Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectonic i Ambiental. 28/11/2007

Escoltar

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectonic i Ambiental. 28/11/2007

Dia
Hora
Lloc
Organisme

Ordre del dia

ACTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ

Data: 28 de novembre de 2007

Hora: 19,00h

Lloc: sala de reunions de l'Edifici de Vidre

 

Hi assisteixen:

Ramon Bassas i Segura                        President

Joan Bonamusa i Roura                        Vocal

Joaquim Fernàndez i Oller         Vocal

Enric Subiñà i Coll                    Vocal

Josep Mª Puig Boltà                 Vocal

Lluís Roca Cuadrada                Vocal

Ramon Manent i Rodon                        Vocal

Carles Marfà i Riera                 Vocal

Joaquim Garcia i Roselló           Arqueòleg assessor

Mariona Gallifa i Rosanas         Arquitecta assessora i secretària

Excusen la seva absència:

Sergi Penedès i Pastor              Vicepresident

Miquel Canal de Torres            Vocal

Iñaki Brosel Goiricelaya            Vocal

Manel Cuyàs i Gibert                Vocal

Agàpit Borràs i Plana               Vocal

Xavier Pous i Layret                 Vocal

Ordre del dia

1.       Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 7 de novembre de 2007

2.       Despatx oficial

3.       Resolució discrepàncies projecte mercat Plaça de Cuba

4.       Proposta d'ubicació de la biblioteca Joan Coromines a l'antic Escorxador.

5.       Valoració onzena edició premis Puig i Cadafalch

6.       Subvencions

7.       Sobrevinguts

8.       Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

Ramon Bassas inicia la reunió explicant als assistents que han estat convocats com a membres en funcions del Consell, a l'espera que es nomeni el nou Consell per aquest mandat.

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 7 de novembre de 2007

S'aprova per unanimitat

2.- Despatx oficial

Mariona Gallifa informa al Consell dels treballs que, des del servei de manteniment, s'estan duent a terme per tal de rehabilitar la xemenèia catalogada de la fàbrica Tíntex.

Arran d'uns despreniments de materials de la part del dipòsit d'aquesta xemenèia, situada a la Plaça Assemblea de Catalunya, el servei de manteniment ha procedit a protegir la zona del voltant per tal d'evitar accidents, i ha encarregat a una empresa el muntatge d'una bastida perimetral a la xemenèia que permeti l'accés i la valoració en més detall de les lesions i fer una proposta definitiva de reparació.

Al mateix temps, es procedirà a fer un sanejament de les parts deteriorades del dipòsit, afectat d'aluminosi, i la seva reconstrucció, es farà un estudi estructural de la xemenèia per garantir la seva estabilitat i es protegiran els elements metàl.lics per evitar el seu deteriorament per oxidació.

3.- Resolució discrepàncies projecte mercat Plaça de Cuba

S'incorporen a la reunió Pere Sirvent, cap de projectes de l'Institut de Mercats de BCN i persona que colidera amb l'IMPEM aquesta reforma i Miquel Vila arquitecte encarregat de l'estudi.

Es suma a la reunió també, Lluís Gibert ,cap del servei d'Obres, que ha treballat conjuntament amb Mariona Gallifa aquest tema.

Pere Sirvent inicia l'explicació dient que el criteri inicial de l'Ajuntament era enderrocar l'edifici. Adjunta fotocòpies del llibre "Mataró, ciutat diversa" de Manuel de Torres Capell on es defensa aquesta tesi. Explica també que en començar es van trobar amb un full de ruta ja marcat en aquest sentit.

A part, insisteix en la necessitat enorme d'un augment logístic del mercat i per tot aquest seguit de coses, considera que val la pena tornar a defensar la mateixa proposta presentada a la passada reunió del Consell.

S'ha de respectar la premissa que el mercat sols pot tancar 40 dies i en aquest cas el com és tan important com el què.

Afegeix que la contraproposta elaborada des de l'Ajuntament consistent en la realització d'un segon soterrani per ubicar els magatzems i cambres no és tan senzilla i per tant, la descarten.

Ramon Bassas puntualitza que si aquesta reunió és per tornar a explicar el mateix que a la passada reunió sense donar resposta a les discrepàncies presentades pel Consell, no cal continuar.

Miquel Vila explica a la resta del Consell la contraproposta feta des de l'Ajuntament de realitzar un segon soterrani per acollir la part logística del mercat i així anul.lar la planta altell, conservant el 100% de la visió de l'espai interior del mercat.

Ell considera que aquesta opció és vàlida però continua defensant la seva postura inicial ja que el segon soterrani no és el que desitjarien des del seu despatx.

Respecte a la proposta que va sorgir del Consell de poder ocupar part del subsòl del carrer Palmerola explica que afegeix elements de complexitat que ultrapassen l'obra del mercat i suposarien una demora considerable de l'inici de les obres.

Insisteix que la proposta del seu despatx està molt elaborada i torna a explicar la mateixa proposta presentada la reunió passada amb dos canvis: afegeix un altre ascensor a l'exterior de l'edifici a la banda del carrer Sant Joaquim i allibera una petita part de la planta altell per sala de reunions o actes diversos.

Lluís Gibert puntualitza que en principi els vials no han d'assumir les necessitats dels edificis. L'Ajuntament no disposa tampoc de la informació que les companyies tenen del subsòl de la ciutat.

Enric Subiñà demana un aclariment del que ha passat respecte a l'evolució d'aquest tema.

Mariona Gallifa explica al Consell que arrel de la última reunió del Consell , conjuntament amb Lluís Gibert van estudiar una contraproposta consistent en la construcció d'un segon soterrani que permetia ubicar les cambres i magatzems necessaris pel funcionament del mercat i permetia anular la planta altell, i que semblava que des de l'ajuntament, també des de l'IMPEM, aquesta proposta es veia amb bons ulls, però que ara semblava que s'havia tornat enrera a la mateixa proposta inicial.

Angel Remacha, cap del servei de comerç i promoció de ciutat de l'IMPEM s'incorpora a la reunió. Explica que la voluntat de la reunió d'avui era la de deixar palès que havien recollit les discrepàncies del Consell i estaven estudiant la contraproposta. La opció del segon soterrani te dificultats però s'està estudiant la voluntat de reduir l'impacte de la planta altell. Respecte al tractament de façana, les discrepàncies exposades pel Consell s'assumeixen al 100% des de l'IMPEM.

Josep Mª Puig opina que si cal la planta altell, aquest, s'hauria de destinar a activitats vives: cursets, tallers, bar-restaurant€ i no cambres i magatzems. Pregunta quin és el problema de fer el segon soterrani.

Pere Sirvent diu que el problema és que només es pot tancar 40 dies i que continua pensant que el seu programa és més net.

Miquel Vila explica que potser la solució més lògica seria fer un primer soterrani a tot l'edifici que a nivell de facilitat constructiva i pressupost seria el més fàcil.

Pere Sirvent diu que això no és el mercat de Santa Caterina ni del Ninot i que segons quin tipus de reforma costaria massa diners als privats que no ho podrien assumir.

Lluís Gibert opina que el projecte presentat ha millorat perquè apareixen activitats vives a l'altell però encara queden molt curtes.

Angel Remacha explica que des de l'IMPEM poden adoptar el compromís d'augmentar els usos vius de la planta altell i desplaçar part de la logística a un segon soterrani.

Lluís Gibert insisteix que aquest punt és important perquè cal tenir clares les bases del concurs del projecte.

Ramon Bassas clou el debat lamentant el to inicial i manera amb el que s'ha presentat el tema i acorda que es treballarà el projecte en el sentit de reduir al màxim la planta altell i destinar-la a activitats vives tot traspassant la logística a la planta segon soterrani en la mesura que això sigui possible.

4.- Proposta d'ubicació de la biblioteca Joan Coromines a l'antic Escorxador.

S'incorpora a la reunió l'arquitecta del servei d'obres Dolors Periel que conjuntament amb Lluís Gibert és l'autora de la proposta presentada.

Mariona Gallifa fa constar que hi ha hagut una errada en el nom de la biblioteca i hauria de dir biblioteca Antoni Comas.

Dolors Periel introdueix el projecte explicant que el conjunt catalogat de l'escorxador es caracteritza per la presència de 3 naus principals i els espais que es generen al seu entorn així com les construccions auxiliars. Aquesta és la imatge característica, marcada per la composició arquitectònica de les naus (estructura de basílica) i els materials utilitzats.

El conjunt no presenta una entrada clara, la qual cosa s'explica en part per la funció que tenia la peça situada a l'entrada i mirant al nord, que eren les cambres frigorífiques.

Partint de l'estudi inicial del conjunt i entrant en detall en les edificacions es van detectant però una sèrie de d'elements que no semblen estar del tot ben resoltes o que en tot cas no tenen la claredat i contundència compositiva i formal que caracteritza el conjunt.

A continuació Periel explica quin és el programa funcional que ha de complir una biblioteca, segons converses mantingudes amb la Diputació.

La necessitat de disposar d'una entrada clara i única a l'edifici, la necessitat de disposar d'espais que es puguin compartimentar i la voluntat que l'equipament disposi d'una determinada transparència cap a l'exterior que convidi a entrar-hi ha portat a la proposta que presenten consistent en afegir uns cossos annexes a les 3 naus principals, en substitució d'uns cossos existents i no gaire ben resolts. L'existència d'aquests annexes permet alliberar els espais de les naus principals i conservar-los com a unitaris, sense compartimentar, potenciant la seva característica espaial i compositiva. Els nous annexes permeten resoldre la nova entrada a l'equipament i  mitjançant un tractament neutre obtenir la permeabilitat cap a l'exterior que les naus catalogades no tenen, així com la realització d'un soterrani que allotjarà dependències de despatxos i ubicar la maquinària d'aire condicionat.

Els passos que comuniquen les tres naus es tancaran amb vidre i s'investigarà si els pilars actuals són els originals.

A la nau principal s'hi col.locarà  a modus de moble un altell obert i autoportant que al mateix temps que allotja una zona de lectura resoldrà la ventilació de l'edifici.

Lluís Gibert explica que aquest és un projecte en procés i que creuen important portar-lo al Consell abans que estigui tot acabat i decidit.

Els membres del Consell feliciten al servei d'obres per la bona feina realitzada i la proposta presentada. A continuació es fan les següents observacions i comentaris:

Lluís Roca expressa la seva preocupació per l'entrega dels annexes amb els cossos principals. Opina que al tenir la mateixa amplada potser caldria augmentar la mida de la junta.

Josep Mª Puig creu que l'espai de la nau central potser caldria que s'apreciés més des de l'interior tot estudiant l'espai d'accés. Donar més transparència.

Carles Marfà opina que es tracta d'un bon projecte que generarà un bon equipament. Creu també que un cop resolt el tema dels altres equipaments que configuren el conjunt (escola els Menuts i edifici dels capgrossos) és el moment també de projectar com quedaran els espais no construïts del conjunt, les tanques, si desapareixerà l'edifici ocupat pel servei de manteniment que desdiu del conjunt i estudiar la resta d'elements que configura el conjunt.

Es recullen els suggeriments dels membres del Consell i s'agraeix al servei d'obres la feina feta.

5.- Valoració onzena edició premis Puig i Cadafalch

Ramon Bassas explica que aquest tema s'ha de posposar per una altra reunió perquè encara queden algunes factures per entrar i no s'ha pogut tancar el tema.

6.- Subvencions

No han entrat peticions de subvenció.

7.- Sobrevinguts

Mariona Gallifa presenta un tema sobrevingut consistent en la catalogació dels forns trobats al subsòl del solar situat al carrer Argentona cantonada amb la Muralla de la Presó.

En el seu moment es va informar al Consell que en arran d'un enderroc efectuat en aquest indret i de les posteriors excavacions arqueològiques realitzades, es va trobar i documentar en aquest solar els fonaments d'un tram de muralla del segle XVI així com l'existència d'uns forns de terrissa de finals de segle XVIII primer quart del segle XIX.

El govern municipal decidí conservar i catalogar els forns com a bé d'interès local, per la qual cosa es fa necessari modificar el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, per tal d'introduir en el catàleg aquest nou jaciment catalogat, essent preceptiu l'informe del Consell.

A continuació passa la paraula a l'arqueòleg municipal Joaquim Garcia que explica en detall les característiques d'aquest obrador de gerrer, l'únic d'aquestes característiques trobat a Mataró fins al moment,  així com la importància de la troballa d'aquest jaciment en el conjunt del patrimoni de la ciutat.

Els membres del Consell celebren la decisió municipal i acorden per unanimitat informar favorablement la catalogació d'aquest nou jaciment arqueològic que completa el conjunt del patrimoni local.

Ramon Bassas explica que en paralel s'està negociant amb la propietat el tema de com es portarà a terme la conservació d'aquests forns.

Els membres del Consell del patrimoni demanen que un cop es disposi del projecte arquitectònic de com s'incorporen les restes trobades al nou edifici a construir en aquest solar es presenti i debati en el sí del Consell.

Es pren nota de la petició.

8.- Precs i preguntes

No n'hi ha

Sense més temes, el Sr. President aixeca la sessió a les 21,30 h

I com a secretària, n'estenc la present acta.

Vist i plau

Del president del Consell

 

 

 

Ramon Bassas i Segura

 

La Secretària del Consell p.d.

 

 

 

Mariona Gallifa i Rosanas