ACTA NÚM. 09/2007- SESSIÓ CONSTITUTIVA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 16 DE JUNY DE 2007.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia setze de juny de dos mil set, essent les 12 hores del migdia, es reuneix l'Ajuntament en Ple, per a procedir a la presa de possessió dels nous membres de la Corporació Municipal sorgida com a resultat de les Eleccions Locals que van tenir lloc el passat dia 27 de maig de 2007. Així mateix s'ha de procedir a constituir la Corporació i a elegir l'Alcalde de la Ciutat.

Hi concorren:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR

RAMON BASSAS SEGURA

ESTEVE TERRADES YUS

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ

ALÍCIA ROMERO LLANO

FRANCESC MELERO COLLADO

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA

IVAN PERA ITXART

CARME ESTEBAN SANCHEZ

ANA MARIA BARRERA SALCEDO

CARLOS FERNANDEZ BAEZ

JOAN MORA BOSCH

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA

CAROLINA SOLER SOTO

ISABEL MARTINEZ CID

FRANCESC MASRIERA ABELLA

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN

PAU MOJEDANO SINGLA

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA

M LUISA COROMINAS LOZAR

CONXITA CALVO LOMERO

ANTONI GUIRAO MOTIS

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT

SERGI PENEDES I PASTOR

XAVIER XAFONT-TRIA RAMON

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. Manuel Monfort Pastor, que dóna fe de l'acte.

Obre la sessió el Secretari General.

Secretari General:

Bon dia. L'objecte de la present sessió és procedir a la constitució del nou Ajuntament d'aquesta ciutat, d'acord amb els resultats que es van produir el passat dia 27 de maig de 2007, data de celebració de les eleccions per a la renovació de la totalitat dels membres de les corporacions locals.

El procediment de constitució de l'Ajuntament, en conformitat amb el que disposa la legislació electoral vigent, implica la realització de les operacions següents:

a) Constitució de la Mesa d'Edat formada pels Regidors electes de major i menor edat.

b) Presa de possessió de càrrec de Regidors/res.

c) Elecció de l'Alcalde/alcaldessa de la Ciutat

d) Presa de possessió del càrrec d'Alcalde/alcaldessa

Acte seguit procedirem a formar la Mesa d'edat per la qual cosa s'invita que pugin a l'estrada els electes de major i menor edat dels presents :

Mesa d'Edat

Ø Sr. Josep Vicent Garcia Caurin, President de la Mesa.

Ø Sra. Ana Maria Barrera Salcedo, Vocal de la Mesa.

Secretari

Ø Sr. Manuel Monfort Pastor

President de la Mesa

Bon dia,

M'agradaria, abans de continuar amb l'acte formal de constitució del nou Ajuntament, fer unes breus reflexions en veu alta.

Quan les persones pensem sobre les grans coses, cadascuna posem l'ènfasi en allò que per nosaltres té més força. Per això per a mi, quan penso en "Democràcia" penso en "Participació"; quan penso en "Política", penso en l'art de la "negociació" i no en la "confrontació per la confrontació"; quan penso en "poder polític i govern" penso en "bones maneres i en consens"; a l'hora de prendre decisions, penso en majories, però, tenint en compte les minories, és a dir, m'agrada més convèncer que vèncer.

De vegades és decebedor i frustrant, quan en un Ple exposes una moció, prec o pregunta, i no et sents del tot escoltat i, al final hi ha una votació que sempre dóna el mateix resultat. No em queixo, doncs, ningú m'obliga a fer el que faig. El compromís amb les persones que fan els seus deures democràtics, voten, et venen a veure, es queixen, et fan propostes, i et fan veure que hi ha altres solucions, tot això, és el que em fa tirar endavant i no flaquejar en el dia a dia polític.

Aquesta percepció que tinc en primera persona, si la traslladem a la ciutadania, podria justificar en bona mesura la seua decepció i també, la seua manca de participació en els processos d'eleccions dels seus representants.

En aquests processos, també hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació, doncs, per a un règim de llibertat és més important la llibertat de premsa que els propis partits polítics (President Pujol, referenciant Tocqueville); flac favor fa a la democràcia la premsa, que no qüestiona les actuacions del govern, per discutibles que siguin i, ben al contrari, el que fa és anul·lar o eclipsar les opinions que expressen els membres de l'oposició, que, no oblidem, representen una part important de la ciutadania.

No puc acabar aquestes reflexions, sense fer cap esment a la meua condició valenciana. Com ja saben, jo vinc d'un país, el País Valencià, germà del país que m'acull i on sóc, Catalunya, que junt a altres que també m'estimo molt, configuren el que, és vulgui o no, formen els Països Catalans. És veritat que vinc d'un poble, Vilamarxant, i que fa vint-i-vuit anys que vaig i vinc, però també és veritat que visc en una ciutat, Mataró, que m'ho ha donat tot, on m'he casat, he tingut una filla i un fill, he desenvolupat la meva activitat professional i política, i on mai m'he sentit foraster, i malgrat que encara em sento molt jove, avui tinc l'honor de presidir la mesa d'edat per a la constitució del nou Ajuntament.

Gràcies per tot, a tots i a totes.

Havent-se acreditat els electes i les electes, mitjançant la presentació de la credencial expedida per la Junta Electoral de Zona i el Document Nacional d'Identitat, davant el secretari general de la Corporació, es declara oberta la sessió per a la constitució de l'Ajuntament de Mataró.

Havent comparegut a la sessió els 27 electes existeix quòrum suficient per celebrar-la.

Un cop comprovades les credencials de tots els electes i les electes pel secretari de la Corporació, si existeix algun electe al qual li afecta alguna de les causes d'incompatibilitat previstes per la Llei Orgànica del Règim Electoral General en els seus articles 202 i 203, i altra legislació concordant, ho ha de manifestar en aquest moment.

Després d'uns segons de silenci en senyal d'assentiment, no havent-hi per tant cap electe afectat per causa d'incompatibilitat, es procedeix a la cerimònia de presa de possessió del càrrec de regidor i regidora, mitjançant la fórmula de jurament o promesa d'acatament a la Constitució legalment exigit, per la qual cosa s'invita als electes a posar-se en peu.

Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de l'Ajuntament de Mataró, amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?

· Partit dels Socialistes de Catalunya Progrés Municipal (PSC (PSC-PSOE) - PM)

Joan Antoni Baron Espinar Sí, ho juro

Ramon Bassas Segura Sí, ho juro

Alícia Romero Llano Sí, ho prometo

Maria Montserrat López Figueroa Sí, ho prometo

Oriol Batista Gàzquez Sí, ho prometo

Esteve Terradas Yus Sí, ho prometo

Francisco Melero Collado Sí, ho prometo

Maria Carmen Esteban Sánchez Sí, ho prometo

Ana Maria Barrera Salcedo Sí, ho juro

Carlos Fernández Báez Sí, ho juro

Ivan Pera Itxart Sí, ho prometo

· Convergencia i Unió (CiU)

Joan Mora Bosch Sí, ho prometo

Joaquim Fernández i Oller Sí, ho prometo

Marcel Martínez Bruguera Sí, ho prometo

Carolina Soler Soto Sí, ho prometo

Isabel Martínez Cid Sí, ho prometo

Josep Vicent García i Caurín Sí, ho juro

Francesc Masriera i Abella Sí, ho prometo

· Partit Popular de Catalunya (PPC)

Pau Mojedano i Singla Sí, ho juro

Juan Carlos Ferrando Casaseca Sí, lo juro

José Manuel López González Sí, ho juro

Maria Lluïsa Corominas Lozar Sí, ho juro

· Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida - Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM)

Concepción Calvo Lomero Sí, ho prometo

Antoni Guirao Motis Sí, ho prometo

· Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM)

Francesc Teixidó i Pont Sí, ho prometo

Sergi Penedès i Pastor Per imperatiu legal, sí, ho prometo

· Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Xavier Safont-Tria Ramon Ho prometo per imperatiu legal. Prometo servir el poble de Mataró i a la Nació Catalana que m'han escollit. Únic dipositari de ciutadania. Pels

Principis de justícia social. Per la independència dels Països Catalans. Per la pau entre pobles i pel més profund respecte a la mare Terra.

President de la Mesa

Queda constituït el nou Ajuntament de Mataró.

El president de la mesa demana que els regidors/res es col·loquin l'escut de la ciutat que tenen a sobre la taula a la seva disposició.

A continuació es procedirà a l'elecció de l'alcalde/alcaldessa de la ciutat, per la qual cosa té la paraula el senyor secretari general, amb l'objecte d'explicar el procediment d'elecció d'aquest.

Secretari general

Procedirem tot seguit a l'elecció del nou alcalde de la ciutat, de conformitat amb el procediment previst per l'article 196 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, mitjançant la votació a través de paperetes per a cada regidor, que dipositaran en l'urna, sent escollit alcalde el candidat que obtingui la majoria absoluta en la primera votació o, en el seu defecte, el que encapçali la llista més votada en les passades eleccions.

Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes.

President de la Mesa

En primer lloc, demanaria als senyors/senyores regidors/regidores portaveus de cadascun dels partits que presentin o no la seva candidatura.

Ø Té la paraula el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya Progrés Municipal (PSC(PSC-PSOE)-PM)

Sr. Joan Antoni Baron Espinar: Cedeixo la paraula al portaveu del grup al Sr.

Ramon Bassas

Sr. Ramon Bassas:

Moltes gràcies Senyor President. Gràcies senyores i senyors regidors, ciutadanes i ciutadans que ens heu volgut acompanyar, i professionals que avui us ha tocat treballar, molt bon dia a tothom.

Els resultats de les eleccions municipals del passat 27 de maig ens aporten algunes conclusions, la primera i evident, la constitució d'aquest consistori, el vuitè del règim democràtic a Espanya que inauguràvem ahir fa just 30 anys i que fins el 1979 no va entrar a la vida municipal.

Aquest consistori, de nou, és majoritàriament d'esquerres, com ha estat sempre que els mataronins i mataronines han elegit els seus representants. Els socialistes, de nou també, ens situem com la força política més votada i al capdavant d'aquesta majoria de progrés, que, de nou també, els ciutadans han volgut per orientar el destí del municipi aquests propers 4 anys. Moltes gràcies a tots ells.

També ens diuen alguna cosa més. De nou alhora ens demanen a les forces d'esquerres que dialoguem, que cooperem, que pactem, que portem el màxim de matisos possibles a l'embranzida que malgrat tot li cal a una ciutat treballadora i amb talent com la nostra. Finalment, en aquest breu resum, el més preocupant dels anteriors comicis a Mataró i al conjunt del país, sens dubte, és el fenomen de l'abstenció. Un fenomen que té molts orígens, moltes explicacions, moltes causes. Modestament podem contribuir a combatre'l, creiem, tots els que som aquí avui, treballant millor, afinant més a l'hora de posar-se a resoldre les coses, no pas, allunyant, sinó recuperant la política, és a dir, els valors, els perquès, les sanes diferències, la connexió de l'acció política amb realitats cada vegada més complexes. La no flexió que converteix l'esforç en esperances, els problemes en oportunitats, els individus en ciutadans, els barris en centres, la crítica en acció, la frustració davant els canvis globals en l'entusiasme dels canvis locals i ben propers.

Ahir al vespre, després de força dies de parlar-ne a fons, el partit dels socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i Esquerra Republicana de Catalunya, vam signar un acord per governar aquests propers 4 anys.

Aquest nou pacte aborda sense massa pèls a la llengua això que els deia, posa negre sobre blanc, quins són exactament els problemes que volem resoldre i com els pensem resoldre. Diu fil per randa de quina manera volem, a més, que la ciutat avanci, que doni un pas endavant, que prengui el millor que té per ser encara millors tots plegats. És a dir, més habitatge accessible als joves de Mataró, més integració de la immigració, una aposta decidida per les estratègies que entre tots hem definit pel futur de la ciutat.

Una ciutat que volem més innovadora i culta. Una atenció prioritària a la qualitat de l'espai públic, més segur i més net, amb més aparcaments i més equipaments. Un pas endavant en el civisme, en les possibilitats culturals, en la formació i en l'atenció social del conjunt de la ciutat i, especialment, als joves, a les dones i a la gent gran.

Tot això és el que desenvolupa aquest acord. Els socialistes hem aportat el nostre programa, també la nostra experiència, però alhora la renovació. El nou grup socialista és jove, preparat i connectat amb la gent i amb la vida ciutadana. Som 11 persones que en tenim moltíssimes més al costat, 11 persones que ens hem conjurat per aportar el millor que sabem i tenim per servir Mataró i els seus ciutadans; no els fallarem.

I avui presentem Joan Antoni Baron com a candidat a l'alcaldia de Mataró, és el cap de llista de la candidatura més votada i qui ha articulat un acord estable amb forces d'esquerres que li dóna la majoria en aquest ple.

És també, però, un alcalde que ja coneixem, un alcalde que dóna garanties. Alguns que no estan massa acostumats als polítics que escolten i es posen al costat de la gent, li diuen "populista". D'altres han anat buscant altres adjectius, altres mots poc confessables que limitin allò que tots sabem i veiem, que fa bé d'alcalde, que té conviccions profundes, que es coneix a fons els temes de què parla i treballa, que respecta als adversaris i és capaç de forjar consensos amb ells, que no li fa vergonya rectificar i demanar disculpes, que treballa a temps complert, només així es pot fer d'alcalde. Que no se li cauen els anells, que es posa a la pell dels altres, que viu la ciutat, que dóna confiança, que soluciona problemes, que sap treure dels seus regidors el millor, però que no és excepcional ni d'un altre planeta, sinó, com tots nosaltres. Aquesta deu ser la clau d'un bon alcalde de la nostra estimada ciutat de Mataró.

Per això anuncio la candidatura i demano el vot per Joan Antoni Baron.

Moltes gràcies.

Ø Té la paraula el portaveu de Convergència i Unió (CiU)

Sr. Joan Mora i Bosch :

Membres de la mesa d'edat, Senyor Secretari, Senyor Interventor, senyores i senyors regidors, mataronins que en un dia solemne com el d'avui heu volgut ser aquí, ens escolteu per Mataró Ràdio o veieu a través d'algun mitjà, i també internautes que ens trobareu en qualssevol moments de la història navegant per Internet, la xarxa de coneixement més gran creada mai. Molt bon dia a tothom.

Convergència i Unió es va presentar a les eleccions amb el convenciment de què la ciutat necessita un canvi radical.

Després de quasi tres dècades, de pràcticament, el mateix govern, la Ciutat està coixa en molts sentits. Crec que avui no és un dia per detallar un programa sinó per destriar les línies d'actituds i valors amb els que exercirem el nostre deure amb la comunitat.

D'un cens de 85.000 votants, hi ha només un estret marge de 2500 vots que són els que, de fet, faran que les coses sigui així i no d'altra manera. La diferència de vots entre el govern que els mitjans de comunicació ens han anunciat i els dels que no en formarem part €els que estarem a l'oposició€ és molt minsa. Els mataronins han elegit lliurement el que han cregut més adient, però cal que en aquesta Sala de Plens, d'avui en endavant, es tingui molt en compte aquesta línia tant fina.

Aquesta estreta franja de 2500 vots hauria de portar seny i diàleg. Hauria de permetre que cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Mataró se sentin confortablement representats pel seu Ajuntament. Això vol dir, governar per tothom sense exclusions ni sectarismes. Esperem que es tingui present en cada decisió del govern, perquè nosaltres els ho recordarem cada vegada que ho oblidin.

Convergència i Unió té una visió de la ciutat ben diferent a la que avui tenim. Ja ho he dit abans. Durant els darrers anys el govern precedent ha prioritzat la construcció de nou habitatge sense planificar adequadament els serveis que, de tota mena, necessitarien els que els omplissin. Sa primat la quantitat a la qualitat i nosaltres creiem que s'ha de fer, exactament a l'inrevés. Mataró ha anat perdent la seva autocentralitat per convertir-se cada vegada més en un satèl·lit, ciutat dormitori, malgrat els esforços de la part més activa de la seva societat civil. No volem aquest creixement si el peatge és la desnaturalització de la personalitat Catalana i maresmenca de la Ciutat i la pèrdua de qualssevol lligams de continuïtat amb els darrers segles de la seva història. No volem aquest creixement si el peatge és que els nostres conciutadans no tinguin la qualitat dels serveis que paguen i necessiten, i si el peatge és convertir-nos en una Ciutat sense rumb ni sentiment de Capitalitat i lideratge potent. Avui, es va a remolc, i això, no és bo ni per Mataró ni pel Maresme.

El que ens hem proposat per Mataró només s'aconsegueix essent ambiciós en els objectius socials i de dinamització econòmica que són els únics que, fins avui i arreu, s'han demostrat capaços de portar més benestar a les persones i assegurar-los el futur. No oblidem que la política no es fa per les pedres sinó per les persones i que per tant, perquè aquestes es puguin desenvolupar amb normalitat, el més important és que tinguin les oportunitats des del primer moment, des d'una família amorosa, passant per l'educació des de l'escola bressol fins al mestratge, per les facilitats culturals, esportives i sanitàries, però també, per un entorn econòmic i empresarial que permeti crear o obtenir feina de qualitat i ben remunerada. D'aquesta forma s'ha de buscar que la vida sigui un camí el més feliç possible perquè des de la infància a la vellesa, tothom, se senti part d'aquesta gran família que és la nostra societat. A la nostra manera d'entendre, com menys intervencionista sigui l'administració més protagonisme tindrà la societat i més llibertats tindrà l'individu.

Gairebé m'atreveixo a dir que néixer en aquest nostre entorn, mirat des de l'espai, és un gran privilegi que no podem malmetre. No ens podem adormir vivint de rendes del passat, ni viure al dia a costa de l'esforç dels nostres pares, ni molt menys pensar que cap bonança econòmica ni cap estat del benestar ens permetrà viure sense treballar. Als nostres pares i avis els va costar molt arribar fins on som avui i ens han deixat millors bases que mai però, haurem de treballar amb constància i haurem de perseverar aportant el màxim sacrifici. El sarró, deia un vell amic del pare, no s'omple mai tot sol.

Quan es diu del nostre territori, parlo del Maresme, que és vist com la petita Califòrnia d'Europa per la gent que ens visita, no és cap volada de coloms. Tenim un entorn natural idoni. Què hem d'envejar a Califòrnia? Res que no puguem aconseguir si treballem tant dur com ho fan ells, amb tanta imaginació com ho fan ells, amb tanta capacitat d'integració de nouvinguts com ho fan ells, i, sobretot, amb tanta ambició i voluntat com ho fan ells. Nosaltres ho sabem fer, ho podem fer, però sobretot, ho hem de fer.

No voldria cridar al mal temps però, la probable reedició afeblida de l'anterior no sembla que, a priori, ens hagi de portar cap mena de novetat ni il·lusió.

No voldria tampoc avançar crítiques contundents ja que s'haurà d'estudiar detingudament el document que minuts abans de l'inici d'aquest Ple hem trobat sobre la taula del nostre grup municipal i que, òbviament, no hem tingut temps material d'estudiar a fons, però sí que en una primera lectura molt somera, els equilibris que es veuen a venir ja pressuposen que aquest nou govern ens sortirà més car. Una vegada més, sembla que la sordesa del soci majoritari a la realitat de les urnes pel que fa a les causes de la desafecció política s'encomana als socis minoritaris que com si sentissin ploure, es fan l'orni davant la causa de la davallada del seu suport. Pel que sembla, no es tracta tant de rectificar com de tornar a començar... que no ha estat res.

Els problemes que han marcat l'agenda política de la Ciutat continuen sobre la taula i nosaltres estarem amatents per si de cas algú té la temptació de pensar que, en temes tant importants i representatius del tarannà polític i personal de l'Alcalde i govern anterior, com p.e. el penós tractament del Patrimoni Arquitectònic amb l'assumpte de Can Fàbregas i de Caralt, doncs algú pensi, que les urnes li han donat carta blanca. Per cert, Can Fàbregas i de Caralt, a l'acord de govern que he esmentat abans, ni tant sols hi apareix. Aquí és on haurem de tenir molt present, aquesta línia tant fina dels 2500 vots de diferència de la que els he parlat i que, tota sola, ja mostra clarament de què de carta blanca, res de res. Per tant, que es compti amb nosaltres pel diàleg, però que no se'ns busqui en pactes claudicants ni en transaccions d'aparador. La nostra política serà de fermesa. Lleials sí, però, lleials a la Ciutat i al rol que ens toca fer.

On sí que ens trobaran al seu costat és reclamant de totes les administracions les inversions i l'atenció que Mataró necessita. Sempre hem dit que Mataró vol un alcalde valent, viatger, i amb experiències fora de l'administració, en l'àmbit privat, per tal d'aportar una visió més àmplia i propera al ciutadà. Un alcalde que lluny de la submissió a les sigles dels partits, parli clar quan calgui i on calgui. Un alcalde que planti cara als problemes de Mataró i també als de Catalunya. Uns problemes que, com per exemple el de la manca de sobirania fiscal ens ofeguen de mica en mica i ens releguen moltes posicions dins el concert de l'Estat i, per tant, del mon. Parlo, per exemple, de defensar unes solucions €un text estatutari€ que el 30 de setembre de 2005 tenien un horitzó clar i que per interessos que encara avui no puc comprendre, els partits polítics €començant pel meu€ no van saber encarar desil·lusionant una societat que per una vegada i després de molts anys, havia tornat a escriure amb honor un full de ruta per la nostra nació. Un alcalde valent que no s'acontenti només en gestionar el que ens donen sinó que lluiti per tenir el que és nostre.

En un altre ordre de coses, em temo que el ciutadà no coneix l'absoluta i injusta desproporció entre els mitjans del govern municipal i de la resta de grups polítics. Una desproporció que haurà, necessàriament, de reduir-se si es vol de veritat que la política tingui el sentit que el ciutadà espera. Durant anys i anys el nostre grup ho ha reclamat, però mai se'ns ha fet cas. Espero que en aquest mandat, qui finalment surti escollit tingui la valentia d'afrontar d'una vegada aquesta qüestió.

Però més enllà de la política, la Casa Gran, perquè així anomenem els catalans al nostre Ajuntament ha de ser, també, exemple d'autoritat moral per als nostres conciutadans. Tant per la saviesa de les seves decisions com per la justícia en la seva aplicació. L'alta abstenció del 27 de maig passat ens ha de fer reflexionar sobre el perquè hi ha tanta gent que no s'ha vist involucrada en aquest procés. A la nostra manera d'entendre, tot i que el fenomen de la manca d'implicació de la societat amb els afers col.lectius no és exclusiu de la política, sí que estem segurs que en el grau amb que som persones públiques, hi tenim la més gran part de culpa. Com més alta és la responsabilitat de cadascú, més obligat s'està a donar exemple, perquè s'és més a prop dels ulls de la gent. Encara que no ens ho sembli, la gent s'hi fixa i rep cada dia impactes nostres. Per això hem de ser conscients del be i del mal que podem fer. Vull creure que som en política per un servei públic, no per fer-ne una professió. Vull creure que som en política per deixar una societat millor i aquest és el nostre compromís públic número u.

Per això, hem fet una campanya dient que la paraula màgica era i és "escoltar". Perquè pensem en escoltar abans d'actuar, en ser pacients i prudents per no precipitar-nos i en ser observadors perspicaços a l'hora de tenir la visió panoràmica de la vida. Tot a fi d'interpretar el que el Ciutadà necessita i que ens permetrà actuar amb perspectiva i a ser perseverants en la dedicació a la Comunitat.

Potser pensaran que aquest discurs no és el que se sent habitualment però crec que ja és hora de què comencem a afrontar el futur amb valentia. La nostra societat té moltes coses bones però també en té moltes d'altres per millorar. A la meva manera d'entendre l'esperit de sacrifici i voluntat de ferro són els millors companys de viatge per enfrontar-nos al futur amb garanties d'èxit. Només amb bones paraules i amb el llenguatge políticament correcte no ens en sortirem.

Els catalans, la nostra nació, sentim la nostra pàtria com a la millor terra del mon. Això és natural i, normalment, tothom pensa el mateix del lloc on neix. No es pot, ni tant sols insinuar, que ningú renunciï a les seves arrels, però també és evident, que només amb el compromís ferm i lleial amb Catalunya farà que els nostres fills €tots sense exclusió€ tinguin el futur que tots els pares desitgem. Perquè, amb tota seguretat, aquest futur es desenvoluparà en comunió amb el del propi País i serà tant o més profitós com més bé li vagin les coses a Catalunya. Un amor patriòtic obert, no excloent, que conservi i aprofiti de la nostra identitat tot el que de bo hi ha i que aculli amb igualtat i fraternitat el nouvingut que s'hi vol incorporar.

Uns per naixement, i d'altres per diferents circumstàncies €algunes penoses€ que van fer i continuen fent que la millor sortida per ells fos l'emigració, hem vingut a petar aquí a aquesta meravellosa Ciutat de Mataró amb 2000 anys d'història. Des dels primers que venien de la vall de la riera d'Argentona i del Corredor, després del Montnegre i faldes del Montseny. Tots els pagesos d'agricultura de muntanya, costeruda de treballar i gasiva en fruits, tots van venir a fer les seves Amèriques a Mataró. Més tard, als segles XIX i començaments del XX s'hi van afegir gironins de La Selva i la Garrotxa pobra, també gent de Castelló i Terol que des de la terra seca van venir a donar vida a les nostres hortes. Més endavant va ser Andalucía, Múrcia, Extremadura i altres indrets de l'Estat els que van donar els seus fills per fer gran Mataró. Ara, la frontera ha saltat la península. El nostre repte és no caure en els dos extrems. L'un, el de posar fronteres entre la ciutadania, temptació fàcil. L'altre, el de la barreja despersonificada i amorfa on el ciutadà es converteix en un peó amb qui es juga sense contemplacions tant pel sistema de mercat més poc escrupolós, com per l'administració pública més ideologitzada pels pressupòsits d'un progressisme que s'ha convertit en opressiu. Un ciutadà indefens al que li han robat la possibilitat d'integrar-se a una tradició oberta que ve de segles, a la llibertat que neix de realitzar-se en una societat civil dinàmica i autònoma respecta dels poders polítics.

S'espera de nosaltres, els representants dels nostres conciutadans, que siguem hereus de tots aquells que ens han precedit i que tenien en gran concepte el que vol dir ser servidor de la Comunitat des d'un càrrec públic. Un servei que significa actuar de manera subsidiària respecta de la societat civil per no esclavitzar-la ni anul·lar-la. Siguem-ne dignes. Treballem per re-desenvolupar la Ciutat i, amb Mataró com a motor, contribuïm amb generositat a liderar els potencials que la nostra comarca i el nostre País tenen. Cal retornar la il·lusió i l'orgull als mataronins perquè ells són el veritable receptor de la nostra política i els que realment tiren endavant la Ciutat. Nosaltres, només som mers instruments de l'obra. La història, sens dubte, s'escriu al carrer cada dia.

Finalment, per tot el que els he dit, i tornant al canvi radical que des de Convergència i Unió estem convençuts que la ciutat necessita, el nostre grup proposa formalment al seu candidat i cap de llista com a Alcalde de la Ciutat.

Moltes gràcies.

Ø Té la paraula el portaveu del Partit Popular de Catalunya (PPC)

Sr. Pau Mojedano i Singla :

Membres de la Mesa d'Edat, Senyor Secretari, Senyor Interventor, senyors i senyores regidors, ciutadans de Mataró que sou presents avui en aquesta noble sala: bon dia a tothom.

Per començar, i si em permeten, vull expressar unes paraules de benvinguda i d'agraïment. De benvinguda a tots els nous companys, regidors, homes i dones que s'incorporen a la noble tasca del servei públic de la ciutat. Agraïment en primera instància a la ciutat, Mataró, als mataronins, als homes i dones d'aquesta ciutat que donen sentit a la nostra feina. Ells, el seu benestar, la seva possibilitat de tenir un futur digne, són la finalitat última de totes les nostres accions. Agraïment, també, a tots els mitjans de comunicació per la professionalitat amb què porten a terme la seva tasca i el respecte i la consideració amb què ens han tractat. Agraïment als nostres adversaris polítics. Les eleccions són una expressió de la grandesa de la democràcia; els ciutadans han parlat i ens han donat un mandat que hem de respectar. Tots i cada un dels grups aquí presents lluitem per un Mataró millor, però són els ciutadans qui al final estimen quin és el camí que volen. Gràcies també, i de forma especial, a totes i cada una de les persones que han dipositat la seva confiança en la candidatura popular mataronina, a tots aquells que ens han donat suport i han cregut en el projecte que he tingut l'honor d'encapçalar.

Queda molt per fer a la ciutat, aquesta és la veritat, i no és per tant, el moment de fer grans discursos, estem ja fora del terreny de les paraules. En la campanya tots hem dit què pensem i proposem per la ciutat, i ara hem d'entrar al terreny de l'acció.

Vivim un moment important, en què hem de prendre decisions que tindran gran transcendència pel futur dels mataronins, i això exigeix de nosaltres el màxim esforç en generositat per damunt, si convé, de l'interès partidari, és més, jo crec, tinc l'absoluta convicció, que si per alguna cosa s'hauria de caracteritzar aquest mandat seria per la capacitat que tinguéssim, els qui tenim la representació del poble, d'arribar a grans acords en les qüestions que ens esperen i en la decisió de tirar-les endavant plegats. Però això, en última instància, dependrà de qui tingui la responsabilitat de governar.

El Partit Popular, com és sabut, va presentar-se davant la ciutadania de Mataró en aquestes eleccions com una alternativa clarament diferenciada a l'anterior govern tripartit, com una força amb voluntat de governar Mataró i de portar a terme un projecte de transformació de la nostra ciutat. I per això presentem avui aquí la nostra candidatura a l'alcaldia de Mataró. Estimem Mataró, i el que és més important, creiem en ell, per això el volem millor del que és, més proper, amb més oportunitats, amb millor qualitat de vida, més important i més atractiu, i per això, amb lleialtat, però també amb fermesa, defensarem el que creguem millor per la ciutat, i no és una qüestió de poder ni d'enfrontament amb altres forces polítiques, és un propòsit que guia les nostres vides.

No estem aquí per aconseguir una majoria puntual a l'Ajuntament, estem aquí per transformar la ciutat. És un conjunt de valors en què les persones, totes, són el més important, és creure en la societat, en la iniciativa, en el valor del treball i de l'esforç, és creure en la col·laboració entre els homes i dones de Mataró per damunt dels partits, com conjunt d'individus que tenen un projecte en comú que no podrien assolir un a un, i és creure també, en la cooperació des de la societat.

Són veritats senzilles, però les hem de creure fermament, la majoria de la societat també les creu i també a Mataró. És un contrasentit, poden pensar vostès, que un partit que defensa el que defensa la majoria social, no guanyi les eleccions, en tot cas, seguirem treballant perquè aquests valors es vegin representats dignament encara que sigui des de l'oposició, perquè creiem que són la base per un futur millor de la ciutat que estimem. Per això, amb tota sinceritat, diem que no ens agrada la ciutat que han fet en aquests anys, una ciutat que ha anat perdent pes i força, que s'ha anat diluint en l'entorn barceloní sense ser referent en res, una ciutat grisa i anònima que arrossega, a més, vells problemes sense resoldre: el preu de l'habitatge, la diferència de qualitat de vida entre les noves zones i els barris tradicionals que pateixen molts dèficits, la manca de planificació en equipaments i espais lliures, la carència de referents que fa que no estiguem al mapa de les ciutats d'estacades. Aquests són alguns dels exemples d'aquests problemes sense resoldre. Però, a més, hi ha fenòmens nous que tenim a l'horitzó en forma de núvols que amenacen tempesta i que son bàsicament quatre: La integració dels immigrants, l'increment de la gent gran, l'estancament econòmic i la inseguretat. Els haurem d'abordar urgentment sense falta en aquest mandat, si no volem que ens superin.

El nou alcalde podrà optar per dues vies, podrà fer-ho sol i seguir actuant com fins ara, amb les mateixes polítiques que ens asseguren els mateixos resultats, o escollir una nova forma de fer política, escoltant les persones i tenint-les com a centre, canviant el fatalisme i la resignació per ambició i entusiasme. Hi ha un clamor social per una nova forma de governar, unint idees, pensant en resoldre els problemes reals de la gent i, sobretot, pensant en quin és el futur que volem pels mataronins.

Els socialistes fa 28 anys que governen la ciutat i ningú posa en dubte que aquesta ha estat la decisió dels mataronins, però també és veritat que els ciutadans ens van enviant senyals. En les eleccions del 2003, varen tenir un descens important, i després dels resultats del 2007, sembla que s'han allunyat per sempre les seves majories absolutes. L'altíssima abstenció que s'ha produït a Mataró, l'increment d'abstenció més alt entre les ciutats catalanes, dóna a entendre que una part important dels ciutadans no tenen confiança en la política, i el govern del moment és qui té una quota de responsabilitat més alta en això. Molta gent està decebuda dels qui han governat fins ara, però no troba alternativa, i en això és evident, que els grups de l'oposició en tenim alguna responsabilitat per no haver sabut guanyar la confiança. Al nostre entendre, el nou govern tripartit ha de fer una reflexió seriosa del perquè, en un mandat en què vostès han venut tant la participació ciutadana, els ciutadans han girat l'esquena ostensiblement a la possibilitat de pronunciar-se sobre el futur de la ciutat.

Fa pocs dies, en una revista de la diputació, el filòsof José Antonio Marina, deia una cosa que alguna vegada hem dit des d'aquest grup municipal: que estem en el segle de les ciutats i que seran les ciutats d'avantguarda les que faran possible el benestar i la connexió dels ciutadans amb el món, és a dir, que estem en l'era de les ciutats intel·ligents, i només aquelles que siguin capaces de crear aquests àmbits d'actuació i d'interrelació intel·ligent, tindran el futur assegurat.

Deia abans que el Partit Popular s'ha presentat en aquestes eleccions amb l'ambició de constituir l'eix d'un possible govern alternatiu al tripartit, no ha estat així, i hem d'analitzar el perquè, amb humilitat i autocrítica, i ser capaços, no solament, de recuperar el regidor perdut, del que ens han separat tan sols 66 vots, sinó d'articular, d'aquí a 4 anys una alternativa sòlida i creïble al tripartit. En aquest sentit, tres són les obligacions que ens hem fixat en el Partit Popular pels propers mesos. Un intens treball per defensar els interessos dels ciutadans i l'impuls de Mataró, la necessitat d'articular una alternativa que asseguri la possibilitat d'alternança política a la ciutat, i per últim, renovar i millorar l'estructura del nostre partit en els diferents àmbits de participació municipal i en els barris de Mataró.

Aquestes són les nostres obligacions, com també plantejar, en aquest consistori, els problemes que realment preocupen els mataronins. El Partit Popular de Catalunya ha plantejat als ciutadans, en aquestes eleccions, un programa molt ambiciós per Mataró, s'ha dit fins i tot que era poc realista, no ens sentim ofesos per això. La capacitat de somiar és condició indispensable per assolir grans objectius i la nostra fe en Mataró és il·limitada, fe en la societat civil, no pas en l'administració, societat civil que malauradament està adormida i desmoralitzada. Una de les crítiques més contundents que es poden fer als governs que hem tingut aquests anys anteriors, és que han fet tot el possible per desarmar la societat civil, per treure-li capacitat de decisió i iniciativa.

En aquesta campanya el Partit Popular ja ha exposat quines són les prioritats sobre les quals, pel nostre criteri, s'hauria de basar l'acció del nou govern de la ciutat. En primer lloc, la millora de la vida de les persones, amb accions decidides, en la rehabilitació i revitalització dels barris tradicionals, en el control i integració dels immigrants, en habitatge, en la seguretat dels ciutadans, en la millora dels serveis municipals, en la formació, en l'educació i la millora de polítiques socials dirigides fonamentalment a la família i a la gent gran.

En segon lloc, l'impuls de Mataró com a ciutat global, posar Mataró al mapa, fer de Mataró una ciutat competitiva, creant les condicions que en facin una ciutat atractiva per inversors, visitants i creadors. La nostra ciutat ha guanyat molta població en els darrers anys, però ens hem empobrit en el procés, perquè la població que hem guanyat és de rendes baixes, això sumat a la destrucció del teixit industrial. Som una ciutat amb un sector públic excessivament gran i amb cada vegada més gent depenent de jubilacions o prestacions socials. Hem de trencar aquest cercle viciós, i això només ho podem fer creant noves indústries en nous sectors emergents, com el mar, el medi ambient, els serveis a les persones, el coneixement o la cultura.

Per cert, ja que parlem de cultura, hauria de ser un element motor i transformador de la ciutat en la seva dimensió econòmica. Sembla que tot apunta, pel que hem vist en l'acord de govern, que vostès s'equivoquen de nou i tornen a sotmetre els interessos de la ciutat i el seu desenvolupament futur als interessos petits de partit, els criteris ideològics empobridors que ens han presidit des de fa 28 anys i condemnaran de nou a la ciutat a l'ostracisme cultural.

Ens hem passat uns quants anys reclamant que fossin vostès ambiciosos en el camp cultural, que canviessin l'eina de gestió, que vinculessin la cultura a la promoció econòmica, amb propostes com la del Museu del Rock, el festival de rumba catalana, la capital de cultura catalana per Mataró. Per un moment havíem imaginat que amb la presencia d'ER al capdavant de l'àrea, en comptes d'IC, podria canviar el criteri estratègic, ja que ER durant la campanya havia parlat de tenir més atreviment. Malauradament, no sembla que hagi de ser així, si mantenen l'actual òrgan de gestió i en el mateix àmbit.

Tercer, la redefinició del paper del govern municipal, un element capital, una nova forma de governar, un govern que doni confiança i que sàpiga concertar amb els sectors privats una administració participativa, moderna i eficient i més motivada. Aquesta és la clau dels governs en aquest segle XXI, saber que un govern no pot ni ha de fer-ho tot, que el govern ha d'impulsar i crear entorns d'oportunitat i les condicions perquè els privats puguin tirar endavant projectes empresarials i socials que donin riquesa i llocs de treball a les ciutats. Per això és necessari millorar la capacitat relacional de l'administració, tenir una visió de ciutat compartida, donar confiança i governar amb transparència. Cap grup social pot actuar amb eficàcia si manca el concert, cap grup pot actuar amb concert si manca la confiança, cap grup pot actuar amb confiança si no està lligat a propòsits i interessos comuns. Abans deia que tinc l'absoluta convicció que aquest mandat s'ha de caracteritzar per la capacitat de tirar endavant projectes de ciutat de forma conjunta, que no ens ha de preocupar de qui són idea, nosaltres hem presentat en campanya projectes molt ambiciosos que creiem bons per la ciutat, estarem absolutament disposats a col·laborar en tirar-los endavant amb el govern, així ho hem dit ja.

Parlant de canviar vostès la seva forma de governar. Mirin, els darrers quatre anys, podríem comptar amb els dits d'una mà, les vegades que el Sr. Alcalde ens ha cridat per parlar de temes de ciutat, per demanar-nos idees. Aquesta forma d'actuar ha de canviar, des de demà mateix. Qui sigui l'alcalde a partir d'avui, ho ha de tenir present. No haurien d'actuar així ni que anessin vostès sobrats d'idees, que no és el cas. No és que no sigui bo per a nosaltres, ni per a vostès, és que no és bo per la ciutat.

Han fet cas a l'oposició en molt poques coses. Sembla que ara mateix, pel que hem pogut desprendre de les negociacions que han tingut el Partit Socialista amb els seus socis de govern, allò que hem reclamat durant anys, d'una comissió d'urbanisme participatiu, serà possible que sigui possible. No entenem francament, com no va ser possible llavors i ara sí, però benvingut sigui si és així.

És en aquests tres àmbits de la millora de la qualitat de vida de les persones i dels serveis, de la competitivitat i de l'impuls de la ciutat i de la reforma de l'administració, en els que durant aquest mandat hem de fomentar el disseny estratègic de la ciutat, els objectius a aconseguir i les accions a desenvolupar en forma de projectes innovadors que suposin un punt d'inflexió en aquesta cursa que ens capfiquem de guanyar de la pèrdua d'oportunitats i del fatalisme.

Des del Partit Popular de Catalunya creiem que és necessari apostar per un Mataró nou, regenerat de dalt a baix, millorant l'actual forma d'administrar i amb una visió global de ciutat. En aquest moment, els mataronis tenen més ombres que llum i la preocupació pel futur forma part de les seves vides.

El Partit Popular ha fet ja, en la campanya, propostes molt concretes de revisió del pla general d'ordenació urbana, de tenir un pla estratègic cultural, de reformar el Pla de Nova Ciutadania, de dissenyar projectes motors amb l'objectiu de crear noves indústries, d'impulsar el Tecnocampus, de posar Mataró al mapa, per millorar les polítiques d'habitatge, per millorar la seguretat de la ciutat, per millorar la mobilitat, per planificar en els barris els equipaments culturals, sanitaris, educatius, així com els serveis i espais lliures i institucionals necessaris per la ciutat.

Per últim i no menys important, canviïn, torno a dir, la seva forma de governar, més transparència, gestió estratègica, potenciar el diàleg polític obert, donant al ciutadà la possibilitat d'intervenir activament. És més important això que participar en la creació de mitjans públics de comunicació, com la TDT. Aquest ha de ser el mandat del diàleg entre totes les forces polítiques per pensar globalment sobre la ciutat i dissenyar els objectius i accions de futur. En aquest sentit, proposo a l'alcalde que Mataró tingui a partir d'avui que Mataró sigui pionera en l'establiment d'una nova forma de governar, més integradora, capaç de recollir idees o propostes bones per la ciutat, independentment de qui vingui. De ben segur que d'aquesta forma aconseguirem que els ciutadans s'interessin de nou per la política municipal, com una forma de defensar els interessos de la ciutat per damunt d'interessos de partit. Els hi faig un suggeriment, seria molt convenient plantejar-nos la possibilitat d'arribar a un segon acord de govern entre el tripartit i els partits d'oposició per estudiar què es podria incorporar dels programes electorals d'aquests a l'acció de govern del mandat. En l'actual situació, Mataró necessita l'esperança, recuperar les veritats senzilles de les que parlàvem abans i la confiança de lluitar per un propòsit comú, només això ens farà impulsar-nos cap a un futur més brillant. Si tot això els sembla massa complicat, pensem de veritat en allò que està en joc: el futur de les properes generacions de mataronins, que en el seu moment ens demanaran legítimes explicacions sobre les nostres decisions d'avui.

Tenim una trobada ineludible amb el nostre destí, desitgem de tot cor al nou alcalde, que tingui encert a conduir la ciutat, ser visionari, compartir un propòsit comú i tenir la saviesa directiva enfocada als mataronins com a objectiu únic i essencial, són les qualitats que espera la ciutat del seu electe. Que aquest mandat estigui presidit per la creença que per a la nostra ciutat hi haurà dies millors, que serem capaços de donar als nostres joves un camí a l'oportunitat i per la convicció que prendrem les decisions correctes i sabrem encarar els reptes difícils que ens esperen.

Moltes gràcies.

Ø Té la paraula el portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EA-EPM)

Sr. Antoni Guirao Motis :

Bon dia a tothom. Bon dia senyors regidors i regidores, amics i amigues, ciutadans i ciutadanes.

Quan fa 4 anys vàrem entrar en el govern de la ciutat, ho fèiem amb un projecte transformador i innovador i amb la voluntat de treballar per donar respostes a les preocupacions dels ciutadans i ho fèiem de forma lleial i compromesa amb el govern de la ciutat i amb la ciutat de Mataró. D'aquests quatre anys en destaquem, i avui és un bon moment per fer-ho, el lideratge en l'àmbit de l'educació que exercita en Pep Comes, el canvi d'orientació de les polítiques mediambientals impulsats per la Quiteria Guirao i la feina realitzada a la regidoria de cultura pel Jaume Graupera.

Avui tenim una ciutat amb nous serveis socials i més equipaments educatius i culturals. Podem dir que el model territorial del 1996, que vàrem liderar, continua vigent i amb més força que mai. Avui es dóna el tret de sortida a una nova etapa per la ciutat i també per la coalició. ICV-EUiA, està representada per 2 regidors en aquest mandat. Amb un nou equip, el nostre grup municipal amb la il·lusió renovada i amb la consciència que representem una tradició política que sempre ha treballat per una ciutat i pobles millors, i que ho fem des de la més ferma convicció i amb la il·lusió que es pot donar resposta a les preocupacions de les persones amb propostes que garanteixen des de l'esquerra i l'ecologisme, continuar pensant, perquè la nostra ciutat, Mataró, sigui més equitativa en els serveis, més inclusiva en les polítiques socials, més sostenible en el model territorial i, per fi, més humana.

Volem treballar per una ciutat més cohesionada, sostenible i inclusiva, que garanteixi a totes les persones el dret a l'accés a una educació de qualitat, a l'accés a la cultura amb igualtat de condicions, a una assistència sanitària eficient i humana, a uns serveis socials de qualitat per joves, famílies, famílies monoparentals, persones grans fràgils, ciutadans i ciutadanes en situació de dependència, que garanteixi el dret a una feina digna i de qualitat, a l'accés a un habitatge sense exclusions, a l'exercici del ple de ciutadania i a poder participar. Perquè aspirem a un model de societat més justa, on tots i cada un de nosaltres tinguem les mateixes oportunitats per desenvolupar-nos com a persones, de viure plenament i, perquè no, de ser feliços. Volem treballar per una ciutat equilibrada amb el seu entorn, que preservi els boscos, el conreu i el mar. Que, des de la fermesa, desisteixi a les forces especulatives del mercat i a l'homogeneïtzació mundial. Que reforci el Pla General d'Ordenació del 1996 i els límits del sòl urbanitzable i preservi l'actual zona urbana, evitant-ne el creixement que mai ha de sobrepassar les rieres i l'autopista pel nord. Una ciutat compacta i quotidiana que aculli noves escoles, noves biblioteques i nous equipaments cívics i esportius. Que, des de la convicció, continuï impulsant una formació de qualitat des de les escoles bressol fins a la universitat, passant per la promoció continua. Que aposti per orientar el treball cap a un comerç de proximitat, a una indústria innovadora, a una activitat basada en el coneixement, la cultura i les noves tecnologies, o que ens porti el reconeixement del paper que ha de tenir l'agricultura periurbana. Volem treballar per una ciutat que volem que sigui més mediterrània, sense ànsies de domini o expansió, amb els valors d'acolliment, l'economia i la sostenibilitat. Una ciutat que treballi en xarxa amb el seu entorn immediat i amb la resta de ciutats del país. Amb el nostre entorn mes immediat, caldrà que planifiquem infraestructures i polítiques comunes, liderant i compartint, com a capital de la comarca, els processos de debat i l'acord comú.

Una ciutat compromesa a contribuir a acabar amb les desigualtats properes i amb totes aquelles situacions injustes que es produeixen arreu del món. I és per totes aquestes raons i per moltes d'altres, que ens comprometem a treballar des del govern, amb els nostres socis i companys del Partit Socialista i ERC amb qui vam signar ahir un acord de govern, i és per això, que també votarem com a alcalde en Joan Antoni Baron.

Moltes gràcies.

Ø Té la paraula el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM)

Sr. Francesc Teixidó i Pont :

Moltes gràcies senyor Garcia, senyors i senyores regidors, bon dia a tothom.

Durant aquesta darrera campanya electoral, el meu grup ERC ha intentat transmetre una nova imatge de responsabilitat, de rigor, de calma, compaginant aquests valors, naturalment, amb els trets diferencials de la nostra formació. Som conscients que avui, ERC és la segona força de govern a la Generalitat, és el tercer partit al Parlament de Catalunya i als ajuntaments i el quart a nivell estatal. Però malgrat ser una expressió político-electoral certament potent, és evident, en la nostra opinió, que allò que en aquests moments està en joc, no és pas el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació i el seu exercici immediat, sinó el reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern, una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i, sobretot, inspiradora de confiança.

No volem ser el govern de Mataró per proclamar-hi cada dia la independència. Hi volem ser, a l'igual que som als consells comarcals, a les diputacions, als parlaments, al govern, per millorar les condicions de vida de la gent, per combatre les desigualtats de tota mena, per fer que l'economia funcioni, que la prosperitat s'estengui, que l'equilibri territorial es reforci, que el medi ambient sigui saludable, que l'accés a la cultura i al coneixement es generalitzi i el país es modernitzi i sigui identificat com a tal en el món. Hi volem ser per construir la majoria social imprescindible, per guanyar la batalla ideològica i el combat democràtic a les urnes a partir d'un bon govern.

Fer país, en la nostra opinió, no sempre exigeix haver d'aixecar la bandera, sinó que sovint és qualitat i dignitat de vida, allò que atrau, cohesiona i esdevé estendard nacional, fet que facilita l'adhesió.

Amb aquesta mateixa visió, des del nostre grup, vàrem iniciar les converses amb la idea que donessin pas a una negociació de caire cooperatiu, més que no pas de caire competitiu entre nosaltres, en la que tots els participants guanyessin i en conseqüència també ho fes la nostra ciutat. De fet, la major inversió de temps per part dels equips de treballs respectius, ha estat en l'aprofundiment i l'anàlisi dels programes de cadascú. A més dels punts coincidents, que han estat molts, s'han incorporat moltes propostes de tot, les millors propostes, diria jo, de cadascun dels programes.

Des d'ERC, entre d'altres, hem aportat iniciatives dirigides a aprofundir la millora de la comunicació i de la fonamentació de les grans decisions urbanístiques. També hem insistit en què la nostra ciutat necessitar sistematitzar l'aprofitament de les seves oportunitats, emprendre nous projectes que la permetin ser diferent, que la permetin ser única, conservant, naturalment, els valors i signes d'identitat que sempre l'han definit, reforçant, per tant, el sentiment d'orgull de ser mataronins. I en aquest sentit hem acordat, per exemple, la creació d'una nova àrea que s'anomenarà d'innovació i promoció de la ciutat, però prefereixo al dia d'avui, sincerament, remarcar que hi ha hagut millores aportades pels diferents grups a un programa final, acord final de govern, que és un acord de tots.

Voldria expressar en conseqüència, la satisfacció del nostre grup davant aquest acord subscrit ahir amb els nostres socis, un acord que configura novament un govern catalanista, un govern d'esquerres i amb una ferma voluntat d'avançar en el progrés econòmic i social. Un acord al voltant d'un model consensuat del que ha de ser la nostra ciutat, una ciutat compacta, equilibrada, socialment cohesionada i econòmicament pròspera. Tot això amb la ferma determinació d'exercir la capacitat que correspon a Mataró en tots els àmbits, un acord també al voltant de la necessitat de millorar des d'un profund sentiment d'autocrítica als processos de proximitat, de comunicació i de participació, buscant el consens, el màxim consens i diàleg amb tothom. Un acord que es concretarà en què seran els set àmbits, les set grans prioritats del govern al període 2007-2011 al voltant d'habitatge, de l'urbanisme sostenible, de l'espai públic i de la seguretat, dit d'una altra manera, de la convivència i el civisme, la visió estratègica, el desenvolupament econòmic a través de la promoció de la nostra ciutat, la integració, el benestar social, i finalment, l'educació i la cultura.

En aquest context, què pot aportar el nostre grup a la ciutat? El nostre grup aportarà, per descomptat, tota la dedicació, tot el treball, tota la il·lusió del món, tota la transparència i tota la lleialtat, tant institucional, com en el Sr. Alcalde. Però voldria afegir, com ja hem comentat en diverses ocasions, que entenc també per transparència i, sobretot, per lleialtat, tant la corresponsabilitat en les decisions preses finalment pel govern, com també, la defensa noble, ferma i constructiva dels nostres posicionaments, promocionant el debat, el diàleg i la discussió en el si dels òrgans de govern i contribuint a donar més fonament i enriquir les decisions finals.

En conseqüència, en base a tot això, vull anunciar el nostre recolzament , en el dia d'avui, a la investidura del senyor Joan Antoni Baron i Espinar com a nou alcalde de la ciutat de Mataró.

Ø Té la paraula el portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Sr. Xavier Safont-Tria i Ramon :

Mataronines, mataronins, regidores, regidors, senyor secretari, bon dia a tothom.

En primer lloc, com a regidor electe i representant de la CUP de Mataró, vull donar 2.173 gràcies a les 2.173 persones que van donar-nos suport a les eleccions municipals del passat 27 de maig. El resultat marca una fita històrica de l'esquerra independentista que irromp per primer cop a l'Ajuntament de Mataró. L'ascens de la CUP a Mataró cal atribuir-lo, en primer lloc, al bon treball dut a terme per la nostra militància. Hem connectat amb la gent per elaborar un discurs d'esquerres, alternatiu al model de ciutat que ens han imposat les classes dominants a través de les polítiques executades pel PSC, IC i ERC, en els darrers 4 anys. L'actual classe política catalana és hereva de les denúncies de la transició política, on el dictador espanyol Franco nomenava a dit l'actual rei Borbó. Són partits encallats en la tecnocràcia i la mediocritat, cal per tant una nova transició política, sense la hipoteca de la por, amb un discurs valent que recuperi el sentit de la democràcia, el poder del poble. Cal nous mataronins i mataronines que siguin els autèntics protagonistes de la política local. Nosaltres treballarem pel bé de Mataró, ho farem amb propostes constructives, participarem amb altres forces polítiques en temes d'interès col·lectiu, però també serem crítics en qüestions contràries a les classes populars. La destrucció del patrimoni arquitectònic, l'especulació i pressió sobre l'espai agrari forestal, les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics, la manca de política cultural, el dèficit d'equipaments i els favoritismes envers el Corte Inglés, són per exemple alguns dels temes que cal rectificar.

El nostre és un discurs clar, sense ambigüitats, no us decebrem. El nostre compromís és amb la unitat popular, amb la justícia social, amb el patrimoni mataroní, amb la mare Terra, amb la nació catalana.

Vull remarcar que el resultat de les municipals és fruit d'un treball social que ha recollit un vot independentista, però que damunt de tot, és un vot que demana que a Mataró es plantegin polítiques d'esquerres, i si més no, que hi hagi una veu crítica dins l'Ajuntament. En aquest sentit no defallirem i farem tot el possible perquè Mataró sigui una ciutat més viva, més justa i més habitable. Des de la CUP entenem el municipalisme com una eina per la reconstrucció nacional dels Països Catalans i la seva transformació social. En un món interdependent com és el nostre, nosaltres defensem la sobirania política que consisteix en el dret a decidir de forma quotidiana, des dels nostres carrers, barris, ciutats i comarques, del local al global. Nosaltres ens comprometem amb la gent dels nostres carrers, alhora que vivim com a pròpies les desigualtats socials arreu del món, així com els desastres ecològics, com el canvi climàtic, la degradació del territori, la pèrdua de biodiversitat o la mort del fons marí.

A dia d'avui, a la capital de la costera, a Xàtiva, diversos col·lectius es manifesten per commemorar la crema de la ciutat ordenada fa 300 anys per Felip V de Borbó. Avui, com fa 300 anys, els països catalans seguim essent tractats com un poble ocupat, sense institucions pròpies i seguim governats pel "justo derecho de conquista", així ens ho recorda la constitució espanyola, una constitució que no és la nostra, que no parla la nostra llengua, que no entén els nostres sentiments, ni escolta les nostres necessitats. Com deia el cantant Ovidi Montllor, ja no ens alimenten les molles, ja volem el pa sencer. No ens resignem a l'oblit, i per això rebutgem el servilisme botifler dels qui per un plat de llenties accepten estatuts d'autonomia mutilats, reneguen de la cultura i la llengua catalana o acabant pactant amb l'espanyolisme, sigui a Madrid, sigui a Barcelona, sigui a Mataró. Des de l'Ajuntament de Mataró treballarem per restituir la paraula al poble, per trencar el mur del silenci i de les hipoteques del postfranquisme. La nostra presència en aquesta sala de plens és, per si sola, tot un símptoma de neguit social latent en els nostres carrers. La gent ja està farta de l'actual classe política, potser encara no ho expressa amb prou claredat però, a diferència de fa 30 anys, la gent ja no té por a les amenaces i sap que el nostre futur és l'autodeterminació com a garantia de democràcia. El nostre futur és recuperar l'equilibri amb la natura, el nostre futur és créixer com a persones, on paraules com amor i solidaritat s'imposin a la competitivitat i a les guerres. Creixerem i ho farem realitat des de l'àmbit municipal, des de Mataró, des del Maresme, tot afavorint la mobilització, l'autorganització i l'autocentrament, per parlar, per escoltar, per debatre o per ajudar a qualsevol altre poble del món des de la nostra identitat catalana.

Finalment per acabar, vull retre un homenatge i recordar a totes les generacions de lluitadors i lluitadores que ens han precedit en el combat i que van voler una societat més justa i que van patir repressió, tortures o mort i dir-los que el seu esforç vers la llibertat no va ser en va, perquè ara i aquí la lluita continua.

Moltes gràcies i visca la Terra!

Nosaltres presentem al cap de llista com a alcalde de la ciutat.

President de la Mesa d'Edat:

En conseqüència queden proclamades les candidatures següents:

· Joan Antoni Baron i Espinar del Partit dels Socialistes de Catalunya

· Joan Mora i Bosch de la Coalició de Convergència i Unió

· Pau Mojedano i Singla del Partit Popular de Catalunya

· Xavier Safont-Tria i Ramon de Candidatura d'Unitat Popular

Tot seguit i a mesura que es vagin nomenant, els regidors i les regidores poden dipositar el vot a l'urna. Per procedir a la votació poden utilitzar les paperetes que tenen al davant indicant el nom de la persona en qui dipositen el seu vot.

A continuació, la Sra. Ana Barrera Salcedo de la Mesa d'Edat va cridant els regidors per a què emetin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat.

Sr. Joan Antoni Baron Espinar

Sr. Ramon Bassas Segura

Sra. Alícia Romero Llano

Sra. Maria Montserrat López Figueroa

Sr. Oriol Batista Gàzquez

Sr. Esteve Terradas Yus

Sr. Francisco Melero Collado

Sra. Maria Carmen Esteban Sánchez -

Sra. Ana Maria Barrera Salcedo

Sr. Carlos Fernández Báez

Sr. Ivan Pera Itxart

Sr. Joan Mora Bosch

Sr. Joaquim Fernández i Oller

Sr. Marcel Martínez Bruguera

Sra. Carolina Soler Soto

Sra. Isabel Martínez Cid €

Sr. Francesc Masriera i Abella

Sr. Josep Vicent Garcia Caurin

Sr. Pau Mojedano i Singla

Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca

Sr. José Manuel López González

Sra. Maria Lluïsa Corominas Lozar

Sra. Concepción Calvo Lomero

Sr. Antoni Guirao Motis

Sr. Francesc Teixidó i Pont

Sr. Sergi Penedès i Pastor

Sr. Xavier Safont-Tria Ramon

Una vegada celebrada la votació, el Secretari realitza l'escrutini davant la Mesa.

President de la Mesa

Una vegada realitzat l'escrutini de les paperetes dipositades, aquest dóna el resultat següent:

Ø Vots a favor de Joan Antoni Baron i Espinar €.. 15

Ø Vots a favor de Joan Mora i Bosch €€€€€ 7

Ø Vots a favor de Pau Mojedano i Singla €€€.. 4

Ø Vots a favor de Xavier Xafont-Tria i Ramon€.. 1

Ø Abstencions: ........................... 0

Ø Vots en blanc: ......................... 0

Ø Vots nuls: ................................ 0

Queda proclamat alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el regidor senyor Joan Antoni Baron Espinar del Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Prego al Sr. Alcalde es dirigeixi a la Mesa per prendre possessió del seu càrrec.

President de la Mesa

Accepta vostè el càrrec d'Alcalde de la ciutat de Mataró?

Sr. Joan Antoni Baron i Espinar

Sí, accepto.

President de la Mesa:

Procedeix a la lectura de la fórmula de Jurament o promesa d'acatament a la Constitució

Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró, amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?

Sr. Joan Antoni Baron Espinar

Sí, ho juro.

A continuació, el Sr. Josep Vicent Garcia Caurin, President de la Mesa d'Edat invita al senyor Joan Antoni Baron Espinar, nou Alcalde de la ciutat de Mataró, que pugi a l'estrada i l'imposa els distintius tradicionals del càrrec, és a dir, la banda i el bastó d'alcalde.

Tot seguit, conclosa la cerimònia d'elecció i presa de possessió de l'Alcalde de la Ciutat, abandonen la Mesa presidencial els membres de la Mesa d'Edat, els quals es dirigeixen als seus respectius escons.

Sr. Joan Antoni Baron Espinar, Alcalde:

Bon dia i moltíssimes gràcies. Senyor diputat al parlament de Catalunya, senyores i senyors regidors, ciutadanes i ciutadans.

Ahir, dia 15 de juny va fer 30 anys, les casualitats dels calendaris i de la història, de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de tants anys de dictadura franquista. Les darreres van ser al febrer de l'any 36. Per l'abril d'enguany es van fer 28 anys que en aquest mateix saló de plens era investit com a alcalde democràtic en Joan Majó i Cruzate. Aquesta mateixa cerimònia ha estat repetida set vegades més, un candidat elegit democràticament ha estat investit Alcalde de Mataró; ho ha estat com tots els altres anteriors, per la voluntat lliurament expressada dels ciutadans i ciutadanes en les urnes. Per la legítima voluntat política dels pactes i pel vot, com ha de ser, dels regidors i regidores. No oblidem, doncs qui som i què representem. Som ciutadans i ciutadanes lliures, sense cap mena de pors, elegits democràticament pels mataronins i per les mataronines. Amb nosaltres, com ha passat durant els 28 anys de democràcia municipal, amb cadascun i cadascuna dels electes proclamats avui, el poble, la seva veu, els seus anhels, les seves preocupacions han entrat de nou a l'Ajuntament. Són, per tant, responsabilitats nostres atendre la veu de la ciutadania, compartir els seus anhels i cercar solucions per a les seves preocupacions. Responsabilitats que assumeixo en primera persona i de la més alta representació de l'Ajuntament de Mataró, responsabilitats que assumeixo com alcalde d'una ciutat, com a Alcalde de Mataró.

He estat escollit alcalde amb els vots dels regidors i regidores del PSC, ICV-EUiA i d'ERC; amb els vots, doncs, de les forces catalanistes i democràtiques d'esquerres presents en el consistori. El meu agraïment personal per la seva confiança política. Però jo governaré per a tots els mataronins i per totes les mataronines, plenament conscient de la responsabilitat i l'honor que això representa i ho faré amb honestedat, amb rigor, amb dedicació plena i amb l'únic objectiu de contribuir a la felicitat de tots els meus conciutadans i conciutadanes. No em mou, doncs, cap altra motivació, ni pretenc res més, em donaré per ben pagat si al cap d'aquests 4 anys, els mataronins i les mataronines som més lliures i més feliços, i si al cap d'aquest temps ens podem sentir encara més orgullosos de la nostra ciutat, si ens podem sentir encara més orgullosos de ser mataronins i mataronines. Treballar per la qualitat de vida de la ciutadania i pel futur de Mataró han estat els paràmetres bàsics sobre el que s'ha envestit l'acord de govern que ahir vàrem signar tres partits polítics que donaran suport al nou Govern municipal. Acord que va ser lliurat als grups municipals ahir mateix i ahir mateix, ja va penjar a la pàgina web de l'Ajuntament de Mataró.

Un acord de govern extens i detallat que defineix clarament el nostre model de ciutat urbanísticament compacte i socialment cohesionada. Aquest acord de govern signat ahir és l'eix programàtic bàsic de les actuacions del Govern municipal en els propers 4 anys. Un acord, però, que resta obert a les aportacions que es puguin fer des de la participació ciutadana, les propostes dels grups de l'oposició i de la pròpia dinàmica de la ciutat. Un Govern que creu en el respecte mutu, en el diàleg i la concertació, que cercarà el consens, però que no defugirà la seva responsabilitat de governar en benefici de l'interès general de la ciutat, en l'interès dels seus ciutadans i ciutadanes.

Les 3 forces polítiques que conformarem el Govern, defensem un model de ciutat basat en l'equilibri territorial, la cohesió social i el progrés econòmic. Volem impulsar un model de ciutat mediterrània, compacta, equilibrada, sostenible, on es garanteixin els serveis de les persones que fomentin la cohesió social, l'habitatge i el treball, així com l'espai lliure, públic i de qualitat. Volem una ciutat que lideri la comarca i exercir la seva condició de capital creant sinergies amb altres municipis del nostre entorn més immediat i dins el context metropolità i de país.

Aquest acord de govern és l'eix programàtic bàsic de les dotacions del Govern municipal en els propers 4 anys perquè determina les prioritats clarament: l'habitatge digne a l'abast de tothom, que cal atendre com un dret de ciutadania; l'urbanisme sostenible que ens permeti comptar amb un model de ciutat compacta, cohesionada i equilibrada territorialment; l'espai públic i la seguretat com a garantia de convivència i bon civisme a la ciutat; la visió estratègica i el desenvolupament econòmic per impulsar la promoció de la ciutat a l'exterior i el seu reconeixement; la integració i el respecte mutu entre les persones a través dels valors de la ciutadania i de la pròpia identitat de la societat acollidora de la societat catalana; el benestar social de totes i tots els ciutadans, en especial dels més desafavorits, en una ciutat integradora i inclusiva; la votació com a element central de cohesió social i la cultura com a eix vertebrador de la societat i com a un dels motors de promoció de la ciutat; i concreta en quasi 300 actuacions les polítiques a desenvolupar en cadascuna d'aquestes prioritats.

Els canvis sobtats i profunds que afecten a nivell social i econòmic la ciutat, el país i el món ens situen davant d'aquells moments claus en la història de les ciutats. Aquest Govern vol afrontar-los amb decisió i rapidesa apostant fort pel creixement sostenible, la cohesió social i el progrés econòmic de Mataró. Per això serveixen els governs, per atendre les necessitats, per coliderar els canvis i per garantir el futur, per convertir els reptes en oportunitats, i ho farem des del primer dia. Per això, en acabar aquest acte, signaré els decrets de delegació i nomenaments necessaris perquè aquest Govern sigui plenament operatiu des d'avui mateix.

Crec, però, que la tasca de govern ha de ser una tasca compartida amb el conjunt de les forces polítiques, de les forces socials i econòmiques de la ciutat, i sobretot, compartida amb els ciutadans i amb les ciutadanes, des de les pròpies responsabilitats i des del rigor, però el diàleg de recerca de consens vull que sigui una constant d'aquest Alcalde i d'aquest Govern.

Tenim prou treball conjunt fet, el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, el Pacte per l'Habitatge, el Pacte per la Nova Ciutadania.... Elements treballats i assumits que han de servir de guia de treball en temes tan importants com el nostre futur econòmic, la voluntat de garantir un habitatge digne per a tots els mataronins i mataronines, i el consens, la paciència i la intel·ligència necessària per afrontar amb èxit el fenomen de la immigració i garantir la imprescindible cohesió social de la ciutat.

Tenim també mecanismes que cal revisar, millorar i ampliar, per dialogar i consensuar en els debats generals sobre la ciutat amb el Consell de Ciutat, en cada un dels territoris amb els dos nous consells territorials, als barris del nord i a Peramàs-Pla d'en Boet, que posarem en marxa i que se sumaran als ja existents a Rocafonda-El Palau, a Cerdanyola i al Centre-Eixample-l'Havana, i en tots els sectors. Per tant als consells ja existents hi sumarem el Consell Municipal d'Urbanisme com a espai de debat sobre el desenvolupament del pla urbanístic de Mataró. Un desenvolupament urbanístic imprescindible, però que es farà dins dels paràmetres definits en el model territorial del Pla General d'Ordenació del 96, i en els límits del sòl urbanitzable ja establert. No estalviarem en treball conjunt amb les altres administracions, des de la més absoluta lleialtat institucional, però amb la suficient fermesa per reclamar tot allò que considerem just i necessari per la nostra ciutat. La mà està estesa, la taula i les cadires estan parades per a les administracions, per a les forces polítiques, per a les entitats i per als col·lectius, de la mateixa manera que ho estan per a totes i cadascuna de les persones. La proximitat a la ciutadania ha estat i ho continuarà sent un element fonamental d'entendre la política per aquest Alcalde i per aquest Govern.

La nostra ciutat, com a ciutat metropolitana i com a capital territorial, ha de ser una ciutat encara més important a Catalunya. Assistirem en els propers anys a un canvi profund en les relacions entre ciutats, viles i pobles que configuren la xarxa territorial del nostre país. Ens hem de posicionar, amb decisió, com una ciutat central, oberta al mar, ben comunicada i amb un alt nivell de qualitat de vida. No podem, ni volem renunciar a cap de les oportunitats que es puguin presentar, apostarem, i fort, per tot allò que pugui representar progrés per a la ciutat, i progrés per als mataronins i mataronines. El Front Marítim, el Tecnocampus, la TDT, els sectors industrials tradicionals i els emergents, la nostra indiscutible capitalitat comercial i els serveis a les persones, a les empreses i als professionals, sense oblidar-nos de la cultura, com a element de cohesió social, però també de motor econòmic i de promoció de la ciutat i sense oblidar-nos de l'educació com a element clau per garantir l'accés a totes les oportunitats al conjunt dels ciutadans.

El talent i el geni dels mataronins i les mataronines, la singular capacitat d'emprenedoria d'una gent desperta i treballadora, la cultura de l'esforç que ha estat tradicionalment la senya d'identitat més profunda de Mataró. Hem de ser capaços de creure en nosaltres mateixos per guanyar-nos el futur, amb paciència, però amb determinació. Treballarem per a dotar a la ciutat d'equipaments educatius, de salut, culturals, esportius, cívics que la ciutat necessita i necessitarà en els propers anys. Equipaments que han de servir també per equilibrar la ciutat, per fer importants tots els barris de Mataró, per evitar la degradació o marginalitat de qualsevol territori de la ciutat i per generar, sobretot, els vincles de relacions socials imprescindibles que garanteixin la cohesió social.

Treballarem amb les altres administracions per dotar-nos de les infraestructures viàries i ferroviàries que avui ja Mataró necessita. No restarem al marge de cap debat territorial i lliurarem els projectes més significatius que es puguin produir en el nostre entorn més immediat. No es tracta de posar Mataró a cap mapa, fa 2.000 anys que hi som, cada dia 120.000 mataronins posen Mataró en el mapa. Es tracta d'actuar com a un nus important de la xarxa de ciutats importants de Catalunya i com a capital d'un territori, sense fatxenderia, amb generositat, però segurs de nosaltres mateixos.

Mataronines, mataronins, ciutadans, ciutadanes, ha estat la voluntat popular qui ha determinat que avui assumeixi la responsabilitat i l'immens honor de dirigir el Govern de la ciutat durant els propers 4 anys. Segur que hi haurà encerts i que cometré errors. Compartirem els encerts i assumiré humilment els errors, de la mateixa manera que estic segur que avui compartim tots els regidors i regidores presents en aquesta sala la voluntat de servei a aquesta ciutat i a la seva gent, segurs i convençuts que donarem el millor que tenim de cadascun de nosaltres per la nostra gent, per Mataró. Moltes gràcies.

Finalment els presents es posen dempeus i canten l'himne nacional de Catalunya.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les 14 hores de la tarda, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.