Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acord unànime dels grups municipals per fer front al canvi climàtic

Escoltar

Acord unànime dels grups municipals per fer front al canvi climàtic

La Junta de Portaveus ha aprovat per unanimitat una Declaració institucional conjunta dels grups que integren el consistori (PSC, ERC, En Comú Podem Mataró, Junts per Mataró i Ciutadans) per fer front al canvi climàtic des d’una perspectiva municipal, i per tant incloure la situació d’emergència climàtica en totes les planificacions d’actuació.

Plaques fotovoltaiques a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Foto: Ajuntament de Mataró
Plaques fotovoltaiques a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Foto: Ajuntament de Mataró

El text es va aprovar en la reunió de la Junta de Portaveus celebrada dilluns 13 de gener. L’acord íntegre és el següent:

“Vivim en un planeta on els recursos naturals són finits i el canvi climàtic és un fet, hem d’avançar cap a un model que aposti decididament per la sostenibilitat, la minimització de residus, el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, la gestió sostenible del cicle de l’aigua, i que porti a terme una política integral de gestió del territori que possibiliti l’explotació sostenible dels recursos naturals.

Els informes recents sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES (Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes) i sobre l’escalfament global d’1,5 ºC de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), alerten que som a la vora del punt de no retorn que porta a la degradació dels ecosistemes, i que un milió d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra estan amenaçades per l’activitat humana. No respondre davant la crisi ecològica suposaria a més la mort de milions de persones, i el desplaçament de molts altres milions, els anomenats refugiats climàtics.

Davant de la situació d’emergència climàtica que estem vivint, les Nacions Unides proposen l’Agenda 2030 com a full de ruta per generar canvis reals que contribueixin des de tots els espais possibles a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), per a una transformació global cap a un món sostenible que exigeix també, de manera indefugible, una societat justa i equitativa.

Les administracions públiques tenen l’obligació d’articular estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.

El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia és una iniciativa europea que suposa una oportunitat per rellançar i posar en pràctica la visió global del canvi climàtic en l’àmbit municipal, i que suma les polítiques d’adaptació a un compromís molt ferm de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i que fixa per al 2030 els objectius següents:

- Una reducció del 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, amb relació als nivells de 2005.

- Un increment del 27% de l’eficiència energètica.

- Un augment del 27% de l’ús d’energies renovables.

Fa dècades que existeixen moviments globals que lluiten per aturar el canvi climàtic. El moviment “Friday for future”, un clar exemple d’una societat compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic. Darrerament aquest moviment està assolint un gran protagonisme tant per la situació d’emergència climàtica en la qual vivim avui en dia com pel protagonisme que els darrers mesos han tingut infants i joves i amb el suport de més de 100 entitats i col·lectius, van convocar el passat 27 de setembre una jornada de mobilització, es va demanar la declaració de manera immediata de l’emergència climàtica i la posada en marxa de mesures concretes per reduir a zero, de forma urgent, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

El món local com a administració més pròxima a la ciutadania, hi juga un paper clau, especialment en la conscienciació i canvi d’hàbits de la ciutadania. Però també com a institució exemplificadora apostant per la sostenibilitat, la millora de la qualitat de l’aire i l’energia verda.

La declaració d’emergència climàtica suposa un procés d’educació, formació i conscienciació a tota la població sobre la veritat de la crisi ecològica i l’enorme canvi necessari per frenar l’emergència. Davant d’aquesta emergència, l’Ajuntament de Mataró es compromet a iniciar aquest procés de transformació social i assegurar la plena consecució dels següents objectius generals.

Declarar l’emergència climàtica requereix assumir també el compliment de compromisos políticament reals i vinculants ambiciosos, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Aquesta declaració local es dona en un context global de progressiu compromís teòric que entre totes les persones haurem de fer real. És per tant una responsabilitat individual i col·lectiva deixar de contribuir a l’escalfament global. Com a administració pública l’Ajuntament de Mataró té també capacitat de contribuir en positiu a la lluita contra aquesta situació. A més, té una obligació derivada de les seves competències en manteniment del medi natural i contribució a la salut pública.

És per tot el que s’ha exposat anteriorment, que proposem al Ple de l’Ajuntament de Mataró, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Entendre que vivim una situació d’excepció i com a tal declarar l’Emergència Climàtica al municipi.

SEGON.- Incloure la situació d’emergència climàtica en totes les planificacions d’actuació presents i futures com a consideració de fonament i criteri. Cal, entre d’altres, introduir en la redacció del nou POUM la perspectiva de l’emergència climàtica, adaptant tot el Pla, a la situació d’emergència climàtica (mobilitat, materials constructius, àrees verdes, promoció d’àrees agrícoles, obtenció d’energia, promoció econòmica, etc.).

TERCER.- Aprofundir l’adaptació del municipi a la crisi climàtica: onades de calor, irregularitat en les precipitacions, i altres manifestacions.

QUART.- Establir un compromís per reduir els residus generats per les activitats dependents de l’administració pública local de forma directa e indirecta. A tal efecte, s’inclouran clàusules mediambientals a tota la contractació pública que en sigui susceptible.

CINQUÈ.- En l’àmbit municipal, promoure sistemes de recollida eficients que garanteixin un % de recollida selectiva neta mínim d’un 50% abans del 2023, i del 70% abans del 2027 i que posin el focus en la recollida de la matèria orgànica de qualitat amb un nivell d’impropis inferior al 3%.

SISÈ.- Desenvolupar estratègies i propostes, orientades a millorar i incrementar els espais verds al municipi, amb el compromís de desenvolupar un Pla d’arbrat ambiciós per combatre localment l’augment de temperatures a l’espai urbà, i contribuir a millorar la qualitat de l’aire.

SETÈ.- Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica dels edificis municipals en funcionament. Incorporar l’objectiu de balanç energètic 0 o positiu, en totes les noves estructures i edificis públics de nova construcció, i, també, si es realitzen reformes necessàries per a l’adequació de l’edifici, espais, etc.

VUITÈ.- Reforçar encara més les mesures en marxa per afavorir l’autoconsum d’energia elèctrica a llars, equipaments i empreses, com a mesura de reducció d’emissions i de creació d’ocupació local.

NOVÈ.- Elaborar un Pla de Transició Energètica Municipal, adaptant els objectius als establerts al “Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) 2021-2030”.

DESÈ.- Exigir al Govern espanyol i al Govern català el compliment dels compromisos vigents en el marc de la normativa europea sobre clima i energia 2030 que demana:

- Mínim del 40% de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb relació als nivells de 1990.

- Mínim el 27% de millora d’eficiència energètica.

- Mínim el 27% de quota d’energies renovables.

ONZÈ.- Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya l’elaboració d’una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus, que reguli:

- El canvi de model productiu, de distribució i de consum de productes que esdevenen residus, amb el criteri de no produir res que no sigui reutilitzable o fàcilment reciclable, aplicant l’ecodisseny,

- aplicar la responsabilitat ampliada del productor (Directiva de Residus 2018 i Directiva de plàstics 2019), que els productors assumeixin els costos dels residus dels productes que posen al mercat,

- prohibicions i limitacions a la proliferació de plàstics i altres productes d’un sol ús,

- prioritzar la reutilització i els materials reciclables i compostables, entre d’altres.

DOTZÈ.- Reiterar a la Generalitat la Declaració Institucional aprovada en el seu dia per aquest consistori relativa a la promoció d`una major protecció del nostre patrimoni immaterial biopasagístic i més especialment les dunes de Mataró i l’alguer de la costa maresmenca en coordinació amb altres administracions implicades (Diputació, Consell Comarcal, Ministeri de Medi Ambient de l`Estat Central, etc..) per tal que amb la col·laboració de les Universitats catalanes, estableixi un estudi-diagnosi actualitzat amb criteris Agenda 2030 que serveixi de base al futur pla per la preservació, protecció i gestió del patrimonial biopaisatgístic de Mataró-Maresme, recordant a la Generalitat la necessitat d’elaboració d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de les dunes i l’alguer de Mataró entre d’altres zones d’interès d’acord amb els criteris de l’Agenda 2030.

TRETZÈ.- L’Ajuntament de Mataró es compromet a posar en marxa, a partir de la regidoria de Medi Ambient, un programa de conscienciació adreçat a escoles, instituts, comerços, indústries i població general. Promovent la implicació dels instituts públics de la ciutat, seguint exemples com el moviment internacional Fridays for Future.

CATORZÈ.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Consell Comarcal i als promotors i promotores de la convocatòria, “Fridays for future”.


Publicat a