Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acord Institucional per a la Reconstucció Social i Econòmica de Mataró

Escoltar
Logo de Grup municipal PSC-CP

Grup municipal PSC-CP

La informació que apareix en aquest article és responsabilitat del Grup municipal PSC-CP

Acord Institucional per a la Reconstucció Social i Econòmica de Mataró

El 15 de maig es va signar al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró un acord institucional per a la Reconstrucció Social i Econòmica de Mataró, sota el lideratge de l'alcalde David Bote i el concurs de totes les forces polítiques de la ciutat i els agents econòmics i socials.

Estem vivint una situació tristament excepcional. Dia rere dia patim les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 en les nostres vides. Una crisi sanitària inèdita d’abast mundial que posa en evidència les vulnerabilitats de la nostra societat, i que té clars efectes socials i econòmics immediats. Però al mateix temps, hem de conviure amb la incertesa en relació a la seva evolució i duració, desconeixent quin serà l’abast estructural que tindrà en el futur de la nostra societat.
 
Mataró no ha estat una excepció en la ràpida extensió del coronavirus que s’ha produït al nostre país i que ha afectat amb especial virulència la vida de les persones més vulnerables. Malauradament, molts veïns i veïnes de la ciutat estan sent colpejats per aquesta pandèmia amb la mort de familiars, companys i amics. A tots ells, el nostre més sentit condol.
 
Aquesta crisi ha obligat a prendre mesures fins ara inèdites per tal de frenar la transmissió de la malaltia, que han trasbalsat socialment i econòmica el conjunt de la societat, obligant la població a un confinament massiu i a l’adopció de mesures de distanciament social diametralment oposades a la manera d’entendre i viure la ciutat que teníem fins fa poques setmanes. Una situació que ha generat angoixa i preocupació en el conjunt de la ciutadania, que ha vist interrompudes les seves formes de vida habituals, alterant el seu dia a dia familiar, laboral i social.
 
Així mateix, l’aturada de l’activitat ha provocat una crisi econòmica profunda que exigirà actuacions de tots els poders públics i la complicitat activa entre els sectors públic i privat per evitar que s’eixampli la desigualtat social i condemni àmplies capes de la població a la pobresa.
 
Tot i que l’impacte final és encara desconegut, la crisi de la Covid-19 està sent especialment punyent a les ciutats, on més intensament estem palpant els efectes i les afectacions de la pandèmia i de les mesures adoptades per fer-hi front. Però és també des dels municipis on en primer terme es van articular i es podran seguir desenvolupant respostes per a la seva gestió i recuperació.
 
Per tant, l'Ajuntament s'ha d'adaptar a aquest nou context, que exigeix no només la priorització d’actuacions i serveis, sinó també transformar el seu funcionament intern per poder disposar dels recursos necessaris i de la capacitat d’anticipació i de resposta que la ciutadania requereix.
 
El contagi i extensió del coronavirus ha fet trontollar els sistemes sanitaris, de seguretat, economies i estils de vida, però al mateix temps ha posat en valor la importància dels serveis públics de qualitat i de proximitat, amb especial atenció a la tasca imprescindible dels i les treballadores sanitàries, socials i dels serveis urbans. També d’aquelles dones i homes que, des de diferents tasques i serveis, fan possible l’atenció a les necessitats bàsiques de la ciutadania que resulten essencials per al nostre dia a dia: els sectors agroalimentari, de neteja, del transport, comercial, i totes aquelles persones (majoritàriament dones) que realitzen activitats de cura, massa sovint precaritzades o invisibilitzades. La ciutat està i estarà en deute amb totes vosaltres. Mai oblidarem el caràcter extraordinari de la vostra normalitat.
 
La Covid-19 amenaça la nostra salut individual i comunitària, però les seves conseqüències van molt més enllà i no afecten per igual totes les persones. La pandèmia ha posat de relleu les febleses de l'actual model socioeconòmic i les desigualtats estructurals de diversa naturalesa (econòmiques, socials, de gènere, digitals…), així com els desequilibris ambientals que estan a la base de la seva gestació. La crisi i els seus efectes, en qualsevol cas, seran palpables en el conjunt de la ciutat, de la seva població i del seu teixit productiu, i caldrà parar una atenció especial tant a aquells col·lectius i sectors més afectats com a aquells que puguin ser objecte d’una intervenció prioritària per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró.
 
És per això que ens enfrontem a un doble repte: estem atacant una crisi sanitària, però també hem d’atacar la crisi econòmica i social que ha desencadenat, per a la qual calen mesures i recursos que depassen de llarg les competències municipals i per a les quals serà necessari el lideratge compartit de les altres administracions.
 
Mataró no pot respondre sola a aquesta situació, però ara -més que mai- és necessari reconèixer el deure d’extremar totes aquelles mesures que estiguin al nostre abast per reduir la vulnerabilitat i les desigualtats que aquesta nova situació pugui ocasionar. Per aquest motiu, mitjançant aquest pacte, la ciutat inaugura un nou compromís públic, plural i col·lectiu adreçat a la millora de les condicions de vida de les persones més afectades i a la reactivació del teixit productiu i l’ocupació, amb l’objectiu últim de no deixar ningú enrere. En aquest sentit poden ser especialment rellevants aquelles estratègies destinades a enfortir el sector industrial existent a la ciutat i potenciar nova indústria per a la generació d’ocupació de qualitat.
 
Volem transmetre la nostra solidaritat amb totes aquelles persones que viuen i pateixen en el seu dia a dia els múltiples efectes d’aquesta crisi en forma d’inseguretat, precarietat, atur, incertesa sobre el seu futur i dificultats per accedir a serveis bàsics i cobrir les seves necessitats. Són moments molt durs i difícils, però som també una ciutat forta i cohesionada, i amb l’esforç de tothom ens en sortirem. Farem que la necessària distància social no esdevingui indiferència i que aviat ens puguem retrobar col·lectivament.
 
Aquesta no és la primera ni l'última crisi que afronta Mataró, que ja abans ha aconseguit superar d’altres situacions complicades. I ho ha fet sempre fent valer el seu caràcter de ciutat humil, treballadora i diversa, demostrant el seu compromís comunitari i la seva capacitat per sobreposar-se a les adversitats. No serà ni ràpid ni fàcil, vivim moments molt durs, però junts ens en sortirem. Si adoptem una visió valenta, decidida i responsable serem capaços de minimitzar la crisi sanitària, social i econòmica, alhora que ens preparem per a l’endemà.
 
Al llarg del procés de reflexió estratègica Mataró 2022, es va definir col·lectivament una visió de ciutat a mig i llarg termini d’acord amb els reptes identificats. De fet, els reptes identificats de lluita contra l’atur i la creació d’ocupació de qualitat així com la igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial prenen avui més rellevància que mai. Però de la mateixa manera, Mataró té importants reptes globals que cal seguir atenent, essent la lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica una assignatura ineludible, que l'actual crisi ha evidenciat.
 
És per això que, en aquests moments, l’adopció de mesures d’urgència destinades a minimitzar els impactes immediats i recobrar el pols de la ciutat el més aviat possible ha de ser compatible amb la necessària revisió i reorientació estratègica consensuada a llarg termini. Aquesta crisi global posa en evidència la necessitat d’un canvi de model productiu i de societat, però al mateix temps obre una oportunitat per preparar-se millor i de manera urgent de cara al futur. Un futur incert i ple de reptes davant del qual hem de ser capaços d’abordar els canvis profunds que la nostra ciutat i el nostre món necessiten. L’Agenda 2030 ens proposa un full de ruta per assolir, des d’una mirada local, una nova normalitat més humana, més justa, igualitària, sostenible i resilient possible.
 
Durant les darreres setmanes, i potser d’una forma sense precedents en la història recent, la crisi actual ha posat de manifest la importància de la implicació i complicitat dels agents en les situacions més crítiques. Nombroses iniciatives comunitàries i solidàries s’han imposat als interessos particulars de tal manera que la situació d’emergència sembla haver funcionat en molts casos com un inhibidor de l’individualisme i detonant de comportaments generosos i altruistes. L’orientació de tots els agents cap a un objectiu comú (des de la reconversió d'indústries fins a l'autoorganització familiar o veïnal) han estat un dels elements més destacables per fer-hi front, posant de manifest que la cooperació genera beneficis afegits per a la consecució del bé comú i remarcant la importància de la solidaritat ciutadana. Cal fer d’aquest compromís un valor permanent més enllà de la seva presència en situacions excepcionals.
 
Per tot plegat, en un moment transcendent de la nostra història com a ciutat i com a col·lectivitat, hem d’estar a l’alçada des de la responsabilitat col·lectiva i individual. Afrontar l’actual situació de crisi és una responsabilitat conjunta de les institucions, els agents socials i econòmics i la ciutadania de Mataró. I per tant, és imprescindible comptar una vegada més amb la resposta ferma i decidida per part del conjunt de la ciutat per fer front comú a les causes i també a les seves conseqüències. La ciutadania demana i exigeix responsabilitat, compromís i lleialtat als seus governs i als seus representants.
 
Davant nous temps, que són d'incertesa, però també d’esperança, calen nous espais de diàleg i d'articulació conjunta de solucions en clau de ciutat. És per això que mitjançant el present acord, els grups que conformen el Consistori i els agents signants adquirim un compromís clar, conjunt i inajornable per abordar la crisi sanitària, social i econòmica i els seus efectes presents i futurs. Un compromís franc i obert a noves adhesions, basat en una prioritat per davant de qualsevol altra: l’interès per Mataró i la seva gent.
L’escenari que es presenta accentua factors inherents a la societat que estem vivint i haurem d’enfrontar-nos a nivells encara més alts de complexitat, volatilitat, incertesa i vulnerabilitat; hi ha riscs importants i entre aquests s’agreuja el de l’exclusió social. L’escenari no serà fàcil de governar.
 
La ciutat de Mataró vol prendre una actitud responsable i proactiva. Volem ser capaços de definir estratègies dirigides a donar respostes integrals als reptes que tot just comencem a transitar. Haurem de ser resilients i gestionar incertesa. Apostem per una societat amb capacitat de prosperar.
 
Tenim la ferma creença que els i les ciutadanes de Mataró, les seves empreses, entitats i associacions treballarem plegats per superar aquesta situació recuperant l'economia i vetllant per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la sostenibilitat ambiental, i és mitjançant la signatura del present Pacte per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró que plasmem aquesta voluntat, manifestada en els següents acords.
 
Els signants del present acord declarem:
 
Valorar positivament l’actitud i el compromís de la gran majoria de la població de Mataró: de la ciutadania, de les entitats, dels treballadors i treballadores, de les empreses, que al llarg d’aquestes setmanes han mantingut una actitud responsable i compromesa que volem reconèixer i valorar. El futur de Mataró està en gran mesura en les seves mans.
 
Apostar per una ciutat amb capacitat de prosperar, Mataró vol prendre una actitud responsable i proactiva. Volem ser capaços de definir estratègies dirigides a donar respostes integrals als reptes que tot just comencem a transitar. Haurem de ser resilients i gestionar incertesa.
 

I és per això que adoptem els següents

Acords

Primer. Elaborar el Pla de reconstrucció social i econòmica de la ciutat, amb una primera fase i concreció de mesures durant les 12 primeres setmanes, mitjançant l’impuls i el debat entre els grups municipals, la transparència en la gestió, la participació ciutadana, la recerca del compromís dels agents socials i econòmics de la ciutat i la col·laboració d’altres administracions.

Segon. Constituir la Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró, integrada pels signants del present acord i les entitats col·laboradores signants, amb el propòsit de proposar i consensuar les mesures d’urgència i de reconstrucció econòmica i social per a la ciutat.

Tercer. Promoure, a partir d’un enfocament col·laboratiu, la creació d’un fòrum de participació en el que s’adhereixin altres membres i entitats del territori que vulguin sumar-se i aportar la seva experiència, els seus recursos i la seva voluntat en el procés de construcció d’aquesta nova etapa com per exemple el Consell de Ciutat o la Taula del tercer sector.

Quart. Crear un observatori específic de l’impacte de la crisi de la Covid-19 a la ciutat, que funcioni com a instrument de seguiment i prospectiva, aportant dades de nivell demogràfic, laboral, econòmic, habitatge, cohesió social... per a la presa de decisions.

Cinquè. Identificar els eixos – línies de treball que es desenvolupin amb l’objectiu de minimitzar els impactes que la crisi sanitària ha deixat a la ciutat tant a nivell econòmic com social, en totes les dimensions: polítiques d’atenció a les persones i d’ocupació, socioculturals, activitat econòmica i de millora de la governança a tots els nivells. Una primera aproximació, sense voler ser exhaustius:

Eix Mataró Reconstrucció des de la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació

o    Reactivació econòmica, parant una atenció especial als sectors més afectats per la crisi, comerç, restauració, turisme...

o    Impulsar una economia saludable i circular, i de proximitat dissenyada més per prosperar que per créixer.

o Impuls de l’economia verda.

o Suport a la indústria i l’activitat productiva.

o Mantenir la col·laboració públicoprivada com a eina de millora de l’eficàcia de les accions.

o    Canals de suport a l’adaptació del teixit ja existent, la captació de nova indústria i el desenvolupament de nous projectes industrials.

o Preservació i foment de l’ocupació. Formació i adaptació.

o Un model de producció i consum de ciutat resilient, amb capacitat d’adaptació i resposta.

o Ajudar les empreses a la transformació digital, i l’adaptació del teletreball.

o La mobilitat de persones i productes.

o La gestió i producció energètica.

Eix Mataró Capital Innovació Social

o Generar i reconstruir teixit – comunitat – xarxa.

o Incrementar la capacitat de resiliència social.

o Ciutat cohesionada. Foment de la justícia social i l’equitat.

o Ciutat solidària, impuls de l’esperit comunitari i solidari.

o La gestió de l’accés a l’habitatge, promoció pública i participada.

o    Foment de l’ensenyament i igualtat d’oportunitats en la disponibilitat i ús de les eines telemàtiques.

Eix Mataró Reforç del sistema sociosanitari

o Ciutat cuidadora (impuls del projecte, reforç de la governança...).

o Mecanismes de prevenció: Impuls de l’accés a la salut preventiva i les conductes saludables.

o Enfortiment de l’assistència primària social i de salut.

Eix Mataró Millora de la Qualitat Institucional i de Resiliència Urbana (capacitat d’adaptació i resposta de la ciutat)

o Incrementar la confiança, com a element fonamental del compromís dels governs i les institucions amb la ciutadania.

o Impuls de la resiliència urbana, ciutat amb capacitat d’adaptació i de resposta.

o Una Administració que genera valor públic.

o Reorganitzar-nos per protegir-nos de les crisis ecosocials presents i futures.

Eix Readaptació de l’estratègia de ciutat o Ciutat amb autoestima.

o Redefinició dels reptes estratègics.

o Redefinició dels reptes estratègics.

o Revisió del model de ciutat.

o Fomentar la transició energètica de la ciutat.

o Incorporació i posada en valor de la perspectiva de gènere, igualtat home-dona.

Sisè. Consensuar una estructura de governança, coordinació i seguiment dels projectes del Pla de de reconstrucció social i econòmica.

Setè. Treballar per aconseguir la màxima rellevància i suport institucional per a la dotació de fons i recursos en el futur desplegament del Pla de reconstrucció. En aquest sentit, se cercarà el màxim aprofitament dels projectes i plans de les administracions supramunicipals, així com la interlocució amb les institucions més importants del país: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern d’Espanya així com les organitzacions socials i empresarials, i aquelles institucions d’àmbit europeu.

Calendari

Signatura de l’acord                                                             Maig.

Elaboració de l’observatori                                                   Maig.

Constitució de la taula/fòrum de reconstrucció                    Maig.

Elaboració del Pla de reconstrucció                                     Des de juny.

Concreció de la primera fase del Pla                                   Juliol.