L’alcalde presideix l’acte commemoratiu del centenari del naixement d’Esteve Albert
El periodista Xavier Garcia Pujades oferirà la conferència “Esteve Albert, un patriota social”
L’alcalde, Joan Mora, presidirà demà, a les 19.30 h, l’acte commemoratiu del centenari del naixement de l’activista cultural i polític Esteve Albert i Corp (1914-1995). L’acte, que tindrà lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament, està organitzat per la Comissió Esteve Albert a Mataró, Òmnium Cultural Mataró-Maresme i l’Ajuntament i forma part d’un programa d’activitats que donarà a conèixer millor la figura i obra del polifacètic Albert.
El primer acte va tenir el lloc el 14 de març amb la presentació del recull de poemes “Camins de poesia”, editat per Voliana Edicions, a la llibreria Dòria Llibres. El següent serà el 23 de juny que es dedicarà a la figura d’Albert l’arribada de la Flama del Canigó tot recordant el seu paper com a impulsor d’aquest acte, i durant dues setmanes de novembre la Sala Cabanyes representarà una obra seva, “Medea”, dirigida per Toni Grané i Carles Maicas. Durant l’any s’han programat diversitat d’actes de diferents disciplines per fer patent la figura polifacètica d’Albert.
La Xarxa de Biblioteques de Mataró també s’afegeix a l’homenatge i oferirà una Guia de recursos sobre l’obra d’Albert.
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert va ser un destacat poeta, historiador, arqueòleg, antropòleg, activista cultural i polític, dramaturg, director teatral i impulsor d’iniciatives de tota mena com ara la Flama del Canigó i els pessebres vivents.
Nascut a Dosrius l’any 1914, Albert va passar una bona part de la seva vida adulta a Mataró on va entrar en contacte amb el Centre Catòlic d’Obrers i l’Agrupació Científico-Excursionista. Va participar a la fundació del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i va col·laborar amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Va començar a escriure articles en diferents periòdics, abans d’entrar de ple al món del teatre. Entre assaigs, reculls de poemes i obres de teatre va arribar a publicar més de 50 títols. L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. Va morir a Andorra la Vella l’any 1995.