Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

01/12/2011

Escoltar

01/12/2011

dijous 01 desembre 2011, 00:00h

ACTA NÚM. 17/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 1 DE DESEMBRE DE 2011.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia u de desembre de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN MORA I BOSCH, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN MORA I BOSCH ALCALDE (CIU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER TINENT D’ALCALDE (CIU)
NÚRIA CALPE I MARQUET TINENT D’ALCALDE (CIU)
MONTSERRAT RODRÍGUEZ I SANCHEZ TINENT D’ALCALDE (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR DELEGAT (CIU)
MIQUEL REY I CASTILLA REGIDOR DELEGAT (CIU)
CAROLINA SOLER I SOTO REGIDORA DELEGADA (CIU)
OLGA ORTIZ I MORENO REGIDORA (CIU)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR REGIDOR (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ REGIDORA (PSC)
(S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 4)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA REGIDORA (PSC)
MARIA CARME MALTAS FREIXAS REGIDORA (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO REGIDOR (PSC)
JUAN ANTONIO CILLER LOPEZ REGIDOR (PSC)
IVAN PERA ITXART REGIDOR (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ REGIDOR (PSC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
JOSÉ LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)
MARCO A. FERNANDEZ DOMINGUEZ REGIDOR (PP)
BERTA ISABEL AZPERICUETA SANCHEZ REGIDORA (PP)
FLORI TORRES FERNANDEZ REGIDORA (PP)

MONICA LORA CISQUER REGIDORA (PxC)
JUAN GABRIEL PONCE LOPEZ REGIDOR (PxC)
CARLOS FONTBONA GIL REGIDOR (PxC)

ESTEVE MARTÍNEZ RUIZ REGIDOR (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO REGIDORA (ICV-EUiA)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)


Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínima suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
7862/2011 de 28 de novembre
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió 1 de desembre del 2011.
Òrgan: Secretaria General


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 1 de desembre de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària de 2 de novembre de 2011.


2 DESPATX OFICIAL


DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals d’ICV-EUIA, PSC i CUP per declarar Mataró ciutat activa en la prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l’habitatge, instar al govern de l’Estat a modificar la Llei Hipotecària amb la finalitat de regular la dació en pagament, i a adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics i garantir el dret a l’habitatge.

4 Moció que presenten els grups municipals de la CUP, ICV-EUIA, PPC, CIU i PxC relativa als laterals de la Ronda Mataró-Maresme.

5 Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUIA, PSC i CUP per commemorar el Dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones.

6 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals en motiu del Dia Internacional contra la violència vers les dones.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Socialista per tal que el govern municipal insti a la Generalitat i al consell Comarcal del Maresme el trasllat definitiu del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a l’edifici de l’antiga escola Menendez y Pelayo.

8 Moció que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular d’adhesió al Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero.


DICTAMENS

ALCALDIA

9 Donar compte del Decret d’alcaldia 7298/2011 de 3 de novembre, de modificació decret de delegació de competències a regidors delegats.

10 Donar compte del Decret d’alcaldia 7612/2011 de 16 de novembre, de delegació de la Presidència de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.

11 Donar compte del Decret d’alcaldia 7682/2011 de 18 de novembre, de nomenament membre de la Junta de Govern Local.

12 Designar representant de l’ajuntament de Mataró a la Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona.

13 Adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

14 Nomenament Director de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

15 Nomenament Patrons de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.


CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Servei de Gestió Econòmica

16 Autoritzar a Aigües de Mataró SA a concertar operacions de crèdit, d’import màxim acumulat 2.800.000,00 €, per finançar les inversions previstes en el pressupost 2012.

17 Aprovació expedients de modificació de crèdit de l’Ajuntament i IMPEM

18 Rectificació de l'acord de desafectació de la finca municipal destinada a la prestació del servei de Centre d'Atenció Primària a La Llàntia i de l'acord relatiu a la seva cessió a favor del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

CIM ÀREA DE PARTICIPACIÓ I SERVEIS A LES PERSONES

Institut Municipal d’Acció Cultural

19 Nomenament representants d’entitats i persones de reconegut prestigi al Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

20 Constitució de la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró
 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la transparència en el cobrament de retribucions dels càrrecs electes del Consistori.

22 Moció que presenten els grups municipals del PPC, PSC, ICV-EUIA, CIU i CUP sobre les condicions d’accés als ajuts públics.

23 Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUIA, PSC, CUP i CIU per tal d’impulsar una política de tarifació social en els serveis i equipaments públics municipals.


PRECS I PREGUNTES

24 Prec que presenta el grup municipal Socialista per demanar l’arribada del transport públic a la zona del Rengle.

25 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els ajuts als centres de culte dels polígons de la ciutat.

26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació en què es troben els pescadors de la Confraria de Pescadors “Sant Pere” de Mataró.

27 Precs i Preguntes que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular referent al projecte de nou CAP Ronda Prim.

28 Pregunta que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa sobre l’oferta d’estudis musicals a la ciutat.

29 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’incivisme a determinats espais públics de la nostra ciutat.

30 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les molèsties que pateixen veïns i comerciants d’un tram de l’Avinguda Maresme.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la contractació dels serveis de l’Institut Nóos per part de l’ajuntament de Mataró.

32 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació als òrgans de participació de l’ajuntament de Mataró.


L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i abans de començar el Ple de novembre indica que hi ha un acord de 4-11-2010 en el qual aquest Ple per unanimitat es va adherir al Manifest Institucional del Dia Internacional contra la violència envers les Dones, i es va adoptar el compromís d’expressar públicament el nostre rebuig per aquests fets, observant 1 minut de silenci en senyal de dol per la mort de dues dones per violència masclista, el dia 3-11-2011 a Viella i el dia 27-11-2011 a Terrassa.

A continuació es passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 2 DE NOVEMBRE DE 2011.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, indica que fa dues esmenes a l’Acta en els punts 18 i 19 d’aprovació provisional de les Ordenances Fiscals, en el que consta en Acta que el grup municipal d’ICV-EUIA es va abstenir en la votació, quan en realitat van votar en contra.

El Secretari de la Corporació, el Sr. Manuel Monfort, proposa deixar-la sobre la taula i portar-la en un proper Ple municipal.

 

2 - DESPATX OFICIAL


 No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS


3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, PSC I CUP PER DECLARAR MATARÓ CIUTAT ACTIVA EN LA PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS I LA DEFENSA DEL DRET A L’HABITATGE, INSTAR AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT, I A ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS I GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent:

“I. En el darrer cicle econòmic, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions oferides per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han facilitat desenes de milers de famílies a hipotecar-se, fent perdre la noció del que això significava, el que en molts casos ha significat dificultats màximes per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís molt elevat dels ingressos familiars dedicats al seu pagament, en alguns casos, fins a la jubilació del deutor.

II. Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 20% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

III. L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat. És a dir, el mateix banc que va taxar a l'alça per atorgar la hipoteca, no assumeix cap risc en aquesta valoració.

IV. Cal tenir en compte, que des de 2008 a 2010, 40.000 famílies catalanes han perdut la casa per no poder fer front a l’hipoteca., i que segons les dades del Consell General del Poder Judicial es preveu que a Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries més.

V. A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a l’estat espanyol, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

VI. Les famílies afectades no només s'enfronten, doncs, a la pèrdua de seu habitatge, sinó també a una situació financera de dificultats sovint irresoluble de per vida: l'entitat bancària pot interposar a una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble.

VII. En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.

VIII. Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris,

com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.

IX. La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per algunes entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.

X. Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil•lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

XI. La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos, situa a algunes de les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

XII. Com en tants altres temes, els Ajuntaments, l'administració més propera, rebem en primer lloc les dramàtiques conseqüències d'aquests fets, en forma de desnonaments i de gent necessitada d'habitatge, que sovint ens demanen una solució que no estem en condicions de donar.

XIII. Atès que tot el aquí exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

XIV. Atès que la pèrdua d'habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.

XV. Atès que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments -tot més quan suposen el manteniment d'un deute en forma d’obligació financera- comporten alts nivells d'inseguretat que poden desencadenar en una disminució de la cohesió social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantenir part de la seguretat i l'ordre en el conjunt del territori municipal.

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, CUP i PSC proposen que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró adopti els següents acords:

Primer.- Declarar Mataró com a ciutat activa i compromesa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques, i en defensa del dret a l’habitatge.

Segon.- Demanar al Govern de l’Estat que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària.

Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Instar al Govern de la Generalitat, que en l’àmbit de les seves competències, aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

Quart.- Instar el Govern de l’Estat a treballar en la prevenció del sobreendeutament personal i familiar: avançar en la creació de la figura del “préstec responsable” –condicions per accedir-hi-, la imposició a les entitats financeres per part del Banc d’Espanya d’una regulació bàsica per a la concessió de préstecs, millorar la regulació de les societats taxadores

Cinquè.- Més enllà de les mesures de competència estatal i de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró continuarà implantant mesures a nivell municipal per prevenir i evitar els desnonaments, com:

a) Crear, amb caràcter d’urgència, una comissió especial mixta en la que participin representants dels grups municipals amb representació en aquest Consell Plenari i de les associacions d'afectats i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica vinculada als desnonaments de famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. L'objectiu principal d'aquesta comissió serà estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per tal de paralitzar els desnonaments així com buscar alternatives que els evitin per motius econòmics o bé garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.
b) Treballar conjuntament amb totes les administracions per definir i acordar les mesures necessàries per tal de paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària.
c) Reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials de l’Ajuntament sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.
d) Informar sobre el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. Instar al Govern Municipal a signar un conveni per tal de treballar des de la cooperació i coordinació entre l’Oficina Municipal i l’Oficina de la Generalitat
e) Estudiar les possibilitats legals per tal de incloure amb caràcter de preferència als afectats per desnonaments en el Registre de Sol•licitants d’habitatge social.
f) Sol•licitar als jutjats de Mataró que facin arribar mensualment a l’Oficina Municipal de l’habitatge, una relació estadística del nombre dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
g) Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes, als administradors de finques i als agents de la propietat immobiliària que operen en el municipi, per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries així com dels contractes de lloguer. Proposar-los formar part de la Comissió de prevenció descrita en el epígraf a) del punt quart de la present moció.
h) Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Municipal de l’habitatge, tant les ajudes de lloguer (de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials, així com reforçar la borsa d’habitatge de lloguer per tal d’oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.

Sisè.- Demanar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya que prenguin totes les mesures i accions necessàries per tal de dotar als ajuntaments dels recursos econòmics i competències adients per fer front, amb garanties legals, al fenomen dels desnonaments que es donen a ciutats i pobles de Catalunya.

Setè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la Mesa del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). “

 

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que el tema dels desnonaments és un drama i una injustícia. Si aquestes famílies que es veuen al carrer a més han de seguir pagant la hipoteca, és molt dur. En general, tots som testimonis de les polítiques que s'han fet anteriors al 2008, en què majoritàriament els bancs facilitaven la compra d'habitatge, ja que es finançava fins al 100% del preu de l’habitatge, i, a nivell polític, també hi ha responsabilitats.
El drama el tenim i les conseqüències es poden comptar en milers de persones que ara mateix estan en procés de desnonament. I, a més, en un context estatal en què tenim una constitució immaculada en què a l'art. 47 parla del dret a l'habitatge digne i adequat, però que no reflecteix la realitat.
Alguna cosa hi hem de fer des de les institucions. A nivell municipal tenim poc marge però es poden fer coses. Altres municipis estan tirant endavant iniciatives amb bons resultats, però és cert que és l'Estat espanyol qui hauria de solucionar aquest problema greu.
Aquesta mateixa moció la CUP ja la va portar al ple al gener del 2011, aquest mateix any. La part introductòria estava redactada diferent, però en la part dels acords molts d’ells estan redactats textualment. Ho vam portar aquí, ho vam discutir, ho vam votar i, aleshores, el govern del Tripartit me la va fer retirar. I ara presenten, ICV-EUiA i el PSC, una moció amb propostes idèntiques perquè s’aprovin al ple.
Crec que això ens hauria de fer reflexionar. La coherència política és un bé que hauríem de tenir tots, sobretot per respecte a la ciutadania i a la pròpia classe política, perquè sinó acabarem desprestigiant-nos. Vull pensar que hi ha hagut un canvi de posicionament, en aquest sentit, per a millor, i no m’agradaria pensar que és perquè ara ja no estan al govern.
D’altra banda, de les propostes que ara es presenten, si més no algunes, les que van quedar, sí que es van aprovar, malgrat ara es tornen a presentar. I en aquest sentit, m’agradaria remarcar que allò que sí que es va aprovar, com per exemple demanar als Jutjats de Mataró que transmetin informació de quins processos de desnonament hi ha a la ciutat, no sabem si s'ha fet o no.
També es va acordar que es farien reunions entre els grups municipals, els administradors de finques, l’Oficina d’Habitatge, entitats locals que treballin amb persones en risc d'exclusió, etc. I tampoc no s'ha fet. Crec que hem d'exigir més serietat en els acords que es prenen en aquest ple municipal.
Dit això, celebro que ara tornem a tenir aquesta proposta aquí en el ple i desitjo que serveixi perquè els desnonaments, que són un desastre social de màxima magnitud, s’aturin. Hi haurem de posar tots de la nostra part, les administracions i les entitats bancàries. Celebro també que la moció citi la necessitat que les entitats bancàries s'hi impliquin, perquè sense el seu paper difícilment podrem arreglar-ho.


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, comença dient que el seu grup comparteix la proposta, però condemna la complicitat dels poders públics durant el creixement de la bombolla immobiliària.
Sembla ser que als nostres organismes recaptadors d’impostos ja els estava bé que s'inflessin els preus, doncs aquest fet suposava un augment d'ingressos, un augment indegut. Els poders públics han estat els responsables que han permès la intoxicació especulativa que ha portat al suïcidi econòmic de milers i milers de famílies.
Per tant i atès que les entitats financeres reben ajudes i avals milionaris que surten dels impostos i pressupostos públics, trobo molt injust que no s’avali també les famílies hipotecades abans que aquestes entrin en procés d'embargament, almenys per l'import dels impostos que van pagar per l'adquisició del seu habitatge.
En la mitjana de casos, els impostos pagats per l’adquisició de l’habitatge suposen dos anys de quota hipotecària. Per nosaltres, la dació en pagament ha de ser l'última alternativa. Però, com els he dit, hi votarem favorablement.
Creiem que aquest fet anul•la el dret de l’habitatge familiar en règim de propietat a favor del règim de lloguer. Aquest fet només afavoreix els interessos del gran capital que acabarà apropiant-se de tot el mercat en propietat.
Per tant, considerem que les alternatives a seguir abans que les famílies es vegin obligades a efectuar la dació en pagament haurien de ser les següents:
1a. Formalitzar una comissió especialitzada que assisteixi i tuteli els ingressos de les famílies afectades, donant el suport necessari en la renegociació del deute amb les entitats financeres.
2a. Si el primer pas fos inviable a causa de la manca d’ingressos en el nucli familiar, l'administració que va recaptar els impostos d’adquisició hauria de fer-se càrrec de les quotes hipotecàries sense esgotar l'import que es va pagar en el moment de l'adquisició.
3a. Una vegada esgotat el fons per l’impost d’adquisició, sí que s'hauria de procedir a la dació en pagament.


El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup també hi votarà favorablement. Per tant, el vot serà favorable per unanimitat.
És cert que hi ha coses que són inqualificables, i la situació en què es troben les famílies que vostè ha citat és absolutament greu. Per tant, davant d’un fet com aquest no queda més que votar-hi a favor, tot i que m'agradaria fer unes consideracions respecte d'això.
En primer lloc, posem en dubte el fet que el que estem fent aquí serveixi. No repetiré els motius que ja ha esmentat el Sr. Safont-Tria, però una moció semblant a aquesta i amb el mateix esperit va ser aprovada no fa encara un any, en molts dels seus acords.
Permeteu-me també que digui que els bancs han estat perjudicials, posant clàusules abusives i donant més crèdit del que pertocava, fins i tot per sobre del 100% del valor de la finca, i l’Estat ho ha permès. Però també és cert que hauríem de formar la gent en uns valors, com ara que allò que et deixen s’ha de tornar, que hom s’ha d’hipotecar per allò que té i no anar més enllà i explicar-los que les coses s’han de pensar detingudament. En molts casos la gent ha estirat més el braç que la màniga però, d’altra banda, segurament és culpa del bancs perquè són els més formats i són els que sabien el que feien. Tots plegats estàvem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Aquest és un fet i no pot servir d’excusa al drama familiar que estan vivint moltíssimes persones.
Estem d’acord amb gairebé tot el que es diu aquí. Tenim alguns dubtes sobre alguns dels acords que se’ns demanen i m’agradaria que es concretés com la ciutat pot ser activa en el cas dels desnonaments. Vull entendre que no enviarem ningú a intentar evitar alguna cosa. No entenem massa bé com, en una situació de crisi econòmica, algú pot pagar el 30% d’una renda que no té. Quan vostè parla de no superar, en els lloguers socials, el 30% de la renda disponible, què passa amb els que no tenen cap renda disponible?.
M’agradaria que es fes un reconeixement al paper que estan tenint moltes famílies, molta gent, molts pares i molt avis que, amb unes rendes i unes pensions baixíssimes, estan aguantant les hipoteques dels seus fills.
Nosaltres hi votarem favorablement i volem que sigui per unanimitat perquè és de justícia, però també volem fer una crida a la responsabilitat.


El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, anuncia el vot positiu del seu grup municipal.


La senyora Montserrat Rodriguez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el seu grup municipal està totalment d’acord que les hipoteques tinguin una responsabilitat limitada al bé. Les valoracions han de ser prudents i haurien haver estat més prudents. Les clàusules sostre són desequilibrades i, de fet, alguns tribunals ja ho han declarat així. Hi ha d’haver sempre l’equilibri entre el banc i la persona que contracta la hipoteca. Per la informació que tinc, sembla que aquesta qüestió ja s’està treballant a tots els nivells, tant a nivell de l’Estat, com a nivell de la Generalitat, i també en l’àmbit local. La tardança ha estat perquè volíem valorar-ho amb els tècnics. Volíem veure quines de les peticions que fem podem portar a terme veritablement, ja que hi ha algunes coses a les quals ens hem afegit que seran de difícil compliment. De tota manera, s’hi posarà tota la voluntat. La gent de la casa ho vol i tothom estem d’acord en ajudar aquestes famílies, però la realitat és dura i els jutjats ens diuen que tenen molta feina i que els és molt difícil contestar. Nosaltres insistirem però no dependrà només de nosaltres.
Quant al tema de les baixades dels preus de lloguer, s’estan fent esforços i es continuaran fent, però són coses difícils. Paralitzar els desnonaments és bastant complex, per no dir quasi impossible, però hi posarem voluntat. Des de dins de la casa s’hi ha treballat, fins i tot estan parlant de com es podrà convocar els directors de les oficines de bancs i caixes i treballar per la labor. Tothom hi ha de posar de la seva part i la mediació ha d’existir.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’incorpora a la sessió la Sra. Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista.

4 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP, ICV-EUIA, PPC, CIU I PXC RELATIVA ALS LATERALS DE LA RONDA MATARÓ-MARESME.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la Moció següent :

“El passat 27 de maig de 2010 la Direcció General de Carreteres va aprovar el projecte “Millora de l’accessibilitat a la variant de Mataró”, el que més endavant es coneixeria popularment com a laterals de la ronda Mataró.

Aquesta “millora” suposava, entre altres, la pèrdua de terreny agrícola, més sòl destinat a carreteres, més contaminació i un llarg etcètera de problemàtiques ambientals que la població dels municipis afectats va rebutjar amb manifestacions al carrer, entre les quals la més massiva el 21 de novembre a Mataró, promoguda per la Coordinadora Preservem el Maresme. Fins a 87 entitats de la comarca van mostrar el seu rebuig al projecte, entre les quals la FAVM (Federació d’Associacions de Veïns de Mataró) o Unió de Pagesos.

També per la via institucional es van promoure mocions contràries a la ronda Mataró-Maresme, essent votades favorablement a Argentona, Premià de Dalt, Cabrera de Mar,Vilassar de Dalt, Tiana i Alella i interposant contenciosos administratius des d’alguns d’aquests municipis.

Davant tota aquesta pressió, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir aturar el projecte de ronda Mataró-Maresme, no executant-lo i deixant-lo en suspens. Aquesta situació de suspens, per tant, no comporta l’anul•lació oficial i definitiva del projecte de Ronda Mataró-Maresme.

Per tot això, els Grups Municipals de la CUP, ICV-EUIA, PPC, CIU I PxC proposen al Ple de l'Ajuntament de Mataró els acords següents:

1. Que el Ple mostri el seu desacord amb el projecte de la ronda Mataró-Maresme i la seva voluntat de tancar aquest projecte de manera definitiva.
2. Negociar amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques una sortida de la situació actual que inclogui l’anul•lació definitiva del projecte de ronda Mataró - Maresme.
3. Negociar amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques que els recursos previstos per les obres de la ronda es destinin a millorar l’accessibilitat i els enllaços de les zones conflictives i a potenciar el transport públic de la comarca.
4. Comunicar l’acord als Ajuntaments afectats pel projecte de la ronda Mataró-Maresme, és a dir, Montgat, Alella, Teià, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera i Argentona.”


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, anuncia el seu vot afirmatiu, igual que van votar favorablement al seu company de la CUP del Consell Comarcal.


El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, opina que aquesta moció té poc a veure amb la que es va votar al Consell Comarcal. La que es va votar al Consell Comarcal demanava, per exemple, la creació d’una comissió de mobilitat per la qual ja se n’havien demanat els membres. Nosaltres vam sol•licitar que, en tot cas, parlés d’una “reactivació” en comptes d’una “creació”, però no es va acceptar. Una altra de les coses de què no parlava el Consell Comarcal, i per això no hi vaig votar favorablement, és de solucions. Tant una cosa com l’altra les vaig fer saber al seu conseller. Allà no es deia res dels punts problemàtics que tenim a la comarca. Per tant, no és la mateixa moció: la part expositiva és gairebé idèntica, però els acords no s’assemblen.


El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, reconeix que li va semblar molt bé que la CUP presentés aquesta moció. Com a mínim, intentarem que s’acabin les ambigüitats a l’entorn de la proposta de la Ronda de Mataró, però jo no vull parlar de la Ronda del Maresme. Aquest és un assumpte que s’ha barrejat d’una manera interessada; tothom sap que cronològicament són dues coses absolutament diferents, ja que la Ronda de Mataró té vida en si mateixa i pot existir sense que es plantegi la Ronda del Maresme.
Des de l’any 2006 que es planteja la Ronda de Mataró. El Sr. López se’n recordarà perfectament, perquè ell formava part de la comissió de mobilitat, que a partir de l’any 2007 es comença a treballar per tancar un acord sobre la mobilitat del Maresme —en aquest document ni es parla de la Ronda de Mataró—, un acord que es tanca a l’abril de l’any passat. Aquí hi ha, doncs, un problema d’incoherència.
Aquesta moció ja va venir a aquest ple de la mà d’Iniciativa al setembre del 2010. Hi van votar a favor Iniciativa i la CUP. La resta de grups la van votar en contra, excepte CIU, que s’hi va abstenir. Aquella moció d’Iniciativa va dir que es parés el procés de licitació en aquell moment. I aquí a la casa es va considerar que no calia parar-la, que era interessant per a Mataró que aquesta obra es fes. Però la incoherència segueix quan es porta una moció que ve a dir el mateix que al ple del Consell Comarcal la setmana passada.
La moció del Consell Comarcal ve a dir el següent: la part expositiva és la mateixa i en el seu punt primer diu: “Que el ple del Consell Comarcal del Maresme mostri el seu desacord amb la Ronda Mataró Maresme i la seva voluntat de tancar aquest projecte de manera definitiva”. Això és exactament el mateix que diu la proposta que ve a aquest ple. El segon punt deia: “Negociar amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques una sortida de la situació actual que inclogui l’anul•lació definitiva del projecte de la Ronda Mataró Maresme”, la qual també és idèntica. Fins aquí estem igual. El tercer punt deia: “Crear una comissió de mobilitat on hi siguin representades les forces polítiques del Consell Comarcal del Maresme, així com portaveus d’entitats que aquests grups polítics convidin”, i aquesta comissió sembla que està en tràmit de crear-se. Però el tercer punt de la de Mataró és diferent i diu: “Negociar amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques que els recursos previstos per les obres de la Ronda [sense dir si és la de Mataró o la del Maresme] es destinin a millorar l’accessibilitat i els enllaços de les zones conflictives i a potenciar el transport públic de la comarca”. I per què hem de negociar? Per què no exigim, si aquests 400 milions d’euros existeixen en un conveni amb l’Estat, que es destinin al Maresme? Per què s’ha de negociar això? Potser sí que hem d’escoltar el que deia el Sr. Damià Calvet fa uns mesos, en una entrevista que li van fer a TV3, quan deia que aquests milions de la Ronda de Mataró serviran per tapar forats de la Generalitat. No ens trobarem que mentre aquí anem debatent, al final ja no sabrem on són dels diners?
Deixem de discutir i anem per feina, com deia el Sr. López. Aquests milions que s’havien d’invertir a la Ronda de Mataró, que va aconseguir l’alcalde Baron, acabaran al calaix de l’alcalde Trias per les obres de la línia 9 del metro o alguna altra cosa. Ens quedarem veient-ho passar una vegada més i sense solucions. Jo no sé si el projecte que es va presentar és el millor possible, perquè no sóc enginyer de camins, però sí que sé que és el projecte que van avalar els tècnics de la Generalitat de Catalunya, que va avalar, personalment, el director general de Carreteres, que és el mateix que hi ha ara. Si aquest projecte era bo llavors, per què no serà bo ara? Què haurà canviat? Els tècnics seran capaços de fer un projecte millor? Podríem continuar parlant força estona encara sobre incoherències en el tema de la Ronda de Mataró.
Mentre aquí discutim, ja ha passat un any i no tenim la més mínima notícia de quina solució es vol donar a les sortides de Mataró Oest, o al Sorrall o als accessos de vianants a la zona del Mataró Parc i l’Hospital. Més d’un any en què, si aquest projecte no era bo, com a mínim hi havia temps de presentar-ne un altre. El projecte s’ha de pagar amb els diners que són de Mataró, perquè el conveni amb l’Estat deia, clarament, que aquests diners havien de venir a la nostra ciutat, i la resta, a la nostra comarca.
Mentre anem discutint, els embussos són sistemàtics cada cap de setmana i alguns dies entre setmana, i no trobem la solució. Teníem un problema: els accessos pel nord de la ciutat, a la C32, i teníem una solució i els diners per a executar-la. A hores d’ara, un any després, continuem tenint el problema, no tenim idea de quina és la solució i, el que és pitjor, no sabem on són els diners. Evidentment, el PSC votarà en contra d’aquesta proposta.


El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, respon al Sr. Baron que és veritat que quan va venir aquesta proposta al ple, CIU s’hi va abstenir. També és cert que en aquell moment es va denunciar el fet que aquest tema venia a aquest ple d’elecció en elecció buscant l’oportunitat, cas que avui no es dóna.
Pel que fa a les diferències entre el ple del Consell Comarcal i el ple de Mataró li recomanaria al Sr. Baron que busqués la intervenció d’aquell dia del portaveu socialista, el Sr. Fontbona, en què explicava perquè al Consell Comarcal de vegades els posicionaments poden ser diferents que en algunes poblacions; feia referència a la situació d’Argentona.
CIU pensa que el projecte dels laterals a la Ronda de Mataró no es pot veure de forma aïllada, sinó que s’ha de mirar conjuntament amb el projecte de la Ronda del Maresme. Nosaltres ens preguntem: per què aquests laterals, si el problema real el tenim quan arribem al túnel de la Conreria? El problema real el tenim quan volem entrar a Barcelona, per què hem de destruir el nostre territori si el problema real encara no està resolt?
Estem treballant al costat del Departament de Política Territorial i Habitatge per trobar solucions per la millora dels accessos i per la permeabilitat de la C32, així com per trobar solucions al peatge per als residents a la comarca. L’avantatge de la proposta que ens porta inicialment la CUP i a la qual s’han sumat la majoria de grups municipals és que, si fins ara ja ho estava fent el Govern, ara, quan es vagi a veure al Conseller, ho podrà fer amb el suport de la gran majoria de grups del consistori.


El senyor José Manuel López afirma que el que ha llegit el Sr. Baron que es va votar al Consell Comarcal és diferent del que s’està votant ara; és diferent en el que jo he ressaltat abans. També vull recordar al Sr. Baron que en veníem parlant des del 2004, no des del 2007.
D’altra banda, quan el Sr. Nadal es va presentar al Consell Comarcal amb mitjans suficients per a signar un acord, no va ser únicament Iniciativa qui no va donar suport a l’acord de mobilitat. El PP tampoc ho va fer, i el va condicionar amb un acord al territori. Aquest acord és el que no existeix. És cert el que deia el Sr. Fernández: l’altre dia el seu portaveu, amb uns arguments bastant diferents als que vostè fa servir ara, hi va votar en contra.


El senyor Joan Antoni Baron insisteix que el Sr. Fernández torna a parlar de la Ronda del Maresme, mentre que ell vol parlar de la Ronda de Mataró. La Ronda del Maresme és un tema que surt de la comissió de mobilitat. Recordo les seves raons per a no sumar-s’hi a última hora. Jo he dit que van ser els alcaldes, al Consell d’Alcaldes, que van votar tots a favor de l’acord de mobilitat, excepte el Sr. Llorenç Artigas. Al Consell Comarcal vostès s’hi van abstenir, Iniciativa va votar-hi en contra i la resta de grup comarcals van votar-hi a favor. Però això és la Ronda del Maresme. Ens vam asseure a la taula sense posicionaments previs i amb la voluntat de fer molt de cas al que ens diguessin els tècnics de la Generalitat de Catalunya i els estudis de mobilitat que es van encarregar. Aquesta comarca és segurament la més estudiada, a nivell de mobilitat, de tot Catalunya, però, insisteixo, no vull parlar de la Ronda del Maresme, vull parlar de la Ronda de Mataró.
Aquelles propostes que estaven adjudicades, per cert, en algun lloc s’haurà de preguntar com és que un conjunt d’empreses ha renunciat per res a una obra de més de 60 milions d’euros. Algú ens hauria d’explicar a canvi de què aquesta empresa ha renunciat a aquesta obra quan la tenia adjudicada, i més tenint en compte que si anava als tribunals, segurament hagués pogut obtenir una bona indemnització. Era una obra que estava a punt de començar, que va passar tots els tràmits que havia de passar en aquesta casa: les comissions informatives, el Consell de Mobilitat, el Consell de Medi ambient, el Consell de Ciutat, es van presentar les al•legacions, etc. Per tant, va passar per moltes comissions informatives sense cap posicionament en contra dels que avui precisament es posicionen en contra. Aquesta és una de les coses que algun dia haurem d’esbrinar: en quin moment hi ha un canvi de posicionament i a què respon.
Jo vull parlar de la Ronda de Mataró, de les solucions del Sorrall o els col•lapses de Mataró Oest, no tant dels de Mata-Rocafonda, que va ser l’origen de tota aquesta qüestió; la demanda a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la construcció de l’enllaç de Mata-Rocafonda i que els tècnics de la Generalitat van dir que aquest era un primer pas, però que a continuació s’havien de fer tots els altres. Aquells mateixos tècnics, que avui continuen estant al departament i continuen tenint responsabilitats màximes al Departament d’Obres Públiques, ens haurien d’explicar per què allò que era imprescindible fa 4 o 5 anys ara és prescindible.

 

El senyor Xavier Safont-Tria desmenteix que no tingui cap solució. Hi ha moltes entitats que han aportat diverses solucions, entre elles, en temes tan puntuals com l’accés nord a la ciutat. El PSC s’ha quedat sol defensant que la Ronda de Mataró no pertany a la Ronda del Maresme. Em sembla que és un fet obvi, que qualsevol tècnic ho veu amb claredat. Sr. Baron, vostè diu que la comarca del Maresme és de les més estudiades i potser és així, però també és de les més castigades. Potser caldria que ho comencéssim a estudiar des d’una altra òptica, en què pensem en la mobilitat i també en l’equilibri territorial.

 

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix que respecta l’opinió del grup del PSC, però que la seva opinió és que la Ronda de Mataró no es pot veure de manera aïllada. Això significa prendre una posició o tenir un criteri. Té raó el Sr. Baron en què la iniciativa ha anat a comissions informatives, però el que no tinc tan clar és que s’hagi votat. La memòria em pot fallar però m’ho miraré.

 

El senyor Joan Antoni Baron, respon al Sr. Fernàndez que no cal que ho miri. Aquesta era una obra que executava una altra administració i, per tant, que no necessitava cap tràmit administratiu d’aquesta casa en forma de votació. Per tant, no ha passat mai en forma de votació per aquest ple. L’única vegada que es va votar alguna cosa referent a la Ronda de Mataró va ser la proposta que va portar Iniciativa el mes de setembre de l’any passat. Vostès s’hi van abstenir i el PP va votar-hi en contra. La Ronda de Mataró es gesta l’any 2004-2005 i es presenta l’any 2006, i l’acord de mobilitat del Consell Comarcal es tanca l’any 2010. Per tant, una cosa pot existir sense l’altra. És evident que s’han d’enllaçar les carreteres, però la Ronda de Mataró pot existir perfectament al marge de si després s’ha de fer o no la Ronda del Maresme; allò que vostès també van votar a favor en l’acord de mobilitat.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, creu que, en el fons, hi ha una coincidència per part de tots els grups. El 2021 venç un greuge històric per aquesta comarca que és el peatge, per tant, crec que hem de buscar una solució entre tots que faci que, almenys els habitants d’aquesta comarca, no continuem pagant aquest peatge i puguem resoldre els nostres problemes de mobilitat. Treballarem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per a trobar la solució que permeabilitzi la ciutat i eviti les cues del nord, sense que això vagi lligat a qualsevol projecte que es faci a l’altre costat.
Crec que és important, i en això dono la raó al Sr. Baron, que ens comprometem que aquests 400 milions d’euros vinguin a la comarca del Maresme per a resoldre aquests problemes de mobilitat.

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal Socialista.
Abstencions: Cap.

 

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 5 i 6 per venir referits a temàtiques coincidents.


5 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, PSC I CUP PER COMMEMORAR EL DIA INTERNACIONAL PER L’ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:

“La Llei 5/2008 del Dret de les Dones a eradicar la violència masclista, defineix: “La violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com a les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada”.
En el marc del 25 de Novembre, dia internacional per l’eradicació de la violència masclista, la societat civil i les administracions públiques del país manifestem a través de diferents accions reivindicatives, el rebuig i la condemna de les situacions de violència que pateixen les dones. Així mateix, expressem el nostre recolzament absolut i solidaritat a les dones que la pateixen.

Atès que les diferents formes que pren la violència masclista són l’expressió d’una discriminació que arriba a nivells d’extrema gravetat, absolutament intolerables, que evidencien la necessitat de transformar l’ordre social i els patrons socials i culturals de les societats del segle XXI. L’eradicació de la violència no pot ser un ideal utòpic, cal treballar incansablement pel dret a la seguretat i la llibertat de totes les dones. I cal continuar treballant per la necessària transformació social, intervenint en les causes estructurals de la discriminació per a eradicar-ne el sexisme.

Atès que l’eradicació de la violència masclista encara és lluny, malgrat els avenços produïts durant els últims anys d’aplicació de la Ley Integral contra la Violencia de Género i de la Llei del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista, que han comportat millores significatives i una major consciència social sobre el problema de la violència que s’exerceix contra les dones. No obstant, cal ser conscients que queda un llarg camí a recórrer per eradicar aquesta xacra social.

Atès que els esforços i els recursos que s’han destinat en la lluita contra la violència masclista han trobat en les administracions locals els principals agents impulsors de polítiques destinades a garantir els drets de les dones a viure lliures de violència. En aquest sentit, els Ajuntaments han desenvolupat un paper clau i decisiu en el desplegament de recursos i serveis adreçats a les dones, amb recursos propis i amb subvencions d’altres administracions.

Atès que la situació econòmica de crisi en la que ens trobem i les decisions polítiques dels governs, nacional i estatal, d’afrontar la crisi retallant la despesa pública i les polítiques socials, generen la màxima preocupació pel risc que aquests avenços es puguin veure afectats.

Atès que des d’ICV-EUiA, CUP i PSC reivindiquem la necessitat de prioritzar la política de proximitat en la lluita contra la violència masclista i, per tant, considerem imprescindible que els Ajuntaments continuïn desenvolupant i impulsant els recursos d’atenció a les dones i preservant el sistema de finançament d’aquests, a través de la implicació de la resta d’administracions, tant supralocals com autonòmiques. La crisi no ha de servir d’excusa per a retallar els drets socials, ni els drets de les dones a viure lliures de violència.

Atès que la violència masclista respon a una manera de definir les identitats de gènere i les relacions entre homes i dones, generant un sistema relacional que perpetua la superioritat dels homes sobre les dones, que assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe. I tanmateix, la violència és exercida com un instrument de poder que pretén la subordinació a les dones, com a mecanisme de submissió per tal de consolidar aquest domini de l’home.
Atès que, es fa evident que la violència vers les dones no és equiparable a la violència que poden patir altres persones o col•lectius, ni restringida a l’àmbit privat, domèstic o familiar.
Atès que les recents mesures empreses pel Departament d’Interior suposen un canvi de model d’intervenció en matèria de seguretat de les dones, pel qual, s’equipara la violència masclista a altres tipus de violències (a infància i gent gran) i se l’ha restringit a un fenomen que té lloc en l’àmbit privat, i que això pot comportar la pèrdua de l’abordatge específic de les múltiples causes de la violència masclista i la vulneració dels drets que reconeixia la Llei del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista.
Per tot això, en el marc del 25 de novembre, dia internacional per l’eradicació de la violència masclista, el grup Municipal d’ICV-EUiA, el grup Municipal de la CUP i el grup Municipal del PSC proposen al Ple Municipal els següents acords:

1. Instem als governs locals, al Govern de Generalitat i al govern estatal a comprometre’s en mantenir les dotacions pressupostàries dedicades a la lluita per a la eradicació de la violència masclista als pressupostos del 2012 i a preservar els recursos d’atenció i recuperació integral de dones víctimes d’aquestes, alhora que demanem intensificar l’acció coordinada de les institucions en la lluita contra la violència de gènere.
2. Reclamem al Govern de la Generalitat a que abordi la violència masclista en els termes que estableix la Llei 5/2008 i a mantenir instruments com el Programa de Seguretat contra la violència masclista que, en matèria de seguretat, va significar avenços molt positius en la lluita per l’eradicació d’aquesta, així com els programes i recursos per a la protecció de les dones víctimes de qualsevol tipus de violència així com la promoció de la seva autonomia per tal de recuperar la seva dignitat i la seva reincorporació a la societat en plena llibertat.

3. La protecció i la seguretat dels infants que són víctimes de la violència domèstica, així com de les condicions que garanteixin el seu creixement i desenvolupament individual en plenes condicions.

4. Manifestem públicament el rebuig de l’Ajuntament i fem la crida a la ciutadania que així també ho expressi i col•labori en la denúncia de qualsevol tipus de violència contra les dones.

5. Continuar esmerçant tots els esforços per part de les administracions i institucions pel que fa a la sensibilització de la societat i la prevenció de la violència, començant pels programes de coeducació a les escoles.

6. Instem a les diverses institucions a tractar les violències vers les dones en les seves diferents situacions de manera específica atès que la naturalesa de la violència masclista és totalment diferent a la d’altres tipus de violència.

7. Trametre aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats, a l’Institut Català de les Dones, a les associacions municipalistes, i a les entitats locals i comarcals de dones.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, pensa que quan l’ONU fixa una data internacional per a un col•lectiu concret cal preocupar-se. En aquest cas, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. És un problema, no només pel seu volum, sinó perquè aquestes xifres augmenten. A Catalunya s’han registrat aquest últim any més de 10 mil víctimes de violència masclista, més de 400 agressions sexuals, etc. Estem davant d’un problema molt gran, un problema estructural de base, un problema que ve del model de societat patriarcal en què vivim. Per tant, aquesta problemàtica caldrà abordar-la des d’una perspectiva profunda. Requereix un esforç molt important del conjunt de la societat, i recordo que pràcticament cada any s’ha presentat en aquest ple una proposta en aquest sentit.
Cal intentar desmentir aquesta idea que la igualtat entre home i dona ha estat assolida i recuperar el discurs feminista que ha quedat arraconat, si més no políticament. Les dones continuen a nivell social en inferioritat, especialment en el tema laboral, en què moltes treballen sense contractes i estan al capdavant de les llistes de l’atur.


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, considera, respecte a aquesta qüestió, que ja és suficient el punt número 6 de l’ordre del dia, perquè és una declaració més objectiva i que contempla un major camp d’acció. A més, compta amb tots els agents implicats, despolititzant, així, els interessos electoralistes. És per això que el nostre vot al punt 5 serà negatiu i el que presentem tots, és a dir, el punt 6, serà afirmatiu.


El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que el seu grup no vol votar negativament cap de les dues propostes perquè és un tema prou seriós. Nosaltres donarem suport a la declaració que donen suport tots el grups municipals, però no donarem suport al punt 5 perquè això s’havia fet amb una única moció amb el suport de tots els grups per a donar força a la decisió que es prenia.
Sr. Martínez, vostè diu que l’eradicació de la violència masclista encara és lluny —hi estic d’acord—, malgrat els avenços produïts els últims anys amb l’aplicació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i de la Llei de Dret de les Dones d’Eradicar la Violència Masclista. Aquestes lleis arrenquen del 2008, si no m’equivoco, i precisament l’any 2008, quan entren en vigor les lleis, és el que més morts de dones es produeixen des de l’any 2003. Pràcticament al 2010, dos anys després d’entrar en vigor les lleis, tornem a repuntar d’una manera esfereïdora amb 73 morts.
No ens ha agradat, per últim, la comparació que fa entre la violència contra les dones i la que va dirigida contra altres col•lectius, com la infància o la gent gran. Per atacar la violència contra les dones no cal fer comparacions. Em sembla tan esfereïdora la violència que es pugui exercir contra una dona, com la que es pugui exercir contra un nen petit o contra una persona gran. Per tant, ens abstindrem respecte de la proposta que presenta Iniciativa, perquè pensem que és important la força de presentar una sola proposta amb el suport de tothom.

 

La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, anuncia que el seu grup municipal donarà suport a aquesta moció. De fet, formem part d’aquesta declaració institucional. Ens sembla idònia i justa. Creiem que és una lluita conjunta de tot el consistori i de tota la societat. Aquesta lluita mereix una declaració institucional i, en aquest sentit, no pot haver-hi discrepàncies ni en la condemna ni en els esforços i les mesures per acabar amb aquesta situació de violència. Però també considerem que per tirar endavant aquesta lluita necessitem alguna cosa més que declaracions. Per tant, es necessita compromís, mesures, instruments i recursos. És per això que presentem aquesta moció que concreta algunes qüestions.
És veritat que es va posar en marxa el 2008 la Ley Integral de Violencia de Género i la Llei 5/2008. No es pot atribuir l’augment de la violència a l’entrada en vigor d’aquestes lleis, perquè sí que estableixen les mesures concretes per a lluitar contra aquest problema. Per això reclamem que cal continuar posant aquests recursos i aquest compromís d’una forma concreta per desenvolupar aquestes lleis, que són bones i necessàries, i perquè nosaltres creiem que apunten alguns aspectes fonamentals, tant en la lluita contra la violència, com en la protecció, en temes de seguretat, d’autonomia, de dignitat. Una de les coses que recollim en aquesta moció és la protecció i la seguretat dels infants que viuen en aquest entorn de violència. Això s’ha de fer des de la col•laboració i la cooperació entre totes les institucions. És per això que creiem que aquesta declaració institucional ha de ser conjunta, però també creiem que s’han de concretar els esforços i les mesures, des d’un compromís molt més concret i molt més formal.

 

La senyora Olga Ortiz manifesta que el grup de CIU està d’acord amb la moció. Però de la lectura de la proposta es desprèn que hi ha paràgrafs que, en comptes de buscar un consens en un tema tan delicat, sembla que s’intenti polititzar. Per exemple, el paràgraf que fa referència a què un determinat govern nacionalista afronta la crisi retallant polítiques socials: aquesta és una qüestió subjectiva amb la qual no coincidim. Quan es diu que el Departament d’Interior està canviant el model d’intervenció en matèria de seguretat de les dones, s’està fent també un judici de valor que, lluny de buscar la unanimitat, sembla que vulgui dividir en comptes de sumar. El Departament d’Interior no està canviant aquest model d’intervenció.
Tot i aquestes disconformitats, el fons de l’assumpte és prou important perquè hi donem suport, però deixant constància del nostre vot particular en aquests dos paràgrafs, el 6 i el 10, de la part expositiva.

 


El senyor Esteve Martínez explica al Sr. López que els preocupa molt també la violència contra els infants i la gent gran. El que sí diem és el que recull l’article 5 de la Llei 5/2008 que encara és vigent. Aquest article diu, textualment, parlant d’àmbits on es produeix la violència masclista: “la parella, l’àmbit familiar, l’àmbit laboral”, i concreta, “setge per raó del sexe i l’àmbit social o comunitari, agressions, setge, tràfic i explotació sexual, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència contra drets sexuals i reproductius i altres formes anàlogues”, i en el preàmbul de la llei es diu: “es tracta d’un fenomen amb característiques diferents a altres formes de violència i té un caràcter específic i diferent.”
Per tant creiem que la violència masclista necessita un tractament específic i deferent; no pot quedar dins d’una visió global de la violència. I això ho garantia la llei i, sobretot, ho garantia aquest programa de seguretat contra la violència masclista, segons el nostre criteri. Evidentment, aquest criteri és subjectiu i fem una valoració política d’aquest fet perquè, per nosaltres, representa una pèrdua de capacitat d’incidència en el tractament d’aquesta violència. Pensem que el Departament d’Interior, amb aquesta nova reestructuració, perd la capacitat d’incidir en la lluita contra aquesta violència com nosaltres creiem que hauria de fer-ho.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, posa a votació la proposta.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.
Abstencions: 5, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

La Sra. Olga Ortiz en explicació de vot aclareix que el grup municipal de Convergència i Unió ha votat a favor de la proposta malgrat la seva disconformitat amb els paràgrafs 6 i 10 de la proposta, als quals no s’adhereixen.

 

6 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES.

La senyora Olga Ortiz, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la Declaració Institucional següent:

“El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la violència vers les dones, una de les formes més visibles de violació dels drets humans, així com l’exponent més extrem de la desigualtat entre dones i homes.

La violència masclista es defineix com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobres les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat ( Llei 5/2008 de 24 d’abril ).

Aquesta violència, suposa un seriós atemptat contra la integritat física i moral de les persones, i té la seva arrel en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre gèneres, que possibiliten les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones. La dependència econòmica, el repartiment de papers i funcions dins de la família, així com el manteniment d’estereotips sexuals son causes que possibiliten aquestes agressions.

La violència masclista adopta diferents formes: violència física, psicològica, sexual i violència econòmica, tal com reflecteix la Llei, i es manifesta en diferents àmbits: de parella, familiar, laboral, social i comunitari. El darrer àmbit comprèn les agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones.

La situació de vulnerabilitat que pateixen les dones en aquests casos fa necessari que els poders públics intervinguem i establim procediments homogenis d’actuació de forma que es garanteixi la seva protecció integral.

Dia rere dia el nombre de dones mortes continua augmentant i no podem ni volem romandre impassibles davant aquests fets.

L’Ajuntament de Mataró ha fet una aposta ferma per treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’eradicació d’aquest greu problema i en aquest sentit ha avocat i ho continua fent recursos i esforços .

Per assolir els objectius fixats hem de sumar esforços ja que la violència masclista és un problema a nivell social que ens concerneix a totes i a tots, per tant és necessari que la societat faci seva la responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Per tot això, els grups municipals sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents
ACORDS:

PRIMER. L’Ajuntament de Mataró vol expressar el seu total i absolut rebuig contra totes les formes de violència exercida contra les dones i manifestar el seu condol per la mort de totes les dones que han estat víctimes de violència al llarg de l’any 2011.

SEGON. Traslladar a la ciutadania el compromís d’aquest Ajuntament de continuar treballant conjuntament amb tots els agents implicats en el tema, a fi i efecte de millorar la coordinació en la prevenció, l’atenció i la intervenció en les situacions de violència masclista per tal d’eradicar-la.

És per aquest motiu, que adoptem el compromís següent:

Tal i com es va acordar al Ple del mes de novembre del 2010 continuar expressant públicament el rebuig contra les morts de dones víctimes de violència masclista al nostre municipi o a Catalunya, realitzant un minut de silenci a l´inici del ple municipal immediat a la consecució del fet.

TERCER. Fer evident que la prevenció, entesa com una acció transversal, s’ha d’iniciar des de la primera infància promovent una veritable coeducació als centres educatius i potenciant la sensibilització a través de campanyes adreçades a la població en general i a la joventut i la infància en particular.

QUART. Instar al Departament d’Ensenyament, la implantació de programes de prevenció a les escoles com a institució socialitzadora primària; per tal que la dignitat, el respecte i la col•laboració entre homes i dones s’integrin en tots els estadis del procés de socialització.

CINQUÈ. Treballar amb tots els agents implicats en la implementació del nou Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista , per garantir la detecció, prevenció, assistència, protecció i reparació integral de les dones que es trobin o puguin trobar-se en aquesta situació.

SISÈ. Instar que les diferents forces polítiques donin un caràcter prevalent a aquest tema per sobre dels interessos polítics i electorals.

SETÈ. Adherir-nos al manifest institucional consensuat que, amb motiu del dia Internacional per la eliminació de la violència envers les dones, elaboren conjuntament la Generalitat de Catalunya, les diputacions catalanes, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis .

VUITÈ. Donar trasllat del present acord a la Generalitat de Catalunya, l la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis .”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER TAL QUE EL GOVERN MUNICIPAL INSTI A LA GENERALITAT I AL CONSELL COMARCAL DEL MARESME EL TRASLLAT DEFINITIU DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL MARESME A L’EDIFICI DE L’ANTIGA ESCOLA MENENDEZ Y PELAYO.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent:

“Durant el passat trimestre el Centre de Normalització Lingüística del Maresme es va traslladar al Casal de Joves de la plaça d’Espanya. Aquest era un trasllat ja previst donades les precàries condicions de l’edifici de l’antic Club Nàutic. Quedava, però, clar que aquesta nova ubicació havia de ser temporal fins instal•lar el Centre en un local definitiu i més adequat a les seves finalitats.

Els tècnics municipals tenen redactats el projecte i el pressupost per instal•lar de manera definitiva el Centre de Normalització Lingüística del Maresme en els locals de l’antiga escola Menéndez y Pelayo a la cantonada dels carrers Alarcón i Prat de la Riba. Aquest edifici, construït durant la segona República, reuneix les condicions adequades per a ser la seu del Centre. Es tracta d’un edifici històric, actualment amb un ús molt residual, que permetria visualitzar de manera clara la existència i el treball del Centre de Normalització Lingüística convertint-se en una mena de Casa del català.
És cert que cal fer algunes adequacions en els espais i que els tècnics municipals proposaven afrontar per fases per poder-ho dotar econòmicament. També és cert que el Centre és comarcal i forma part de la xarxa nacional i que per tant correspon a altres administracions, més enllà de les obligacions que l’Ajuntament té com a consorciat, dotar-lo dels mitjans econòmics, humans i físics adequats per poder desenvolupar la seva feina de manera efectiva.

És per això que presentem al Ple de l’Ajuntament, per la seva aprovació, la següent Proposta de resolució:

1.- L’Ajuntament de Mataró instarà a la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal a dotar econòmicament les obres d’adequació dels espais de l’antiga escola Menéndez y Pelayo del carrer Alarcón per situar-hi el Centre de Normalització Lingüística del Maresme i procedirà al seu trasllat amb la màxima immediatesa possible.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura,


1. El primer semestre del 2012, l’Ajuntament de Mataró formularà una proposta sobre la ubicació definitiva del Centre de Normalització Lingüística del Maresme després d’analitzar, conjuntament amb la resta de grups municipals la idoneïtat de les diferents possibilitats.

2. L’Ajuntament de Mataró instarà a la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal del Maresme a col•laborar en fer possible, amb la màxima immediatesa possible, el trasllat del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a la seva ubicació definitiva i, si fos el cas, a dotar econòmicament les obres d’adequació dels espais.”


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que fa 20 anys que el Centre de Normalització Lingüística està exigint això mateix. El dia que el Centre de Normalització Lingüística tingui una seu pròpia definitiva, des de la CUP ho celebrarem perquè fan una tasca important i es mereixen les condicions com qualsevol altra entitat. Han de poder desenvolupar la seva feina, tant per a ells, com per als usuaris.


El senyor Joan Antoni Baron no entén per què no es pot acceptar directament la proposta de l’Escola Menéndez y Pelayo. Sembla que hi ha alguna raó que no se’ns vol explicar. Aquesta és una escola que ha deixat de ser-ho i la ciutat té dret a reclamar al Departament d’Educació que torni a ser una espai d’ús municipal. És el que s’acostuma a fer amb aquest tipus d’edificis. Nosaltres volem trobar solucions als problemes, no problemes a les solucions. Per tant, podríem acceptar la moció que ens proposen, amb el benentès que el que ens preocupa és la situació de provisionalitat del centre.
Pensem que en aquests moments que la llengua està patint atacs és important tenir una visualització clara, per part de la ciutadania, de la feina que es fa des del Centre i els serveis lingüístics que es donen als ciutadans. Estaríem disposats a acceptar la proposta del Govern tal com està redactada, si m’accepten un afegitó al primer punt, on diu: “...la idoneïtat de les diferents possibilitats”, hi afegiríem: “i, especialment, la de l’antic parvulari de l’Escola Menéndez y Pelayo”.


El senyor Joaquim Fernàndez no té cap inconvenient a fer-ho. El que hem de valorar entre tots és l’oportunitat de fer el pressupost en l’exercici 2012 o més endavant.


La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, està d’acord que aquest tema ve de lluny. La proposta d’aquest espai, del parvulari de l’Escola Menéndez y Pelayo, era una proposta que s’havia comentat amb el Consorci. Però vull manifestar una certa estranyesa sobre les noves demandes del Consorci respecte d’aquest espai perquè l’increment del pressupost sigui tan elevat respecte als primers pressupostos que semblaven raonables per poder fer d’aquest espai un espai de centralitat com a “casa del català a la ciutat”. Aquest semblava un espai idoni, perquè l’ús anterior escolar no semblava necessari en aquest moment i perquè és el complement d’un espai més gros, que és l’Escola Menéndez y Pelayo, i que es podien separar, tot i que la cessió d’ús era una cessió conjunta, per això es podia resoldre a partir de convenis puntuals. Aquestes haurien de ser necessitats que s’ajustessin a les capacitats econòmiques, sinó dubto que el propi govern de la Generalitat, o qui sigui, pugui assumir pressupostos d’aquest valor elevat.

 

El senyor Joaquim Fernàndez no té cap inconvenient a ampliar la proposta junts, compartint la informació de què disposin els serveis tècnics de la casa. Però comprenguin que l’única cosa que hem fet no és tornar a preguntar al Consorci quin pla d’usos ens presenta ara, sinó anar a buscar allò que hi havia. I allò que ens diuen els tècnics que hi havia és un pla d’usos que per complir-los es necessita el total de l’espai. Una altra cosa es que estigués previst fer-ho en dues fases i començar primer per baix, posar els serveis tècnics del Consorci, alguna aula, i deixar aquesta sala d’estudi biblioteca per a més endavant. Això és el que hem de parlar i, per això, la proposta va a guanyar temps, parlar-ne i posar tots els elements damunt la taula. Però no hi ha cap pla d’usos nous, ni cap sol•licitud nova del Consorci. Si vol, junts podem recuperar tota la informació que hi hagi.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, expressa que el seu grup municipal hi votarà favorablement. Nosaltres ens apuntem a demanar, però una altra cosa serà la resposta que rebrem, donada la conjuntura econòmica. Creiem que és molt necessari disposar d’una casa del català on s’apliqui la bona pedagogia per a la normalització lingüística i que la nostra llengua resulti atractiva per tothom.

 

El senyor Joan Mora i Bosch, alcalde president, posa a votació la proposta alternativa consensuada entre els grups municipals:

“Durant el passat trimestre el Centre de Normalització Lingüística del Maresme es va traslladar al Casal de Joves de la plaça d’Espanya. Aquest era un trasllat ja previst donades les precàries condicions de l’edifici de l’antic Club Nàutic. Quedava, però, clar que aquesta nova ubicació havia de ser temporal fins instal•lar el Centre en un local definitiu i més adequat a les seves finalitats.

Els tècnics municipals tenen redactats el projecte i el pressupost per instal•lar de manera definitiva el Centre de Normalització Lingüística del Maresme en els locals de l’antiga escola Menéndez y Pelayo a la cantonada dels carrers Alarcón i Prat de la Riba. Aquest edifici, construït durant la segona República, reuneix les condicions adequades per a ser la seu del Centre. Es tracta d’un edifici històric, actualment amb un ús molt residual, que permetria visualitzar de manera clara la existència i el treball del Centre de Normalització Lingüística convertint-se en una mena de Casa del català.

És cert que cal fer algunes adequacions en els espais i que els tècnics municipals proposaven afrontar per fases per poder-ho dotar econòmicament. També és cert que el Centre és comarcal i forma part de la xarxa nacional i que per tant correspon a altres administracions, més enllà de les obligacions que l’Ajuntament té com a consorciat, dotar-lo dels mitjans econòmics, humans i físics adequats per poder desenvolupar la seva feina de manera efectiva.

És per això que presentem al Ple de l’Ajuntament, per la seva aprovació, la següent Proposta de resolució:

1. El primer semestre del 2012, l’Ajuntament de Mataró formularà una proposta sobre la ubicació definitiva del Centre de Normalització Lingüística del Maresme després d’analitzar, conjuntament amb la resta de grups municipals la idoneïtat de les diferents possibilitats, i especialment l’antic parvulari de l’escola Menendez y Pelayo.

2. L’Ajuntament de Mataró instarà a la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal del Maresme a col•laborar en fer possible, amb la màxima immediatesa possible, el trasllat del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a la seva ubicació definitiva i, si fos el cas, a dotar econòmicament les obres d’adequació dels espais.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 


8 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR D’ADHESIÓ AL FÒRUM ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la Moció següent :

“A Catalunya, a les darreres dècades, els residus municipals han augmentat en quantitat, diversitat i complexitat, degut a la cultura dels productes “d’un sol ús”, al sobre embalatge, a l’obsolescència programada i a l’heterogeneïtat de materials que es llencen i que fan augmentar el nombre creixent de residus de difícil recuperació i reutilització.

En els darrers anys, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva i la recuperació de les principals fraccions, però posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes (abocadors i incineradores).

Les decisions privades sobre productes i activitats no tenen prou en compte els perjudicis que causen els residus que se'n deriven. Per tant, ens trobem davant d'una manca d’aplicació del principi comunitari de “responsabilitat ampliada del productor”.

La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals. Els productors i distribuïdors haurien d’assumir la seva part de responsabilitat, i els costos dels residus associats als seus productes, per tal d’endegar canvis en les formes de producció, distribució i consum que redueixin la generació de residus i la contaminació.

En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental.

És en aquesta línia que diferents sectors de la societat catalana (municipis i associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes i socials) van constituir el 4 de març de 2011 el Fòrum ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) al qual ja s’hi han adherit nombroses administracions locals i regionals, empreses i organitzacions de diferents països.

L’Estratègia Catalana Residu Zero implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin:
• Tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
• Aconseguir que, l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1,20 Kg/habitant/dia.
• Invertir la situació actual de manera que, l'any 2020, com a mínim el 70% dels residus generats siguin recuperats i, com a màxim, el 30% siguin destinats a tractament finalista.
Això es pot aconseguir:
• Tenint en compte la generació de residus en l’avaluació de productes i processos per tal de considerar la seva viabilitat econòmica, social i ambiental.
• Evitant que tots els residus que poden ser reutilitzats, reciclats o compostats siguin destinats a l’abocador o a la incineració.
• Redissenyant els productes per tal que no facin residus o que aquests siguin reciclables, reutilitzables o fàcilment assimilats pel medi.
• Evitant la producció i comercialització de productes per als quals no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte.
Vist l’anterior, i atès que l’Ajuntament de Mataró està elaborant el Pla Local de Prevenció (PLP) del municipi, que permetrà definir les línies estratègiques de futur per a la prevenció de residus municipals, establint uns objectius específics de reducció d’acord amb els objectius plantejats per l’Estratègia Catalana Residu Zero, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró els acords següents:

1. Adherir-se a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana Residu Zero, i enviar l'acord a la secretaria de l'ECRZ que realitza la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum.
2. Promoure i participar en l’Estratègia Catalana Residu Zero i compartir les bones pràctiques amb els altres municipis de la xarxa.
3. Fer difusió del concepte Residu Zero tant a dins com a fora del municipi, perquè la societat el conegui, el comprengui, i participi dels seus objectius.
4. Comprometre's a desenvolupar accions locals de prevenció de residus i de reducció de la fracció resta que concretin els objectius generals de l'Estratègia Catalana Residu Zero.
5. Donar suport a la implantació del sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) per envasos reutilitzables i d’un sol ús
6. Demanar al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya que elaborin un marc normatiu que prioritzi la prevenció de residus.
7. Traslladar aquests acords al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència de Residus de Catalunya.”

 

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta la seva adhesió a la moció.
Mataró des del 2005, des que es va crear aquesta plataforma Residu Zero, hi ha participat de manera continuada com a benefactor i ha participat en nombroses campanyes, i, per tant, estem d’acord que reduir el residu és molt important, ja que reciclar vol dir reutilitzar productes que ja hem gastat amb la consegüent despesa energètica. És veritat que cal molta pedagogia i que la primera pedagogia s’ha de fer des de les pròpies empreses. Això afectaria els productes dels mercats i supermercats que estan sobre embalats, etc. Són moltes accions i molt complexes. Està bé aquesta adhesió i promoure de manera activa aquesta reducció de residus, molt més que el reciclatge.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, comparteix la proposta. Creiem que s’incineren massa residus. Actualment, existeixen sistemes per a evitar la incineració, com per exemple l’ArrowBio, que està basat en un sistema de procés hidromecànic que aconsegueix una separació entre els materials biodegradables i els no biodegradables. Posteriorment, separa i classifica els materials reciclables i obté un alt rendiment d’energia verda amb els materials biodegradables. A part d’això, mitjançant un procés de digestió amb els residus orgànics, s’obté compostatge que pot ser utilitzat com a complement per a l’ús agrícola. Donarem suport a aquesta proposta, perquè creiem que és el nostre deure continuar treballant per un món més sostenible.

 

La senyora Berta Azpiricueta, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta el seu sí a tot el que sigui protecció del medi ambient. Actualment la protecció del medi ambient pot oferir una oportunitat de creixement econòmic i, per tant, de generació de llocs de treball a la ciutat de Mataró. L’any passat la Comissió Europea es va plantejar l’actual crisi econòmica i va valorar on vol que estigui Europa l’any 2020. De fet, va editar una estratègia per a un creixement intel•ligent, sostenible i integrador. Una de les tres prioritats és la d’un creixement sostenible. Això ho expressa dient: “Promoción de una economía que utilice más eficazmente los recursos, que sea verde y más competitiva.” És a dir, estem passant del concepte de desenvolupament sostenible al d’economia verda.
Quan es tracta de generar menys residus, fins i tot de reinventar-los, de manera que els residus deixin de ser residus, ja sigui allargant el cicle de vida o inventant un altre producte de manera que torni a ser útil, estem parlant d’un important desenvolupament científic i tecnològic. En aquest sentit, la ciutat de Mataró ja hi està apostant. De fet, tenim el Tecnocampus per a tot el que és R+D i entenem que és bo que s’aprofiti l’oportunitat de tenir bona sintonia entre universitat i empresa.
L’Ajuntament ja pertany a la Xarxa de municipis cap a la sostenibilitat, que ja és un punt de trobada, de debat i d’impuls d’iniciatives, tal com ho és aquest Fòrum d’Estratègia Catalana Residu Zero. El més important de la Xarxa de municipis cap a la sostenibilitat no només és l’estratègia política de com volem portar a terme la protecció del medi ambient, sinó també la feina que realitzen els tècnics en grups de treball. Benvingut sigui poder participar en un altre fòrum d’estratègia, però desitgem que sigui sempre un tema pràctic per poder portar a terme iniciatives que realment millorin i protegeixin el medi ambient.
També vull comentar que el Sr. Safont-Tria té algun concepte una mica equivocat, quan diu: “Les decisions privades sobre productes i activitats no tenen prou en compte els perjudicis que causen els residus que se'n deriven”, o quan diu: “La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals.” Les empreses han de complir lleis en gestió mediambiental en tots els vectors: en aigua, en atmosfera, en residus i en sòls. Per a un ciutadà és una cosa voluntària la separació de residus, però per a les empreses és obligatori i, a més, paguen per una gestió sostenible d’aquests residus. Hi ha moltes empreses que van molt més enllà quant a la responsabilitat mediambiental. Existeixen certificacions ISO 14000 o EMA. Si realment volem protegir el medi ambient s’ha de tenir en compte la indústria, cal tenir en compte la iniciativa empresarial, perquè el desenvolupament tecnològic o científic que ens permet reduir residus i gestionar-los ha de ser viable des del punt de vista empresarial perquè a la pràctica es porti a terme.
El vot del PP serà favorable.

 

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, expressa el seu suport a la moció. No compartim la part expositiva al 100%, però saben que nosaltres apostem per la valorització energètica. A més, aquí a Mataró tenim exemples de què es pot aconseguir: una menor factura de despesa energètica per l’enllumenat públic, o l’experiència del tub verd en desenvolupament, com un focus important de no contaminació i de reaprofitament de l’energia.
Hi ha elements de la part expositiva amb què no estem del tot d’acord. Demanem que aquests valors que incorpora siguin coherents quan parlem dels objectius que volem assolir en tots aquells plans que hem de fer, com ara el Pla de Prevenció que vam iniciar durant aquest any, o l’Agenda Local 21, a fi que tinguin una coherència. No podem estar explicant cada vegada objectius divergents o confusos. Crec que hem de fer el que s‘ha fet al llarg del temps a Catalunya. A Mataró hem fet passos decisius en aquest aspecte des de les administracions, amb l’ajut de l’administració de la Generalitat, la de l’Ajuntament, el Consell Comarcal... S’ha fet una aposta decidida i la bona receptivitat d’una part molt important de la ciutadania per donar suport i fer allò que voluntàriament els hem demanat des de les administracions. Hem d’avançar cap a la minorització dels residus, com s’ha anat fent al llarg dels últims anys, en la millora i ampliació de la separació dels materials que componen les diferents fraccions de residus i en la seva qualitat.
El punt número 1 parla d’adherir-nos a una xarxa a la qual nosaltres ja hem donat suport. Som un dels benefactors, tal com es pot comprovar al web de la Fundació. Ara bé, jo li demanaria que fos una mica més ambiciós. Crec que hem fixat com a objectiu la reducció del 10% sobre els valors del 2006 i penso que el valor a incorporar hauria de ser el del 2010.
Pel que fa a donar suport a la implantació del sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) per a envasos reutilitzables i d’un sol ús, nosaltres hi estem d’acord. També ens agradaria instar els partits que tenen representativitat en les diferents administracions per tal que hi hagi les lleis oportunes perquè les empreses puguin contribuir de manera molt més important i decidida en les despeses que generen els ajuntaments i els municipis, amb aquesta pràctica de dipositar l’envàs al carrer.

 

La senyora Núria Calpe, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que aquest Govern no té cap inconvenient a adherir-se a la moció. Des del consistori ja s’està col•laborant amb aquesta xarxa malgrat no ens hi havíem adherit encara formalment. No hi ha cap problema a poder assumir aquesta adhesió, malgrat sí que hi ha algun punt de la part expositiva, algun punt dels objectius d’aquesta xarxa que, en funció dels estudis que està fent el Pla de Prevenció de Residus, pot ser difícil d’assolir l’any 2020, com és la taxa de l’1,20 kg per habitant i dia, donat que depèn d’uns factors que moltes vegades no podem controlar directament, com poden ser un creixement econòmic o una major activitat econòmica, ja que no estem parlant només del residu domèstic, sinó també de tot tipus de residu. Podem assumir aquesta adhesió sens perjudici que, si l’any 2020 no arribem a aquests límits, se’ns acusi de no haver-hi arribat, perquè no depèn només de nosaltres.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu a la Sra. Azpiricueta que les empreses tenen unes normatives i unes obligacions en el tema dels embalatges, però que les que realment ho fan adequadament són les que ho fan per voluntat pròpia, perquè encara les normatives són molt laxes per evitar el volum de residus monumental que es produeix. Està clar que aquí hi ha un lobby empresarial que pressiona. Des de l’administració crec que haurem de ser contundents per intentar que les normatives imposin unes condicions més fermes a l’hora de plantejar els embalatges a les empreses.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 


DICTAMENS

ALCALDIA

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 9, 10 i 11 per venir referits a temàtiques coincidents.

9 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 7298/2011 DE 3 DE NOVEMBRE, DE MODIFICACIÓ DECRET DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES A REGIDORS DELEGATS.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, dóna compte del següent Decret:

DECRET
7298/2011 de 3 de novembre
Assumpte: Modificació del decret de delegació de competències a regidors delegats.
Òrgan: Secretaria General


El Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera.

Com a conseqüència de la renuncia, per Decret de l’alcaldia 6498/2011 de 18 d’octubre es van redistribuir les responsabilitats dels membres del govern, modificant-se les competències delegades per l’alcaldia en Decret de 4282/2011 de 14 de juny.

En el Ple de l’Ajuntament de data 2 de novembre de 2011 ha pres possessió la Sra. Olga Ortiz Moreno com a nova regidora de l’Ajuntament de Mataró.

Per tot això, i en virtut de les facultats que m’atorga la legislació vigent, RESOLC :

Primer.- Revocar la delegació de competències conferida al regidor Sr. Pere Galbany i Duran per Decret núm. 4282/2011 de 14 de juny relativa a Familia (Joventut, Gent Gran i Dona), Benestar Social, Salut i Consum.

Segon.- Delegar en la regidora Sra. Olga Ortiz Moreno les competències en matèria de Família (Joventut, Gent Gran i Dona), Benestar Social, Salut i Consum.

Tercer.- La titular de la competència delegada ostentarà totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Quart.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Cinquè.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Sisè.- Els acords adoptats per la Regidora-Delegada en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat. En conseqüència els recursos de reposició interposats contra resolucions adoptades per delegació seran resoltes pel mateix regidor delegat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 3 de novembre de 2011, RESOLC:"

Setè.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement.”


10 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 7612/2011 DE 16 DE NOVEMBRE, DE DELEGACIÓ DE LA PRESIDÈNCIA DE LA FUNDACIÓ PRIVADA HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, dóna compte del següent Decret:

DECRET
7612/2011 de 16 de novembre
Assumpte: Delegació de la presidència de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.
Òrgan: Secretaria General


Per Decret núm. 4454/2011 de 27 de juny, l’alcalde va delegar la presidència de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena al regidor Sr. Pere Galbany i Duran.

El Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera. Posteriorment ha pres possesió la Sra. Olga Ortiz Moreno com a nova regidora de l’Ajuntament de Mataró en la sessió plenària del 2 de novembre de 2011.

Per Decret de l’alcaldia núm. 7298/2011 de 3 de novembre, es revoca parcialment la delegació de competències conferida al regidor Sr. Pere Galbany i Duran per Decret núm. 4282/2011 de 14 de juny en matèria de Familia (Joventut, Gent Gran i Dona), Benestar Social, Salut i Consum, la qual es delega ara en la regidora Sra. Olga Ortiz Moreno.

L’article 9 dels Estatuts de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena disposa que el President del Patronat serà l’Alcalde de la ciutat, o bé el tinent d’alcalde, regidor o altra persona a qui delegui.

A la vista de l'exposat, RESOLC:

Primer.- Delegar la presidència de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena en la regidora Sra. Olga Ortiz Moreno.

Segon.- Donar compte d'aquesta Resolució en el proper Ple que es celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement.”

 

 

11 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 7682/2011 DE 18 DE NOVEMBRE, DE NOMENAMENT MEMBRE DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, dóna compte del següent Decret:

DECRET
7682/2011 de 18 de novembre
Assumpte: Nomenament membre de la Junta de Govern Local.
Òrgan: Secretaria General

Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 22 de maig de 2011, i havent-se constituït la Corporació el dia 11 de juny de 2011, per Decret de l'Alcaldia 4281/2011 de 14 de juny, es constitueix la Junta de Govern Local i es nomena al Sr. Marcel Martinnez i Bruguera membre de Junta de Govern Local.

El Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera. Posteriorment ha pres possessió la Sra. Olga Ortiz Moreno com a nova regidora de l’Ajuntament de Mataró en la sessió plenària del 2 de novembre de 2011. Per aquest motiu cal remodelar la composició de la Junta de Govern en funció d’aquest canvi en el govern municipal.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en els seus articles 20 i 23 institueix com a òrgan municipal l'existència preceptiva en els municipis superiors a 5.000 habitants, la Junta de Govern Local. Aquesta Junta estarà integrada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superiors al terç del nombre legal dels que integren la Corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al Ple. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a l'Alcalde en l'exercici de les seves atribucions i adoptar els acords que, per delegació expressa de l'Alcalde o el Ple siguin de la seva competència.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local, RESOLC:

Primer.- Designar a la Sra. Olga Ortiz Moreno membre de la Junta de Govern Local.

Segon.- Modificar la composició de la Junta de Govern Local, Òrgan Col•legiat Municipal de caràcter resolutori, la qual quedarà integrada pels membres següents:
President: L'Alcalde-President
Vocals :

1r. Tinent d'Alcalde Joaquim Fernàndez i Oller
2n. Tinent d'Alcalde Núria Calpe i Marquet
3r. Tinent d'Alcalde Montserrat Rodriguez Sanchez
4t. Tinent d'Alcalde Pere Galbany i Duran
Regidor Miquel Rey Castilla
Regidora Carolina Soler i Soto
Regidora Olga Ortiz i Moreno


Tercer.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement.”


12 - DESIGNAR REPRESENTANT DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA XARXA LOCAL DE CONSUM DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent :

“La Xarxa Local de Consum és una agrupació voluntària de municipis, sense personalitat jurídica pròpia, constituïda pels diversos serveis de defensa del consumidor dels municipis de la província de Barcelona, que neix a proposta i amb el suport de la Diputació de Barcelona.

La Xarxa Local de Consum estableix en el seu article 14 b) que l’Assemblea estarà integrada per un representant de cadascun dels municipis membres.

L’article 15 del Reglament de la Xarxa Local de Consum aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona i publicat al BOP núm. 184, de 3 d’agost de 2005, diu que els municipis que participin en l’Assemblea hauran de notificar a la Secretaria de la Xarxa Local de Consum, amb caràcter previ a la celebració, el nom del seu representant i la designació adoptada per l’òrgan competent.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Designar a la senyora Olga Ortiz Moreno com a representant de l’Ajuntament de Mataró en l’Assemblea General de la Xarxa Local de Consum

Segon.- Comunicar aquest acord a la Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).


13 - ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent

“L'existència de l'associacionisme municipal és un instrument valuós i necessari per a aconseguir els objectius que no pot assolir la nostra corporació local per si mateixa i tota sola.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) és l'organització més adequada per a aquest fi, per la seva tasca encaminada a resoldre la problemàtica dels ens locals com el nostre i per la defensa que fa de la personalitat intrínseca de tots i cadascun dels municipis, així com de la identitat de les nostres comarques i de la realitat nacional de Catalunya.

Per aquests motius, el ple de l'Ajuntament de Mataró aprova el següent
A C O R D:

Primer.- Adherir-se a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, acceptant-ne els Estatuts i els drets i obligacions que se'n deriven, així com la quota per un import de 13.616 euros per a l’any 2012.

Segon.- Notificar a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques el present acord.”

 


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que històricament Catalunya disposa de dues entitats municipalistes, la Federació i l’Associació Catalana de Municipis. Aquestes són dues entitats molt polititzades, una per CIU i l’altre pel PSC. Ara aquí se’ns proposa que entrem a l’Associació Catalana, la qual cosa suposa una despesa més, però, com se’ns diu, també repercuteix en alguns serveis. Aquests serveis ja els tenim via el Consell Comarcal. Per tant, ja tenim aquests beneficis, sense necessitat d’assumir la quota de l’Associació.
La nostra opinió és que, si bé és cert que una associació de municipis pot ser útil en temes concrets, no hi hauria d’haver diferents entitats municipalistes, sinó que hauríem de disposar-ne d’una sola per a optimitzar recursos i gestions. Proposem que si hem de tenir una entitat que aglutini els municipis, creiem que hauria de ser d’àmbit dels Països Catalans. Per tant, ens abstindrem en aquesta proposta i votarem a favor el dia que se’ns proposi una entitat municipalista molt més àmplia, molt més transversal i que no estigui polititzada per cap partit.


El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta la seva abstenció en aquest punt de l’ordre del dia. Reconeixem els serveis que obtenim de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis i Províncies Catalana, però volem que es treballi, com sabem que s’està treballant, per la unificació de les dues entitats.


El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, recorda que va ser el Partit Socialista qui va demanar que aquest tema quedés sobre la taula per poder parlar-ne una mica més. I, com que se n’ha parlat una mica més, hem obtingut les respostes que necessitàvem. No es tracta tant dels serveis, perquè, tal com ha dit el Sr. Safont-Tria, ja s’obtenien del Consell Comarcal. Però convé recordar que si el Consell Comarcal fa compres agregades és també gràcies al treball tècnic d’una de les funcionàries de la casa, la Sra. Immaculada Pruna, que va col•laborar, des del primer moment, en dissenyar tot el sistema de compres agregades del Consell Comarcal, tant el de materials, com el de telefonia, com el d’electricitat.
Hi votarem favorablement per una qüestió política, principalment. Aquest és un punt polític en què se’ns proposa que entrem a formar part de l’altre entitat municipalista de Catalunya. Històricament, l’Ajuntament de Mataró ha estat present a la Federació de Municipis, jo mateix formava part de la Junta Gestora. Si això ha de servir per avançar en la unitat del municipalisme català, poden comptar amb el nostre vot, el nostre suport i el nostre treball. Esperem que això sigui així.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8) i corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 


14 - NOMENAMENT DIRECTOR DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent

“Relació de fets

L’art. 8 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Acció Cultural estableixen que entre els òrgans de govern, administració i gestió hi haurà el Director-gerent. Les funcions de la direcció estan recollides a l’art 18 dels Estatuts.

Atès que la plaça de Director de l’IMAC es troba vacant des del dia 11 de juny en que va tenir lloc la renovació del consistori després del procés electoral.

Fonaments jurídics

Art. 9 a 15 del RD 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals
Art. 304 a 306 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
Art. 12 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Atès que el lloc de director-gerent està previst a la plantilla i relació de llocs de treball vigent, i dotat pressupostàriament.

Vist el que disposa l’art. 13.n. dels Estatuts, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següent ACORD :

Primer .- Nomenar el Sr. Josep Maria Torrent i Urpí, personal eventual de l’Institut Municipal d’Acció Cultural per desenvolupar el càrrec de Director-gerent, d’acord amb els drets i obligacions inherents al càrrec i per complir amb les funcions establertes a l’art 18 dels Estatuts.

Segon .- Establir la seva retribució anual d’acord amb el que preveu la relació de llocs de treball de l’IMAC, en 59.059,17 € amb càrrec a la partida 33000.11010.

Tercer .- Publicar el present acord al BOP, DOGC i al Taulell d’anuncis, d’acord amb el que estableix l’art. 10 del Decret 214/1990.

Quart.- Donar compte d’aquest acord a la propera sessió del Consell Rector que es celebri.

Cinquè.- Notificar aquest acord a les persones interessades”

 

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Celebrem que sis mesos més tard, per fi tinguem una proposta en ferm per al càrrec de director de l’IMAC. Desitgem que tingui una bona feina i comptarà amb el nostre treball i el nostre compromís amb les polítiques culturals de la ciutat, que són molt importants, com també tindrà la nostra col•laboració en tot allò amb què estem d’acord.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, expressa el seu vot contrari a la proposta. El Sr. Fernàndez ja sap què penso del tema de les retribucions. M’he estat mirant el seu currículum i no sé que té a veure un periodista amb l’IMAC. Crec que podíem haver trobat una altra persona amb unes altres característiques.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el vot d’abstenció del seu grup municipal. Nosaltres encara no tenim eines suficients per a valorar-ho. Ens hauria agradat algú amb un perfil una mica més implicat en l’àmbit de la cultura. Mataró té un repte molt important quant a la cultura, perquè tenim moltes mancances i hi ha molta feina a fer. Treballarem per ajudar en la tasca del Sr. Josep Maria Torrent però, ara mateix, encara no podem donar-los el nostre vot favorable. Per tant, ens hi abstindrem.

 

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta l’abstenció del seu grup municipal. Valorem negativament que s’hagi trigat sis mesos a trobar un director per l’IMAC, que per nosaltres és una peça fonamental per a desenvolupar un projecte polític potent en relació amb la cultura. Aquesta desídia podia significar una manera de direccionar la política cultural d’aquest Govern d’ara endavant. Això ens preocupa, com ens preocupa també el perfil professional del Sr. Torrent. És un perfil de no gestor cultural que ens genera dubtes. Ens hi abstindrem per donar un vot de confiança, tant al Sr. Torrent, com al propi Govern, que esperem que desenvolupi un full de ruta cultural d’acord amb la ciutat de Mataró.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.
Abstencions: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Flori Torres Fernandez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


15 - NOMENAMENT PATRONS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.

La senyora Olga Ortiz Moreno, Regidora delegada de Família, Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

“La Junta del Patronat de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, en compliment de l’article 10 dels seus Estatuts, va aprovar en la reunió celebrada el dia 29 de novembre de 2011, a proposta dels grups municipals de l’Ajuntament de Mataró, la proposta de persones que han de composar el Patronat de la Fundació pel pròxim quatrienni. El càrrec de vocal és honorífic, voluntari i gratuït, essent les persones proposades les següents:

Sra. Gemma Maltas i Orriols, Sr. Marcel Martinez i Bruguera, Sr. Pascual Fernández Pruñanosa, Sra. Carme Jiménez Martín, Sra. M. Àngels Montserrat, Sra. Carme Ortega Company, Sr. Carlos Súnico Batchillería, Sr. Josep Maria Lora Pastor, Sr. Joan Roldós i Sans.

Queda pendent de proposar a la Fundació, un representant per part del grup municipal de Convergència i Unió.

L’article 10 i 12 dels Estatuts de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena sobre la competència del Ple de l’Ajuntament per al nomenament dels vocals de la Junta del Patronat de la Fundació.

En conseqüència proposo al Ple de l’Ajuntament el següent acord:

Nomenar vocals del Patronat de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena a les persones següents:

• Sra. Gemma Maltas i Orriols
• Sr. Marcel Martinez i Bruguera
• Sr. Pascual Fernández Pruñanosa
• Sra. Carme Jiménez Martín
• Sra. M. Àngels Montserrat
• Sra. Carme Ortega Company
• Sr. Carlos Súnico Batchillería
• Sr. Josep Maria Lora Pastor
• Sr. Joan Roldós i Sans

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Flori Torres Fernandez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Servei de Gestió Econòmica

16 - AUTORITZAR A AIGÜES DE MATARÓ SA A CONCERTAR OPERACIONS DE CRÈDIT, D’IMPORT MÀXIM ACUMULAT 2.800.000,00 €, PER FINANÇAR LES INVERSIONS PREVISTES EN EL PRESSUPOST 2012.

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, presenta la proposta següent:

“Aigües de Mataró SA ha demanat a l’Ajuntament de Mataró l’autorització per a la concertació d’una o diverses operacions de préstec, d’import màxim acumulat 2.800.000,00 €, per finançar les inversions en xarxa d’aigües (PDAM) i en xarxa de clavegueram (PDCLAM) a executar en l’exercici 2012. Les condicions financeres d’aquests préstecs estan pendents de confirmar per part d’Aigües de Mataró SA, doncs aquesta té pendent de rebre l’oferta definitiva de les entitats bancàries consultades. Tant punt es coneguin les ofertes escollides per Aigües de Mataró, aquestes s’incorporaran a l’expedient.

Vist l’informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció

Per tot el que s’ha exposat, la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

PRIMER.- Autoritzar a la Societat Municipal Aigües de Mataró SA perquè concerti operacions de préstec, d’import màxim acumulat 2.800.000,00 euros, per finançar les inversions previstes en el pressupost 2012.

SEGON.- Comunicar el present acord a la Societat Municipal Aigües de Mataró SA.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el vot contrari del seu grup municipal. És un Reial decret imposat per l’Estat que veiem absurd, sense cap tipus de sentit, ja que ens obliga a deixar a zero les nostres pòlisses de crèdit, i passem de tenir una pòlissa a zero a concertar un crèdit. Crec que, com a municipi, hi sortim perdent. No podem estar d’acord en aquesta mena d’operacions artificials que serveixen per acabar complint un decret i que són perjudicials per al nostre municipi.


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, manifesta el seu vot favorable. Considerem que l’empresa està ben gestionada i és prudent amb les seves inversions. Sumant aquesta operació, el rati de crèdit ni tan sols supera el 50% de la capacitat d’endeutament.


La senyora Montserrat López, portaveu del grup municipal Socialista, expressa que el seu grup municipal s’abstindrà en aquesta proposta. Nosaltres a la Companyia d’Aigües vam votar contràriament al pressupost que es va presentar al Consell d’Administració i un dels arguments que vam exposar és que, des de l’inici d’aquest mandat, estem demanant el pla de treball d’aquesta companyia i encara no el tenim. És veritat, però, que tenim el compromís del Vicepresident, que en breu ens el farà arribar.
També és cert que aquests recursos serviran per fer un ajut de caixa a l’Ajuntament de Mataró. En aquest cas, nosaltres ens vam posicionar a favor d’aquesta mesura perquè també la vam utilitzar l’any passat i perquè creiem que és bo actuar amb aquests criteris econòmics i financers aplicats a tot el grup de l’Ajuntament.
Com veuen, en una part hi votem en contra i en l’altra hi votem a favor. Com que no tenim cap intenció de posar-hi impediments, nosaltres ens hi abstindrem.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal Socialista.

 


17 - APROVACIÓ EXPEDIENTS DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DE L’AJUNTAMENT I IMPEM

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“Relació de fets

El pressupost del 2011 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d’aleshores s’han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul•lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 12è de les bases d'execució del pressupost.

D’acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l’exercici 2011, el Govern Municipal ha decidit que s’iniciï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2011.


Fonaments de dret

1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.
2. Articles 34 a 38 de l’R.D. 500/1990.
3. Bases d’execució del pressupost municipal.
4. Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
5. RDL 781/86, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
6. DL 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

En virtut de tot això, la sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovació de l’expedient de modificació pressupostària de l’exercici 2010 consistent en suplement de crèdit per import de 1.432.770,79 €. El detall és el següent:

Partides a augmentar:

Org. Prog. Econ. Descripció partida Import

30821 232140 22699 Despeses diverses habitatges socials 15.000,00
30401 231210 22700 Neteja casal d'avis de l'Havana 14.943,16
30401 920710 22700 Neteja edificis serveis generals 92.000,00
60540 233110 22706 Contractació serveis atenció primària 253.870,83
20400 132230 22706 Contractació gestió expedients no de trànsit 9.000,00
30201 011110 35200 Interessos de demora 295.964,30
60000 922110 41002 Aportació IE 578,00
60000 924710 41004 Aportació IME 18.000,00
70000 922210 44900 Aportació Parc Tecnocampus Mataró 299.865,35
10010 334210 46700 Aportació al Consorci per a la Normalització Lingüísitca 19.284,15
70000 325110 48900 Aportació Fundació Tecnocampus 97.526,00
30000 433510 48900 Aportació Fundació Unió de Cooperadors 10.560,00
30821 23214Z 63200 Rehabilitació habitatges acció social - ciutat 3.575,40
30201 011110 91301 Amortització préstecs RD 08/2010 302.603,60
TOTAL 1.432.770,79

Baixes per anul.lació

Org. Prog. Econ. Descripció partida Import

10000 912100 10010 Òrgans de Govern 80.000,00
20000 130100 11010 Àrea de Via Pública 36.000,00
40000 150100 11010 Àrea de Serveis Territorials 20.000,00
20200 130100 12010 Policia Local 270.500,00
30002 920200 12010 Direcció de Recursos Humans 578,00
20200 130100 12010 Policia Local 15.000,00
30640 151200 12010 Informació Base i Control Projectes 18.500,00
40543 165100 12010 Secció Planificació 15.000,00
70010 172300 12010 Secció Llicències Activitats 19.000,00
40810 152000 12010 Llicències Obres 16.000,00
60500 230000 12010 Benestar Social 7.870,83
20200 130100 12110 Policia Local 57.500,00
60300 234000 12110 Joventut i Dona 24.464,30
20200 130100 12110 Policia Local 12.000,00
40543 165100 12110 Secció Planificació 16.000,00
70010 172300 12110 Secció Llicències Activitats 21.000,00
40810 152000 12110 Llicències Obres 10.560,00
40533 171100 13000 Seccio Jardineria 22.000,00
10300 235100 13000 Servei Nova Ciutad.Jov i Dona (àmbit Nova Ciutad.) 7.899,00
60550 232100 14304 Altre personal interí Promoció Social 32.500,00
20200 130100 16000 Policia Local 32.103,60
20200 130100 16000 Policia Local 78.000,00
40533 171100 16000 Seccio Jardineria 16.000,00
40543 165100 16000 Secció Planificació 10.000,00
30821 160010 20200 Lloguer edifici Manteniment i Serveis mpals. 15.000,00
10105 920810 20800 Lloguer altre immobilitzat 1.462,50
30401 165120 22100 Consum enllumenat públic 59.000,00
10010 236120 22602 Divulgació Cooperació Internacional 9.500,00
10105 338140 22602 Divulgació actes cultura popular 4.675,00
10105 338140 22602 Divulgació actes cultura popular 12,50
20100 441120 22699 Agrupació municipis titulars transport públic 270,00
30401 330110 22700 Neteja edificis culturals 27.000,00
30401 160010 22700 Neteja servei manteniment 6.000,00
60580 231210 22706 Contractació serv. Atenció primària 14.943,16
10210 924420 22706 Contractes empreses punt òmnia 852,77
10300 235110 22706 Contractes comunicació intercultural 12.490,73
20400 133120 22706 Contractació expedients de trànsit 9.000,00
10010 236210 22707 Educació cívica 1.265,65
30201 011110 31001 Interessos préstecs de l'interior 97.526,00
60000 922110 41002 Aportació IE 501,00
70000 922210 41003 Aportació IMPEM 1.002,50
10300 927410 48900 Convenis Entitats Rocafonda 10.101,00
10010 236120 48900 Aportació entitats sense ànim de lucre 3.070,00
70000 325110 48900 Aportació Fundació Tecnocampus 296.616,85
10010 236120 49000 Aportació països subdesenvolupats 20.430,00
30821 92071Z 63200 Rehabilitació diversos edificis (RV) 3.575,40
TOTAL 1.432.770,79


2. Aprovació de la modificació de les Bases d’Execució del pressupost de 2011

AJUNTAMENT

Article 8è.- Ampliació de crèdits

1.- .................

a) ........

AJUNTAMENT:

Afegir a les partides ampliables de despeses la:

20100 922210 85090 Aportació Municipal zones blaves Gintra

Article 10è.- Generació de crèdit per ingressos

Suprimir el següent paràgraf:

2.- ...., així com la necessitat de generar crèdit per ser insuficient el crèdit disponible en les corresponents aplicacions pressupostàries de l’estat de despeses.

Article 25è.- Tramitació d’aportacions i subvencions

Subvencions nominatives:

• Modificar la partida 10300 235120 48901 per la 10300 235120 48900 Subvencions acomodació Joves Nouvinguts.

• Modificar la partida 60300 234210 48900 per la 60310 234210 48900 Convenis i subvencions de dona.

• Modificar la partida 60580 231220 48900 de la subvenció nominativa de l’entitat Associació de Jubilats i Pensionistes del Maresme per la partida 60580 231210 48900.

• Modificar el nom de la subvenció nominativa Centre de Normalització Lingüística pel de Consorci per a la Normalització Lingüística.

• Incrementar el Conveni de col•laboració amb la Creu Roja en 33.900,00 €, partida 20300 172110 48900.

• Incrementar la subvenció nominativa a la Fundació Grup Tercer Món en 1.200,00 €., partida 10010 236120 48900.

• Incrementar l’aportació al Patronat Sagrada Família en 201,27 €, partida 30000 330110 48901.

• Incrementar l’aportació al Consorci per a la Normalització Lingüística en 19.784,15 €, partida 10010 334210 46700.

• Incrementar la subvenció nominativa a l’Associació de Lleure i Cultura Enlleura’t en 1.470,00 €, partida 60300 234120 48900 (Espai jove).

• Incrementar l’Aportació Consorci Digital Mataró-Maresme en 57.920,46 €, partida 10000 491110 46700.

• Incorporar la subvenció nominativa a l’Associació d’Horts Urbans Bon Recés per import de 500,00 €, partida 40310 172210 48900.

• Incorporar la subvenció nominativa a Foment de Terrassa S.A. per import de 600,00 €, partida 31000 492130 46200.

• Incorporar la subvenció nominativa a l’Associació de Veïns/es del Pati de Can Marchal per import de 500,00 €, partida 10010 334220 48901.

• Incorporar la subvenció nominativa a la Fundació Daina per a la defensa dels animals i la natura, per import de 8.798,40 €, partida 60220 313110 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'entitat Salesians Sant Jordi i deixar-la en 26.869,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235120 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'entitat Assoc. Infantil i Juvenil Casal Xerinola i deixar-la en 27.824,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235120 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'entitat Associació de Mediadors Interclturals “Vine amb mi” i deixar-la en 4.000,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235110 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'entitat Moviment Educatiu del Maresme i deixar-la en 12.300,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235130 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'Associació Cultural Islàmica Annour i deixar-la en 7.380,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235130 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'Associació Medjiz Yunus deixar-la en 2.000,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235130 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa de l'Associació Cultural Musulmana Al Ouahda deixar-la en 7.380,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235130 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa del Consorci per a la Normalització Lingüística i deixar-la en 15.600,00 euros amb càrrec a la partida 10300 235110 48900.

• Disminuir la subvenció nominativa a l’Associació de Lleure i Cultura Enlleura’t i deixar-la en 1.000,00 €, partida 60300 231120 48900 (Casal d’estiu).

• Donar de baixa la subvenció nominativa a l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) per import de 19.072,77 €, partida 60210 493110 48900.

• Donar de baixa la subvenció nominativa a la ONG SED Mataró per import de 2.100,00 €, partida 10010 236120 48900.

• Donar de baixa la subvenció nominativa a la Fundació Intermon Oxfam per import de 2.170,00 €, partida 10010 236120 48900.

• Donar de baixa la subvenció nominativa a Òmnium Cultural per import de 18.000,00 €, partida 10300 235110 48900.

• Donar de baixa la subvenció nominativa a l’Associació Jama Kafo per import de 10.640,00 €, partida 10300 235110 48900.

• Donar de baixa la subvenció nominativa a l’Associació de Lleure i Cultura Enlleura’t per import de 1.000,00 €, partida 60300 231120 48900 (Esplai).

• Donar de baixa la subvenció nominativa a l’Associació de Lleure i Cultura Enlleura’t per import de 5.552,47 €, partida 60300 234120 48900 (Nit oberta).

• Donar de baixa la subvenció nominativa de la Societat Protectora d’Animals de Mataró per import de 8.798,40 €, partida 60220 313110 48900.

INSTITUT D’ESPORTS:


• Incorporar la subvenció nominativa a la Unión Deportiva Cirera de Mataró per import de 1.000,00 €, partida IE100 341120 48900.

• Incorporar la subvenció nominativa al Club Esportiu Valldemia-Maristes de Mataró per import de 2.000,00 €, partida IE100 341120 48900.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 

18 - RECTIFICACIÓ DE L'ACORD DE DESAFECTACIÓ DE LA FINCA MUNICIPAL DESTINADA A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA A LA LLÀNTIA I DE L'ACORD RELATIU A LA SEVA CESSIÓ A FAVOR DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“L’Ajuntament de Mataró en sessió plenària celebrada el 6 d’octubre de 2011 va acordar la cessió gratuïta a favor del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, del domini de la finca resultant E2 del Projecte de regularització del PEMU La Llàntia Àmbit Est, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 Finca 25556, Tom 3774, Llibre 436, Foli 40, Inscripció 1º, propietat de l’Ajuntament, inscrita a l’inventari de béns municipals, com a bé patrimonial, situada al carrer Verge de Guadalupe i carrer La Boixa de Mataró per destinar-la a la finalitat de prestació del servei sanitari.

Posteriorment, es detecta un error en la descripció de les dades registrals de la finca objecte de cessió i que també es va produir en el procediment previ de desafectació. La identificació de la finca sobre el plànol i la referència cadastral són correctes.

En concret, l’equipament a on s’ubica el centre sanitari s’ha identificat erròniament amb la finca resultant E2 del Projecte de regularització del PEMU La Llàntia Àmbit Est, quan la finca resultant correcte sobre la qual s’ha construït aquest centre és la finca E3 del referit Projecte de regularització del PEMU La Llàntia, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 Finca 25557, Tom 3774, Llibre 436, Foli 43, Inscripció 1º.

A causa d’aquest error, procedeix deixar sense efectes l’acord de desafectació i el de cessió acordats, respectivament, en les sessions plenàries de 08/09/2011 i de 06/10/11 per referir-se a la finca E2 del PEMU de la Llàntia, i rectificar-los amb la inclusió de les dades exactes de la finca E3 objecte de desafectació i cessió a favor de la Generalitat de Catalunya.

Resulta d’aplicació l’article 74.2 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el qual estableix que la competència per a rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i les disposicions reglamentàries correspon a l’òrgan que els ha dictat.

El marc normatiu de la desafectació i la cessió és el determinat als informes 39/11 de 16 de maig i 53/11 de 15 de setembre, obrants a l’expedient, el contingut del quals es dóna per reproduït.

En virtut de les competències delegades per moció d’Alcaldia de 14 de juny de 2011, proposo a al Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Deixar sense efectes la desafectació i cessió acordada, respectivament, en les sessions plenàries de 08/09/2011 i de 06/10/11 referits a la finca d’equipament E2 del PEMU de la Llàntia inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Volum 3774, Llibre 436 de Mataró, Foli 40, Finca 25.556, en no correspondre amb les dades registrals de la finca d’equipament que ha de ser objecte de la cessió, i rectificar aquells acords en el sentit que estableixen els següents dispositius.

Segon.- Desafectar la finca E3, urbana, de figura sensiblement triangular amb cantonada sud aixamfrada. Té una superfície de cinc-cents setanta-tres metres quadrats i cinc decímetres quadrats (573,05m2), propietat de l’Ajuntament de Mataró, segons certificat administratiu lliurat per la Secretària general accidental de l’Ajuntament de Mataró, Sra. Anna Ramírez Lara el 20 d’octubre de 2008, la qual consta inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Volum 3774, Llibre 436 de Mataró, Foli 43, Finca 25.557 i té la referència cadastral 2498204DF5929N0001EY, amb la finalitat que passi a ser patrimonial i es destini a la prestació del servei públic sanitari, competència de la Generalitat de Catalunya.

Tercer.- Sotmetre l’expedient a informació pública pel termini de vint dies hàbils, mitjançant la inserció d’anuncis en el tauler d’edictes de l’Ajuntament i en el BOPB, per tal que es puguin formular les al•legacions que s’estimin pertinents. Es considerarà aprovada definitivament l’alteració de la qualificació jurídica sense necessitat d’ulterior acord, en cas de no formular-se cap al•legació o reclamació contra la desafectació durant el tràmit d’informació pública.

Quart.- Cedir gratuïtament a favor del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, amb NIF-S5800006-H, el domini de la finca inscrita a l’inventari de béns municipals, com a bé patrimonial, situada al carrer Verge de Guadalupe, 2 i carrer La Boixa de Mataró, lliure de càrregues i servituds rellevants, inscrita al Registre de la Propietat com a finca independent, per destinar-la a la prestació del servei sanitari, que es descriu registralment d’aquesta manera:

FINCA E3
DESCRIPCIÓ: URBANA. De figura sensiblement triangular amb cantonada sud aixamfrada. Té una superfície de cinc-cents setanta-tres metres quadrats i cinc decímetres quadrats (573,05m2),. LLINDA: NORD-OEST, en línia recta, en part amb finca de cessió E1 d’equipament i en part amb finca de cessió ZV de parcs i jardins; SUD-EST: En línia recta amb carrer la Boixa; SUD: correspon al xamfrà carrer la Boixa i Verge de Guadalupe; SUD-OEST: En línia recta amb finca de cessió Vial 5 d’ampliació del carrer Verge de Guadalupe.

TÍTOL: Propietat de l’Ajuntament de Mataró, en execució de les Unitats d’Actuació UA60 i UA61 i del projecte de regularització de finques del PEMU La Llàntia Àmbit Est, segons certificat administratiu lliurat per la Secretària general accidental de l’Ajuntament de Mataró, Sra. Anna Ramírez Lara, el dia 20 d’octubre de 2008.
VALORACIÓ (segons inventari): 26.525,67 euros.
CÀRREGUES: lliure
INSCRIPCIÓ: Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Volum 3774, Llibre 436 de Mataró, Foli 43, Finca 25.557.
La seva referència cadastral és 2498204DF5929N0001EY

Cinquè.- Disposar que si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini d’un any o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels 30 anys següents, el bé objecte de cessió revertirà automàticament de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent, en els termes que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya.

En tot cas, operarà la reversió tant del bé objecte de cessió, com de les instal•lacions i construccions existents sobre la finca i a favor de l’Ajuntament de Mataró, transcorregut el termini de 30 anys a comptar de la data del document públic de la cessió acordada.

La no destinació de la finca a l’ús previst s’acreditarà mitjançant l’aixecament de l’acta notarial a la qual es constati una o vàries de les circumstàncies següents, que no caldrà que es donin cumulativament:
- La no destinació a ús sanitaris del centre d’atenció primària.
- La no destinació a cap ús
Aquesta acta haurà de notificar-se a l’entitat cessionària, i serà suficient per tal que la reversió produeixi els seus efectes, i accedeixi al Registre de la Propietat.

L’assumpció del servei d’assistència primària per l’Ajuntament de Mataró també donarà lloc a la reversió.

El Servei Català de la Salut es compromet a signar els documents que siguin necessaris per tal de poder inscriure la reversió, quan procedeixi, en el Registre de la Propietat.

El Servei Català de la Salut assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per la formalització, perfeccionament i execució de la cessió aquí acordada, així com, en el seu cas, de la reversió del dret. Els tributs que en el seu cas, es puguin meritar per raó de la present cessió s’assumiran d’acord amb l’atribució que faci la norma reguladora corresponent, sens perjudici de les excepcions i/o no subjeccions que tinguin lloc.

Sisé.- Sotmetre l’expedient de cessió gratuïta, conjuntament amb l’anterior de desafectació, a informació pública per un període de 30 dies hàbils, mitjançant la publicació d’edictes al BOPB i al tauler d’edictes de l’Ajuntament. L’executivitat de la cessió restarà suspesa fins que tingui lloc la superació del tràmit d’exposició pública en el procés de desafectació i en el procés de cessió gratuïta de la finca.

Setè.- Donar compte del present acord al Departament de Governació i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya en compliment del que disposa l’article 49.3) del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals.

Vuité.- Facultar a l’alcalde de Mataró, per signar la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat, perfeccionament i execució del que es disposa en el present acord.

Nové.- Procedir a efectuar les modificacions i rectificacions corresponents en l’Inventari de Béns Municipals.

Desè.- Notificar aquest acord al Servei Català de la Salut, al Servei d’Urbanisme, al Servei d’Obres, al Servei d’Ingressos i al Servei de Benestar Social.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).


CIM ÀREA DE PARTICIPACIÓ I SERVEIS A LES PERSONES

Institut Municipal d’Acció Cultural-


19 - NOMENAMENT REPRESENTANTS D’ENTITATS I PERSONES DE RECONEGUT PRESTIGI AL CONSELL RECTOR DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent:

“L’art. 9 dels Estatuts de l’IMAC estableix la composició del Consell Rector i la forma en que seran escollits els vocals.

Vist l’acord de Ple de data 14 de juliol de 2011, en que es nomenen els membres del Consell Rector en representació dels Grups Municipals.

Vist el Decret de l’Alcaldia núm. 7098/2011, de data 24 d’octubre de 2011, de modificació decret delegació de competències a consellers delegats.

Vist l’acord de Ple de data 2 de novembre 2011, en que s’aprova la proposta del Grup Municipal de Convergència i Unió de nomenar el senyor Marcel Martínez i Bruguera com a representant al Consell Rector en substitució del senyor Francesc Masriera i Abella.

Vistes les actes de les assembles d’arts visuals i patrimoni, arts escèniques i música, i cultura popular en que es proposen dos vocals del Consell Rector en representació de cadascuna de les assemblees.

Atès que és necessari nomenar dos vocals entre persones de reconegut prestigi en el món de la cultura.


Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

1. Nomenar als senyors Ferran Rodríguez Quiles i Ferran Terra i Tarrós, com a vocals del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, en representació de les entitats de l’àmbit de les arts visuals i patrimoni, segons elecció efectuada en l’assemblea de 10 de novembre de 2011.

2. Nomenar a les senyores Ma Mercè Balasch i Sagrera i Núria Radó i Trilla, com a vocals del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, en representació de les entitats de l’àmbit de les arts escèniques i música, segons elecció efectuada en l’assemblea de 10 de novembre de 2011.

3. Nomenar als senyors Domingo de la Ossa i Torrecilla i Jordi Riera i Sors, com a vocals del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, en representació de les entitats de l’àmbit de la cultura popular, segons elecció efectuada en l’assemblea de 10 de novembre de 2011.

4. Nomenar als senyors Pere Gonzàlez Coll i Pere Pascual Martí, com a vocals del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, pel seu coneixement i reconegut prestigi dins el món de la cultura.

5. Comunicar el present acord a les persones interessades.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable. Respecte als representants de les entitats, no hi tenim res a dir. En referència als senyors de reconegut prestigi, jo personalment no els conec, però nosaltres farem un vot de confiança.

 

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, manifesta el vot favorable del seu grup municipal. Celebrem que aquí s’hagin consensuat els noms de la gent de reconegut prestigi i que responguin al perfil de persones implicades en la cultura i l’art de la ciutat.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).


En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Mari Carme Maltas, regidora del grup municipal Socialista.

20 - CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ DEL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT DE MATARÓ

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent:

“Per continuar els treballs d’elaboració del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró és necessària la constitució de la comissió assessora que, integrada per representants dels grups municipals amb presència al consistori, ciutadans coneixedors de l’onomàstica de Mataró i el seu patrimoni històric i tècnics assessors de l’Ajuntament de Mataró, puguin realitzar informes-propostes en temes de nomenclatura d’acord amb el que estableix al reglament d’aquesta comissió aprovat en data 8 de novembre de 2001.

Per aquest motiu, aquest Conseller-delegat eleva a l’Ajuntament Ple l’aprovació de la següent:


PROPOSTA

1) Cessar als anteriors membres de la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró nomenats per acord de Ple de 2 d’octubre de 2008 i expressar l’agraïment de l’Ajuntament de Mataró pels serveis prestats.

2) Constituir la Comissió Assessora del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró.

3) Nomenar president de la Comissió el senyor Joaquim Fernàndez i Oller, Conseller-Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.

4) Nomenar vice-president de la Comissió el senyor Marcel Martínez i Bruguera.

5) Nomenar com a vocals membres de la Comissió els següents representants dels grups municipals:

- senyor Marcel Martínez i Bruguera (CiU)
- senyor Francesc Masriera i Abellla (CiU)
- senyor Josep Puig Pla (PSC)
- senyor Francesc López Jordà (PSC)
- senyora Mònica Lora Cisquer (PxC)
- senyora Sara Moreno Colom (ICV-EUiA)
- senyor Joan Jubany i Itxart (CUP)
- senyor Manuel Roca Cuadrada (PP)


6) Nomenar com a vocals membres de la Comissió els següents ciutadans coneixedors de l’onomàstica de Mataró i del seu patrimoni històric a proposta de la Comissió Informativa de Serveis Personals:

- senyor Joan Giménez i Blasco
- senyor Ramon Salicrú i Puig
- senyor Nicolau Guanyabens i Calvet
- senyora Roser Trilla i Prujà
- senyor Robert Lleonart i Casadevall


7) Nomenar com a tècnics assessors de l’Ajuntament de Mataró a la comissió:

- senyor Joan Masdeu i Jurnet, Coordinador de Projectes del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró.
- senyor Carles Marfà i Riera, Cap de Patrimoni de l’Institut Municipal d’Acció Cultural i Director del Museu de Mataró.


8) Actuarà com a secretària de la Comissió per delegació de la Secretaria General de l’Ajuntament de Mataró la senyora Anna M. Miró i Lligoña.

9) Notificar aquesta resolució a les persones interessades.”

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).


En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Mari Carme Maltas, regidora del grup municipal Socialista.


FORA DE CONVOCATÒRIA

El Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’han presentat dues propostes: una Declaració Institucional en motiu del Dia mundial de lluita contra la Sida i una proposta per autoritzar i avalar a PUMSA en l’operació de crèdit, d’import 2.000.000,00 €, davant la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) per finançar les actuacions del Pla d’acció de PUMSA 2010-2015, que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (27).

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUiA, CiU, PSC, PP, PxC I CUP EN MOTIU DEL DIA 1 DE DESEMBRE, DIA MUNDIAL DE LLUITA CONTRA LA SIDA 2011


El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Declaració Institucional següent:


“EXPOSICIÓ DE MOTIUS

S’han complert trenta anys des que es va diagnosticar el primer cas de Sida a Catalunya. Durant aquest temps s’han fet grans avenços en el coneixement i el tractament de la infecció, però tenim reptes pendents en relació amb la prevenció, el diagnòstic precoç, la vacuna, la cronicitat, la discriminació i l’abordatge social.

Observem amb profunda preocupació que, a pesar del progrés substancial lograt al llarg dels 30 anys, l’epidèmia del VIH segueix sent un gran problema humà sense precedents, que produeix un sofriment immens als països, les comunitats i les famílies de tot el món. Més de 30 milions de persones viuen amb el VIH; més de 16 milions de nens han quedat orfes a causa de la Sida; cada dia es produeixen al món més de 7.000 infeccions noves per VIH i es creu que menys de la meitat de les persones que viuen amb el VIH són conscients de la seva infecció. Expressem la nostra preocupació perquè els joves d’entre 15 i 24 anys constitueixen més d’un terç de totes les noves infeccions de VIH. (Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, 8 de juny de 2011).

Els grups municipals sotasignants presentem al Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró els següents compromisos:

1. A falta d’un tractament curatiu o d’una vacuna, la prevenció continua sent l’element més important i eficaç. Cal intensificar la promoció de l’ús del preservatiu i continuar donant suport a la recerca de vacunes i mètodes que redueixin o eliminin el VIH de l’organisme.
2. A Catalunya s’estima que hi ha unes set mil persones que no saben que estan infectades, podent transmetre la infecció i no beneficiant-se del tractament. Evitar el retard en el diagnòstic continua sent un repte.
3. Les persones infectades pel VIH estan sotmeses al desgast de la infecció, als efectes secundaris dels tractaments i altres infeccions cròniques. Cal un abordatge integral i multidisciplinari, que tingui en compte la cronicitat i que inclogui aspectes mèdics, psicològics i socials.
4. La societat civil i les administracions han de continuar col•laborant per assolir els reptes pendents i procurar la participació conjunta en el desenvolupament de les polítiques socials. Ens comprometem a continuar en la línia en que s’ha treballat a la ciutat de Barcelona durant aquests trenta anys, on les polítiques municipals a la ciutat s’han vertebrat estretament amb les accions de les associacions i entitats ciutadanes.
5. Encara es produeixen situacions de discriminació envers les persones infectades pel VIH. Seguirem adoptant mesures perquè no es produeixin aquestes situacions i pel respecte als drets humans de totes les persones sense distincions.
6. Ens adherin al manifest unitari promogut per la societat civil, avançant en un sistema de salut accessible i equitatiu per tothom.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

AUTORITZAR I AVALAR A PUMSA EN L’OPERACIÓ DE CRÈDIT, D’IMPORT 2.000.000,00 €, DAVANT LA CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRÁNEO (CAM) PER FINANÇAR LES ACTUACIONS DEL PLA D’ACCIÓ DE PUMSA 2010-2015.


La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent

“Prèvia sol•licitud de PUMSA, el Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre d’enguany, li va autoritzat a concertar una nova operació de crèdit d’import 2.000.000,00 € davant la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). Aquesta operació estava prevista en el Pla d’acció de PUMSA 2010-2015. Per a la concertació d’aquesta operació, la CAM va demanar com a garantia l’aval de l’Ajuntament, el qual també va ser autoritzat pel Ple i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat. Les condicions financeres d’aquesta operació són les següents:

Import del crèdit 2.000.000,00 €
Entitat financera Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)
Termini 4 anys
Interès fix 5,75%
Comissió d’obertura 1%
Condicions Amortització de 500.000 € anuals i aval de l’Ajuntament


Posteriorment, en un nou escrit de data 24 de novembre de 2011, PUMSA fa saber a l’Ajuntament que la CAM els ha comunicat que la seva Direcció Territorial ha modificat les condicions financeres d’aquesta operació i que aquesta s’haurà de tramitar dins del nou marc de ” l’ICO Liquidez”, amb les següents condicions financeres:

Import del crèdit 2.000.000,00 €
Entitat financera Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)
Termini 60 mesos
Carència de capital 12 mesos
Tipus d’interès inicial Actualment, el 6,90% (es fixa quinzenalment)
Diferencial Tipus ICO + 0,75
Comissió d’obertura 0,50 %
Garanties Aval de l’Ajuntament

A conseqüència del que s’exposa, PUMSA sol•licita nova autorització al Ple de l’Ajuntament per a la concertació d’aquest préstec amb les noves condicions i l’aval de l’Ajuntament.

Vist l’informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció

Fent ús de les competències delegades per Resolució d’Alcaldia de data 14 de juny de 2011.

Per tot el que s’ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:


PRIMER.- Deixar sense efectes l’acord de Ple de data 6 d’octubre de 2011, pel qual es va autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, a concertar una operació de crèdit, d’import 2.000.000,00 euros, prevista en el seu Pla d’acció 2010-2015. Les condicions financeres amb que es va acordar aquesta operació eren les següents:

Import del crèdit 2.000.000,00 €
Entitat financera Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)
Termini 4 anys
Interès fix 5,75%
Comissió d’obertura 1%
Condicions Amortització de 500.000 € anuals i aval de l’Ajuntament


SEGON..- Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a concertar una nova operació de crèdit, d’import 2.000.000,00 euros, per a finançar l’operació prevista en el Pla d’acció de PUMSA 2010-2015, amb les noves condicions financeres següents:

Import del crèdit 2.000.000,00 €
Entitat financera Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)
Termini 60 mesos
Carència de capital 12 mesos
Tipus d’interès inicial Actualment, el 6,90% (es fixa quinzenalment)
Diferencial Tipus ICO + 0,75
Comissió d’obertura 0,50 %
Garanties Aval de l’Ajuntament


TERCER.- Avalar a la Societat Municipal PUMSA, en la operació de crèdit autoritzada en el punt anterior i facultar a l’Alcalde-President a la signatura d’aquest aval.

QUART.- Sol•licitar al Departament d’Economia i Coneixement, autorització per a l’aval de l’Ajuntament, previ a la seva formalització.

CINQUÈ.- Comunicar el present acord a PUMSA.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, posiciona el seu vot contrari a la proposta. L’Ajuntament i especialment PUMSA estan cada vegada més atrapats per aquest deute envers els bancs. Ara fem un nou crèdit de 2 milions d’euros, en què en el primer intent ens van dir que no i ara que sí però augmentant els interessos a pagar. No crec que aquesta hagi de ser la política a seguir ara mateix.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, expressa l’abstenció del seu grup per a no obstruir la viabilitat de l’empresa. A mesura que n’anem coneixent més detalls, ja ens anirem posicionant.

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.

 


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA TRANSPARÈNCIA EN EL COBRAMENT DE RETRIBUCIONS DELS CÀRRECS ELECTES DEL CONSISTORI.

La senyora Berta Azpiricueta, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

“Los regidores que formamos el Pleno de este Ayuntamiento hemos asumido nuestro cargo y las responsabilidades y el compromiso con la ciudadanía que el mismo comporta. Lo hemos hecho con orgullo de representar a Mataró, nuestra ciudad, y con la ilusión y espíritu de servicio para trabajar para y por los ciudadanos y ciudadanas de la ciudad.

La responsabilidad y el trabajo que ello supone viene retribuido con una cantidad económica, detallada en el Acuerdo del Pleno Municipal de 14 de julio de 2011 sobre régimen de retribuciones y dedicación de los concejales, y además es pública y ha sido publicada y publicitada en diferentes medios de comunicación.

Si bien antes de jurar / prometer el cargo, realizamos un ejercicio de transparencia declarando los bienes particulares que individualmente poseemos, con la finalidad de ser lo más transparentes posibles.

Si bien en el anterior Pleno ya se argumentó que los salarios que recibimos de este Ayuntamiento son proporcionales al número de habitantes de Mataró, y de cuantía inferior a lo que recomiendan las Asociaciones Municipalistas, comparativamente con otros municipios

Si bien para el ejercicio 2011 la cuantía se ha congelado en un acto de austeridad.

Si debido a la actual grave realidad económica, y recogiendo el sentir de muchos ciudadanos, debemos tener un comportamiento ejemplar y ser lo más transparentes posibles, pensamos que también se debe evitar el uso demagógico que se pueda hacer sobre la cuantía de las percepciones económicas que recibimos los cargos electos del Consistorio, ya que más que un ataque contra nuestras personas es un ataque contra el propio sistema democrático.

Si la dignificación del desempeño de las labores de un cargo electo político pasa por dar a conocer, con la máxima veracidad y transparencia posibles los sueldos y compensaciones que recibimos como concejales.

Es por los motivos mencionados anteriormente que sometemos a la consideración del Pleno el siguiente:
ACUERDO

1.- El Grupo Municipal del Partido Popular de Mataró solicita al conjunto de los concejales que declaremos la cantidad económica que percibimos (en concepto de sueldo, dietas u otras compensaciones) del conjunto de las Administraciones Públicas en las que desempeñamos cualquier responsabilidad remunerada, con el fin de aumentar la transparencia y la confianza de la ciudadanía, para así evitar tanto la desafección política como la demagogia en la que se pueda caer desde algunos sectores.”


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable, bàsicament en favor de la transparència. La ciutadania no veu clar el tema de les retribucions, perquè hi ha demagògia i informacions falses. Recordo que fa pocs dies, en un mitjà de comunicació, un partit va falsificar informació, la qual cosa és greu.
També és cert que hi ha càrrecs electes que tenen diferents ingressos procedents de diferents administracions, i crec que és positiu posar llum en quins són els sous reals de cada càrrec electe. Amb aquesta informació contrastada, els ciutadans podran tenir una opinió molt més clara respecte d’això.
També val la pena recordar que la informació del que es cobra a l’Ajuntament de Mataró està publicat al BOP i que per Internet es molt fàcil accedir-hi, però és veritat que conèixer la informació dels diferents ingressos de les diferents administracions no és tan senzill per al ciutadà.


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, en referència a la resta de retribucions de les diferents administracions públiques i en el cas concret del Consell Comarcal, manifesta que lamentablement aquesta informació no apareix al web del Consell i seria bo instar l’organisme perquè la publiqués. De fet, ni tan sols jo, essent consellera comarcal del Maresme, a dia d’avui no he rebut encara cap nòmina conforme a la retribució que cobro. Aclareixo, però, que nosaltres cobrem per assistència i que, per tant, cada mes és diferent.


El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, anuncia el vot positiu del seu grup municipal, perquè no tenen res a amagar. Vull recordar que això és quelcom que hem fet sempre. A Secretaria hi ha les declaracions de renda de tots els regidors, des de fa 4 anys, a disposició de tots els grups municipals.
De la proposta de resolució, el que no em queda clar és la frase: “solicita al conjunto de los concejales que declaremos la cantidad económica que percibimos”. És a dir, després de sol•licitar-ho a Secretaria, què fem? La nostra proposta seria afegir-hi específicament com ho fem públic, per exemple, al web municipal.


El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, posiciona el vot del Govern favorablement a la proposta per les raons de transparència que s’han donat i coincideix plenament amb el que diu el Sr. Baron. Crec que hauríem de dir que l’Ajuntament de Mataró publicarà aquestes dades i hauríem d’acordar com, on, etc., de la mateixa manera que tampoc queda clar si això afecta només a retribucions en funció d’electes o qualsevol retribució que els electes reben de qualsevol administració.


El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que ell rep únicament del consistori el sou que li pertoca i que ja està penjat al web municipal. En el seu cas no hi ha cap més aportació de cap altra administració pública.


El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que a la proposta falta especificar com es publicarà. El que s’ha de fer, en aquest exercici de transparència, és fer-ho públic allà on sigui més accessible per als ciutadans.
Pel que fa al tema del Consell Comarcal, les lletres per assistència no vénen en nòmina, però sabem que per assistència són 100 euros a cada òrgan de govern. Per tant, és fàcil fer comptes.


La senyora Mónica Lora diu que sí que són 100 euros per assistència, però si no hi vas no cobres. Jo tinc un suplent, però també es pot donar que falti.
D’altra banda, si el que desitgen és transparència jo no tindria cap inconvenient a penjar la meva propera declaració de la renda. Votaré favorablement a la proposta si l’acord consisteix a fer pública la declaració de la renda dels càrrecs electes.


El senyor José Manuel López recorda a la Sra. Lora que al ple passat, quan ella demanava la renúncia a la paga de Nadal, ell li va dir que hi votaria favorablement si tots feien pública la declaració de la renda, no només la propera, sinó l’anterior, a fi de saber què cobrava cadascú abans d’entrar a l’Ajuntament i un cop dins. Probablement algú s’enduria una sorpresa en comprovar que algun càrrec cobrava més fora que dins; això esvairia informacions desagradables com les publicades en algun mitjà de comunicació i a les quals feia al•lusió el Sr. Safont-Tria. Hem de ser rigorosos.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, creu que seria prudent deixar la proposta sobre la taula, vist que hi ha voluntat de transparència per part de tots, per poder concretar les coses que encara cal especificar. En el cas de la declaració de la renda, també hem de pensar que n’hi ha de conjuntes i potser tot plegat no és tan fàcil. Ara bé, declarar tot allò que cobrem de les administracions públiques crec que sí que ho podríem fer.

 

El senyor José Manuel López demana que es mantingui la proposta. En tot cas, dilluns que ve tenim una junta de portaveus i jo mateix m’emplaço a enviar a tots els portaveus un redactat que expliciti millor aquestes qüestions, però crec que l’esperit està clar i que tots l’hem entès i hi estem d’acord.

 

El senyor Joan Antoni Baron expressa que la voluntat és clara i manifesta per part de tots. En tot cas, la proposta del Sr. López és prou raonada i, per tant, podríem votar-la i a la junta de portaveus ja acabaríem de concretar de quina manera això es fa públic.

 

La senyora Mónica Lora respon al Sr. López que sempre té la possibilitat de deixar el seu càrrec, si abans tenia millor qualitat de vida i cobrava més.


El Secretari de la Corporació, el Sr. Manuel Monfort, adverteix que la proposta té alguns problemes legals i seria convenient fer un informe sobre el tema. La publicació de les dades que es comenten té implicacions amb la Llei orgànica de protecció de dades. La legislació catalana de protecció de dades té prohibida la publicació indiscriminada d’aquesta informació. Cadascú pot fer públic el que vulgui, però, com a norma general, el ple de l’Ajuntament no pot obligar els regidors a fer això, perquè és una decisió personal. Una altra cosa és que sí tinguin l’obligació de presentar el que es presenta com a declaració d’interessos i que és reservada. No dic que no sigui possible, però no és un tema tan fàcil.
També és important destacar que en la proposta no queda molt clar a quins altres ingressos de l’administració pública es refereix, a part del sou de regidor.


El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que no té cap ingrés de cap administració pública que no sigui l’Ajuntament.


El senyor Alcalde agraeix la reflexió feta pel Secretari, perquè creu que planteja una qüestió clau: quines retribucions són les que s’han de publicar i de quina manera. Hem de redactar correctament el que s’ha de fer per a no incórrer en una demagògia, la qual cosa seria contraproduent per a la imatge dels polítics. Tots estem d’acord amb l’esperit, però anem en compte amb la lletra. Jo seria partidari que això ho acabéssim d’aclarir, malgrat no passi res per votar-la avui. És a dir, no passa res si votem una il•legalitat i ja el senyor Secretari ens n’informaria.


El senyor Secretari proposa que quedi sobre la taula per poder parlar-ho i portar una proposta ben feta.


El senyor López, com que es tracta d’un exercici de voluntarisme i sense obligar ningú, creu que es podria votar la proposta i després ja es tindrà en compte el que hi digui el senyor Secretari.


El senyor Baron comparteix el criteri del Sr. López, malgrat les reserves del senyor Secretari. En tot cas, el que votaríem ara és la intencionalitat política i no pas una il•legalitat, i ja concretaríem en la junta de portaveus.


El senyor Secretari repeteix que hi ha un problema que té a veure amb l’obligatorietat o no de fer-ho i un altre en la definició, perquè, a l’hora d’executar-ho, no es tindrà clar quines són les retribucions a publicar.


El senyor Alcalde conclou que se sotmeti a votació, i després, en l’execució, ja s’arribarà a un acord.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 25, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (1), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 2, corresponents a la Sra. Monica Lora i el Sr. Carlos Fontbona, regidors del grup municipal de Plataforma per Catalunya.

 

22 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PPC, PSC, ICV-EUIA, CIU I CUP SOBRE LES CONDICIONS D’ACCÉS ALS AJUTS PÚBLICS.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:

“La crisis econòmica actual està tenint greus conseqüències per a moltes persones i famílies de la nostra ciutat. La situació actual fa augmentar el risc de vulnerabilitat i d’exclusió, tant en els col•lectius amb menys recursos com en les classes mitjanes. Igualment, la crisis també té conseqüències clares sobre les finances de les administracions públics i per tant els recursos ara són més escassos.

El nostre sistema de benestar ha de ser la garantia per la equitat i la igualtat d’oportunitats, ha de poder establir els mecanismes adequats d’accés als ajuts, així com del seguiment per a un bon ús dels recursos públics.

Ens trobem actualment amb més necessitats i menys recursos, per la qual cosa, ens obliga a abordar l’accés i seguiment dels ajuts públics en sentit ampli, per tal de minorar l’impacte que la crisi econòmica està provocant en una part important de la nostra població. Cal ser rigorosos amb els criteris d’accés, perseguir qualsevol tipus d’abús o picaresca, així com treballar contra els falsos rumors que puguin provocar conflictes de competència pels recursos.

És per això que considerem indispensable establir un espai de debat i treball sobre el conjunt d’aquests ajuts, els paràmetres i condicions que s’han d’acomplir per a tenir accés, la transparència en la concessió, la quantia i qualsevol altre aspecte relacionat amb els mateixos.

ACORDS:

-Els Grups Municipals establiran un espai de diàleg, debat i decisió sobre els ajuts públics, per tal d’analitzar i elaborar propostes sobre quina són les realitats actuals a la nostra ciutat, així com els criteris d’accés als ajuts públics, el seguiment, la transparència i el bon ús dels recursos públics. “


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu que la CUP no ha participat en la redacció de la proposta però s’hi han afegit. Nosaltres estem a favor de la transparència i per això pensem que pot ser interessant. Quan es parla de criteris d’accés, la CUP ho té clar: criteris d’accés sobretot per qüestions socioeconòmiques de les persones més necessitades; són elles les que han de tenir prioritat. Esperem que si es crea aquesta comissió sigui pel que ha estat encomanada, és a dir, vetllar per la transparència i no pas al contrari.


La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, recorda que per al seu grup els primers som els de casa. Avui no m’agradaria entrar a discutir sobre això, perquè ja coneixem l’opinió de tots, però el meu únic dubte és saber si el posicionament del PP segueix mantenint-se en què les ajudes han de ser primer per als de casa i, després, per als que puguem de fora, tal com manifestava al diari El Punt durant la campanya per les eleccions municipals, copiant exactament l’eslògan de Plataforma x Catalunya. El meu vot no serà negatiu, però tampoc serà favorable, ja que jo sí que segueixo pensant que les ajudes han de ser primer per als de casa. Malgrat això, valoro el fet que proposin una millor anàlisi dels criteris d’accés a les prestacions i posin una mica més de seny. Ens hi abstindrem per a no bloquejar el desenvolupament d’un millor ús dels recursos públics.


La senyora Olga Ortiz Moreno, regidora delegada de Família, Benestar Social, Salut i Consum, posiciona el grup de CIU favorablement. Estem d’acord que el nostre sistema de benestar ha de ser la garantia per l’equitat i la igualtat d’oportunitats i s’han d’establir mecanismes adequats perquè els ajuts, així com els mecanismes, tinguin un seguiment. Hem de crear un espai de diàleg i debat per analitzar la realitat social i establir els criteris per a les ajudes públiques.
Des dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament es tramiten prestacions de caràcter econòmic en el marc que fixa la llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. Des dels serveis socials bàsics i, d’acord amb aquesta llei, s’estableix que les aportacions dineràries fetes per l’administració de la Generalitat i els ens locals tenen la finalitat d’atendre les necessitats bàsiques de les persones que no disposen dels recursos suficients.
Aquests ajuts socials, en el sentit de prestacions socials, poden ser de diferents tipus: amb caràcter subjectiu, en el qual es mira si la persona reuneix els requisits fixats per la llei, la Generalitat, i qui dóna l’ajut i fixa les bases és la Generalitat, com en el cas del PIRMI; amb caràcter de dret de concurrència, quan la concessió és limitada i per a situacions de major necessitat, en què també els criteris els fixa la Generalitat, com en el cas de les beques de menjador. I les que són a càrrec dels ens locals i dels pressupostos són les d’urgència social, per a atendre situacions puntuals i bàsiques de subsistència. Els requisits per a accedir a aquestes últimes segueixen un protocol per a l’adjudicació de les prestacions econòmiques d’urgència d’àmbit intern.
En la línia que estableix aquesta moció, hem de dir que el nostre pla de mandat, concretament al punt 8.1.3, diu que cal fomentar la igualtat d’accés a tota la població als ajuts socials i la canalització justa i adequada d’aquests recursos. També aquesta proposta es presentarà a aprovació a través del PAM, en el sentit de desenvolupar un reglament que reguli de manera pública el que estableix el protocol i, per tant, que estigui obert en el seu procés d’elaboració a consultes i participació. Per això creiem que l’adhesió d’altres grups a la proposta afavoreix la creació d’un espai de debat per poder analitzar el criteri d’accés a ajuts públics, el seu seguiment i la transparència i el bon ús dels recursos públics.


El senyor José Manuel López manté el que el seu grup va dir en campanya. El PP entén que a la gent que ho necessita se l’ha d’ajudar, ja que no podem permetre que hi hagi una competència per recursos públics cada vegada més minsos entre aquells que són de fora i els de casa, que per nosaltres el primer és el primer i, per tant, si aquí hi ha gent que ho passa malament no podem ser germans de la caritat, però també, Sra. Lora, vaig dir que el que no puc fer com a cristià és deixar morir ningú ni de gana ni de malaltia. El que sí que no farem nosaltres serà negar ni el menjar, ni els drets a què té dret qualsevol persona, mai.

 

La senyora Mónica Lora recalca que la moció parla d’igualtat d’oportunitats. Evidentment tots som humans i jo mai no deixaria que ningú passés gana ni deixaria que es morís. Seguiré defensant que primer som els de casa però amb respecte a tot ésser humà.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.

 

23 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, PSC, CUP I CIU PER TAL D’IMPULSAR UNA POLÍTICA DE TARIFACIÓ SOCIAL EN ELS SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS MUNICIPALS.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:


“EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

ATÈS que la crisi econòmica està colpejant amb força la societat catalana, amb atur, precarietat i exclusió social.

ATÈS que l'Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, rep amb major intensitat les conseqüències socials d’una crisi que està afectant amb força els treballadors i les treballadores i les classes mitjanes.

ATÈS que l’increment de les necessitats socials es produeix també en un període de major dificultat de les finances locals per la caiguda dels ingressos de l’Ajuntament i la manca d’un finançament adequat.

ATÈS que aquesta crisi coincideix en el temps amb un període de profundes transformacions de la nostra ciutat que s’ha accelerat els darrers anys.

ATÈS que els ingressos municipals provinents d’administracions supramunicipals, com ara i entre altres els que cofinancen les escoles bressol o l’Escola de Música, s’han reduït i es reduiran de forma significativa.

ATÈS que el salari mitjà del nostre país amb prou feines arriba als 1000€/mes, per la qual cosa prenen rellevància conceptes com el criteri renda personal o altres anàlegs a l’hora de determinar preus públics o ajuts vinculats a serveis no obligatoris d’atenció a les persones però de gran importància per a la ciutadania.

ATÈS que la igualtat d’oportunitats en l’accés a qualsevol equipament, servei o activitat municipal és imprescindible, per garantir-ne la seva funció social i que cap ciutadà en pugui quedar exclòs per motius econòmics.

ATÈS que l’adopció d’una política de taxes o preus públics dels serveis públics municipals segons la capacitat econòmica dels usuaris esdevé una política fonamental per a l’equitat i la inclusió social i que permet superar les barreres d’accés que tenen alguns ciutadans a determinats serveis i activitats municipals.

ATÈS que la tarifació social planteja l’establiment de diversos preus d’un mateix servei segons el nivell de renda dels usuaris/es (i d’altres circumstàncies personals i/o familiars), establint franges d’usuaris/es i un determinat preu per a cada franja que cobreix un percentatge variable del preu de cost de provisió del servei.

ATÈS que es fa pal•les la necessitat d’incrementar i enfortir la transparència dels sistemes de preus públics municipals, millorant la informació sobre la suficiència econòmica dels usuaris i la capacitat redistributiva de les polítiques municipals.

Per tot això, l’Ajuntament de Mataró pren els següents ACORDS:

PRIMER: Impulsar un sistema de tarifació social sobre els preus públics municipals dels serveis, equipaments i activitats que presta aquest ajuntament, i que s’ajusti per a cada persona a la seva renda individual o familiar, constituint un criteri polític central des de la perspectiva de la redistribució de la riquesa, tenint en compte criteris de renda i de situació personal i familiar.

SEGON: Crear una comissió mixta, amb representants dels diferents grups municipals i tècnics municipals, per tal de desenvolupar una proposta de tarifació social sobre els preus públics dels serveis, equipaments i activitats municipals, per implementar-se durant el proper any fiscal.”

 


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença dient que en un moment en què un 20% de la població catalana està al llindar de la pobresa, cal garantir, des de les administracions, que aquest col•lectiu pugui accedir als serveis públics. Per això és necessari tenir una tarifació progressiva en funció dels ingressos de cadascú.
Nosaltres a les ordenances fiscals ja proposàvem aquesta possibilitat, i les nostres al•legacions així ho recullen. Per tant, som part participant de la moció que es presenta i el nostre vot serà favorable.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, reconeix que no sap com és que en trenta anys d’experiència política, vostès segueixen creient que poden redistribuir la riquesa amb aquest tipus de mesures. També em pregunto si les tarifes socials proposades augmentaran els preus públics, de tal manera que provoqui una fugida de la classe mitjana cap a equipaments privats, la qual cosa desencadeni un dèficit econòmic per als equipaments públics.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén el sentit de la proposta, però no veu la diferència entre això i el Mataró Bus, en què ja hi ha una tarifa però hi ha passatgers amb pensions molt baixes que no la paguen. No em sembla tampoc just, però, que hi hagi persones que per passar-se només 10 euros del límit de la pensió, per exemple, hagin d’estar pagant.
Com que del que es tracta és d’establir una comissió que estudiï aquest tema, i amb el benentès que estudiarem això i quins serveis públics són un caprici i quins són realment de primera necessitat, nosaltres hi donarem suport.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, posiciona el vot del Govern favorablement. Entenem que la proposta busca més justícia social, vol facilitar l’accés de tothom als serveis i equipaments públics i, per tant, això comporta una millor distribució dels recursos públics. Hi estem d’acord, tot i que hi ha coses del redactat que no entenem, com ara quan parlen d’enfortir la transparència dels sistemes de preus públics municipals, la qual cosa haurien d’explicar.
Avui hem creat tres o quatre comissions i treballarem plegats, molt, però el que volem realment és avançar. De tota manera, aquesta comissió és important, té una feina clara però difícil. Hem comentat amb el Sr. Martínez que altres ajuntaments que s’ho han proposat han trigat molt a arribar a acords per poder aplicar el que vostès demanen. Ara bé, ens hi hem de posar si volem aconseguir-ho.
L’únic que li demanaria canviar és, al segon acord, el que diu de: “durant el proper any fiscal”, ja que el proper any fiscal comença d’aquí a un mes. O bé ens posem d’acord i mirem d’arribar-hi, o bé ho canviem i posem alguna cosa com: “tan aviat com sigui possible” o, fins i tot: “ho aplicarem gradualment”.

 

El senyor Esteve Martínez expressa que la voluntat és introduir l’element de la tarifació social i portar-lo a terme amb el temps que sigui necessari per a implementar-lo bé. Hi ha estudis de la Diputació, que vaig enviar a la Sra. Soler, que demostren la viabilitat econòmica i jurídica del sistema, i és evident que no és un sistema fàcil d’implementar, ja que necessita un recorregut important, i, per tant, no exigirem que sigui per al proper any fiscal. El que ens interessa ara és que sí que es formi aquesta comissió, perquè el tema és molt important.
Li voldria dir al Sr. López que evidentment aquesta proposta de tarifació social és sobre els preus públics i ha d’encabir-se tot el que faci referència a aquests. Canviem el redactat si cal, doncs.


El senyor Joan Mora, alcalde president, manifesta que així es demostra que aquest és un Govern que escolta. Ja crearem les comissions que calgui, ens distribuirem la feina, ens en sortirem i enviarem un bon missatge a la ciutat.

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.

 

 

 


PRECS I PREGUNTES

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER DEMANAR L’ARRIBADA DEL TRANSPORT PÚBLIC A LA ZONA DEL RENGLE.

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, presenta el Prec següent:


“En el PAM 2011, aprovat per aquest Ple Municipal es va incloure el punt:

2.7.1.12 Estudiar les possibilitats per millorar l’accessibilitat amb transport públic al sector del Rengle. En aquells moments s’estaven iniciant o a punt d’iniciar-se un seguit de promocions d’habitatges. Hores d’ara la promoció realitzada per l’obra social de La Caixa ja és una realitat, què ha provocat com a resultat el progressiu establiment de famílies en aquest nou sector de la ciutat. Cal considerar també altres punts d’ interès en aquest sector, què també reclamen que arribi el transport públic, com són la residència d’avis i el Tecnocampus.

Com tothom recordarà aquest punt ja s’ha tractat en aquest Ple vinculant-se la finalització dels habitatges amb la necessitat d’oferir transport públic tant als sectors ja esmentats com a les persones que hi han de viure.

Actualment, a 30 dies de l’acabament de l’any, en el marc dels treballs previs dels pressupostos i del PAM 2012 i tenint en compte que l’any que ve s’acabaran d’altres promocions d’habitatges en el sector que generaran més moviments i més possibles usuaris, considerem que no podem fer tard. Aquesta és una necessitat en la què tots estàvem més o menys d’acord i ara és el moment adequat: no podem deixar sense enllestir la feina de l’apartat del PAM 2011 per no poder realitzar les previsions adequades.

És per tot això que el Grup Municipal Socialista presenta el següent prec:

El Govern Municipal prioritzarà l’estudi que possibiliti l’accessibilitat amb transport públic al Rengle amb la finalitat de que entri en funcionament el proper any havent previst la corresponent partida pressupostària i les modificacions de línies necessàries.”


La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, respon que una part del prec sí que podrà ser atesa des del Govern, però una altra part, malgrat que voldrien poder-ho fer, possiblement s’haurà de deixar per a un altre exercici.
És cert que es va prioritzar al PAM 2011 la realització d’un estudi, i aquest estudi, que s’ha fet durant l’any, ja està enllestit. La finalitat d’aquest era valorar la possibilitat d’ampliar una línia de transport públic al Rengle. No obstant això, els dèficits —de més d’1.200.000 euros— que la gestió de l’empresa de l’autobús ha anat acumulant durant els 2009, 2010 i 2011, com ja es va informar, no permeten que puguem assumir cap altre càrrega deficitària en la línia.
Dels estudis que s’han realitzat resulta que, o bé ampliar línies, o bé crear una línia llançadora, suposa ampliar una despesa més de gairebé 60.000 euros. Per tant, podem atendre el prec en el sentit de prioritzar els estudis que possibilitin l’accessibilitat en transport públic al Rengle, en el moment que hi hagi prou demanda per a instal•lar-ho i prou recursos per poder-ho posar en pràctica, sense que suposi incrementar el dèficit del transport públic.


El senyor Francesc Melero demana a la Sra. Calpe que presenti l’estudi que ja s’ha enllestit a la propera comissió informativa.
De tota manera, no estàvem demanant un canvi que suposi una gran despesa econòmica, perquè considerem que és possible fer aquest esforç. Segurament caldria fer una modificació de les línies i els horaris, i el que hauríem de veure és si aquests canvis que vostès estan introduint, amb una mica de voluntat, poden arribar fins a aquella zona, on hi ha la universitat, el Tecnocampus, el futur Mercadona, nous negocis, etc. Val la pena fer l’esforç per a donar resposta a aquest sector de la ciutat.


La senyora Núria Calpe confirma que presentarà l’estudi en qüestió, un estudi que es va fer sobretot amb dades d’estudiants del Tecnocampus del curs 2010-2011.
És cert que el Rengle s’està desenvolupament i possiblement ho farà encara més en els propers 2 i 3 anys. No tenim cap inconvenient des del Govern a parlar-ne i valorar la possibilitat de reestructurar les línies d’autobús. Ho podem tractar al Consell de Mobilitat i buscar plegats la solució més adient.


El senyor Francesc Melero demana que totes les propostes es puguin presentar en la comissió informativa adequada amb els tècnics.

 

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS AJUTS ALS CENTRES DE CULTE DELS POLÍGONS DE LA CIUTAT.

El senyor Marco A. Fernández, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Atès que en aquest moments de optimització dels recursos públics on cada un dels cèntims d’euro que es destinin a qualsevol concepte ha d’estar plenament justificat i amb una màxima transparència de cara a la ciutadania aquest Grup Municipal voldria aclarir certs conceptes que preocupen a diferents ciutadans com així ens ho han expressat reiteradament.

És per aquest motiu que aquest Grup Municipal presenta les següents

PREGUNTES

1.- De qui són propietat els locals que actualment ocupen les mesquites del Carrer Carrasco i Formiguera i del Carrer Energía?

2.- En cas que siguin de titularitat municipal, quin és el cost del lloguer que paguen per gaudir del seu ús?

3.- Aquestes associacions reben alguna mena d’ajuda per fer front al pagament del lloguer?

4.- Quina quantitat de diners han rebut aquestes associacions en concepte de subvencions municipals durant l’any en curs?

5.- Té previst mantenir els ajuts o subvencions a aquestes associacions en el projecte de pressupostos per a l’any 2012? En quina quantía?”

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, es posa a disposició del Sr. Fernàndez per a facilitar-li no només aquesta informació, sinó la que ell vulgui, ja sigui en el marc de la comissió de seguiment del Pacte de Nova Ciutadania o en la comissió informativa, o bé personalment. De tota manera, aquesta informació ha estat sempre a disposició dels grups municipals i s’ha explicat adequadament des del començament. És una informació que ve de mandats anteriors.
En referència a la primera pregunta, el centre de culte del c/Carrasco i Formiguera és un local de PUMSA que està arrendat a favor de l’Ajuntament i, alhora, l’Ajuntament el té subarrendat a l’associació Annour. Això és així des del 2002. El centre de culte del c/Energia és de propietat municipal i té un contracte amb l’associació Al-Ouahda des del 2002. Són contractes de 10 anys que s’acabaran, per tant, el proper any 2012.
En resposta a la segona pregunta, l’import del lloguer que es paga és, en el cas del centre del c/Energia, de 453,56 euros/mes. I en el cas del centre del c/Carrasco i Formiguera, és de 542,15 euros/mes. Fa uns anys, quan es va fer el contracte de lloguer, hi havia un import per a inversions fetes que es va descomptar de l’import inicial dels lloguers, prorratejant 120 mensualitats, que són els 10 anys.
Pel que fa a la tercera pregunta, la resposta és no, cap de les dues associacions reben cap ajuda per part de l’Ajuntament per a fer front al pagament del lloguer mensual.
Quant a la quarta pregunta, val a dir que, malgrat inicialment el pressupost del 2011 recollia una subvenció nominativa fixada en 8.200 euros, finalment els convenis que s’han signat respectivament han estat de 7.380 euros i, com passa amb totes les associacions, les despeses deriven dels projectes conveniats i després s’han de justificar adequadament.
Finalment, els he de dir que ni a les bases ni al projecte d’execució del pressupost del 2012 hi haurà cap subvenció nominativa a favor d’aquestes dues associacions. Això és perquè es vol fer un canvi en aquest sentit i passar de la subvenció nominativa (conveni) a un altre tipus de subvencions per a les quals s’establiran unes bases, caldrà presentar un projecte i s’adjudicarà el que es cregui convenient, sempre que tot estigui degudament justificat.

 

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBEN ELS PESCADORS DE LA CONFRARIA DE PESCADORS “SANT PERE” DE MATARÓ.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup Municipal ha copçat la situació en la qual es troben els pescadors de la “Confraria de Pescadors Sant Pere” de la nostra ciutat. Segons ens han fet conèixer els membres de la mateixa la situació és límit, amb una part del patrimoni de la Confraria embargada, poquíssims vaixells de pesca als amarradors, marxa dels vaixells de pesca d’arrosegament cap a altres dàrsenes pesqueres, una part de les instal.lacions de la dàrsena ocupada per activitats que res tenen a veure amb aquesta activitat, els pocs pescadors que mantenen la seva activitat amb d’anar a vendre la pesca al port d’Arenys per que la llotja fa temps que no es rendible i es troba tancada.

Tot plegat provoca que la Confraria de la nostra ciutat, amb una existència que es remunta a gairebé 5 segles, sigui segons els pescadors inviable i es trobi en vies d’extinció.

Aquesta situació contrasta amb amb alguns dels Objectius i compromisos que es recullen al Pla de Mandat 2011/2015 que ha presentat recentment el Govern Municipal, en concret a l’objectiu que parla de: “Diversificar els sectors productius locals” i els compromisos 1.2.14 sobre el “Mataró Marítim”, 1.2.20 sobre un Mercat Majorista per la venda dels productes locals i sobre tot 1.2.22 que diu textualment “Treballar en la viabilitat de l’activitat pesquera pontenciant els canals de venda directa”

PREGUNTES:

1.-) Quins plaços es té previst per intentar assolir aquest objectiu?

2.-) Hi ha algun projecte i/o idea de com i a on es poden establir els punts de venda directa?

3.-) S’ha fet alguna gestió per tal de millorar la situació de la dàrsena i de la pròpia Confraria?”

 


El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, comparteix la preocupació expressada pel Sr. López; de fet, el Govern ja ha iniciat converses amb la confraria.
A nivell d’idees, procuraríem potenciar la venda de Km 0 (venda de proximitat), i estem intentant veure com podrien complementar la seva activitat amb algun tipus d’activitat turística, malgrat aquí topem amb una llei estatal. A més, tenim un altre problema afegit i és que la dàrsena pesquera depèn directament del Departament de Pesca de la Generalitat i no pas de nosaltres. En aquest sentit, sí que hem impulsat, en l’àmbit de debat del Consorci del Port, una comissió de dinamització, on tractarem el tema de com podem ajudar els pescadors i com els podem donar un cert futur.

 

27 - PRECS I PREGUNTES QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR REFERENT AL PROJECTE DE NOU CAP RONDA PRIM.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta els precs i preguntes següents:

“L’any 2009 el Servei Català de la Salut va aprovar un projecte de nou CAP Ronda Prim. Segons aquest projecte s’ha d’enderrocar l’edifici existent i construir en el seu lloc un nou edifici de 5 plantes amb uns 50 consultoris. En aquest nou edifici, a més dels serveis de l’actual CAP, està previst ubicar-hi també els serveis del CAP La Riera (que ara ocupa un local de lloguer) i la Unitat d’Atenció a la Dona. El projecte ha sortit a licitació amb un pressupost inicial de 8.121.460,75 €. Mentre s’hi fan les obres està previst traslladar els serveis del CAP Ronda Prim al Camí del Mig i la Unitat d’Atenció a la Dona al CAP La Llàntia.

Estem en un context de retallades als serveis sanitaris que afecten els professionals i usuaris (reducció del servei ofert, reducció d’hores de treball del personal sanitari i reducció de sous). Malgrat que creiem positiva la construcció d’un nou edifici per al CAP Ronda Prim no veiem prioritari destinar aquests diners, 8.121.460,75 €, a fer un edifici nou en comptes de mantenir el nivell i qualitat del servei sanitari. També creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques com reformar l’actual edifici, per tot això advertim que exigirem que no hi hagi restriccions en el servei sanitari als usuaris ni als treballadors sanitaris.

És per això que la CUP presenta les preguntes i els precs següents:

1. Què en pensa el govern municipal de la situació i decisions del Servei Català de la Salut sobre el CAP Ronda Prim i la Unitat d’Atenció a la Dona?
2. Que l’Ajuntament exigeixi al Servei Català de la Salut un compromís perquè tot el personal sanitari del CAP Ronda Prim que es traslladi al Camí del Mig retorni al nou edifici un cop s’acabin les obres.
3. Que l’Ajuntament exigeixi al Servei Català de la Salut un compromís perquè el termini de finalització de les obres del nou edifici a la Ronda Prim no excedeixi de dos anys.
4. Que l’Ajuntament exigeixi al Servei Català de la Salut un compromís perquè els usuaris tinguin garanties que els serveis traslladats mantindran la qualitat sanitària.
5. Que l’Ajuntament exigeixi al Servei Català de la Salut un compromís perquè es tingui en compte i s’adapti el servei d’atenció als usuaris per tal d’evitar-hi col•lapses.
6. Tenint en compte que la superfície útil a l’actual edifici del CAP Ronda Prim és de 2.000 m2 i que la quarta planta de l’edifici del CAP II del Camí del Mig passa molt poc de 600 m2, poden garantir que hi cabran el conjunt dels serveis sanitaris?”

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, dóna la paraula a la Sra. Teresa Ebri Juvès com a representant de l’Àrea Bàsica del CAP de la Ronda Prim, qui recorda que en aquest moment està obert el període de licitacions d’una obra que, al seu parer, no cal fer. Es refereix a l’enderroc i la reedificació de l’edifici on s’ubica el CAP de la Ronda Prim, un ambulatori que ja va ser reformat interiorment el 1990, d’acord amb les modernes directrius de construcció de centres d’atenció primària de salut dictades per la Generalitat —les mateixes que avui són vigents—, conservant elements representatius de l’època. Per tant, amb algunes millores que sí que calen l’edifici quedaria millor que nou i costaria molt menys.

 

La senyora Olga Ortiz Moreno, regidora delegada de Família, Benestar Social, Salut i Consum, manifesta que la necessitat de fer un nou CAP de la Ronda Prim fa anys que estava plantejada, a causa de les deficiències de l’edifici actual, pel que a l’accessibilitat, l’espai, etc. D’ençà del 2007 i fins al 2011 que els estudis de la seva remodelació apareixen als PAM. En tots ells es projecta la col•laboració del Departament de Salut per a l’ampliació del centre d’atenció primària, per fer el CAP de la Ronda Prim, etc. És a dir, és una situació que el Govern actual es troba plantejada i amb una licitació pendent.
La meva regidoria és salut pública i hem de vetllar perquè la sanitat es presti de manera eficient al municipi. Quan es va aprovar aquest projecte executiu el 2010, el Servei Català de Salut tenia previst tirar endavant el projecte, que ja tenia planificat, malgrat el delicat moment econòmic. De fet, aquest és un dels pocs projectes que es continuen mantenint al calendari pel que fa a CAT Salut. Aquestes obres comporten el trasllat provisional dels serveis que actualment hi ha a la Ronda Prim, que es distribuiran entre el Camí del Mig, el CAP de la Ronda Prim i el CAP de la Llàntia, on hi haurà l’equip d’atenció sexual i reproductiva del Maresme.
Una part important va al CAP de la Llàntia, com ara el programa d’atenció a la dona, entre d’altres. Al Camí del Mig, a més dels espais de consulta, es compartiran espais comuns com són sales de reunions, despatxos, coordinació, adjunt d’ABS, magatzems, material, etc. I a l’ABS Gatassa hi haurà els especialistes del mateix centre.
Un cop acabades les obres, s’hi ubicaran els equips d’atenció primària de la Ronda Prim i de la Riera, i també l’equip d’atenció de salut sexual i reproductiva del Maresme. En el temps que durin les obres, el CAT Salut té la intenció de mantenir la qualitat del servei i d’adequar l’accessibilitat de tots els ciutadans als serveis administratius i sanitaris en la ubicació provisional. L’inici de les obres està previst pel març i la seva execució tindrà una durada prevista de 18 mesos, més uns 3 o 4 més per a l’equipament del centre. Tot plegat ens ho fa arribar el Servei Català de Salut.
El 21 de novembre, els responsables del sector sanitari Vallès Oriental-Maresme van mantenir una reunió amb la Federació de Veïns, a sol•licitud de l’entitat, per a informar-los de la planificació del procés d’obra. Un cop construït el nou equipament, els serveis actuals retornaran al centre de la Ronda Prim, que també acollirà l’equip d’atenció primària de la Riera.
Pel que fa a què en pensa el Govern, creiem que és necessari fer un CAP i lluitarem perquè es construeixi al més aviat possible. En un moment en què la conjuntura econòmica no és favorable, el CAT Salut ha mantingut el seu compromís amb Mataró i el Govern ha vetllat perquè així sigui. Finalment, cal informar que la Generalitat ja té en un estat bastant avançat l’adjudicació i licitació d’aquestes obres.

 

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA SOBRE L’OFERTA D’ESTUDIS MUSICALS A LA CIUTAT.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la pregunta següent:

“El partit de govern acaba de presentar el seu pla de mandat. En l’apartat d’educació i on fa referència als ensenyament musicals de la ciutat, diu:

6.7.2. “Vetllar per la consolidació dels estudis de música”
Donat que l’Escola Municipal de Música de Mataró és va posar en marxa en el mandat passat i amb aquest fet Mataró va sortir de la trista excepcionalitat de ser l’ única ciutat de més de 100.000 habitants i a la vegada única capital de comarca que no gaudia d’oferta d’ensenyaments musicals de titularitat pública.

Donat que el nombre d’alumnes de la mateixa i el model de funcionament han rebut nombrosos elogis, no només dels propis usuaris sinó del món de la pedagogia musical,

Podria el regidor d’educació concretar les accions que pensen dur a terme per a consolidar aquests estudis musicals a la ciutat responent a les següents preguntes:

1. La consolidació dels estudis musicals a la ciutat passa per la consolidació de l’Escola Municipal de Musica? En cas de tenir aquesta pregunta una resposta afirmativa, els prego que ho explicitin en el seu pla de mandat.
2. Quin és el model de gestió que s’implantarà per a donar-hi continuïtat?
3. Quines perspectives hi ha de poder dotar a aquest servei d’un espai centralitzat que li garanteixi els elements específics necessaris per la seva tasca pedagògica i el faci encara més visible, sense renunciar a la seva descentralització i proximitat a les diferents zones de la ciutat?

En referència a l’ apartat 6.7.3. “Treballar per a disposar d’estudis superiors de música”
Quan el govern local posa aquesta acció en el seu pla de mandat, vol dir que...
• Ignora que l’actual Escola Municipal de Música prepara els seus alumnes per a l’accés al Grau Superior?
• Ignora que només amb dos anys de funcionament l’Escola Municipal de Música ha presentat ja dos alumnes a les proves d’accés a l’ESMUC amb un 100% d’aprovats i amb una qualificació prou alta per a tenir-hi accés?
• Ignora que els estudis de Grau Mig, anomenats equívocament estudis professionalitzadors, no són imprescindibles per accedir als estudis de grau superior de música?
• Ignora que fins avui els conservatoris no inclouen encara dins els seus plans d’estudis disciplines musicals com el jazz i la música moderna o la música tradicional, entre d’altres?

Com que suposem que no ignora cap de les qüestions anteriors, podria respondre a les següents preguntes?

4. Pensa el govern municipal, en una situació de dificultats econòmiques com l’actual duplicar els ensenyaments superiors actuals, iniciant els tràmits per a l’obertura d’un conservatori?
5. En quin sentit sinó s’ha d’interpretar aquest compromís del Pla de Mandat?”

 


El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, en resposta a la primera pregunta, confirma que les accions ja estan explicitades al PAM 2012. Hem treballat amb la direcció de l’Escola Municipal de Música respecte d’això. Dins d’aquests punts, tenim el 6.7.2.1, que és consolidar un model de centre i de gestió de l’Escola de Música; el punt 6.7.2.2, que és posar en funcionament el consell escolar del centre; i punt el 6.7.2.3, que és elaborar la documentació de planificació estratègica del centre, que està pendent (es refereix al reglament de règim intern i el projecte curricular del centre).
En relació amb la segona pregunta, val a dir que ara mateix convé reflexionar sobre quina és la millor manera de dur a terme aquesta continuïtat. També cal estudiar-ne l’organització i el funcionament més adient, sense que minvi la qualitat de l’ensenyament, utilitzant al màxim els recursos i reduint el dèficit.
Pel que fa a la tercera pregunta, tots som conscients que estaria bé tenir un espai on poguéssim centralitzar l’Escola de Música, sobretot els serveis bàsics. Ara bé, ara mateix és un tema complicat, que cal estudiar a fons i les viabilitats pressupostàries i de manteniment posterior són les que faran que ho puguem treballar i tirar-ho endavant.
En referència a l’apartat 6.7.3, no ignoro cap dels punts que esmenta, en tinc coneixement.
Quant a la quarta pregunta, en cap moment hem dit que anem a iniciar l’obertura d’un conservatori. El nostre compromís és estudiar la possibilitat de poder comptar amb graus d’estudis superiors a la ciutat. El compromís del pla de mandat és anar-hi treballant, tenint en compte l’actual situació econòmica i la seva viabilitat posterior.
Finalment, en resposta a la cinquena pregunta, cal recordar que el pla de mandat és un document obert en què estem treballant. Si té aportacions a fer, la convido a fer-les.

 

La senyora Conxita Calvo mostra la seva sorpresa pel fet que no aparegui cap referència a l’Escola Municipal de Música al desenvolupament dels punts 6.7.2 i demana que se solucioni. Entenem que parlar d’estudis superiors suposa parlar-ne molt tranquil•lament, perquè ara ja s’estan oferint aquests estudis i es poden organitzar d’alguna manera dins del mateix àmbit de l’Escola, sense la necessitat de crear una altra estructura.


29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’INCIVISME A DETERMINATS ESPAIS PÚBLICS DE LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

“La Plaça Colòmbia i els seus entorns, com passa a altres espais públics de la ciutat, a causa de la seva configuració (encaixonada entre blocs de pisos) i d’una altíssima densitat de població, és un indret de la nostra ciutat susceptible de què s’hi produeixin conflictes entre veïns. Ës per això que l’Administració local té l’obligació de vetllar per garantir la convivència, mantenir un espai digne i evitar que els incívics se’l facin seu, en detriment de tots els ciutadans.

En alguns d’aquests llocs dóna la sensació que l’administració ha defugit les seves obligacions pel que fa al manteniment d’un espai públic digne i amable, així com garantir el civisme que es necessita per tenir una bona convivència.

Cada any, sobretot durant els mesos de més concurrència als espais públics, l’Ajuntament havia establert una sèrie de protocols per evitar o minimitzar els problemes que generaven grups d’incívics a la plaça i els seus entorns. Segons ens han informat, aquest any no s’han seguit aquests protocols, amb el conseqüent malestar que això ha generat entre els veïns de la zona, que han pogut copsar de primera mà un increment important dels actes protagonitzats per aquests grups esmentats anteriorment, que es perllonguen durant anys, amb el conseqüent deteriorament de la convivència.

Ës per això que aquest Grup municipal presenta el següent PREC:

1. L’Ajuntament de Mataró elaborarà un mapa de la ciutat que reculli aquells punts susceptibles de major conflictivitat, per tal que s’hi apliquin polítiques relacionades amb la seguretat ciutadana, el civisme, el manteniment de l’espai públic i poder atendre degudament les queixes i inquietuds dels veïns que s’hi puguin adreçar, per tal de procedir a garantir uns espais públics dignes, amables i on el civisme i la convivència puguin ser garantits.”


La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, no té cap inconvenient a acceptar el prec.
De fet, ja estem començant a treballat amb una unitat de suport de la Policia de Barri, a fi de donar atenció i resposta a totes aquelles demandes ciutadanes que es fan al policia de barri, tant en matèria de seguretat com de civisme. Amb aquesta nova unitat, el que intentarem és la creació d’un mapa, perquè se’ns dubte serà una eina necessària i molt important en la resolució d’aquesta mena de conflictes.

 

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MOLÈSTIES QUE PATEIXEN VEÏNS I COMERCIANTS D’UN TRAM DE L’AVINGUDA MARESME.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

“Aquest Grup Municipal ha copsat el malestar creixent de veïns i comerciants de l’Avinguda del Maresme, concretament de la zona dels entorns de l’estació de Rodalies, per les molèsties que pateixen a causa d’un grup de subsaharians (creiem que molts d’ells, en situació irregular), que deambulen pels carrers d’aquesta part de la ciutat fent les seves necessitats a la via pública, molestant els clients d’alguns comerços...etc.

Segons ens han comentat, alguns establiments han començat a patir algun greuge econòmic, ja que alguns dels clients que abans s’asseien a les seves terrasses, ara ja no ho fan, tips de que aquests grups de persones els demanin diners, tabac...etc, amb el prejudici econòmic que això els comporta, i més en un moment tan delicat.

Creiem també que aquesta zona és una de les portes d’entrada a la nostra ciutat i la presència de grups de persones, siguin d’on siguin, que embruten i molesten els vianants, degrada la imatge de Mataró

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:

PREC

1. El Govern Municipal tirarà endavant les actuacions que faci falta per intentar posar fi a aquesta situació, que ja s’allarga massa en el temps.”


La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, admet que el prec porta un cert endarreriment, però això ha permès poder treballar-hi a fi de donar-hi una millor resposta.
Som plenament conscients del problema i hem mantingut reunions amb l’Associació de Veïns del centre i amb comunitats afectades que van presentar escrits de queixa. Vam tenir una reunió fa tres setmanes, on vam treballar des d’una òptica no només de Seguretat, sinó també des de Benestar i Mediació, per buscar una solució. És cert que el problema fa molt que existeix i fins ara s’hi havia actuat poc.
El problema és la presència d’uns indigents gairebé de manera permanent a la pl. Biada i la seva resolució no és gens fàcil. Són persones molt desestructurades, sense sostre, que pateixen problemes de drogoaddicció i alcoholisme i, amb la llei a la mà, si estan a la plaça sense produir actes incívics o delictius no els podem fer fora.
S’ha actuat a nivell de seguretat, policial, de neteja de la plaça i continuarem actuant de manera persistent perquè es vagin solucionant les queixes dels veïns. En l’última reunió ja vam establir un pla d’actuació conjunt amb els veïns, i els problemes han minvat. Hem rebut ja respostes favorables dels veïns respecte a aquestes actuacions, tot i que seguirem treballant-hi.


El senyor José Manuel López està d’acord que el problema és complex, però opina que tenir una persona arrossegant-se per una plaça durant dies, perquè algú li ha trencat una cama i no pot caminar, és quelcom que s’ha de solucionar amb més rapidesa.


El senyor Joan Mora, alcalde president, agraeix la feina feta pels Serveis Socials de la casa, que hi estan treballant de manera molt intensa a través d’un pla de xoc. S’ha aconseguit que alguns d’aquests indigents ingressin a l’hospital, malgrat això no garanteix que no tornin al carrer.
Hem de treballar perquè no hi hagi ningú que arribi a abandonar la societat per quedar-se sense sostre, perquè això és el que és més trist.
També cal agrair l’esforç de la policia.

 

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA CONTRACTACIÓ DELS SERVEIS DE L’INSTITUT NÓOS PER PART DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“En relació amb les informacions aparegudes als mitjans de comunicació vers l’anomenada Operació Babel que investiga l’activitat de l’institut Nóos, aquest Grup Municipal ha pogut saber que el citat Institut va realitzar tasques per ordre de l’Ajuntament de Mataró fent servir la formula de la contractació directa mitjançant contractes menors.

En relació a aquestes informacions, aquest Grup Municipal presenta les següents preguntes:

1. En quins contractes, adjudicacions, feines, estudis i imports va intervenir l’Institut Nóos per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró?
Interessa a aquest Grup Municipal disposar per escrit de les còpies dels contractes i dels processos de contractació, justificació tècnic -econòmica de les feines realitzades, còpia dels estudis que es van produir, així com qualsevol informació relacionada amb els expedients de contractació i execució.”

 

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, explica que té els estudis que han estat objecte dels contractes esmentats, no només amb l’Institut Nóos, sinó amb altres empreses relacionades, com ara Virtual Strategies SL, entre d’altres. En total, parlem de 90.000 euros, dels quals 73.000 van ser contractats per l’IMPEM entre el 2002 i el 2009, 12.000 per l’Ajuntament el 2004 i 4.000 per la Fundació TecnoCampus el 2010. Els documents estan a la seva disposició a la Sala de Regidors, on també hi trobaran l’informe preceptiu tant de la directora de l’IMPEM com del gerent del TecnoCampus. Finalment, cal recordar que molts dels projectes que recullen els estudis estan cofinançats per la Diputació o la Generalitat.
32 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ ALS ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el Prec següent:

“Tothom és conscient que un excel•lent exercici democràtic és fer partícips a entitats i ciutadans que participen a títol individual dels òrgans de participació de les administracions municipals. Així doncs cal felicitar a les entitats i ciutadans que participen en els esmentats Consells de Participació de la nostra Ciutat.

Així mateix, aquest Grup Municipal és del parer que aquests òrgans de participació no poden esdevenir simples fòrums on portar debats ja produïts o on s’informi a pilota pasada de decisions preses o establides per part del Govern Municipal.

En un altre ordre de coses, dins del marc de la elaboració dels Pressupostos de l’Ajuntament de Mataró pel 2012, aquest Grup Municipal ha constatat que el Govern Municipal en alguns òrgans de participació ha recollit propostes d’entitats ciutadanes i de ciutadans a títol individual.

Una vegada recollides aquestes propostes ha demanat als participants d’aquests consells de participació la elecció d’un màxim de 10 propostes d’entre les presentades / exposades amb la finalitat d’estudiar desprès per part del govern municipal quines aniran finalment al Pressupost i al Programa d’Actuació pel 2012.

En relació a això pensem que limitar la elecció a 10 propostes i barrejar propostes amb un nivell d’aportació econòmica desnivellat (algunes implicaven una inversió mínima fruit del normal manteniment de la Ciutat vers unes altres de construcció de nous equipaments per exemple) no és un bon exemple del que hauria de ser una veritable participació ciutadana.

Aquest Grup Municipal és de la opinió que aquesta forma de participació pot esdevenir frustrant per part dels ciutadans i entitats que hi participen, i que caldria replantejar-se les relacions de participacions perquè siguin realment útils per als entitats i ciutadans que hi participen i per a aquest Ajuntament.

És per tot lo exposat que presentem el següent PREC:


El Govern Municipal revisarà els processos de participació i aportació d’entitats i ciutadans dels Consells de Participació de la Ciutat.”

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, avança que acceptarà el prec. El que vostè ha escrit ho subscric, excepte el sisè paràgraf, que no comparteixo, ja que el que vostè explica no és com diu.
Acceptem el prec perquè nosaltres ja hem dit moltes vegades el que vostè demana. Li recomano que agafi el Pla de Mandat, presentat fa uns dies, miri l’objectiu 8.7 i hi trobarà els 13 compromisos que es desenvoluparan en aquest PAM 2012. El convido a participar-hi, fent aportacions en allò que cregui convenient per acabar-lo de completar, però aquest és un compromís del Govern municipal, que tirarà endavant en resposta no del seu prec, sinó en resposta de la premsa i de la Federació d’Associació de Veïns.
Amb un escrit del 29 de setembre del 2011, enviat al president de la Federació d’Associacions de Veïns, ja hi havia el compromís de fer el que ens demana, és a dir, dur a terme una revisió integral del sistema participatiu que haurà de comportar una racionalització, etc. Des del primer moment, nosaltres hem dit que aquesta revisió es portarà a terme durant el 2012 i ho farem amb els consells municipals i reglaments actuals. D’altra banda, aquesta revisió ha d’anar més enllà d’una junta de portaveus, perquè els actors que hi participen també tenen coses a dir-hi. Finalment, cal deixar clar que aquest Govern tracta tothom correctament i respecta totes les opinions.
Per tant, estem d’acord amb el prec —excepte en la redacció del sisè paràgraf— i, com que tenim voluntat de fer-ho, així serà.


El senyor José Luis Calzada recorda al Sr. Fernàndez que ell ha assistit al Consell de Participació i creu que aquesta manera de fer que la gent esculli entre construir un nou centre cívic o tenir els carrers nets suposa tractar la gent amb poc rigor.

 

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a tres quarts de dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.