Martí Anson guanya el concurs per realitzar un projecte artístic en record de l'anarcosindicalista, cooperativista i Fill Adoptiu Joan Peiró

L'alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote, ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar un projecte artístic en record a l’anarcosindicalista, cooperativista i Fill Adoptiu de la Ciutat de Mataró Joan Peiró i altres lluitadors assassinats pel franquisme. A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentat al concurs.

 

El projecte artístic d’Anson s’instal·larà al Pati del Cafè Nou, al costat de la Presó, indret emblemàtic del cooperativisme a la ciutat i s’inaugurarà precisament el proper dimarts 24 de juliol a les 22 h, coincidint amb el 76è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró a Paterna.

 

El concurs d’idees per escollir el projecte artístic de record a Peiró i altres lluitadors assassinats pel franquisme el va convocar la Fundació Unió de Cooperadors i l’Ajuntament, que van assumir com a pròpia la proposta de la comissió ciutadana impulsora de l’Any Joan Peiró d’erigir aquesta escultura. L’escultura de Martí Anson s’ha escollit entre els 10 projectes admesos dels 14 que es van presentar al certamen. El concurs comptava amb una dotació econòmica de 18.000 € més IVA per a la creació, execució i materials d’obra. D’aquests diners, 2.700 € més IVA són en concepte d’honoraris artístics i 15.300 € per cobrir la totalitat de l’execució del projecte.

“24 juliol”

L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.

 

Peiró va ser afusellat el 24 de juliol de 1942 i, per aquest motiu, el fanal només s’encendrà el 24 de juliol de cada any, dia en què estarà encès durant les 24 hores en record del Fill Adoptiu de Mataró i d’altres lluitadors assassinats pel franquisme. El proper dimarts, 24 de juliol, s’encendrà per primera vegada. La llum en record de Joan Peiró es podrà veure des del Pati del Cafè Nou, des de la Muralla de la Presó i també des de les finestres de la Presó.

 

El fanal tindrà 5 m d’alçada i s’instal•larà sobre un cub de ciment de 120x120x120 cm. En dues de les cares del cub de ciment hi haurà la llegenda i el títol del projecte artístic, el nom de l’autor i l’any (2018) i, a la part frontal del cub, hi haurà la llegenda amb relleu “En record de Joan Peiró i Belis (1887-1942), anarcosindicalista i cooperativista, en el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna i en memòria de totes les víctimes de la Dictadura franquista. Mataró, 2017”.

 

Any Peiró

Durant el 2017 es van dur a terme una vintena d’actes emmarcats en l’Any Joan Peiró amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament. La commemoració de l’efemèride va estar impulsada per una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques. Entre els actes que es van celebrar destaquen l’ofrena floral a la tomba de Joan Peiró o l’acte musical i audiovisual Peiró42, que va comptar amb el suport de l’Orquestra Ciutat de Mataró i diverses corals locals, entre d’altres.

 

A més de la instal·lació del monument commemoratiu al Pati del Cafè Nou, la Comissió també impulsa l’entrega pòstuma de la medalla de la ciutat a Joan Peiró i l’anul•lació del seu i de tots els judicis franquistes a les Corts Valencianes.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942), Fill Adoptiu de Mataró, va ser vidrier d’ofici i va militar en l’anarcosindicalisme on va ser secretari general de la CNT. Establert a Mataró, va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, va acceptar ser ministre d’Indústria. Exiliat a França, la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1942.