Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta Consell Municipal de la Salut del 19/04/2005

Escoltar

Acta Consell Municipal de la Salut del 19/04/2005

Dia
Hora
Lloc
Organisme

Ordre del dia

CONSELL MUNICIPAL DE LA SALUT

Data: 19 d'abril de 2005

Núm: 1

Caràcter: ordinària

Hora: 19'00 h.

Lloc: Sala d'Actes de Can Palauet (Carrer d'en Palau, 32 de Mataró).

Hi assisteixen:

Vice-president:

Sr. Oriol Batista

Vocals:

Sr. Josep Comas Valls

Sra. Carme Jiménez Martín

Sra. Montserrat García Milà

Sr. Àngel Fernández

Sr. Josep Pros Jordà

Sr. Andreu Codina Colomé

Sr. Miquel Guardiola Balés

Sr. Josep Llorens Cabot

Sr. Miquel Prats Maeso

Sr. Mateu Cabré Roure

Sr. Carles Trincher Giménez

Sr. Miquel Torner Roca

Sr. José M. Viaño López

Cap de Servei: Sr. Josep Maria Teniente Llobera

Secretària: Sra. Luz García.

Excusa la seva assistència la Sra. Quiteria Guirao Abellan .

Ordre del dia

  1. Aprovació si s'escau de l'acta de la sessió anterior que es va celebrar el dia 15 de desembre de 2004.
  2. Presentació del nou Cap del Servei de Salut Pública.
  3. Creació de la Corporació de Salut del Maresme.
  4. Informació sobre la problemàtica del mercat del Pilar.
  5. Traspàs del PASS al Consorci Sanitari del Maresme.
  6. Pla d'emergències de l'Hospital de Mataró.
  7. Nomenament de representants al Consell de Ciutat.
  8. Calendari de reunions.
  9. Precs i preguntes.
  10. Desenvolupament de la reunió

    1.- Aprovació, si s'escau, de l'acta de la sessió anterior. (15 de desembre de 2004)

    El Sr. Oriol Batista dona inici a la reunió. S'aprova l'acta de 2004, amb l'esmena del Sr. Cabré, que fa constar que el nom del doctor responsable de l'estudi sobre l'asma era el Dr. Bardagí.

    2.- Presentació del nou Cap de Servei de Salut Pública.

    El Sr. Batista presenta el Sr. Josep Maria Teniente Noguera com a nou Cap del Servei de Salut Pública i Consum, que va iniciar la seva activitat la segona setmana del mes de gener de 2005. Comenta que l'anterior Cap del Servei, Sra. Àngels Cantos, és l'actual directora de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, que gestionarà un projecte d'atenció a les dependències. El Sr. Batista explica el procés de selecció del nou Cap i explica la reconeguda experiència, del Sr. Teniente, en càrrecs de responsabilitat del sector sanitari de la ciutat.

    Els vocals feliciten al nou Cap del Servei de Salut Pública, destaquen la seva reconeguda experiència i el Sr. Josep Maria Teniente, es posa a disposició dels membres del Consell.

    3.- Creació de la Corporació de Salut del Maresme.

    El Sr. Oriol Batista informa sobre el document de creació de la Corporació de Salut del Maresme, (els vocals en disposen d'una còpia) i que fa una hora acaben de signar tretze ajuntaments amb la Consellera de Salut, Sra. Marina Gelí. El document recull la voluntat política dels alcaldes signants que aposten per participar dins del govern de la salut de la comarca, i preveu la creació d'una Corporació territorial de salut del Maresme, que es regirà des del Servei Català de la Salut i des dels Ajuntaments, amb l'objectiu de governar conjuntament la salut del territori.

    El Sr. Josep Maria Teniente informa sobre quins han estat els ajuntaments que han participat a la signatura de l'acord. Amb la creació de la Corporació de Salut del Maresme s'intenta aconseguir un procés de descentralització administrativa, des d'una composició d'òrgans de govern compartits entre la Generalitat i els Ajuntaments, que serà paritària al 50%, amb una composició, per cada administració, d'unes cinc o sis persones.

    El Sr. Teniente manifesta que la Corporació tindrà personalitat jurídica pròpia i que el president disposarà d'un vot de qualitat. El paper, d'aquestes corporacions de Salut, serà participar en la presa de decisió de les inversions i la organització dels serveis de salut amb qualitat i eficàcia. Les línies d'actuació les marcarà el Servei Català de la Salut.

    El Sr. Teniente assenyala que el pressupost que administrarà la Corporació serà de base poblacional, corregit pel factor d'edat o d'altres . Es donarà prioritat al desenvolupament de l'atenció primària, les urgències, etc.; tant la distribució del

    pressupost, així com les inversions i el funcionament en general es determinaran per un període d'anys. La funció de les corporacions serà coordinar aquests continguts. Hi haurà un pressupost global i es donarà traspàs d'informació a diferents nivells. Es procedirà a aplicar sistemes d'avaluació de resultats des dels objectius marcats per salut pública i prevenció.

    El Sr. Teniente explica que el calendari té previst finalitzar l'aprovació dels Estatuts en el decurs del mes de juny i que caldrà aprovar pels diferents Plens municipals, i pel Consell Executiu de la Generalitat. A la tardor es preveu elaborar el pressupost, marcar les prioritats i acordar les inversions a vuit o deu anys vista, també es projecta fer un pacte d'inversions, com gestionar-les i aplicar-les. Actualment s'està a l'espera de la decisió de la Conselleria de Benestar i família de la Generalitat, (cal veure si estarà d'acord o no en afegir-se a aquest sistema) tot dependrà del seu plantejament com organització i d'acord amb els seus objectius polítics que s'estableixin finalment en la gestió de la dependència. És previst que Mataró sigui un lloc pilot per aplicar aquest sistema de funcionament per gestionar des d'una finestra única els temes de sanitat i benestar social, per aquelles persones en situació de dependència.

    El Sr. Batista manifesta que la idea és unificar les dues visions, la local i la territorial autonòmica, destaca la importància de la proximitat amb el territori, el què pot facilitar donar una resposta més ajustada a les necessitats de la població. La referència per la divisió de les poblacions alhora de gestionar les corporacions de salut són els hospitals de la zona.

    El Sr. Batista explica que com a referent hi ha: l'Hospital de Calella al nord, el de Can Ruti al sud, i l'Hospital de Mataró què acull com àrea d'influència els tretze municipi signants. Pel que fa a la prova pilot en dependències (finestra única) aquesta és farà a Mataró. Serem el municipi pilot amb el què l'Agència Catalana de Dependències es posarà en marxa; en total seran dotze els municipis pilot que a Catalunya provaran aquest sistema. Les regions de Barcelona es mantenen com a regions sanitàries, en el futur coincidiran amb les vegueries.

    El Sr. Cabré pregunta si, aquestes noves Corporacions de Salut, seran proveïdors de serveis.

    El Sr. Teniente comenta que no està previst que donin serveis directament, això correspon a les entitats proveïdores de serveis. Les Corporacions, mantenint la legislació actual, representen una adaptació del Sector Sanitari del Servei Català de Salut a un plantejament descentralitzador.

    El Sr. Viaño pregunta si l'ICS quedarà com ara. El Sr. Batista diu que es preveu que es mantingui igual. El Sr. Codina comenta que les previsions són que s'adaptarà a les transformacions de l'empresa pública.

    El Sr. Fernàndez, pregunta sobre la possible capacitat dels proveïdors de servei per atendre aquestes corporacions de salut.

    El Sr. Teniente explica que en principi aquesta no és la funció establerta. Les entitats proveïdores s'hauran de coordinar, per això es preveu l'existència d'un ens de coordinació de proveïdors, depenent de la Corporació de Govern.

    El Sr. Batista informa que la consellera va comentar que era un procediment complicat, però que es volia fer una aposta de futur, es tractaria d'un ens de govern, no de gestió, que aporta proximitat i permet coordinació i treball conjunt amb els diferents proveïdors.

    El Sr. Viaño, comenta que dona la impressió que es modifica el territori sanitari segons els àmbits i acords polítics coincidents entre la Generalitat i els municipis que hi participen.

    El Sr. Batista, respon que no hi ha coincidència en la composició política. Que s'ha fet a la comarca del Garraf i a la d'Osona. La idea principal és la de ser propers al ciutadà.

    El Sr. Guardiola pregunta si des de l'àmbit de les dependències de la Conselleria de Benestar i família, es traspassen pressupostos, activitats o altres.

    El Sr. Batista explica que, donat el moment de previsibles modificacions a la Conselleria de Benestar i família, la possible adhesió es faria en un futur.

    4.- Informació sobre la problemàtica del mercat del Pilar.

    El Sr. Josep Maria Teniente explica la problemàtica del mercat del Pilar, un cas que s'ha donat a conèixer des de la premsa local i en d'altres mitjans de comunicació. Es va denunciar el mercat com un possible focus d'insalubritat i perill per a la salut. És un mercat privat situat entre la Ronda O'Donnell i el Camí del Mig, es tracta d'un espai tancat que coincideix amb el que seria el patí interior que dona als blocs de l'entorn. La situació actual és de degradació de l'activitat comercial, hi havia vint-i-vuit parades i actualment n'hi ha tres. S'ha produït deixadesa del manteniment del lloc i poca transparència per part dels propietaris per donar informació sobre el mercat.

    El Sr. Teniente continua explicant que fa un any i mig va produir-se una denúncia per part dels veïns, per un veí en concret, que denunciava la possible manca d'higiene i la possible presència d'insectes i rosegadors. Quan es va actuar des de l'Ajuntament, es va detectar una mala situació higiènica a certes parades i es va netejar una part i restava pendent l'adequació d'una altra part del mercat (unes parades són de lloguer i altres de compra) calia que els propietaris netegessin la part abandonada i finalment ho han fet amb motiu de la pressió administrativa. Poc desprès es va ampliar la denúncia i es va qüestionar la salubritat del sostre d'uralita del mercat. Es va demanar des de Salut Pública de l'Ajuntament la col·laboració del Servei Territorial de Salut Pública de la Generalitat, què va comprovar que no hi havia risc.

    El Sr. Teniente informa que s'han detectat malalties pulmonars a la zona on es treballa l'asbest. Clarament està establerta una relació entre el trencament i manipulació de l'asbest i l'aparició de la malaltia de càncer de pleura. Actualment no està permès construir amb amiant, però la uralita instal·lada no cal tocar-la, només si aquesta es

    trenca, caldrà arreglar-la seguint el sistema establert segons normativa i què controla el Departament de Treball de la Generalitat. L'empresa i els propietaris que manipulin tenen que demanar permís per tal de manipular l'asbest i esperar l'autorització del seu pla de treball.

    El Sr. Teniente explica que la persona denunciant procedeix a baixar informació d'internet sobre malalties associades a la uralita, sense objectivar la informació i ha creat sensació d'alarma als veïns i ha tramès les dades als mitjans de comunicació.

    Quan des del Servei de Salut Pública es va donar informació als veïns sobre la situació del mercat, va desaparèixer el tema de la uralita, i va presentar-se denúncia sobre les malalties produïdes per presència de microorganismes i les possibles víctimes d'aquests. Els botiguers han acabat tancant el mercat per la pressió de la situació de l'entorn, però amb aquest tancament no ens trobem al final del problema, sinó que ens cal des del Servei de Salut Pública continuar vetllant perquè el mercat estigui en condicions adequades.

    El Sr. Teniente informa, que en cas de possible colonització per bacteris, es poden produir problemes d'al·lèrgies, i atès que el mercat està tancat, cal una vigilància de policia sanitària més rigorosa donat que les persones que feien el manteniment i la neteja ja no hi són. Com sigui que el mercat continua existint, caldrà vigilar la situació del seu manteniment i controlar que no augmenti la degradació, és necessari doncs, destinar més recursos per fer aquest control. En el decurs de la primera setmana de maig es preveu des de la Delegació de treball del ministeri, procedir a fer les determinacions de les possibles presències de fongs i microbis al mercat.

    El Sr. Batista, manifesta que per tal de paliar l'alarma social s'han destinat més recursos dels que caldria per una situació en que no hi ha perill per a la salut. Igualment s'ha demanat la col·laboració de la Generalitat. Cal tenir consciència de que cal respectar el protocol de reparació i que qualsevol manipulació de l'amiant s'ha de fer acomplint els protocols de higiene i treball.

    El Sr. Trincher pregunta si han estat informats els veïns. El Sr. Batista informa que s'han fet reunions amb els presidents de les comunitats de propietaris de l'entorn i també s'ha tramés carta a tres-cents veïns. S'ha informat als veïns que no es manipuli la uralita perquè pot tenir conseqüència per a la salut de les persones.

    El Sr. Viaño, es pregunta sobre si ha estat possible fer des de l'Ajuntament algun suggeriment o gestió per aconseguir algun tipus d'equipament que doni solució a la situació plantejada socialment, comenta que pot ser factible negociar des d'altres

    departaments de l'Ajuntament per poder disposar d'altres opcions de solució, per exemple fer permuta per un altre terreny.

    El Sr. Teniente, explica que es tracta d'un equipament privat i en cas de fer una substitució per un altre equipament, caldria que fos adequat a la normativa.

    El Sr. Batista, informa que dependrà dels propietaris buscar alternatives a la situació actual. Comenta que s'han fet gestions i en el seu moment PUMSA va detectar que el local no té bona situació, ni dimensions adients, per trobar una sortida econòmicament factible. Actualment l'Ajuntament disposa d'equipaments propers a Esmandies i el nou de Pla d'en Boet. No manquen, a la zona, equipaments municipals. El fet que un propietari no trobi una sortida que li pugui interessar econòmicament, no significa que l'Ajuntament tingui que assumir el problema.

    El Sr. Teniente explica que es pot requerir perquè ho desmantellin, o bé ho arreglin, en cas que es trenqués la teulada. En quant a la possible colonització de bacteris, no és a l'interior Mercat, sinó a la teulada. El lloc on colonitzen els bacteris i creixen, pot ser a la teulada o a qualsevol altre lloc i per resoldre-ho, en cas de contaminació, cal requerir al responsable del manteniment higiènic i sanitari de l'indret, encara que pugui sortir positiu, no té relació directa amb l'interior del Mercat del Pilar.

    5.- Traspàs del PASS al Consorci Sanitari del Maresme.

    El Sr. Àngel Fernández, adjunt a la Gerència del Consorci Sanitari del Maresme, explica en nom del Sr. Berenguer, què no ha pogut assistir, el procés del traspàs del PASS al CSM. Manifesta que el document de traspàs es signarà properament i que d'aquesta manera quedarà consolidat. Es tracta d'un final d'etapa, la previsió era incorporar el PASS al CSM pel 2007, però s'ha produït una evolució de totes les entitats que s'han incorporat i mitjançant l'acord polític de totes les parts implicades ha permet avançar la resolució a aquest 2005.

    El Sr. Fernández explica que es farà la transmissió d'actius i passius i que aquests s'integraran al Consorci Sanitari del Maresme. Queda exclosa la moratòria perquè no es traspassa el deute històric, però serà inclòs allò no computat econòmicament fins desembre de 2004. Quedarà subrogat amb tots els efectes, dret i obligacions, des de l'1 de maig de 2005.

    Encara han de finalitzar les negociacions amb els representants laborals per arribar a un pacte d'homologació dels treballadors incorporats i es preveu disposar de l'acord abans de l'1 de maig.

    El Sr. Batista, explica els antecedents del procés del traspàs què va ser aprovat el 23 d'octubre de 2003 i manifesta que ha estat una noticia molt positiva el poder avançar la total integració abans del 2007, segons el previst. Actualment manca per recollir algunes de les peticions dels treballadors què estan condicionades al fet que no es poden prendre, dins del sector laboral, acords diferents de la resta de pactes de Catalunya.

    El Sr. Torner, comenta que és una satisfacció que s'integrin les diferents empreses al CSM. i planteja tres qüestions:

    • La primera relacionada amb el pla d'empresa és si l'aportació econòmica extraordinària prevista al pla ha estat feta, donat que el procés del traspàs s'ha avançat.
    • En quant a la segona pregunta diu que com sigui que la integració definitiva no és fins l'1 de maig de 2005, demana quina és la situació legal dels treballadors des de l'1 de gener fins l'1 de maig.
    • Referent a la tercera qüestió manifesta que les negociacions avancen però actualment estan bloquejades ja què es vol aplicar als treballadors sociosanitaris un conveni diferent al dels treballadors d'aguts. Els treballadors volen que s'apliqui el conveni laboral de la XUP, o bé el de la primària que recull el treball sociosanitari. Els treballadors volen que s'apliqui algun dels convenis públics i no consideren correcte l'aplicació d'un conveni sociosanitari privat, per la qual cosa demana la intervenció del Consell, o de l'Ajuntament, per mediar en el possible acord.

    El Sr. Àngel Fernández respon a la primera pregunta i diu que el dèficit acumulat al llarg dels anys el té incorporat al Pla d'empresa 2005-2007. Al 2007 hi ha la previsió d'arribar a l'equilibri pressupostari que és el que està previst assumir. També respon a la segona pregunta plantejada i diu que el fet d'avançar el traspàs del PASS al CSM, ha estat un acord polític i al mateix temps es van iniciar converses amb els treballadors, però que fins ara les negociacions no han permès d'arribar a l'acord. Assenyala que pràcticament totes les demandes dels treballadors han estan assumides.

    El Sr. Fernández continua explicant que encara no es coneix com quedarà delimitat el sector sociosanitari, hi ha dos possibles opcions: Sociosanitaris amb els dispositius de llarga estada i de la Dependència i les Cures Pal·liatives i Convalescència en dependència dels hospitals d'aguts.

    La diferència econòmica del conveni actual i els pre-acords d'integració en el CSdM, des del CSM, s'assumeix en forma d'un plus transitori fins que es decideixi com ha d'estar constituït en el futur..

    Pel que fa a la tercera pregunta relacionada amb el temps sense traspàs fins el dia 1º de gener i fins el 1º de maig de 2005, data de previsió per l'integració del personal del PASS al CSdM, l'integració es fará fins que no es signin els acords, en les mateixes condicions laborals que hi tenen fins al moment..

    El Sr. Torner, destaca especialment, el paper dels serveis que es donen des de l'antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. No es tracta de l'atenció sociosanitària clàssica, sinó que en realitat és una branca diferent del nou Hospital, atès que des d'aquest servei s'està fent un important drenatge de malalts que no van cap a l'Hospital d'aguts.

    Es pregunta sobre els efectes econòmics, de la vigència del traspàs, des de primers de maig. Legalment s'està quatre mesos sense empresa. Considera que hi ha altres aspectes a tractar de la part laboral i que el punt de partida de les negociacions va ser molt baix. Els treballadors accepten que hi hagin especificitats per sectors professionals dins del conveni laboral de la sanitat pública, però no volen incertesa pel futur.

    El Sr. Àngel Fernández considera que l'acord final està molt proper i que hi ha voluntat per arribar a aquest acord, només manca pactar una frase.

    El Sr. Teniente explica que, en aquests quatre mesos, fins el traspàs definitiu el CSM es subroga en les obligacions.

    Hi ha un contracte amb el PASS, el dia que s'acordi la subrogació dels treballadors, es farà. I encara que el sistema es complica, per document intern s'estableix el procediment econòmic fins el definitiu traspàs.

    El Sr. Batista desitja que es tanqui l'acord el més aviat possible, i que la frase de l'acord sigui el més satisfactòria possible per a totes les parts.

    6.- Pla d'emergències de l'Hospital de Mataró.

    El Sr. Fernández , manifesta que a petició del Sr.Batista compareix per tal d'explicar el simulacre d'incendi de l'Hospital de Mataró. Aquest simulacre era la prova del correcte procés de desenvolupament del pla d'emergència de l'Hospital i de les entitats que intervenien en la seguretat d'aquest pla. Explica que pel que fa a la preparació del simulacre, l'activació del sistema va ser l'adequada, es va comprovar com responien els serveis, els circuits, els serveis externs, els bombers, la creu roja, etc., i es va veure l'efecte en l'organització en general.

    El simulacre es va fer el deu de desembre de 2004, a la planta soterrada, per tal que no afectés als malalts i als usuaris i que només afectés al servei intern. Es van posar dos màquines expenedores de fums a la planta baixa i es va donar l'alarma des de la centraleta.

    La comissió posterior que va avaluar el simulacre va fer constar el bon funcionament d'algunes coses i d'altres que no funcionaren prou bé. Es va constatar que els avisos externs no van ser prou ràpids, no es va avisar al SEM (primers auxilis) i la megafonia no va funcionar del tot bé.

    La comissió ha establert millores perquè en el proper simulacre l'actuació sigui més eficient.

    Es va detectar un excés de persones donant ordres i hi van haver persones procedents d'altres plantes per l'acció de la solidaritat. Caldrà establir un procediment per a les persones amb minusvàlia. Caldrà disposar d'un distintiu i serà necessari coordinar el servei d'Urgències i la Creu Roja , caldrà també, millorar el recompte de persones als servei de trobada.

    El Sr. Miquel Guardiola explica que es confirma el que va explicar al Consell anterior, que no està previst el sistema per evacuar a la gent que està als llits. Caldria disposar d'un sistema d'evacuació per a escales o per rampes o per un altre sistema que fos adequat a les situacions d'emergència, per tal que es permetés el pas dels llits de l'hospital.

    El Sr. Àngel Fernández comenta que s'han fet simulacres en altres Hospitals, per exemple a Berga, en aquest hospital es va fer a la quinta planta, van funcionar molt bé les coses i els malalts, malgrat alguna dificultat, varen ser evacuats per les escales. Informa que es tornarà a repetir el simulacre, dins d'aquest any, un cop s'hagi format a les persones.

    El Sr. Miquel Guardiola, demana que es doni trasllat de la informació que es disposa sobre aquesta experiència.

    El Sr. Batista manifesta que caldria que el president de l'associació Gimm i protecció civil de la ciutat, poguessin concretar un pla d'emergències per evacuar a les persones que es troben als llits.

    El Sr. Guardiola es pregunta pel sistema d'arribada de les ambulàncies i dels bombers a aquestes zones.

    El Sr. Teniente explica que al Consell de Seguretat i Prevenció es va fer una valoració del simulacre, que no tothom tenia un mateix nivell d'informació i en concret, els mossos d'esquadra desconeixien que era un simulacre i que van trobar gent aplaudint i que no els va semblar correcte.

    7.- Nomenament de representants al Consell de Ciutat.

    El Sr. Batista explica que s'ha previst la creació del Consell de Ciutat per el mes de maig de 2005, i que caldrà escollir entre tots els representants dels Consells Sectorials existents als vocals per el nou ens. En aquest nou Consell de Ciutat, es debatran els temes que afecten a la ciutat, es vol fer d'una manera unificadora, des d'una visió global i transversal de la ciutat. Des de cada Consell, es preveu designar dos representants d'aquest al Consell de Ciutat.

    El Sr. Torner, proposa al Sr. Miquel Guardiola, president del GIMM. I el segon membre que es proposa és la Sra. Montserrat Garcia- Milà.

    S'aprova pel Consell Municipal de Salut, la proposta de nomenament com a vocals per el nou Consell de Ciutat, a la Sra. Montserrat García- Milà i al Sr. Miquel Guardiola.

    8.- Calendari de reunions.

    Per part del Sr. Teniente es planteja als vocals, com a calendari de reunions anuals del Consell, les següents dates per les reunions del 2005: el 29 de juny, el 28 setembre i el 14 de desembre. L'hora que es proposa per la segona convocatòria serà a les 19 hores.

    El Sr. Teniente fa la proposta per poder establir reserva d'agendes amb temps. I informa que en un termini aproximat de tres setmanes s'enviarà als vocals, per e-mail, l'acta de la reunió d'avui per tal que puguin plantejar possibles esmenes.

    El Sr. Pros demana que la documentació que s'aporti sigui tramesa amb 15 dies d'anticipació.

    El Sr. Trincher, demana que les reunions del Consell de Salut es puguin fer abans que les convocatòries del Consell de Ciutat, per tal que els vocals puguin acordar i establir els temes per al Consell.

    9.- Precs i preguntes.

    El Sr. Prats recorda que amb la desaparició es clou una etapa del PASS i que hi ha un esperit de pèrdua, comenta que es podria recuperar l'idea de l'IREC actualitzant la forma, des d'aquest Consell.

    El Sr. Teniente, comenta que es pot promoure des de les corporacions territorials la recerca en l'àmbit de la salut i que es pot liderar el tema des dels ajuntaments.

    El Sr. Torner recorda que a l'Hospital de Mataró ha deixat de funcionar l'Hospital a domicili, que feia una tasca important i que es considera necessària que es posi de nou en funcionament. Reiterarà el tema per tal que sigui inclòs.

    El Sr. Teniente, respon que faran arribar la demanda i demanaran resposta sobre el tema de l'Hospital a domicili i s'informarà al Consell.

    El Sr. Batista explica que pel proper Consell es tractarà la situació i seguiment del nou CAP de la Llàntia, es farà la valoració de les jornades de salut, i del tema dels serveis d'urgències a primària.

    El Sr. Miquel Guardiola, vice-president de la Fundació GIM, informa dels propers premis de la Fundació GIMM, i convida a tothom a anar a la celebració.

    I sense mes temes a tractar finalitza la sessió del Consell Municipal de Salut a les vint-i-una hores.

    El Vice-president

    La Secretària