Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

06/02/2003

Escoltar

06/02/2003

dijous 06 febrer 2003, 00:00h

ACTA NÚM. 02/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA  DE 6 DE FEBRER     DE 2003.
==============================================================


A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia sis de febrer de dos mil tres, essent les set hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,
    
Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA    ALCALDE    (PSC)
Abandona la sessió finalitzat el punt núm. 21 de l’ordre del dia
REMIGIO HERRERO GARCIA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
JOAN ANTONI BARON ESPINAR    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ    TINENT D’ALCALDE     (PSC)
ARCADI VILERT SOLER    TINENT D’ALCALDE    (PSC)
FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO    CONSELLER DELEGAT           (PSC)
SERGI BONAMUSA TURON    CONSELLER DELEGAT           (PSC)
ALICIA ROMERO LLANO     CONSELLERA DELEGADA      (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA    CONSELLERA  DELEGADA        (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ    CONSELLER DELEGAT    (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO    CONSELLER DELEGAT    (PSC)
ESTEVE TERRADAS YUS    CONSELLER DELEGAT               (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS    REGIDOR          (CiU)
JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ    REGIDOR          (CiU)
GENIS CARBÓ I BOATELL    REGIDOR          (CiU)
ROSER MANTÉ I BARTRA    REGIDORA        (CiU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER    REGIDOR          (CiU)
JORDI FABREGAS I CASAS    REGIDOR    (CiU)
JOAN LOPEZ ALEGRE    REGIDOR          (PP)
DAVID ROVIRA SUÑE    REGIDOR          (PP)
JOSE LUIS CALZADA OLMEDO    REGIDOR          (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 5 de  l’ordre del dia
PAULÍ MOJEDANO I SINGLA           REGIDOR          (PP)
SALVADOR MILÀ SOLSONA    REGIDOR             (IC-V)
JOSEP COMAS VALLS     REGIDOR      (IC-V)

Assistits del Secretari General  Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

Era excusat el Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
 
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l’ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S’ESCAU, DE LES ACTES DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 23 DESEMBRE DE 2002 I SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 16 DE GENER DE 2003.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (25).


2.- DESPATX OFICIAL.
 
El senyor Alcalde dóna compte de l’escrit del Ministeri de Justícia en resposta a la petició que va fer l’Ajuntament per a què la ciutat de Mataró comptés en el futur amb un Jutjat Mercantil en virtut del desplegament que es faci de la planta judicial a conseqüència de la nova llei concursal. El Ministeri respon que, trobant-se en tràmit parlamentari dita llei, encara no es pot pronunciar sobre el desplegament de jutjats.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3  -      MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE L'ESCOLARITZACIÓ D'ALUMNES A MATARÓ.

El senyor Sergi Bonamusa, conseller delegat d’Educació i Noves Tecnologies, abans de presentar la moció, explica que es tracta d’una iniciativa de la comunitat educativa de Mataró que ha estat recolzada pels grups municipals. La proposta de resolució és la següent :

“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, coneixedor de les problemàtiques sobre l’escolarització d’alumnes a la ciutat, i fent-se ressò de la inquietud que aquesta situació genera en el conjunt de la comunitat educativa de Mataró presenta la següent moció:

1.- Donar suport al document presentat pel Moviment Educatiu del Maresme, Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, USTEC.STEs  i Unió Territorial del Maresme de CCOO:

La ciutat de Mataró, està vivint aquest darrers anys un important creixement demogràfic per a dues raons fonamentals: Per una banda, l’augment de la natalitat de la població autòctona, que implica un major número d’alumnes a escolaritzar,  i  per l’altra, el continuat moviment migratori.
 
La matriculació de nous alumnes, fora del període ordinari, al llarg del curs a les escoles de Mataró fruit dels moviments migratoris, ha deixat de ser un fenomen excepcional per convertir-se en habitual. Això suposa una nova situació per als centres educatius que els acullen que no té resposta suficient en l’actual marc normatiu.

Estem convençuts que una de les bases de la cohesió social és l’educació de tots els infants i joves en les millors condicions, fet que pren especial rellevància social en processos migratoris.

Per això els moviments sotasignats - Moviment Educatiu del Maresme, Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, USTEC.STEs  i Unió Territorial del Maresme de CCOO- pensem que caldria una actuació decidida que permetés l’adaptació de les escoles de Mataró a la nova realitat, que garanteixi l’acollida dels nouvinguts a l’escola i la ciutat  i una millor escolarització per a tot l’alumnat.

 i fem les següents propostes:

1.-  Sol•licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que amb l’objectiu de garantir una escolarització de qualitat de tota la població de la ciutat de Mataró, planifiqui de manera acurada, mesures correctores a curt termini que tinguin en compte: L’escolarització de tots els nois i noies nouvinguts en edat escolar i en les millors condicions i amb  la màxima rapidesa possible. Així mateix, es vetllarà per  evitar l’excessiva concentració d’alumnes nouvinguts en un sol centre.  

a.    Facilitant informació a les noves famílies ( moment d’empadronament..)  

b.    Fent un seguiment acurat, per assegurar  la incorporació dels alumnes als centres.



2.- Distribució i suport als centres per aquest curs 2002-2003

Als Centres d’Educació Infantil i Primària:

•    Establir a cada zona educativa els centres més adients per acollir nous alumnes en un cicle educatiu, amb  la dotació d’un mestra/e de suport. Aquest mestra/e  farà l’acollida, el seguiment i el suport del nou alumnat.

Als Centres d’Educació Secundària:

•    Fem la demanda d’obertura d’una altra aula ( TAE ) a  l’altra zona educativa de la ciutat  per atendre els 19 alumnes  de llengua no romàniques) i els 20 de llengües romàniques  que en aquests moments  no disposen de plaça.
•    Tots els alumnes nou vinguts han de ser atesos en una aula TAE, (taller d’adaptació escolar) a  la ciutat de Mataró.
•    Els TAE es coordinaran amb els Departaments d’Orientació dels IES on estiguin i establiran relació amb la resta d’IES per realitzar el seguiment de l’alumnat.
    
    3.-  Planificar pel proper curs :
    
•    Matriculació
-    reserva de 3 places en els cursos de nova matriculació( P3, 1r ESO) preveient les noves incorporacions,  i per a garantir la incorporació de tots els  alumnes a  tots els centres,  al llarg de tot el curs i del següent, evitant així, la concentració d’alumnat.
-    Increment del nombre d’aules públiques a Infantil i Primària, amb la intenció de recuperar i consolidar els centres de doble línia als CEIPs: Peramàs, Àngela Bransuela i Torre Llauder.
-    Recuperació de línies tancades als IES públics.

•    Els alumnes nouvinguts de Secundària s’atendran en el centre on estiguin matriculats
•    Cal dotar els Departaments d’orientació dels IES dels recursos  humans i estratègies necessàries adequades, a fi de poder atendre quantitativament i qualitativament amb les millors condicions l’alumnat nouvingut amb la finalitat de garantir una millor escolarització i integració a l’àmbit escolar i social. Això suposaria:
•    Pel què fa a primària, dotar dels recursos suficients ( mestres de suport) per atendre els alumnes nouvinguts en el procés d’aprenentatge.
•    Encomanar a L’Institut Municipal d’Educació la realització i posada en marxa d’un pla d’acollida per a famílies nouvingudes, amb l’objectiu d’acompanyar-les i orientar-les durant tot l’any. Per portar a terme l’esmentat Pla l’IME es coordinarà amb la Inspecció Educativa, el Servei d’Educació Compensatòria i l’EAP.   


4.- Formació pel professorat

Amb caràcter urgent cal formar als membres dels equips d’orientació dels IES  i a les persones de suport dels CEIPs per tal de poder realitzar correctament la feina encomanada.

2.-  Encomanar al Govern Municipal per a que, conjuntament amb la resta de grups municipals, s’adreci al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a fi i efecte d’iniciar les converses necessàries per tal d’atendre les demandes contingudes en la present moció.”

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix amb els grups i la comunitat educativa la preocupació de què els nouvinguts puguin integrar-se a la nostra societat, i en concret a través de l’escola. Només demana que s’incorporin dues modificacions a la moció. La primera a l’apartat 3, on diu “reserva de tres places en els cursos de nova matriculació”, en el sentit que quedés explícit que aquestes tres places puguin incorporar-se tal com ara està previst o bé perquè es pugui incrementar el nombre d’alumnes que hi ha a cada aula. El segon és que es modifiqui la referència a “increment d’aules públiques d’infantil i primària” en el sentit que digui “increment d’aules” sense distincions entre escola pública i concertada. Si s’acceptessin les dues esmenes votarien favorablement la proposta.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, tot i estar d’acord amb la moció, considera que l’actitud del regidor d’Educació, Sr. Bonamusa, en el procés de debat previ de la moció ha estat dirigida a boicotejar el consens entre els grups. En aquest sentit interpreta una senyal de mala fe la iniciativa del Sr. Bonamusa de dirigir còpia de la moció a la Delegació Territorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat en data 27 de gener, així com de la còpia que s’ha dirigit a tots els directors de les escoles, és a dir, abans de què es discutís en aquest Ple.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, dóna suport a la moció, a la qual s’arriba després de dos mesos de negociacions. L’esforç de consens que ha merescut la moció rau en la transcendència del tema, sense el qual no tindria valor. La moció, a més, va en la mateixa línia dels principis que inspiren el Pla per a la Nova Ciutadania, el qual van subscriure, de tal forma que les mesures contingudes a la moció procuren la integració i la qualitat dins de la igualtat de nois i noies i de centres. Acaba criticant l’actitud personal, el treball i les formes de fer del regidor d’Educació, en quant han estat un obstacle per avançar en el consens.

El senyor Sergi Bonamusa respon al Sr. López que no poden subscriure les seves esmenes. Respecte la primera nega que sigui el mateix la reserva de places que estableix en general el Departament d’Ensenyament, que l’increment de “ratio” d’alumnes per escola, la qual té caràcter excepcional. Respecte la segona, perquè a Mataró els centres que en aquest moment tenen més possibilitats de crèixer són els públics, no els concertats.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    22,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.




4  -       PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS EN SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EXPLOTATS EN TALLERS CLANDESTINS DE CONFECCIÓ.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:



“Des de fa uns mesos s’està detectant a la ciutat la presència de nombrosos tallers clandestins que utilitzen ma d’obra estrangera, sovint oriental, en condicions de treball molt precària, lesius per les condicions de vida de les persones, contraris als drets fonamentals tant en la seva condició d’individus, com ciutadans, com treballadors.

Estem entrant en una nova fase, mes dura i asocial, de l’anomenada economia submergida.

Les competències municipals per afrontar aquests problema són molt minses, donat que és tracta d’un problema complex en que conflueixen competències de diverses institucions, però no per això hem de restar passius, perquè hi ha el patiment de persones que treballen i viuen amb nosaltres.

Tot apel•lant a la coordinació institucional, l’Ajuntament de Mataró creu oportú posar en relleu els principis bàsics que han de presidir l’actuació coordinada de les autoritats afectades, tant des de la perspectiva de la vigent protecció social dels treballadors i treballadores amb persecució dels seus aspectes d’ abús que poden ser delictius, com de les mesures assistencials derivats del fet que aquesta activitat, per les seves pròpies característiques, juga barroerament amb la indefensió de la població més pobre i necessitada.

Entenem que cal tenir present, també, una important constant de la situació socio-econòmica de a la ciutat: L’ existència i tolerància dels tallers d’economia submergida, que apart de suposar, en moltes ocasions, una vulneració dels drets del treballador i la seguretat social i un cau de cultiu per l’explotació, afecta l’equilibri econòmic de la ciutat, perquè posa en situació precària petits empresaris del sector i els seus treballadors i treballadores que es troben en situació de competència deslleial davant d’una activitat que vulnera les condicions legals d’activitat, no paga seguretat social, impostos, ni sous segons el conveni col•lectiu, mantenint llargues jornades en locals sense mesures higièniques ni de seguretat i sovint amagant als veritables responsables del negoci. Aspectes que s’agreugen quan es contracta ma d’obra clandestina, que no té cap capacitat per denunciar i defensar els seus drets.

D’altra banda, aquests tallers només constitueixen la punta d’un iceberg en que hi apareixen sistemes paral•lels d’elaboració de matèries primeres i de distribució de productes acabats, que participen i aprofiten l’estructura de producció clandestina que ens ocupa.

Per tant, l’Ajuntament de Mataró, en la línia de demanar el respecte als drets dels treballadors i també de les empreses que compleixen amb la legalitat i de garantir la protecció de les persones més febles per aquestes situacions d’explotació laboral i de tràfic il•legal, adopta la SEGÜENT DECLARACIÓ INSTITUCIONAL:


1)    Expressa la més ferma condemna d’aquestes pràctiques criminals de tràfic de persones i d’explotació de treballadors i treballadores en situació d’absoluta desprotecció.


2)    Expressa la solidaritat amb els treballadors i treballadores afectats que es trobin a la nostra ciutat i els farà arribar el seu suport amb els mitjans assistèncials i jurídics de que disposa i que es concreten en els punts següents.

3)    Demana a la Delegació del govern a Catalunya que no s’expulsi als treballadors i treballadores immigrats, sense papers i en condicions d’explotació, que es detectin com a conseqüència de les inspeccions que es realitzin, sinó que se’ls apliqui els mecanismes d’inserció social i laboral i d’autorització de residència que s’apliquen a d’altres treballadors i treballadores  víctimes del tràfic il•legal de persones.

4)    Demana a les autoritats administratives i judicials que investiguin i persegueixin també, part de l’economia submergida, a aquelles persones i empreses de l’economia legal que subcontracten, donen cobertura legal (factures, etc) i en general s’aprofiten d’aquestes activitats, com a còmplices del presumptes delictes contra la llibertat i la seguretat del treball, contra la seguretat social i l’hisenda pública i de tràfic de persones en que hagin incorregut els responsables principals.

5)    De la mateixa manera com es fa amb altres col•lectius desprotegits, l’Ajuntament garantirà les necessitats d’assistència social a les persones que es troben immerses en aquesta situació.

6)    L’Ajuntament es personarà en les diligències judicials contra persones físiques o jurídiques derivades de les actuacions per desmuntar aquestes activitats de caràcter delictiu.

7)    L’Ajuntament de Mataró posarà al servei de totes les institucions competents el seu coneixements i els seus recursos per donar solució a aquest problema, de manera que es respectin els drets de les persones que són víctimes d’explotació.”

La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, respon que el govern municipal comparteix la preocupació del Sr. Milà però votarà en contra de la seva proposta perquè entenen que el marc de diàleg sobre aquesta qüestió, amb sindicats, gremis d’empresaris, delegació del govern a Catalunya i consulats de diversos països, és el Pacte Local per l’Ocupació. Pensen que s’ha de continuar treballant en la mateixa línia al sí del Pacte Local per l’Ocupació, actuant en el marc de les competències municipals així com de forma coordinada amb les administracions competents en matèria de seguretat, drets laborals i d’estrangeria.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, està d’acord amb que la solució policial en aquest problema no fa més que perjudicar als treballadors, és a dir, la part més feble. La proposta d’ICV la podrien compartir excepte en el punt tercer, on la moció proposa que l’Ajuntament de Mataró convidi a la Delegació del Govern que no compleixi la llei. Estan en contra de les pràctiques d’esclavatge laboral i d’economia submergida, i per tant a favor de l’esperit de la proposta però no amb la suggerència de què s’incompleixi la llei. Per això s’abstindran.

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, entén que des de l’Ajuntament el que s’han de posar en marxa són totes aquelles actuacions pràctiques que ajudin a les persones amb problemes, en concret en el camp de l’assistència social. Saben que no és fàcil fer arribar l’ajuda perquè el col•lectiu xinès és molt tancat en la seva família i en el seu propi àmbit, però l’esforç des de l’ajuntament és necessari. D’altra banda el punt tercer de la proposta demana que no s’apliqui la llei d’estrangeria, la qual cosa és il•legal, mentre que el punt quart introduiria en les relacions mercantils privades una espècie d’Estat policial – mercantil que perjudicaria l’economia de la ciutat, basada en la petita empresa. En suma és un problema compartit amb moltes ciutats d’Espanya i Europa que no pot abordar-se incomplint la llei.

El senyor Salvador Milà manifesta la seva sorpresa davant l’actitud escèptica del govern municipal respecte la seva proposta. Considera que el problema social que es planteja no es pot subordinar al problema econòmic de l’economia submergida, donant al primer un tractament compassiu, d’assistència social. Li preocupa a més que la Sra. Pilar Gonzàlez no hagi fet referència a cap mena de seguiment de la situació de les persones afectades, ni de les ajudes que se’ls ha facilitat. D’altra banda li sorpren que se’l digui que la moció incurreix en il.legalitat, ja que l’apartat tercer el que fa és demanar a la Delegació del Govern una forma d’interpretar la llei; i el sorpren més encara quan a cada sessió del Ple de l’Ajuntament es demana a totes les institucions públiques, per una o altra raó, que modifiquin una llei o les seves actituds, cosa que ha passat no fa massa, per exemple, amb la llei d’estrangeria o la d’hisendes locals. Per últim recorda al Sr. López que el Codi Penal determina que qui es beneficia d’un delicte conscientment és complice per encobriment o receptació. Si un empresari, a través de factures aparentment legals està encobrint conscientment un fenòmen d’explotació laboral és un deliqüent o un encobridor. Per això demanen que l’Administració o la Justícia vagi al fons del problema i no es quedi en el fet aïllat de la clausura d’un taller.

La senyora Pilar Gonzàlez insisteix que el marc del Pacte Local per l’Ocupació és el lloc idoni per enfocar el problema en una perspectiva amplia, tant econòmica com social. D’altra banda el Sr. Oriol Batista, regidor de Sanitat i Serveis Socials, ha informat del que s’està fent des del seu camp.

El senyor Joaquim Esperalba respon al Sr. Salvador Milà que en el punt tercer de la seva proposta no es demana que canviï la llei d’estrangeria sinó que no es compleixi. Per això no poden votar a favor.

El senyor Joan López discrepa del que ha manifestat el Sr. Salvador Milà respecte a què una empresa no pugui tenir relacions comercials amb altra si aquesta no té els papers en regla, perquè estenent el problema el mateix es podria dir per exemple dels advocats, les empreses de publicitat o les botigues de queviures. Finalment recorda que els ciutadans xinesos venen d’una dictadura comunista que és reconeguda per atentar contra tots els factors mediambientals i contra els drets humans.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
Vots en contra:    17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (3).
Abstencions:                                            6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.


En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular.


5  -      MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS CONTRA LA GUERRA A L'IRAQ.
La senyora Consol Prados, consellera delegada d’Igualtat i Solidaritat, presenta la Moció següent :

“Atès que després dels fets de l’11 de setembre de 2001 als EUA s’està donant una nova forma d’entendre les relacions internacionals, més basada en l’enfrontament que en la recerca de les vies del diàleg, i que relega a un paper secundari a l’Organització de les Nacions Unides.

Atès que el govern dels EUA ve expressant reiteradament la seva intenció de declarar la guerra contra l’Iraq, exigint a la Comunitat Internacional que se sumi a aquesta acció militar.

Atès que les successives intervencions militars iniciades a l’Iraq, seguides de les sancions econòmiques, no han fet sinó empitjorar les condicions de vida de la població d’aquest país, i que una nova guerra només pot servir per incrementar la inestabilitat a l’Orient Mitjà i al món.

Atès les mostres de rebuig a aquesta guerra de moltes altres ciutats i municipis del nostre estat, dels propis EUA, i de molts altres països del món,

Atès que la majoria dels nostres ciutadans i ciutadanes es manifesten preocupats davant de la possibilitat de què aquesta guerra es produeixi, davant de la qual es mostren contraris.

S’ACORDA:

Primer.- Pronunciar-se contraris a una guerra contra l’Iraq.

Segon.- Demanar al govern espanyol:





-    Que defensi a tots els fòrums internacionals i especialment al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i en el si de la UE, una solució diplomàtica i pacífica per al conflicte de l’Iraq.

-    Que exigeixi l’aixecament de les sancions a l’Iraq, per evitar que la població continuï patint la situació de misèria que suposa el bloqueig.

Tercer.-  Exigir al govern de l’Iraq:

-    El compliment de la Resolució 1.441 del Consell de Seguretat de les NNUU

-    El compromís d’atorgar drets democràtics al seu poble i de respecte pels drets del poble kurd.

Quart.- Unir-se a aquelles veus que des dels nostres municipis, així com de moltes altres ciutats d’EUA i de molts països del món, reclamen una solució pacífica al conflicte.

Cinquè.-  Donar trasllat d’aquest acord al President del govern espanyol, als grups parlamentaris de les Corts Generals, del Parlament de Catalunya i del Parlament Europeu.”

Tot seguit intervé el Sr. Juan Ortiz representant de la Plataforma “Aturem la Guerra”, el qual llegeix un manifest expressant el rebuig d’una possible guerra, condemnant qualsevol atac militar a l’Iraq.

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix la idea expressada pel Sr. Ortiz de què la pau és possible. Li sobta en canvi que es vulgui equiparar un règim com el de Saddam Hussein, amb el seguit de guerres i crims que ha protagonitzat, amb el d’un govern democràtic com el d’Estats Units que ha tingut que intervenir en diferents llocs del món per imposar la pau o el respecte als drets humans. Entenen que el govern de l’Iraq ha vulnerat totes les resolucions de les Nacions Unides i és un perill per a la seguretat, al negar-se a col•laborar en el seu desarmament. La permanència de Saddam Hussein no reporta tampoc cap millora a les condicions de vida dels ciutadans iraquians, i per tant creuen que Iraq s’ha de desarmar i, a l’espera dels informes dels inspectors de Nacions Unides, els països tenen que prendre decisions per evitar desgràcies com la de l’11 de setembre de 2001.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    22,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Abstencions:    Cap.


6  -      MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE LA CONVENCIÓ EUROPEA.
La senyora Consol Prados, consellera delegada d’Igualtat i Solidaritat, presenta la Moció següent :

“En data 9 de maig de 2002, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el seu suport a la Convenció Europea, com a institució encarregada de preparar la reforma dels Tractats europeus i d’elaborar un projecte de Constitució per ser sotmès a referèndum dels pobles d’Europa, alhora que expressava la voluntat municipal de treballar per una Europa democràtica, participativa i partidària, que comptés amb els municipis com a peces cabdals.

Amb posterioritat, el Fòrum Cívic que es va crear, com a òrgan d’integració d’institucions, entitats i associacions, en representació de la societat catalana, ha impulsat el debat sobre el futur d’Europa mitjançant diferents activitats en el territori, i ha elaborat un projecte de manifest que és un compendi d’aportacions dels diferents sectors, el text del qual s’adjunta.

Vistos els treballs desenvolupats per la Convenció Europea, entre els quals destaca l’avantprojecte de Tractat Constitucional.

Atesa també la convocatòria que el Fòrum Cívic té previst celebrar en el dia d’avui, per tal d’aprovar el projecte de Manifest per una Constitució Europea, l’Ajuntament de Mataró, prèvia la reunió de la Junta de Portaveus,

ACORDA :

Primer.-  Reiterar la seva voluntat de suport a la Convenció Europea, al seus treballs i iniciatives, i en especial l’avantprojecte del Tractat Constitucional.

Segon.-  Reafirmar el seu interès com a partícip en el Fòrum Cívic i aprovar el seu projecte de Manifest per una Constitució Europea, que serà fet públic en el dia d’avui.

Tercer.-  Ratificar, en conseqüència, el document aprovat per la Federació de Municipis i Províncies de Catalunya en data 3 de febrer, text del qual s’adjunta.

Quart.-  Notificar els acords precedents a la Convenció Europea i al Fòrum Cívic.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).


CMI DE SERVEIS CENTRALS
SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA
Servei d'Ingressos

7  -      APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS EXERCICI 2003.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“Per decret de data 22 de gener de 2003, número 573/2003, es va aprovar l'avantprojecte de modificació de les Ordenances Fiscals per a l'exercici 2003.

En la Sessió de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals del dia 23 de gener de 2003, es va donar compte del decret

Per tot l'exposat, el Conseller Delegat de Serveis Centrals que subscriu, PROPOSA AL PLE MUNICIPAL l'adopció del següent acord:

PRIMER: Aprovar provisionalment la modificació de les Ordenances fiscals per a l'exercici 2003 segons text aprovat per decret 573/2003 de 22 de gener.

SEGON. Obrir un termini d'informació pública d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació de l'anunci en el BOP. Si no es produeixen al•legacions en aquest termini s'entendrà aprovada definitivament la modificació proposada d'acord amb el que estableix la Llei Reguladora de les Hisendes Locals

TERCER: Publicar la present modificació en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament”

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, es mostra satisfet per aquesta modificació de les Ordenances Fiscals en la que destaca la supressió de l’Impost d’Activitats Econòmiques, la qual porta causa de la modificació de la Llei d’Hisendes Locals, complint el compromís electoral del Partit Popular per tal de donar més autonomia fiscal als ajuntaments i alhora donar suport a l’economia productiva, reforma a la que per cert s’ha oposat el govern municipal. En quant als vots particulars que han presentat, manifesta que marquen la línia que esperen primar quan formin part del govern municipal, després de les pròximes eleccions; els aspectes de defensa del medi ambient, ajudes a persones desfavorides i a les famílies nombroses són precisament els mòbils de les seves esmenes. Votaran negativament en coherència amb el que van fer fa dos mesos malgrat que esperen els siguin acceptats els vots particulars durant l’exposició pública.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, recorda que aquesta modificació d’ordenances és un acte obligat per la reforma de la Llei d’Hisendes Locals, impulsada pel Partit Popular, contra la que es va manifestar una amplia majoria d’aquest Ple i les entitats municipalistes catalanes. Les compensacions que s’anunciaven pel Partit Popular a la pèrdua d’ingressos municipals encara estan per veure la qual cosa fa témer pel desequilibri pressupostari. En definitiva comparteixen les solucions adoptades a la proposta, sense perjudici de considerar que seria interessant estudiar la possibilitat de gravar el vol que ocupen les empreses de telefonia mòbil per sobre del gàlib permès per les ordenances urbanístiques municipals i d’edificació.

El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Rovira que mai han estat defensors de l’IAE, i que en tot cas aquest impost no ha estat suprimit sinó que s’han declarat no subjectes les empreses amb facturació inferior a 1 milió d’euros, encara que hauran de declarar, mentre que augmenta pels altres d’un 20 a un 30%. Pel que fa als vots particulars, moltes de les coses que proposen ja hi són a les ordenances vigents, mentre que altres són prohibides per la llei o no són possibles perquè tenen exhaurides les possibilitats de negociació.

El senyor David Rovira manté els vots particulars per a què siguin objecte de votació.

A continuació es sotmet a votació els vots particulars presentats pel grup municipal del Partit Popular :


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Vots en contra:    16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Abstencions:    6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.



Finalment es posa a votació el Dictamen :


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra:    10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Abstencions:    Cap.



8      -  SOL.LICITUD DE DELEGACIÓ DE LA GESTIÓ CENSAL DE L'IAE.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“L’Ajuntament va sol•licitar i obtenir la delegació censal de l’IAE.

La Disposició transitòria dotzena de la llei 51/2003 de 27 de desembre que modifica la llei reguladora de les hisendes locals. En ella s’estableix que les entitats que vulguin gestionar l’IAE hauran de sol•licitar la gestió davant del Departament de Gestió Tributària de l’Agència Estatal d’Administració tributària abans del 15 d’abril, fins i tot aquelles que ja la tenen delegada l’exercici 2002.

El Conseller delegat que subscriu proposa al Ple de la Corporació, l’adopció del següent

ACORD:

SOL.LICITAR al Departament de Gestió Tributària de l’Agència estatal d’Administració Tributària la delegació de competències de gestió censal de l’IAE.”



VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).


El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 9 i 32 per venir referits a temàtiques coincidents.

9     - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DE LA FIRA HABITÀCLIA 2003.  
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“Vista la proposta d'establiment de preus públics per la celebració e la Fira Habitàclia 2003,

Vist l’estudi econòmic de costos,

Vist l’informe jurídic i l’informe d’Intervenció,

El Conseller Delegat que subscriu PROPOSA AL PLE DE LA CORPORACIÓ, l'adopció del següent acord:


Primer.- Aprovar els preus públics per prestació de serveis de la Fira Habitàclia 2003:

Estand modular                        91,72 euros/m2
Espai lliure interior                  58,96 euros/m2
Espai lliure exterior                 29,49 euros/m2
1 pàgina interior                    613,03 euros
½ pàgina interior                   354,60 euros
¼ pàgina interior                   222,37 euros
1/8 pàgina interior                 120,20 euros
Interior portada                     691,16 euros
Interior contraportada           628,06 euros
Contraportada                       751,27 euros”



32 -  PREC que formula el grup municipal d’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS per a ser tractat en el proper Ple municipal, SOBRE LA FIRA HABITACLIA

“Des de fa dos anys s’organitza a la ciutat de Mataró una fira sobre habitatge, “Habitàclia”, dedicada a la promoció d’habitatge a nivell comarcal que planteja com a objectius donar a conèixer el producte immobiliari, de Mataró i comarca, els serveis complementaris que es mouen al voltant de l'habitatge, i la seva rehabilitació o remodelació.

En les passades edicions aquesta fira ha aplegat com a expositors a les principals empreses del sector immobiliari i de construcció, i s’ha anat convertint en la fira referent del sector immobiliari a la comarca.

Durant els darrers anys el govern municipal no ha fet cap aposta, com a política pròpia, per a la promoció d’habitatges de promoció oficial ni social; però, si ha potenciat la consolidació d’una fira que s’ha convertit en un lloc de difusió sobre determinades empreses vinculades al sector immobiliari i dels serveis i productes que aquestes ofereixen.

Tal com han expressat diversos estudis, cada cop més hi ha més dificultats per a poder accedir a un habitatge mínimament digne a la nostra ciutat, principalment els joves i aquells sectors de població amb un nivell inferior de renda, són les que les pateixen.

Atès que el sector immobiliari i de la construcció, són uns sectors prou desenvolupats i potents com a tal, i que fins ara l’administració local es feia càrrec en la Fira de les tasques de coordinació i elaboració, a més de destinar-hi una part de recursos públics per a la seva celebració.

Atès que el mercat privat immobiliari fa que cada vegada més l’habitatge deixi de ser un dret per als ciutadans i es converteixi en un producte financer.

Atès que les fires són un instrument pel desenvolupament econòmic al territori de determinats sectors, i per a que aquest també tingui un component de responsabilitat social.

El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds proposa:

1-    Que l’IMPEM no es faci càrrec de les despeses, coordinació i seguiment del mercat privat de dita fira, malgrat aquesta pugui aportar o no beneficis a aquesta pel lloguer dels stands.

2-    Que aquest punt de trobada entre els consumidors directes i aquestes empreses, en el cas de la fira, podria aprofitar-se també, per a ser un espai de sensibilització on s’apostés al canvi de cultura pel que fa a l’habitatge.

3-    Que dita fira fos destinada a difondre serveis i productes de: pisos de promoció oficial d’iniciativa pública i privada, cooperatives d’habitatge, propostes mediambientals d’ habitatge i entorn, sobre models de pisos per a joves, habitatges assistits per col•lectius determinats, informar d’ajuts per a la remodelació d’habitatges, informar als propietaris de llars deshabitades sobre les oportunitats de llogar-los.

4-    Que tingui com a finalitat el de difondre els avenços tecnològics pel que fa la domòtica, l’aplicació de les energies renovables, minimització de l’impacte mediambiental de les activitats constructores i gestió dels residus que se’n deriven, aplicacions de sistemes de qualitat i aplicació de sistemes de prevenció de riscos laborals a la construcció.

5-    Que l’IMPEM cobri el cost real dels stands als expositors particulars, promotors, per tal de concentrar la subvenció en el stands destinats a les empreses d’economia social, cooperatives d’habitatge i d’altres iniciatives socials o sense ànim de lucre.

6-    Que l’estand de l’Ajuntament, el qual ha ocupat en edicions anteriors un espai central i privilegiat, potencií els valors expresats en el prec, difongui les noves propostes i modalitats a més d’informar de les actuacions que faci l’Ajuntament a través de l’empresa pública Prohabitatge.”


El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que una fira dirigida al sector immobiliari no pot produir dèficit ni subvenció. En tot cas l’aportació municipal hauria de limitar-se als stands de promoció d’habitatge social o cooperativa, mentre que el que correspongui a l’habitatge lliure ha de autofinançar-se pel seu propi sector.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comparteix els arguments del Sr. Milà i així ho han sostingut en altres ocasions en relació a aquesta fira.


La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, respon que aquest any esperen que no hi hagi dèficit municipal gràcies a l’aportació de la Diputació. També troba interessant el plantejament del Sr. Milà respecte a la promoció de l’activitat d’habitatge social així com també la de prevenció de riscos laborals, eliminació de residus de la construcció i altres que procuraran incorporar a la fira.

El senyor Salvador Milà respon que els diners de la Diputació també són públics i per això el que demana és que el sector de la construcció s’autofinancii pel que fa a la promoció d’habitatge lliure. Per això s’ha de poder distingir entre la plena cobertura del sector privat que es promociona a les fires, de l’activitat promocional de caràcter públic que si ha de córrer a càrrec de fons públics.



VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    18,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra:    8, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Abstencions:    Cap.


Servei de Secretaria General


10     - RESOLUCIÓ DEL CONVENI SUBSCRIT EL 29 DE GENER DE 1997 ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, L'EMPRESA MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL SA I ELS REPRESENTANTS SINDICALS D'AQUESTA, PER INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS ESSENCIALS QUE CORRESPONIEN A L'EMPRESA.    
El senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la proposta següent :

“I.    ANTECEDENTS

L’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, SA i els representants sindicals dels treballadors de l’empresa van signar un Conveni de col•laboració el 29-1-1997, el qual va ser aprovat per unanimitat del Consistori en la sessió plenària de 6 de març del mateix any. Aquest Conveni anava dirigit d’una banda a evitar el trasllat de l’empresa de Mataró, per a la qual cosa l’Ajuntament es comprometia a tramitar una requalificació  dels terrenys on s’ubicava la fàbrica.

A l’apartat cinquè de la part expositiva del Conveni es contenien els compromisos de l’empresa de forma resumida, en els termes següents :

 - “S’ubicarà a Mataró l’àrea de logística, fet que implicarà la remodelació de les instal.lacions actualment existents.
-  També s’incorporaran al centre de Mataró, les àrees Comercials, de Marketing i Comptables. Aquest fet implicarà el desmantellament de los oficines situades a Barcelona i el trasllat de les àrees de Compres i Direcció General.
  - Creació d’una nova infraestructura per la construcció i remodelació de les noves àrees, en les que s’hi hauran d’ubicar les 42 persones objecte del trasllat.
  - Realització d’una inversió aproximada de 110 milions de pessetes.
  - Trasllat del centre de dades, unitat de treball que està constituïda per un total de 8 persones que treballen 24h. al dia i 350 dies a l’any. Aquest fet implicarà contractar amb Telefònica diverses línies Rdsi per poder mantenir l’estat de comunicacions actual així com les 30 línies de comunicació.
  - Potenciació dels articles amb major valor afegit (línia GLORY SILK) que es continuarà realitzant íntegrament a Mataró i realització també a Mataró de les operacions d’aprest, planxat i envasat, així com la de confecció que corresponen a les feines concretes de cosir punteres i confecció en Mauserlock.
  - Readequació de les actuals naus, que ocupen una superfície de 29.000 m2, a la nova situació, que implicarà una ocupació de 6.100 m2. i les seves inversions corresponents”.

Aquests compromisos es traslladaven a l’apartat PRIMER de la part dispositiva de la forma següent:

“PRIMER: Els representants de MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SA es comprometen a posar en marxa el programa de reestructuració de l’empresa que es detalla en el document Annex II de forma immediata i estimen que estarà totalment instaurat dins del present any 1997”.

Per la seva banda l’Ajuntament de Mataró assumia les obligacions contingudes a l’apartat TERCER de la part dispositiva en els següents termes :

“TERCER: L’Ajuntament de Mataró, dóna el seu suport al Pla de Viabilitat de l’empresa MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SA i es compromet a iniciar els tràmits necessaris per modificar puntualment el Pla General d’Ordenació Municipal de Mataró, en el sentit exposat en el document tècnic que s’adjunta al present conveni com Annex III, el resum del qual es transcriu a continuació, i en el benentès, que la competència per aprovar definitivament la modificació puntual que es proposarà, és del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya”.


Els termes de la modificació puntual del Pla General que l’Ajuntament es comprometia a tramitar figuraven a continuació en la pròpia clàusula 3ª, de forma que els documents urbanístics s’havien d’ajustar a aquelles especificacions.


La concreció dels compromisos de l’empresa MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SAL venien determinats íntegrament en un document esmentat com a annex II, i que acompanyava al Conveni, denominat  “Pla de Viabilitat de Manufacturas Antonio Gassol, SA”; aquest document venia signat per les mateixes parts que signaren el Conveni. En aquest Pla de Viabilitat es contemplaven diferents qüestions com el trasllat i centralització dels òrgans de govern i decisió de l’empresa a Mataró, traslladant el centre de dades. La potenciació de les línies productives, en especial Glory Silk i les de aprest i envasat. Així mateix s’havien de fer unes obres importants d’acondicionament de local i trasllat de les àrees de servei de vapor i aire comprimit a conseqüència de l’enderroc de les antigues naus.


L’Ajuntament va tramitar la modificació del Pla General en les condicions contingudes a la clàusula 3ª del Conveni. Aquest expedient després de l’aprovació inicial i provisional de l’Ajuntament va ser aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat el 11 de març de 1999. Aquesta resolució del Conseller de Política Territorial reduïa el sostre edificable per a ús residencial que havia estat objecte d’aprovació provisional per l’Ajuntament de 29.304 m2 a 26.510 m2. Si bé cal destacar que la hipòtesi de què l’autoritat autonòmica reduís l’edificabilitat proposada per l’Ajuntament era una possibilitat que ja es tenia en compte a la clàusula 3ª del Conveni quan es deia : “i en el benentès que la competència per aprovar definitivament la modificació puntual que es proposarà és del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya”.

L’expedient administratiu revela que, consumada la requalificació dels terrenys de Manufacturas Antonio Gassol, SA, la representació dels treballadors de l’empresa, per escrit amb registre d’entrada del 21/7/99, alerta a l’Ajuntament de l’incompliment dels compromisos contrets per l’empresa al conveni de gener de 1997. A la vista d’aquestes circumstàncies el Conseller Delegat d’Urbanisme i Obres, en data 14 d’octubre, va requerir-la perquè executés amb celeritat el Pla de Viabilitat al qual es va comprometre al conveni de 27/1/97, tota vegada que l’Ajuntament havia complert la seva part referent a la requalificació  dels terrenys i que, d’acord amb el propi conveni, el Pla de Viabilitat havia de trobar-se totalment executat a l’any 1997 (clàusula 1ª). Per escrit registrat el 26-10-99, el Sr. Juan Antonio Sanfeliu, conseller delegat de l’empresa, responia a l’Ajuntament que havien complert amb tots els punts del Pla de Viabilitat llevat del trasllat de les oficines de Barcelona a Mataró, el qual esperava portar a terme entre desembre de 2000 i juny del 2001, “en funció de les infrastructures que haguem de fer i de com s’estigui desenvolupant tot el trasllat que en aquests moments acabem de materialitzar”.

Durant el mes d’octubre de 2000 va transcendir per la premsa el tancament del centre productiu de Manufacturas Antonio Gassol, SA, previ expedient de regulació de plantilla amb rescissió dels contractes laborals dels 57 treballadors de l’empresa. Altres 17 treballadors restants havien passat a l’empresa Glory&Pompea al juliol de 2000. D’altra banda en data 10-10-2000 el President del Comitè d’Empresa i els 56 treballadors restants afectats per la crisi denuncien l’incompliment per l’empresa dels pactes continguts al conveni de 1997, fet constatat per la Inspecció de Treball en informe de data 4-4-2000.

II.     PROCEDIMENT

I.    El Ple de l’Ajuntament de data 2-11-2000, a instància de diferents grups municipals va acordar per unanimitat requerir formalment a l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. l’estricte compliment del Conveni que va subscriure amb l’Ajuntament de Mataró i els representants sindicals el 29-1-1997.

L’empresa, prèviament a la celebració del Ple, va presentar un escrit, amb  registre d’entrada del dia 2-11-2000 en el que al•lega en resum el següent nivell de compliment del Pla de Viabilitat :

a)    Inversió i remodelació de la fàbrica per instal•lar l’àrea de logística.
b)    Adequació de les actuals naus passant de 29.000 m2 a 6.100 m2.

L’empresa considera que ha complert els objectius fixats al Conveni de col•laboració subscrits amb l’Ajuntament el 29-1-1997, consistents d’una banda en fixar a Mataró els centres neuràlgics de la societat. Prova d’això és que la nova societat Glory & Pompea té la seu als mateixos locals on la tenia Manufacturas A.Gassol, SA i per una altra, en mantenir la plantilla industrial de les seccions de confecció i acabats. Aquest compromís el donen per complert per haver mantingut la plantilla durant un termini de 4 anys. A més un mínim de 20 persones de la plantilla passarà a la nova societat. En conclusió, -diu l’escrit-  l’empresa ha complert els seus pactes considerant que “la viabilidad y competividad de la empresa, el cumplimiento global de los demás compromisos y de las obligaciones contraídas con el socio mayoritario en la nueva sociedad, le obligan a anteponer los compromisos globales sobre los puntuales para el cumplimiento de los primeros”.


En conseqüència de la informació que subministra l’empresa es pot deduir, doncs, l’incompliment dels següents compromisos adquirits en el Pla de Viabilitat:

a)    Manteniment de la plantilla i de l’activitat industrial a Mataró (línies de major valor afegit, Glory Silk) i operacions d’aprest, planxat i envasat. Totes elles han estat desmantellades, el que comporta a més l’incompliment del trasllat de les àrees de serveis de vapor i aire comprimit, trasllat que no s’ha produït. L’empresa argumenta que aquests compromisos s’han complert durant un període d’uns 4 anys, i que aquest període és més que raonable, “no pudiéndosele exigir el mantenimiento de dicho compromiso por un plazo superior más si tenemos en cuenta que parte de dicho personal (20 personas) pasaran a la nueva sociedad”.

b)    Trasllat del Centre de Dades (línies RDSI i 30 línies telefòniques). No s’ha produït.

c)    Incorporació de les àrees comercials de marketing i comptables, així com  trasllat de compres i direcció general de Barcelona a Mataró. Tampoc no s’ha produït.

II.    L’acord del Ple municipal de 2-11-2000 requeria formalment a l’empresa perquè acredités de forma documental l’estricte compliment dels Pactes subscrits en el Conveni de 29-1-1997. Acord que va ser notificat el 14-11-2000. El conseller delegat de l’empresa presenta un nou escrit de descàrrec registrat com a entrada el dia 5-12-2000 donant resposta a l’anterior acord del Ple, manifestant:

-    Que ha complert tots els compromisos del Conveni tant pel que fa a les inversions com al manteniment de la plantilla industrial.
-    Que estan negociant amb el Comitè d’Empresa un Pla de recolocació de personal per a 44 dels 57 treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació.


III.    El 16-1-2001, el Cap del Servei de Llicències i l’enginyer tècnic municipal Sr. Payà, realitzen un informe tècnic relatiu a l’estat actual de les instal.lacions industrials de Manufacturas Antonio Gassol, SA després de les modificacions realitzades  a les instal.lacions de l’empresa. En aquest informe, després d’una visita efectuada a l’empresa, es posen de manifest les característiques de les instal.lacions actuals que, des del punt de vista constructiu s’adapten en general al projecte d’obres pel qual es va obtenir llicència municipal en data 29-9-1999. Així mateix es fa una descripció dels usos existents a les 3 naus actuals pel que es conclou el següent :

-    L’activitat principal de l’empresa és ara la de magatzem o centre logístic. A més hi ha petits espais de serveis com a vestidors de personal i un altre espai que, segons afirmen els responsables de l’activitat, serà la zona d’oficines.

-    S’ha eliminat completament tota activitat de producció. La maquinària (màquines d’envasar, cubetes, màquines de tall, màquines de costura plana, punteres i confecció) està embalada i en desús; els responsables de l’empresa informen que aquesta zona es dedicarà pròximament a magatzem.


Així mateix el Cap del Servei de Llicències, el 24-1-2001 emet informe assenyalant que no consta en la Secció de Llicència d’obres cap sol•licitud de llicència dels anys 1998-1999-2000 de Gas Natural, SDG, SA per fer una rasa a la via pública destinada a escomesa de gas a les noves instal.lacions de Manufacturas Antonio Gassol SA.


IV.    Per completar l’expedient, i per conducte del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, es va demanar dictamen del Sr. Víctor Peiró, enginyer especialitzat en el sector tèxtil, per tal de valorar els possibles incompliments del conveni en el moment actual. Aquest dictamen, datat el 17-05-2001, posava de manifest les conclusions següents:

-    El Pla de Viabilitat s’ha executat només en part.

-    S’ha creat un Centre Logístic i de Picking adequat a les necessitats de l’empresa, però en canvi no s’ha mantingut ni potenciat les línies productives corresponents als articles de major valor afegit, així com a les operacions de confecció, aprest i envasat, tal com manifestaven en el Pla de Viabilitat.

-    Després de fer unes consideracions sobre la gran importància que tindria en el context del conveni el trasllat dels centres de decisió de l’empresa de Barcelona a Mataró, es constata que tampoc no s’ha efectuat el trasllat de les àrees de marketing, comptabilitat, compres i direcció general a Mataró, previ desmantellament de les instal.lacions de Barcelona, com afirmava el propi Pla.

-    Estima que la inversió pendent de realitzar podria ser de l’ordre de 125 milions de pessetes, mentre que les inversions realitzades conforme ha declarat la pròpia empresa són de 110 milions de pessetes.


V.    L’expedient es tanca amb un informe-valoració redactat pels serveis tècnics municipals sobre la plusvalua generada pel canvi de qualificació de sòl industrial a residencial realitzats a l’any 1999 a l’àmbit anomenat Can Gassol. Es conclou que l’increment del valor de la finca requalificada (plusvalua) és de 515.891.736’- pessetes.


VI.    Acabada la fase d’instrucció del procediment es va donar el tràmit d’audiència a l’interessat, que ha estat utilitzat per l’empresa amb un escrit presentat al Registre General el dia 2-7-2001 en el que en síntesi es ratifica en els seus escrits de 31-10-2000 i 1-12-2000 (registrats el 2-11-2000 i 5-12-2000), i assenyalant els següents aspectes :

-     Que han complert plenament amb el compromís d’ubicar a Mataró un únic Centre Logístic i de Picking de la companyia.

-    Que el trasllat a Mataró dels serveis centrals i de dades es troba paralitzat a causa de la catalogació com a element de patrimoni arquitectònic dels despatxos de l’empresa al carrer Prat de la Riba núm. 75, la qual cosa impossibilita la remodelació de les oficines on s’han d’ubicar totes les persones que seran traslladades.


VII.    El Ple de l’Ajuntament, a la vista de l’expedient instruït va aprovar per unanimitat en sessió plenària de 6 de setembre de 2001 el següent :

    “Primer.- Iniciar expedient de resolució del conveni de 29-1-1997, subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Gassol, S.A. i els representants sindicals, per l’incompliment de les obligacions essencials que corresponia a l’empresa esmentada.
Segon.- Concedir un termini d’audiència i vista de 15 dies hàbils, segons disposa l’article 84.2 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre.”


VII.    La representació de Manufacturas Gassol, S.A. va comparèixer en el termini esmentat manifestant la seva oposició a la resolució del Conveni proposada per l’Ajuntament. Aquesta oposició, establerta en l’escrit presentat al registre municipal d’entrada el dia 5 d’octubre de 2001, després d’una llarga exposició dels antecedents es fonamenta jurídicament en la forma següent :

a)    El conveni urbanístic de 29-1-1997 no és susceptible d’ésser resolt. En aquest sentit considera que els convenis urbanístics “de planejament” no tenen per objecte afavorir singularment a un propietari sinó satisfer l’interès públic (o autonòmic pel que fa a l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General). També considera que al no consistir l’obligació municipal en cap lliurament de béns, sinó en l’obligació de fer o tramitar un planejament  “no existe ninguna prestación pendiente de ser realizada por parte de ese Ayuntamiento cuyo cese deba quedar justificado a medio de la Resolución del Convenio” (sic).  Per últim estima que la naturalesa dels convenis urbanístics no es pot confondre amb la dels contractes administratius, -a tal efecte cita la Sentencia del Tribunal Suprem de 24-6-2000-, per la qual cosa les causes de resolució establertes a l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (LCAP) no son aplicables.


b)    Improcedència de la resolució municipal, en quant no s’ha produït l’incompliment de les obligacions assumides per Manufacturas Gassol. En primer lloc considera que el trasllat de la seu central de Barcelona a Mataró no s’ha produït fins ara per causes imputables a l’Ajuntament, en tant en quant la reforma que projecten fer a les oficines es veu afectada per la suspensió de llicències produïda per l’aprovació inicial del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic. Pel que fa a l’obligació de mantenir les línies de producció preexistents, tampoc no reconeix cap incompliment per quant el Pla de Viabilitat admetia que els compromisos de l’empresa haurien d’adequar-se en cada moment a les necessitats de la demanda.


IX.    En data 5-12-2001 els representants de l’antic Comitè d’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i de la Unió Comarcal de Comissions Obreres del Maresme van comparèixer manifestant que l’Ajuntament de Mataró va complir la part del conveni que li pertocava al tramitar la modificació del Pla General en les condicions contingudes al propi conveni i en canvi l’empresa els va incomplir, aprovant un expedient de regulació de plantilla amb rescissió dels contractes laborals dels 57 treballadors de l’empresa, produint-se així la paralització de la producció. Acaba donant recolzament a l’acord municipal encaminat a buscar la compensació econòmica que li correspon a la ciutat de Mataró pels danys derivats de l’incompliment del conveni.


X.    La instrucció de l’expedient es donà per acabada amb la presentació d’aquests dos escrits, per la qual cosa es va elevar proposta de resolució de l’alcaldia a la Comissió Jurídica Assessora perquè dictaminés d’acord amb l’establert a l’article 265.4 de la Llei 8/87 de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i l’article 59.3 LCAP.

    La proposta de resolució de l’alcaldia prèvia al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, datada el 30 de gener de 2002, va desestimar l’oposició manifestada pel representant de l’empresa Manufacturas Gassol, S.A. en el seu escrit per les següents raons :

a)    Tota l’argumentació que defensa la no aplicabilitat de la normativa de contractes al conveni que ens ocupa, es basa en una distinció doctrinal entre contracte i convenció recollida en la sentencia del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2000 extreta fora de context, en quant la sentencia només la fa servir per classificar aquelles relacions jurídiques bilaterals que poden tenir efectes a favor de tercers (passatge de la sentencia que hàbilment omet l’al.legació). En suma totes les raons esgrimides van dirigides a eliminar qualsevol efecte obligacional als convenis urbanístics amb l’excusa de què, al no tenir caràcter sinalagmàtic –diu-, les parts no tenen dret a exigir el seu compliment. Notem, una vegada més que aquestes afirmacions es fan en un contexte en el que l’Ajuntament ha complert totalment les obligacions que li pertocaven pel conveni, l’empresa ha venut la finca requalificada i per tant ha realitzat les plusvalues produïdes per efecte del canvi de planejament, però en canvi ha incomplert la obligació central i essencial que motivà el conveni que era i és el manteniment de l’estructura de l’empresa, tant pel que fa a plantilla com a l’activitat productiva, ara totalment desmantellada.

b)    Així mateix l’al•legació torna a culpar a l’Ajuntament per l’incompliment de l’obligació de traslladar els serveis centrals de l’empresa a Mataró pel fet de què l’Ajuntament ha aprovat inicialment el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic  del que resulta l’afectació de conservar el mobiliari de les antigues oficines de l’empresa, extrem ja respost en l’acord plenari de data 6 de setembre de 2001, afegint el problema que li representa la suspensió de llicències que deriva del Pla Especial, oblidant que la llicència d’obres en qüestió mai no l’ha demanat, i que entre la data d’aprovació definitiva de la modificació del Pla General del sector Can Gassol i l’aprovació inicial del Pla Especial del Patrimoni van passar 15 mesos, en els que l’empresa podia haver demanat tal llicència sense majors impediments.

Pel que fa a l’incompliment essencial, això és, el desmantellament de l’activitat productiva amb la correlativa rescissió dels contractes laborals de la pràctica totalitat de la plantilla, l’argument emprat, és que el Pla de Viabilitat modulava tal obligació en el sentit que “deberá adecuarse en cada momento a las necesidades de la demanda”. Aquesta resposta és inadmissible en quant deixa a l’arbitri d’una de les parts la interpretació del conveni –“las necesidades de la demanda”-, i en lloc de correspondre-li a l’Administració se l’atribueix el particular. A més de què el Pla de Viabilitat tampoc no deia res d’això, sinó que al parlar de la potenciació de les activitats de confecció tèxtil, buscava l’equilibri derivat d’una recessió econòmica dient que “se seguiran haciendo y potenciando (la confección) en función de la venta, siempre teniendo en cuenta de que al ser un tipo de venta muy dinámico, es necesario que la producción se acople a las necesidades de la demanda”. (foli 33 de l’expedient, paràgraf segon, in fine).

La proposta de resolució concloïa:

“La impossibilitat d’exigir el compliment del conveni a causa del desmantellament fàctic de l’empresa i el tancament de la seva activitat productiva, porta a mes a la frustració total de l’element causa del negoci obligacional, en quant la causa essencial del negoci per l’Ajuntament era la d’evitar la desaparició de l’empresa a Mataró i el manteniment de l’estructura productiva  - tècnica i humana – que la composava. La frustració definitiva de l’objecte del conveni per l’actuació unilateral de l’empresa fa inevitable la seva resolució. En aquest sentit, davant la frustració de la causa del negoci, per aplicació dels articles 1124, 1261, 1274 i 1303 del Codi Civil, l’Ajuntament pot instar la resolució de la relació obligatòria. L’efecte de la resolució ha de ser la restitució entre les parts de les coses o prestacions que hagin estat lliurades o executades. Al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari. Seguint aquest criteri, la restitució de les prestacions executades a través de l’equivalent pecuniari comporta que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. ha de retornar a l’Ajuntament de Mataró la plusvàlua generada a resultes de la transformació de part de la seva propietat ubicada al sector de Can Gassol d’ús industrial a ús residencial. Plusvàlua que l’informe tècnic municipal de l’arquitecte de la secció de planificació urbanística de 22-5-2001 xifra en 515.891.736’- pessetes (3.100.571,78 €), valoració que consta en els folis 113 a 115 de l’expedient administratiu.

Per  contra l’únic compliment rellevant del Pla de Viabilitat per part de l’empresa va ser la instal•lació d’un centre logístic i de picking, a costa com s’ha dit de desmantellar tota l’activitat productiva (confecció, aprest i envasat). Aquesta instal•lació ha estat valorada en 110 milions de pessetes (661.113,31 €) per l’Enginyer Industrial Víctor Peiró i Rius (foli 112 de l’expedient administratiu), per la qual cosa correspon minorar la quantitat de 515.891.736’- pessetes amb la de 110.000.000’- pessetes. La quantitat final resultant de la devolució de prestacions queda xifrada per tant en 405.891.736’- pessetes (2.439.458,46 €), la qual haurà d’abonar l’empresa Manufacturas Gassol, S.A. a l’Ajuntament de Mataró com a conseqüència de la declaració de la nul•litat del conveni en els termes exposats.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Desestimar les al•legacions presentades per l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. contra l’inici de l’expedient de resolució del conveni de 29 de gener de 1997 d’acord amb la motivació que figura en la part expositiva d’aquesta resolució.

Segon.-  Resoldre el conveni de 29-1-1997 subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i els representants sindicals per l’incompliment de les obligacions essencials contingudes al Conveni que corresponien a l’empresa esmentada.

Tercer.-  Aprovar una liquidació provisional en concepte d’indemnització de danys i perjudicis de 2.439.458,46 € contra l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., com a conseqüència del càlcul devolutori de les prestacions derivades del conveni que les parts han complert de forma efectiva.

Quart.- Concedir un termini d’audiència de 15 dies a l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i als antics representants sindicals de la mateixa perquè al•leguin en defensa dels seus drets el que considerin adient, exclusivament pel que fa a la determinació de la indemnització de danys i perjudicis.”


XI.    La Comissió Jurídica Assessora, a la vista de l’expedient i la proposta de resolució esmentada, ha emes dictamen nº 233/02 aprovat per la Permanent del propi òrgan consultiu en data 6 de juny de 2002. Aquest dictamen, rebut al registre d’entrada municipal en data 25 de juliol de 2002, arriba a la següent conclusió:

“S’informa desfavorablement sobre la proposta de resolució del conveni de 29 de gener de 1997, atorgat per l’Ajuntament de Mataró, Manufacturas Antonio Gassol, SA i altres.”


Els motius emprats per informar desfavorablement són els següents :

1.    “No es pot arribar a la conclusió que las prestacions empresarials no complides fossin les essencials, a tenor del contingut del Pla de Viabilitat, per la importància atribuïda a les activitats de logística. Aquesta part va ser efectivament portada a terme.”

2.    “La prestació compromesa per l’empresa contenia per un altra banda una cert component aleatori –en estar inserits els processos industrials en una economia de mercat efectivament globalitzada- aliè a l’estricte voluntarisme empresarial, i això al marge d’una sempre potencial mala fe que no pot evidenciar-se de l’expedient, per si mateix.”

3.    “Tal com disposa l’Estatut dels Treballadors, és l’autoritat laboral la que autoritza l’extinció de les relacions laborals per causes tecnològiques, econòmiques o de força major.”

4.    No es pot demanar la restitució de la prestació complida, consistent en la devolució a l’Ajuntament del producte de la plusvàlua urbanística obtinguda por l’empresa com a conseqüència de la requalificació dels seus terrenys, “perquè no es possible demostrar que els danys i perjudicis a favor de l’Ajuntament son de 2.439.458,46 euros, quan el Pla de Viabilitat només quantificava efectivament l’inversió prevista en 931.568,76 euros, que, a més, de l’expedient es deriva que va ser realitzada, parcialment, en 661.113,38 euros, restant per invertir  751.265,13 euros aproximadament.”

5.    “Entenem que l’empresa continua estant obligada pel conveni atorgat i que, en conseqüència, ha de complir les seves obligacions pendents en la mesura de la viabilitat empresarial d’aquestes, així com que l’Ajuntament de Mataró pot exigir-ne el compliment i exercitar les prerrogatives que li corresponen.”


XII.    Instruït el procediment es va posar de manifest als interessats l’expedient d’acord amb el que disposa l’article 84.1 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.  En el termini concedit a l’efecte han comparegut els representants de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA i el president de l’antic comitè d’empresa, avui membre de la Comissió Executiva del Sindicat d’Indústries Tèxtils (FITECA) de Comissions Obreres del Maresme, els quals han deduït al.legacions en el termini conferit, termini que en el cas de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA ha estat ampliat a 8 dies suplementaris respecte als 15 inicials en atenció a la seva petició.


XIII.    La representació de Manufacturas Antonio Gassol, SA s’ha oposat a la proposta de resolució del Conveni en data 17 de gener de 2003, recollint part de les al.legacions efectuades el 5 d’octubre de 2001. En sintesi les al.legacions que presenta, i la resposta a les mateixes, figuren a continuació:

a)    El conveni urbanístic de 29-1-1997 no és susceptible d’ésser resolt. En aquest sentit considera que els convenis urbanístics “de planejament” no tenen per objecte afavorir singularment a un propietari sinó satisfer l’interès públic (o autonòmic pel que fa a l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General). També considera que al no consistir l’obligació municipal en cap lliurament de béns, sinó en l’obligació de fer o tramitar un planejament  “no existe ninguna prestación pendiente de ser realizada por parte de ese Ayuntamiento cuyo cese deba quedar justificado a medio de la Resolución del Convenio” (sic).  Per últim estima que la naturalesa dels convenis urbanístics no es pot confondre amb la dels contractes administratius, -a tal efecte cita la Sentencia del Tribunal Suprem de 24-6-2000-, per la qual cosa les causes de resolució establertes a l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (LCAP) no son aplicables.

    En relació a aquesta al•legació hem de dir que tota l’argumentació que defensa la no aplicabilitat de la normativa de contractes al conveni que ens ocupa, es basa en una distinció doctrinal entre contracte i convenció recollida en la sentencia del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2000. La distinció que fa el Tribunal Suprem no té en absolut el sentit ni la finalitat  que li dóna el representant de l’empresa, és a dir s’ha extret fora de context.  La sentència en qüestió només fa aquesta distinció amb la finalitat de classificar aquelles relacions jurídiques bilaterals sense efectes a tercers (contractes), d’aquelles que poden tenir efectes a favor de tercers (convenis). La sentència continua amb un paràgraf que hàbilment omet l’al•legació : “tales compromisos, paralelos o convencionales, tratan de fijar el regimen de una situación futura que puede tener relieve para terceros, lo que favorece la tesis de la impugnabilidad del convenio”. En suma totes les raons esgrimides van dirigides a eliminar qualsevol efecte obligacional als convenis urbanístics amb l’excusa de què, al no tenir caràcter sinalagmàtic –diu-, les parts no tenen dret a exigir el seu compliment. És a dir, a negar el principi pacta sunt servanda, el més elemental del dret d’obligació  Notem, una vegada més que aquestes afirmacions es fan en un contexte en el que l’Ajuntament ha complert totalment les obligacions que li pertocaven pel conveni, l’empresa ha venut la finca requalificada i per tant ha realitzat les plusvalues produïdes per efecte del canvi de planejament, però en canvi ha incomplert la obligació central i essencial que motivà el conveni que era i és el manteniment de l’estructura de l’empresa, tant pel que fa a plantilla com a l’activitat productiva, ara totalment desmantellada.

b)    Improcedència de la resolució municipal en quant no s’ha produït l’incompliment de les obligacions assumides per Manufacturas Antonio Gassol, SA.  S’assenyala que en el Pla de Viabilitat i en el conveni es destaca a la gran importància de la implantació del centre de logística, en la qual s’ha portat efectivament a terme amb una inversió de 661.113,38 euros. S’afegeix a més que “con la plusvalía obtenida  con la venta de los terrenos reclasificados, mi mandante ha podido hacer frente (tal y como se preveía en el Plan de Viabilidad y en el Convenio) a parte de las millonarias indemnizaciones resultantes de las bajas voluntarias de los 108 trabajadores de abril y agosto de 1996 y 93 trabajadores del expediente de regulación de empleo aprobado en fecha 17 de diciembre de 1996.”

    Respecte aquesta al•legació la pretensió de l’empresa de considerar complerta la seva part de l’obligació pel fet d’haver instal•lat un servei de logística i de Picking, tal com es recollia al conveni, no es pot prendre en consideració en quant es tracta d’una inversió complementària a l’obligació principal, això és el manteniment de l’activitat productiva. En suma, no és lògic pensar que l’Ajuntament de Mataró hagi procurat ajudes indirectes a una empresa amb la única finalitat de que modernitzi les seves instal.lacions logístiques, i -contra la finalitat social principal del Conveni- rescindeixi el contracte al 70% de la plantilla immediatament després d’haver-se consumat la requalificació (març 1999).

c)    L’incompliment de l’execució del Pla de Viabilitat no ha estat voluntari. Així mateix s’afirma que l’incompliment del Pla de Viabilitat s’ha degut a una “imposibilidad sobrevenida de cumplimiento no imputable al deudor”. Aquesta impossibilitat ve causada pel propi Ajuntament que va demorar més de 2 anys la requalificació dels terrenys i a més per haver inclòs l’oficina de l’empresa en l’àmbit del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic amb un nivell de protecció C i inclòs en l’àmbit de la suspensió de llicència adoptada amb l’Avanç d’aquest Pla Especial. En segon lloc la impossibilitat de mantenir les línies productives ve causada per circumstàncies de força major derivades de la crisi econòmica del sector tèxtil.

    Per respondre a aquesta al•legació és necessari separar dos qüestions :

•       El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic va començar la seva tramitació l’any 1999 i ha estat aprovat definitivament el 11 de novembre de 2002 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Aquest Pla ha establert un nivell C de protecció al mobiliari de les antigues oficines de l’empresa Gassol. D’acord amb aquesta normativa els elements del mobiliari classificats en nivell C “preferentment hauran de mantenir-se en el mateix edifici. Si no fos possible podran situar-se en un altre lloc públic, dins del terme municipal amb el criteri de la Comissió Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental.”  Les obres permeses seran “les mateixes que es permeten amb caràcter general amb la condició de conservar els elements protegits i integrar-lo en el nou conjunt. Excepcionalment,  previ informe favorable dels serveis tècnics municipals, en cas d’impossible integració de l’element en el nou ús i estructura de l’edifici, es permetrà la substitució de l’element. En aquest cas serà preceptiu un aixecament complert de l’element del conjunt.”

    Per tant, a la vista de la normativa continguda en el Pla Especial del Patrimoni, la catalogació del mobiliari no impedeix el trasllat del personal d’oficines ni la direcció de l’empresa des de Barcelona a Mataró, en quant l’estat de conservació d’aquest mobiliari –segons la informació que es desprèn del propi Pla Especial- és bo. D’altra banda cal recordar que aquest trasllat, tan important pel compliment dels objectius marcats en el conveni, no és l’element bàsic i principal del mateix que continua sent el manteniment de l’activitat productiva a Mataró. Per tant aquesta al•legació no afecta ni al fons d’incompliment del conveni, que és indiscutible, ni tampoc serveix com a fet impeditiu per a la instal•lació de les oficines centrals a Mataró.  Afegeix l’al•legació el problema que li representa la suspensió de llicències que deriva del Pla Especial, oblidant que la llicència d’obres en qüestió mai no l’ha demanat, i que entre la data d’aprovació definitiva de la modificació del Pla General del sector Can Gassol i l’aprovació inicial del Pla Especial del Patrimoni van passar 15 mesos, en els que l’empresa podia haver demanat tal llicència sense majors impediments. Per últim cal afegir que la suspensió de llicències esmentades va finalitzar el 15 d’abril de 2001, és a dir dos anys després del seu inici amb motiu de l’aprovació de l’Avanç del Pla Especial de Patrimoni, el qual ha estat aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 18 de novembre de 2002.

•       Pel que fa a l’al•legada causa de força major –crisi econòmica- que ha motivat el desmantellament de l’activitat productiva amb la correlativa rescissió dels contractes laborals de la pràctica totalitat de la plantilla, l’argument emprat, és que el Pla de Viabilitat modulava tal obligació en el sentit que “deberá adecuarse en cada momento a las necesidades de la demanda”. Aquesta resposta és inadmissible en quant deixa a l’arbitri d’una de les parts la interpretació del conveni –“las necesidades de la demanda”-, i en lloc de correspondre-li a l’Administració se l’atribueix el particular. A més la causa del Conveni no era altra que evitar la desaparició de l’empresa, consolidant l’estructura productiva amb les inversions establertes al Pla de Viabilitat. L’empresa doncs va acceptar en el Conveni portar a terme unes determinades inversions com a contraprestació a la requalificació, i en canvi només va invertir en l’apartat de logística tergiversant la finalitat essencial del Conveni : viabilitzar l’empresa consolidant la seva estructura productiva. En resum l’incompliment de les inversions compromeses en el Conveni no es pot emparar en la crisi econòmica, precisament perquè el Conveni procurava la financiació de les inversions necessàries per superar-la.

d)      La exigència de reemborsar les plusvalues generades per la reclassificació a favor de l’empresa suposa un enriquiment sense causa de l’Administració.  La representació de l’empresa al•lega que la reclassificació urbanística ja estava prevista en el Pla General a mig termini i per tant l’Ajuntament no pot demanar per sí la plusvalua perquè aquesta estava prevista en el planejament i correspon exclusivament al titular dels terrenys. Acaba dient que la pretensió de recuperar aquesta plusvalua suposaria un enriquiment injust a favor de l’Administració. Per acabar es manifesta sorprès perquè no hi hagi cap estudi a l’expedient sobre danys i perjudicis ocasionats a l’interès general.


    Sobre aquest últim apartat no hi ha dubte que la plusvalua prevista en el planejament correspon exclusivament al titular dels terrenys, i en conseqüència l’Ajuntament participa de les plusvalues en la forma prevista en la legislació urbanística. Malgrat això la restitució de prestacions que planteja la proposta de resolució de l’Alcaldia ve donada precisament perquè l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA va comprometre aquesta plusvalua a la realització d’unes inversions contingudes en el Pla de Viabilitat, a canvi de la tramitació d’una modificació de planjejament que convertia sòl industrial en sòl residencial. Així havent-se incomplert per l’empresa el Pla de Viabilitat, i sent impossible a hores d’ara –per pròpia decisió de l’empresa- el compliment futur del Conveni, la única solució admissible en dret és la resolució del Conveni acompanyada de la restitució de les prestacions a través de l’equivalent pecuniari. En suma ningú discuteix que amb caràcter general les plusvalues urbanístiques pertanyen als titulars dels terrenys, però no es pot oblidar que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA les va comprometre amb el Pla de Viabilitat.


XIV.    En data 3 de gener de 2003 el president de l’antic comitè d’empresa de Manufacturas Antonio Gassol, SA, avui membre de la comissió executiva del Sindicat d’Indústries Tèxtils (FITECA) de Comissions Obreres del Maresme fa unes al.legacions en relació a la proposta de resolució manifestant la seva completa conformitat amb la proposta de resolució de l’Alcaldia, expressant a més el desacord amb l’argumentació i dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. En resum manifesta que els fets ocorreguts durant aquests anys han avalat la tesi mantinguda per la representació sindical de què des del primer moment l’empresa  no tenia cap ànim de complir el Conveni de 29 de gener de 1997. Per això al mes de juliol de 2000 va traspassar la logística, amb els seus treballadors a una nova empresa, “Glory Pompea”, que va passar a explotar les marques i el mercat de Manufacturas Antonio Gassol, SA. Per últim, l’àrea de logística que era la única inversió realitzada d’acord amb el Pla de Viabilitat, ha deixat de ser operativa des de l’1 de gener de 2003, per haver-se traslladat a la població de Montmeló.


           En relació a aquesta al•legació és de destacar la informació que subministra en el sentit de què també s’ha clausurat l’àrea de logística, la única que permetria sostenir els representants de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA que havien complert el Conveni.



XV.     Finalitzat el procediment, correspon al Ple de la Corporació adoptar la resolució finalitzadora del procediment de resolució del conveni esmentat, d’acord amb el que disposa l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques


III.    FONAMENTACIÓ JURÍDICA


1.    A l’informe jurídic del Secretari General de 23-07-2001, es fa un repàs dels antecedents de fet i dels fonaments jurídics aplicables al cas, destacant diferents aspectes:

a)     Els convenis urbanístics, com el de 29-01-1997, tenen naturalesa negocial i administrativa ( sentència TS 30-10-97), per la qual cosa es troben subjectes a la legislació de contractes públics, es a dir, la Llei de Contractes de les Administracions Publiques ( LCAP).

b)      L’article 110 LCAP preveu que els contractes s’extingiran per compliment o per resolució; a més el 112 g)  considera causa de resolució del contracte l’incompliment de les obligacions essencials del contracte  - com és el cas -,  i el 114.4 la incautació de la garantia  - que no plantejava el conveni-  així com l’indemnització de danys i perjudicis ocasionats si excedeixen de l’import de la garantia dipositada. Diguem també que el conveni només fa referència a les concretes prestacions a que s’obliguen les parts, però res no diu sobre els efectes de l’incompliment ni sobre garanties envers aquesta eventualitat. Això fa que, davant la minsa regulació de la LCAP (encara que d’ella es dedueixi una forta inclinació cap a la resolució del contracte en casos d’incompliment del contractista), i les desafortunades carències regulatòries del conveni de 29-1-97, s’hagi d’ampliar la qüestió acudint als criteris interpretatius del Codi Civil. En efecte, per la informació disponible sembla que l’incompliment del conveni per l’empresa resulta irreversible i per tant a l’Ajuntament només li queda per defensar els seus interessos i els de la col•lectivitat que acudir a l’acció resolutòria de l’article 112 LCAP, traslació al dret administratiu de la de l’article 1124 del Codi Civil, pel qual la facultat de resoldre les obligacions s’entén implícita en les recíproques (categoria en la que s’inclou aquest conveni), pel cas de què un dels obligats no compleixi les seves obligacions. L’Ajuntament pot en aquesta situació optar entre exigir el compliment del conveni o resoldre’l definitivament, amb resarciment de danys i abonament d’interessos, tant en un com en l’altre cas.

Davant la teòrica opció que se li ofereix a l’Ajuntament –exigir el compliment o resoldre’l-, en el moment actual només es possible instar la resolució amb resarciment de danys i perjudicis. En efecte, l’article 1098 del Codi Civil determina que si l’obligat a fer alguna cosa no la fes, es manarà executar a costa seva. Aquesta, que seria la fórmula adequada per a exigir l’execució del Pla de Viabilitat compromès per l’empresa, no és viable en quant es tracta d’una obligació personalísima, (és a dir, no la pot fer un tercer a costa seva), i al no realitzar-la voluntàriament no queda més sortida que la resolució. Certament la jurisprudència del Tribunal Suprem dóna preferència a la solució d’exigir el compliment respecte a la resolució del contracte, de forma que només procedeix directament la resolució quan hi hagi una voluntat deliberada de no complir-lo i que es doni un fet obstatiu que de forma absoluta impedeixi el compliment. En aquest cas està clar que el fet obstatiu i sobrevingut ha estat la presentació per l’empresa de l’expedient de regulació de la totalitat de la plantilla, la qual cosa evidència la voluntat de no executar el Pla de Viabilitat, ara carent de sentit, que suposava cabalment allò al que s’havia compromès en el conveni de 29-1-97. Per la seva banda, recordem’ho l’Ajuntament va complir totalment les seves obligacions contractuals l’11-3-99.

La impossibilitat d’exigir el compliment del conveni a causa del desmantellament fàctic de l’empresa i el tancament de la seva activitat productiva, porta a mes a la frustració total de l’element causa del negoci obligacional, en quant la causa essencial del negoci per l’Ajuntament era la d’evitar la desaparició de l’empresa a Mataró i el manteniment de l’estructura productiva  - tècnica i humana – que la composava.

c)     La frustració definitiva de l’objecte del conveni per l’actuació unilateral de l’empresa fa inevitable la seva resolució. En aquest sentit, davant la frustració de la causa del negoci, per aplicació dels articles 1124, 1261, 1274 i 1303 del Codi Civil, l’Ajuntament podria instar la resolució de la relació obligatòria. L’efecte de la resolució seria la restitució entre les parts de les coses o prestacions que hagin estat lliurades o executades. Al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari.


2.    Aquestes   consideracions son ampliades per un altre informe del secretari general de 9 d’agost de 2002, en el qual es dóna resposta a l’informe de la Comissió Jurídica Assessora.

En primer lloc, i en relació a l’informe de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) s’ha de recordar la naturalesa d’aquest l’informe. L’article 83.1 de la llei de règim jurídic de les administracions públiques determina que els informes seran facultatius (es a dir, no preceptius) i no vinculants, a menys que una disposició expressa estableixi el contrari. La norma concreta aplicable al present cas és l’article 59.3 de la vigent llei de contractes de les administracions públiques(LCAP), el qual considera preceptiu l’informe de la CJA en supòsits de resolució de contracte amb oposició del contractista, com es el present cas.  No diu en canvi que el seu contingut sigui vinculant, per la qual cosa, complert aquest tràmit preceptiu, la Corporació té llibertat per acordar el que consideri procedent.

L’informe de la CJA, malgrat les seves conclusions contràries als interessos municipals, sí reconeix de forma clara la raó de l’Ajuntament en dos punts essencials que constitueixen la base de l’argumentació municipal. En primer lloc considera que el conveni objecte de discussió es un “conveni urbanístic peculiar i, en conseqüència, (es pot) encabir-lo en la categoria de contractes administratius  especials a què es refereixen els articles 5.2 b) i 8 de la LCAP.” (pag. 15). En segon lloc afirma: “Aquest conveni urbanístic –malgrat que habitualment son encabibles entre les convencions i no pas entre els contractes- sembla que presenta la clàssica obligació bilateral sinal•lagmàtica: cadascuna de les prestacions compromeses deu la seva existència a l’altra.”(pag. 15). En suma, es pot afirmar amb la CJA:

•       Que al conveni urbanístic de referència li resulta aplicable el règim jurídic de la contractació pública.

•      Que el conveni urbanístic constitueix una obligació recíproca de caràcter sinal•lagmàtic, per la qual cosa li resulten aplicables les disposicions del Codi Civil, especialment pel que fa als efectes i causes d’extinció d’aquesta classe d’obligacions.

No obstant això, l’informe de la CJA és desfavorable respecte a la proposta municipal. Per això des de la perspectiva dels interessos municipals cal donar resposta als arguments que porten a la CJA al dictamen desfavorable. Arguments que s’agrupen en tres apartats. 1) Definició de la prestació exigible a l’empresa d’acord amb el conveni. 2) Sobre si l’incompliment del conveni afecta a obligacions principals o accessòries. 3) Efectes de l’incompliment d’obligacions recíproques.


a)    Definició de la prestació exigible a l’empresa d’acord amb el conveni.

La discrepància entre la postura municipal i la CJA ve motivada per una errònia percepció d’aquesta respecte a la prestació que li era exigible a l’empresa. Sintetitzant la qüestió, sembla que la CJA ha entès que l’incompliment que porta a l’Ajuntament a demanar la resolució del conveni i la restitució de les prestacions es el tancament de l’activitat productiva de l’empresa i la rescissió del 70% dels contractes laborals de la mateixa. D’aquí que basi el seu informe desfavorable en que la prestació compromesa per l’empresa tenia un cert component aleatori, donant per fet que la prestació a que s’obligava l’empresa pel conveni consistia en mantenir la seva estructura productiva i de personal de forma indefinida; en efecte, un conveni que establís una tal prestació seria difícilment exigible per l’efecte combinat dels articles 1113 i 1105 CC, ja que estaria subjecte a les lleis del mercat global que, per la seva naturalesa, son inevitables i independents de la voluntat de les parts.
 
Res d’això. L’Ajuntament de Mataró sempre ha distingit entre la causa que va originar el conveni i la prestació concreta que l’empresa posava al servei d’aquella finalitat. La causa del conveni no era altre que evitar la desaparició d’una empresa històrica de la ciutat i consolidar l’estructura productiva de la mateixa. La prestació a que s’obligà Manufacturas Antonio Gassol SA consistia en portar a terme un Pla de Viabilitat, que de forma molt sumària, es cert, es descrivia en un annex que acompanyava al conveni i que va ser signat per totes les parts. En conseqüència, el que l’Ajuntament ha imputat a l’empresa ha estat únicament l’irreversible incompliment del Pla de Viabilitat, si mes no en la seva part més essencial, es a dir, la potenciació i manteniment a Mataró de les línies productives Glory Silk (confecció, aprest i envasat). En aquest sentit s’ha de recordar que, com a mínim, cal datar la eliminació de l’activitat productiva de l’empresa des de l’enderroc de les velles naus (tardor de 1999), només sis mesos després d’haver obtingut la requalificació dels terrenys.

Establerts els límits de la prestació que l’Ajuntament considera exigible, careixen de sentit dues de les principals motivacions de l’informe de la CJA (en concret les que consten en els números 2 i 3 de l’apartat sisè de l’informe). La primera, relativa al caràcter aleatori de la prestació convinguda, en quant aquesta –el Pla de Viabilitat- era ben concreta i possible. Res d’aleatori havia en la prestació pactada si l’empresa, una vegada patrimonialitzada la plusvàlua gràcies a la requalificació dels seus terrenys (d’abril de 1999), l’hagués dedicat a desenvolupar el Pla de Viabilitat; a canvi va fer justament el contrari, es a dir, desmantellar les instal•lacions productives. La segona, relativa a que la extinció dels contractes laborals per causes tecnològiques o econòmiques correspon a l’autoritat laboral, afirmació que suggereix que al consistir la prestació pactada en la mera continuïtat dels contractes laborals, no seria exigible l’incompliment d’una tal prestació si l’autoritat laboral confirma les causes tecnològiques o econòmiques al•legades per l’empresari en l’expedient de regulació d’ocupació. Insistim que la prestació no consistia en mantenir la plantilla a tota costa, sinó executar un Pla de Viabilitat que ha estat avortat per la mateixa empresa. Per això l’Ajuntament mai no va intervenir en la tramitació de l’expedient de regulació d’ocupació perquè no tenia relació directa amb la prestació que realment li era exigible a l’empresa: el Pla de Viabilitat.


b)    Sobre si l’incompliment del conveni afecta a obligacions principals o accessòries.

L’informe de la CJA opina així mateix que “no es pot arribar a la conclusió que les prestacions empresarials no complides fossin les essencials, a tenor del contingut del Pla de Viabilitat (aquí sí que sembla considerar que la prestació exigible era en puritat el Pla de Viabilitat), per la importància atribuïda a les activitats de logística. Aquesta part va ser efectivament portada a terme.” Davant d’aquesta consideració cal recordar en que consistien els compromisos assumits en el Pla de Viabilitat :

a)     “S’ubicarà a Mataró l’àrea de logística, fet que implicarà la remodelació de les instal.lacions actualment existents.

b)      També s’incorporaran al centre de Mataró, les àrees Comercials, de Marketing i Comptables. Aquest fet implicarà el desmantellament de los oficines situades a Barcelona i el trasllat de les àrees de Compres i Direcció General.

c)     Creació d’una nova infraestructura per la construcció i remodelació de les noves àrees, en les que s’hi hauran d’ubicar les 42 persones objecte del trasllat.

d)     Realització d’una inversió aproximada de 110 milions de pessetes.

e)     Trasllat del centre de dades, unitat de treball que està constituïda per un total de 8 persones que treballen 24h. al dia i 350 dies a l’any. Aquest fet implicarà contractar amb Telefònica diverses línies Rdsi per poder mantenir l’estat de comunicacions actual així com les 30 línies de comunicació.

f)     Potenciació dels articles amb major valor afegit (línia GLORY SILK) que es continuarà realitzant íntegrament a Mataró i realització també a Mataró de les operacions d’aprest, planxat i envasat, així com la de confecció que corresponen a les feines concretes de cosir punteres i confecció en Mauserlock.

g)     Readequació de les actuals naus, que ocupen una superfície de 29.000 m2, a la nova situació, que implicarà una ocupació de 6.100 m2. i les seves inversions corresponents”.

El Pla de Viabilitat realment implantat ha consistit en construir unes noves naus que ocupen una superfície de 6.100 m2, amb una moderna instal•lació logística (picking). En canvi res no s’ha fet de les inversions en l’àrea informàtica, ni s’ha traslladat les àrees comercials, de marketing i comptables, ni tampoc la direcció general. Pel que fa a les activitats productives (confecció, aprest, envasat) foren desmantellades definitivament a finals de 1999, i la pròpia empresa ha vingut manifestant des de l’any 2000 que no tenen cap intenció de reintegrar-les. Afirmació que resulta plenament creïble si tenim en compte que l’expedient de regulació d’ocupació es va portar a terme per suprimir definitivament aquesta activitat de l’empresa a Mataró.

La pretensió de l’empresa de considerar complerta la seva part de l’obligació pel fet d’haver instal•lat un servei de logística i de Picking, tal com es recollia al conveni, no es pot prendre en consideració en quant es tracta d’una inversió complementària a l’obligació principal, això és el manteniment de l’activitat productiva. En suma, no és lògic pensar que l’Ajuntament de Mataró hagi procurat ajudes indirectes a una empresa amb la única finalitat de que modernitzi les seves instal.lacions logístiques, i -contra la finalitat social principal del Conveni- rescindeixi a continuació el contracte al 70% de la plantilla.

Resulta evident que el compromís bàsic de l’empresa en el Pla de Viabilitat consistia en realitzar inversions necessàries per assegurar el futur de l’activitat productiva de l’empresa a Mataró. Evidència que queda reforçada si notem que la  causa negocial del conveni era evitar el desmantellament i/o trasllat de l’empresa (apartat 3 de la part expositiva del conveni), en funció de la qual l’Ajuntament es comprometia a estudiar i tramitar una requalificació de part dels terrenys de la fàbrica; aquesta finalitat es fonia amb la de mantenir el màxim nombre de treballadors possible. En conclusió, entenem que no s’adiu amb la lògica jurídica pensar que l’incompliment total d’una prestació que, a la vegada, es la mateixa causa del conveni, pugui tenir la consideració de prestació “no essencial.” Al que s’acaba de dir s’afegeix que l’empresa, cinc anys després de signar el conveni, tampoc no ha traslladat la direcció general, ni les àrees de compres, marketing, ni els serveis informàtics. Aquests incompliments no només son fàctics –pot fàcilment comprovar-se fent una visita a les instal•lacions de l’empresa a Mataró-, sinó que també son jurídics (domicili social que figura al Registre Mercantil) i fins i tot telemàtics (a la website de l’empresa es dóna com a domicili les instal•lacions de Salt [Girona]).

Per últim, d’acord amb la informació subministrada per la representació sindical a l’empresa, es constata que des de l’1 de gener de 2003 s’ha traslladat a la població de Montmeló el centre de logística, única inversió realitzada d’acord amb el Pla de Viabilitat que permetia sostenir als representants de Manufacturas Antonio Gassol, SA que havia de considerar-se complerta la seva part d’obligacions al conveni.

c)         Efectes de l’incompliment d’obligacions recíproques

L’informe de la CJA determina que el conveni de referència té naturalesa sinal•lagmàtica per integrar prestacions entrecreuades de les parts, de forma que unes depenen de les altres. Per aquesta classe d’obligacions, denominades recíproques  pel Codi Civil, l’article 1124 estableix el següent:

“La facultad de resolver las obligaciones se entiende implícita en la recíprocas, para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe.
El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con el resarcimiento de daños y abono de intereses en ambos casos. También podrá pedir la resolución, aún después de haber optado por el cumplimiento, cuando éste resultare imposible.”


La jurisprudència civil del Tribunal Suprem ha establert que la facultat de resoldre les obligacions sinal•lagmàtiques precisa de la concurrència d’una específica  voluntat incomplidora, la qual cosa no exigeix l’existència d’una actitud dolosa (mala fe) o culposa (negligent), “sino que es suficiente que se frustre el fin del contrato para la contraparte, que haya un incumplimiento inequívoco y objetivo, sin que sea preciso una tenaz y persistente resistencia obstativa.” (STS 25 de febrer de 2002). La única situació que exoneraria a l’empresa de l’incompliment seria doncs l’existència de força major o d’un risc imprevisible (art. 1105 CC). Per això es irrellevant que la CJA consideri que no s’ha pogut provar mala fe de l’empresa, en tant en quant l’existència o no de mala fe no deslegitima l’acció resolutòria de que disposa el perjudicat, en aquest cas l’Ajuntament, d’acord amb l’article 1124 esmentat. D’altra banda, en el cas que ens ocupa, l’incompliment en la posada en marxa del Pla de Viabilitat resulta evident, essencial i exclusivament imputable a l’empresa, amb el resultat conegut de frustració completa del fi econòmic-jurídic del conveni.


Així les coses, i d’acord amb els articles 1120 2º per remissió del 1123 (par.1) i 1124 CC, la resolució de les obligacions recíproques per incompliment porten l’efecte de restitució de les prestacions realitzades. En aquest cas, al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari. Seguint aquest criteri, la restitució de les prestacions executades a través de l’equivalent pecuniari comporta que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. ha de retornar a l’Ajuntament de Mataró la plusvàlua generada a resultes de la transformació de part de la seva propietat ubicada al sector de Can Gassol d’ús industrial a ús residencial. Plusvàlua que l’informe tècnic municipal de l’arquitecte de la secció de planificació urbanística de 22-5-2001 xifra en 515.891.736’- pessetes (3.100.571,78 €), valoració que consta en els folis 113 a 115 de l’expedient administratiu. Finalment, la quantia esmentada s’ha de minorar per l’import de les inversions que l’empresa ha declarat, es a dir, 110.000.000,- pessetes (661.113,31 €). El resultat d’aquestes operacions comporta l’obligació de l’empresa de retornar 2.439.458,46 € a l’Ajuntament de Mataró.

En canvi, l’informe de la CJA diu que “no es possible demostrar que els danys i perjudicis a favor de l’Ajuntament son de 2.439.458,46 €, quan el Pla de Viabilitat només quantificava efectivament la inversió prevista en 931.568,76 €, (…)”; no es pot prendre en consideració aquesta afirmació en quant suposa confondre  l’efecte restitutori -propi de la resolució per incompliment derivada de l’article 1124 CC-, amb la quantificació de les inversions no portades a terme, solució que seria la pròpia si ens trobéssim en un supòsit de compliment d’obligacions per equivalent (art.1098 CC).

Per últim l’informe de la CJA acaba afirmant que l’empresa continua obligada pel conveni i que ha de complir les seves obligacions, i que “l’Ajuntament pot exigir-ne el compliment i exercitar les prerrogatives que li corresponen.” Afirmació incongruent amb el sentit desfavorable del dictamen, en quant nega l’exercici de les prerrogatives que a l’administració local pertoquen, i a canvi sembla invitar a la paciència de la Corporació malgrat que l’empresa ja ha donat senyals inequívoques de negar-se a complir les seves prestacions.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.-  Desestimar les al•legacions presentades per l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. contra l’inici de l’expedient de resolució del conveni de 29 de gener de 1997 d’acord amb la motivació que figura en la part expositiva d’aquesta resolució.

Segon.-  Resoldre el conveni de 29-1-1997 subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i els representants sindicals per l’incompliment de les obligacions essencials contingudes al Conveni que corresponien a l’empresa esmentada.

Tercer.-  Aprovar una liquidació provisional de 2.439.458,46 € contra l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., com a conseqüència del càlcul devolutori de les prestacions derivades del conveni que les parts han complert de forma efectiva.”


El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, considera que, després de l’últim tràmit d’audiència, aquest és un expedient molt bé instruït que té el valor de recordar que els interessos públics de ciutat no poden burlar-se impunement, i això es farà per un o altre mitjà. Vol recordar per acabar que sobre el que queda de l’antiga fàbrica de Can Gassol no es pot fer qualsevol cosa.


El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, avança el vot favorable del seu grup, sentint-se deutors amb els treballadors que van perdre la seva feina a Can Gassol. Lamenta que el govern municipal de 1997 no va ser tot el curós que calia per assegurar-se de forma més efectiva del bon fi del conveni. Malgrat tot el grup municipal del Partit Popular recolza amb tota fermesa tant la resolució del conveni com la indemnització.


El senyor Jordi Fàbregas, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup votarà favorablement la proposta en coherència amb el que han sostingut en altres ocasions sobre aquest mateix tema.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).


Servei de Compres i Contractacions

11      - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE LES TARIFES MÀXIMES A APLICAR DURANT EL 2003 PER L'ÚS DE L'ESTACIONAMENT SUBTERRANI DE LA PL. FRANCISCO TOMÁS Y VALIENTE, DE MATARÓ, EXPLOTACIÓ LA QUAL S'ADJUDICÀ EN RÈGIM DE CONCESSIÓ A FAVOR DE LA MERCANTIL ESTACIONAMIENTOS Y SERVICIOS, SA.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“Atesa la sol.licitud de revisió de tarifes de l’aparcament subterrani de la Plaça Francisco Tomás y Valiente, presentada per l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”.

Tenint en compte que l’Ajuntament Ple de data 9 d’octubre de 1997 va adjudicar el concurs de concessió d’obra pública per a la construcció i subsegüent explotació de l’aparcament subterrani a l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”, en base, entre altres qüestions a les tarifes proposades en la seva oferta econòmica.

Atès que les revisions de preus de les tarifes de l’aparcament s’han de basar en l’IPC interanual, amb efectes a 1 de gener la qual cosa vol dir agafar com a valor de l’IPC l’aprovat amb data 31 de desembre de l’any anterior  i comparar.lo amb el valor de l’IPC de data 31 de desembre de l’any en el qual es va adjudicar la concessió, en aquest cas l’any 1997.

Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, posa a la consideració de l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.-    Aprovar la revisió de les tarifes de l’aparcament de la Plaça Francisco Tomás y Valiente,
mitjançant l’aplicació del coeficient del 1’159% a les tarifes ofertes en la licitació, equivalent a un increment del 15’9%.

Segon.-    Aprovar les tarifes màximes a aplicar, a partir de la seva aprovació, per l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”, següents:

    
    2003    Increment
CONCEPTE    PROPOSTA    %
1 hora (fraccionable en quarts d’hora)       1,25 €    4,17%
Màxim 24 hores    12,55 €    4,15%
Abonament dia complert (24 hores)    87,05 €    4,00%
Abonament nocturn (de 20 a 9 h)    34,85 €    4,03%
Abonament diürn (de 9 a 20 h)    59,20 €    3,95%


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).



Servei de Recursos Humans


12      - APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL PER DOTAR DE CONTINGUT EL COMPLEMENT DE DESTINACIÓ I EL GRAU PERSONAL DELS FUNCIONARIS.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“L’article 23 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per la reforma de la Funció Pública, estableix l’estructura de sou i els conceptes retributius dels funcionaris públics, i distingeix entre retribucions bàsiques i retribucions complementàries. Aquest article es considera bàsic en el règim estatutari dels funcionaris públics, va ser dictat a l’empara de l’article 149, 1, 18ª de la Constitució i en conseqüència és aplicable al personal de totes les Administracions Públiques.  

Es consideren retribucions bàsiques, el sou,  els triennis i les pagues extraordinàries.
Es consideren retribucions complementàries, el complement de destí, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris.

Les retribucions bàsiques  venen assignades per l’Estat per a cadascun dels grups A, B, C , D i E, en que s’organitzen els Cossos, escales, classes i categories dels  funcionaris, de tal manera que cada funcionari té el sou base i els triennis que li corresponen en atenció no al lloc de treball que ocupa sinó a la categoria, classe, escala i cos als quals pertany. En definitiva, té les retribucions bàsiques que marca el seu nivell de titulació.

En canvi, es deixa a criteri del Ple de cada Corporació i per cada lloc de treball, l’assignació de les retribucions complementàries.

L’any  1994, l’Ajuntament de Mataró va elaborar per primera vegada la relació de llocs de treball i va fixar una retribució per a cadascun dels llocs de treball. Però, en comptes de centrar-se només en el complement de destinació i el complement específic que els hi assignava, va fixar retribucions totals per cada lloc de treball, que incloïen el salari base, el complement de destinació i el complement específic, deixant només al marge els triennis.

L’efecte positiu d’aquesta aplicació ha estat el de garantir el mateix sou a les persones que ocupen un mateix o similar lloc de treball. Però aquest assenyalament de retribucions totals està provocant certes  disfuncions  pel fet que  l’estructura retributiva de l’Administració i l’anomenada carrera administrativa dels funcionaris públics està basada en la distinció, no només de manera formal, de les retribucions bàsiques segons el grup de titulació,  en la fixació del complement de destinació atenent a les característiques del lloc però també al nivell de titulació, en l’establiment d’un grau personal consolidat derivat de la percepció, en unes determinades condicions, d’aquest complement de destinació, i en l’establiment d’un complement específic per  lloc de treball que no ha d’anar variant  en motiu del grup de titulació de qui l’ocupa. Al establir-se retribucions totals, no s’han utilitzat les possibilitats d’aplicar diferents complements de destinació en funció del lloc i no s’ha donat contingut a l’anomenat grau personal.

Per altra banda i des que es va aprovar la relació de llocs de treball, ha canviat l’escalat de nivells de complement de destinació, i aquest canvi no s’ha aplicat encara als funcionaris d’aquesta Corporació.

L’Acord  sobre condicions de treball del personal funcionari i laboral, que va aprovar el ple en data 13 de desembre del 2000, establia en el seu punt 3.1. c), 2, el criteri de modificar la relació de llocs de treball per “dotar de contingut el complement de destí, tant per donar forma a la carrera administrativa (nivells) com per donar sentit al grau personal.”

Aquest Acord, segons el seu punt 1, b)  assenyala com a data pels seus efectes l’1 de gener de 2000, per tant s’haurà de tenir en compte aquesta data, als efectes de la consolidació del grau personal.     

Així doncs, el que avui es proposa és regularitzar els complements de destinació per donar contingut al grau personal, però com a conseqüència d’aquesta regularització, i en tots aquells llocs en que aquesta regularització suposi l’aplicació d’un complement de destinació diferent del fixat fins ara, es modificarà també el complement específic, per tal que la retribució total no resulti afectada, ja que durant aquests dos darrers anys, s’han revisat tots els llocs de treball, i la  retribució total fixada per cada lloc està actualitzada i és ferma.

Aquesta modificació de la relació de llocs de treball motivada per donar contingut al complement de destinació i al grau personal ha estat negociada amb la Comissió paritària. A la sessió del dia 19 de juliol de 2002, l’Ajuntament ja va entregar i explicar a la Comissió paritària la proposta d’aplicació dels Complements de destinació. I en  sessió de 3 de desembre de 2002, s’entregà i explicà a la Comissió paritària, una proposta de relació de llocs de treball amb els nous complements de destinació.
 
Vist l’informe tècnic que consta a l’expedient, elaborat pel cap de Recursos Humans.
 
A l’empara de l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i dels articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s´aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i de conformitat amb les facultats que m’atorga la normativa vigent, elevo a l’Ajuntament en ple per la seva aprovació la següent

PROPOSTA:

Primer.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball que s’acompanya com annex 1, en el sentit de regularitzar els  complements de destinació, el que comportarà  en tots aquells llocs en que aquesta regularització suposi l’aplicació d’un complement de destinació diferent del fixat fins ara, la modificació  també del complement específic, per tal que la retribució total no resulti afectada.

Segon.- Per tal de consolidar el grau personal, fixar els efectes d’aplicació del nou complement de destinació al dia 1 de gener de 2000, aplicant per aquesta consolidació els criteris que figuren com annex 2 a aquesta proposta.

Tercer.- Com a conseqüència d’aquesta aplicació,  donat que es fixa  un mateix  complement de destinació i un mateix complement específic per llocs similars, quan aquests llocs similars puguin ser ocupats per persones de diferents categories, les persones de la categoria superior veuran incrementada la seva retribució perquè tenen un salari base més alt. Això afecta en aquests moments, als llocs d’administratiu, ocupats indistintament per persones amb categoria d’administratiu (Grup C) i persones amb categoria d’auxiliar (Grup D), i als tècnics de llicències, ocupats indistintament per arquitectes (grup A) i aparelladors (Grup B). En el primer cas, les persones de Grup C (categoria d’administratius), i en el segon cas, les persones de grup A (categoria d’arquitectes) veuran incrementada la seva remuneració perquè tenen un salari base més alt. Això suposarà per l’any 2003 un total de 41.911,21 .- €, pel que fa a l’increment de les retribucions i un total de 13.830,70.- € quant a cost de seguretat social, que s’aplicarà a les partides corresponents dels serveis amb personal afectat, segons el detall de la relació comptable que s’adjunta.

Quart.-  A partir  d’aquest acord, la Comissió de valoració, a la vista del nivell retributiu resultant de la valoració de cada lloc,  al fer les seves propostes es pronunciarà   sobre el complement de destinació i el complement específic de cada lloc de treball, deixant que cada persona incorpori per  la seva retribució total, la retribució bàsica que li correspon per grup  de titulació i el seu grau personal.

Cinquè.- Sempre que es produeixi revisió dels llocs de treball, aquesta revisió haurà de tenir en compte tant  el complement específic com el complement de destinació, per tal de fer possible la carrera administrativa i una millor   consolidació del grau personal.   El servei de recursos humans incorporarà a l’Annex 2 de la plantilla de personal funcionari, el grau personal de cadascun d’ells.   

Sisè.- Notificar el canvi a cadascun dels interessats  en allò que els hi afecti, especificant el grau personal que te consolidat, i  per aplicació de l’article 291de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, publicar aquesta modificació al DOGC i donar-ne compte al departament corresponent de la  Generalitat de Catalunya. “



VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).


13      - APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL CONSEQÜÈNCIA DE REVISAR EL CONTINGUT DE DIVERSOS LLOCS DE TREBALL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

“Per tal d’adequar els llocs de treball a les necessitats organitzatives d’aquest Ajuntament, és necessari procedir a la modificació de la Relació de Llocs de treball vigent.

La comissió de valoració de llocs de treball, es va reunir els dies 20 i 21 de gener de 2003, segons es desprèn de l’acta signada que s’adjunta a aquesta proposta. L’ordre del va ser el següent:

1.    Revisió del lloc de treball de treballadora familiar, del servei de Sanitat i Serveis Socials, coordinació de Serveis Personals.
2.    Revisió del lloc de treball d’administratiu del departament de Presidència.
3.    Revisió del lloc de treball d’economista de la secció de l’oficina pressupostària i gestió comptable del servei de gestió econòmica.
4.    Reconversió un lloc d’administratiu de gestió tributària en un lloc d’administratiu responsable de manteniment de padró.
5.    Revisió del lloc de treball d’especialista d’atenció ciutadana.
6.    Revisió del lloc de treball d’agent fiscal de la secció d’inspecció fiscal, servei d’ingressos.
7.    Revisió del lloc de treball d’administratiu 2 de la secció d’administració  de personal, del servei de Recursos Humans.
8.    Revisió del lloc de treball de tècnic mig de la secció de jardineria, servei de manteniment.
9.    Revisió del lloc de treball de periodista, de la secció de premsa, departament de presidència.
10.    Revisió del lloc de tècnic de la secció de llicències d’obres, servei de llicències.
11.    Revisió del lloc de treball de secretària del cap del departament de via pública.
12.    Revisió del lloc de treball d’enginyer del servei de mobilitat.
13.    Revisió del lloc de delineant del servei de mobilitat.
14.    Revisió del lloc de treball de conserge de l’oficina d’atenció ciutadana, departament d’interior i hisenda.
15.    Revisió del lloc de treball de responsable de reprografia i material, del servei de compres i contractacions.
16.    Revisió del lloc de treball de responsable de conserges, del servei de recursos humans.
17.    Revisió del lloc de treball de conserge del servei de recursos humans.
18.    Revisió del lloc de treball de conserge-auxiliar de serveis del servei de recursos humans.
19.    Revisió del lloc de treball de conserge del servei de manteniment i serveis municipals.
20.    Revisió del lloc de treball de conserge de la regidoria d’igualtat i solidaritat.
21.    Revisió del lloc de treball de conserge de centre cívic, de la regidoria de relacions ciutadanes.
22.    Revisió del lloc de treball de conserge del magatzem municipal.
23.    Revisió del lloc de treball de conserge de la unitat administrativa de Serveis Personals.
24.    Revisió del lloc de treball de cap de colla de jardineria, del servei de manteniment.
25.    Revisió del lloc de treball d’oficial primera  del servei de manteniment, de les següents branques professionals: jardiner, paleta, lampista, pintor, trasllats, mecànic.
26.    Revisió del lloc de treball d’oficial primera paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
27.    Revisió del lloc de treball d’oficial primera conductor de vehicle especial, del servei de manteniment.
28.    Revisió del lloc de treball d’oficial segona del servei de manteniment, de les següents branques professionals: jardiner, paleta, trasllats, pintor.
29.    Revisió del lloc de treball d’oficial segona paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
30.    Revisió del lloc de treball de peó especialista del servei de manteniment.
31.    Revisió del lloc de treball de peó del servei de manteniment.
32.    Revisió del lloc de treball de peó especialista de cementiri, del servei de serveis municipals.
33.    Revisió del lloc de treball de peó de cementiri, del servei de serveis municipals.
34.    Revisió del lloc de treball de vigilant del centre d’acollida, del servei de sanitat i serveis socials.
35.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball d’adjunt al cap del servei d’Urbanisme, departament d’Urbanisme, Obres i Llicències.
36.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de sotsdirector de serveis econòmics i interventor.
37.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball d’assessora jurídica 2 del gabinet jurídic del servei de secretaria general.
38.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria de ciutat sostenible.
39.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria de relacions ciutadanes.
40.    Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria d’Igualtat i solidaritat.

Les revisions  dels llocs de treball s’han  fet d’acord amb la modificació de la Relació de llocs de treball que regularitza els complements de destinació del personal funcionari d’aquesta corporació i que s’aprova en la mateixa sessió plenària  que els presents acords.

Així doncs, un cop vista l’acta de sessió de la Comissió de Valoració de Llocs de Treball, l’informe jurídic i  l’informe del Cap del Servei de Recursos Humans.

Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Aprovar en la seva totalitat el contingut de l’acta de la Comissió de Valoració de Llocs de treball, que es fa constar com a annex.

Segon.- En conseqüència, modificar o mantenir els complements específics i els complements de destinació quan aquests requereixen ser ocupats per funcionaris, corresponents als següents llocs:

1.    Treballadora familiar, del servei de Sanitat i Serveis Socials, coordinació de Serveis Personals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de  4.217.70.- €/any. La diferència que implica és de  816.78.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

2.    Administratiu del departament de Presidència.

La revisió d’aquest lloc de treball, suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.116,82.- i  21.127,02 €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.606.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

3.    Economista de la secció de l’oficina pressupostària i gestió comptable del servei de gestió econòmica.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.896,83.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 d’abril de 2003.


4.    Reconversió d’un lloc d’administratiu de gestió tributària en un lloc d’administratiu responsable de manteniment de padró.

La reconversió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.192,36.- i 4.271,43 .-€/any respectivament. La diferència que implica és de 1.389,34.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


5.     Especialista d’atenció ciutadana.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.906,20.- i    4.857,06 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.081,83.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


6.    Agent fiscal de la secció d’inspecció fiscal, servei d’ingressos.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.116,82.- i 4.564,60.-  €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.217,63.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

7.    Administratiu 2 de la secció d’administració  de personal, del servei de Recursos Humans.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.109,68.- i 4.564,60.-  €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.217,63.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

8.    Tècnic mig de la secció de jardineria, servei de manteniment.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.912,51.- i 5.736,13.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 673,53.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

9.    Periodista, de la secció de premsa, departament de presidència.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05.-   €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.570,36 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

10.    Tècnic de la secció de llicències d’obres, servei de llicències.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.664,03.- i  7.128,15 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.423,83.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

11.    Secretària del cap del departament de via pública.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.192,36.- i 4.271,43.-  €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.206,12 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

12.    Enginyer del servei de mobilitat.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05 .-  €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.896,83 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

13.    Delineant del servei de mobilitat.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.538,46.- i   4.564,60.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.081,83.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

14.    Conserge de l’oficina d’atenció ciutadana, departament d’interior i hisenda.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.744,07.- i  3.978,69 .-   €/any respectivament. La diferència que implica és de  816,78 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

15.    Responsable de reprografia i material, del servei de compres i contractacions.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.744,07.- i 3.978,69.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 816,78.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

16.    Responsable de conserges, del servei de recursos humans.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de7.744,07.- i 3.978,69.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 816,78.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

17.    Conserge del servei de recursos humans.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78.- i 3.099,76 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

18.    Conserge-auxiliar de serveis del servei de recursos humans.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de7.513,64.- i 3.392,36 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.175,46.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

19.    Conserge del servei de manteniment i serveis municipals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78 .- i 3.099,76 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

20.    Conserge de la regidoria d’igualtat i solidaritat.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

21.    Conserge de centre cívic, de la regidoria de relacions ciutadanes.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

22.    Conserge del magatzem municipal.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.854,15 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

23.    Conserge de la unitat administrativa de Serveis Personals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació dels complements específic i de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78 .- i 3.099,76.-  €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

24.    Cap de colla de jardineria, del servei de manteniment.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.904,11 .- €/any. La diferència que implica és de 1.081,83.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

25.    Oficials primera del servei de manteniment de les següents branques professionals: jardiner, paleta, lampista, pintor, trasllats, mecànic.

La revisió d’aquests llocs de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenien assignat, que passa a ser de 3.448,16.-  €/any. La diferència que implica és de 1.389,34.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

26.    Oficial primera paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.530,57 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.081,83 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

27.    Oficial primera conductor de vehicle especial, del servei de manteniment.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.666,37 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.217,63 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

28.    Oficial segona del servei de manteniment, de les següents especialitats professionals: jardiner, paleta, trasllats, pintor.

La revisió d’aquests llocs de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenien assignat, que passa a ser de 4.074,40 .-  €/any. La diferència que implica és de 816.78.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

29.    Oficial segona paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 6.686,09 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.217,63 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

30.    Peó especialista del servei de manteniment.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

31.    Peó del servei de manteniment.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.443,99 .-  €/any. La diferència que implica és de 897,70.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

32.    Peó especialista de cementiri, del servei de serveis municipals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.033,48 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.175,46 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

33.    Peó de cementiri, del servei de serveis municipals.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 3.640,94 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

34.    Vigilant del centre d’acollida, del servei de sanitat i serveis socials.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 1.431,92 .-  €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.

35.    Adjunt al cap del servei d’Urbanisme, departament d’Urbanisme, Obres i Llicències.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 25.049,07.- i 9.108,78.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.704.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


36.    Sotsdirector de serveis econòmics i interventor.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 43.898,14.- i  12.638,23.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 4.507.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


37.    Assessora jurídica 2 del gabinet jurídic del servei de secretaria general.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 21.117.06.- i  11.336.32.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.704.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


38.    Cap de la regidoria de ciutat sostenible.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 10.699,10.- i 7.604,67.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.644,93.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


39.    Cap de la regidoria de relacions ciutadanes.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 12.858,26.- i 7.604,67.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.159,17.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


40.    Cap de la regidoria d’Igualtat i solidaritat.

La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 15.157,54.- i 8.081,48.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.696,36.- €  bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.


Tercer.- Crear 4 llocs d’especialista d’atenció ciutadana i suprimir 3 llocs d’administratiu de centre cívic. La supressió d’aquests tres llocs, es farà quan es realitzi la provisió dels llocs d’especialista d’atenció ciutadana, així com també la corresponent dotació pressupostària.

Quart.- Crear un lloc d’auxiliar tècnic inspector del departament de via pública. En el moment de realitzar la provisió es farà la corresponent dotació pressupostària.

Cinquè .- Aplicar a les partides corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords, segons el quadre que es fa constar com a annex a aquesta proposta.

Sisè.- Modificar la Relació de Llocs de treball com a conseqüència dels punts anteriors. Aquestes adequacions tenen caràcter singular i excepcional, ja que resulten imprescindibles pels canvis soferts en el contingut dels llocs de treball.

Setè.- Publicar el corresponent anunci al B.O.P i notificar aquesta resolució així com el contingut de l’acta de la Comissió de Valoració, en la part que els afecti, a les persones interessades, els seus caps jeràrquics corresponents, Intervenció de Fons i Nòmina.”



VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).




CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

Servei d'Urbanisme

14  -      APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DEL CARRER SANT CUGAT 44-46.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

“Per acord de la Comissió de Govern de data 4 de novembre de 2002 es va aprovar inicialment l’estudi de detall de “regularització de la fondària edificable de la parcel•la del carrer Sant Cugat núm.44-46, presentat per FILAGA,SL.

La regularització que conté l’estudi de detall consisteix a resugularitzar la fondària edificable de la parcel•la situada al carrer Sant Cugat 44-46, com a resultat de la modificació dels límits entre l’esmentada finca i les parcel•les 49 i 51 del carrer Unió, tot això de conformitat amb l’art. 78 de les Normes Urbanístiques del Pla General.

Segons consta a  l’expedient l’esmentat acord s’ha notificat directament als interessats, i també a tots el veïns de les finques que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s’ha sotmès l’estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i  El Punt Diari i en els taulers d’edictes municipals.
No consta que s’hagi presentat al•legacions ni suggeriments en el període d’informació pública de l’aprovació inicial de l’estudi de detall.

A la vista d’aquests antecedents i dels informes de l’arquitecte i de la lletrada del Servei d’Urbanisme, favorables a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles  78.3 de les NNUU del Pla General d’Ordenació Municipal 1996,  87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, i Arts. 65 i 66 del Reglament de Planejament)el conseller delegat d’Urbanisme i Obres proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.-  Aprovar definitivament l’estudi de detall de “regularització de la profunditat edificable de la parcel•la del carrer Sant Cugat, 44-46”, presentat per FILAGA,SL.

Segon.- Notificar el present acord als interessats i  publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, per tal de que es tramiti l’assabentament.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).




15      - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ D'UN EDIFICI PER APARCAMENTS, AMB PLAÇA PÚBLICA A SOBRE EN L'ÀMBIT DEL PERI GIRONA-VALLÈS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 14 de novembre de 2002, va aprovar inicialment el projecte bàsic i d’execució per a la construcció “d’edifici d’aparcaments amb plaça pública a sobre”, situat en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior dels carrers Girona, Vallès, Plana de Vic i Tarragona, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach. El Projecte te per objecte la definició d’un nou aparcament de 37 places (segons projecte), situat per sota la rasant del sòl, amb un pressupost d’execució material de 248.298,79 €.

Es proposa que el promotor i únic propietari, Concisa, SCCL, construeixi i exploti, en sòl qualificat de sistemes, un aparcament públic semisoterrat, en règim de concessió, la coberta del qual serà un espai amb forma de plaça pública d’accés lliure. La construcció de l’aparcament públic seria de forma conjunta i materialment inseparable de l’aparcament del subsòl privat, amb l’avantatge de conferir una rendibilitat al gestor privat de tota l’operació i així permetre un aparcament públic en aquest lloc que, d’una altre manera, no es podria plantejar.

Dintre del marc de l’execució de l’aparcament públic i del desenvolupament del Sector del Pla Especial, en el mateix acord de Ple de 14 de novembre de 2002, es va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització corresponent a l’execució del PERI Girona-Vallès, del sòl públic de la coberta de l’aparcament soterrat destinat a plaça pública (410 m²) i a camí peatonal (80,99 m²). El Projecte d’Urbanització ha estat presentat per l’empresa CONCISA, SCCL, i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, amb un pressupost d’execució material de 62.027,24 euros i de 85.622,40 euros de pressupost per contracte (IVA inclòs).


Finalment, es va encarregar a PUMSA l’execució d’aquest Conveni, amb la subrogació en els drets i obligacions de l’Ajuntament. Amb aquest fi, s’ha atorgat la concessió administrativa a PUMSA, condicionada al compliment dels pactes del Conveni amb CONCISA i, a la vista del temps transcorregut durant la tramitació del Pla Especial i la Concessió que ara es tramita,  es permet a PUMSA a modificar, de mutu acord amb CONCISA, els termes del Conveni, per actualitzar els preus de la concessió a les condicions actuals del mercat i els acords que ho requereixi l’interès públic.

En el termini d’exposició al públic dels esmentats acords, s’ha presentat un escrit d’al•legacions per part de l’empresa CONCISA,SCCL en el qual es manifesta el següent:

-    Que la fórmula de càlcul del Cànon de la Concessió que es preveu en l’apartat Cinquè del Plec de condicions aprovat per l’Ajuntament (Acord de Ple de 14-11-2002) no coincideix amb el que s’estableix en el Conveni de col•laboració urbanística de 23 d’abril de 2001.

-    Que el nombre de places d’aparcament resultants del projecte son dos menys que les previstes en el Conveni de col•laboració urbanística i que, per tant, en aplicació de la fórmula prevista en el Conveni (Annex 7) caldria fixar el cànon en 2.687.000 pessetes.

-    També es fa unes consideracions per posar de manifest que el benefici de la concessió és molt baix. Manifesten que s’ha de considerar que el cost de la construcció de l’aparcament inicialment previst s’ha incrementat per la revisió estructural del Projecte Bàsic i d’Execució de l’edifici per part de l’Organisme de ControlTècnic (O.C.T.) S.G.S. Tècnos, S.A., segons l’informe que adjunten. L’increment del cost ha estat de 65.305,57 euros.

-    Finalment, interessen de l’Ajuntament un acord exprés que confirmi el pacte del conveni de col•laboració sobre la compensació del cost de cànon amb el del projecte d’urbanització que Concisa ha d’executar.

En l’expedient hi consten els informes tècnics del Servei d’Urbanisme que donen resposta a les al•legacions en el següent sentit:

-    La resposta a la primera de les qüestions plantejades per CONCISA,  es tracte només d’un aclariment: la fórmula del Cànon que es preveu en el Plec de Condicions aprovat per acord de ple de 14 de novembre de 2002 només te efectes entre l’Ajuntament de Mataró i l’empresa municipal PUMSA. L’Ajuntament ha de mantenir els acords que en el seu dia va pactar amb CONCISA i la fórmula del cànon que aquesta empresa haurà de satisfer és el que correspon a la fixada en l’annex 7 del Conveni de col•laboració.

-    Pel que fa a la petició d’ajustar la fórmula del cànon prevista a l’annex 7 del Conveni al nombre real de places resultants del projecte,  l’arquitecte cap de Planificació del Servei d’Urbanisme, informa que és cert que els càlculs fets en el conveni signat es basaven en un avantprojecte que preveia 39 places públiques d’aparcament i que el projecte executiu aprovat inicialment només n’admet  37, sense disminuir però la superfície construïda. Aquesta desviació es pot explicar pel major detall i concreció del projecte executiu respecte al simple avantprojecte del que es disposava en el moment de la signatura del conveni.

És lògic per tant que es replantegi el càlcul dels ingressos d’explotació que figuren en l’esmentat conveni, que representen la contraprestació de la concessió, i que passen de les 54.150.000 pts  corresponents a 39 places de concessió i a l’estalvi de rampes calculat en 6 places privades, al següent import:

37 places en concessió x 1.150.000 pta/plaça…….42.550.000 pta…255.730,65 €
  6 places privades       x 1.550.000 pta/plaça ……...9.300.000 pta   ...55.894,13 €
Suma ……………………………………………..       51.850.000 pta …311.624.78 €

D’aquest import, se n’ha de deduir el cost de construcció de l’aparcament (49.163.00 pts, 295.475,58 €) i la resta (ara 2.687.000 pts, 16.149,20 €) és l’import que segons el conveni signat, s’ha de compensar amb el cost d’urbanització de la coberta superior, a càrrec de l’Ajuntament (ara Pumsa) i a executar per el promotor. Els imports estan calculats sense IVA.
Per tant, s’estima l’al•legació i  es fixa el cànon a satisfer per CONCISA en la quantitat de 16.149,20 euros
 
-    Respecte la consideració que es fa a la major complexitat constructiva dels murs de contenció, segons l’informe de l’arquitecte municipal, correspon a una part de l’obra, els carrers Pla de Vic, Tarragona i Girona, que no té relació amb la part de l’aparcament públic  amb front al carrer Vallès  i que queda situat a una cota gens problemàtica: en part fins i tot sobre la rasant del carrer . No és correcte per tant imputar l’increment de costos de l’obra a la part que correspon a l’equipament públic.

-    Finalment, el Conveni de col•laboració urbanística de 23 d’abril de 2001 preveu la compensació de deutes entre el pagament de l’import del Projecte d’Urbanització a favor de CONCISA i del Cànon a favor de l’Ajuntament. Els termes del Conveni es mantenen mentre no es modifiquin de mutu acord entre les dues parts. Per tant, l’empresa municipal PUMSA en tant es subroga en el lloc de l’Ajuntament en el compliment del Conveni haurà de respectar també els termes del Conveni.

A la vista dels informes que consten a l’expedient i de les disposicions legals aplicables PROPOSO, al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar definitivament el “projecte bàsic i d’execució per a la construcció d’edifici d’aparcaments amb plaça pública a sobre”, situat en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior dels carrers Girona, Vallès, Plana de Vic i Tarragona, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, que te per objecte la definició d’un nou aparcament de 37 places (segons projecte), situat per sota la rasant del sòl públic destinat a plaça pública (410 m²) i a camí peatonal (80,99 m²), amb un pressupost d’execució material de 248.298,79 €.

Segon.- Aprovar definitivament el projecte d’urbanització corresponent a l’execució del PERI Girona-Vallès, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL, i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, amb un pressupost d’execució material de 62.027,24 euros i de 85.622,40 euros de pressupost per contracte (IVA inclòs).

Tercer.- Resoldre les al•legacions presentades per CONCISA,SCCL , en l’escrit presentat en data 8 de gener de 2003,  en el sentit que ha quedat exposat en la part expositiva dels precedents acords, i per tant, en els seus mèrits, fixar un cànon de la Concessió, en substitució del previst en el Conveni de col•laboració de 23 d’abril de 2001,  que haurà d’ingressar (compensar) CONCISA a favor de PUMSA en la quantitat de 16.149,20 euros.

Quart.- Publicar els precedents acords en el Butlletí Oficial de la Província i notificar-los a PUMSA, a CONCISA, SCCL, als Serveis Municipals d’Obres, i de Llicències, a Gestió Econòmica –secció de patrimoni- , i Intervenció de Fons.

Cinquè.- Autoritzar al Conseller-Delegat d’Urbanisme i Obres perquè signi tota la documentació necessària per la formalització d’aquest acord i perquè dicti tots aquells actes administratius que siguin necessaris per a la seva execució.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).

16      - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LES FINQUES 73-75-77 DEL CARRER PIZARRO I 80-82 DEL CARRER TORRIJOS.
    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

“Per acord de la Comissió de Govern de data 6 de setembre de 2002 es va aprovar inicialment l’estudi de detall de “regularització de la fondària edificable de les finques 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos” presentat per Joan Roselló García, Francesc Comas Nauguet i Maria Dolors Comas Nauguet.

La regularització que conté l’estudi de detall consisteix en permetre, de conformitat amb l’art. 78 de les Normes Urbanístiques del Pla General, la perllongació de la fondària edificable fins la mateixa que l’establerta pel Pla General per a les parcel•les veïnes. Concretament, la parcel•la del carrer Torrijos passa de tenir una fondaria edificable de 10 metres a 16 metres. Aquesta regularització es permet perquè s’han agrupat les finques que constitueixen les parcel•les 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos, amb una nova estructura de propietat única.

Segons consta a  l’expedient l’esmentat acord s’ha notificat directament als interessats, i també a tots el veïns que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s’ha sotmès l’estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i  El Punt Diari i en els taulers d’edictes municipals.

No consta que s’hagi presentat al•legacions ni suggeriments en el període d’informació pública de l’aprovació inicial de l’estudi de detall.

A la vista d’aquests antecedents i dels informes de l’arquitecte i de la lletrada del Servei d’Urbanisme, favorables a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles  78.3 de les NNUU del Pla General d’Ordenació Municipal 1996,  87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, i Arts. 65 i 66 del Reglament de Planejament) el conseller delegat d’Urbanisme i Obres proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.-  Aprovar definitivament l’estudi de detall de “regularització de la profunditat edificable de les finques 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos” presentat per Joan Roselló García, Francesc Comas Nauguet i Maria Dolors Comas Nauguet.

Segon.- Notificar el present acord als interessats i  publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, per tal de que es tramiti l’assabentament.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).

Servei de Llicències

17      - APROVACIÓ PLA D'USOS PER LA PLATJA DE MATARÓ PER L'ESTIU 2003.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

“Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposen la llei 28 de juliol de Costes, protecció i utilització i policia, Reglament general pel Desenvolupament i Execució de l'esmentada llei i el Decret 218/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels Plans d'ús de temporada.

EL CONSELLER-DELEGAT D'URBANISME I D'OBRES que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:

1)    Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

2)    Aprovar per l'any 2003, la instal•lació de :

A)    Entrepans: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de parasol.

B)    Gelats: 5 mòduls. Un mòdul de 5 m2 i 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de                         parasol.

C)    Terrasses de bar: 1 de 75 m2 com a màxim.

D)    Aparcament de bicicletes: 3 zones.

E)    Xarxes de voleibol: 4 xarxes.     Camps de futbol sala: 5 camps.

F)    Lloguer d’hamaques: 1 zona (50 unitats amb superfície 45 m2)

G)    Dutxes: 17

H)    Caseta de la Creu Roja: 1

I)    Papereres

J)    Joc infantil: piràmide.

K)    Zona de balissament.

situades a les zones indicades al plànol adjunt.

3)    Sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal•lar els serveis de temporada.

4)    Sol•licitar a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Servei de Costes, l'aprovació del Pla d'usos per la temporada 2003.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).


Institut Municipal de Promoció Econòmica

18      - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PROGRAMA D'ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS DE MATARÓ (POEC).

La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, presenta la proposta següent :

“Vist que el Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 14 de novembre de 2002 va aprovar inicialment el Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC) d’aquest municipi, segons les prescripcions de l’ordre de 8 de juliol de 1998, del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, per la qual es regulen els POEC, i la resta de normativa complementària;

Vist que de conformitat amb l’article 4.2 del Decret de 8 de juliol de 1998, de regulació dels POEC, serà competència del Ple municipal l’aprovació provisional a la vista del resultat de la informació pública, i trametre seguidament tot l’expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva;
Vist que de conformitat amb la normativa esmentada el POEC va ser sotmès a informació pública por un termini de trenta dies a través del seu anunci en el BOP núm. 281 de data 23/11/2002.
Vist que durant aquest tràmit d’audiència, s’han registrat sis escrits d’al•legacions presentats per:

I-           Conjuntament per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme i l’Associació de Gran Botiga,
II-    La Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme
III-    El grup municipal de Convergència i Unió
IV-    L’Associació de Marxants del Maresme
V-    El Sr. Josep Aracil Gallardo
VI-    El grup municipal del Partit Popular

Vist l’informe tècnic, les al•legacions es resolen tal com s’indica a continuació:

I- El contingut de les al•legacions presentades per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme, Associació de Gran Botiga, és el següent:

Primera.- Quant a els objectius generals del POEC: Reforçar el centre comercial urbà, punt 5.3, l’al•legació fa referència al següent text:

“Previsió de possibles locomotores del comerç urbà, en aquells sectors i formats no presents a Mataró, que amb complements d’oferta de lleure, coajudin a millorar l’atractivitat de l’actual oferta de comerç urbà”

Proposant el següent:

“Previsió de possibles locomotores del comerç urbà que, en petit, mitjà i gran format i en els diferents sectors d’oferta, especialment en els de lleure, cultura, serveis a la persona, que amb complements d’oferta de lleure, coadjuvin a millorar l’atractivitat de l’actual oferta de comerç urbà”

Resposta: S’estima l’al•legació per suposar el reconeixement de la diversitat de formats a l’hora d’implantar una locomotora, donant prioritat a les de caire cultural i de lleure i, en qualsevol cas, no exclou cap format ni tipus d’oferta sigui o no comercial.

Segona.- Sobre el model comercial, capítol 6, l’al•legació fa referència al següent text:

“El model comercial, pot entendre’s com donar resposta a un conjunt de qüestions que podrien resumir en les següents: La localització comercial, els formats comercials, el dimensionament, i els equipaments singulars locomotors”

Proposant el següent:

“La definició del model comercial, que ha d’entendre’s com una part important en la definició del model de ciutat, també ha de poder donar un encaix positiu a la implicació de les empreses comercials en el dinamisme econòmic i social de la ciutat  que l’acull, donant també  resposta a un conjunt de qüestions que es podrien resumir en les següents: la localització comercial, els formats comercials, el dimensionament, els equipaments singulars locomotors, i el mix i els seus trets diferenciadors”.

Resposta: S’estima l’al•legació per considerar que millora i concreta l’esperit del text original.

Tercera.- Sobre formats comercials en el sector no alimentari: Sectors comercials i de lleure en formats no presents a Mataró, apartat 6.2.3.c), l’al•legació fa referència al següent text:

“El POEC no estableix una definició excloent de quins han de ser aquests elements locomotors, ja que l’evolució comercial fa preveure una ràpida evolució de les tipologies“

Proposant el següent:

“En la previsió de possibles elements locomotors, el POEC exclou a priori aquells formats que, pel seu volum i/o concentració d’oferta comercial en els sectors que en cada moment i atenent-se als criteris del PTESEC, acreditin un nivell d’oferta suficient a Mataró, tant pel que fa a la seva demanda interna com a la del deu àmbit d’influència immediat”.

Resposta: S’estima en part, ja que es comparteix l’objectiu final de l’al•legació, però no el seu redactat, que es modifica en el text origina l amb la redacció següent:

“En la previsió de possibles elements locomotors, el POEC preveu només la implantació de formats que acreditin la satisfacció de una demanda, tant interna com del territori d’influència, encara no satisfeta  en l’àmbit territorial”

Quarta.- Sobre formats comercials el sector no alimentari: Sector de la no alimentació, punt 6.3.2.a), l’al•legació fa referència al següent text:

“Les quotes de mercat previstes com a objectiu serien les següents: Comerç urbà 58%; Mercats Marxants 2%; Hipermercats 10%; Nous formats locomotors 15%; mitjans establiments especialitzats: 15%”

Resposta: L’al•legació pretén augmentar les quotes del comerç urbà i dels marxants com objectius a aconseguir pel POEC, sense plantejar una proposta alternativa de redacció, sinó que es limita a una redistribució de les mateixes, per tant, s’estima l’al•legació, i es proposa afegir al final de l’apartat 6.3.2.a) el següent text:

“Malgrat això, i tota vegada que la implantació de nous formats locomotors i mitjans establiments especialitzats no es concretarà fins l’existència de projectes específics, en el procés previ a aquestes implantacions i molt particularment en els informes vinculants municipals, previs a la llicència de la Generalitat, s’exigirà un estudi de impacte de les implantacions a càrrec d’experts independents, que presenti la distribució percentual de les quotes de mercat dels diferents formats comercials implantats a la ciutat davant la nova situació”

Cinquena.- Sobre formats comercials el sector no alimentari: Les àrees de mercat de Mataró, punt 6.3.2.b), l’al•legació fa referència al següent text:

“En aquest sentit els objectius que planteja el POEC podrien sintetitzar-se en els següents aspectes:

- Per les famílies residents a Mataró ciutat, caldria preveure una evasió de les compres en productes no alimentaris fins el 8% en front del 15% actual, en certa mesura com a conseqüència  de recuperar pel comerç urbà, una part de les compres de productes no alimentaris fetes a l’hipermercat de Cabrera de Mar”

Proposant el següent:

“En aquest sentit els objectius que planteja el POEC podrien sintetitzar-se en els següents aspectes:

L’evasió de les compres en productes no alimentaris per part de les famílies residents a Mataró ciutat, es xifra actualment en un 15%. Aquest percentatge d’evasió es valora com a molt acceptable, en el cas d’un municipi de les característiques del de Mataró, situat en un entorn comarcal d’una certa densitat comercial i ben comunicat amb la metròpoli catalana. No obstant caldria preveure, com a objectiu una moderada recuperació d’aquest percentatge d’evasió.”

Resposta: L’al•legació es basa en l’acceptació i valoració positiva dels nivells actuals d’evasió situats al 15% de la despesa. En front a una proposta del POEC de reduir aquesta evasió fins el 8%, l’al•legació eleva aquesta xifra fins el 12%. Es desestima l’al•legació, ja que el comerç d’una ciutat de més de 100.000 habitants i que suposa una centralitat de l’àrea de influència, gràcies a les noves infrastructures de comunicació, no pot renunciar a un volum de vendes que es correspongui amb aquesta situació de capitalitat

Sisena.- Sobre els equipaments singulars locomotors, punt 6.4, l’al•legació fa referència al següent text:

“Quota de mercat per als nous formats locomotors (lleure i comerç, concentració de mitjans establiments, gran magatzem), equivalent al 10% de la despesa comercialitzable”

Proposant el següent:

“Quota de mercat per als nous formats locomotors (lleure i comerç, concentració de mitjans establiments), equivalent al 10 % de la despesa comercialitzable”

Resposta: S’estima en part l’al•legació, atès que tal com sol•liciten desapareix l’expressió “gran magatzem” del redactat. No obstant això, tampoc es reprodueix el text proposat per les entitats de comerç, ja que en resposta i amb els arguments assenyalats a la primera al•legació del Sr. Josep Aracil Gallardo (V), el text definitiu del punt 6.4, a partir del primer paràgraf, resta com segueix:


“Fent referència a l’estudi d’impacte necessari previ a la implantació d’una locomotora comercial de gran format, tal i com ja s’ha establert en anteriors apartats, correspondrà a l’estudi d’impacte la definició de diverses locomotores complementàries per cobrir la mancances identificades.

És per això, que serà necessari exhaurir la reserva urbanística de creixement comercial que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants, i per tant, serà una reserva de 25.000 m2”.

Setena.- Sobre el paper del comerç preexistent en la definició del model comercial, apartat 6, proposen una esmena a la introducció relativa al “model comercial”, per tal d’incloure en la seva definició, el mix comercial propi de la ciutat per considerar-lo un element diferenciador i que aporta valor. Així, proposen afegir el següent redactat, a continuació del text proposat i acceptat a l’al•legació segona:

“La definició del model comercial, ha de contemplar una priorització en la potenciació d’aquells valors de l’estructura comercial (del mix preexistent) que, caracteritzant de forma diferenciadora el comerç de la ciutat, suposen de per si, un factor d’atractivitat que ha de permetre qualificar-lo com a una locomotora de caràcter singular per a la mateixa.”

Resposta: S’estima l’al•legació, ja que respon a l’esperit del document inicial que, a partir de la identificació del model comercial dual, fixa com a objectiu reequilibrar la dualitat, per tal de potenciar l’estructura comercial autòctona , ja preexistent al territori

Vuitena.- Sobre el Programa d’actuacions POEC, punt 7.1.2.- Pla de Millora Urbana de la Ronda Barceló i entorn, l’al•legació fa referència al següent text:

“Ordenació dels usos comercials i/o lúdic i de lleure per dotació d’un element locomotor pel comerç urbà reequilibrador de la polaritat central”

Proposant el següent:

“Ordenació dels usos comercials i/o lúdics i de lleure per dotació d’un conjunt d’elements de caràcter locomotor, reequilibrador de la polaritat urbana”.

Resposta: S‘estima l’al•legació, per entendre’s que l’estudi d’impacte de la locomotora comercial haurà de valorar també quines altres locomotores hauran d’implantar-se per cobrir les mancances detectades.

Novena.- Programa d’actuacions POEC, punt 7.1.2.a)- Pla de Millora Urbana de la Ronda Barceló i entorn: Actuació, l’al•legació fa referència al següent text:

“Redacció del planejament urbanístic de desenvolupament del sector. El planejament assenyalarà les condicions de priorització de les obres urbanístiques necessàries de connexió i condicionament de l’eix del Camí Ral, en relació a la concessió de llicència als equipaments singulars que el planejament pugui preveure”

Proposant el següent text a continuació de l’anterior:

“En la futura execució de les obres d’edificació i/o obertura de locals comercials, les llicències d’obertura estaran condicionades als següents aspectes:

-       limitacions en la concessió de llicències d’obertura per a la implantació de grans superfícies dels sectors comercials (superiors a 2.500m2 de superfície de venda).
-       Sense més limitació en la concessió de llicències d’obertura que les establertes pel PTSEC vigent, per a la implantació de grans superfícies del sector servei, lleure i cultura.
-       Subjecció de les llicències municipals per a mitjans i grans establiments als criteris del PTSEC i del propi POEC: en concret, els establiments  mitjans (de 700 a 2.000 m2) que requereixen llicència municipal específica, tindran en compte en el seu atorgament la contribució al paper locomotor pretès”

Resposta: S’estima en part, ja que es desestimen les dues primeres condicions proposades per l’atorgament de llicències d’obertura, per ser ambdues contradictòries amb la possibilitat que brinda el propi PTSEC, en el seu article 8, d’estudiar la implantació d’un gran equipament al centre urbà per tal d’aconseguir un paper locomotor del comerç del seu entorn com a conseqüència de la seva capacitat d’atracció de demanda.

Respecte a la tercera condició, s’estima, però es proposa condicionar la llicència l’existència d’un element més objectivable, com és l’estudi de mercat corresponent, que justifiqui la demanda potencial no satisfeta en el entorn més immediat de la seva implantació.

És per això que es proposa un text alternatiu per completar l’actual redactat de l’apartat 7.1.2.a) Actuació:

“En la futura execució de les obres d’edificació i/o obertura de locals comercials, les llicències d’obertura estaran condicionades al resultat de l’estudi de mercat corresponent que justifiqui la demanda potencial no satisfeta en l’entorn d’influència de la seva implantació”.


Desena.- Respecte al destí de les plusvàlues generades davant una hipotètica implantació comercial, proposen que l’Ajuntament de Mataró assumeixi el compromís de que, qualsevol hipotètic creixement de l’oferta comercial existent, es farà en compliment del previst en l'7.g) del Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials,, en el sentit que

“les plusvàlues generades davant una hipotètica implantació comercial es reverteixin a favor de la millora i la modernització de les estructures comercials de l’àrea d’influència i, especialment a la revitalització de comerç urbà de Mataró”.

Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que l’article citat estableix la reversió de les plusvàlues com un element més a valorar en el moment de l’atorgament de les llicències comercials, i no com una obligació.

Onzena.- Necessitat d’un període de temps que permeti aprofundir en el debat i la concreció del POEC.

Resposta: Es desestima per entendre ja innecessari continuar el debat. S’entén que la discussió amb les entitats comercials sobre els continguts de les seves al•legacions, ha permès incorporar la major part de les seves reflexions, millorant així el text


II- El contingut de les al•legacions de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme és el següent:

Primera.- Necessitat d’un període de temps suficientment ampli per tal de prosseguir en l’anàlisi de les dades aportades i de les propostes formulades.

Resposta: Es desestima l’al•legació i es dona per contestada, amb la resposta a l’al•legació onzena presentada per les entitats del comerç.


III- El contingut de les al•legacions del grup municipal de Convergència i Unió és el següent:

Primera.- Que el govern municipal retiri el document POEC aprovat de forma inicial (amb els únics vots del propi govern municipal), amb l’objectiu de continuar debatent amb els agents econòmics i socials de la ciutat al voltant del comerç, per tal d’obtenir el més ampli consens possible.

Resposta: Es desestima l’al•legació i es dona per contestada, amb la resposta a l’al•legació onzena presentada per les entitats del comerç

Segona.- Que s’estableixi un calendari de reunions amb un mínim de sis mesos i un màxim de dotze mesos, per tal de concretar el redactat d’un nou document, sense perjudici d’incloure-hi aquells elements que es considerin positius de l’actual redactat, i per tal de realitzar els estudis complementaris necessaris que donin major credibilitat al POEC de Mataró.

Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que no aporta cap element concret a incorporar en el text del POEC. S’entén que la discussió amb les entitats comercials sobre els continguts de la seves al•legacions ha permès incorporar la major part de les seves reflexions, millorant així el text i aconseguint un ampli consens.


IV- El contingut de les al•legacions de l’Associació de Marxants del Maresme és el següent:

Primera.- El document no contempla els mercats de marxants amb la consideració que s’hauria de fer, oblidant el seu paper de locomotora real i actual, desaprofitant el POEC per a localitzar els mercats i donar resposta a problemes històrics

Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que entenem que tant amb la resposta a les diferents al•legacions que segueixen a continuació, com amb l’acceptació i incorporació de bona part dels elements que plantegen, es respon a la important valoració que el POEC fa del rol dels marxants, tant en l’oferta comercial com en el servei als consumidors.

Segona.- Manca de tractament del col•lectiu de marxants en l’apartat dedicat a la localització de l’oferta comercial: Carrers i eixos comercials, apartat 2.2.2.

Resposta: Estimada en part, ja que encara que per la seva pròpia naturalesa les dades corresponents a l’oferta comercial que representen els marxants no poden tenir un tractament estadístic homogeni amb la resta d’establiments, sinó que requereixen d’una anàlisi específica, i que el POEC incorpora com a documents annexos l’anàlisi pormenoritzat dels mercats de marxants, així com les característiques dels operadors i dels clients, per tal de satisfer la voluntat de localització dels mercats de venda no sedentària manifestada per l’associació de marxants, es proposa ampliar un apartat e) al punt 2.2.2:

“e) Els mercats setmanals
Per la seva importància, especialment pel que fa a la seva localització i el paper en l’equipament comercial de la ciutat, cal destacar el paper dels mercats setmanals.
Els marxants de Mataró, paren els seus mercats setmanals en les següents localitzacions:
    Polígon Industrial de Pla d’En Boet: Equipament de la persona i de la Llar
    Cirera- Molins: Mercat mixt amb equipament de la persona, de la llar i fruita i verdura
       Escorxador: Mercat mixt amb equipament de la persona, de la llar i fruita i             verdura
    Cerdanyola: Mercat de fruita i verdura
    Plaça de Cuba: Mercat, els dijous, d’equipament de la persona i de la llar
    Plaça de Cuba: Mercat, els dissabtes, de fruita i verdura
    Plaça Gran: Mercat diari d’alimentació”

Tercera.- S’al•lega que en el text del POEC, en l’apartat de la demanda comercial, apartat 3, hi ha una infravaloració de les compres que es realitzen en els mercats setmanals o mercats de marxants. Aquesta interpretació es sustenta en una possible mala interpretació de l’expressió “quota de mercat”.

Resposta: Es desestima l’al•legació, en el sentit de revisar l’estudi del POEC, ja que la participació dels mercats de venda no sedentària en la xifra de vendes del conjunt de l’equipament comercial de Mataró, es fonamenta en les dades de l’enquesta d’hàbits de compra feta a les famílies de Mataró. Cal, doncs, referir-se a la metodologia, mostra i fiabilitat estadística de l’enquesta, feta sota els paràmetres de rigor propis del sector.

L’al•legació es refereix també a la inadequada utilització del terme “mercadillo” al referir-se a la venda dels marxants en mercats setmanals no sedentaris.

Resposta: S’estima l’al•legació i es proposa substituir en tot el text, i en particular en els diversos quadres estadístics, l’expressió “mercadillo” per: mercat de marxants.


Pel que fa a la resta de l’al•legació, quant a la localització de la presència dels mercats, la el text proposat en l’al•legació segona, dona compliment, al nostre entendre, a les aspiracions de l’Associació de Marxants.

Quarta.- L’al•legació es refereix a que en els diversos apartats de l’anàlisi DAFO, apartat 4, al temps que es dona un pes excessiu a la resta de formats (comerç urbà o hipermercats) no hi ha referències als mercats no sedentaris.

Resposta: S’estima i, es proposa afegir un apartat f) al paràgraf 4.4. que es refereix a les amenaces que poden presentar-se en el desenvolupament dels equipaments comercials, amb el següent text

“f) La precarietat formal de les llicències dels marxants (període anual) dificulta les polítiques de modernització que el sector pot endegar”.

Cinquena.- Sobre els objectius del POEC, a l’apartat 5, l’al•legació constata “l’absència dels mercats de marxants en els objectius generals del POEC”. L’al•legació assenyala el paper dels mercats de marxants en la configuració de l’equipament comercial de proximitat.

Resposta: S’estima l’al•legació, i per esmenar aquesta absència es proposa introduir millores en la redacció de l’apartat 5.4. dels objectius del POEC: Dotació d’equipament als barris, afegint el següent text:

“Per això cal establir una xarxa comercial als barris, fonamentada amb la complementarietat entre els mitjans establiments, el comerç especialitzat local i els mercats setmanals, que permeti...”

I continuar al final del mateix paràgraf:

“...i l’atracció que suposa l’existència de mitjanes unitats i els mercats setmanals”.

Sisena.- Sobre el model comercial, a l’apartat 6, l’Associació de Marxants al•lega que aquest no contempla, en els seus aspectes locacionals, la centralitat i atractivitat externa que pot ocasionar els mercats setmanals i el possible caràcter locomotor dels mateixos.

Resposta: Pel que fa al paper d’atractivitat dels mercats setmanals, s’estima l’al•legació i es proposa introduir un punt e) a l’apartat 6.1.1: Els eixos i àrees de centralitat, amb el següent text:

“e) El mercat setmanal del polígon industrial del Pla d’En Boet, exerceix una atractivitat supralocal, amb clientela de tots els barris de Mataró i de la resta de la comarca”.

Setena.- S’al•lega la manca de concrecions del Programa d’actuacions del POEC, apartat 7, sobre els diferents aspectes que afecten als marxants, posant diversos exemples:

Resposta: S’estima l’al•legació i es proposen introduir les següents modificacions al text:

“7.4.2.a)- Revisió d’ordenances
Actuació
Reglaments dels mercats i marxants (en especial la regulació de la durada de la llicència dels marxants amb termes plurianuals).

7.5.2.- Reforma del mercat de la Plaça de Cuba
Planejament d’alternatives que possibilitin l’anàlisi de la solució definitiva per part dels operadors amb perspectives a mig i llarg termini. El projecte ha de preveure la integració i potenciació dels mercats setmanals dels marxants i dels pagesos, sense que això hagi de suposar canvis en les formes de venda d’aquests sectors, respectant el fet que representen un important factor de dinamització”.

Vuitena.- Manca de rigor en la utilització del terme mercadillo.

Resposta: S’estima l’al•legació i es dona per contestada amb la resposta a l’al•legació tercera.

Novena.- Sobre el paper dels mercats de marxants, l’al•legació reitera la falta de presència dels mercats de marxants en el document del POEC.

Resposta: Es dona per contestada aquesta al•legació,  amb el conjunt de millores introduïdes al text del POEC i la reiterada inclusió, com annex al POEC, dels documents sobre l’oferta i la demanda dels mercats de marxants.


V.- Al•legació del Sr. Josep Aracil Gallardo

Primera- L’al•legació es refereix a la importància de la comarca del Maresme i la demanda que genera, tal com es té present en el PTSEC, i els dèficits que aquest text detecta pel conjunt de la comarca. L’al•legació suggereix cobrir la part més important d’aquest dèficit amb implantacions a Mataró fins a 25.000 m2, en lloc dels 14.236 m2 que figuren en el quadre 10, Dimensionament de nous formats locomotors, de l’apartat 6.

Resposta: S’estima l’al•legació, ja que tenint en compte que en l’al•legació quarta de les entitats comercials, s’ha admès que l’estudi d’impacte definirà el conjunt d’elements locomotors per tal d’esmenar les mancances detectades, es proposa ampliar la reserva urbanística, exhaurint el límit que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants. Així, es proposa modificar el text del redactat del POEC en el seu apartat 6.4 Els equipaments singulars locomotors, eliminant el text i els quadres a partir del primer paràgraf i substituint-lo per:

“Fent referència a l’estudi d’impacte necessari previ a la implantació d’una locomotora comercial de gran format, tal i com ja s’ha establert en anteriors apartats, correspondrà a l’estudi d’impacte la definició de diverses locomotores complementàries per cobrir la mancances identificades.

És per això, que serà necessari exhaurir la reserva urbanística de creixement comercial que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants, i per tant, serà una reserva de 25.000 m2”.


Segona- Al•legació que es formula per contribuir al fet que aquest creixement sigui del comerç urbà i no perifèric.

Resposta: S’estima l’al•legació, atès que és el propi Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), és qui estipula que la implantació d’un gran format no sigui perifèrica i formi part de la trama urbana.

Tercera- Al•legació que es formula per contribuir al fet que el creixement sigui al centre de Mataró.

Resposta: S’estima l’al•legació, ja que la resta d’eixos comercials ho són per un de model de comerç de proximitat.

Quarta i cinquena- Al•legació que es formula per contribuir al fet que el creixement sigui fonamentalment a través d’una potent locomotora, i que aquesta es correspongui a la tipologia de gran magatzem.

Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que la tipologia de gran magatzem no pot acceptar-se com alternativa única, ja que el POEC deixa oberta la definició de les locomotores necessàries.

VI- El contingut de les al•legacions del grup municipal del Partit Popular és el següent:

Primera- Quant a els objectius generals del POEC: Reforçar el centre comercial urbà, punt 5.3, afegir un darrer paràgraf que digui:

“Prèviament a la implantació d’aquestes possibles locomotores, s’hauran d’haver portat a terme totes les actuacions urbanístiques pendents, especialment aquelles que poden contribuir a que el comerç urbà disposi d’avantatges en accessibilitat, aparcament, peatonalització i serveis que té la gran distribució existent actualment”

Resposta: S’estima l’al•legació, ja que juntament amb l’estudi d’impacte, pot contribuir a potenciar l’efecte locomotor de la implantació de nous formats comercials.

Segona- Quant a els objectius generals del POEC: Dotar als barris, punt 5.4, afegir el següent text en el segon paràgraf:

“I per tant la necessitat de portar a terme les actuacions urbanístiques necessàries en aquests barris de la ciutat per reforçar la seva identitat comercial abans de qualsevol possible instal•lació de cap nou gran format comercial”

Resposta: S’estima l’al•legació, pels mateixos arguments assenyalats en l’al•legació anterior.

Tercera- Quant els objectius general del POEC: foment de infrastructures i serveis al comerç, punt 5.5, afegir un text després de on diu “previsió de les possibles locomotores del comerç urbà i adequació dels seus entorns urbanístics immediats” que digui:

“Així com un estudi detallat del possible impacte de la seva implantació sobre l’actual comerç urbà”


Resposta: Resposta: S’estima l’al•legació i es dona per contestada amb la resposta a l’al•legació quarta presentada per les entitats de comerç (I).

Quarta- Quant els formats comercials en el sector no alimentari: formats no presents a Mataró, punt 6.2.3c), afegir un text al final del paràgraf que digui :

“… possibilitats, així com preveure el seu possible impacte sobre el comerç existent a la ciutat”.
Resposta: S’estima l’al•legació i s’incorpora en el nou redacta de l’apartat 6.3.2. ja exposat en l’al•legació anterior.


Cinquena- Quant al Programa d’actuació del POEC: Pla de millora de Ronda Barceló, punt 7.1.2 a), afegir en el text que digui:

“Prèviament a tota actuació es portaran a terme les actuacions urbanístiques pendents al camí Ral entre la Rda. Barceló i Carrer Montserrat, com per exemple l’eixamplament de les voreres i l’asfaltat des de la Rda. Barceló fins el carrer Iluro”.


Resposta: S’estima l’al•legació, ja que amb aquesta priorització es completa l’eix comercial del Comerç Mataró Centre i se’l dona una dimensió i accessibilitat adequada.


Sisena- Quant al Programa d’actuació del POEC: Obres d’urbanització dels entorns de Plaça Gran-Can Xammar, es proposa que hi hagi una actuació específica enfocada a la dinamització comercial de la Plaça Gran que consisteixi en millores a nivell d’equipaments i serveis com ara lavabos, magatzem i així com millora i rehabilitació de l’edifici central i que això es faci prèviament a la ubicació a Mataró de qualsevol instal•lació que actuï com a locomotora Comercial.

Resposta: S’estima en part, ja que malgrat es comparteix la conveniència d’adequar l’entorn comercial de la Plaça Gran prèvia a la implantació d’una locomotora, no es considera assolible l’execució de l’obra, sinó l’encàrrec del projecte executiu. Així, es proposa afegir al final del paràgraf del punt 7.2.3.a) el text següent:

“Urbanització de les places i els seus entorns, amb especial consideració dels accessos als equipaments comercials i la integració amb l’entorn comercial,. condicionat a les actuacions en els mercats, així com d’acord al calendari d’implantacions de nous formats de caràcter locomotor que puguin suposar impacte sobre el comerç preexistent en aquest entorn”.


La Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar provisionalment el programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de Mataró, amb les modificacions introduïdes en virtut de les al•legacions estimades o parcialment estimades.

Segon.- Estimar en part les al•legacions presentades per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme i l’Associació de Gran Botiga; l’Associació de Marxants del Maresme; el Sr. Josep Aracil Gallardo i el grup municipal del Partit Popular.

Desestimar la resta d’al•legacions, d’acord amb els fonaments i en el sentit que s’indica en la part expositiva de la present proposta.

Tercer.- Aprovar la proposta de conveni a signar entre l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Botiguers de Mataró, L’Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, l’Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, el Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació de Marxants del Maresme i l’Associació Gran Botiga, el contingut del qual deriva de les converses mantingudes per ambdues parts des de l’aprovació inicial del POEC.

Quart.- Aprovar la proposta de conveni a signar entre l’Ajuntament de Mataró i l’Associació de Marxants del Maresme, el contingut del qual deriva de les converses mantingudes per ambdues parts des de l’aprovació inicial del POEC.

Cinquè.- Trametre tot l’expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva.

Sisè.- Notificar el present acord als interessats.”


La senyora Pilar Gonzàlez posa de manifest que paral•lelament a la tramitació del POEC s’ha mantingut un diàleg amb les entitats del món del comerç per tal de llimar les diferències que hi havia. Com a resultat d’aquest diàleg han acordat dos convenis, un amb les principals associacions de comerciants i l’altre amb l’associació de marxants del Maresme. El primer contempla l’elaboració d’un estudi d’impacte, la realització d’una sèrie de millores urbanístiques, unes pel període 2003-2007 i altres vinculades a l’eventual arribada d’un gran magatzem. El conveni també preveu un pla de marketing, pla de mobilitat en funció de l’arribada d’aquest gran establiment comercial, estudi sobre aparcaments i residus, ordenança comercial pel centre de la ciutat i integració dels representants del comerç en la comissió del Pla Especial del Centre. Pel que fa al conveni amb els marxants del Maresme contempla l’allargament de les llicències, reordenació de parades i millora de serveis al voltant del mercat ambulant. L’aprovació de l’esborrany d’aquests convenis es sotmet també a l’aprovació del Ple, addicionant dos nous punts al dictamen aprovat per la comissió informativa degut a la importància que tenen respecte la viabilitat del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC).

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, declina pronunciar-se sobre els convenis, l’esborrany definitiu dels quals ha rebut avui mateix, perquè l’expedient que contempla l’ordre del dia és el del Programa d’Ordenació per als Equipaments Comercials. Pensa que el debat del POEC ha estat dominat per la possible implantació d’un gran magatzem, volent confrontar comerciants i consumidors, com si tinguessin interessos contraposats. En la mesura que el govern municipal ha posat la vinguda d’un gran magatzem en el centre de debat, ha devaluat el paper dels comerciants a l’hora de definir un model de ciutat comercial, que era el que havia de significar el POEC. Considera que el POEC s’ha elaborat més pensant en la implantació d’un gran magatzem al centre urbà que en les necessitats reals de sector comercial, perquè l’objectiu del govern municipal és obtenir plusvalues com a conseqüència d’una operació urbanística concreta. Tot seguit critica el programa d’actuació que figura en el POEC i es pregunta sobre diverses carències de programació comercial en diferents eixos i sectors de la ciutat. També discrepa de la insistència del govern en els aparcaments de zona blava i en la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, i troben molt imprecises les mesures dinamitzadores i de participació proposades. En canvi estan conformes amb els plantejaments del POEC pel que fa a la proposta de redacció futura d’un Pla Especial d’Urbanisme Comercial per abordar de forma integral els problemes del comerç, així com de l’adaptació de les ordenances municipals vigents i l’aprovació d’una nova ordenança d’establiments comercials, i del paper molt encertat que ha desenpenyat l’organització dels marxants. No obstant això el POEC té mancances bàsiques en el camp dels compromisos, amb poca concreció i donant marges de realització molt amplis, mancant la priorització de compromisos i la seva concreció  pressupostaria. Pel que fa al procediment emprat per debatre el POEC critica la precipitació i el funcionament a salts de la comissió redactora que ha impedit el consens entre els grups polítics, acabant de forma sobtada aquesta comissió quan ha decidit el govern i imposant un consens unilateral des de fora de la comissió. En el conjunt del POEC pesen més els defectes que les virtuts i per això votaran negativament, malgrat que estan disposats a obrir converses immediates amb els grups polítics i els representants del comerç que portin a un nou document que satisfaci les aspiracions de tothom.


El senyor Paulí Mojedano, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, demana a l’alcalde la confirmació de què en la proposta que es presenta en aquest punt de l’ordre del dia s’inclou l’aprovació del POEC i dels convenis a què s’ha referit la Sra. Gonzàlez, la qual cosa li és confirmada per l’alcalde. En primer lloc el Sr. Mojedano critica el procés seguit, ja que fins avui no ha conegut el document i els convenis que es porten a aprovació, la qual cosa els fa compartir les discrepàncies del Sr. Martí sobre el procediment que s’ha seguit en l’elaboració del POEC. En fase d’aprovació inicial van votar en contra perquè consideraven insuficient l’esforç de consens que feia el govern, per les contradiccions del propi POEC i perquè no es garantien unes actuacions urbanístiques prèvies que consideren necessàries abans de la implantació d’un gran magatzem. Durant el període d’exposició pública han continuat parlant amb el govern, els comerciants i els grups polítics sobre les actuacions que calia fer per evitar que l’arribada del gran magatzem tingués un impacte negatiu. Finalment el diàleg ha donat els seus fruïts, de forma que el document final, juntament als convenis amb els comerciants que l’acompanyen, són un punt de partida que va en la direcció correcta, i per això votaran a favor. El grup popular respecta les estratègies electorals dels altres grups polítics però entenen que en política a vegades no es pot treballar a curt termini. Esperen que els dies pròxims es puguin sumar altres grups als convenis esmentats reforçant el consens obtingut.



El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, lamenta que finalment es pretengui convertir el POEC en un instrument que planifica i compromet aspectes més amplis que els concrets del comerç local, amb un abast més propi d’una actuació urbanística general (obra pública, equipaments, mobilitat, etc.). Compara amb altres sectors ciutadans, tan importants com el del comerç, que no han tingut ressò en les seves peticions. No estan d’acord en què es comprometi amb una o vàries entitats de la ciutat grans inversions i despeses, a tres mesos d’acabar el mandat, amb la renúncia o ajornament implícit que comporta respecte altres actuacions, i sense el debat profund que es mereixeria; a més la falta de quantificació de les inversions mostra la falta de seriositat dels compromisos, però en canvi hauran de complir-se en detriment d’altres inversions en infraestructures, dotacions i equipaments. D’altra banda la planificació i gestió integral del centre històric i eixample queda condicionada pel POEC i el conveni, quan mereixerien un tractament molt més ampli que el de la simple dinamització comercial; els nous equipaments culturals, la revitalització del patrimoni històric i altres elements característics de la ciutat, configuren un conjunt de necessitats molt més amplies, amb benèfics efectes indirectes també pel comerç, que no podran abordar-se per haver-se compromès abans fortes inversions vinculades al pla de dinamització comercial, el POEC. I pel que fa a la mobilitat critica que el POEC parli només d’aparcaments, deixant de banda el transport públic. Si el POEC ha d’obrir el pas a la implantació d’un gran magatzem, hauria de concretar-se al màxim possible, les aportacions econòmiques en obres d’infraestructura, aparcaments i accessibilitat que caldran com a conseqüència de tal implantació. En suma no poden votar a favor del POEC per les raons que ha exposat.


La senyora Pilar Gonzàlez respon que els convenis que es porten avui amb el POEC no estan signats per les parts per tal de poder debatre la qüestió en el Ple, amb la finalitat d’incorporar a l’acord als grups polítics reticents. Respecte la posició del grup municipal de CiU li sap greu que les consideracions que ha fet avui el Sr. Martí no les hagués plantejat per escrit en el període d’informació pública del POEC perquè així haurien pogut estudiar-se les propostes i millorar el text. Quant a què el POEC es redueix a un seguit d’obres, manifesta que les previsions del Programa obliguen a millorar l’accessibilitat al centre i per tant a prioritzar les obres necessàries per absorbir els augments de trànsit. Respecte a la posició del grup popular destaca la coherència i sentit de la responsabilitat mostrat al donar recolzament a la proposta.  Respon al Sr. Milà que el Conveni recull totes les accions que estan contemplades en el POEC, i que  només fan accelerar el calendari. No ha hagut el mercadeig que diu el Sr. Milà, sinó que el conveni recull les actuacions que es poden fer i es faran al voltant del 2003-2007, per tant s’ha de ser realista en aquest sentit i recollir el que es pot materialitzar. Insisteix en la voluntat d’arribar a un consens amb el comerç tots plegats.


El senyor Josep Lluís Martí assenyala que no s’ha explicat quina és la legalitat administrativa per la qual es pretén adherir un document que es diu Conveni, que no està signat, amb un document que és el POEC. Pregunta al Sr. Alcalde si aquest conveni entra per urgència o com esmena d’addició, el qual respon que és un annex al Pla d’Equipaments Comercials, tal com va explicar a la Junta de Portaveus. Continua el Sr. Martí dient com es pot pretendre adherir, a través d’un annex, un Conveni no signat, en un document que ha estat debatut en la Comissió Especial del POEC durant 10 mesos. Considera també que l’Estudi d’Impacte que s’executarà i lliurarà al llarg del 2003 és l’al•legació que formulaven i que el govern no els ha acceptat. Referent al Pla Especial del Centre Històric, com pot ser que consti aquest tema en el Conveni quan l’alcalde va signar un decret que deixava sense efecte la seva tramitació. Pel que fa al Pla d’aparcaments, que està inclòs en aquest conveni, indica que les necessitats del comerç i de la ciutat són unes altres. Per acabar lamenta que es condicioni una sèrie de mesures urbanístiques al fet que vingui un gran magatzem, quan les necessitats del comerç, vingui aquest o no, són les mateixes. Per tot això el seu grup votarà en contra.


El senyor Paulí Mojedano demana que se’l confirmi si les actuacions del conveni respecte a l’estudi de mobilitat i l’estudi d’impacte, punt 1r de l’apartat 3r, es faran independentment de la implantació de la gran superfície.

La senyora Pilar Gonzàlez contesta al Sr. Martí que l’al•legació de l’Estudi d’impacte que ells demanaven era realitzar uns estudis complementaris necessaris per donar una major credibilitat al POEC de Mataró. Pel que fa al tema del Pla d’aparcaments s’ha recollit al Conveni els aparcaments previstos per fer i que tenen relació directa amb el comerç. Respecte al tema de les obres, unes es faran a l’any 2003, unes altres 2003-2007, i altres es faran si els recursos externs arriben.
Al Sr. Mojedano li confirma la interpretació que ha fet en el sentit que les actuacions previstes al punt 1 apartat 3 del conveni, condicionades a l’arribada d’una gran superfície, no inclouen l’estudi d’impacte ni l’estudi de mobilitat, els quals es faran en qualsevol cas.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    18,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra:    6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstencions:    2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.

CMI DE SERVEIS PERSONALS
Regidoria d'Igualtat i Solidaritat

19      - DONAR COMPTE DEL DECRET DE MODIFICACIÓ DE MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.

El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :
 ”DECRET  
8541/2002 de 31 de desembre
Expedient: 121

En data 2002 de 31 de desembre, L'ALCALDE resolc el següent:

Atès que l'Ajuntament de Mataró en Ple, en sessió ordinària que es va fer el 18 d'abril de 1996, va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional, modificat per acord plenari de 8 de juny de 2000.
Atès que l'article 4 del Reglament estableix que el consell està integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró a proposta dels grups municipals i entitats per les que es preveu representació -nomenaments i cessaments dels quals se'n donarà compte en el sí del Ple Municipal.
Atès que cal donar de baixa la Plataforma Solidària del Maresme i la Coordinadora per la Pau i el Desarmament com entitats membres del Consell Municipal per la Solidaritat i Cooperació Internacional, i en ús de les atribucions que tinc conferides per la legalitat vigent,
En virtut de tot això, RESOLC
1. Donar de baixa la representació de la Plataforma Solidària del Maresme com a membre del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional, per la manca de disponibilitat del representant de la Plataforma per participar-hi de forma regular i la manca d'activitat de l'entitat en l'actualitat.
2. Donar de baixa la representació de la Coordinadora per la Pau i el Desarmament com a membre del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional per dissolució de l'entitat.
3. Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.
4. Notificar aquesta resolució a les persones interessades i a la resta dels membres del Consell.”


Es donaren per assabentats.


Institut Municipal d'Educació

20      - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 294/2003, DE 14 DE GENER , DE CANVI DE REPRESENTANT DE L'AMPA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS EN EL CONSELL EDUCATIU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :

“DECRET  
294/2003 de 14 de gener

Assumpte:    Canvi de representant de l'AMPA de les escoles bressol municipals en el Consell Educatiu de l'IME (expedient 364/2002).

Servei de ALCALDIA
Expedient: 2002 364 - AL


Relació de fets
1. El 12 de desembre de 2002 l'alcalde va aprovar el decret número 8013/2002 de nomenament de vocals del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació.
2. En representació de l'AMPA de les escoles bressol municipals de Mataró es va nomenar el Sr. Àngel Remacha, i la seva corresponent suplent era la Sra. Encarna Sánchez.
3. El 10 de gener de 2003 el Sr. Àngel Remacha va proposar a l'Institut Municipal d'Educació, que la seva suplent a partir d'aquest curs 2002/2003 fos la Sra. Alba Llobera i Pous, ja que la Sra. Encarna Sánchez ja no forma part de l'AMPA de les escoles bressol municipals.
Fonaments de dret
D'acord amb l'article 8 del reglament del Consell Educatiu de l'IME, cal procedir al nomenament, com a representant suplent de l'AMPA de les escoles bressol municipals, de la Sra. Alba Llobera i Pous.
Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,
En virtut de tot això, RESOLC
1. Nomenar com a representant suplent de l'AMPA de les escoles bressol municipals del Consell Educatiu de l'IME la Sra. Alba Llobera i Pous, en substitució de la Sra. Encarna Sánchez.
2. Donar compte d'aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.
3. Comunicar aquest acord a les persones interessades.”


Es donaren per assabentats.

Regidoria de Joventut i Dona

21     - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DE NOUS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS.

El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :

“1.- El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en sessió de data 4 d’octubre de 2001, va aprovar inicialment el Reglament del Consell Municipal per a la igualtat d’oportunitats, reglament que va quedar aprovat definitivament en no haver-se presentat reclamacions ni suggeriments en el termini d’informació pública establert.

2.- Aquest consell es configura com a organisme de consulta i participació ciutadana en aquells temes que afectin la igualtat d’oportunitats entre home i dona.

3.- Segons l’article 5è del seu reglament, el consell estarà integrat per persones nomenades per l’Alcaldia-presidència de l’Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats representades, i es donarà compte al Ple Municipal del seu nomenament i cessament.

4.- Una vegada nomenats els membres per a formar el plenari del consell, d’acord amb l’article 8è del reglament, cal actualitzar-ne la composició per tal de donar d’alta els representants de les entitats que ho han demanat.

Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,

DISPOSO:

1.- Nomenar com a vocals del Plenari del Consell Municipal per a la igualtat d’oportunitats les següents persones proposades en representació de:

* En representació dels sindicats majoritaris de la ciutat
    Per la Unió Comarcal de CCOO del Maresme
    Sandra Pedrosa Castillo

2.- Donar compte d’aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.

3 - Comunicar aquest acord a les persones interessades i a la resta de membres del Consell.”


Es donaren per assabentats.

El senyor Alcalde demana excuses i seguidament marxa de la sessió, el substitueix com a Alcalde accidental el senyor Remigio Herrero, 1er. Tinent d’Alcalde.


S’absenten de la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. David Rovira i el Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

22     - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE POSAR AL MERCAT HABITATGES DE LLOGUER A PREUS ASSEQUIBLES.

El senyor Genís Carbó, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, indica que aquesta proposta es va deixar sobre la taula en el Ple passat, però que s’ha arribat a un acord amb l’equip de govern i accepten la proposta de transacció que ha presentat el Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, que és la següent :


PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE L’ADQUISICIÓ ANUAL D’HABITATGES PER DESTINAR-LOS A LLOGUER.

 “El Pla Català de l’Habitatge, permet que entitats sense ànim de lucre, es puguin acollir a determinats ajuts quan compren i rehabiliten habitatges de segona mà per posar-los novament a disposició del mercat, en règim de lloguer.

Aquesta possibilitat ve regulada en la normativa següent:

•    Reial Decret 1/2002, d’11 de gener, sobre mesures de fiançament d’actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòl.
•    Decret 157/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix el règim d’habitatges amb protecció oficial, es determinen  els ajuts públics en  matèria d’habitatge a  càrrec de la Generalitat de Catalunya i es regula la gestió dels ajuts previstos en el Reial Decret 1/2002.

L’article 37 de l’indicat RD, estableix que els promotors de la rehabilitació d’un edifici complert, incloent el supòsit de l’adquisició del mateix per a la seva immediata  remodelació o adequació estructural funcional, podran acollir-se  a la declaració de protecció oficial dels habitatges resultants, amb les mateixes condicions  que els habitatges protegits de nova construcció.

El Pla Català d’Habitatge (Decret 157/2002) en el seu article 28 indica  que les entitats sense ànim de lucre que comprin habitatges per a destinar-los a lloguer, podran acollir-se al finançament establert per a la promoció d’habitatges de lloguer quan es compleixin les condicions establertes en el decret per accedir als ajuts públics i el  preu no superi el fixat per a l’adquisició protegida d’habitatges construïts.

Les condicions que estableix el Decret són que l’actuació obtingui la qualificació de protecció pública, que els habitatges es destinin a residència habitual i permanent, que els arrendataris no superin un límit determinat d’ingressos  i que els habitatges no superin una superfície determinada.

Aquests ajuts, partint de que les operacions fossin  a 25 anys, que els habitatges  tinguessin una superfície inferior a 70 m2 i que el propi Ajuntament fos el promotor, consistirien en:

-    Préstec del 80% del preu de venda establert, a un interès del 4,45.
-    Subsidiació d’aquests préstec qualificat, en un 50% de la quota durant els primers 5 anys i del 40% del 6è al 20è anys.
-    Subvenció del 20% del preu de venda establert en el Decret.


Segons les ofertes actuals del mercat immobiliari, el preu dels habitatges de menys de 70 m2 oscil•la entre 87.000 i 90.000 Euros. A aquest preu se li ha d’afegir un 10% per despeses de caràcter general i un mínim de 30.000 Euros per reformes i honoraris tècnics. D’aquestes dades en resulta, de mitjana,  un cost final  per habitatge de 127.350 Euros i per 100 habitatges 12.735.000 Euros.


Pel fet d’acollir-se als ajuts del Pla d’Habitatge, s’aconseguiria el préstec subsidiat del 80% i la subvenció del 20%, percentatges que s’apliquen als valors màxims  de venda establerts en el propi Pla Català de l’Habitatge, que son: 70 m2 x 1.167,70 Euros/m2 = 81.739 Euros. D’aquesta forma, els imports exactes, serien: préstecs de 65.391 Euros i subvenció de 16.348 Euros, La diferència entre el cost de compra i l’oficial de venda dels 100 habitatges proposats, seria de 4.561.100 Euros, el qual no està sotmès a cap tipus d’ajut i per tant  s’hauria de finançar amb recursos totalment propis.

Respecte als lloguers a cobrar, la quantitat establerta per llei, seria:
70 m2 x 3’12 Euros/m2 al mes = 218,40 Euros/mes, que representaria una renda anual de 2.620 Euros.

Segons totes aquestes dades i amb operacions senzilles, s’arriba a la conclusió que la compra de cada pis, pot representar un endeutament anual, descomptada la subvenció, de 32.695 Euros  i una aportació addicional de 45.610 Euros  de recursos propis. Ampliat als 100 pisos proposats, serien 3.269.000 Euros d’endeutament i 4.561.000 d’aportació addicional.

En base a aquests antecedents i tot reconeixent  la potencialitat d’aquestes ajudes del Pla Català de l’Habitatge,  es proposa al Ple, l’adopció dels següents ACORDS :

Primer.- Estudiar les possibilitats legals d’endeutament  i d’equilibri financer de l’Ajuntament, per tal d’assumir l’encaix dels nous crèdits hipotecaris derivats de l’adquisició d’habitatges,  segons les dades transcrites a la part expositiva de la present proposta.

Segon.- Detectar i identificar les oportunitats  que el mercat ofereix  per a l’adquisició d’habitatges , tenint en compte que la suma del preu de compra  mes el valor de la rehabilitació no depassi de forma imprudent  el valor del mòdul, a efectes de minorar al màxim l’aplicació de recursos addicionals al crèdit i a la subvenció.

Tercer.- Amb les dades anteriors,  incorporar a les tasques de Prohabitatge, la d’elaborar un programa d’adquisicions, per part de l’Ajuntament i un pla de gestió del nou patrimoni.
Aquest programa  d’adquisicions intentarà aconseguir, com a objectiu òptim, la xifra de  50 habitatges l’any.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (22).



S’incorporen a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. David Rovira i el Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.


23     - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS PER TAL DE PROMOURE UN PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL DE CARÀCTER URGENT PER LA PROMOCIÓ D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:

“El Pla d’Habitatge de Mataró amb el qual es va dotar aquest Ajuntament a finals de 2001, en la seva presentació, recorda com el gran dinamisme del sector immobiliari amaga al seu darrera la dificultat d’importants segments de la població per trobar una oferta en el mercat de l’habitatge, ja sigui de compra o de lloguer, que s’adeqüi a les seves necessitats i capacitats econòmiques, així com també recorda la responsabilitat que correspon als poders públics de corregir les deficiències del mercat i establir mecanismes per fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne. La limitació de l’accés a l’habitatge es defineix com un dels grans problemes que tenen els ciutadans i ciutadanes de Mataró en els últims anys.

El programa d’actuació municipal per l’any 2003 compté com a balanç en política d’habitatge de 1999-2002:

    S’han construït 26 habitatges a Cal Collut.
    S’han construït 23 habitatges al Carrer Teia.
    S’han construït 3 habitatges a Can Pinós.
    S’ha iniciat la construcció de 52 habitatges a Cerdanyola (c. Valencia i c. Carlemany)
    S’ha iniciat la construcció de 14 habitatges al centre (c. Colon)
    S’ha iniciat la construcció de 48 habitatges al Parc (c. Jaume Comes)

Cal recordar que  totes aquestes són promocions projectades i la majoria iniciades i en fase d’execució des de finals de l’anterior mandat municipal, com ho posa de manifest que en els anys 1999, 2000 i 2001 a Mataró no s’ha presentat NI UN SÒL PROJECTE DE LLICÈNCIES D’OBRES PER HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL, no ja de particulars, sinó, ni tan sols, per part de l’empresa municipal PUMSA.

Entretant, per diversos motius, ha quedat en suspens la política de destinar a usos residencials assistits –pisos de petit tamany per joves, gent gran i col.lectius amb necessitats especials- part dels terrenys reservats per a dotacions públiques, tal com preveu el Pla General d’Ordenació de Mataró de 1997, i que malgrat la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi determinat que no es pot obligar a introduir aquest ús com de cessió obligatòria, res impedia fer-ho en els sectors urbans de promoció pública municipal a través de PUMSA. Per contra, el govern municipal ha optat per treure aquesta reserva per habitatges de protecció oficial al sector del Cafè de Mar i al sector de la Cooperativa agrària, com també ha optat per destinar a habitatge de renda lliure la totalitat dels habitatges previstos en dits sectors del front de mar –Cafè de Mar i Cooperativa agrària- amb venda per subhasta pública al millor postor, malgrat disposar de la propietat de la major part del sector, adquirit a molt bon preu entre els anys 95/99.

La recent convocatòria de sol•licituds per l’adjudicació dels habitatges de promoció pública en règim de lloguer i de venda, han posat de manifest l’abast de les necessitats insatisfetes en matèria d’habitatge, en especial entre la gent jove –tant individuals com de parella-, doncs per a una oferta de habitatges de protecció oficial en venda  de sols 18 habitatges (promoció c. Esteve Albert) s’han presentat 168 sol•licituds en ferm i  per 23 habitatges en règim de lloguer (promoció c. Teià) s’han presentat 161 peticions en ferm. A això cal afegir-hi que moltes de les persones que es van demanar informació – unes 1.000 aproximadament- i que tenien necessitat real d’habitatge, ni tan sols han presentat la seva sol•licitud desanimats per la poca oferta d’habitatges.

La única nova oferta d’habitatges protegits de promoció pública, que té previst treure  la societat municipal PROHABITATGE  abans de les eleccions municipals  es limita a 24 habitatges de lloguer ( al c. Jaume Comas) i  14 de lloguer per joves (Promoció C/ Colon).

Es comprensible, doncs que es manifesti un gran escepticisme i descontent dels sectors joves i treballadors de la ciutat en relació a les polítiques d’habitatge de l’actual govern municipal.

Malgrat tot, cal recordar que en els eixos de treball per l’any 2003 del PAM, es recull dins l’Eix 2, que té com a objectiu genèrica el de Desenvolupar els plans de reforma urbana, en concertació amb la ciutadania i els agents socials i econòmics, per tal de millorar la qualitat de vida, els espais dignes i la cohesió territorial: creació de la Borsa d’Habitatge per a Joves, implementació del Pla Municipal d’Habitatges, aprovació de projectes i inici de les obres de la rehabilitació de Rocafonda, Posada en funcionament de l’oficina d’assessorament i orientació, Inici dels projectes de rehabilitació d’edificis.

Al publicar-se les dades estadístiques i informes de les societats de taxació  sobre els increments de preus de venda dels habitatges a les principals ciutats de Catalunya i els increments tant considerables, tots els responsables polítics municipals s’han referit a la necessitat d’una actuació decidida de les administracions competents –Generalitat de Catalunya i Ajuntament-  per la promoció de més habitatges protegits, de lloguer i venda, i per la rehabilitació d’habitatges existents, que es puguin vendre o llogar a preus assequibles.

Tots els agents polítics i socials de Mataró estem d’acord en la necessitat de promoure la construcció d’habitatges de protecció oficial, tant de venda com de lloguer, i tant  per la iniciativa privada com per la pública, a través de PUMSA, per la gestió del sòl, i de PROHABITATGE  per la gestió dels habitatges –en especial els de lloguer- .

Una altra coincidència general es dona en torn a la necessitat de promoure l’edificació de solars  i sectors urbans actualment no edificats, ruïnosos o abandonats, o que poden ser susceptibles de transformació d’usos industrials obsolets a usos residencials, així com –en fi- a la conveniència de promoure la rehabilitació de molts edificis d’habitatges avui degradats o desaprofitats, tant en el centre històric com en les zones urbanes d’habitatges populars.

Això es fa tant més urgent i necessari quan la nova llei, 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya introdueix tot un seguit de nous instruments legals per fer possible que una part dels nous habitatges en sectors de transformació urbana, en sòl urbà, així com en els sectors de noves urbanitzacions, es destinin obligatòriament a habitatges de protecció oficial, per ampliar el patrimoni públic de sòl i habitatge, per promoure i facilitar les operacions de rehabilitació, per evitar la retenció especulativa de sòls urbans edificables, etc.

Atès que Mataró disposa d’un Pla General d’Ordenació de Mataró aprovat abans de l’entrada en vigor de la nova llei d’urbanisme de Catalunya, cal l’aprovació d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (P.A.U.M.) per tal que es puguin aplicar de forma plena i efectiva bona part dels nous instruments en política d’habitatge protegit, d’increment del patrimoni públic de sòl i d’habitatge, de rehabilitació  d’edificis i de lluita contra la retenció especulativa del sòl.

Davant d’aquest interès general i de les necessitats que no poden esperar –tant més quan la promoció i construcció d’habitatges requereix un any i mig o dos com a mínim abans no es puguin ocupar-, els ciutadans i ciutadanes de Mataró i en especial els joves i els necessitats d’habitatge, no entendrien que el seu Ajuntament –tant el govern com l’oposició- no fem tot el necessari per posar en marxa els instruments necessaris i fer  efectives aquestes noves possibilitats per atendre la demanda d’habitatges protegits de venda i de lloguer, per incrementar els habitatges de promoció pública o per rehabilitar  i  posar més i millors habitatges en el mercat.

És per això que l’objectiu d’aquesta proposta de resolució és el d’impulsar un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL URGENT EN MATÈRIA D’HABITATGE que es centri i es limiti exclusivament a dotar a la gestió urbanística municipal d’aquells instruments i mesures legals i administratives que facin possible la promoció d’ habitatges protegits d’iniciativa privada, l’increment del patrimoni públic d’habitatges protegits de lloguer, la rehabilitació d’edificis residencials en sectors degradats, la promoció de nous sectors de transformació urbana i el combatre la retenció especulativa del sòl urbà.
 
Amb aquesta proposta es tracta de no perdre temps en aquest tema socialment tan sensible com és el de l’habitatge, evitant que no s’apliquin tots els instruments legals possibles per raó de la celebració de les properes eleccions municipals de maig de 2003, alhora que ha de significar un compromís públic de TOTS ELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS en que TOTS volem aplicar els instruments BÀSICS i assolir els objectius GENERALS de la nova política d’habitatge de protecció oficial, de rehabilitació urbana i de lluita contra l’especulació del sòl, sense perjudici que cada força política, en els respectius programes per les properes eleccions municipals, faci propostes de continguts i objectius diferenciats en aquestes matèries –i en temes urbanístics en general- que es tradueixin en un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL més ampli, que el que ara es proposa iniciar, fins i tot canviant-ne aspectes que convinguin.

Això és tant més important i inexcusable, si es té en compte que, en tant no s’aprovi un P.A.U.M. com el que es proposa, no són d’aplicació a les noves promocions de polígons de transformació urbana o de sectors urbanitzables les reserves i cessions destinades a la política d’habitatge protegit i a incrementar el patrimoni públic de sòl i habitatge. Així mateix, cal recordar que el P.A.U.M. és el marc idoni per establir convenis i concretar inversions i ajuts amb la Generalitat per la promoció d’habitatges de protecció oficial i demés actuacions vinculades.  

Per tal de documentar i facilitar algunes dades significatives del que es pot obtenir amb la immediata elaboració i tramitació del P.A.U.M. DE MATARÓ PER L’HABITATGE I LA REHABILITACIÓ, s’adjunta un ANNEX

Atès que la disposició transitòria Segona de la llei d’urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, estableix que:

1.  El planejament urbanístic general vigent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé anticipadament, en els supòsits regulats per l’article 93, es faci la revisió del dit planejament o del programa d’actuació urbanística corresponent.
2.  Des del moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no obstant el que disposa l’apartat 1, els ajuntaments poden formular i tramitar programes d’actuació urbanística municipal, que han de contenir la reserva a què es refereix l’apartat 10 de l’article 60.

Atès que en la Disposició Transitòria Primera de la mateixa llei s’estableix que :

El règim urbanístic del sòl establert per aquesta Llei és aplicable des del moment de l’entrada en vigor, tenint en compte les regles següents:

S’entén per planejament urbanístic immediatament anterior, als efectes del que estableix l’article 43.2, relatiu a les cessions de sòl d’aprofitament en sòl urbà no consolidat, el planejament general vigent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una vegada s’aprovi i sigui executiva la modificació o la revisió que possibiliti nous usos del sòl o bé que atorgui al sòl un aprofitament addicional. Les determinacions sobre cessions de sòl urbà no consolidat amb aprofitament establertes per modificacions del planejament general aprovades definitivament abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei continuen subjectes a la regulació que disposi el dit planejament.

Atès que l’article 43 de la mateixa llei  regula l’obligació de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat:

1.  Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’ajuntament, gratuïtament, el sòl corresponent als percentatges següents sobre l’aprofitament urbanístic dels àmbits de desenvolupament inclosos en plans de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística:
a) El 10% de l’aprofitament corresponent als nous usos que el pla d’ordenació urbanística municipal possibiliti, si l’ordenació genera plusvàlues immobiliàries.
b) El 10% de l’aprofitament corresponent a l’edificabilitat addicional permesa pel pla d’ordenació urbanística municipal, tant la referida als mateixos usos com a nous usos.
2.  Els percentatges que determina l’apartat 1 són acumulatius i tenen com a límit el 10% de l’aprofitament total de l’àmbit d’actuació urbanística. Tant la novetat dels usos com l’edificabilitat addicional s’han d’entendre amb relació al planejament urbanístic immediatament anterior
    
Atès que l’article 60 de la referida llei d’urbanisme de Catalunya disposa que

1. Els programes d’actuació urbanística municipal són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i contenen les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d’ordenació urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora urbanes, als equipaments i a la generació d’activitat econòmica, dins el marc del desenvolupament urbanístic sostenible.
2.-Els programes d’actuació urbanística municipal han d’avaluar i atendre les necessitats de sòl i d’habitatge dels municipis, dins llur termini de vigència, i han d’acreditar que són coherents amb els plans territorials o directors que els afecten. Així mateix, han de determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i poden establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d’un termini concret, que no pot superar el de vigència del programa.
.......
4.  L’adopció dels programes d’actuació urbanística municipal és de caràcter potestatiu. En tot cas, durant llur vigència, l’observança de les determinacions que inclouen comporta el nivell superior d’exercici de les competències municipals en matèria de planejament urbanístic.
5.  Els programes d’actuació urbanística municipal són el marc de referència adequat per a la concertació d’actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat.
6.  Els programes d’actuació urbanística municipal tenen una vigència màxima de sis anys, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels particulars.
.......
10.  Els programes d’actuació urbanística municipal han de concretar i distribuir la reserva de sòl que el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent determini en compliment del que disposa l’article 57.3, si el pla d’ordenació no ho fa.
11.  Els programes d’actuació urbanística municipal han d’establir terminis per a l’execució de les obres d’urbanització, poden fixar terminis per a l’edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l’exercici dels drets de tanteig i de retracte com per a l’aplicació de programes de rehabilitació d’edificis, definir sectors d’urbanització prioritària, incloure les reserves de terrenys regulades per l’article 151 i establir les mesures oportunes per a l’adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.
12.  L’adopció, l’actualització, la modificació o la revisió dels programes d’actuació urbanística municipal, si es tramiten amb independència del pla d’ordenació urbanística municipal corresponent, segueixen el mateix procediment que aquest.

    Atès que l’article 57, 3 a que fa referència l’apartat 10 de l’article 60, és el que determina que:

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. Tanmateix, les comissions territorials d’urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir aquesta reserva en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d’habitatges protegits.

Atès que l’Article 151 relatiu als Programes d’actuació urbanística municipal i comarcal, disposa que:

1.  Els programes d’actuació urbanística municipal i comarcal, a més de contenir el que estableix l’article 60, poden preveure reserves de terrenys de possible adquisició, referides a qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar el patrimoni municipal i comarcal de sòl i d’habitatge.
2.  A les reserves de terrenys de possible adquisició, previstes pel programa d’actuació urbanística municipal i comarcal, és aplicable, si és procedent, el que estableix l’article 108.

Atès que l’ Article 153 relatiu a Patrimonis públics de sòl i d’habitatge, estableix que:

1.  L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments constitueixen els patrimonis de sòl i d’habitatge respectius.
1.    El patrimoni públic de sòl i d’habitatge és constituït pels edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats especificades per l’apartat 4, tant si n’és titular una administració territorial com si en són les entitats urbanístiques especials.
.....
4.  Sens perjudici del que estableix l’article 156.2, el patrimoni de sòl i d’habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents:
a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.
b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat.
c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics.
d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.
5.  L’administració i la disposició del patrimoni públic de sòl i d’habitatge s’han de vincular a l’assoliment de les finalitats determinades per l’apartat 4.  

Atès que l’article 74, 2 de la repetida llei d’urbanisme de Catalunya disposa que correspon a l’Ajuntament el formular els programes d’actuació urbanística municipal,  i en aplicació de les disposicions de la referida llei relatives a la tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal.
    
És per tot això que es proposa a l’ AJUNTAMENT PLE, l’adopció dels següents ACORDS:
    
    PRIMER.-  Iniciar, amb caràcter d’urgència, la tramitació del PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATARÓ, en aplicació de les disposicions al respecte que es contenen en la nova  llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya, com a complement del vigent Pla General d’ordenació municipal de Mataró.

    SEGON.- El referit P.A.U.M. de Mataró, tindrà els següents continguts i determinacions bàsiques mínimes, relatives a la política de sòl i habitatge:

    1.- Desenvoluparà i concretarà, de forma sistemàtica les diverses  avaluacions de necessitats de sòl i habitatge –en especial en règim de protecció oficial i de rehabilitació i reforma-, així com les disponibilitats de sòl pels diferents usos que resulten del Programa d’actuació urbanística del vigent pla general municipal, així com  del Pla d’Habitatge de Mataró i dels demés estudis i programes ja existents tant per l’ Ajuntament de Mataró com per la Generalitat de Catalunya, en els últims anys, amb un horitzó temporal dels període 2003/2007.
 
    2.- Incorporarà i concretarà la  reserva del 20 %  per a la construcció del20 % del sostre d’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com urbanitzable, amb especial atenció a tots els sectors de Plans especial de Reforma Urbana, Plans Especials de Millora urbana i  Unitats d’actuació en sòl urbà de caràcter residencials quines dimensions o facin possible.

    3.- Incorporarà i concretarà l’obligació de cessió a l’Ajuntament gratuïtament, del sòl corresponent als percentatges de l’aprofitament urbanístic dels àmbits de desenvolupament inclosos en  sectors de transformació i millora urbana i polígons  d’actuació urbanística, a que fa referència l’article 43 de la llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya.

    4.- Concretarà els continguts patrimonials i el destí de la totalitat de les cessions del 10 per 100 d’aprofitament mig dels sectors de sòl urbanitzable industrial, terciari o residencial de baixa densitat que encara no hagin tingut destinació concreta, a l’obtenció de sòl residencial per ser destinat a habitatges de protecció oficial de promoció pública en venda i lloguer en sectors urbans  subjectes a processos  de reforma i millora urbana, en especial als barris objecte de plans integrals i de plans de millora urbana en execució.

    5.- Delimitarà i concretarà les àrees, illes de cases o edificis concrets, dins d’àrees urbanes  subjectes a processos  de reforma i millora urbana, en especial als barris objecte de plans integrals i de plans de millora urbana en execució, en els que seran d’aplicació els drets de tempteig i retracte vinculats als programes de rehabilitació, reforma i millora del parc d’habitatges.

    6.- Determinarà i concretarà les àrees, illes de cases o edificis concrets subjectes a l’aplicació de programes de rehabilitació, reforma i millora del parc d’habitatges.

    7.- Fixarà els terminis per l’edificació dels  solars urbans i dels procedents de l’execució de sectors urbanitzables, tant residencials com industrials i terciaris,  a efectes d’aplicació dels mecanismes previstos en la llei d’urbanisme de Catalunya pel foment de la seva edificació i  venda forçosa en cas de retenció injustificada.

    8.- Delimitarà els àmbits del terme municipal en que es prevegin reserves de terrenys de possible adquisició pública en sòl urbanitzable i en sòl no urbanitzable, per les finalitats de futurs desenvolupaments urbanístics residencials protegits i en l’àmbit no urbanitzable subjecte al pla especial de desenvolupament agrícola de Valldeix-Mata-Cinc Sènies.

    9.- Detectar i proposar nous sectors urbans actualment destinats a usos industrials, comercials o residencials obsolets, degradats o desocupats en tot o en part, que siguin susceptibles de ser transformats a usos residencials i delimitats com a àmbits de sòl urbà no consolidat, a curt i mig termini.

    10.- Establirà els criteris i objectius per concertar les actuacions de la Generalitat de Catalunya en matèria de política de sòl i promoció d’habitatges de protecció oficial de venda i lloguer i concretar-ne les aportacions i ajudes.

    11.- En els demés aspectes propis del P.A.U.M. segons la vigent llei d’urbanisme de Catalunya, a que no s’ha fet referència en els apartats anteriors, el P.A.U.M. refondrà i en el seu cas actualitzarà les determinacions del Programa d’actuació del vigent Pla General d’Ordenació de Mataró.

    12.- El P.A.U.M. es marcarà un horitzó temporal de QUATRE ANYS (2003/2007) si bé preveurà expressament que les seves previsions seran objecte de revisió, reforma o ampliació, segons correspongui, dins l’any 2004, dins del proper mandat municipal.
    
    
TERCER.- Els treballs de redacció del P.A.U.M. es realitzaran pels serveis tècnics municipals del Departament d’urbanisme, obres i llicències, amb els suports, assessoraments i assistències tècniques externes que es considerin convenients. El document del P.A.U.M. s’haurà de presentar a aprovació INICIAL dins del mes d’abril de 2003.

    QUART.-  De forma simultània a l’inici dels treballs de redacció del P.A.U.M. s’obrirà un termini d’un mes de consulta i informació ciutadana sobre els objectius i continguts del P.A.U.M. que es proposen en l’apartat segon dels acords, amb especial atenció i audiència a entitats, associacions i organismes representatius dels diversos sectors econòmic-socials i territorials de la ciutat, a efectes de rebre suggeriments i propostes,  publicant els corresponents anuncis al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació generals, així com efectuar les comunicacions i actes informatius que s’estimin necessaris.”


El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, indica que el govern municipal, en aquests moments, no està en condicions d’acceptar la proposta plantejada pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds i presenta una proposta alternativa que és la següent:

ESMENA-PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA SOBRE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ DE MATARO,  PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL I POLITICA D’HABITATGE.

El Grup Municipal  d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ha presentat recentment, una proposta de resolució per tal de promoure un Programa d’Actuació Urbanística Municipal per la promoció d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació urbana.

El primer dels acords proposats, es que s’iniciï, amb caràcter urgent, la tramitació d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL DE MATARO, en aplicació de les previsions de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya  i com a complement del vigent Pla General d’Ordenació Municipal de Mataró. El contingut  bàsic d’aquest Programa d’Actuació, seria la política municipal de sòl  i habitatge .

La proposta del Grup Municipal IC-V, parteix de l’anàlisi de les actuacions municipals portades a terme a través de PUMSA en el marc del Pla d’Habitatge des de l’any 1999 i de les necessitats reals de la població detectades i posades de manifest durant aquest mateix període. També analitza altres qüestions, relacionades totes elles amb la problemàtica actual de l’habitatge i les seves possibles solucions.

La proposta en qüestió, s’articula a través dels eixos bàsics que es tracten a continuació :

•    La reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, del sòl corresponent  al 20% del sostre que,  per a l’ús residencial  de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable.

       La proposta acompanya un “Estudi a partir del Pla d’ordenació urbana de Mataró, dels sectors de sòl urbà no consolidat (sectors de reforma urbana) i de nous sectors susceptibles  de transformació d’usos obsolets o usos residencials a curt termini, amb les reserves per habitatges de protecció oficial i habitatges de titularitat pública que es podrien obtenir d’aplicar-se les determinacions del Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Mataró, per l’habitatge i la rehabilitació”.

      Aquest estudi, desprès d’analitzar diversos sectors de planejament en diferents estats de tramitació i d’execució, fa una estimació aproximada del potencial d’habitatges a construir en els propers cinc/sis anys, resultant-ne orientativament, un total de 447 habitatges de protecció oficial, 163 dels quals, serien de titularitat pública.

       Els sectors compresos en aquesta  proposta, es poden agrupar de la forma següent:

A.    Sectors ja delimitats en el Pla General (la majoria dels quals han sigut objecte de recent modificació, just abans de l’entrada en vigor de la Llei d’Urbanisme) en els que no es         preveu cap increment d’edificabilitat ni canvi d’us (El Verdet, Lepanto-Gravina, Prat de         la Riba-Floridablanca……..)

           De tots els sectors inclosos en aquest grup, únicament n’hi ha un respecte al qual no s’ha fet cap actuació tendent a la seva execució. La resta, estan tots pràcticament en fase d’execució i seria difícil argumentar un nou canvi en el planejament general, amb la corresponent paralització de procediments, obres, etz.

            Per tant, la previsió d’HPP per aquests sectors, seria molt forçada i un PAUM tramitat amb urgència, difícilment podria comprendre aquests sectors.

B.    Sectors de Millora Urbana, de promoció pública (PEMUS de Can Xammar, La Llantia i Can Cruzate).

     En aquests sectors a executar per expropiació, la decisió de fer-hi HPP, és purament política i l’existència d’un PAUM, mes enllà de donar una visió conjunta de les necessitats, distribució i programació de l’habitatge públic a la ciutat, no es ni indispensable ni necessari.

     En el programa d’actuació de la societat municipal Prohabitatge Mataró SA pels anys 2002 i 2003, ja es preveuen, a “Can Xammar” i a “La Llàntia”, actuacions públiques en matèria d’habitatge, tant de lloguer com de venda.

C.    Sectors de transformació en sòl urbà, nous o ja delimitats, en els que es preveu la modificació i/o increment dels usos previstos pel Pla General vigent.

    Aquests son sectors que requereixen una modificació del Pla General  i que, per tant,  en el moment de fer-la, es fixarà el percentatge d’HPP que interessi, partint del mínim que preveu la Llei, (el 20% del sostre per us residencial de nova implantació) i  amb l’única limitació de mantenir un cert equilibri  econòmic .   

     En aquests casos, tot i ser recomanable, tampoc seria indispensable l’existència d’un PAUM. El que no es pot obviar, es la tramitació d’una modificació de Pla General prèvia que incrementi i/o modifiqui els usos de determinats sectors i que fixi, amb caràcter general, per tot el terme municipal, el percentatge que es destinarà HPP de la totalitat del sostre per us residencial de nova implantació.

     El nombre d’habitatges proposats que es troben en els sectors d’aquest grup, son 287 HPP, afecten a sectors actualment en estudi i en principi, els càlculs del nombre d’habitatges es fan amb uns índex d’edificabilitat molt elevats i difícilment assumibles .

•    Cessió del 10% de l’aprofitament, que afecta  a sectors del sòl urbà sotmesos a processos de transformació i millora urbana.

      Aquesta cessió correspon exclusivament als sectors del Grup C, es a dir a aquells sectors en els que, a través d’una modificació  del Pla General, es preveu un increment i/o modificació d’usos que generaran plusvàlues immobiliàries.
       L’article 43 de la Llei d’Urbanisme, regula explícitament els deures dels propietaris de sectors en aquesta situació, i no cal un PAUM per fer efectiva aquesta cessió.  
       Evidentment, per una major coherència i programació conjunta de les necessitats de la ciutat, el PAUM que es redacti haurà d’incloure les actuacions en matèria d’habitatge públic que l’Ajuntament preveu realitzar en aquests sòls de cessió.

•    Altres punts de la proposta : concretar el destí del 10% de l’aprofitament mig dels  sectors no residencials, el tempteig i retracta, les reserves en sòl no urbanitzable….

       Aquests son temes importants però tenen una repercussió que requereixen un tràmit més reflexiu i poc propens a la urgència.

Deixant ja de banda la proposta presentada pel Grup municipal d’IC-V, cal puntualitzar que el Govern Municipal s’ha plantejat, des de fa temps, introduir en el Pla General 1996,  les previsions i nous instruments de la  Llei d’Urbanisme, alguns dels quals tenen el clar objectiu d’afavorir la creació de nous habitatges en general i d’habitatges de protecció pública en particular.
       
 Malgrat això, tot i reconeixent la importància d’aquest debat, no creiem que sigui bo fer-lo iniciant el  tràmit de redacció i aprovació d’un PAUM, ja que el seu contingut i sobre tot pel que fa al tema de l’habitatge,  no es pot plantejar de forma aïllada, sinó que s’ha d’incloure en una reflexió mes global de la ciutat. La redacció i tramitació d’un PAUM ara, exclusivament per temes d’habitatge, sense abordar la transformació de la ciutat d’una manera mes global, a la vista d’un Pla General sobre el que cal aprofundir i pensar-hi a fons,  tindria forçosament, un caràcter de provisionalitat i/o parcialitat que no  el faria eficient.

 Per això, el Govern Municipal, en els darrers temps, s’ha esforçat en estudiar la situació urbanística de Mataró en el seu conjunt, per tal de detectar aquells àmbits o sectors susceptibles de millora o transformació.

 En aquest sentit recordar que els tècnics municipals ja estan treballant, des de fa temps,  en l’estudi de la modificació del planejament del Sector del Sorrall,  per millorar i optimitzar aquest important sector que constitueix una de les portes d’entrada a la ciutat.

En el mateix sentit, ja fa mes d’un any, es van encarregar, els treballs d’estudi dels Sectors Els Turons.  Els treballs  realitzats fins ara, en col•laboració amb els tècnics municipals, fan pensar que un procés de transformació d’aquest àmbit,  també pot aportar respostes i solucions als reptes que te plantejats la ciutat.

Tots aquests treballs i reflexions sobre el “Mataró del demà” van molt mes enllà que la reflexió exclusiva sobre la necessitat d’habitatge, encara que aquèsta en serà la conseqüència principal.

El tema de les necessitats d’habitatge avui  no es pot plantejar de forma aïllada i s’ha d’incloure en una reflexió mes global de la ciutat, tenint en compte, sobre tot, que una gran part de les previsions del Pla General de 1996, ja han sigut executades.

Efectivament, el Pla General d’Ordenació Municipal de 1996, ha sigut desenvolupat en les seves previsions,  en un percentatge molt elevat, de tal manera que tant sols queda pendent d’executar el 26% del sòl urbanitzable (291.884 m2 de sostre destinat a usos terciaris)  i 139.168 m2 de sostre d’ús residencial, distribuït entre sectors de remodelació, PEMU’S i unitats d’actuació.

A la vista d’aquestes dades i de les que resulten de la documentació annexa a la present proposta, queda clar que si  no es tramiten un seguit de modificacions del PGOM que serveixin per canviar usos industrials i terciaris a residencials, queden molt pocs sectors  per desenvolupar, susceptibles d’aplicar-hi els nous instruments de la Llei d’Urbanisme i aconseguir mes habitatge.  

Per tant, qualsevol proposta encaminada a la redacció d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL a la ciutat de Mataró, ha de passar, necessàriament per una visió mes global de la ciutat i una reflexió sobre les seves possibles transformacions.  Aquesta reflexió, s’ha de fer des d’un punt de vista ampli, que inclogui les interdependències  de l’habitatge amb altres aspectes i funcions de la ciutat. Així, caldria estudiar el conjunt de la problemàtica territorial, a partir de les següents línies de treball:

a). Analitzar els canvis i modificacions que li calen al  vigent PGOM, degut a diversos factors, mantenint, en tot cas, el “model de ciutat” dissenyat en el mateix:

•    La nova Llei d’Urbanisme ha posat a l’abast del Planificador, un seguit de nous instruments i determinacions que cal aplicar (el patrimoni públic de sòl i habitatge, les reserves de sòl per habitatges de protecció pública, la cessió del 10% en sectors de transformació urbana, els drets de tanteig i retracte, els nous sistemes de gestió urbanística, …………….. )
•    L’esgotament de les previsions del propi PGOM 1996 fa que el municipi s’hagi de plantejar transformacions, remodelacions, rehabilitacions, etz i sobre tot optimitzar la utilització d’un element bàsic de la ciutat, com es el territori, el sòl…, tot això amb la clara voluntat de mantenir i conservar el model de ciutat que ara tenim.
•    La maduració, lògica, d’esquemes establerts en un escenari econòmic i social que ha canviat molt  en els darrers anys. Les propostes correctament plantejades a l’inici dels estudis de la revisió del Pla General (anys 1993-1995) s’han vist modificades i superades pel pas del temps i pels canvis econòmics i socials, que han modificat   hàbits personals, socials, tecnològics, de consum i de lleure.

b). Aflorar, d’acord amb la reflexió anterior, nous sectors amb potencialitat residencial a partir de la reconversió d’usos:
    
•    Per trasllat d’usos a zones mes adequades; bàsicament continuar amb la política de  trasllat d’indústries del centre de la ciutat.  
•    Per canvis en la tipologia del terciari, que en alguns casos permet i aconsella la barreja d’usos.
•    Per canvis en els models de l’activitat econòmica.

c). Establir, per a cada nou sector residencial i pels antics sectors susceptibles d’afrontar-ho, el percentatge mínim obligat d’Habitatge de protecció pública (HPP) per a la iniciativa privada i el percentatge d’aprofitament que s’incorporarà al Patrimoni Municipal del Sòl, com a base d’una política d’habitatge de lloguer.

d). Establir àrees i programes d’ajut a la Rehabilitació d’Edificis, Pla de Revitalització de Barris (millora de l’espai públic, cohesió social i cultural, dinamització comercial i de serveis equipaments i dotacions) i programes d’incentivació del lloguer privat amb interès social.

Per tot això, es proposa al Ple, l’adopció dels següents A C O R D S :

Primer.- El Govern Municipal presentarà al Ple del mes de març de 2003, un document que concreti els “CRITERIS PER A MODIFICAR PUNTUALMENT EL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL”, en la línia descrita a la part expositiva de la present proposta, per tal de:

1.   Adaptar-lo a la nova Llei d’Urbanisme.
2.       Desenvolupar un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL.
3.       Respondre als nous reptes d’una ciutat:
a. equilibrada territorialment
b. avançada socialment
c. activa en l’àmbit comarcal i metropolità     
      d. preparada per a l’economia del coneixement.”


El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que la proposta de resolució del grup municipal d’ICV va en la línia d’adaptar el planejament a les possibilitats que ofereix la Llei d’Urbanisme 2/2002, una llei progressista aprovada pel Parlament de Catalunya. El Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) segons la llei és l’expressió de les polítiques municipals de sòl i habitatge, dels compromisos del planejament i d’impuls dels plans de reforma i millora urbana. També ha d’avaluar-se i atendre les necessitats de sòl i habitatge que té el municipi d’acord amb el planejament territorial. El grup municipal de CiU creu positiu adaptar aquest planejament general a la Llei d’Urbanisme, però s’ha de fer sense preses i amb un debat i consens ciutadà. Una proposta de resolució no és la millor manera per definir continguts fins a l’extrem de determinar els metres quadrats que resultaran de sostre per habitatge social. Proposa al grup municipal d’ICV que els punts 2n, 3r i 4r passin a la part expositiva, i la part dispositiva quedi només en l’acord d’iniciar la tramitació del Programa d’Actuació Urbanística Municipal.

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, manifesta que la proposta del grup municipal d’ICV té la virtut de posar a disposició dels regidors els coneixements que té el Sr. Milà sobre aquesta matèria. Considera que és un avanç important que hi hagi un consens de treballar en un Pla d’Actuació d’Habitatge per a la ciutat, però que s’ha d’utilitzar els recursos que des del departament d’Urbanisme té al seu abast, ja que existeix les planificacions trimestrals on estan recollides l’estat d’execució dels diversos Plans d’Actuacions Urbanístics que en aquests moments s’estan portant a terme; per tant a la vista dels plans en marxa, cal determinar quines són les potencialitats i recollir-ho en un document que sigui un Pla d’Habitatge per a la ciutat de Mataró.

El senyor Salvador Milà en referència a la proposta alternativa del govern, assenyala que en el fons el govern municipal aposta per la creació i la generació de nou sòl (Turons, Sorrall …) com a únic instrument d’actuació en matèria d’obtenció d’habitatge social, seguint la lògica de l’urbanisme antic. Tothom està a favor de la política d’habitatge però ningú es posa d’acord en utilitzar els instruments, per això s’ha de començar a dotar-se d’aquests instruments. En els últims punts de la proposta d’ICV es pretén complir el tràmit de la nova Llei d’Urbanisme, però les propostes van en el sentit de suggeriments i criteris que permetin el debat, complementat amb una àmplia participació, debat i informació que marca la llei per després anar a una aprovació inicial.

El senyor Arcadi Vilert contesta al Sr. Milà que no ha volgut parlar de les xifres de l’annex pel seu caràcter orientatiu; no obstant això, sense requalificar sòl, el Pla General actual permet, aplicant el 20%, no fer més enllà d’unes quantes dotzenes d’habitatges de protecció oficial. També ha dit que en l’estudi on s’assenyalen nous sectors on es farien habitatges de protecció, no solament incloïa  els nou sinó també els de reconversió, però això s’ha de fer en el context d’una reflexió general més àmplia. En el fons s’estan dient coses molts similars, per tant li proposa que si manté la filosofia de la seva proposta mantenint només el punt primer, tal com ha dit el Sr. Carbó, acceptarien la seva proposta ja que és compatible amb la del govern i així mateix es manté el compromís de presentar en el mes de març la documentació de criteris i obrir un debat ciutadà.

El senyor Genís Carbó manifesta la posició del seu grup en iniciar un PAUM ja que té unes potencialiltats que s’aplicarien sobre l’urbanisme de la ciutat.

El senyor Salvador Milà manté la seva proposta de resolució, i respecte a la proposta alternativa del govern municipal votaran en contra a causa del to electoralista que pot tenir el debat d’aquest tema en el Ple de març.

El senyor Arcadi Vilert manté la proposta alternativa.

Es sotmet a votació l’esmena proposta alternativa presentada pel govern municipal :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    17,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (13) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).   
Vots en contra:    2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds .
Abstencions:    6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.  


A continuació es sotmet a votació la proposta de resolució del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
Vots en contra:    17,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (13) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Abstencions:    6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.  

Per tant queda rebutjada la Proposta de Resolució presentada per ICV, i queda aprovada la proposta presentada pel govern municipal.


24     - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE INICIAR ELS TRÀMITS DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D'ORDENACIÓ EN DOS POLÍGONS URBANS QUE ES SITUEN ENTRE LA RONDA ALFONSO X EL SABIO, CARRERS FLORIDABLANCA, JOSEP SABATER I PRAT DE LA RIBA.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:

“    1.- MEMÒRIA EXPLICATIVA

Existeix un ampli consens entre tots els grups municipals –govern i oposició- de l’Ajuntament de Mataró, en  un seguit de qüestions que aquesta proposta intenta inter-relacionar:
1)    La necessitat d’impulsar les polítiques de promoció d’habitatge a preus assequibles –tant de venda com de lloguer, tant de promoció pública com privada- el més aviat possible, sense quedar condicionats per les properes eleccions municipals, sens perjudici que, el nou govern que es constitueixi a l’Ajuntament després de les eleccions defineixi d’altres prioritats i impulsi d’altres actuacions.
2)    La importància  de realitzar totes les actuacions  possibles de millora urbana  i de rehabilitació  així com de dotació d’equipaments i serveis i en general en el sector de Rocafonda-El Palau, en el marc del Pla integral, i
3)    La conveniència de demostrar que el vigent pla d’ordenació de 1997 té encara molts potencials de desenvolupament urbà  i disposa de mecanismes per dotar del sostre necessari per les necessitats d’habitatges i de dotacions en els propers anys, aplicant mecanismes de modificació puntual, reforma interior, etc.


En l’àmbit  urbà que ens ocupa –el situat entre la Ronda Alfonso X El Sabio, Carrer de Mata, Prat de la Riba, Floridablanca i Josep Sabater, s’han  realitzat en els últims anys, tot un seguit d’actuacions de planejament, gestió i edificació de sòl  de notable incidència i que han de portar a completar una important transformació d’aquest sector urbà que tradicionalment s’havia caracteritzat pel seu caràcter industrial, en situació perifèrica, de cert abandó en alguns casos, i en tot cas s’havia configurat com un espai de transició –mal endraçat- entre l’Eixampla est de la ciutat i els nous barris del Palau- Escorxador i Rocafonda.

En aquests moments s’han consolidat les següents operacions urbanístiques- en diversos graus d’execució:

1)    La modificació del pla general en part dels terrenys de la fabrica de Can Gassol ( UA 55), amb 26.510 m2 de sostre per la construcció d’habitatges, l’obertura del vial perllongant el carrer Pacheco y la creació d’una nova zona verda pública.

2)    L’aprovació del Pla especial que desenvolupa les unitats d’actuació 53 i 58, de forma conjunta, corresponents a l’antic “Verdet”, amb l’obertura del vial perllongació del Carrer Alarcón fins carrer de Mata i la formació d’un gran parc urbà.

3)    L’aprovació de la modificació del pla general  de la Unitat d’Actuació discontínua Uad-01, situada entre els carrers Floridablanca, Prat de la Riba i Antoni Viladomat, amb usos residencials.

Com a resultat d’aquestes operacions han quedat dos àmbits qualificats de zona industrial en sòl urbà (2a i 2b) que presenten les següents característiques:
    
1) L’àmbit situat entre la carrer de Mata cruïlla amb Ronda Alfonso X El Sabio, carrers Floridablanca, Josep Sabater i Pintor Fortuny té una superfície aproximada de 7.800 m2 de sòl  -inclòs el passatge interior d’en Matas de propietat municipal- i en el mateix hi ha una benzinera que ocupa part de la via pública en un punt tant important com la cruïlla la carrearrer de Mata i la Ronda, així com naus industrials infra-utilitzades, amb tunels de rentat, botigues de cotxes de segona mà, algun petit taller i la resta desocupat.
    
                2) L’àmbit que resta de la fàbrica de Can Gassol de 6.040 m2 sòl, amb dues naus infrautilitzades sols com a magatzems, i sense activitat productiva  per causa de l’incompliment del conveni de col.laboració i urbanístic pel manteniment de l’activitat productiva que es va signar per part de Manufacturas Antonio Gassol SA amb l’Ajuntament de Mataró en data 29-1-1997, així com patis interiors de l’antiga fàbrica - una de les naus té catalogats els elements de mobiliari d’oficina interior-.


Aquests dos àmbits constitueixen avui un espai urbà degradat que trenca la continuïtat urbana entre el sector de l’eixampla est de la ciutat i els barris de El Palau, Escorxador i Rocafonda,  cosa que es posarà de manifest un cop s’executin les Unitats d’actuació del Verdet i del carrer Prat de la Riba-Floridablanca abans referides.

És per això que es creu oportú iniciar el tràmit per la transformació urbana d’aquests dos àmbits urbans, delimitant dos nous polígons de sòl urbà no consolidat –dues noves Unitats d’Actuació- considerant-les a efectes de dotacions com un únic sector, de forma que es  concentri la cessió de verd públic en el polígon superior –Carrer de Mata-Roda. Alfonxo X El Sabio i els equipaments i dotacions al polígon de Can Gassol.

En la modificació es proposa que tot el nou sostre residencial del polígon de la part restant de l’antiga fàbrica de Can Gassol es destini a habitatge de protecció oficial –en venda i lloguer, atès que cal considerar aquest polígon dins del conjunt format amb la UA-55, corresponent a la major part dels antics terrenys de Can Gassol que en virtut del conveni urbanístic de col•laboració pel manteniment de la indústria es va reqüalificar de residencial de renda lliure al 100 % amb una importantíssima plusvalua immobiliària per la propietat, tal com s’ha posat de manifest en l’expedient de reclamació de responsabilitat patrimonial per incompliment del conveni que s’ha seguit per aquest Ajuntament, i que s’ha resolt de forma simultània a l’inici del present expedient de  modificació puntual.

Les característiques i paràmetres urbanístics PROPOSITIUS que –inicialment- es proposen per les dues noves unitats d’actuació, són els que es contenen en les dues fitxes annexes a la present MEMÒRIA.

També s’adjunta una relació de propietaris de finques incloses en l’àmbit objecte de la modificació.

S’adjunten també, amb caràcter PROPOSITIU, els plànols d’estat de l’ordenació actual i proposta indicativa de nova ordenació dels terrenys i de delimitació de les dues noves Unitats d’actuació en sòl urbà.

2.- DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ

Es proposa aplicar en els àmbits dels dos polígons de transformació d’usos de industrial a  residencial i zones verdes i equipaments públics, les determinacions sobre reserves per habitatges de protecció oficial, -article 57, 3- cessió del aprofitament mig  -art. 43- i cessions de sòl per  zones verdes i equipaments  -art. 58,1, f)- que resulten de la llei d’urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, i en relació a La proposta de PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL DE CARÀCTER URGENT PER LA PROMOCIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA  que s’ha presentat de forma simultània a consideració de l’ Ajuntament Ple.

Ateses les competències urbanístiques que corresponen a l’ Ajuntament per l’exercici de l’acció de planificació i per promoure la modificació puntual del pla general, de conformitat amb el que disposen els articles 14,  1 i 2 , així com els articles  74, 2  de la llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya.

Atès el que disposa l’article 83 de la referida llei urbanística de Catalunya sobre l’acord d’aprovació inicial dels plans d’ordenació urbanística municipal.

Atès el que disposa l’article 8 de la repetida llei d’urbanisme de Catalunya sobre la publicitat i participació en els processos de planejament urbanístic, amb la necessitat de obrir terminis de consulta i divulgació dels projectes.

Atès el que disposen els articles 70  i 71 de la mateixa llei d’urbanisme de Catalunya vigent sobre suspensió de tramitació de plans urbanstics derivats i de llicències urbanístiques en els àmbits objecte de modificació o reconsideració de l’ordenació urbanística.

És per tot això que es proposa a l’ AJUNTAMENT PLE, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-  Iniciar, la tramitació de MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ EN DOS POLÍGONS URBANS QUE ES SITUEN ENTRE RONDA ALFONSO X EL SABIO, CARRERS  FLORIDABLANCA, JOSEP SABATER I PRAT DE LA RIBA, prenent en consideració, amb caràcter de treballs preparatoris i propostes de canvi d’ús i d’ordenació, les contingudes en la MEMÒRIA, FITXA DE CARACTERÍSTIQUES I PLÀNOLS que s’adjunten la present proposta de resolució.

SEGON.-  Obrir un termini d’un mes de consulta i informació ciutadana sobre els objectius i continguts de la MODIFICACIÓ PUNTUAL que es proposen en l’apartat segon dels acords, amb especial atenció, notificació personal i audiència als propietaris afectats així com a les  entitats, associacions i organismes representatius dels diversos sectors econòmic, socials i territorials de la ciutat, a efectes de rebre suggeriments i propostes,  publicant els corresponents anuncis al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació generals, així com efectuar les demés comunicacions i actes informatius que s’estimin necessaris.

TERCER.-  Els treballs de redacció de la documentació necessària per l’aprovació inicial de la MODIFICACIÓ PUNTUAL que es proposa es realitzaran pels serveis tècnics municipals del Departament d’urbanisme, obres i llicències, i prendran en consideració els resultats del termini d’informació i consulta pública i de l’audiència als interessats.

QUART.- Suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió i d’urbanització, així com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel•lació, edificació, reforma i rehabilitació o enderrocament de construccions, i d’instal•lació o ampliació d’activitats o d’usos, tant existents com de nous, en l’àmbit urbà objecte de la proposta de MODIFICACIÓ PUNTUAL, segons delimitació que es conté en els plànols de la PROPOSTA ADJUNTA, quina suspensió es fixa per termini D’UN ANY, i procedir a publicar els anuncis corresponents al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació general.”


El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, comparteix la lectura del territori que fa el Sr. Milà en quant a la vocació de reconversió i utilització d’aquests espais. Així com la preocupació subjacent de poder resarcir a la ciutat en el cas de Manufacturas Gassol del perjudici causat. Estaria d’acord en iniciar el tràmit de modificació del Pla General quan s’hagi discutit i treballat tècnicament la seva proposta que té molts elements interessants però que s’ha d’estudiar amb calma, i per tant demana al Sr. Milà que accepti suprimir el punt segon de la proposta referent a obrir un termini d’un mes perquè hi hagi una consulta ciutadana, per problemes obvis de calendari.

El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix els criteris de la proposta de resolució, però s’ha de tenir en compte que no és tasca d’una proposta de resolució fer un planejament o fer un avenç del Pla Especial. En definitiva una transformació d’usos d’un parell d’illes que sumen 15.000m2 seria lògic que es fes dintre l’àmbit de redacció d’un Pla d’Actuació Urbanística Municipal. Indica que el seu grup s’abstindrà.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix les explicacions que han fet el Sr. Vilert i el Sr. Carbó.

El senyor Salvador Milà manifesta que en aquest àmbit es pot iniciar el tràmit per anar avançant ja que s’està actuant dintre de sòl urbà. Estaria d’acord en iniciar el tràmit de la modificació puntual d’aquests dos àmbits, suprimint el punt segon de la seva proposta.

El senyor Alcalde accidental, Sr. Remigio Herrero interpreta que desapareix el punt segon i per tant es sotmet a votació la proposta amb els punts primer, tercer i quart.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (25).


25  -     PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ACTUACIONS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ.

El senyor Genís Carbó, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la Proposta següent:

“En el passat ple del mes de gener el nostre grup municipal va presentar una proposta de resolució amb l’objectiu d’incentivar al govern municipal a utilitzar els ajuts que actualment estan ja disponibles en el Pla Català de l’habitatge i que no utilitza, per tal d’ampliar el parc d’habitatge de lloguer social del municipi.

En el debat que va produir-se va quedar palès el poc interès del govern en adquirir compromisos, especialment numèrics per crear habitatge social, malgrat la forta demanda existent i a l’existència d’ajuts específics en el Pla Català de l’habitatge per comprar habitatges buits i posar-los al mercat de lloguer amb preus acotats i assequibles a rendes baixes.

No és aquest l’únic cas d’ajut regulat en el Decret 157/2002 d’ajuts públics en matèria d’habitatge, que no s’utilitza de manera adient ni aprofitant totes les possibilitats que planteja.

Existeixen uns importants ajuts a la rehabilitació en el decret;

  Capítol 4
Actuacions en àrees de rehabilitació i rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges
Article 29
Actuacions protegibles
Als efectes del que disposa aquest Decret es consideren actuacions protegibles de rehabilitació les actuacions en àrees de rehabilitació i la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges.
Article 30
Edificis i habitatges
La rehabilitació d’habitatges i d’edificis d’habitatges comprèn les actuacions que compleixin les condicions que estableix el Reial decret 1/2002, d’11 de gener, per a l’obtenció de qualificació d’actuació protegida.
Article 31
Àrees de rehabilitació
31.1  Es consideren àrees de rehabilitació les declarades per l’Ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques per integrar un programa específic de rehabilitació.
31.2  També es consideren àrees de rehabilitació les àrees de rehabilitació integrada i les declarades pel conseller per poder accedir als ajuts regulats al Reial decret 1/2002, d’11 de gener.
Article 33
Subvencions per objectius
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot atorgar, amb càrrec als seus pressupostos, a través dels serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge, una subvenció complementària a les previstes en el Reial decret 1/2002, d’11 de gener, per un import equivalent al 10% del pressupost protegible en els supòsits següents:
b) Habitatges que es rehabilitin per destinar-los a lloguer.
c) Habitatges llogats amb contracte anterior a l’entrada en vigor de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, i subjectes a pròrroga forçosa.
d) En el cas que l’actuació de rehabilitació consisteixi en la instal•lació d’ascensor en un edifici d’habitatges es pot concedir una subvenció equivalent al 10 per 100 del cost de la instal•lació, complementària dels ajuts previstos en el Reial decret 1/2002, d’11 de gener.
Article 34
Ajuts per a la redacció de projectes i direcció d’obres
El director general d’Arquitectura i Habitatge pot subvencionar, prèvia resolució d’excepcionalitat adoptada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb càrrec als pressupostos del Departament, els honoraris derivats de la redacció de projectes i de la direcció d’obres, quan les actuacions de rehabilitació afectin més de 100 habitatges, amb justificació de l’Administració que impulsi l’actuació per raó de la situació socioeconòmica dels ocupants dels habitatges.
Article 35
Programes específics de rehabilitació
35.1  El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge, pot concedir subvencions per un import de fins al 10% del pressupost protegible per aquelles actuacions de rehabilitació que es determinin per ordre del conseller com a conseqüència d’un programa específic de rehabilitació a què fa referència l’article 31.1  d’aquest Decret.
Per determinar aquestes actuacions s’han de tenir en compte les condicions físiques dels habitatges i, si s’escau, les personals dels usuaris, que prèviament hauran de ser justificades.
35.2    En l’ordre mateixa del conseller es determinaran el caràcter dels ajuts i les condicions per accedir-hi, així com la compatibilitat o incompatibilitat amb els altres ajuts per a la rehabilitació.
Tots aquests ajuts són molt importants i poden ajudar a incidir fortament en disposar d’habitatges dignes i de qualitat. Però per poder ser utilitzats s’ha de portar primer a terme una important feina de gestió per part de l’Ajuntament, no n’hi ha prou que existeixin els ajuts, s’ha treballar molt seriosament per poder-los aplicar. S’han de posar en coneixement dels propietaris i també incentivar-los. Ja fa molt anys a Mataró va crear-se una oficina mixta per la rehabilitació d’habitatges, finançada al 50% per la Generalitat i l’Ajuntament.
Fa alguns anys que venim dient que quan el sòl urbanitzable del municipi està ja pràcticament esgotat i el sòl urbà està exhaurint el seu potencial residencial per l’execució de sectors de reforma interior i millora urbana, la rehabilitació d’habitatges apareix com la millor solució per suplir les necessitats d’habitatge i mantenir alhora la qualitat de vida dels seus usuaris i a la vegada millorar la imatge de la ciutat.
Sovint hem dit que hem construït 1.200 habitatges nous a l’any, i n’hem rehabilitat 300, i que cal com a mínim rehabilitar-ne tants com se’n construeixen de nous, per ajudar a la sostenibilitat .
A l’any 1986 va crear-se a la nostra ciutat un àrea de rehabilitació integrada per afavorir la rehabilitació dels habitatges que quedaven dintre. L’ARI mai va dotar-se pressupostàriament, contràriament al que va passar en altres ciutats: Ciutat Vella a Barcelona, Terrassa; Sabadell, Lleida, Girona, Manresa,... i es va perdre una bona ocasió d’apostar per la rehabilitació.  
Alguns tipus de rehabilitació han esdevingut emblemàtiques cara a la millora de la qualitat de vida dels usuaris, com és la instal•lació d’ascensors en blocs d’habitatges, perquè han fet un servei social de primer ordre, a les persones en general, però especialment a les persones grans o discapacitades.
Per tot això el grup municipal de CiU presenta la següent
Proposta de Resolució   
1.-   Acordar la delimitació d’àrees de rehabilitació d’acord amb l’article 35 del Decret 157/2002, d’ajuts públics en matèria d’habitatge, en el Centre Històric de Mataró, a Cerdanyola, Rocafonda i el Palau.
2.-  Complementar per part d’aquest Ajuntament en un 10% les subvencions per habitatges que es rehabilitin per destinar-los a lloguer o actuacions d’instal•lació d’ascensors en edificis d’habitatges d’acord amb l’article 33 del Decret 157/2002.
3.-  Demanar al govern de la Generalitat l’aplicació dels ajuts per la redacció de projectes i direcció d’obres i de programes específics de rehabilitació amb subvencions fins el 10% en les zones més degradades de les àrees de rehabilitació definides. “


El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, respon que des del 2 d’octubre de 2002 s’ha sol.licitat a la Generalitat la delimitació d’arees de rehabilitació.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta la seva indignació pel fet que s’hagi demanat sense haver-lo parlat en cap Comissió Informativa.

El senyor Arcadi Vilert aclareix que es va debatre en el Pla Integral de Rocafonda.
 
El senyor Genís Carbó assenyala que on han d’explicar els temes ha de ser en els òrgans de govern de l’Ajuntament, no en un altre lloc. Demana que li contesti si les arees de rehabilitació eren les del Centre Històric de Mataró, Cerdanyola, Rocafonda i Palau, com també complementar els ajuts per part de l’Ajuntament en un 10% en subvencions per objectius.

El senyor Arcadi Vilert contesta que no es pot pronunciar fins que arribi l’ordre del Conseller que explicitarà els percentatges, així com si el govern municipal farà una contraproposta.

El senyor Genís Carbó indica que estan parlant de coses diferents. Una cosa són les arees de rehabilitació i una altra les de subvencions per objectius destinats a habitatges de lloguer, instal.lacions d’ascensors i contractes anteriors a la llei d’arrendaments que és el que demana el grup municipal de CiU.


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra:    13, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.
Abstencions:    2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.

26  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL D'ARRANJAR PARCIALMENT EL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

“El grup municipal de Convergència i Unió és coneixedor de l’existència d’un projecte elaborat pel govern municipal per tal de procedir a una reforma en profunditat del mercat de la plaça de Cuba.

També sabem que aquest ambiciós projecte no compte amb el assentiment de la major part de comerciants d’aquell mercat que es recuperen tot just de les molèsties ocasionades per les reformes parcials realitzades per l’Ajuntament en els darrers anys i també de les importants inversions que una gran majoria de venedors varen efectuar.

Sembla que el govern municipal no vol efectuar cap tipus d’actuació que no sigui la de la totalitat del projecte redactat i espera que sols el pas del temps farà rectificar l’actitud dels comerciants, encara que això suposi un gradual deteriorament del mercat. Solucionar la climatització del mercat ; incidir en un pla de promoció; retirar el compactador de brossa i posar a subhasta les parades tancades són algunes de les mesures que els comerciants han demanat reiteradament sense èxit.

Per altre part, en el POEC que es presenta a aprovació provisional en l’apartat 7.5.2 es parla d’aquesta reforma del mercat de la plaça de Cuba a partir d’un projecte de reforma integral que com diuen és rebutjat per la majoria d’operadors. Encara que també en el mateix apartat es preveu el “Plantejament d’altres alternatives que possibilitin l’anàlisi de la solució definitiva per part dels operadors amb perspectives a mig i llarg termini”.

També en el punt 7.5.1. defineix que l’agent actuant son l’Ajuntament amb coordinació de les entitats associatives i dels comerciants i propietaris implicats.

Per tot això i amb l’ànim de desencallar una situació estancada i que necessita urgent solució el grup municipal de Convergència i Unió proposa a l’Ajuntament en Ple la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

PRIMER.- Procedir a constituir en el si de l’IMPEM una comissió de seguiment amb membres del Consell d’Administració i representants dels comerciants del mercat de la plaça de Cuba i del seu entorn per tal de fer-ne el seguiment i de determinar les prioritats, així com de les altres millores que es poguessin incorporar.

SEGON.-  Aquest Pla de millores urgents es presentarà en el proper mes d’abril.

TERCER.- Procedir a una reforma del mercat que contempli:

•        Un nou model de gestió que compti amb la participació dels comerciants.
•        La climatització del mercat.
•        Endegar un programa de promoció dels mercats municipals.
•        La reubicació dels contenidors de residus del carrer que no comprometi l’activitat comercial, la degradació de l’entorn i respecti el medi ambient.
•        La posta a subhasta de les parades tancades i reordenació de les mateixes.
•        Millorar l’entorn i els accessos al mercat.”


La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, indica que estaria d’acord en acceptar els punts primer i segon de la proposta, creant una Comissió amb representants de l’IMPEM i representants dels comerciants de la Plaça de Cuba i entorns, fixar un calendari que seria entre els mesos de febrer i març, i deixar el punt tercer de la proposta obert i que sigui la mateixa comissió qui marqui el contingut de l’anàlisi de la mateixa i el ritme de treball.


El senyor Joaquim Esperalba estaria d’acord si la regidora portés aquests temes prioritàriament.


La senyora Pilar Gonzàlez considera que el millor seria revisar el projecte de remodelació buscant punts d’acords amb els comerciants, establint a partir d’aquí quins són els temes que han de fer, si remodelació integral o no.

El senyor Joaquim Esperalba accepta la proposta de la regidora.



VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (25).



PRECS I PREGUNTES

27     - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA REALITZACIÓ D'UNA CAMPANYA INFORMATIVA AL BARRI DE CERDANYOLA SOBRE ELS SERVEIS QUE DONARÀ EL CENTRE MUNICIPAL D'ESPORTS EL SORRALL.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta el següent Prec :

“Del 16 de desembre de l’any passat al 26 de gener d’enguany, l’Ajuntament de Mataró ha realitzat una campanya d’informació i de captació de socis per al Centre municipal d’esports El Sorrall.

El nostre grup municipal entén que tot i que ha hagut diferents formes de poder obtenir informació, en concret al barri de Cerdanyola ha mancat una campanya específica, tenint en compte l’impacte social que aquest equipament pot tenir en el barri.

Es per això que formulem el següent prec:

1- Que fins al més de març es mantingui la campanya d’informació i d’inscripció, amb les mateixes avantatges en relació a la matrícula, instal•lant una oficina d’informació al barri de Cerdanyola i així mateix es faciliti informació i material d’inscripció a tots els centres cívics de Mataró.”


El senyor Francesc Melero, President del Patronat Municipal d’Esports, contesta que han comunicat a l’empresa concessionària la possibilitat d’obrir un punt d’informació específic al barri de Cerdanyola (centre cívic), que comptarà amb un 75% de descompte en relació a la matrícula, com està establert en el Pla de marketing.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que no estan satisfets amb la resposta i assenyala que crearà un conflicte quan la gent vagi a fer la inscripció a Cerdanyola i tingui un descompte del 75% quan fins ara era del 100%. Demana negociar amb l’empresa perquè el descompte de la quota d’incripció sigui del 100%.

El senyor Francesc Melero respon que el preu de la matrícula és un preu públic aprovat pel Ple de l’Ajuntament i ja contemplava l’escalonat del 100%, 75%, 50% i 25%. Les persones que van fer la matrícula en les oficines del Parc Central van poder gaudir del benefici del 100% i ara gaudiran del 75% com està establert en el pla de marketing del centre esportiu El Sorrall.



28  -     PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA FIRA DE L'INFANT A MATARÓ.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Pregunta :

“Atès que les passades festes nadalenques l’Ajuntament de Mataró va organitzar entre el 27 de desembre i el 4 de gener la Fira de l’Infant a tres Instituts d’Educació Secundària (Damià Campeny, Thos i Codia, Miquel Biada).

Atès que durant l’any anterior l’Ajuntament, a través del Patronat Municipal de Cultura,  havia optat per un model de gestió conjunta amb les entitats de lleure de la ciutat, per tal de millorar la qualitat de l’esmentada activitat.

Atès que aquest any l’organització ha anat a càrrec de l’Institut Municipal d’Educació.

Atès que l’Institut Municipal d’Educació va decidir, sense tenir en compte la valoració positiva de l’any 2001 i sense considerar l’opinió de les entitats que havien participat en la seva organització, contractar la gestió de la Fira de l’Infant a una empresa privada.

Atès que aquesta decisió va provocar la protesta de diverses entitats de lleure de la ciutat durant la passada Audiència Pública sobre els pressupostos municipals i, també, i a través dels mitjans de comunicació.

Atès que passat un mes de la celebració de la Fira encara no coneixem cap valoració sobre els resultats dels canvis adoptats.

El grup municipal d'ICV pregunta:

1-    Quins són els motius que van provocar que l’IME decidís adjudicar l’organització de les Fires de l’Infant a una empresa privada sense tenir en compte ni l’experiència anterior ni l’opinió de les entitats de lleure de la ciutat?

2-    Quin ha estat el nombre d’infants i joves que han participat en la Fira de l’Infant en relació als anys anteriors?

3-    Quin ha estat el pressupost de la Fira? Quin import ha estat destinat enguany a promoció i publicitat? Quin a la retribució dels serveis de l’empresa adjudicatària de la gestió? Quin a d’altres conceptes?

4-    Com valora el govern municipal la qualitat de les activitats realitzades aquest any després de les crítiques rebudes per les entitats de lleure de la ciutat i pels pares i mares dels infants participants?

5-    Si durant els últims tres anys l’Ajuntament ha variat el model de Fira de l’Infant cada any, quins mecanismes de participació pensa posar en marxa el govern municipal per consolidar un model de Fires de l’Infant a la ciutat?”

El senyor Sergi Bonamusa, President de l’Institut Municipal d’Educació, manifesta que la Fira de l’Infant es va acabar a principis de gener, l’IME s’ha donat un període d’un mes per fer la valoració amb el compromís de presentar-lo al plenari de l’IME el 27 de febrer, i per tant hores d’ara no es disposa de la valoració tècnica. Un cop estigui feta s’explicarà en una Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals i donarà la resposta en un proper Ple.

El senyor Josep Comas considera que si la valoració no està feta és raonable que es torni a parlar en un proper Ple.


29     - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ARRANJAMENT DE PINTADES AL CARRER.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.


30 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE RESTAURACIÓ DEL TRAMVIA NÚMERO 4 DE MATARÓ.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, a la vista de la informació que li acaba de subministrar el regidor Sr. Fermín Manchado, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.


31  -      PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE OFERIR UN SERVEI DE CONSULTA A LES EMPRESES DE LA CIUTAT PEL QUE FA A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.  
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.

32      -  PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA FIRA HABITACLIA.  
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, fa decaure el Prec per haver estat tractat ampliament en el punt núm. 9 de l’ordre del dia.

33      -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA NAU GAUDÍ I L'ANY INTERNACIONAL GAUDÍ.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.


34   -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS XECS SERVEI.

La senyora Roser Manté, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.


I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze hores i quinze minuts de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.