Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El mandat 2007-2011 es tanca amb una inversió de 292 milions i amb l’aposta estratègica del TecnoCampus feta una realitat

Escoltar

El mandat 2007-2011 es tanca amb una inversió de 292 milions i amb l’aposta estratègica del TecnoCampus feta una realitat

El Govern prioritza la promoció econòmica, l’atenció social, l’ocupació i l’educació

 


L’alcalde, Joan Antoni Baron, la segona tinenta d’alcalde, Quiteria Guirao, i el tercer tinent d’alcalde, Francesc Teixidó, han presentat avui en roda de premsa elbalanç del mandat 2007-2011. A l’acte també hi ha assistit l’equip de Govern.

 

Les actuacions que s’han portat a terme en els quatre anys s’han dividit en tres eixos de l’acord signat el 15 de juny de 2007 entre el PSC, ICV-EUiA i ERC: La ciutat pensada per a les persones; Desenvolupament econòmic i territori; i L’Ajuntament al servei de tothom. Del balanç se n’extreu la conclusió que el Govern ha prioritzat les polítiques de promoció econòmica, benestar social, educació, cultura i esports.

 

L’Ajuntament ha invertit més de 292 milions d’euros que han servit tant per continuar transformant la ciutat com per intentar assolir les dues apostes estratègiques més ambicioses per al futur econòmic local: el parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme i l’arribada d’El Corte Inglés.

 

En els darrers quatre anys, Mataró s’ha dotat de més d’una dotzena d’equipaments que reforcen la seva capitalitat, com el Mercat Municipal de la plaça de Cuba o la nau Gaudí com a seu de la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya, i alguns altres es troben en fase de construcció com la segona gran biblioteca pública a l’Escorxador o el Museu del Gènere de Punt a Can Marfà. La majoria d’aquests equipaments són possibles gràcies a la rehabilitació de patrimoni.

 

L’alt nivell d’inversió ha estat possible en part gràcies a l’esforç de les empreses municipals (sobretot del Grup PUMSA), els plans d’inversió i ajuts d’altres administracions (FEIL, FEOSL, Llei de barris) i a l’endeutament del propi Ajuntament.

 

La conjuntura econòmica desfavorable s’ha reflectit en una rebaixa important del pressupost municipal, que s’ha vist reduït en un 31,6 % en 4 anys. Malgrat la rebaixa i l’aplicació d’un Pla d’austeritat i eficiència l’any 2009, l’Ajuntament ha pogut concentrar els esforços en reforçar els serveis d’atenció social i d’atenció als desocupats per atendre els col·lectius més afectats per la crisi. En el marc del Pla d’austeritat i eficiència s’han rebaixat la majoria de programes, però sobretot les despeses d’estudis, comunicació, protocol i les subvencions a algunes entitats.

 

 

La ciutat pensada per a les persones

 

En aquest mandat s’ha apostat per la cohesió social i la convivència així com garantir l’educació al llarg de totes les etapes de la vida, el dret a l’habitatge i la millora en l’àmbit de la salut. S’ha treballat per col·lectius com les dones, els joves, els immigrants, els infants i la família, i la gent gran i persones dependents. I s’han creat nous serveis i construït nous equipaments.

 

Les escoles Maria Mercè Marçal i Montserrat Solà i l’Escola Bressol Els Garrofers s’han construït durant aquest mandat i s’han començat les obres de l’Escola d’Educació Especial L’Arborç a Vallveric. També s’ha construït i estrenat el Centre de Formació Permanent Tres Roques que ofereix activitats de formació per a persones de totes les edats. Un altre servei educatiu que s’ha posat en marxa durant aquest mandat ha estat l’Escola Municipal de Música, que imparteix classes a 17 centres escolars i ja compta amb més de 800 alumnes de totes les edats.

 

Els objectius del Pla Local de l’Habitatge s’han vist alentits per la conjuntura econòmica, però tot i això, l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA ha enllestit 196 habitatges nous i durant el 2011 s’han iniciat 111 pisos més. En destaquen els pisos per a joves del Pla d’en Boet (Incasòl), per a gent gran del carrer de Carlemany i per a persones amb mobilitat reduïda de Vasco Núñez de Balboa. El Govern també ha fet una aposta per la rehabilitació dels habitatges i en aquest sentit ha subvencionat i signat convenis amb diferents entitats per tal de procurar recursos a les comunitats, que s’han adreçat a la instal·lació d’ascensors o obres de rehabilitació en general.

 

Com a conseqüència de la crisi i de la nova llei de la dependència, l’Ajuntament va reorganitzar els serveis per donar suport als col·lectius afectats. Així va posar en marxa el 2009 l’Oficina Social d’Atenció Integral (OSAI) a l’edifici de Tres Roques amb 12 especialistes. Van atendre fins a 120 persones al dia fins a eliminar la llista d’espera, que havia arribat a ser de 1.000 persones. Mentre que el 2008 els usuaris dels serveis de promoció social eren 3.118, el 2010 han passat a ser més del doble, 6.470 persones.  

 

Quant als equipaments nous, a part dels abans esmentats, també cal destacar el Casal Municipal de Gent Gran Santes-Escorxador, el Centre Cívic Cabot i Barba (que s’inaugurarà el proper 26 de març i acollirà el Telecentre i el Servei d’Ocup@ció Jove), la seu de la colla castellera Capgrossos de Mataró o el Poliesportiu del carrer d’Euskadi.

 

 

Desenvolupament econòmic i territori

 

Les actuacions també han anat adreçades a aconseguir una ciutat més amable, moderna i sostenible. En aquest sentit s’ha treballat per millorar l’espai públic, i per tant la qualitat de vida dels ciutadans, amb la urbanització de carrers i places, la millora de la mobilitat i del transport públic, la construcció de parcs i zones de joc infantil i d’aparcament i les accions per fomentar la sostenibilitat i l’estalvi energètic.

 

Les actuacions de reforma urbana s’han saldat amb la rehabilitació de 54.222 m2 de carrers, molts dels quals s’han pogut enllestir gràcies als ajuts dels fons estatals i a les lleis de barris de Rocafonda-El Palau-Escorxador i de Cerdanyola com els carrers de Sant Pelegrí, de Pascual Madoz, de Jaume Balmes, de Jaume Ibran, de Burriac, de Calassanç Marquès o del passeig de Ramon Berenguer III, i dels entorns de Can Xammar, entre d’altres.

 

S’han creat alhora més zones d’esbarjo i places per a ús públic com la plaça de la Pepa Maca, la de Josep de Moragues o la plaça central del TecnoCampus, a més del segon pulmó verd de la ciutat: el Parc de Rocafonda.

 

Per fer una ciutat més sostenible i còmode cal tenir una bona xarxa de transport públic i un parc d’aparcaments significatiu. El 2009 es va desplegar la nova xarxa del Mataró Bus que ha dotat a la ciutat de més autobusos i més línies (ara n’hi ha 8) i una millor cobertura territorial. I en els últims quatre anys s’han posat en funcionament 16 nous aparcaments que es tradueixen en 2.505 places. En l’àmbit de la sostenibilitat, Mataró ha estat pionera en la presa de mesures contra el canvia climàtic, un bon exemple és el Tub Verd que ja dóna energia a bona part dels equipaments de la ciutat i al front de mar.

 

Mataró mira cap al mar, amb aquesta premissa s’ha treballat per incentivar el potencial d’aquest factor. El front marítim genera moltes oportunitats tant a nivell econòmic, social o cultural. El 2010 Mataró ha aconseguit la certificació de qualitat per a les platges del Varador i el Callao; l’Oficina de Turisme de Mataró i la platja del Varador també han aconseguit el 2010 el distintiu SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació); s’està construint un hotel de 4 estrelles al Port.

 

La crisi econòmica ha suposat que el Govern reforcés el Servei d’Ocupació de Mataró (SOM) que l’últim any ha atès 6.830 persones. En aquesta quatre anys l’Ajuntament ha contractat temporalment 636 persones a través dels plans d’ocupació de la Generalitat de Catalunya.

 

El desenvolupament econòmic de la ciutat passa per la posada en marxa del parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM), que es va inaugurar el novembre de 2010 després de 10 anys de feina i amb una inversió de 52 milions d’euros. El TCM aplega en 44.000 m2 els diferents àmbits de la innovació i el coneixement: formació universitària, empreses allotjades, serveis als emprenedors, Incubadora d’empreses i preincubadora de projectes innovadors.

 

En aquest espai s’han integrat físicament tres centres universitaris: l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, l’Escola Universitària del Maresme i la nova Escola Superior de Ciències de la Salut. En aquests moments hi ha 1.292 estudiants. Quant a l’empresa, la torre TCM2, de petites i mitjanes empreses, està ocupada en un 87 % i la torre TCM3, per a empreses més grans, està ocupada en un 50 %. El TCM es complementa amb la nau Minguell, la seu de l’edifici de Vallveric i l’Edifici El Rengle.

 

I l’altra aposta estratègica de la ciutat que incentivarà l’economia local és la futura arribada d’El Corte Inglés i que s’ubicarà al solar on hi havia ubicada la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. Per tal de deixar lliure el solar, s’ha hagut de desmuntar, traslladar i emmagatzemar l’edifici, els edicles i la xemeneia atès que és un conjunt catalogat com a bé immoble d’interès local.

 

 

L’Ajuntament al servei de tothom

 

Garantir la transparència i l’eficàcia de l’Administració ha estat un dels objectius de l’Ajuntament. L’assoliment d’aquest d’objectiu s’ha aconseguit i l’Ajuntament de Mataró ocupa el segon lloc en el rànquing d’ajuntaments més transparents d’Espanya, segons l’ONG Transparència Internacional, gràcies a la posada en funcionament del nou web que ha posat a la disposició de tothom els detalls del pressupost, el PAM i els processos de contractació.

 

L’Administració s’ha fet en aquests quatre anys més accessible, propera i eficaç al donar la possibilitat al ciutadà d’accedir al servei d’atenció ciutadana a través de tres canals diferents: presencial, telefònic i per internet. A més, també s’han ampliat els tràmits que es poden fer des d’internet.

 

L’Ajuntament es caracteritza per elaborar cada any un pressupost ajustat a la realitat, aquest pressupost s’ha reduït en els últims dos anys de mandat a causa de la crisi i des de 2009 s’ha aplicat un Pla d’austeritat i eficiència però s’ha anat mantenint l’alt nivell d’inversió. L’Ajuntament també ha aplicat una política fiscal basada en la contenció no superant l’IPC en els increments impositius aprovats.

 

L’Ajuntament està format per una plantilla estable i experimentada, amb un promig de 5,5 treballadors municipals per cada 1.000 habitants.

 

En un altre aspecte que s’ha treballat durant aquests darrers anys, ha estat consolidar la participació ciutadana i construir un model participatiu que permet, entre d’altres tasques, l’elaboració del pressupost i del Programa d’Actuació Municipal i s’han creat dos plans territorials nous (Nord i Sud-oest). El teixit associatiu és un gran valor de la ciutat, en aquest sentit més de 50 entitats han aconseguit en els últims anys un espai municipal per desenvolupar les seves activitats i altres 30 han renovat el conveni amb l’Ajuntament.

 

La crisi ha fet contenir la despesa adreçada a comunicació, tot i això, s’ha seguit avançant en les accions determinades pel Pla de comunicació de l’Ajuntament com la renovació de la web municipal el 2008 i la incorporació d’elements audiovisuals i eines 2.0 (el 2010 ha estat visitada per 473.000 persones); el butlletí municipal es reparteix gratuïtament a totes les llars mataronines (ha passat de mensual a trimestral); el 2010 s’han ampliat els estudis de Mataró Ràdio i l’emissora ja ha arribat a tenir 20.000 oients. En aquest mandat també s’ha fusionat el nou canal de TDT Maresmedigital TV amb Televisió de Mataró i ha donat com a resultat el canal m1tv que compta amb una audiència de 46.000 espectadors. Mataró va impulsar la creació d’un dels primers consorcis públics destinats a gestionar un canal públic de TDT local.

 

Quant a la cooperació, Mataró va ser dels primers municipis a destinar l’1 % dels ingressos propis de l’Ajuntament a la cooperació internacional però el 2010 atesa la conjuntura econòmica s’ha reduït al 0,7 %. Aquestes aportacions, han permès durant quatre anys donar suport a 23 projectes plurianuals de cooperació i fer aportacions a 8 campanyes d’emergència, entre d’altres actuacions. Tota la feina feta en aquest camp s’ha donat a conèixer públicament cada any a la Nit de la Solidaritat.

 

Mataró és present a Europa amb la participació de 7 xarxes europees i amb l’agermanament que manté amb diferents ciutats europees.