Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró recorda l'alcalde republicà i Fill Adoptiu de la Ciutat Josep Abril amb una escultura en bronze de Perecoll

Escoltar

Mataró recorda l'alcalde republicà i Fill Adoptiu de la Ciutat Josep Abril amb una escultura en bronze de Perecoll

Tot seguit, al Saló de Sessions es va presentar el llibre "Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme" de la historiadora Margarida Colomer

L’alcalde, David Bote, ha presidit aquest dilluns 16 d'abril la inauguració de l’escultura “La cadira de l’alcalde” de l’artista Perecoll amb què l’Ajuntament homenatja l’alcalde republicà i el Fill Adoptiu de la Ciutat, Josep Abril i Argemí, afusellat el 1939 al Camp de la Bota. A l’acte també hi han assistit la regidora de Cultura, Núria Moreno; representants de la família Abril; el portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Francesc Teixidó; i l’escultor Perecoll. 

El monument en reconeixement a l’alcalde Abril elaborat per l’artista Perecoll és una escultura de bronze representant una cadira d’època foradada per cinc trets en record de l’afusellament. 

L’escultura s’ha ubicat finalment a La Riera, 92 (cantonada amb el carrer de Bonaire), en el tram comprès entre dos edificis que van tenir una especial rellevància en la trajectòria vital del personatge: l’edifici de l’Ajuntament, on Josep Abril va exercir com a alcalde entre els anys 1931 i 1934 i uns mesos de 1936; i l’edifici de la Presó, on va ingressar el febrer de 1939 abans de ser traslladat a la Presó Model de Barcelona i ser posteriorment jutjat i executat. Col·locar l’escultura en aquest indret contribueix també a recuperar la memòria històrica de l’antic Ateneu de la Classe Obrera, on s’ubicava l’escola racionalista que impartia classes seguint els corrents pedagògics de l’escola Nova de Ferrer i Guàrdia.

El Ple municipal va aprovar per unanimitat l’abril de 2007 erigir un monument per reivindicar la memòria de Josep Abril i que simbolitzés el reconeixement de la ciutat a qui va morir pel fet d’haver-ne estat alcalde. Després que ERC-MÉS ho tornés a reivindicar presentant un prec al Ple l’abril de 2016, el Govern municipal va decidir tirar endavant la iniciativa.


Un llibre glosa la figura de Josep Abril

Després de la inauguració de l’escultura, el Saló de Sessions de l’Ajuntament va acollir la presentació del llibre “Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme”, de la historiadora Margarida Colomer i editat per la Fundació Josep Irla. L’acte, presidit per l’alcalde, David Bote, ha comptat amb la intervenció de l’autora del llibre, Margarida Colomer; del Dr. Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; i del Dr. Pelai Pagés, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor del pròleg.

Els assistents es van poder endur un exemplar del llibre.

 

Josep Abril i Argemí

Josep Abril (Santa Maria de Palautordera 1868 - Barcelona, 1939) va destacar com una persona compromesa políticament i socialment que va ser empresonat i condemnat a mort per les seves conviccions i pel fet d’haver ostentat responsabilitats com a alcalde de Mataró en un context especialment complex (1931-1939), esdevenint una de les víctimes més destacades de la repressió franquista de la postguerra a la ciutat. Abril va ser qui va proclamar la II República a la ciutat.

Abril, que estava afiliat al Partit Federalista Republicà de Pi i Margall i el 1893 va havia estat escollit president del Comitè Republicano-Democrático Ferralista Radical de Mataró, va ser després un dels fundadors d’ERC a Mataró. Anteriorment havia estat regidor de l’Ajuntament durant la restauració borbònica i, durant la Setmana Tràgica a Mataró (1909), va ser l’home clau que va aconseguir que la revolta no es descontrolés en excés a la ciutat i que s’apaivagués la violència. El 16 de març de 1939 va ser afusellat al Camp de la Bota com a resultat del consell de guerra que el règim li havia obert.

L’Ajuntament va nomenar a Josep Abril com a Fill Adoptiu de la Ciutat a títol pòstum el 16 d’abril de 2012 en un acte institucional. El títol el van recollir les nétes i la besnéta de l’homenatjat.