Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

08/05/2008

Escoltar

08/05/2008

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

3791/2008 de 5 de maig

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 8 de maig de 2008.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 8 de maig de 2008, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 13 de març de 2008.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Declaració Institucional que presenten els grups municipals del PSC, CIU, PPC, ICV-EUiA I ERC per donar suport a la declaració del Dia del Municipi de les dues entitats municipalistes catalanes.

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per millorar la regulació legal dels centres lúdics per a infants que coloquiament anomenem Ludoteques.

5 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals de suport a la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la UNESCO.

6 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a demanar la no supresió del Batxillerat Nocturn.

DICTAMENS

7 Proposta de modificació composició Comissió Informativa Municipal d'Innovació i Presidència.

COMISSIÓ ESPECIAL D'ORGANITZACIÓ

8 Aprovació inicial del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals.

CMI DINNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Alcaldia-

9 Recurs de reposició del grup municipal de la CUP contra l'acord del Ple municipal de 7 de febrer de 2008, declarant no admetre a tràmit una sol€licitud del grup municipal de CiU, respecte la revisió d'ofici dels acords relatius al sector "illa Fàbregas i de Caralt".

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

10 Aprovació dels acords que es deriven del procés de reforma del mercat municipal de la Plaça de Cuba

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

11 Aprovar el préstec d'import 2.772.000,00 euros amb la Caixa de Catalunya, dins el Programa de Crèdit Local de la Diputació de Barcelona i el préstec d'import 150.000,00 euros a càrrec de la Caixa de Crèdit de la Diputació de Barcelona, així com acceptar la subvenció d'import 441.554,65 euros i el text del conveni d'ambdós préstecs.

12 Acceptar la cessió de 2 solars oferta per PUMSA , i aprovar les operacions jurídiques necessàries per tal de constituir sobre aquests dos solars i sobre el solar municipal colindant, del carrer Carlemany 8, 10 i 12, de Mataró, uns drets de superfície amb les mateixes condicions.

13 Autoritzar la transmissió d'una part de la concessió demanial atorgada a l'entitat pública empresarial Parc ecnocampus Mataró, en relació al solar d'equipaments situat al Sector El Rengle-II de Mataró, a favor de la fundació privada CETEMMSA

14 Modificació de la concessió demanial atorgada a l'entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró, en relació a la finca d'equipaments del Sector El Rengle-II, de Mataró, per incloure el subsòl, adaptar la valoració del bé objecte de concessió i el pressupost de les obres, i incloure la facultat de la seva transmissió prèvia autorització municipal.

15 Autoritzar una hipoteca sobre la concessió demanial del subsòl de la zona verda que afronta a l'avinguda Jaume Recoder de Mataró.

16 Modificació del pressupost de l'exercici 2008 de l'Ajuntament, Patronat Municipal de Cultura, Escola Universitària Politècnica i IMPEM.

-Servei d'Ingressos-

17 Aprovació provisional de la modificació de la Taxa d'ensenyament reglat de l'EUPMT.

18 Aprovació Preus públics de lloguer de braços per banderoles.

-Servei de Recursos Humans-

19 Modificació de la relació de llocs de treball, en el sentit de fer constar com a condicions d'accés per a la provisió del lloc de treball de cap de participació ciutadana, que podrà ser ocupat per personal laboral fix o funcionari de carrera, de grups A1 i A2 (abans A i B).

20 Increment retributiu de l'1 % sobre la massa salarial del personal funcionari i del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró.

PATRONAT DE CULTURA

21 Aprovació increment addicional del complement específic del personal laboral del Patronat Municipal de Cultura.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

22 Modificació de la plantilla de personal laboral i de la relació de llocs de treball de l'EUPMT per a l'any 2008.

23 Aprovació increment addicional del complement específic del personal laboral de l'EUPMT i modificació de la relació de llocs de treballs.

INSTITUT MUNICIPAL PROMOCIÓ ECONÒMICA

24 Aprovació increment addicional del complement específic del personal laboral de IMPEM.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

25 Desestimació i prendre en consideració part de les al€legacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, de la Associació Comercial de la plaça de Cuba i Rodalies i del Grup Municipal Convergència i Unió formulades contra l'acord plenari de 7 de febrer de 2008, aprovant l'Avantprojecte de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba.

26 Acceptació de la subvenció atorgada pel Consell Català de l'Esport per l'actuació poliesportiu del carrer Euskadi i formalització amb d'Institut Català de Finances d'un préstec, segons la convocatòria PRE /2300/ 2005 de 21 de juliol.

-Servei d'Urbanisme-

27 Ratificació del decret d'alcaldia relatiu a la interposició d'un recurs de reposició contra l'acord del conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, de 26 de març de 2008, relatiu a la modificació del PGOM que regula els usos en plantes baixes d'alguns carrers comercials.

28 Aprovació definitiva de la modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

-Servei d'Habitatge-

29 Aprovació conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre les actuacions de rehabilitació d'especial interès i amb caràcter excepcional en l'àmbit de la llei de barris de Cerdanyola.

30 Aprovació conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre les actuacions de rehabilitació d'especial interès i amb caràcter excepcional en l'àmbit de la llei de barris de Rocafonda

CMI DE SERVEIS PERSONALS

31 Aprovació de la participació de l'Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Cultural Festival Shakespeare.

-Institut Municipal d'Educació-

32 Nomenament del Sr. Jaume Aguilar i del Sr. Carles Bailo com a vocals de reconegut prestigi en el món de l'educació per formar part del Consell Plenari de l'IME.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

33 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la rehabilitació de la Basílica de Santa Maria.

34 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a millorar l'aplicació de la Llei estatal de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència a l'àmbit de residències per persones amb discapacitat psíquica i física.

35 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la situació del comerç Actua.

PRECS I PREGUNTES

36 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el projecte "Proposta Mataró. Fons d'Art".

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte el cobrament de lloguers dels locals propietat de l'empresa municipal PUMSA.

38 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la signatura del nou conveni de l'Ajuntament amb Televisió de Mataró.

39 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'incendi a la Piscina municipal.

40 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la retirada del programa de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc.

41 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular referent a la retirada de programes dels actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc.

42 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte els dominis registrats a nom de Fundació Tecnocampus Mataró (TCM).

43 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el tancament del Casal de Joves de Cerdanyola.

44 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la situació del conveni per a la reconstrucció del tramvia núm. 4 de Mataró.

45 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre l'atribució que es fa el PSC d'actuacions del govern municipal.

46 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre les polítiques de foment de l'hàbit de lectura.

47 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al fet que un nen de tres anys hagi pogut escapar-se d'una escola bressol municipal.

48 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al tancament de l'Espai Jove de Cerdanyola.

49 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular arran dels greus fets ocorreguts al Casal de Joves de Cerdanyola el proppassat dia 24 d'abril.

50 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular arran del fet que PUMSA no cobra el lloguer del comerç "Actua".

51 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els possibles espais que acolliran el cruïlla de Cultures 2009 i el festival de Shakespeare.

52 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè les dades de la memòria de Via Pública s'entreguin trimestralment.

53 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a la reurbanització de l'illa de Can Cruzate.

54 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació del comerç Actua.

ACTA NÚM. 07/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 DE MAIG DE 2008

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de maig de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 13 DE MARÇ DE 2008.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

  • El Sr. Manuel Monfort, Secretari de l'Ajuntament, dóna compte de dos Decrets d'Alcaldia, del dia 5 de maig, en què es fa un petit retoc al Cartipàs en tant que es preveia una distribució de competències de l'Alcaldia delegades a favor dels consellers delegats, d'una banda, i de la Junta de Govern, de l'altre. El retoc consisteix en adaptar aquests dos Decrets a l'entrada en vigor de la nova Llei de Contractes del sector públic, que amb la redacció anterior dels Decrets de Cartipàs, no era viable d'execució.

"Decret

3767/2008 de 5 de maig

Assumpte: Modificació del decret de delegació de competències a favor de la Junta de Govern Local.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

El dia 2 de maig de 2008 entra en vigor la Ley 30/2007 de 30 de octubre de Contratos del Sector Público. En aquesta llei es modifiquen sensiblement les quanties que delimitaven els diferents procediments de contractació administrativa, així com la xifra màxima per la qual es podia adjudicar un contracte menor.

D'altra banda els decrets d'alcaldia núm. 5433/2007 de 16 de juny i el núm. 5440/2007 de 18 de juny repartien les competències de l'alcalde en matèria de contractació entre els Consellers Delegats i la Junta de Govern Local, en base a unes quanties de referència. Com sigui que aquest repartiment es feia a partir dels imports que figuraven a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, derogada el 30 d'abril d'enguany en virtut de l'entrada en vigor de la nova LCSP, cal adaptar els criteris de repartiment indicats, prèvia modificació dels decrets de l'Alcaldia esmentats.

En virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.- Modificar el decret de l'alcaldia núm. 5440/2007 de 18 de juny sobre delegació de competències a favor de la Junta de Govern Local en el sentit de modificar el paràgraf Tercer, apartat de CONTRACTACIÓ, lletra a) en el sentit següent :

"Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic, en les quanties següents:

- A partir del límit màxim previst per al procediment negociat sense publicitat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

- Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL)."

Segon.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

"Decret

3747/2008 de 5 de maig

Assumpte: Modificació del decret de delegació de competències a Consellers Delegats.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

El dia 2 de maig de 2008 entra en vigor la Ley 30/2007 de 30 de octubre de Contratos del Sector Público. En aquesta llei es modifiquen sensiblement les quanties que delimitaven els diferents procediments de contractació administrativa, així com la xifra màxima per la qual es podia adjudicar un contracte menor.

D'altra banda els decrets d'alcaldia núm. 5433/2007 de 16 de juny i el núm. 5440/2007 de 18 de juny repartien les competències de l'alcalde en matèria de contractació entre els Consellers Delegats i la Junta de Govern Local, en base a unes quanties de referència. Com sigui que aquest repartiment es feia a partir dels imports que figuraven a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, derogada el 30 d'abril d'enguany en virtut de l'entrada en vigor de la nova LCSP, cal adaptar els criteris de repartiment indicats, prèvia modificació dels decrets de l'Alcaldia esmentats.

En virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.- Modificar el decret de l'alcaldia núm. 5433/2007 de 16 de juny sobre delegació de competències de l'alcaldia a favor dels consellers delegats en el sentit de modificar el paràgraf Tercer, lletra c) apartat 14 en el sentit següent :

"Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic, en les quanties següents:

- A partir del límit màxim previst per al procediment negociat sense publicitat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

- Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL)."

Segon.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

  • El Sr. Alcalde dóna compte de la carta que el Sr. Delegat de Participació Ciutadana i Cooperació Internacional, el Sr. Carlos Fernàndez, ha adreçat al Sr. Teo Romero Hernández, President del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. No llegiré la carta en la seva integritat, tot i que sí els dos últims paràgrafs:

"Les entitats del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional ens han fet arribar la seva preocupació per la situació a Myanmar i demanen a l'Ajuntament que tal com s'ha fet en altres ocasions es pugui col·laborar en una campanya d'Ajuda Humanitària.

És per això que, en solidaritat amb el poble de Myanmar, esperem les indicacions del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per canalitzar l'ajuda humanitària del nostre Ajuntament.

Ja saben que tenim un fons de maniobra per qüestions d'emergència d'aquest tipus, però estem a l'espera que es desbloquegi la situació que internacionalment està molt complicada. Ho farem atenent les indicacions del Fons Català de Cooperació, del qual estem a disposició per col·laborar a pal·liar els efectes d'aquesta catàstrofe.

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, i el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, CIU, PPC, ICV-EUIA I ERC PER DONAR SUPORT A LA DECLARACIÓ DEL DIA DEL MUNICIPI DE LES DUES ENTITATS MUNICIPALISTES CATALANES.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent :

"Amb motiu de la celebració el passat 19 d'abril del Dia del Municipi, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis han presentat a Barcelona aquesta Declaració conjunta:

Des de la recuperació de la democràcia als ajuntaments, ara fa 29 anys, els municipis catalans s'han transformat completament i han esdevingut eixos vertebradors del nostre país. Com a administració més propera als ciutadans i ciutadanes cada vegada hem de donar més serveis i de més qualitat i, per fer-ho, hem de comptar amb les competències i els recursos suficients i amb el reconeixement de les tasques que els municipis desenvolupen més enllà de les nostres responsabilitats reconegudes.

És en aquest context que els ajuntaments demanem que, conforme es vagi desplegant l'Estatut, s'estableixi el marc que ens permeti anar avançant per dotar-nos del nucli de competències pròpies que han de ser exercides pels municipis amb plena autonomia. De fet, l'Estatut estableix catorze matèries en el seu article 84 amb competències pròpies dels ajuntaments. Aquestes disposicions comporten en molts casos l'obligació d'adaptar les lleis del Parlament en un termini de dos anys. Cal, doncs, que s'aprovi la Llei de finances locals de Catalunya en el marc de la garantia de suficiència de recursos i autonomia local.

De la mateixa manera que Catalunya ha aconseguit més recursos i més competències, els ajuntaments tenim la predisposició d'assumir les responsabilitats que ens corresponen, sempre que vinguin acompanyades dels recursos necessaris. Això serà possible des de la confiança mútua.

L'Estatut d'Autonomia recull les singularitats administratives i territorials del nostre país i té present el paper cabdal dels ajuntaments en la construcció de la Catalunya del futur. El text dedica un capítol sencer a l'Administració local i es reconeix, a l'article segon, que els municipis "integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en el qual aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia". Es fa més evident que mai la màxima del II Congrés de Municipis que "Catalunya es construeix des dels municipis".

En aquest 19 d'abril, Dia del Municipi, constatem la nostra voluntat ferma de continuar treballant per tal de poder fer realitat l'acció conjunta de totes les administracions en les polítiques públiques per a la millora de la qualitat de vida i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Per aquests motius, els sota-signants proposen al Ple de l'ajuntament de Mataró l'adopció dels següents acords

1. Adherir-se a la declaració conjunta de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis signada a la ciutat de Barcelona amb motiu de la commemoració del Dia del Municipi celebrat el 19 d'abril.

2. Comunicar aquest acord a les dues entitats esmentades."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comenta que la CUP no s'ha afegit a aquesta declaració institucional perquè no creuen que aquest Estatut signifiqui cap salt qualitatiu, ni per al nostre país, ni per a la dinàmica dels nostres municipis, tal com vol fer creure aquesta proposta.

El Dia del Municipi és un muntatge de les associacions de municipis, promocionat per la Diputació de Barcelona. No compartim aquestes festetes institucionals perquè les considerem totalment innecessàries. Seria més profitós denunciar la presència de les diputacions provincials i la divisió territorial totalment partidista del nostre país per airejar els amiguismes, les xarxes clientelars i el tuf de corrupció que es desprèn de tot plegat. Pel que fa al contingut d'aquesta declaració, que inicialment va proposar el PSC i a la qual s'hi han sumat acríticament la resta de partits, considerem que és inacceptable que, després de dos anys, es continuï enganyant a la gent.

D'altra banda, l'Estatut, reformat el 2006, va ser una estafa perquè no dota Catalunya de la sobirania fiscal per garantir els serveis socials bàsics. Estem d'acord que els municipis han d'exigir la subsidiarietat i un finançament més just, per això ens cal la sobirania fiscal de Catalunya, recaptant i gestionant, sense interferències, el 100% dels impostos.

Per tot plegat, votarem que no a aquesta proposta. Nosaltres no ens conformem amb les engrunes, volem el pa sencer.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, vol fer alguna puntualització i fins i tot afirma que està d'acord amb algunes de les coses que ha dit el Sr. Safont-Tria, encara que pugui semblar mentida.

Nosaltres fa temps que venim insistint, des del Partit Popular, en la necessària segona descentralització que ha d'abordar aquest país i que no s'ha dut a terme, perquè, entre altres coses, s'han centrat els esforços en una reivindicació identitària. Els ajuntaments s'han trobat en situacions reals que s'han agut d'afrontar sobre la marxa i sense la dotació de recursos necessària. Situacions en què l'Ajuntament, com a administració més propera als ciutadans, no se'n pot desentendre i les ha d'assumir i gestionar. També, altres òrgans legislatius superiors han anat carregant de funcions els ajuntaments sense dotar-los de recursos.

D'altra banda, hi ha hagut un increment molt important de la població, al voltant d'un 20%, per raons inevitables, i si no tenim recursos es produirà un desplaçament d'algunes classes mitges que estadísticament queden fora de les prestacions socials provocant el conseqüent malestar.

Tanmateix, els ajuntaments, que s'han vist abocats de vegades a un urbanisme financer que ha provocat un increment del cost de l'habitatge, han de poder gestionar també aquest problema, que fa que una gran part de la població no hi pugui accedir.

Per últim, dir que la declaració està molt bé, i és assumible, però que no ens diu gaire cosa de nou.

En referència a les declaracions del Sr. Safont-Tria, val a dir que no estic d'acord amb què les diputacions s'hagin de suprimir, el que passa és que són institucions anacròniques, no tenen una estructura ni una organització i, sobretot, un tipus de gestió adaptat als reptes que tenen els ajuntaments d'avui. És veritat que s'han convertit en una institució clientelar, però no crec que s'hagin de suprimir. Per tot això, el posicionament del Partit Popular és favorable.

El senyor Ramon Bassas comenta, en primer lloc, que aquesta declaració no és de la Diputació de Barcelona, sinó de les entitats municipalistes que agrupen en els seus òrgans de govern al conjunt més ampli possible de les forces polítiques del nostre país. Això demostra l'ampli consens que hi ha sobre alguns punts en comú, assumits pel conjunt del municipalisme català, sigui del partit que sigui.

En tot cas, aquestes acusacions de clientelisme i corrupció s'haurien de demostrar i anar als tribunals si és necessari, ja que hi tenen afició: cal ser seriosos. D'altra banda, no és una festeta aquesta, és una declaració important i un crit unànime dels municipis que pretén dir bàsicament dues coses:

Primera, que nosaltres som "Generalitat", que volem assumir competències de la Generalitat i de l'Estat, però les volem assumir, com diu l'Estatut, amb finançament. Els ajuntaments no assumiran cap altra competència que no porti associada el finançament, cosa que constitueix un mapa una mica diferent del que estàvem acostumats.

Segona, estem dient que volem tenir suficiència financera. Val la pena avançar en uns serveis que es presta a la ciutadania i, en aquest sentit, hi ha hagut un increment dels recursos que es presten des de l'Estat als municipis, així com s'han establert els recursos per a la immigració perquè les autonomies i els ajuntaments tinguin capacitat d'actuar allà on més coneixen. Aquesta és la línia que queda descrita en aquesta declaració i la que hem de defensar.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, informa que avui el Ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat, per unanimitat de tots els presents, l'adhesió de l'entitat a l'Associació Catalana de Municipis, de la qual en formarà part senzillament com un ajuntament més, no com a patró de res ni de ningú.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER MILLORAR LA REGULACIÓ LEGAL DELS CENTRES LÚDICS PER A INFANTS QUE COLOQUIAMENT ANOMENEM LUDOTEQUES.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El Grup Municipal de Convergència i Unió, considera l'etapa infantil com una de les més profitoses per a l'educació dels infants i el període de zero a tres anys l'entén com un període educatiu i no un període assistencial i per això creu que no té cap lògica que s'apliquin polítiques diferents a la primera etapa de l'educació infantil.

El nostre grup pensa que el treball que es desenvolupa amb la infància ha de tenir una importància prioritària i per tant requereix un seguiment per part de l'Ajuntament de la Ciutat.

L'escola bressol o llar d'infants és un centre educatiu i per tant regulat per la llei educativa que ordena l'educació infantil. Així doncs, han estat aquests centres els qui han ofert a moltes famílies la possibilitat que llurs fills/es d'edats de 0 i 3 anys poguessin gaudir d'unes condicions òptimes; preparació dels professionals, Projecte Educatiu espais, instal·lacions, tot això, garantit per una normativa molt exigent, com no podia ser d'una altra manera, i que ha obligat a aquests Centres a fer un gran esforç.

Les ludoteques: són empreses recreatives que ofereixen a l'infant els seus serveis, jocs i activitats d'esbarjo o de diversió, classificades en jocs i atraccions segons la normativa d'un decret que aprova el Catàleg d'Espectacles, les activitats recreatives i establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990 sobre política d'espectacles, d'activitats recreatives i establiments públics.

Tot i reconèixer el paper important que tenen les ludoteques, pel que aporten als infants en el seu aspecte de desenvolupament personal, de creació i de socialització, i valorar positivament la feina dels ludotecaris, pensem que quan es tracta d'estades continuades, el millor, educativament parlant, és un centre educatiu, que anomenem escola bressol o llar d'infants i que en un futur no llunyà hauria d'ésser el Centre Educatiu d'Infantil i Primària.

Atès que el nostre grup no té coneixement de l'existència de cap pla de control i seguiment de ludoteques a la ciutat de Mataró per part de les autoritats educatives, doncs, en altres ocasions la resposta del govern municipal ha estat que la intervenció des de l'ajuntament es realitza mitjançant la funció d'inspecció respecte a les llicències d'obertures d'establiments amb el marc normatiu existent: el Reglament d'Activitats, Normativa del Pla General, Pla Especial per a ús recreatius, Norma bàsica d'edificació, el Reglament General de Policia i Espectacles, la Norma de Barreres Arquitectòniques, el Reglament d'Electrotècnic de Baixa Tensió i la Normativa de Rètols.

Atès que encara no s'ha abordat el tema des de la Generalitat on es plantegés el vuit legal que avui per avui es dóna, doncs no està desenvolupada la normativa que ens permet separar i exigir a uns i a altres condicions que fossin alienes a l'activitat que duent a terme.

I en conclusió, no demanem tancar les ludoteques sinó que l'Ajuntament en tingui responsabilitats pel seu funcionament i que ens dotem d'una nova normativa que reguli aquesta activitat.

La solució seria que en el desenvolupament de la normativa que s'haurà de produir com a desenvolupament de la reglamentació de la nova Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació que deriva a les Comunitats Autònomes el desenvolupament normatiu de l'antiga etapa infantil 0-3 anys, i que la Generalitat estableixi una reglamentació per a la Llar d'Infants i una altra per a les Ludoteques.

Per tot això proposem al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS:

Primer.- Reclamar al Govern de la Generalitat una reglamentació clara i urgent del funcionament de les ludoteques.

Segon.- Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament un Decret en el que s'aprovi el traspàs de les competències sobre llicència, funcionament i inspecció de les ludoteques al Departament de Benestar i Família."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, en primer lloc, expressa que comparteix en bona mida o totalment aquest preàmbul amb CiU i també amb altres grups que formen el Govern, perquè es tracta d'un tema llargament debatut en aquest Ple pel que fa a l'educació dels nens de 0 a 3 anys, cosa que recull la Llei Orgànica d'Educació del 2006 quan defineix l'educació infantil de 0 a 6 anys com a etapa educativa en dos cicles, amb un primer període voluntari.

Entenem que la necessitat de reconèixer aquesta etapa educativa té moltes bonances. Una d'elles és que ens permet treballar amb l'infant des de molt petit per desenvolupar totes les seves capacitats físiques, intel·lectuals i efectives i compensar algunes de les situacions que s'originen amb les desigualtats socials de tota mena. En aquest sentit, compartim per tant la importància d'aquesta regulació. Arran de l'entrada en vigor de la Llei 5/2004 sobre la creació de llars d'infants a nivell de tot Catalunya, aquest mateix Ajuntament va prendre compromisos, concretament en un Ple del 2005, per continuar generant noves places púbiques d'escoles bressol. D'ençà d'aquell moment i fins al setembre del 2009 n'haurem construïdes 354 i al final del mandat 107 places més amb una nova escola bressol.

L'Ajuntament té ben clar aquest paper i l'està exercint.

D'altra banda, des del punt de vista social, és cert que les noves necessitats de les famílies han fet aflorar noves ofertes comercials que ofereixen a l'infant propostes d'esbarjo, que no són pedagògiques o educatives. Entenem que algunes d'elles, com les ludoteques, que ofereixen temps limitat d'assistència per part d'aquests infants, algunes famílies en alguns casos n'estan fent un ús excessiu i això en principi no és desitjable.

En aquest sentit i a Mataró en coneixem 18 d'autoritzades. Són uns espais que estan a cavall entre les zones recreatives i altres elements comercials i, per tant, tenen una reglamentació molt diversa i entenem que és important que aquesta reglamentació es faci per part del govern de la Generalitat. Ens consta que s'està treballant en aquesta línia però no tenim encara una regulació única. Podem dir que estem d'acord en el primer punt de la proposta de resolució a fi de reclamar al Govern una reglamentació clara i urgent sobre el funcionament de les ludoteques.

No obstant això, en referència al segon punt de la proposta, no hi podem estar d'acord per dues raons:

En primer lloc, perquè un Ajuntament no és competent per dir al Govern quina ha de ser la seva organització o funcionament intern. I, en segon, perquè no sabem si necessàriament serà el Departament d'Acció Social i Ciutadania o el d'Educació, o tots dos, o d'altres, els que tindran aquesta tasca reguladora i d'inspecció sobre la nova reglamentació en relació amb les ludoteques.

Per tant, admetem el primer punt de la proposta però no el segon.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença celebrant el que ha dit la Sra. Calvo sobre l'anterior vegada que en aquest Ple vam parlar d'aquest tema, perquè va tenir l'honor de presentar una iniciativa en aquest sentit que s'expressava pràcticament en els mateixos termes que la proposta de CiU. Per tant, avança que el PP hi estaria d'acord, malgrat hi hagi un parell de qüestions que no pot deixar passar.

D'una banda, és cert que l'etapa educativa de 0 a 3 anys és important, però, clar, em sembla una mica escandalós donar-li aquest paper tan important quan l'any passat ens vam trobar, passat el període d'inscripció, amb 450 i escaig nens o famílies que no van poder accedir en primera instància a una plaça en aquestes llars d'infants. És important doncs que fem un esforç per dotar-nos d'aquestes places, a banda del fet que regulem tot el tema de les ludoteques, sobretot per als seus usuaris.

D'altra banda, Sra. Calvo, lamentem dir-li que la culpa no és de les famílies. Les famílies no fan l'ús que volen de les ludoteques. Aquestes tot sovint es veuen obligades a portar els nens a aquests centres i deixar-los-hi estones llargues pels motius personals que siguin. No es pot generalitzar.

En definitiva, és important regularitzar el tema de les ludoteques, perquè ja ve de lluny €de l'època d'en Pep Comas€ i tocava. D'altra banda, em semblaria un pèl fort crear un embolic a una bona quantitat de famílies, malgrat les ludoteques siguin negocis, perquè d'això no ens hem d'amagar. Hi votarem favorablement.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, diu que aquestes últimes intervencions han tocat el fons de la qüestió.

Estem d'acord en què cal regularitzar el buit legal que actualment existeix en referència a les ludoteques, però segurament el més important de tot plegat és que a dia d'avui encara no es poden garantir el 100% d'escoles bressol per a tots els infants de 0 a 3 anys a la nostra ciutat.

Malauradament, moltes ludoteques han estat un substitut davant d'aquestes mancances, cosa que ha fet sorgir els problemes que tenim. Estem, doncs, a favor de la proposta però cal incidir a garantir les escoles bressol com un servei públic de qualitat per a tots els nens de Mataró.

El senyor Vicent Garcia Caurin agraeix que la Sra. Calvo hagi acceptat el primer punt dels acords.

En relació amb el segon, jo en principi tampoc no sabia quin departament de la Generalitat havia d'inspeccionar aquest tipus de locals, on els nens passen moltes hores i fins i tot fan els àpats; però, remenant, he trobat el Decret 141 de 1988, de 4 de juliol, en què la Generalitat traspassa les competències en matèria de ludoteques de Joventut a Benestar i Família.

L'article diu: "S'assignen al Departament de Benestar Social els serveis en matèria de ludoteques que gestionava fins ara l'Institut Català de Serveis a la Joventut". Jo vaig llegir això i vaig pensar que era un antecedent que calia tenir en compte. Parla de traspassar-ho perquè a la infància se l'ha de controlar des d'algun departament que tingui alguna cosa a veure amb la infància. Creia que el Departament de Benestar Social era el departament idoni per establir les diferències entre una ludoteca i una escola bressol o centre d'educació primària.

La senyora Conxita Calvo en primer lloc celebra que tots estem d'acord en la part important de la proposta.

D'altra banda, la voluntat d'aquesta iniciativa, entenc que és posar de manifest que les ludoteques són una altra cosa i, per tant, no són l'espai on desenvolupar una etapa educativa, sinó que són un lloc d'esbarjo on es donen un altre tipus de relacions, més comercials. Entenem que algunes famílies, per raons diverses, les utilitzen més enllà del primer objectiu pel qual estan autoritzades inicialment i aquest exercici de supervisió el porta a terme l'Ajuntament, però com una cosa més. Concretament ho fa una entitat col·laboradora de l'entitat, una EA, que és la que passa aquesta revisió com a entitat comercial, però el que hauríem de tenir tots és un principi de realitat i és que la construcció massiva de llars d'infants públiques, en aquest cas, és bastant recent.

Per tant, no podem posar el carro davant dels bous, perquè estem treballant en aquesta línia com a Govern municipal. Des d'aquest Ple i en els anteriors s'han pres moltes decisions en aquesta línia, però no podem forçar altres ritmes de creixement que la ciutat no podria afrontar.

És cert que hi ha famílies que voldrien aprofitar les places d'escola bressol pública i no poden, però també tenim altres escoles no concertades autoritzades a la ciutat. En aquest sentit, la ciutat està fent l'exercici que li toca i més encara i, per tant, no hem de demanar més responsabilitats en aquest nivell. Des d'aquest punt de vista, una cosa són les ludoteques, que sí que cal regularitzar, i l'altra són les escoles bressol.

En relació amb el segon punt, la idea bàsica és que un ajuntament no és competent per dir al govern de la Generalitat com s'ha de regular aquest tema.

El senyor José Manuel López explica que ell estava acostumat a la forma d'expressar-se del Sr. Comas qui, quan parlava de l'esforç d'aquest Govern, sempre feia referència a l'esforç de l'Ajuntament, incloent-nos-hi a tots, perquè mai nosaltres ens hem posicionat en contra que es facin llars d'infants.

La senyora Conxita Calvo es disculpa si no ha transmès aquesta idea. Expressa que la decisió és volguda, col·lectiva i conscient per part de tots.

El senyor Vicent Garcia Caurin demana que es votin els dos punts de la proposta de manera separada.

VOTACIÓ: Ordinària

S'aprova per unanimitat (27) únicament el punt Primer de la Proposta.

El punt Segon de la Proposta és rebutjat per :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

5 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS DE SUPORT A LA CANDIDATURA DELS CASTELLS COM A PATRIMONI CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT, DE LA UNESCO.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Declaració Institucional següent :

"Atès que la Coordinadora de Colles castelleres de Catalunya, està impulsant una candidatura per tal que els Castells siguin reconeguts com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Atès que el Parlament de Catalunya, amb el suport de totes les forces representades, va donar suport a aquesta iniciativa mitjançant la següent declaració institucional, llegida al ple parlament el dia 17 d'abril d'aquest any.

Els castells s'han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i tradicional a Catalunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle XVIII, en els balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians. La primera documentació que prova l'existència de colles castelleres és del 1805; actualment hi ha una seixantena d'agrupacions o colles en actiu escampades arreu del país, la qual cosa és un bon indicador de la pervivència de la tradició i de la vitalitat del fet casteller.


La tradició de bastir construccions humanes és una realitat viva i dinàmica en l'àmbit territorial que li és propi. Els castells han esdevingut un fenomen singular en l'àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d'una gran bellesa que transmet emoció.


Però l'autèntica virtut dels castells -més enllà de l'atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construccions humanes-, el que els ha fet perdurar en el temps, és la capacitat d'integració social: permeten que les persones que hi participen (siguin homes o dones, i independentment del seu origen social i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç individual per sobre de les diferències i de manera desinteressada per a assolir solidàriament un objectiu comú, compartit i col·lectiu.


Aquests valors universals són el veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.

Atès que, a més, Mataró té des de fa dotze anys una colla castellera pròpia, els Capgrossos de Mataró, que han omplert d'èxits aquesta etapa de la seva existència, eixamplant l'abast territorial de la pràctica castellera i començant una nova etapa, des d'enguany, amb la nova seu que s'acaba d'inaugurar. D'aquesta manera, la ciutat de Mataró sent com a propi ja el món casteller, que ha incorporat al seu mapa de referents culturals.

Per a tot això, en relació als antecedents exposats, els grups municipals sotasignants proposem al ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Donar suport a la candidatura per a la inscripció dels castells a la llista representativa del patrimoni cultural i imma­terial de la humanitat, de la UNESCO.

Segon.- Notificar aquest acord a la delegació de la UNESCO a Catalunya, a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i a la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i a tots els grups polítics presents al parlament de Catalunya."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia primer que el PP s'afegeix a la proposta, perquè és una proposta molt maca i tots sentim profundament.

D'altra banda, com a apunt cultural, recordar que els castells són una reminiscència d'un poble que hi havia a Catalunya abans dels romans, els ilergets, la capital del qual era Lleida. Aquesta gent van ser derrotats i portats a la Catalunya sud, i és per això que el moviment casteller prové d'allí. Crec que si n'hem de parlar, és de llei reconèixer-ne l'antiguitat i els orígens, que eren militars, perquè els castells es feien per divisar l'enemic.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, agraeix la il·lustració del company del PP. Els castells precisament són una realitat arreu dels Països Catalans i en altres formes al País Valencià.

Veig que el PP comença a descobrir aquesta unitat nacional que reclamem des de la CUP. Tenir castells a la ciutat de Mataró és una sort per a tots plegats i, a més, tenim una colla castellera activa, viva i que ens dóna moltes alegries.

A banda del merescut reconeixement internacional el moviment casteller, des de l'Ajuntament hem de procurar que el casteller continuï sent una realitat viva al carrer, participativa i un coixí social per a aquesta societat que volem oberta a la resta del món. El nostre vot serà favorable.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que a ses illes també hi ha castells, així com a la Catalunya nord. D'altra banda, el 28 de setembre quan anem a Lleida per la Fira de Sant Miquel tots recordarem les paraules del Sr. Ferrando.

Finalment, agrair la unanimitat dels grups municipals a l'hora de votar aquesta proposta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A DEMANAR LA NO SUPRESIÓ DEL BATXILLERAT NOCTURN.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La comunitat educativa es troba profundament consternada i indignada per la decisió del Departament d'Educació, de suprimir el Batxillerat Nocturn.

Fa molts anys que s'imparteix el batxillerat en règim nocturn a la Ciutat. Durant tots aquests anys centenars de joves treballadors, i no tant joves, han pogut obtenir una formació de qualitat i assolir una titulació oficial que els capacita per accedir a estudis superiors (universitaris o de formació professional superior), tot compartint treball i estudis.

Compartir treball i estudis és una tasca molt dura, que requereix un gran esforç, un sistema educatiu flexible (que el tenim en el nocturn) i un acompanyament permanent que ajudi a l'estudiant a no defallir i a refer-se en els moments de desànim que segur que arriben.

La presencialitat és un valor en si mateix, ja que permet a l'estudiant no sentir-se sol en l'estudi, permet l'acompanyament diari per part de companys, professors i personal no docent i, el que no és menys important, permet que les explicacions i el treball a l'aula s'adaptin a cada un dels alumnes per ajudar-los en el seu progrés intel·lectual.

El Batxillerat Nocturn fa, i pot fer encara, una tasca social impagable col·laborant a la formació dels treballadors catalans. Segons tots els estudis el nivell de formació dels treballadors catalans és baix respecte a la resta d'estats europeus. Per augmentar aquest nivell de formació és clar que hem de vetllar pel nivell formatiu dels joves, que també estan en una època de la seva vida en que acostumen a reconduir decisions equivocades prèvies, però també és imprescindible millorar el dels adults sense crear una nova fractura social a causa de la dificultat d'accés a les TIC. Tots dos àmbits, joves i adults necessiten un sistema educatiu, adaptat a les seves necessitats, que els permeti recomençar.

Només des de la coexistència dels dos sistemes de formació d'adults, presencial i virtual, aconseguirem que la formació dels treballadors catalans assoleixi els nivells que el nostre país mereix.

És, per tot això, que proposem al ple l'aprovació dels següents, ACORDS:

Primer.- Demanar al Departament d'Educació i més concretament al Conseller d'Educació la NO supressió del Batxillerat Nocturn.

Segon.- Demanar a la Generalitat que desenvolupi una campanya de difusió de la formació d'adults en l'etapa post-obligatòria en que es promocionin les dues opcions presencial i virtual: Batxillerat Nocturn i l'Institut Obert de Catalunya (IOC)."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, torna a coincidir amb l'anàlisi presentada per CiU.

És cert que el Batxillerat nocturn és una nova oportunitat per a molts ciutadans per sortir exitosos d'uns estudis que han iniciat en un moment donat i que per raons diverses han abandonat. Molts troben en el nocturn una possibilitat de continuar la seva normalització de la vida d'aprenentatge i també és la possibilitat per a d'altres de continuar treballant i estudiant al llarg de la vida.

Quan parlem d'usuaris del Batxillerat nocturn, bàsicament parlem d'adolescents entre els 18 i els 25 anys. En aquest sentit, va adreçat a un tipus d'usuari que és diferent de l'adult, perquè és més fràgil, i per tant l'element de la presencialitat és un valor afegit, que ajuda a combatre el desànim i donar confiança.

Malgrat compartim tot això, hem de dir que no hi podrem votar a favor per dues raons. Una d'elles és perquè ja no existeix el problema i potser caldria retirar la proposta: el Batxillerat nocturn conviurà amb l'Institut Obert de Catalunya, que permetrà estudis presencials, en algunes localitats, i a distància, a través de l'IOC. I, d'altra banda, perquè s'ha fet públic que Mataró, Granollers i Mollet continuaran mantenint els grups de primer, que són els que estaven en dubte, segurament amb una modificació de la ràtio actual amb la qual treballen. Aquesta és una informació que era oficiosa fins a avui i que s'acaba de confirmar.

Per tant, podem felicitar-nos perquè el Batxillerat nocturn continuarà funcionant a la nostra ciutat i perquè alhora també s'obrirà aquest sistema doble, de relació a distància, en l'aprenentatge.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que el Departament d'Educació sembla que tornarà a posar de moda allò que en dèiem "maragallada"; perquè mai no sabem què passarà, les coses canvien de sobte...

Jo, per prevenció, aconsellaria als companys del Govern que hi votessin a favor, perquè demà tampoc sabem ben bé com respondrà el Sr. Maragall. Nosaltres evidentment ens afegim a la proposta perquè el Batxillerat nocturn ofereix serveis importantíssims per a un sector de la població. Estem parlant d'unes edats en què es molt important la promoció i poder-ho compaginar amb la feina o el que sigui és bàsic.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra la notícia que ens ha donat la Sra. Calvo.

Només una breu reflexió: Què estaria dient ara la comunitat educativa que en diem d'esquerres si l'anunci que ha fet el Sr. Maragall l'hagués fet un partit del que s'anomena de dretes o conservador? La veritat és que tindríem més d'alguna cosa divertida a dir en els mitjans de comunicació. A més, com que últimament estem acostumats a què les coses canviïn de nom, el que abans era un transvasament ara ja no ho és...

El senyor Vicent Garcia Caurin diu a la Sra. Calvo que el problema que desencadena la supressió on sigui del Batxillerat nocturn és prou important com perquè els grups municipals es posicionin i sàpiga cadascú què defensa. No em val que diguem que Mataró i el Vallès Oriental tenen coberta l'oferta mínima de Batxillerat nocturn, perquè en la proposta també s'afegia la promoció d'aquest Batxillerat, atès que hi ha ciutats i pobles petits que no saben ni tan sols que a Mataró s'ofereix aquesta opció educativa.

Per tant, jo demano que reconsiderin la seva postura i votin a favor de la proposta.

La senyora Conxita Calvo constata que és difícil reconsiderar-la perquè ja s'està fent això que el Sr. Garcia Caurin proposa.

D'una banda, insisteixo en què no diem que sí perquè Mataró conserva el Batxillerat nocturn, sinó perquè des del primer moment en què vam conèixer aquest intent de supressió, una de les primeres coses que vam fer va ser queixar-nos per la forma del coneixement de la notícia. En segon lloc, vam demanar un debat a fons de les raons per les quals creien que no era convenient aquest Batxillerat. Hem de penar que fa més de 10 anys que el tema està sobre la taula, per dues raons:

Primer, perquè hi ha un nivell d'absentisme molt alt en el conjunt de l'alumnat i, segon, perquè el nivell d'èxit escolar és molt baix. Això ens fa pensar que el cal fer és repensar aquest ensenyament.

En aquesta línia, el Departament d'Educació està revisant altres formes de flexibilitzar el Batxillerat, i també el nocturn, a fi que alguns alumnes no se'n desenganxin i continuïn amb l'etapa formativa.

D'altra banda, cada vegada que hem pogut interlocutar amb la direcció amb representants dels professors i dels alumnes del Batxillerat nocturn a la ciutat, s'ha parlat de la conveniència de fer propostes per veure com es podia millorar la dinàmica d'aquest per consolidar-lo i en quina mida coneixien experiències d'alguns estudiants que s'havien associat a l'IOC.

Per tant, ara que estem en una etapa de reflexió, això ho hauríem de recollir com a ciutat, i portar-ho a les entitats municipalistes, que han agafat el relleu d'interlocutar amb el Departament d'Educació, per refermar que és un servei necessari per tot el que s'ha dit, però també perquè s'hi incorporarà possiblement un col·lectiu nou amb aquesta necessitat de formació, al marge de la formació reglada estàndard, i que serà el col·lectiu de nouvinguts.

En definitiva, no ens hi sumaríem, no perquè no compartim criteris, sinó perquè el que es demana ja s'està fent.

El senyor Vicent Garcia Caurin respon a la Sra. Calvo que no entén perquè estant a favor del que diu la proposta, no la vol aprovar, potser sigui perquè la renyaran després.

D'altra banda, respecte a la manca d'assistència a aquests cursos, segons ha llegit als mitjans de comunicació, dels 120 estudiants del Damià Campeny, el 80% passa la Selectivitat. Això és importantíssim!

La senyora Conxita Calvo aclareix que aproven el 80% dels que es presenten, que no és el mateix. Amb això, però, no vol desmerèixer la feina feta.

D'altra banda, el tema de l'absentisme s'analitza des d'un punt de vista global del país, no d'una ciutat.

Finalment, reiterar que el vot no favorable és perquè s'hi està treballant i s'està reflexionant en la línia de poder consolidar a la ciutat ambdues ofertes de Batxillerat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, com a informació, explica que la notícia arriba el divendres 25 i automàticament es posen a treballar, perquè compartim molts alcaldes el neguit per aquesta notícia amb els directors dels centres escolars i amb els alumnes.

El dimarts següents hi ha comitè executiu de la Federació de Municipis, en què s'acorda demanar una entrevista amb el conseller d'Educació Ernest Maragall, que, de fet, s'està celebrant hores d'ara, i a la qual no he assistit perquè estic aquí. Mentrestant, s'ha produït aquesta ratificació de mantenir alguns centres, entre ells el de Mataró.

Per tant, coincidim amb la necessitat de mantenir el Batxillerat nocturn i mirar de solucionar les coses que no funcionin. També coincidim en què no s'havien guardat les formes adequades, perquè això no havia passat per una mesa de planificació, i per això es va demanar l'entrevista amb el conseller.

Des del municipalisme, doncs, s'hi ha prestat molta atenció des del primer moment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

DICTAMENS

7 - PROPOSTA DE MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIÓ INFORMATIVA MUNICIPAL D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les Comissions Informatives Municipals.

En data 24 d'abril de 2008, el grup municipal de Convergència i Unió comunica el canvi d'un dels seus representants en la Comissió Informativa Municipal d'Innovació i Presidència. La substitució del Sr. Joan Mora i Bosch per la Sra. Carolina Soler i Soto.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal CiU, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent acord :

Únic.- Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal d'Innovació i Presidència en el sentit de substituir la vocalia del Sr. Joan Mora i Bosch per la Sra. Carolina Soler i Soto, ambdós regidors dels grup municipal de Convergència i Unió."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa l'agraïment a la Presidenta i a la resta de companys per la bona relació durant aquest temps i que el motiu d'aquesta substitució és el desig de conèixer més profundament cadascuna de les àrees de l'Ajuntament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Comissió Especial d'Organització-

8 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DELS CONSELLS TERRITORIALS DELS PLANS INTEGRALS

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:

"Antecedents

1. En data 3 de febrer de 2005, per acord de l'Ajuntament en Ple, es va aprovar definitivament el Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals de l'Ajuntament de Mataró i en data 25 de febrer de 2005 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província.

2. En data 25 de gener de 2008, el Servei de Participació Ciutadana va posar en marxa un pla de treball amb el qual es volia iniciar el procés de revisió del Reglament dels consells territorials dels Plans integrals.

3. En data 29 de febrer de 2008, un cop debatut a la Comissió Especial d'Organització, mitjançant un Decret d'Alcaldia es va aprovar l'Avantprojecte del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals.

4. En dates 26 i 27 de març i 1 d'abril de 2008 es van reunir els Consells Territorials dels Plans Integrals per debatre l'Avantprojecte del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals.

5. La proposta de Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals de l'Ajuntament de Mataró que s'adjunta a l'expedient.

Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament dels Consells Territorials del Plans Integrals.

Segon.- Sotmetre'l a informació pública per un període de trenta dies perquè es puguin presentar reclamacions i suggeriments."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el Sr. Fernàndez ha fet una intervenció a la qual s'ha d'afegir que el motiu de començar amb tot això va ser l'evidència de la problemàtica sorgida en el moment de constituir el Pla Integral de Cerdanyola, sobretot per la manera en què es va optar escollir els "ciutadans aleatoris". Això és important i n'hem de deixar constància. Aquesta va ser la causa principal per la qual CiU va presentar la proposta de resolució mencionada.

Tanmateix, afegir que durant el procés previ a l'avantprojecte presentat als Consells Territorials, CiU també va presentar esmenes, i, per tant, és important defensar el nostre treball.

Malgrat el que ha dit vostè, avui no donarem recolzament al reglament que se'ns presenta. Ens hi abstindrem perquè creiem que en el mes que tenim per davant hi podrem continuar treballant. La nostra causa de l'abstenció és que no estem del tot d'acord en el punt F de l'art. 3, sobre la composició dels membres del Consell i la seva elecció: ara són 12 membres escollits d'una certa manera. En tot cas, aquesta seria la causa fonamental.

D'altra banda, però, cal explicar que ahir, al Consell Territorial de Cerdanyola, es va posar de manifest que algunes de les esmenes que han estat recollides, com a mínim la interpretació que se n'ha fet per part del Govern, no es correspon amb l'esperit de l'esmena i compartim el que allà es va dir sobre una esmena en referència als grups de treball i l'acceptació dels seus membres.

A més, hi ha un altre tema que ens preocupa, que és la participació, perquè no crec que això es resolgui només amb un reglament. S'ha parlat del Consell del Pla Integral de Cerdanyola i també del de Rocafonda, però si la meva informació no és errònia, ahir el de Rocafonda no es va poder celebrar per falta de quòrum, la qual cosa té importància i mereix atenció.

Un altre tema a destacar, i que durant el període d'al·legacions posarem sobre la taula, és que el Govern pot aportar tècnics als Consells Territorials quan ho considera oportú, però, no tothom ho pot fer. Per exemple, quan el representant del grup Xerinola va demanar que hi pogués participar una altra persona, hi va haver traves. Nosaltres creiem que cal trobar la fórmula perquè en determinats moments hi pugui participar altra gent per aportar informació als membres dels consells.

Finalment, demano que consti en acta l'esforç dels tècnics de la casa en fer i corregir moltes de les coses que segurament vam fer malament en el primer document que vam aprovar.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, afirma que és evident que aquest reglament no és el que nosaltres hauríem escrit. Segurament nosaltres hauríem apostat per un reglament més obert, participatiu i vinculant. Però alhora vull reconèixer l'esforç que s'ha fet per part del Govern per incorporar tot un seguit d'esmenes que s'han presentat. Per aquest motiu no hi votarem en contra, sinó que ens hi abstindrem.

S'han acceptat moltes esmenes però entenem que algunes d'importants no s'han acceptat. Vist el rebombori que hi va haver amb el tema dels ciutadans escollits aleatòriament, crèiem que era just i de rebut que amb l'entrada del nou reglament es renovessin els membres per tenir una nova constitució molt més equitativa. Això no s'ha acceptat.

També vèiem lògic que es pogués escollir el que era aleatòriament en funció del cens i no en funció d'un grup de persones que s'hi presentés. També volíem que els consells haguessin estat vinculats, com tampoc es contempla la capacitat dels consells per tal de tenir posicionaments i dictàmens propis.

Finalment, tampoc no s'ha acceptat l'esmena que fa referència a la possibilitat de proposar persones de reconegut prestigi per participar en un determinat consell, qualitat que només té Presidència. En definitiva, entenem que això hauria de ser molt més obert.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que el PP hi votarà a favor.

Sense ànim de recriminar res, perquè el que volem és intentar aportar coses que puguin millorar el funcionament dels organismes municipals, convé dir que és veritat que no des d'un punt de vista tècnic, perquè no hi tenim cap objecció, però sí conceptual, fóra bo fer un exercici de reflexió reconeixent la feina feta per part dels tècnics, la classe política i els ciutadans. Es tractaria d'analitzar si, al final, aquest temps d'experiència ha servit perquè els ciutadans s'incorporin d'alguna manera al procés polític i si al capdavall aquesta participació és efectiva i es tradueix en una participació activa de gent que normalment no participa dels organismes municipals, ja que a les reunions o audiències públiques acostumem a veure les mateixes cares.

Ens hem de preguntar si hem sabut traslladar la motivació a la gent de la importància de participar activament en els processos de decisió que al final afecten la vida dels ciutadans. Fóra bo fer aquesta reflexió i fer una revisió dels canals o fórmules per intentar motivar la gent i substituir-ho per un enfocament més integral i integrat de les polítiques municipals. Convé una visió més global de les coses a fi que tothom que tingui alguna cosa que aportar a la millora de les polítiques municipals tingui la possibilitat de fer-ho.

El senyor Carlos Fernández diu al Sr. Fernàndez que per descomptat que els problemes sorgits a l'hora d'escollir els ciutadans van ser un dels problemes, però n'hi va haver d'altres també i de més importants. De totes maneres, li agraeix que agraeixi la feina del Govern i ho vol fer recíproc.

Estem oberts encara a rebre tant les vostres esmenes com aquelles que ahir es van manifestar al Consell Territorial de Cerdanyola o les que puguin arribar de qualsevol entitat, ciutadà o grup municipal. Estem oberts a parlar-ne, tot el que faci falta.

Pel que fa a l'elecció de ciutadans a títol individual, s'ha demostrat que el sistema no ha funcionat en cap dels Plans Integrals. L'important aquí és trobar la manera de fomentar la participació i que sigui un sistema àgil, per això hem proposat el sistema que presentem.

Cerquem la participació de tothom, per descomptat.

Per això, Sr. Safont-Tria, totes les al·legacions que puguin arribar del seu grup, les estudiarem i les treballarem per veure si a l'aprovació final podem trobar la unanimitat que aquest Govern voldria en aquest tema.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Mojedano, dir que estem pràcticament d'acord en tot. Estem en un procés de reflexió per veure quina és la millor fórmula per fer que els ciutadans a títol individual i que no formen part de cap entitat sectorial puguin participar de les decisions que es prenen en aquests àmbits. No deixem de pensar-hi, perquè és un dels nostres objectius.

D'altra banda, l'exercici de reflexió sí que ens ha servit, perquè tenim alguns exemples importants a molts dels consells, com ara el projecte del Consell Territorial de Cerdanyola sobre la presentació de la Llei de Barris a la Generalitat, que va comptar amb la màxima participació. I el Consell del Centre, on també hi ha un gran ambient de treball i molta implicació dels participants. Poden venir-ho a veure.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Alcaldia -

9 - RECURS DE REPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP CONTRA L'ACORD DEL PLE MUNICIPAL DE 7 DE FEBRER DE 2008, DECLARANT NO ADMETRE A TRÀMIT UNA SOL·LICITUD DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU, RESPECTE LA REVISIÓ D'OFICI DELS ACORDS RELATIUS AL SECTOR "ILLA FÀBREGAS I DE CARALT".

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Fets

En data 7-3-2008 el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la CUP va presentar un recurs de reposició contra l'acord del Ple municipal de 7-2-2008, pel qual es va declarar no admetre a tràmit la sol·licitud del grup municipal de CiU respecte a la revisió d'ofici dels acords en els quals va intervenir el Sr. Bassas i que afecten a l'illa Fàbregas i de Caralt.

Fonaments de dret

Amb caràcter previ, confirmar que el regidor Xavier Safont-Tria portaveu del grup municipal de la CUP es troba legitimitat per presentar aquest recurs de reposició contra l'acord el Ple municipal de 7-2-2008, en haver votat desfavorablement contra l'acord impugnat.

El recurs de reposició demana la declaració de la nul·litat de ple dret de l'acord impugnat i la revisió d'ofici i la declaració de la nul·litat de ple dret dels acords del Ple, de la Junta de Govern Local, del Consell d'Administració de PUMSA i del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró, en els quals va intervenir i ha intervingut el regidor Ramon Bassas, i que afecten al sector de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt; el recurs concreta un seguit de 19 acords del Ple, la Junta de Govern, el Consell d'Administració de PUMSA i del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró, respecte dels quals es demana la tramitació del procediment de revisió d'ofici i declaració de nul·litat de ple dret. També demana el cessament del Sr. Ramon Bassas Segura en tots els càrrecs en el que ha estat nomenat per la seva condició de regidor.

Els motius jurídics que s'al·leguen en el recurs són els següents :

a) Vulneració de l'article 76 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril en relació amb l'article 28.2 de la Llei 30/1992 de 27 de novembre. Es posa de manifest en aquest apartat el vincle familiar del Sr. Bassas amb els socis d'una societat propietària d'una finca en el sector illa de Can Fàbregas i de Caralt, i el fet que el Sr. Bassas hagi votat a favor en diferents acords de l'Ajuntament relatius a aquest sector. El recurrent considera que aquesta circumstància per si sola suposa la nul·litat de ple dret de l'acord plenari de 7-2-2008 que no va admetre a tràmit la sol·licitud del grup municipal de CiU per revisar d'ofici els acords del Ple i la Junta de Govern Locals en la que va intervenir el Sr. Bassas.

b) Nul·litat de ple dret de l'acord plenari de 7-2-2008 per basar-se en un informe del Secretari General de l'Ajuntament que no analitza l'actuació del Sr. Bassas com a conseller de l'empresa municipal PUMSA ni com a membre del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró. Tampoc s'analitza l'actuació del Sr. Bassas en quant a llur participació, promoció, impuls i execució d'aquests acords.

En relació al primer motiu d'impugnació, a l'informe de secretaria general núm. 1/2008 ja constatava que el Sr. Bassas havia incomplert materialment la obligació legal d'abstenir-se de participar, deliberar i votar en una sèrie d'acords en els quals estaven implicats els interessos de familiars seus amb una consanguinitat de tercer grau. Però també es deia en el mateix informe que l'article 76 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local disposa que la invalidesa dels acords en els que hagin participat regidors que devien abstenir-se, només tindrà lloc quan la participació del regidor hagi estat determinant. L'informe de secretaria general núm. 2/2008 també feia un recull exhaustiu dels acords relatius al sector illa Fàbregas i de Caralt, constatant que la intervenció del Sr. Bassas votant favorablement aquells acords -tant del Ple com de la Junta de Govern Local- no ha estat mai determinant per a la seva adopció, tant perquè les majories assolides eren amplies i suficients per aprovar-se els acords sense el vot del Sr. Bassas, com perquè en cap d'aquests acords el regidor esmentat va intervenir en el debat, ni a favor ni en contra de la proposta, com es pot comprovar en les actes de les sessions del Ple i de la Junta de Govern relacionades.

En el segon motiu d'impugnació, es considera que l'informe de secretaria general núm. 2/2008 no analitzava determinats aspectes que el recurrent considera rellevants, concretament :

a) l'actuació del Sr. Bassas com a conseller de l'empresa municipal PUMSA ni com a membre del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

b) l'actuació del Sr. Bassas en quant a la seva participació, promoció, impuls i execució d'aquests acords.

Respecte a l'apartat a), no es considera necessari analitzar l'actuació del Sr. Bassas com a membre del consell d'Administració de l'empresa municipal PUMSA i del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró degut a què la causa d'abstenció que afectava al Sr. Bassas per vincle familiar va deixar d'existir el 8 de febrer de 2007, moment en el que es produeix la venda dels terrenys propietat dels familiars del Sr. Bassas que motivaven l'abstenció; si tenim en compte que el Sr. Bassas no va formar part del Consell d'Administració de PUMSA i del Consell Municipal Arquitectònic i Ambiental de Mataró fins el mes de juliol de 2007, és evident la no concurrència de causa d'abstenció en els acords presos per aquest dos òrgans amb posterioritat a juliol de 2007.

D'altra banda, i respecte l'apartat b), l'informe jurídic de la secretaria general núm. 2/2008 no podia analitzar altra cosa que les condicions de validesa dels acords de la Junta de Govern i del Ple Municipal tocants a la illa Fàbregas i de Caralt, ja que són precisament aquests acords els afectats per la problemàtica de l'incompliment del Sr Bassas de la obligació legal d'abstenir-se en les votacions del Ple i la Junta de Govern. En definitiva, l'acusació implícita que fa el recurrent sobre una hipotètica intervenció del Sr. Bassas en la participació, promoció, impuls i execució d'aquests acords, en favor dels seus familiars, ha de provar-se per qui la fa.

El recurs de reposició demana també la suspensió de l'execució de l'acord del Ple Municipal de data 7/02/2008 en el qual s'acordà "no admetre la sol·licitud del grup municipal de Convergència i Unió per a la tramitació del procediment de revisió d'ofici dels acords del Ple i de la Junta de Govern esmentats a la part expositiva d'aquest acord, degut a que cap d'ells conté cap vici d'invalidesa", per entendre que essent un acte nul de ple dret, i d'acord amb el que disposa l'article 111 de la Llei 30/1992 de 27 de novembre, procedeix la suspensió de l'execució de l'acte. La petició de suspensió no es pot atendre en els termes sol·licitats, en tant que l'acte impugnat no es troba afectat per cap vici de nul·litat, tal com es desprèn dels apartats anteriors.

A la vista de l'exposat, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.- Desestimar el recurs de reposició presentat pel Sr. Xavier Safont-Tria, en representació del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular, en base a les motivacions que figuren a la part expositiva de l'acord.

Segon.- Així mateix desestimar la petició de suspensió dels acords impugnats, per no donar-se els requisits legals exigits per a la suspensió."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que es van decidir a presentar el recurs entenent en primer lloc un fet que és demostrable i és que s'havien comès unes il·legalitats evidents. En segon lloc, hi ha hagut una interpretació que desestima el fet que aquestes votacions no fossin legítimes, entenent que el vot no era decisiu en aquell moment.

Bé, em sembla que la qüestió important és que aquella informació no estava sobre la taula. La pregunta que ens fem és: si tothom arriba a saber el parentiu del Sr. Bassas respecte a l'illa de Can Fàbregas, el resultat hauria estat el mateix? Jo estic convençut que el resultat no hagués estat el mateix. És per això que avui hem pensat que fóra bo tornar-ho a plantejar, per treure'n una visió molt més clara.

Nosaltres no ens podem creure que el Sr. Bassas no conegués aquest parentiu d'una empresa fundada pels seus avis i que ha passat a mans dels seus tiets.

El fet és que nosaltres, com a CUP, continuarem defensant un altre model destinat a aquesta illa, en què continuï la presència de la nau de Can Fàbregas com un patrimoni arquitectònic de la ciutat, i un model de ciutat que manté dins el nucli urbà les seves instal·lacions històriques.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comunica que CiU farà costat a la CUP, en contra del Govern, perquè fins ara aquest Govern porta un any governant a cop de Secretari.

Crec que això ara queda en mans de l'ètica i espero que els mataronins tinguin en compte quina és l'ètica que està a un costat i a l'altre del Govern.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que el PP es torna a posicionar de la mateixa manera que ho havia fet en l'anterior ocasió, és a dir, amb una abstenció.

Aquell dia vaig dir que hi havia tres aspectes en aquesta qüestió: l'aspecte jurídic, que vam donar per tancat amb l'informe del Secretari perquè vam pensar que estava ben argumentat jurídicament, i els aspectes ètic i polític, que no es poden barrejar amb l'aspecte jurídic, perquè és llavors quan es fa un favor al responsable de la situació i el Govern prova amb aquest escut de l'informe jurídic del Secretari que pot fer front a qualsevol argumentació de fons. En canvi, és precisament en l'aspecte ètico-polític que sí que podem demanar responsabilitats al Govern.

Per tant, des del punt de vista jurídic, no entenem que hi hagi raó en aquesta revisió d'ofici que es demana, però sí en canvi hi ha una absoluta i clamorosa responsabilitat ètica i política que el Govern és incapaç d'assumir.

El senyor Alcalde diu al Sr. Safont-Tria que no li qüestionarà el dret legítim de defensar un altre model de ciutat, però són en tot cas els ciutadans qui decidiran quin és el millor model.

Avui tenim un recurs de reposició, i els recursos de reposició es responen amb arguments jurídics, perquè és un argument jurídic. I després el Sr. Mora podrà fer tots els discursos que vulgui sobre l'ètica i la política, etc. Potser sí que hem governat a cop d'informe de Secretari, però són informes que hem hagut de fer arran dels seus requeriments jurídics. Per cert, han estat tots rebutjats perquè no tenien fonamentació, llevat de l'informe que es va demanar durant el mandat passat en què el Secretari va dir que hi havia hagut una votació en el Consell del Patrimoni en què els donava la raó a vostès, i suposo que aquell sí que devia ser un informe bo. Els altres devien ser dolents.

En tot cas, aquí s'han contestat de forma jurídica cadascun dels requeriments que s'han fet des dels grups municipals, d'una manera argumentada i ajustada a dret.

L'informe 1/2008 del Secretari constata que el Sr. Bassas havia incomplert l'obligació legal d'abstenir-se de participar, però que això no havia estat determinant en les votacions, perquè altrament la llei les hagués invalidat.

Tornar a parlar-ne és reiterar una i altra vegada els mateixos arguments que ja s'han posat sobre la taula en altres plens i que han quedat clarament demostrats. Ens hem ajustat en tot moment a la legalitat vigent.

El senyor Joan Mora aclareix que amb l'ànim de ser breu no ha volgut parlar d'ètiques bones o dolentes, sinó que simplement s'ha referit a l'ètica que hi ha a un costat del Govern i l'ètica que hi ha a l'altre.

Vostè sabrà com és que ha d'anar defensant allò indefensable i governant a cop de Secretari. És cert que nosaltres li hem demanat molts d'aquests informes però és una pena que vostè no ens hagi contestat mai políticament sinó en base al Secretari, que era el que nosaltres li demanàvem. Li recordo que ho va qualificar tot al final amb una gran "badada" del Sr. Bassas; una "badada", per cert, que no es creu ningú a Mataró.

El senyor Alcalde respon que ells sí que se la creuen.

Miri, vostè, d'arguments polítics no n'ha posat sobre la taula, només n'ha exposat de jurídics, que han estat contestats per qui correspon, és a dir, pels Serveis Jurídics de la Casa. Els arguments polítics en tot cas encara estic esperant que arribin.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments el Sr. Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió es reincorpora a la sessió.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 10 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

10 - APROVACIÓ DELS ACORDS QUE ES DERIVEN DEL PROCÉS DE REFORMA DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Els mercats i tot el sector comercial minorista ha sofert profundes transformacions a partir de la implantació de nous formats comercials, sovint en ubicacions no urbanes, i dels canvis en els hàbits de consum dels ciutadans. El comerç tradicional, majoritari als centres comercials urbans, es veu obligat a organitzar-se i modernitzar-se per poder competir amb eficiència, mitjançat l'associacionisme comercial i l'adequació dels establiments de venda a les necessitats de la demanda actual. El món del petit comerç i tot el comerç en general, ha sofert en poc temps una evolució molt ràpida, conseqüència en gran part d'una major exigència comercial per part del consumidor.

El mercat de la plaça de Cuba de Mataró no és aliè a totes les reflexions anteriors. Com la majoria de mercats, aquest ha creat una zona de polaritat comercial al seu voltant de la qual n'ha estat el motor i encara la seva crisi comercial, ho continua essent. Aquestes crisi dels motors de les zones comercials afecten amb més o menys intensitat a les mateixes, produint una consciència col·lectiva de necessitat de reforma del mercat, per tal de potenciar de nou el seu entorn comercial.

Fa més de 10 anys que es va començar a parlar sobre la reforma que necessitava el mercat de la plaça de Cuba per tal d'adaptar-se a les noves demandes i hàbits dels consumidors, convertint-se en un mercat competitiu i amb capacitat per atraure clients del territori del nostre entorn, i així esdevenir un element de promoció de ciutat, lligat al comerç.

Degut a aquestes necessitats en diverses ocasions s'ha estudiat la reforma del mercat:

§ L'any 1984, s'encarrega un estudi de remodelació del mercat fet per Maymí i assessors, Alegret, Bros i Fonolleda i cofinançat per MERCASA, en el que ja s'exposa una proposta de remodelació del mercat.

§ L'any 1992 es va fer una reforma parcial que no incloía el mix comercial, sinó tan sols actuacions de millora de les estructures físiques.

§ El 1999 es va fer un altre estudi sobre l'estat el mercat elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics, on es fan propostes de nou mix comercial.

§ L'any 2001 PB2 fa un altre estudi on s'analitza la situació actual, es fan propostes de nou mix comercial i de millora de l'estrucutra del mercat així com del seu entorn. És una reforma integral que no arriba a consens amb els operadors atès l'alt cost d'execució d'aquest projecte.

Aquesta necessitat de reformar responia a diferents necessitats de tipus comercials:

§ Necessitat d'adaptar aquest equipament als nous hàbits de consum, mitjançant el increment de la seva capacitat competitiva.

§ La important pèrdua de consumidors que ha patit el mercat els darrers any.

§ L'envelliment de la clientela del mercat i la necessitat de captar nous clients entre parelles joves

§ L'augment de la competència del seu entorn sobretot en formats supermercats

§ La situació de maduresa a la que ha arribat l'equipament del mercat

§ Garantir la compra en un sol acte, el client no fa diversos desplaçaments per comprar productes quotidians i d'aquesta manera equilibrem l'extraordinària pressió que sobre el centre de Mataró fan els nous formats comercials que es troben en el seu perímetre i en el propi centre.

Amb aquesta situació, l'any 2004 l'IMPEM contracta l'assessorament d'experts en la reforma i remodelació de mercats municipals, coneixedors dels nous formats comercials i de les infraestructures necessàries com és l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), per tal que realitzi, per primera vegada a Mataró, un estudi comercial del mercat que finalitzi amb una proposta de reforma. L'IMMB ha reformat mercats a Barcelona com Sta Caterina, la Concepció, Poblenou, Sarrià, La Barceloneta, Fort Pienc... també està en els projectes de reforma de mercats com el de Molins de Rei, Gavà, Sant Cugat, Esplugues, Berga, Santiago de Compostela, és a dir, se'ls considera uns experts reconeguts en tot l'Estat.

L'estudi que encarrega l'IMPEM a l'IMMB té l'objectiu d'adequar totes les especificacions del POEC a la pràctica. Es recorda que el POEC estableix la instal·lació d'una gran superfície comercial al centre de la ciutat, l'actual Corte Inglés, i també marca la potenciació de l'efecte de locomotora del mercat, és a dir, ser l'eix vertebrador del comerç a la zona centre de la ciutat. Per tant, amb una voluntat clara, l'IMPEM encarrega a l'IMMB que estudii la reforma del mercat, dins d'aquest marc de transformacions importants que viurà el centre històric de la nostra ciutat.

Un dels elements indispensables que assenyala l'IMMB és el consens amb els operadors existents al mercat, ja que sense el seu acord és impossible reformar mercats. Per tant, es treballa fermament per aconseguir aquest acord sobre el model comercial. Així doncs, des de l'any 2004 es negocia amb els operadors un model de reforma, amb un seguit d'elements que condicionen la reforma del mercat i que es van aprovar el 20 de febrer de 2007 en una assemblea, amb una majoria de vots favorables al model de reforma.

Entre aquests elements cal destacar:

§ Prioritat d'actuacions físiques com cobertes, revestiments i façanes, paviment, vidrieria, pintura, instal·lació elèctrica i il·luminació, instal·lació nova d'aigua sanitària, refrigeració, seguretat i contraincendis, creació de zona d'aparcament per clients.

§ Instal·lació de 3 muntacàrregues

§ Eliminació de barreres arquitectòniques

§ Les obres comportaran un tancament màxim de 41 dies

§ Aplicació d'un "mix comercial" entre producte fresc i sec -compra en un sol acte-

§ Trasllat o indemnització, en funció de la negociació individual, dels titulars ubicats a zones afectades pel projecte.

§ Reordenació de les parades del mercat ambulant per fer possible l'accés a vehicles a l'aparcament del mercat

§ Creació de les condicions logístiques adequades per poder seguir desenvolupant les activitats de "major" en llocs i horaris restringits

En vista de tot l'exposat, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar l'acord que, amb l'objecte d'actualitzar i revitalitzar el mercat municipal de la Plaça de Cuba, mitjançant l'adequació estructural, física i comercial a les noves exigències i realitzats comercials, es va votar i aprovar per l'assemblea de venedors del mercat de la Plaça de Cuba, que consta com annex I.

Aquest acord contempla que els concessionaris contribuiran a les obres de millora del mercat amb un import de 1.205 € per m2, el que en total suposa el 12,31% del cost total de l'obra. La relació de titulars i d'imports consten com annex II d'aquesta resolució.

Pels titulars de les concessions que hagin de ser indemnitzats pel seu trasllat, d'acord amb l'apartat quart d'aquesta resolució, podrà operar la compensació.

Segon.- Modificar l'article 21 de l'esmentat acord, en els seus apartats 1,2 i 3, per tal d'actualitzar els terminis de liquidació i esmenar l'òrgan competent per efectuar la liquidació, establint el redactat següent:

"21.- Per al cobrament de la quantitat imputada als titulars de les parades l'Ajuntament de Mataró emetrà les liquidacions següents:

21.1 Al mes de juliol de 2008, primera liquidació de 605 € per metre quadrat, pels titulars de les concessions que no traslladen la seva parada.

21.2 Al mes d'octubre de 2008, segona liquidació de 300 € per metre quadrat, pels titulars de les concessions que no traslladen la seva parada, i primera liquidació de 602,50 € per metre quadrat pels titulars de les concessions que traslladen la seva parada.

21.3 Al mes de desembre de 2008, tercera liquidació de 300 € per metre quadrat, pels titulars de les concessions que no traslladen la seva parada, i segona liquidació de 602,50 € per metre quadrat, pels titulars de les concessions que traslladen la seva parada.".

Tercer.- Amortitzar amb el consens dels titulars, d'acord amb les compareixences signades per cada un dels operadors que consten a l'expedient com a annex III, les concessions de les parades i els magatzems següents:

Titular

Parada

Magatzems

B58702994

93-95-97

B61423851

21-22-F

24.116.747 P

42-G-H-168-170

13-14

38.722.974 J

94-96

38.732.167 Y

84-86

38.743.791 S

4-5

38.744.819 P

103-105

38.745.477 E

146-148-150-152-154

2-3

38.746.083 F

184-186-188

38.747.921 M

143-145

38.749.685 K

209

38.751.013 S

166-51-I

38.751.143 F

19-20

38.754.582 L

221-223-225

38.755.840 N

155-157-181

38.755.863 N

16

38.758.793 K

52-53-54

38.758.807 N

77-79

38.761.259 A

57-58

38.769.999 A

205-207

38.774.321 R

45-46

38.774.872 T

49-50

38.781.676 L

208-210-212

38.808.790 Q

63-65-67-69-99-101

77.282.072 W

85-87

77.600.355 B

121-123-125

77.602.445 P

28-29

Quart.- Traslladar amb els consens dels titulars, d'acord amb les compareixences signades per cada un dels operadors que consten a l'expedient com a annex IV, les concessions de les parades següents:

Titular

Parada actual

Parada futura

35.252.706 P

006-007-071-073-075

49-50-51-I

38.746.235 K

023-024-025-026-027

160-162-164-166-168-170-172-174

38.751.013 S

160-162-164

052-053-054

38.770.202 E

B

158-176

38.819.688 N

147-149-187-189

042-G-H

77.531.158 K

001-002-003

110-112-114-116-118-120

Cinquè.- Autoritzar i disposar les obligacions derivades de les amortitzacions i de les indemnitzacions per trasllats, de les concessions de les parades i dels magatzems per import de 932.500 €, imputant-se la despesa a la partida 621119 62200 del pressupost de l'IMPEM, en la que existeix crèdit adequat i suficient, 592.900 € en el pressupost de l'any 2007 i 339.600 € en el pressupost de l'any 2008, condicionat a la seva aprovació definitiva.

Sisè.- Delegar a la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica la facultat d'aprovar les amortitzacions i trasllats que restin per consensuar, donant compte en el següent Ple.

Setè.- Notificar la present resolució a les persones interessades i al Servei d'Ingressos a l'efecte de realitzar les notificacions de les liquidacions."

25 - DESESTIMACIÓ I PRENDRE EN CONSIDERACIÓ PART DE LES AL·LEGACIONS DE LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ, DE LA ASSOCIACIÓ COMERCIAL DE LA PLAÇA DE CUBA I RODALIES I DEL GRUP MUNICIPAL CONVERGÈNCIA I UNIÓ FORMULADES CONTRA L'ACORD PLENARI 7/2/8 D'APROVACIÓ DE L'AVANTPROJECTE DE REMODELACIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de data 7 de febrer d'enguany aprova l'Avantprojecte de remodelació del mercat municipal de la plaça de Cuba, en el qual s'estableixen les bases tècniques i condicions que s'han de tenir en compte a l'hora de redactar el corresponent projecte executiu de la reforma de l'edifici i l'execució posterior de les obres.

En la part expositiva de l'acord es justifica la competència del Ple de l'Ajuntament per aprovar-lo, atesa la complexitat de l'actuació i l'afectació sobre el règim general de les concessions atorgades en el seu dia als paradistes, que en alguns casos donarà lloc a indemnitzacions.

En el BOP número 40 del dia 15 de febrer de 2008 es feia públic l'acord d'aprovació de l'avantprojecte, donant un termini de 30 dies per examinar-lo i per a presentar-hi suggeriments i al·legacions.

Dins d'aquest termini s'han presentat les al·legacions següents:

- Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, entrada el dia 29 de febrer de 2008, amb número de registre 200800008630.

- Associació Comercial plaça de Cuba i Rodalies, presentada el 14 de març de 2008, amb número de registre d'entrada 200800010710.

- Grup Municipal de Convergència i Unió, presentada el dia 18 de març de 2008 davant la Secretaria General de l'Ajuntament.

Els serveis tècnics municipals competents han informat i valorat les al·legacions formulades.

Pel que fa al Servei d'Obres, l'arquitecte municipal Lluís Gibert, cap del servei, ha emès en data 26 de març d'enguany l'informe següent:

" 1.- Federació d'Associacions de Veïns de Mataró(FAVM), signada pel seu president, Jesús Nieto Carbonell :

1. Respecte a la reforma del mercat, sol·liciten:

a. Instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta de l'edifici.

b. Considerar un error la construcció d'un aparcament soterrat ja que contribuirà a la congestió de la zona i condicionarà futures peatonalitzacions de l'entorn.

2. Respecte als accessos:

a. Crear una illa peatonal al voltant de la plaça de Cuba (c. Unió entre els c. Iluro i c. Cuba, c. St. Joaquim, entre els c. St. Josep Oriol i c. St. Benet).

b. Paviment a un sol nivell dels c. Cuba entre els c. St. Benet i c. Castaños i c. St. Cugat entre els c. St. Joaquim i c. Cuba.

c. Adaptar els accessos de l'aparcament de la plaça de les Tereses per possibilitar la peatonalització dels carrers que l'envolten.

d. Donar suport a les propostes que l'Associació de Veïns de Mataró Centre va fer el març de 2007: agençament dels carrers Llauder, Castaños, St. Cugat, Unió, eixamplar voreres al c. St. Joaquim, construcció d'aparcament públic soterrat a la ronda Alfons XII entre Camí Ral i c. Torrijos, instal·lar contenidors de recollida selectiva de residus soterrats i implantació de l'horari comercial del mercat de 7 a 20 hores.

2.- Antoni Castellví Iglesias, en condició de president de l'Associació Comercial plaça de Cuba i Rodalies:

1. Manca d'ambició del projecte presentat i manca de consens de les parts afectades: es tracta d'una reforma a mitges, contingut limitat del projecte i manca de previsió davant els canvis imminents motivats per l'arribada de "El Corte Inglés".

2. Un mercat d'esquena a la ciutat i als ciutadans: és un edifici poc transparent, una caixa tancada enmig de la plaça. No es resol la connexió entre l'exterior i l'interior. L'espai ludoteca de la planta altell és residual amb inconvenients d'accés. L'avantprojecte no defineix el futur dels mercats no sedentaris dels dijous i dissabtes ni preveu la diversificació de l'oferta (oci, restauració, flors, pa, dietètica, productes ecològics, roba, quioscos,...).

3. Manca de previsió i notables deficiències tècniques: s'han de garantir els accessos ampliant la capacitat de l'aparcament soterrat fins a 140 places, aparcament a la ronda i connexió amb l'aparcament de la plaça de les Tereses.

Les deficiències tècniques són:

a. L'ascensor de la banda mar és un obstacle a la vorera i no aporta cap singularitat (es proposa que les escales es substitueixin per rampes com les de la banda de muntanya).

b. És un error situar un altell a l'interior destinat a serveis ja que haurien d'estar soterrats.

c. No es donen solucions a la càrrega i descàrrega per als proveïdors ni per als clients de les botigues de l'entorn, no es preveu el soterrament dels containers, no es preveu el canvi de llambordes de la banda de muntanya de la plaça, no es preveu l'arranjament de paviments i voreres, no defineix les zones blaves i no preveu el model de gestió de l'aparcament soterrat de l'edifici.

d. No es garanteix l'obertura del mercat a la tarda amb els operadors actuals.

e. No hi ha cap mesura referent a la instal·lació de plaques solars ni l'ús d'energies renovables i sostenibles amb el medi ambient.

4. Necessitat d'un projecte més ambiciós: traslladar els paradistes a una carpa i executar un projecte diferent.

3.- Grup Municipal de Convergència i Unió:

Coincideixen amb les expressades per l'Associació Comercial de la placa de Cuba i Rodalies.

Per tot l'exposat, el cap del Servei d'Obres, informa que:

" L'avantprojecte de reforma del mercat de la plaça de Cuba fixa les directrius tècniques que ha de contemplar el projecte executiu de reforma de l'edifici i les posteriors obres de rehabilitació.

Per tant, totes les al·legacions que fan referència als entorns del mercat (peatonalitzacions, ampliacions de voreres, contenidors soterrats, zones blaves, zones de càrrega i descàrrega, ...) ja estan contemplades moltes d'elles en els compromisos que l'Ajuntament de Mataró va adquirir en el POEC (Programa d'orientació per als equipaments comercials) i també han estat debatudes en els diferents consells de participació del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana. Aquestes i altres actuacions seran objecte d'estudi per als diferents departaments afectats (Obres, Mobilitat, Serveis Municipals, IMPEM, Manteniment ...), d'acord amb el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró.

El model de reforma, consensuat amb els operadors de l'interior de l'edifici, d'acord amb el model proposat per l'equip tècnic de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, determina la situació de l'aparcament, de l'altell, dels magatzems interiors i la distribució de les diferents parades. Per tant, totes les al·legacions referents a dinamització comercial, diversitat d'oferta, horaris, model de gestió ... no són objecte d'un avantprojecte d'obres i per tant han de ser tractades en el model de mercat que s'està treballant des de l'IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró).

Sobre les al·legacions pròpiament tècniques que fan referència a l'Avantprojecte de reforma del mercat de la plaça de Cuba, aprovat pel Ple Municipal del dia 7 de febrer de 2008, s'informa del següent:

1. Sobre la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'edifici, l'Ajuntament encomanarà a l'empresa MES S.A. (Mataró Energia Sostenible S.A.) l'estudi de la viabilitat del projecte. És una actuació exterior que no impedeix el desenvolupament de l'avantprojecte aprovat.

2. Sobre el tractament de les façanes i la connexió entre l'exterior i l'interior s'ha de dir que l'edifici actual té una volumetria i una composició de façanes que no justifiquen la seva modificació per apreciacions subjectives sobre la seva opacitat o transparència. És un edifici singular, d'una època determinada i la seva contundència arquitectònica és un referent per al seu entorn urbà més immediat.

3. Sobre les deficiències tècniques referents a l'obstacle que l'ascensor de la banda de mar pot produir a la vorera i a la proposta de resoldre l'accessibilitat del desnivell a través de rampes com les de la banda de muntanya, s'ha de dir que el major desnivell de la planta comercial del mercat referent al carrer de la banda de mar, comportaria la construcció d'unes rampes molt més llargues que les actuals, delimitant molt més el pas de la vorera.

Per tant, la solució constructiva de l'ascensor soluciona el problema de l'accessibilitat amb menys impacte que la construcció de rampes".

Pel que fa a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, el tècnic Àngel Remacha, cap del Servei de Promoció de la Ciutat i Comerç ha informat en data 27 de març el següent:

" 1.- Federació d'Associacions de veïns de Mataró

Quant a la proposta 1b) informa que l'aparcament de proximitat al mercat és un element clau per tal de donar cobertura als nous hàbits de consum i, per tant, poder accedir a perfils de consumidors que actualment no fan ús de l'equipament.

D'altra banda, però, el dimensionament de l'aparcament del mercat ha estat determinat considerant el doble objectiu de donar el servei suficient als clients potencials del mercat i minimitzar alhora l'impacte en el seu entorn, contemplant com a aparcaments complementaris i dissuasoris de la circulació del trànsit rodat els ja existents o planificats per a nova construcció a la zona. Davant una potencial peatonalització del centre s'analitzarien mesures de priorització per a vianants no discrepants amb l'existència d'aquest aparcament específic i proposa la seva desestimació.

2.- Associació Comercial plaça de Cuba i Rodalies

En relació a la segona al·legació d'aquesta entitat s'informa que el grau d'intervenció quant a la reforma arquitectònica no té perquè minimitzar la competitivitat comercial de l'equipament, objectiu principal d'aquesta reforma sense oblidar la seva potenciació com a espai cívic. És justament el mateix equip tècnic de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona que defineix el model de reforma dels mercats de Barcelona i que aquesta entitat presenta com a model comercial qui ha assessorat a l'IMPEM sobre el model de reforma més adient per al nostre municipi. L'avantprojecte contempla uns graus de transparència i connexió de l'equipament amb l'exterior adequats i d'acord amb els condicionants que el propi equipament estableix atesa la seva consideració d'edifici protegit per la seva catalogació patrimonial. Quant a la resta d'aspectes contemplats en aquesta al·legació (dinamització de l'espai de l'altell, mercat de marxants, diversificació de l'oferta,....) cal considerar que no tenen relació amb el document objecte d'exposició pública i que es centra en la memòria descriptiva i memòria constructiva de l'edifici del mercat. Per tant són aspectes complementaris ja previstos i en fase de desenvolupament paral·lela al procés de reforma arquitectònica de l'edifici.

Quant a la tercera b,) el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, va ser favorable a la incorporació d'aquest altell interior davant les necessitats d'espai logístic existents i al model de reforma definit, i el seu dimensionament va ser adaptat a les consideracions d'aquest consell. La cadena de fred dels productes ha estat contemplada en la definició dels circuits alimentaris i ,en tot cas, serà objecte de l'informe de salut que es pugui escaure en el marc del projecte de reforma.

Seguidament, les al·legacions tercera c) i d), que es refereixen a la càrrega i descàrrega, zones blaves, gestió de l'aparcament, horaris d'obertura etc., fan totes elles referència a aspectes fora del marc d'intervenció de l'avantprojecte, aquest es centra en la reforma estructural del propi edifici, per la qual cosa no poden ser considerades com a al·legacions al document exposat públicament.

Finalment i a la quarta al·legació, relativa a la disconformitat sobre el model de reforma previst, es respon que la reforma prevista al mercat municipal de la plaça de Cuba ha de considerar-se per actuacions previstes com una reforma integral que dotarà l'equipament d'una gran competitivitat comercial.

Les reformes dels mercats han de considerar-se des de la perspectiva de l'eficiència i la sostenibilitat, per la qual cosa no cal considerar una relació directa entre grau d'intervenció i competitivitat comercial. D'altra banda qualsevol proposta de reforma requereix d'una garantia de continuïtat comercial per part dels operadors actuals del mercat, atesa la inexistència generalitzada d'una demanda de nous operadors. Per tant és indispensable un acord previ amb aquest col·lectiu de comerciants, que participen en el cofinançament de la reforma, sobre el model de reforma més adient.

3.- Grup Municipal de Convergència i Unió

Aquestes al·legacions coincideixen plenament amb les presentades per l'Associació Comercial Plaça de Cuba i Rodalies i per tant serveix la mateixa resposta".

A la vista de tot això, i tenint en compte que les al·legacions presentades fan referència tant a la solució adoptada respecte a l'actuació prevista en l'interior de mercat com a altres actuacions no contemplades en l'Avantprojecte, però directament relacionades amb el funcionament i gestió de la plaça, és a dir dels entorns del mercat.

Examinats els respectius informe tècnics, justificatius de la solució adoptada, i les recomanacions que s'hi formulen, proposant :

- per una banda, desestimar les reclamacions relacionades directament amb les decisions i previsions tècniques previstes en l'avantprojecte i amb les solucions adoptades respecte al funcionament del mercat durant l'execució de les obres.

- i, per una altra, donar trasllat de les que es refereixen a l'ordenació dels entorns del mercat perquè els serveis municipals afectats valorin i estudiïn, dins del marc del POEC (Programa d'orientació per als equipaments comercials) i del Pla de Mobilitat Urbana, les demandes sol·licitades.

I, finalment, pel que fa a la petició de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'equipament, estimar-la en el sentit de sol·licitar a l'empresa MES SA (Mataró Energia Sostenible SA) l'estudi de la viabilitat d'aquest projecte. Es tracta d'una actuació exterior que no afecta al desenvolupament de l'avantprojecte.

Atès que l'Avantprojecte ha rebut el suport de la Unió de Botiguers de Mataró i de l' Associació de Venedors de la plaça de Cuba de Mataró.

Atès que també ha estat valorat pel Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró en les reunions celebrades els dies 7 i 28 de novembre de 2007, respectivament.

Atès que la reforma del mercat també ha estat valorada positivament pel Consell Territorial del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana en el conjunt de les actuacions seleccionades per ser incloses en la convocatòria URBAN (rehabilitació urbana), concretament en la reunió celebrada el dia 29 de gener de 2008.

Vist l'article 21 i següents del Reglament d'obres i serveis sobre el contingut i l'abast dels avantprojectes o bases tècniques que estableixen les directius municipals a tenir en compte a l'hora de redactar els projectes d'obres locals ordinàries.

Vist l'informe jurídic de la lletrada del Servei d'Obres emès en data 7 d'abril de 2008.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s'escau l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Desestimar, en part, les al·legacions presentades respectivament per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, per l'Associació Comercial plaça de Cuba i Rodalies, i pel Grup Municipal de Convergència i Unió contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 7 de febrer de 2008, relatiu a l'aprovació de l'Avantprojecte de reforma del mercat de la plaça de Cuba, en tot allò que estiguin relacionades directament amb les decisions i previsions tècniques contemplades en l'esmentat document tècnic i amb les solucions adoptades respecte al funcionament del mercat durant l'execució de les obres.

Al mateix temps, donar trasllat de les que fan referència a l'ordenació dels entorns del mercat, perquè els serveis municipals afectats valorin i estudiïn , dins del marc del POEC ( Programa d'orientació per als equipaments comercials) i del Pla de Mobilitat Urbana, les demandes sol·licitades.

I, per últim, pel que fa a la petició de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'equipament, estimar-la en el sentit de sol·licitar a l'empresa MES SA (Mataró Energia Sostenible SA) l'estudi de la viabilitat d'aquest projecte. Es tracta d'una actuació exterior que no impedeix el desenvolupament de l'avantprojecte.

Segon.- Continuar la tramitació administrativa i el calendari previst per portar a terme la reforma del mercat municipal de la plaça de Cuba.

Tercer.- Notificar els anteriors acords als legals representants de les entitats esmentades i als serveis municipals de Compres i Contractacions, Gestió Econòmica, Manteniment i Serveis i Mobilitat, a l'IMPEM i a l'empresa Mataró Energia Sostenible SA, als seus efectes."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comença posicionant el vot del seu grup en contra de dos temes: de l'aprovació d'acords que es deriven del procés de reforma del mercat municipal i de la desestimació de les al·legacions realitzades per CiU i també per altres entitats.

En relació amb l'acord de paradistes que es porta a votació, val a dir que és obvi que el nostre grup considera que és indispensable, perquè sense un acord de la gent que regeix el mercat des de dins no hi ha reforma. Altrament, però, també hem dit mil vegades i tornem a repetir, considerem que és absolutament indispensable un acord amb la gent de fora del mercat i aquest acord no ha existit ni sembla que hi hagi voluntat que existeixi.

Cal tenir en compte que la gent del mercat de dins viu del mercat, però també en viu la gent de fora.

Per tant, el consens que hauria de regir tot aquest projecte no existeix i ens fa l'efecte que és per manca de voluntat real del Govern.

Per això no podem votar a favor d'aquest acord, perquè entenem que és un acord absolutament parcial, en el sentit que només fa referència a un sector que opera a la plaça de Cuba.

En relació amb el contingut pròpiament de l'acord, convé aclarir que no ens podem posar, com a grup polític, analitzar acord per acord de paradistes perquè entraríem en una esfera privada que no ens pertoca. Ara bé, sí que voldria fer alguna petita consideració pel que fa a l'acord en si.

En primer lloc, llegint l'acord hem vist que hi ha aspectes que des d'un punt de vista jurídic se'n diu "lleonins", és a dir, arbitraris: des de l'Administració s'obliga a una sèrie d'aspectes que entenem que són lleonins.

D'altra banda, tampoc no entenem perquè aquests convenis s'han estat negociant fins a ahir, segons ens consta. Escoltin, fa un any que es va signar l'acord. Hi ha hagut temps de sobres per haver assolit ja els acords. Ja sabem que és complicat arribar a acords amb els paradistes però han tingut un any per negociar-hi, què han fet en aquest any?

Tanmateix, hi ha punts concrets que creiem que es mereixen una especial atenció. Com a exemple, tenim el punt 8 de l'acord, que ens diu que s'hauran de reordenar les parades del mercat ambulant dels dissabtes per fer possible l'accés dels vehicles a l'aparcament del mercat. Escoltin, s'ha parlat amb els marxants? S'ha arribat a algun acord amb ells? Realment és així?

Per tant, vist això, CiU no té més remei que votar en contra d'aquest punt primer. Tenim la sensació que aquí només s'ha resolt un projecte arquitectònic, d'obres, i no pas un projecte de ciutat. Ens fa l'efecte que això serà inviable per a la ciutat i per tant no cal repetir arguments que ja vam fer servir en el seu moment en el Ple del mes de febrer, on dèiem, entre d'altres, que aquesta reforma no serà una dinamització realment del mercat, del centre de la ciutat i del comerç allà existent.

En relació amb les al·legacions, Sra. Romero, tampoc hi entraré al detall perquè estaríem 30 hores discutint i no és el cas. Per tant, simplement dir-li que les vam presentar al seu dia amb l'esperança ingènua que com a mínim ens tinguessin en compte un seguit de consideracions tant tècniques com de filosofia, però, Sra. Romero, ni una. És clar, a quina conclusió arribem? Què vostès van a pinyó fix i que totes les al·legacions que tenen a veure amb qüestions tècniques que canviïn el seu model no les accepten.

En definitiva, CiU votarà en contra dels dos punts que es porten a aprovació.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat, recorda que la CUP ja va manifestar en el Ple passat el seu desacord amb aquest model de mercat per a la pl. de Cuba. Vam dir en aquell moment que volíem una plaça que fos l'autèntic motor econòmic d'aquella zona de la ciutat. També entenem que invertir en la plaça de Cuba és invertir en el patrimoni de la ciutat i, per tant, aquí no s'hi valen rebaixes.

Permeteu-me citar una cosa que ningú reivindica:

En aquest nou mercat, jo entenc que es fa l'estocada final a la presència de pagesos del nostre territori en un mercat municipal de Mataró. Aquesta remodelació significa que a moltes famílies pageses que històricament venien els seus productes frescos del nostre propi territori, amb la màxima qualitat possible, això se'ls ha acabat. Aquest fet ens disgusta i preocupa.

A la CUP ens hagués agradat un altre model de mercat que permetés precisament això. Perquè faria possible la pervivència, a través de la venda directa, de molts pagesos que cada en som menys a la ciutat i també permetria a la ciutadania gaudir d'un producte de màxima qualitat.

El nostre vot, per tant, serà en contra d'aquestes dues votacions, perquè la reforma no s'ha fet com s'hauria d'haver fet i perquè la proposta arquitectònica es queda curta i no satisfà gairebé a ningú.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que al mes de febrer ja vam tenir un debat prou intens i no val la pena repetir tots els arguments que ja es van exposar.

La Sra. Romero no es cansa de repetir que el model que proposem des del PP no és el seu model comercial o el del Govern, i que per això no han dut a terme una reforma més ambiciosa, però jo penso que quan una persona repeteix massa les coses és perquè no se les acaba de creure massa. El que no sé és si vostè ha heretat un criteri de reforma de mercat que li ha vingut donat, producte d'una falta de visió i d'una incapacitat d'assumir una cosa més ambiciosa. I és llavors que vostès busquen les excuses del malalt.

Tots aquests arguments que ha exposat €fer del mercat una locomotora, un mercat més competitiu... € fan que nosaltres no puguem acceptar la reforma que proposen.

Ara bé, aquest grup li dóna la raó en una cosa: les al·legacions s'havien de presentar en base al seu model perquè poguessin ser considerades i és per això que el PP no n'hem presentat, perquè el nostre model és totalment diferent del seu.

En definitiva, el nostre posicionament serà contrari en el primer punt i d'abstenció en el segon.

La senyora Alicia Romero respon, en primer lloc, arran de la intervenció del Sr. Mojedano, que no sap si de les seves paraules es pot desprendre això que ell diu. En tot cas, és veritat que el Govern va presentar un model de reforma d'aquest mercat però no el model que vol el Govern sinó el model que s'ha pactat amb els concessionaris que hi ha al mercat. Això és important que quedi clar. Els paradistes tenen una concessió amb uns drets fins al 2029 i si nosaltres no haguéssim estat capaços d'arribar a un acord amb ells, no hauríem pogut endegar la reforma.

Afortunadament, ja fa un temps vam trobar uns elements i condicions que ens permetien arribar a aquest acord per aconseguir la reforma del mercat. Una reforma que serà integral, que permetrà posar el mercat de la pl. de Cuba en el lloc on li pertoca al s. XXI i que respondrà a les necessitats dels consumidors. Entenc que vostès no comparteixin aquests arguments o el model, però en tot cas nosaltres hi creiem. Estem convençuts que el mercat es veurà molt enfortit amb aquesta reforma. Però no és la reforma del Govern, és una reforma pactada, consensuada i votada en una assemblea de venedors, on un 80% d'aquests hi va estar d'acord. Vam ser capaços d'arribar al màxim consens possible.

A mi també em sap greu, Sr. Martínez, que no haguéssim pogut arribar a cap acord amb l'associació de comerciants de fora, perquè és veritat que ells també són partícips d'aquest entorn, d'aquesta locomotora. Però no ha pogut ser perquè compartim models molt diferents. Nosaltres volem reformar el mercat i entenem que d'altres el que volen és un centre comercial en el mercat de la pl. de Cuba.

Quan vostè diu que en aquest acord hi ha aspectes "lleonins", convé aclarir que l'administració no obliga a complir tots i cadascun dels elements que hi apareixen. Cada article va ser pactat. A més, són un tipus de convenis que són bastants similars a totes les reformes que es fan a Catalunya. Hi ha uns estàndards de convenis que es fan i el nostre comparteix el 90% dels elements que estan escrits en altres convenis d'altres reformes. Per tant, nosaltres no obliguem sinó que tot el que hi apareix està pactat i són aquestes les obligacions que pren l'Administració en relació amb la reforma, i que també evidentment prenen els concessionaris i paradistes.

Pel que fa al tema dels marxants, malgrat que aquests no van votar aquest conveni, perquè és cert que s'havia de reorganitzar el mercat de marxants i organitzar-lo d'una manera còmode per a tothom (els de dins i els de fora), ja li puc confirmar que, tot i que el conveni es va aprovar el febrer de 2007, a les renovacions que se n'han fet al novembre de 2007 ja hem deixat de renovar algunes parades. El que no hem fet, però, ha estat substituir-les i així hem pogut anar esponjant i endreçant el mercat, tal com ens vam comprometre amb uns i vam pactar amb els marxants. Amb els marxants, en les diferents reunions que hem tingut, hem acordat dues coses:

En primer lloc, que un cop comencessin les obres del mercat, ens trobaríem per decidir dues coses: on marxaven mentre començaven les obres €en cas que haguessin de marxar per temes d'espai€ i com els reendreçàvem en l'espai per tal que no haguessin de marxar, si no calia. També vam acordar que no aniríem renovant automàticament les parades tal com havíem fet fins ara. Ells hi van estar d'acord i tenim reunions periòdiques amb el Gremi i amb el seu President, qui va signar el conveni per a la millora de la qualitat del comerç, etc.

Pel que fa a les al·legacions, vam parlar-ne vostè i jo, Sr. Martínez, però com que responen a models diferents era bastant difícil acceptar-les. No és que nosaltres anem a pinyó fix sinó que volem complir allò pactat amb els paradistes, al ritme que toca i al juliol ja es preveu que comencin les obres del mercat.

Sr. Safont-Tria, li he de dir que els mercats, com el mercat de la pl. de Cuba, són mercats on es fa venda al detall, i a més es farà venda al major, malgrat que aquesta activitat no serà tan regular. I hem permès que tots els productors i pagesos que fan venda al major es quedin a la plaça a condició que també facin venda al detall. De 8 pagesos productors que hi ha al mercat, n'hi ha 3 que es queden, que han volgut fer aquesta venda al detall. La resta suposo que no han trobat convenient fer aquesta duplicitat d'activitats. No hem obligat ni prohibit res a ningú, però recordem que estem parlant d'un mercat minorista. A més, hem estat molt permissius perquè en la majoria de mercats de Catalunya no es permet la doble activitat. Qui ha volgut, doncs, s'ha quedat.

El senyor Marcel Martínez entén que la discussió que vam tenir en el seu dia va ser molt completa i ja en vam parlar. Vostè ha parlat que això és una reforma integral, però jo entenc com a reforma integral el fet que des d'un punt de vista, no només urbanístic ni arquitectònic, sinó també d'"integrar tothom". Aquí només s'ha integrat un seguit de persones, amb tot el nostre respecte, que són els paradistes. Integració de tota la plaça, de tota la gent que viu de la plaça, no ha estat el cas. Vostè m'ho ha reconegut i n'hem parlat i no ens posarem d'acord en aquest sentit, perquè vostès tenen un model absolutament diferent al que hauria de ser.

En relació amb els marxants, la veritat és que jo no tinc cap coneixement que hi hagi hagut aquestes reunions. Realment a mi m'han confirmat que no han existit aquestes reunions o aquesta voluntat de diàleg. Però tampoc em posaré a discutir això amb vostè, perquè vostè hi era.

En definitiva, ens fa l'efecte que el projecte és absolutament insuficient, no dinamitza el centre de Mataró i, per tant, nosaltres continuarem batallant des d'un punt de vista polític i administratiu perquè s'hi repensin i facin algun canvi.

El senyor Pau Mojedano vol que la Sra. Romero li aclareixi qui és que vol fer un centre comercial al mercat de la pl. de Cuba. Nosaltres no hem estat perquè tinc la sensació que fa al·lusió al nostre projecte. Per tant, no torni a dir-ho si es refereix a nosaltres.

Vostè torna a basar tota la seva argumentació en allò que volen els paradistes i aquí és on rau l'error, perquè el Sr. Martínez té raó quan diu que aquest és un projecte de ciutat i, per tant, no ens podem fixar només en el que volen uns i prou. El Govern ha de tenir la seva pròpia visió.

Respecte al que ha dit sobre que el mercat quedarà enfortit després de la reforma, si vol li recordo què deia el Sr. Vilert del que seria la zona de Can Xammar després del que s'hi ha fet. Després en parlarem.

El senyor Xavier Safont-Tria diu a la Sra. Romero que ella ja ho ha dit tot: en una ciutat de 100.000 habitants, només queden 3 pagesos al seu mercat municipal més important. Jo abans em referia a què hagués estat bé tenir en compte aquesta riquesa que tenim a Mataró, i que és un espai agrícola importantíssim, a l'hora de pensar en la reforma del mercat, perquè aquest hagués pogut convertir-se en una magnífica plataforma de comercialització de tots aquests productes que tenim al territori.

La senyora Alicia Romero tranquil·litza el Sr. Mojedano perquè no ha estat fent referència a la proposta del PP quan ha dit que hi ha qui hi vol un centre comercial a la pl. de Cuba. Parlava del Sr. Castellví.

Jo ja he comentat que el centre comercial per a nosaltres és el mercat i els seus entorns i per tant no compartim el mateix projecte. No val la pena repetir-nos més i tant de bo ens trobem, Sr. Martínez, i fem un cert esforç tots plegats. D'altra banda, sí que vaig estar a les reunions dels marxants, també altres persones presents a la sala, i si vol li puc fer arribar les actes de les reunions.

Sr. Safont-Tria, li torno a repetir: els pagesos que s'han volgut quedar al mercat, s'hi han quedat fent venda al detall i venda al major. No hem prohibit res a ningú. Aquest és un mercat minorista i qui s'ha volgut quedar, s'ha pogut quedar. No hem fet fora a ningú i amb tothom s'han pactat les amortitzacions, les indemnitzacions i els trasllats, en cada cas. Entenc que és un mercat que espero que pugui respondre a les necessitats i espero que d'aquí a 18 mesos ens puguem alegrar d'aquesta reforma.

El senyor Marcel Martínez afegeix que evidentment el que pretenem des de CiU, i fins i tot des dels altres grups de l'oposició, és que això sigui millor que un supermercat, que hi hagi moltes més coses... i pel que sembla no hi seran.

D'altra banda, una altra cosa que considerem significativa és que un projecte de ciutat com aquest necessitaria un consens de tots els grups municipals importants i si no vaig errat, els vots seran en contra, per tant, pensin-s'ho bé.

La senyora Alicia Romero lamenta que no s'hagi assolit el consens però ja ha dit que s'han pactat unes condicions que marquen aquest tipus de reformes, que s'ha assolit el consens amb els concessionaris de dins, que eren claus per tirar endavant el projecte, i que o bé fèiem aquesta reforma o no fèiem res... i no fer res no es podia permetre, perquè aquest Govern té l'obligació de tirar endavant projectes de millora de la ciutat i és per això que ens hem decidit a actuar. Evidentment ens podem equivocar i en tot cas el futur ens ho dirà.

El senyor alcalde president posa a votació el punt núm. 10 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

A continuació el senyor alcalde posa a votació el punt núm. 25 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

11 - APROVAR EL PRÉSTEC D'IMPORT 2.772.000,00 EUROS AMB LA CAIXA DE CATALUNYA, DINS EL PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I EL PRÉSTEC D'IMPORT 150.000,00 EUROS A CÀRREC DE LA CAIXA DE CRÈDIT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, AIXÍ COM ACCEPTAR LA SUBVENCIÓ D'IMPORT 441.554,65 EUROS I EL TEXT DEL CONVENI D'AMBDÓS PRÉSTECS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

1. Programa de crèdit local.

"Atès que l'Ajuntament de Mataró va sol·licitar en data 5 de març, un préstec al Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona per import de 2.772.000,00 euros;

Vista la notificació de la Diputació de Barcelona que la Junta de Govern en sessió celebrada el dia 3 d'abril de 2008, s'acordava subvenir el préstec sol·licitat per l'Ajuntament de Mataró per finançar el programa d'inversions, per import de 2.772.000,00 euros, així com la comunicació sobre l'aprovació per part de Caixa de Catalunya de l'esmentat préstec.

Atès que es requereix per a la seva tramitació, l'acceptació per part de l'Ajuntament, de la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona, així com l'aprovació del préstec corresponent,

2. Caixa de crèdit

Atès que l'Ajuntament de Mataró va sol·licitar en data 5 de març, que la Diputació de Barcelona concedís a aquesta Corporació, un préstec amb càrrec a la Caixa de Crèdit, per import de 150.000,00 euros pel finançament de l'actuació "Gespa artificial al camp de futbol de Rocafonda"

Vista la notificació de la Diputació de Barcelona que la Junta de Govern del dia 17 d'abril, va acorda la concessió de l'esmentat crèdit.

Atès que es requereix per la a seva tramitació l'acceptació i aprovació per part de l'Ajuntament del préstec corresponent

La Consellera delegada de Serveis Centrals, proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar el préstec d'import 2.772.000,00 euros pel finançament de projectes d'inversions previstos en el pressupost de 2008, d'acord amb les condicions següents:

Tipus d'interès: Euribor + 0,10%

Termini: 12 anys (inclòs 2 anys de carència);

Segon. Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona d'import 441.554,65 euros, amb la finalitat de subsidiar el tipus d'interès del préstec sol·licitat dins el Programa de Crèdit Local

Tercer. Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, regulador del subsidi del préstec sol·licitat a la Caixa d'Estalvis de Catalunya amb càrrec al Programa de crèdit local;

Quart. Trametre l'acord d'acceptació de la subvenció i d'aprovació del préstec així com una còpia diligenciada del text regulador del conveni de la subvenció i de la minuta de préstec al Servei de Programació de la Diputació de Barcelona als efectes oportuns.

Cinquè. Aprovar el préstec d'import 150.000,00 euros pel finançament de l'actuació "Gespa artificial al camp de futbol de Rocafonda", d'acord amb les condicions següents:

Tipus d'interès: 0 %

Termini: 10 anys (amb 1 any de carència)

Sisè. Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, regulador del préstec sol·licitat amb càrrec a la Caixa de Crèdit.

Setè. Autoritzar l'alcalde per subscriure la documentació que resulti necessària per a l'efectivitat dels anteriors acords.

Vuitè. Sol·licitar l'autorització del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable.

Estem d'acord a rebre aquesta subvenció i també amb la capacitat de l'Ajuntament d'endeutar-se a fi que això a llarg termini ens doni la possibilitat de tirar endavant inversions potents que si no fos així només estarien en mans de l'empresa privada.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

12 - ACCEPTAR LA CESSIÓ DE 2 SOLARS OFERTA PER PUMSA , I APROVAR LES OPERACIONS JURÍDIQUES NECESSÀRIES PER TAL DE CONSTITUIR SOBRE AQUESTS DOS SOLARS I SOBRE EL SOLAR MUNICIPAL COLINDANT, DEL CARRER CARLEMANY 8, 10 I 12, DE MATARÓ, UNS DRETS DE SUPERFÍCIE AMB LES MATEIXES CONDICIONS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"En el moment de formalitzar les operacions acordades al Ple de 13 de setembre de 2007, en relació a diverses finques del carrer Carlemany, s'ha comprovat que l'apartat relatiu a l'acord de resolució del dret de superfície atorgat l'any 2001 porta aparellada una despesa susceptible d'evitar-se, en tant que no és necessari procedir a la seva resolució, per aconseguir la finalitat que es persegueix en aquest cas, que és la d'unificar el règim jurídic de les tres finques sobre les quals s'ha erigit un edifici de vivendes.

Amb aquests antecedents, es proposa reformular l'operació hipotecària inicial, per ajustar-la al següent disseny:

-Que PUMSA doni a l'Ajuntament la propietat de les dues finques adjacents a la finca municipal sobre la qual PUMSA gaudeix d'un dret de superfície.

-Que l'Ajuntament modifiqui les condicions del dret de superfície inicial -que era per una durada de 50 anys-, per tal que passi a ser per 99 anys (amb l'anterior llei no era possible, però hi ha hagut un canvi legislatiu que permet aquest termini màxim), i modifiqui el termini de construcció, per fer-lo coincidir amb el que es disposarà més avall.

-Que l'Ajuntament constitueixi sobre cada una d'aquestes dues finques un dret de superfície amb idèntiques condicions al dret de superfície actualment existent.

Es proposa tot això, per tal que PUMSA pugui declarar l'obra nova que s'edifica sobre les tres finques.

Resulten d'aplicació l'article 162 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme, la Llei 5/2006 de 10 de maig, del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, pel que fa al dret real de superfície i pel que fa a les donacions.

Les operacions s'inscriuran al Registre d'acord amb la Llei Hipotecària i el seu reglament.

Per tot l'exposat, es proposa, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Deixar sense efectes l'acord del Ple de 13 de setembre de 2007, la part dispositiva del qual es transcriu a continuació:

"PRIMER.- EXTINGIR i DEIXAR SENSE EFECTE EL DRET DE SUPERFICIE CONSTITUIT A FAVOR DE PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, AMB NIF A-59323642, EN ESCRIPTURA DE 20/3/2001, ATORGADA DAVANT EL NOTARI ALFONSO RODRIGUEZ DIEZ (PROTOCOL 1085), SOBRE LA FINCA:

PORCIO de terreny a Mataró, amb front amb el carrer Carlemany, que forma part de l'assenyalada amb el número 2 del total conjunt de que forma part. Te una superfície de 773,10 metres quadrats. Limita: al front, Oest, amb el carrer Carlemany; per la dreta entrant, Sud, en línia trencada, amb finca de tercers; per l'esquerra, Nord, amb fina de tercers, pel fons, Est amb la resta de finca de la que es va segregar.

REFERENCIA CADASTRAL: 1990405DF5919S0001LP.

VALOR: 248.812,63 euros (atribuït a la finca en el moment de la constitució del dret).

INSCRIPCIO DEL DRET: Volum 3331, Llibre 220, Foli 129, Finca 15892, inscripció 2a.

I DEMANAR LA SEVA CANCEL·LACIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT.

SEGON.- ACCEPTAR la cessió gratuïta del domini (la donació) de les següents finques, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA:

A) DESCRIPCIÓ: SOLAR edificable radicat en el terme de la ciutat de Mataró i partida o paratge anomenat "Cau de la Guineu", avui carrer Carlemany, número 6, vecindari de Cerdanyola, de superfície cent cinquanta-un metres cinquanta decímetres quadrats.

LIMITA: Est, resta de finca matriu; Nord, en línia de 14,77 metres, amb resta de finca matriu; Sud, amb el carrer Carlemany; i Oest, amb Domingo Viada i finca de Silvestre Girabal Gras.

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín.

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 1556, Llibre 536 de Mataró, Foli 37, Finca 23.158V.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 1990406DF5919S.

VALORACIÓ: 185.984,25 euros

CÀRREGUES: Una afecció fiscal.

Es grafia en puntejat en el plànol que s'adjunta com a annex I.

B) PARCEL·LA DE TERRENY, edificable, a Mataró, vecindari de Cerdanyola, partida "Cau de la Guineu", de trenta-tres metres quadrats. LIMITA: Nord i Est, resta de finca matriu; Sud, el senyor Antonio Carbonell; Oest, germans Sans.

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín.

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 16, Finca 20.675.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 1990403DF5919S.

CÀRREGUES: Una afecció fiscal.

VALORACIÓ: 14.109,15 euros

Es grafia en ratllat en el plànol que s'adjunta com a annex I.

Amb la finalitat que sobre les mateixes i sobre la finca municipal que s'agruparà juntament amb aquestes, es constitueixi un dret de superfície a favor de PUMSA.

TERCER.- Agrupar les finques descrites i acceptades al punt segon anterior, amb la finca descrita al punt primer anterior, objecte de l'acord d'extinció del dret de superfície, per formar una nova finca independent, que es descriu a continuació:

C) URBANA: PORCIO DE TERRENY, de forma irregular, amb front al carrer Carlemany, números 6, 8, 10 i 12 de Mataró, que te una superfície de nou-cents cinquanta-set metres amb seixanta decímetres quadrats. LIMITA: al Nord-Oest, amb finques cadastrals 1991506 a 1991508; al Nord-Est, amb finques cadastrals 1990407, 1990403 i 1990404; i al Sud, amb el carrer Carlemany.

TÍTOL: Pertany a l'Ajuntament per cessions gratuïtes i posterior agrupació.

REFERÈNCIA CADASTRAL: formada per les finques cadastrals 1990405DF5919S0001LP, 1990406DF5919S, i una part de 1990403DF5919S.

VALORACIÓ: 1.262.332,82 euros.

CÀRREGUES: Les que li corresponen, per la seva procedència.

Es grafia en el plànol que s'adjunta com a annex II.

QUART.- Constituir un dret de superfície sobre la finca agrupada resultant, descrita a la lletra C) anterior, a favor de l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (d'ara endavant, PUMSA), amb NIF A-59.323.642, i domicili al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, en les següents condicions:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges de protecció oficial, en execució del PLA 1999-2000 d'edificis d'habitatges de lloguer a Mataró, i de l'estudi definitiu d'habitatges públics de lloguer per a joves i altres col·lectius a Mataró.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït, atès que la destinació efectiva de la cessió per és per atendre necessitats d'habitatge de caràcter social. Tampoc s'imposa al superficiari que hagi de satisfer cap cànon a la propietat.

TERMINI DEL DRET DE SUPERFÍCIE: S'atorga per 99 anys, a partir de la data d'atorgament de l'escriptura de constitució del dret. Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ:

L'edifici es composarà de pisos en règim de protecció oficial, que es destinaran a vivendes, més aparcament en plantes soterrani i un local destinat a equipament, i haurà d'esgotar l'edificabilitat segons les disposicions del vigent pla general d'ordenació urbana de Mataró. L'edifici i els diferents departaments hauran d'estar dotats dels accessos i elements constructius que es requereixin a la normativa vigent, per tal de complir el seu destí com a habitatges de protecció oficial.

L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys, a comptar de la data de l'atorgament de l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, constituint-ne causa resolutòria del mateix l'incompliment d'aquesta condició.

Serà mitjà suficient per acreditar la condició resolutòria esmentada l'aixecament d'un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència d'aquest supòsit, com a fruit de la percepció €per qualsevol mitjà- del fet.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de vigència. Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície, a excepció de les càrregues existents al dia d'avui i que s'han esmentat.

FORMALITZACIÓ: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

Es demanaran les bonificacions i exempcions tributàries pertinents, per a la liquidació dels impostos que meritin aquestes operacions, per raó de la destinació de la construcció a habitatge de protecció oficial.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que es generin per a la formalització i perfeccionament de tots els acords aquí adoptats.

El superficiari podrà establir el règim de la propietat horitzontal del nou edifici.

CINQUÈ.- Autoritzar la consellera delegada de Serveis Centrals, Montserrat López Figueroa, o a qui pugui substituir-la en el càrrec, per tal que signi la corresponent escriptura pública, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització, perfeccionament i execució d'aquest acord.

SISÈ.- Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent la inscripció de les exposades operacions hipotecàries.

SETÈ.- Rectificar l'inventari de béns municipal, en la propera modificació que tingui lloc, per tal d'incloure les operacions del present acord.

VUITÈ.- Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

I substituir-lo pels acords que s'adopten a continuació.

SEGON.- ACCEPTAR la cessió gratuïta del domini (la donació) de les següents finques, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA:

A) DESCRIPCIÓ: SOLAR edificable radicat en el terme de la ciutat de Mataró i partida o paratge anomenat "Cau de la Guineu", avui carrer Carlemany, número 6, vecindari de Cerdanyola, de superfície cent cinquanta-un metres cinquanta decímetres quadrats

LIMITA: Est, resta de finca matriu; Nord, en línia de 14,77 metres, amb resta de finca matriu; Sud, amb el carrer Carlemany; i Oest, amb Domingo Viada i finca de Silvestre Girabal Gras.

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 13, Finca 20.674.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 1990406DF5919S

VALORACIÓ: 185.984,25 euros

CÀRREGUES: Una afecció fiscal

Es grafia en puntejat en el plànol que s'adjunta com a annex I

B) DESCRIPCIÓ: PARCEL·LA DE TERRENY, edificable, a Mataró, vecindari de Cerdanyola, partida "Cau de la Guineu", de trenta-tres metres quadrats. LIMITA: Nord i Est, resta de finca matriu; Sud, el senyor Antonio Carbonell; Oest, germans Sans

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 16, Finca 20.675.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 1990403DF5919S

CÀRREGUES: Una afecció fiscal

VALORACIÓ: 14.109,15 euros

Es grafia en ratllat en el plànol que s'adjunta com a annex I;

amb la finalitat que sobre les mateixes es constitueixi un dret de superfície a favor de PUMSA, i procedir al pagament de l'IVA del 16% que es repercuteix per aquesta operació, amb un import de 32.014,94 euros.

TERCER.- Modificar el dret de superfície que l'Ajuntament va constituir sobre la finca registral 15892, inscrita al Volum 3331, Llibre 220, Foli 129, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, en els següents sentits:

A) ampliar el termini de la seva durada, que passarà a ser per 99 anys des de la data de l'escriptura pública: 20 de març de 2001, atorgada davant del Notari Alfonso Rodríguez Díez (protocol 1085)

B) modificar el contingut de la clàusula relativa al termini de l'edificació:

"L'edificació i posada en funcionament del projecte s'haurà de realitzar dintre del termini de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat del dret que se constituirà",

que ha de quedar substituït pel següent text:

"L'edificació i posada en funcionament del projecte s'haurà de realitzar dintre del termini de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat de la modificació del termini d'aquest dret, que s'acorda a la lletra A) anterior",

i confirmar tota la resta dels seus termes, que, per tant, es mantenen. El dret de superfície finirà, així, el dia 19 de març de 2100.

QUART.- Constituir un dret de superfície sobre la finca A), registral 20.674, acceptada al punt primer d'aquest acord, a favor de l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (d'ara endavant, PUMSA), amb NIF A-59.323.642, i domicili al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, en les següents condicions:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges de protecció oficial, en execució del PLA 1999-2000 d'edificis d'habitatges de lloguer a Mataró, i de l'estudi definitiu d'habitatges públics de lloguer per a joves i altres col·lectius a Mataró.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït.

TERMINI DEL DRET DE SUPERFÍCIE: S'atorga per 92 anys, a partir del 20 de març de 2008. Per tant, finalitzarà el dia 19 de març de l'any 2.100. Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIÓ: L'edificació i posada en funcionament del projecte s'haurà de realitzar dintre del termini de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat del dret que se constituirà.

CARREGUES: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de concessió. Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície.

FORMALITZACIÓ: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que es generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

CINQUÈ.- Constituir un dret de superfície sobre la finca descrita a la lletra B) anterior (registral 20.675), a favor de l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARÓ, SA (d'ara endavant, PUMSA), amb NIF A-59.323.642, i domicili al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, en les següents condicions:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges de protecció oficial, en execució del PLA 1999-2000 d'edificis d'habitatges de lloguer a Mataró, i de l'estudi definitiu d'habitatges públics de lloguer per a joves i altres col·lectius a Mataró.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït.

TERMINI DEL DRET DE SUPERFÍCIE: S'atorga per 92 anys, a partir del 20 de març de 2008. Per tant, finalitzarà el dia 19 de març de l'any 2.100. Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIÓ: L'edificació i posada en funcionament del projecte s'haurà de realitzar dintre del termini de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat del dret que se constituirà.

CARREGUES: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de concessió. Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície.

FORMALITZACIÓ: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que es generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

SISÈ.- Autoritzar l'agrupació de les finques registrals següents:

Finca 20.674, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 13;

Finca 20.675, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 16;

Finca 15.892, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, Volum 3331, Llibre 220 de Mataró, Foli 129;

per al cas que sigui necessari atorgar el consentiment municipal per a aquesta operació.

SETÈ.- Autoritzar el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals, per tal que signi la/les corresponent/s escriptura/es pública/ques, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització, perfeccionament i execució d'aquest acord.

VUITÈ.- Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent la inscripció de les exposades operacions hipotecàries.

NOVÈ.- Rectificar l'inventari de béns municipal, en la propera modificació que tingui lloc, per tal d'incloure les operacions del present acord.

DESÈ.- Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que aquest punt ja va passar pel Ple el passat mes de setembre. Nosaltres ens hi vam abstenir i ara ho tornarem a fer. Es modifiquen les condicions, tot un seguit de tràmits al nostre entendre complicats i foscos, als que ens tenen acostumats entre l'Ajuntament i PUMSA.

La senyora Montserrat López aclareix, tal com va explicar a la comissió informativa, que això es fa per estalviar a l'Ajuntament el pagament de l'IVA, a fi de reduir costos i que l'Ajuntament surti beneficiat d'aquesta operació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

13 - AUTORITZAR LA TRANSMISSIÓ D'UNA PART DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL ATORGADA A L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ, EN RELACIÓ AL SOLAR D'EQUIPAMENTS SITUAT AL SECTOR EL RENGLE-II DE MATARÓ, A FAVOR DE LA FUNDACIÓ PRIVADA CETEMMSA

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"1r.- El Ple municipal de 3 de maig de 2007, va acordar atorgar provisionalment a favor de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", amb NIF Q0801443C, una concessió demanial referida a una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, d'acord amb el plec que es va aprovar al mateix Ple, exclòs el subsòl.

El Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació rector de la referida concessió demanial es va sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies.

Igualment, es disposà que de no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es consideraria aprovat definitivament i la concessió demanial atorgada definitivament amb sotmissió al referit Plec. Superat el període d'exposició pública sense que es presentés cap al.legació o reclamació, el dia 28 d'agost de 2007, es dictà el decret 7095, que disposà l'aprovació definitiva de la referida concessió.

La referida concessió es troba en tràmit de modificació, per tal d'incloure en la mateixa el subsòl de la finca, per adaptar la valoració del bé objecte de concessió i el pressupost de les obres, i per permetre expressament la seva tranmsissió prèvia autorització municipal.

L'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", beneficiària de l'esmentat acord, ha sol.licitat transmetre una porció de l'edifici projectat, i que es troba en construcció, en règim de concessió, a la fundació privada CETEMMSA.

Es creu oportú accedir a aquesta petició, en tant que s'instal.larà al complex tecnològic una entitat especialitzada en la innovació i recerca, l'efectivitat de la qual se sotmet a l'aprovació definitiva de la modificació de la concessió que es troba en tràmit.

Resulten d'aplicació l'article 93, 97 i 98 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Autoritzar a l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", amb NIF Q0801443C, a transmetre el dret concessional que recau sobre una porció del complex edificatori del Tecnocampus, que serà com a màxim de 3.000 metres quadrats, per tal que pugui desenvolupar els seus fins, en els mateixos termes i condicions que regeixen per a la concessió demanial atorgada a "Parc TCM". "Parc TCM" haurà de donar compte a aquest Ajuntament de la porció definitiva objecte de transmissió.

SEGON.- L'efectivitat d'aquesta autorització se sotmet a l'aprovació definitiva de la modificació de la concessió demanial que s'ha atorgat a l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, que s'està tramitant.

TERCER.- Notificar el present acord a "Parc TCM".

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, en primer lloc, comunica que el seu grup està completament d'acord en què, si és possible arribar a un acord amb Cetemmsa, aquesta s'incorpori dins l'entorn del Parc TCM. A més, fa anys que ho diem. El que passa és que aquí ens trobem davant d'una situació que dóna per reflexionar.

En definitiva, quan parlem del Parc TCM estem parlant de l'espai que fins ara hem anomenat "universitari" i, després, de dues torres de 14 amb 7.000 i 7.000 m2 cadascuna. Clar, vostès aquí ens estan demanant que els votem una concessió a Cetemmsa de la qual no en tenim el 100% del control, d'un màxim de 3.000 m. Jo, tot i estant absolutament d'acord en què Cetemmsa vagi a l'entorn del parc, entenc que el parc té molts més espais, que sembla que queden fora, perquè... parlem de cessió dintre dels 7.000 o de l'edifici? Vostè em pot assegurar que aquí no està parlant de cessió d'aquests 3.000 m dintre de l'edifici universitari? O és que m'està parlant de les torres? Voldria que m'aclarís aquest extrem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular anuncia l'abstenció del seu grup, també vistes les declaracions que ara s'han sentit i per la poca transparència que hi ha hagut de cara als grups de l'oposició. És un tema complex però que tampoc no hem tingut les eines suficients com per poder valorar.

La senyora Alicia Romero, respecte al que ha dit el Sr. Safont-Tria, convé aclarir que aquest era un tema sabut per tots. El Sr. Mora també ho deia, compartim tots l'objectiu que Cetemmsa, del qual som socis i membres, estigui dins el Parc TCM. Portem molt de temps en negociacions i arribar a aquest tipus d'acord no sempre és fàcil. Va haver-hi un moment en què la Generalitat accepta aquesta fórmula jurídica que nosaltres li plantegem i, a causa també de les presses que la Generalitat té per anar avançant en els acords, ens demana que ho aprovem com més aviat millor. Com més aviat millor era en el Ple de maig i és per això que avui portem el tràmit per aprovar això, a fi d'autoritzar aquesta concessió.

Ja els he dit que d'aquí al dia de la celebració d'aquest Consell d'Administració, estic a la disposició de tots els grups. Els perseguiré per explicar-los totes les condicions que tenim sobre la taula, malgrat segur que arribarem a un acord final.

Pel que fa a la pregunta del Sr. Mora, val a dir que el centre tecnològic va a l'edifici universitari. Les torres ens les plantejàvem com a lloguer d'espais per a empreses, i entenem que ha de continuar així. Això vol dir que hem de fer ajustaments que ja s'estan fent, per exemple, estem intentant compartir alguns espais del centre tecnològic amb la universitat com ara aules i laboratoris que puguin utilitzar tots dos. Per tant, no seran segurament 3.000 m els que utilitzarem finalment, però també compartirem alguns espais que sinó es duplicarien.

El senyor Joan Mora constata que en aquest cas estem cedint d'alguna manera, a canvi de tenir Cetemmsa a l'entorn del parc, un espai dins del que era la "Joia de la Corona" del projecte. El projecte de parc s'aguanta sobretot pel tema universitari, també pel centre tecnològic, però pensàvem que el centre tenia la possibilitat d'ubicar-se justament en un altre lloc. Entenc que en aquests moments la decisió ja està tancada i em sap greu que això només hagi pogut ser d'aquesta manera, però en definitiva, és important comptar amb el centre.

CiU es posicionarà també en l'abstenció perquè no crec que el tema s'hagi portat de la millor manera. Potser amb més temps haguéssim pogut arribar a una altra solució. Tampoc no sabem si això és tant responsabilitat seva com de la pròpia situació respecte del mateix centre tecnològic, però cedir una part de l'edifici universitari, un cop ja vistos els primers esborranys, d'alguna forma implica trossejar i reduir els espais, reduint també la possibilitat que les universitats puguin arribar a créixer.

Per tant, estem d'acord amb l'arribada negociada de Cetemmsa però no amb el fet que s'hagi de situar dins l'anomenat "edifici del coneixement".

La senyora Alicia Romero manifesta que el tema no està tancat, malgrat aquesta és la proposta que s'està treballant perquè és la que els sembla més possibilista.

Nosaltres no fem una cessió i ja està: fem una concessió amb 50 anys de pròrroga amb Cetemmsa però ells paguen la construcció d'aquesta part de l'edifici que concessionem. És a dir, això també ens permetrà finançar una part del projecte TCM.

Tot i així, encara n'estem parlant i espero, doncs, que ens puguem trobar i debatre-ho més extensament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

14 - MODIFICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL ATORGADA A L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ, EN RELACIÓ A LA FINCA D'EQUIPAMENTS DEL SECTOR EL RENGLE-II, DE MATARÓ, PER INCLOURE EL SUBSÒL, ADAPTAR LA VALORACIÓ DEL BÉ OBJECTE DE CONCESSIÓ I EL PRESSUPOST DE LES OBRES, I INCLOURE LA FACULTAT DE LA SEVA TRANSMISSIÓ PRÈVIA AUTORITZACIÓ MUNICIPAL.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"1r.- El Ple municipal de 3 de maig de 2007, va acordar atorgar provisionalment a favor de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", amb NIF Q0801443C, una concessió demanial referida a una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, d'acord amb el plec que es va aprovar al mateix Ple. De la referida concessió es va excloure el subsòl.

El Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació rector de la referida concessió demanial es va sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies.

Igualment, es disposà que de no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es consideraria aprovat definitivament i la concessió demanial atorgada definitivament amb sotmissió al referit Plec. Superat el període d'exposició pública sense que es presentés cap al.legació o reclamació, el dia 28 d'agost de 2007, es dictà el decret 7095, que disposà l'aprovació definitiva de la referida concessió.

Com que l'obra de construcció de tot el complex edificatori es fa de forma unitària i el complex edificatori inclou un aparcament subterrani, s'ha proposat que Parc TCM disposi del sòl i del subsòl, per fer la totalitat de l'obra, independentment de que posteriorment, pugui transmetre-la, per parts, en funció de les diferents explotacions que pugui contenir.

Es creu oportú accedir a la referida proposta i modificar el Plec aprovat en el seu dia, per tal que la concessió passi a incorporar també el subsòl de la finca.

Per tot l'anterior, proposo al Ple l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Modificar l'acord del Ple de 3 de maig de 2007, en virtut del qual s'atorgà una concessió demanial a l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", amb NIF Q0801443C, sobre una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, en virtut de l'acord del Ple de 3 de maig de 2007, en el següent sentit:

Al punt primer de l'acord: substituir l'import en què consten pressupostades les obres de construcció del complex constructiu de 54.041.200 (IVA del 16% exclòs), per l'import: de 60.046.000 euros, IVA exclòs, import que inclou les obres de construcció de les instal.lacions en soterrani, i modificar el valor del bé objecte de la concessió demanial, que consta al plec de condicions adjunt, per ajustar-lo a la nova normativa aplicable en matèria de valoració de béns.

SEGON.- Modificar el plec de condicions que regeix la concessió demanial que aquest Ajuntament atorgà a l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, abreujat PARC TCM", amb NIF Q0801443C, sobre una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, en virtut de l'acord del Ple de 3 de maig de 2007, en els següents sentits:

I) Eliminar la frase "S'exclou de l'objecte de la concessió el subsòl de la finca, a excepció del necessari per a la fonamentació de les construccions", del paràgraf primer, del punt 1. OBJECTE, ADJUDICACIO I FINALITAT, del plec.

II) Substituir l'import de 54.041.200 euros, IVA exclòs, corresponent al cost pressupostat de les obres i de la urbanització que consta al punt 2.2. OBRES I INSTAL.LACIONS EN SUPERFICIE del plec, per l'import de 60.046.000 euros, IVA exclòs.

III) Afegir al punt 4.1. DRETS DEL CONCESSIONARI, un punt 4.1.6. amb el següent contingut: "Facultar a l'EPE "Parc TCM" a transmetre drets concessionals a tercers, sobre els departaments en què es divideixi horitzontalment el complex edificatori. Les transmissions hauran de ser prèviament autoritzades per l'Ajuntament de Mataró.

Les concessions de departaments que es formalitzin amb tercers no podran superar la duració temporal de la present concessió.

Els tercers s'hauran de sotmetre en tot cas al compliment dels requisits i obligacions dimanants d'aquest plec, i quedaran subjectes als estatuts i altres normes de règim interior que l'EPE Parc TCM" acordi al títol de constitució de la comunitat.

Qualsevol transmissió de drets concessionals que calgui dur a terme, s'instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència.

La constitució d'hipoteca que afecti els drets sobre les obres, construccions i instal·lacions de la concessió requerirà prèvia autorització municipal.

S'adjunta d'annex I el plec que conté les modificacions exposades.

TERCER.- Sotmetre el plec de condicions jurídicoadministratives, econòmiques i d'explotació de la concessió demanial que s'atorga a l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, amb les modificacions dels anteriors acords, a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.- De no formular-se al·legacions i/o reclamacions durant el tràmit d'informació pública, laes modificacions exposades als punts primer i segon d'aquest acord es consideraran aprovades definitivament i la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb la inclusió d'aquestes modificacions.

CINQUÈ.- Ratificar la resta del contingut del acord del Ple i del plec referits als punts anteriors. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

15 - AUTORITZAR UNA HIPOTECA SOBRE LA CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL DE LA ZONA VERDA QUE AFRONTA A L'AVINGUDA JAUME RECODER DE MATARÓ.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"El 2 de març de 2006 el Ple de l'Ajuntament va acordar atorgar una concessió demanial del subsòl de la zona verda de la UA-37 a favor de GINTRA. L'atorgament de la referida concessió quedà aprovat definitivament per Decret d'11 de maig de 2006, i el 17 de juliol de 2006 es signà l'acta d'atorgament de la concessió.

Al punt 4.1.4. del plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació de la referida concessió es disposava el següent:

"Qualsevol transmissió del dret concessional que calgui dur a terme, que s'instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, requerirà la prèvia autorització de l'Ajuntament. S'autoritza a GINTRA puntualment i per una única vegada a transmetre el dret concessional que adquireix amb sotmissió a aquest plec, a favor de l'empresa GOMSERRA, SL. Qualsevol altra transmissió del dret concessional requerirà l'obtenció de prèvia autorització municipal. La constitució d'hipoteca que afecti els drets sobre les obres, construccions i instal·lacions de la concessió requerirà prèvia autorització municipal."

Es considera oportú accedir a l'esmentada petició.

Resulten d'aplicació l'article 235.d) del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament d'obres, activitats i serveis, la clàusula 4.1.4. del plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació de la referida concessió, i l'article 98 de la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions públiques.

Per tot l'anterior, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Autoritzar l'operació de préstec hipotecari sol·licitada per GINTRA, per tal de poder hipotecar la concessió demanial de l'aparcament del subsòl de la zona verda que afronta a l'avinguda Jaume Recoder, procedent de la Unitat d'Actuació 37, en les següents condicions:

-Entitat bancària: Caja Madrid

-Import préstec: 400.000 euros

-Període de construcció: 24 mesos de carència (interès EURIBOR BOE + 0,50 revisió trimestral)

-Període d'amortització: 15 anys (interès EURIBOR BOE + 0,50 revisió semestral

-Comissió obertura: 0,25 %.

SEGON.- Comunicar a GOMSERRA, SL, la seva obligació de presentar anualment a GINTRA la justificació del compliment de les seves obligacions de pagament de les anualitats del préstec.

TERCER.- Comunicar el present acord a GOMSERRA, SL i a GINTRA. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra, bàsicament per una raó ja argumentada anteriorment. No estan d'acord en què els serveis públics de la ciutat passin a mans d'empreses privades.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

16 - MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2008 DE L'AJUNTAMENT, PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA, ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA I IMPEM.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Per decret de l'Alcalde 1887/2008, de 29 de febrer, va ser aprovada la liquidació pressupostària de l'exercici 2007 de l'Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms. Aquesta liquidació va presentar els següents imports de romanent de tresoreria per a despeses generals:

Romanent tresoreria per a despeses generals 31/12/2007

Ajuntament

1.714.276,07

Escola Universitària Politècnica

47.088,44

Institut Municipal d'Educació

0,00

Patronat Municipal de Cultura

66.389,35

Patronat Municipal d'Esports

-31.869,68

Institut Municipal de Promoció Econòmica

36.160,52

Total:

1.832.044,70

Atès que el PM d'Esports va tancar la liquidació del pressupost 2007 amb Romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu, es proposa en aquest expedient de modificació de crèdit, compensar aquest amb càrrec al Romanent positiu de l'Ajuntament.

Inicialment, el pressupost del 2008 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de nou crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost i del romanent de tresoreria per a despeses generals aprovat amb la liquidació del pressupost a 31/12/2007.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2008, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost 2008.

1. Modificació de crèdit

Fonaments de dret

1. Article 177 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març.

2. Articles 34 a 38 del RD 500/1990

3. Bases d'execució del pressupost municipal.

4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

1.1. Crèdit extraordinari:



1.2. Suplement de crèdit:

2. Aprovació de la modificació dels següents articles de les Bases d'Execució del Pressupost 2008:

a) Els articles 18è, 20è, 23è, 24è, 26è i 58è, amb la finalitat d'adaptar les bases a la nova legislació en matèria contractual.

b) L'article 25è per la modificació o inclusió de subvencions nominatives.

c) Els articles 8è, 27è i 52è i annex 6, amb la finalitat d'introduir modificacions que millorin la gestió ecomomico-financera i comptable municipal.

El text modificat d'aquest articles s'adjunta com a annex 1 a aquesta proposta.

3. Canviar la descripció de la partida 20100 513110 47000 "Aportación Corporación Española de Transporte S.A.", per la de "Aportació transport urbà de viatgers".

Canviar el nom de l'entitat Associació de Veïns Nova Mataró pel d'Associació de Veïns Via Europa € Nou Parc Central.

4. Ratificar el Decret 246/2008, de 10 de gener."

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2008 del Patronat Municipal de Cultura.

Fonaments de dret

6. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

7. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

8. Bases d'execució del pressupost municipal.

9. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

10. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 42.500,00 €, segons el detall següent:

Partides a augmentar:

PMC00

451150

22611

Exposicions

5.000,00

PMC00

451330

22709

Contractes amb empreses o grups

22.500,00

PMC00

451380

22703

Contractes amb empreses funcionament

7.500,00

PMC00

451380

22707

Contractes amb empreses muntatges elèctrics

7.500,00

TOTAL

42.500,00

Finançament:

Ingressos:

PMC00

I00310

87001

Romanent de tresoreria

42.500,00

TOTAL

42.500,00

2. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 23.889,35 €, segons el detall següent:

Partides a augmentar:

PMC00

451380

22710

Contractes infraestructures

7.500,00

PMC00

800110

40000

Transferència Ajuntament

16.389,35

TOTAL

23.889,35

Finançament:

Ingressos:

PMC00

I00310

87000

Romanent de tresoreria

23.889,35

TOTAL

23.889,35

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a a modificació del pressupost per a l'exercici 2008 del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, aprovada pel Consell Rector del Pagtronat de l'EUPMT de data 10 d'abril de 2008.

Fonaments de dret

11. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

12. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

13. Bases d'execució del pressupost municipal.

14. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

15. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

En virtut de tot aixó la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals, per import de 47.088,44 €, amb el detall següent:

Partides que s'incrementen:

800110

40002

Transferència corrent a favor de l'Ajuntament

47.088,44

TOTAL

47.088,44

Finançament:

Ingressos

800110

87000

Romanent de tresoreria

47.088,44

TOTAL

47.088,44

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2008 de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, aprovada pel Consell de data 16 d'abril de 2008.

Fonaments de dret

16. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

17. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

18. Bases d'execució del pressupost municipal.

19. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

20. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despèses generals, per import de 36.160,52 € amb el detall següent:

Partides que s'incrementen:

800110

40000

Transferencia Ajuntament

36.160,52

TOTAL

36.160,52

Finançament :

Ingressos

I00410

87000

Romanent de tresoreria

36.160,52

TOTAL

36.160,52

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot negatiu al respecte:

Ja no vam estar d'acord amb el Pressupost 2008 que ens van presentar i tampoc no ho estem amb aquestes modificacions que ens presenten ara. Aquest expedient de modificacions de crèdit que ens exposen estan basats en crèdits extraordinaris i amb suplements de crèdits. Aquests crèdits extraordinaris és perquè hi ha despeses que no estaven reflectides en el Pressupost 2008 i el suplement de crèdit és perquè hi havia les partides, sí, però no hi havia un pressupost d'uns diners assignats correctament.

Per exemple, pel que fa a aquestes partides no pressupostades inicialment com a despesa per al 2008, tenim temes de personal (capítol 1), així com també en àrees del capítol 2, com són el pagament dels cànons del Pla d'Usos de Platja. Però, alhora, sí que es reflecteix l'arranjament de les oficines de Llei de Barris com el de Rocafonda, amb la qual cosa estem d'acord.

Pel que fa a suplements de crèdit, també volem remarcar que s'augmenten les despeses quant a empreses externes al Pla de Comunicació i també en empreses de Participació Ciutadana. El que en principi es dóna de baixa en aquest concepte serien aspectes com el lloguer del local de Llibre Viu i d'altres tipus de subvencions a entitats ciutadanes.

La senyora Montserrat López aclareix que el que estem fent ara és proposant com destinem la liquidació pressupostària de l'any 2007, i no pas del Pressupost 2008. Per tant, són uns diners extres, és a dir, el romanent positiu de l'any passat.

Aquests moviments de crèdits es produeixen, no perquè no els tinguéssim previstos, sinó perquè la ciutat és mòbil, fluctua, i el pressupost també ho ha de ser perquè és una eina per tirar endavant els projectes que necessita la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

-Servei d'Ingressos-

17 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE LA TAXA D'ENSENYAMENT REGLAT DE L'EUPMT.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

L'Escola Universitària Politècnica de Mataró, és un centre universitari municipal adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que imparteix estudis d'enginyeria tècnica en les especialitats d'enginyeria tècnica industrial, enginyeria tècnica en informàtica de gestió, i enginyeria tècnica de Telecomunicació. Així mateix des del curs acadèmic 2005/06 imparteix els estudis de la titulació pròpia de graduat en mitjans audiovisuals (GMA).

El Director de l'EUPMT ha emès informe per proposar la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació de serveis d'ensenyament reglat a l'EUPMT, en l'article 5 relatiu a la quota tributària per increment del preu del crèdit.

Les noves tarifes de la taxa d'ensenyament reglat de l'EUPMT que es proposa modificar seran d'aplicació per la matricula dels alumnes del curs semestral (quadrimestre) de tardor del proper curs acadèmic 2008/09. El càlcul de la taxa de les assignatures del pla d'estudis vigent és el resultat del càlcul de nombre de crèdits pel preu del crèdit.

Fonaments de dret

Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica en relació als fonaments de dret continguts en els articles 20, 24, i 15 a 19 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), així com la fiscalització prèvia del servei d'intervenció.

es Locals (TRLRHL), així com

Proposta d'acord

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'alcaldia de 16 de juny de 2007, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa al Consell Rector sol·licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següents acords:

PRIMER.- Modificar provisionalment els següents articles de l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació de serveis d'ensenyament reglat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT), que entrarà en vigor al curs 2008/09 d'acord amb el calendari escolar, els quals quedaran de la següent manera:

Article 2. Obligació de contribuir

L'obligació de contribuir neix quan es sol.licita la prestació del servei. S'entén sol.licitada la prestació del servei amb l'acabament del procés de matrícula.

Article 5. Quota tributaria

La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit.

El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

I. Preu del crèdit primera titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 51.17 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 56.29 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 61.40 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 66.52 Euros

II. Preu del crèdit segona titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 25.58 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 28.14 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 30.71 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 33.26 Euros

III. Preu del crèdit titulació pròpia en mitjans audiovisuals EUPMT

a) Preu del crèdit 66.11 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 72.72 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 79.33 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 85.93 Euros

IV. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics.

a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 38.96 Euros.

b) Expedició certificacions acadèmiques 21.38 Euros

c) Sol.licitud estudis convalidació i adaptació 42.76 Euros

d) Trasllat expedient acadèmic 42.76 Euros

V. Preu del crèdits convalidats, adaptats i reconeguts (25% preu crèdit)

a) En titulacions oficials 12,79 Euros.

b) En titulacions pròpies 16.52 Euros

VI. Preu del crèdit sense docència (25%)

a) En titulacions oficials 12,79 Euros.

b) En titulacions pròpies 16.52 Euros

VII. Per als estudiants de l'EUPMT que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació oficial d'enginyeria a l'EUPMT (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts seran gratuïts.

VIII. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

IX. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat, segons la titulació, a l'apartat I i III del present article."

SEGON.- Aprovar provisionalment el text íntegre de la ordenança reguladora de la taxa per prestació de serveis d'ensenyament reglat a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que s'adjunta com annex I a la present proposta d'acord.

TERCER.- Exposar al públic aquests acord provisionals en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i de l'EUPMT.

Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió de la Província.

Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comunica el seu vot contrari, perquè l'educació és un dret universal que hauria de ser públic i gratuït.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

18 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS DE LLOGUER DE BRAÇOS PER BANDEROLES.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Vista la proposta del Servei de Manteniment i Serveis d'aprovació de preus públics per al lloguer de braços per a banderoles i per al servei de muntatge i desmuntatge de banderoles als bàculs .

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar els preus públics per al lloguer de braços per a banderoles i per al servei de muntatge i desmuntatge de banderoles als bàculs d'acord amb el següent detall:

Proposta preu públic ( sense IVA)

Proposta preu públic

(amb IVA)

Preu per al lloguer de braços per a banderoles ( 50 unitats)

58,55

67,92

Preu per servei de muntatge/ desmuntatge d'1 unitat de banderoles en un bàcul

14,70

17,05

Preu per servei de muntatge/ desmuntatge d'2 unitats de banderoles en un bàcul

16,93

19,63

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament"

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, confirma que és positiu que hi hagi aquests preus públics amb les noves reglamentacions, però anuncia que el seu vot serà d'abstenció, com a queixa sobre com es porta el tema de la publicitat al carrer.

Sembla ser que respecte a aquests braços que utilitzen molts partits en època electoral, s'ha tingut molta pressa a crear una normativa i uns preus públics, però, en canvi, d'un Acord de Govern on constava la instal·lació de cartelleres perquè les entitats locals poguessin anunciar les seves activitats encara a data d'avui no en sabem res. Cal tenir al carrer aquestes cartelleres.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Recursos Humans-

19 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL, EN EL SENTIT DE FER CONSTAR COM A CONDICIONS D'ACCÉS PER A LA PROVISIÓ DEL LLOC DE TREBALL DE CAP DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, QUE PODRÀ SER OCUPAT PER PERSONAL LABORAL FIX O FUNCIONARI DE CARRERA, DE GRUPS A1 I A2 (ABANS A I B).

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En sessió ordinària celebrada el dia 31 d'octubre de 2007, el ple de l'Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2008 i les modificacions de llocs de treball que se'n derivaven de la seva aprovació. Actualment es proposa una modificació que afecta la relació de llocs, i que es motiva mitjançant el corresponent informe del servei de Recursos Humans.

Prèviament, el servei de Recursos Humans ha informat d'aquesta modificació a la representació sindical, d'acord amb l'article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l'Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari.

S'incorpora a aquesta proposta plenària com a annexos, l'informe de la tècnica del servei de Recursos Humans i l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans, que justifiquen i avalen la proposta.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l'article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vistos els informes tècnic i jurídic del servei de Recursos Humans,

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Modificar les condicions d'accés per a la provisió del lloc de treball de cap de participació ciutadana, que podrà ser ocupat per personal laboral fix o funcionari de carrera, de grups A1 i A2.

Segon.- Publicar el corresponent anunci al BOP."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot d'abstenció de CiU, perquè no entenen prou bé la mesura.

Hi veiem una certa arbitrarietat, ja que l'única raó que hem trobat a l'expedient és que així ho creu convenient "l'organització", és a dir, suposem que el Govern. Creiem que si aquest cas es dóna en un Cap de Serveis perquè no aplicar-ho a tots, a no ser que s'estigui pensant ja en un perfil molt concret. Com que no tenim tota la informació al respecte, preferim abstenir-nos-hi.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que els companys de les comissions informatives on tractem aquests temes saben que des de la CUP sempre hem donat suport a iniciatives per oferir llocs nous de treball i en totes les condicions que fins ara es plantejaven.

Però permeteu-me, com a toc d'atenció, que el nostre vot avui sigui negatiu, especialment perquè s'han donat circumstàncies que han posat en entredit la transparència en la manera de buscar els perfils per oferir aquests nous llocs de treball. Llegiré textualment un comunicat de la secció sindical de CCOO que a tots plegats ens hauria de servir com a toc d'atenció:

"De vegades, quan es planteja un procés selectiu concret, sembla que s'adeqüin els requisits de formació, grup de procedència o altres requisits de la convocatòria en funció de la persona o persones en les quals s'hagi pensat per ocupar el/s lloc/s vacant/s."

En definitiva, perquè això ens preocupa, hi votarem en contra.

La senyora Montserrat López aclareix que aquí el que fem és que tenim una plaça vacant i, com que el nostre interès és que sigui ocupada per un procés de promoció interna del personal de l'Ajuntament, el que fem és ampliar el ventall de possibilitats. Abans estava limitat al grup de llicenciats i ara l'obrim a llicenciats i diplomats, així com a funcionaris i també laborals. El que fem doncs és obrir tot el ventall de possibilitats i no buscar un perfil molt determinat.

El senyor Joaquim Fernàndez, sense deixar de cert el que vostè diu, és evident que rebaixem el nivell d'exigència, perquè passem d'un llicenciat a un diplomat, i el grau del perfil és inferior.

El que jo li plantejava és que si no es pensa en un perfil molt concret, i no m'he volgut referir a "una persona determinada", el que li demano és que això s'apliqui a més llocs d'aquesta casa. No fa pas molt vam ocupar un lloc de Cap de Servei i no va caler aquest procediment. No ho acabem d'entendre massa.

Si es fa per donar més possibilitats a un nombre més elevat de gent, aleshores que això també es doni en altres ofertes de treball.

La senyora Montserrat López explica que aquesta ampliació s'ha donat en aquest cas concret, perquè les característiques d'aquest lloc de treball són les que ens porten a determinar que amb aquests requisits ja n'hi ha prou per cobrir aquesta plaça a ple rendiment i amb tots els requisits necessaris.

El senyor Joaquim Fernàndez afirma que mirant l'expedient el que es desprèn és que aquest canvi es produeix perquè ho creu convenient l'organització i no ha trobat enlloc que es definís el lloc de treball d'unes determinades característiques que aconsellessin això. Potser no ho ha sabut trobar i hi és, però en tot cas ja li indicaran on.

La senyora Montserrat López especifica que en tot cas l'organització no és el Govern sinó el Servei de Recursos Humans, que és qui té les competències per determinar en cada cas concret quines són les característiques i especificitats de cadascun dels llocs de treball.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

20 - INCREMENT RETRIBUTIU DE L'1 % SOBRE LA MASSA SALARIAL DEL PERSONAL FUNCIONARI I DEL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"La Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2008, estableix en el seu article 22.2, considerat de caràcter bàsic, que amb efectes de l'1 de gener de 2008, les retribucions del personal al servei del sector públic, no podran experimentar un increment global superior al 2 % respecte les de l'any 2007, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes de la comparació tant pel que respecte a efectius de personal com a l'antiguitat del mateix.

Addicionalment al que està previst en el paràgraf anterior, la Llei 51/2007, estableix que la massa salarial dels funcionaris en servei actiu als que resulti d'aplicació el règim retributiu de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de "Medidas para la Reforma de la Función Pública", així com la resta del personal sotmès a règim administratiu i estatutari, experimentarà un increment de l'1 per 100 que es destinarà a l'augment del complement específic o concepte adequat.

Mitjançant la negociació col·lectiva entre les seccions sindicals representants del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Mataró i la representació de la Corporació, s'ha pactat aquest increment de l'1 per 100 sobre la massa salarial, segons consta a l'acta de la sessió celebrada el dia 3 d'abril de 2008, en el sentit d'aplicar aquest increment de forma lineal a tota la plantilla de personal de l'Ajuntament de Mataró. En concret, la seva aplicació es farà en el complement específic de cada treballador, dividint-se en catorze pagues, i abonant-se a la nòmina del mes de maig de 2008, amb retroactivitat des del mes de gener de 2008.

L'increment retributiu de 1'1 per 100 sobre la massa salarial per a l'any 2008, ja s'havia inclòs en el capítol I del Pressupost de l'any 2008 aprovat pel ple de la Corporació.

L'article 22.2 i) de la LLei 7/1985 de Bases de Règim Local, estableix que correspon al Ple de l'Ajuntament, entre altres atribucions, "la fixació de la quantia de retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i règim del personal eventual".

Per tot això, proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

Primer .- Aprovar l'increment retributiu de l'1 per 100 sobre la massa salarial per a l'any 2008, segons els termes previstos a l'acord entre les seccions sindicals representants del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Mataró i la representació de la Corporació.

Segon.- Actualitzar el quadre dels complements específics del personal de l'Ajuntament de Mataró, annex a la present proposta. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable a aquest punt.

De totes maneres, haguéssim preferit que aquests increments es fessin sobre el sou base i no sobre els complements específics. Ja sé que em diran que la Llei de Pressupostos de l'Estat no ho permet, però no està de més denunciar-ho.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

PATRONAT DE CULTURA

21 - APROVACIÓ INCREMENT ADDICIONAL DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DEL PERSONAL LABORAL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"L'art. 22 de la Llei de Pressupostos per l'any 2008, va establir per al personal del sector públic un increment del 2 %, que va ser aplicat el mes de gener, així mateix l'art. 22.3 va fixar un increment addicional del 1 %.

Atès que el Patronat està adherit al Conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Mataró, la manera d'efectuar el càlcul i les diferents magnituds que intervenen en la determinació de l'import que suposa aquest increment del complement específic s'ha realitzat seguint les indicacions del servei de Recursos Humans de l'Ajuntament.

Per tot això, elevo a la consideració del Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORD

Primer.- Aprovar l'increment addicional de 1 % de la massa salarial de personal del PMC incloent-lo al Complement específic de manera lineal a tots els treballadors i amb efectes retroactius a 1 de gener de 2008.

Segon.- Modificar la relació de llocs de treball del Patronat per l'exercici 2008 a fi d'actualitzar el complement específic amb aquest increment addicional de l'1 %, d'acord amb els import per a cada categoria laboral que consten a l'expedient."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, s'absenta de la sessió.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

22 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL LABORAL I DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'EUPMT PER A L'ANY 2008.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Plantilla de personal laboral i Relació de llocs de treball de l'EUPMT. Exercici 2008

En data 30/10/2007 el Ple de l'Ajuntament va aprovar la plantilla i relació de llocs de treball del personal laboral de l'EUPMT per l'any 2008 amb un total de 58 places indefinides: 56 contractacions laborals indefinides i 2 contractacions indefinides amb reserva per suspensió de contracte.

Activitat docent i servei de biblioteca de l'EUPMT. Conveni IME-EUPMT.

D'acord amb els Estatuts del Patronat Municipal de l'EUPMT el seu objecte es la realització de tasques docents atenent a les normes de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'activitat docent de l'EUPMT es basa en els estudis d'enginyeria tècnica de les especialitats d'electrònica industrial, informàtica de gestió i telemàtica, i la titulació pròpia de graduat en mitjans audiovisuals, per a la impartició dels quals disposa d'un servei de biblioteca en el propi centre.

La gestió del servei de biblioteca ha estat realitzada mitjançant conveni de cooperació interadministratiu entre l'IME i Patronat municipal de l'EUPMT en el marc regulador d'utilització d'espais i serveis comuns entre els centres contigus IP Miquel Biada i EUPMT, essent atès per personal especialitzat de plantilla de l'IME fins el dia 5/2/2007 amb motiu de l'extinció contractual per jubilació de la treballadora adscrita a aquest servei.

Conveni EUM-EUPMT per la gestió coordinada del servei de biblioteca. Exercici 2007.

En data 18/5/07, en el marc del projecte d'integració de les dues escoles universitàries en el projecte TecnoCampusMataró (TCM) va ser aprovat per ambdós centres el conveni de col.laboració per la gestió coordinada del servei de biblioteca amb l'objectiu de definir un model únic de servei, integrat en el nou espai del projecte TCM. Així mateix en data 15/6/07 va ser aprovada la pròrroga de l'esmentat conveni fins al 31/1/08.

Modificació del conveni i canvi d'adscripció d'una auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic del servei de recepció per cobrir la vacant del servei de biblioteca..

E data 20/12/2007 ha estat aprovada modificació de l'esmentat conveni amb motiu de l'extinció del contracte de treball amb l'EUM del personal tècnic adscrit al conveni amb efectes del dia 30/9/07. Per cobrir l'esmentada vacant la direcció de l'EUPMT ha proposat el canvi d'adscripció d'una de les treballadores que ocupen el lloc d'auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic del servei de recepció al servei de biblioteca, donada la sentència judicial de reducció de jornada i fixació d'horari en torn de matí per raó de guarda legal i cura directa d'un menor d'una de les treballadores i les al.legacions conjuntes amb el Comitè d'empresa de l'altra treballadora davant modificacions de condicions de laboral relatives a canvi d'horari per motiu també de cura d'una familiar directe de 85 anys i d'altre amb síndrome de Down i 65 % de disminució.

Conveni de col.laboració entre l'EUPMT i l'EUM per l'exercici 2008 mitjançant adscripció de personal en plantilla de l'EUPMT.

Les direccions dels dos centres, d'acord amb els treballs realitzats en el marc del primer conveni de col.laboració del servei de biblioteca han manifestat el seu interès comú per formalitzar un nou conveni de cooperació interadministrativa per l'exercici 2008, amb la contribució al servei per part de l'EUPMT de la dedicació d'una treballadora en plantilla corresponent a la categoria d'auxiliar administratiu i lloc de treball d'auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic.

Necessitats d'una plaça d'atenció a l'estudiant al servei de recepció de l'EUPMT.

Amb motiu del canvi d'adscripció d'una plaça d'auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic del servei de recepció al servei de biblioteca, es produeix la necessitat de crear una nova plaça en el servei de recepció donades les funcions assignades al lloc de treball en horari continuat de 7.30 a 21.30 hores i la impossibilitat de cobertura per altre personal de l'organisme, les quals s'estan realitzant mitjançant personal temporal fora de plantilla.

Fonaments de dret

Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica, en relació als fonaments jurídics, indica que la proposta s'ajusta als articles 25 a 32 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, que preveuen l'aprovació anual de la plantilla i de la relació de llocs de treball, pel Ple de la Corporació, en la mateixa sessió en què s'aprovi el pressupost, amb la possibilitat de modificació posterior durant l'any de la seva vigència per una sèrie de motius, entre els que està respondre a criteris d'organització interna.

Vista la fiscalització prèvia d'aquesta actuació per part del servei d'intervenció.

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de 16 de juny de 2007, la presidència de l'EUPMT proposa el Consell Rector i Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents A C O R D S :

PRIMER.- Aprovar la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball del personal laboral de l'EUPMT per l'increment d'una plaça de la categoria d'auxiliar administratiu, i lloc de treball d'auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic, que s'adjunta com annex I i II.

SEGON.- Aprovar la despesa prevista per aquesta actuació, amb càrrec a les partides EUPMT. 42240.13000 Retribucions personal laboral i EUPMT. 42240.16000 Seguretat social del pressupost de l'exercici 2008. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

23 - APROVACIÓ INCREMENT ADDICIONAL DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DEL PERSONAL LABORAL DE L'EUPMT I MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALLS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta les propostes següents :

"Relació de fets

1. Llei 51/2007, de PGE per l'any 2008

Que l'article 22 de la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de PGE per a l'any 2008 regula que addicionalment a l'increment global del 2% de les retribucions del personal al servei del sector públic, la massa salarial del personal laboral experimentarà un increment de quantia anual equivalent als funcionaris públics, de l'1%

2. Negociació Comitè d'empresa de l'EUPMT

Que a l'objecte d'aplicar l'increment addicional de la massa salarial previst en l'esmentat precepte legal, la direcció de l'EUPMT ha portat a terme negociació amb el Comitè d'Empresa, en relació al seu càlcul, així com la seva aplicació com a complement específic amb caràcter lineal, condició consolidable i efectes retroactius a data d'1/1/2008.

3. Previsió de despesa.

Que la previsió de despesa corresponent a aquesta actuació, en concepte de retribució i cotització a la Seg. Social, ha estat estimada per import total de 21.071'75 €. Aquest import esta previst en el capítol I del pressupost 2008, amb l'aplicació de la previsió d'increment per les despeses de personal del 3%

Fonaments de dret

Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica en relació als fonaments de dret continguts a l'art. 22.3 de la llei 51/2007, de 26 de desembre, de pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2008, l'art. 37.1a) de la llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'empleat públic, així com l'art. 54h) del decret 214/90, de 30 juliol, pel que s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, que indica que correspon al Consell Rector de l'EUPMT l'aprovació d'aquest increment.

Vist així mateix la fiscalització prèvia d'aquesta actuació pel servei d'intervenció.

Proposta d'acord

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'alcaldia de 16 de juny de 2007, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa al Consell Rector sol.licitar al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar la fixació de la retribució complementària, en concepte de complement específic, per import total de 360.46 €/persona/any, a favor del personal laboral de la plantilla de l'EUPMT, amb caràcter consolidable i efectes retroactius a data d'1/1/2008.

SEGON.- Aprovar les següents operacions comptables per ajustar l'aplicació de l'increment 1% de les retribucions del personal per l'exercici 2008, d'acord amb el següent detall :

"Relació de fets

Que l'article 22 de la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de PGE per a l'any 2008 regula que addicionalment a l'increment global del 2% de les retribucions del personal al servei del sector públic, la massa salarial del personal laboral experimentarà un increment de quantia anual equivalent als funcionaris públics, de l'1%.

En data 9 d'abril del 2008 el Consell Rector del Patronat Municipal de l'EUPMT va aprovar la proposta d'acord per sol.licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció de l'acord corresponent a la fixació de la retribució complementària, en concepte de complement específic, per import total de 360'46 €/persona/any, a favor del personal laboral de la plantilla de l'EUPMT, amb caràcter consolidable i efectes retroactius a data d'1/1/2008.

A la relació de llocs de treball de l'EUPMT es constata, d'acord amb el previst a l'art. 30 del decret 214/90, de 30 de juliol, la determinació anual de l'import al que ascendeix el complement específic per a cada lloc de treball, per aquest motiu s'esdevé necessari actualitzar-la a fi de determinar el complement específic de cada lloc, d'acord amb el que al respecte determina l'art. 22.3 de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008

El servei d'Assessoria Jurídica del Servei de Secretaria General l'Ajuntament de Mataró ha informat que correspon actualitzar la relació de llocs de treball de l'EUPMT a fi de determinar el complement específic de cada lloc, atès l'increment de l'1% de la massa salarials de l'escola aprovat pel Consell Rector i atesa la relació de llocs de treball.

Fonaments de dret

a) Art. 22.3 de la llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos General de l'Estat per a l'any 2008

b) Arts. 30 i 54. c) del decret 214/90, de 30 de juliol, pel que s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, d'aplicació al personal depenent d'organismes autònoms locals o altres ens locals de base associativa i de naturalesa pública, mentre no tinguin un règim propi (art. 1.1.C), pel que correspon al Ple de la corporació i, si s'escau, a l'òrgan corporatiu màxim de l'entitat local l'aprovació de la relació de llocs de treball.

c) En el mateix sentit, l'art. 22 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Atès el calendari de reunions del Consell Rector del Patronat de l'EUPMT i del Plenari de l'Ajuntament de Mataró i en virtut de les competències delegades per resolució de l'alcaldia de 16 de juny de 2007, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT

RESOLC:

PRIMER .- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treballs del personal laboral de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró del 2008, que s'adjunta com annex I, per actualitzar els complements específics de cada lloc de treball amb motiu de l'aprovació de la retribució complementària, aprovada pel Consell Rector el passat 9 d'abril, per l'increment de l'1% de la massa salarial.

SEGON.- Ratificar la present resolució al proper Ple de l'Ajuntament de Mataró i Consell Rector de l'EUPMT."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, es reincorpora a la sessió.

En aquests moments el Sr. Esteve Terradas, regidor del grup municipal Socialista i el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular, s'absenten de la sessió.

INSTITUT MUNICIPAL PROMOCIÓ ECONÒMICA

24 - APROVACIÓ INCREMENT ADDICIONAL DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DEL PERSONAL LABORAL DE IMPEM.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Director de l'IMPEM informa que en aplicació de l'article 22.3 de la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat, el complement específic del personal sotmès a règim administratiu, experimentarà un increment de l'1% de la massa salarial

Vist el que disposa l'article 54 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del Personal al servei de les entitats locals.

En virtut de les competències que m'atorga la legislació vigent, PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar el increment retributiu de l'1% del complement específic del personal de l'IMPEM, el que implica un cost per treballador de 333,36 €.

Segon.- Aplicar els efectes econòmics del increment des de 1'1 de gener de 2008.

Tercer.- Publicar aquesta modificació de la relació de llocs de treball al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença reconeixent que potser hagués estat més encertat intervenir en el primer punt per explicar que les seves abstencions en aquests darrers punts són perquè consideren que són unes negociacions que porta el Govern i de les quals CiU només rep la informació un cop estan tancades, en les corresponents comissions informatives.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments el Sr. Esteve Terradas, regidor del grup municipal Socialista i el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular, es reincorporen a la sessió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

25 - DESESTIMACIÓ I PRENDRE EN CONSIDERACIÓ PART DE LES AL·LEGACIONS DE LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ, DE LA ASSOCIACIÓ COMERCIAL DE LA PLAÇA DE CUBA I RODALIES I DEL GRUP MUNICIPAL CONVERGÈNCIA I UNIÓ FORMULADES CONTRA L'ACORD PLENARI 7/2/8 D'APROVACIÓ DE L'AVANTPROJECTE DE REMODELACIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 10 de l'ordre del dia.

26 - ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA PEL CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT PER L'ACTUACIÓ POLIESPORTIU DEL CARRER EUSKADI I FORMALITZACIÓ AMB D'INSTITUT CATALÀ DE FINANCES D'UN PRÉSTEC, SEGONS LA CONVOCATÒRIA PRE /2300/ 2005 DE 21 DE JULIOL.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"En data 15 de febrer de 2006 la petició de subvenció de l'Ajuntament de Mataró per a l'actuació municipal "Projecte d'execució del poliesportiu al carrer Euskadi PAV-3/SAL-3", va ser inclosa pel Consell Català de l'Esport en la relació provisional de projectes a subvencionar, a resultes de la convocatòria PRE/2300/2005, de 21 de juliol.

En data 6 d'abril de 2006 el Ple de l'Ajuntament de Mataró va acordar acceptar la subvenció de 715.200,00 € per a l'obra pavelló poliesportiu i sala esportiva al carrer Euskadi i, al mateix temps, acceptar el sistema de finançament proposat, mitjançant una línia de crèdit amb d'Institut Català de Finances.

En data 14 de març de 2008 s'ha rebut la notificació de la Resolució del president del Consell Català de l'Esport, dictada en data 14 de febrer de 2008, per la qual atorga a l'Ajuntament de Mataró una subvenció d'1.002.660,00 €, per l'esmentada actuació, que inclou els següents imports i conceptes:

- 715.200,00 €, corresponents a l'import principal del préstec que ha d'abonar l'Institut Català de Finances a l'Ajuntament de Mataró.

- 287.460,00 €, corresponents a l'estimació de l'import dels interessos del principal i altres despeses derivades del préstec.

Això, una vegada el projecte executiu de l'actuació, redactat pels tècnics municipals del Servei d'Obres, ha estat informat favorablement pel Servei d'Equipaments Esportius del Consell Català de l'Esport.

Vist l'anterior informe emès en data 14 d'abril de 2008 pels serveis econòmics municipals.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau , l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Acceptar la subvenció d'1.002.660,00 € que concedeix el Consell Català de l'Esport a l'Ajuntament de Mataró per l'actuació Pavelló poliesportiu i sala esportiva al carrer Euskadi, que inclou els imports i conceptes següents:

- 715.200,00 €, corresponents a l'import principal del préstec que ha d'abonar l'Institut Català de Finances a l'Ajuntament de Mataró.

- 287.460,00 €, corresponents a l'estimació de l'import dels interessos del principal i altres despeses derivades del préstec.

Segon.- Formalitzar el préstec de 715.200,00 € amb d'Institut Català de Finances.

Tercer.- Facultar a l'Alcalde-President Sr. Joan A. Baron i Espinar per tal que pugui signar els corresponents documents públics i privats que siguin necessaris per tal de dur a terme els acords aprovats.

Quart .- Comunicar els anteriors acords al Patronat Municipal d'Esports i als serveis municipals de Compres i Contractacions, Gestió Econòmica i Ingressos."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comunica que evidentment accepten també aquest punt i, per tant, la subvenció. Però no ens estem de denunciar que en aquesta nova construcció malbaraten diners públics en desaprofitar l'oportunitat per construir el pavelló polivalent que tant de temps fa que estem reclamant.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

En aquests moments s'absenta de la sessió la Sra.Carme Esteban, regidora del grup municipal Socialista.

-Servei d'Urbanisme-

27 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA RELATIU A LA INTERPOSICIÓ D'UN RECURS DE REPOSICIÓ CONTRA L'ACORD DEL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DE 26 DE MARÇ DE 2008, RELATIU A LA MODIFICACIÓ DEL PGOM QUE REGULA ELS USOS EN PLANTES BAIXES D'ALGUNS CARRERS COMERCIALS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el 26 de març de 2008, ha dictat una Resolució (notificada a l'Ajuntament el 28/3/2008), per la qual disposa:

" RETORNAR a l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb l'art. 90 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, l'expedient de la modificació puntual del Pla general d'ordenació que afecta a les seves normes urbanístiques i consisteix en la regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials, promogut i tramès per l'Ajuntament, atès que l'objecte de la regulació proposada és propi d'una ordenança municipal."

L'òrgan competent per interposar recurs contra la Resolució del Conseller és el Ple de la Corporació, de conformitat amb el que disposa l'art. 22.2. letres c) i j) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.

El termini per interposar recurs de reposició contra la Resolució citada finalitza el dia 28 d'abril de 2008, és a dir, abans de la sessió ordinària del Ple del mes de maig. En conseqüència, l'Alcalde en mèrits de les facultats que li atorga, per raó d'urgència, l'art. 21.1.k) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, a través del Decret de 25 d'abril de 2008, ha dictat la següent Resolució:

"El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el 26 de març de 2008, ha dictat una Resolució (notificada a l'Ajuntament el 28/3/2008), per la qual disposa:

" RETORNAR a l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb l'art. 90 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, l'expedient de la modificació puntual del Pla general d'ordenació que afecta a les seves normes urbanístiques i consisteix en la regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials, promogut i tramès per l'Ajuntament, atès que l'objecte de la regulació proposada és propi d'una ordenança municipal."

En la notificació de la Resolució s'indica la possibitat d'interposar recurs de reposició, de conformitat amb allò que es preveu als articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Segons informa el servei tècnic del Servei municipal d'Urbanisme:

§ Que la proposta de modificació conté regulacions a diferents nivells d'incidència: restringeix la implantació de l'ús dominant de la parcel·la i també d'altres usos que són complementaris.

Que per una banda l'article 135.2 de les normes urbanístiques del pla general, determina:

"La determinació d'un o diversos usos dominants per a cada zona subzona o sistema serà competència del Pla General. L'alteració d'aquests usos dominants suposarà la modificació del Pla General. Malgrat això, mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial es podran variar o restringir els usos dominants d'una zona o sistema sempre i quan la variació no suposi una contradicció amb l'ús general definit pel Pla General"

L'article 6.3 de les normes urbanístiques del pla general, determina en els supòsits d'alteració de les determinacions del Pla, caldrà tramitar-ne la corresponent modificació, tot i que l'esmentada alteració comporti variacions aïllades en la classificació o qualificació de sòl.

Així doncs com que la proposta de modificació restringeix la implantació de l'ús dominant de la parcel·la cal que es reguli obligatòriament mitjançant planejament.

Que per una banda l'article 135.3 de les normes urbanístiques del pla general, determina que en el Sòl Urbà, es podrà restringir la localització i característiques de qualsevol dels usos compatibles, mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial d'iniciativa pública o el desenvolupament de l'ordenança corresponent.

Així doncs, d'acord amb l'anteriorment exposat, algunes de les determinacions haurien de ser regulades obligatòriament pel planejament i d'altres podrien ser regulades optativament bé per planejament bé per ordenança.

El document proposa resoldre d'una manera global i amb un única regulació tota la problemàtica relativa als usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials, per aquest motiu tota la regulació s'efectua mitjançant una modificació de planejament.

§ Que per l'elaboració d'aquesta proposta es va estudiar la regulació efectuada en altres municipis per assolir objectius similars, en concret els municipis de Terrassa, Mollet o Sabadell. L'anàlisi d'aquestes propostes va posar de manifest que les solucions proposades eren diferents entre elles, doncs cada municipi feia una regulació ajustada a les seves necessitats i problemàtica particular, però que tenien un element comú, doncs, en tots els casos, la regulació detallada havia estat incorporada a l'articulat del Pla general.

A més a més, en el cas de Terrassa, aquesta regulació del pla general es concretava en l'ordenança corresponent.

§ Que aquesta modificació comporta la introducció de matisos a l'article 131 i pel que fa a la sistemàtica, tan es podia haver proposat la incorporació a l'articulat com l'establiment d'una disposició addicional.

Ates que les característiques de la regulació que es proposa estan directament relacionades amb les variables de l'activitat comercial, és necessari disposar d'un instrument àgil com l'Ordenança que permeti en un futur la incorporació de nous carrers o que faciliti la introducció de matisos o concrecions específiques obtingudes en el decurs transcorregut des de la seva posada en pràctica.

Per aquest motiu es va proposar sistematitzar la modificació mitjançant una disposició addicional en lloc de la incorporació de les determinacions a l'articulat. Aquesta solució permet que en un futur es pugui ajustar mitjançant Ordenança"

En un altre ordre de coses, i a la vista del que disposa l'art. 90.1.d) del text Refós de la Llei d'Urbanisme, s'ha d'entendre que la Resolució de "Retornar l'expedient" té els efectes de no admetre a tràmit el document urbanístic perquè no és complet o hi manca algun tràmit.

La justificació que conté el present recurs completa la Memòria explicativa del document i en virtut del mateix es demana la seva aprovació definitiva.

Ara bé, pel cas que s'entengui que els efectes de la Resolució impugnada siguin els mateixos que una Denegació, aquests comportarien un directe i greu perjudici a l'interès públic.

En primer lloc, si s'entén que la Resolució impugnada te els mateixos efectes que una denegació, es perjudica l'interès públic que persegueix la modificació del Pla General en aquesta materia que restarà automàticament amb un buit de regulació.

En segon lloc, per les indemnitzacions injustificades que l'Ajuntament haurà de pagar als titulars de llicencies sol·licitades que han quedat suspeses durant la tramitació de la modificació del Pla General, de conformitat amb el que disposa l'art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbansime de Catalunya (foli 19 de l'expedient administratiu).

I tots aquests efectes, resultarien irrevocables tot i que després s'estimés el recurs de reposició.

L'art. 111.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, disposa:

"No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, el òrgano a quien competa resolver el recurso, previa ponderación, suficientemente razonada, entre el perjuicio que causaría al interès público o a terceros la suspensión y el perjuicio que se causaría al recurrente conmo consecuencia de la eficacia inmediata del acto recurrido, podrá suspender, de oficio o a solicitud del recurrente, la ejecución del acto impugnado cuando concurranalguna de la siguientes circunstancias:

a) Que la ejecución pudiera causar perjuicios de imopsible o difícil reparación.

b) Que la impugnación se fundamente en alguna de las causas de nulidad de pleno derecho previstas en el articulo 62.1 de esta Ley."

La conseqüència de no suspendre els efectes de l'acte impugnat en el present recurs, és l'atorgament de llicències € fins l'aprovació d'una Ordenança municipal- per uns usos que des del mes de setembre de 2006 no s'admeten. El Ple de l'Ajuntament ha acordat aprovar inicialment i provisional una normativa de regulació d'uns usos en planta baixa. Si no s'admet la suspensió de l'acte impugnat, aquesta voluntat

municipal, manifestada pel Ple de l'Ajuntament des de fa gairabé dos anys en un procediment amb participació ciutadana, quedarà sense cap efecte. En definitiva l'execució de l'acte impugnat és causa d'aquests perjudicis a l'interès públic, d'impossible reparació.

Respecte al perjudici que la suspensió podria causar a tercers, tenint present que des del mes de setembre de 2006 ja s'ha aplicat la suspensió de l'atorgament de llicencies, i que el present recurs és més que probable que prosperi, no pot ser objecte de ponderació.

Per tot el que s'ha exposat i, en virut de les facultats atorgades per l'art. 21.1.k) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local i per raó d'urgència,

RESOLC:

Primer.-

Interposar recurs de reposició, en base i fonament al que s'ha exposat en la part expositiva del present Decret, contra la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de 26 de març de 2008, per la qual disposa:

" RETORNAR a l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb l'art. 90 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, l'expedient de la modificació puntual del Pla general d'ordenació que afecta a les seves normes urbanístiques i consisteix en la regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials, promogut i tramès per l'Ajuntament, atès que l'objecte de la regulació proposada és propi d'una ordenança municipal."

Segon.-

Remetre novament a la Direcció General d'Urbanisme, juntament amb la present Reslució, la documentació que s'hagi retornat amb la Resolució objecte de recurs.

Tercer.-

Sol·licitar al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques que, en mèrits del recurs interposat, acordi:

A)Donar per completada la documentació necessària per procedir a l'aprovació definitiva de la modificació puntual de les Normes urbanístiques del PGOM/96 Pla General de "Regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials" i, en allò que sigui necessari deixar sense efectes la Resolució de 26 de març de 2008.

B)Suspendre l'executivitat de la Resolució impugnada.

Quart.-

Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació, a la primera sessió que es celebri, per a la seva ratificació."

Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, del següents

A C O R D S :

Primer:

Ratificar el Decret de l'Alcalde 25 d'abril de 2008, pel qual s'interposa recurs de reposició contra la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de 26 de març de 2008, sobre la modificació puntual del Pla general d'ordenació que afecta a les seves normes urbanístiques i consisteix en la regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers comercials.

Segon:

Notificar el precedent acord a la Direcció General d'Urbanisme, i a d'Institut Municipal de Promoció Econòmica."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot favorable al punt.

Entenem que des d'un punt de vista jurídic l'Ajuntament té raó i, com ha dit la Sra. Romero, la nostra aportació en el seu dia en relació amb aquesta ordenança ha estat important. Aquí anem.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Carme Esteban, regidora del grup municipal Socialista.

28- APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de 7 de febrer de 2008 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, amb el text que incorporà les esmenes introduïdes a l'avantprojecte.

Durant el període de trenta dies d'informació pública, s'han presentat al·legacions per part de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i per part del Grup municipal de Convergència i Unió.

Les al·legacions presentades fan referència totes elles a diferents apartats de l'article primer del text aprovat inicialment (actual article quart), concretament es sol·liciten el següents canvis:

Per part de la FAVM:

- El primer dels canvis que es demanen fa referència al representant de la Federació d'Associació de Veïns de Mataró en el Consell. La Federació proposa suprimir el caràcter de tècnic que ara s'exigeix a aquest representant.

- El segon canvi proposat fa referència als tres membres del Consell que han de ser designats per la Junta de Portaveus. Es proposa per la Federació que aquestes tres persones proposades per la Junta de Portaveus tinguin l'aprovació per consens del Consell del Patrimoni.

Per part del grup Municipal de CiU:

Es sol·licita modificar el text relatiu a la delegació de la Presidència i també al de la Vicepresidència, recomanant €respecte la primera- "una persona les competències delegades de la qual no tinguin interessos relacionats amb l'àmbit del consell", i respecte la Vicepresidència es sol·licita que recaigui en una "persona nomenada pel President entre els Vocals del Consell designats pels grups polítics municipals".

Resolució de les al·legacions:

Els canvis que sol·licita la FAVM es plantegen sobre una part de l'article primer que no s'ha modificat.

La Federació proposa suprimir el caràcter de tècnic del membre que ha de designar.

El caràcter de tècnic suposa que la persona ha de tenir una formació i experiència que possibiliti el coneixement de la matèria tractada, des d'una disciplina que li permeti una participació efectiva en representació de l'entitat.

El caràcter de tècnic que ha de tenir el representant, respon a la naturalesa del Consell per raó de les seves competències i del contingut tècnic del debat que es genera.

La proposta de la Federació d'Associació de Veïns de suprimir aquest requisit no va acompanyada de l'explicació o fonament que permeti entendre el canvi que es sol·licita. No es manifesten els motius pels quals no creuen correcte l'actual redactat ni tampoc els que fonamenten que la seva proposta millori l'actual regulació.

La segona de les propostes de la Federació de Veïns , tampoc s'ha motivat. Es sol·licita que el Consell validi el nomenament efectuat per la Junta de Portaveus. Aquesta proposta tampoc es pot acceptar per raons tècniques, tota vegada no és possible que el Consell de Patrimoni adopti un acord abans de que estigui constituït i, és evident que no es pot constituir sense la prèvia designació d'aquests tres membres per la Junta de Portaveus.

Per tant, les al·legacions no es poden estimar.

Sobre els canvis proposats pel grup municipal de CiU, s'ha de dir el mateix que les anteriors respecte la falta de motivació. Recordem que el canvi que s'introdueix en el Reglament sobre la Presidència respon a un ajust del precepte a la legalitat i justament per suprimir condicionants a la figura del President que per Llei ha de ser l'Alcalde de la Corporació, la delegació de les competències del qual, no poden venir limitades pel Reglament, ni en termes de "recomanació". Una Norma, que integra l'ordenament jurídic, ha de contenir ordres (positives o negatives) de definició clara i efectes jurídics directes. Per aquest motiu les recomanacions no son objecte de les Normes jurídiques.

Pel que fa a la Vicepresidència, no es pot plantejar la proposta de que recaigui en un membre que no sigui regidor, en tant en quant, les seves funcions són les de la Presidència en cas d'absència del President/a i, en conseqüència, ha de reunir la condició de regidor que legalment s'exigeix a una delegació de competències (art. 23 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim).

Durant el període d'informació pública, tal i com s'explica a l'informe de l'Arquitecta de la secció de Patrimoni Arquitectònic, s'han introduït uns canvis fruit del procés de revisió i sistematització realitzat conjuntament amb els tècnics del Servei de Participació Ciutadana d'aquest Ajuntament , a fi i efecte d'unificar l'estructura bàsica dels diferents reglaments del conjunt de consells de participació de la Ciutat.

Els canvis introduïts, que es detallen en el citat informe, comporten un canvi de la sistematització del diferents apartats del text i de la introducció d'alguna norma que es planteja unificar per a tots els Reglaments dels Consells de Participació de la Ciutat. Consta a l'expedient un exemplar del text de la modificació del reglament, objecte de la seva aprovació definitiva, on es marca, amb un color diferent, els canvis que es proposen introduir.

Vist l'informe jurídic previ i de conformitat amb el que disposa l'art.22.2.d) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Desestimar les al·legacions presentades per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i per part del Grup municipal de Convergència i Unió pels motius que s'han exposat en la part expositiva de la present Resolució.

Segon.-

Aprovar definitivament la modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, segons el text annex a la present Resolució i que incorpora les esmenes introduïdes al text aprovat inicialment, en el sentit i justificació que consta en la present Resolució i en els informes als quals es remet.

Tercer.-

Publicar l'acord precedent i el text íntegre del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, modificat per la present Resolució, en el Butlletí Oficial de la Província.

Quart.-

Publicar els acords precedents al tauler d'anuncis municipals inclòs l'espai web i notificar-ho als interessats segons resulta de l'expedient, així com als corresponents serveis municipals.

Cinquè.-

Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resulten de l'expedient, amb el nou Text del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

Sisè.-

Comunicar els precedents acords al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya als efectes del que disposa l'art. 65.2 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el grup de CiU lamenta no poder donar suport a l'aprovació definitiva del reglament. Ho fem amb la consciència tranquil·la perquè des del primer moment hem presentat esmenes i al·legacions, i fins i tot alguna aportació final per esmenar algun error en el document que es presentava, tal com consta en la diligència... Hi hem participat tant com hem sabut.

Però tot i que la resposta és jurídica, a nosaltres ens hauria agradat tenir la garantia, tal com vam defensar durant la campanya electoral, que no es barrejaran les coses i que el regidor d'Urbanisme no serà en cap cas el president d'aquest Consell.

Ens quedem, per molts informes que hi pugui haver, amb les ganes d'haver trobat un redactat adequat, que potser el nostre tampoc no ho era prou, però no n'hi havia cap altre d'alternatiu.

D'altra banda, l'esmena del vicepresident per a nosaltres també té la seva importància. No tant per si és regidor o no, sinó perquè augmenta el nombre de membres i el nombre de membres del Govern i creiem que és un Consell en què no es tracta de majories sinó del debat.

Però, al capdavall, el que era important per a nosaltres era garantir en el text que el president pogués ser qualsevol dels regidors però no ho pogués ser d'aquests. Abans era obligatòriament un, el que demanàvem nosaltres ara és que només fos un que no pogués ser. En canvi, ens en quedaven 26. Sembla ser que això no és possible i per això no hi donarem suport.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que des de la CUP també han participat en el procés de modificació del reglament. Bastants aportacions que hem fet s'han acceptat, però aquest no era el moment per fer el canvi, atesos els temes que teníem sobre la taula. Per aquest motiu, nosaltres ens hi abstindrem.

El senyor Ramon Bassas recorda que ja en vam parlar amb el Sr. Safont-Tria. Si ara no era el moment, haguéssim continuat amb aquesta circumstància en què obligatòriament un dels regidors, concretament qui els parla, hauria de ser el president del Consell del Patrimoni. I sembla que hi havia un cert consens al voltant que això no fos així.

I, al revés, si resulta que no podem constrènyer per un cantó, tampoc ho podem fer per l'altre. Aquest no és un tema de voluntat política, sinó que és senzillament il·legal. Nosaltres no podem fer un constrenyiment il·legal.

El que sí que és veritat és que el debat sobre això és un debat polític, no legal. Per tant, situem-lo en la política i no en el reglament la composició d'aquest Consell. És un debat que podem obrir però no tancar-lo al reglament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

-Servei d'Habitatge-

29 - APROVACIÓ CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SOBRE LES ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ D'ESPECIAL INTERÈS I AMB CARÀCTER EXCEPCIONAL EN L'ÀMBIT DE LA LLEI DE BARRIS DE CERDANYOLA.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya preveu que, per a impulsar determinades actuacions relacionades amb els programes de rehabilitació d'edificis i d'habitatges, es poden signar convenis entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ajuntaments, amb motiu de l'especial interès que manifesti un ajuntament en la rehabilitació d'un conjunt d'edificis i/o habitatges.

L'Ajuntament de Mataró i la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge han previst signar un conveni per a concretar les actuacions de rehabilitació que es podran beneficiar de les subvencions addicionals previstes en l'article 18 del Decret 455/2004, de 14 de desembre, atesa la situació especial i/o el caràcter excepcional en què es troben els edificis i habitatges objecte de rehabilitació.

L'Ajuntament ha justificat la situació excepcional dels habitatges del barri de Cerdanyola inclosos en la Llei de barris, amb motiu de la situació socioeconòmica de les famílies que els ocupen i també per les especials característiques de les obres de rehabilitació que cal realitzar.

El compromís de l'Ajuntament és d'impulsar i de fer les gestions necessàries amb les persones titulars i ocupants dels habitatges per a dur a bon terme les obres de rehabilitació objecte del conveni; complir les previsions establertes per a cada habitatge; i fer el seguiment i coordinació de les actuacions de rehabilitació.

Per part de la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge el compromís és de tramitar i resoldre les sol·licituds d'ajuts de les obres de rehabilitació dels edificis o habitatges objecte del conveni presentades dins de la convocatòria, si compleixen les condicions exigides; incrementar en un 10% l'import de les subvencions que es donen amb caràcter general; i tramitar una subvenció addicional per cobrir el cost dels projectes i direcció d'obres. Tot això supeditat a l'existència de crèdit pressupostari suficient en les convocatòries de subvencions per a la rehabilitació.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Aprovar el conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en relació a les actuacions de rehabilitació d'especial interès i amb caràcter excepcional en l'àmbit de Cerdanyola inclòs en la Llei de barris.

Segon.- Autoritzar al conseller delegat d'Habitatge, senyor Francesc Teixidó Pont, per la signatura del conveni.

Tercer.- Notificar l'anterior acord a les persones interessades als efectes escaients."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

30 - APROVACIÓ CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SOBRE LES ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ D'ESPECIAL INTERÈS I AMB CARÀCTER EXCEPCIONAL EN L'ÀMBIT DE LA LLEI DE BARRIS DE ROCAFONDA

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya preveu que, per a impulsar determinades actuacions relacionades amb els programes de rehabilitació d'edificis i d'habitatges, es poden signar convenis entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ajuntaments, amb motiu de l'especial interès que manifesti un ajuntament en la rehabilitació d'un conjunt d'edificis i/o habitatges.

L'Ajuntament de Mataró i la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge han previst signar un conveni per a concretar les actuacions de rehabilitació que es podran beneficiar de les subvencions addicionals previstes en l'article 18 del Decret 455/2004, de 14 de desembre, atesa la situació especial i/o el caràcter excepcional en què es troben els edificis i habitatges objecte de rehabilitació.

L'Ajuntament ha justificat la situació excepcional dels habitatges del barri de Rocafonda inclosos en la Llei de barris, amb motiu de la situació socioeconòmica de les famílies que els ocupen i també per les especials característiques de les obres de rehabilitació que cal realitzar.

El compromís de l'Ajuntament és d'impulsar i de fer les gestions necessàries amb les persones titulars i ocupants dels habitatges per a dur a bon terme les obres de rehabilitació objecte del conveni; complir les previsions establertes per a cada habitatge; i fer el seguiment i coordinació de les actuacions de rehabilitació.

Per part de la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge el compromís és de tramitar i resoldre les sol·licituds d'ajuts de les obres de rehabilitació dels edificis o habitatges objecte del conveni presentades dins de la convocatòria, si compleixen les condicions exigides; incrementar en un 10% l'import de les subvencions que es donen amb caràcter general; i tramitar una subvenció addicional per cobrir el cost dels projectes i direcció d'obres. Tot això supeditat a l'existència de crèdit pressupostari suficient en les convocatòries de subvencions per a la rehabilitació.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Aprovar el conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en relació a les actuacions de rehabilitació d'especial interès i amb caràcter excepcional en l'àmbit de Rocafonda inclòs en la Llei de barris.

Segon.- Autoritzar al conseller delegat d'Habitatge, senyor Francesc Teixidó Pont, per la signatura del conveni.

Tercer.- Notificar l'anterior acord a les persones interessades als efectes escaients."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

31 - APROVACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN LA FUNDACIÓ PRIVADA CULTURAL FESTIVAL SHAKESPEARE.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Antecedents de fet

I.- L'Ajuntament de Mataró té la voluntat de formar part de la Fundació Privada Cultural Shakespeare de Santa Susanna, a fi de poder gestionar de forma compartida aquest esdeviment cultural que ha esdevingut en un dels principals referents de la cultura catalana i de l'europea que encarna l'univers literari shakesperià.

II.- La participació de l'Ajuntament de Mataró a la fundació comporta, en base al previst a la llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions, la modificació dels seus estatuts, la qual ha de ser aprovada pel Patronat de la fundació.

III.- La participació de l'Ajuntament de Mataró es condicionarà a que el Patronat de la fundació aprovi els canvis als seus estatuts d'acord amb el que al respecte estableix l'annex I que acompanya a la present proposta, degut a l'ampliació que comporta per a la fundació la incorporació de l'Ajuntament de Mataró (denominació, finalitats, àmbit d'actuació, beneficiaris, patrons, etc.).

IV.- Correspon al Ple Municipal l'aprovació de la participació de l'Ajuntament de Mataró a la fundació en tant que es tracta d'un òrgan supramunicipal.

Fonaments de dret

I.- Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions;

II.- Articles 52 i 133 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

III.- Article 22 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que el Ple de la Corporació adopti la resolució següent:

ACORDS

Primer.- Aprovar la participació de l'Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Cultural Festival Shakespeare. La participació es condiciona a que pel Patronat de la fundació s'aprovi la modificació dels seus estatuts d'acord amb el que al respecte preveu l'annex núm. 1 que acompanya a la present proposta.

Segon.- Designar com a patrons de la Fundació Privada Cultural Festival Shakespeare, els següents:

Patrons nats:

- Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, Alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró

- Sr. Sergi Penedès i Pastor, Conseller Delegat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró

Patrons electius:

- Sr. Francisco Azorín Palao

- Sra. Montserrat Vellvehí Hernàndez

- Sr. Pedro Milán Ferré

Tercer.- Facultar tan àmpliament com en Dret sigui necessari a l'Alcalde-President per subscriure tots els documents que calguin per a l'execució d'aquests acords, fins la completa inscripció de la modificació estatutària aprovada al Registre de Fundacions de la Generalitat."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable de CiU, malgrat fins a darrera hora han estat sospesant la possibilitat d'abstenir-s'hi pels següents motius:

En primer lloc, perquè el PMC, que encara no s'ha constituït, tot i que sembla que ara per fi s'han posat les piles per fer-ho, és l'organisme d'aquest Ajuntament encarregat de planificar i dur a terme la programació de les activitats culturals. Però a aquest organisme, atès que encara no s'ha constituït, vostès li han negat la possibilitat de participar, i també el dret d'aprovar, reunit en consell plenari, el programa d'actuacions d'enguany.

En segon lloc, perquè un cop més vostès han fet un ús dubtós del que preveu el reglament orgànic municipal en relació amb l'antelació amb què s'han de convocar les comissions informatives. Convocar la comissió extraordinària per informar del tema el dimecres 30 a les 15 h, més concretament, a les 14.58 h, via e-mail, quan el dijous era festiu, per al dilluns següent a les 9 h del matí, no és precisament el que es podria dir facilitar la tasca als grups de l'oposició.

En tercer lloc, perquè un altre cop vostès han optat per la política de fets consumats que tant els agrada i no han tingut en compte els grups de l'oposició a l'hora d'escollir els patrons electius que hauran de representar l'Ajuntament de Mataró al Patronat de la Fundació.

Finalment, hores d'ara, estàvem dubtant perquè encara no sabem, o no ens n'han informat, ni del pressupost del festival, ni com es finançarà, ni si caldrà fer-ne alguna aportació, ni de si això afectarà el pressupost del PMC, ni quines institucions hi donaran suport o si caldrà la participació del sector privat o no, entre d'altres.

Malgrat tots aquests motius, que estic segur que vostès comparteixen, siguin suficients per justificar l'abstenció, la nostra actitud sempre constructiva i voluntat de servei a la ciutat, han fet que finalment hi votem a favor, perquè és una molt bona oportunitat per fer de Mataró el referent cultural que tots volem.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que se sumen als punts acabats d'esmentar pel Sr. Masriera i encara n'afegeixen un altre: segons posa a l'expedient, l'interventor ja fa esment a aquesta falta de pressupost i a aquesta falta d'explicació de quina serà l'aportació de l'Ajuntament. Però, a més, tampoc no s'ha tingut en compte si aquesta Fundació, constituïda des del 2005, està al corrent de les seves obligacions, com ara la presentació dels seus comptes i les memòries d'activitat davant el Departament de Justícia de la Generalitat.

Per això nosaltres ens hi abstindrem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que des de la CUP sempre es veu amb bons ulls qualsevol iniciativa cultural que doni no només la possibilitat de gaudir-ne com a ciutadans sinó també per la seva rellevància.

No obstant això, nosaltres ens hi abstindrem bàsicament perquè jo personalment, com a regidor de la CUP, no hi he pogut participar. A causa d'algun error, se m'havia convocat a dos llocs a la mateixa hora i per tant en no tenir la possibilitat de discutir i preguntar sobre la participació de l'Ajuntament en aquest tema, ens hi abstindrem.

El senyor Sergi Penedès, d'entrada, agraeix el grup de CiU que malgrat els greuges, s'hi sumin.

M'agradaria fer constar que respecte a la informació sobre el Festival, se n'ha parlat en dues comissions informatives ordinàries. La darrera extraordinària, convocada el dimecres per al dilluns, era per a la qüestió final de la modificació dels estatuts.

El procés de gestionar conjuntament amb l'Ajuntament de Santa Susanna aquest festival té una certa complexitat administrativa: hi ha dos ajuntaments, dues secretaries, un Patronat de Fundació, etc... i conforme han anat evolucionant els fets, n'hem anat informant en ambdues comissions informatives. Moltes de les preguntes que ha formulat CiU, em penso que s'han contestat en comissió. Evidentment, però, quan es vagi avançant en la gestió del Festival, en seguiré informant.

El senyor Francesc Masriera expressa que precisament avui ha estat consultant les actes de les comissions ordinàries i les preguntes que ha formulat no han estat tractades. Està segur, però, que en parlaran.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Institut Municipal d'Educació-

32 - NOMENAMENT DEL SR. JAUME AGUILAR I DEL SR. CARLES BAILO COM A VOCALS DE RECONEGUT PRESTIGI EN EL MÓN DE L'EDUCACIÓ PER FORMAR PART DEL CONSELL PLENARI DE L'IME.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

- Dos vocals a proposta de la Comissió Municipal Informativa corresponent entre persones de reconegut prestigi en el món de l'educació.

5. La proposta de nomenament dels dos vocals de reconegut prestigi del Consell Plenari de l'IME serà efectiva un cop dictaminada favorablement per la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals.

Per tot el que s'ha exposat es proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Designar com a vocals de reconegut prestigi en el món de l'educació del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, a proposta de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals, les persones següents:

- Sr. Jaume Aguilar Vallès

- Carles Bailo Mompart

2. Notificar aquest acord a les persones interessades.

3. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que un podria estar temptat de pensar que les dues persones que es proposen tenen un posicionament ideològic determinat, no coincident amb el del grup Popular, però aquesta no és la nostra manera d'enfocar les coses. Per tant, com que tenim el convenciment que aquestes persones tenen una capacitat professional reconeguda, aquest grup hi votarà a favor. De la mateixa manera que estem segurs que en cas contrari, amb un govern lliberal conservador de centre dreta que proposés algú afí a ell ideològicament, vostès farien el mateix.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, constata que sempre hi ha aquest tipus d'interpretacions sobre determinades coses. En tot cas, seria molt respectuós avaluar els candidats per les seves capacitat professionals, i no pels seus perfils ideològics que d'altra banda penso que són molt diferents. Estan aquí per la seva vàlua professional i coneixement del tema.

La senyora Conxita Calvo diu que no només per la capacitat professional i personal de les dues persones que proposen, sinó pel procés que s'ha seguit per fer-ne el nomenament. Ha estat un procés obert i transparent tenint en compte les aportacions dels membres del Consell Plenari de l'IME en relació amb altres persones. A partir d'aquí es va consensuar una llista prioritzada i es van escollir les dues primeres persones que hi vam posar. En aquest cas, a més, repeteixen. Qualsevol sospita sobre possibles interpretacions està fora de lloc.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que la Sra. Calvo ho ha dit molt bé: aquestes persones repeteixen. Per tant, el que fem és renovar. Vull recordar que en el seu moment el que vam fer va ser abstenir-nos-hi, i el que fem avui és votar-hi favorablement. Coincideixo en què tenen un perfil professional que val la pena tenir present.

El que voldria fer també és un petit prec. No sé si és possible tècnicament, però estaria bé que en els expedients, quan parlem de persones a qui reconeixem la seva vàlua professional, hi figurés ni que fos un petit currículum. Això podria aclarir moltes coses.

El senyor Alcalde explica que no es referia al Sr. López quan ha parlat d'interpretacions, només al fet que el Sr. Mojedano hagi esmentat què hagués passat si la proposta l'hagués fet un govern de centre dreta...

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

33 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA REHABILITACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Aquest Grup Municipal ha manifestat en diverses ocasions i de diverses maneres la seva voluntat perquè l'Ajuntament de Mataró s'impliqués en la restauració de la Basílica de Santa Maria.

En aquest sentit i des de que el Sr. Mas era Alcalde de Mataró el Grup Popular ha presentat iniciatives sol·licitant la creació d'un Consorci entre les diferents administracions públiques, l'Església i altres organismes i entitats que puguin estar interessades en el projecte per tal d' assegurar l' obtenció dels recursos necessaris per la rehabilitació i el manteniment futur de la Basílica de Santa Maria de Mataró en les millors condicions. L'última vegada que aquest Grup Municipal va presentar una iniciativa d'aquestes característiques va ser l'any 2005. En aquella ocasió, el nostre Grup va acceptar retirar la proposta i aprovar una d'alternativa elaborada pel Govern Municipal en la que es comprometia a intensificar les converses amb les diverses Administracions així com amb el Bisbat per tal de cercar compromisos ferms de totes les parts que facin factible la signatura d'un conveni, amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per finançar i executar la rehabilitació de la Basílica.

El Partit Popular, fins i tot va presentar el mateix any 2005 una proposició no de llei al Parlament de Catalunya perquè es creés aquest consorci.

Posteriorment, el nostre Grup ha presentat diverses iniciatives i esmenes als pressupostos, tant municipals com de la Generalitat perquè es participi en la restauració de la Basílica.

La proposta que ara fa el Govern Municipal coincideix plenament amb la voluntat i esperit del Partit Popular i donada la coincidència el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró instarà en breu termini a la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona a la creació d'un consorci, comissió o qualsevol altre fórmula jurídica convenient entre administracions, l'Església, organismes, entitats i empreses locals que estiguin interessades en el projecte per tirar endavant el procés de rehabilitació de la Basílica de Santa Maria..
  1. Aquest Acord serà traslladat al President de la Generalitat de Catalunya, a la Consellera de Cultura del Govern de la Generalitat, al President del Parlament de Catalunya, al President de la Diputació de Barcelona, al rector de la Basílica de Santa Maria i al Bisbat de Barcelona. "

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que la seva posició al respecte sempre ha estat de total suport a la rehabilitació de la Basílica. Hi votaran favorablement.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, comença manifestant que no hi donaran suport perquè la proposta de resolució concretament diu que: "hem de crear un consorci amb diferents administracions" i això no ho aprovaran. Continuem treballant per executar les diferents fases de rehabilitació de la Parròquia, conjuntament amb la Parròquia, amb el Museu Arxiu i amb Caixa Laietana. S'han mantingut converses amb la Generalitat, la Direcció General de Patrimoni, i ens han confirmat el seu interès a participar-hi. Estem en fase de constitució formal d'aquesta comissió a l'espera que la Generalitat nomeni el seu representant. Un cop constituïda la comissió en funció de les disponibilitats pressupostàries i les prioritats tècniques continuarem executant la rehabilitació de la parròquia de Santa Maria.

El senyor Pau Mojedano reconeix que no esperava un altre posicionament per part del Sr. Penedès.

Miri, aquesta proposta, vostè la pot adaptar com cregui convenient. El que li demano és un compromís entre administracions i vostè no l'acaba d'acceptar. Jo li ofereixo la possibilitat que redacti, com el Govern cregui convenient, el text d'aquest acord i li demano que assumeixin un compromís públic de crear aquesta comissió. La millor manera de fer-ho és en el Ple municipal. No veig quin inconvenient tenen vostès a acceptar públicament, de manera formal, en el Ple, allò que vostè ja ha dit públicament als mitjans de comunicació. La sensació que un té és que no estan disposats a acceptar una proposta que en altres ocasions, de manera contradictòria al que vostè ha expressat, vostès han acceptat. No hi trobo justificació.

El senyor Sergi Penedès aclareix que ha dit públicament, i també en el Ple, que estem en fase de constituir aquesta comissió. Si ja ho estem fent, anar a remolc de propostes de resolució que presenta el seu grup, creiem que no és la millor manera.

El Sr. Alcalde crec que públicament també els ha dit vàries vegades que la reforma de Santa Maria hauríem d'evitar polititzar-la i en el fons de la seva proposta hi ha aquesta qüestió. El seu grup el que pretén obstinadament és voler posar en evidència que els grups d'esquerra no són capaços o no tenen la voluntat política de rehabilitar Santa Maria. Donat que això no és cert, no aprovarem aquesta proposta de resolució.

El senyor Pau Mojedano lamenta aquesta visió tan curta de les coses que demostra el Sr. Penedès. Aquí no hi ha cap ànim de polititzar res. Des d'abans del 2005 aquest grup insisteix en una cosa que el govern Socialista amb Iniciativa i en Tripartit també ha desestimat reiteradament i és que busquem la fórmula que garanteixi la rehabilitació de la Basílica per quan hagi d'estar. La diferència és que si haguéssim governat nosaltres quan vostès, o els seus governs anteriors, haguessin acceptat el que nosaltres proposàvem en aquell moment, ara al 2008, l'any del Mil·lenari, la Basílica estaria com hauria d'estar i no està. Això no és obstinació política sinó sentit comú, de fer les coses quan s'han de fer i com s'han de fer.

Vostè m'acaba de respondre que no vol anar a remolc de l'oposició. Vostès hi han anat quan la Basílica no està rehabilitada quan ho hauria d'haver estat. Si tinguessin grandesa de mires, ara tocaria assumir i comprometre's públicament amb el que han manifestat als mitjans de comunicació.

El senyor Sergi Penedès expressa que el que ha manifestat públicament i en el Ple és el mateix. Reitera que estem en fase de constitució de la comissió a l'espera que la Generalitat nomeni el seu representant.

De moment, la comissió està formada pel Sr. Alcalde i jo mateix, per part del Govern, per un representant de Caixa Laietana, un representant del Museu Arxiu i de la Parròquia de Santa Maria i també estem parlant amb el Bisbat que també vol designar un representant. Si això ja s'està fent, no té cap sentit aprovar cap proposta de resolució que, a més, parla de consorcis d'altres administracions.

El senyor Pau Mojedano constata que el problema és que si això que ara ha dit el Sr. Penedès no li surt bé, cosa que és possible, el Govern no s'haurà responsabilitzat públicament de tirar-ho endavant. Ara queda en una mera paraula, sense compromís públic. Aquesta és la gran diferència entre governs capaços d'assumir responsabilitats i governs que no ho són.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reconeix que hagués agraït molt al Sr. Mojedano que quan el PP governava a Madrid i tenien capacitat d'influència sobre el govern de la Generalitat de Catalunya, haguessin vingut amb alguna proposta per finançar la rehabilitació de Santa Maria. Això no es va produir i, en canvi, s'ha produït quan hi ha hagut un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.

Vostè sap que hem batallat aquest tema i ho hem fet amb el Bisbat i amb la Direcció General del Patrimoni, perquè a l'acord-marc signat al seu moment entre la Direcció General del Patrimoni, el conseller de Cultura i el conjunt de ciutadans, s'inclogués Santa Maria en el llistat d'esglésies a rehabilitar. En aquell mateix acord es fixava el compromís de la Generalitat, que era assumir el 50% de la rehabilitació d'un seguit llarg d'esglésies.

Per cert, del llistat de Barcelona només Santa Maria és una església de fora de la ciutat.

Per tant, hem batallat i hi hem treballat.

Jo sempre he dit que preferiria que aquest tema no el polititzéssim, perquè d'això no en traurà res Santa Maria.

Estem a l'espera de constituir la comissió, hem parlat llargament amb el Director General de quina era la millor fórmula per articular-la, hi ha el compromís econòmic de la Generalitat, el compromís del Govern municipal de col·laborar-hi, de Caixa Laietana, també de col·laborar-hi, de la Parròquia i del Bisbat, de contribuir-hi en funció de les finances que tenen aquestes institucions. Si hi anem plegats serà molt millor i més fàcil. Espero que de Santa Maria en puguem fer una realitat amb la seva rehabilitació, amb els anys que calgui i amb el compromís de les administracions i entitats que hi col·laboren.

D'altra banda, no li permeto aquest to de mirar enrere perquè ens podem retreure moltes coses.

En definitiva, el compromís hi és aquí en el ple i ara estem buscant la fórmula millor per constituir la comissió. Hem reclamat directament a la Direcció General del Patrimoni que nomeni el seu representant en aquesta comissió.

El senyor Pau Mojedano afirma que allò que diu el Sr. Alcalde queda molt bé, perquè té la gran habilitat de, en finalitzar el debat, fugir endavant, tirar la pilota i apel·lar a les possibles responsabilitats d'altres administracions. Però del fet que encara no hagi estat rehabilitada Santa Maria la responsabilitat és de l'Ajuntament de Mataró i dels governs que han governat aquest Ajuntament.

Miri, jo no sé quina força podia haver fet en el seu moment el govern del PP a Madrid, l'únic que li puc dir és que els grups parlamentaris que n'han demostrat el compromís al Parlament de Catalunya han estat els del PP, però no els seus. L'única persona d'àmbit estatal que ha adoptat un compromís, exministre per cert, a Mataró, en dir que si governava el PP, el govern de l'Estat es comprometia a invertir en la rehabilitació de la Basílica, ha estat un exministre del PP. Després, nosaltres no vam guanyar les eleccions i per tant el compromís no s'ha pogut complir.

Sr. Alcalde, els fets diuen que en el Mil·lenari, el 2008, tal com havíem anunciat nosaltres, la Basílica no està rehabilitada. Intentar que tots ens haguéssim ajuntat des de fa molts anys ho hem fet nosaltres i això no és polititzar les coses, és constatar que quan s'hauria d'haver fet, no s'ha fet.

El senyor Alcalde respon al Sr. Mojedano que si portar un candidat a passejar per Santa Maria en plena campanya electoral no és polititzar les coses, que algú li expliqui què ho és. En tot cas, aquest senyor, quan era ministre podia haver vingut a Santa Maria amb la maleta i els calés i segurament l'haguéssim rebut posant-li l'estora vermella. Però, això no va ser així.

El senyor Pau Mojedano afegeix que és difícil que el membre d'un govern de l'Estat estigui disposat a invertir en allò que ni l'Ajuntament, a través del seu Govern, ni la Generalitat, a través dels grups parlamentaris d'esquerres, estan disposades a assumir.

El senyor Alcalde recorda que estava disposada a assumir-ho la Parròquia, que va fer molts passos i a qui se li van tancar moltes portes. En tot cas, recordem que és el titular de l'església i no va obtenir cap resultat enlloc.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

34 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A MILLORAR L'APLICACIÓ DE LA LLEI ESTATAL DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA A L'ÀMBIT DE RESIDÈNCIES PER PERSONES AMB DISCAPACITAT PSÍQUICA I FÍSICA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La defensa de l'Estat del Benestar i la millora de la protecció social de les persones ha de ser un actiu de l'acció política del Govern de Catalunya, del Govern de la Ciutat i de la societat catalana. Ho ha de ser per raó de justícia i solidaritat amb aquells que per edat, per discapacitat o per altres circumstàncies es troben en situació de desavantatge o tenen més dificultats per progressar, però també ho són per raons de cohesió social i de cohesió nacional.

Així, una de les necessitats que la societat catalana reclama que assumeixin els poders públics, és el desenvolupament d'una política ambiciosa de suport a les persones amb dependència.

La dependència constitueix un risc social que, malgrat que és més freqüent trobar-lo en les persones grans, es pot donar en totes les edats i situacions. Els col·lectius de persones que necessiten suport per a una vida autònoma són les persones grans, les discapacitades i les persones amb problemes de salut mental.

Fa temps que s'ha fet evident a la comarca del Maresme, la urgència de poder disposar de més places d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat psíquica i molt més si a aquesta li afegim la discapacitat motòrica.

A la Ciutat de Mataró, i gràcies a la Fundació Maresme les persones amb discapacitat psíquica i/o física majors de 18 anys, gaudeixen de dos tipus de recursos residencials:

LES LLARS RESIDÈNCIES : (per a persones adultes amb una discapacitat psíquica amb grau lleu, mig o sever, i una necessitat de suport intermitent, limitat o extens).

- La Llar-residència La Ronda (Ronda Alfons, XII, 87 de Mataró), amb 14 plaçes.

- La Llar-residència C/ Vitòria (C/ Vitòria, 16 de Mataró. Abans a Premia de Mar), amb 14 plaçes

- La Llar- residència Les Sureres (C/ Riu Segre, 25 Urbanització Les Sureres de Mataró), amb 8 plaçes.

LES RESIDÈNCIES ASSISTIDES (per a persones adultes amb una discapacitat psíquica amb grau sever o profund, i una necessitat de suport extens o generalitzat).

- La Llar Sta. Maria (Rda. Alfons XII, 127 de Mataró), amb 20 plaçes.

Aquest dos tipus de residència atenen un TOTAL 56 PERSONES

En aquests moments hi ha 34 persones ateses a la Fundació esperant una plaça de llar residència, de les quals 11 són considerades urgents i/o prioritàries, altres 8 són considerades com a preferents (que poden esdevenir urgents en qualsevol moment) i finalment 15 són sol·licituds en previsió de futur.

Tenim 11 persones que estaven ateses en algun dels centres de la Fundació El Maresme, que s'han hagut de derivar a d'altres entitats de Catalunya, donada la urgència que tenien d'un recurs residencial i que si haguessin disposat d'una plaça a la nostra Ciutat hagués estat molt millor per a ells i les seves famílies.

La Llista d'espera de residència assistida en aquests moments és de 14 persones.

De les quals 2 poden ser considerades com a urgents prioritàries, altres 2 poden ser considerades preferents i finalment 10 són sol·licituds en previsió de futur.

La Fundació El Maresme, està acreditada per a prestar des de l'any 2002, un Programa que anomenem SASVI (Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent), aquest, és un servei que proporciona a aquelles persones amb discapacitat psíquica amb un nivell alt d'autonomia i capacitats, una sèrie de suports puntuals i intermitents, que els faciliten la seva integració social i els permet de portar una vida independent i desinstitucionalitzada al seu domicili particular, ja sigui de lloguer o en propietat, sols o acompanyats.

Actualment, aquest Servei presta suport a 23 persones, que estan distribuïdes en 12 pisos.

La demanda no atesa és de 25 persones, unes 10 persones, que pràcticament ja podrien començar, i 15 persones més a mig termini.

Hem de fer constar que la consideració de determinades demandes com a no urgents o en previsió de futur, pot canviar en qualsevol moment donada la gran variabilitat de les situacions personals i familiars, podent esdevenir urgents en qualsevol moment.

Hem de tenir en compte que la darrera oferta de places d'acolliment residencial per part de la Fundació El Maresme és de l'any 2000, quan es va inaugurar la llar-residència de Les Sureres amb capacitat per a 8 residents.

Així mateix estem segurs que hi ha una demanda/necessitat oculta no detectada o que no està recollida enlloc però que existeix i que pot emergir en qualsevol moment i en alguns casos de forma molt urgent.

Aquesta informació ens consta que la té la Delegació Territorial de Barcelona del Dept. d'Acció Social i Ciutadania.

L'oferta d'altres entitats de la Comarca és:

A Canet, l'Associació MARPI ofereix 18 places de llar residència

A Mataró, Els germans F. de la Creu Blanca ofereixen 16 places de llar residència

A Pineda de Mar, l'Associació MARPI ofereix 11 places de llar residència

A Tiana, l'Obra Benèfica del nen Déu ofereix 10 places de llar residència

A Tordera, l'Associació el Rusc ofereix 10 places de llar residència

A Vilassar de Dalt l'Associació Catalònia ofereix 26 places de llar residència

A Vilassar de Dalt l'Associació Catalonia (Torremar) ofereix 67 places de residència

Total 168 persones ateses a llars residència.

A Alella, (Les Hortènsies) de la Fundació St. Francesc d'Assís ofereix 156 places de residència

A Alella, (La Gavina), l'ICASS ofereix 35 places de residència

A Palafolls, la Fundació ASPRONIS ( Maresme- la Selva) 46 places de residència

A Llavaneres , Els Germans F. Creu Blanca ofereix 26 places de residència

Total 263 persones ateses a residències assistides

Ens consta que totes les places d'aquests equipaments estan ocupades i que en totes les residències hi ha llista d'espera.

És així, doncs, que constatades aquestes informacions proposem de treballar conjuntament amb tots els agents implicats: pares i familiars, Patronat de la Fundació El Maresme i d'altres institucions implicades, per tal de definir els objectius estratègics de la Ciutat en aquest àmbit.

Atès que el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ ja va presentar una al·legació al PAM del 2004, on demanàvem un centre de dia per a joves més grans de divuit anys amb paràlisi cerebral, que, va ésser acceptada parcialment però no desenvolupada.

Atès que el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ va tornar a presentar una al·legació al PAM del 2005 on dèiem "Els joves amb greus malalties mentals i els joves amb paràlisi cerebral i més grans de 18 anys han de ser assistits fora del nostre municipi i, en molts casos, fora de la comarca". I demanàvem incloure una nova acció en el sentit de cercar, juntament amb la Fundació el Maresme, si s'escau, en el sí d'una "Comissió Tècnica", un espai per a la creació d'un centre de dia per atendre els joves afectats de paràlisi cerebral i un altre centre per a joves amb malalties mentals, perquè aquest jovent, pugui ser atès al seu municipi, incrementant així llur qualitat de vida i fent possible que la família pugui gaudir més estones del seu fill o filla, i aquests del seu nucli familiar, amb l'estabilitat emocional que això comporta.

Atès que el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ ho va tornar a demanar en el Pressupost 2007, presentant una al·legació que deia: "Estudi de necessitats dels diferents col·lectius de disminuïts de la ciutat (psíquics, físics i sensorials) i promoció de projectes que potencien llur atenció en centres específics de treball, si s'escau, i en residències quan ho precisen".

Atès que com ha quedat palès anteriorment, és urgent la creació de places de residència per a persones amb discapacitats psíquica i física.

És, per tot això, que demanem al ple l'aprovació dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Reclamar al Govern de la Generalitat un Pla d'Actuació urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre adequadament el desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, segons el que preveu la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials.

TERCER.- Creació d'una Comissió Tècnica, amb la col·laboració de les entitats implicades, que estudií i impulsi la creació de noves places de residència a la Ciutat per a persones amb discapacitat psíquica i física."

En aquest punt de l'ordre del dia, el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Calsapeu, en representació de la Fundació Privada el Maresme, qui expressa el seu malestar per la utilització d'informació interna de l'entitat. En el punt 34 de l'ordre del dia d'aquest Ple figura tot un seguit d'informació manllevada a la Fundació, que forma part d'estudis interns, sense la nostra autorització. No podem acceptar que informació interna sigui utilitzada políticament.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el grup Popular no havia previst aquesta intervenció i lamenten que s'hagi produït això. Com a suggeriment per a CiU, potser fóra bo que en el redactat s'obviés el fragment causant de la polèmica.

Més enllà d'això, a nosaltres la proposta ens sembla raonable i, per tant, l'assumim. Estem disposats a votar-hi a favor.

La proposta va més enllà de la llei aprovada, perquè evidentment aborda les carències que sovint hem denunciat que aquesta llei tenia. També nosaltres hem organitzat, com a grup municipal, alguna trobada i taula rodona al respecte en què els col·lectius afectats també han pogut denunciar alguna d'aquestes carències que té la llei. Aquestes mancances consisteixen en què s'hagin repartit diners €per cert, insuficients€ però sense que es puguin arribar a cobrir els serveis necessaris, els serveis que un cop analitzada la situació del país es poden considerar necessaris, que és el que s'hauria d'haver fet. Calia haver fet una anàlisi real i acurada dels serveis realment necessaris per donar assistència a aquest col·lectiu.

A títol d'anècdota, comentar que ahir mentre parlava de la proposta amb gent afectada, ens van demanar que traslladéssim al Ple la seva sorpresa perquè un Ajuntament que, com molts altres, té una població afectada important, s'hagués decidit a pagar més de 3 milions d'euros pel trasllat d'una nau.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, lamenta també la situació que s'ha donat. El que aquí estem discutint és una proposta amb uns acords concrets que es refereixen a un seguit de mancances que té la ciutat i la comarca. Anunciem que el nostre vot serà afirmatiu.

D'altra banda, recordar que la CUP el passat gener d'aquest any ja va presentar una proposta de resolució en un sentit similar on textualment dèiem:

"1. Donar a conèixer les dotacions previstes a curt i mig termini pel que fa a la millora i ampliació del dispositiu d'equipaments i recursos sociosanitaris i de salut mental.

2. Instar a la Generalitat a l'estudi, planificació i inversió necessària per tal que el dispositiu i recursos sanitaris donin una resposta satisfactòria comparable al menys a la mitjana de Catalunya, a les necessitats sanitàries i problemes de salut de la població afectada."

Aquesta proposta va quedar sobre la taula i no se n'ha parlat més.

Malgrat reconèixer i valorar el paper que les entitats i fundacions privades han realitzat i realitzen en aquest àmbit, cal constatar la responsabilitat directa que té l'administració publica en la dotació pressupostària i de serveis i equipaments per fer front a totes aquestes necessitats, que ha de suplir gran part de les mancances a nivell de salut mental. L'antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena s'ha de dedicar cada vegada més a suplir els insuficients recursos hospitalaris, deixant el seu paper sociosanitari en un lloc cada vegada més secundari, i així seguiríem.

En conseqüència, instem una vegada més al Ple i als grups municipals a prendre el compromís i emplaçar a la Generalitat a destinar els recursos suficients i posar dempeus els recursos necessaris per atendre les necessitats de salut i sociosanitàries de la població de Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Safont-Tria que si no recorda malament, la seva proposta de resolució es va acordar que seria tractada en una sessió especial del Consell Municipal de Salut. Al Sr. Alcalde li consta que així va ser.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, declara que el Sr. Miquel Torner, company corregionari de vostès davant d'aquell Consell, va ser present en aquella sessió. Es va portar al Gerent i Director Mèdic del Consorci Sanitari del Maresme per veure el desplegament, també va venir el Sr. Rafa Codina i el Sr. Albert, de qui no recordo el cognom, i representants de veïns. Va ser una sessió llarga de dues hores on es va parlar abastament del desplegament futur i immediat de la Llei. Es van contestar totes les preguntes.

Passant a la proposta de CiU, avançar que no la podrem acceptar, malgrat estem d'acord amb el que comentava el Sr. Mojedano: falten més recursos.

Però, en tot cas, no acceptem la proposta perquè estem en una dinàmica en què cada cop es presenten propostes per impulsar allò que ja estem realitzant.

Un camp com aquest, en què estem portant a terme el desplegament de la Llei 39 (o Llei de la Dependència) o la Llei 12 de Serveis Socials, que estem començant a desplegar, en el món dels serveis socials significa un gran canvi i la posada en marxa d'una atenció ciutadana única que fins ara no està exempta de dificultats, com estem veient. És normal que hi hagi aspectes a millorar, sovint davant d'un procés complex, que comporta un canvi de cultura organitzativa de les administracions implicades.

En resposta al primer prec de CiU, val a dir que a Mataró estem treballant des del 2005 en això. Col·laborem amb la Generalitat mitjançant el PRODEC en el desenvolupament d'un model únic i públic d'atenció a les persones amb dependències i les seves famílies. Del 2005 al 2007 l'Ajuntament ha rebut 298.000 i escaig d'euros del Departament d'Acció Social i Ciutadania, per respecte els 40.000 euros del 2005, a fi d'executar els programes. Actualment estem a l'espera de rebre aquest mes de maig el futur contracte-programa que regularà les aportacions del 2008, per tant, ja hi estem treballant. Demanar per endavant una cosa que estem esperant, em sembla fora de lloc. El termini per treballar tot això és del 12 al 26 de maig.

En referència al segon prec, convé explicar que la cartera de serveis socials està en procés avançat de regulació. Actualment, estem treballant amb les diferents federacions que conformen les taules tècniques de l'anomenat Tercer Sector, per tal que pugui quedar tot recollit, de manera consensuada. Un cop incorporades totes les aportacions, es portarà la cartera de serveis aprovada de manera definitiva. Sembla que això serà cap al juny.

Per tant, no correspon instar a l'aprovació immediata d'un decret que està en procés d'aprovació.

En referència al tercer prec, val a dir que l'Ajuntament de Mataró és més ambiciós. En principi, estem treballant amb tots els tipus de discapacitats que tenim amb les persones dependents de la Llei 39 i, més endavant, amb les susceptibles d'acollir-se a la Llei de Benestar Social. A més, la Generalitat està elaborant la planificació territorial dels serveis especialitzats 2008-2011, per tal de fer una previsió de les necessitats i garantir equilibri i equitat social i territorial.

Nosaltres hem demanat les dades al Departament d'Acció Social i Ciutadania, que és qui centralitza les sol·licituds de totes les places residencials: tant de les que tenen a veure amb la Llei de Dependència, com amb d'altres. Per aquest motiu, s'ha realitzat una sol·licitud de les dades relatives en concret a Mataró, ja que les aparegudes a la resolució són d'àmbit comarcal. Per tant, prèviament a instar la creació de noves places, el que hem de saber és quina és la realitat.

Aquesta informació serà analitzada, formant part de la prova pilot de professional de referència que estem realitzant des de fa un any, per conèixer les coordinacions periòdiques que els professionals de referència dels discapacitats mantenen amb les entitats que treballen en aquest àmbit a la ciutat: com ara Fundació Maresme, GIMM, CECOM, ONCE, etc. Per tant, aquesta comissió tècnica ja existeix.

D'altra banda, les demandes que es derivin del desplegament d'ambdues lleis seran tant a nivell municipal com comarcal. Al Consell Comarcal del Maresme s'ha constituït una associació que reuneix totes les entitats de la comarca que acullen persones afectades amb diferents tipus de discapacitats, fet que afavorirà que es presentin demandes conjuntes pel que fa a noves infraestructures, entre d'altres.

En definitiva, la proposta presentada no té sentit, perquè ja s'està treballant en el desplegament d'ambdues lleis, perquè la cartera de serveis s'aprovarà consensuada properament i perquè en aquests moments ja hi ha comissions de seguiment treballant per veure quina és la situació real de la ciutat i la comarca.

El senyor Vicent Garcia Caurin afegeix que no sap qui polititza què i com. Jo he utilitzat unes dades que entrant a la xarxa informàtica es poden comprovar sobre totes les residències que figuren aquí. De fet, jo em pensava que era una proposta que el Govern acceptaria, perquè amb el seu rebuig vostès estan tancant la porta a unes 100 famílies que tenen nens discapacitats greus a casa. Això és així.

Primer de tot, jo vaig pactar amb vostè fer aquesta proposta perquè hi ha hagut uns pares de nens afectats que han trucat a la porta del regidor Vicent Garcia. Aquest regidor treballa en aquest àmbit i, per tant, té coneixements de dades. Arribant al tema de la Fundació Maresme, convé recordar que el seu President, públicament m'havia donat permís per treballar en favor dels discapacitats. Que ara es desdiguin, no sé per què, quines pressions hi hagi hagut... No ho sé. Però escolti, davant de l'AMPA de l'escola Les Aigües i la Fundació Maresme, se'm va dir: "fes tot allò que puguis per la Fundació". Això ho podem constatar i, per tant, jo tinc la consciència molt tranquil·la. A més, jo actuo pels nens, que és el que em preocupa, i per les seves famílies.

Si vostè ara vol inventar-se la història amb la Fundació Maresme... no sé qui polititza. Jo no he entrat a la Fundació Maresme i vostè sí, tota una tarda de reunió. Vostè potser utilitza la política, jo no.

Li podria discutir tot el que m'ha dit, però no hi vull entrar.

Pel que fa al suport necessari, escolti, portem gairebé un any i la cartera de serveis no està creada.

Acabo dient que les dades utilitzades han estat donades només per facilitar la tasca de la Regidoria i no per embolicar la vida social i política de la ciutat.

La senyora Carme Esteban no vol fer esment a les dades de la Fundació Maresme, perquè ella no les he tret.

Per si algú no ho sap, sóc Patrona i pertanyo a la Junta, i, per tant, puc anar a la Fundació Maresme cada vegada que se'ns convoca. És més, aquesta tarda a les 6 hi havia una reunió de Junta i no hi he pogut assistir.

Jo no he tret cap dada, ni parlaré de les dades facilitades sobre la Fundació. Jo només estic dient que no acceptem la proposta perquè ja estem impulsant i duent a terme aquest tema.

Quan vostè em planteja, en acabar una comissió informativa del mes d'abril, que hi ha famílies desateses, parlem de plantejar conjuntament una proposta. Però per fer una proposta, jo li dic que necessitem buscar les dades. I això és el que estem fent, buscar les dades si és que hi ha gent desatesa, perquè nosaltres, des de Benestar Social, les dades que tenim són per a la Llei 39/2006, que va començar a posar-se en marxa a partir de l'1 de gener del 2007. La gent ha començat a cobrar PIES des del gener i febrer del 2008, amb un retard de menys d'un any, però, malgrat les insuficiències siguin moltes, la gent ja ha començat a funcionar.

Vostès, en canvi, van fer una llei anterior l'any 95, van trigar més de dos anys a fer un decret de desplegament de la llei i més de 9 anys a implementar-la. Els responsables van ser CiU, és a dir, la Generalitat, perquè l'Ajuntament no tenia les competències per fer aquestes lleis.

En segon lloc, recordar que hi ha hagut un augment considerable de recursos: augment de places, residències, centres de dia, imports. Quelcom tant senzill com el que van fer vostès d'ajudes per un import màxim de 240 euros per família, ara hi ha una aportació que pot arribar fins als 508 euros en el cas major. I en cas de sortir perjudicat, mai es deixaria de rebre l'anterior prestació.

Estic d'acord en què quan una llei d'aquestes es posa en marxa, sorgeixen moltes dificultats, però no em digui que fem tard.

En el nostre cas, la Llei de Benestar Social ha començat a tenir efecte al gener del 2008 i ja estem dient que està previst que la cartera de serveis socials surti en el primer semestre. Si això no és eficiència o rapidesa o ganes d'impulsar aquesta llei, amb tota la complexitat que això comporta, digui'm què és.

D'altra banda, vull que quedi clar que jo no faré esment a les dades de la Fundació Maresme perquè no em pertoca: estic aquí com a regidora.

El senyor Vicent Garcia Caurin, perquè vegi la Sra. Esteban que ell no utilitza la política per afavorir el seu grup o utilitza els discapacitats per fer política, li planteja el següent:

Retiro el primer i segon punts i li dic que creï vostè la comissió mixta per estudiar i impulsar la creació de residències a Mataró. I prou.

La senyora Carme Esteban recorda que la comissió existeix, amb una coordinadora amb totes les entitats de Mataró i amb el professional de referència. Això és la comissió mixta que està funcionant des de finals del 2006. Ja està creada, ho sento.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 35, 37,50 i 54 per venir referits a temàtiques coincidents.

35 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA SITUACIÓ DEL COMERÇ ACTUA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Atès que el deure de tota administració pública és, d'una banda el de vetllar pels interessos generals, i de l'altre el de mantenir una posició neutral davant els diferents agents econòmics.

Atès que l' empresa municipal PUMSA, ha obviat aquests dos principis fonamentals en la seva actuació, al no vetllar pels interessos generals no requerint al comerç ACTUA al pagament dels lloguers als que es va comprometre a fer front en el seu dia quan va acceptar la concessió en règim de lloguer del local situat a la Plaça de la Muralla. Com a conseqüència d'això, una empresa municipal s' ha vist privada d'aquests importants ingressos. Per altre banda es podria deduir que no ha complert amb el deure de neutralitat, concedint un local propietat de PUMSA a un operador econòmic que si bé es va comprometre al pagament d'un lloguer important, al no haver pagat ni un sol mes en realitat es pot dir que se li ha donat sense cap contraprestació, quan altres agents econòmics que pot ser no haguessin pagat d'entrada un lloguer tant elevat pel local sí haguessin fet efectives les quantitats mensuals.

Atès que tant aplicant un plantejament jurídic privat la falta de pagament representa un incompliment contractual que tant l' article 1124 como la Llei d' arrendaments urbans en el art. 27 2. a) considera causa d' extinció del contracte d' arrendament, i al Real Decret 2/2000 de 16 de juny Llei de Contractes de les Administracions Públiques estableix en el seu article 111 g) i h) com causes de resolució dels contractes públics l' incompliment de les obligacions contractuals essencials com així ho desenvolupa el Real Decret 1998 Reglament General de la Llei de contracte amb les administracions Públiques.

Atès que des de PUMSA sembla no haver-se requerit el pagament del lloguer per cap via al comerç Actua.

Atès que sembla ser que no s'ha instat des de PUMSA a cap procediment judicial per desnonar al no haver-se fet efectiu el pagament.

Atès que l'explicació dels responsables de PUMSA i del Govern Municipal per justificar el no pagament ha estat que la zona encara no estava completament urbanitzada i que no sembla que hi hagi cap pacte exprés justificat ni que estigués previst en les bases del concurs, i que fins i tot des del punt de vista polític seria difícil justificar una exempció del pagament en aquest cas. Però és que a més, en aquest cas de flagrant i pertinaç incompliment de les obligacions contractuals, no s' ha complit la finalitat per la que es va adjudicar aquest local que era la de ser un projecte cultural-empresarial solvent, atractiu i dinamitzador de la zona.

Por tot l' exposat, el Grup Municipal del Partit Popular proposa al Ple l' aprovació del següent

ACORD

1. Exigir a l'empresa municipal PUMSA que iniciï sense demora els tràmits jurídics i administratius per la resolució del contracte amb l' empresa ACTUA , així com el desnonament en la possessió d'aquest local reclamant els crèdits pendents. Tanmateix, procedir a la convocatòria d'un nou concurs públic per una nova adjudicació del local a un altre operador econòmic. "

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE EL COBRAMENT DE LLOGUERS DELS LOCALS PROPIETAT DE L'EMPRESA MUNICIPAL PUMSA.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Aquests dies han corregut informacions sobre el fet que un llogater d'un dels locals comercials propietat de l'empresa municipal PUMSA no hauria fet efectiu l'import del lloguer per un espai de temps que podria arribar als dos anys.

Tenint en compte que es tractaria d'un lloguer aproximat de 6.000 euros mensuals, en el cas que s'arribes als dos anys, estaríem parlant d'un import de 144.000 euros.

Atès que es tracte d'ingressos d'una empresa municipal, la qual cosa equival a dir què és diner del que no es disposa per inversió pública.

Atès que estaríem parlant d'una empresa, el llogater, que exerceix una activitat comercial i conseqüentment entraria en competència amb altres de forma deslleial.

Atès que, si tot això fos així, no se'n hauria informat en el Consell d'Administració de l'empresa municipal propietària del local, tot i que estem parlant d'un import total superior pel qual tenen competències per prendre decisions la presidència i la gerència, i que, en cas de tenir-ne, també estan obligats a donar-ne comptes.

El Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Confirma el govern municipal que hi ha un o més llogaters, segons la descripció realitzada a la part expositiva, que no han ingressat l'import del corresponent lloguer durant un termini de temps superior a l'any?

Segon.- Si això és així:

a) De quants i quins locals estem parlant? De quin període de temps? De quin import?

b) Per quina raó s'ha permès aquesta situació i no s'ha informat adequadament al Consell d'Administració?

c) Quin cost financer té aquesta situació per a l'empresa municipal PUMSA?

d) Com valora el govern el tracte de preferència respecte altres empreses de la ciutat?"

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR ARRAN DEL FET QUE PUMSA NO COBRA EL LLOGUER DEL COMERÇ "ACTUA".

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Coneixedors que PUMSA no cobra el lloguer del comerç Actua, la CUP FA les preguntes següents al Govern municipal:

1). Qui (per cada part implicada) i en quins termes va prendre l'acord de "diferir" el cobrament dels lloguers?

2). Per quin motiu no s'havia fet públic aquest acord?

3). El regidor d'Urbanisme Sr. Ramon Bassas ha afirmat a la premsa que "Hauria estat un tracte de favor si s'haguessin presentat altres empreses al concurs, però que no va ser el cas, i que la zona s'hauria quedat sense una activitat econòmica important". Els tractes de favor deixen de ser-ho quan només hi ha un afavorit? "

54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DEL COMERÇ ACTUA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El comerç Actua ocupa un local de 1000 m2 propietat de l'empresa municipal PUMSA. Segons s'ha sabut i ha reconegut el propi President de PUMSA i regidor d'Urbanisme, el lloguer corresponent no ha estat fet efectiu per l'empresa que ocupa el local des de la seva instal·lació. Això ha causat dos perjudicis importants a la ciutat. D'una banda, deixar de tenir uns ingressos previstos en concepte de lloguer. De l'altre, el no compliment de la finalitat de dinamització de la zona com així s'havia també previst a l' adjudicar l'ocupació mitjançant concurs públic.

PREGUNTA

1. Quin ha estat el cost que ha tingut per PUMSA el local? Quants diners hi ha invertit l'empresa municipal?

2. Donada la situació creada per l' impagament d' Actua, com es pensa recuperar aquesta inversió?

3. Sap el govern si hi ha altres operadors que podrien estar interessats en l'espai i pagar el lloguer que es demana?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, comença confirmant que no votaran a favor de la proposta de resolució del PP, perquè aquesta és una situació conveniada €no és un impagament€, perquè la legislació esmentada pel grup no és aplicable en aquest cas, i, perquè, a més, el representant del PP al Consell de PUMSA ens va oferir fer una roda de premsa conjunta per rectificar les opinions inicials del grup municipal i, per tant, sorprèn ara aquest canvi de posició respecte a aquest tema.

Abans d'entrar a respondre les preguntes, deixi'm dir tres coses que són importants:

En primer lloc, no hi ha ni cap exempció, ni cap perdó, ni cap condonació, ni res que s'hi assembli; ni amb Actua, ni amb ningú.

En segon lloc, no hi ha hagut cap decisió contrària a la llei, ni lesiva als interessos generals ni a la societat PUMSA. Els drets i obligacions d'ambdues parts són vigents, afegint-hi els interessos de demora. A més, la solució, és a dir, aquest ajornament més els interessos, permet sobretot assegurar el cobrament íntegre. D'altra banda, habitual en altres operacions, com algunes derrames, per cert molt més quantioses, que té la societat PUMSA actualment.

Tots coincidim sembla en què cal fer un esforç a la ciutat per estirar l'activitat cap a llevant, per donar vida a la zona de Can Xammar... Aquest esforç també estaria bé que de tant en tant es concretés.

Davant d'una circumstància especial com aquesta, davant les garanties de cobrament que teníem, qualsevol altra persona amb dos dits de front hagués fet el mateix, tal com fan els bancs i caixes en situacions semblants. Sinó, malament, perquè tindríem plets costosos i llargs i un espai sense omplir. I, per tant, lloguer sense cobrar.

Continuo amb les preguntes que fan els grups municipals i que crec que podré respondre:

En resposta a la primera pregunta de CiU, confirmar que és cert que hi va haver una única oferta en el seu dia, després de fer un concurs per a la compra d'aquests locals, que va passar a ser un contracte de lloguer amb opció de compra €per cert, oferta votada pel Consell d'Administració de PUMSA amb el suport de CiU.

No diuen en la part expositiva de la seva pregunta de quina empresa es tracta, i ja els ho confirmo jo: l'empresa es diu CULTURA I COMERÇ SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA, que coneixem tots com a ACTUA. Aquesta societat va sol·licitar l'ajornament de la renda relativa del local, d'aquesta primera planta de la qual són arrendataris, tal com es va informar el passat 25 de març al Consell d'Administració, i es reitera al següent Consell d'Administració fa pocs dies.

Respecte als locals, imports i períodes de temps, pregunta semblant també a la segona del PP, val a dir que d'acord amb l'exposat anteriorment, es tracta d'un únic local: és la planta primera de l'edifici del Camí Ral 254-266, que sí que va abonar durant uns mesos, sobretot tot el 2005 i un mes del 2007. Per tant, les rendes ajornades són les corresponents a l'any 2006, de gener a desembre, i les del mes de febrer a desembre de 2007 i les que es generin a partir del 2008. A efectes de convenir el pagament de les rendes generades durant el 2006 i el febrer-agost 2007, més els interessos, el gener del 2008 es va convenir l'increment del preu base de l'opció de compra en 146.000 euros.

En aquest sentit, l'import afectat es farà efectiu en el moment en què Actua exerciti el dret a opció de compra que està previst. Ara bé, si no s'arriba a exercitar aquesta opció, l'empresa haurà de satisfer la quantitat relativa actualitzada en base a l'ingrés legal del diner vigent cada any en concepte de danys i perjudicis. Així, a data d'avui, l'import pendent de pagament puja a 62.790 euros corresponents a les rendes del setembre del 2007 a l'abril d'enguany, i caldria afegir-hi unes obres que es van fer al seu dia per part de PUMSA; deute, també ajornat, de 46.000 euros.

En resposta a la segona part de la pregunta, que coincideix amb una pregunta de la CUP, Cultura i Comerç va procedir a satisfer les rendes corresponents al mes de juliol-desembre del 2005. No obstant això, per tal de garantit la viabilitat de la seva activitat, l'any 2006 l'arrendatari sol·licita un ajornament de les rendes sol·licitant posteriorment l'extensió del referit ajornament a les rendes generades durant el 2007, exceptuant el mes de gener i el 2008. Per cert, tots aquests escrits consten en el registre d'entrades que vostès reben diàriament i em consta que segueixen: el 14-12-2005, el 7-2-2007 i el 23-1-2008.

Després de l'estudi de la sol·licitud, s'acorda la seva estimació pels motius següents:

En primer lloc, perquè al concurs que va convocar PUMSA només s'hi va presentar una única proposta en aquelles condicions. Per aquest motiu, l'any 2006 s'ofereix possibilitar el manteniment d'aquesta activitat instal·lada i permetre la dinamització comercial de l'àmbit a través d'aquest ajornament sol·licitat.

En segon lloc, perquè les obres d'urbanització de la plaça de la Muralla no estaven totalment acabades, inclosa la passera provisional que permet l'accés a la plaça, i es va considerar justificada la petició d'ajornament.

En tercer lloc, si bé ara ja s'està treballant en la passera, aleshores es va considerar que aquesta provisionalitat podia afectar negativament l'activitat del local arrendat.

Finalment, l'ajornament es va concedir perquè les dues entitats que formen aquesta empresa, Robafaves i Abacus, són entitats que tenen reconeguda solvència i prestigi, com per fer front a aquests pagaments.

En base als motius exposats, el gerent de la societat va autoritzar l'ajornament entenent que la mateixa és de la seva competència, en virtut dels poders concedits al seu favor. Addicionalment, això respon també una pregunta de la CUP, es posa de manifest que en la sessió de Consell d'Administració de l'1 de juny del 2004, es van fer gestions pel gerent per pactar les condicions dels contractes, així com per pactar preus.

En aquest sentit cal concloure que, en base a les facultats atorgades a favor del gerent i la prèvia autorització concedida pels membres del Consell i amb el coneixement del president del Consell d'Administració, es va acordar l'ajornament de les rendes que ens ocupen.

Tota la documentació relativa a aquest tema ha estat auditada en els diferents exercicis comptables, tal com consta en els comptes de l'exercici 2006, on es preveia la provisió per cobrir pèrdues, i l'exercici 2007, on s'exposa aquesta situació, tal com els he explicat.

Sobre el cost financer de l'operació, dir que no suposa cap cost financer per a l'empresa municipal, perquè als imports ajornats els són d'aplicació l'interès legal del diner vigent cada any.

En resposta a la pregunta sobre el tracte de preferència (tercera pregunta de la CUP, també), he de dir que aquest ajornament no significa cap tracte de preferència respecte a altres empreses que també ho han sol·licitat i els ha estat concedit, com per exemple, els propietaris que han de satisfer les derrames urbanístiques en relació amb les urbanitzacions. Aquests ajornaments són autoritzats pel gerent en base a les facultats concedides, d'acord amb les condicions legalment establertes i amb l'aplicació dels corresponents interessos, la qual cosa no implica cap despesa ni cost per a l'empresa. S'ha seguit exactament el mateix procediment.

Finalment, crec que hi hauria dues preguntes del PP que estan per respondre.

La primera, sobre la inversió realitzada, convé explicar que és d'1.900.000 euros, atenent però que el referit local es va entregar en cru i calia realitzar una sèrie de treballs d'adequació. Per raons d'oportunitat, es va considerar més convenient que Prohinosa, que era l'empresa constructora contractada per PUMSA per a l'execució dels treballs de tot l'edifici, fos l'encarregada de realitzar les obres d'adequació i els facturés directament a PUMSA, procedint després a repercutir-los a l'arrendatària. Són aquests 46.000 euros abans esmentats.

Pel que fa a la darrera pregunta, sobre si sap el Govern si hi ha altres operadors interessats en l'espai, efectivament hi ha un registre de persones i empreses interessades a comprar una nau de PUMSA, sigui quina sigui. Les sol·licituds s'inclouen en una base de dades de PUMSA, la finalitat de la qual és poder comunicar als interessats la disponibilitat del local en el moment en què aquesta es produeix, perquè puguin participar en l'adjudicació d'aquesta.

A data d'avui, segons consta en aquest registre hi ha actualment 3 empreses que han manifestat el seu interès per una nau en l'àmbit de Can Xammar, malgrat no específicament aquesta de la qual estem parlant, perquè les sol·licituds fan referència a locals de superfície molt més reduïda.

La senyora Isabel Martínez comença afirmant que el Sr. Bassas ha fet una explicació per justificar l'injustificable.

Si se'm permet, torno a incidir amb el mateix, i és que partim d'una novació contractual. Una novació contractual vol dir que hem tornat a fer un nou contracte fora dels tràmits establerts legalment per les lleis de contractació.

El Sr. Bassas ha dit al Sr. Mojedano que s'havia equivocat en la legislació aplicable. Aleshores, quina s'aplica? Perquè el Sr. Mojedano ha parlat de la Llei de Contractació i del Codi Civil... i no hi ha res més.

Per tant, si apliquem el Codi Civil, aquest diu que l'apoderat haurà de rendir comptes a la persona a la qual li ha ofert el poder. En aquest cas no s'ha fet, perquè es van rendir comptes el 25 de març i a petició del Sr. Joan Mora, malgrat que aquest annex del qual parlen €i que nosaltres diem que és un nou contracte€ es va fer al gener del 2008.

Si apliquem la Llei de Contractació de l'Estat, la situació encara és pitjor, Sr. Bassas. Aquesta Llei prohibeix aquesta circumstància, perquè diu textualment: "en ningún caso tendrá lugar la revisión de precios en los contrato cuyo pago se concierte mediante un sistema de arrendamiento financiero o arrendamiento con opción de compra", que és el cas en què ens trobem.

Això vol dir que es va apoderar a una persona a fer alguna cosa que, per llei, no tenia dret a fer.

També m'agradaria fer esment a altres coses que ha mencionat el Sr. Bassas:

En primer lloc, ha dit que "són empreses solvents". Tal com està la situació econòmica, les empreses són solvents fins que deixen de ser-ho i ens trobem amb què no s'estan pagant els arrendaments. Si aquestes empreses demà fan fallida, on anirem a cobrar. Vostès ens van dir al Consell d'Administració que ens podríem quedar amb l'edifici, però hem deixat durant 3 anys de cobrar unes rendes i això són diners de PUMSA i, per tant, dels ciutadans.

El que tenim ara és un precari amb opció de compra, és una situació jurídica aberrant, perquè el que s'ha fet ha estat renovar totalment un contracte i fora de la legislació establerta.

Al Sr. Cèsar, de qui no recordo el cognom, gerent de PUMSA se li va fer un apoderament genèric per poder negociar les qüestions que es tramitin pel tema de l'arrendament, però això no implica que no hagi de rendir comptes. El que no es pot fer és que en qüestions que s'estan movent aquestes quantitats elevades, que són 6.000 euros al mes, no anar-ho a explicar al Consell d'Administració de la societat municipal i no mantenir els seus membres al corrent de la problemàtica.

Tornem al mateix que ens trobem des que jo estic en aquesta legislatura, és a dir, a fer les coses sense transparència: no estic parlant ni de delicte, ni de mala fe... estic parlant en termes purament administratius i civils. No costava res donar explicacions. Després nosaltres hi haguéssim pogut o no estar d'acord, que no ho estem perquè entenem que s'han deixat de cobrar uns diners que s'haurien d'haver cobrat i perquè algú ha actuat d'una manera que jo entenc sense legitimitat, a més s'estaven movent calés que són de la ciutat i això ens ha perjudicat a tots.

D'altra banda i sense referir-m'hi en termes penals, CiU pensa que hi ha hagut tracte de favor respecte a la resta de botiguers de la zona, perquè a mi em sembla que si algun dels botiguers que aquí es troben diuen a l'Ajuntament que deixen de pagar un IBI o un lloguer, què passaria. Ens hagués agradat tenir-ne coneixement, i més tractant-se de quantitats tan elevades.

Finalment, comentar que hi havia la possibilitat de demanar, i ho crec perquè legalment està així establert, les rendes sense necessitat de fer un desnonament i no s'ha fet. Estem parlant que al 2005 es va pagar tot l'any. Si aquesta problemàtica sobre les obres de la plaça ja hi eren, per què paguen? També hi ha unes obres que hauria de fer per contracte la concessionària i no les fa, les fa PUMSA, és a dir, nosaltres, i a sobre tampoc les hi cobrem! Si aquesta situació s'hagués donat en el moment de la licitació, potser no haurien tingut una licitant, sinó que haurien tingut una cua, fins i tot jo m'hi hauria posat.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença explicant que aquest cas és un autèntic escàndol que esclata a la cara del Govern, com altres coses que repetidament van sorgint. Independentment del tema de la novació, en què, des del vessant jurídic, es produeix un canvi en l'essència de la pròpia adjudicació, aquí el que hi ha és un símptoma clar que vostès actuen de manera arbitrària, donant tractes de favor.

Miri, Sr. Bassas €al qual jo li agrairia que no digui coses sobre les quals no té coneixement, perquè el que digui el meu representant a PUMSA ja ho va dir públicament en premsa€, en l'altre mandat, el nostre representant va preguntar al Consell d'Administració de PUMSA sobre llogaters que no pagaven, tot i que sense esmentar Actua, i se li va negar que això fos així. Se li va dir que hi havia algun llogater petit que no pagava... que no tenia més importància, en un moment en què ja eren coneixedors que Actua no estava pagant el lloguer.

El tracte de favor és evident, perquè vostès diuen que el gerent de PUMSA tenia poders per fer-ho, sí, però s'havia d'haver rendit comptes en el Consell d'Administració. Vostès fallen en què no estan defensant els interessos dels mataronins a través d'aquests ajornaments conveniats.

A tomb d'això, els vull recordar el que va passar amb el cas de Can Gassol, en què vostès deien que s'havia signat un conveni i que s'estaven defensant els interessos del treballador i la ciutat, perquè una empresa important de Mataró es pogués quedar a la ciutat. I la història va acabar que vostès no van tenir ni l'alçada ni la precaució jurídica d'haver establert algunes garanties perquè aquell conveni es portés a terme i el que va passar és que aquells senyors, davant la requalificació, van acabar marxant de la ciutat. Això és el que va passar i és el que tornarà a passar ara.

Fixin-se vostès si això té mal aspecte que fins i tot el propi soci local d'aquest negoci ja no té la mateixa part que tenia inicialment, ha passat a tenir del 50% al 25% d'aquest, justament perquè no creu en el projecte. Aleshores, per què han decidit arribar a un pacte per ajornar el pagament? S'hagués hagut d'exigir el pagament de les quotes i sinó aplicar la legislació que, d'altra banda, Sr. Bassas, sí que és aquesta. Bé que l'apliquen quan a vostès els convé, perquè, el que vostè m'està dient, per aquesta regla de tres, quan es va produir el cas de la Nau Gaudí €en què hi havia una empresa que no feia les obres i no estava complint el que s'havia pactat amb l'Ajuntament de Mataró€, bé que es va utilitzar la legislació en defensa dels interessos dels mataronins, que és la seva primera obligació.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que la CUP no donarà suport a la proposta del PP, però, alhora, la resposta del Sr. Bassas no els ha convençut gens. Són respostes que deixen en evidència que hi ha un gran contingut de buits legals en el tema i un gran buit en la transparència de cara als grups de l'oposició i als propis socis de l'equip de Govern.

El senyor Ramon Bassas respon al que s'ha plantejat:

Abans jo he intentat explicar què era el que pretenia el Govern amb això, i és sobretot cobrar, que és el que intenten fer els bancs, per exemple, davant d'un préstec, mentre la persona presenti garanties, i tal com hem fet nosaltres també en vàries operacions urbanístiques, les derrames de les quals, algunes s'estan retenint fins que es faci efectiu el pagament del deute... per cert, amb imports molt més elevats que aquest. Probablement, aquests casos no despertin tantes suspicàcies, no ho sé. M'és igual. Estic disposat a donar compte de tot el que hi hagi, només faltaria, perquè entenc, no jo només o la societat sinó també els auditors, que el gerent té aquests poders. Sinó, ens ho haguessin dit i no passa res. Si no els té, es rectifica i ja està.

Aquest tema no surt d'una petició del Sr. Mora en el Consell d'Administració, surt arran d'una demanda de CiU d'una petició d'un full que entra per registre de PUMSA. Per tant, no s'ha volgut amagar cap informació. Es pot dir, també al Sr. Mojedano, que no s'ha ocultat res perquè aquesta informació l'he vist, l'he pogut comprovar i admetre que aquesta situació era ben clara d'ençà del 2006.

D'altra banda, la legislació de la qual parlen vostès, no és aplicable en aquest cas, perquè hi ha una situació conveniada, com hem dit, i la Llei de Contractes no és vigent a PUMSA, ja que és una empresa que funciona amb un altre règim, cosa que haurien de saber. Però, a més, el Reial Decret 2000, que vostè diu, està derogat des del desembre del 2007, en què s'aprova la Llei de Contractes. No vull entrar en un debat jurídic, però quan dic que no és aplicable, és que no ho és. Perquè, sinó, ni vostès ni jo... els auditors ens ho haguessin dit al seu dia.

Abans hem manifestat que hi havia empreses solvents al darrere: vagin al Registre Mercantil i mirin l'empresa Abacus quins resultats té, que és l'empresa majoritària d'aquesta societat. Per tant, això són informacions públiques a les quals vostès poden accedir.

Tanmateix, afegir per enèsima vegada que no s'ha deixat de cobrar, s'ha ajornat el pagament amb els interessos legals, que estan al 7% enguany, al igual que passa amb les derrames. Per tant, tampoc no entenc que hi hagi cap tracte de favor.

El Sr. Mojedano diu que no hi ha prou garanties amb l'opció de compra i posava l'exemple de Can Gassol. Crec que és un mal exemple, perquè no s'hi pot comparar. L'opció de compra és perfectament legal i amb totes les garanties auditades, a més que en el contracte també s'hi contempla l'opció de recompra. Per tant, podríem exercir qualsevol de les dues opcions en el moment en què alguna de les dues parts ho considerés oportú. Òbviament no és la millor de les situacions, però què hagués passat si no haguéssim obrat d'aquesta manera?

Com dic, tindríem un local buit, més risc de degradació d'aquell espai, una activitat que no funcionaria, i els discursos que fem d'estirar l'activitat cap a la zona de Can Xammar serien discursos buits, com els que massa sovint hi ha en aquest ple.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que en termes jurídics ja se n'ha parlat prou del tema.

Primer vull deixar molt clar que hem estat extremadament curosos a l'hora de tractar el tema, perquè en cap moment s'ha tret aquí el nom d'una empresa privada que és la que surt beneficiada del tracte rebut per PUMSA. Però el que nosaltres estem defensant aquí són els interessos dels mataronins.

Per tant, nosaltres no podem donar suport a la proposta de resolució del PP i, en canvi, ens plantegem coses més greus com demanar alguna mena de reprovació, o alguna cosa més gran, pel que fa a la gerència d'aquesta societat municipal. Probablement aquí hi ha una responsabilitat política important de l'anterior president de PUMSA, però també de l'actual, que no fa res més que rebre una herència determinada, que es posa a justificar d'una manera confosa.

El Sr. Bassas ha començat dient que aquí no hi havia ni una pròrroga, ni res... i ha acabat parlant d'un ajornament, com si fos alguna cosa diferent. D'altra banda, ell fins ara ha guanyat sempre amb les actuacions legals, però aquí ens fa trampeta. Perquè, clar, si no es permet que el Sr. Secretari ens contesti les preguntes que li adreça CiU i, en canvi, el Sr. Secretari només contesta les preguntes que li adreça el Sr. Bassas, és lògic que això sigui així. Ja voldríem saber, i no qüestionem el Secretari sinó les preguntes que respon, si en algun cas tindríem raó. Això sense tenir en compte que els mitjans de l'oposició amb els quals està dotada no permeten anar més enllà amb alguna de les coses que ens semblen que podrien ser objecte d'això.

Si això no és afavorir una determinada companyia, expliqui'm què és. A Catalunya s'ha parlat molt de les excuses de mal pagador i vostès acaben d'instaurar les "excuses de mal cobrador". No estan fent res més que explicar-nos contes xinesos, sense demostrar-nos que hagin intentat cobrar res. Si ens diuen que aquesta societat és tan solvent, per què no ha fet una ampliació de capital per a cobrir les necessitats del moment? A aquesta societat li ha estat més fàcil arribar a un acord amb vostès i això no li passa gairebé a cap altre llogater. Normalment, l'arrendador li diria que s'espavilés a pagar el lloguer. Si, a més, parlem d'una societat amb tantes garanties, nosaltres pensem que si els haguéssim insistit una mica, ens haguessin acabat pagant.

Estem parlant de pagaments ajornats que ja estan per sobre dels 28 mesos, amb una xifra de més de 170.000 euros i això són molts diners. Aquí al darrere, aquest tracte no el tenen el 100%. Vostè ara diu que hi ha més casos, però jo afirmo que si hi ha més casos com aquest, expliqui'ls. Aquest cas no hagués sortit a la llum, si per casualitat, mentre fèiem la nostra tasca d'oposició supervisant el registre, no haguéssim trobat una carta que ens va permetre seguir el fil dels fets. Arran d'aquí vam demanar explicacions al Consell d'Administració i, després, no sabem com això va arribar a la llum pública. Per cert, no som pas nosaltres qui en va parlar.

El que sí que passa és que nosaltres fem política des de tots els punts des d'on es puguin defensar tots els ciutadans de Mataró. I si aquesta política també l'hem de fer des de PUMSA, la farem. Actuarem en el Consell d'Administració amb responsabilitat i lleialtat cap al propi Consell, per defensar els interessos dels mataronins i mataronines. Aquestes excuses de mal cobrador no els fan cap favor ni a vostès, com a Govern, ni a l'empresa municipal i això vostè, com a president i responsable, no ho hauria de permetre de cap de les maneres.

Per acabar, només voldria deixar sobre la taula una cosa més. Els vull demanar que siguin molt més transparents a partir d'ara. Sembla que hem canviat una mica una cosa: durant tot aquest any hem tingut un suport sense fissures dels grups minoritaris d'aquest Govern al soci majoritari. En aquest moment, això s'està començant a esquerdar i això és públic. Tinc aquí unes declaracions que vostè no ha vist i que signifiquen un canvi. Per tant, felicito a ICV-EUiA perquè exigeixin més transparència al soci majoritari. Encara no ho hem vist amb ERC, però ja veurem què passa si vostès no redrecen una mica això.

Escoltin, transparència, i no ens enredin més. Tots els mataronins saben que el vostès han fet amb això és un escàndol de primera magnitud. La resta són excuses de mal cobrador.

El senyor Pau Mojedano expressa que, al final, igual que en el cas de Can Fàbregas i Caralt i després d'escoltar el Sr. Bassas, la conclusió a què arriba és que hi ha un problema de diferent concepte del que és el servei públic. Malauradament, un ha de pensar que no tenen el mateix concepte.

No intentaré identificar-los amb la consellera de la Junta d'Andalusia que va dir que "los dineros públicos no son de nadie", però de vegades ho sembla veient aquestes coses. Jo crec que el Sr. Bassas, si no va tenir la dignitat de plegar després de l'afer Can Fàbregas, penso que per dignitat ara ho hauria de fer. S'ha arribat a justificar preguntant: què hauria passat si haguéssim tingut el local buit? M'està dient que justifica que una inversió dels mataronins de 2.000.000 d'euros pràcticament, més 180.000 euros més de lloguers impagats, no justifica que s'hagi d'actuar contra aquesta empresa? A més, sense cap tipus de garantia i tenint els precedents de Can Gassol. Vostès, les coses no les lliguen bé i, en aquest cas, la pròpia gent de Robafaves està fugint d'aquest negoci perquè no ho veu clar. L'horitzó que té aquest negoci no és precisament massa optimista.

Jo veuré els comptes d'Abacus però resulta que aquí no es paga el lloguer i alguna cosa hem de fer en defensa dels interessos dels mataronins.

Finalment, dir als companys de CiU, amb tota cordialitat, que si no estan d'acord amb aquesta situació, i no estan d'acord tampoc amb la proposta nostra, digui'ns vostès quin és el terme mig que hi ha o què s'hi pot fer.

El senyor Ramon Bassas manifesta que la qüestió és que quan hi ha una situació excepcional es busca una mesura excepcional, que no vol dir il·legal. Ja ho he dit mil vegades, malgrat vostès ens acusin de cometre accions fora de la llei. Sinó, els auditors, que per això cobren, ens haguessin indicat el contrari.

El registre cada any ha registrat aquesta entrada, tal com els he dit i els puc demostrar. Vostès han volgut portar el debat cap a aquí, perquè l'objectiu no és conèixer què passa amb els mataronins €que hi ha totes les garanties que això es cobrarà€, sinó acusar a aquest regidor de coses que després s'han tornat totes indemostrables. Vostès, quan no poden amb el regidor, es dediquen a anar cap a avall: primer amb un funcionari, després amb el gerent, després amb el Sr. Secretari... aquestes acusacions acaben en res de res. Ara bé, continuïn perquè jo tinc la consciència ben tranquil·la amb aquesta i qualsevol altra actuació.

I reitero el que he dit abans: no hi ha exempció, ni perdó, ni condonació, el que hi ha és un ajornament, de la mateixa manera que es preveu en altres derrames, amb imports molt més elevats. Aquesta és la qüestió; això és el que hi ha, ni més ni menys. Tota la documentació està a la seva disposició i nosaltres també els mostrem la nostra disponibilitat, malgrat vostès hagin corregut a fer una roda de premsa, tot i que no passa res perquè tothom és lliure de fer el que vulgui.

El senyor Pau Mojedano diu al Sr. Bassas que van córrer a fer una roda de premsa perquè, entre d'altres, al punt 18è del contracte d'arrendament que es va signar, Causes de Resolució del Contracte, hi consta: "manca de pagament de la renda establerta". I això és el que estem demanant.

El senyor Joan Mora creu que al Sr. Bassas el traeixen les ganes que té de passar per sobre de qualsevol circumstància. De vegades, costaria ben poc reconèixer que s'han equivocat o que no han fet les coses prou bé. Vostè diu que no ha dit la paraula "pròrroga", però al capdavall hi ha les cintes i jo ho he apuntat.

No torni a dir això del tema dels bancs, perquè els bancs, si saben que hi ha una empresa solvent, com vostè mateix ha dit d'Abacus, pressionen perquè l'empresa pagui. I si ha de fer una transmissió de fons d'una societat a una altra hi ha mil maneres de fer-ho. Vostès el que no han fet és insistir, aquestes són excuses de mal cobrador.

Finalment, respecte al PP, estic convençut que segurament nosaltres no hem presentat cap proposta de resolució perquè necessitàvem una informació que ens ha arribat al final i sembla ser que encara ens manca informació. Donada la gravetat d'aquest tema, el fet que no donem suport a aquesta proposta de resolució, no vol dir que CiU abandona la seva responsabilitat. Properament podrem trobar-nos en altres punts i fer la nostra feina de millor manera que no aquesta. Que em sembla que, com que està presentada de ja fa dies, està una mica passada.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que, en tot cas, els comptes estan auditats, estan a la disposició dels membres del Consell d'Administració de PUMSA, se n'ha donat compte cada any i el registre també està a disposició de tots els consellers de PUMSA. Allà consta tota la informació i al Consell poden fer totes les preguntes que considerin oportunes, com avui, que s'han respost totes les qüestions, una a una.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

PRECS I PREGUNTES

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROJECTE "PROPOSTA MATARÓ. FONS D'ART".

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Després de molts mesos de converses, el 30 de març de 2007, l'alcalde de Mataró, el regidor de cultura i els representats dels artistes promotors del projecte varen signar, en la sala dels Lleons d'aquest Ajuntament, l'acord que havia de fer possible que "Proposta Mataró. Fons d'Art" esdevingués, ben aviat, un important actiu cultural per a la nostra ciutat.

No obstant, després de prop d'un any sense notícies, els representants dels artistes varen denunciar, públicament, que el govern volia modificar, unilateralment, condicions substancials de l'acord abans esmentat sense ni tan sols donar-los la possibilitat de parlar-ne. Per aquest motiu, el nostre grup va preguntar, en el ple del mes de març d'enguany, sobre la situació en que es trobava el projecte "Proposta Mataró. Fons d'Art". Ens temíem, i ara els fets ens ho han confirmat, que aquesta podria ser una nova oportunitat perduda per a la nostra ciutat.

En aquell moment, la resposta del regidor de cultura va ésser que les negociacions anaven per bon camí i que només hi havia problemes amb un dels representants dels artistes. Òbviament, l'escrit anunciant la mort del projecte que, el dia 10 d'aquest mes, han entrat al registre d'aquest Ajuntament els tres representants dels artistes, demostra que la percepció del regidor de cultura era, com a mínim, equivocada.

Malgrat tot, però, atès que estem convençuts de la importància del projecte per a la nostra cultura i la nostra ciutat;

Atès que s'ha fet evident la impossibilitat de que la proposta arribi a bon port si l'interlocutor per part del govern continua sent el regidor de cultura;

Atès que som coneixedors de que l'alcalde ha cregut sempre en el projecte;

I atès que ens resistim a pensar que "Proposta Mataró. Fons d'Art" ha passat, definitivament, a la història; el grup municipal de CiU formula el següent,

PREC

Que, tot informant-ne als diferents grups del consistori, l'alcalde de Mataró assumeixi personalment les negociacions amb els representants dels artistes per tal d'evitar que "Proposta Mataró. Fons d'Art" esdevingui una nova oportunitat perduda per a la nostra ciutat. "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, manifesta que no s'hi val a parlar del regidor de Cultura sense especificar-ne el nom o els anys de funció. Alhora, vol incidir en el punt de la part expositiva que diu que el regidor de Cultura va dir textualment "que només hi havia problemes amb un dels representants dels artistes", mentre que ell mai no ha dit això.

Com li vaig dir al Ple del mes de març, es va reformular la proposta segons el conveni que hi havia signat per uns temes jurídics que ja vaig explicar llavors i, tot i mantenint els seus objectius, exposar obra d'un bon nombre d'artistes locals. També vaig informar que havien mantingut una reunió tots els promotors, amb la substitució del regidor de Cultura, com li deia, pel Sr. Alcalde i els tres altres signants d'aquell conveni.

Un cop els tres signants anuncien que no es senten representats per la reformulació de la proposta, hem estat avaluant la conveniència de mantenir l'exposició amb els artistes que així ho consideressin.

D'altra banda, li anuncio que deixarem aquesta proposta sobre la taula amb l'objectiu de reprendre-la més endavant si es possible, canviant allò que calgui conjuntament amb els promotors signants, cosa que els he fet saber per carta als esmentats promotors. Reconec, en aquesta carta, una certa autocrítica procedimental, sobretot, pel meu desconeixement de l'excés de zel d'algunes persones en vers la proposta. Però continuo pensant que aquesta complia amb l'objectiu de la creació d'un fons d'art, la seva difusió, la seva elaboració d'un catàleg, etc.

Tanmateix, vull aprofitar per contextualitzar una mica de què estem parlant:

Vostè acaba el prec amb la frase: "una nova oportunitat perduda" i resulta que a cada Ple surt aquesta frase, i li dic de "bon rotllo". En qualsevol cas, recordar que existeix un fons d'art municipal que s'incrementa paulatinament de forma continuada, per tant, que hagi passat això amb aquesta iniciativa, no vol dir que no s'estigui treballant en què hi hagi un fons d'art d'autors mataronins. Per tant, li proposo que l'informaré abastament a vostè i a tots els grups municipals que en formen part dels criteris d'adquisició que estem seguint per incrementar aquest fons d'art i els que seguirem a partir d'ara, en el sentit que potser sí que hi haurà alguna modificació en aquests criteris.

El senyor Francesc Masriera expressa que aquest prec només té com a finalitat desencallar una situació que està fent inviable la realització d'una proposta tan interessant com aquest fons d'art. Accepto de bon grat la seva decisió de deixar el tema sobre la taula però, crec que és important mirar de trobar vies d'entesa amb els representants dels artistes i amb aquells que han decidit que aquests fossin els seus representants de manera lliure i democràtica. No vegin fantasmes on no n'hi ha. Si la via ha de ser el prec o deixar-ho sobre la taula, tant és, perquè al final és que el fons sigui una realitat. Espero que el consistori es pugui trobar amb els representants dels artistes i la ciutat disposi d'aquest fons.

El senyor Sergi Penedès afirma que continuaran treballant amb els promotors per arribar a una entesa més endavant. Vull aclarir que són els promotors d'una iniciativa, no són els representants dels artistes, és important al diferència.

Mantinc l'oferiment d'explicar-li, en una comissió informativa, en què consisteix el fons d'art, per qui esta format, quina és la política d'adquisicions, etc.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE EL COBRAMENT DE LLOGUERS DELS LOCALS PROPIETAT DE L'EMPRESA MUNICIPAL PUMSA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 35 de l'ordre del dia.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SIGNATURA DEL NOU CONVENI DE L'AJUNTAMENT AMB TELEVISIÓ DE MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat mes de juny de 2005 l'Ajuntament de Mataró va signar amb Televisió de Mataró un conveni que ha s'ha allargat en el temps fins 2007. El conveni havia d'assegurar, a raó duna aportació de 100.000€ anuals per part de l'Ajuntament la subsistència de TVM d'una banda, afrontant amb garanties el salt de TVM a la Televisió Digital Terrestre i de l'altra, convertint el mitjà local en un projecte empresarial solvent.

Segons el mateix conveni es tractava d'una col·laboració de caràcter extraordinari.

Malauradament aquest conveni ha estat un fracàs donat que tot i que Televisió de Mataró ha fet el salt a la TDT ben és cert que no s'ha garantit la seva viabilitat com empresa. Per això es planteja ara la necessitat de signar un nou conveni que té com objectiu, de nou garantir la sostenibilitat econòmica de la televisió. La primera actuació que contempla aquest nou document és la compra per part del consistori dels arxius d'imatges de TVM per un total de 528.000€ més 144.738€ de la digitalització.

El Grup Municipal del PPC creu que TVM és patrimoni de la ciutat i cal fer un esforç per col·laborar en el seu manteniment però entenem que la manera d'actuar del Govern Municipal no té sentit. Com hem explicat, el primer conveni ha estat un fracàs i ara es planteja la signatura d'un de nou amb el mateix objectiu. Alhora l'Ajuntament de Mataró inverteix en dos canals de TDT, un de públic i un de privat, exercint a més el públic una competència directa sobre TVM, que ja de per sí es troba en una situació prou delicada.

PREGUNTA

1. Pot explicar el Govern Municipal perquè els objectius de l'anterior conveni amb TVM no s'han complit?

2. Creu el Govern Municipal que és justificable una inversió global com la que es planteja als ciutadans de Mataró en els darrers mandats en temes de comunicació (butlletí, ràdio municipal, TDT, convenis amb TVM)? Per què?"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, vol comentar un parell de coses. Sembla ser que en la pregunta hi ha un error, perquè no hi ha un nou conveni amb Televisió de Mataró:

Es va subscriure amb Televisió de Mataró, acordat de manera unànime amb tots els grups municipals, un conveni pel 2005-2007 amb la finalitat de l'obtenció de la llicència de TDT . En aquests moments, per llei, no es pot ni fer un nou conveni ni donar una nova subvenció ni un ajut extraordinari a cap mitjà de comunicació privat des de l'Administració pública, la Llei Audiovisual. El que sí que hi ha hagut és una compra del fons d'imatge que són 24 anys d'imatges, 14.500 cintes, 8.000 hores i més de 72.000 actes de Mataró i la comarca, en bona part, doncs, suposa la història de Mataró i la comarca. Per tant, no hi ha un nou conveni, hi ha una compra.

El conveni del 2005-2007 no ha estat un fracàs, perquè el seu objectiu fonamental era l'obtenció de llicència de televisió digital, sense la qual, Televisió de Mataró hauria de tancar les seves emissions aquest estiu o a final d'any, perquè seria inviable com a projecte empresarial i com a projecte de comunicació.

Jo no sóc representant de TVM, però en el Consell d'Administració de Mataró Audiovisual, els directius de Televisió de Mataró ens van fer saber, el passat 11 de març, que els faltava temps perquè les mesures que havien posat en marxa a partir del conveni 2005-2007 comencessin a funcionar. Temps per al ple rendiment de la nova productora, que havien tirat endavant noves aliances de continguts i empresarials amb altres mitjans de comunicació privats de Catalunya i que encara no tenien temps per desplegar tota la gestió de la publicitat al llarg de la comarca. Per tant, no hi haurà un nou conveni.

Finalment, la inversió municipal en matèria de comunicació jo crec que sí és justificable, raonable i adequada a la nostra dimensió com a municipi i com a Ajuntament, i que algunes de les mesures que es van prendre en el passat mandat responien a una demanda social notable. A més, aquests mitjans estan gestionats en la transparència i control democràtic, la compatibilitat amb l'existència de mitjans privats, el rigor en la despesa i la professionalitat en el seu treball.

El senyor Pau Mojedano està d'acord en què no hi ha un nou conveni, sinó que és un acord de compra.

Jo crec que no és necessària aquest compra però, el mal més greu i problema de fons és que no té cap sentit la inversió en els mitjans públics i sobretot en la TDT, no ja perquè en el seu moment com a Govern municipal i l'Alcalde, públicament, van apostar per la continuïtat de Televisió de Mataró, que no acaba de lligar massa amb el fet d'haver impulsat un canal de televisió pública que no deixa de fer la competència i, a més, amb uns mitjans públics, molt més moderns i més actualitzats.... No ja per això, sinó perquè el projecte de la TDT que se'ns va vendre des de les altres administracions de la Generalitat se'ns deia que volia afavorir un model de televisió de proximitat.

Resulta que en la pràctica el que s'està produint és que vostès, que a dia d'avui ho manen tot, tindran un control sobre la informació, no vostès com a institució, com a Govern municipal, però sí alguns grups d'opinió molt propers a vostès tindran un control sobre la informació, sobre aquestes cadenes teòricament de proximitat i que havien de beneficiar aquesta informació de proximitat dels municipis, de les comarques. Al final, tota aquesta sèrie de canals de TDT comarcals quedaran en molt poques mans, contràriament al que se'ns va dir al principi. Mans que tindran el control sobre la informació. Això és un argument absolutament polític i, com que nosaltres som contraris a aquest tipus de monopoli de la informació i com que creiem que des dels governs municipals no s'ha de finançar, ni subvencionar, ni crear mitjans de comunicació, no podem estar d'acord amb aquesta política de comunicació que vostès estan portant a terme i que els costa als mataronins molts diners.

Finalment, els parlaré d'un argument tècnic o tecnològic. El Sr. Alcalde ens diu sempre que és una gran oportunitat això perquè pot contribuir a desenvolupar un sector de la tecnologia vinculat al coneixement, que ens pot ser molt beneficiós de cara a crear un nou sector industrial o econòmic a la ciutat, però la veritat és que tots els analistes o entesos diuen que la TDT quedarà molt aviat desfasada per Internet.

El senyor Esteve Terradas vol aclarir que ell només venia preparat per contestar sobre la Televisió de Mataró. De tota manera es poden fer algunes afirmacions, perquè d'això ja en vam parlar al mes de desembre.

D'entrada, he de dir que no sé de quins grups està parlant, de quin poder... però em sembla que no és el cas. Els mitjans de comunicació municipals tenen un control democràtic com pocs. No hi ha cap butlletí municipal a Catalunya, em sembla que ni a Espanya, en què la crònica del Ple la faci un periodista. No s'ha rectificat mai una crònica d'aquest Ple, ni es farà mai. Que els grups municipals de l'oposició tinguin l'espai que tenen en el Butlletí de Mataró. Que mai s'ha donat una primícia des del butlletí municipal. Mai s'ha donat una notícia en el Butlletí municipal que no hagi passat un tràmit en l'Ajuntament. Vostès han tingut informació de tot el que es publica en el Butlletí municipal. Aquests grups de pressió que ens han de manipular o inspirar, jo no els conec.

Quant a la TDT, sempre hem dit que Mataró apostava per la digitalització en dos sentits: un, el d'ajudar a Televisió de Mataró, perquè ells van considerar que el futur anava cap aquí, a tenir aquesta llicència digital, i, dos, impulsar, conjuntament amb altres 13 ajuntaments de la nostra zona que participen del Consorci, la gestió d'un canal públic.

A més, sembla que està a tocar la possibilitat d'arribar a una entesa amb el Consorci de l'Alt Maresme, amb l'objectiu d'estalviar diners i fer-ho bé.

Sense la presència de l'Ajuntament de Mataró, aquest Consorci no hauria funcionat. Sense aquest Consorci, el "multiplex", que és així com es diu la fórmula tècnica on es gestiona la transmissió d'imatge, no hauria funcionat, i Televisió de Mataró podria tenir la llicència i segurament no estaria emetent.

Per tant, estic convençut que no s'estan fent coses contradictòries ni s'està anant contra cap mitjà. Aquests mateixos avantatges els té l'altre canal privat, el Canal Català de Notícies.

D'altra banda, sempre hem dit que és un sector que s'està desenvolupant, en l'àmbit Tecnocampus, en l'àmbit de l'Escola Universitària i que, per tant, és important aquesta inversió.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'INCENDI A LA PISCINA MUNICIPAL.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira aquesta pregunta perquè ja es va informar a una Comissió Informativa.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 40 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA RETIRADA DEL PROGRAMA DE SANT JORDI DEL CASAL DE LA GENT GRAN DEL PARC.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Els ciutadans de Mataró vam tenir coneixement, pels mitjans de comunicació, que l'Ajuntament havia retirat el cartell i el programa que anunciaven els actes previstos per Sant Jordi pel Casal de la Gent Gran del Parc perquè contenia una bandera estelada.

Davant d'aquesta actuació, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin ha estat el Departament i el responsable polític que han donat l'ordre de retirar el cartells i el programa dels actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc? S'ha fet amb l'acord de tots els grups polítics presents al Govern Municipal i de la presidència de l'Àrea corresponent?

Segon.- Per quin motiu s'ha ordenat la retirada? En base a quina normativa municipal?

Tercer.- Existeix algun precedent de retirada d'un cartell o programa pel mateix motiu o similar?"

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR REFERENT A LA RETIRADA DE PROGRAMES DELS ACTES DE SANT JORDI DEL CASAL DE LA GENT GRAN DEL PARC.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Atès que l'Ajuntament ha requisat al Casal de la Gent Gran del Parc els cartells i els tríptics de la programació d'actes de la diada de sant Jordi (Actuació d'un grup cantaire infantil, cants corals i havaneres);

Atès que ha imposat la censura prèvia a les futures edicions de programes i cartells que pugui fer l'Associació del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró;

Atès que la requisa s'ha produït perquè els impresos contenien una bandera estelada i el mapa dels Països Catalans al tríptic on s'informava de la programació de la Diada;

Atès que no s'ha respectat l'autonomia del Casal de la Gent Gran del parc a l'hora d'editar les seves pròpies publicacions;

Atès que l'estelada és el símbol de la llibertat dels Països Catalans i que precisament aquest any se'n celebra el centenari;

La Candidatura d'Unitat Popular formula les preguntes següents:

Per què la regidora de Serveis Socials, Carmen Esteban, ordenà la retirada dels programes dels actes de sant Jordi editats pel Casal de la Gent Gran del Parc?

Tornarà el govern municipal a repetir actes contraris a l'autonomia de les entitats locals i als símbols catalanistes?"

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, comença dient que atès que són preguntes que puc intercalar, seré el màxim de concisa i clara.

En referència a la primera pregunta de CiU, els informo que Mataró compta amb 8 casals municipals de la Gent Gran que depenen del Servei de Benestar Social, del qual sóc la responsable política. S'ha fet amb el consentiment de tots els grups polítics del Govern municipal i la presidència de l'àrea corresponent. Els consellers i conselleres d'aquest Govern tenim competències delegades del Decret d'Alcaldia i en base a aquestes competències vaig prendre les mesures oportunes. A posteriori, ho vaig comunicar a la resta del Govern.

En resposta a la segona pregunta de CiU i la primera pregunta de la CUP, convé explicar que un cop examinat per part de l'Ajuntament el programa d'activitats que havien fet amb la diada de Sant Jordi es va constatar que la bandera que hi figurava no s'ajustava a la simbologia tradicional establerta a l'article 8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. S'havia fet un ús incorrecte del logotip municipal, donat que no es correspon a un model tipogràfic i disseny aprovat per l'Ajuntament, i la seva inclusió no ha estat autoritzada amb caràcter previ.

Pel que fa a la pregunta de CiU: "En base a quina normativa municipal?", cal aclarir que en aquest cas hi ha normativa municipal i d'àmbit supramunicipal. La normativa municipal és al cap. 4 de l'Estatut dels casals municipals d'avis, i la supramunicipal és l'art. 31 del Reial Decret 287/2006 de 21 de juliol i l'art. 8è de l'Estatut de Catalunya.

En resposta a la tercera pregunta de CiU, val a dir que no hi ha cap precedent de retirada, perquè les juntes dels casals d'avis municipals són coneixedors de la normativa i davant possibles dubtes consulten prèviament els tècnics assignats per l'Ajuntament a cada casal. L'Ajuntament dóna suport als casals per realitzar la tramesa de documentació als seus socis. En aquest cas, el tríptic va arribar a l'Ajuntament quan ja se n'havia repartit més de 800 per correu. Només se'n van retirar 22, que són els que tenien allà per repartir.

Quant a la segona pregunta de la CUP, cal explicar que l'autonomia organitzativa i funcional dels casals municipals de la gent gran recollida en els seus estatuts no és incompatible amb els controls que es puguin realitzar, d'acord amb la legalitat, especialment quan es tracta d'activitats realitzades en un equipament municipal. En aquest cas, no s'autoritza la simbologia oficial establerta a l'Estatut d'Autonomia.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença demanant, en relació a la primera pregunta que han formulat a la consellera delegada, que la Sra. Esteban li aclareixi si la decisió de retirada es pren amb l'acord de tots els grups municipals del Govern, tal com li ha semblat sentir, després que ella prengui la iniciativa fent ús de les seves competències, perquè ell posa l'estelada a casa i a veure si haurà de començar a vigilar.

Escolti, em penso que no és la primera vegada que passa. Jo tinc aquí un cartell d'aquest passat mes de març que no li porto pas d'exemple perquè pensi que està malament, sinó que em sembla bé. Però es va fer un cartell on hi ha el logo de l'Ajuntament, l'escut de l'Associació de Veïns de Mataró-Centre, el de Les Esmandies Casal de Barri i llavors hi ha una associació que posa la bandera republicana, que suposo que tampoc està previst ni a la Constitució, ni enlloc, que aquesta bandera es pugui utilitzar al costat de logos de l'Ajuntament.

Jo crec que en això, en la línia del que deia el Sr. Safont-Tria, no cal anar a buscar tres peus al gat, ni tantes simbologies, ni lleis municipals ni supramunicipals, sinó que és l'expressió lliure d'unes entitats per a uns actes molt concrets, sense fer cap reivindicació de cap tipus. D'altra banda, celebro que això no hagi passat en cap més ocasió.

El senyor Xavier Safont-Tria, responent al que ha comentat la consellera delegada, diu a la Sra. Esteban que sap perfectament que el símbol de l'Ajuntament, per defecte, en la gran majoria dels programes que s'editen des del casal, s'inclou. D'altra banda, ha afirmat que l'estelada l'Estatut d'Autonomia no la contempla, però el símbol de l'Ajuntament surt al costat de símbols religiosos o d'altres d'altre caire que tampoc no recull l'Estatut d'Autonomia, i no passa res.

Ara bé, quan es tracta de temes relacionats amb el catalanisme polític i més concretament amb les idees que parlen de la llibertat dels nostres pobles, aquí sembla que la Llei s'apliqui de forma contundent i sense cap mena de premissa.

Jo entenc que això ho hem de denunciar aquí avui al ple, perquè és un atac directe a l'autonomia del propi casal, així com a les simbologies que representen la llibertat dels Països Catalans.

Vostè parlava del seu dret a exercir el control. Sí, senyor. Vostès fan de comissaris polítics amb tot allò que s'edita o es programa des d'entitats com el Casal de la Gent Gran, però si hem de fer cas del que diu la premsa, vostès han anunciat que a partir d'ara, totes aquelles programacions o tríptics o pamflets que s'editin des d'aquestes entitats, prèviament hauran de passar per la censura política. Això em disgusta i ho trobo molt greu.

La senyora Carme Esteban declara que no coneix el cas del pamflet aportat pel Sr. Fernàndez i no sap si la normativa d'associacions de veïns recull aquest tema. En qualsevol cas, l'estatut del Casal d'Avis diu que no s'hi poden realitzar actes de tipus propagandístic.

Evidentment cadascú és lliure d'utilitzar la bandera que el faci sentir més còmode, però com a regidora defenso que quan posem el logotip "amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró", l'Ajuntament és el de tots aquells ciutadans que voten qualsevol partit polític o dels que no voten cap partit i, per tant, per vetllar perquè aquest logotip que simbolitza a tots i totes no es pugui identificar amb cap simbologia política, ni amb una senyera estelada €que nosaltres associem a dos partits polítics que d'altra banda jo respecto profundament€ o amb qualsevol altra senyera política. L'Ajuntament de Mataró és la imatge corporativa de tots els ciutadans de Mataró.

El senyor Xavier Safont-Tria diu a la Sra. Esteban que si es creu això que acaba de dir, ja pot retirar ara mateix la bandera espanyola que penja de l'Ajuntament, perquè el nostre grup municipal no s'hi sent identificat. Malauradament, al costat d'aquesta bandera consta el símbol d'aquest Ajuntament.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que aquest és un espai oficial i, per tant, hi onegen les banderes que les lleis d'aquest país €votades per la majoria dels ciutadans€ que formen la Constitució, diuen. Pel mateix motiu, en un casal d'avis municipal i amb el més profund respecte a l'estelada, Sr. Fernàndez, no pateixi i pot penjar l'estelada i lògicament no farem cap escarafall ni molt menys, però estem parlant d'un casal d'avis municipal. Aquesta bandera representa a un grup i no a la totalitat de catalans. La bandera catalana està representada amb la bandera que determina l'Estatut, aprovat pel poble de Catalunya, la resta són històries que a vostè li deuen interessar políticament.

El senyor Joaquim Fernàndez, tot i posar l'estelada a casa, no pretén portar el debat cap a aquí.

El que és evident és que en uns casos s'actua d'una manera i en altres d'una altra. Això és el que he volgut deixar clar. A mi em sembla que quan la gent actua de bona fe, el que porta problemes és actuar d'aquesta manera... retirant. La notícia l'han creada vostès, perquè jo vaig rebre el tríptic i el vaig trobar natural.

La notícia la creen vostès però actuen d'una manera segons quina bandera hi ha. No crec que actuïn de mala fe però s'ha de ser rigorós, perquè llavors sí que hi entra la sensibilitat de cadascú, malgrat al darrere hi hagi unes lleis i una Constitució, que em sembla que no vaig votar perquè era massa jove.

El senyor Alcalde reitera que hi ha un tema essencial i és que estem parlant d'un espai municipal. Vostè m'ensenyava un tríptic d'una entitat de la ciutat que té tot el dret del món a utilitzar els símbols que cregui oportuns. Aquesta és la raó principal i única per la qual es va actuar d'aquesta manera.

El senyor Joaquim Fernàndez recorda que en el fullet hi ha el logo de l'Ajuntament de la ciutat, i és un cartell igualment que anuncia un fet.

El senyor Alcalde insisteix en què el Casal és un espai municipal i afegeix que en tot cas la bandera republicana havia estat una bandera constitucional.

42 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE ELS DOMINIS REGISTRATS A NOM DE FUNDACIÓ TECNOCAMPUS MATARÓ (TCM).

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Aquest Grup Municipal va dirigir, amb data 10 de març, un escrit a la presidenta de la Fundació TecnoCampusMataró preguntant quins dominis d'internet són propietat de la Fundació Tecnocampus i quins s'utilitzen, del qual rebérem resposta el passat 16 d'abril.

D'aquest escrit es desprèn que el domini "tecnocampus.org" ha estat registrat per una altra persona aliena a la Fundació. Així mateix, es relacionen mitja dotzena de dominis els quals no es preveu adquirir, entre els que destaca el que té l'extensió "punt.mobi".

Atesa la importància d'aquestes dues extensions en el món d'internet. La primera per tractar-se de la que s'adapta millor a la forma jurídica de TecnoCampusMataró, que no és altra que una Fundació Privada, i la segona perquè, previsiblement, el seu us creixerà en els propers anys a causa de les tendències tecnològiques actuals.

Atès que el fet que puguin estar en mans d'altres persones que són alienes a la Fundació TecnoCampus pot ser motiu pel qual s'hi allotgin continguts que no tinguin res a veure amb els seus objectius i puguin arribar a ser causa de confusió per part de particulars i entitats.

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer.- Que es facin les gestions oportunes per tal d'arribar a un acord amb el seu actual propietari que permeti adquirir el domini "tecnocampus.org".

Segon.- Adquirir també els dominis "tecnocampus.mobi" i "tecnocampusmataro.mobi" per l'ús que es preveu tindran en els propers anys."

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, accepta el prec, en el sentit de fer les gestions oportunes i estudiar la possibilitat d'arribar a acords amb els propietaris en la mesura del possible. S'intentarà i adquirirem els altres dos dominis que ens demanen.

La senyora Carolina Soler agraeix l'acceptació del prec. És important poder tenir aquests dominis i d'altres del llistat que considerem importants per al TCM, la seva visió tecnològica i la seva publicitació via mòbil. Fóra bo que el Govern es replantegés aquest llistat de dominis que vostès en principi literalment no tenen previsió de subscriure cap altre domini amb una extensió diferent de les que es disposen actualment.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 43, 48 i 49 per venir referits a temàtiques coincidents.

43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TANCAMENT DEL CASAL DE JOVES DE CERDANYOLA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, atès que del tema ja se'n va parlar a l'última comissió informativa de Via Pública, passa a formular les preguntes. Abans, però, confirma que el grup va quedar satisfet amb les respostes del Govern municipal però com que hi ha hagut novetats sobre el que es va debatre en el Consell Territorial de Cerdanyola, presenta les preguntes següents:

"Assabentats que divendres dia 25 d'abril en un visita al barri de Cerdanyola, del tancament-clausura del Casal de Joves degut a un escorcoll contra la venda i consum d'estupefaents a l' esmentat Casal. Ja en d'altres ocasions aquest Grup Municipal ha manifestat la nostra preocupació sobre el que estava passant a la zona on es troba el Casal. Recordem altra iniciativa al Ple del passat Setembre on a petició dels veïns dels voltants de la Plaça Onze de Setembre varem demanar actuacions encaminades tant a augmentar la presència policial com a actuar amb els joves que estaven provocant els problemes de convivència.

PREGUNTA

1. Des de quan era coneixedor el Govern Municipal dels fets que han provocat el tancament del Casal?

2. Per què no s'han pres mesures prèvies que hagueren suposat que no s'arribés al tancament del local?

3. S'ha augmentat la presència policial tal i com es va comprometre el Govern Municipal al Ple del passat Setembre?

4. Durant quant de temps romandrà tancat el Casal de Joves de Cerdanyola?"

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL TANCAMENT DE L'ESPAI JOVE DE CERDANYOLA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'alcalde accidental de la ciutat, Sr. Ramon Bassas, va signar el divendres, dia 25, un decret on es resol el tancament provisional de l'Espai Jove del Passeig Ramon Berenguer III com a mesura cautelar fins que s'aclareixin els fets, després que en una operació policial a la plaça Onze de Setembre s'hi trobés, dijous passat, dia 24, substàncies estupefaents.

El Grup Municipal de Convergència i Unió vol, en primer lloc, reconèixer la tasca que entitats de Cerdanyola realitzen en aquest Casal, alhora que lamentem que s'hagi hagut de tancar l'equipament. És per això que creiem necessari que els fets s'aclareixen el més aviat possible i es pugui reemprendre l'activitat habitual.

Però, davant de la gravetat dels fets, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Per quina raó es va optar per la mesura més dràstica, la del tancament del casal? Es van valorar altres possibilitats?

Segona.- Quan preveu el Govern Municipal que es podrà reemprendre l'activitat que habitualment es realitza a l'Espai jove de Cerdanyola?

Tercera.- Quines mesures s'han previst, després del que ha passat, per poder tenir majors garanties de que no es repetiran fets similars?

Quarta.- Com valora, el Govern Municipal, la situació d'inseguretat a l'entorn de la plaça Onze de Setembre i dels Equipaments Municipals propers, la qual ha estat denunciada reiteradament pels veïns?

Cinquena.- Per què no es va informar als grups municipals dels fets succeïts fins que es va constatar que eren coneguts per la premsa local i comarcal?"

49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR ARRAN DELS GREUS FETS OCORREGUTS AL CASAL DE JOVES DE CERDANYOLA EL PROPPASSAT DIA 24 D'ABRIL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Davant els fets ocorreguts el passat 24 d'abril al Casal de Joves deCerdanyola,

davant l'ordre del Sr. Ramon Bassas de precintar l'esmentat equipament i anul·lar les activitats que s'hi tenia previst realitzar,

atesa la gravetat dels fets ocorreguts i de les conseqüències que se'n poden i ja han començat a derivar,

Atès que l'actuació policial i la posterior clausura han estat un mal aparador per fer veure que es fa alguna cosa,

Vist que s'ha fet amb poca traça, amb poca pedagogia, i el que és pitjor, s'ha estigmatitzat els usuaris i en conseqüència els professionals implicats.

el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular presenta al Ple municipal les preguntes següents:

1. Per què aquest procés s'ha realitzat d'una forma tan desafortunada?,

2. A què respon la decisió de clausurar aquest equipament? Per què no es va comptar amb el suport dels professionals que gestionen l'Espai Jove per afrontar la situació?

3. Són sabudes per la policia municipal i per les diferents àrees de serveis personals les activitats realitzades pels professionals del Casal Xerinola de cara a la prevenció i actuació contra l'addicció a qualsevol droga?

4. Ha previst el govern de la ciutat les greus conseqüències del tancament del servei municipal Espai Jove, pel que fa al treball educatiu, preventiu i de promoció social per a la igualtat d'oportunitats portat a terme durant vuit cursos per un servei municipal que és de gestió compartida entre el Departament de Joventut i l'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola?

5. No creu el govern municipal que aquest fet incidirà negativament en la cohesió social i la imatge dels joves de la ciutat?

6. Com pensa el govern municipal redirigir la projecció pública negativa que aquest fet ha representat per a l'Espai Jove i el Casal Xerinola i la seva tasca davant dels diferents agents socials amb els quals treballen de manera coordinada (serveis municipals, comarcals, instituts, escoles, associacions en general, entitats i empreses privades€) i davant de les famílies dels joves i les joves del barri que participen en els diversos projectes del casal i també de les famílies que possiblement hi vulguin participar en un futur?"

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Sandra Ferran, en representació de l'Associació Casal Xerinola, qui expressa com treballa i en quins projectes està involucrada l'associació, que compta amb el recolzament i la col·laboració de l'Ajuntament.

En relació amb els fets ocorreguts el passat 24 d'abril, detalla com van ocórrer, com va actuar la Policia Local, amb el coneixement del Sr. Alcalde, i declara que els responsables del Casal mai no han permès ni el consum ni la venda de drogues en el local.

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Manrique en representació de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, lamenta que un Govern d'esquerres, progressista, hagi autoritzat una actuació policial com la que hi va haver l'altre dia, de repressió. Irònic lamenta aquesta actuació, les detencions i el tancament del Casal de Joves.

D'altra banda, es queixa del poc cas que reben les entitats municipals quan vénen a exposar les seves problemàtiques als plens municipals.

I per últim el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Àngel Prats en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, pensen que l'Administració a tots els nivells en general sempre acaba posant pals a les rodes d'aquesta tasca que desenvolupen moltes associacions en favor de la no exclusió social i la integració dels nouvinguts. Sembla que al poder li facin nosa aquestes entitats no partidistes que lluiten per un clima més convivencial. És per això que lamenten que s'hagi posat l'Associació Xerinola en el punt de mira arran dels fets ocorreguts el passat 24 d'abril.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, comença contestant la pregunta del PP.

El Govern municipal, des del gener del 2007, tenia queixes de veïns i responsables dels centres cívics sobre actes d'incivisme, consum de substàncies estupefaents i tràfic de drogues entre alguns joves que es reuneixen a les rodalies del Casal de Joves de Cerdanyola i del Centre Civic, més concretament, a la plaça Onze de Setembre.

Al novembre del 2007 es va crear una comissió transversal amb presència de diferents serveis municipals, com ara el de Joventut, Serveis Socials, Manteniment, Policia i Nova Ciutadania, per tractar el problema.

Per què no s'han pres mesures prèvies per evitar el tancament del local? Com deia, aquesta comissió interdepartamental va promoure diferents actuacions, mesures, com per exemple:

El 2 d'octubre del 2007 el Servei de Mediació Ciutadana elabora un diagnòstic sobre la problemàtica de la zona amb la necessitat d'aportar solucions. I el 6 de novembre del 2007 es crea la comissió transversal abans esmentada.

Com a mesures policials, s'estableix un servei extraordinari de vigilància entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra, que representa bàsicament un augment de la vigilància a la zona de forma diària.

El 10 de març de 2008 es concreta una ordre de servei de vigilància específica i més intensiva a la pl. Onze de Setembre, al Casal de Joves i les rodalies del Centre Cívic.

Al llarg de tots aquests mesos, i a partir d'aquesta vigilància, s'han realitzat un total de 205 actuacions, entre les quals, val la pena destacar:

7 per consum de drogues i possessió, 9 per baralles a la via pública, 6 per infracció de l'ordenança de civisme, 3 per delictes contra la salut pública, 3 per delictes de robatori, 1 per possessió d'arma blanca, 4 per molèsties produïdes per persones, 1 per consum d'alcohol, 1 per danys a espais verds, 2 amonestacions a joves, 1 absentisme escolar, 5 traspassos de diligències a la fiscalia de menors. En total, al llarg d'aquests mesos s'han realitzat 61 identificacions i 19 detencions.

Per tant, queda clar que l'actuació policial que es va dur a terme el 24 d'abril no va ser un fet aïllat, sinó que ve d'uns precedents de treball policial a la zona.

Pel que fa a les preguntes de CiU, en resposta a la primera pregunta, convé explicar que la mesura de tancar el casal és una mesura cautelar que es decideix dur a terme fins que, d'una banda, s'aclareixin els fets i, de l'altra, fins que acabi la investigació policial. Una investigació que condueix a unes diligències policials que després es tramiten a fiscalia de menors. D'altra banda, amb tot el que havia passat, entenc que tampoc es podia tornar a obrir l'endemà com si res no hagués passat, perquè de ben segur els grups de l'oposició ens demanarien explicacions.

Com valora el Govern la situació d'inseguretat a la zona? La situació d'inseguretat és un qualificatiu que no correspon amb la realitat i no podem acceptar. Tal com he comentat, des de fa més d'un any estem actuant de forma coordinada. Aquí cal diferenciar de forma clara entre fets puntuals d'incivisme i molèsties als veïns i fets com els que vostès pregunten d'inseguretat.

Pel que fa a les preguntes de la CUP, en resposta a la primera pregunta, val a dir que no podem acceptar el qualificatiu de procés desafortunat. Desafortunat seria no actuar davant la vulneració dels drets dels menors i la seva protecció. És el que la Llei de Menors diu i que l'Ajuntament, com a administració pública, no només l'ha de complir sinó que l'ha de fer complir. L'actuació policial en tot moment va ser responsable, encertada i proporcionada.

Per exemple, els escorcolls i les identificacions es van fer a l'interior del local i no a la via pública, per preservar la intimitat dels menors.

Finalment, l'actuació policial que es va dur a terme i que està fonamentada amb la sospita de tràfic de drogues, evidentment no se n'informa els educadors, ni a ningú més. És més, com a regidor de la Policia, jo no tenia la informació. Són coses que es porten en secret policial i que penso que és lògic que sigui així. L'actuació es basa en, d'una banda, que no és de rebut que en un equipament municipal es trobi droga, per petites quantitats que siguin, i, de l'altra, l'afectació que això pugui tenir de cara a menors d'edat. Per això s'han obert aquestes diligències policials i s'han tramitat a fiscalia.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, en referència a la pregunta de CiU que diu: "Quan preveu el Govern municipal que es podrà reprendre l'activitat que es realitza a l'Espai jove de Cerdanyola?", manifesta que l'Espai Jove és una sala polivalent del centre cívic i no només du a terme l'activitat d'espai juvenil. Tenim altres activitats que depenen del Servei de Participació.

Les activitats que són competència de la Regidoria de Joventut són: d'una banda, l'entitat Els Pets (dissabtes tarda) i l'activitat d'Espai Jove, que porta l'entitat Xerinola com a gestora (de dilluns a divendres).

L'entitat Xerinola no ha reprès l'activitat perquè ens va presentar un text per registre on comunica textualment: "L'entitat no durà a terme cap de les activitats previstes en el marc del projecte Espai Jove i amb Nova Ciutadania fins que no es realitzi una reunió urgent de valoració de la situació i es puguin garantir unes condicions mínimes per al correcte desenvolupament de l'activitat".

La carta entra per registre el dia 28, nosaltres la rebem el dia 29 i el dia 30 ens posem en contacte amb l'entitat de manera informal. Hem intentat reiterades vegades poder trobar-nos amb l'entitat de manera informal i formal. S'ha de dir que no ha estat possible, tant per l'entitat, com pel Servei de Joventut. Ara estem a l'espera de poder trobar-nos el proper 14 de maig.

En resposta a la tercera pregunta de CiU sobre les mesures que s'han previst després del que ha passat, convé aclarir que com he dit reiteradament en mitjans de comunicació, nosaltres no posem en dubte el treball dels monitors i de l'entitat Xerinola, mai l'hem posat en dubte, ni la posarem. Tot aquell que treballi per la prevenció i per una cohesió social, mai serà criticat per aquest Ajuntament i sempre tindrà el seu recolzament. Però aquí sí que hi ha responsabilitats, tant per part de l'Ajuntament com per part de l'entitat gestora en aquell moment de l'espai municipal.

Què es deriva d'aquestes responsabilitats? D'una banda, l'Ajuntament es fa responsable i vol tenir una presència molt més forta en aquest espai juvenil. A més, vol portar a terme tots els acords que estan en el Pacte de Govern referent a l'Espai Jove de Cerdanyola. Pel que fa a la responsabilitat de l'entitat: nosaltres hem volgut prendre mesures on serà l'Ajuntament qui marqui els objectius i criteris de l'espai, sempre dins del marc del Pla Jove per Mataró 2004-2008.

Com deia bé el Sr. Batista, els dispositius policials iniciats continuaran, tant a la plaça, com al casal, com a les rodalies. Atenent el problema que hem percebut al voltant del Casal de Joves, nosaltres també volem posar una possible solució sobre la taula fent una diagnosi de l'origen d'aquesta problemàtica, com és el tràfic i el consum de drogues per part de menors.

A la cinquena pregunta de per què no es va informar els grups municipals fins que es va constatar que la premsa els coneixia, aclarir primer de tot que aquest enunciat no és cert. Jo, de seguida que vam poder valorar els fets, vaig trucar els portaveus dels grups municipals, abans que sortís el comunicat de premsa que va sortir a les 16.56 h de la tarda i abans que es signés el decret de tancament provisional. Crec que es van donar per assabentats tots els portaveus, perquè jo personalment els vaig trucar.

Pel que fa a la pregunta de la CUP sobre a què respon la decisió de clausurar l'equipament, dir que el Servei de Joventut sí que es coordina amb els serveis de l'Ajuntament, entre ells, la Policia. El que va passar és que en el moment que van succeir els fets, l'entitat no es va posar en contacte amb el Servei de Joventut fins que el Servei va comunicar el tancament provisional a l'entitat, el dia 25 a les 17.00 h. Fins a aquell moment, no va rebre ni una trucada de l'entitat que gestionava l'espai municipal i de l'entitat que tenia tot el recolzament de l'Ajuntament i, en concret, del Servei de Joventut. Suposem que això va succeir per una manca d'experiència.

Quan diuen "són sabudes per la policia municipal i per les diferents àrees de serveis personals les activitats realitzades pels professionals del Casal Xerinola de cara a la prevenció i actuació contra l'addicció a qualsevol droga?", convé recordar que no només en som coneixedors sinó que impulsem aquestes activitats de prevenció i contra l'addicció a les drogues. És per això que el Servei de joventut intenta treballar amb la col·laboració de l'entitat. Sinó no els haguéssim donat aquest suport any rere any a través de convenis.

En resposta a la pregunta de si ha previst el govern de la ciutat les greus conseqüències del tancament del servei municipal Espai Jove, pel que fa al treball educatiu, preventiu i de promoció social per a la igualtat d'oportunitats, etc., val a dir que encara no sé quines en són les conseqüències, perquè a mi encara no me n'ha arribat cap. Voldria saber quines són aquestes.

Per a mi, una greu conseqüència hagués estat que no s'hagués tancat provisionalment l'Espai Jove. Perquè aquí m'és igual si es troben tres xines o quatre xines o un porro. Estem parlant d'un equipament municipal que dóna un servei a menors d'edat i nosaltres vetllem perquè aquests joves estiguin protegits, vetllem per aquesta prevenció. Dit això, jo aquí crec que s'han confós les coses. Nosaltres estàvem tractant el tema principal que són uns fets que han motivat un tancament provisional, perquè hem trobat substàncies il·legals dins d'un espai municipal. Aquí no s'ha qüestionat en cap moment l'activitat i dedicació de l'entitat. S'ha fet una desviació de l'atenció que no sé a qui beneficia, ni perquè. Simplement i reitero, tal com he declarat públicament, que donem recolzament a l'entitat i no hem posat en dubte en cap moment el seu treball. I ho continuarem fent.

En relació amb les preguntes: "No creu el Govern municipal que aquest fet incidirà negativament en la cohesió social i la imatge dels joves de la ciutat?" i "Com pensa el govern municipal redirigir la projecció pública negativa?", aquí em nego a acceptar que n'hem parlat negativament, perquè qui dóna aquesta imatge al barri al Casal i al barri és la gent que parla amb aspectes negatius. Prefereixo parlar en positiu, perquè s'està fent una tasca positiva de prevenció i protecció dels joves tant a l'Espai Jove com als voltants. Es fa una actuació contra el consum, el tràfic de drogues i el vandalisme en col·laboració amb la Policia i volem expressar que el barri de Cerdanyola no és un barri en què no es pugui ni passejar, ni viure o fer qualsevol cosa que es pot fer en qualsevol altre indret de la ciutat o de l'Estat. És un barri normal i corrent. L'únic que s'han donat a conèixer uns fets que podien haver succeït a qualsevol altre lloc. Vull deixar sobre la taula que el Servei de Joventut tornarà a recolzar una actuació policial d'aquesta manera en qualsevol espai jove.

El senyor José Manuel López expressa, en primer lloc, que li sembla curiós que quan es queixen que els que estem aquí no escoltem els de fora, els de fora es neguin a escoltar els que estem aquí, quan molts de nosaltres demà al matí a les 7 h marxem a la nostra feina i el que estem fent aquí ho fem perquè sentim la nostra ciutat. Expresso la meva solidaritat cap a vostè, malgrat entenc que s'han comès errors.

Passant al tema que ens ocupa, vull dir al Sr. Batista que, si no ho he entès malament, la contestació que vostè ens ha donat a la nostra primera pregunta ha estat que el Govern municipal era coneixedor dels fets que s'estaven produint als voltants de la pl. Onze de Setembre des del gener del 2007, l'únic comentari que li he de fer és "un pelo lentos". Si vostès ja ho sabien al gener del 2007, han deixat passar un any i mig abans d'actuar. Pensem que en una situació que finalment ha desembocat d'aquesta manera, "pelo lentos".

En segon lloc, m'agradaria dir al Sr. Manrique, de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, que en este pleno más de una vez, los concejales aquí presentes nos hemos autoregulado y nos hemos ahorrado cierto tipo de calificativos. Yo en concreto los tengo muy presentes porque yo soy de Rocafonda y me duelen los comentarios que a veces se oyen sobre mi barrio. Claro, calificar el barrio de uno en tanto en cuanto uno está...

Jo m'estava referint, amb el màxim respecte cap a la intervenció que hi ha hagut, yo entiendo que calificar a Cerdanyola como "gran mercado de la droga", yo y nuestro grupo encuentra que no es una expresión acertada.

Finalment, jo demanaria al Sr. Safont-Tria, amb el màxim respecte, que mai més es torni a referir al nostre grup dient que "pressionem" o "deixem de pressionar". Ell estava present en aquesta sala el dia que nosaltres vam expressar la nostra preocupació pel que passava a la pl. Onze de Setembre. Nosaltres aleshores vam dir que demanàvem més presència policial perquè enteníem que sense la presència s'estaven produint unes actituds incíviques insostenibles que l'únic que podien provocar era una situació molt més greu o força més greu, amb unes conseqüències encara molt pitjors de les que ara estem veient. I, a més, vam dir en el seu moment que demanàvem que des del Govern municipal es fessin les actuacions oportunes encaminades a actuar des dels serveis socials i a posar altres mitjans, no només els policials, perquè es resolgués el que estava passant allà. Per tant, Sr. Safont-Tria informi's bé del que nosaltres diem, abans de parlar. Nosaltres no pressionem ningú, ni hi tenim cap interès.

Quan es parla de vots, en aquest joc hi entrem tots.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que no té clar si val la pena contestar, perquè té la sensació de no haver entès res al respecte de les preguntes sobre el tema de seguretat. Sr. Batista, m'ha barrejat la plaça Onze de Setembre, amb el Casal i l'Espai Jove, i el Centre Cívic, quan crec que és important diferenciar i localitzar on és el problema, perquè hi ha gent aquí que s'ha sentit ferida i que fan una bona feina. No sé si ens ho ha barrejat tot intencionadament o no.

La darrera pregunta sobre per què el Govern ens ho ha comunicat quan ja eren fets coneguts per la premsa, he dit "fets coneguts per la premsa", no pas que s'hagués publicat la informació, i m'ho ha dit vostè mateixa, Sra. Barrera... que no sabia com havia arribat a la premsa.

En tot cas, aquell matí hi havia hagut una comissió informativa i els fets havien succeït el dia abans. Si vostè no ho sabia, escolti, vostè forma part del Govern i és un equipament que gestiona el Departament de Joventut i, per tant, ho havia de saber. I si ho sabia, no ho va dir.

Nosaltres aquí, com he dit abans, la nostra preocupació era per l'entorn, la seguretat ciutadana i aquesta era la nostra intenció principal en fer la pregunta. Però també ha parlat del Pla Integral de Cerdanyola en la seva sessió d'ahir, i jo el que no acabo de comprendre és el tractament de les coses. Ahir vaig arribar al Pla Integral de Cerdanyola i s'estava fent una votació per saber si es deixava parlar una persona de Xerinola, perquè no formava part del Pla Integral, un Pla Integral que precisament el problema que vam tenir al principi de mandat és que s'havia convidat a formar part a gent que nosaltres enteníem que el reglament no permetia. Ahir es qüestionava si es deixava parlar aquesta persona i quedi clar que l'entitat en forma part. Nosaltres pensem que els fets eren excepcionals i que valia la pena deixar-los que s'expliquessin. Això es va haver de votar. D'altra banda, una votació que entre altres coses no sé si "ha lugar", en virtut del reglament que hi havia i que avui s'ha aprovat inicialment. En tot cas, si se'ls deixava parlar o no era més aviat decisió de la presidenta.

De tota manera, parlés o no, una persona del grup Xerinola hi té un lloc i tant el grup com la Federació de l'Associació de Veïns havia demanat per escrit que s'inclogués a l'ordre del dia aquest tema, i sorpresa meva que no hi hagués ningú ni de Joventut ni de Via Pública per poder-nos donar resposta.

Reitero que per això allà vaig demanar excuses per haver-me'ls cregut des del primer moment, absolutament en tot i haver pensat que compartíem tota la sensibilitat per la feina que s'està fent en el Casal de Joves. Ara deixi'm que al menys tingui el dubte, perquè va quedar clar que vostè no va comunicar el fet del tancament, no sé si calia o no fer-ho de manera oficial... però en tot cas s'hagués pogut parlar després amb l'entitat, una entitat que hi està treballant... Hi ha hagut dies suficients per intentar-ho i no s'ha fet.

En la segona conversa que vam tenir amb vostè €li he de reconèixer que sí que va trucar dient-ho, malgrat entenc que tard, com també li reconec que va trucar dient que s'obria, curiosament el dia abans del ple€, jo li vaig treure que el grup Xerinola en aquest moment no té conveni amb l'Ajuntament i que és en aquest mes que s'ha de firmar, però és que portem quatre mesos que el grup està treballant sense conveni.

Ja sé que me'n vaig a un altre cantó, però d'una confiança absoluta, hem passat a una actuació policial més o menys afortunada, amb una decisió molt dràstica de tancament, i hem anat descobrint que, en primer lloc, no hi havia massa voluntat i les presses han vingut totes ara per signar el conveni... aquí passa alguna cosa. Deixi'm expressar la nostra sorpresa i la nostra desconfiança.

Aquí s'ha donat una cosa que és la declaració a favor de la tasca que està realitzant aquest grup i vostè, en canvi, els contesta que els fets no han tingut cap conseqüència. Escolti, quina sensibilitat és aquesta! Podem estar d'acord en què cal perseguir el consum de droga, no sé si dintre o fora del recinte, però dir que no ha tingut conseqüència, quan aquesta gent se'n sent dolguda... El que s'hauria de fer des del Govern, més enllà de l'actuació policial, és reivindicar el paper que fa Xerinola perquè puguin recuperar el prestigi que tenien que, per a mi, el tenen guanyat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, constata que les respostes dels regidors encara li han creat més dubtes. A la mateixa comissió informativa vaig preguntar quin era el dispositiu policial que hi havia hagut prèviament per tirar endavant aquesta operació i se'm va contestar que s'havia identificat una persona que semblava que feia tràfic de drogues. I la meva pregunta és que com és que si tenien identificada aquesta persona, per què no es va actuar directament sobre aquesta, en lloc de fer una actuació molt espectacular en què s'ha retingut gran quantitat de joves i dins d'un espai municipal que gestionen uns professionals i a les esquenes d'aquests professionals.

El Sr. Batista parlava de mesura cautelar a l'hora de tancar aquest espai. Bé, jo entenc que si és així com s'ha de funcionar, anem arreglats, perquè el dia que a dins d'un institut trobem una xina de xocolata i haguem de tancar immediatament l'institut per mesures cautelars... o dins l'Ajuntament... estaríem arreglats.

M'ha sabut greu que la Sra. Barrera volgués fer veure que si l'actual situació no s'ha superat és per falta de voluntat del Casal Xerinola, quan és evident que aquests sempre han tingut la voluntat de seure plegats i buscar solucions. També m'agradaria preguntar-li què vol dir quan ha afirmat que a partir d'ara la presència de l'Ajuntament serà molt més forta en aquests espais.

Després, hi ha tot un seguit de preguntes que no ha respost com esperava. Els preguntava com és que davant d'aquest problema que tenien detectat proper al Casal de Joves, no han comptat amb el suport dels professionals que són els millors coneixedors de la realitat perquè saben quines persones que hi circulen i, en canvi, s'ha actuat d'esquenes a aquesta gent.

Sr. Bassas, a vostè no se'l pot deixar ni quatre dies d'alcalde accidental, realment ens la "lia".

I per acabar, personalment i en nom de la CUP, expressar el que aquí s'ha demanat, és a dir, el suport al Casal Xerinola. Un suport que hauria de venir també de l'Ajuntament, de forma explícita, per començar a esmenar tots aquests greuges que s'han produït al si del Casal i del barri.

El senyor Oriol Batista, en referència a la intervenció del Sr. López, qui deia que havia estat una actuació policial lenta, li diria que ha quedat prou clar que jo he parlat d'actuacions policials a la pl. Onze de Setembre al llarg de molts mesos. He parlat de més de 200 actuacions, 61 identificacions i 19 detencions al llarg d'aquest any i escaig.

El cas que ens ha portat a aquesta persona usuària que tenia relació amb el Casal ha estat una actuació més de la Policia, però n'hi ha hagut moltes al llarg del temps.

Sr. Fernàndez, jo no he barrejat res, sinó que he explicat el que havia d'explicar. D'una banda, l'actuació concreta del dia 24 d'abril, i, de l'altra, que això estava emmarcat en una operació més àmplia de feia més temps. Aquí hi havia una situació d'actes incívics, de molèsties, queixes als veïns en el total de la plaça en qüestió i que durant molts mesos s'hi ha estat actuant.

Tanmateix, dir al regidor de la CUP que es detén la persona precisament quan els agents de l'autoritat observen que hi ha un delicte, no abans. D'altra banda, el tancament és una mesura cautelar que es du a terme bàsicament per procedir a uns dies d'investigació policial i permetre el procés de diligències i tramitació a fiscalia de menors.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, intervé com a responsable de Nova Ciutadania.

En primer lloc, hem de tenir clar que el que va passar a l'entorn del Casal de Cerdanyola, dins l'Espai Jove, no va ser una actuació contra Xerinola, sinó contra uns presumptes delinqüents.

En segon lloc, per la meva experiència amb Xerinola durant aquest temps, puc afirmar que les relacions entre l'Ajuntament i l'entitat no han estat mai fàcils, perquè Xerinola té un model d'intervenció social que defensa aferrissadament i potser des dels serveis tècnics hi ha alguns aspectes que s'han de poder millorar, tant per l'entitat com per l'Ajuntament. En aquest sentit, enguany vam acordar amb l'entitat que miraríem de fer un conveni pont pel 2008 amb la perspectiva de treballar uns acords més sòlids, més estables, amb participació més directa de l'Ajuntament i una coordinació més directa entre el programa i les educadores de Xerinola i els tècnics municipals. També vam decidir que cap al 2009 miraríem de tancar un acord que els donés una cosa que reclamen: que és estabilitat. Això ho faríem a través d'una aportació econòmica més elevada i amb una durada més llarga de l'acord o conveni amb l'Ajuntament, parlàvem de fet de fer-lo a dos anys: 2009-2010.

Vull donar una informació que penso que pot servir perquè es vegi que no hi ha cap actuació premedita contra Xerinola, i és que en la comissió informativa del 21 d'abril, des del Servei de Nova Ciutadania, es va portar a proposta de dictamen que va anar a la Junta de Govern del 28 d'abril, on fèiem una proposta d'aprovar un seguit (una desena, aproximadament) de convenis d'entitats que fan un treball social per a la integració d'estrangers: Càrites, Creu Roja... En aquesta llista de convenis, hi ha el grup Xerinola. L'aportació més gran que fa Nova Ciutadania és la del grup Xerinola, perquè creiem que l'hem de fer. El 2007 el grup Xerinola rebia de Nova Ciutadania 35.000 euros. D'acord amb el que vam parlar amb ells, aquesta quantitat ha de passar a 57.000 euros, perquè creiem en la seva capacitat d'actuació i perquè creiem que són molt necessaris. Per tant, és un creixement notable que es va aprovar a la Junta de Govern immediatament després, el dia 28, del tancament del Casal. Això també indica una certa voluntat i sensibilitat en el sentit que una cosa és el que ha passat a nivell policial i l'altra és la voluntat del Govern i l'Ajuntament de continuar la col·laboració amb aquesta entitat.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, manifesta, en relació amb les referències que s'han fet a l'IES municipal i a la presència de drogues en altres moments, que entén que en aquests temes cal ser extremadament curosos perquè creen alarma.

Jo personalment desconeixia els fets i, per tant, ho investigaré. El món de l'educació és un món especialment sensible a aquests temes i en tot cas vivim en una societat en què la presència de la droga és arreu. Els prego que tinguin això en consideració i farem naturalment el seguiment d'aquesta informació que avui s'ha donat. A l'hora de posar exemples, és important tenir-ho en compte.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que s'ha discutit abastament la qüestió i s'han respost totes les preguntes. Una altra cosa és que les respostes hagin estat les que s'esperaven. N'hem pogut parlar i posar de manifest el que va passar i quina és la voluntat de l'Ajuntament de Mataró de continuar treballant perquè l'acció social ens interessa moltíssim.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA SITUACIÓ DEL CONVENI PER A LA RECONSTRUCCIÓ DEL TRAMVIA NÚM. 4 DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE L'ATRIBUCIÓ QUE ES FA EL PSC D'ACTUACIONS DEL GOVERN MUNICIPAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Assabentats de la convocatòria i la publicitat que s'ha estat realitzant mitjançant cartells amb el logotip del PSC d'una sessió informativa per anunciar les subvencions per a la instal·lació d'ascensors i la rehabilitació, el lloguer i la posada al mercat d'habitatges desocupats, la Candidatura d'Unitat Popular formula les preguntes següents:

  1. Per què els membres del govern publiciten subvencions públiques gestionades per Prohabitatge mitjançant un acte de partit?
  2. Ha convocat el govern cap acte en nom de l'ajuntament per publicitar aquests ajuts, o només ho ha fet en nom del partit majoritari del govern?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, aclareix que aquesta pregunta no és objecte d'un Ple. Demanar la fiscalització d'una actuació lliure dels partits polítics democràtics no és competència del Ple i no s'havia vist aquí des del temps del franquisme.

Malgrat tot, he de dir-li que en una societat lliure i democràtica, els membres de govern, els responsables polítics, els regidors i vostè mateix poden assistir a les reunions que creguin convenients.

Quant a la publicitació d'aquest ajuts, convé explicar que s'ha fet a través del web de l'Ajuntament, del 010, de l'Oficina d'Atenció Ciutadana, de Prohabitatge, del repartiment de les cartes de serveis de Prohabitatge, d'anuncis als diaris, a la televisió i a d'altres mitjans de comunicació. Hi ha hagut presentacions del regidor d'Habitatge en el Consell de Ciutat, en el Consell del Centre i en el Pla Integral de Rocafonda. Hi ha hagut actes públics d'altres partits polítics. Hi ha hagut diferents articles a diferents mitjans de comunicació, i algun, tanmateix, al Butlletí Municipal que jo he rebut avui a casa.

El senyor Xavier Safont-Tria, contesta que el que creu que no és de rebut és el clientelisme que es genera quan es veuen aquest tipus d'actes.

Vostès pensen que el pressupostos municipals són els seus pressupostos i això em disgusta molt. Tenen tot el dret a fer aquests actes, però crec que èticament ens els podríem estalviar.

El senyor Ramon Bassas replica que els partits en una democràcia expliquen i rendeixen comptes a través d'actes públics.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que els partits presents a l'Ajuntament faran allò que creguin convenient, sense ser objecte de fiscalització per l'Ajuntament de Mataró.

46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LES POLÍTIQUES DE FOMENT DE L'HÀBIT DE LECTURA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL FET QUE UN NEN DE TRES ANYS HAGI POGUT ESCAPAR-SE D'UNA ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL TANCAMENT DE L'ESPAI JOVE DE CERDANYOLA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 43 de l'ordre del dia.

49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR ARRAN DELS GREUS FETS OCORREGUTS AL CASAL DE JOVES DE CERDANYOLA EL PROPPASSAT DIA 24 D'ABRIL.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 43 de l'ordre del dia.

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR ARRAN DEL FET QUE PUMSA NO COBRA EL LLOGUER DEL COMERÇ "ACTUA".

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 35 de l'ordre del dia.

51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS POSSIBLES ESPAIS QUE ACOLLIRAN EL CRUÏLLA DE CULTURES 2009 I EL FESTIVAL DE SHAKESPEARE.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

52 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ LES DADES DE LA MEMÒRIA DE VIA PÚBLICA S'ENTREGUIN TRIMESTRALMENT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquest prec li sigui contestada per escrit.

53 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LA REURBANITZACIÓ DE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquest prec li sigui contestada per escrit.

54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DEL COMERÇ ACTUA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 35 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts de tres de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.