Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

02/07/2009

Escoltar

02/07/2009

dijous 02 juliol 2009, 00:00h

 
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos de juliol de dos mil nou, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,
 
Hi concorren els senyors i senyores:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
S’incorpora a la sessió a l’inici del  punt núm. 3 de l’ordre del dia
PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR          (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del  punt núm. 1 de l’ordre del dia
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR  REGIDORA    (PP)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)
 
Excusa la seva assistència la Sra. Carolina Soler Soto, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
 
També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
 
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
 
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :
 
DECRET
5538/2009 de 29 de juny
Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari sessió del 2 de juliol de 2009.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 2 de juliol de 2009,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

                                                               ORDRE DEL DIA

1  DESPATX  OFICIAL
 DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
2 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya que demana que la Llei de Consultes Populars es tramiti amb la màxima celeritat per dotar a la ciutadania de mecanismes per decidir.
3 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals per la qual s’acorda sol•licitar el Premi Nobel de la Pau 2010 per a la Fundació Vicente Ferrer.
 
 DICTAMENS
 CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
 -Presidència-
4 Atorgament de la Medalla de la ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

 CMI DE SERVEIS CENTRALS
 -Servei de Gestió Econòmica-
5 Arrendament amb opció de compra d’un local a la plaça Pepa Maca, 7 (àmbit de Can Gassol), per ubicar-hi un casal de gent gran.
6 Aprovació del contracte programa entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Tecnocampus per al 2009.

 -Servei d’Ingressos-
7 Ampliar i concretar l’abast de la delegació de la recaptació municipal efectuada a la Diputació de Barcelona.
8 Confirmar i ampliar la delegació efectuada en la recaptació de les multes de trànsit a la Diputació de Barcelona.

 -Servei de Compres i Contractacions-
9 Aprovació inicial dels plecs de clàusules administratives generals aplicables als contractes que subscrigui l’Ajuntament de Mataró.

 CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 -Servei d’Urbanisme-
10 Aprovar el text refós del Pla de millora urbana dels sistema dotacional públic de Figuera Major, segons acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 14/5/2009
11 Aprovació provisional del Pla especial d’assignació d’usos de l’equipament del sector Cooperativa Agrària “Vapor Gordils”.
12 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Entorns del carrer Biada” (segona aprovació inicial).
 -Servei de Manteniment i Serveis-
13 Aprovació inicial de la modificació de la Ordenança general de residus i neteja viària de l’Ajuntament de Mataró.
 
 CMI DE VIA PÚBLICA
 -Àrea de Via Pública-
14 Pla d’autoprotecció per concerts al solar d’IVECO.

 CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
15 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè sigui retirada la bandera espanyola que oneja al terrat de l’Ajuntament.
16 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre l’actuació policial als tallers de treballadors xinesos.
17 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè es traslladi definitivament en un espai en condicions el servei de programes de qualificació professional inicial.
18 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per a la creació d’un Pla Integral de Treball de Futbol base.

 PRECS I PREGUNTES
19 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els resultats que han obtingut els nens i nenes de 6è de primària de la nostra ciutat a les proves de competències bàsiques.
20 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’escolarització d’alumnes.
21 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el Pla d’Acció pel manteniment i millora de les IEM.
22 Pregunta que presenta la Candidatura d’Unitat Popular sobre la seu provisional del Museu Bassat.
23 Pregunta que presenta la Candidatura d’Unitat Popular sobre la batuda a empreses tèxtils regentades per xinesos.
24 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre l’aplicació de la nova Llei de “Seguridad Vial” aprovada pel Congrés dels Diputats.
25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el temps que es tarda per concedir llicència d’activitats, d’obres majors i d’obres menors.
26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’operació contra els tallers clandestins xinesos a Mataró.
27 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la recuperació dels documents custodiats per l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’operació policial a tallers clandestins.
29 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a la situació de crisi econòmica i a la vista de les declaracions del govern municipal.
30 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la participació de les colles locals als actes de Les Santes.            
 
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 -   DESPATX  OFICIAL
El Sr. Joan Antoni Baron, Alcalde President llegeix un acord adoptat pels grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC, CiU i PPC en la Junta de Portaveu relatiu a condemnar l’atemptat a l’inspector de la Brigada d’Informació del cos Nacional de Policia, Sr. Eduardo Antonio Puelles García.
“Divendres 20 de juny, la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Arrigorriaga,  Biscaia que va costar la vida a l’inspector de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia, Eduardo Antonio Puelles García. L’Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat  amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l’Estat en la seva lluita contra ETA. Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol sentir la veu i la seva fermesa davant d’un nou atemptat terrorista amb l’únic resultat de mort i sofriment. Per això, els sota signants proposen a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:
1. Condemnar rotundament l’atemptat comès per la banda terrorista ETA contra  l’inspector de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia, Eduardo Antonio Puelles García que li ha causat la mort.
2. Expressar la solidaritat amb els familiars del senyor Eduardo Antonio Puelles García.
3. Reiterar el rebuig de l’ Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigeix a la banda ETA la seva dissolució i finalització de les seves accions.
4. Fent-se ressò del sentiment dels ciutadans de Mataró, posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme, expressada a la Declaració Institucional de la totalitat dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.
5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estant desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l’ Estat en la seva lluita contra ETA.
6. Trametre aquests acords al Govern espanyol i al Govern basc.
7. Donar compte d’aquests acords al despatx oficial del proper Ple municipal.”

• El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, dóna lectura a un escrit per posicionar el seu grup en l’assumpte esmentat
“L’Ajuntament de Mataró, preocupat pels esdeveniments ocorreguts ahir, expressa el seu rebuig a la violència i el seu desig que se solucioni definitivament el conflicte al País Basc.
L’Ajuntament de Mataró vol ajudar que no es produeixi mai més cap acte de violència i és per això que proposem els acords següents:
.
1. L’Ajuntament de Mataró condemna l'atemptat comès per ETA contra l’empresari Eduardo Antonio Puelles García.
2. L’Ajuntament de Mataró condemna la privació dels drets polítics dels ciutadans bascos i la il•legalització i persecució d’organitzacions polítiques seves.
3. L’Ajuntament de Mataró sosté que l’opció per la pau s’ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans, inclòs el dret de l’autodeterminació dels pobles. Només un procés democràtic de diàleg entre totes les parts implicades permetrà la solució del conflicte.”
 
En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

2 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA QUE DEMANA QUE LA LLEI DE CONSULTES POPULARS ES TRAMITI AMB LA MÀXIMA CELERITAT PER DOTAR A LA CIUTADANIA DE MECANISMES PER DECIDIR.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, abans de llegir la declaració explica la filosofia que hi ha rere la mateixa. Per aconseguir el màxim consens dels grups municipals d’aquest consistori vam decidir separar aquesta proposta de resolució en dos components. Un és el que fa referència a l’eina, des del punt de vista de suport al compromís de la comunitat, dels ciutadans, dels governs amb la participació i la qualitat democràtica. En aquesta part hi estem tots d’acord. Les diferències entre els nostres grups estan en la segona part. És a dir, quines serien algunes de les preguntes que es podrien formular a la ciutadania, aprofitant aquesta Llei. Hem decidit formular aquesta proposta de resolució en base al que és el consens de la majoria de grups i deixar la diferència pel moment en què es pugui aplicar aquesta Llei i fer el que es pugui. Passo a llegir la proposta de resolució:
“El projecte de llei de Consultes Populars per via de referèndum es troba en aquests moments tramitant-se  en el Parlament de Catalunya amb el recolzament inicial de quatre grups de la Cambra.
Aquesta projecte de llei suposa el desenvolupament i concreció del  “DRET DE PARTICIPACIÓ”  que estableix l’art 29.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC)  i que també recullen com a dret fonamental l’art 29 de la Constitució Espanyola i, en l’àmbit internacional, l’art 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
El projecte també es el desenvolupament legal de la competència exclusiva que l’art 122 EAC  atorga a la Generalitat “per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals en l’àmbit de llurs competències  d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, “salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució”.
Tot i aquestes limitacions, és una llei plantejada amb la clara voluntat d’aprofundir en la qualitat democràtica mitjançant la regulació i la institucionalització de mecanismes de participació que convoquen  a tota la ciutadania, a tot el cens electoral, del país o del municipi, segons sigui el cas, permetent al Govern, al Parlament, als Ajuntaments, i als ciutadans promoure consultes sobre qüestions de transcendència especial, tant en l’àmbit català com en el municipal.
La preocupació per la qualitat de la democràcia és una constant en  les societats occidentals cada cop més complexes i amb una major dificultat d’articular el conjunt de la ciutadania i a cada persona com formant part de la societat civil organitzada.
Incentivar la participació és incentivar el compromís amb la cosa pública, és millorar el compromís amb la comunitat i el país del que es forma part,  és millorar la qualitat democràtica, avançant cap a l’objectiu final que és la consulta a la ciutadania de Catalunya d’aquells temes que siguin del seu interès.
Per tot l’anteriorment exposat, l’Ajuntament de Mataró adopta els següents acords:
ACORDS
Primer.- Donar recolzament a la tramitació del Projecte de Llei de Consultes Populars per via de referèndum en aquests moments en debat al Parlament, per tal que el Govern de la Generalitat i els Ajuntaments disposin d’una llei que els doni cobertura per a la celebració de consultes populars i  també com a expressió del dret de participació reconegut en instruments internacionals.
Segon.-  Demanar  l’enfortiment de la democràcia participativa, de la que aquesta llei seria condició necessària però no suficient, per tal  de enfortir la responsabilitat dels ciutadans i dels servidors públics amb la cosa pública i l’interès general  i la corresponsabilitat entre la ciutadania i els representats polítics que aquesta llei articula. 
Tercer.- Demanar als grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya que esmercin tots els esforços per fer possible l’aprovació de la Llei amb el màxim consens, i que aquesta llei esdevingui un símbol de la unitat dels partits polítics en la defensa d’un principi democràtic bàsic en qualsevol societat com és del dret a decidir del poble de Catalunya, reforçant la democràcia i lluitant contra la desafecció donant veu a la ciutadania.
Quart.- Saludar l’arribada d’aquesta llei que reforça els mecanismes de participació de que ja disposava el mon municipal i que ens situen al costat d’algunes democràcies avançades que, com ara Suïssa, Estats Units o Canadà,  han incorporat de forma normalitzada aquests mecanismes de participació en el seu sistema democràtic.
Cinquè.- Trametre una còpia dels presents acords al President del Parlament de Catalunya, al President del Govern de la Generalitat, als diferents grups parlamentaris amb representació al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió recorda que tots –inclòs ell mateix–, moltes vegades, juguen a ser parlamentaris i a tractar temes que no estan directament lligats al motiu pel qual van ser escollits regidors pels ciutadans. Aquest és un dels casos en què no és competència de l’Ajuntament de Mataró aprovar la Llei de què parla la proposta de resolució que ens va proposar ERC. Malgrat tot, nosaltres la respectem.
Compartíem el text que ERC va entrar per registre i, prèviament a la Junta de Portaveus, el nostre grup va fer una petita observació que aniria en la línia del discurs previ que ha fet el Sr. Teixidó demanant-li, no pas perquè nosaltres no hi estiguem d’acord, que es tragués la paraula autodeterminació, única i exclusivament, perquè si teníem el dret a decidir, els que volem l’autodeterminació ja la demanaríem i ja la votaríem, i els que no la volen són lliures de no fer-ho. Això va seguir endavant i avui hem tingut un matí mogut en el qual, en lloc de dedicar-nos als afers municipals, ens hem dedicat a fer passadissos parlamentaris i en el que hem anat amb propostes retallant i afegint fins al punt que la proposta que avui ha llegit el Sr. Teixidó no té res a veure amb la proposta presentada inicialment.
Al mig del dia els hem enviat una darrera contraproposta que ara em permeto recordar-los i que si fos acceptada deixaríem estar el discurs i votaríem el que ens plantegen, que és recuperar l’expressió: “el dret a decidir” o, si vostès volen, “dotar a la ciutadania de mecanismes per decidir”, tal com deia la proposta inicial i recuperar una frase del segon paràgraf de la proposta inicial on es deia que el Parlament va ratificar el dret del poble català a determinar lliurament el seu futur com a poble en pau i democràcia. Era poca cosa el que els demanàvem fa poques hores, però ens han tornat a dir que no. Nosaltres hem decidit presentar el text íntegre i exacte al que va presentar ERC i que els passo a llegir:
“Entre els objectius de l’associació “Decidim.cat” es troba el d’emplaçar activament al conjunt de governs locals i al Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
Així mateix el Parlament de Catalunya ha declarat en més d’una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret d’autodeterminació, com a exemple la resolució adoptada el 12 de desembre de 1989 on es manifestà que s’acatava el marc institucional vigent però que això no significava la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació. Igualment l’any 1998 el Parlament ratificava el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, i democràcia.
És evident que l’actual marc jurídic vigent suposa una limitació a les nostres aspiracions de llibertat col•lectiva, i es també cada cop més palès que són més els sectors socials que reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
En aquests moments, i en funció del que preveu el nou Estatut de Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, s’està tramitant la Llei de Consultes Populars, una llei que tot i les seves limitacions,  ens ha de permetre avançar cap a l’objectiu final que és la consulta a la ciutadania de Catalunya d’aquells temes que siguin del seu interès.
Així doncs entenem que l’objectiu que es pretén amb la Llei coincideix amb els objectius de  l’associació “Decidim.cat” que es poder exercir el dret a decidir, respectant el marc jurídic existent i com un exercici eminentment cívic i democràtic. I entenem que la via més adequada en aquests moments és l’ús dels mecanismes que preveu l’estatut, que s’han de desenvolupar en la futura llei.
Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents,
ACORDS:

Primer.- Demanar al Parlament de Catalunya que tramiti amb la màxima celeritat el projecte de llei de Consultes Populars, per tal que el Govern de la Generalitat i els ajuntaments disposem d’una llei que ens doni cobertura per a la celebració de consultes populars.
Segon.- Demanar als grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya que esmercin tots els esforços per fer possible l’aprovació de la Llei amb el màxim consens, i que aquesta llei esdevingui un símbol de la unitat dels partits polítics en la defensa d’un principi democràtic bàsic en qualsevol societat com és del dret a decidir del poble de Catalunya.
Tercer.- Recalcar la importància de la unitat d’acció del conjunt democràtic del poble català, i de tots els seus moviments i plataformes, perquè aquesta unitat és l’única que pot garantir l’èxit de totes les iniciatives a l’entorn del dret a decidir. I el mateix respecte el món municipal. Només si la gran majoria dels municipis Catalunya participem i ens coordinem en una iniciativa respecte el dret a decidir aquesta tindrà força.
Quart.- Trametre una còpia dels presents acords al President del Parlament de Catalunya, al President del Govern de la Generalitat, als diferents grups parlamentaris amb representació al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de Municipis i comarques de Catalunya.”
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que molta gent té clar que aquest poble necessita poder decidir per ell mateix i exercir el dret a l’autodeterminació. Hi ha qüestions de la proposta que no compartim del tot però vam entendre que no era massa dificultat. Sí que entenc la dificultat de CiU per mantenir aquest equilibri amb una ambigüitat permanent en el seu discurs. Això de l’autodeterminació s’utilitza segons s’escau. Nosaltres defensem les consultes populars com un mecanisme democràtic més. Hi ha hagut, no obstant això, poca voluntat política per tirar endavant iniciatives com aquesta. Desconec les negociacions d’aquest matí.
Sí que m’havien arribat notícies que hi havia una retallada, substituint allà on hi havia “autodeterminació” per “dret a decidir”. “Dret a decidir” no deixa de ser un eufemisme que encara no està definit del tot. Potser cal començar a anomenar les coses pel que són i si cal dir autodeterminació es diu. Estem decebuts dels mecanismes parlamentaris a l’hora de tirar endavant iniciatives on la societat hi vol dir la seva. Exemples recents els tenim en les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), una iniciativa amb el suport de centenars de milers de persones que donaven suport a una alimentació més sana i en contra dels transgènics que en última instància va ser esmenat per CiU, PP, Partit Socialista, i que no permet que aquella demanda de la societat acabés a bon port, o com una iniciativa a favor de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, que també ha estat rebutjada pel Parlament. La principal mancança que veig en aquesta Llei és que en última instància sempre serà l’Estat qui tindrà l’ultima paraula. Aquí rau l’autèntica trampa. Hem de buscar-nos altres vies de participació que siguin capaces de saltar una rèmora com les Constitucions o les Corts Espanyoles i començar a creure més en la nostra societat, que és l’única dipositària de la sobirania i de la Democràcia. Nosaltres donarem suport a les dues propostes presentades.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que el Sr. Safont-Tria té raó quan exigeix claredat. És veritat que hi ha un fons d’eufemismes en aquestes propostes que es presenten per grups nacionalistes i que no acaben d’estar prou clares. La veritat és que tot i compartint algunes de les coses de la proposta —que és necessari donar responsabilitat a la gent, que la gent pugui participar de manera activa en les decisions polítiques—, aquest grup municipal  no pot compartir un discurs nacionalista, perquè els valors que defensa el nacionalisme són contradictoris a la democràcia liberal, ja que aquesta es basa sempre en els drets individuals i no en una suposada identitat col•lectiva que sovint és manipulada per les forces nacionalistes per intentar objectius que només els beneficien a ells mateixos. En el món hi ha entre 3.000 i 5.000 identitats que es podrien considerar grupals, més enllà dels estats. És un greu error pensar que totes aquestes identitats han d’acabar aconseguint un estat, perquè el món seria ingovernable i perquè el que hem de defensar moralment els polítics és la possibilitat que identitats diferents puguin conviure en un estat que respecta i defensa el pluralisme com és l’Estat que representa Espanya avui, la Constitució Espanyola. La democràcia és un tresor que pot córrer riscos i és amb decisions que es prenen en aquest ple que podem situar el debat en el marc del sentit comú o podem deixar allargar un debat que no sabem on pot acabar. Per altra banda, amb l’actual legislació és perfectament possible la celebració de consultes populars a tots els nivells. Lògicament, l’autorització final la tenen la Generalitat i l’Estat. L’objectiu d’una proposta com aquesta és la independència de Catalunya. Ho trobem legítim, però no ens demanin que ho compartim.
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, intervé per posicionar el seu grup a favor de la proposta que presenten juntament amb ERC i el PSC, i l’abstenció respecte a la proposta de CiU. És a dir, manté la presentada per ERC.
El Sr. Mojedano ha dit que la diferència és a qui se li ha de demanar permís a l’hora de fer una consulta popular, i és que entre mig del que vostè ha dit, nosaltres tenim un nou Estatut que preveu que nosaltres tinguem les competències en tot el que és la consulta popular. Per tant, el que fem és desplegar l’Estatut que vostès no van votar. Per tant, és normal que vostès l’obviïn. El treball que hem fet els grups de govern per arribar a un consens és, precisament, la diferenciació entre allò que està passant al Parlament de Catalunya —treball en via de consens entre els grups de CiU, ERC, PSC i Iniciativa sobre la Llei de Consultes Populars— i aquest altre element de sentir-se un poble, el poble català. Això és el que  creiem que s’havia de diferenciar.
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot a favor de la proposta.
En primer lloc, perquè hi ha hagut un intent de consens fins al final aglutinant la majoria d’opinions. L’esforç de consens ha estat, en aquest grup, incorporant alguns elements que no formen part de la nostra tradició política però que ens sembla que poden acabar de configurar quina és la voluntat d’aquesta proposta. Aquesta no és una proposta a favor de l’autodeterminació, és una proposta a favor de la Llei de Consultes Populars. És una Llei que s’està tramitant per via d’urgència al Parlament i l’Ajuntament de Mataró vol que tiri endavant. Des d’aquest punt de vista sí que ens sembla que és d’interès d’aquest ple. Nosaltres no estem a favor de la independència, sobretot perquè Catalunya no la vol donat que sempre Catalunya ha exercit el seu dret a decidir, ha decidit a favor d’estatuts que diuen clarament quin és el seu model. Per tant, aquesta nació amb la que tots ens omplim la boca, quan parla, parla a favor d’una relació fraternal amb els altres pobles d’Espanya i així s’expressa en les lleis que han tingut suport. Aquesta Llei desenvolupa el dret de participació que reconeix l’art. 29 de l’Estatut de Catalunya, que és pràcticament idèntic a l’art. 23 de la Constitució Espanyola i que és pràcticament idèntic a l’art. 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966. Tampoc ens sembla que sigui una cosa tan rupturista.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya comenta algunes de les intervencions i posiciona el seu grup respecte de la proposta.
Pensem que el consens en sí mateix ja és un valor prou important com per treballar en la seva recerca, i és el que hem fet amb aquesta proposta. Hem quedo parat del que he sentit. Felicitar al grup de CiU per la seva capacitat de creació donat que, al final, han acabat llegint la proposta que havíem presentat nosaltres al començament i que, de resultes de la seva pròpia petició de recerca de consens, de la qual vam començar a retallar alguns termes que podien induir a un altre concepte i buscant aquella part de la proposta de resolució en què estiguéssim tots d’acord, que és la Llei de Consultes Populars i que sí que té importància pels ajuntaments perquè permetrà als ajuntaments fer consultes populars. La nostra posició respecte a la proposta de CiU, és a dir, de la nostra pròpia proposta, serà d’abstenció.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de Convergència i Unió :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2). (escoltar cinta)
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pel govern municipal :
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
 
En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

3  - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER LA QUAL S’ACORDA SOL•LICITAR EL PREMI NOBEL DE LA PAU 2010 PER A LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER.
El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:
“Davant la mort del cooperant a l’Índia, Vicente Ferrer, l’Ajuntament de Mataró vol expressar el seu condol a la seva família i a les persones més properes per aquesta irreparable pèrdua.
A més, l’Ajuntament de Mataró vol expressar el reconeixement per la tasca que Vicente Ferrer va dur a terme en vida per millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides de l’Índia, treballant també pel progrés dels seus pobles. Després de la seva mort, la Fundació Vicente Ferrer és el llegat que dóna testimoni de la seva obra i que garanteix un futur i una continuïtat per seguir amb la feina empresa.
Per això, i per la intensa feina duta a terme en el progrés i la transformació de les comunitats desfavorides des de fa 40 anys, des de l’Ajuntament de Mataró s’acorda:
1. Sumar-se a la petició què es concedeixi el Premi Nobel de la Pau 2010 a la Fundació Vicente Ferrer
2. Demanar a totes les forces politiques catalanes amb representación al Parlament de Catalunya, al Congrés dee Diputats i Diputades i al Parlament Europeu que s’hi adhereixin i, si ho consideren oportú, proposin la candidatura de la Fundació Vicente Ferrer al Premi Nobel de la Pau 2010.
3. Sumar-se i traslladar a la Comissió de Nomenclàtor la proposta de la Fundació Mataró Tercer Món i altres entitats ciutadanes de donar el nom de Vicente Ferrer a un carrer o espai públic de la ciutat.
4 . Comunicar aquests acords al President del Parlament de Catalunya, al President del Congrés dels diputats i a la Fundació Vicente Ferrer.”

El Sr. Fernandez afegeix que ha arribat una comunicació de la Fundació Grup Tercer Món demanant poder donar el nom d’un carrer o d’una plaça al Sr. Vicente Ferrer.
També s’ha organitzat un acte per explicar la feina que feia aquest cooperant el proper dia 9 de juliol al vespre i en la qual es demanarà a totes les entitats del Consell Municipal de Societat i Cooperació Internacional l’adhesió a aquesta demanda perquè el Sr. Vicente Ferrer tingui aquest carrer o plaça.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que, atenent a aquesta darrera petició que ha arribat ara per part del Grup Tercer Món, si ho creuen convenient, es podria afegir un últim punt en el sentit següent:
“5. Transmetre l’acord a la Comissió del Nomenclàtor perquè atengui aquesta demanda a la qual s’afegiran altres entitats de la ciutat i el propi consistori municipal.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
DICTÀMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Presidència-
4  - ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT A LES FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAÜL.
El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:
“Vistes les sol•licituds presentades per diverses entitats de la ciutat, en què demanen la concessió de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
Atès que per decret de l'Alcaldia 3958/2009, d’11 de maig, s'ha iniciat l'expedient d'atorgament de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat i s'ha nomenat com a instructor el Sr. Carlos Fernández Baez, conseller delegat de Presidència.
 
Atès que després de revisar la documentació que la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena va presentar amb llur sol•licitud i de la reunió mantinguda amb les entitats sol•licitants en la qual, totes elles varen coincidir en destacar la tasca duta a terme per les germanes a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena abans de l’existència de la salut pública, vers els malalts de la ciutat; l’esperit de servei, humilitat i atenció que, en els més de cent anys que treballen per la ciutat, han demostrat en totes les tasques que se’ls ha encomanat, ja sigui d’infermeria, de neteja o qualsevol altra; la importància de la tasca que realitzen en l’actual situació de crisi, estant al front del menjador econòmic Sant Joaquim.
Atès que queda acreditat que al llarg dels més de cent anys que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül dediquen la seva tasca diària a la ciutat de Mataró i els seus habitants amb un esperit de modèstia, senzillesa, tolerància i solidaritat.
Atès l’informe del cap de l’àrea de Presidència de data 19 de juny i d’acord amb el que estableix el Reglament d’Honors i Distincions, 
El conseller delegat de Presidència, com a instructor de l'expedient, proposa al Ple l’adopció del següent acord:
Primer: Atorgar la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, d’acord amb les circumstàncies i fets que s’ha acreditat.”
El Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Antoni Vilà, representant de Càritas Interparroquial de Mataró, qui expressa que Caritas Interparroquial dóna suport a l’acord pres per unanimitat per la Junta de Patrons de la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de la ciutat de sol•licitar a l’Ajuntament de Mataró l’atorgament de la Medalla de la Ciutat a la Comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, per dos motius: per la tasca portada a terme a l’hospital i per la valuosa col•laboració rebuda de les Filles de la Caritat.
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el suport del seu grup per la feina feta durant més de 100 anys de forma desinteressada.
El senyor Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable. Ens sumem al que ha dit el Sr. Martínez.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que el seu grup també se suma a l’atorgament d’aquesta Medalla. Dir també que haurem de procurar poder fer la cobertura social dels més necessitats des dels estaments públics, perquè no sigui necessària la voluntat d’aquestes persones. Amb això no vull dir que no hi hagin de ser. Sempre hi seran.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, anuncia que durant la tardor es farà l’acte formal del lliurament de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Felicitacions a la Comunitat i a les persones que fan possible que això tiri endavant.
El senyor Carlos Fernández indica que el seu grup havia pensat fer l’acte formal d’atorgament, a demanda de les entitats promotores, dins del marc de la festa major de Les Santes.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
-Servei de Gestió Econòmica-
5  - ARRENDAMENT AMB OPCIÓ DE COMPRA D’UN LOCAL A LA PLAÇA PEPA MACA, 7 (ÀMBIT DE CAN GASSOL), PER UBICAR-HI UN CASAL DE GENT GRAN.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“L’Ajuntament està interessat en arrendar un local a la plaça Pepa Maca, 7, de Mataró, per ubicar-hi un casal de gent gran, amb la finalitat d’executar l’acció recollida al Programa d’Actuació Municipal del present 2009, consistent en l’acabament de les obres del Casal de la gent gran a Can Gassol (punt 1.6.2.3.), que té com a finalitat crear un casal per a gent gran en el referit àmbit de “Can Gassol”.
L’Ajuntament no disposa de cap local en propietat a la zona de “Can Gassol” que no estigui compromès, però, en canvi, es coneix l’existència d’aquest local, que és propietat de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA.
Instrumentar l’arrendament d’aquest local amb PUMSA es considera l’opció més avantatjosa per als interessos municipals, en relació a l’oferta que hi ha al mercat de locals en lloguer en aquesta zona, ja que els ingressos que té l’esmentada entitat, afecten directament a l’Ajuntament, que és l’accionista únic de la referida empresa.
A la seva vegada, es proposa concertar un dret real sobre el local que permeti a l’Ajuntament la seva adquisició mitjançant compravenda, pràcticament pel mateix cost del preu del lloguer. Això s’ha valorat positivament, en tant que ha de permetre a l’Ajuntament adquirir una nova propietat, en condicions molt favorables.
Mitjançant aquesta operació, es preveu que aquest Ajuntament passi a disposar-ne de l’ús del local, per poder assumir l’adequació del local i la seva gestió, en el marc de les competències municipals d’atenció a la gent gran.
La cap del Servei de Benestar Social ha informat sobre l’oportunitat de llogar aquest local. A la seva vegada, l’informe de l’assessora jurídica de la Secció de Patrimoni acredita l’adequació a dret del contracte d’arrendament amb opció de compra que es proposa.
La contractació restarà sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit pressupostari adequat i suficient per als exercicis 2010 a 2019, per atendre les obligacions econòmiques que es derivin a càrrec d’aquesta Corporació per l’execució del contracte.
Resulta d’aplicació la Llei de contractes del sector públic -en especial els articles 4 i 20.2-, la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, la Llei 29/1994, d’arrendaments urbans, i el Codi civil de Catalunya (llibre cinquè).
D’acord amb el que s’ha exposat, PROPOSO al Ple l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Concertar amb PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA, amb domicili al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, i amb CIF. 59.323.642, un contracte d’arrendament amb opció de compra sobre el local situat a la plaça Pepa, Maca, 7, de l’escala 7, de la mateixa plaça, de Mataró.
SEGON.- Aprovar el model de contracte d’arrendament amb opció de compra que s’adjunta a la present proposta, en les condicions contingudes al mateix, amb submissió a les quals es regularà la relació contractual que s’aprova.
TERCER.- Aprovar la renda mensual a la que ascendirà l’arrendament expressat en els punts anteriors, per import de 1.380,39 euros mensuals, quantitat a la qual s’haurà d’afegir el corresponent percentatge d’IVA, i aprovar el preu de l’opció de compra que s’ha fixat en 32.537 euros (IVA no inclòs).
QUART.- Autoritzar i disposar la despesa corresponent al contracte que aquí s’aprova amb càrrec a la partida núm. 30821/313310/20200 del pressupost municipal, d’acord amb els imports i anualitats inclosos en el document comptable ADPOS núm. 200900028928, i que a continuació s’expressen:
Exercici 2010: 56.957,92 euros
Exercici 2011: 19.215,00 euros
Exercici 2012: 19.215,00 euros
Exercici 2013: 19.215,00 euros
Exercici 2014: 19.215,00 euros
Exercici 2015: 19.215,00 euros
Exercici 2016: 19.215,00 euros 
Exercici 2017: 19.215,00 euros
Exercici 2018: 19.215,00 euros
Exercici 2019: 19.215,00 euros
La contractació aprovada mitjançant el present acord resta sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient a la partida que s’esmenta en els pressupostos municipals que s’aprovin per als exercicis 2010 a 2019.
CINQUÈ.- Excloure a l’arrendador del dipòsit de garantia definitiva quant a l’adjudicació de la present contractació, per aplicació analògica del previst a l’article 83.1 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic. “

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 

6  -  APROVACIÓ DEL CONTRACTE PROGRAMA ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS PER AL 2009.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“Que en data 20 de juliol de 1999 es va constituir la Fundació Politècnica de Mataró, (més endavant Fundació Tecnocampus, Fundació privada), patrocinada per l’Ajuntament de Mataró i la Caixa d’Estalvis Laietana . El Ple de l’Ajuntament en data 8 de febrer de 2001 va aprovar el projecte Mataró, Ciutat del TecnoCampusMataró, elaborat conjuntament per la Fundació Tecnocampus de Mataró, l’Ajuntament de Mataró, l’IMPEM, i l’EUPMT, així com les actuacions a desenvolupar per la Fundació Tecnocampus de Mataró que es defineixen com objecte del present conveni.

L’Escola Universitària Politènica de Mataró i Escola Universitària del Maresme van signar a l’abril de 2006 un conveni per establir les bases d’un model integrat d’estudis universitaris superiors al Maresme atesa la necessitat feta palesa en els diversos estudis realitzats, de definir un projecte sòlid universitari al Maresme que passa indefugiblement per la integració dels centres universitaris públics ubicats a Mataró dins la Fundació Tecnocampus.
El Ple de l’Ajuntament de Mataró de 3 de juliol de 2008 va aprovar el conveni de cooperació que estableix les bases per fer efectiva la integració dels centres universitaris  a la Fundació Tecnocampus, amb efectes 1 de gener de 2009. El conveni es va signar el 16 de juliol de 2008 pels titulars dels dos centres Universitaris, l’Ajuntament de Mataró com a titular de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme com a titular de l’Escola Universitària del Maresme.
Per tal de fer efectiva la integració de l’escola a la Fundació, l’Ajuntament de Mataró, en el Ple de data 4 de desembre  va adoptar l’acord per al qual s’extingia, amb efectes a 1 de gener de 2009 l’organisme autònom EUPMT, transmeten la titularitat de l’escola universitària a la Fundació.
L’Ajuntament de Mataró i la Fundació Tecnocampus, per tal de regular les relacions entre elles i les condicions de finançament per part de l’Ajuntament a la Fundació, es veu la necessitat d’aprovar un contracte programa.
Al Ple municipal es proposa l’adopció dels següents acords:
Primer.- Aprovar el Contracte Programa entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Tecnocampus, Mataró-Maresme per al finançament de les activitats d’explotació per a l’exercici 2009.
Segon.-  Facultar a l’Alcalde per a la signatura del referit document.
Tercer.- Notificar el present acord a la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme.”
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que aquest conveni és una eina útil. Nosaltres creiem que es continua ajustant sobre la marxa la situació financera i la situació de futur. Fa dos anys que diem que no hem vist un pla de negoci que pugui sustentar aquesta inversió tan important, molts dels números que hem vist fins ara no tenen una base lògica. Estan pensats més per quadrar la inversió que res més. Hi ha coses que no les veiem clares. Ens agradaria que ens aclarís si preveu una aportació anual d’aproximadament 300.000 euros del Consell Comarcal. Ens consta que des del Consell Comarcal la xifra aprovada està al voltant dels 250.000 euros aquest any i que a partir de l’any que ve serien 130.000 euros. La rebaixa dels 120.000 euros són del crèdit que assumeix l’Ajuntament de Mataró per l’edifici.
Ens diuen que es continua incrementant la despesa de personal i no entenem com ho poden fer sense un pla de negoci. Aquestes despeses haurien de quedar definides en funció dels objectius i en funció d’aquest pla de negoci. Creiem que aquest augment de les despeses de personal respon més a intentar col•locar les persones que estan movent tot aquest tema i no a un pla de negoci i l’assoliment d’uns objectius.
 
La senyora Alicia Romero aclareix, sobre el tema del personal, que el que es diu és que el pressupost s’ha d’acompanyar d’una memòria on hi ha d’haver, entre altres coses, els elements que constitueixen el pressupost. Un dels elements és el personal. En aquests moments no hi ha un augment de personal. L’augment no és perquè s’hagin contractat més persones, sinó perquè es va signar l’any 2008 aquell conveni d’integració que ens feia augmentar el capítol de personal. Estem plantejant, per exemple, fer el grau d’infermeria i això suposarà contractar alguns professors. Això està previst per al 2009, però no hi ha massa increments de personal. Mai ens tanquem a donar informació, ho volem fer transparent. La proposta d’increment de personal que hi ha aquí té a veure amb molt més increment de personal, sinó amb aquells acords que vam portar a terme. Pel que fa al que deia del Consell Comarcal, explicar que estem aprovant el 2009 i no els propers anys. Ja diu el mateix contracte que, en el cas del Consell Comarcal, s’haurà d’analitzar què passarà els anys 2010, 2011, a causa d’aquell acord que hi havia que a partir de l’1 de gener del 2010 l’Ajuntament faria front a aquest préstec i, per tant, això s’haurà de modificar. El 2009 el Consell Comarcal ha fet l’aportació a què es va comprometre i haurem de veure els propers anys com es resta aquesta aportació, tenint en compte el que vam aprovar l’any passat.
 
El senyor Joan Mora contesta que té una memòria signada per la Cap de Gestió Econòmica i Tresoreria accidental i per l’Interventor, el Sr. Josep Canal i Codina, que diu que es contempla una aportació anual d’aproximadament 300.000 euros. Entenc que això es basa en algun document signat en el Consell Comarcal. Per tant, si vostè em diu que aquests 300.000 euros encara s’han de discutir, continuem veient que les coses es segueixen fent amb la voluntat de quadrar els números i, llavors, tots aquests ratis que vénen darrere, totes aquestes previsions... no són més que paper mullat. El que els parla és portaveu d’un grup al Consell Comarcal i sé del que els estic parlant. Per tant, la xifra d’aportació del Consell Comarcal no va més enllà d’aquests 130.000 euros.
 
La senyora Alicia Romero puntualitza que al Consell Comarcal es va signar un acord en el que no s’establia una quantitat concreta, sinó que s’establia que l’aportació havia de cobrir el dèficit que havia generat l’Escola Universitària del Maresme l’any anterior. Per tant, l’aportació que ens ha fet aquest 2009 té a veure amb el dèficit que la EUM va comportar, a més d’alguna altra despesa. No hi havia una quantitat, sinó un criteri. Per tant, l’any vinent, que nosaltres haurem de fer front a aquest préstec, això s’haurà de restar.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 7 i 8 per venir referits a temàtiques coincidents.
 

-Servei d’Ingressos-
7  -  AMPLIAR I CONCRETAR L’ABAST DE LA DELEGACIÓ DE LA RECAPTACIÓ MUNICIPAL EFECTUADA A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, preveu a l’article 7 que les Entitats locals podran delegar en altres Entitats locals en quin territori estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que els corresponguin.
La delegació ha d’aprovar-se mitjançant acord del Ple de la Corporació, que haurà de fixar l’abast i contingut de la delegació.
A l’empara de la previsió legal, aquest Ajuntament considera oportú delegar en la Diputació de Barcelona les facultats de gestió i recaptació dels ingressos de dret públic que en la part resolutiva d’aquest dictamen, s’enumeren.
D’altra banda, amb anterioritat a la present data, l’Ajuntament ha delegat altres facultats de gestió dels ingressos locals mitjançant l’adopció dels corresponents acords plenaris.
La regulació de l’exercici de les funcions delegades en l’àmbit de la gestió, la inspecció i la recaptació dels ingressos locals, s’ha complementat i perfeccionat per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social, aclarint que són delegables les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de la totalitat dels ingressos de dret públic, tinguin o no naturalesa tributaria.
L’efectivitat de les relacions diàries entre la Diputació i l’Ajuntament, així com entre aquestes Entitats i els ciutadans interessats, han palesat en ocasions, la conveniència de disposar d'un acord plenari global, comprensiu de totes les funcions delegades, en ordre a acreditar amb suficient claredat la competència dels òrgans actuants.
Aquesta constatació i la importància que per al procediment tributari té la seguretat que l’òrgan actuant és el competent, aconsellen la major clarificació possible pel que fa referència a l’abast de les funcions concretes que s’exerceixen per l’Ens delegat.
Davant les consideracions precedents, es creu procedent delegar les competències de gestió i recaptació de determinats ingressos i alhora confirmar i ratificar la delegació de funcions aprovada per l'Ajuntament amb anterioritat a aquesta data, completant i concretant en allò que calgui els acords anteriors.
En virtut del que s’ha exposat, es proposa al Ple els següents

ACORDS
PRIMER.-  Delegar en la Diputació de Barcelona, a l’empara del que preveu l’article 7.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, les funcions de gestió i recaptació del tribut, que a continuació s’especifiquen:
- Taxa de cementiri:
Les funcions que en relació a la gestió/recaptació d’aquesta taxa es deleguen són:
• Emissió de documents cobratoris.
• Realització de liquidacions per determinar els deutes tributaris.
• Elaboració i emissió de padrons i documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

SEGON.- Especificar que, els acords municipals adoptats amb anterioritat a aquesta data, relatius a la delegació en la Diputació de Barcelona a l'empara del que preveu l'article 7.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, abasten les facultats de recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic que a continuació s'enumeren:

I.- Impost sobre béns immobles
• Emissió de documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

II.- Impost sobre activitats econòmiques
• Emissió de documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

III.- Impost sobre vehicles de tracció mecànica
• Emissió de documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

IV.- Impost sobre increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana
• Emissió de documents cobratoris.
• Notificació de les liquidacions practicades per l’Ajuntament.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.
 

V.- Impost sobre instal•lacions, construccions i obres.
• Emissió de documents cobratoris.
• Notificació de les liquidacions practicades per l’Ajuntament.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

VI.- Contribucions especials
• Emissió de documents cobratoris.
• Notificació de les liquidacions practicades per l’Ajuntament.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

VII.- Taxes:
- Taxa de recollida d’escombreries domiciliaria.
- Taxa d’expedició de documents.
- Taxa de llicències urbanístiques.
- Taxa de llicència d’obertura d’establiments.
- Taxa de retirada de vehicles.
- Taxa d’entrada de vehicles-guals.
- Taxa d’ocupació del sòl, subsòl i volada.
- Taxa d’ocupació via pública.
- Taxa de mercat municipal.
- Taxa d’aprofitaments especials del domini públic local, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general.
- Taxa per l’obertura de clots o rases en terrenys d’ús públic.
- Taxa per prestació de serveis de manteniment, senyalització de guals i estacionaments reservats.
- Taxa per l’ús de l’escut de la ciutat, concessions de plaques i d’altres distintius.
- Taxa per la prestació de serveis sanitaris.

Les funcions que en relació a la recaptació de taxes es deleguen són:
• Emissió de documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.
- Taxa de cementiri:
Les funcions que en relació a la gestió/recaptació d’aquesta taxa es deleguen són:
• Emissió de documents cobratoris.
• Realització de liquidacions per determinar els deutes tributaris.
• Elaboració i emissió de padrons i documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

VIII.- Preus públics:
- Preu públic pel servei de recollida i tractament de residus comercials.
- Preu públic per la utilització d’instal•lacions esportives municipals.
- Preu públic escola bressol.
- Preu públic de les activitats del patronat municipal de cultura.
- Preu públic Institut Municipal de Promoció Econòmica (IPEM).
- Preu públic pel manteniment de les franges de protecció contra incendis.

Les funcions que en relació a la recaptació de preus públics es deleguen són:
• Emissió de documents cobratoris.
• Pràctica de notificacions col•lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

IX.- Quotes d'urbanització
• Emissió de documents cobratoris.
• Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

X.- Sancions diverses;
• Emissió de documents cobratoris.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

XI.- Execucions subsidiàries;
• Emissió de documents cobratoris.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

XII.- Costes judicials derivades de procediments contenciosos-administratius;
• Emissió de documents cobratoris.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

XIII.- Altres ingressos tant tributaris com no tributaris que l’Ajuntament pugui liquidar;
• Emissió de documents cobratoris.
• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.
• Dictar la provisió de constrenyiment.
• Liquidació d'interessos de demora.
• Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
• Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors.
• Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

TERCER.- L'Ajuntament podrà convenir amb l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, la realització d'actuacions de recaptació procedents, respecte a d'altres conceptes diferents dels assenyalats als  punts anteriors, amb subjecció als criteris emanats per la Junta de Govern de l'ORGT.”
 
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
8  - CONFIRMAR I AMPLIAR LA DELEGACIÓ EFECTUADA EN LA RECAPTACIÓ DE LES MULTES DE TRÀNSIT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“La complexitat del procediment recaptatori de les multes imposades per accions u omissions contràries als preceptes de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària, justifica la realització d'actuacions per una Administració supramunicipal que pugui instrumentar un procés eficaç i comú per a la generalitat de municipis.
D'altra banda, els articles 7.4 i 8.4 del Text refós de la Llei Reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableixen expressament que una Entitat local que gestiona per delegació recursos de dret públic municipals pugui exercir les facultats delegades en tot el seu àmbit territorial.
Aquesta previsió legal comporta una major efectivitat de la recaptació realitzada per la Diputació, doncs les actuacions executives poden abastar els béns i drets situats dins la província.
La Diputació de Barcelona ha creat l'Organisme de Gestió Tributària amb la finalitat de portar a terme la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de les Corporacions Locals que ho sol•licitin.
Considerant convenient per als interessos de la Corporació delegar en la Diputació de Barcelona les facultats de recaptació de les sancions imposades per infracció de la Llei de Seguretat Viària, es proposa al Ple l'adopció dels següents
ACORDS:
Primer.- Delegar en la Diputació de Barcelona, per a la seva realització a través de l'Ens instrumental constituït a aquest efecte i denominat Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, a l'empara del que es preveu en els articles 7.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, les competències municipals, relatives a la gestió i recaptació de multes de circulació, que es relacionen a continuació:

a. Expedir els documents de notificació de les denúncies, en base a les dades facilitades per l'Ajuntament i a la consulta del registre provincial de vehicles.
b. Notificar les denúncies formulades pels agents municipals, així com la incoació dels procediments sancionadors, en matèria de trànsit i seguretat viària, acordats per l’òrgan municipal competent.
c. Notificar les sancions imposades per l'Alcalde o òrgan municipal competent
d. Comunicar a la Direcció General de Trànsit, pels mitjans que es determinin, les dades de les sancions greus i molt greus, fermes en via administrativa, als efectes previstos en l’article 82 del RD legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el text articulat de la Llei sobre Trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
e. Dictar provisions de constrenyiment.
f. Recaptar en període voluntari i executiu les multes.
g. Liquidar interessos de demora.
h. Concedir i denegar ajornaments i fraccionaments de pagament.
i. Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts.
j. Resolució dels recursos que puguin interposar-se contra actes del procés recaptatori.
k. Declarar crèdits incobrables les multes per infraccions de circulació per resultar fallits els obligats al pagament.
l. Registrar els recursos i altres escrits que, en relació a la gestió i/o recaptació de les multes puguin presentar els interessats davant l'Organisme de Gestió Tributària, donant trasllat dels mateixos a l'Ajuntament, per mitjans telemàtics, cas de resultar aquest últim l'Administració competent per a la seva resolució o tramitació.
m. Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors, d’acord amb les previsions de l’article 8.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, Reial decret legislatiu 2/2004, de data 5 de març.

Segon.- Aprovar la minuta de conveni annexa, a subscriure entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Facultar a l'Alcalde per a la seva signatura.”
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot negatiu a tots dos punts. Creiem que el que s’està fent és donar més feina a la Diputació perquè tingui més llocs de treball i més poder. Això va en detriment de la nostra ciutat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
-Servei de Compres i contractacions-
9  -  APROVACIÓ INICIAL DELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS APLICABLES ALS CONTRACTES QUE SUBSCRIGUI L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“Antecedents
1. La entrada en vigor de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, ha comporta la necessitat d’adaptar a la nova normativa el Plec de clàusules administratives generals que regeixen les contractacions dutes a terme per l’Ajuntament de Mataró, que va ser aprovat pel Ple de 14 de setembre de 1995.
2. Per decret de la Presidència de la Diputació de Barcelona de data 13 de gener de 2009, es va resoldre aprovar els Plecs de clàusules administratives generals de contractació de caràcter estàndard aplicables als diferents contractes, així  con realitzar una actuació d'assistència i cooperació local adreçada als municipis i altres entitats locals de la província de Barcelona, consistent en posar a la seva disposició els referits Plecs.
Fonaments de dret
1. Els plecs de clàusules administratives generals (PCAG) compleixen les següents funcions:
a) Regular totes les contractacions que licitin i formalitzin la entitat.(art. 66 de Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques i art. 278.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya)
b) Donar cobertura als requeriments sobre publicitat dels plecs de clàusules administratives particulars, els quals no són exigibles en el cas que l’ens local hagi provat plecs generals (art. 277.1 del Decret legislatiu 2/2003)
 2. A la vista del caràcter normatiu que ténen els plecs de clàusules administratives generals, la seva aprovació ha de seguir els tràmits previstos als art. 270 del Decret legislatiu 2/2003, i 60 a 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya.
3. L’article 36 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, recull com a una de les competències pròpies de les diputacions provincials l’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis.
En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament en Ple, l’adopció dels següents acords:
Primer. Aprovar inicialment els plecs de clàusules administratives generals que es detallen a continuació:
I. Plec de clàusules administratives generals de contractació de caràcter estàndard aplicables als contractes de serveis, de subministraments, a altres contractes administratius i als privats elaborat per La Diputació de Barcelona.
II. Plec de clàusules administratives generals de contractació de caràcter estàndard aplicables als contractes d'obres i instal•lacions i als de concessió d'obres públiques elaborat per la Diputació de Barcelona.
Segon. Fer avinent que el text dels plecs aprovats a la part dispositiva anterior es correspon exactament amb el contingut en els annexos I i II del decret de la Presidència de la Diputació de Barcelona de 13.01.2009, que apareixen publicats íntegrament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 15 de data 17.01.2009.
Tercer. Sotmetre l'expedient als tràmits d'informació pública i audiència dels possibles interessats, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments, per un període de trenta dies comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
Quart. Publicar sengles referències dels acords adoptats i de l’anunci publicat al BOPB en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un mitjà de comunicació escrita diària.
 
Cinquè. Cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, trametre els referits plecs amb la resta de l’expedient tramitat a la Comissió Jurídica Assessora per al seu informe preceptiu, d’acord amb el que disposen els articles 278 del Decret legislatiu 2/2003 i 8.3.m) i 10.3 de la Llei de la Comissió Jurídica Assessora.”
 
El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya anuncia l’abstenció del seu grup, no tant per les modificacions que estableix aquest nou contracte, sinó per altres normes d’índole supramunicipal que creiem que afecten la Llei marc dels contractes públics que no compartim.
 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-
10  -  APROVAR EL TEXT REFÓS DEL PLA DE MILLORA URBANA DELS SISTEMA DOTACIONAL PÚBLIC DE FIGUERA MAJOR, SEGONS ACORD DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE BARCELONA DE 14/5/2009
El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“El 14 de maig de 2009, la Comissió Territorial  d’Urbanisme de Barcelona, ha acordat aprovar  definitivament el Pla de Millora Urbana del sistema dotacional públic de Figuera Major i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat fins la presentació d’un text refós, per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:
- Cal completar el document amb la justificació del gàlib proposat, de conformitat amb la documentació complementària tramesa per l’Ajuntament en data 27 d’abril de 2009, i establir normativament el tractament de l’espai lliure, les façanes i les cobertes d’acord amb allò establert en la Modificació del Pla general d’ordenació de 20 de desembre de 2006.
- Cal corregir l’apartat 4 de la memòria del document indicant el sostre màxim admès en cadascuna de les parcel•les tenint en compte que el sostre màxim total és de 8.445 m².
- Cal reduir l’alçada de la planta baixa fins a una alçada màxima de 4,50 m d’acord amb l’article 100 de la normativa urbanística del Pla general d’ordenació, així com, en concordança, reduir l’alçada màxima dels gàlibs proposats.
- Cal corregir les errades detectades fixant normativament una ocupació màxima de l’àmbit del 78% i suprimint en el plànol d’ordenació núm. 01 la referència a què el número de plantes és indicatiu.
La societat municipal PUMSA, administració actuant, ha presentat a l’Ajuntament de Mataró el Text Refós del Pla de Millora Urbana del sistema dotacional públic de Figuera Major que conté les rectificacions introduïdes seguint les prescripcions esmentades de la Comissió Territorial d’Urbanisme, a l’acord de 14 de maig de 2009.
L’arquitecte del Servei municipal d’Urbanisme ha informat favorablement el document del text refós i explica en detall les modificacions introduïdes que inclou la correcció d’alguna errada material.
Per tot el que s’acaba d’exposar, vistos els informes precedents i el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents, ACORDS:
Primer: Aprovar el Text Refós del Pla de Millora Urbana del sistema dotacional públic de Figuera Major, el qual incorpora les prescripcions requerides a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de 14 de maig de 2009 i la correcció d’alguna errada material.
Segon:
Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla de Millora Urbana del sistema dotacional públic de Figuera Major, juntament amb la fotocòpia de l’expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació, aixecant la suspensió de l’executivitat de l’acord de 14 de maig de 2009, pel qual s’aprovà definitivament el Pla de Millora Urbana, procedint a la seva publicació al DOGC.
Tercer:
Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l’expedient.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a aquesta proposta. Ens hem mostrat en desacord en totes les aprovacions que hi ha hagut al ple. Creiem que és un greu error malgastar aquells espais dedicats a serveis per construir-hi pisos. Dic malgastar perquè són espais que, en un futur, segur que serien d’utilitat per a la nostra ciutat, atès que anem tan mancats d’espais per serveis a la ciutadania.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, informa del vot negatiu del seu grup. Tot aquests procés s’ha portat de forma inadequada i avui tenim la sensació, i probablement en tindrem una confirmació ja que hem rebut una convocatòria urgent per Consell Extraordinari de PUMSA per a la setmana que ve, que les presses per tirar endavant això d’aquesta manera és per portar els famosos pisos-contenidor a la ciutat.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot contrari.

El senyor Francesc Teixidó insisteix en què es construiran els equipaments previstos¬. Hi ha pràcticament 3.000 metres quadrats d’equipament. Sembla que la intenció municipal sigui no construir cap d’aquests equipaments ni cap d’aquests serveis pels barris. El passat dia 25 es va donar el tret de sortida per constituir la Comissió que ens havíem compromès dins del Pla Territorial del Nord per tal que aquest grup de treball pugui pensar i consensuar amb l’Ajuntament els usos d’aquests locals i millorar en allò possible el projecte, una vegada el tinguem.
Com a resposta al Sr. Mora, reitero que, tal com ens vam comprometre, en el moment que tinguéssim el projecte convocaríem la comissió informativa i el Consell de PUMSA per informar. Probablement tindrem el projecte la primera setmana de juliol.
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.
 
 
11  -  APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL D’ASSIGNACIÓ D’USOS DE L’EQUIPAMENT DEL SECTOR COOPERATIVA AGRÀRIA “VAPOR GORDILS”.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“En data 23 de març de 2009, la Junta de Govern Local va acordar l’aprovació inicial del Pla Especial d’assignació d’ús a l’equipament “Vapor Gordils”, redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament.
L’àmbit objecte d’aquest Pla Especial és la parcel•la on s’ubica l’equipament Vapor Gordils, situada al carrer Sant Agustí núm. 68, al barri de l’Eixample de Mataró. En aquesta parcel•la es troba emplaçat un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, amb un nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general de l’edifici) pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, aprovat definitivament en data 11 de desembre de 2002.
Pel que fa al seu contingut, el Pla Especial que es tramita, proposa una nova ordenació de la parcel•la de referència que consisteix bàsicament en el següent:
 Assigna un ús concret i amb caràcter dominant a la parcel•la: Equipament amb un ús administratiu, clau Ead.
 Determina els següents paràmetres bàsics d’ordenació:
- Un volum màxim determinat per l’edificació existent.
- Una edificació igual al sostre actual de la nau industrial.
- La urbanització del pati annex, clau 0, amb continuïtat amb l’espai públic de l’entorn.
- Qualsevol intervenció en aquest edifici requerirà un informe favorable de la Secció de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament.
Determina com a condicions de gestió, que l’equipament serà de titularitat pública, però permetent la possibilitat de que la seva gestió es dugui a terme de manera privada en règim de concessió administrativa. 
Les esmentades condicions bàsiques d’ordenació venen determinades per la catalogació de l’edifici que actualment es troba emplaçat en la parcel•la, amb un nivell de protecció A, el que determina necessariament el seu manteniment i respecte
D’altra banda, l’acord d’aprovació inicial de l’esmentat document ha estat notificat a tots els interessats en l’expedient.
Durant el període d’informació pública no s’ha presentat cap al•legació ni suggeriment.
El present Pla Especial urbanístic es redacta per iniciativa de l’Ajuntament de Mataró d’acord amb el disposat a l’article 76 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant Text Refós de la Llei d’Urbanisme).
De conformitat amb l’article 67.1 d) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el Pla Especial és la figura de planejament adient per a concretar l’ús dels equipaments comunitaris, si no ho fa el planejament general. 
Cal dir que el document de Pla Especial que ara es proposa aprovar provisionalment no ha sofert cap canvi en la seva redacció respecte el document que va ser objecte d’aprovació inicial.
Per tot el que s’acaba d’exposar, atès el que disposen els articles 67.1, 76, 78 c), 83, i 92.2 del Decret Legislatiu 1/2005, els articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, i 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents
ACORDS:
PRIMER:
Aprovar provisionalment el Pla Especial d’assignació d’ús a l’equipament “Vapor Gordils”, redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament
SEGON:
Notificar els presents acords a tots els interessats en l’expedient de conformitat amb l’establert a l’article 87.7 del Reglament Orgànic Municipal.

QUART:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que ja van comentar que era un error situar les oficines de l’Agència Tributària en un dels cinc edificis més importants del patrimoni històric de la ciutat. Per això, hi votaran en contra. Deixin-me citar-los el Dr. Santacana, titular de la Càtedra de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona: “Per comunicar el patrimoni històric podem utilitzar semblants recursos racionals o emocionals als utilitzats al teatre o al cinema. L’única cosa que cal evitar amb el patrimoni és buidar-lo d’idees ja que és la millor manera de conduir-nos a l’avorriment, i és evident que sobre l’avorriment no podem construir cap tipus de coneixement”.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, contesta que si no els importés el destí d’aquesta nau no l’haguessin catalogat. De tota manera, dir que és un dels 5 edificis més importants de la ciutat li sembla agosarat.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, posa de relleu la manera com es gestiona aquest patrimoni. És llastimós que per haver de recuperar un edifici catalogat pel patrimoni l’haguem de “regalar” a una oficina de l’Agència Tributària. És símptoma de l’actual estat de les arques municipals i de la deixadesa del que és el patrimoni de la ciutat.
 
El senyor Francesc Masriera, puntualitza que ell tampoc s’atreviria a dir que és dels cinc edificis més importants de la ciutat. Ho comento perquè això és el que els va dir el Sr. Santacana a tots vostès quan va presentar la proposta del Pla Director del Patrimoni. L’opinió d’un expert és vàlida i fonamentada.
 
El senyor Ramon Bassas explica que el que porten a aprovació no és perque el Ple estigui d’acord o no en la cessió a l’Agència Tributària. Això ja es va votar i vam conèixer la seva opinió i el seu vot. Avui el que fem és l’assignació d’usos administratius i prou. La millor manera d’explicar aquest patrimoni és recuperar-lo, fer-lo viu.
 
El Sr. Alcalde explica que tindria molts exemples a posar de patrimoni recuperat on ha acabat havent-hi instal•lacions administratives. Estic pensant, per exemple, en el Palau de Mar. Però no és l’objecte del debat.
 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

En aquest moment s’absenta de la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.

12  -  APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL 1996, “ENTORNS DEL CARRER BIADA” (SEGONA APROVACIÓ INICIAL).
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“En sessió de 11 de gener de 2007, el Ple de l’Ajuntament va acordar iniciar, a través de l’aprovació d’uns treballs preparatoris, una modificació puntual del Pla General amb una  delimitació inicial del Sector “Entorns Biada” que comprenia dos sectors: El SECTOR GOYA (que comprenia la part situada a la banda muntanya del carrer Miquel Biada. Es composa de part de les dues illes amb façana al carrer Goya que limiten pels seus extrems amb la Ronda Prim i el carrer de Tetuan) i el SECTOR TORRIJOS (que comprenia l’altra part de l’àmbit d’intervenció situat a la banda mar del carrer Miquel Biada).
Amb posterioritat, es va modificar l’àmbit d’actuació, a través d’acord plenari de 12 d’abril de 2007, en el sentit de deixar sense efectes la proposta a l’àmbit del “Sector Torrijos”.
Paral•lelament, l’Ajuntament va iniciar un procés d’aprofundiment en l’estudi de l’edifici catalogat de la fàbrica de “ Fàbregas i de Caralt” per tal de disposar d’una documentació més exhaustiva, un nou anàlisi de l’entorn urbà on s’emplaça i un estudi de la viabilitat tècnica i patrimonial de la seva reconstrucció.
Del resultat d’aquests estudis, l’Ajuntament va prendre, finalment, l’opció de traslladar el conjunt de la nau, els seus edicles i el pati que es conforma entre aquestes edificacions a l’àmbit objecte d’aquesta modificació, ubicant-los al mateix carrer Biada però en aquest cas a la seva cantonada amb el carrer Tetuan. Amb aquest emplaçament es permet valorar molt positivament la presència urbana del conjunt traslladat, adquirint el pati entre les edificacions el caràcter de petita plaça urbana en un indret de traspàs entre els nous espais urbans previstos a l’entorn del centre comercial i el teixit més dens del carrer Sant Benet. D’altra banda la nova situació en cantonada permet unes majors i diferents visuals des dels diferents carrers que hi conflueixen:  Biada, Tetuan / Iluro, així com des del propi carrer Sant Benet, que ressalten i posen encara més en valor les edificacions patrimonials traslladades.
És en aquest context, l’Ajuntament va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Entorns del Carrer Biada”(sessió plenària de 13 de març de 2008), partint de les directrius establertes als treballs preliminars però, recullint aspectes i suggeriments aportats en el decurs de l’exposició pública i procés de participació ciutadana, a més d’incorporar el trasllat dels elements catalogats de l’antiga fàbrica de Fàbregas i Caralt.
En el moment actual, el desenvolupament a la baixa que ha sofert el mercat immobiliari, ha incidit plenament en la viabilitat del planejament que ve definit, per la legislació urbanística,  en l’equilibri de l’aprofitament urbanístic assignat als sectors en relació a les càrregues urbanístiques que el sector ha d’assumir.
Aquest és un aspecte que s’ha posat de manifest en la majoria de les al•legacions presentades pels propietaris del Sector dels “entorns Biada” i ha portat a l’Ajuntament a considerar la introducció de variacions del document inicialment aprovat,  a nivell d’ordenació, paràmetres i límits de l’àmbit de la modificació que es resumeixen en la Memòria d’Informació del nou document redactat pel Servei  Municipal de Desenvolupament Urbà amb les següents actuacions:
• Excloure del sector la part de l’illa de Ca l’Ymbern que es mantenia en l’àmbit de la modificació, entenent que la millor solució per la transformació i ordenació d’aquests sòls és el seu estudi d’una manera global dins de l’àmbit de reconversió del teixit industrial existent inicialment anomenat “sector Torrijos”, que en l’actualitat s’està duent a terme, i que molt probablement derivaran en una propera modificació puntual del Pla General.
• Incrementar l’edificabilitat del sector, que correspondrà a un sostre privat edificable de 35.100m2  que representa un coeficient d’edificabilitat bruta del sector de 2,024m2st/s, superior al coeficient d’edificabilitat establert en el document anterior  de 1,712 m2st/s,  que garanteix la viabilitat del sector
• A més a més el nou planejament atorga al polígon d’actuació un sostre addicional d’aprofitament privat destinat a usos terciaris de 1.100m2 que correspon al sostre dels elements catalogats de Fàbregas i de Caralt que es traslladen al sector delimitat a fi i efecte de compensar al sector els sobrecostos derivats de la reconstrucció d’aquests elements.
• Ajust de les ordenacions proposades d’acord a la nova edificabilitat assignada, seguint criteris d’implantació similars als ja establerts en els anteriors documents.
• Definició d’un únic Polígon d’Actuació Urbanística (UA-87) d’execució directe, envers el sector a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana inicialment establert, amb la finalitat de facilitar la gestió de l’àmbit objecte de la modificació.
Amb aquestes variacions introduïdes, on s’estimen gran part de les al•legacions presentades, es considera que queda garantida la viabilitat del nou sector delimitat, així com la definició d’una ordenació que permetrà una correcta reconversió del teixit industrial existent per un mixt, residencial i de serveis, més adequat a les característiques de l’entorn, sempre amb la finalitat d’enfortir i dinamitzar  el centre de la ciutat.
Ateses les variacions introduïdes en el document, tot i que no suposen un canvi de l’estructura general del model d’implantació, l’Ajuntament ha considerat oportú efectuar una nova  aprovació inicial per tal de garantir l’exposició pública i participació ciutadana del nou document revisat
 
En el període d’informació al públic del document aprovat inicialment el 13 de març de 2008 han emès els següents informes tractats en el mateix document tècnic, informe de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), de la Direcció General de Promoció  de l’Habitatge, informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge i Informe del Servei municipal de Mobilitat.
Les al•legacions presentades en el tràmit d’exposició al públic del document aprovat el 13 de març de 2008 es concreten en 26 escrits. Per donar resposta a totes i cadascuna de les al•legacions, en el mateix document objecte d’aquesta segona aprovació inicial, el tècnic redactor del document les ha agrupat per matèries tractades.
Els objectius generals a assolir en aquest Sector no han variat. Pel que fa al procés de participació ciutadana queda reflectit en el document tots els actes i  respostes a les al•legacions i suggeriments des de l’aprovació dels treballs preparatoris de les actuacions urbanístiques. S’han explicat i debatut els
objectius i ordenacions proposades amb els representants de diferents associacions Consell territorial del Pla Integral del Centre – Eixample – Havana, Consell del Patrimoni, Plataforma ciutadana “Salvem Can Fàbregas”, Representats del sector comercial de la ciutat, Associació de comerciants, Federació d’Associacions de Veïns, Diverses Associacions de Veïns, Associació de propietaris i comerciants de Ca l’Ymbern i Representants sindicals.
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i el que disposen els articles  83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol,  PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents A C O R D S :
PRIMER:
Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Entorns del Carrer Biada”, document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà en el mes de juny de 2009 (segona aprovació inicial).
SEGON:
Resoldre les al•legacions presentades durant la informació publica de la primera aprovació inicial del document (13 de març de 2008) en el sentit i pels motius que queden exposats en el document urbanístic el qual acompanyarà la notificació dels que han presentat les esmentades al•legacions.
TERCER:
Mantenir la suspensió de les tramitacions i  llicències a l’àmbit de la modificació puntual del Pla General del sector que afecta l'àmbit d’ordenació “Entorns del Carrer Biada”, però modificada segons la  delimitació gràfica que a aquests efectes conté l’annexa del document, en els terminis màxims i situacions que disposen els arts  71 i 72 del Text refós de  la Llei d’Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles en ambdós planejaments.
QUART:
Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al•legacions.
CINQUÈ:
Sol•licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d’intervenir, és a dir, a la Direcció general d’Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a l’organisme competent en matèria de mobilitat (ATM),   informe al Servei Municipal de Mobilitat i a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
SISÈ:
Notificar els presents acords,  als propietaris afectats, a PUMSA i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana així com  al Servei municipal de Gestió Econòmica, Servei d’Habitatge ( Llicencies ) i Ciutat Sostenible (Llicencies).”
 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que aquest és un projecte que ha tingut un seguit de modificacions. Des de l’aprovació inicial al gener del 2007 tornem avui, al 2009, amb una nova aprovació inicial. El projecte del 2007 ja no el veiem amb bons ulls. No és el model de ciutat cap on ha de créixer Mataró. La modificació d’ara encara ens agrada menys. S’ha empitjorat perquè s’augmenta l’edificabilitat d’aquest sector. Estem passant d’1,7 metres quadrats de sostre a 2 metres quadrats. Hi ha canvis que parlen d’augmentar el sostre addicional privat per a usos terciaris. Creiem que és bo ampliar el sector terciari però, casualment, aquest 1.100 metres quadrats per usos terciaris corresponen a la nau de Can Fàbregas, que es pretén traslladar a la cantonada amb el carrer Tetuan. No només hi estem en desacord, sinó que tot el procés d’aquest trasllat és una absoluta il•legalitat.
Tampoc ens agrada el perfil que dibuixem amb aquests sectors en la construcció d’aquesta nova ciutat. No ens agraden aquests gratacels que tindrem a l’avinguda, amb aquest gratacel que ara se’ns proposa de 15 plantes. Portem massa temps creixent en el mateix sentit. Ens trobem amb una ciutat que ha passat de 100.000 habitants a un futurible de 150.000 habitants, sense que ens hagin donat les respostes que plantegem com són tot el seguit de necessitats de serveis socials i d’espais. La ciutat no té capacitat d’internalitzar-ho dins el propi cas urbà i ens preocupa que algun dia haguem de recórrer a les zones exteriors per poder fer ús d’un servei que segur que serà necessari. Per tot això, votarem en contra d’aquesta proposta.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa l’observació que tot el que firma abans ho escriu ell mateix. Per tant, com que el seu discurs l’escriu vostè jo no el firmaré.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa la seva opinió del desgraciat que ha estat tot aquest projecte.
Tret que és bo per a la ciutat que vingui El Corte Inglés, poca cosa més podem compartir. No és veritat el que deia el Sr. Safont-Tria que és un tema que ve des de l’aprovació inicial del 2007. En realitat ens hem de remuntar al famós Document de Criteris Urbanístics que van presentar vostès l’any 2002 i en el que feien vostès referència a una certa adaptació que convenia fer del Pla General. Això era una revisió encoberta del Pla General que vostès han negat i respecte a la qual aquesta setmana hem vist en els mitjans que, per fi, vostès reconeixen la conveniència de fer aquesta revisió. Però una vegada ja tenim pràcticament totes les modificacions fetes i tot el sòl de la ciutat compromès i un model de ciutat hipotecat, reconèixer això de poc ens servirà.
Hem reclamat moltes vegades aquesta revisió del Pla General i ara, a la pràctica, es demostra que la seva visió urbanística ha estat un greu error per a la ciutat. Vostès han estat obsessionats amb el tema de l’habitatge al voltant del qual ha girat tota la seva planificació urbanística. Ara, quan la realitat del mercat ha desmuntat tot això, tenim greus problemes per poder desenvolupar algun d’aquests sectors i hem de recórrer a mesures com aquesta, és a dir, fer una modificació altre cop del Pla General. Tot plegat és per una absoluta falta d’estratègia i de criteri sobre bases reals en la seva gestió, i lògicament no podem donar-los suport.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que cada vegada que es va avançant en aquest tema el PSC va fent modificacions. Aquesta setmana hem descobert unes diligències que sembla que ha obert la fiscalia —d’entrada, ja ens hem gastat 10.000 euros en advocats— arran, crec, d’alguna denúncia feta per algun grup de la sala. Sembla que anem modelant sobre la marxa i l’únic que no es mou és el vestit a mida que estem fent pel Corte Inglés. Nosaltres hem estat sempre a favor de la vinguda del Corte Inglés, amb unes dimensions una mica més reduïdes, però també hem estat a favor de la integració del Corte Inglés amb el patrimoni de la ciutat. Per tot això, el nostre vot serà contrari.
 
El senyor Ramon Bassas reconeix que hi ha hagut vàries aprovacions inicials. No ha estat aquest un sector senzill. També és veritat que estem intervenint en una part de la ciutat amb edificacions molt obsoletes i sense una activitat lligada al que l’activitat econòmica actual requereix. Era important que es modifiquessin els nostres sols econòmics de la ciutat. Hi ha teixit existent. Dintre d’aquest teixit existent i obsolet hi ha activitat, i s’ha de tenir en compte aquesta activitat perquè el que volem és reforçar-la, no eliminar-la. A més, està al centre de la ciutat. Per tant, és una oportunitat. El que interessa és que els beneficis de 1.000 llocs de treball, de l’increment de la demanda comercial, de l’increment del PIB es puguin estendre al conjunt de la ciutat, també perquè es faci una política urbanística que ho faci possible, és a dir, que pugui arribar als barris també.
Els usos terciaris a què es refereix el Sr. Safont-Tria no s’incrementen per via de la nau de Can Fàbregas, perquè ja estava inclosa a l’anterior còmput, el que fa és segregar-la de la resta del còmput terciari perquè el còmput puja de 32.000 a 35.000 metres quadrats, més 1.100 metres que són aquests. Aquests 1.100 metres estaven inclosos en aquests 32.000 mestres.
Si alguna cosa hi ha en aquest sector són equipaments, perquè preveu que hi hagi un 46% de sòl públic. D’aquest, un 30% serà per equipament escolar, que és molt necessari per a la ciutat. El CAP de la Ronda Prim serà modificat i podrà atendre un possible increment de la població.
Respecte al que diu el Sr. Mojedano, convé aclarir que el que ha dit el Govern respecte al Pla General no és més que el que va aprovar aquest ple per un ampli consens i majoria. I és que, quan estiguin resoltes algunes de les coses importants que s’estan treballant a la ciutat, la ciutat haurà de veure si revisa o no el seu Pla General. El que estem fent ara és desenvolupar un sector de l’antic Pla General, que és una unitat d’actuació que ja en formava part.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.
 

En aquest moment es reincorpora a la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.

-Servei de Manteniment i Serveis-
13  -  APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE LA ORDENANÇA GENERAL DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent :
“Vist el decret 4379/2009 de 22 de maig on s’aprovava l’avantprojecte de modificació de l’Ordenança general de residus i neteja viària de Mataró.
Vist que a la Comissió Municipal Informativa Especial de Serveis Territorials del dia 23 de juny de 2009 els grups municipals no han presentat cap esmena a l’avantprojecte de la modificació de l’ordenança.
El conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment que signa, proposa al PLE MUNICIPAL  l'adopció dels següents ACORDS:
Primer. Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança general de residus i neteja viària  amb el següent contingut:
1. Deixar sense efecte l’annex 1 de l’Ordenança
2. Modificar l’article 46 que  quedarà redactat de la següent forma:
Article 46
Disposicions generals
1. En aquest capítol es regulen les pintades i l’enganxada de cartells en els immobles, ja siguin de propietat pública o privada.
2. Els propietaris dels edificis, finques i establiments tindran l’obligació de mantenir netes les façanes corresponents, especialment aquelles parts visibles des de la via pública.
3. L’Ajuntament pot requerir els propietaris per a la realització de les neteges necessàries
4. En casos concrets, com pintades a les parets dels edificis, les neteges les podrà fer l’Ajuntament, a petició dels propietaris de l’immoble, als quals s’imputarà els cost de la neteja, excepte les pintades de caire ofensiu o xenòfob la neteja de les quals assumirà l'Ajuntament.
 
Segon. Obrir un termini d'informació pública des de la seva publicació en el BOP, per un període de trenta dies, perquè els interessats puguin presentar reclamacions i suggeriments.
Tercer. Considerar aprovada definitivament la modificació de l’Ordenança general de residus i neteja viària de Mataró si no es produeixen reclamacions en el termini indicat.
Quart.  Notificar el present acord a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.”
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que aquest és un problema que perjudica molts ciutadans i en el que, en lloc de millorar, es va a pitjor. Va a pitjor per la seva poca implicació en la lluita contra aquest problema. Demanar als ciutadans que paguin un preu públic per netejar-los les pintades de les façanes és gairebé ofensiu. Hauran d’assumir millor les seves responsabilitats, vetllar per la imatge de la nostra ciutat, protegir els béns dels nostres conciutadans, intensificar la vigilància en els llocs on estan proliferant cada vegada més les pintades i denunciar i perseguir per la via penal els infractors. Demanem que facin de la lluita contra les pintades una prioritat de la seva acció de govern i així tindran la força moral suficient com per demanar als ciutadans que assumeixin el cost de la neteja de les pintades.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, matisa que la seva discrepància està especialment en el punt 3 d’aquest art. 46. És en el que sembla que es pot obligar els propietaris d’un edifici a netejar la seva façana. Creiem que és un punt que s’hauria d’eliminar d’aquest article i, per aquest, motiu nosaltres hi votarem en contra.

El senyor Francesc Melero recorda que aquest debat amb CiU ja s’ha portat a terme en altres ocasions i són dues visions diferents. Respecte al que deia el Sr. Safont-Tria, això no entra en aprovació. La modificació que fem és el que he llegit en el punt 4t de l’article 46; l’article 3r és el que existeix ara mateix.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
CMI DE VIA PÚBLICA
-Àrea de Via Pública-
14  -  PLA D’AUTOPROTECCIÓ PER CONCERTS AL SOLAR D’IVECO/ ESPAI L’ARQUERA.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent :
“El Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l’Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001. Altrament el dia 21/06/2007, s’homologà la revisió 1 d’aquesta Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró.
Atès que amb motiu de l’acord de Ple, el qual indicava que calia anar realitzant els plans específics de totes les activitats de risc que es duen a terme a la ciutat, s’ha cregut oportú realitzar el “Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l’aire lliure “Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l’aire lliure: Espai l’Arquera”, en tant que te per objecte establir l’organització i els procediments mínims d’actuació dels organismes i serveis que col•laboren o participen en els concerts o espectacles a l’aire lliure realitzats a la zona coneguda com Espai l’Arquera per tal de poder fer front a les situacions de risc i/o bé d’emergència durant el transcurs d’aquestos.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya (LPCC), en relació als plans de protecció civil, així com el Decret 161/1995, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de municipals a Catalunya.
D’acord amb les facultats que atorga l’art. 18 de la LPCC als municipis per a l’elaboració de plans específics del propi municipi, quan concorrin riscos concrets diferents als que es refereix el mateix article 18 en els seus punts 1 i 2.
D’acord amb el disposa el mateix article 18 de la LPCC respecte el procediment d’elaboració d’aquests plans específics municipals, que ha de seguir-se el mateix procediment que l’emprat pels plans bàsics d’emergència municipal.
Vist l’informe favorable que, en data 12 de juny de 2009, ha el Servei de Protecció Civil en relació a la realització del pla específic citat.
Atès que en sessió de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública, de data 27 de maig de 2009, es va donar trasllat als Grups municipals per a fer els suggeriments i propostes, que no consten que s’hagin efectuat.
D’acord amb el que disposa el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipals, entre els quals estan els plans específics.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques
D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
Per aquestes raons,
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Aprovar el “Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l’aire lliure: Espai l’Arquera” de l’Ajuntament de Mataró.

SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del “Pla Específic Municipal per a grans esdeveniments musicals a l’aire lliure: Espai l’Arquera de l’Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
15  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ SIGUI RETIRADA LA BANDERA ESPANYOLA QUE ONEJA AL TERRAT DE L’AJUNTAMENT.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“Amb la imminent celebració de Les Santes, l’Ajuntament es convertirà en el centre de la festa popular. Malauradament, la bandera espanyola que hi oneja és un símbol imposat pels borbons, qüestionat durant els dos períodes republicans i que, tot i els canvis introduïts en l'ordre constitucional postfranquista, continua essent un símbol que genera malestar i crispació social. L'actual llei de banderes, del 1981, vincula la bandera espanyola a la idea de la "unitat i integritat de la nació espanyola", un objectiu que també fixa per a l'exèrcit, tal com estableix l'article 8 de la Constitució espanyola.
Des de la CUP pensem que per superar aquestes limitacions democràtiques i les imposicions simbòliques, cal trobar un mínim comú denominador en allò que uneix tota la ciutadania. Conseqüentment, entenem que amb les banderes de Mataró i Catalunya ja n'hi ha prou. Per tant, considerem que aquest tema, que no és exclusiu dels dies assenyalats (Les Santes, Diada Nacional, 23 d'abril, etc.), cal resoldre'l de manera satisfactòria i duradora retirant de forma definitiva la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament.
Per això, el grup municipal de la CUP proposa que el Ple Municipal adopti l’acord següent:
Retirar, a partir de Les Santes i amb caràcter permanent, la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament de Mataró.”
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que tampoc li ve de gust reiterar arguments que ja s’han expressat moltes vegades en el ple.
Li reitero que el desconeixement que tenen vostès de la Catalunya real és absolut i molt profund. No sé si cal apel•lar al seu sentit comú perquè defensin si és convenient portar de nou en el ple aquesta proposta. En tot cas, sí que li diré que crec que hi ha objectius més amplis i més ambiciosos i més profitosos per a Catalunya, pels quals val la pena lluitar, com ara fer una Catalunya més gran i no més petita, sectària i empobridora. La proposta no només va en contra de la legalitat sinó que divideix els catalans també.
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença admetentque aquesta proposta és un clàssic, sobretot per als que ja fa temps que participen en els plens de l’Ajuntament… ell mateix la va presentar en alguna ocasió, així com ERC.
El que sí li diré, Sr. Safont-Tria, i aquest serà el motiu de la nostra abstenció, és que quan nosaltres presentàvem aquesta proposta intentàvem que fos una proposta que no anés en contra de ningú. Procuràvem no parlar de quines banderes volíem treure, sinó parlar de quines volíem ressaltar. Potser per això començàvem per diades assenyalades i mica en mica preteníem conquerir altres fites. Clar, vostè aquí utilitza uns adjectius… sense tenir en compte que cadascú tenim la nostra història i venim d’on venim, i tenim avantpassats que no van néixer en aquest país… I no entengui això com a cap claudicació, sinó que les coses s’han de fer amb respecte a les persones i a la història de cadascú. Nosaltres, amb algun altre tipus de proposta que ja hem presentat, sí que hi podríem donar suport.
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, puntualitza que el seu grup, que ha presentat propostes similars altres vegades, ha arribat a la conclusió que és preferible parlar-ne en un moment donat en què sigui possible fer-ho i no només dir-ho.
No obstant això, i malgrat que com apuntava el Sr. Fernàndez el nostre estil de redactar-ho o de presentar-ho seria bastant diferent en l’estil, hi donarem suport.
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia l’abstenció del seu grup.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, recorda que l’Ajuntament no té competència per a aquest tipus de qüestions, i tampoc no és un tema que reclami la ciutadania. No som al Parlament.
No és que nosaltres estiguem a favor d’una o altra bandera. Nosaltres estem a favor de la llei. I si haguéssim d’escollir alguna bandera estaríem a favor de la roja, o la de la pau... Però aquí no es tracta d’això. Es tracta que els símbols nacionals són aquells que les lleis diuen que són i el seu respecte queda inclòs en la llei. Perquè si ara aprovéssim algun acord com aquest seria un acord nul de ple dret i estaríem incorrent en una il•legalitat.
Aquí també hi ha una mica d’hipocresia. Perquè alguns que diuen aquí que traurien la bandera espanyola, quan han governat en institucions nacionals, l’han hagut de posar cada dia. Perquè són persones respectuoses amb la llei.
Aquí no es tracta de quina pàtria prefereixes o de quina bandera prefereixes, es tracta de respectar o no la llei, i encara que vostè addueixi problemes psicològics, nosaltres estarem al costat de la llei sempre. Que es compleixi la llei, per excés i per defecte. Hi ha hagut interessos de vegades per a no complir-la en aquest ple —ja sap de què parlo—, i la nostra posició serà que es respecti en el seu just terme.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, en resposta al Sr. Fernàndez, li recorda que la seva proposta ja fa dies que s’ha enviat al conjunt dels grups i, per tant, si tenien alguna aportació a fer per tal que fos d’ampli consens, ells haguessin estat encantats de poder-ho discutir. Vostè parlava de respecte a les persones, i jo crec que la nostra proposta en cap moment falta el respecte a cap persona. Senzillament deixa clar que es tracta d’un símbol imposat. Sr. Mojedano, vostè parlava d’iniciativa sectària que fa de Catalunya una Catalunya més petita i dividida.  Li posaré un exemple perquè entengui tota la fal•làcia constant amb temes nacionals que, en el fons, amaguen aquest discurs nacional-espanyol que la casta del PP gasta sovint:
Fa poc, al govern del País Basc hi ha hagut uns canvis… Aquesta setmana passada deien que un dels primers canvis que s’han vist a la televisió pública basca ha estat el mapa de la comunitat, on a partir d’ara hi apareixeran dibuixades les divisions que jo entenc que no corresponen a la realitat cultural i social dels bascos. Per tant, no li accepto lliçons de grandesa ni de petitesa, quan des del nacionalisme espanyol es pretén dividir i empetitir unes nacions que van molt més enllà dels seus criteris.
Pel que fa a la Catalunya real, jo sóc molt conscient que a Mataró i al nostre país hi ha molta gent que se sent espanyola, i crec que és un fet natural i que no vivim amb estranyesa. Bé, 300 anys d’ocupació i 300 anys sense tenir una administració pròpia fa la seva feina. Però, miri, també hi ha molts mataronins que se senten catalans, i del Marroc o de Gàmbia… i entenc que no és contradictori amb el fet clau que és que el que ens uneix, a nivell de simbologia, a tots els mataronins i catalans és la bandera catalana i no l’espanyola, perquè l’espanyola és imposada i perquè els catalans no som espanyols.
El Sr. Bassas també parlava d’acords que són nuls de ple dret. Doncs, jo reclamaria al seu govern que si el que volen és respectar les lleis i els acords que comencin per respectar l’Estatut sortit del Parlament de Catalunya.
Res més, la nostra proposta és una proposta de sobirania, de reafirmació i el màxim de representativa del que és la societat mataronina.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 3,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4). 
Abstencions: 8,  corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 16, 23, 26 i 28  per venir referits a temàtiques coincidents.

16  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE L’ACTUACIÓ POLICIAL ALS TALLERS DE TREBALLADORS XINESOS.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“El dia 16 de juny 700 Mossos d’Esquadra van escorcollar 72 locals on treballaven persones d’origen xinès i van fer 77 detencions.
Aquesta actuació no va ser comunicada prèviament a l’Ajuntament i ha deixat desemparades centenars de persones. Els mitjans de comunicació (sobretot els de fora de la ciutat) han afavorit la identificació de la immigració xinesa amb la delinqüència. Els responsables d’Interior van justificar la intervenció dient que s’adreçava contra els tallers il•legals i contra el tràfic i explotació de persones, però amb el pas dels dies tots els detinguts han quedat en llibertat i s’ha comprovat que molts dels tallers tenien els papers en regla.
Davant l’abús de poder i les greus repercussions socials d’aquesta actuació policial, La Candidatura d’Unitat Popular fa les consideracions següents:
- Els problemes laborals se solucionen per inspecció de treball
La via per resoldre les irregularitats laborals és la inspecció de treball i aquesta era la via que calia haver seguit, com es fa habitualment. En tot cas, l’administració ha d’assegurar que la inspecció de treball tingui prou recursos per efectuar la seva feina i res no justifica la intervenció policial, tret que no hi hagi sospites fonamentades de delictes d’altra mena.
- A Mataró tota la vida hi ha hagut tallers il•legals
Per altra banda, la proliferació d’activitats d’economia submergida no és un fenomen nou a la nostra ciutat. I encara menys al barri de Cerdanyola. I mai no s’havia efectuat un operatiu policial com aquest. Per què ara sí?
- Actuacions com aquesta fomenten la xenofòbia
Cal tenir en compte que un desplegament massiu d’efectius policials com el que s’ha fet sobre un col•lectiu tan identificable com el xinès pot fomentar els sentiments de xenofòbia. Lluny de contribuir a la convivència entre els veïns, tal com succeïa fins ara, aquesta mena de fets provoquen nous riscos socials i demostra una greu irresponsabilitat.
- Cal seguir el protocol de col•laboració
És intolerable que una actuació com aquesta es faci sense tenir en compte l’administració local, que al capdavall és la més propera al ciutadà. És necessari que se segueixin els protocols de col•laboració establerts per garantir la correcta coordinació de les administracions i que l’actuació d’una administració no dificulti l’actuació d’una altra. En aquest cas, els responsables del Mossos d’Esquadra i la Generalitat han menystingut l’Ajuntament.
- L'administració local ha de defensar els ciutadans
Aquesta operació ha causat una greu indefensió en els ciutadans afectats, que han quedat sense recursos econòmics i en alguns casos sense residència. A més l’espectacularitat i el cobriment mediàtic que parlava obertament de “màfia xinesa” ha malmès clarament la imatge d’un col•lectiu que fins ara destacava precisament per passar desapercebut. És obligació de l’ajuntament, com a institució més propera, vetllar pels ciutadans, perquè recuperin l’ús efectiu d’aquests drets i pel restabliment de la seva imatge pública, defensant-los per tant de les males pràctiques d’una altra administració.
- Cal defensar la unitat de la classe treballadora davant del sistema capitalista
L’economia submergida no és un fenomen aïllat. Juntament amb l’ocupació precària és un resultat natural del sistema capitalista i del seu objectiu de treure el màxim rendiment de la força de treball. Mantenir una part de la població en una situació precària que l’obligui a acceptar condicions pitjors i sovint il•legals és un recurs habitual del capitalisme per assegurar-se aquest màxim rendiment. La novetat és que, si fins ara aquestes condicions es donaven sobretot al tercer món, ara, amb la nova immigració, també es donen al primer. Així, el capitalisme utilitza els immigrants com a carn de canó per precaritzar les condicions de vida i treball de la població del primer món. És per això que cal una resposta unitària i decidida de tots, autòctons i immigrants, per defensar-nos d’aquesta agressió sense precedents del sistema capitalista que pretén arrossegar-nos la majoria a la misèria per augmentar encara més el benefici d’una minoria privilegiada.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular fa les propostes següents:
a) L’Ajuntament de Mataró demanarà la dimissió dels responsables polítics que van ordenar la intervenció dels mossos d’Esquadra als tallers de treballadors xinesos.
b) L’Ajuntament vetllarà, amb el suport d’altres administracions, perquè a la ciutat no es desenvolupin tallers il•legals i perquè no s’imposin condicions de treball fora d’allò que marca la llei. 
c) L’ajuntament defensarà els interessos dels ciutadans víctimes de l’explotació laboral i de l’actuació policial.
d) Es revisarà el protocol vigent acordat amb les diferents administracions per evitar la desinformació local.
e) L’Ajuntament exigirà a l’administració responsable de l’operatiu policial la reparació dels danys ocasionats.”
 
23  - PREGUNTA QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA BATUDA A EMPRESES TÈXTILS REGENTADES PER XINESOS.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent
“El passat 16 de juny el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va desplegar una operació policial a Mataró contra els treballadors i treballadores nouvinguts d’origen xinès. Es van mobilitzar més de 700 Mossos d’Esquadra, hi va haver 72 registres i 77 detencions. L’actuació no va ser comunicada a l’Ajuntament i ha deixat desemparades centenars de persones. Els mitjans de comunicació (sobretot els de fora de la ciutat) han afavorit la identificació de la immigració xinesa amb la delinqüència. Els responsables d’Interior van justificar la intervenció dient que s’adreçava contra els tallers il•legals i contra el tràfic i explotació de persones, però amb el pas dels dies tots els detinguts han quedat en llibertat i s’ha comprovat que molts dels tallers tenien els papers en regla.
Davant d’aquests fets, la Candidatura d’Unitat Popular formula les preguntes següents:
1. Què en sabia l’Ajuntament de les irregularitats que sembla que es produïen en aquests locals?
2. Havia rebut denúncies relacionades amb aquests locals escorcollats, l’Ajuntament? Quantes?
3. Quin procediment ha seguit l’Ajuntament davant les denúncies rebudes relacionades amb els tallers il•legals?”
 
26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’OPERACIÓ CONTRA ELS TALLERS CLANDESTINS XINESOS A MATARÓ.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“És de sobres coneguda la macrooperació que els Mossos d’Esquadra han dut a terme a Mataró en una setantena de locals i tallers tèxtils clandestins xinesos.
Sense entrar a valorar la conveniència, o no, informar a les autoritats locals zauest Grup Municipal opina que aquest “error de protocol”, tal i com l’ha anomenat el Sr.Alcalde, és difícilment justificable, sobretot si es té en compte que el Govern local i el de la Generalitat són del mateix color, i que la pròpia Conselleria ha reconegut que ho hauria d’haver fet d’aquesta manera. No és la nostra intenció fer escarni sobre aquest tema però aquest Grup Municipal sí vol fer una sèrie de reflexions sobre aquesta operació.
Pel que hem pogut saber, i recollint també les opinions d’alguns mataronins, hi ha presentades una sèrie de denúncies de ciutadans afectats directament per l’activitat d’aquests negocis, com els sorolls ininterromputs les 24 hores del dia, que impossibilitaven el descans dels veïns que vivien a tocar dels tallers. Com és que no s’ha fet res al respecte?. No deixa de ser curiós el fet que si es pregunta a molts veïns de les zones on s’ha desenvolupat l’operació policial, et diuen amb pèls i senyals on estaven situats els tallers. Per tant, hem de suposar que si això era “vox populi”, tant el Govern com la Policia Local (que a més havia rebut les denúncies abans esmentades) coneixien de sobra el que passava.
El que no pot ser és que se li demanin una sèrie d’obligacions als ciutadans (pagaments d’impostos, llicències en ordre en els seus negocis...etc), i després se’ls desatengui quan van a l’Administració perquè els solucioni un problema. Aquest Grup no sap si el Govern Municipal ha fet, o no, alguna actuació al respecte pel que fa a les denúncies però el que sí podem dir és que si s’ha fet, no ha tingut cap resultat pràctic.
Deixant ben clar que aquest Grup Municipal condemna l’existència de tallers en que els treballadors estiguin en condicions irregulars i que no compleixin la normativa, afirmem que també hi ha una responsabilitat molt gran de l’Administració Local, per vetllar i fer un seguiment per tal que aquestes situacions no es donin a la ciutat.
El que està clar és que aquesta operació ha tingut conseqüències negatives per Mataró, tant des del punt de vista de la imatge de la ciutat, associada en els mitjans a una suposada màfia xinesa, com des del punt de vista social, ja que alguns ciutadans han quedat sense sostre i sense feina. També hi ha hagut conseqüències econòmiques, ja que l’Ajuntament s’ha hagut de fer càrrec de l’ajut als afectats, i els tallers legals i les empreses que es nodrien de la seva activitat s’han vist directament perjudicats en la seva activitat laboral, cosa que els ha arruïnat la temporada.
Aquest Grup té molts dubtes de que els resultats pràctics d’aquesta operació justifiquin finalment tant l’operatiu desplegat, com els perjudicis causats a la ciutat.
És per aquests motius que presentem les següents:
PREGUNTES

1. L’Alcalde de la ciutat pot fer-nos una valoració política d’aquesta operació?
2. Quin ha estat el cost econòmic que ha hagut d’assumir l’Ajuntament com a conseqüència d’aquesta operació?
3. Quina és la situació laboral i social de les persones de la comunitat xinesa afectades per aquest operatiu?
4. Quines actuacions havia fet el Govern Municipal en relació amb les suposades denúncies prèvies generades per l’activitat d’aquests tallers?
5. Pot el Govern Municipal fer-nos saber quants dels tallers intervinguts tenien la seva corresponent llicència d’activitats?”
 

28  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’OPERACIÓ POLICIAL A TALLERS CLANDESTINS.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“En el marc d'un ampli operatiu batejat amb el nom de Dispositiu Wei realitzat aquest dimarts, 16 de juny, a la nostra ciutat, agents dels Mossos d'Esquadra, de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans de la Divisió d'Investigació Criminal, van detenir a 77 persones, com a presumptes autors d'un delicte contra els drets dels treballadors i 5 persones van ser imputades pels mateixos fets.
Els detinguts serien els responsables dels 72 espais ubicats en diferents locals, naus i habitatges que en la majoria dels casos funcionaven alhora com espai de treball i residència dels afectats i en els que es van localitzar fins a 450 persones considerades víctimes d'explotació laboral per part dels arrestats.
El sotscap de la Divisió d'Investigació Criminal dels mossos, l'inspector Josep Monteys, va manifestar en roda de premsa que les víctimes residien i treballaven en espais 'plens de brutícia, amb importants carències de ventilació i on dormia molta gent sense que hi haguessin llits habilitats'.
La investigació, portada a terme de forma coordinada amb la Fiscalia Especial contra el Crim Organitzat, és instruïda pel Jutjat núm.2 dels d'Instrucció de Mataró i es troba sota secret de sumari.
Segons fons policials, després del desmantellament dels tallers clandestins, les víctimes es van allotjar en domicilis de familiars o van ser assistits pels serveis socials, a l'hora que els Mossos informaven de la seva situació al Consolat de la Xina a Barcelona. Però, malgrat aquestes declaracions, un elevat nombre de persones va manifestar-se davant les dependències municipals de Via Pública, reclamant un lloc on poder dormir.
Segons declaracions oficials, la investigació pretenia aclarir també per a quines empreses treballaven els tallers il•legals desmantellats per si pogués imputar-los alguna responsabilitat penal. La realitat és que, passats tres dies de l’actuació policial no quedava cap persona retinguda.
Per altra banda, també en roda de premsa, l’alcalde, Sr. Joan Antoni Baron, va atribuir a un “error de protocol” el fet que el departament d’Interior no avisés prèviament l’Ajuntament de Mataró de l’operació policial i va afegir que: “No ens pertoca als polítics de posar-lo en qüestió”.
Davant de tots aquests fets, el Grup Municipal de CiU formula les següents,
PREGUNTES:
Primera.- Tenia el govern municipal constància de la situació dels 72 espais registrats pels Mossos d’Esquadra?
Segona.- Havia fet alguna actuació o valoració la comissió de sobreocupació sobre algun d’aquests espais?  Quina o quines?
Tercera.- En aquest moment, quants són els casos de sobreocupació d’habitatges. coneguts a la ciutat? Es coneix quina és la situació pel que fa a salut pública d’aquests habitatges? Quines accions efectives es realitzen per resoldre’ls?
Quarta.- Actualment, quina és la situació de les 450 persones considerades víctimes d'explotació laboral per part dels arrestats? On estan allotjades? Quina és la seva situació laboral?
Cinquena.- Disposaven, tots i cadascun els locals i tallers registrats, de llicència municipal d’activitats?
Sisena.- S’havien rebut queixes i/o denúncies pels sorolls produïts per aquests tallers? En cas positiu, van ser inspeccionats per tècnics municipals? Quan i quines actuacions s’han fet?
Setena.- Atès que sembla que la situació de molts d’aquests locals era coneguda per molts veïns i se’n havien queixat, per què s’ha permès fins ara?
Vuitena.- Han comunicat, els responsables del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, si aquesta operació forma part d’una actuació global a tot Catalunya?   S’ha preguntat si hi ha un canvi de política en aquest sentit? Hi ha tingut alguna intervenció o s’ha demanat ajut a la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania?
Novena.- L’Ajuntament de Mataró, havia demanat al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació alguna intervenció per aturar-ho? 
Desena.-  Com és que no hem sentit a parlar de cap actuació en relació a la llei d’estrangeria?   Ho troba normal aquest Ajuntament?  Coneix l’Alcalde si, durant les actuacions, s’han fet identificacions per conèixer la situació legal del personal trobat en aquests espais?   Per què es nega l’Alcalde a valorar una actuació policial, sempre des del punt de vista polític, quan ha generat un greu problema social, mala imatge per a la Ciutat, i, a més, perjudicis per a aquells que podrien estar en situació de legalitat i per tant també haver afectat a tota la cadena econòmica? 
Onzena.-  S’ha posat en contacte, l’Alcalde, a més de amb el Conseller responsable dels Mossos i el President de la Generalitat, amb la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya i amb el Cuerpo Nacional de Policia per informar-se de si ells, o el Ministeri de l’Interior estaven al cas de l’actuació dels mossos?   En cas afirmatiu, quina ha estat la resposta? En cas negatiu, com és que no ho ha fet ja que és qui tenen les competències en estrangeria?
Dotzena.- Quins són, a parer de l’Alcalde, els motius pels quals s’ha arribat a l’extrem d’haver de fer una operació d’aquesta magnitud?  No trobaria més normal haver actuat des de tots els punts de vista que permet la legislació vigent (llicència, sobreocupació, estrangeria, civisme, etc) evitant que les coses arribessin a aquests extrems?  Què ens proposa pel futur, per evitar que no es torni a repetir?”
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença recordant que aquesta situació no és nova a la ciutat: les batudes dels anys 2002-2003, quan a la Generalitat governava CiU, i a l’Estat, el PP. Tampoc el llavors regidor de Seguretat, que era un servidor de vostès, va fer cap mena de declaració política més enllà de fer el que havia de fer: actuar per evitar el que s’estava produint, la proliferació de tallers clandestins a la nostra ciutat.
Vostè diu que ja sap què li contestaré; aleshores no sé per què m’ho pregunta. Evidentment, l’operació policial està oberta, el sumari està sobre secret i no hi hem tingut accés. Per tant, abans de fer qualsevol valoració política, potser caldrà esperar que es tanqui l’operació policial, que s’aixequi el secret de sumari i quan tinguem un coneixement exacte de què ha passat i quines han estat les conseqüències jurídiques del que ha passat. Perquè posicionar-se ara sobre una operació oberta, sobre un sumari que està sobre secret, em sembla imprudent. Per tant, esperem a què tot això s’acabi de resoldre, a conèixer-ne l’abast policial i les conseqüències jurídiques... i llavors podrem saber si l’operació era proporcionada o no, adequada o inadequada... es va fer bé o malament.
Miri, els protocols policials evidentment no s’han respectat. Els protocols els tenim entre la Policia Local de Mataró i l’ABP (l’Àrea Bàsica Policial de la Comissaria de Mataró), i aquests sí que s’han respectat, perquè tampoc l’ABP de Mataró tenia coneixement d’aquesta operació policial, cosa que m’ha confirmat el propi cap de la Policia Local de Mataró. Per tant, ha estat una operació dirigida des de la Unitat d’Investigació al marge dels protocols que tenim signats amb Mossos d’Esquadra. Això no treu que jo, i des del primer moment ho he reclamat, tenia el dret, com a Alcalde de Mataró, d’estar-ne informat. Una queixa que vaig manifestar el mateix dia de l’operació, i aquell mateix dia, el Sr. Joan Delort, Director General de Mossos d’Esquadra, em va manifestar les seves excuses perquè això no ho han fet bé.
A continuació, passo a puntualitzar algunes qüestions:
En primer lloc, eren 72 adreces, de les quals 20, una vegada nosaltres hem pogut fer la comprovació —que no ha estat ni fàcil ni curt—, eren residències (habitatges que apareixen al padró). I també és cert que en algun habitatge hi podia haver algun baix que s’utilitzés per a alguna d’aquestes instal•lacions. Llavors, 19 eren locals industrials, 17 eren locals comercials, 14 eren magatzems i 2 eren aparcaments.
Tampoc és cert que en tots els locals s’hi hagin trobat persones dormint-hi o vivint-hi. Hi havia 17 locals en els quals hi havia persones que hi pernoctaven de manera continuada. D’aquests 17, 7 eren residències, és a dir, habitatges. Eren la resta, 10, els que eren altres tipus de locals.
Ho explico perquè a l’hora de fer les inspeccions, quan es tracta d’habitatges, no podem passar de la porta si no tenim una ordre judicial. Els Mossos van poder accedir-hi perquè portaven una ordre judicial, i nosaltres no la tenim i els jutges rarament en donen una a no ser que hi hagi indicis molt clars d’activitats il•legals.
Què hem fet durant tot aquest temps amb aquest tema?
No contestaré a les 36 preguntes per l’ordre que me les han fet, perquè seria reiteratiu i molt llarg, i, per tant, faré un resum de totes les actuacions. Els demano paciència.
Pel que fa a sobreocupació, a partir del 2005 (que és quan es comença a detectar un augment important de la situació del padró arran del procés de regularització d’immigrants), s’han dut a terme dos tipus d’actuacions: de reactives, en què es fan inspeccions de salubritat i d’activitat il•lícita vinculada a temes de sobreocupació i s’intervenen 33 casos de sobreocupació demostrada, que s’han derivat a casos d’intermediació, s’han realitzat inspeccions conjuntes, s’han aplicat mesures correctores... S’ha fet una campanya de revisió del padró municipal: s’han enviat 118.891 cartes, s’han visitat 1.931 domicilis i s’han iniciat 3.907 expedients de baixa padronal. S’han fet modificacions en les condicions per empadronar-se per evitar excessos i nous casos de sobreocupacions. I hem fet també actuacions proactives: campanya d’informació als propietaris...
En el 2006 hi havia 275 habitatges amb sobreocupació, amb un total de 3.483 persones empadronades. I en data 20 de març de 2009 n’hi ha 131, amb 1.286 persones empadronades. Això fa una mitjana de menys de 10 persones per habitatge.
S’han fet 1.251 inspeccions per al tema d’informes de reagrupament familiar, amb un total de 1.873 persones a reagrupar.
De llicències d’activitats, l’any 2002 es van començar a detectar un increment d’activitats exercides per persones de procedència xinesa. I va haver inspeccions arran d’unes denúncies i es van fer actuacions. Al 2002 es van obrir 49 expedients de legalització, la majoria d’ells, de tallers tèxtils: negocis regentats per persones de procedència xinesa.
El 2003 se’n van obrir 29; el 2004, 7; el 2005, 12; el 2006, 14; el 2007, 16; el 2008, 16; i en el que portem del 2009 se n’ha obert 4: un taller tèxtil, un bar, una perruqueria i una neteja de vehicles. Un total de 33 expedients de legalització; la crisi econòmica es nota també en l’economia submergida.
Hi ha hagut denúncies per molèsties en activitats que disposen de llicència amb titulars de procedència xinesa. El 2007 es van rebre 13 denúncies, d’un total de 84 activitats denunciades. El 2008 en van ser 5 d’un total de 88 denúncies. I el 2009 se n’han rebut 4 d’un total de 36.
Des de l’any 2002 s’han tramitat 201 expedients de llicències d’activitats exercides per persones de procedència xinesa.
La Policia Local, i amb persones d’origen xinès vinculades a temes d’activitat econòmica, des del 2003 fins al 2009, ha realitzat un total de 56 inspeccions, s’han aixecat 51 actes per infracció d’activitat, 108 actes generals, 113 expedients que s’han derivat al Servei de Llicències, 15 diligències policials, 20 detencions, 5 imputacions i 223 identificacions en actuacions administratives o atestats.
Podria explicar-los també tot el que hem fet des de Nova Ciutadania, però m’ho estalviaré bàsicament per economia processal.
Quin és el resultat final de tot això?
De les 72 adreces que han estat objecte de l’operació dels Mossos, 20 eren residències... això ja ho he explicat. D’aquestes 72, 44 ja s’havien intervingut per l’Ajuntament d’alguna manera, 28 no s’havien intervingut (de les quals 21 són locals i 7 són habitatges). De les 44 adreces intervingudes, 42 s’ha fet pel Servei de Llicències i s’han obert 30 expedients, dels quals 24 han acabat amb la seva llicència atorgada i 4 són els que estan en tràmit. I hi ha hagut 23 actuacions de la Policia Local i s’han fet actuacions per part de la Comissió de Sobreocupació detectant-se després que havia baixat el nombre de persones que hi havia en aquests locals.
Aquestes són les dades que demostren que hi ha hagut una actuació continuada que hi ha hagut al llarg del temps, bàsicament des del 2002: pensem que és la segona comunitat nacional més important a la nostra ciutat.
Dit això, tornar-nos a ratificar amb el que sempre hem dit, i sobretot després d’haver-ne parlat amb molta gent (el Sr. Delort, el Sr. Saura, el Sr. Oriol Amorós...) i després del dispositiu que es va muntar el dijous després de la reunió amb els representants del consolat xinès per intentar reordenar totes aquelles demandes que es van generar arran de l’operació policial. Es van posar a disposició de les persones afectades assistents, traductors i allotjament a l’alberg Torre Ametller. Per cert, de moment, l’única factura que tenim pendent per pagar són els 360 euros que va costar l’autobús per traslladar-los, perquè de la resta se n’ha fet càrrec la Secretaria General d’Immigració.
Vaig parlar també a continuació amb la Sra. Carme Sanmiguel, que és la Delegada del Govern de la Generalitat a la nostra demarcació; vaig parlar amb la Delegació del Govern d’Espanya perquè em preocupava si n’estaven al cas, i em van confirmar que no estaven al cas de l’operació policial; vaig parlar amb el President de la Generalitat de Catalunya, i amb el Sr. Antoni Soy, bàsicament per la segona qüestió que em preocupava. La primera era atendre les persones que havien quedat desateses, malgrat que els Mossos em van assegurar el mateix dia de l’operació que la zona de pernoctació d’aquests locals no s’havia precintat per no haver de deixar desateses, al carrer, aquestes persones. Una vegada hem resolt aquest tema (ara hi ha 13 persones ateses a Barcelona i han estat redistribuïdes per la seva pròpia xarxa social), esperem a demà o demà passat per veure si queda alguna persona desatesa, que ja hem dit que si queda desatesa s’atendrà des del Servei Social Municipal-Creu Roja, amb el conveni que té Creu Roja amb la Secretaria General d’Immigració.
La segona preocupació és econòmica claríssimament. Els xinesos ocupaven un espai, un nínxol, en la cadena de producció del tèxtil a la ciutat i el fet que hi hagi un seguit de tallers tancats amb el gènere al seu interior precintat al qual no es pot accedir és un problema... Aquí què cal fer no depèn de la voluntat política de ningú, sinó del que determini el jutge. Nosaltres hem intentat parlar amb la fiscalia i el jutge a través del Dept. d’Interior i d’Indústria de la Generalitat, però el jutge és qui té l’última paraula. I fins que ell no determini si es poden aixecar els precintes, aquí ningú no els pot aixecar.
Per tant, la preocupació pel problema econòmic hi és, és a dir, pels treballadors legals que hi havia en els 28 tallers que tenien llicència. Preocupació perquè puguin reprendre la seva activitat al més aviat possible, amb els treballadors que tenien legalment contractats.
La segona qüestió és que això afecta lògicament a la gent que està davant dels tallers de confecció xinesos i a posteriori, i que en aquests moments tenen un problema important perquè falta una peça en la cadena de fabricació. A més, hi ha gènere clausurat dins d’aquests tallers. Aquesta és una qüestió que ens ha preocupat especialment, la reobertura dels tallers legals, i la normalització de la situació en aquesta primera fase.
Caldrà després valorar econòmicament quin perjudici ha fet a la ciutat aquesta actuació de Mossos, i demanar llavors les responsabilitats corresponents. I també que puguem començar a actuar des dels serveis municipals sobre aquells altres locals on no hi ha llicència a fi que hi hagi llicència immediatament, mentre que en aquells locals que no eren habitatges on s’hi pernoctava passarem a la clausura immediata.
Això és el que està fent el Govern municipal, més enllà de fer grans escarafalls: normalitzar la situació al més aviat possible, esperar a què s’acabi l’operació policial, que s’aixequi el secret de sumari i, per suposat, si les coses han estat desproporcionades no tinguin cap mena de problema perquè l’Alcalde serà el primer que demanarà públicament explicacions a qui convingui, sigui el conseller del color que sigui, sigui el President de la Generalitat del color que sigui.
Estem, doncs, en aquesta situació cautelar esperant a tenir tota la informació i veient com acaba tota aquesta desgraciada història.
I queda pendent una pregunta que jo també m’he fet : per què Mataró? I voldria que me la contestessin el dia que puguem fer-la de forma formal.
 
El senyor Xavier Safont-Tria entenc i comparteix que el Sr. Alcalde digui que la primera preocupació immediata sigui solucionar la situació d’unes persones amb unes necessitats evidents de sostre i d’ubicació. Però després parlava de no voler precipitar-se amb declaracions polítiques, i em sembla que els fets ja són de per si prou gruixuts com perquè es faci una primera valoració política.
Per tant, d’una o altra manera, els Mossos d’Esquadra i els seus dirigents s’han d’assabentar que no es pot actuar de la manera en què s’ha fet, perquè això genera unes conseqüències molt greus per a la ciutat en general i aquest col•lectiu en concret.
La nostra proposta continua sent vàlida com a resposta immediata a aquesta actuació policial i si no pot ser així, tal com ha dit l’Alcalde, nosaltres sí que esperarem aquestes declaracions seves en el moment de l’aixecament de sumari, perquè la ciutat s’ho mereix, és a dir, call un Alcalde que doni la cara en una situació que requereix lideratge. Els ciutadans es mereixen sentir-se segurs a la seva ciutat.
 
El senyor Joan Mora agraeix les explicacions del Sr. Alcalde, la cronologia de fets. Nosaltres ja li vam dir el primer dia que la part que corresponia a l’atenció a les persones era prioritària i això ens semblava bé.
El que no li he sentit, segurament perquè costa de fer, però crec que l’Administració està obligada a fer-ho, és fer una mica d’autocrítica en el sentit de com és que hem arribat en aquest punt. Perquè si tantes coses hem fet durant tots aquests anys, com és que ha passat el que ha passat. Ja sabem que hi va haver batudes el 2002 i 2003 i que ha costat tornar-se a recuperar... i si ho hem de mantenir a base d’explotació laboral, zero, llavors ja està ben feta l’actuació! El que passa és que això ens ho han d’explicar.
Crec que l’Administració en el seu conjunt en aquest moment no ha fet els deures, tant les coses que li corresponen a l’Ajuntament o a la Generalitat o bé a d’altres administracions. No han fet la feina perquè amb inspeccions de treball o amb inspeccions de salut molt probablement s’haguessin pogut resoldre alguns d’aquests problemes. Això que vostè diu ara que tot està sota secret judicial i que és el jutge que ha de prendre decisions, és evident, però aquí hi ha unes responsabilitats polítiques perquè això no torni a passar, perquè no ens trobem en una situació mediàtica com aquesta en què es deixa els mataronins com els peus dels cavalls davant el món. Això no ens ho podem permetre de cap manera. Igual que aquest país no es pot permetre que les forces d’ordre públic no parlin les unes amb les altres, perquè com vostè ha dit la Delegació del Govern no sabien que els Mossos d’Esquadra farien una actuació d’aquestes característiques. I el fet que dos cossos, si estem parlant d’un col•lectiu d’immigrants, i qui en té les competències no en té ni idea, apunta que l’operació ja anava encaminada a ser una gran operació mediàtica. I molt em temo que per això en aquests moments el conseller responsable d’aquesta àrea no s’hagi presentat a Mataró per explicar-nos quins són els motius polítics que han generat això, garantint ell que aquí al darrere d’aquesta actuació hi ha greus problemes de legalitat (encara que no entri en detalls) que l’han motivada. Cal que es demani que aquest conseller doni la cara davant dels mataronins. I això és el que li estem demanant, Sr. Alcalde. I no vull anar més enllà, perquè estic convençut que si vostès pogués ho faria. Per tant, Sr. Alcalde, els mataronins necessitem un alcalde valent i fort que en situacions com aquestes posi els punts sobre les i; amb tota la lleialtat, però amb les coses clares. Si hi ha hagut una operació mediàtica que ha afectat greument el teixit econòmic de la ciutat i la nostra imatge hem de sortir a defensar-nos, mani qui mani.

El senyor Pau Mojedano comença dient que el Sr. Mora feia referència a un tema clau, que és la responsabilitat política, les decisions polítiques, en aquest cas, de la Conselleria d’Interior de la Generalitat. Ara no podem elucubrar sobre quins seran els resultats finals de tot aquest procés que ara està sota sumari, però jo m’atreviria a dir que el que en sortirà de tot això serà pràcticament no-res. I sortirà un no-res perquè les coses s’han fet molt malament. Jo no sé què hauria passat en el teatre polític català si aquesta actuació l’hagués fet un govern que no fos progressista, i que hagués estat CiU o el PP… probablement els escarafalls sí que haguessin estat evidents.
He trobat a faltar, en l’explicació de l’Alcalde, contundència; la contundència que l’Alcalde té sovint amb l’oposició o amb altres administracions. Perquè una cosa és la prudència lògica que ha de tenir un alcalde davant de situacions com aquesta, des del punt de vista de respecte institucional, judicial o administratiu, i l’altra cosa és el conformisme. L’Alcalde, en aquest cas, ha fallat clarament en la defensa dels interessos d’aquesta ciutat, que ha vist maltractada la seva imatge.
Per què a Mataró? Perquè no només hi ha hagut actuacions a Mataró, però han estat fetes d’una altra manera. Per què aquesta actuació no ha estat acompanyada d’una inspecció laboral? Per què en alguns casos no s’aplica la Llei d’Estrangeria? Totes aquestes preguntes es llencen i les respostes no hi són. La veritat és que el mal social i econòmic que han fet és difícil reparable. Com més un hi pensa, un més s’irrita. L’Alcalde hauria d’haver fet una valoració política més contudent. Crec que la solvència política del Sr. Saura ha quedat acreditat que és molt minsa en aquests anys, i no hauria estat de més que l’Alcalde hagués tingut com a mínim una actuació més forta.
El repto a què, segons el que passi al final, tingui aquesta contundència en la valoració dels fets; tot i que dubto que el mal sigui reparable.
 
El Sr. Alcalde dubta que amb contudència el mal sigui reparable tampoc. De què hagués servit que jo hagués sortit als diaris queixant-me que d’això no hi havia dret, en el cas que no hi hagi dret? Això repararà la situació dels tallers xinesos? Això obrirà els tallers? Això evitarà que les peces de roba estiguin allà sota precinte?
Miri, Sr. Mojedano, amb un altre govern l’alcalde hagués fet exactament el mateix, que és el que va fer el 2002 i el 2003 amb un altre govern. I el repto a què vagi a les hemeroteques a veure quan Joan Antoni Baron, llavors regidor de Seguretat i primer secretari del PSC, va començar a despotricar contra el govern de la Generalitat perquè no inspeccionava o contra el govern del PP perquè no aturava l’entrada d’immigrants il•legals a la ciutat. Vagi i trobi-m’ho i si m’ho troba, jo demanaré disculpes públicament. Jo soc d’una lleialtat de pedra picada als cossos policials i a les institucions que hi havia darrere dels cossos policials. Per tant, no hi tingui cap dubte, l’alcalde hagués fet el mateix que jo he fet ara, esperar a què s’acabi el secret del sumari i l’operació policial. Una operació policial, Sr. Mora, que està portada per un fiscal, per tant, pel poder judicial. Per tant, si vostè diu que el fiscal és un fiscal mediàtic ho pot dir, però no ho perdi de vista. Aquesta operació està portada per un fiscal. Per tant, tinguem la confiança necessària en les institucions democràtiques del país. I si tot això no ha portat a res, no tinguin cap dubte, l’Alcalde serà el primer que demanarà responsabilitats. De la mateixa manera que sigui el resultat que sigui, l’Alcalde demanarà compensacions econòmiques pel forat econòmic que ens han creat a la ciutat de Mataró. Esperem que passin una mica els dies, que s’obrin els tallers i ja veurem què passa.
I, Sr. Safont-Tria, donar la cara vol dir estar des del primer moment atenent les persones, bellugant i organitzant els serveis municipals, atenent els representants de la comunitat xinesa per buscar solucions als problemes. Si l’altra opció és anar-se’n a la barricada amb la bandera de Santa Eulàlia, doncs ara no toca. Ara toca resoldre els problemes que aquesta operació policial, i ja veurem quin n’és el resultat, al marge dels colors polítics ha generat. I ara tenim un problema important: s’han d’obrir els tallers legals al més aviat possible, però això desgraciadament no està en les meves mans, i això ja ho vaig dir el mateix dia. I demanarem les reparacions si s’escauen, no hi tinguin cap dubte.,Per cert, votarem en contra de la seva proposta de resolució, Sr. Safont-Tria.
 
El senyor Joan Mora, en nom del seu grup, ofereix tot el seu recolzament i demana a l’Alcalde tota la contundència que calgui per desmentir les afirmacions d’un columnista desinformat que afecten directament  un regidor en concret i la imatge de la ciutat.
 
El senyor Alcalde puntualitza que ja es va demanar rectificació de la nota que va sortir d’EFE, que va ser sobre la qual el columnista es va basar per opinar, i que la rectificació ja va sortir: es va dir que no era cert que l’Alcalde de Mataró hagués sortit a cap manifestació o concentració. L’Alcalde estava en els despatxos, que és on havia d’estar, resolent els problemes generats.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 10,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
 
17   -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ ES TRASLLADI DEFINITIVAMENT EN UN ESPAI EN CONDICIONS EL SERVEI DE PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“El curs 1997-1998, l’Ajuntament de Mataró, engega els Programes de Garantia Social, destinats a acollir el col•lectiu de joves no graduats en ESO de la ciutat, en diversos espais municipals, entre els quals hi ha l’edifici de l’Escola d’Adults de Can Noè.
El curs 2002-2003, el Consistori reconeix, en sessió plenària, la necessitat dels Programes de Garantia Social de disposar d’un espai propi.
L’any 2005, l’IME planifica establir la futura seu dels PGS als baixos de l’edifici de nova construcció del carrer Sant Cugat. Es preveu disposar dels nous espais per al curs 2007-2008.
A l’espera del nou local i atès que la consolidació dels Programes fa inajornable l’ampliació d’espais, a finals de setembre de 2006, l’IME els adjudica, amb caràcter provisional, els locals del carrer Poeta Punsola, 36-38, per a ubicar-hi els despatxos, la sala de visites i el magatzem dels PGS.
El 30 de setembre de 2008,  la direcció de l’IME informa a l’equip de professors que la ubicació dels Programes de Qualificació Professional Inicial (antics PGS) no és objecte d'actuació prioritària de l'Ajuntament, i que l'adjudicació d'una seu pròpia, s'ajorna "sine die". Els notifica també que, per tant, s'hauran de continuar utilitzant els locals del carrer Poeta Punsola, 36-38.
Amb l’arribada del Fons Estatals d’inversió Local (FEIL)  procedents del govern de l’estat, sembla que hi ha la possibilitat de reprendre les obres de condicionament dels espais del carrer Sant Cugat, però, el passat dia 1 de juny, el claustre de professors de PQPI s’assabenta per la premsa que, efectivament, amb aquests diners es vestiran aquests locals, però que no seran la nova seu dels PQPI, sinó que seran destinats a dependències municipals.
Per al proper curs 2009-2010, està prevista l’ampliació en un grup més, amb la qual cosa, el col•lectiu de PQPI’s ubicat a Can Noè, estarà format per uns 70-80 alumnes i 7 professors.
La manca de condicions d'aquest espai, justificada en el seu dia, per la provisionalitat del seu ús, ha estat denunciada tant a la Direcció de l'IME, com al Comitè de Seguretat i Salut Laboral de manera reiterada al llarg d'aquests dos anys i, a hores d’ara, encara no s’hi ha donat cap solució.
L’equip de professors de PQPI-PTT entén que la manca de condicions mínimes exigibles en matèria de seguretat i higiene (existència de barreres arquitectòniques, mancances de salubritat, enfonsament parcial del paviment, inexistència de pla d’evacuació, etc.), converteix els locals del carrer Poeta Punsola 36-38 en un espai insalubre, no apte com a centre de treball i mancat de la dignitat que requereix un espai educatiu municipal.
És per tot això, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular fa les propostes següents:
- Que l'Institut Municipal d'Educació resolgui, el més aviat possible, la situació de  precarietat de l’actual edifici del carrer Poeta Punsola 36-38.
- Que s’adjudiqui, d’acord amb el seu compromís inicial, els baixos de l’edifici del carrer Sant Cugat com a seu dels PQPI.
- En cas de no ser possible el trasllat a l’edifici del Carrer Sant Cugat, que es proporcioni a alumnes i professors un espai alternatiu que permeti desenvolupar els PQPI-PTT amb la dignitat que els Programes es mereixen.”

El Sr. Alcalde cedeix la paraula a la Sra. Gloria Julián en representació del Comitè d’Empresa de l’IME, qui expressa el suport a aquest col•lectiu en la reivindicació que s’acaba de fer pública. Des del Comitè d’Empresa entenen que tots els col•lectius que representen han de disposar d’un àmbit de treball digne. En aquest sentit, han defensat sempre la necessitat d’atorgar als PQPI un local de treball que reuneixi les condicions mínimes de seguretat i salubritat que requereix qualsevol espai educatiu municipal. El Comitè ha denunciat en reiterades ocasions a la direcció de l’IME l’estat lamentable en què es troben els locals del c/ Poeta Punsola, 38.
 
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor de la proposta. Primer perquè és una proposta que va a favor de la millora de l’educació, segon perquè el nostre grup no sap fer oposició a l’oposició i tercer perquè el nostre grup té molt clar el concepte de dret a decidir, i per això ara decidim donar-hi suport.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya anuncia també el seu vot favorable.
Si tot el que s’ha dit a la sala és cert, pensem que hi ha motius per fer-ho i perquè pensem que als joves a qui van adreçats aquests cursos són amb qui més esforços hem d’esmerçar, perquè són els que corren rics de quedar-se’n al marge donada la situació econòmica actual. 
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, vol constatar que en aquests espais del carrer Poeta Punsola no s’ha fet classe. Allà, el que s’estan fent són espais de despatxos, de sala de visites i de magatzems. Les escoles d’adults, que són les que van acollir inicialment una part d’aquestes activitats dels programes de garantia social, són una prova que l’Ajuntament de Mataró ha tingut clar que calia donar resposta a aquells joves que sortien frustrats del sistema i que no tenien les competències per seguir endavant amb estudis. Calia poder posar, amb un acord amb Treball, amb un acord amb Ensenyament i amb un acord amb l’IMPEM, les possibilitats que tinguessin un espai propi on recollir-los per la via de la incorporació en els sectors més professionalitzadors, per tal que després anessin a les escoles d’adults per completar la seva acreditació en l’ESO. Caldrien, fins i tot, més cursos d’aquests que no eren possibles, moltes vegades, perquè l’aposta municipal doblava i triplicava la del propi Departament d’Educació en aquest sentit. Els vull recordar que els Programes de Garantia Social s’acaben al curs 2008-2009. Aquests programes s’han transformat en una altra cosa que es diu Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Vol dir que ha canviat el concepte. Passen de considerar els Programes de Garantia Social com un element assistencial sense lligam en el procés educatiu reglat per contenir aquests alumnes que no s’havien pogut acreditar a pensar en un lligam d’aquests cursos de PQPI com la primera part o nivell nº1 de la Formació Professional, per tant, amb tota la seva constitució i amb tota la possibilitat d’acreditar. Aquests PQPI permeten l’acreditació en dos blocs: un treball més professionalitzador i una altra part que es diu el Mòdul C, que es pot fer o no en català. Per tant, s’ha produït un canvi que es constata a partir del segon pla de Formació Professional en el conjunt del país. Aquest canvi comporta que ens replantegem, a nivell de ciutat, si tenim ben ubicats els antics PGS que ara seran PQPI, a banda de l’activitat educativa normal, i valorem que no, que el que s’ha de fer és incorporar-los a les famílies professionals corresponents. Això ho parlem abans del maig del 2008 amb el col•lectiu de professors que estan treballant amb aquests PQPI. Per tant, un element que s’havia parlat en el mandat anterior, que era la possibilitat de que el carrer Sant Cugat donés resposta a dues necessitats que hi havia en la formació permanent: una, la sortida de que l’escola Alarona, que és una aula, pogués créixer i tenir un espai superior en el carrer Sant Cugat, i l’altra, que aquests PGS es poguessin encabir a l’altra planta. Quan canvia el plantejament i ens sembla que a Mataró podem accelerar aquesta incorporació dels PQPI en el nivell 1 de la FP, no té sentit reservar un espai físic per seguir-los tenint concentrats, quan el que volem és incorporar-los a cada una de les famílies. Aquí ens hem de posar d’acord amb el Departament d’Educació. Amb aquesta resposta, el curs 2009-2010 en podrem canviar alguns que aniran a les famílies professionals corresponents, però n’hi ha d’altres que encara no hem aconseguit amb el Departament d’Educació l’acord per poder-los fer de la manera que ens sembla adequat.
En els espais de Poeta Punsola passa que l’escola d’adults de Can Noè es queda petita, com se’ns ha quedat petita l’escola dels Tarongers, la de Can Marfà... Per una raó, perquè l’educació permanent al llarg de la vida cada cop té més sentit i perquè malgrat els quatre centres que tenim a la ciutat un és de concepció municipal —no tenim cap mena de subvenció—, ens costa aproximadament 1 milió d’euros  a l’any donar suport a aquest tipus de formació. A l’any 2006 l’escola d’adults es queda curta, es lloguen uns nous local a la Unió de Cooperadors que el gestiona a partir d’una comissió mixta en la que hi ha representants del serveis centrals de l’Ajuntament, un gabinet d’advocats i la pròpia Unió de Cooperadors, que són els que en tenen la titularitat i, per tant, els que han d’assumir algunes de les reparacions d’estructura. És cert que són espais que tenen una inundació de les canonades de l’edifici que provoca humitat i problemes estructurals. S’hi han anat fent reparacions, segurament menys de les que tocaven, però també és veritat que la titularitat no sempre ha respòs d’una manera ràpida i que aquesta comissió conjunta moltes vegades dificulta donar resposta d’una manera ràpida. També és veritat que allà no s’està fent docència amb alumnes, excepte en algun cas de grups d’alumnes molt reduïts d’escola d’adults, no de PQPI. Efectivament allà hi ha problemes de millora, estem parlant amb la titularitat per veure com s’assumeixen les quanties, que no són baixes, i veurem si resolem el tema eliminant aquests espais i buscant la possibilitat que, com que ja hem reubicat alguns d’aquests PQPI en centres, poguéssim ocupar aquests espais amb un acord amb el professorat que els està impartint a la Ronda de President Companys, que és on actualment teníem l’altra part de PQPI.

El senyor Xavier Safont-Tria demana a la Regidora que prengui nota de les reclamacions que s’han fet a la sala. Sobretot les que fan referència a tenir més agilitat, perquè la situació és insostenible. Quan deia que allà no s’hi fa docència, dir que, com a mínim, l’escola d’adults sí que utilitza aquest espai. També parlava de canvis per part del Departament d’Ensenyament en les polítiques dels PQPI. S’ha generat incertesa entre els treballadors perquè el propi Departament no ha actuat ni ha aclarit el quan ni el com es donarà resposta aquestes diferents famílies que actualment no tenen un institut o un FP definit on anar. S’ha posat de manifest que les escoles s’han quedat petites. Torno al debat del model de ciutat, ens n’adonem que hi ha mancances en serveis, en recursos. El propi Ajuntament, en educació, fa un important esforç aportant un capital que en molts dels casos hauria de ser la pròpia Generalitat qui els aportés en la seva totalitat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa (2) i al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.
18  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER A LA CREACIÓ D’UN PLA INTEGRAL DE TREBALL DE FUTBOL BASE.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“Tots sabem que Mataró és una ciutat on es practica molt el futbol. Pràcticament tots els barris i molts centres escolars disposen d’un equip propi, que permet desenvolupar aquesta pràctica esportiva en bones (tot i que millorables) instal•lacions.
I és precisament per aquest motiu, perquè molts nens i nenes de la ciutat el practiquen, i hi ha molt bona voluntat de la societat en general perquè així sigui, que creiem que cal reforçar alguns aspectes de fons.
Si analitzem amb més detall la situació, veiem com molts preparadors del futbol base mataroní tenen complicacions a l’hora de traslladar els seus coneixements, sobretot des d’un punt de vista “integral” de formació, als nens i nenes que tenen a les seves ordres. El sistema actual presenta moltes dificultats a l’hora d’atendre les necessitats específiques de cada nen, ja sigui des del punt de vista tècnic, com psicològic, com el fet de poder donar a cada nen la formació correcta en relació a la seva edat i les seves necessitats. Els preparadors dels nens no tenen sovint la possibilitat d’involucrar-se d’una manera més intensa, ja que econòmicament tampoc els compensa.
Ens consta és que aquests preparadors, l’activitat i la dedicació dels quals lloem,i sobretot els més joves, voldrien millorar i aprendre més però no tenen els recursos necessaris. Entenem que l’actual situació de crisi fa difícil plantejar-se la possibilitat d’establir ajuts amb beques o organització de cursos, però hem de començar a pensar-hi seriosament. Com també hauríem de començar a pensar en la possibilitat de prestar assessorament als clubs en la seva gestió econòmica. Sobretot tenint en compte la situació de crisi que estem patint, i també perquè una mala gestió econòmica dels recursos té una incidència directa en el resultat formatiu dels nens.
Aquest Grup opina que l’esport és probablement l’àmbit més important on es pot desenvolupar la formació integral d’una criatura, i per tant, aquest és l’eix de la nostra proposta: millorar el futbol base i així potenciar una sèrie de valors, també educatius, en els nostres fills. És a dir: L’EDUCACIÓ MITJANÇANT L’ESPORT.
Però per poder tirar endavant un projecte com aquest cal intentar millorar una sèrie d’elements que van des dels recursos que poden oferir els mateixos clubs, passant pel compromís en ferm dels preparadors a involucrar-se en aquesta tasca. Creiem que és molt important poder desenvolupar un Pla Integral de treball que hauria de ser comú per totes les escoles i, paral•lelament, per tots els clubs de la ciutat, respectant el tarannà de cadascun d’ells. Aquest Pla podria incloure un manual formatiu que tingués en compte l’edat del jugador a l’hora de transmetre-li els coneixements derivats de la pràctica de l’esport i altres treballs més de tipus pedagògic i psicomotors que l’ajudin i li siguin útils en totes les facetes de la vida; presentacions esportives i formatives en format digital (power points..etc); i un portal d’Internet que servís per consultar i per aconseguir material d’ajut als instructors.
Amb aquesta base de treball en comú es podria desenvolupar una metodologia d’entrenament que tingués com a objectiu millorar el futbol base a la nostra ciutat, per tal de, com hem dit abans, traslladar a aquest àmbit esportiu criteris que es reclamen a qualsevol àmbit formatiu: esforç, disciplina, optimització de recursos, creativitat, motivació personal...etc). En definitiva, traslladar als nens la filosofia de creure en el futbol com una forma d’aprenentatge i, també, de fer ciutat.
És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents
ACORDS
1.- L’Ajuntament de Mataró estudiarà la viabilitat de crear un Pla Integral de Futbol Base, per tal de potenciar i millorar les condicions en la pràctica d’aquest esport a la nostra ciutat, a l’hora que també formarà els nens i nenes amb valors necessaris per la seva quotidianitat futura.”
 

El senyor Pau Mojedano exposa que això no pretén imposar cap model. El nom ens és indiferent. No pretenem qüestionar la feina que s’està fent o que es tingui pensat fer en el futur, el que pretenem és reflexionar al voltant d’una activitat perquè, si se segueixen fent les coses de la mateixa manera, tindrem els mateixos resultats deficitaris a nivell esportiu, a nivell educatiu i a nivell mèdic. Jo li diria al Sr. Pera que jo no tinc cap inconvenient en què això no es voti avui i es pugui debatre en un altre fòrum. La proposta nostra és iniciar una reflexió al voltant d’aquesta activitat que seria bona per als nen de la ciutat i per a l’activitat esportiva en tots els àmbits que he dit.
 

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, avança que no té cap inconvenient en què, si finalment el PP accepta deixar la proposta sobre la taula, reunir-se per tractar de cercar algun acord, ja que en algunes reflexions que fan a la part expositiva de la proposta hi coincideixen plenament. Tot i que compartim moltes de les reflexions, ens hi abstindrem, a no ser que la deixin sobre la taula, perquè votar a favor seria interferir en la tasca que fan els clubs de futbol de la ciutat. Cal augmentar els recursos que el Govern destina a l’esport però des del respecte més escrupolós a l’autonomia de cada entitat per desenvolupar el projecte esportiu específic que s’ajusti a les seves necessitats i possibilitats. Al nostres país i a la nostra ciutat han estat des de sempre les entitats esportives les que han fet possible la promoció i la pràctica de l’esport. Creiem que aquest és un model que cal preservar.
 
El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports comenta que creu que tots comparteixen el que es vol. Hi ha, però, qüestions de forma que són importants, perquè volem anar al fons de la qüestió. Per això, on s’ha de fer el debat és on hi ha els clubs i on hi ha la gent de l’esport representada. En tot cas, el debat s’ha de fer amb ells, no obviant-los i aconseguir el seu acord perquè aquest és un tema complicat perquè cada club té la seva història i la seva idiosincràsia. A més, aquest Govern considera que en la política d’avui en dia el que volem és avançar amb concertació amb els agents esportius. Els debats han d’anar de baix a dalt i no a l’inrevés. Per aquest motiu no acceptaríem la seva proposta.
Un altre motiu és que estem treballant en aquesta línia en un marc que hem dit que és el Pacte del Futbol i, a més, en un marc d’idees que vam anunciar en l’última festa del futbol en què vam explicar el Model Mataró de Futbol Base, on coincidim amb el que tots busquem, és a dir, entenem que el futbol ha de ser una experiència positiva, un experiència de fer persones i una experiència de qualitat, i aquesta qualitat vol dir millor gestió, vol dir que el futbol ha de tenir valor dins el terreny de joc i fora del terreny de joc, vol dir que ha de ser una experiència de formació, de convivència i de cohesió i que hi ha d’haver competició a nivells cada dia millors. Aquest és el marc que es concreta en el Pla de millora que cada any mantenim i que revisem.
Aquest dies estem fent les reunions de les Comissions de Seguiment dels Plans de Millora que ens han de servir, per una banda, per veure si els diners públics que estan aconseguint els resultats i, per l’altra, perquè en el proper Pla de Millora es revisi allò que podem afegir. Aquí és on els convido, a través del seu representant i de tothom que participa a l’Institut d’Esports, que aportem aquestes idees que vostès considerin en el lloc que toca i en el moment que toca.
Coincideixo plenament en el tema de la gestió i la formació. És per això que en l’Institut d’Esports hem creat una Comissió de Gestió perquè es parli d’aquests temes. Hem creat un premi a la gestió en la Nit de l’Esport, perquè aquest és un tema fonamental. Com a Ajuntament, el que hem de començar a demanar a les federacions esportives és que s’ocupin més dels seus propis esports, que participin en totes les batalles que vulguin, que són ben legítimes, com per exemple, la de les seleccions catalanes. Però hi ha 2 coses importants que no hem d’oblidar: l’esport base i els clubs, que són claus per tirar endavant els projectes esportius. A més a més, hi juguem les institucions de la ciutat, les escoles i els clubs. Entre tots i des de baix hem de fer aquesta feina i portar-la un dia al ple, on decidim el que hem anat aprovant i debatent etapa per etapa. Per tot això, no acceptarem la proposta.
 
El senyor Pau Mojedano manifesta que si comencen a fer-se preguntes de cap on ha portat aquest model, quin és el procediment per revisar aquest Pla de millora del futbol, quins són els resultats del Pacte pel futbol, que no han estat bons... els resultats són els que són. Com es fa la revisió d’aquest pla de millora? La fa gent veritablement qualificada amb coneixement profunds de les necessitats? Com a altres projectes en què hi ha paral•lelament un debat tècnic i un debat polític, aquest tema és d’una dimensió social i educativa molt important. A aquest nois se’ls està formant no solament a nivell tècnic, sinó també com a ciutadans. Per tant, tota la cura que tinguem és poca. Malauradament, els clubs actuen amb tota la bona voluntat però no hi ha professionalitat; no hi ha, moltes vegades, preparació ni capacitació per poder-s’hi dedicar o forma de posar-se al dia en els aspectes tècnics i formatius per poder prestar aquest servei educatiu i de formació. No es tracta d’intervenir allà on no li toca a l’Ajuntament. Per suposat que en una acció com aquesta s’hauria d’anar de la mà dels clubs. Estic d’acord que les coses han d’anar de baix cap a dalt. Per qüestions personals, jo que estic aquests últims anys molt a prop de molts pares de la ciutat que tenen nens al futbol base, he pogut saber que hi ha un gran descontent de com funciona el futbol base a aquesta ciutat. Hi ha moltes vegades una mala gestió dels recursos econòmics per part dels clubs i, a més, en moltes ocasions, el que s’aporta per part dels nens en concepte de quota difícilment moltes vegades s’inverteix en ells mateixos. Seria bo que acceptessin que es pogués fer un debat, no solament a l’Institut Municipal d’Esports, sinó també a nivell polític complementant la feina que es pugui fer allà. No tinc inconvenient a deixar-ho damunt la taula perquè això arribi a ser una cosa de tots. Sinó, votarem la proposta.
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió. 
 
El senyor Ivan Pera diu que ell no es felicita per la feina que fa i que sempre s’ha d’anar a més i millor. Suposo que l’experiència de què parla és d’algun club concret perquè hi ha molts clubs a la ciutat que fan molt bona feina. Potser aquest club de què parla és dels únics que no van voler entrar en aquest marc de debat i de millora. Si més no, tenim gespa artificial al Camp Municipal d’Esports, a Can Xalant a Rocafonda, i ara es posa a Cirera i a Pla d’en Boet. Col•laborant amb l’Institut Alexandre Satorras estem fent allà el cicle formatiu de grau mitjà de tècnic d’esports, d’entrenador de futbol, amb força èxit. S’han fet cursos de formació de monitors i de directius i s’han engegat 9 equips femenins de futbol. Per tant, hi ha unes bases, s’ha d’anar a més, però el marc és clar.
 
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 6,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
PRECS I PREGUNTES

19  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS RESULTATS QUE HAN OBTINGUT ELS NENS I NENES DE 6È DE PRIMÀRIA DE LA NOSTRA CIUTAT A LES PROVES DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“A començaments del mes de juny passat es varen donar a conèixer els resultats de les Proves de Competències Bàsiques que varen realitzar els nens i nenes de 6è de Primària de tot Catalunya el dia 6 de Maig.  Les proves consistien en determinar la competència dels alumnes de 6è de Primària en tres matèries instrumentals tan importants com són les matemàtiques, la llengua catalana i la llengua castellana. Segons va afirmar el propi Conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall, les proves constitueixen una eina molt important per tal que l’Administració i les famílies puguin introduir mesures correctores.
Nosaltres entenem que els Ajuntaments que participen de l’ensenyament dels nens i nenes, de la mateixa manera que ho poden fer altres Administracions, són també una part implicada i importantíssima a l’educació dels mateixos i que no poden quedar al marge de participar en l’educació dels seus conciutadans.
Com dèiem, a començaments del mes de juny es varen conèixer els resultats a nivell de tot Catalunya, i cal dir que els mateixos varen reflectir que un 25% dels alumnes no arribaven als mínims exigibles i que, per tant, no podrien afrontar amb garanties suficients la nova etapa educativa de l’ESO que han de començar el proper curs escolar de 2009/20010. Entenem que aquest és un fet que ens ha de preocupar i preocupa a tots els representants polítics de Mataró.
El nostre Grup, òbviament, té interès a conèixer quins resultats han obtingut els nens i nenes de 6è de Primària de la nostra ciutat per realitzar, si fos necessari, algun tipus d’intervenció o iniciativa.

És per aquests motius que presentem les següents:
PREGUNTES
1. Té el Govern Municipal els resultats obtinguts pels alumnes de 6è de Primària de la nostra ciutat?
2. En cas afirmatiu, ens poden informar quins són aquests resultats?
3. En cas negatiu, s’han demanat aquests resultats al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya?
4. En el suposat cas que aquests resultats es situïn a l’entorn de la mitjana de Catalunya, ha pensat el Govern Municipal en realitzar algun tipus d’iniciativa per tal de millorar-los?”
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, aclareix que aquestes són unes proves que no depenen del municipi. Estem parlant de proves de competències bàsiques, que és la primera vegada que es feien. Hi ha altres proves que es donen dins del propi sistema que no tenen caràcter selectiu i que són les proves de competències bàsiques a 4t de primària i a 2n d’ESO. Aquestes proves que ens ocupen han tingut molt més ressò mediàtic que les altres, sense que pugui entendre la raó. Són proves internes al sistema i l’única prova externa són les de Selectivitat. D’aquestes proves, el Departament d’Educació, que és el que se’n fa responsable a través del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, que alhora és el que recull els resultats finals que s’han produït, n’ha donat unes dades generals a nivell també mediàtic i ha dit que al voltant del 25% dels alumnes no han superat els nivells mínims. Nosaltres no disposem d’aquests resultats. Aquest Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha fet arribar un avançament de resultats, que puc posar al seu abast, als directors dels centres perquè ho transmetin als pares dels alumnes que han fet aquestes proves perquè coneguin la seva posició relativa en relació al centre i en relació al conjunt de Catalunya. Nosaltres estem interessats a conèixer aquests resultats. Possiblement més endavant se’ns faciliti però mai d’una manera que permeti les comparacions, sinó col•lectives. Les demanarem perquè les hem de conèixer per poder guiar algunes de les decisions que prenem per donar suport a l’ensenyament de la ciutat. Ho farem però no disposem dels resultats perquè no són nostres.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya diu que és cert que les proves no són selectives però sí que són externes perquè tant el professorat que ve a realitzar-les als centres com qui les corregeix no és professorat dels centres. Demana a la consellera-delegada que li faci arribar aquest document.
20  -  PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ D’ALUMNES.
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Recentment, podíem llegir a un mitjà de comunicació local les declaracions de la Regidora d’Educació, Sra. Calvo, defensant el sistema d’escolarització actual per buscar 'l’equilibri social'
El Grup Municipal de Convergència i Unió també defensa l’equilibri social. L’ha defensat sempre. El nostre grup sempre ha tingut un respecte exquisit per a què la matriculació d’alumnes fos de manera  que es respectessin els interessos legítims de les famílies a l’hora d’escollir el centre educatiu dels seues fills amb els interessos socials i educatius de la Ciutat.
Som conscients, però, que la matriculació massiva en un mateix centre, de col•lectius amb necessitats educatives especials i/o provinents de famílies socialment desfavorides, provocaria efectes negatius en l’educació a la nostra Ciutat.
També som conscient que si és vulnera el dret de les famílies a l’elecció de l’ideari educatiu dels seu fills, pot portar-nos a conflictes d’interessos que poden convertir-se en conflictes socials entre els mataronins.
Aquest és un tema de Ciutat, aquest és un tema de País, de fet el desplegament de la LEC hi tindrà molt a dir
Atès que és un tema de Ciutat i de País, volem, amb el nostre gra de sorra, contribuir al que la Regidora d’Educació anomena “equilibri social”
És per això, que aquest grup municipal presenta el següent,
PREC:
La regidoria d’educació proposarà als SSTT del Maresme Vallès - Oriental l’adopció de les següents mesures:
a) Que de manera extraordinària, s’autoritzi als centres educatius  amb més demanda d’inscripcions d’alumnes a incrementar la ràtio fins a vint-i-vuit alumnes, sempre pensant amb una autorització que no es converteixi en obligació.   
b) Que la Ciutat de Mataró adopti la zona única a l’hora del procés de matriculació.
c) Que el nombre de places reservades a l’alumnat amb necessitats educatives especials passi de cinc a tres.”
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, entén que en l’exposició de motius, el grup de CiU referma un dels elements que és de consens a la ciutat i que és destacar l’extraordinari valor que té per tothom poder-se posar d’acord en aquest temes d’escolarització bàsica, entenent que la ciutat ha creat un bon mecanisme de distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials que és patrimoni de tots i al qual estan tots donant suport.
El prec parla de 3 conceptes importants. Un és la possibilitat d’autoritzar l’increment del rati dels centres amb més demanda no com una obligació. Autoritzar un augment de rati, en aquests moments, s’està fent d’una manera exclusiva quan el Director de la Comissió d’Escolarització té molt clar que hi ha molts elements que s’han debatut dins de la Comissió d’Escolarització que té de representants pares de la pública, pares de la concertada, directors de la pública, directors de la concertada, tècnics municipals, tècnics del Servei Territorial, representants de les federacions d’associacions de pares i, en alguns casos, sindicats. Per tant, hi ha molts ulls que són els que determinen quan cal fer un augment de rati. Nosaltres pensem que ha de seguir sent així, que no hi ha d’haver cap criteri d’entrada ni a petició del propi centre que determini l’augment de rati amb una mirada parcial. Perquè un augment de rati vol dir més pes d’escolarització per aquell professorat i per aquell centre. També es parla de la possibilitat que el nombre de places de reserva passi de 3 a 5. Això és impossible. En aquests moments, el nombre de places de reserva que tenim és de 5 i no és una decisió aleatòria. Ja hem tingut ocasió de comentar amb el Sr. Garcia que aquest número d’aquest any, com el dels anys anteriors, com els dels anys que vindran, no són números tancats, són números vius que depenen de la quantitat d’alumnat amb necessitats educatives especifiques que tenim a la ciutat. Això se sap de la següent manera: els alumnes de 3 anys que tenen pare i mare estrangers són subjectes d’una entrevista per veure quina és la competència lingüística que tenen i quin coneixement tenen d’alguna de les dues llengües del sistema. Això és un esforç molt gran que la ciutat fa d’una manera sistemàtica cada any però que ajuda a conèixer quines són les mancances que aquests alumnes poden tenir en la seva incorporació al sistema. En funció del resultat hi ha un informe de l’EAP que determina si aquest alumne és de necessitats educatives especials. Hi ha alumnes que tenen necessitats especifiques d’aprenentatge —per la raó que sigui, tenen retards— i, finalment, hi ha alumnes que tenen una situació econòmica per sota del llindar. Per tant, necessitats que acumulades a un centre podria donar moltes dificultats de tot: compra de llibres, participació en sortides, colònies, etc. Doncs, és aquest número informat d’una manera suficient el que es divideix pel número de línies o cursos de P3 de la ciutat que oferta qualsevol centre públic o concertat perquè està finançat amb fons públics perquè contribuïm tots amb el mateix pes el repartiment. En aquests moments, aquest número és 5. Altres anys era 2 o 3, en funció de la pressió demogràfica d’alumnes nou vinguts amb alguna d’aquestes característiques. Això ja s’està fent. En aquest sentit no podem acceptar el prec.
En referència al tema de la zona única, dir que no compartim el criteri. En aquests moments treballem amb una zonificació doble: les zones est i oest de la ciutat. Queda en mans del municipi la possibilitat de fer propostes de zonificació. Així es recomana per poblacions de més de 50.000 habitants perquè estem parlant de zones molt grans.
Pel que fa a transmetre aquestes propostes al Servei Territorial i a la Comissió d’Escolarització, cap problema perquè així ho farem.
 
El senyor Vicent Garcia Caurin puntualitza que quan la Sra. Calvo diu que és la Comissió d’Escolarització la que té la potestat de la reserva de places i tramitar-les, ell li pot llegir l’art. 3r d’aquesta resolució que recull que “els Serveis Territorials podran modificar per resolució del director territorial escoltades les Comissions d’Escolarització”. És a dir, no ho aprova la Comissió d’Escolarització. La Comissió d’Escolarització proposa i el Director dels Serveis Territorials signa el que aquesta li proposa o no. Nosaltres proposem la modificació d’aquestes reserves perquè, segons els mitjans de comunicació i segons la tendència de la gent immigrada, que és el gruix important de les unitats educatives específiques que hi ha en la matriculació de nous alumnats, sabem que estan retornant alguns al seu país i que està en retrocés, nosaltres vam proposar de 5 a 3 com podíem haver proposat de 5 a 4. Si l’any que ve hi ha menys alumnat d’aquestes característiques llavors vostè em diu que sí. Quant a la zonificació, val a dir que els directors de la pública d’ensenyament primari i secundari obligatori el 2005 votaren per unanimitat la zona única, no sé per quin motiu es va aprovar el de 2 zones a Mataró fent que la concertada, que tenia zona única, passés també a 2 zones.  Si la LEC ens està dotant de major autonomia als centres, nosaltres li diem que les direccions dels centres coneixen el que passa dintre del seu claustre i saben quin professor pot o no pot assumir 28 alumnes, o 27, o 26. Serà més fàcil que això doni un fruit que no pas que vingui imposat pels Serveis Territorials que, moltes vegades, no coneixen la realitat del centre.
La senyora Conxita Calvo entén que la composició de la Comissió d’Escolarització té la capacitat d’elevar la proposta al Director del Servei Territorial que, efectivament, és qui decideix. Li he de dir que normalment accepta els criteris perquè estan fonamentats en una pràctica i una lògica. Per tant, el que volia dir és que allà on es fa el debat de debò és a la Comissió d’Escolarització. Jo no buscaré a la història dels plens municipals el motiu pel qual es va aprovar una zonificació determinada. El tema és que tenim una zonificació igual per l’escola concertada i per l’escola pública, cosa que no teníem anys anteriors i això no era ajustat a la norma. Ara tenim la que tenim. Els altres elements de flexibilitat ja s’estan donant des de les pròpies Comissions d’Escolarització. S’estan donant amb la visió global sempre i amb la mirada de molts agents que són els que tenen la composició definida a la Comissió i els que tenen criteri per poder justificar moltes coses, millor que deixar a mans dels centres aquesta modificació.
 

El senyor Vicent Garcia Caurin afegeix que la Sra. Calvo no parla mai que el director pugui resoldre si té més matrícula o menys, sinó que pugui negociar en els Serveis Territorials incrementar la matrícula i que no siguin aquests qui imposen al centre l’increment de rati.
 
21  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PLA D’ACCIÓ PEL MANTENIMENT I MILLORA DE LES IEM.
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“Al gener de 2007, el Consell Plenari del Patronat Municipal d’Esports va aprovar, a proposta del seu President i regidor d’esports, un Pla d’acció per a les IEM que, a partir dels  resultats de l’auditoria encarregada per acord d’aquest consistori,  concretava les actuacions que caldria dur a terme, durant el període 2007-2011, per corregir les deficiències que,  degut a l’antiguitat de les instal•lacions i l’escàs manteniment que s’hi havia fet al llarg dels anys, presentaven moltes de les instal•lacions esportives municipals.
Malgrat això, el Pla preveia que algunes de les instal•lacions serien substituïdes en un termini curt de temps per noves instal•lacions i que, en conseqüència, no era conveneint dur-hi a terme les actuacions de millora i manteniment que no fossin les directament relacionades amb qüestions de seguretat. Així, mentre l’auditoria concloïa, en aquestes instal•lacions, la necessitat de fer-hi actuacions per valor de més d’un milió i mig d’euros, el Pla d’acció va preveure actuacions per un valor de, només, 290.000 euros.
Ara, si exceptuem part de l’estadi municipal d’atletisme i el futur camp municipal d’hoquei, sabem que, a causa de l’actual conjuntura econòmica, passaran força anys abans que aquestes instal•lacions siguin substituïdes. Pel que fa a algunes (CMF de Cirera i CM d’esports) el govern ja va corregir les previsions del Pla per tal d’afrontar la nova situació; en altres, però, no s’han pres decisions que són absolutament inajornables. En aquest sentit, és especialment necessari actuar al Palau d’esports Josep Mora; instal•lació en la que, segons l’auditoria, calia fer-hi actuacions per valor de més de 400.000 euros.
D’altra banda, en algunes de les instal•lacions que no s’havien de substituir, tant l’auditoria, com el mateix Pla d’acció aprovat, preveien inversions importants que, a hores d’ara, pràcticament ni han començat. Al respecte, destaca, especialment, el poliesportiu Eusebio Millán, atès que dels 266.000 i 160.000 euros que, respectivament, proposava l’auditoria i preveia invertir el Pla d’acció pràcticament no s’ha fet res.
Per tot plegat, el grup municipal de CiU formula el següent,
PREC
Que l’Institut d’Esports revisi el Pla d’acció aprovat l’any 2007 pel que fa a les inversions de millora i manteniment que cal dur a terme en aquelles instal•lacions que es preveia serien substituides en breu i que executi, d’aquí al 2011, tant les inversions resultants de la revisió esmentada, com les previsions establertes per a les instal•lacions que no s’havien de substituir. “
 
El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, anuncia que no acceptaran el prec. Primer de tot, per un tema de formes. En l’últim Consell Rector al maig vaig anunciar que el tema de la revisió del Pla de millora el portaríem a debat i que els tècnics estaven preparant tota la documentació, i considero que no podem anar a debat amb la gent de l’esport amb una postura ja presa. Per tant, portem allà el debat que toqui, parlem de tot el que faci falta però en el moment que toqui, tal com està anunciat en el Consell Rector. Jo crec que tenim un bon pla que ens marca tots el temes que hem de resoldre i alhora és un pla que ens permet tenir certa flexibilitat a l’hora de decidir les actuacions cada any, i les decidim en funció de vàries qüestions: dels recursos de què disposem, de les prioritats, de les necessitats, de les urgències i dels acords que hem pres amb els clubs. Sobre la feina feta, estem a la meitat del pla, per tant, no em felicito, però s’ha fet feina i podem dir que del 2006 al 2009 portem 82 accions fetes del Pla de millora, amb 836.000 euros gastats. Algunes de les instal•lacions que ens marcaven com que necessitaven més actuació ara estan molt millor, tot i que encara queda feina com, per exemple la Piscina Municipal, el camp de Cirera, els camps de Rocafonda, Pla d’en Boet o el mateix camp d’hoquei herba, el Palau Mora.
En el Palau Mora hi haurà aquest any una actuació d’arranjament de façana, s’han adequat les cistelles de bàsquet, cada any es repinta tot l’interior, es va fer l’any passat el desenvolupament de l’aigua calenta sanitària, això vol dir una nova caldera, un nou acumulador i tota una instal•lació nova de canonades.
A l’Eusebi Millan s’ha fet una rampa per accés a minusvàlids, s’ha actualitzat la normativa de sortides d’emergència al tema d’incendis, s’ha habilitat la pista central pel bàsquet i estem treballant aquest any en el canvi de les plaques metàl•liques al sostre per arreglar el tema de les humitats. L’any que ve, atacarem tot el tema dels vestidors.
 
El senyor Francesc Masriera comenta al Sr. Pera que si anuncia que té intenció de portar a l’Institut d’Esports consideracions en relació amb l’actual Pla d’Acció pel Manteniment i la Millora de les Instal•lacions Esportives, no entén per què no pot acceptar el seu prec. De vegades sembla que decideixin si acceptar o no un prec en funció de si això els resta protagonisme i de si ens en donarà excessivament als partits de l’oposició. Sigui seva o nostra, si la proposta és bona i necessària per, en aquest cas, les instal•lacions esportives municipals, allò més correcte seria que fàcilment ens poséssim d’acord. No tenim cap interès en mantenir aquest prec. Si ho creu millor el presenten vostès en el proper ple i nosaltres el votarem a favor.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que el Govern municipal no presenta ni precs ni preguntes.
El senyor Ivan Pera respon que no es pot anar a un debat amb una decisió presa prèviament.

22  - PREGUNTA QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA SEU PROVISIONAL DEL MUSEU BASSAT.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
“El 19 de juny, el publicista Lluís Bassat anunciava en una acte públic organitzat pel Capgròs que la Nau Gaudí serà finalment la seu provisional del Museu Bassat, mentre no estigui enllestit l’edifici definitiu que l’ha d’acollir, el qual s’ha d’ubicar a l’antiga farinera Ylla i Aliberch.
Els grups de l’oposició no en n’havien estat informats a les reunions institucionals programades. Tenim constància, però, que l’alcalde va citar al seu despatx, abans de la celebració de l’acte públic del Capgròs, un altre grup municipal per informar-lo dels canvis d’ús de la Nau Gaudí, canvis que posteriorment anuncià el senyor Bassat.
El regidor i el Grup Municipal de la CUP ens hem sentit menystinguts per haver estat exclosos de la informació facilitada a altres grups municipals. Creiem que és una falta de respecte al Grup, i també a totes les persones que se senten representades per nosaltres i ens donen suport.
La CUP va donar suport a l’arribada del Museu Bassat i va fer confiança al Govern quan va argumentar que no era possible adequar la Nau Gaudí com a seu del Museu Bassat.
Creiem que, si s’han canviat els criteris, se n’hauria d’haver informat tots els grups municipals.

És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:
1. Per quin motiu no es va informar els grups de l’oposició sobre el canvi d’usos de la Nau Gaudí a la Junta de Portaveus?
2. Per què es va informar personalment d’aquest fet els altres grups i es va menystenir el regidor de la CUP?
3. Per quins motius el govern ha canviat d’opinió sobre la ubicació de la seu provisional del Museu Bassat?
4. A quin lloc es preveu ubicar l’actual telecentre que funciona a la nau?”
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, vol fer una consideració a la part expositiva:
No va ser el Sr. Bassat qui va anunciar en un acte públic que la Nau Gaudí seria finalment la seu provisional, vaig ser jo mateix conjuntament amb el Sr. Bassat en una roda de premsa. Això no justifica que vostè no hagués estat informat i li demano excuses perquè me’n vaig descuidar. És a dir, no va ser allà, sinó que va ser prèviament en una roda de premsa. El Govern va canviar d’opinió perquè en el calendari en què ens anàvem a instal•lar degut al desenvolupament del sector IVECO-Pegaso, que és on serà la futura ubicació del Museu Bassat, s’endarrereix en el temps i es dilatava massa el tema. Per això vaig creure oportú fer un canvi de plantejament que aquell havia de ser l’espai per a una altra cosa. Havíem treballat per buscar algun espai alternatiu que tampoc vam trobar. En no haver trobat un espai per ubicar provisionalment el Museu Bassat i la dilació en el temps, vam creure que valia la pena repensar la proposta que va fer el Sr. Bassat i que jo vaig rebutjar. Ha estat un problema de calendari que ens obliga a fer replantejaments. 
A quin lloc es preveu ubicar l’actual telecentre que funciona a la Nau? Doncs estem treballant en un parell de possibilitats i abans de Les Santes o al mes de setembre estarem en condicions de poder-ho dir. De totes maneres, el telecentre serà fins a final d’any en aquest espai perquè estem treballant amb el Sr. Bassat de cara als primers mesos de l’any 2010 per a la ubicació del Museu Bassat a l’espai de la Nau Gaudí. S’hi hauran de fer algunes reformes, però intentarem que siguin les mínimes per no desvirtuar el caràcter de la rehabilitació que es va fer.

El senyor Xavier Safont-Tria accepta les disculpes de l’oblit d’aquest punt 22 de l’ordre del dia i afegeix que certs oblits són simptomàtics.

El Sr. Alcalde respòn al Sr. Safont-Tria que té tot el dret del món a interpretar-ho com vulgui però que li ha contestat sincerament.
23  - PREGUNTA QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA BATUDA A EMPRESES TÈXTILS REGENTADES PER XINESOS.
Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 16 de l’ordre del dia.

24  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L’APLICACIÓ DE LA NOVA LLEI DE “SEGURIDAD VIAL” APROVADA PEL CONGRÉS DELS DIPUTATS.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :
“El passat mes de juny el Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar de manera definitiva l'Ordenança Municipal de Circulació i Transport de mercaderies perilloses.
Pel que sabem al Congrés dels Diputats s’ha aprovat una nova Llei de “Seguridad Vial” que afectaria a una part de l’articulat de l’Ordenança Municipal recentment aprovada a la nostra ciutat. En concret ens referim al punt P de l’article 54, Capítol VI que afecta a la retirada de vehicles estacionats a la zona blava que no disposin del rebut corresponent o que hagin exhaurit el temps pel qual han pagat. Segons l’Ordenança, aquests vehicles podrien ser retirats per la grua, cosa que entraria en confrontació amb el que diu la nova Llei, que no contempla la retirada de vehicles de les zones d’aparcament amb horari limitat si no s’està ocupant una plaça destinada a aparcament de persones amb deficiència física i que tenen, doncs, un vehicle adaptat.
És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:
PREC
1. El servei de mobilitat de l’Ajuntament de Mataró farà una revisió de l’Ordenança Municipal de Circulació i Transport de mercaderies perilloses per tal d’adequar- la, en tots els seus aspectes, a la nova Llei de “Seguridad Vial” aprovada pel Congrés dels Diputats, quan aquesta entri en vigor. “

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, matisa que la Llei a què es fa referència encara no està aprovada. Està en tràmit al Parlament, és a dir, s’ha aprovat al Congrés però no al Senat. Al Senat hi pot haver esmenes i, per tant, podria haver de tornar al Congrés. Aleshores, estar discutint aquí el contingut d’aquesta Llei no té sentit. De totes maneres, un cop aprovada i entrada en vigor, si hi haguessin contradiccions entre allò aprovat a la Llei i l’Ordenança municipal, evidentment s’aplicaria sempre la Llei per una qüestió de jerarquia. També recordar-li que un dels aspectes que es va treballar amb la nostra Ordenança de circulació va ser la seva flexibilitat en el seu articulat en previsió de futures modificacions normatives. Un cop tinguem el text definitiu de la Llei, veurem si val la pena o no tocar l’Ordenança municipal. És per aquest motiu que no acceptem el prec.
 
El senyor José Manuel López, indica que està d’acord amb el que diu la Sra. Aguilar. Nosaltres demanem que quan entri en vigor la Llei, que es faci llavors el prec. El fet que s’inclogués la no retirada de vehicles de la zona blava ve d’una esmena del grup de CiU al Congrés, que va ser acceptada pel propi PSOE i, per tant, entenem que difícilment en tot el tràmit parlamentari això anirà enrere.
 
La senyora Núria Aguilar contesta que, si quan entri en vigor cal modificar-la, serà en aquell moment que valoraran la necessitat o no de fer-ho.
 
25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL TEMPS QUE ES TARDA PER CONCEDIR LLICÈNCIA D’ACTIVITATS, D’OBRES MAJORS I D’OBRES MENORS.
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Atesa la crisi econòmica que ens afecta, és evident que l’obertura de nous establiments comercials, així com d’altres activitats econòmiques que puguin crear riquesa de forma directe o indirecte a la nostra ciutat, ha disminuït sensiblement comparant-la amb anys anteriors. Així mateix, el nombre de llicències tant d’obres majors com d’obres menors, a conseqüència de l’alentiment del sector de la construcció també ha disminuït considerablement.
Davant d’aquesta situació, els diferents departaments de l’administració local haurien de facilitar les coses i ajudar a impulsar l’activitat econòmica i comercial dels ciutadans, sempre dins de la legalitat vigent. Entre d’altres, cal facilitar i escurçar alguns terminis per a l’obtenció per part dels ciutadans i societats de les corresponents llicències d’activitat, d’obres majors, i d’obres menors.
Per altra banda, durant el mes de juny de 2009, el govern de l’estat espanyol va aprovar l’anomenada “llei òmnibus”, que aglutina canvis en 47 lleis per eliminar traves burocràtiques sobretot del sector serveis, i adaptar-les a la directiva europea del mateix nom.
Aquesta nova regulació elimina requisits i altres obstacles existents que restringeixen innecessàriament o desproporcionadament la posada en marxa d’activitats de serveis que impedeixen o retarden els nous projectes emprenedors i la creació de llocs de treball.
Fonamentalment, en relació a llicències, es substitueix la figura de l’autorització prèvia que regeix l’accés a nombroses activitats, per simples comunicacions d’inici de l’activitat o declaracions responsables per part del prestador a l’administració.  
Per tot això, el grup Municipal de Convergència i Unió realitza, les següents,
PREGUNTA:
PRIMERA.- Quin és el termini mig actual que els diferents departaments de l’Ajuntament tarden en concedir llicència d’activitats als ciutadans/societats que ho sol.liciten ? I el de llicència d’obres majors ? i el d’obres menors ?
SEGONA.- S’ha previst adaptar l’anomenada Llei òmnibus en relació a la concessió de llicències d’activitats ? En cas positiu, en quin moment ? De quina forma ?
TERCERA.- S’ha previst realitzar algun tipus de campanya informativa a la ciutadania explicant la nova regulació i els passos a seguir per l’obtenció de llicències ?"
 
El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, explica que ell contesta la primera pregunta relativa a llicències d’obres i, a continuació, continuarà la Sra. Romero pel que fa a activitats.
Quant a la primera pregunta referent als terminis mitjos de llicències d’obres majors i menors, he de dir que he consultat els arxius i podríem considerar que al voltant del 90% dels expedients tramitats han estat dins dels períodes legals —2 mesos en cas d’obres majors i 1 mes en cas d’obres menors. Concretament, la mitjana ha estat uns 50 dies per les obres majors i de 16 dies per a les obres menors.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, comenta, quant a llicències d’activitats, que aquestes es divideixen en 4 grups (annexos). Pel que fa a l’annex 4 per exemple, són carnisseries, garatges, comerços, oficines, etc., que són el 60% de les llicències que tramitem. Aquestes es fan amb un règim de comunicació prèvia i tenen una durada establerta d’1 mes, i realment complim aquest període. L’any 2002-2003 ja vam fer una carta al servei que ens comprometíem a aquestes xifres.
Pel que fa als annexos 2 i 3, que són d’indústries, construcció, químiques, tèxtils i, en general, indústries més pesants, representen el 39% de les llicències que donem i la mitjana de temps ha estat de 80 dies en el cas de l’annex 2 i de 110 dies en el cas de l’annex 3, tenint en compte que aquestes llicències ja no només han de passar per l’Ajuntament, sinó que també passen per Bombers, el Servei de Jocs i Espectacles o l’Oficina de Gestió Ambiental. Hi ha un 1% de les llicències que són de l’annex 1 i que depenen de la Generalitat. 
Pel que fa a la segona pregunta, val a dir que totes les administracions estem treballant per adequar aquesta Directiva a les nostres ordenances, hem assistit la majoria de serveis a diferents jornades que s’han fet sobre aquesta Directiva, la Secretaria General de l’Ajuntament ha convocat als serveis implicats perquè diguin quines són les seves normatives que queden afectades per aquesta Directiva. Com que tenim encara uns mesos fins l’1 de gener del 2010 per poder adaptar la nostra normativa, en aquests moments hi estem treballant i, per tant, encara no li puc contestar amb la concreció que vostè ens comenta.
En relació amb la campanya informativa, si realment afecta en gran part els ciutadans, ens haurem de plantejar si fem alguna comunicació.
 
El senyor Marcel Martinez demana que se’ls vagi informant de tots els passos que es vagin fent.

26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’OPERACIÓ CONTRA ELS TALLERS CLANDESTINS XINESOS A MATARÓ.
Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 16 de l’ordre del dia.

27  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RECUPERACIÓ DELS DOCUMENTS CUSTODIATS PER L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:
“En data 13 de setembre de 2007, el Ple Municipal va aprovar la proposta presentada pel Grup Municipal del PPC, de procedir a la reclamació del gruix de documents custodiats per l'Arxiu de la Corona d'Aragó, datats dels segles XV al XIX, i que van ser rescatats de Mataró durant la Guerra Civil a mans dels serveis del Patrimoni de la Generalitat,  com a mesura preventiva davant la incertesa del desenvolupament dels esdeveniments bèl•lics.
Tanmateix, en data 24 de Març de 2009, aquest Grup Municipal va presentar també una Pregunta sobre la mateixa qüestió per demanar quines eren les gestions que s’havien fet des del nostre Ajuntament al respecte per tal de recuperar els documents.rebut informació sobre les passes efectuades per la regidoria o departament a qui, és de suposar, es van donar instruccions per realitzar les gestions oportunes.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, va afirmar, en resposta a la pregunta que, s’havien realitzat una sèrie de tràmits i que el subdirector general dels Arxius Estatals havia contestat que els protocols notarials custodiats per l'Arxiu de la Corona d'Aragó no es poden considerar documentació pròpia dels ajuntaments i que d'acord amb l'article 36 de la Llei del Notariat pertanyen a l’Estat. Per tant, i d’acord amb aquesta interpretació, considerava que es troben a disposició de qualsevol persona interessada en un arxiu estatal, i per això no hi ha cap raó per procedir al seu trasllat.
Tanmateix, apuntava la possibilitat de treballar per un acord per a obtenir la reproducció d’aquesta documentació a través d'un conveni. La Sra. López, va dir també que analitzant jurídicament la resposta del Ministeri, el govern pensava que l'opció més factible seria demanar còpia d'aquest fons de manera digitalitzada, pel que establirien contactes amb els responsables de l’Arxiu per definir com fer-ho possible.
Amb tot el nostre respecte vers l’opinió de la Sra. López, aquest Grup Municipal no entén que el Govern Municipal hagi lluitat lo suficient en defensa del que creu que és un Dret legítim de la ciutat expressat en un Acord de Ple.
Per tot lo exposat, aquest Grup Municipal presenta el següent
          PREC
1.- El Govern Municipal reconsiderarà el seu posicionament d’acceptar l’argumentació del Subdirector general dels Arxius Estatals i procedirà a cercar la via mes adequada per reclamar, en el sentit que deia l’Acord de Ple de 2007,  el gruix de documents custodiats per l’Arxiu de la Corona d’Aragó que van ser rescatats a mans dels serveis de Patrimoni de la Generalitat durant la Guerra Civil.”
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, exposa que el seu grup comparteix també la voluntat que aquests arxius retornin a la ciutat. No li podem acceptar el seu prec, però, perquè el Govern entén que ja hi estan treballant en el sentit que apuntava la proposta de resolució que vam aprovar conjuntament l’any 2007. La proposta establia que havíem d’iniciar els tràmits per a la recuperació d’aquest fons documental i és el que estem fent.
Davant de les dificultats legals que això comporta, davant la resposta que hem obtingut, estem intentant de trobar la via més adequada per reclamar aquests documents que, en aquests moments, seria la de la devolució digitalitzada d’aquests fons. Hem tornat a posar-nos en contacte amb la Generalitat de Catalunya, amb la Direcció General d’Arxius per demanar el seu ajut en aquest afer i li puc dir que la Generalitat avala la nostra demanda i tenim el seu compromís que quan aquests fons passin a les seves mans, tal com estableix el nostre Estatut, seran retornats immediatament a la nostra ciutat. Creiem que aquestes són les dues úniques possibles vies a hores d’ara i són les que estem tirant endavant. Ens comprometem a continuar treballant-hi.
El senyor Pau Mojedano es mostra satisfet pel fet que la Generalitat avali la reclamació de Mataró i reitera que aquests documents haurien d’estar a Mataró a l’Arxiu Comarcal
 
28  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’OPERACIÓ POLICIAL A TALLERS CLANDESTINS.
Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 16 de l’ordre del dia.

29  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA SITUACIÓ DE CRISI ECONÒMICA I A LA VISTA DE LES DECLARACIONS DEL GOVERN MUNICIPAL.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“Hem conegut per la premsa que “el govern municipal tripartit treballa en l'elaboració d'un document que fixarà els criteris per a desenvolupar els sectors urbanístics previstos en el Pla General del 1996, amb l'objectiu d'esgotar-lo i preparar-se per a la seva revisió”. Document que, fins aquest moment, no ha estat presentat, ni anunciat als grups de l’oposició.
Sembla que el govern accepta públicament que la situació de crisi econòmica a la ciutat obligarà a aturar i posposar el desenvolupament d'alguns sectors i l'execució de diversos projectes urbanístics a la ciutat. També segons la premsa, els responsables dels partits que donen suport al govern, admeten que “ara cal “contextualitzar” projectes i deixar-ne alguns per millor ocasió” i posen com exemple de propostes que hauran d’esperar. la construcció de casals d'avis i centres oberts per a joves amb dificultats, així com la compra d'habitatge de segona mà.
Aquest anunci de replantejament de les prioritats del govern municipal, justificada per la prioritat de lluitar contra els efectes de la crisi, sobretot en l'àmbit social, no només té una repercussió sobre l’acord de govern per a l’actual mandat, sinó que afecta de manera directe i immediata al compliment dels compromisos adquirits al PAM 2009 i el Pressupost que l’acompanya.
Tot això passa quan s’ha de començar a treballar en les propostes i redacció del PAM i Pressupost Municipal del proper exercici i, per fer-ho caldrà, la màxima informació sobre el desenvolupament de l’actual, que previsiblement tindrà un grau de compliment inferior a l’habitual.
Davant aquest situació, el Grup Municipal de CiU presenta el següent,
PREC:
Primer.- Que el govern de la ciutat, en un termini no superior a un mes, presenti als grups municipals del Consistori un document exhaustiu sobre el compliment de totes i cadascuna de les accions compreses al PAM 2009, així com les possibilitats que siguin executades abans de finalitzar l’any, i un segon document sobre l’estat d’execució del Pressupost 2009 a 30 de juny i les previsions pel 31 de desembre.
Segon.- Els documents esmentats es lliuraran en format digital obert, que permeti ser modificat, per tal de facilitar el treball i agilitzar el debat.”

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, comença avançant que el Govern municipal no acceptarà el prec.
Justament la transparència és un dels objectius d’aquest Govern i venim explicitant diferents programes d’actuació municipal. En els dos últims (2008 i 2009) ho hem explicitat concretament. Amb aquesta voluntat, hem rendit comptes tant als grups municipals com a la ciutadania.
L’any passat vam presentar per primera vegada el document que avaluava l'estat de compliment de seccions que es recollien en el PAM, abans d'aprovar el Pressupost. Saben que en el PAM 2009 el nostre compromís va més enllà i, per tant, el que vam dir, amb la voluntat de millorar aquesta transparència, és que aquest document d'avaluació el faríem més sovint. Per tant, ja els avanço que a la propera comissió informativa de
Serveis Centrals hi haurà un punt de l'ordre del dia que justament serà donar compte de l’estat de compliment del primer trimestre del PAM d’enguany.
Respecte a l’estat d’execució del Pressupost 2009, saben vostès que el nostre compromís també és lliurar dos informes quatrimestrals: uns informes molt exhaustius que fem dues vegades l'any (30 d'abril i 30 de setembre). Aquest informe va molt més enllà també del que ens hem compromès, perquè estableix les bases d'execució del pressupost i per això és un document molt útil. Però, per això mateix, requereix molt d’esforç i temps i és impossible fer-ho més sovintejat.
Aquest any hem fet un altre pas endavant que ha estat integrar dins el web municipal un espai que s’anomena « rendiment de comptes » on pengem aquests documents també perquè la ciutadania els pugui tenir al seu abast.
Finalment, respecte al format en què em demana aquests documents, dir-li que els continuarem donant en el mateix format perquè, ja li he explicat moltes vegades, aquest format que vostè demana nosaltres no l’utilitzem, no el tenim i, per tant, no manipularem la informació per fer-ho així.
 
El senyor Joan Mora lamenta que la Sra. López li hagi respòs que el Govern no pot subministrar als grups de l'oposició un estat de comptes d'execució del pressupost en format magnètic (és a dir, amb un full de càlcul obert...). Això és factible i, si no, apunti-ho al PAM de l'any vinent, perquè val quatre xavos.
En segon lloc, com que vostès ens donen aquesta informació en format trimestral, ja li vaig dir, no cal que ens l’entregui tant treballada. El que volem és que ens l’entreguin al dia, i no dos dies abans del pressupost, com va passar l'any passat, perquè llavors ens és molt difícil fer propostes sobre temes que desconeixem; i els desconeixem perquè vostès no ens volen subministrar aquesta informació. És així de clar. Vostès no ens volen subministrar una informació de la qual vostès sí que disposen i sí que coneixen, perquè sinó vostès no podrien elaborar el pressupost, tret que el facin d’aquesta manera. Algunes coses sí que les fan, però no totes. I el que els demanem és de sentit comú. El que vostès ens vulguin subministrar la informació més ampliada, amb més filigranes, etc., si ens la subministra tard no ens serveix de res. I, per tant, l'únic que veiem nosaltres és la intenció partidista i sectària de no subministrar-nos la informació quan toca. Hem de desterrar d'aquest consistori aquestes pràctiques que són la politiqueria a la qual hem fet al•lusió més d'una vegada.
Per tant, no ens intenti enganyar perquè vostès ens poden subministrar aquesta informació perfectament. I si no ho fan és perquè no volen.
La senyora Montserrat López lamenta molt el to de la intervenció del Sr. Mora i el contingut de les seves paraules.
Això que ha dit no és cert: no li hem donat aquesta informació perquè no la tenim i no utilitzem aquest format. L'hi entreguem en un format digital, això sí, que es diu PDF i que tothom utilitza i que pot trobar al web, tot i que abans li lliuro a vostè.
D’altra banda, no digui que no vol aquesta informació tan detallada perquè en la seva part expositiva abans ha dit que volia un informe súper extens. Altres vegades ens han reconegut la feina que fem i justament no ho fem només a data 30 d’abril. L’única cosa que li puc donar a data concreta és un llistat d’execució de partides que no serveix per absolutament res.
Nosaltres no amaguem informació. Vostès tenen la mateixa informació que té el Govern en el mateix moment que la té el Govern, i això és una pràctica habitual en aquest Ajuntament, cosa que no es produeix en molts altres.

30   -  PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA PARTICIPACIÓ DE LES COLLES LOCALS ALS ACTES DE LES SANTES.            
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:
“Des de fa cinc anys que altres colles de foc de la ciutat, a més de les “institucionals”, participen al Correfoc de Santes (Escapada a Negra Nit), com a colla convidada, com ho fan colles d’altres poblacions, després d’haver-ho sol•licitat presentant un escrit a l’IMAC.
Enguany, sembla que aquestes colles poden quedar fora, possiblement perquè el Correfoc es celebrarà en cap de setmana i això fa possible l’assistència de més colles d’altres poblacions.
Les colles “no institucionals” cobreixen un buit a la ciutat, com és el fet que els nois puguin fer de diables, a més de tenir un important nombre d’infants que formen part de colles infantils. Són grups que han col•laborat en molts correfocs i organitzats en les festes de diversos barris de la ciutat.
Com entitats, reben ajuts municipals i han participat en la Mostra d’Entitats i en el debat de documents com el Pla Jove 2009-2012 o en la constitució de l’actual IMAC.
Sabem que la participació sempre ha estat en qualitat de “colles convidades” i que les “colles institucionals” tenen un pes molt important en la preparació dels actes. Però també és cert que la presidència de l’IMAC hi té un paper fonamental.
Des del més absolut reconeixement a les “colles institucionals” i al paper que tenen en determinats actes ciutadans, molts ells més institucionals que festius, creiem que és molt important el recolzament a la tasca que altres grups estan portant a terme en els darrers cinc o sis anys pel que fa a la divulgació de les nostres tradicions.
És per tot això que el Grup Municipal de CiU presenta el següent,
PREC:
Què el Regidor – Delegat de Cultura i president de l’IMAC, faci les gestions oportunes per tal de fer possible la participació de totes les colles de foc de la ciutat en algun acte de Les Santes 2009, sense perjudici de convidar altres colles de fora de la ciutat, com s’ha estat fent els darrers anys.”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comença reconeixent que li sap una mica de greu aquest tema perquè quan hi ha aquestes situacions de malentesos el que cal és fer gestions oportunes i potser no dedicar-hi tant de temps en el ple.
Començo pel final i li avanço que no li acceptaré el prec perquè, d’entrada, vostès han reiterat moltes vegades el fet que en el procés de reformulació dels organismes autònoms no hi havia debat, participació... i un cop constituït l’IMAC i el seu consell rector, doncs, la participació és insuficient. Doncs, molt bé, en el darrer consell rector es va parlar
aquest tema a petició de la seva representant que el va treure, i malgrat això encara el porten al ple. Això li resta molt de poder i valor de participació, en aquest cas, al consell rector.
Algunes de les reivindicacions que les colles, no institucionals, fan jo les comparteixo, però no és fàcil canviar les coses d’un dia per l’altre.
El segon comentari fa referència a la part expositiva. No són rumors, vostè ho sap. Fa uns dies la colla de diables va entrar una carta per registre, i vostès bàsicament s’han limitat a reproduir part d’aquesta carta i, per tant, també reprodueixen algunes afirmacions incorrectes que conté la carta. Per exemple, la primera frase és incorrecta “Des de fa 5 anys...”, no és veritat.
Sobretot el dubte que em queda és si vostès coneixen prou com funciona l’organització de Les Santes i sobretot si reconeixen i valoren el procés participatiu que s’hi dóna. A Les Santes crec que hi ha un procés participatiu que es pot canviar però en tot cas està reconegut i és un mètode de presa de decisions complex, ric i sensat. Si no passa així, ja mirarem de rectificar-ho.
Per tant, interpreto que el prec té voluntat constructiva i estic d'acord en què cal fer gestions, tant d’acord que ja n’he fet bastants, així com els tècnics de l'IMAC, per veure si s'arriba a un punt d'acord. Dóna la sensació a partir del prec que hi hagi una mala relació amb les colles de diables i no és cert. Per aquests motius, no li acceptarem el prec.

El senyor Joaquim Fernàndez es dóna per satisfet si el conseller-delegat es compromet a fer el màxim de gestions per solucionar aquest tema.
D’altra banda, no sé quina importància té si en són 5 o si en són 4. Li demano disculpes. L'important és si estem d'acord en el valor que donem a les colles, a totes, en el context de la ciutat. És veritat que coneixíem aquesta carta i la vam utilitzar. El que no sabem és si aquesta gent s'ha vist amb algun tècnic municipal.

El senyor Sergi Penedès respon que ell sí que s’ha vist amb aquestes colles. I aclareix que no farà gestions perquè hi hagi ara aquest prec, sinó perquè fa temps que en fa.

FORA DE CONVOCATÒRIA
Conclòs l’ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’ha presentat una proposta de resolució de tots els grups municipals en recolzament als treballadors d’IVECO-PEGASO., que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :
La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN RECOLZAMENT ALS TREBALLADORS D’IVECO-PEGASO.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“Iveco és una empresa multinacional nascuda l’any 1975 de la fusió de tres societats. En aquests moments, pertany al grup FIAT i és una de les grans constructores de vehicles industrials del món. Dissenya, construeix i comercialitza una gamma complerta de vehicles industrials, de carretera, cantera, antiincendis i protecció civil destinats al món del transport i la satisfacció del client amb les tecnologies més avançades.
Iveco España, S.L. disposa de tres centres de producció: el de Madrid per camions pesats, el de Valladolid per vehicles lleugers i el de Barcelona per la xassís dels autobusos.
Actualment, la indústria de l’automoció està patint d’una manera clara la crisis econòmica mundial, com estem comprovant dia rere dia a tot el món,  degut a la reducció del consum de vehicles i provocant la destrucció d’una quantitat important de llocs de treball. Ara bé, la divisió d’autobusos compta amb un mercat una mica més estable ja que respon a la necessitat de les administracions de disposar d’autobusos urbans que realitzin un servei de transport públic, i en aquest sentit, la demanda pública es manté ajustant-se més a criteris socials i no només econòmics. Tot i així, l’empresa Iveco España S.L. ha presentat un expedient de regulació d’ocupació per a 240 treballadors a la divisió de Barcelona, així com també al centre situat a Madrid. En el centre de treball ubicat a la zona Franca de Barcelona hi treballen 83 treballadors i treballadores de Mataró.
Es per això que, els sotasignats presenten els següents:
ACORDS
PRIMER.- Mostrar la nostra voluntat de recolzar el sector industrial català, demanant que s’aposti per la innovació i la formació com a elements de competitivitat, generant llocs de treball i riquesa pel nostre territori; i que no s’utilitzi la crisis com a argument per a realitzar reduccions de plantilles no justificades.
SEGON.- Reafirmar el nostre compromís envers la ocupació estable i de qualitat en les empreses públiques i privades catalanes.
                                                          
TERCER.-  Recolzar el Comitè d’empresa i els treballadors i treballadores d’Iveco España, S.L. en aquesta situació difícil.
QUART.- Comunicar aquest escrit a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern de l’Estat perquè se’n faci ressò i faci les gestions necessàries per a pal•liar aquesta situació.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
 
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta.