La Junta de Portaveus aprova enfortir la Renda Garantida i complementar-la amb l’Ingrés Mínim Vital

“La ILP de la Renda Garantida de Ciutadania (en endavant RGC) va rebre l’aval de més de 120.000 persones, catalans i catalanes que amb les seves signatures van possibilitar que es prengués a consideració al Parlament. Va ser defensada pel portaveu de la Comissió promotora a l’hemicicle, el 26 de març de 2014.

L’objectiu de la ILP impulsada des de la ciutadania i els moviments i entitats socials, va ser en compliment i desenvolupament de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya on diu: “Les persones o famílies que es trobin en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda garantida de Ciutadania que els asseguri els mínims una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin” per fer front a la pobresa estructural que patim a Catalunya a través de la seva implementació.

Després d’anys de debats, superant dificultats i traves en el marc del Parlament, va ser finalment aprovada el 12 de juliol de 2017, gràcies a l’acord de tots els grups. La seva aprovació ha suposat sens dubte en termes socials, un avenç i jurídicament un nou dret social de les persones. Una prestació econòmica per fer front a la pobresa, un instrument de primera magnitud per acabar amb la desigualtat a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha 130.000 persones que no tenen cap ingrés, segons les últimes dades de l’IDESCAT (2019), i la taxa de risc de pobresa la situaven abans de la crisi de la COVID, al voltant del 20%.

Segons dades publicades pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies hi ha 125.233 persones beneficiàries de la RGC i dels seus complements, mentre que la població en risc de pobresa a Catalunya equival al 21%, és a dir, a 1,6 milions de persones, tal com indica l'última enquesta de condicions de vida de l’IDESCAT.

Així, si tenim en compte els beneficiaris actuals, només un 8% de la població catalana en risc de pobresa rep la prestació. Cal preveure que amb la Crisi de la COVID, al maig del 2020, el nombre de persones afectades s’haurà duplicat, com a mínim.

Des del seu desplegament, la Comissió promotora i les entitats socials han denunciat reiteradament les dificultats i traves per accedir-hi, el que fa que una de cada quatre persones que hi té dret no la rebi .

S’han denegat en aquests dos anys de vigència, un 80% de les prestacions i en una manca total de transparència, no s’han explicat els motius. Es triguen 4 mesos en resoldre les que s’accepten a tràmit.  Davant aquesta situació,  el passat  febrer,  el ple del Parlament  va   aprovar  una proposició  de  llei  presentada  per  Cs,  el PSC-Units Catalunya, En Comú Podem i la CUP que modifica la Llei, reduint el termini necessari per acreditar falta d'ingressos de sis a dos mesos per rebre la prestació.

Al març, en plena pandèmia i amb l’objectiu que les persones amb més dificultats per la  COVID  poguessin   accedir,  el  grup   parlamentari  Catalunya  En  Comú Podem  va reclamar al Govern de la Generalitat l’ampliació de la RGC per a les persones que s‘estan quedant sense ingressos arrel del coronavirus . I va anunciar una proposta de decret llei per eliminar burocràcia, que la temporalitat de 2 mesos passés a ser de 30 dies i que es resolguessin les prestacions pendents, així com ampliar en 3 mesos més la prestació i revisar les ajudes per determinar si les persones que l’han rebut durant aquest temps de pandèmia l’han de seguir rebent.

La Renda Garantida de Ciutadania va entrar l’1 d’abril a la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de la quantia fins al 100% de l’Indicador de renda de suficiència (IRSC). Lamentablement aquest indicador no s’ha actualitzat des del 2010 tot i que és una obligació del Govern, el que fa que la prestació sigui més baixa del que correspondria respecte als costos de la vida a Catalunya. Tampoc s’han solucionat algunes compatibilitats respecte al seu accés si es té una feina precària.

Lluny de posar-hi solucions, lluny d’aplicar la llei en temps i forma, el que ha fet el Govern   de   Catalunya  és el  contrari: fins  i  tot  han  paralitzat  l’atenció  als  nous demandants de la RGC mentre duri la COVID. És a dir, actualment no es tramita cap nou expedient de RGC. Només es dona cita prèvia al moment que es pugui atendre presencialment. El Síndic de Greuges de Catalunya ho ha denunciat en una resolució.

Tenim doncs, un govern que podia actuar de manera francament millorable fins ara amb la RGC i que avui no  utilitza aquest instrument per millorar les condicions de vida de la gent que més ho econòmica necessita, en un moment duríssim de crisi sanitària i paral·lelament ens congratulem que el Govern d’esquerres i progressista de  l’Estat hagi aprovat el 29 de maig, l’Ingrés Mínim Vital. Una prestació de la Seguretat Social que permetrà garantir ingressos a les famílies que es troben en situació de pobresa.

Aquestes famílies veuran mensuals si viuen soles i completats els ingressos que tinguin fins als 462 euros progressivament, depenent del nombre de membres que conviuen, fins als 1.015 euros per mes. Aquesta ajuda és indefinida fins que desapareix la  situació  de  necessitat  econòmica  del  qui  la  rep.  Donant  pas  a  la  major política redistributiva des dels anys 80 del segle passat que hem vist mai des de l’Estat.

La  seva  aprovació,  no  fa  desaparèixer  la  norma  catalana,  ans  el  contrari,  serà compatible  amb  la  Renda  Garantida  de  Ciutadania,  possibilitant  que  el  Govern de Catalunya pugui fer els canvis necessaris en la RGC per a aconseguir la complementarietat i augmentar l’eficàcia.

El President de la Generalitat ha reclamat insistentment celeritat al Govern de l’Estat l’aprovació d’una prestació com l’IMV. Aquesta ja la tenim i des de Catalunya es pot dur a terme una política redistributiva i de garantia de rendes molt potent si el Govern Torra-Aragonès no cau en la temptació de retallar l’autogovern, retallant la RGC i deixant com a únic instrument el IMV.

El que cal és enfortir-la dotant-la de mes pressupost i modificar-la perquè sigui compatible amb l’IMV i així arribi a més col·lectius. Cal que el govern de Catalunya s’apliqui a si mateix l’exigència que demana al Govern de l’Estat i imprimeixi a la seva acció de govern celeritat.

Per els motius exposats, el Grup Municipal d'En Comú Podem Mataró proposa l’adopció dels següents acords:

1.-Instar el Govern de la Generalitat, tal i com reclama el Síndic de greuges, a donar    continuïtat  al  pagament  de  les  prestacions  de  renda  garantida  de ciutadania i que s  ajornin  les possibles  suspensions  i extincions de la prestació mentre  duri  l’estat  d’alarma  fins  que no  es normalitzi el  funcionament   dels serveis afectats i es reobrin les oficines d’atenció presencial.

2.-Instar el Govern de la Generalitat a l’actualització de l’IRSC,com a mesura urgent i imprescindible per ampliar l’abast de la RGC i resta de prestacions i adequar-les al cost de la vida.

3.-Instar el Govern de la Generalitat a revisar les sol·licituds denegades i explicar els motius de la denegació.

4.-Instar el Govern de la Generalitat a  agilitar el temps de resolució dels expedients de la RGC de 4 mesos a 1 mes com a màxim.

5.-Instar el Govern ha d’estudiar que la RGC tingui un complement per habitatge.

6.-Instar el Govern de la Generalitat a crear una Comissió que estudi si cal modificar la Llei de la RGC per adaptar-la a l’IMV, amb l’objectiu d’ampliar l’univers de persones que puguin accedir a aquest dret i fer-la compatible entre d’altres a les rendes del treball o persones sense residència legal però  veïnes de Catalunya des de fa molt temps.

7.-Instar el Govern de la Generalitat a augmentar la dotació econòmica de la RGC per poder arribar a més col·lectius i major nombre de persones

8.-Instar el Govern de la Generalitat a reclamar-ne la gestió, com ja gestionem la pròpia RGC i les Prestacions no contributives, amb l’objectiu que la ciutadania no tingui dues finestres d’accés , sinó una finestreta única duplicitat i així eliminar burocràcia.

9.-Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya”.