Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ca l’Arenas inaugura la segona part de l’exposició de l’artista surrealista Jaume Sans

Escoltar

Ca l’Arenas inaugura la segona part de l’exposició de l’artista surrealista Jaume Sans

“Jaume Sans. El context artístic (1930-1960)” aprofundeix en la trajectòria i situa la seva obra en l’escenari creatiu en què va viure



El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez, inaugura l’exposició “Jaume Sans. El context artístic (1930-1960)” el proper 3 de març, a les 19.30 h, a Ca l’Arenas. Aquesta exposició funciona com a complement o extensió de la mostra “Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes” que es va inaugurar el passat mes de novembre, on es presenta tota la seva trajectòria artística. La Direcció de Cultura aposta per fer un pas més en el coneixement i divulgació de l’obra d’una artista conegut sobretot per la seva trajectòria abans de la Guerra Civil però que disposa d’una interessant producció posterior, que fins ara havia estat pràcticament inèdita. La mostra es podrà visitar al Centre d’Art del Museu de Mataró Ca l’Arenas fins al 6 d’agost.





“Jaume Sans. El context artístic (1930 - 1960)” aplega obres de l’autor acompanyades d’artistes que l’han influït en l’etapa de formació, dels que van ser partícips en les primeres exposicions surrealistes a Catalunya, dels que eren propers al col·lectiu ADLAN (col·lectiu d'Amics de l'Art Nou) i del Club 49 i, també, dels que han acabat definint el panorama fins als anys seixanta del segle passat. Es presenten treballs d’autors tan significatius com Leandre Cristòfol, Antoni García Lamolla, Àngel Ferrant, Alfonso Buñuel, Eudald Serra, Manuel Viola, Eduard Alcoy, Erwin Bechtold, Albert Ràfols-Casamada o Joan Vilacasas. Des de peces tan emblemàtiques com Nit de lluna, de Leandre Cristòfol, fins a d’altres que, malgrat el seu interès històric, rara vegada s’exhibeixen com un collage d’Alfonso Buñuel. Són un total de 34 obres cedides per col·leccions particulars i museus: Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), Museu de l’Empordà (Figueres), Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), Residencia de Estudiantes (Madrid), Col•lecció Bassat (Mataró) i Fundació J V Foix. La voluntat és posar la producció artística de Jaume Sans en relació amb els seus coetanis.


 




El context artístic 




En aquesta mostra s’aprofundeix en facetes de la vida i obra de Jaume Sans, com el col•lectiu ADLAN (1932-1936), que va ser un revulsiu fonamental en les activitats artístiques prèvies a la Guerra Civil i que va reivindicar el surrealisme de Salvador Dalí, Hans Arp, Joan Miró... Una altra característica pròpia del surrealisme va ser el que entenem com a “poètica dels objectes”, la utilització d’objectes quotidians per revelar associacions de conceptes i d’imatges mentals. A més de dibuix, pintura i escultura, Sans també va emprar el collage, tot i que només se’n conserva una obra al Museu Nacional d’Art de Catalunya. En les poques escultures que s’han conservat de Sans s’aprecia que es va aproximar a l’esquematització, la desmaterialització i a la idea de “tòtem” escultòric, afí al seu mestre i amic Ángel Ferrant.




Durant els anys cinquanta, dos episodis concrets van esperonar Sans a dedicar-se a la pintura amb més intensitat de la que havia tingut acabada la Guerra Civil: la presència de l’artista Erwin Bechtold i una exposició individual a la Galeria Gaspar l’any 1957.

El fet de no signar ni datar la majoria d’obres pot fer creure que no pensava en cap recorregut més enllà del seu propi gaudi i el de l’entorn més íntim. Del que no hi ha dubte és que Jaume Sans participava de la resistent escena cultural, assistia a les tertúlies del cafè Bagatel·la i a les activitats del Club 49, on, a més d’antics membres d’ADLAN, també va conèixer noves generacions d’artistes, entre els quals hi havia l’emergent grup Dau al Set.




A mesura que va deixar de banda el surrealisme, va apropar-se a una abstracció constructivista i, posteriorment, a una obra de caràcter més matèric i informalista. Sans presentava un plantejament similar a l’abstracció colorista d’un rara avis com Planasdurà o, anant més lluny, del francès Jean Hélion. Va realitzar poques obres fosques i matèriques, i es va diferenciar en l’ús del color.




L’amplitud de registres i la constant experimentació impedeixen adscriure Sans a cap escola determinada. Bevia de l’esperit de l’època però escollia lliurement què feia i com ho feia, sense una voluntat clara. Individualment, en conjunt o en el context de la seva època, són obres que mereixen ser posades en valor.






Aproximacions a l'obra de Jaume Sans




En el transcurs de la primera part de l’exposició “Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes” han estat convidats tres historiadors de l’art –Pilar Bonet, Alexandra Laudo i Joan M. Minguet Batllori– a visitar la mostra i a triar una obra o grup d’obres per tal de fer-ne una aproximació crítica, lliure i personal. La voluntat és posar en valor les seves obres anant un pas més enllà del que se’n sap fins ara, obviant la simple adscripció a un episodi històric concret. Aquestes aportacions es troben situades dins del recorregut expositiu de la primera planta, vora l’obra o les obres a què fan referència.






Entrevista Dolors Sallarès




Com a epíleg de l’exposició es pot veure una entrevista a Dolors Sallarès (vídua de Jaume Sans) realitzada pel seu fill Martí Sans, en la qual explica en primera persona experiències viscudes en l’entorn del Club 49, descriu anècdotes sobre artistes coneguts i trasllada l’opinió que tenia el seu marit sobre el món de l’art.






Activitats complementàries




La visita guiada a la mostra, a càrrec del seu comissari David Santaeulària, serà el 8 d’abril a les 18 h. En el marc de la Nit dels Museus, es podrà gaudir del concert de SAI Trío, ‘El somni i la papallona’, el 20 de maig, a les 22 h.

La presentació del catàleg de l’exposició tindrà lloc el 9 de juny, a les 19 h.