en mans d’Adif, l’empresa pública que depèn de Foment i que té com a objectiu la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació. El Ministeri es reservava la responsabilitat sobre vies, estacions i andanes. A més, Renfe es va mantenir com l’empresa que operava el servei i com a propietària dels trens.

 

L’any 2010 el Govern de l’Estat va aprovar un Pla de Rodalies que preveia una inversió en millores de 4.000 milions d’euros, però no se n’ha invertit encara ni un 10 %. El 2013 després de quatre accidents importants de trens en menys de tres anys, entre els quals un xoc al final de la via a l’estació de Mataró al 2012, l’Estat es va comprometre a invertir 306 milions d’euros abans del 2016 per fer microcirurgia a la xarxa de Rodalies, sobretot en els aspectes de seguretat.

 

Un any després el Ministeri només ha executat el 2 % dels 306 milions que es van acordar el 2013 per actuacions prioritàries i que s’haurien d’haver materialitzat el 2015, el compromís s’ha dilatat fins al 2018, i els 152 milions previstos per invertir el 2015, es van convertir en 30 en el redactat dels pressupostos de l’Estat. En aquest sentit, per exemple, cal destacar que la major part dels 395 furts de cablejat de coure que han patit les línies de rodalies els darrers anys han estat facilitats per la mala execució de la seva col·locació, en cables estesos per la superfície del balast, a la vista dels malfactors, o en arquetes i cunetons sense tapes, o amb tapes d’obertura fàcil. En definitiva, no s’han fet obres de protecció del cablejat que garanteixin una mínima protecció contra el furt.

 

El problema real, però, és que Renfe només és responsable del 30 % de les incidències de Rodalies, i la resta són culpa de la infraestructura, és a dir, Adif, però tal com es va fer el traspàs de la gestió, el Govern de Catalunya només té potestat per sancionar Renfe, però no Adif.

 

En tot cas, les estadístiques comparatives entre Renfe Rodalies, els Ferrocarrils de la Generalitat i el Metro de Barcelona demostren que quan la gestió de les vies, estacions, andanes, trens i servei estan unificades, i en mans d’una unitat de gestió pròxima al ciutadà que serveixen, el servei públic al ciutadà és més eficient. Urgeix, per tant, l’assumpció plena de tot el servei de Rodalies de Catalunya per una única autoritat catalana, que assumeixi la titularitat de les infraestructures ferroviàries i de la unitat de gestió que, dins de l’empresa pública Renfe, s’ocupa de gestionar el servei de rodalies, així com els recursos i finançament que faci possible la prestació d’un servei de qualitat.

 

Per aquest motiu, el Grup Municipal d’ERC – Moviment d’Esquerres presentem la següent moció:

 

Primer. Instar el Govern de l’Estat a fer efectiva l’assumpció total del servei de Rodalies pel Govern de Catalunya, incloent-hi les vies, infraestructures, material mòbil, estacions, unitat empresarial de gestió i finançament suficient per poder prestar un servei de qualitat.

 

Segon. Demanar al Govern de la Generalitat que assumeixi plenament aquest servei i, un cop    obtingut, realitzi un pla de contingència que resolgui les mancances de la infraestructura de Rodalies i un pla de gestió que elevi l’estàndard de prestació del servei de Rodalies als que actualment ofereixen el Metro o els FGC.

 

Tercer. Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat un estudi per la recuperació de la connectivitat directa del Maresme amb l’Aeroport del Prat.

 

Quart. Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Ministeri de Foment i a la ciutadania, en aquest darrer cas a través dels mitjans de comunicació municipals”.