La Col·lecció Bassat comença la presentació del seu fons del Segle XXI a la Nau Gaudí amb obres de 7 artistes

La programació de l’any 2022 del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, comença amb la primera exposició de la Col.lecció Bassat dedicada a obres del segle XXI. Per primera vegada, les exposicions previstes per presentar la selecció d’obres realitzades durant aquest segle no s’agruparan per dècades en ordre cronològic, com havia sigut habitual, sinó per artistes, que presentaran el conjunt de la seva obra d’aquest període. La finalitat d’aquest canvi d’enfocament expositiu serà la de contribuir a una millor comprensió de cadascun dels artistes, del seu treball i de la seva evolució.

El segle XXI serà presentat en 3 exposicions que oferiran una visió de conjunt de l’art fins al dia d’avui, amb una selecció d’obres d’entre les més de 700 d’aquest període reunides pel col·leccionista Lluís Bassat en aquests últims anys. També s’ha previst presentar una exposició dedicada exclusivament a fotografies de la Col.lecció.

L’exposició que ara s’inaugura i que romandrà oberta fins al 3 de juliol, compta amb obres de set pintors: Enric Ansesa, Pep Carrió, Xaro Castillo, Rosa Codina-Esteve, Ramon Enrich, Marc Prat Codina i Jaume Ribas. Són els primers grans noms d’una nova fornada d’artistes, ja consolidats. Aquesta primera selecció descobrirà al públic que tot i tenint llenguatges diferents, la manera en que s’ha distribuït i s’exposa la seva obra descobreix els lligams entre ells, i reforça el vincle que els uneix.

L’historiador i crític d’art Albert Mercadé diu a la introducció del catàleg de l’exposició que els artistes escollits per la Col·lecció Bassat són “artistes amb una àmplia trajectòria a l’esquena que, tanmateix, i malgrat un context pictòricament advers, no han deixat d’interpel·lar el temps i l’espai que els circumden. En tots ells hi apareix una mirada pictòrica fonda i reminiscent: en el temps, en els pintors admirats, en el record vital, i també cap endins, en els fonaments de la sensibilitat, en els paisatges i objectes fundacionals de la personalitat.”

Els set artistes han estat exposats a altres seus i la major part d’ells ho ha fet de la mà del Consorci, com la Rosa Codina-Esteve i en Marc Prat, les obres dels quals van viatjar a l’exposició d’artistes mataronins presentada a l’Institut Cervantes de Nova York (EUA), el 2019.  I ara, cinc obres més dels pintors Ansesa, Codina-Esteve, Ramon Enrich, Prat Codina i Ribas, arriben a la Nau Gaudí provinents de la mostra del Consorci als Institut Cervantes de Varsòvia i Cracòvia (Polònia), el 2021.  

La comissaria de la mostra, Núria Poch, ha triat 57 pintures, algunes de gran format, com Vacuum, IV (2018), de Codina-Esteve, de 155 x 332 cm; o les d’en Ramon Enrich, la més petita de les quals Enc (2004) mesura 130 x 110 cm.

Amb motiu de l’exposició que ens apropa cada vegada més al present, l’Alcalde de Mataró David Bote ha recordat que des del novembre del 2010 “els arcs parabòlics de la Nau Gaudí han vist passar 682 pintures, 179 escultures i un cotxe, tot obres del segle XX de la Col·lecció Bassat. Hem recorregut 88 anys de creació, del 1911 al 1999, a través de 159 artistes per arribar ara al s. XXI”.

Lluís Bassat, per la seva part, apunta que el s. XXI és el que li ha permès, juntament amb la seva dona Carmen, veure més exposicions, conèixer més artistes, i veure “l’art amb uns altres ulls, més experts, més professionals i amb la mateixa passió de sempre”. I afegeix que “per això la nostra col·lecció del segle XXI té tants noms nous, potser no tan famosos, encara, com alguns del segle XX, però que, sense cap mena de dubte, un dia ocuparan el lloc que els correspon en museus d’aquí i de fora. Descobrir talents sempre m’ha apassionat. Ho he fet en la publicitat i ho faig ara en l’art. No sempre l’he encertada, però el nombre d’encerts supera amb escreix els errors que he comès. En la publicitat i en l’art”.

Sobre els artistes

Recollint les paraules i els comentaris de l’Albert Mercadé al catàleg, en el cas d’Enric Ansesa (Girona, 1945), compromès amb l’art conceptual i un dels seus difusors a Girona, fundador d’Art-Actitud el 1978, amb Jaume Faixó, Jordi Gispert i Quim Corominas, la foscor i la nit han sigut l’atmosfera que ha acompanyat la seva trajectòria pictòrica.

En l’obra del pintor i il·lustrador mallorquí Pep Carrió (Palma, 1963),  és la memòria la que juga un paper clau, amb objectes recuperats, fotografies, i retalls de diaris passats que formant cossos, rostres o formes humans, “adopten una funció cognitiva” a la seva obra.

Per Marc Prat Codina (Mataró, 1971), “els seus rostres primitius i tràgics (sèrie Meditacions, 2018) amaguen, com l’obra de Jaume Plensa, una necessitat de recerca de la vessant més genuïna de la personalitat a través del recolliment interior que la màscara provoca en la separació física que basteix davant la realitat.”

També segons l’historiador Albert Mercadé, a l’obra de la Rosa Codina-Esteve (Mataró, 1948, “la temptativa d’atrapar l’eternitat en l’objecte mundà”, a la manera dels italians Giorgio de Chirico o Giorgio Morandi, troba en la pintura mataronina una excel·lent valedora.

Per la seva banda, Giorgio de Chirico està també present a  l’obra pictòrica de Ramon Enrich (Igualada, 1968), com ho està l’escultura minimalista de Donald Judd o la nova figuració de David Hockney. Amb tots dos referents el pintor va tenir relació -amb Judd hi arribà a conviure al desert de Texas- experiències mitjançant les quals Enrich “s’encamina per mitjà d’una obra obsessiva en la recerca de l’harmonia entre la matemàtica, l’arquitectura, la ironia i la bellesa”.

Els paisatges de la memòria, segons Xaro Castillo (Barcelona, 1949), presenten una “mirada fragmentada al nostre entorn, que cerca una unitat mitjançant la diversitat de mirades que hom té sobre el món” i que a l’artista tan li agrada “centrar en la presència humana, a través de l’assemblage de fotografies esquinçades i objectes quotidians, com, a través de la juxtaposició de capes de pintura, en l’obra paisatgística”.

La memòria del paisatge és una dimensió també sempre present i activadora de la pintura abstracta i transcendent de Jaume Ribas (Granollers, 1944). Pintor il·lustrat, format en estudis de filosofia i teologia -i segons Mercadé “un dels més sensibles representants de Rothko a casa nostra”, presenta una obra que prova de “bastir un món abstracte i espiritual, capaç de condensar, de manera elemental i suggerent, tots els matisos de l’experiència humana, que el pintor equipara a la natural”.