L’alcalde demana als Mossos i al Cos Nacional de Policia col·laboració per lluitar contra les màfies que ocupen pisos
Els delictes a la ciutat baixen un 10,2% al 2016, tot i que preocupa l’augment dels accidents de trànsit i de les estrebades
L’alcalde de Mataró, David Bote, va presidir ahir la reunió de la Junta Local de Seguretat, en el marc de la qual va demanar als Mossos d’Esquadra i al Cos Nacional de Policia col·laboració per lluitar contra les màfies que es dediquen a l’ocupació d’habitatges buits a la ciutat. A més dels responsables dels cossos de seguretat que treballen a la ciutat, a la reunió van assistir la sotsdirectora general de Policia de Catalunya, Begonya Curto, el secretari de la Delegació de Govern a Barcelona, Xavier Baiget, i el sotsdirector general del CAT 112, Andreu Alfonso.
L’Ajuntament va crear recentment la Comissió municipal per gestionar el risc per a la seguretat i la convivència derivat de l’ocupació d’habitatges, amb representants dels diferents serveis i agents implicats a la ciutat. L’objectiu és articular una estratègia integral per abordar especialment aquelles ocupacions que afecten la convivència i la seguretat de les comunitats de veïns que les pateixen. La Comissió ja ha aprovat un protocol d’actuació i coordinació entre els serveis per abordar els diferents casos, i s’està treballant en el creuament de les dades disponibles per obtenir una radiografia de les ocupacions a la ciutat.
L’Ajuntament té previst crear una unitat de la Policia Local per tractar temes de convivència, entre ells el problemes generats per algunes ocupacions. En aquest sentit, la petició de l’alcalde als Mossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia és que es duguin a terme les tasques d’investigació criminal necessària i s’incrementi la pressió contra les presumptes màfies que, en alguns casos, es lucren de la necessitat d’habitatge o aprofiten immobles ocupats per realitzar altres activitats il·lícites.
L’alcalde també va demanar una major implicació dels Mossos –amb competència en seguretat ciutadana– en els dispositius de seguretat a la zona d’oci nocturn, que s’organitzen de manera conjunta amb la Policia Local. Així mateix, l’Ajuntament va plantejar a la Junta Local de Seguretat crear una comissió tècnica mixta per reformular el conveni de coordinació i col·laboració amb el Departament d’Interior en matèria de seguretat i policia. També es va plantejar començar a treballar per la integració de la Policia Local en la xarxa del 112, amb l’objectiu que el telèfon d’emergències centralitzi totes les trucades ciutadanes i les redirigeixi al cos policial que tingui la competència.
Estat de la seguretat a la ciutat
La Junta Local de Seguretat també va donar compte de l’estat de la seguretat al municipi durant el darrer any. El període analitzat en aquesta ocasió és el comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016, i el període anterior de comparació de l’1 de gener al 31 de desembre de 2015.
De les dades globals cal destacar un descens del 10,2% dels delictes respecte el 2015. Destaquen el descens del 30,4% dels robatoris amb força i, dins aquesta tipologia, baixen un 40,1% els robatoris amb força a l’interior de vehicle (de 628 a 1.049) i un 33,3% els robatoris amb força a domicili (de 348 a 232), un descens molt més notable que el registrat de mitjana a poblacions de les dimensions i característiques de Mataró i en contra de la tendència que es registra a altres municipis del Maresme. S’incrementen lleugerament (un 1%) els robatoris amb violència i/o intimidació, principalment per un augment de les estrebades del 24,5% (de 196 a 244).
Igual que l’augment de les estrebades, preocupa l’increment d’un 5,3% de l’accidentalitat a la ciutat (de 359 a 378 accidents), amb dues víctimes mortals l’any passat, les mateixes que en el període anterior. Els atropellaments han augmentat un 67,2% (de 61 a 102), implicant principalment les unitats turisme-vianant. La Policia Local preveu realitzar aquest any una campanya específica de prevenció d’accidents i augmentar tant els controls de trànsit com les sessions formatives en matèria d’educació viària, especialment al col·lectiu amb major incidència als atropellaments, que són les persones majors de 60 anys.