L’Ajuntament cataloga els búnquers de la Guerra Civil que segueixen en peu a la platja de Mataró
També l’aqüeducte de les Cinc Sènies i el repartidor d’aigües del carrer del Bisbe Francesc de Paula Mas
L’Ajuntament ha iniciat el procés de catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) dels búnquers construïts pel Govern de la República durant la Guerra Civil com a línia defensiva de les platges de la ciutat.
En concret, la Junta de Govern Local ha fet avui, 29 d’abril, l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró amb l’objectiu d’incloure-hi tres elements nous: els 5 búnquers que encara segueixen en peu a la platja, l’aqüeducte de les Cinc Sènies i el repartidor d’aigües del carrer del Bisbe Francesc de Paula Mas. Abans que la catalogació d’aquests nous elements sigui definitiva, l’expedient haurà de superar un període d’informació pública, l’aprovació provisional per part de l’Ajuntament i la definitiva a càrrec de la Generalitat.
Tant els búnquers com els altres elements patrimonials es convertiran en BCIL i quedaran protegits amb el màxim nivell de protecció (A).
Els búnquers de la platja
Els búnquers, popularment anomenats fortins, són construccions militars de formigó armat de planta quadrangular de prop de 5 x 3,5m i arestes arrodonides. Van ser construïts al 1937 sota la direcció del Govern de la República i de l’Exèrcit Popular per a la vigilància i defensa de les platges durant la Guerra Civil espanyola.
Resten en peu 5 dels construïts inicialment al llarg de la zona costanera, situats a:
- passeig del Callao, a ponent del Centre Natació Mataró
- platja de Sant Simó
- platja entre el torrent dels Sumells i el torrent Forcat
- gola de la riera de Mata, costat de ponent
- gola del torrent de Vallgiró costat de ponent
Tots ells segueixen el mateix model constructiu, amb petites variacions consistents en la ubicació de la porta d’entrada, que en alguns búnquers se situa a llevant i en d’altres a ponent. Van ser pensats per poder ser equipats amb metralladores i alguns artefactes potents, per preveure desembarcaments i incursions aèries i marítimes. Acabada la Guerra Civil, en època de Franco, es van fer servir com a defensa d’una possible invasió aliada, i també per la Guàrdia Civil per vigilar el contraban.
La protecció dels búnquers afecta a les façanes, volumetria i estructura.
Aqüeducte de les Cinc Sènies
L’origen de l’aqüeducte de les Cinc Sènies es remunta al segle XVIII. La Mina de Can Noè (s XVII), també anomenada Mina de les Cinc Sènies i més tard de Can Boter, servia en el seu origen a una única propietat. Al 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts –les denominades Cinc Sènies–, el propietari va fer obres per allargar la distribució d’aigua a cadascuna d’elles.
L’aqüeducte de les Cinc Sènies és una estructura amb arcades de maó massís, elevada respecte al Camí de les Cinc Sènies i que transcorre entre la segona i la quarta sènies. A la part superior suporta la conducció d’aigua, avui un tub de PVC. A cada sènia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig i, junt a aquest, s’hi troben les capelletes d’advocació.
La protecció afectarà al conjunt format per la canonada principal, el sifó, l’aqüeducte de distribució, les derivacions, els safareigs i les capelletes d’advocació.
Repartidor d’aigües
Per últim, el tercer element catalogat serà el repartidor d’aigües situat al número 12 del carrer del Bisbe Francesc de Paula, en una parcel·la annexa a la finca de l’Escola Valldemia. Actualment és propietat dels Germans Maristes i es troba sense ús. Es tracta d’una petita construcció de finals del segle XIX - principis del segle XX, de 5,50m de llarg i 2,50m d’ample, edificada amb parets de mamposteria i coberta amb una volta apuntalada de rajola vermella.
A l’interior s’hi ubica el repartidor que, a partir de l’aigua provinent de la mina Trinxeria (o dels Genovesos) la distribuïa entre els propietaris en proporció a la mesura que tenien contractada. El repartidor presenta vàries caixes d’aforament. El conjunt es completa amb la boca d’accés a la mina a la part posterior de la parcel·la i una canalització de sortida d’aigües en direcció al carrer.
La protecció afecta a la façana, volumetria i estructura general de l’edifici.