Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ple Municipal. 11 d'abril de 2002

Escoltar

Ple Municipal. 11 d'abril de 2002

Dia
Hora
Lloc
Acta de la sessió
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 4/2002 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 11 D'ABRIL DE 2002.

==============================================================

A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia onze d'abril de dos mil dos, essent les set hores i deu minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)

PERE SOLÀ I MONTSERRAT REGIDOR (CiU)

JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)

GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)

ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)

JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)

JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)

SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)

Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

Excusa la seva assistència el Sr. Josep Comas Valls, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL I CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC ELS DIES 10 DE GENER I 7 DE FEBRER DE 2002.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2.- DESPATX OFICIAL.

CARTA DEL MINISTRO DE MEDIO AMBIENTE, SR. JAUME MATAS PALOU, SOBRE LA LICITACIÓ DE LA REHABILITACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE MATARÓ.

El Sr. Alcalde dóna compte d'una carta que li ha adreçat el ministre de Medi Ambient comunicant-li l'inici de la licitació de l'obra del Passeig Marítim de Mataró, la qual ha respost el propi Alcalde informant d'haver donar instruccions al Secretari de la Corporació Municipal perquè retiri la sol·licitud d'execució provisional de la sentència de l'Audiència Nacional que ordenava a l'Estat a portar a terme l'obra pública esmentada.

PROPOSTES DELS GRUPS MUNICIPALS

Grup Municipal del Partit Popular

3.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE SUPORT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA CONSECUCIÓ D'UN ACORD PEL DESENVOLUPAMENT D'UN PACTE LOCAL A CATALUNYA.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"El model d'organització territorial contingut a la nostra Constitució s'ha revelat com la fórmula més adequada per a donar resposta a les demandes d'autogovern històricament plantejades a Catalunya. Es pot afirmar, que l'Estat de les Autonomies s'ha convertit en un exemple de descentralització política i administrativa que per la seva intensitat i rapidesa no hi trobem antecedents als països del nostre entorn.

El procés de transferència de competències des de l'Estat cap a les Comunitats Autònomes no ha tingut, en canvi, un reflex equivalent al següent esglaó territorial: l'Administració Local. Durant aquests últims anys, les Corporacions Locals hem vist pràcticament invariable la configuració legal del nostre àmbit de competència des de l'àmbit autonòmic, al no haver-se produït una continuació del procés descentralitzador a favor de les nostres Administracions, que són les més pròximes al ciutadà.

Paral·lelament, també hem de reconèixer que els Ajuntaments hem fet un gran esforç per a adaptar-nos a una societat moderna, europea i competitiva que reclama cada vegada més i millors serveis, sense disposar moltes vegades de mitjans òptims i adequats per lla seva prestació.

Impulsar, per tant, l'atribució de nous mecanismes de gestió des de les Comunitats Autònomes cap als Ens Locals suposa no tan sols donar un millor compliment als principis que inspiren la Constitució, sinó, també, procurar la millor assignació de les responsabilitats polítiques i una millor gestió dels serveis públics.

Per aquestes raons, el Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Manifestar el suport d'aquesta Corporació a la consecució d'un acord pel desenvolupament d'un Pacte Local a Catalunya, que serveixi de base per a la descentralització de competències cap als governs local i que estigui inspirada en els principis d'autonomia i suficiència financera.

Segon.- Reclamar el consens o la major participació possible de totes les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, així com de la Federació de Municipis de Catalunya, i de l'Associació Catalana de Municipis, per a que iniciïn d'immediat les negociacions encaminades a la consecució del citat Pacte Local, instant al Govern de Catalunya a tal fi.

Tercer.- Donar trasllat d'aquests acords al President de la Generalitat de Catalunya, als Portaveus dels Grups Parlamentaris al Parlament de Catalunya, i al President de la citada cambra."

El Sr. Esteve Terrades, regidor del grup municipal Socialista, expressa la conformitat del seu grup amb la proposta presentada pel Partit Popular, així com amb la seva oportunitat, en un moment en què està obert el debat sobre la futura organització territorial de Catalunya. No obstant això voldrien presentar una proposta alternativa que, anant en la mateixa línia, respondria millor al que pensen sobre la qüestió. La part dispositiva de la proposta que fa seria la següent :

"Primer.- Sol·licitar al Govern de l'Estat que, en el marc del principi de subsidiarietat, avanci en la formulació d'un ampli Pacte Local, avanci en la formulació d'un ampli Pacte Local, amb la participació de totes les forces polítiques, les Comunitats Autònomes i la FEMP, que permeti dotar els Ajuntaments de la capacitat normativa, les competències i els recursos necessaris per afrontar les prestacions i els serveis que la ciutadania els demana.

Segon.-

Instar al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya a constituir una Comissió Mixta entre el Govern, les Entitats Municipals (FMC i ACM) i les forces polítiques amb representació parlamentària, que avanci en la formulació del Pacte Local de Catalunya i que estableixi i iniciï, tot seguit, un procés de descentralització de competències i recursos des de l'Administració de la Generalitat als ajuntaments i ens locals de Catalunya.

Al mateix temps, s'insta al Govern de la Generalitat, a dotar-los dels instruments polítics i legals, que augmentin la seva capacitat de gestió i que els permeti desenvolupar, amb major eficàcia , les seves responsabilitats d'administració més propera als ciutadans.

Tercer.-

Traslladar aquests acords al President del Govern de l'Estat, al President de la Generalitat de Catalunya i als Grups parlamentaris de les Corts Generals i del Parlament de Catalunya."

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, s'adhereix a la proposta en el sentit de què els Ajuntaments han de poder donar més serveis als ciutadans, com a administració que els és més propera. Aquesta pretensió es fa sense detriment del marc estatutari ni de les competències de cap administració, per la qual cosa no entén que pugui ser vista dels d'altres instàncies com una lluita de poder.

El Sr. Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup podria estar tant d'acord amb aquesta o qualsevol altra proposta d'enfortiment de l'autonomia municipal, però entén que la forma en què es planteja, en especial per la consigna donada a l'últim congrés estatal del Partit Popular, només pretén tapar les reivindicacions autonòmiques i debilitar el poder de la Generalitat. Tampoc no entén com populars o socialistes no han aprofitat les seves majories absolutes, en èpoques diverses, per cedir competències als ens locals. En suma considera que es tracta d'un debat interessant però que només pretén contrarestar la idea de què la Generalitat ha de ser l'administració única de Catalunya. En canvi aquestes propostes eviten la necessitat de parlar d'altres qüestions que sí són importants pels ciutadans de Mataró, per la qual cosa s'estan plantejant la necessitat de demanar la celebració d'un ple extraordinari per posar-les sobre la taula.

El Sr. Joan López respon al Sr. Esperalba que en molts municipis catalans s'ha aprovat una proposta com aquesta amb els vots favorables de CiU i per tant no entén la intervenció del portaveu d'aquesta formació a Mataró. A més recorda que el propi Conseller d'Economia ha reconegut que l'acord de finançament autonòmic actual és el millor acord que mai ha tingut la Generalitat des de 1980. Finalment espera poder coincidir amb el grup de CiU en molts altres temes en el futur.

El Sr. Joaquim Esperalba reitera que el seu grup hauria estat d'acord amb la proposta si del que es parlés fos de la reforma de l'Administració en el seu conjunt, això és, la central, l'autonòmica i la local, però vist que es tracta d'una maniobra per buidar de competències a la Generalitat no poden estar d'acord.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: Cap

4. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 DE L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"La nova reestructuració de zones blaves que ha portat a terme el Govern Municipal a la ciutat, ha topat amb el clar rebuig ciutadà, especialment als barris de Cerdanyola i Rocafonda com han demostrat els aconteixements dels darrers dies.

Hem pogut veure que una part important dels ciutadans més directament afectats per l'ampliació de l'estacionament regulat no han acceptat els arguments exposats pel govern, i han lamentat que aquest no hagi volgut negociar prèviament amb els afectats per tal de buscar alternatives.

Així mateix, creiem que els criteris bàsics d'implantació que el govern expressava en el projecte de remodelació de les zones blaves, no són aplicables a alguns dels nous sectors.

No es pot argumentar aquesta implantació amb el pretext de cobrir la demanda forana d'estacionament o de fomentar la rotació a sectors on el comerç es nodreix majoritàriament de veïns del propi barri, com és el cas de Cerdanyola i Rocafonda. Ni tampoc en el cas de zones on no hi ha comerç i són purament residencials com és el cas dels carrers del Carme, Llauder, Jaume Isern o a Can Maitanquis per exemple. És clar que hi ha un contrasentit i un greuge comparatiu amb el cas d'una zona clarament comercial com és l'entorn del Mataró Park on no hi ha zona blava.

En els casos esmentats, es difícilment acceptable per els veïns el fet de tenir que gastar una part dels seu sou per aparcar. Es té doncs la sensació de què la zona blava s'implanta per motius estrictament recaptadors, fet que resulta especialment esfereïdor a una ciutat amb la fiscalitat sobre mobilitat més elevada del país.

Entenem també que els principis que inspiren la implantació de les zones blaves, haurien de preveure una tarifa diferent en els casos dels carrers més comercials i amb més demanda forana respecte als que no ho són.

Per tot això, proposem a l'Ajuntament en Ple l'adopció dels següents acords:

- Es redactarà un annex de carrers de "zones d'aparcament limitat i controlat", a fi i efecte de concretar quines són les "vies públiques municipals determinades per l'Ajuntament com a zones d'aparcament limitat i controlat" que esmenta aquest article de l'ordenança.

Per determinar aquestes vies públiques el govern presentarà una proposta basada en un estudi independent de mobilitat i comerç de cadascun dels carrers proposats.

Aquests carrers seran revisables anualment en el moment d'aprovar les ordenances per l'any vinent en funció de l'evolució de la dinàmica comercial i de mobilitat de cadascun dels carrers.

En el moment de disposar d'aquest estudi el govern elevarà una proposta de llistat de carrers que modificarà el present article de l'ordenança i que seguirà el procediment propi de modificació de les ordenances fiscals.

Fins que arribem a aquest punt la implantació i entrada en servei de nous carrers de zona blava quedarà suspesa."

CONTRAPROPOSTA DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 DE L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22

El Sr. Joaquim Fernández, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"Proposem la redacció d'un nou article, en els següents termes:

"Per determinar les vies que seran objecte d'implantació de noves "Zones d'aparcament limitat i controlat" es tindrà en compte el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) així com els estudis previs necessaris per a la seva definició i les oportunes actualitzacions en cada exercici. Amb una atenció especial al Diagnosi i inventari de l'estat de l'aparcament a la ciutat.

Aquestes zones seran revisables anualment, dins els límits fixats per la concessió, en funció de la dinàmica comercial i de mobilitat de cadascun dels carrers, i l'informe corresponent, emès pel departament de Via Pública, constarà a l'expedient".

Afegeix que no es tracta de què cada any el Ple aprovi un llistat de carrers sinó de què els informes del Departament de Via Pública constin a l'hora d'aprovar l'Ordenança Fiscal.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, troba raonable el criteri marcat a la proposta de CiU en quant centra el debat sobre zones blaves a l'entorn del Pla de Mobilitat i en els límits de la concessió administrativa.

El Sr. Joan Antoni Baron, regidor del grup municipal Socialista, manifesta la seva conformitat amb la proposta feta pel grup de CiU, en quant porta el debat al marc del Pacte per la Mobilitat.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal Popular, també suscriu la proposta de CiU, però demana que continuï el diàleg amb els veïns fins arribar a una solució definitiva del conflicte.

El Sr. Alcalde es felicita per aquest acord unànime que explica també perquè va decidir que la proposta del Partit Popular quedés sobre la taula el mes passat, en quant aquestes setmanes han servit per aproximar les postures i trobar un consens. Pel que fa al diàleg, informa que les converses continuen produint-se, i el pròxim dissabte hi ha prevista una nova reunió amb els veïns de Cerdanyola.

El Sr. Joan López considera, al contrari, que la decisió de l'Alcalde en el Ple anterior deixant el tema sobre la taula va ser antireglamentària i demostra la feblesa del govern municipal quan, malgrat la seva majoria absoluta, no pot tirar endavant els seus criteris sense haver de buscar el consens.

El Sr. Alcalde rebutja les paraules anteriors, assenyalant que una modificació d'Ordenança no es podia aprovar sense informes, ni sense el dictamen i estudi a la Comissió Informativa. El consens finalment obtingut avala la seva decisió.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds

5. ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA DECLARACIÓ DE RUBÍ.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, presenta la proposta següent:

"Atès que el 20 de febrer de 2002 es va constituir a la ciutat de Rubí una plataforma d'Institucions públiques, organismes oficials, entitats mediambientals, associacions de consumidors i usuaris i altres tipus d'associacions amb la denominació de DECLARACIÓ DE RUBÍ, els objectius bàsics de la qual són: la millora de la situació de les xarxes elèctriques a Catalunya que garanteixi un subministrament continuat i de qualitat, la promoció i adopció de les energies renovables complementàries a la tradicional, l'elaboració d'un pla d'estalvi i eficiència, el foment de la producció local d'energia, el soterrament o desviament de les línies elèctriques que travessen nuclis habitats, i la correcta aplicació de les obligacions tributàries per part de les companyies.

Atès que la Declaració de Rubí pretén una acció conjunta i coordinada dels seus membres per a la consecució dels objectius recollits en el document fundacional.

Atès que la consecució d'aquests objectius redundarà en benefici de les ciutats i pobles de Catalunya i de tots els seus ciutadans en general.

Atesa la conveniència d'incorporar a la Declaració de Rubí el màxim d'adhesions possibles per a dotar-la d'una major capacitat de reivindicació i negociació.

A proposta de la Junta de Portaveus, s'acorda:

Primer.-

Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la "Declaració de Rubí" i assumir els plantejaments i els objectius del document fundacional que consta a l'annex 1.

Segon.-

Participar activament en les estructures de funcionament que es creïn en el sí de la "Declaració de Rubí" per a desenvolupar els seus objectius.

Tercer.- Trametre aquest acord a l'Ajuntament de Rubí."

La Sra. Montserrat López, regidora del grup municipal Socialista, expressa l'adhesió del seu grup a la proposta d'IC-Verds com ja ha fet la pròpia Federació de Municipis de Catalunya. Considera necessari reformar i modernitzar les línies elèctriques per tal de garantir les demandes dels ciutadans i de complir les noves normatives mediambientals en un sentit sostenible, basada en un ús racional i la producció d'energies renovables.

El Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera que malgrat comparteixen gran part de la proposta, no poden estar d'acord amb la totalitat del que planteja. En primer lloc creu inviable que es puguin soterrar totes les línies en menys de 10 anys, com també que els traçats puguin quedar en mans de cada municipi, ja que això ha de tenir un àmbit de regulació supramunicipal evitant possibles arbitrarietats. Per últim es demana a la proposta un Pla d'Actuació de les energies renovables, ignorant que el Parlament de Catalunya va presentar el mes de novembre de 2001 un Pla d'Energia de Catalunya amb l'horitzó de l'any 2010. Com que la proposta s'ha presentat tancada, sense possibilitat d'esmena, votaran en contra per no estar completament d'acord amb els seus postulats.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: Cap

6. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ S/LA SITUACIÓ DELS RESIDUS A MATARÓ.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, presenta la proposta següent:

"La generació de residus és un dels grans problemes als que s'enfronta la societat actual. L'increment de residus als nostres municipis és un problema greu que cal afrontar amb mesures que ens permetin aconseguir una gestió i tractament sostenible dels mateixos que fomenti i faciliti la recollida selectiva i el seu posterior reciclatge.

A Mataró, l'increment de residus s'explica per dos factors. Un, la nostra població ve experimentant un augment progressiu, que s'ha accentuat en els darrers anys: si l'any 1997 érem 103.649 habitants, el 2001 érem 107.787 habitants i a 1 de gener de 2002 ja som 109.376 habitants. L'altre factor, el coeficient de generació de residus per habitant i dia tampoc ha parat de créixer: si al 1997 generàvem 1,38 kg/hab/dia, el 2001 ens situàvem a 1,54 kg/hab/dia.

Gràcies a la col·laboració activa de la ciutadania i l'esforç de l'Ajuntament, l'augment també s'ha donat en les dades de recollida selectiva (vidre, paper i cartró, envasos lleugers, matèria orgànica, voluminosos, poda i jardineria, medicaments i altres residus de les deixalleries) i en el seu posterior aprofitament a través del reciclatge: si l'any 1997 el percentatge de recollida selectiva sobre el total de brossa generada era de 2,65 % amb un reciclatge del 6%, l'any 2001 la recollida selectiva fou del 15,49% amb un reciclatge de l'11,56%.

D'altra banda, tot allò que no hem estat capaços de recollir selectivament, ho hem portat a tractar al "Consorci per al Tractament de residus sòlids urbans del Maresme". És a través del "Centre integral de valoració de residus del Maresme" que el Consorci dedica els seus esforços, per una banda, al reciclatge i, per l'altra, a la recuperació energètica. Tanmateix durant els darrers anys aquest Centre ve patint un increment progressiu de les tones a tractar (si l'any 95 entraren 163.725 tn, el 2001 foren ja 197.076 tn.), el que fa que generi excedents (el 2001 foren 35.928 tn) que són portats a l'abocador de Palautordera. És a dir, la capacitat de tractament de la planta és cada vegada menor degut al major poder calorífic inferior (PCI) dels residus que li arriben.

Així les dades del Centre referents a Mataró mostren com l'any 1995 portàrem 47.487 tn, i per tant no vam fer ús de tota la nostra capacitat teòrica d'entrada (vam portar un 23% menys), però poc a poc la tendència s'ha anat invertint i en el 2000 un 1% més del que en teoria ens pertocava tot i que en el 2001 hem aconseguit que aquests dos valors fossin pràcticament els mateixos ja que tant sols hem sobrepassat la nostra capacitat en un 0,08%.

Cal destacar el gran esforç fet durant l'any 2001 ja que gràcies al fort impuls donat a la recollida selectiva i el reciclatge, Mataró, tot i augmentar un 2,35% la seva generació de residus totals, ha aconseguit tractar a la planta un 3,6% menys residus que durant l'any 2000.

Davant aquesta situació, l'Ajuntament de Mataró vol acceptar els acords que va prendre per unanimitat la Junta General del Consorci en la seva sessió del 13 de febrer d'enguany:

"Impulsar com a línia d'actuació a seguir pels ajuntaments consorciats reduir la producció de les escombraries barrejades en origen i l'increment de la recollida selectiva, en lloc de l'alternativa de construir el tercer forn d'incineració per resoldre els problemes derivats de l'esgotament de la capacitat de la planta.

Les instal·lacions actuals es mantindran com fins ara, amb les adequacions que en el futur la normativa legal vagi introduint, especialment en el tema de filtres, però sense la necessitat de contemplar la construcció d'altres de noves, atès que la recollida selectiva en origen disposa dels seus propis canals d'eliminació lligats a la indústria de la recuperació. Es podran considerar els espais sobrants actualment com a estació de transferència dels materials seleccionats en origen, o per d'altres possibles alternatives que puguin fer-se en un futur, en relació a la minimització de residus.

Valorar com a via a seguir l'experiència de diferents Ajuntaments durant l'any 2001, en el sentit que la reducció d'entrades a la planta s'obté mitjançant les recollides en les deixalleries, el tractament especial de voluminosos i la recollida de fracció orgànica.

Els Ajuntaments consorciats, a partir d'aquest any 2002, es faran responsables de manera individualitzada del cost que representa portar a l'abocador els excedents produïts per damunt de la capacitat de tractament que resulta del seu percentatge de participació en les instal·lacions, tenint en compte la perspectiva de la modificació de la Llei 6/93 de 15 de juliol, reguladora dels residus, i l'establiment de l'ecotaxa per abocaments, a diferència de la situació actual, en la qual els excedents són assumits col·lectivament per tots els membres del Consorci.

Dirigir-se al CCM per oferir-li la disposició del Consorci, per tal que s'elabori un estudi/proposta de minimització per oferir-li la disposició del Consorci, per tal que s'elabori un estudi/proposta de minimització dels residus a la Comarca, estudiant totes les possibilitats i viabilitats de reconversió de les instal·lacions que complementin les actuals."

Per tot el que s'ha exposat, i per tal d'aconseguir els objectius definits: seguir incrementant els nostres percentatges de recollida selectiva i reciclatge i així reduir la nostra entrada de residus al Consorci, l'Ajuntament de Mataró es proposa les següents actuacions per aquest 2002:

Primer.-

Organitzar una nova campanya de sensibilització i educació ambiental sobre recollida selectiva de les fraccions de vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica basada en elements comunicatius i activitats diverses per tal d'incentivar la col·laboració ciutadana.

Segon.-

Elaborar un pla de desplegament de recollida de matèria orgànica que en diverses fases ens permeti estendre-la per tota la ciutat per tal d'incrementar la quantitat i la qualitat recollida.

Tercer.-

Aconseguir la màxima eficiència possible en la recuperació o reciclatge dels residus a través de gestors específics per als diferents tipus de materials aprofitables com ara voluminosos, tèxtil&

Quart.-

Estudiar les possibilitats d'optimitzar la gestió dels residus industrials i comercials en compliment de la normativa vigent (Llei 6/93) de gestió de residus i Programa de gestió de residus 2001 de la Junta de residus de la Generalitat de Catalunya) i en previsió de la revisió de la Llei de residus que es portarà a terme aquest any.

Cinquè.-

Dotar la regidoria de Ciutat Sostenible dels instruments necessaris per tirar endavant aquestes propostes, tant econòmics com personals, i tenir en compte aquesta dotació en els propers pressupostos o modificació de pressupostos que hi hagi, en la via de crear una agència municipal, dotada de recursos humans, tècnics i econòmics que treballi la problemàtica de residus en la seva integritat."

La Sra. Montserrat López, regidora del grup municipal Socialista, recorda que l'Ajuntament de Mataró ja fa temps que treballa en la línia de fomentar la minimització dels residus i la recollida selectiva i posterior recuperació; mostra d'això és que, havent registrat Mataró aquest any un increment de residus del 2,3% l'aportació dels que es porten a la planta d'incineració s'ha reduït en un 3,6%. Globalment estan d'acord amb la proposta sempre que es retiri la referència a la creació d'una Agència Municipal de Residus perquè no la considera necessària per assolir els objectius que s'han marcat.

El Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera assumible la proposta i fa esment dels eixos del que pensen que hauria d'ésser una política de gestió de residus. En primer lloc augmentar la infraestructura tendent a minimitzar els residus i el foment de la recollida selectiva; en segon lloc la implantació de la recollida selectiva comercial amb caràcter obligatori, i en tercer lloc l'establiment d'una ecotaxa que ha d'estalviar la construcció d'un tercer forn d'incineració per la via de què pagui més qui més residus porti. També comparteixen l'esmena del grup socialista relativa a no crear una agència municipal específica.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, contesta que no fan qüestió de la referència que feien respecte a la creació d'una agència; de fet la seva proposta en aquest sentit ho era per tal de donar al servei municipal corresponent els mitjans humans i econòmics necessaris per actuar sobre els diferents agents que actuen en el procés de producció del residu, més enllà de les campanyes de sensibilització que és el que fins ara s'ha vingut fent.

A continuació es sotmet la proposta a votació, modificant el punt 5 de la proposta inicial, que queda redactat en la forma següent :

"5. Dotar la regidoria de Ciutat Sostenible dels instruments i recursos necessaris tant econòmics com personals per tirar endavant aquestes propostes i tenir en compte aquesta dotació en els propers exercicis pressupostaris o modificacions pressupostàries, en la via de treballar la problemàtica dels residus en la seva integritat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

7. INFORME FISCALITZACIÓ PLENA DE L'EXERCICI 2000 CORRESPONENT ALS ORGANISMES AUTÒNOMS I ALS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta l'informe següent de la Intervenció:

"S'emet als efectes d'elevar l'informe anual de fiscalització plena de l'exercici 2000, relatiu als organismes autònoms municipals i el servei d'Ingressos de l'Ajuntament de Mataró, al Ple municipal.

Cal destacar, abans de tot, que es tracta de la primera fiscalització plena que es realitza des de que s'implantà la sistemàtica de fiscalització limitada, per acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró, pels organismes autònoms municipals i el servei d'Ingressos de l'Ajuntament, per tant, en certa forma, ve a suposar una novetat i a la vegada constitueix una prova pilot en quant que ens vindrà a indicar les pautes a seguir en els següents exercicis.

La Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, a l'article 200.3 estableix textualment:

"Las obligaciones o gastos sometidos a la fiscalización limitada a que se refiere el número 2 de este artículo serán objeto de otra plena con posterioridad, ejercida sobre una muestra representativa de los actos, documentos o expedientes que dieron origen a la referida fiscalización, mediante la aplicación de técnicas de muestreo o auditoría, con el fin de verificar que se ajustan a las disposiciones aplicables en cada caso y determinar el grado del cumplimiento de la legalidad en la gestión de los créditos.

Los órganos de control interno que realicen las fiscalizaciones con posterioridad deberán emitir informe escrito en el que hagan constar cuantas observaciones y conclusiones se deduzcan de las mismas. Estos informes se remitirán al Pleno con las observaciones que hubieran efectuado los órganos gestores"

La documentació adjunta aportada per Mazars Auditores passa a formar part íntegra de l'informe d'Intervenció. Pels organismes autònoms consta de dos apartats, el referent a les despeses i el referent als ingressos.

En relació a les despeses, un fet significatiu a destacar es que les incidències detectades han estat mínimes en relació al volum d'operacions verificades. En cap cas, l'empresa Mazars Auditores que ha portat a terme els treballs de comprovació d'adequació a la legalitat, ha detectat incidències greus que puguin qualificar-se com d'enquadrables dins l'article 62 de la Llei 30/92 del Procediment Administratiu Comú o, en el cas dels contractes, dins del capítol IV (arts.61 a 66) del RDL 2/2000 que aprova el text refós de la Llei de Contractes. Les incidències detectades han estat exposades a les parts afectades les quals han emès el corresponent informe aclaratori que s'ha incorporat als respectius informes de referència. En tractar-se en tots els supòsits d'actes ferms, la subsanació de qualsevol possible i hipotètica anomalia s'hauria produït automàticament pel transcurs del temps.

A la vista del contingut de la documentació de despeses que s'adjunta i que forma part de l'informe de fiscalització plena de la Intervenció en l'exercici pressupostari 2000, es venen a formular les següents RECOMANACIONS:

Primer.-

En relació als procediments enquadrables dins la Llei de Contractes, així com els de l'activitat de foment amb l'atorgament de subvencions i els procediments d'accés a l'administració i/o contractacions de personal, tenint present el fet que la fiscalització prèvia limitada implica, per la seva pròpia definició i naturalesa intrínseca, la realització d'una segona fiscalització plena "a posteriori", cal recomanar, tot i que determinades normes permetin la destrucció de certa documentació, que s'extremin les mesures en quant a conservació i custòdia de tota la documentació que integra els corresponents expedients administratius als efectes de possibilitar la posterior activitat de fiscalització plena.

Segon.-

Pel que fa als anuncis oficials, en tots els procediments, cal recomanar major atenció en els tràmits dels expedients per aquells supòsits en els quals es necessari donar publicitat en la forma indicada en la corresponent normativa sectorial.

Tercer.-

En relació a les subvencions, es recomana normalitzar la tramitació, especialment en el que es refereix a les beques i, pel cas de les atorgades pel Patronat Municipal de Cultura entenem que cal prosseguir la tramitació administrativa en el sentit de requerir, a aquelles entitats que no hagin aportat els corresponents comprovants, l'entrega dels mateixos o, en cas contrari, la devolució de l'import no justificat adequadament.

Quart.-

En relació a les despeses de personal, cal recomanar l'atenció estricta de tota la normativa específica, que en la major part dels casos ja es compleix; sistema d'accés seguint els principis constitucionals; així com recordar la necessitat que els pre-acords dels convenis no siguin aplicables, especialment els que fan referència a termes econòmics, fins l'aprovació definitiva del corresponent conveni, a tal efecte recomanem la necessitat de completar aquest aspecte en el cas específic de l'IME.

Pel que fa al tema d'ingressos, s'ha portat ha terme la fiscalització d'adequació a la legalitat dels ingressos de l'Ajuntament de l'exercici 2000, així com els dels organismes autònoms municipals, amb intenció de certa exhaustivitat en la mesura del possible en els organismes autònoms. Les incidències detectades han estat exposades a les parts afectades les quals han emès el corresponent informe aclaratori que s'ha incorporat als respectius informes de referència.

A la vista del contingut de la documentació que s'adjunta d'ingressos i que forma part de l'informe de fiscalització plena de la Intervenció en l'exercici pressupostari 2000, es vénen a formular les següents RECOMANACIONS:

Primer.-

Considerem necessari recomanar una coordinació més estreta entre organismes autònoms i el servei municipal d'Ingressos als efectes d'unificar criteris, aspecte aquest en el qual ja s'hi està treballant en l'exercici 2002.

Segon.-

Pel cas del Patronat de Cultura, considerem que cal recomanar que es prossegueixi la tramitació administrativa en el sentit d'imputar correctament en el corresponent capítol pressupostari els ajuts provinents d'empreses col.laboradores en la Festa Major; així mateix, pel que fa a la diferència de preus d'entrada (anticipada i dia de concert), cal prendre nota i recomanar que sigui inclosa aquesta salvetat en les ordenances corresponents.

Tercer.-

Recomanar i recordar que tots els documents comptables d'ingressos han de portar les corresponents signatures per tal de donar veracitat als assentaments comptables.

Quart.-

Recomanar també que caldria donar instruccions per tal que s'extremi l'atenció en el compliment estricte de les condicions que s'ens imposen i obliguen com a beneficiaris de subvencions rebudes d'altres administracions.

Indicar que sobre les incidències detectades en el seu dia per la Intervenció respecte als convenis de l'Escola Universitària Politècnica amb l'Ajuntament de Vilassar de Mar i l'empresa Sant Ignasi de Sàrria consta nota explícita del gerent d'aquest organisme de data 24 de gener de 2002.

En relació a la indicació continguda en l'informe de Mazars, sobre els ingressos de l'Ajuntament, pel que fa a l'obligació d'incoació d'expedient sancionador en els casos que s'observin anomalies en les inspeccions fiscals, es fa constar que el criteri que es ve seguint és el que consta en el Pla d'Inspecció de l'Ajuntament i, per tant, la incoació es dona sols en els supòsits d'incompliments greus i reiteratius.

Finalment, no podem deixar de remarcar i agrair, en aquest informe, la bona predisposició i col.laboració de tot el personal dels organismes autònoms i del servei d'Ingressos Municipals en la realització dels treballs que ha portat a terme l'empresa Mazars Auditores.

Del que s'informa al Ple per el seu coneixement i als efectes corresponents."

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, dóna compte de l'informe de fiscalització plena emés per la Intervenció de Fons Muncipal de l'exercici 2000 relatiu als organismes autònoms i al servei d'Ingressos de l'Ajuntament. D'ell destaca que les incidències detectades han estat mínimes en relació al volum d'operacions, que en cap cas han estat greus. L' informe conclou finalment en una sèrie de recomanacions per millorar el funcionament de la gestió econòmica a la vista de la experiència contrastada.

El Sr. Joaquim Fernández, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, accepta que el nombre d'incidències potser és petit respecte al volum d'activitat però de la lectura de l'informe d'auditoria i la posterior resposta dels Patronats sí pensa que hi han certes irregularitats ressenyables, com ara alguna adjudicació del Patronat de Cultura de data anterior a la pròpia oferta i, especialment, un seguit d'irregularitats en matèria de selecció de personal que afecten sobre tot a l'IMPEM, Irregularitats que han de corregir-se.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal Popular, posa de relleu el retard amb el que s'han presentat les auditories.

El Sr. Ramon Bassas respon que en efecte, hi ha un retard però en els pròxims dies adjudicaran a una auditoria els serveis per l'any 2001 i 2002 per tal d'agilitar les tasques. Les irregularitats denunciades pel Sr. Fernández són objecte d'anàlisi de l'Interventor per a la seva correcció, i en alguns casos tenen explicació, la qual cosa pensa aclarir en les properes Comissions Informatives.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

INTERIOR HISENDA

SOTS - DIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

8. RATIFICAR DECRET D'ALCALDIA 1855/2002 DE 20 DE MARÇ, PEL QUAL ES MODIFICA EL CARÀCTER DE LA GARANTIA ATORGADA PEL PLE DE DATA 7 DE MARÇ DE 2002 EN UNA OPERACIÓ DE TRESORERIA DEL PASS.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, presenta el Decret següent:

"En data 7 de març de 2002 el Ple adoptà el següent acord:

"1.- Cancel·lar l'aval atorgat per l'Ajuntament als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en una operació de pòlissa de crèdit en quantia de 5.288.906,52¬ (880.000.000.-pts).

2.- Avalar als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en l'operació de pòlissa de crèdit en quantia de 6.370.100¬, interès euribor 1 mes +0,15, comissió obertura 0,10% i comissió del 0% anual sobre el no disposat, amb vigència d'un any.

3.- En el cas d'incompliment per part del PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris), aquest respondrà amb el seu patrimoni material i no sent suficient l'Ajuntament respondrà amb càrrec a les obligacions pendents de pagament reconegudes a favor de l'esmentada Entitat.

4.- Comunicar el present acord al PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris) i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals.Ho mana i signa, &"

L'entitat bancària Banco Bilbao Vizcaya requereix per a la concertació d'aquesta operació de tresoreria l'aval solidari de l'Ajuntament.

La situació de tresoreria del PASS, segons informes que obren en l'expedient, requereix la concertació urgent d'aquesta operació financera.

Ateses les competències conferides per la Llei 7/1985 de 2 d'abril, de Bases de Règim Local, i en especial pel que estableix l'article 21.1.k).

RESOLC:

Primer-

Modificar el punt 3er de l'acord de Ple de data 7 de març de 2002 amb el següent redactat:

"3.- En el cas d'incompliment per part del PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris), l'Ajuntament respondrà solidàriament amb càrrec a les obligacions pendents de pagament reconegudes a favor de l'esmentada Entitat."

Segon-

Ratificar aquesta resolució en la primera sessió que tingui lloc pel Ple de l'Ajuntament de Mataró."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

9.- DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DE L'AJUNTAMENT I DELS ORGANISMES AUTÒNOMS.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta les propostes següents:

"En ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 172.3 i 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'Hisendes Locals,

HE RESOLT

PRIMER.-

Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2001 de l'Ajuntament de Mataró amb el següent import:

1.057.815,25 Euros (176.005.648PTA)

SEGON.-

Vist l'informe tècnic elaborat pel Tresorer Municipal s'estableix la dotació de morositat amb el següent import:

3.743.049,70 Euros (622.791.068PTA)

TERCER.-

Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2001 de l'Ajuntament de Mataró amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat 3.129.938,85 Euros (520.778.006PTA)

Romanent de tresoreria per a despeses generals 2.361.100,18 Euros (392.854.015PTA)

Romanent de Tresoreria total 5.491.039,03 Euros (913.632.021PTA)

QUART.-

D'acord amb el que disposa l'art. 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, es procedirà a donar compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

"En data 22 de març de 2002 es va aprovar la liquidació de l'Ajuntament de Mataró.

En ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 172.3 i 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'Hisendes Locals,

HE RESOLT

PRIMER.-

Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2001 dels Organismes Autònoms amb els següents imports:

Escola Universitària Politècnica 121.224,86 Euros (20.170.120 PTA)

Institut Municipal d'Educació 101.977,15 Euros (16.967.570 PTA)

Patronat Municipal de Cultura 32.829,61 Euros ( 5.462.388 PTA)

Patronat Municipal d'Esports 66.714,60 Euros (11.100.376 PTA)

Institut Municipal de Promoció Econòmica 238.064,19 Euros (39.610.549 PTA)

SEGON.-

Vist els informes tècnics s'estableix la dotació de morositat amb els següents imports:

Escola Universitària Politècnica 0

Institut Municipal d'Educació 3.571,80 Euros ( 594.297 PTA)

Patronat Municipal de Cultura 1.903,71 Euros ( 316.750 PTA)

Patronat Municipal d'Esports 16.821,19 Euros ( 2.798.811 PTA)

Institut Municipal de Promoció Econòmica 154.820,57 Euros (25.759.976 PTA)

TERCER.-

Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2001 dels Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat :

Escola Universitària Politècnica 0

Institut Municipal d'Educació 93.956,34 Euros (15.633.020 PTA)

Patronat Municipal de Cultura 0

Patronat Municipal d'Esports 0

Institut Municipal de Promoció Econòmica rf

0

Romanent de tresoreria per a despeses generals:

Escola Universitària Politècnica 123.028,00 Euros (20.470.136 PTA)

Institut Municipal d'Educació 169.118,26 Euros (28.138.910 PTA)

Patronat Municipal de Cultura 38.879,21 Euros ( 6.468.957 PTA)

Patronat Municipal d'Esports 26.135,73 Euros ( 4.348.620 PTA)

Institut Municipal de Promoció Econòmica 311.394,91 Euros (51.811.753 PTA)

Romanent de Tresoreria total:

Escola Universitària Politècnica 123.028,00 Euros (20.470.136 PTA)

Institut Municipal d'Educació 263.074,60 Euros (43.771.930 PTA)

Patronat Municipal de Cultura 38.879,21 Euros ( 6.468.957 PTA)

Patronat Municipal d'Esports 26.135,73 Euros ( 4.348.620 PTA)

Institut Municipal de Promoció Econòmica 311.394,91 Euros (51.811.753 PTA)

QUART.-

D'acord amb el que disposa l'art. 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, es procedirà a donar compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

El Sr. Ramon Bassa dóna compte de la liquidació de l'Ajuntament i dels Organismes Autònoms resaltant en primer lloc que l'execució pressupostària, tant pels ingressos com per les despeses ha estat milimètrica, la qual cosa explica, per una banda, perquè cada vegada s'afina més en la elaboració dels pressupostos, i per l'altre perquè l'activitat econòmica de la ciutat i la millora en la gestió dels ingressos han arribat a un cert sostre, en especial per l'alentiment de l'activitat econòmica, Les xifres de romanent de tresoreria són ja més normalitzades malgrat importants baixes d'ingressos pendents. Respecte als organismes autònoms destaca la normalitat de tot ells i en concret la millora visible en la evolució econòmica de l'Escola Universitària Politècnica. El romanent positiu serà aplicat bàsicament a la confirmació de les inversions pendents de l'any anterior i d'acord amb els criteris i prioritats establerts en el debat del Pressupost i del Programa d'Actuació Municipal.

El Sr. Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera que el debat realment interessant consistiria en l'anàlisi sobre el compliment dels compromisos del programa d'actuació municipal. De fet el resultat, que el Sr. Bassas ha qualificat de milimètric, no té massa valor en quant les modificacions de crèdit fan possible l'ajustament del pressupost a la gestió econòmica. Les dificultats per acomplir els objectius d'ingressos pel que fa a l'imposició local ve no obstant compensat per l'augment dels que gestiona l'Estat i també, en forma substancial, per les multes.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal Popular, discrepa del resultat de la gestió pressupostària que el Sr. Bassas ha descrit com a satisfactori. El nivell d'execució anual del pressupost d'inversions va baixant any rera any; l'any 2001 ja no arriba al 50%, amb el conseqüent retard en la posada a disposició de les obres al públic i la eternització de les molèsties pels veïns mentre dura l'execució. A més es constata el que ells han vingut dient en els últims debats de pressupostos i ordenances : que la situació econòmica de l'Ajuntament permet baixar els impostos en uns 500 milions de pessetes per afavorir els ciutadans i les activitats econòmiques, tot això sense detriment de la marxa econòmica de l'Ajuntament. Per últim l'anàlisi acurat de les partides demostra que les desviacions més fortes en el capítol 1 es troben a les partides que fan de calaix de sastre, és a dir, més difícils de perseguir (suplències, gratificacions, etc). En resum una manera de governar que distingeix el govern municipal del que faria el seu grup.

El Sr. Ramon Bassas respon al Sr. López que la progressiva complexitat i envergadura de les obres que s'estan portant a terme obliga a ampliar la durada de la seva execució, però en canvi la tramitació administrativa s'ha agilitat fins a un 89% en la fase d'autorització de la despesa. Reconeix al Sr. Esperalba una desaceleració dels impostos locals més estacionals (impost de construccions i de plusvàlua), però en els més importants en la seva quantia (Activitats Econòmiques, Béns Immobles) s'han complert les previsions plenament. Respecte a la reducció d'impostos propugnada pel Sr. López, recorda que fa anys que la política fiscal de l'Ajuntament s'ha basat en incrementar els impostos per sota de la inflació prevista pel Govern, i que ara el diferencial a favor dels ciutadans ja comença a ser important, amb la qual cosa la pressió fiscal municipal a Mataró, comparativament parlant, és baixa.

10. CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL D'UNA PORCIÓ DEL PARC CENTRAL, EN LA SEVA CONFLUÈNCIA AMB EL CAMÍ DE LA GEGANTA I L'AV. DEL CORREGIMENT, A FAVOR DE L'EMPRESA MUNICIPAL PUMSA, PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"I.- L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va resoldre, en la part que interessa, el següent:

"PRIMER.- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal.

TERCER.- Aprovar el Reglament del Servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació.

QUART.- Establir com gestora del servei, d'acord amb el contingut del Reglament, a la societat municipal de capital social íntegrament municipal Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

CINQUÉ.- Encarregar a PUMSA la gestió del servei aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, en el termes, condicions i extensió del Reglament del Servei, i en les condicions econòmiques del present Acord.

L'efectiva gestió i explotació dels estacionament en superfície s'iniciarà el 1.9.2001, després de l'extinció de l'actual concessió a favor de PARCOSA.

L'efectiva gestió del servei de recolzament a la circulació en termes del Reglament i amb la nova estructura i activitats fitxats s'iniciarà el 1.10.2001, després de la finalització del contracte del servei de grua actual a favor del Sr. Escolano Paradera

SISÉ.- Aprovar el projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

SETÈ.- Declarar la no disponibilitat de crèdit en la partida 42000-513-62200 "Inversió nova aparcaments", per import de 8.300.000.- Pta.

VUITÈ.- Establir un cànon per la prestació del servei d'acord amb la següent formula que podrà ser revisada anyalment- : Benefici màxim de la societat gestora del servei= ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % )x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest canon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

II.- PROJECTE PROPOSAT PER PUMSA

El projecte presentat per PUMSA relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposa a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

A l'apartat concret de "Programa de construcció d'aparcaments municipals" es proposa la gestió directa per PUMSA dels aparacaments mixtos d'oportunitat urbanística situats al carrer de la Geganta a prop de la Pl. de Granollers i carrer Corregiment a la Plaça d'Espanya." (pàgina 13).

A l'apartat "Procediment de promoció del programa de construcció d'aparcaments", es proposa un procediment de construcció de l'aparcament de Corregiment-Plaça de'Espanya a càrrec de PUMSA, amb finançament per la societat municipal.

III.- PROJECTE TÈCNIC I POSTA A DISPOSICIÓ

La comissió de Govern de 3 d'abril de 2000, acordà aprovar definitivament el projecte executiu de l'aparcament subterrani del Parc Central (Camí de la Geganta - Av. del Corregiment), amb un pressupost d'execució per contracte de 399.589.709 pts., IVA inclòs, resolució recaiguda en l'expedient tramitat a l'efecte, de referència O/AO 35/99.

Per acord de la Comissió de Govern de 24 de gener de 2000, s'encarregà a PUMSA la construcció d'aquest aparcament, posant-se a la seva disposició el subsòl municipal de domini públic necessari per executar les obres.

El sòl públic afecte és:

-Una part de la finca inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3320, Llibre 214, Foli 88, Finca 15.499.

Consta incorporada a l'inventari de béns municipal aprovat per acord del Ple de 4 de maig de 1995 i moviments posteriors.

-Una part de la finca registral 2519, inscrita al Tom 2.929, Llibre 40, Foli 97, del Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró (l'altra part ha passat a incorporar-se a la via pública Av. Corregiment-)

Es correspon amb la finca inscrita a la pàgina 595 de l'Inventari de Béns municipal.

IV.- PUMSA presenta a l'Ajuntament la proposta de plec de condicions de la concessió demanial dels terrenys municipals situats al subsòl del Parc Central, en la confluència entre els carrers Corregiment i Camí de la Geganta, de Mataró, segons el plànol adjunt, per a la construcció i explotació d'un aparcament.

Es presenta també la proposta de preus i tarifes de l'aparcament a explotar, a fi que s'aprovin per aquest Ajuntament.

V.- POSTA A DISPOSICIO DEL SOL A FAVOR DE PUMSA

Havent estat adjudicada formalment la gestió directa del servei de construcció, gestió i explotació d'aparcaments a PUMSA, per acord plenari de 7 de juny de 2001, aquest expedient té per objecte posar a la seva disposició mitjançant la figura de la concessió demanial, o concessió administrativa de domini públic, el subsòl al qual ha de quedar construït l'aparcament sota una porció al Sud-Est del Parc Central, per a la seva explotació mitjançant gestió directa, per PUMSA.

La cessió del domini públic adopta la figura de la concessió demanial, segons l'establert al Reglament del Servei d'aparcaments, que aprovà el Ple municipal ja esmentat de 7 de juny de 2001 (apartat règim dels béns).

Obren a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual ha de quedar construït l'aparcament, així com les corresponents dades registrals i les dades d'Inventari.

VI.- CANONS I TARIFES

Consta informe del Servei d'Ingressos sobre possibles canons i sobre les tarifes a percebre.

VII.- Atesa la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, que es regeix pel que disposen l'article 202 de la LMRL i els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988

VIII.- Vist el que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari.

IX.- Vistos els informes tècnics i jurídic obrants a l'expedient.

Proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Segregar de la finca matriu que es descriu a l'apartat A), la finca que es descriurà a l'apartat B) i descriure el reste a la lletra C), a fi d'ajustar la realitat registral a la configuració física actual.

Apartat A) Descripció: "Porció de terreny situat en terme municipal d'aquesta ciutat, de superfície dos mil quatre-cents vuitanta-un metres, dotze decímetres, cinquanta centímetres equivalents a seixanta-cinc mil sis-cents setanta pams, quaranta-un dècims de pam quadrats, situat en el terme municipal d'aquesta ciutat, que LIMITA al Sud, amb la Ronda Carles III; a l'Est, amb el carrer Corregiment, al Nord, amb el carrer previst a l'antic pla del sector, propietat indivisa dels germans Coll Boada; a l'Oest, amb terrenys del senyor Joaquin Coll Boada.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut de compra a la senyora Montserrat Coll Boada.

INSCRIPCIÓ: Inscrita al Tom 2.929, Llibre 40, Foli 97, finca registral 2519, del Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró.

REFERÈNCIA CADASTRAL: No consta.

Apartat B) Porció de terreny de naturalesa urbana, de mil set-cents vint-i-quatre metres amb seixanta-dos decímetres quadrats, que LIMITA: al Nord i Oest, amb el Parc Central, a l'Est, amb la major finca de que se segrega que constitueix l'Av. Corregiment, i al Sud, amb el Camí de la Geganta.

VALORACIÓ: 82.919,73 ¬.

Apartat C) DESCRIPCIÓ DE RESTE: Porció de terreny de naturalesa urbana qualificada de viari, que forma part de l'anomenada Avinguda del Corregiment, que consta d'una superfície aproximada de 756,50 m2. Limita: a Nord i Est, amb la mateixa avinguda Corregiment, al Sud, amb el Camí de la Geganta, i a l'OEST amb el Parc Central.

VALORACIÓ: 36.372,52 ¬.

SEGON:

AGREGAR la finca que es descriu a l'apartat 1) que es consigna a continuació -segregada en virtut de l'acord anterior-, a la finca amb la qual confronta i que es descriu en l'apartat 2), que és la finca registral 15.499, inscrita al Tom 3.320, Llibre 214 de Mataró, Foli 88, éssent ambdues finques propietat de l'Ajuntament., per formar la finca resultant que es descriu a l'apartat 3):

Apartat 1): Porció de terreny de naturalesa urbana, de mil set-cents vint-i-quatre metres amb seixanta-dos decímetres quadrats, que LIMITA: al Nord i Oest, amb el Parc Central, a l'Est, amb la major finca de que se segrega que constitueix l'Av. Corregiment, i al Sud, amb el Camí de la Geganta.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut de segregació de la finca adquirida per compra a la senyora Montserrat Coll Boada.

VALORACIÓ: 82.919,73 ¬.

Apartat 2): PARC CENTRAL: Formada per les parcel·les V1, V2, V3 i E2. URBANA, de figura irregular, que medeix en junt, 103.059,28 metres quadrats, dels quals 20.135,75 metres quadrats corresponen a la parcel·la E2 i la resta de 82.923,53 metres quadrats, a tres porcions discontínues de terreny destinades a zona verda pública segons el següent detall: V1= 3.375,79m2; V2= 77.548,16 m2; i V3= 1.999,58 metres quadrats. Els seus extrems Est i Oest es troben travessats per l'Avinguda Corregiment i un carrer de circumval·lació, respectivament (avui carrer Pirineus).

Sobre aquesta finca es troben emplaçades tres edificacions destinades a vivendes unifamiliars amb la següent descripció: 1ª) Urbana: casa torre o vivenda unifamiliar composta de planta soterrani destinada a garatge i traster de superfície 150 metres quadrats i planta baixa de superfície 250 metres quadrats, distribuïts en sala menjador, cuina, dos banys i cinc habitacions 2ª) Casa composta de planta baixa i soterrani; i 3ª) Vivenda unifamiliar.

LIMITA: Al Nord: en línia recta, amb la ronda Mossèn Jacint Verdaguer.

Sud: En línia trencada, amb la parcel·la E1, destinada a equipament públic, amb edifici de vivendes situat al número 107 del Camí de la Geganta i amb dit Camí de la Geganta.

Est: En línia trencada, amb l'avinguda Corregiment, amb espai lliure i amb part del Parc Central.

Oest: En línia recta amb la Unitat d'Actuació Torrent de Can Boada.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, en virtut de cessió obligatòria i gratuïta.

REFERENCIA CADASTRAL: 3194601DF5939S0001/OK.

VALORACIÓ:6.521.248,81 ¬.

Apartat 3) PARC CENTRAL: Formada per les parcel·les V1, V2, V3, E2 i parcel·la procedent de la finca registral 2.519, inscrita al Tom 2.929, Llibre 40, Foli 97, del Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró. URBANA, de figura irregular, que medeix en junt, 104.783,90 metres quadrats, dels quals 20.135,75 metres quadrats corresponen a la parcel·la E2, 1.724,62 metres quadrats corresponen a porció procedent de la finca registral 2.519, ja esmentada, i la resta de 82.923,53 metres quadrats, a tres porcions discontínues de terreny destinades a zona verda pública segons el següent detall: V1= 3.375,79m2; V2= 77.548,16 m2; i V3= 1.999,58 metres quadrats. Els seus extrems Est i Oest es troben travessats per l'Avinguda Corregiment i un carrer de circumval·lació, respectivament (avui carrer Pirineus).

Sobre aquesta finca es troben emplaçades tres edificacions destinades a vivendes unifamiliars amb la següent descripció: 1ª) Urbana: casa torre o vivenda unifamiliar composta de planta soterrani destinada a garatge i traster de superfície 150 metres quadrats i planta baixa de superfície 250 metres quadrats, distribuïts en sala menjador, cuina, dos banys i cinc habitacions 2ª) Casa composta de planta baixa i soterrani; i 3ª) Vivenda unifamiliar.

LIMITA: Al Nord: en línia recta, amb la ronda Mossèn Jacint Verdaguer.

Sud: En línia trencada, amb la parcel·la E1, destinada a equipament públic, amb edifici de vivendes situat al número 107 del Camí de la Geganta i amb dit Camí de la Geganta.

Est: Amb l'avinguda Corregiment i en una petita part, travessant la referida avinguda, amb l'antic Parc Central.

Oest: En línia recta amb la Unitat d'Actuació Torrent de Can Boada.

VALORACIÓ DE LA TOTAL FINCA: 6.604.168,54 ¬.

REFERENCIA CADASTRAL: 3194601DF5939S0001/OK.

TERCER.-

Segregar de la finca resultant descrita a l'anterior apartat 3) una porció de 2.685,06 metres quadrats, que es descriu a continuació:

Finca Urbana. Porció de terreny de 2.685,06 metres quadrats, procedents en la seva major part de la parcel·la urbanística V2, i quant a la resta, de part de l'antiga finca registral inscrita al Tom 2.929, Llibre 40, Foli 97, Finca registral 2519, del Registre de la Propietat núm. 1, de Mataró. LIMITA: Al Nord i a l'Est, amb el Parc Central, a l'Oest, amb l'avinguda Corregiment i al Sud, amb el Camí de la Geganta.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament, en virtut de segregació de la major finca.

VALORACIÓ: 129.097,68 ¬.

DESCRIPCIÓ DE RESTE: PARC CENTRAL: Formada per les parcel·les V1, V3, E2 i part de la parcel·la V2. URBANA, de figura irregular, que medeix en junt, 102.098,84 metres quadrats, dels quals 20.135,75 metres quadrats corresponen a la parcel·la E2, i la resta de 81.198,91 metres quadrats, a tres porcions discontínues de terreny destinades a zona verda pública segons el següent detall: V1= 3.375,79m2; V2= 76.587,72 m2; i V3= 1.999,58 metres quadrats. Els seus extrems Est i Oest es troben travessats per l'Avinguda Corregiment i un carrer de circumval·lació, respectivament (avui carrer Pirineus).

Sobre aquesta finca es troben emplaçades tres edificacions destinades a vivendes unifamiliars amb la següent descripció: 1ª) Urbana: casa torre o vivenda unifamiliar composta de planta soterrani destinada a garatge i traster de superfície 150 metres quadrats i planta baixa de superfície 250 metres quadrats, distribuïts en sala menjador, cuina, dos banys i cinc habitacions 2ª) Casa composta de planta baixa i soterrani; i 3ª) Vivenda unifamiliar.

LIMITA: Al Nord: en línia recta, amb la ronda Mossèn Jacint Verdaguer.

Sud: En línia trencada, amb la parcel·la E1, destinada a equipament públic, amb edifici de vivendes situat al número 107 del Camí de la Geganta, amb dit Camí de la Geganta i en una petita part, amb la finca segregada, a la qual es construeix un aparcament subterrani.

Est: Part amb l'avinguda Corregiment, i en una petita part, travessant la referida avinguda, amb l'antic Parc Central.

Oest: En línia recta amb la Unitat d'Actuació Torrent de Can Boada.

VALORACIÓ DE LA FINCA: 6.475.070,86 ¬.

QUART.-

Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró la inscripció de les exposades operacions de segregació i agregació acordades, interessant-se expressament la inscripció de les finques resultants descrites als apartats B) de l'acord primer, apartat 3) de l'acord segon, així com la inscripció de la descripció de reste consignada a l'apartat C) de l'acord primer i la descripció de reste de l'acord tercer.

CINQUÈ.-

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, una concessió demanial referida al subsòl de la finca situada a la part Sud-Oest del Parc Central, en la cruïlla amb el Camí de la Geganta i l'Av. Corregiment.

Té una superfície de dos mil sis-cents vuitanta-cinc metres, amb sis centímetres, tots quadrats. LIMITA: Al Nord i a l'Est, amb el Parc Central, a l'Oest, amb l'avinguda Corregiment i al Sud, amb el Camí de la Geganta.

INSCRIPCIO: Pendent.

TITOL: Pertany a l'Ajuntament per segregació de la finca matriu, propietat de l'Ajuntament quant a una part, per cessió obligatòria i gratuïta i quant a l'altra part que se li ha agregat, per compra a la Sra. Montserrat Coll Boada.

Té la qualificació jurídica de bé de domini públic afecte a l'ús públic.

S'adjunta com a annex I del plec de condicions adjunt, un plànol de situació de l'aparcament superficiat.

S'adjunta d'annex II del plec de condicions, plànols del projecte constructiu corresponents a cadascuna de les plantes subterrànies de l'aparcament.

SISÈ.-

Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A.

SETÈ.-

Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

VUITÈ.-

Aprovar provisionalment les tarifes de l'aparcament soterrani del Parc Central, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, amb les concrecions horàries que s'especifiquen, i que es reprodueixen a continuació:

Concessió de places a 50 anys: 9.917 ¬ + IVA

Arrendament mensual:

Places fixes: 66,11 ¬/mes (sense IVA)

Lloguer mensual diürn (per 15 hores diàries):

Places lliures: 48,08 ¬/mes (sense IVA)

Lloguer mensual nocturn (per 14 hores diàries):

Places lliures: 39,07 ¬/mes (sense IVA)

Estacionament ocasional (sense IVA):

  • 1 hora&&&&&&1,20 ¬ (fraccionable per quarts d'hora)

  • següents&&&&&1,20 ¬

  • Dia complert 12,02 ¬

NOVÈ.-

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

DESÈ.-

Autoritzar el Conseller Delegat de Serveis Centrals, Sr. Ramon Bassas i Segura per a la subscripció de tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei de Compres i Contractacions-

11. APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DELS PREUS A APLICAR DURANT L'ANY 2002 EN EL CONTRACTE DE SERVEI DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC DE LA CIUTAT DE MATARÓ, ADJUDICAT A FAVOR DE L'EMPRESA ELECTRICITAT BOQUET, SL.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Atès que l'Excm. Ajuntament Ple, amb data 12 de desembre de 1996, va adjudicar el concurs celebrat per a la contractació del servei de conservació i manteniment de l'enllumenat públic de la ciutat a favor de l'empresa de Josep Ma. Pi Boquet.

Vist que a la clàusula 4.2 del plec de condicions tècniques que serviren de base per al concurs hi consta la fórmula per la qual es regeix la revisió de preus de l'esmentat servei.

Vistos els informes de l'Enginyer Tècnic responsable del manteniment de l'enllumenat, de data 27 de febrer de 2002, i del Cap de la Secció de Planificació del Servei de Manteniment de l'Ajuntament, de data 8 de març de 2002.

Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, posa a la consideració de l'Excm. Ajuntament Ple el següent ACORD:

Únic.-

Aprovar, a favor de l'empresa "Electricitat Boquet, SL" (concessionària del servei de conservació i manteniment de l'enllumenat públic de la ciutat), el coeficient de revisió del 1'0977 a aplicar als preus a origen en els serveis a prestar en base als apartats b) i c) de l'article 1.1 del plec de condicions tècniques, i l'increment del 2'37 % a aplicar als preus de l'any 2001 pel que fa als serveis a prestar en base a l'apartat a) de l'article anteriorment esmentat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

12. MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE PER A LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DE L'EXPLOTACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE LA ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL DE EL SORRALL DE MATARÓ, ADJUDICAT A FAVOR DE NUSCAMPS, SL, A FI D'ADEQUAR-LO AL PROJECTE APROVAT EN DATA 4/10/2001.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Vist l'expedient relatiu a la contractació de la concessió administrativa de l'explotació del servei públic de la zona esportiva municipal El Sorrall.

Atès que en data 10 de juny de 1999 es va signar el contracte administratiu amb l'empresa adjudicatària Nuscamps, SL, d'acord amb les prescripcions contingudes en el plec de condicions jurídiques, econòmiques i administratives d'explotació que han servit de base per l'adjudicació

Atès que el projecte inicial aprovat per acord del Ple de data 7 de setembre de 2000 per un pressupost d'execució de contractes de 915.550.743'- PTA (5.502.570,79 ¬) i de 1.067.687.097'-PTA (6.416.928,68 ¬) de pressupost per coneixement de l'Administració que va ser modificat a petició de l'adjudicatari, a fi d'introduir millores i aquesta modificació es va aprovar per acord del Ple de data 4 d'octubre del 2001 quedan el pressupost amb els següents imports:

  • 1.061.169.061'- PTA (6.377.754,51 ¬) pressupost d'execució del contracte (IVA inclós) increment respecte a l'inicial de 16,617%.

  • 1.222.993.128'- PTA (7.350.336,74 ¬) de pressupost per coneixement de l'Administració (IVA inclòs) el que suposa respecte a l'inicial un increment del 14,546%.

Atès que la modificació del projecte implica una modificació del contracte signat a fi d'adequar-lo a la nova realitat.

Atès l'art. 146 de la Llei 13/1995, de 18 de març, de Contractes de les Administracions Públiques, que es el que regeix aquesta contractació, degut a què l'obra va ser adjudicada en data 13/05/1999.

Atès que degut a les pròrrogues concedides l'obra es va iniciar al setembre del 2001.

Atès la clàusula 45 del plec de clàusules econòmiques i administratives que estableix les condicions econòmiques de l'elaboració del projecte, i de l'execució de les obres i instal·lacions, i en aquesta consta l'aportació econòmica a realitzar per l'Ajuntament com a despesa de caràcter plurianual pels anys 2000 i 2001 en funció de les certificacions d'obra confirmades.

Atesa la clàusula cinquena del contracte on també consta l'aportació municipal amb caràcter plurianual durant els anys 2000 i 2001.

A fi d'adaptar el contracte a la nova realitat el Conseller Delegat de serveis centrals proposta al Ple municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Modificar el contracte signat amb l'empresa Nuscamps, SL, relatiu a la contractació de la concessió d'obra per a la construcció, gestió i explotació del servei públic de la zona esportiva municipal de "El Sorrall", en règim de concessió administrativa en el següent sentit:

  1. El preu del contracte es fixa en la quantitat de 7.350.336,74 ¬, IVA inclòs, (1.222.993.128'- PTA).

  2. Es fixa l'aportació municipal, per l'elaboració del projecte i execució de les obres en 2.253.795,39 ¬ (375.000.000'- PTA).

  3. L'aportació municipal es realitzarà en dues anualitats: 2002 i 2003. Per a l'any 2002 es preveu una aportació màxima de 1.502.530,26 ¬ (250.000.000'-) PTA a càrrec de la partida 42000/452/77000 i per a l'any 2003 de 751.265,13 ¬ (125.000.000'- PTA) a càrrec de la partida 42000/452/77000

  4. La despesa serà abonada en funció de l'obra realitzada, és a dir, mitjançant la presentació de les corresponents certificacions d'obra, que seran conformades pel tècnic municipal. Correspondrà aplicar a cada certificació el percentatge resultant del total de l'import de l'aportació respecte al total del preu del contracte. Ara bé, es respectarà sempre el màxim d'aportació per cada anualitat tal i com s'indica en l'apartat b).

  5. La fiança s'ha d'adequar al nou pressupost i per tant l'empresa Nuscamps, S.A. haurà de garantir en el termini màxim de 15 dies la diferència que pertoqui.

Segon.-

Modificar les clàusules 18 i 45 del plec de clàusules econòmiques i administratives en el sentit d'adaptar-les a la nova modificació contractual."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

-IMPEM-

13. PROPOSTA D'ADHESIÓ DEL PERSONAL LABORAL DE L'IMPEM AL CONVENI COL·LECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Atès que l'article 1 del Conveni col·lectiu del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró disposa que resta inclòs en el seu àmbit d'aplicació el personal subrogat en l'Institut Municipal de Promoció Econòmica.

Atès que a la resta de personal laboral de l'IMPEM se li apliquen les condicions laborals establertes en el citat conveni col·lectiu.

Atès que en les últimes eleccions sindicals, el personal laboral de IMPEM va participar votant als mateixos representants que la resta del personal de l'Ajuntament de Mataró.

Atès que l'IMPEM per les seves funcions compta amb unes categories diferents a les de l'Ajuntament de Mataró.

Atès el que disposa l'article 92 de l'Estatut dels Treballadors.

Qui subscriu, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, proposa al Consell de l'Institut:

Primer.-

Acordar amb els representants dels treballadors l'adhesió del personal laboral de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró al conveni col·lectiu del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró.

Segon.-

Facultar a la Presidenta i a la Directora de l'IMPEM per signar amb els representants dels treballadors l'acord d'adhesió, amb els annexos corresponents a les especificitats retributives de les categories pròpies de l'IMPEM, del personal laboral al conveni col·lectiu del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Urbanisme-

14. APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL ÀMBIT "CAN XAMMAR".

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"El 5 de juliol de 2001, el Ple Municipal va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit de CAN XAMMAR, amb la condició que el document que es sotmetés a l'aprovació provisional, incorporés alguns aspectes puntuals.

Sotmès el document a informació pública, resulta que s'han presentat quatre al.legacions.

La societat municipal PUMSA, encarregada de la redacció i execució d'aquest planejament per delegació municipal, ha presentat el nou document que s'ha de sotmetre a aprovació provisional, degudament rectificat segons l'acord d'aprovació inicial. El document també incorpora l'informe que dona resposta a les al.legacions presentades, dues de les quals s'han estimat parcialment i desestimat-se les altres dues. El tractament que es dona a cada una d'elles es reflecteix en l'informe tècnic que s'adjunta com annex a la present proposta.

El nou document presentat incorpora l'estudi econòmic corresponent a les despeses per indemnitzacions d'activitats i arrendataris que en el document de aprovat inicial no s'hi comptabilitzaven. Tot i això, la viabilitat de la UA 48 prevista per cooperació, queda argumentada.

El document continua mantenint els objectius i criteris tant del Pla General com de l'avanç de modificació, desenvolupats en el document aprovat inicialment i que es concreten en la millora de la qualitat urbana d'una àrea deteriorada situada al cor del centre històric de la ciutat, amb la creació d'un pol de desenvolupament basat en un sistema complex d'usos comercials, residencials, de lleure i aparcament. Al mateix temps es pretén agilitzar la gestió del sector.

El nou document presentat, introdueix les variacions següents :

  • S'ajusta lleugerament l'àmbit, sense que això suposi la inclusió de cap nou propietari afectat. Bàsicament, correspon a la inclusió d'una major superfície de pati posterior de dues cases de la Baixada de les Escaletes i a la exclusió de la superfície afectada de vial del carrer d'en Xammar, recentment adquirida per Pumsa.

  • S'ajusten i modifiquen les qualificacions del sòl públic. En concret es substitueix la reserva de sòl d'Equipament prevista al Pla General, per la de Espais Lliures (V/Ca amb possibilitat d'aparcaments en el subsòl) ja que la voluntat municipal és la de millorar i ampliar els espais lliures existents al centre històric, clarament en proporció desfavorable respecte a la considerable previsió d'equipaments en aquesta àrea de la ciutat.

  • Al mateix temps, s'ha reduït la superfície del viari prevista pel Pla General en els passos per sobre i sota muralla i a l'accés a la plaça interior des de la cantonada del Camí Ral amb el Carrer Hospital, substituint la qualificació per V i V/Ca, més d'acord amb el caràcter que se li vol donar al conjunt.

Això ha permès, tot i augmentar en conjunt la superfície qualificada d'Espais Lliures (1.433 m2 d'increment respecte al Pla General), deixar com a sòl privat però d'ús públic una part important de la plaça inferior a peu de muralla, amb el que s'afavoreix la viabilitat econòmica de la UA 26 prevista per expropiació, al permetre un major nombre de places d'aparcament en diferents règims de propietat.

  • En conjunt i respecte al Pla General, aquests canvis suposen un augment del sòl privat (615 m2 d'increment), però també un augment de l'espai d'us públic total de 1.088 m2.

  • Altres petits ajustos de les volumetries i aliniacions previstes acaben d'ordenar amb més precisió la proposta, sense que suposin però canvis significatius respecte al document de l'Aprovació Inicial.

Pel que fa a l'edificabilitat global de l'àmbit objecte de la modificació, es manté molt sensiblement la de l'Aprovació Inicial, passant d'un índex de 0.94 m2/m2 corresponent al Pla General, a un altre de 1.11 m2/m2, el que comporta un increment total de 1.647 m2 de sostre que ajuden a fer més viable l'execució dels polígons, sense comprometre però la qualitat urbana del conjunt.

Al mateix temps es preveu el corresponent augment proporcional d'Espais lliures.

Els principals paràmetres urbanístics de la modificació, en relació als vigents del Pla General i referits a tot l'àmbit de la modificació, són els següents :

 

PG

Mpg

Diferència

Viari

Espais Lliures

Equipament

1.468 m2

2.187 m2

734 m2

154m2

3.620 m2

0 m2

-1.314 m2

+1.433 m2

- 734 m2

SÒL PÚBLIC

SÒL PRIVAT

4.389 m2 45.54%

5.248 m2 54.46%

3.774 m2 39.16%

5.863m2 60.84%

- 615 m2

+ 615 m2

TOTAL

Sòl d'ús públic

9.637 m2

4.389 m2

9.637 m2

5.477 m2

 

+ 1.088 m2

Sostre

Índex

d'edificabilitat

9.062 m2

0.94 m2/m2st

10.729 m2

1.11 m2/m2st

+1.647 m2

0.17 m2/m2st

La modificació, tal com feia el document de l'Aprovació Inicial (amb lleugeres variacions) i per tal d'agilitzar la gestió del sector, substitueix el PEMU i les dues UA previstes en el Pla General, per tres noves Unitats d'Actuació: una per expropiació, la UA-26, i dues per cooperació, la UA-48 i la UA-59.

L'estudi econòmic i financer, tot i partir de paràmetres i valors molt aproximatius, argumenta tant la viabilitat de les UA previstes per cooperació, com la necessitat del sistema d'expropiació per a la UA-26, clarament deficitària però d'un valor estratègic innegable per al conjunt de la transformació prevista al document.

Per tot el que s'acaba d'esposar, vistos els informes tècnic i jurídic i el que disposen els articles 125 del Reglament de Planejament, 40 a 44, 55, 56, 59 del Text Refós Urbanístic Català (DL. 1/90 de 12/7) i 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

Primer.-

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit de CAN XAMMAR, redactat i presentat per PUMSA.

Segon.-

Resoldre les al·legacions presentades durant el període d'informació pública, segons el contingut de l'informe que s'adjunta com annex a la present proposta, notificant a cada al·legant el contingut de la resolució de la seves pretensions.

Tercer.-

Trametre tres exemplars del document tècnic i una copia de l'expedient administratiu, a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, per tal que es tramiti l'aprovació definitiva.

Quart.-

Notificar el present acord a PUMSA i als interessats en l'expedient."

El Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió reconeix que l'ordenació proposada millora sensiblement la que actualment figura en el Pla General, però hi ha diverses raons, ja motivades al debat de l'aprovació inicial, que els fan abstenir-se. En primer lloc perquè s'inclou uns propietaris que surten perjudicats i no són compensats. D'altra banda, s'estan fent aprovacions urbanístiques en àmbits del centre, però no tenen encara una idea general de qual serà el resultat global, és a dir, falta el Pla Especial del Centre Històric que doni una visió general de cap a on anem.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal Popular, entén la importància de la modificació proposada, però vist que es manté una discrepància amb alguns propietaris del sector, com resulta de la desestimació de vàries al·legacions, prefereixen donar el benefici del dubte a aquests al·legats i, en conseqüència, s'abstindran.

El Sr. Arcadi Vilert respon que s'han buscat en tot moment les compensacions i l'acord amb els propietaris; en alguns casos s'ha aconseguit, i en els que no s'ha pogut pensen que la solució pot venir en el futur projecte de reparcel·lació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

15. APROVACIÓ DEFINITIVA ESTATUTS SOCIETAT D'HABITATGES.

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"En data 7 de febrer de 2002 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment els estatuts per a la constitució per part de PUMSA d'una nova societat privada, íntegrament participada per la pròpia societat PUMSA, per a la realització d'activitats de promoció, construcció i gestió específicament relacionades amb l'habitatge; en el mateix acord s'autoritza a PUMSA la constitució de la Societat.

L'acord d'aprovació inicial s'ha sotmès a informació pública, a través de la seva publicació en el Butlletí oficial de la Província, Diari Oficial de la Generalitat i Tauler d'Anuncis.

En els estatuts aprovats inicialment es designa la societat nova com "PROHABITATGE MATARÓ, SA", Aquesta denominació no ha estat acceptada en el Registre Mercantil Central per la seca similitud a una altre societat preexistent. Amb posterioritat a l'aprovació inicial dels Estatuts, el Registre Mercantil Central, Secció de Denominacions, ha notificat el Certificat mitjançant el qual reserva la denominació SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SA. Per a la futura societat que es constituirà. El nom que va ser aprovat inicialment amb els Estatuts difereix del que finalment s'ha autoritzat, en les dos paraules inicials, es a dir, "SOCIETAT MUNICIPAL".

En data d'avui no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment sobre els acords relatius a l'aprovació dels estatuts i constitució de la nova societat.

L'art. 140 del Reglament d'obres, activitat i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny), disposa que les societats constituïdes o participades pels ens locals, quan els seus estatuts ho prevegin, podran fundar-ne i participar en d'altres, amb l'autorització expressa i l'aprovació dels estatuts de la nova societat per l'ens local del qual depenen. En el present cas, els Estatuts de PUMSA, autoritzen de forma expressa (art. 3 er, h ) a la Societat per "participar i promoure legalment altres entitats, malgrat es tracti de Societats Mercantils, sempre que tinguin per finalitat la consecució d'objectius anàlegs als de Societat".

Per tot el que s'acaba d'exposar, a la vista de l'informe jurídic i en virtut del que disposen els arts. 212,5 i 210 i següents del ROAS, proposo al Ple de l'Ajuntament, l'adopció, si s'escau, dels següent ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament els estatuts de la futura SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITAGE MATARÓ, SA. Amb aquesta nova denominació, i autoritzar la seva constitució a la Societat Municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA. (PUMSA), amb capital íntegrament de la pròpia Societat Municipal PUMSA, amb l'objecte de realitzar activitats de promoció, construcció i gestió específicament relacionades amb l'habitatge, amb les condicions contingudes en les clàusules dels Estatuts que s'adjunten com ANNEX i formen part integrant del present acord.

Segon.-

Notificar el present acord a PUMSA, publicar el text íntegre del estatuts de la futura Societat Municipal Prohabitatge Mataró, SA., en el Butlletí Oficial de la Província, i inserir una referència d'aquesta publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis de l'ajuntament.

Tercer.-

Comunicar els precedents acords al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en compliment de que disposa l'art. 201 del ROAS sobre l'obligació de la inscripció de les societats municipals en la secció complementària del Registre d'Ens Locals.

Quart.-

Autoritzar i delegar a l'Alcalde la facultat d'autoritzar les correccions del text dels estatuts annexes, per agilitar els tràmits de la seva inscripció en el Registre Mercantil, amb el benentès que de la Resolució de l'Alcalde se'n donarà compte en la primera sessió ordinària del Ple i sense perjudici de la seva ratificació si és necessari en atenció a la naturalesa de la correcció."

El Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posa de manifest que la resposta de la Sra. Romero en el Ple anterior de què la gestió d'una borsa d'habitatge jove figurava als Estatuts de la nova societat d'habitatges, una vegada comprovat el seu redactat, no és certa en absolut.

El Sr. Arcadi Vilert respon que en tot cas es tracta d'una actuació que, en la mesura de les seves possibilitats, es compromet a tractar en el Consell d'Administració de l'empresa, però entén que els estatuts no poden descendre a aquests detalls.

La Sra. Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Adolescència, Dones, Agermanaments i Cooperació, respon que efectivament el que ella va dir el mes passat es que la borsa d'habitatge jove figurava en el Pla d'Habitatge de Mataró pel 2002, i que es portaria a terme des de l'empresa, no que aquest extrem figurés als estatuts.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

16. APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL ÀMBIT "VALLVERIC".

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"El 13 de desembre de 2001, el Ple Municipal va acordar aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta l'àmbit del Sector VALLVERIC presentat per PUMSA i publicar-los d'acord amb l'article 125 del Reglament de Planejament. També s'acordà que el document que s'hagi de sotmetre a aprovació inicial, provisional i definitiva, hauria d'incorporar el desenvolupament d'un seguit de consideracions plasmades en l'informe tècnic del cap de Planificació Urbanística.

El document de l'avanç, es va sotmetre al període d'informació pública e 30 dies i per tractar-se d'un sector amb planejament aprovat i que ja s'ha començat a executar, es va notificar a tots els propietaris afectats.

Durant el període d'audiència, es van presentar 3 escrits fent suggeriments i noves propostes, el contingut dels quals queda resolt en l'informe adjunt a l'expedient.

El 18/3/2002, PUMSA ha presentat el document de la modificació puntual en tràmit, degudament rectificat i adaptat pel tràmit de l'aprovació inicial.

El document presentat, que ha sigut informat favorablement -amb prescripcions- per l'arquitecte cap de Planificació Urbanística, tot i seguir els objectius definits a l'avanç, incorpora alguns altres aspectes que fan que la modificació quedi plantejada tal com segueix :

- Es modifica la densitat bruta del sector residencial, passant de 10 a 17 hab/Ha (en l'avanç 15.3 hab/Ha), introduint una zonificació amb parcel·les de menor tamany i una altre d'edificació en filera.

D'aquesta manera s'ajusta la mida dels habitatges a les necessitats reals del mercat immobiliari, reduint els 440 m2 de sostre dels habitatges unifamiliars i els 190 m2 dels habitatges plurifamiliars que la densitat fixada pel Pla General determinava.

  • El document fixa com a noves càrregues urbanístiques a assumir per les parcel·les on fruit de la modificació de la densitat es produeix un increment de l'aprofitament urbanístic (encara que no del sostre), diverses obres d'urbanització complementaries no previstes inicialment, com ara el soterrament de les línies aèries de 110.000 kV, l'execució de la segona calçada de la Ronda Vallveric, el vial de connexió amb el nus de la Riera de Valldeix i una part de la nova calçada lateral a la C-32.

  • Es modifica l'àmbit del sector, ajustant-lo lleugerament pel costat est per a poder situar els castillets d'alta tensió fora del vial perimetral i de la reserva hidrològica, i pel costat oest, a la zona del gual de la Riera de Valldeix, al desplaçar-se el pont que donava continuïtat a l'eix intermig que creuava els sectors dels Turons.

  • Es substitueix com a objectiu la millora de l'accessibilitat general a la zona nord del terme municipal a través de l'eix intermig dels sectors dels Turons, fent referència ara a la nova calçada lateral adossada a l'actual C-32, d'acord amb l'Estudi de Capacitat i Reordenació dels accessos a la Ronda de Mataró, promogut pel propi Ajuntament.

  • Es modifica per al sector, la regulació dels paràmetres d'ocupació i alçada reguladora màxima de la zona d'indústria terciari aïllada (Clau 2d) per tal de flexibilitzar la implantació d'activitats, passant dels 11 mts actuals d'ARM i el 60 % d'ocupació, a 12 mts d'ARM i el 70 % d'ocupació proposats pel document.

Aquesta modificació de Pla General, canvia lleugerament els percentatges de reserves de sòl respecte al Pla Parcial aprovat definitivament per tal d'adequar-se a les noves condicions, disminuint la superfície destinada a viari ( 33.43 % a 30.50 %) i augmentant els espais lliures ( 19.40 % a 20.00 %), amb el que es justifica el manteniment dels estàndards urbanístics generals derivats del major nombre d'habitatges previst.

A nivell global, el sòl públic mínim disminueix també lleugerament (57.33% a 55.00%), mentre que el sòl privat màxim augmenta de forma corresponent (42.67% a 45%).

Per tot el que s'acaba d'esposar, vistos els informes tècnic i jurídic i el que disposen els articles 40 a 44, 55, 56, 57 i 59 del Text Refós Urbanístic Català (DL. 1/90 de 12/7) i 122 del Reglament de Planejament, 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit del Sector de VALLVERIC, redactat i presentat per PUMSA, amb la condició que el document de l'aprovació provisional incorporarà les prescripcions previstes en l'informe tècnic adjunta a la present proposta (annex 1).

Segon.-

Resoldre els suggeriments presentats durant el període d'informació pública de la tramitació de l'Avanç, d'acord amb el contingut de l'informe jurídic annex a la present proposta (annex 2).

Tercer.-

Suspendre l'atorgament de llicències de parcel.lació, d'edificació i d'enderrocament, en tot l'àmbit del Pla Parcial de VALLVERIC, d'acord amb les previsions de l'article 41 del TRUC.

Quart.-

Notificar el present acord als municipis limítrofes adjuntant plànol d'emplaçament.

Cinquè.-

Iniciar un període d'informació pública d'un mes prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en el tauler d'edictes municipals.

Sisè.-

Demanar informe previ a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya i ACESA.

Setè.-

Notificar el present acord a PUMSA i als interessats en l'expedient."

El Sr. Genís Carbó, del grup municipal de Convergència i Unió, pregunta el sentit de la referència que es fa a una nova calçada lateral a la C-32, la qual es proposa de conformitat amb l'Estudi de capacitat i ordenació dels accessos a la Ronda de Mataró, Estudi que és nou, que no coneixen i que no té suport en el planejament vigent.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal Popular, no entén que la part residencial del sector Vallveric surti beneficiada en relació a altres parts d'aquell sector on predomina la finalitat agrícola. Comparteix els fins pels quals s'incrementa l'edificabilitat, però el resultat és novament una visió parcial de cada un dels sectors d'aquesta part de la ciutat. Falta una visió global i equànim del planejament, i no solucions diferents per a cada cas. Per això s'abstindran.

El Sr. Arcadi Vilert explica que el vial lateral al C-32 no només millora la circulació del sector amb la ciutat i amb l'autopista, sinó que a més fa més racional la circulació al sector Els Turons. D'aquí que es sufragui en part amb la plusvalua que genera el pla i per altra part homologant-la a sistemes generals. La major densitat d'habitatges per hectàrea que preveu el pla, amb el corresponent increment de dotacions per zona verda, també servirà per racionalitzar l'ús del sostre edificable en permetre habitatges més petits.

El Sr. Genís Carbó insisteix en què no queda clar si l'estudi d'ordenació dels accessos a la Ronda de Mataró, del que parla la memòria de modificació del pla, forma part o no del mateix.

El Sr. Arcadi Vilert respon que aquest estudi no s'ha tramitat encara perquè pertany al conjunt de documents que han de servir per negociar el tema general dels accessos amb la Generalitat; malgrat això se'ls farà arribar una còpia. La modificació del pla afectarà per tant modificacions de vialitat que hauran de rebre concreció en successives modificacions del pla parcial, projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

17. ENCÀRREC A PUMSA REDACCIÓ MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL I EXECUCIÓ ÀMBITS SECTOR 5-08 I EQUIPAMENT PLAÇA LA HAVANA.

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"El 8/7/1998, es va signar un conveni de col·laboració urbanística entre l'Ajuntament, la Societat municipal PUMSA, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i les societats IND-TEX SA, i INTEXMAT SAL.

L'objectiu bàsic d'aquest conveni era establir la col·laboració conjunta de tots els signants en la requalificació com equipament docent del Sector "Quintana-Antonio Puigblanch", així com la col·laboració en la continuïtat i trasllat de la indústria INTEXMAT SAL.

Com a conseqüència d'aquest conveni, es va tramitar la modificació puntual del Pla General 1996, que va afectar la situació de l'equipament de la Plaça de l'Havana, eliminant el sector de remodelació 5-08 delimitat en el Pla General.

Aquesta modificació puntual de Pla General, va traslladar la qualificació de l'equipament situat al carrer Solis/carrer Prat/Plaça l'Havana, en el que hi ha l'edifici de la Guardia Civil, a l'àmbit del Sector 5-08 (Madoz/Antoni Puigblanch/Quintana), qualificant-lo tot ell d'equipament i eliminant-lo com a Sector de remodelació. L'illa en la que s'ubica la Guardia Civil, va quedar tota ella qualificada de 1d, 1b i 1c (sector Residencial General), amb una franja de verd a Campmany-La Havana.

Per altra banda, d'acord amb els plans de la institució, la Guardia Civil, instal·lada en sòl i edifici municipals, va anar traslladant les seves instal·lacions, de tal manera que a finals del mes de març d'enguany, l'antiga caserna, estarà totalment desocupada.

Desprès d'aquestes actuacions, el Govern Municipal, ha avançat en l'estudi de les dues peces derivades de la modificació del Pla General anterior, concloent en la necessitat de tornar a l'antiga idea de destinar el solar de la caserna de la Guardia Civil a equipament públic i traslladar-hi l'Escola Anxaneta.

Al mateix temps s'ha de reestudiar l'antic sector de remodelació 5-08 que es va eliminar, tenint en compte el futur de les indústries que actualment s'ubiquen en aquell sector, les seves previsions de futur i el mateix contingut del conveni que es va signar en el seu moment.

Atès que PUMSA ja va entrar originariament en aquest tema, negociant directament amb les empreses IND-TEX SA, i INTEXMAT SAL i signant

el conveni de 8/7/1998, s'estima convenient que ara aquesta mateixa societat municipal, lideri, impulsi i executi els canvis urbanístics que s'han de portar a terme d'acord amb les previsions exposades.

A més a més, PUMSA te encarregada la gestió i execució del sector de VALLVERIC, al que aquestes indústries s'han de traslladar.

En base al que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 165 del Text Refós Urbanístic Català, 15 a 21 i 187 del Reglament de Gestió Urbanística i 2 dels Estatuts de PUMSA, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

Primer.-

Encomanar a PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA. PUMSA-, la redacció de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal, relativa a l'àmbit de l'antic Sector de remodelació 5-08 "Sector Quintana-Antoni Puigblanch", (actualment qualificat d'equipament) i a l'àmbit de l'illa formada pels carrers Solís, Floridablanca, Prat i Camí Ral/Plaça l'Havana (actualment qualificada de sector residencial general 1b, 1c i 1d).

Així mateix s'encomana a PUMSA la gestió íntegra del desenvolupament urbanístic que es porti a terme en aquests sectors d'acord amb la modificació del Pla General que es tramiti, redactant i executant aquells instruments de planejament i de gestió urbanística que siguin necessaris.

Aquesta encomana de gestió, compren també la de gestionar si cal, l'adaptació o modificació del conveni signat l'any 1998, amb les societats IND-TEX SA i INTEXMAT SAL.

Dins del marc de la gestió dels dos àmbit abans indicats, també s'encarrega expressament a PUMSA l'enderroc de l'edifici Caserna de la Guardia Civil, situat a l'illa formada pels carrers Camí Ral, El Prat, Solís i Floridablanca, prèvia sol·licitud i concessió de llicència d'enderroc, sense perjudici de la futura repercussió de la despesa a qui legalment correspongui.

Tot això d'acord amb el que s'estableix en els articles 165 del Text Refós Urbanístic Català i 15 a 21 i 187 del Reglament de Gestió Urbanística, sense perjudici de la reserva de les facultats municipals d'aprovació dels plans i projectes i de l'exercici de totes aquelles funcions, no especificades, que impliquin exercici d'autoritat.

Segon.-

Notificar el present acord als propietaris interessats en el present procediment, a PUMSA i al Servei de Gestió Econòmica."

El Sr. Genís Carbó i Boatell, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta nº 28 de l'ordre del dia que subsumeix la posició del seu grup en relació al tema que aquí es tracta.

28.- PREGUNTA S/EL CONVENI PER SOLVENTAR EL TEMA DE L'ESCOLA ANXANETA.

"Al juliol de l'any 1998 va signar-se un conveni de col·laboració urbanística entre l'Ajuntament, PUMSA, l'IMPEM i les societats INDTEX i INTEXMAT. Arrel de la seva signatura va tramitar-se la modificació puntual del Pla General de 1997, una modificació que afectava el sector Quintana-Puigblanc, que es requlaificava a equipament i la caserna de la Guàrdia Civil que quedava com a sòl residencial. Alhora les empreses INDTEX i INTEXMAT, es traslladaven al nou sector de Vallveric.

Per la premsa vàrem conèixer que el conveni no es compliria i que les coses anirien d'una altra manera.

En aquest Ple haurem encarregat a PUMSA la gestió urbanística del conveni. De fet a la nit del passat dia 19 aprovàvem en el Consell d'administració de PUMSA l'adjudicació de l'enderroc de la caserna, enderroc que sense saber-ho ja s'havia començat a executar aquell mateix matí& cosa que també vàrem saber per la premsa local de l'endemà.

Per tot això el grup de Convergència i Unió formulem les següents preguntes:

Primer.-

Quin és el destí definitiu dels terrenys i edificis implicats en el conveni signat al juliol del 1998: terrenys de la caserna de la guàrdia civil i edifici de les societats INDTEX i INTEXMAT?.

Segon.-

On es traslladen les empreses INDTEX INTEXMAT?

Tercer.-

Com és que la gestió urbanística recau sobre PUMSA i no sobre els serveis tècnics de l'Ajuntament?.

Quart.-

Existia realment un decret d'alcaldia, com va dir-se al Consell de PUMSA, que donés cobertura a l'enderroc de la caserna?."

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, considera que la decisió pressa el seu dia de reservar l'espai ocupat per les empreses INDTEX I INTEXMAT per la futura escola Anxaneta era coherent i lògica després d'haver-se negociat amb la comunitat educativa. Ara, degut al retard de l'execució del polígon Vallveric, on havien de traslladar-se aquestes indústries, combinat amb la marxa de la Guardia Civil de la caserna del Camí Ral, s'ha produït un canvi d'opinió per ubicar en aquesta finca l'escola. De fet no té clar que aquest debat sobre la conveniència o no d'aquest canvi s'hagi fet, de forma que ara sense prejutjar que aquesta sigui o no pitjor solució que l'anterior-, es troba davant d'un fet poc menys que consumat. D'altra banda, l'encàrrec a PUMSA no el troba encertat, ja que com altres vegades ha dit és col·loca sobre les seves esquenes operacions deficitàries que per les seves característiques haurien de correspondre més a l'Ajuntament.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, respon que tot i l'urgència d'enderrocar la vella caserna entén la preocupació del Sr. Milà per la despesa que li ha suposat a PUMSA, però ha donat instruccions perquè, si és possible, es compensi de la despesa aquest mateix any 2002.

El Sr. Arcadi Vilert recorda que ara només s'encarrega la redacció de la modificació del Pla General, però assegura que el debat a l'entorn de la modificació tindrà lloc al Ple de l'Ajuntament com correspon. D'altra banda respon a la pregunta formulada pel Sr. Carbó en el sentit de què el trasllat de l'escola al solar de la caserna el considera idoni. Les empreses esmentades es traslladen al polígon Vallveric tal com s'havia previst i d'acord amb el calendari estipulat. La gestió urbanística s'ha adjudicat a PUMSA per continuar amb la gestió que en aquesta zona ha vingut fent l'empresa. Per últim l'enderroc va ser encarregat a PUMSA per un decret de 7 de març.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1).

-Llicències-

18. RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 1686/2002 DE DATA 13 DE MARÇ,. REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D'USOS DE LA PLATJA DE L'ANY 2002, DE RETIRADA DE LA QUINGUETA NÚM. 5 DE GELATS PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES D'ACCÉS AL PORT DE MATARÓ PEL CARRER NEWTON.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde President, presenta el Decret següent:

"Atès l'informe dels serveis municipals on s'especifica que s'estan executant les obres de l'accés al port de Mataró pel c/Newton.

Atès que la realització d'aquestes obres afecten directament a la instal·lació de la guingueta de gelats núm. 5 definit en el pla d'usos de l'any 2002 i per tant impossibilitaran la seva instal·lació.

Atès que el citat Pla d'usos ha estat tramès per a la seva aprovació tant a la Generalitat de Catalunya com al Ministerio de Medio Ambiente.

Atès que el Ministeri de Medio Ambiente ha convocat aquest Ajuntament per resoldre l'explotació dels serveis el dia 20 de març de 2002, es fa necessari enviar amb la màxima urgència aquesta modificació per tal d'incloure-la abans de l'aprovació del Pla d'usos.

Atès aquesta urgència es va modificar puntualment el pla d'usos per la temporada 2002 per decret d'Alcaldia de data 13 de març de 2002 aprovat pel Ple de l'Ajuntament en data 7 de febrer de 2002.

El Conseller delegat d'Urbanisme i Obres que subscriu, proposa al ple municipal l'adopció del següent acord:

Ratificar el decret d'Alcaldia 1686/2002 de data 13 de març de modificació del Pla d'usos per a l'explotació dels serveis de temporada a les platges de Mataró durant l'estiu 2002 en el sentit de retirar la guingueta núm. 5 de gelats abans de l'adjudicació, ja que la realització de les obres d'accés al port de Mataró pel c/Newton s'estan executant i impossibilitaran la seva instal·lació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Ciutat Sostenible-

19. APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL "PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL DE L'AGENDA 21 MATARÓ".

La Sra. Montserrat López, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent:

"El Ple de l'Ajuntament , en data 2 d'abril de 1998, va aprovar el Pla d'Acció Ambiental i Pla de Seguiment Agenda 21-, com a guia que defineix les actuacions a portar a terme per aconseguir que el desenvolupament de la ciutat es faci amb criteris de sostenibilitat, en el sentit definit per la Carta d'Aalborg.

L'any 2001 es va realitzar l'avaluació del grau d'implantació del Pla d'Acció Ambiental de Mataró, en el marc del qual s'ha establert una proposta concreta de reformulació de les subaccions aprovades i recull un conjunt d'actuacions realitzades pels diferents agents implicats en l'execució del pla que no s'associen literalment amb les propostes del Pla però concordants amb els seus objectius.

La proposta de reformulacions i l'annex de noves actuacions han estat consensuades en el marc de la Comissió Agenda 21 i han estat presentades en el Consell Municipal del Medi Ambient i aquest ha acordat fer la proposta a l'Ajuntament de Mataró.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple Municipal que s'adopti la resolució següent:

Primer.-

Aprovar les reformulacions de les subaccions del Pla d'Acció Ambiental de Mataró consensuades en el marc de la Comissió Agenda 21 i proposades pel Consell Municipal del Medi Ambient, les quals queden redactades de la següent forma:

1. AMPLIAR L'AUTOABASTAMENT EN L'ÚS DELS RECURSOS HÍDRICS I MILLORAR EL SANEJAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS

1.2 Minimitzar els impactes de les aigües residuals que poden afectar l'aqüifer i el medi marí

1.2.1 Posar en funcionament la depuradora d'aigües residuals i millorar el sistema de sanejament

1.2.1a Realitzar el seguiment de la fase de construcció de la nova EDAR amb sistema de tractament biològic, així com la posada en funcionament.1.2.1c Realitzar el control de l'explotació de l'EDAR

3. INCENTIVAR L'ESTALVI ENERGÈTIC I L'ÚS D'ENERGIES RENOVABLES

3.1 Optimitzar el consum d'energia de l'administració municipal

3.1.4 Incorporar sistemes eficients en el consum d'energia en els edificis municipals com a element exemplificador de cara als ciutadans

3.1.4c Promoure la introducció d'energies renovables, especialment energia solar tèrmica, a tots els edificis públics i en especial a les escoles on calgui millorar la instal·lació de calefacció, (col·legis Jaume Recoder, La Llàntia, Camí del Cros i Les Aigües) com a element de reforç a programes d'educació ambiental

3.2 Promoure l'ús eficient de l'energia en els diversos sectors d'activitat

3.2.3 Promoure l'extensió de l'ús de biocombustibles en el transport públic i companyies de transport de mercaderies

3.2.3a Incloure en els plecs de condicions per a la concessió de l'explotació del servei del transport urbà, condicions perquè es vagi implantant en aquests vehicles l'ús de biocombustibles

3.2.4 Incentivar les millores energètiques a les llars i en general als edificis i instal·lacions privades

3.2.4b Informar, als ciutadans que sol·licitin permís d'obres, sobre l'existència de línies de suport, a més de les municipals per a les millores en eficiència energètica en els habitatges.

4. DESENVOLUPAR UNA GESTIÓ DE RESIDUS BASADA EN CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

4.1 Potenciar la recollida selectiva i la minimització de la generació de deixalles en l'àmbit domèstic

4.1.2 Incrementar i millorar la distribució de contenidors de recollida selectiva

4.1.2a Ampliar el nombre de contenidors de vidre i paper fins arribar a un mínim de 1 contenidor/500 hab. La densitat de contenidors s'hauria d'adequar a aquest valor de forma que no existissin barris amb menys densitats (ex. l'Eixample). Tanmateix és convenient adequar la distribució i tipus dels contenidors a les activitats predominants en diferents sectors del municipi.

5. APLICAR ELS MECANISMES DE PREVENCIÓ I CONTROL DEL RISC AMBIENTAL PER INCREMENTAR LA SEGURETAT I PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ

5.1 Completar les mesures de prevenció i d'actuació que minimitzin el risc ambiental

5.1.1 Elaborar i homologar el Pla de Protecció Civil Municipal

5.1.1a Adaptar els Plans existents (PBEM, PAM) a l'estructura del Pla de Protecció Civil Municipal, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels Plans de Protecció Civils Municipals.

5.1.1b Elaborar els PAM que responen a riscos especials i a riscos específics quan el municipi hi estigui obligat, o bé sigui recomanable, incorpotant-los al Pla de Protecció Civil Municipal. Els que ja s'indicaven al PBEM i els que fan referència als següents riscos :

. Contaminació per ozó, el qual ha de preveure els mecanismes d'avís a la població, i especialment preveure i definir un pla d'actuacions davant un hipotètic episodi que arribi al llindar d'alerta.

. Accidents a les indústries, basat en els Plans d'Emergència Interiors i exteriors, on quedi clarament especificat el sistema d'avisos.

. Emergència a les platges, coordinat amb el pla de neteja durant els episodis de temporal.

. Risc d'inundacions

. Per a fer front al risc que comporta el transport de mercaderies perilloses

6. MINIMITZAR LA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL ASSOCIADA AL TRANSPORT I A LA MOBILITAT

6.3 Introduir en el disseny urbà elements que redueixin la incidència acústica del trànsit

6.3.3 Avaluar la incidència del trànsit sobre els nivells acústics dels habitatges situats a la perifèria del barri de Vista Alegre i adoptar mesures per reduir-la, tenint en compte també el compliment de la NBE

6.3.3a Determinar amb major precisió la incidència acústica del trànsit a la que estan sotmesos els habitatges en aquest sector, dissenyant i executant les mesures que correspongui per reduir-la.

6.3.4 Introduir elements en el disseny urbà per reduir l'impacte sonor del trànsit a les zones properes a la variant de la N-II i la B-40.

6.3.4b Incorporar al Pla Parcial del SUP El Sorrall, mesures per reduir l'impacte sonor de la variant de la N-II i l'enllaç amb la B-40 sobre els habitatges del barri de Cerdanyola.

7. POTENCIAR ELS VALORS ECOLÒGICS I PAISATGÍSTICS

7.1 Conservar i recuperar la diversitat d'hàbitats en l'àmbit rural

7.1.4 Mantenir espais oberts dins les masses forestals arbrades per afavorir la diversitat biològica i paisatgística i facilitar el control de focs

7.1.4a Iniciar gestions amb el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona perquè a través de les seves línies d'ajuts a activitats del sector primari i activitats terciaries en l'àmbit rural, afavoreixin específicament la conservació de les zones de conreus i els prats propers a elles i potenciïn activitats complementàries i compatibles amb l'agricultura. Aquesta actuació ha de fer atenció al control de l'aparició de processos erosius

7.1.6 Promoure una millor gestió cinegètica

7.1.6a Garantir que l'Àrea Privada de Caça disposa del seu Pla Tècnic de Gestió Cinegètica aprovat, sol·licitant al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya la corresponent informació.

7.2 Recuperar el caràcter natural de les rieres i la seva funció com a connectors biològics

7.2.1 Assolir una gestió integral de les rieres

7.2.1a Sol·licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua que redacti un pla i el corresponent programa de gestió específics per a la conca de la riera d'Argentona i que executi les determinacions que s'hi continguin.

Prèviament caldrà delimitar el Domini Públic Hidràulic. El Pla i el Programa hauran de plantejar una ordenació i millora integral del curs a tota la llera; entre d'altres, cal que contemplin determinacions sobre:

a) Obtenir l'inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat.

b) Controlar les captacions i abocaments.

c) Eliminar i prevenir els impactes que afecten la riera, mantenint la neteja dels punts d'abocament incontrolat

d) Substituir progressivament el canyar per vegetació autòctona pròpia de la riera (bardissa, alocar, salze...) en els indrets on aquell no és utilitzat pels pagesos, aprofitant activitats de millora a la riera en qüestió o al seu entorn i sel·leccionant els llocs on això és possible així com els indrets d'actuació preferent.

e) Recuperar vegetació autòctona que garanteixi la seguretat hidràulica en el tractament paisatgístic que es doni al passeig i entorns de la riera d'Argentona (creant zones de vegetació densa i altres d'arbres alts).

f) Mantenir i recuperar la connectivitat dels turons amb el marge esquerre de la riera.

g) Donar al conjunt de la riera un tractament paisatgístic que mantingui el caràcter fluvial i estigui d'acord amb l'indicat en el punt precedent, i fomenti l'ús públic i el reconeixement social de la mateixa.

7.2.1b Sol·licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua que redacti un pla i el corresponent programa de gestió específics per a les rieres del municipi i que executi les determinacions que s'hi continguin.

Prèviament caldrà delimitar el Domini Públic Hidràulic El Pla i el Programa hauran de plantejar una ordenació i millora integral del curs a tota la llera entre d'altres, cal que contemplin determinacions sobre:

a) Obtenir l'inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat a l'aqüífer de la zona.

b) Controlar les captacions i abocaments.

c) Eliminar i prevenir els impactes que afecten les rieres, mantenint la neteja dels punts d'abocament incontrolat, i cercant alternatives a l'actual abocament de terres a la llera del Forcat i al torrent del Castell que es realitza per facilitar l'accés a una part dels conreus de les Cinc Sènies, entre d'altres aspectes

d) Garantir la connectivitat entre els turons i la plana a través de les rieres a la zona agrícola de les Cinc Sènies i Mata. Entre altres aspectes cal valorar el possible efecte barrera que pugui tenir la implantació de noves infrastructures viàries.

e) Substituir progressivament el canyar per vegetació autòctona pròpia de les rieres (bardissa, alocar, salze...) en els indrets on aquell no és utilitzat pels pagesos, aprofitant activitats de millora a la riera en qüestió o al seu entorn i sel·leccionant els llocs on això és possible així com els indrets d'actuació preferent.

f) A la riera de Sant Simó mantenir la vegetació natural al marge esquerre i tractar el passeig del marge dret amb arbrat propi dels marges fluvials, de manera que es conservi el seu caràcter de riera. Realitzar un estudi detallat que faci compatible aquest tractament amb el Projecte de reparació de murs i estabilització de la riera de Valldeix.

7.2.1c Adequar les actuacions i plans previstos a l'entorn de la riera d'Argentona de manera que no s'hipotequi la funció connectora de l'espai, tenint en consideració aquesta funció en els PP dels sectors del Sorrall i del turó de Cerdanyola (de manera que les zones lliures d'edificació es disposin tocant a la riera i connectin entre elles i amb el turó de Cerdanyola).

7.2.1d Adequar les actuacions i plans previstos a l'entorn de la riera d'Argentona projectant el nou vial de connexió entre la C-1415 i la ronda Bellavista de manera que sigui molt permeable.

7.2.1e Definir els PAU de la Budelleria, del Pla del Castell, del torrent Forcat i de la riera de Mata de forma que es mantinguin les parts baixes dels cursos lliures d'afectacions.

7.5 Atenuar els impactes sobre els ecosistemes marins

7.5.5 Recuperar en la mesura del possible la dinàmica de la deriva litoral, amb la finalitat d'espaiar al màxim en el temps les actuacions de regeneració de platges

7.5.5a Realitzar el seguiment de la gestió del Consorci Port de Mataró SA perquè s'efectuï el transvasament de sorres de llevant a ponent del port.

8. MILLORAR L'ESPAI URBÀ, POTENCIAR ÀMBITS D'IDENTIFICACIÓ CIUTADANA I DEFINIR EIXOS VERTEBRADORS DELS BARRIS

8.3 Revitalitzar i estructurar els diferents barris i diversificar-hi els usos com a mitjans per equilibrar la ciutat

8.3.2 Introduir elements d'estructuració dels barris i diversificar-hi els usos

8.3.2d Mantenir la singularitat del caràcter forestal del turó de Can Boada i de l'antic saltant d'aigua inclòs dins el futur parc

8.3.2e Estudiar les possibilitats d'allunyar del turó les actuacions residencials previstes i atenuar l'alçada de les edificacions adequant-la al paisatge, reforçant així, la singularitat i el caràcter del turó de Can Boada

Segon.-

Aprovar la incorporació de l'annex de noves actuacions de l'Agenda 21 que s'adjunta a l'expedient."

El Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix moderadament l'optimisme que evidència la proposta sobre la millora dels vectors mediambientals, però deixa palès que queda molt camí per recórrer i millorar aspectes com el de la neteja urbana en el que els ciutadans no estan tan satisfets. També pensa que seria molt convenient que el Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda Local 21 de Mataró es revisés cada dos anys per introduir les millores que el pas de temps aconsellés amb la finalitat de perfeccionar els seus continguts.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

20. DONAR COMPTE DE L'APROVACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE L'ESCOLA D'ADULTS MUNICIPAL 2001-2003.

El Sr. Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent:

"És innegable el paper educatiu que les escoles d'adults tenen entre la ciutadania, per contribuir a cohesionar la societat i, no només a partir de la vertebració d'un ampli ventall de possibilitats formatives, sinó també mitjançant la convivència i el compartir experiències que es produeixen en els diferents centres educatius.

Atès el ventall de necessitats formatives que poden presentar les persones adultes i la diversitat de programes, accions i recursos educatius que conflueixen a Mataró, es fa del tot necessari dotar-se d'una eina àgil que permeti les actuacions des d'aquesta perspectiva integral, és a dir, que faciliti les interrelacions i la permeabilitat entre els diferents programes adreçats a les persones adultes, flexibilitzant la relació entre els tres àmbits que defineixen la formació d'adults a Catalunya i que es desprenen de la Llei 3/1991; la formació instrumental i bàsica, la formació per món laboral i la formació per al lleure, la cultura i la participació social.

En ús de les atribucions conferides per decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, i decret d'Alcaldia de 30 de juny de 2000.

Considero oportú de proposar a aquest plenari, l'adopció de l'acord següent proposta:

Primer.-

Aprovar el Pla Director de l'Escola d'Adults Municipal 2001-2003

Segon.-

Donar compte d'aquest acord al Ple Municipal de l'Ajuntament."

El Sr. Sergi Bonamusa dóna compte de l'aprovació del Pla Director de l'Escola d'Adults Municipal 2001-2003 per l'Institut Municipal d'Educació, amb el previ dictamen del Consell Escolar Municipal. Les esmenes que es van presentar en aquests òrgans van ser acceptades.

-Patronat Municipal d'Esports-

21.- CANVI DE REPRESENTANTS DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA AL CONSELL PLENARI DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde President i el Sr. Francesc Melero, president del Patronat Municipal d'Esports, presenten la proposta següent:

"Vista la comunicació del grup municipal Socialista notificant el canvi de representants al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, així com la incorporació d'un nou membre.

Vist l'informe de la secretaria del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposen els articles 4t i 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Acceptar els canvis de representants del grup municipal Socialista, Sr.s Pedro Martinez i Cristian Blanc, al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.

Segon.-

Nomenar com a representants del grup municipal Socialista al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports als senyors Joan Saban Carmona i Ferran Asencio Alvarez.

Tercer.-

Nomenar al Sr. Antonio Jimenez Moreno nou membre del Patronat Municipal d'Esports, tal i com estableix l'article 4t dels Estatuts de l'esmentat organisme.

Quart.-

Notificar els presents acords a les persones interessades."

El Sr. Francesc Melero afegeix l'agraïment als serveis prestats per les persones que han desenvolupat el càrrec de membre del Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI VIA PÚBLICA

22. APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DE LA POLICIA LOCAL.

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

"D'acord amb el que disposa la Llei 16/1991 de la Generalitat de Catalunya, de 10 de juliol, de les policies locals, en la seva Disposició Final Segona, les corporacions locals, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, estaven obligades a aprovar el reglament específic d'aquest cos o bé, si ja en tenien, adequar-lo als preceptes d'aquesta Llei i a les disposicions que la despleguin.

Atès que en el cas de la Policia Local de Mataró ja es disposava d'aquest reglament abans de l'entrada en vigor de la nova normativa i que per l'imperatiu legal d'adaptació a les noves disposicions, es creà una Comissió tècnica per a procedir a la redacció d'un nou projecte de Reglament de la Policia Local, fruit de la qual fou l'elaboració d'un text que va servir d'antecedent al projecte lliurat com a línia d'actuació en la sessió de CMIVP de data 26.09.2001, configurant-se com el text aprovat com projecte de Decret de 14 de novembre de 2001.

Atès que l'articulat actual ha estat fruit del debat i del consens de les diverses aportacions realitzades pels representants de les diverses organitzacions sindicals policials en l'àmbit de Mataró i dels diferents grups municipals d'aquesta corporació.

Atès que el present projecte s'informa favorablement pel Cap del Servei Jurídico-Administratiu de Viu Pública, d'acord amb la rúbrica que consta al marge, atenent principalment a que s'ajusta a la normativa de rang superior tant en matèria d'organització, funcionament i règim jurídic dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, resultant la resta fruit de la potestat d'autoorganització dels ens locals i dels seus serveis.

Per aquestes raons,

El regidor delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 19 de juliol de 1999, proposa al ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar inicialment el Reglament de la Policia Local de la ciutat de Mataró que s'adjunta com annex i forma part integrant del present acord.

Segon.-

Publicar el text del precedent acord en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per un termini de 30 dies d'informació pública, a fi que es puguin presentar els suggeriments i al·legacions que s'estimi procedents per part de les persones interessades."

El Sr. Jordi Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comunica el vot favorable del seu grup en haver-se acceptat pel govern municipal 10 de les 11 esmenes que van formular.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal Popular, justifica el vot favorable del seu grup per la predisposició del govern a acceptar esmenes dels grups i dels representants sindicals, sense perjudici que encara mantenen dos discrepàncies que, formulades en vot particular, esperen que puguin acceptar-se al final.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, es felicita del bon treball que s'ha fet amb el nou reglament. No obstant això hi ha dos aspectes amb els que no han pogut arribar a un acord. En concret volien desenvolupar els articles 6 i 7 referits a les funcions i als principis d'actuació de la policia local de forma més àmplia i més rica que la mera repetició de les funcions i principis que contempla la llei. També volien que les obligacions que s'encomanen als policies al llarg de l'articulat es recollissin en un article com a recordatori i per raons sistemàtiques.

El Sr. Joan Antoni Baron respon al Sr. Mojedano que els vots particulars del Partit Popular els discutiran els propers dies durant el termini d'informació pública. Durant el mateix termini intentaran també encaixar els suggeriments del Sr. Milà, que tenen més un caràcter tècnic-jurídic.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds.

23. ACORD DE CREACIÓ I APROVACIÓ DELS ESTATUTS DE SOCIETAT MUNICIPAL D'APARCAMENTS, ZONES BLAVES I RECOLZAMENT A LA CIRCULACIÓ (GINTRA).

El Sr. Joan Antoni Barón, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

"Per acord de Ple de 7 de juny de 2001 es va procedir a aprovar amb caràcter definitiu entre d'altres acords

" PRIMER .- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal."

Aquest acords van respondre als següents antecedents i fonaments que es donen per reproduïts

" Des de la Conselleria de Via Pública, a través de l'experiència pròpia en l'exercici de les funcions públiques i representatives , a través de les reivindicacions socials, veïnals, i a través dels estudis e informes elaborats des dels diferents òrgans i serveis municipals amb competència en matèria de Via Pública, s'ha constatat i així es manifesta que resulta innegable avui en dia que l'elevat nombre i creixement constant del parc mòbil de la població que integra les ciutats com Mataró, i d'altra banda l'atracció que ciutats com Mataró amb un teixit industrial, comercial i de serveis destacat a la Comarca, està generant una gran sèrie de problemes de diferent tipologia però entre els quals s'ha de destacar el controvertit i cada vegada menys equilibrat ús del vials i carrers de la ciutat, que com espai limitat en el que conflueixen l'ús de diferents operadors ha de ser necessàriament racionalitzat.

Donar solucions a la manca d'estacionament, a l'ocupació dels carrers pels vehicles de forma creixent i insostenible, constitueix un repte al que l'Ajuntament com administració competent en l'ordenació de la via publica, el trànsit, no pot renunciar, màxim quan una major consciència del vianants que reclamen la recuperació d'espais vitals està actuant en sentit contrari a la dinàmica que l'ocupació quasi integral de les vies públiques pels vehicles representa.

En aquest marc general d'ús extraordinàriament intensiu dels vials públics de la ciutat, la configuració urbana històrica de la ciutat i l'alt grau de residents de certes zones o barris exigeixen sense més dilació establir mecanismes, adreçats d'una banda a implantar aquelles dotacions d'estacionament que el sector privat pel seu elevat cost i rendibilitat a llarg termini no estableix, d'altra banda a racionalitzar i reequilibrar l'ús dels carrers pels conductors que estacionen en aquelles zones on el comerç i el serveis es configuren com un "polo d'atracció", i d'altra banda dotar d'eficàcia dissuasòria als instruments auxiliars de la disciplina viària.

La recent sentència del Tribunal Suprem de data 25.9.2000 apunta en aquest sentit quan reconeix en la construcció dels estacionaments públics el caràcter propi del servei en interès general.

Aparcaments, regulació en l'ús intensiu del domini públic que representen els carrers a través de les zones sotmeses a control horari , i auxili i suport logístic de la circulació constitueixen un nucli de servei la finalitat del qual és general i pública, per la gestió del qual és necessària la prèvia constitució i creació a través de l'òrgan competent en l'organització municipal com es el Ple.

Considerada la necessitat i la conveniència d'establir el servei d'aparcaments, resulta potestat plena d'aquest Ajuntament conforme el que disposa l'article 153 del ROAS per crear el servei, podent correspondre la iniciativa per l'establiment del servei als propis òrgans competents dels ens locals o als veïns, element d'iniciativa aquest últim de tanta amplitud que permet integrar a l'empresa municipal PUMSA com subjecte d'iniciativa, i que en aquest cas s'ha d'entendre d'iniciativa qualificada; doncs, la seva capacitat d'estudi de les necessitats de la ciutat, producte de l'ampli projecte de desenvolupament urbà a que ha procedit durant aquest darrers anys li atorguen la condició d'observador qualificat.

L'extens debat i estudi a què els òrgans de govern municipal, a iniciativa i impuls del Departament de Via Pública, ha sotmès del model futur de mobilitat de la ciutat, i les línies generals del servei han estat plasmades en el "Pacte Municipal per la Mobilitat" i "l'Agenda 21", documents aquests, la dinàmica, plans i filosofia dels quals ha estat objecte d'estudi i debat polític i ciutadà a través dels consells de participació ciutadana.

Els projectes i la dinàmica que reflecteixen els documents esmentats, ha estat recollida per PUMSA, qui a iniciativa municipal, ha treballat i plasmat, en un extens expedient, la memòria justificativa i el projecte d'establiment d'acord amb l'article 159 del ROAS, i des de la perspectiva que el servei ha establert, en coherència amb regles d'administració eficaç dels recursos públics, ha de resultar econòmicament viable.

Des del punt de vista de la legalitat, la documentació municipal continguda al "Pacte per la Mobilitat" i a l'expedient aportat per la societat municipal PUMSA, expliquen i motiven la justificació de la creació del servei. L' expedient aportat per PUMSA d'altra banda plasma el projecte d'establiment contenint els aspectes que exigeix l'article 159.2 del ROAS.

En relació a la forma de gestió del servei, les formes de gestió dels serveis públics previstes a la llei (art.85 LBRL) són les següents :

  1. Gestió directa

  1. Gestió per la pròpia entitat local.

  2. Organisme autònom local.

  3. Societat mercantil, el capital social de la qual pertany íntegrament a l'entitat local.

  1. Gestió indirecta

  1. Concessió.

  2. Gestió interessada.

  3. Concert.

  4. Arrendament.

  5. Societat mercantil i cooperatives legalment constituïdes el capital social de la qual sol parcialment pertany a l'entitat local.

La fórmula de gestió directa proposada a través d'una societat mercantil amb capital social íntegrament públic resulta legal i emparada i establerta en ús de les facultats atribuïdes a l'Ajuntament per l'article 188.4 del ROAS.

Aquesta possibilitat tal com ha considerat la Secretaria General de l'Ajuntament, està emmarcada en l'enteniment de que ens trobem davant d'un servei públic i no d'una activitat econòmica -amb les importants diferències de règim jurídic que això comporta- bàsicament per dues raons :

  • Sembla que el propòsit inicial és construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, zones verdes, equipaments, etc), i per tant vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. En aquestes circumstàncies és evident que l'empresa gestora PUMSA- haurà de posar un cura especial en tant en quant serà la responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que és a ell a qui haurà de retornar-lo acabat el termini concessional.

  • La gestió de les zones blaves també presenta unes característiques de serveis públic molt evidents en quant s'exerceix sobre la via pública, la qual cosa impedeix la "privatització" de la gestió que és el que en puritat significa l'expressió legal "exercici de l'activitat econòmica" (art. 86 LBRL).

Respecte de l'assumpció del servei de recolzament a la circulació, en aquest extrem han de precisar-se i diferenciar-se dos extrems, si bé l'exercici de l'autoritat - la decisió - resolució sobre quin vehicle ha de ser motivadament retirat de la via pública- correspon inexcusablement a l'autoritat i els seus agents i per tant resulta intransferible a subjectes que no estan dotats d'aquesta condició , s'ha d'entendre que no resulta afectat per igual prohibició la possibilitat de que la gestió de tots aquells elements auxiliars i concomitants del servei puguin ser objecte de la gestió directa.

En aquest sentit, la viabilitat dels model passa necessàriament per la gestió d'un servei on les decisions pròpies de l'exercici de l'autoritat correspongui als subjectes públics que gaudeixen d'aquesta condició, i la resta d'elements auxiliars com són la logística, la infrastructura i manteniment dels vehicles grua, elements tècnics de comunicació i local-dipòsit , el personal que desenvolupa els treballs mecànics i físics i de gestió administrativa del dipòsit, l'administració del recinte on es dipositen els vehicles retirats, corresponguin i es gestionin des de l'empresa PUMSA, que haurà, d'acord amb les normes de dret mercantil, de tenir adaptats els seus estatuts al nou objecte social.

Atès que les conseqüències i incidència pressupostàries de la implementació d'aquest Servei i la seva gestió directa a través de l'empresa municipal PUMSA ha estat objecte de valoració econòmica pel servei d'Ingressos en informe que resta unit a aquest expedient, les conclusions del qual s'inserten en la part dispositiva del present acord, i del que es destaca la previsió de participació municipal en els beneficis de l'explotació.

Atès que a iniciativa municipal la societat municipal PUMSA ha elaborat el document que s'annexa a aquesta resolució on es recull extensament la memòria justificativa de la constitució del servei, i el projecte d'establiment amb els requisits establerts a l'article 159 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, el contingut del mateix s'acull com a procedent.

Atès que PUMSA ha aportat estudi financer en data 6.3.2001 de la fórmula de finançament de la prestació del servei que resta annex al present expedient.

Atès que resta aportat a l'expedient de creació del servei el Reglament que estableix de forma acurada el marc de les relacions Ajuntament - Gestor Servei - Usuaris del Servei ".

Atès que es poden assumir i donar per reproduïts els fonaments i les motivacions que obren a la memòria justificativa presentada per la societat municipal PUMSA, servint de fonaments del present acord junt amb els de l'informe jurídic del servei jurídic administratiu de Via Pública.

Per aquestes raons,

El Regidor-Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 19.de juliol de1999 PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment els Estatuts per a la Constitució de la Societat Mixta participada per Ajuntament i PUMSA d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació que s'adjunten com ANNEX i formen part integrant del present acord.

Segon.-

Publicar el text dels precedents acords en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per un termini de 30 dies d'Informació Pública, a fi de que es puguin presentar els suggeriments i al·legacions que s'estimi procedents per part de les persones interessades.

Tercer.-

Establir i encomanar com gestora del servei d'aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, d'acord amb el contingut del Reglament del servei i de l' Acord de Ple de 5.4.2001 aprovat definitivament en els aspectes necessaris el 7.6.2001, a la societat municipal de capital social mixte creada, tant bon punt i d'acord amb les normes del dret mercantil pugui iniciar la seva activitat un cop atorgada l'escriptura de constitució o inscrita la societat.

Quart.-

Encomanar a PUMSA la gestió dels tràmits de la constitució de la nova societat, la seva alta fiscal i la seva inscripció, amb assumpció econòmica de les despeses derivades."

El Sr. Jordi Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta la seva discrepància amb la forma societaria triada per a aquesta empresa municipal. Entenen que la societat anònima hauria estat solució més idònia que la de responsabilitat limitada perquè proporcionaria major transparència econòmica. Recorda que la determinació del valor de les aportacions de capital en la societat de responsabilitat limitada es deixa a criteri dels socis, mentre que en l'anònima és precís l'informe d'un perit independent.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal Popular fa memòria de què la votació contrària del seu grup a la creació del servei d'aparcaments gestionat per l'empresa municipal PUMSA venia donada principalment pel caràcter deficitari del servei que es preveia. A més en l'expedient que avui tractem figura un acurat informe de la Intervenció que constata que les aportacions municipals per subvenció a les despeses de funcionament, de 150.000 ¬ anuals, per aconseguir un equilibri financer, no figuren a la proposta d'acord i per això no seria exigible a l'Ajuntament aquesta aportació.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, està d'acord amb la creació de la nova empresa, encara que comparteix la preocupació per l'equilibri econòmic de la mateixa, per la qual cosa desitja que consti en acta que l'Ajuntament s'obliga a fer les aportacions necessàries per garantir-lo, i no carregar-lo al compte de l'altra soci de l'empresa, que no és altre que l'empresa municipal PUMSA. Per últim vol deixar palès que no és elegant acusar a una força política dels problemes que puguin generar cert programes d'actuació en el cas a què es refereix, el d'implantació de zones blaves- pel fet de què s'hagi votat el seu dia a favor de una determinada forma de gestió del servei.

El Sr. Joan Antoni Baron respon que la figura de la responsabilitat limitada s'ha escollit per l'agilitat que proporciona. D'altra banda avui s'aprova crear la societat perquè comenci a caminar, i tot seguit es signarà amb l'Ajuntament el contracte-programa que ha de garantir la seva viabilitat econòmica.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (1).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

Del Grup Municipal de Convergència i Unió

24. PREC EN RELACIÓ AL "CARRIL BICICLETA" PER L'INTERIOR DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

El Sr. Jordi Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"El grup municipal de Convergència i Unió creu que la millora de la mobilitat a Mataró s'ha de potenciar a través de transports alternatius al vehicle-cotxe privat, però perquè això sigui possible s'han de facilitar els elements i eines necessaris.

A més, un factor que contribueix a una millora en la qualitat de vida dels ciutadans és la disminució de combustió de carburants en casos innecessaris.

El grup municipal de Convergència i Unió entén que seria positiu dotar a la ciutat d'un carril bicicleta prou extens dins la ciutat que permetés desplaçar-se amb possibilitat d'accedir a diferents indrets i artèries de circulació.

És per això que formulem el següent prec:

- Estudiar la possibilitat d'instal·lar el carril bici i, fins i tot, de compartir-lo amb exclusivitat amb el transport públic, a diferents indrets de la ciutat, travessant-la de cantó, és a dir, Germans Thos i Codina, els jutjats de Mataró, carrer Gravina, Damià Campeny, col·legi de Santa Anna, carrers del Cos i Colon, fins al punt que ha de ser casal museístic de la ciutat, Can Marfà."

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, indica que el prec serà traslladat a l'equip de redacció que està fent el Pla Director de la bicicleta a Mataró, perquè ho tingui en compte com a prec i estudiï la seva viabilitat, ja que hi ha qüestions molt tècniques que cal resoldre.

25. PREGUNTA S/LA PISCINA MUNICIPAL.

El Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Fa pocs dies hem celebrat els quinze anys de gestió municipal de la piscina de l'Avinguda del Velòdrom. Aquest equipament tan usat pels ciutadans ha millorat en certs aspectes. Bàsicament s'ha arranjat l'entrada de les instal·lacions, s'ha canviat d'ubicació la sauna millorant-ne les prestacions i també els desaigües paral·lels a la piscina. Altres aspectes menors no són tan visibles o evidents.

Hi ha però, certes mancances que sobta que es mantinguin igual després d'haver-se dut a terme les millores abans esmentades. Bàsicament afecten als serveis de vestidors i sanitaris, que són bàsics per la qualitat del servei que hauria de donar aquest equipament.

Com exemples volem esmentar els següents: els sostres de l'espai de dutxes estan hores d'ara molt malmesos, les aixetes de les piques dels camviadors fa prop de dos anys que no funcionen, és inexistent l'extracció d'olors dels waters de les dutxes. A nivell de complements al servei, el bar deixa de funcionar molts dissabtes de l'any darrerament sembla que per obres, les qual però no impedirien l'obertura de l'establiment-. Semblaria doncs que el Govern ha millorat determinats aspectes, però només aquells que són fàcilment copsables i espectaculars, obviant-ne d'altres tan importants com els esmentats.

En un altre ordre de coses, a principis de març un usuari va patir un accident, que li va provocar un tall de certa importància en un peu, en colidir aquest mentre nedava amb l'escala per a minusvàlids situada en l'angle proper a la nova sauna. Això fa suposar que existeix un cantell viu que podria provocar altres ensurts. Al parlar amb un dels empleats, aquest va expressar la poca importància del fet, donant a entendre que no era necessària una inspecció a fons de l'escala.

El grup municipal de CiU vol plantejar al govern municipal la següent pregunta:

Primera.-

Era coneixedor el Regidor d'Esports de les mancances que s'observen als serveis de vestidors i sanitaris en el moment d'executar les darreres millores en l'equipament?

Segona.-

Quan es durà a terme l'arranjament de les deficiències esmentades?

Tercera.-

Ha tingut el regidor informació de l'accident comentat? Quines mesures correctores pensa dur a terme?."

El Sr. Francesc Melero, President del Patronat Municipal d'Esports, considera que no s'han fet només accions espectaculars, sinó que evidentment van acompanyades d'altres millores com el canvi de climatització que ha solucionat el tema de la condensació en l'espai de les dutxes i que un cop es sequin les humitats es farà el sanejament oportú ja contemplat en el Pla de Manteniment del Patronat pel 2002. L'arranjament de les deficiències esmentades es farà durant l'aturada tècnica de l'estiu. Respecte a l'accident de principis de març va ser un incident que va estar provocat per l'aparell hidràulic elevador de les cadires dels minusvàlids i que es solucionarà amb una protecció. Per últim el bar de la piscina està en servei complint el Plec de Condicions del concurs.

El Sr. Josep Lluís Martí resta satisfet pel tema de l'accident ja que ha estat solucionat.

El Sr. Francesc Melero manifesta que la piscina compleix la normativa de seguretat i que l'any passat el nombre d'accidents va ser de 20, per tant el percentatge d'accidents és molt baix.

26. PREGUNTA S/LA IMPLANTACIÓ DE NOVES ZONES BLAVES A MATARÓ.

El Sr. Joaquim Fernández, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El passat mes de febrer va entrar en funcionament el projecte d'implantació de les noves zones blaves que ha elaborat el govern municipal. La convicció de la necessitat d'aquest tipus d'estacionament en determinades circumstàncies ha estat manifestat clarament per aquest grup municipal. Però també ha estat Convergència i Unió l'únic grup que en el seu dia va fer propostes alternatives i que va denunciar l'excessiu nombre de places en determinades zones, així com el total desacord en convertir en aparcament de pagament solars qualificats de zona verda, com és el cas de Can Maitanquis.

Per altra banda, són de sobres conegudes les reaccions de determinats col·lectius veïnals a la implantació de la zona blava, també es pot observar només passejant per la ciutat una molt desigual ocupació dels nous sectors.

És per tot això que aquest grup municipal presenta les següents preguntes:

Primera.-

Quin és el grau d'ocupació en cadascun del sectors, un mes després de l'entrada en funcionament de la reestructuració de la zona blava a Mataró?.

Segona.-

Pensa el govern municipal fer algun reajust en el nombre o situació de les places existents en aquest moment?.

Tercera.-

El nombre de denuncies en zona blava per incompliment de l'horari o per manca del corresponent tiquet, és proporcionalment superior, igual o inferior en totes les zones? És similar al que existia amb anterioritat a l'ampliació del nombre de places?".

D'altra banda el Sr. Fernández afegeix en aquest prec la segona part de la contraproposta a la modificació de l'Ordenança Fiscal nº 22 que s'aprovà en el punt nº 4 de l'ordre del dia d'aquest Ple. Aquesta segona part, que té doncs, caràcter complementari respecte al prec precedent, demana l'adopció de les següents mesures :

"Primer.- La reestructuració actual, iniciada pel govern municipal durant aquest exercici, quedarà en suspens mentre no es pugui garantir la seva total i entera implantació en totes i cadascuna de les zones.

Segon.- Es recuperarà el diàleg i la negociació amb els diferents grups polítics i les associacions de veïns i professionals, per tal de poder arribar a un mínim consens entre totes les parts."

35. PREC DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, PER TAL DE RESOLDRE EL CONFLICTE MOTIVAT PER LA IMPLANTACIÓ DE LES MESURES RELATIVES A LES ZONES BLAVES I ESPAIS D'APARCAMENT A LA VIA PÚBLICA EN DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta el prec següent:

"La implantació de les zones blaves a diferents sectors de Mataró ha provocat manifestacions veïnals de protesta que evidencien una situació de conflicte i d'incomprensió dels objectius que es pretenen assolir amb el Pacte per la mobilitat.

El pacte per la mobilitat no pot quedar reduït a un tema de "zones blaves sí, zones blaves no" com de fet s'està percebent per molts ciutadans i ciutadanes degut a la forma precipitada en què s'han implantat i al no haver-se plantejat de forma simultània mesures alternatives de més i millors aparcaments lliures per a residents. Mesures alternatives que el govern ha posat en marxa de forma improvisada i incompleta després del conflicte i no abans.

El Pacte per la mobilitat de Mataró, i les mesures consensuades entre els grups municipals i les entitats ciutadanes que s'hi contenen, tenen com a principal objectiu millorar la qualitat de vida a tota la ciutat, en els aspectes relatius a la mobilitat tant de vehicles com de vianants, tant de residents com de comerços i d'indústries, buscant solucions efectives i globals als problemes de transport, de circulació i d'aparcament, de forma integral.

Cal recordar que el Pacte per la Mobilitat de Mataró preveu la participació i la informació ciutadanes en la implantació i en el seguiment de les seves actuacions, sent responsabilitat del govern de la ciutat la seva concreció en el temps i en els llocs adients.

També cal tenir memòria històrica recent, per recordar que la implantació de les primeres zones de vianants, zones blaves i d'altres mesures retrictives de la circulació i l'aparcament al centre històric de la ciutat van suposar molt temps de negociacions entre govern i veïns i comerciants, i després de moltes manifestacions i protestes es va arribar a acords basats en rectificacions modificacions o ajornaments de projectes aprovats i a la implantació prèvia o simultània de mesures alternatives.

A quasi dos mesos des de l'inici del conflicte és un fet constatat que, per desgràcia, les converses endegades per l'Ajuntament amb els representants dels veïns i veïnes han quedat bloquejades, amb posicionaments que no porten a trobar solucions concretes al conjunt dels problemes i inquietuds reals manifestades pels ciutadans i ciutadanes i les entitats veïnals.

És així com ens trobem en una situació d'impàs en que ni es pot culminar la implantació de les zones blaves, que de fet no funcionen, ni tampoc s'han buscat d'altres solucions transitòries, complementàries o alternatives.

En aquests dies l'Ajuntament comença a disposar de nous estudis de necessitats d'aparcament, de trajectes de vianants i de les enquestes actualitzades de mobilitat que poden reorientar el debat en un sentit positiu.

És per això que el grup municipal d'Inicitiva per Catalunya Verds proposa al govern municipal de l'Ajuntament de Mataró el següent:

Primer.-

Deixar en suspens la implantació de les zones blaves a Cerdanyola, Rocafonda i el carrer del Carme, durant un període de tres mesos com a màxim, per tal de facilitar el diàleg amb les ciutadans i ciutadanes afectats i facilitar la concreció del conjunt de mesures relatives a la millora d'aparcaments i mobilitat en tots els sectors.

Segon.-

Durant el període d'aquesta suspensió, senyalitzar les zones esmentades com a zones d'aparcament rotatori d'horari limitat de rotació, durant l'horari comercial i amb control per mitjà de rellotge o tiquet però sense pagament. Aquest servei s'hauria de dotar de la vigilància preventiva i informativa necessària per controlar-ne l'efectivitat i habituar als ciutadans i ciutadanes al seu funcionament.

Tercer.-

Durant aquest temps, obrir una tanda de negociacions i contactes informatius amb les entitats i veïns i veïnes dels barris afectats per tractar el conjunt dels problemes relacionats amb l'aparcament i la mobilitat, re-estudiar els carrers d'implantació d'aparcaments de rotació i concretar la implantació de les solucions complementàries als problemes d'aparcament dels residents: zones d'aparcament lliure, zones de càrrega i descàrrega, nous aparcaments públics, etc.

Quart.-

En tant duri el període transitori de tres mesos aplicar un tracte de "zona verda", amb les mateixes compensacions i avantatges per als residents tant dels carrers immediats com dels entorns (obtenció de tarja de resident per als seus vehicles, ampliació d'horari en les hores previstes&) que ja s'apliquen en d'altres sectors de la ciutat, per tal de facilitar l'adaptació al sistema de rotació.

Cinquè.-

Informar per carta personal els veïns i veïnes de les zones afectades de totes les mesures previstes en aquesta proposta:"

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, agraeix als dos grups municipals el to de les preguntes, ja que els ajuda a reflexionar i poder avançar i solucionar el tema. Contesta al Sr. Milà, que cada dia pensa si les zones blaves és el motiu o el detonant d'altres problemes més greus, però en tot cas l'esforç de diàleg amb els sectors afectats ha estat molt intens. Concreta el problema: a Rocafonda el tema està ben conduït; al Centre s'ha arribat amb l'Associació de Veïns a uns ajustaments que les dues parts van quedar satisfets, quedant pendent l'ampliació de l'acreditació de residents; el problema està a Cerdanyola, on la zona blava està inservible perquè les màquines han estat sabotejades, però s'està intentant posar tota la capacitat de diàleg. Pel que fa a les dades que demana el Sr. Fernández, respon que li seran lliurades a la Comissió Informativa; a més es pot comprometre a oferir periòdicament aquestes dades com fan amb les del servei de grua. Finalitza agraint les aportacions que fa un grup i l'altre, però demana una mica de temps per intentar reconduir la situació.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde President, en nom del govern municipal manifesta que no accepten ni rebutjen els precs que es fan, sinó que els tenen present i en el marc dels treballs que s'estan fent es tindran en consideració.

27. PREGUNTA S/ELS CENSOS DE POBLACIÓ I HABITATGE.

El Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Govern de l'estat va regular per l'Ordre de 23 d'abril de 2001 l'elaboració a tot l'Estat espanyol dels censos de població i habitatge, amb la data de referència del novembre del 2001.

El calendari per la realització dels censos acabava el 31 de gener d'enguany. La responsabilitat de la seva execució requeia sobre l'Institut Nacional d'Estadística, INE, recolzat en un assessor local.

És públic i notori que en molts municipis els treballs han estat un desgavell.

És per tot això que el grup de CiU formula la següent pregunta:

Primera.-

En quin punt estan els treballs d'elaboració dels cens de població i habitatge a la nostra ciutat?.

Segon.-

Quines són les principals incidències que s'han produït en la seva elaboració?.

Tercer.-

De quins resultats i dades, provisionals lògicament, es disposa en aquests moments?.

Quart.-

Quina valoració fa el govern municipal dels treballs realitzats?"

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, fa una valoració d'aquesta campanya que ha realitzat l'Institut Nacional d'Estadística amb diferents reunions amb la inspecció en la qual se'ls va informar que no havia hagut problemes significatius, però que havia estat una campanya accidentada. A més no els van deixar participar en la elaboració d'aquesta estadística per conèixer alguns aspectes que ajudessin la tasca política de l'Ajuntament. D'altra banda la campanya es va acabar el dia 28 de febrer amb dos mesos de retard, i en aquest moment es troba en procés informàtic; l'Ajuntament està a l'espera de rebre tota aquesta informació i quadrar-la amb el padró. La última informació rebuda és que s'han censat 69.000 unitats (vivendes, locals) i que hi ha una població estimada de 102.608 persones, és un percentatge inferior al que té la població de Mataró donat que al mes de gener de 2002 segons el padró municipal d'habitants, Mataró té una població de 109.000 persones. En conseqüència es probable que quan s'acabi aquest treball manifestaran a la Federació de Municipis la insatisfacció respecte a l'evolució d'aquesta campanya i que en un futur s'aprofundeixi més en la cooperació que havia estat exemplar en altres campanyes entre l'Administració Local i l'Administració de l'Estat; no obstant això centraran els esforços en treure el màxim profit d'aquesta informació. Per últim vol deixar clar que el cens no corregeix al Padró Municipal d'Habitants, el que val són les dades del Padró municipal continu i que aquesta campanya només és a efectes estadístics.

28.- PREGUNTA S/EL CONVENI PER SOLVENTAR EL TEMA DE L'ESCOLA ANXANETA.

Ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 17 de l'ordre del dia.

Del Grup Municipal del Partit Popular

29. PREC PER A LA CREACIÓ DEL "CARNET JOVE DE MATARÓ", PER PART DE L'AJUNTAMENT.

El Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"De tots és coneguda la dificultat que tenen molts joves per poder tirar endavant els seus projectes. A Mataró, com en d'altres municipis catalans, molts es veuen o es poden veure obligats a abandonar la Ciutat per motius diversos, entre els que destaca la necessitat de trobar habitatge a un cost més assequible.

Davant d'aquesta situació considerem que és important que les administracions, i més concretament la municipal, prenguin les mesures adients, i desenvolupin les activitats necessàries, per tal que tots els col·lectius, i en concret, el de joves s'identifiquin amb el seu entorn i amb la seva Ciutat. Creiem que l'Ajuntament de Mataró, ha de facilitar les eines que té al seu abast per tal que un col·lectiu tan sensible com aquest, pugui arrelar a Mataró.

La creació, per part de l'Ajuntament d'un "Carnet jove" podria ser una d'aquestes eines que poden ser útils per ajudar als joves de la Ciutat. Aquest Carnet podria oferir avantatges en la utilització dels equipaments municipals o privats com gimnasos i piscines, descomptes en comerços de la Ciutat i en les activitats culturals, esportives o musicals que s'organitzen a Mataró, a banda d'oferir d'altres serveis.

A més podia ésser un instrument d'ajuda i/o revitalització del comerç i l'oferta lúdica local doncs podria augmentar i rejovenir la clientela d'aquest.

És per això que el Grup Popular proposa el següent prec:

- L'equip de govern valorarà la idoneïtat de la implantació del "Carnet Jove de Mataró" i informarà de les seves conclusions a la CI de Serveis Personals en 3 mesos."

La Sra. Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Adolescència, Dones, Agermanaments i Cooperació, respon que des de l'any 1998 que es va crear el Pla Integral de Joventut es fan diferents propostes adreçades als joves. Pel que fa al tema del "Carnet Jove de Mataró", l'Ajuntament no té competències en matèries de Joventut, qui les té és la Generalitat de Catalunya que ja va treure un carnet jove que funciona molt bé i té descomptes en temes de lleure, cultura, turisme i educació. Per tant des del govern municipal es considera que no cal fer aquest Carnet Jove de Mataró, ja que existeix el que potencia la Generalitat de Catalunya.

30. PREC PER A LA REALITZACIÓ D'UN ESTUDI DE L'ESTAT DELS DIFERENTS CARRERS DE CERDANYOLA I CALENDARI PER AL SEU ARRANJAMENT.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"El barrio de Cerdanyola es uno de los más importantes de la Ciudad. El paso del tiempo y el tráfico rodado de vehículos, entre otros motivos, han supuesto que varias calles del barrio se hayan ido deteriorando, lógicamente en diferente medida en función de la calle de que se trate.

Ante ello el Grupo Municipal del Partido Popular, que reiteradamente se ha preocupado de las diferentes calles que conforman Cerdanyola, considera que no puede dejarse pasar más tiempo sin que desde el Ayuntamiento de Mataró se proceda a mejorar, aunque sea por etapas, el estado actual de las calles y aceras del barrio de Cerdanyola. Creemos que es necesario para que tenga una actividad económica y social cada día más dinámica, así como un comercio realmente competitivo y atrayente para personas de fuera del propio barrio.

El Grupo Municipal del Partido Popular de Mataró considera que lo más indicado seria efectuar un documento por el que se evalúen las calles que requieren una reforma o rehabilitación general, las calles en las que bastarían reformas menores y las calles que no entrarían, en una primera etapa, a ser prioritarias, todo ello en función del estado de las mismas. La verdad es que la realización de esta primera parte del estudio no resultaría nada complicado, pero serviría para poder priorizar en función del estado en que se encuentre cada calle. En su segunda parte, el estudio debería valorar las disponibilidades económicas del Ayuntamiento para poder realizar un calendario de realización de obras.

Por todo lo anterior, el Grupo Municipal del Partido Popular presenta el siguiente ruego:

Primero.-

El equipo de gobierno (PSOE) del Ayuntamiento de Mataró procederá a preparar, en el plazo más breve de tiempo posible, una evaluación del estado de las calles del barrio de Cerdanyola en el sentido antes expresado (basándose en dos elementos: calles prioritarias en función de su (mal) estado y momento en que se efectuaran las obras de reforma y/o mejora).

Segundo.-

El anterior estudio se someterá a la consideración de Grupos municipales y vecinos del barrio para su posterior ejecución, sobre la base de las distintas aportaciones de unos y otros."

El Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, manifesta que arrel d'una pregunta del Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, en el Ple del mes d'abril de 2001 sobre l'estat de l'asfaltat dels carrers, es va contestar que s'establien unes prioritats segons un estudi fet per l'empresa ACES a l'any 1992, estudi que s'actualitza anualment i d'aquí surten les prioritats per fer les actuacions. Amb motiu d'aquesta pregunta el govern municipal va proposar la redacció d'un Pla Director General per tots els carrers de Mataró, que seria l'indicador per saber l'estat exacte dels mateixos i l'ordre de prioritat per a la seva modificació, manteniment o reforma. Estarien implicats els departaments de Via Pública, Urbanisme, Obres i Serveis Municipals i Manteniment. Aquests serveis presentaran un Plec d'Idees per al mes de juliol als grups municipals per arribar a una conclusió i consens per a la posterior elaboració del Pla Director. Un cop aprovat aquest Plec d'Idees es buscarà la dotació pressupostària per tirar-ho endavant a principis de l'any 2003. Durant la elaboració d'aquest Pla Director es mantindran reunions periòdiques amb els redactors per fer un seguiment i es crearà una Comissió amb un representant de cada grup polític perquè surti un consens, en definitiva perquè el resultat del treball sigui un projecte de futur. Respecte a la primera pregunta respon que al barri de Cerdanyola les actuacions que s'han fet a l'any 2000 han estat en els carrers Avinyó, Tarragona i Rosselló; a l'any 2001 en els carrers del Mar, Josep Pietós i Alemanya; i pel que fa a aquest any es pensa continuar en la mateixa tònica. En definitiva creu que pot quedar satisfet amb el que s'està fent actualment i amb el compromís que li estem donant.

El Sr. Paulí Mojedano insisteix que la situació que hi ha al barri de Cerdanyola pel tema de les zones blaves fa necessari la millora del carrer Gatassa i de l'Av. Gatassa.

El Sr. Fermín Manchado respon que a partir de l'any 2003 tindran el Pla Director per poder atendre totes les necessitats amb les prioritats d'actuació, però pel que fa a aquest any es continuarà en la mateixa tònica que altres anys.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, manifesta que dintre del necessari diàleg que han d'establir, si cal fer alguna actuació no s'esperarà a un Pla Director per fer les millores que siguin necessàries.

31. PREC PER A LA RECERCA DE SOLUCIONS A L'APARCAMENT DELS CLIENTS DE LA PLAÇA GRAN PLAÇA XICA I RODALIES MENTRE DURIN LES OBRES QUE ES REALITZEN.

El Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"La realització d'obres a l'entorn de la Plaça Gran/Plaça Xica, que de ban segur s'allargaran en el temps, dificulta la tasca comercial que es desenvolupa en aquesta zona, doncs a hores d'ara és de difícil accés i també és complicat poder aparcar. Molts clients dels establiments comercials d'aquesta zona de la Ciutat són persones que fan una sola compra setmanal, si a més tenim en compte que els productes alimentaris són de cert volum i pes, la conclusió és que molts clients necessiten anar-hi amb cotxe per a poder portar a casa tot allò que compren.

Aquestes dificultats d'accés i d'aparcament poden fer de fet, ja fan- que es perdi clientela, doncs no descobrim res diem que si hi ha aquestes dificultats moltes persones poden optar per anar a comprar a altres llocs, tot i la forta fidelitat de molts dels clients.

Atesa aquesta situació, des del Grup Municipal del Partit Popular creiem que l'Ajuntament de Mataró hauria de buscar solucions ni que sigui transitòries mentre durin les obres-, consensuades amb els botiguers (per exemple, permetre aparcar 1 o 1,5 hores a la Plaça de l'Ajuntament per la realització de compres, si es vol a certs dies i hores, amb ticket horari i amb la possibilitat de crear uns tickets especials que podien donar els mateixos botiguers, que justifiquin que s'ha aparcat per a anar a comprar a aquesta zona).

El Grup Municipal del Partit Popular de l'Ajuntament de Mataró presenta el següent prec:

- L'equip de govern estudiarà la viabilitat de posar en marxa mesures ni que sigui transitòries mentre durin les obres actuals- que facilitin l'accés i aparcament dels clients a la zona Plaça Gran / Plaça Xica i rodalies, que consensuarà amb els botiguers de dita zona."

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, expressa que aquest és un tema en el que s'ha tingut un contacte continu amb els botiguers de la zona per anar solventant els diferents problemes. També des del període d'obres ha hagut una tolerància en l'aparcament a la Plaça de l'Ajuntament, ja que entenen que les mercaderies han d'accedir al mercat i a les botigues de l'entorn. En tot cas pensen que amb l'entrada en funcionament de l'aparcament de Can Xammar, la primera quinzena del mes de maig, vindrà a resoldre de forma definitiva el tema. En aquests moments està tancat l'horari de la pilona del carrer Sant Francesc d'Assís que bàsicament és la via de proveïment a la Plaça des d'aquell sector, però un cop es posi en marxa l'aparcament de Can Xammar es tornarà a posar la pilona amb uns horaris d'acord amb els botiguers.

32. PREGUNTA EN RELACIÓ ALS INCIDENTS OCORREGUTS DURANT LA MANIFESTACIÓ DELS VEÏNS DEL DIA 6.4.2002, CONTRA LA IMPLANTACIÓ DE LA ZONA BLAVA A CERDANYOLA.

El Sr. José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"El dissabte passat dia 6, es va produir de nou una manifestació de veïns contra la implantació de la zona blava a Cerdanyola.

Per la informació de que disposem, a la manifestació es varen produir una sèrie d'incidents que fins i tot van provocar algun ferit.

La veritat es que no entenem, com tampoc ho entenen molts ciutadans, el perquè a la Policia Local no se li han donat instruccions de vetllar perquè a aquestes manifestacions veïnals no es produeixin alteracions tant al trànsit dins el Municipi, com per evitar aquest tipus d'incidents com els que s'han produït lamentablement aquest dissabte.

Per això, a aquest grup interessa i presenta la següent pregunta:

Primera.-

Quins són els incidents que varen succeir a l'esmentada manifestació?.

Segona.-

Quina explicació pot donar el Govern municipal de perquè va passar?."

34. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS S/L'ACTUACIÓ DESPLEGADA PER LA POLICIA MUNICIPAL DURANT LES CONCENTRACIONS DE VEÏNS I VEÏNES AL BARRI DE CERDANYOLA, PER PROTESTAR SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LES ZONES BLAVES.

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la pregunta següent:

"Atès que entre les competències municipals definides per la Llei de Bases figuren les relacionades amb diferents aspectes de la Seguretat Ciutadana, com ara la seguretat de les persones, la regulació del trànsit i la seguretat en llocs públics.

Atès des de sempre, d'ençà del restabliment de la democràcia l'actuació d'aquest Ajuntament i del seu Servei de Policia han estat caracteritzats per l'assistència a les manifestacions ciutadanes de caire col·lectiu, a fi de garantir tant la seguretat dels que hi participen com de la resta de ciutadans i ciutadanes que s'hi veuen afectats, vianants i automobilistes.

Atès que aquests serveis de regulació i protecció sempre s'han prestat tant si s'havia demanat permís al governador civil abans i ara a la subdelegació del govern.

Atès que l'Associació de Veïns de Cerdanyola i la Comissió de Veïns organitzada per protestar sobre la implantació de zones blaves han promogut diverses manifestacions ciutadanes que s'han desenvolupat en diversos dies de la setmana, les quals al principi van comptar amb aquest servei municipal de policia de regulació i protecció, quin servei s'ha retirat en les manifestacions posteriors, el que ha motivat la denúncia de les entitats veïnals per manca d'assistència del servei de policia municipal.

Aquesta situació de manca de prestació del servei de protecció de seguretat ciutadana i de regulació de la circulació s'ha continuat donant en les manifestacions dels últims dies, malgrat haver-se comunicat la seva celebració, els trajectes i horaris per instància presentada al registre de l'Ajuntament per l'Associació de veïns de Cerdanyola.

Atès que el propi regidor de Via Pública ha reconegut aquest fet.

Atès que l'actuació referida, de ser certa, suposa una greu irresponsabilitat i un abandonament de funcions, per part del govern municipal, per haver posat en perill la seguretat de les persones, tant manifestants com conductors o vianants, alhora que posa de manifest una actitud discriminatòria en relació a moltes d'altres situacions similars produïdes a la ciutat, en que com queda dit- mai s'havia deixat de prestar el servei de seguretat a la via pública.

El grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds pregunta al govern municipal:

Primer.-

Quins han estat els motius i la justificació de la manca de presència de la policia municipal en les manifestacions i concentracions que han tingut lloc durant les darreres setmanes al barri de Cerdanyola?

Segon.-

Qui ha estat el responsable polític del govern municipal que ha donat les ordres al servei municipal de Policia de no assistir ni intervenir en la protecció i ordenació de manifestants, vianants i vehicles en aquests actes a la via pública?.

Tercer.-

Existeixen precedents d'haver-se negat dits serveis en d'altres manifestacions, concentracions i ocupacions de via pública i espais públics celebrats a Mataró en els últims anys, en què tampoc s'havia comunicat la celebració al govern civil o subdelegació del govern? En cas afirmatiu, quins?

Quart.-

Perquè s'ha mantingut la mateixa situació d'inassistència del servei municipal de policia a les manifestacions i concentracions celebrades des que l'Associació de veïns de Cerdanyola en va notificar les dades per instància presentada a l'Ajuntament?.

Cinquè.-

Quines han estat les actuacions municipals per garantir l'assistència d'altres serveis de protecció a les activitats organitzades?".

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, contesta al Sr. Milà que les ordres directes de no assistir ni intervenir en la protecció i ordenació de manifestants, vianants i vehicles en aquests actes a la via pública, les va donar ell, en base amb els informes jurídics elaborats des del servei de la Policia i de Via Pública, ja que les competències sobre el control de les manifestacions són del Cos Nacional de Policia. Explica que l'Ajuntament ha actuat com a finestreta única perquè en el moment que ens van trametre per l'Associació de Veïns de Cerdanyola quin era el calendari de mobilitzacions, immediatament es va donar compte a la Subdelegació del Govern. Considera que la Policia Municipal té unes funcions complementàries i de suport quan són requerits per les forces corresponents responsables-, i l'Ajuntament no pot assumir un control de les manifestacions que a més a més s'ha posat en coneixement de la Subdelegació del Govern, ja que no tenim els agents suficients, ni la preparació tècnica pel control d'aquestes manifestacions. Així mateix es va comunicar als promotors d'aquestes manifestacions que la documentació es lliurava a la Subdelegació del Govern pel seu coneixement. I acaba dient que no defuig de cap mena de responsabilitat política o judicial.

El Sr. José Luis Calzada manifesta que la regulació del trànsit de la ciutat és una competència estrictament municipal que s'ha vist afectada per les manifestacions.

El Sr. Salvador Milà demana si li pot ensenyar l'ofici que van adreçar a la Subdelegació del Govern comunicant-li el calendari de manifestacions. Pregunta si des del govern municipal s'ha plantejat alguna mena de responsabilitats ja que durant 5 dies de manifestacions no va actuar el Cos Nacional de Policia. Manifesta que és obligació municipal el que passa a la via Pública i no es poden deixar les competències de la policia local de regulació del trànsit en mans dels manifestants. Indica que s'han equivocat i que poden incórrer en responsabilitats greus, i més enllà dels informes jurídics, li demana responsabilitats polítiques pels incidents que podien ser greus i per la imatge que han donat als ciutadans.

El Sr. Joan Antoni Baron contesta al Sr. Calzada que la Policia Local si que ha deixat d'anar a altres manifestacions perquè entenen que són competències del Cos Nacional de Policia. I al Sr. Milà li diu que s'ha comunicat en tot moment al Cos Nacional de Policia tot el que estava passant, però la seva contesta va ser que ells no anaven perquè no tenien recursos.

33.- PREGUNTA EN RELACIÓ A L'INCREMENT DE VEHICLES RETIRATS DE LA VIA PÚBLICA.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Recentment el Govern ha donat les dades del Servei de retirada de vehicles corresponents al primer trimestre d'aquest any 2002.

L'increment de vehicles retirats respecte a l'any passat durant el mateix període ha sigut d'un 33,3%.

Tot i tenint en compte l'ampliació del període horari de funcionament del Servei, aquest Grup Municipal Popular presenta la següent pregunta:

- Hi hagut alguna instrucció per part del responsable del departament de Via Pública d'intensificar la retirada de vehicles per algun motiu?."

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, contesta que ha hagut un increment en el nombre d'arrossegaments estadístics, però que ha estat degut a dos factors : d'una banda el fet que hi ha un 27% més de grua i d'altra banda es que a l'estadística es posa altres arrossegaments que no es comptaven abans com : la retirada de vehicles per alcoholemia, retirada de motocicletes sense plaques, retirada de vehicles per deficiències tècniques i retirada de vehicles a disposició judicial, i això fa que l'estadística real del creixement hagi estat un 7,6%.

Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds

34. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS S/L'ACTUACIÓ DESPLEGADA PER LA POLICIA MUNICIPAL DURANT LES CONCENTRACIONS DE VEÏNS I VEÏNES AL BARRI DE CERDANYOLA, PER PROTESTAR SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LES ZONES BLAVES.

Ha estat tractada conjuntament amb el punt núm 32 de l'ordre del dia.

35. PREC DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, PER TAL DE RESOLDRE EL CONFLICTE MOTIVAT PER LA IMPLANTACIÓ DE LES MESURES RELATIVES A LES ZONES BLAVES I ESPAIS D'APARCAMENT A LA VIA PÚBLICA EN DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT.

Ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 26 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts de dotze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.