02/11/2011

ACTA NÚM. 16/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 DE NOVEMBRE DE 2011.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos de novembre de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN MORA I BOSCH, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN MORA I BOSCH ALCALDE (CIU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER TINENT D’ALCALDE (CIU)
NÚRIA CALPE I MARQUET TINENT D’ALCALDE (CIU)
MONTSERRAT RODRÍGUEZ I SANCHEZ TINENT D’ALCALDE (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR DELEGAT (CIU)
MIQUEL REY I CASTILLA REGIDOR DELEGAT (CIU)
CAROLINA SOLER I SOTO REGIDORA DELEGADA (CIU)
OLGA ORTIZ I MORENO REGIDORA (CIU)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR REGIDOR (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ REGIDORA (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA REGIDORA (PSC)
MARIA CARME MALTAS FREIXAS REGIDORA (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO REGIDOR (PSC)
JUAN ANTONIO CILLER LOPEZ REGIDOR (PSC)
IVAN PERA ITXART REGIDOR (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ REGIDOR (PSC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
JOSÉ LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)
MARCO A. FERNANDEZ DOMINGUEZ REGIDOR (PP)
BERTA ISABEL AZPERICUETA SANCHEZ REGIDORA (PP)
FLORI TORRES FERNANDEZ REGIDORA (PP)

MONICA LORA CISQUER REGIDORA (PxC)
JUAN GABRIEL PONCE LOPEZ REGIDOR (PxC)
CARLOS FONTBONA GIL REGIDOR (PxC)

ESTEVE MARTÍNEZ RUIZ REGIDOR (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO REGIDORA (ICV-EUiA)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínima suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
7237/2011 de 28 d'octubre
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 2 de novembre del 2011.
Òrgan: Secretaria General

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dimecres 2 de novembre de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Presa de possessió de la Sra. Olga Ortiz Moreno com a nova regidora de l'Ajuntament de Mataró.

2 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: ordinària de 6 d’octubre de 2011 i extraordinària del dia 24 d’octubre de 2011.

3 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la millora del manteniment i neteja dels trens de la xarxa de rodalies de RENFE.

5 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la disminució de les subvencions a les escoles bressol municipals.

6 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar la Generalitat al bloqueig de les prestacions de renda mínima d’inserció (RMI) als immigrants extracomunitaris.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa per declarar Mataró ciutat activa en la prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l’habitatge, instar al govern de l’estat a modificar la Llei Hipotecària amb la finalitat de regular la dació en pagament, i a adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics i garantir el dret a l’habitatge.

8 Moció que presenta els grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa i Partit Popular de Catalunya sobre cooperatives i cooperativisme en el marc de l’any internacional de les cooperatives a celebrar el 2012.

DICTAMENS

ALCALDIA

9 Donar compte del Decret d’alcaldia 6948/2011 de 18 d’octubre, de modificació decret de delegació de competències a regidors delegats.

10 Donar compte del Decret d’alcaldia 7098/2011 de 24 d’octubre, de modificació decret delegació Presidències de l’Institut Municipal d’Acció Cultural i de l’Institut Municipal d’Educació.

11 Donar compte del Decret d’alcaldia 7177/2011 de 26 d’octubre, de modificació nomenaments Tinents d’Alcalde.

12 Canvi de representant del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular a la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme.

13 Canvi de representant del grup municipal de Convergència i Unió al Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

14 Nomenament representants de l’ajuntament de Mataró en diverses entitats públiques o privades.

15 Adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

 

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Servei de Secretaria General

16 Donació a la Biblioteca de Catalunya la “Gaceta de Madrid” —antecedent de l’actual “Boletín Oficial del Estado”—, des de l’any 1829 fins al 1936 i la “Gaceta de la República” des de 1936 fins a 1938.

Servei de Gestió Econòmica

17 Autoritzar a l’EPE Parc Tecnocampus Mataró a concertar una operació de crèdit d’import 1.796.291,00 €, amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, per finançar les obres de construcció del Parc Tecnocampus.

Servei d’Ingressos

18 Aprovació provisional modificacions ordenances fiscals reguladores impostos exercici 2012.

19 Aprovació provisional modificacions taxes i preus públics exercici 2012.

20 Aprovació provisional modificacions tarifes exercici 2012.
 

CIM ÀREA DE SERVEIS TERRITORIALS I VIA PÚBLICA

Via Pública

21 Revisió del Pla Específic Municipal per la revetlla de Sant Joan.

 

CIM ÀREA DE PARTICIPACIÓ I SERVEIS A LES PERSONES

Institut d’Esports

22 Nomenament del membres del Consell Rector de l’Institut d’ Esports.

Institut Municipal d’Educació

23 Sol•licitud de compatibilitat amb una segona activitat en el sector públic per part d’un mestre taller de l’Institut Municipal d’Educació

24 Nomenament de dos vocals de reconegut prestigi en el món de l’educació com a membres del Consell Plenari de l’IME

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

25 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Plataforma per Catalunya per suprimir la paga extra de Nadal 2011 dels sous dels càrrecs electes.
 

PRECS I PREGUNTES

26 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre les reclamacions de danys per l’afer Can Fàbregas.

27 Prec que presenta el grup municipal Socialista sobre les queixes dels usuaris de l’empresa Casas.

28 Prec que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa per instar a la companyia d’autobusos a allargar l’horari nocturn de les línies 1,3,4 i 5.

29 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre l’inici de les obres de l’escola Marta Mata.

30 Prec que presenta el grup municipal Socialista per la instal•lació de gespa artificial al camp de futbol Vista Alegre-Molins.

31 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre el capteniment del govern municipal sobre el mercat de marxants de la Plaça de Cuba.

32 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’aparcament-parada d’autobusos situat al carrer Carrasco i Formiguera.

33 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el Pla de Prevenció de Residus 2012-2020.
 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i abans de començar el Ple de novembre indica que hi ha un acord de 4-11-2010 en el qual aquest Ple per unanimitat es va adherir al Manifest Institucional del Dia Internacional contra la violència envers les Dones, i es va adoptar el compromís d’expressar públicament el nostre rebuig per aquests fets, observant 1 minut de silenci en senya de dol per la mort d’una dona per violència masclista a Girona el 18-10-2011.

A continuació es passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. OLGA ORTIZ MORENO COM A NOVA REGIDORA DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Alcalde President dóna la paraula al Secretari de la Corporació perquè llegeixi la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designada regidora de l’Ajuntament de Mataró la Sra. Olga Ortiz i Moreno, per estar inclosa en la llista de candidats presentada per Convergència i Unió a les eleccions locals de 2011, en substitució per renúncia del Sr. Marcel Martinez i Bruguera.

Tot seguit el senyor Alcalde demana a la Sra. Olga Ortiz i Moreno que s’acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.

A continuació el Sr. Secretari procedeix a llegir la fórmula preceptiva :

“JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L’ESTAT, I L’ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA”.

La Sra. OLGA ORTIZ I MORENO respon: Sí juro.

Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l’escut de la Ciutat.

2 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: ORDINÀRIA DE 6 D’OCTUBRE DE 2011 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 24 D’OCTUBRE DE 2011.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

3 - DESPATX OFICIAL

 No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA MILLORA DEL MANTENIMENT I NETEJA DELS TRENS DE LA XARXA DE RODALIES DE RENFE.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

“El 20 de febrer de 2009 el Consell de Ministres va aprovar el Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, amb una inversió prevista de 4.000 milions d’Euros. Segons va explicar la llavors Vicepresidenta de l’Estat, María Teresa Fernández de la Vega, el diagnòstic de la xarxa de Rodalies de Barcelona que havia portat a terme el Govern espanyol admetia que, si bé Rodalies tenia una bona cobertura territorial, calia modernitzar la xarxa i renovar i ampliar els elements de la seva infraestructura. També calia augmentar la capacitat de transport, amb més circulacions per línia i més capacitat dels trens, i millorar l’eficàcia del sistema.

Pocs dies després d’aquestes declaracions, el secretari d’Estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Victor Morlán, va desgranar els detalls del Pla. Un cop finalitzat, Rodalies donaria cobertura a 80.000 habitants més, augmentaria un 60% l’oferta comercial fins a assolir la xifra de 160 milions de passatgers en l’horitzó de l’any 2015 (respecte dels 114 de l’any 2007), reduiria els temps dels viatges en un 20%, i el 99% dels trens tindrien retards inferiors als 3 minuts.

Per assolir aquests objectius, el Pla incloïa nombroses accions i preveia, alhora, iniciar els estudis per definir i programar la futura línia ORBITAL FERROVIÀRIA, que uniria Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior, passant per Martorell, Terrassa i Granollers, aprofitant alguns trams de línies existents.

El 21 de juliol d’aquell mateix any la Comissió Bilateral Estat-Generalitat va segellar el traspàs de Rodalies a la Generalitat: a partir de l’1 de gener de 2010, la Generalitat i el Govern espanyol passaven a ser-ne cotitulars, i a partir de l’any següent, el 2011, l’Executiu català assumia la gestió en exclusiva, encara que les vies continuaven sent propietat de l’Estat.

Una comissió formada per l’Estat, la Generalitat i Renfe havia de desenvolupar diversos aspectes del traspàs. Gràcies a l’acord, la Generalitat s’encarregaria de la regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció de Rodalies. Segons va dir el conseller Joaquim Nadal, aquest traspàs era “el repte més gran” que hauria d’assumir la Generalitat, i va afirmar que ho farien “amb il•lusió i responsabilitat”.

 

Però el cert és que, a dia d’avui, el servei continua tenint moltes mancances. Entre d’altres: retards en el servei (que fan que es tardi més ara que fa uns anys en arribar de Mataró al centre de Barcelona), la pèrdua del servei fins a l’aeroport, i l’última queixa que hem rebut, que fa referència al mal estat i la manca de neteja d’alguns combois.

Som conscients de que la millora de freqüències i de la línia està afectada per obres que es fan a Barcelona, però el que fa referència al condicionament i estat digne i net dels vagons de tren ha de ser una constant diària i una de les obligacions dels responsables de la xarxa de Rodalies.

Mataró és, com tothom sap, una ciutat amb una llarga tradició ferroviària. Milers de mataronins utilitzen, dia a dia, el servei de Rodalies per desplaçar-se per la comarca o bé fins a Barcelona. Són molts, massa, els usuaris de Mataró i del Maresme que estan descontents amb el servei de la R1 (la línia que passa per la nostra comarca). I és per aquest motiu que aquest Grup Municipal considera necessari fer alguna actuació al respecte.

És, doncs, pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple el següent ACORD:

1.- L’Ajuntament de Mataró s’adreçarà als responsables de neteja i manteniment de la xarxa de Rodalies de Catalunya per demanar formalment que es millorin les condicions de neteja i condicionament dels combois de la R1”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, està d’acord que el servei de Rodalies no ens dóna el servei que ens mereixem.
És un servei importantíssim pel nombre d'usuaris que l'utilitzem, però també ho és perquè descongestiona el col•lapse que tenim a l'autopista i a la xarxa de carreteres i perquè és bo pel medi ambient utilitzar transport col•lectiu.
En aquesta proposta, vostè parla del traspàs. Creiem que va ser una escenificació tramposa del traspàs, perquè no ho va ser del tot, sinó que va ser un traspàs esbiaixat que només contemplava uns aspectes. M’hauria agradat que aquesta moció inclogués aspectes referits a la gestió catalana de la xarxa de trens i que reclamés el traspàs complet de la xarxa, però també estem completament d'acord a reclamar una millora en aspectes com la neteja i el manteniment de la xarxa.
Per això hi votarem a favor. Aquesta iniciativa no només hauria de ser una moció puntual, sinó una reivindicació permanent per part de les administracions locals i, especialment, dels municipis de la costa del Maresme.

La senyora Montserrat López, portaveu del grup municipal Socialista, avança el posicionament favorable a la proposta per part del seu grup.

La senyora Núria Calpe, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que el Govern també s’afegirà a la proposta presentada pel PP. Actuarem, en aquest sentit, interessant-nos i reclamant als responsables de la neteja i el manteniment de la xarxa de Rodalies la millora de les condicions de neteja i els condicionaments dels combois de la línia R1.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA DISMINUCIÓ DE LES SUBVENCIONS A LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Mataró disposa de nou escoles bressol de titularitat municipal que ofereixen el primer cicle d’educació infantil. El correcte funcionament d’aquest servei depèn, en gran part, del suport econòmic que la Generalitat proporciona a l’Ajuntament. A més, cal recordar que els serveis d’aquest tipus són desenvolupats per l’Administració local per tal de donar cobertura a les necessitats de les famílies i dels infants, però que en cap cas són d’obligada prestació per part dels ajuntaments. Dit d’una altra manera, l’Administració local està assumint serveis que hauria de prestar la Generalitat de Catalunya.

El nostre Ajuntament es fa càrrec d’una part important de les despeses d’aquests serveis, fet que suposa una consignació elevada en el conjunt dels nostres pressupostos. En canvi, l’aportació de la Generalitat de Catalunya mai no ha respost al nivell de la responsabilitat que hauria de tenir en aquest tipus de servei.

La Generalitat ha aplicat, de forma unilateral, retallades del 12% a les escoles bressol, passant de l’aportació de 1.800 euros per a cada plaça d’escola Bressol (tal com s’havia signat al conveni inicial) als 1.600 euros que el nou conveni aplica. La disminució d’aquests imports comporta un desajust pressupostari dels serveis que repercuteix negativament en les finances municipals.

El més greu de tot és la manca de comunicació per part del Govern català sobre aquest assumpte i que l’aplicació de la retallada s’hagi aplicat amb caràcter retroactiu, en portar-se a terme en el curs 2010-2011 un cop aquest ja ha finalitzat.

A més, a hores d’ara encara no sabem quin serà el finançament que rebrem per al curs 2011-2012, quan, de fet, els serveis ja estan en funcionament i l’Ajuntament ha establert els preus públics i taxes municipals partint de la base que la subvenció de la Generalitat seria de 1.800 euros per a cada plaça d’escola bressol.

La determinació presa pel Govern català pel que fa a la disminució de la seva aportació al funcionament de les escoles bressol suposa un incompliment de l’acord del 14 de febrer de 2005, signat entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes.

Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular proposa al ple l’adopció dels acords següents:

Primer. Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró a la retallada de forma retroactiva de les subvencions a les escoles bressol municipals per al curs 2010-2011 portada a terme pel Govern català.

Segon. Demanar al govern de la Generalitat que per al curs 2011-2012 i posteriors compleixi els acords presos amb les entitats municipalistes el 14 de febrer de 2005 i el 9 de juliol de 2008, de sosteniment de les escoles bressol municipals, pels quals es comprometia a subvencionar 1.800 euros per infant i curs.

Tercer. L’ajuntament de Mataró estudiarà presentar el recursos legals necessaris per exigir el compliment del conveni signat amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que contemplava una subvenció a les escoles Bressol de 1.800 euros per infant i curs.
Quart. Comunicar aquest acord al Govern català, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.”

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable, perquè els sembla greu que s’incompleixi un conveni. Tot i així, el text oblida aquells pares que durant tots aquests anys han volgut gaudir d’aquest servei i no ho han pogut fer, i que, per tant, s'han hagut de pagar una escola bressol per als seus fills, impostos inclosos. La moció diu que no és un servei obligatori, i aquí és on rau el problema: l’educació infantil de 0 a 3 anys no és obligatòria, tot i que durant molts anys sí que era pràcticament imprescindible, sobretot quan tots els membres de la família estaven treballant.
Tampoc volem oblidar el que hem dit sovint quan hem debatut aquí els preus públics del servei que s’oferia: que no hi havia tanta diferència amb el servei privat. I és cert, és un servei de moltíssima qualitat, tot i que no sé si ara, amb el context de crisi que tenim, s'hauria de replantejar el model.
No obstant això, hi votarem favorablement

La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, anuncia també el seu vot favorable.
Volem posar de manifest el gran avanç que van significar els acords del govern de Catalunya amb les entitats municipalistes l’any 2008, tal com diu la moció. Creiem que va suposar un pas endavant en increment de places d’escoles bressol al país i, sobretot, va donar suport a l’aposta de molts municipis —Mataró n'ha estat pioner—. Abans d’això, els municipis en solitari són els que havien tirat endavant aquesta aposta per l'atenció dels 0 als 3 anys. Creiem que s’ha de continuar la col•laboració, cal continuar invertint en educació i, malgrat aquest cicle no sigui obligatori, pensem que és una etapa educativa i de socialització molt important.
La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que al ple passat es va votar una proposta pràcticament idèntica, només que no incorporava, en aquest moment, el tema de presentar els recursos legals necessaris per a exigir el compliment del conveni signat amb el Departament. Amb això vull dir que, per descomptat, el nostre posicionament serà a favor.
No m’estendré amb els valors de potenciar les escoles bressol com un espai de socialització i un espai primerenc per ajudar a millorar la cohesió social i el capital cultural de molts nens que, per l’entorn familiar, és més baix en determinats contextos socials. Aquest tema ha estat motiu de debat a les comissions informatives, i estàvem d’acord amb la necessitat de reclamar al Departament d’Educació el compliment d’aquests convenis.
També hem comentat dos aspectes importants: el primer d’ells és si amb la signatura del nou conveni que ens permeti acceptar la subvenció de 1.600 euros, en lloc de 1.800, perdíem la capacitat de prestar accions jurídiques per a reclamar l’anterior conveni. En tot cas, va quedar clar que la voluntat era acceptar les subvencions, però instar el govern de la Generalitat o el Departament d’Educació que no correspon a les dues administracions jugar a traspassar-nos els dèficits d'un a l'altre, perquè això a Mataró representa al voltant de 250.000-300.000 euros de dèficit. Les famílies ja han acabat el curs, ja han pagat i, per tant, és impossible recuperar-ho.
Entenc que ara hi ha una comissió de la Federació de Municipis i del Departament d'Educació que està vetllant per quina és la quota de subvenció per al final del curs que estem i per al 2012. Per descomptat que hi votarem favorablement, però aquest tema ja el vam tractar i potser no hauríem de repetir-nos.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que, com en l’anterior ple, hi votaran favorablement. Creiem que cal reclamar.
La situació és prou complicada, tots ho sabem, però no pot ser que ens passin el problema als municipis i a les famílies. Per tant, treballarem perquè això no sigui així i farem costat a la Federació de Municipis de Catalunya.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA PER INSTAR LA GENERALITAT AL BLOQUEIG DE LES PRESTACIONS DE RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ (RMI) ALS IMMIGRANTS EXTRACOMUNITARIS.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, presenta la proposta següent:

“ Atès que un dels requisits per obtenir la prestació de Renda Mínima d'Inserció (RMI) requereix que no es podrà rebre la prestació si el sol•licitant o qualsevol dels membres de la unitat familiar posseeix béns mobles o immobles.

Atès que comprovar això al nostre país és fàcil, ja que es pot realitzar en el Registre de la Propietat una Recerca per Titular introduint el nom o DNI i l'àmbit geogràfic nacional, obtenint una Nota de Localització Negativa o Positiva on apareixen tots els registres en els quals aquest titular posseeix una propietat. Però si l'Òrgan Tècnic Administratiu de l'RMI, que valora els expedients, no disposa de la Nota de Localització emesa pel Registre de la Propietat de totes les sol•licituds de l'RMI que s'han concedit fins ara, estaria cometent una negligència amb els diners públics.

Atès que en alguns països, com per exemple al Marroc, coexisteix una dualitat legislativa que regula el règim de la propietat immobiliària on els béns immobiliaris estan subjectes a dos règims totalment diferents en funció de si es troben inscrits en els Registres de la Propietat o no:

1. Ens trobem que d'una banda, existeix la propietat immobiliària inscrita en el Registre de la Propietat. En aquest cas, la possessió del bé està documentada en un títol de propietat inscrit en un Registre oficial.

2. I d'altra banda, coexisteixen les propietats no registrades, denominades "Melk", les quals es regulen per normes de dret musulmà. El document que sustenta aquest tipus de propietat rep el nom de "moulkia". Aquestes propietats no es troben inscrites en un registre i consisteixen en una acta emesa per una espècie de notari corànic ("el Hadoul"), i es fonamenten sobre la base dels testimoniatges de 2 Hadoul o bé 12 testimonis que confirmen la possessió del bé.

I atès que la dualitat legislativa o l'opacitat administrativa que regula el règim de la propietat immobiliària en alguns països dificulta la comprovació i verificació d'aquest requisit per obtenir la prestació de l'RMI. I que els sol•licitants de l'RMI procedents de països on el règim de la propietat és dual i no disposen d'un servei telemàtic d'informació registral accessible a les administracions del nostre país, aquests sol•licitants, no haurien de tenir accés a les prestacions mentre als seus països d'origen no habilitin un sistema per a la comprovació registral.

El sistema dual del règim de la propietat al Marroc que s'esmenta en aquesta Moció, és tan sol un exemple per il•lustrar l'opacitat administrativa existent en la majoria de països extracomunitaris. Segurament existeixen països que ni tan sols disposen de Registre de béns.

El fet que al nostre país existeixi un sistema transparent per esbrinar la possessió de béns d'un titular i que aquest fet no es doni en molts països extracomunitaris, vulnera el nostre sistema de Benestar Social i suposa un buit legal a l'hora de valorar amb imparcialitat i objectivitat els expedients dels sol•licitants del RMI. Aquesta situació discrimina als autòctons a causa que els nostres béns patrimonials són públics i accessibles a l'administració, mentre els béns que puguin posseir els immigrants extracomunitaris als seus respectius països, no són detectables per als Òrgans Tècnic-Administratius que valoren els expedients.

La bona administració dels recursos públics és una obligació. Per tant, tenim dret a exigir a l'Òrgan Tècnic-Administratiu que compleixi amb la Bona Administració que contempla el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya en el seu Article 30, punt 1 i que diu: "Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació". Senyories! una de les condicions que es requereixen per l'obtenció d'aquesta prestació, és que el sol•licitant o qualsevol dels membres de la unitat familiar no posseeixi béns mobles o immobles. Sembla ser que aquestes condicions solament són aplicables als autòctons a causa que la nostra administració no té accés als registres patrimonials de molts països extracomunitaris, i aquest fet vulnera el dret d'accés en condicions d'igualtat per als autòctons.

En el punt 2 del mateix Article de l'Estatut diu: "Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen". Em pregunto... On està la imparcialitat i l'objectivitat?

1. Tenint en compte l'opacitat administrativa dels països d'origen extracomunitaris, aquí el que seria objectiu, és traslladar als sol•licitants a les seves respectives ambaixades o als seus països d'origen.
2. Aquí no tenim perquè permetre la vulnerabilitat a la qual estem exposats per l'opacitat dels règims dels països d'origen dels immigrants extracomunitaris.
3. No podem permetre que ens saquegin els nostres escassos recursos públics sense cap tipus de control, afeblint la nostra economia i que després vinguin els Àrabs amb els seus petrodólares a comprar el país.

Senyories! Tant la nostra legislació en temes d'immigració, com la nostra deficient administració de l'estat de benestar social, té més forats que un formatge de Gruyere i que un Windows 98 sense apedaçar. I aquesta Moció, és una mostra d'aquest fet.

Per aquest motiu, el Grup Municipal de PxC sol•licita al Ple l'adopció del següent acord:

Instar al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, a l'Òrgan Tècnic Administratiu de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), que valora els expedients, i a la Comissió Interdepartamental de l'RMI de la Generalitat, al bloqueig de les prestacions de l'RMI als immigrants extracomunitaris procedents de països en els quals no es pugui comprovar i verificar la possessió o titularitat de béns immobles.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que el discurs de PxC és monotemàtic. El seu missatge és molt clar: el culpable de tots els problemes universals d’aquest país i d’aquesta ciutat són els immigrants. Volen culpabilitzar de l’actual crisi els més febles. Això és fals i és un discurs greu, perquè s’oblida dels autèntics culpables de la crisi.
No he vist propostes parlant ni de l’espoli fiscal, ni de les polítiques financeres, ni de les polítiques dels bancs i caixes, etc. Diuen que els immigrants saquegen els recursos públics. Els immigrants paguen els mateixos impostos que nosaltres. Un 40% de les persones que cobren el PIRMI són immigrants i no ho fan per gust. Hi ha un percentatge d’immigrants que són els qui estan en una situació més precària. M’agradaria que es parlés amb un talant diferent, que poguéssim començar a veure les persones per igual i no fer aquesta mena de discriminacions racistes.
Els darrers temps s’han anat reforçant les exigències per poder cobrar la renda mínima d’inserció. Cada cop és més difícil tenir-ne accés. Aquestes rendes són del tot necessàries quan una persona no treballa ni té cap mena de recurs. Votarem en contra de la seva moció per motius ideològics.
Però també li he de recordar que presenta falsedats. A més, vostès tenen molta fixació amb el Marroc. Al Marroc no hi ha dos registres de la propietat, només en funciona un. És un país amb zones rurals importants, en què també funciona el mateix registre de la propietat. El que vostès diuen, "el Hadoul”, no deixa de ser un Jutge de Pau que actua per fer aclariments respecte dels límits de les propietats. Què hi té a veure que una persona tingui en propietat al Marroc un terreny, si aquesta persona està vivint aquí i paga els seus impostos aquí i ha de tirar endavant la seva vida aquí? El que pugui disposar el seu país no li soluciona el seu dia a dia.
El que ha de fer l’Administració és garantir les polítiques d’atenció social bàsica perquè, sinó, ens trobarem davant d’una situació d’exclusió social amb repercussions polítiques i socials molt més greus. També és greu que vostès parlin en global de la immigració lligant-la amb el frau. Jo seré el primer a reclamar si alguna persona defrauda, però no un col•lectiu sencer. El que no es pot dir és que com que potser hi ha algun immigrant que ens està estafant, farem que el conjunt de persones immigrants deixin de cobrar una prestació bàsica elemental. El que ha de fer l’Estat és garantir que no es produeixi cap mena de frau i que aquelles persones que sí necessiten una prestació social la puguin tenir.

 

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, comenta que si aquest zel, per qualificar-lo benèvolament, que vostès posen en la persecució de l’immigrant en general, i fòbicament del marroquí musulmà, el posessin en perseguir aquells i aquelles que de veritat estan portant aquest país a la ruïna, potser trobarien cert recolzament per part nostra. Però no ens enganyem, a vostès els pot la fòbia als marroquins, per vostès són els culpables del saqueig dels nostres recursos públics, són paraules seves. En fi, els únics culpables de l’afebliment de la nostra economia. Però de veritat, no se’ls cau la cara de vergonya quan redacten aquestes ignomínies ?
Quan parlem de Renda Mínima d’Inserció estem parlant del darrer esglaó, de la darrera barrera abans de caure en la més absoluta misèria; del que parlem és de la gestió de la misèria. Això és la RMI.
Vostès acusen sense proves, una vegada més, a tots els marroquins, àrabs, (els posen a tots al mateix sac), i projecten una ombra de culpabilitat sobre tots ells, ara per la RMI, ahir per altres ajudes que reben, segons vostès, només ells, i demà, vés a saber si acabaran per portar una proposta de resolució exigint a l’Administració local que se’ls prohibeixi respirar el nostre aire més d’una vegada per segon.
Ni vostès ara, ni CIU recentment des de la Generalitat, han pogut presentar dades objectives i mesurables sobre els graus de frau en les ajudes socials, que d’existir, creiem que serien mínims. Sí que estem segurs que, d’existir aquests fraus en cap cas seran patrimoni exclusiu d’un col•lectiu determinat de persones d’una ètnia concreta, a banda que la seva incidència en els nostres afeblits recursos serien també mínima.
On sí hi ha frau, i en proporcions astronòmiques és en el pagament i liquidació d’impostos en aquest país. Segons el president de l’Associació de Sotsinspectors de Tributs, Jesús Robles, aquest frau es situa en el 23% del PIB, quan la mitjana europea és del 13%. La pèrdua estimada es situa entorn els 241.000 milions d’euros per frau fiscal. Només posant-nos a l’alçada de la mitjana europea ingressaríem a les arques públiques al voltant de 100.000 milions d’euros. Aquest frau sí que ho és i és autòcton, majoritàriament.
Pel que fa a la petició que fan vostès al final de la seva proposta de resolució, nosaltres el que demanaríem en aquests moments, tant a la Generalitat com al Govern espanyol és que el fet de tenir una propietat (en molts casos hipotecada, i en tots els casos devaluada per la caiguda de preus immobiliària) no penalitzés fins l’extrem de no poder rebre l’ajuda de la RMI.
Perquè una propietat, en aquests moments, per a molts ciutadans i ciutadanes que tenen una hipoteca és una càrrega. Perquè pel fet de tenir una propietat no significa que es gaudeixi d’una posició social acomodada, perquè la mitjana de les propietats d’aquest país no és la d’un palau, i perquè s’hauria de mesurar quina és la situació dels membres de la unitat familiar que viuen en la propietat per a prendre una decisió tan dràstica com no concedir l’ajuda del RMI.
Perquè, per si vostès no ho saben, a Mataró, en concret, i segons les dades que se’ns ha facilitat a través de l’observatori de la crisi, en el mes de setembre de 2011 en el nostre municipi tenim 5.851 persones aturades no cobertes per cap prestació d’atur i perquè el nombre de famílies beneficiaries de la RMI continua augmentant.
Estem segurs que algunes d’aquestes 5.851 persones que no reben cap prestació, tot i que tinguin pis de propietat, que han pagat o estan pagant, es troben en una situació desesperada econòmicament. De veritat creuen vostès que no poden accedir a cap tipus d’ajuda? El criteri de propietat, per no rebre la RMI doncs, queda en entredit donades les circumstàncies.
Ja suposem que a vostès no els interessa en absolut contrastar les seves afirmacions inconsistents amb dades objectives que les refutin, però no perdo l’esperança que un dia ho facin, o si més no, comencin a dubtar sobre les seves pròpies faules, i així em permeto recomanar-los l’estudi de la Caixa de Pensions sobre la immigració a casa nostra. Un estudi fet per la Fundació de la Caixa, a la que suposo vostès no qualificaran de mentidera, i que, sota el títol “Immigració i Estat del benestar a Espanya”, desmunta una per una afirmacions del tipus “els immigrants es beneficien més de les ajudes que els autòctons”.
Només un parell de dades de l’informe per a il•lustrar-los. Segons un dels seus autors, Francisco Javier Moreno Fuentes, menys de l’1% dels que se’n beneficien de les pensions són estrangers; d’aquests, més de la meitat tenen nacionalitat europea. Pel que fa a la utilització dels serveis d’atenció primària, els estrangers l’utilitzen un 7% menys que els autòctons i van un 16% menys al metge especialista. I, per acabar aquests petits apunts, una dada més que significativa, “els immigrants aporten fins 3 cops més del que reben”.
Per acabar, i essent generosos, la seva visió de l’altre és una visió miop, només veuen defectes en els marroquins, intencions malèvoles.
L’Eduard Punset defineix molt bé aquesta psicopatia. Diu que “los seres humanos están predispuestos a prestar atención a la información que confirma sus creencias y minimizar la información que refuta lo que creen. En síntesis, vemos de los demás lo que queremos ver, que es aquello que coincide con nuestras expectativas o creencias. Y esta forma de proceder provoca que exageremos nuestras filias y perpetuemos nuestras fobias, algunas veces más allá de lo razonable”.

La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, manifesta que el seu grup municipal votarà en contra d’aquesta proposta. Si els preocupa la RMI, no és la manera d’enfocar-ho. Creiem que això respon a altres interessos. La RMI és una llei de 1997 que es va fer amb el consens de totes les forces polítiques i socials, com a eina d’inserció laboral i social. Han passat 14 anys i, per tant, s’han de fer reformes, no retallades. Creiem que aquestes reformes han de respondre a dos criteris, bàsicament: un és adaptar la RMI a la realitat actual, a la desocupació, a l’atur, a la vulnerabilitat, als índexs i als riscos de pobresa que tenim aquests moments; i l’altre és perseguir els mals usos i els fraus vinguin d’on vinguin.
La RMI també ha de respondre a les classes mitjanes que s’estan veien afectades. Crec que vostès no busquen solucions. Per això, estem treballant en una proposta que presentarem al Parlament de Catalunya que respongui a la realitat actual, perquè aquest instrument continuï sent una eina d’inserció laboral i social. No votem la seva moció perquè no és cap solució als problemes que tenen els prestadors de la RMI ni a les persones que necessiten en aquests moments aquesta prestació. Creiem que respon a altres interessos.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, respon al Sr. Martínez que per defensar la seva posició no calia fer el mateix que ell diu que fa PxC, que és criminalitzar una part de la gent. Jo no sé quants empresaris cometen frau, però sovint surt aquest tema que relaciona empresari i emprenedor amb frau. Recordo que no és la primera vegada que li he dit.
Respecte al tema que ens ocupa, és cert que el PIRMI és un ajut social, però com n’hi ha d’altres. El que nosaltres ens temem, és que anirem desgranant un ajut social rere l’altre, i així tindrem tema per al monotema de cada ple. Crec que s’ha de ser més profund i absolutament rigorós amb els diners públics, perquè els recursos de les administracions són menors. Fem aquesta comissió de què parlava la Sra. Prados, parlem dels ajuts socials d’una manera conjunta, de quin ha de ser el paper que han de jugar, qui hi podrà accedir, en quines condicions, etc. Siguem pràctics. Per tant, nosaltres hi votarem negativament, tot i que en alguna part del que vostès diuen, quant al rigor, hi estaríem d’acord.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el seu grup municipal votarà en contra d’aquesta proposta.
La part expositiva no correspon a la realitat. Si parlem de persones que han hagut d’abandonar el seu lloc d’origen, pensar que ho han fet per altres raons que l’estricta necessitat se’ns fa molt difícil d’entendre. Aquest país fa molts anys que rep immigrants. Jo crec que la meva família tenia alguna propietat al poble, però d’allò no podia viure i va haver de marxar. I la va haver d’abandonar. Posar en qüestió aquest tema se’m fa difícil.
Jo preguntava al meu company Pere Galbany si és exactament així, que el fet de tenir una sola propietat fa que no es pugui tenir dret a aquesta RMI. Perquè, potser, la primera cosa que hem de revisar és això. Quan aquesta propietat ve d’anys enrere, ve per herència, ve del treball i l’esforç personal, quan els moments canvien, haver-la de deixar, perquè és l’única manera de sobreviure, és molt trist. Jo no m’imagino el meu pare, que va fer la casa de setmana en setmana, haver-se-la de vendre i no poder-me-la deixar. Això mereix una revisió que va molt més enllà.
Podem fer una comissió o simplement una trobada per fer una proposta per portar-la al ple quan estigui treballada. Crec que hauríem d’implicar algú més que l’Ajuntament de Mataró, no sé si a través de la Federació de Municipis. Però és evident que el món municipal hi ha de dir alguna cosa, perquè és qui viu el problema de més a prop, encara que, després, la llei la facin altres institucions i altres estaments.
Evidentment, estem a favor d’evitar el frau, vingui d’on vingui. Volem adaptar les lleis que correspongui a una nova situació i fer que siguin més justes. Això no ho farem amb una proposta aïllada avui, parlant d’un únic tema i basada en coses que no s’ajusten a la realitat. Abans de venir al ple m’he documentat i he consultat a persones que en saben d’aquest tema, i el que vostè diu no s’ajusta a la realitat.
Ens posem a disposició del consistori per encetar aquesta feina i no deixar-ho aquí, sinó parlar de tots els ajuts socials en què, d’alguna manera, l’Ajuntament participa, ja sigui atorgant-los, ja sigui valorant, etc. Serà difícil, en els moments que vénen, incrementar recursos, per tant hem de trobar fórmules més justes.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, explica, respecte al que ha dit el Sr. Fernàndez, que troba injust que els nadius tinguin les cartes cara amunt i els de fora no. Trobo molt bonic el que vostè ha dit, però amb la pena i la compassió no arribem enlloc. Crec que la gent autòctona també ho està passant prou malament com perquè sempre ens estem fixant en els “pobres” immigrants. Tots hem sentit com a alguna persona autòctona que ha anat a demanar ajut se li ha dit: ”si té casa, vengui-se-la” o “si té família, que l’ajudin ells”. Això als immigrants no els ho diuen. La majoria dels immigrants de Mataró, a l’estiu se’n van de vacances. Jo no crec que vagin a un hotel i no crec que tots vagin a casa de familiars. Penso que la vostra argumentació és subjectiva i relativa a la vostra manera de pensar i no és objectiva en el fet en si mateix.
Parlem del Marroc perquè és el pais que hem estat investigant, però també podríem esmentar Pakistan o Senegal. M’agradaria saber si els òrgans tècnics administratius disposen de les notes de localització corresponents a cada expedient.
El que no penso permetre, Sr. Martínez i Sr. Safont-Tria, és que se’ns recalqui més que som racistes, xenòfobs o feixistes. Perquè, si torna a passar, anirem als tribunals.
Respecte a les campanyes de desmuntar rumors, de les quals parlava el Sr. Martínez, des de PxC, en el tema de la immigració estem dient el mateix des del 2002, molt abans de la crisi econòmica. Ho portem dient des que va néixer el partit a Vic amb Josep Anglada. Ja que comencem a desmuntar rumors, també podríem desmuntar, per exemple, que els ajuts al lloguer de la Generalitat de Catalunya, al 2010, el 77% eren d’immigrants. O que tots els diners que es van gastar amb el Pacte Nacional per la Immigració, de la Generalitat de Catalunya, van ser un frau. Recordo, Sr. Esteve, que vostè va sortir a la premsa dient que això era mentida i que ens denunciaria per això. Jo encara estic esperant la denúncia. Tota la informació que diem des de PxC és certa. Tothom que es vulgui documentar, ho podrà trobar a Internet. Tinc les proves que tota aquesta informació és certa.
Respecte al que deia el Sr. Safont-Tria de que sempre ens basem en el tema de la immigració, li puc explicar tot el decàleg que té PxC. Ens presentem a les generals, i allà ho veuran. En el nostre programa de les municipals es podia veure que no només tocàvem el tema de la immigració. Sí que creiem que la immigració és un problema real, però no culpem els propis immigrants, sinó els governants. Han entrat en forma d’estampida i no tenim capacitat per acollir més persones. Això no vol dir ser racista o xenòfob, això és ser realista. És normal mirar primer pels de casa. Jo donaria abans de menjar a un fill propi que a un fill del veí. Si n’hi hagués per repartir, ho repartiria, però, sinó, primer menjaria el meu fill. El que passa és que hi ha molta gent autòctona que es troba en situació de desesperació i que va a demanar ajut. Si a l’assistent social li caus bé, et dóna l’ajut i, si no li caus bé, no te’l dóna. El que no pot ser és que persones, en igualtat de condicions, tinguin un tracte diferent.

El senyor Esteve Martínez s’ofereix a passar la seva intervenció per demostrar que enlloc diu que els empresaris són els defraudadors. El que sí afirmo és que el frau fiscal, en aquest país, és astronòmic. Aquesta és una dada contrastada amb moltes fonts. Una persona assalariada o un autònom o petit empresari no comet aquest frau o el comet amb molt poca intensitat. Però és clar que qui més possibilitats té sempre de defraudar és qui més poder econòmic té.

El senyor Joan Mora, alcalde president, convida la Sra. Lora a acompanyar un dia la regidora de Benestar Social per veure com les assistents socials de l’Ajuntament de Mataró fan les coses ben fetes, pateixen les circumstàncies com ningú. Potser vostè té informació d’alguna cosa que es pugui denunciar i nosaltres li agrairíem que ens ho digués, perquè contra el frau hi estem tots. Hem d’evitar aquestes expressions, algunes amb to d’amenaça.
Permeti’m que li digui una cosa: si jo tingués un tros de pa i el meu fill tingués gana, i tingués un veí amb un nen que tingués gana, abans no menjaria jo.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.
Vots en contra: 24, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Abstencions: Cap.

 

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA PER DECLARAR MATARÓ CIUTAT ACTIVA EN LA PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS I LA DEFENSA DEL DRET A L’HABITATGE, INSTAR AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT, I A ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS I GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, demana que la proposta quedi sobre la taula fins a un proper Ple.

8 - MOCIÓ QUE PRESENTA ELS GRUPS MUNICIPALS D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA I PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE COOPERATIVES I COOPERATIVISME EN EL MARC DE L’ANY INTERNACIONAL DE LES COOPERATIVES A CELEBRAR EL 2012.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la moció següent:

“Una cooperativa és una empresa propietat dels seus integrants, que la gestionen pel benefici mutu dels seus membres, de les persones usuàries i del seu entorn.

Existeixen cooperatives a tots els sectors de l'economia catalana: l'agricultura, el comerç, la cultura, l’energia, l’ensenyament, l’habitatge, l’hostaleria, la indústria, la sanitat, els serveis d’atenció a les persones, els serveis a les empreses, el transport, i un llarg etcètera. Les cooperatives són empreses democràtiques que promouen l’ocupació estable i de qualitat, la responsabilitat social, l’arrelament al territori i la màxima implicació en el desenvolupament econòmic i social de totes les persones, incloent també els col•lectius més desafavorits.

Al món, més de 800 milions de persones formen part d’una cooperativa. L’activitat econòmica de les 300 cooperatives més grans equival a la desena economia nacional.

A Catalunya existeixen més de 4.000 cooperatives, que generen més de 60.000 llocs de treball i produeixen anualment prop de 7.000 milions d’euros. En l’actual context econòmic i social, més que mai són necessàries empreses que reuneixin els principis i els trets característics que demostren diàriament les cooperatives.

La resolució 64/136 de l’Assemblea General de les Nacions Unides proclama el 2012 com l'Any Internacional de les Cooperatives, i insta als estats membres, com també sol•licita a altres institucions públiques i agents socials, a aprofitar el 2012 per promoure el cooperativisme, reconèixer la contribució d’aquestes empreses al desenvolupament social i econòmic, i impulsar la formació i el creixement de les cooperatives.

El missatge de l’Any Internacional: "Les empreses cooperatives construeixen un món millor”, reflecteix la valuosa contribució de les cooperatives a les persones i al seu entorn.

Per tot això, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Donar suport institucional a la resolució 64/136 de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre el 2012, Any Internacional de les Cooperatives.

SEGON.- Manifestem la nostra voluntat de col•laborar amb la Fundació de Cooperadors i les organitzacions representatives del cooperativisme així com per a la divulgació de l’Any Internacional de les Cooperatives, i donarem suport a les activitats de promoció del cooperativisme que s’impulsin a la nostra ciutat durant el 2012.

TERCER.- Treballarem per millorar i, si escau, ampliar les eines i recursos a l’abast de l’Ajuntament per donar a conèixer la fórmula cooperativa a les persones emprenedores que s’atenen des dels diferents dispositius municipals, comptant amb la col•laboració de les organitzacions representatives del propi sector.

QUART: Mostrem la nostra voluntat d’estudiar la incorporació de la Fundació de Cooperadors i les organitzacions representatives del cooperativisme en els espais consultius i/o de reflexió de caire econòmic i social de l’Ajuntament de Mataró que es creguin convenients.”

 

El senyor Esteve Martínez explica que en la proposta inicial ha fet una petita variació in voce. La variació consisteix a afegir al punt 2n., quan parlem de les organitzacions representatives, la Fundació de Cooperadors, que l’havíem obviat. I al punt 4rt., quan diu: “mostrem la nostra voluntat”, ha de dir: “mostrem la nostra voluntat d’estudiar la incorporació, també, de la Fundació de Cooperació i de les organitzacions representatives.”
D’altra banda, convé aclarir que l’aportació de la Fundació de Cooperadors és del PSC i l’aportació d’estudiar aquest petit incís ve del grup de CIU.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup s’hi afegirà. Em sembla de justícia, però, que quedi palès que qui ha treballat aquesta moció ha estat el grup municipal d’Iniciativa.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, manifesta el vot favorable del seu grup municipal, però opina que la moció no l’ha redactada el Sr. Martínez, sinó que ve de CC.OO. Creiem que donar suport al cooperativismes és molt bo, i creiem que aquest suport a la nostra ciutat ha de ser ponderat cap a l’activitat industrial i agrícola, ja que pensem que són els fonaments que poden donar solidesa a la nostra economia.

 

La senyora Montserrat López, portaveu del grup municipal Socialista, confirma que el seu grup municipal votarà a favor d’aquesta proposta i agraeix al Sr. Martínez la inclusió d’aquesta aportació en referència a la Fundació Unió de Cooperadors, perquè és l’eina de la qual, des de ja fa molt temps, hem dotat l’Ajuntament per poder treballar en els temes de cooperativisme.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa el seu vot favorable a la moció. Hem de dir que no ens vam presentar com a grups ponents de la moció, perquè no vam poder assistir a la junta de portaveus. Tot i així, reiterar que des de la CUP portem molts anys insistint en la importància de reactivar el sector de les cooperatives, perquè sempre hi hem cregut. Creiem que és una arma molt important, sobretot en situacions de crisi. Esperem que d’una manera decidida puguem tirar endavant iniciatives perquè aquesta estructura organitzativa, que s’ha mostrat que és eficaç, funcioni i perquè se n’iniciïn de noves.

 

El senyor Miquel Rey, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu vot serà positiu. Des del govern creiem en el cooperativisme, en la funció social que fa i en l’ocupació que genera. Fa unes setmanes hi va haver un fòrum d’economia social al Quebec i per iniciativa del govern, el representant de Mataró va ser un membre de la Unió de Cooperadors. Per tant creiem en aquest projecte.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

DICTAMENS

ALCALDIA

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 9, 10 i 11 per venir referits a temàtiques coincidents.

9 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 6948/2011 DE 18 D’OCTUBRE, DE MODIFICACIÓ DECRET DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES A REGIDORS DELEGATS.

El senyor Joaquim Fernadez, dóna compte dels següents Decrets:

DECRET
6948/2011 de 18 d'octubre
Assumpte: Modificació del decret de delegació de competències a Consellers Delegats.
Òrgan: Secretaria General

El Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera.

En conseqüència, per facilitar la bona marxa del govern municipal, cal reedistribuir les delegacions de competències conferides per aquesta alcaldia per Decret núm. 4282/2011 de 14 de juny, encara que sigui de forma provisional fins que prengui possessió del càrrec la persona que hagi de substituir en el càrrec de regidor al Sr. Marcel Martínez Bruguera.

Per tot això, i en virtut de les facultats que m’atorga la legislació vigent, RESOLC :

Primer.- Delegar en el regidor Sr. Joaquim Fernàndez i Oller les competències en matèria de Cultura.

Segon.- Revocar la delegació de competències conferida al regidor Sr. Joaquim Fernàndez i Oller per Decret núm. 4282/2011 de 14 de juny relativa a Obres, Serveis i Manteniment, la qual es delega a favor de la Sra. Núria Calpe i Marquet.

Tercer.- Delegar en el regidor Sr. Pere Galbany i Duran les competències en matèria d’Ensenyament.

Quart.- La competència general per a concedir llicències d'obres per a la realització de rases o canalitzacions a la via pública correspondrà a la regidora delegada d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública.

Cinquè.- Els titulars de la competència delegada ostentaran totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Sisè.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Setè.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Vuitè.- Els acords adoptats pels Regidors-Delegats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat. En conseqüència els recursos de reposició interposats contra resolucions adoptades per delegació seran resoltes pel mateix regidor delegat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 18 d’octubre de 2011, RESOLC:"

Novè.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement.

 

10 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 7098/2011 DE 24 D’OCTUBRE, DE MODIFICACIÓ DECRET DELEGACIÓ PRESIDÈNCIES DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL I DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ.

DECRET
7098/2011 de 24 d'octubre
Assumpte: Modificació del decret de delegació de les Presidències dels Organismes Autònoms.
Òrgan: Secretaria General

El Ple de l’Ajuntament de data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera.

En conseqüència, per facilitar la bona marxa del govern municipal, cal reedistribuir les delegacions de competències conferides per aquesta alcaldia per Decret núm. 4282/2011 de 14 de juny, encara que sigui de forma provisional fins que prengui possessió del càrrec la persona que hagi de substituir en el càrrec de regidor al Sr. Marcel Martínez Bruguera.

Per tot això, i en virtut de les facultats que m’atorga la legislació vigent, RESOLC :

Primer.- Delegar en el regidor Sr. Joaquim Fernàndez i Oller la Presidència de l’Organisme Autònom Institut Municipal d’Acció Cultural.

Segon.- Delegar en el regidor Sr. Pere Galbany i Duran la Presidència de l’Organisme Autònom de l’Institut Municipal d’Educació.

Tercer.- Els titulars de la competència delegada ostentaran totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Quart.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Cinquè.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Sisè.- Els acords adoptats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 24 d’octubre de 2011, RESOLC:"

Setè.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement.”

11 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’ALCALDIA 7177/2011 DE 26 D’OCTUBRE, DE MODIFICACIÓ NOMENAMENTS TINENTS D’ALCALDE.

DECRET
7177/2011 de 26 d'octubre
Assumpte: Modificació nomenament Tinents d'Alcalde.
Òrgan: Secretaria General

Per Decret de l’Alcaldia núm. 4280/2011 de 14 de juny, es van designar els Tinents d’Alcalde una vegada constituït el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals celebrades el dia 22 de maig de 2011.

El Ple de l’Ajuntament en data 6 d’octubre de 2011 va donar-se per assabentat de la renuncia al càrrec de regidor de l’ajuntament de Mataró del Sr. Marcel Martínez Bruguera, 2n Tinent d’Alcalde.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Base de Règim Local, en el seu article 21.2 atribueix a l'Alcaldia el nomenament dels Tinents d'Alcalde, i en el seu article 23.3 expressa que aquest nomenament ha de recaure en membres de la Junta de Govern Local.

L'article 46 del ROF determina que el nombre de Tinents d'Alcalde no podrà excedir del nombre de membres de la Junta de Govern Local.

En compliment d'aquests preceptes i en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Nomenar Tinents d'Alcalde per l'ordre que tot seguit es relaciona, els següents Regidors i Regidores:

1r. Tinent d'Alcalde Joaquim Fernàndez i Oller
2n. Tinent d'Alcalde Núria Calpe i Marquet
3r. Tinent d'Alcalde Montserrat Rodriguez i Sanchez
4t. Tinent d'Alcalde Pere Galbany i Duran

Segon.- Els Tinents d'Alcalde, pel seu ordre, substituiran l'Alcalde en els casos de vacant, absència o malaltia d'aquest, assumint la totalitat de les seves atribucions i prerrogatives i essent responsables dels actes de govern dictats durant la substitució. També exerciran les atribucions que l'Alcaldia els confereixi, mitjançant les oportunes resolucions.

Tercer.- Donar compte del present Decret al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri i particularment a tots els Regidors afectats pel seu contingut i publicar-lo en el BOP.

 

Els presents és donen per assabentats dels Decrets precedents.

12 - CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR A LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS MATARÓ MARESME.

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, presenta la proposta següent:

“En data 14 de juliol de 2011 el Ple de l’Ajuntament de Mataró va acceptar el càrrec de membre i la presidència de la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme, segons estableix l’article 17.2 a) i c) i art. 27 del estatuts.

En data 11 d’octubre de 2011 el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana el canvi de representant a la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme, en el sentit de substituir el Sr. Antoni Perez i Mohedano per la Sra. Mercè Bosch i Pou.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Designar a la Sra Mercè Bosch i Pou com a representant del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular de l’Ajuntament de Mataró a la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme, en substitució del Sr. Antoni Pérez i Mohedano.

Segon.- Comunicar el present acord a la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

13 - CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ AL CONSELL PLENARI DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent:

“En data 14 de juliol de 2011 el Ple de l’Ajuntament de Mataró va designar els membres del Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, segons disposen els seus estatuts.

En data 25 d’octubre de 2011 el grup municipal de Convergència i Unió demana el canvi de representant en el Consell Plenari de l’IMAC, en el sentit de substituir el Sr. Francesc Masriera i Abella pel Sr. Marcel Martínez i Bruguera.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Designar al Sr. Marc el Martinez i Bruguera .com a representant del grup municipal de Convergència i Unió de l’Ajuntament de Mataró en el Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, en substitució del Sr. Francesc Masriera i Abella.

Segon.- Comunicar el present acord al Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. “

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

14 - NOMENAMENT REPRESENTANTS DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN DIVERSES ENTITATS PÚBLIQUES O PRIVADES.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, presenta la proposta següent:

“El Ple extraordinari celebrat el dia 14 de juliol de 2011 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació de representants municipals en entitats públiques o privades en les quals l’Ajuntament participa en els seus òrgans de govern.

El govern municipal comunica un canvis de representants que cal procedir a substituir en diverses entitats públiques o privades en les quals l’Ajuntament participa en els seus òrgans de govern.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Designar representants de l’Ajuntament de Mataró als senyors que es relacionen a continuació pels següents organismes i entitats:

CONSORCI SANITARI DEL MARESME
Nombre de representants: 3 . Correspon a l’ajuntament de Mataró la Vicepresidència.
Alcalde
Olga Ortiz Moreno
Margarita Ibañez Chércoles

CONSORCI DE GOVERN TERRITORIAL DE SALUT DEL MARESME CENTRAL
Nombre de representants: 1. [regidor, més un suplent]
Alcalde
Suplent: Olga Ortiz Moreno

CONSORCI MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ
Nombre de representants: President: Alcalde
3 vocals (els Estatuts permeten fins a 9)
Alcalde
Joaquim Fernàndez i Oller

Pere Pascual Martí
Pere González Coll (Perecoll)
M. Àngels Briansó i Montoro

FUNDACIÓ GIMM
Nombre de representants: 1
Olga Ortiz Moreno

FUNDACIÓ PRIVADA EL MARESME
Nombre de representants: 1
Olga Ortiz Moreno

COMITÈ LOCAL DE LA CREU ROJA
Nombre de representants: 1
Olga Ortiz Moreno

ASSOCIACIÓ MUNICIPAL DEL TRANSPORT URBÀ
Nombre de representants: 2
Núria Calpe Marquet
Joan Mora i Bosch

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

15 - ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES.

El senyor Joan Mora i Bosch, alcalde president, indica que aquesta proposta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

 

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Servei de Secretaria General

16 - DONACIÓ A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA LA “GACETA DE MADRID” —ANTECEDENT DE L’ACTUAL “BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO”—, DES DE L’ANY 1829 FINS AL 1936 I LA “GACETA DE LA REPÚBLICA” DES DE 1936 FINS A 1938.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“L’Arxiu Municipal de Mataró custodia entre els seus fons la “Gaceta de Madrid” —antecedent de l’actual “Boletín Oficial del Estado”—, des de l’any 1829 fins al 1936 i la “Gaceta de la República” des de 1936 fins a 1938. Es tracta de dues col•leccions, en part enquadernades, que ocupen prop de 53 metres lineals de prestatgeria.

La facilitat actual de consultar i imprimir la “Gaceta de Madrid” a través d’Internet fa que els exemplars en paper pràcticament no s’utilitzin. La falta d’espai a l’Arxiu esperona també a desprendre’s de documentació obsoleta.

D’altra banda, aquestes publicacions, per la seva cronologia i característiques, es poden considerar incloses dins el patrimoni bibliogràfic de Catalunya i, per tant, subjectes a conservació.

Per aquesta raó, l’Ajuntament de Mataró s’ha posat en contacte amb la Biblioteca de Catalunya —que com a biblioteca nacional custodia el patrimoni bibliogràfic del país— per oferir-los les esmentades publicacions.

La Biblioteca de Catalunya hi està interessada perquè els exemplars que l’Ajuntament els ofereix els permetrien completar diverses llacunes de la seva col•lecció.

L’arxiver municipal ha emès informe favorable a l’oferiment d’aquesta donació a la Biblioteca de Catalunya i, per aquesta raó, es proposa al Ple de la Corporació l’aprovació del contracte de donació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :

Primer.- Donar a la Biblioteca de Catalunya la “Gaceta de Madrid” —antecedent de l’actual “Boletín Oficial del Estado”—, des de l’any 1829 fins al 1936 i la “Gaceta de la República” des de 1936 fins a 1938.

La donació que efectua l’Ajuntament de Mataró a favor de la Biblioteca de Catalunya és gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació.

La Biblioteca de Catalunya assumirà la totalitat de les despeses de la donació d’aquesta col•lecció.

Segon.- Aprovar la minuta de l’”Acord de Donació de l’Ajuntament de Mataró a la Biblioteca de Catalunya de la col•lecció de la Gaceta de Madrid i de la col•lecció Gaceta de la República” que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.- Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Mora i Bosch, per a la signatura de l’acord de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini d’aquestes dues col•leccions per part de la Biblioteca de Catalunya.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

Servei de Gestió Econòmica

17 - AUTORITZAR A L’EPE PARC TECNOCAMPUS MATARÓ A CONCERTAR UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT D’IMPORT 1.796.291,00 €, AMB EL MINISTERI DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA, PER FINANÇAR LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL PARC TECNOCAMPUS.

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, presenta la proposta següent:

“En la sol•licitud de data 21 d’octubre d’enguany, l’EPE Parc Tecnocampus demana a l’Ajuntament de Mataró l’autorització per a la concertació d’una operació de préstec, d’import 1.796.291,00 €, per finançar les obres de construcció del Parc Tecnocampus.

Les condicions financeres d’aquesta operació de préstec són:

Import 1.796.291,00 €
Entitat financera Ministeri de Ciència i Tecnologia
Termini 12 anys (inclosos 3 de carència)
Interès 3,06% anual
Garantia (Declaració d’assumpció de deute)

Vist l’informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció.

Per tot el que s’ha exposat, la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a l’EPE Parc Tecnocampus Mataró, a concertar una operació de préstec d’import 1.796.291,00 euros, amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, per a finançar les obres de construcció del Parc Tecnocampus, amb les següents condicions financeres:

Import 1.796.291,00 €
Entitat financera Ministeri de Ciència i Tecnologia
Termini 12 anys (inclosos 3 de carència)
Interès 3,06% anual
Garantia (Declaració d’assumpció de deute)

2. Facultar a l’Alcalde President a la signatura de la declaració d’assumpció de deute que s’adjunta com annex 1 a aquesta resolució, en relació a l’operació de préstec a concertar per part de l’Ens Públic Empresarial Parc Tecnocampus Mataró amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, per un import de 1.796.291,00 € .

3. Comunicar el present acord a l’EPE Parc Tecnocampus Mataró.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, posiciona el seu vot contrari. PUMSA no s’endeutarà més, però l’Ajuntament sí, a causa d’una mala gestió d’aquests anys passats; ho acabarem pagant d'una manera molt cruel.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, diu que el seu grup hi votarà favorablement per responsabilitat. No farem aquella oposició a què ens tenien acostumats de votar-hi negativament o d’abstenir-s’hi.

El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que no farà oposició de l’oposició, però sí que vol deixar clar que estem aquí perquè PUMSA no té liquiditat per fer front a uns diners que hauria d’avançar dels promotors privats que estan fent un habitatge. Evidentment no volem que els industrials que estan fent les obres al TCM tinguin endarreriments en el pagament, i també som conscients que les condicions que ens ofereix el Ministeri tampoc són les més adients. Però sí que ens fa por, i és això el que ens farà abstenir-nos-hi, una anotació que hi ha al peu de l’informe del gerent de PUMSA, feta a bolígraf, que posa que no hi ha res garantit. Mirant amb detall l’expedient veiem que efectivament és així. Està molt bé que, mitjançant aquest crèdit, s'avali l'aportació de PUMSA, però, si mirem bé l'expedient, veiem que PUMSA només podrà assumir el pagament d'aquests 4 milions d'euros abans del 30 de desembre de l'any que ve, sempre que es faci efectiva la venda dels habitatges de promoció. Sinó, tenim un problema. Això ens fa abstenir-nos-hi.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, puntualitza, respecte a la intervenció del Sr. Calzada, que és evident que ens trobem davant d’unes circumstàncies determinades, i per això estem treballant en un nou pla de viabilitat que, en realitat, ha de servir per pagar als que no en tenen cap culpa, que són els que hi han estat treballant. És molt important fer un pagament a llarg termini, perquè unes obres com les del TCM és millor que estiguin finançades a llarg termini i no a curt, com s’havia previst donada la situació de bonança. Això ens obligarà a fer canvis d’aquestes característiques, que ara com ara és el millor que podem fer. Vostè en tindrà tota la informació.
Hem d’esperar que els promotors que treballen ara al Rengle puguin tirar endavant, a bona marxa, la venda d’alguns habitatges, tal com sembla. De la mateixa manera, s’ha treballat en una operació important per part de la regidora d’Urbanisme, la Sra. Rodriguez, i la mateixa companyia PUMSA, que és l’operació Mercadona, que també significa un flux d’entrada efectiu, igual que el tema del Corte Inglés, en què també s’hi està treballant. Esperem que tot això pugui resoldre, en part, la sortida d’aquest atzucac momentani i puguem fer un refinançament amb un pla de viabilitat creïble, a mitjà termini, que permeti que la ciutat no hagi d’estar amb aquesta sensació d'ofec i que té la companyia en aquest moment. És un tema que ens preocupa a tots.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Vots en contra: 8, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

Servei d’Ingressos

 

18 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIONS ORDENANCES FISCALS REGULADORES IMPOSTOS EXERCICI 2012.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, fa una exposició general de la proposta d’aprovació provisional de les ordenances fiscals reguladores d’impostos, de cara a l’exercici 2012. Per tant, com que és una aprovació inicial, estem pendents del procés d’al•legacions encara i oberts a escoltar totes les aportacions dels grups municipals i forces polítiques del consistori.
És per tots conegut que el finançament dels municipis és insuficient, també que l’evolució dels ingressos té una dinàmica negativa a molts municipis. De cara al 2012 els estudis indiquen que hi haurà una reducció aproximada de 2,5 milions d’euros.
Pel que fa als ingressos que arriben via subvenció de diferents administracions, també s’intueix i es confirma que hi haurà una reducció d’aquestes subvencions. Un altre punt és la participació en els ingressos de l’Estat: no podem oblidar que estem immersos en un procés electoral i, per tant, l'escenari d'ingressos, a nivell de pressupostos de l'Estat espanyol, és incert... Amb aquest escenari incert el que sí que tenim són liquidacions negatives pel que fa a la participació en els ingressos de l'Estat corresponents a l’any 2008 i 2009. Per tant, són unes despeses a retornar i que s’han de pressupostar. Remarcar que la incidència que té el tema tributari que pot gestionar l'Ajuntament només repercuteix en un 50% dels ingressos corrents.
Aquest projecte d’ordenances fiscals que presentem avui, per a la seva aprovació inicial, està elaborat sobre la base de 4 eixos principals:
1. Les modificacions normatives que s’han de fer perquè hi ha actualitzacions de les normatives vigents i, per tant, cal adaptar les ordenances fiscals i introduir millores en la seva gestió.
2. Les mesures fiscals. El Govern municipal ha focalitzat les mesures en incentivar l’ocupació, incentivar l’emprenedoria, facilitar i incentivar totes aquelles obres d’accessibilitat i rehabilitació, i impulsar el reciclatge i l'ús de la deixalleria municipal.
3. La congelació de tributs. Congelem els tributs per atenuar l’impacte de l’increment de l’IBI que ens ve obligat per llei.
4. L’eliminació de taxes que fins ara no s’utilitzaven o que no considerem adients per la fiscalitat de la ciutat, i la creació de noves taxes que no estaven contemplades i que milloren la gestió diària de l’Ajuntament.

Pel que fa a les modificacions normatives, són per donar compliment a la Llei d’accés electrònic dels ciutadans, la qual cosa inclou la potenciació de les notificacions electròniques i la consulta de qualsevol tipus de documentació de l’administració via certificacions digital. I, quant a les millores de la gestió, per exemple, se suprimeix l’obligació de presentar fiança per a garantir deutes inferiors de 600 euros. La gent que no pot assumir deutes inferiors a 600 euros, lamentablement tampoc no podrà assumir la fiança.
Pel que fa a les mesures fiscals que proposa aquest Govern municipal, focalitzades en generar ocupació, ens hem centrat en incrementar la bonificació de l’IAE. Quant a l’emprenedoria, hem bonificat la llicència d’activitats per a totes aquelles activitats que es traslladin des del viver d’empreses, per tots aquells negocis que obrin les persones menors de 30 anys i aquelles que es trobin en situació d’atur.
En relació amb la rehabilitació i l‘accessibilitat, bonifiquem l’Impost de construccions i obres fins al 90% per a totes les construccions que afavoreixin l’accés per a discapacitats. També hem rebaixat fins al 50% la taxa de llicències urbanístiques per a les obres menors. En referència a la deixalleria, hem considerat la fórmula de la bonificació de la quota en funció del nombre d'usos, la qual cosa és una experiència d'èxit en altres municipis.
Quant a la congelació de tributs i preus públics, només hi ha unes excepcions que són, per exemple, la taxa de cementiris, la taxa per estacionament de vehicles a la via pública, en què s'augmenta la denúncia a 6 euros (60 cèntims més que ara) i el preu per minut passa al 0,0273. Així complim al que s’havia pactat amb la concessionària del servei. I també l'actualització de les terifes del servei de taxis, que s'incrementa al voltant de l'IPC, que és un pacte amb la representació sindical del sector.
Pel que fa a l’increment de l’IBI, a què ens obliga la llei, és d'un 32% de mitjana. Per què? El 2005 l’Ajuntament de Mataró va realitzar la segona revisió cadastral amb efectes per al 2006. Aquesta revisió va modificar els valors cadastrals dels immobles de la ciutat, que es van multiplicar per 3,31. Aquest increment de valor no es va traduir immediatament en l’increment de la pressió fiscal, per un doble motiu: s’ha aplicat l’increment del valor cadastral de manera gradual durant 10 anys, sobre la base liquidable de l‘impost, i es pot graduar el tipus impositiu. Però només durant els primers 6 anys es pot estar per sota del mínim impositiu que estableix la Llei reguladora de les hisendes locals. En el cas de Mataró, s’ha autoritzat fins ara el tipus del 0,354%, que està per sota del mínim de 0,4 establert per llei, i, donat que el 2011 ha estat l'últim any en què es permetia mantenir aquest tipus inferior, el 2012 hi ha d’haver un increment mitjà del rebut de l’IBI, que serà del 32,2%.
Donada aquesta situació no desitjada, però d’obligat compliment, el Govern municipal es planteja diferents opcions per atenuar aquest impacte de l’IBI sobre el contribuent:
1. Optem per congelar la resta de tributs.
2. Modifiquem el calendari fiscal per poder fraccionar en tres parts el rebut de l‘IBI als contribuents que el tinguin domiciliat.
3. Incrementem les facilitats per al pagament ajornat del rebut, per a tots els contribuents, també els que no el tinguin domiciliat.
4. Hem sol•licitat una revisió cadastral per atenuar aquest impacte en els propers exercicis i tenir actualitzats els valors dels immobles de la ciutat al seu valor actual de mercat. La revisió ha estat acceptada.

5. Hem fet una consulta a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona per saber les possibilitats legals que té l’Ajuntament per evitar la pujada del tipus impositiu al 0,4%. La resposta, via carta, ens remarca que estem obligats a assumir la pujada del tipus.

Pel que fa als preus públics, n’hem eliminat, com ara la neteja de pintades i grafits, la taxa per la vigilància de comerços, indústries i despatxos amb l’alarma connectada, i la taxa per la tramitació d’instruments de planejament a iniciativa de particulars.
Les novetats són:
- La taxa per la permanència al dipòsit de vehicles abandonats, que fins ara no es contemplava.
- Noves tarifes d’urbanisme relatives a certificacions i control d’actuacions, que fins ara no es contemplaven.
- Llicències provisionals, tarifes del servei d’inspecció de sanitat, preu públic del servei d’esport per a la mitja marató i una nova taxa per a l'ús de l’espai firal en funció dels metres quadrats sol•licitats.
Per tant, es mantenen i s’amplien les bonificacions existents i relatives a l’IBI, a l’Impost de construccions i obres, el de vehicles, el d’activitats econòmiques i la plusvàlua.
En resum, l’impacte sobre el contribuent d’aquestes propostes d'ordenances fiscals per al 2012, si no tenim en compte l'efecte de l'IBI, només suposaria 0,67 euros d’augment de la factura impositiva que li giraria l'Ajuntament. Amb l’efecte de l’IBI, donada la justificació del 32% d’augment, lògicament la factura es veuria incrementada en 85,57 euros.
Quant a tarifes d’aigua i clavegueram, els proposem mantenir l’estructura tarifària que ja teníem el 2011. Es redueix el volum del primer i segon bloc, seguint l’estructura aplicada del cànon de l’ACA, amb la idea de seguir treballant en la reducció del consum i penalitzant els consums que són elevats. Es proposa un increment del 6% del preu unitari del primer bloc i s’incorpora la tarifa social, de manera que per als abonats a qui l’ACA reconegui el dret de disposar d’aquesta tarifa social, els aplicarà les tarifes vigents el 2011 per al primer bloc i la resta de preus unitaris es mantenen invariables. Cal tenir en compte l'increment de costos que suporta Aigües de Mataró SA, tant pel preu de la compra de l'aigua, que s'ha incrementat en un 8,5%, com pels costos que té de conservació de la xarxa actual, més els costos de personal.
En resum, l’increment de preu del rebut per a l’usuari domèstic pels conceptes d’aigua i clavegueram serà 1,35 euros/bimestre. I el no domèstic es redueix en 2,63 euros/bimestre. Fins ara el primer tram estava subvencionat al 50%, però no arriba a cobrir el cost i, per tant, malgrat que d’entrada ho hagi de pagar tothom, després es bonificaria a través de les tarifes socials. El gran consumidor continua essent qui més paga. Si ens comparem amb altres municipis, amb aquestes tarifes que proposem estaríem lluny dels promigs dels municipis catalans, exceptuant el bloc tercer, que correspon als qui més gasten i en què ens situaríem per sobre dels municipis de l’àrea metropolitana.
En definitiva, el que proposem és una congelació de tributs, es porta a aprovació el compliment de l'IBI obligat per llei, però que mitiguem amb accions concretes; augmentem la possibilitat de les bonificacions i augmentem els incentius per a l’ocupació (tenim un 20,56% d’aturats) i per a l’emprenedoria (tenim un 3,2% menys d’autònoms i un 3% menys d’empreses); incentivem l’ús de la deixalleria i, per tant, el reciclatge i residus, i també impulsem les obres d’accessibilitat i rehabilitació.
Tot això ho portem a aprovació provisional i estem oberts als suggeriments i aportacions de la resta de grups municipals.

Tot seguit la senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta el dictamen de la Comissió Informativa :

“El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

Portem en aquest expedient a aprovació provisional les modificacions fetes a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, així com les modificacions fetes a les Ordenances reguladores de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Impost sobre béns immobles, i Impost sobre Construccions, instal•lacions i obres, i Impost sobre activitats econòmiques, les quals són les que pel proper exercici és modifiquen.

També s’inclou en aquest expedient les modificacions fetes a la categoria de carrers.

Primer.- Modificacions que es proposen.

Estan detallades totes elles als annexos que acompanyen el present acord. No obstant, podem assenyalar d’una manera general i sense ser exhaustius, el següent:

- A l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, totes les modificacions que es proposa són adaptacions a la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i a la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, que ja van suposar alguna variació durant exercicis anteriors i ara impliquen alguna puntualització, i a la Llei 2/2011, d’economia sostenible i del Reial Decret-Llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de recolzament als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel•lació de deutes amb les empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l’activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa.

- A l’Ordenança reguladora de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, es modifica l’article 9, apartat 4) fent una remissió genèrica a la Llei general tributària a l’hora de determinar la responsabilitat dels administradors de persones jurídiques.

- A l’Ordenança reguladora de l’Impost sobre béns immobles, s’elimina un apartat que està duplicat (apartat 5 de l’article 6) i s’estableix el tipus mínim impositiu del 0,4% pels immobles urbans, de conformitat amb el que disposa l’article 72 de la llei d’Hisendes locals i a l’haver finalitzat el període de sis anys desprès de la revisió cadastral, en què es podia aplicar un tipus inferior.

- A l’Ordenança reguladora de l’ Impost sobre Construccions, instal•lacions i obres, es modifica l’article 2 per incloure també dins el fet imposable els supòsits de comunicació exempta de llicència i per remetre a l’Ordenança de llicències urbanístiques, les construccions, instal•lacions i obres subjectes a l’impost. També es modifica per fer constar la paraula “només” a l’article 5, apartat 1), que regula les bonificacions per obres d’especial interès per a la ciutat, per significar que només es donaran quan s’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipaments i s’executin per iniciativa pública o s’executin per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruït d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i l’entitat, en el que l’Ajuntament hi sigui part activa. I s’afegeix una nova bonificació de fins el 90% de la quota per aquelles construccions que afavoreixin l’accés i habitabilitat de persones amb minusvalidesa.

- A l’Ordenança reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, s’incrementen els percentatges de bonificació per a creació d’ocupació.

- A la categoria fiscal de carrers, s’incorporen els nous carrers aprovats a la sessió del ple del dia 3 de març de 2011 i s’unifica la categoria fiscal de la Ronda de Sant Oleguer.
-
Segon.- Fonaments Jurídics

1. Les modificacions proposades a l’Ordenança general i a les Ordenances fiscals reguladores dels impostos són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquests tributs determinen els articles de la pròpia norma.

2. L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. En aquest cas i veient l’annex, consta d'una manera clara i amb la redacció pertinent tot el que es modifica.

3. L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2012, les modificacions fetes a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, així com les modificacions fetes a les Ordenances reguladores de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Impost sobre béns immobles, Impost sobre Construccions, instal•lacions i obres i Impost sobre Activitats Econòmiques.

Aquestes modificacions es detallen a l’annex (amb número 1 i 2) que s’acompanya.

Segon.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2012, les modificacions fetes al llistat de Categories fiscals dels carrers.

Aquestes modificacions es detallen a l’annex (amb número 6)que s’acompanya.

Tercer.- Exposar al públic aquests acords provisionals en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com el text complert de les modificacions fetes.

Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.

Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, és qüestiona primerament el mètode del debat. Primer discutim sobre què anem a recaptar i després parlem de quin és el pressupost i quines seran les necessitats, quan realment seria millor establir abans quins són els mínims bàsics que l'Ajuntament ha d'oferir, quina és la gestió que ha d'assegurar i, per tant, quin ha de ser el pressupost municipal i, a partir d'aquí, establim quins han de ser els impostos, les taxes, etc.? Entenc que seria el mecanisme més lògic.
Estem al quart any de crisi global, econòmica, social i a nivell local. Això ens està portant a un augment evident de les conseqüències socials i humanes. Això comporta que si volem mantenir la cohesió social al carrer, haurem de disposar d'un finançament sòlid per poder portar a terme totes les polítiques socials necessàries. Està clar que si no disposem dels recursos necessaris, poc hi podrem fer.
La situació a nivell d’ingressos és difícil. La Generalitat retalla i paga tard, l’Estat ens redueix les seves aportacions i ara ens reclama 8,5 milions d’euros que, a més, ens exigeixen de retornar en 5 anys. Per un mal càlcul que ells hagin fet, no hauríem de pagar els plats trencats les administracions locals. Els únics ingressos que ara mateix de què podem disposar són els que tenim a l’abast, a través de les ordenances fiscals, perquè, com veiem, encara no sabem quin serà l’ingrés que ens farà l’Estat, però el que sí sabem és que l’Estat, any rere any, ens xucla un important tant per cent dels nostres impostos. Diaris com La Vanguardia xifraven en 2.500 euros per habitant i any els impostos que paguem els catalans i no retornen.
Amb aquesta realitat es fa difícil tant des de la Generalitat com des del Govern municipal poder fer front a unes necessitats que van en augment. Si no fem canvis polítics rotunds, ens veurem afectats. Des de la CUP som conscients que l’actual situació de crisi i de pobresa d’una part cada vegada més important dels ciutadans ens obliga a treballar per a no ofegar les economies familiars i precàries. Especialment per a aquests sectors de famílies que estan en situacions d’atur, de risc d’exclusió social..., s’han de fer polítiques de bonificació i s’hauran de reduir els costos de determinats serveis. Les propostes i, sobretot, les nostres al•legacions, que presentarem a partir de demà, van en aquest sentit.
També som conscients que la recaptació de l’administració local, pel que fa a ingressos que fins no fa massa, eren abundants, com ara els ingressos que procedien de les llicències d’obres, de les plusvàlues, de les llicències d’activitats, etc., han caigut. Això també suposa una pèrdua de capital per part de l’administració local, que ens deixa en una situació molt difícil, perquè haurem de fer front a més demanda social, però també haurem de fer front a un important deute bancari, que ens veurem obligats a anar pagant any rere any i que no tinc clar com ho farem.
Per tant, si volem mantenir uns serveis públics de qualitat, d’una o altra manera s’hauran d’augmentar els ingressos de l’Ajuntament. La ciutadania no ha de pagar els plats trencats de la crisi i hauran de ser els sectors que aquests anys s'han beneficiat més dels processos especulatius, de la bombolla immobiliària, etc., qui s'esforcin i col•laborin amb la gestió pública.
El que defensarem des de la CUP serà que les taxes i les ordenances fiscals per al 2012 se centrin en la protecció d’aquells qui ho estan passant pitjor, per tant, caldrà establir beneficis fiscals per a les famílies amb menys ingressos. I també caldrà demanar més esforços a aquelles famílies amb més ingressos i a les grans empreses que facturen més d’1 milió d’euros i que, per tant, paguen l’IAE.
Si entrem en el detall, en primer lloc tenim l’IBI, l’impost més important i que determina de manera decisiva quina serà la factura que acabaran pagant molts dels ciutadans. Com s’ha dit, hi ha hagut una pujada del 32% de l’IBI, que ha vingut imposada per llei, perquè hi va haver una revisió cadastral el 2005 que obligava que al 2012 s'arribés al tipus impositiu del 0,4%.
En general, la política d'intentar compensar aquesta pujada, mitjançant la mitigació de la resta de taxes i impostos, és interessant. Pensem que s’ha d’anar per aquí, però que es podria filar més prim. La CUP proposa, per exemple, en el cas de l’IBI, que s’estableixin mecanismes perquè aquelles persones amb rendes més baixes puguin tenir bonificacions en aquest sentit.
Sí que veiem positiva la bonificació del 50% per habitatges de protecció oficial i, en aquest impost, s'estableix que els pisos buits rebran recàrrecs d’un 50%. El que passa és que això no s’està aplicant perquè no hi ha mecanismes clars que defineixin quins són els habitatges buits de la ciutat de Mataró. Nosaltres creiem que aquest punt és importantíssim i, per tant, d’una o altra manera, des dels serveis tècnics, i també a nivell nacional, s’hauria d’establir quins són els habitatges buits que tenim, especialment pensant en els bancs i caixes que han acumulat gran quantitat de pisos i establiments que tenen buits i que no posen a la venda o en lloguer, senzillament per una política especulativa. És intolerable que aquests bancs especulin i es beneficiin d'aquesta manera.
També creiem que, si l’IBI ha augmentat el 32% per a una família tipus, a les grans empreses, aquelles que facturen més d’un milió d’euros, només els ha pujat un 9%. Ja que demanem aquest esforç als ciutadans, també les grans empreses haurien de fer un nou esforç i col•laborar amb aquestes aportacions que han de servir per poder gestionar públicament els recursos i serveis.
S’ha apuntat, i ho celebrem, que s'instarà una nova revisió cadastral. La darrera revisió cadastral, de l'any 2005, va taxar uns imports que són irreals, que no responen a la realitat actual. El preu que tenen els pisos actualment és molt més baix del que es podria taxar el 2005 i això repercuteix en què la gent està pagant molt més del que hauria de pagar si aquesta tasca reflectís la realitat. Demanem que, des del Govern, es pressioni perquè la revisió cadastral es faci tan aviat com sigui possible i, d'aquesta manera, l'augment del tipus impositiu no acabi afectant l’augment de la factura final d'IBI. Som conscients que això consta en el seu programa, però els demanem rapidesa.
Quant a l’IAE, és un impost que existia a la gran majoria d’empreses i es va eliminar; només s’ha mantingut per a les empreses que facturen més d’un milió d’euros. S’hauria també de revisar la zonificació, en funció dels sectors, per poder tenir més ingressos d’aquestes empreses. El que no compartim són les bonificacions que es fan a les empreses que paguen IAE en funció dels contractes laborals que fan internament. No hi estem d'acord perquè no ens creiem que bonificar contractes de treball en les empreses que facturen més d'un milió d'euros sigui un motiu perquè les empreses acabin contractant més persones. Al contrari, pensem que són bonificacions de les quals s'aprofiten les empreses, que en certa manera nosaltres les estem finançant i ningú no ens garanteix que aquestes bonificacions serveixin per a contractar més personal. El que sí demano és que es replantegin aquesta proposta, de manera que les bonificacions garanteixin que efectivament es contractin més persones. I, sobretot, més persones empadronades a la ciutat de Mataró.
Respecte a l’ICIO, veiem positives les bonificacions del 90% per construccions que afavoreixin l’accés i mobilitat a persones amb la mobilitat reduïda.
Pel que fa a les plusvàlues, com que d’algun lloc o altre haurem d’augmentar ingressos, especialment en transaccions de compravenda creiem que s'hauria d'apujar el tant per cent que s’hi aplica, però no en les herències o cessions.
En relació amb les taxes, volem felicitar el Govern, perquè incorpora una proposta que des de la CUP hem plantejat a tots els debats sobre ordenances fiscals: bonificacions per a totes aquelles persones que facin ús de la deixalleria. Nosaltres també la portàvem al nostre programa electoral. Ara caldrà establir un mecanisme senzill, sense massa burocràcia que, a nivell institucional, no impliqui costos ni de personal, ni de gestió.
Un altre punt interessant seria bonificar les famílies amb rendes més baixes, fins i tot les persones que estan aturades de llarga durada, etc., oferint serveis gratuïts.
Quant a la brossa, en altres poblacions s’ha demostrat que el porta a porta a la llarga surt més econòmic. Es podria estudiar perquè la gestió és millor i és més rendible.
En resum, demanarem que qui més té, més col•labori; i exempcions per a les famílies amb més dificultats. A partir de demà presentarem al•legacions a aquestes ordenances. I avui, ja ho anuncio, ens hi abstindrem, perquè donarem marge al Govern d'escoltar-nos; quan arribi l'aprovació final, ja acabarem decidint el nostre posicionament.

 

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, assenyala que aquest és el primer gran debat d'aquesta legislatura. Les Ordenances Fiscals determinen en gran mesura el pressupost de l'any vinent, però també haurien de marcar el rumb a nivell fiscal del govern. Saber on van a parar els nostres impostos, a què es dediquen, esdevé un exercici necessari per part del govern, que ens indicarà, entre d'altres qüestions, la seva sensibilitat social, i resulta imprescindible la seva coneixença per part de l'oposició per aprovar o no les dites Ordenances Fiscals.

Recordem que els ingressos dels Ajuntaments provenen bàsicament de les aportacions de l'Estat, de la Generalitat, de subvencions per realització d'obres i serveis, i dels impostos propis. Tots aquests ingressos actualment, a causa de la forta crisi, pateixen una davallada. Això és ben sabut per tothom. Si afirmem que a ningú li agrada pagar, segur que no descobrim res que no sapiguem. Tots voldríem tenir els serveis que l'Estat ens dóna de franc. Però, alhora, tots i totes sabem que això no pot ser. Tot té un cost i d'algun lloc han de sortir el recursos. Per què no ho oblidem: els serveis públics els paguem entre tots i totes.

Pensem, però, que el debat no hauria de centrar-se en el que es paga sinó en el que es rep. Malauradament, no sempre som conscients del que rebem, no ho valorem suficientment, i així ens queixem que paguem massa impostos i no veiem la seva traducció en benefici propi. A aquesta sensació contribueix un cert discurs que qüestiona el pagament d'impostos, que el presenta com un mal en si del qual hauríem de desempallegar-nos, desacreditant el paper de l'Estat com a distribuïdor de la riquesa, terreny abonat, per cert, per a què els defraudadors fiscals trobin l'excusa perfecta per no pagar impostos: “si tan dolent és pagar, faig bé d'escapolir-me", argumenten. Bàsicament, doncs, quan parlem d'impostos s'enfronten dos models clàssics. El model liberal, que aposta per un estat mínim, que no intervé en l'economia i que només garanteix l'exercici de la llibertat individual, per exemple, garantint l'existència d'un mercat lliure sense restriccions i un exercici il•limitat de la propietat privada, que privatitza serveis públics, que aposta per sistemes de pensions individualitzades, que aboleix salaris mínims, seguretat social, etc.; davant d’un sistema que aposta per la intervenció pública directa en matèria de despesa pública.

Per una formació política com la nostra, el segon dels models és més just, més eficaç, més equitatiu. Els impostos seran més o menys acceptables segons el que reben a canvi, i en això segurament tots estarem d'acord. Per a ICV-EUIA, si els impostos ens garanteixen una escola pública de qualitat, estaran ben empleats; si el servei públic és dolent i has de pagar una escola privada, no surt a compte. A les societats occidentals i democràtiques com la nostra, on existeix l'estat del benestar, els impostos tenen dues funcions: finançar l'estat i els serveis que dóna i redistribuir les rendes. La ONU publica anualment el seu Índex de Desenvolupament Humà, segurament el millor indicador internacional de qualitat de vida, ja que sintetitza el nivell econòmic, de salut i d’educació de cada país. Doncs bé, entre els sis països de major taxa de fiscalitat, el número 1 és Noruega i el sisè Suècia, països que associem a una alta qualitat de vida i en els quals, molts sovint, ens emmirallem. Sembla clar, doncs, i així ho defensem des d’ICV-EUIA, que ha de pagar qui més té, que els impostos han de ser progressius; aquesta és la millor forma de garantir l’equitat.

Des d'ICV-EUIA, pel que fa al delicat escenari pressupostari municipal, no només per a aquest any, sinó per a posteriors donada la conjuntura econòmica, fa temps que denunciem la insuficiència financera dels Ajuntaments. Una insuficiència que s'ha vist agreujada per una menor transferència de l'Estat, a conseqüència de la davallada d'ingressos de l'Estat, que a més es veurà reduïda per l'impacte de la devolució de la liquidació d'anys anteriors. Entre el que ens donen de manera provisional, el que gastem i el que realment recapta l'Estat espanyol surten darrerament unes xifres negatives pel conjunt dels Ajuntaments. Un excés que el Govern de l'Estat li hem de retornar durant els proper 5 anys, en 60 mensualitats, a partir de l'1 de gener de 2011, quantitats que, en el cas de l’Ajuntament de Mataró són força elevades.

Davant d'aquest panorama, la majoria d'Ajuntaments varen aprovar la congelació de les OOFF pel 2010, i, per tant, no sembla gaire aconsellable apostar, des dels municipis, per pujades significatives de la tributació local pel proper exercici. Tanmateix, continua el degoteig a la baixa de diversos ingressos municipals a causa de la davallada de l'activitat industrial.

Tot plegat, comportarà de nou un dèficit en el funcionament ordinari dels ajuntaments que incrementarà, encara més, les fortíssimes tensions de tresoreria que ja estan patint els ajuntaments enguany, que impliquen perjudicis pels proveïdors habituals dels Ajuntaments —molts d'ells i elles autònoms i pimes—, cosa que no ajuda gens a activar l'economia productiva per sortir de la crisi.

La situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadesa de l'Administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi. La crisi econòmica per la qual travessa el nostre país està afectant de manera important les economies locals des d'una doble vessant: atur i pèrdua de competitivitat i, alhora, aflorament de noves necessitats personals i familiars. La crisi ha fet aparèixer un nou perfil d'usuari de serveis socials: unitats familiars amb tots els membres a l'atur, amb prestacions i subsidis molt per sota dels seus ingressos anteriors i amb un important endeutament familiar o, si més no, una forta càrrega de despesa per l'habitatge habitual .

En aquest context tan excepcional, el paper de l'Administració local haurà de ser molt proactiu, amb la resta d'administracions públiques, garantint que cadascuna compleixi amb els seus deures i competències. Això és el que pensem i proposem des d'una sensibilitat d'esquerres. Aquest paper proactiu només es pot plantejar si els ajuntaments tenen garantits els recursos per afrontar-ho, recursos que hauran d'anar creixent anualment en proporcions similars al creixement de les noves necessitats de la ciutadania. Cal doncs, més que mai, exigir un acord urgent entre el Govern de l'Estat, la Generalitat (GGAA) i les entitats municipalistes per a un nou Model de Finançament Local (MFL) que hauria d'entrar en vigor al més aviat possible. Des del Govern de l'Estat s'insisteix a postergar la negociació del nou MFL, sense concretar-ne cap data, proposta a la qual ens oposem rotundament (PSOE i PP van en el mateix sentit, en aquest tema). Des d'ICV-EUiA-E ja fa molt de temps que estem reclamant la necessitat d'aquest nou MFL. Insistim, una vegada més, en la urgència de l'Acord i de la seva entrada en vigor i en no acceptar cap nova demora en aquest tema —recordem que fa dos anys, ja ens vam manifestar en contra de la proposta del ministre Chaves de posposar la negociació fins després de les municipals 2011, negociació que tampoc s’ha produït desprès d’aquesta data—.

Tanmateix, proposem que, fins llavors, es faci un esforç addicional tant per part del Govern de l'Estat, com per part del Govern de la Generalitat, que garanteixi un escenari pressupostari municipal amb unes mínimes garanties de cobertura dels serveis propis i els assumits

En aquest escenari tan delicat, la clau rau en la manera d'afrontar aquest problema. I és en aquest punt que vull fer referència a dos criteris: equitat i austeritat. Equitat i austeritat no són incompatibles, sinó que poden ser complementaris. De fet, assolir aquesta complementarietat és aplicar de debò polítiques d’esquerres. Aquest plantejament ens permetrà fer compatibles les mesures anticrisi amb les mesures antidèficit.

Parlem d’equitat. Algunes forces polítiques (PSC, CIU i PP, especialment) ens diuen que la gran solució a tots aquests problemes és el copagament en alguns serveis públics, per exemple, amb expressions o plantejaments de l'estil de "qui vulgui serveis no obligatoris que se'ls pagui". Quan la realitat és que no s’aplica un copagament, sinó un “repagament”, doncs es tracta de serveis que ja hem pagat via impostos. Amb plantejaments d'aquest tipus cauen, novament, en tractaments lineals de totes les persones, molt propi de les polítiques de dretes, però també del PSC-PSOE —recordem els famosos 400€, el xec nadó—. Des de ICV-EUIA preferim plantejaments radicalment diferents, en la línia de "qui es pugui pagar els serveis públics no obligatoris, que els pagui; però, alhora, hem de garantir l'accés a aquest servei a qui no se'l pugui pagar". Hi ha una notable diferència en el plantejament. El concepte d'equitat que defensem des d'ICV-EUIA parteix d'aplicar la progressivitat en qualsevol contribució ciutadana al finançament d'un servei públic municipal. Una pràctica molt adequada, en aquest sentit, és la que han adoptat alguns ajuntaments amb la tarifació social. Si volem avançar en equitat, la tarifació social és una condició necessària. Segons dades fetes públiques per tècnics de gestió tributària de I' AEAT, el 55% dels assalariats/es catalans/es és mileurista i el salari mitjà a Catalunya és de 20.097€ l’any. Per tant, la major part de la ciutadania del nostre país es troba en la franja de renda mitjana i baixa. Una política d’esquerres de debò, que posi en el centre dels seus objectius l’equitat i la inclusió social, ha de fer possible que els equipaments, els serveis i les activitats municipals reflecteixin la presència majoritària d’aquesta franja social. En aquest context, si debatem la progressivitat del sistema fiscal en l'àmbit estatal o autonòmic, no la podem obviar en l'àmbit local. Cal preguntar- se si la política fiscal local és progressiva o no; si recull suficientment la capacitat econòmica dels usuaris i les usuàries i si és una eina bona per a la igualtat d'oportunitats en I’accés als equipaments, serveis i activitats municipals.

Des d'ICV-EUIA tenim el ple convenciment que hi ha una política fiscal local plenament coherent amb les polítiques locals d'inclusió social, que passa per la tarifació social de les taxes i els preus públics municipals. La tarifació social fa un plantejament, partint gairebé des de zero, que consisteix en l'establiment de diversos preus d'un mateix servei segons el nivell de renda dels usuaris/es (i d'altres circumstàncies personals i/o familiars), establint franges d'usuaris/es i un determinat preu per a cada franja que cobreix un percentatge variable del preu de cost de provisió del servei. Per aquest motiu, proposem l'establiment d'un sistema de tarifació social que s'ajusti per a cada persona a la seva renda individual o familiar, així com a d'altres circumstàncies personals i/o familiars, sigui un criteri polític central en la política municipal els propers anys.

D'altra banda, hi ha un deute pendent del govern de l'Estat vers els ajuntaments, que contribueixi a aquesta progressivitat fiscal: la necessària reforma de l’IBI, el tribut local més important que està mancat de qualsevol possibilitat de progressivitat i per tant d'equitat. Des d'ICV-EUIA ja fa molts anys que reclamem una reforma en profunditat d'aquest tribut, de manera que se'n pugui modular el seu impacte sobre les famílies, en funció de les capacitats reals de cadascuna d'elles. En diverses ocasions hem presentat al Congrés dels Diputats proposicions de Llei en aquest sentit —la darrera en el debat dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2011— i, en cap d'elles la proposta no ha prosperat pel bloqueig polític conjunt de PSOE, PP i CIU. Queda clar, doncs, que aquestes formacions prefereixen mantenir el sistema actual que és del tot lineal i, per tant no equitatiu. Tot i així no defallirem en aquesta lluita, perquè és de justícia.

Finalment, per tal de garantir l'equitat cal defugir plantejaments excessivament demagògics en el sentit que "ara amb la crisi toca congelar impostos”. Res més inequitatiu, quan congelem afavorim especialment els que més tenen.. Sabem, però, que aquest any, això serà difícil d’aplicar, principalment perquè el tribut local més potent, l’IBI, l’hem d’apujar per llei un 32%, i semblaria lògic, per aquest any, no apujar la resta d’impostos i taxes. El que no veiem amb bons ulls, però, és la possibilitat de compensar aquesta pujada amb la rebaixa d’altres taxes per compensar l’IBI, això afebleix la capacitat pressupostària de l’Ajuntament en un moment en què, més que mai, necessitem ingressos per a atendre les necessitats de la ciutadania, molt tocada pels efectes de la crisi. No hem d'oblidar que tenim una eina molt potent en I'Administració Local, ja que pot tenir "caràcter compensatori" en el cas de l'lBl, les plusvàlues, l’IVTM,..., les subvencions. Fins que no arribi la reforma dels impostos locals (dins d’un nou MFL) que permeti aplicar-hi progressivitat haurem de servir-nos de les subvencions. Per tant, ningú que no estigui en situació de poder fer front a la pujada de l’IBI hauria de sortir perjudicat per la mateixa.

Parlàvem d’equitat i austeritat com a criteris per afrontar la crisis de manera justa i rigorosa. I quan parlem d’austeritat haurem d’esmerçar esforços en la línia no demagògica de reduir de manera rellevant la despesa ordinària, alhora de no prendre decisions polítiques en tema d’inversions que hipotequin en el futur l’Ajuntament.

En tot cas, aprofundirem sobre aquest criteri més endavant quan entrem a discutir els pressupostos.

Al principi de la meva intervenció feia esment a la importància del debat sobre les ordenances fiscals. Avui, haurem de fer l'aprovació inicial, i tots els partits polítics presents ens haurem de posicionar. Nosaltres, en aquesta aprovació inicial votarem en contra.

1. Entenem, que les OOFF no poden deslligar-se dels Pressupostos, i a hores d’ara no sabem què, com i de quina manera distribuiran els ingressos, ni tampoc com ajustaran les despeses. No sabem, per tant, a què destinaran el romanent d’aquest increment substancial de l’IBI, no sabem si compensaran dit increment amb una rebaixa d’altres taxes, no sabem del cert què pensen fer. I ens agradaria saber-ho.

Ja ho hem dit abans, l’impacte de la forta pujada de l’IBI es pot minorar (pràcticament fer desaparèixer) en aquells casos en que per les circumstàncies personals així ho requereixi. No fem demagògia, no fem populisme dient que rebaixem altres impostos per compensar. La presumible “gràcia” que li podem concedir a un ciutadà o ciutadana tot rebaixant-li una taxa en 20 o 30 euros anuals, pot representar per les arques municipals més d’un milió d’euros de menys en la recaptació. El benefici individual no pot anar en contra del benefici col•lectiu.

2. I també perquè, i tornant al principi de la meva intervenció, aquest debat és prou important com per què el govern hagués promogut uns contactes qualitatius amb l’oposició de cara a consensuar aquestes ordenances fiscals.
Però no ho han fet, tan sols ens hem reunit el nostre grup amb la regidora d'Administració i Atenció ciutadana llur única intenció era la de copsar el nostre posicionament davant aquesta aprovació inicial.

Un govern en minoria no pot governar des de la minoria, i si ho fa, s'ha d'atenir a les conseqüències. Un govern com el seu, senyor Alcalde ha de buscar més complicitats, més acords, més consensos. Sobretot en temes tan importants com el de les Ordenances Fiscals i els Pressupostos.

No s'hi val traspassar la responsabilitat als partits de l'oposició tot dient-los que facin aportacions, sense tenir un document ben treballat que indiqui el camí que volen seguir vostès. Nosaltres estem disposats a fer totes les aportacions que calgui i arribar a acords, però vostès han de ser capaços de fer les propostes que com a govern els pertoquen.
A partir d’avui s’obre un període d’ aproximadament un mes per fer les aportacions a les ordenances fiscals, i serà en funció de la predisposició del govern a tenir en consideració les nostres propostes, que decantarem el nostre posicionament final.
Finalment, esperem que la voluntat expressada una i mil vegades per aquest govern de cercar consensos més enllà de les sigles es faci realitat i les propostes que presentarem per millorar aquestes ordenances fiscals siguin tingudes en compte.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, comença referint-se al punt 18. Es vole afegir un nou apartat 3 a l’art. 38 per preveure la col•laboració de l’Agència Tributària quan el deutor no tingui béns embargables a la província de Barcelona; potser caldria afegir-hi un 4t. apartat que contempli quines mesures es pensen prendre per recaptar els deutes dels estrangers. Perquè si només es tracta de perseguir els ciutadans nacionals, no s’esforcin vostès a promocionar el turisme a la nostra ciutat, perquè amb el turisme sanitari, el de les prestacions socials, el fiscal i el penal, no caldrà que es construeixin més hotels.
Pel que fa a la proposta de modificació de l'article 10 sobre l'IBI, l'única modificació que puc apreciar respecte a les ordenances anteriors, com tots, és el tipus de gravamen per als béns de naturalesa urbana d'ús residencial, que passa al 0,40% del 0,33% anterior. Atès que aquesta espectacular pujada ve regulada pel que estipula l’article 72 de la Llei d’hisendes locals, nosaltres no podem votar-hi ni favorablement, ni contràriament, ni abstenir-nos-hi, perquè això és executable per la mateixa llei. No puc entendre que portin al ple aquesta proposta i que l’hàgim de votar. Per tant, el meu vot, com el dels altres partits, no servirà de res. El que sol•licitaria és que aquesta proposta de modificació fos retirada i, si vostès ho desitgen, des del Govern, des de PxC, estaríem contents de posar-nos a treballar per una revisió a la baixa del valor cadastral.
Quant al punt 19, en relació amb la proposta d’afegir el capítol 9 per bonificar la taxa de la brossa domiciliària a aquelles persones que utilitzin la deixalleria municipal, nosaltres havíem demanat que s’augmentessin les bonificacions, però valorem positivament el fet de proposar afegir aquest nou capítol, ja que suposa un gest per a estimular la consciència del reciclatge. Aquest punt, però, el votarem negativament, perquè, pel que fa a l'article 4 sobre la taxa per estacionament de vehicles a la via pública, això és quelcom que nosaltres teníem al nostre programa: aplicar algun tipus de tarifa plana. El que nosaltres demanem és que no s'augmenti la tarifa, que es mantingui l'excepció de la tarifa als conductors de vehicles que tinguin la consideració de residents i donar un adhesiu acreditatiu per a exceptuar de la tarifa a tots els titulars de vehicles que acreditin que el seu lloc de treball o d’estudis es troba situat dins del quadrant següent: per la part de muntanya, a l’alçada del Camí de la Geganta, entre el carrer del Rierot fins a mar, i la ronda General Prim fins a mar. N’hem fet el mapa i us el farem arribar amb les nostres al•legacions.
Quant al punt 20, aquest sí que el votarem favorablement, ja que el nostre representant en el tema de les Aigües de Mataró ha col•laborat en el projecte i hi confiem.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, opina que el debat de les ordenances ve marcat per dos factors cabdals: En primer lloc, la pujada de l’IBI, que s’ha de produir forçosament. Val a dir que no ens la podíem haver estalviat, però sí que podíem haver avançat la revisió del cadastre, perquè, com s’ha dit, el valor dels habitatges avui dia no és el valor de fa uns anys.
En segon lloc, la crisi que estem patint i que genera que molts recursos que tenia el propi Ajuntament, tant externs —com ara les aportacions de la Generalitat o de l’Estat—, com propis —com ara impostos, taxes...— s’estan reduint o desapareixent. Pensem que l’IAE només hi ha una empresa a Mataró que el pagui, o molt poques. Aquest és un dels drames que tenim com a ciutat. Tant de bo tinguéssim més empreses que poguessin pagar l’IAE.
Nosaltres pensem que dins d’aquests dos paràmetres s’ha d’emmarcar tot el debat de les ordenances fiscals.
Ens queda com a gran aportació econòmica la pujada de l’IBI, sembla ser, perquè les de l’Estat sembla que no vindran i que fins i tot seran negatives —haurem de retornar més de 8 milions d’euros del PIE—, i, pel que fa a les aportacions de la Generalitat, haurem d’estudiar emprendre accions fiscals perquè allò que es va signar tampoc no vindrà. Però nosaltres no hi estem d’acord, perquè amb aquest increment de l’IBI continuarem fent rutllar una maquinària municipal que no deixa de ser, com va dir el meu company David Rovira, “una gestoria ineficaç i cara”.
Per tant, el nostre vot en aquestes ordenances dependrà del fet que veritablement aquests diners que els fem pagar als mataronins no siguin tant per fer rutllar la maquinària municipal, que també, sinó que vagin encaminats cap al que deia la Sra. Soler. És a dir, a millorar la situació de les empreses, perquè puguin generar activitat econòmica, i a la creació d’empreses. I també cap a la protecció social, tal com deien el Sr. Safont-Tria i el Sr. Martinez.
Nosaltres els farem confiança avui, però en el ben entès que en l’aprovació definitiva veurem remarcat això i algunes altres coses:
Sabem que l’IBI permet algunes petites modificacions que el poden fer un impost més progressiu. Per exemple, es poden introduir bonificacions per als habitatges de valor cadastral més baix, i entenc que les persones que tenen un habitatge amb un valor més baix són les més necessitades avui. Aquesta serà, doncs, una de les nostres esmenes. Donat que l’IBI ha de pujar un 32% de mitjana, ens preocupa quina és la destinació que tindran aquests diners que entraran. Em sembla bé el tema d’ajudar les empreses, de fomentar l’emprenedoria, de crear llocs de treballs, de ser sostenibles a nivell mediambiental, però cal fer més coses. Crec que difícilment podrem apaivagar l’impacte del 32% d’IBI rebaixant altres taxes. L’única possibilitat, però entenc que seria complicada, és tractar individualment a cada contribuent, i d’aquesta manera aquells que es veuen més afectats per la pujada se’ls podria bonificar amb unes altres taxes o serveis públics. Aquests diners s’haurien de destinar a altres coses com millorar el manteniment i neteja de la ciutat, ja que al seu moment es va reduir de manera molt important la despesa en neteja i hi ha carrers que estan en un estat lamentable.
Parlava la Sra. Lora de la zona blava i jo crec que s’ha de replantejar aquest model. Cal que els aparcaments en rotació (zona blava i zona taronja), que pretenen afavorir la rotació perquè es doni l’activitat comercial en determinats llocs de la ciutat, es replantegin o es rebaixin en zones on pràcticament no hi ha ni una botiga ni un banc, és a dir, on no es compleix el requisit de ser carrers comercials. Hi ha gent que no té per què pagar això ni és la filosofia que la zona blava persegueix.
Em sembla interessant remarcar, tal com apuntava el Sr. Martínez, que ha arribat el moment que ens mirem taxa per taxa i preu públic per preu públic, perquè, amb la situació que tenim i les necessitats de generar activitat econòmica i d’atendre els que més ho necessiten, hi ha luxes que no ens podem continuar permetent.
Per cert, he trobat una mica contradictori que ICV-EUiA abans parlés sobre les escoles bressol en els termes que ho han fet i ara parlin de serveis no obligatoris que s’han de pagar. A mi em sembla que hem d'aconseguir generar recursos per als serveis que són veritablement importants. Aquests serveis importants són els que generen activitat econòmica, que ens permetran tenir més llocs de treballa, i els que atenen els que pitjor ho estan passant.
En resum, ens agrada la música, els farem confiança avui, votarem el 32% de l’IBI perquè no hi ha més remei, però aquest vot no és un sí definitiu. El que parlem i acordem d’aquí al desembre tindrà molt a veure amb el vot que finalment farem.

 

La senyora Montserrat López, portaveu del grup municipal Socialista, recorda que aquesta és la primera vegada en molts anys que el PSC no presenta la proposta d’ordenances exercint la responsabilitat de govern. Però avui també farem un exercici de responsabilitat a l’hora d’explicar el sentit del nostre posicionament respecte a la proposta del Govern municipal.
La proposta que ha presentat el PSC és que, donat el marc de la crisi, l’atur, les dificultats de les famílies i les empreses, considerem que no podem incrementar la pressió fiscal a la ciutadania. Per això, el que proposem és la congelació de tots els tributs aplicables a la ciutat.
També un criteri molt important és ajudar a reduir l’impacte de l’increment del 32% de mitjana de l’IBI als contribuents. Per això fem la proposta de compensar aquest increment amb una reducció similar de la taxa de la brossa. Perquè l'objectiu és que la pressió fiscal dels contribuents per al 2012 sigui similar a la de l'any 2011.
El tercer element que posem sobre la taula és la nostra plena disposició a treballar conjuntament amb el Govern municipal aquesta proposta d’ordenances, per consensuar-la.
Vam adreçar una carta a l’Alcalde, però encara no n’hem rebut resposta ni tampoc cap trucada. Sí que ens hem reunit amb la regidora responsable d’Administració i Atenció Ciutadana, com ens consta a tots els grups municipals, i nosaltres també vam tenir la sensació, com el grup d'Iniciativa, que l'únic que volia era conèixer la nostra intenció de posicionament final. Ens va dir que intentarien estudiar la proposta en el marc de totes les propostes que fessin tots els grups municipals, per tant, més endavant, però que en principi no la trobaven gaire factible.
La confirmació que rebutjaven la nostra proposta la vam tenir aquest dilluns, per veu del primer tinent d’alcalde i portaveu de CIU que ens va dir que no era possible.
Per això el nostre posicionament serà negatiu. La situació complicada en què viu la nostra ciutat i, sobretot les famílies i empreses, creiem que no permet una pujada tan alta aquest any. Cal remarcar que els governs anteriors presidits pel PSC vam ajudar activament els mataronins aplicant una pressió fiscal que sempre ha estat al voltant de l’IPC. Aquest sempre havia estat el nostre compromís electoral i sempre l’havíem acomplert.
És veritat que l'any 2005 vam fer una revisió cadastral i també que, durant els 6 anys posteriors, els governs del PSC vam fer servir la possibilitat que dóna la llei de no aplicar un increment de l'IBI sobtat, sinó gradual, a fi de mantenir aquest increment de l'IBI al voltant de l'IPC, com a mesura real d'ajuda a les famílies. Això significa que els contribuents durant tot aquest temps han deixat de pagar molts diners, segons els nostres càlculs uns 250 euros de mitjana, la qual cosa ha obligat l’Ajuntament a ajustar d’una manera clara i contundent les seves despeses. La responsabilitat per poder ajudar les famílies i empreses de la ciutat.
Ara que la crisi és tan forta, malgrat l’obligació de la llei d’aplicar aquest increment del 32%, creiem que hem d’intentar continuar ajudant els nostres ciutadans. Hi han possibilitats, perquè nosaltres n’hem posat alguna sobre la taula, però vostès no semblen disposats a parlar-ne perquè d'entrada l’han rebutjada. Això demostra que no tenen voluntat de diàleg ni de consens, i això en ha resultat molt decebedor. Estem obligats a fer un esforç, a intentar treballar per trobar una solució per als nostres ciutadans. Això és el que la ciutadania espera de nosaltres.
A més, vostès tampoc no ens expliquen res més d’aquesta proposta d’ordenances. Ara, quan la regidora presentava la proposta, feia referència a algunes dades de l’estat econòmic de la ciutat, molta més informació de la que hem rebut a la comissió informativa, perquè les dades més genèriques les tenim des del setembre, quan vam parlar de l’estat d'execució del pressupost, que feia referència al mes de maig. Per tant, ens queda molt lluny.
Ens assabentem pels mitjans de comunicació que hem de retornar 8 milions d’euros a l’Estat; també m’agradaria poder haver tingut aquesta informació a la comissió informativa per a discutir-la i analitzar-la junts. Però el pitjor de tot això és que no sabem què volen fer vostès. Han passat més de quatre mesos i mig des de la constitució del nou consistori i del nou Govern, més de 5 mesos i mig de les eleccions, i encara no sabem quin és el seu pla de mandat, el seu projecte per a la ciutat per al mandat i per a aquest any 2012. Només tenim un full de 10 línies, que diu: “Mataró emprenedora, Mataró innovadora, Mataró segura...” i res més. Això dista molt del que ha de ser un Pla d’Actuació Municipal. Tenim dret a exigir-los que ens expliquin què volen fer amb els més de 4 milions i mig que es recaptaran de més respecte al 2011. Ens ho han d’explicar, els ciutadans hi tenen dret.
Respecte a les tarifes, l’aigua és la més significativa. El que fan vostès és modificar els blocs de consum en funció dels quals s’aplica el preu: redueixen el primer tram domèstic, ja que a partir d'ara el volum serà més petit (passa de 6 a 5 m3), i ens apugen un 6% el preu. Per tant, això és una doble pujada. Aquest tram el paga tothom, tots els ciutadans. La resta de trams, els que es refereixen al consum superior, no es toquen. Això significa 10 euros per any de mitjana per cada abonat. Si hi sumem els 85 euros de més de l'IBI, ara ja estem en 95 euros més cada any per contribuent, el que suposa una pujada molt important. Trobem a faltar el compromís social, ambiental, de redistribució de l'esforç fiscal en la política tarifària de l'aigua.
A més es mantenen les inversions previstes en la xarxa d’aigua i clavegueram. Totes elles són imprescindibles aquest any 2012? Incrementem l’endeutament, però no deien que en teníem massa? Ara, quan vostès governen ens ho podem permetre? A l’exposició feta a la comissió informativa van dir textualment: “La previsió d’inversions l’hem feta sobre la base de la tarifa”. Tornem a anar al més fàcil: com que volem fer tantes inversions, hem de buscar diners. Com? Anem a l’endeutament, és a dir, als bancs, i apugem la tarifa de tots els abonats de Mataró. Més endeutament significa pagar més despesa financera l'any vinent, sembla que ens ho podem permetre. És veritat que desconeixem l'altra part dels ingressos de les administracions i la política de despeses, la qual cosa ens fa difícil fer una valoració més conjunta.
Tenim la sensació que estem aplicant maneres de fer de l’empresa privada en una empresa pública, la Companyia d'Aigües. Aquesta no té l'objectiu de vendre més aigua, sinó un oferir un servei de màxima qualitat als abonats, amb vocació de servei social i de protecció ambiental. A més, la tarifa social que diuen que incorporem ara, es fa perquè és ara que l’ACA l’ha creada i nosaltres ens hi adherim. Però nosaltres això ja ho aplicàvem, és a dir, a les famílies amb dificultats nosaltres ja les ajudàvem.
Un altre element important: encara no tenim el pla de treball de la companyia. Vostès saben que aquest és l’acord que vam prendre al setembre quan els vam donar suport a una de les seves propostes. Al 7è punt l’acord, deia que “al consell d’administració d’octubre es presentaria aquest pla de treball”, i encara no l’hem vist. De tota manera, en aquell consell van presentar per a ser aprovat el pressupost per al 2012. Però si no sabem què volem fer, com podem definir la política d’ingressos? Altra cosa sorprenent és que tenen la previsió d’obtenir resultats positius, beneficis: 1.300.000 euros. A més a la comissió informativa ens diuen que 1 milió d’euros revertirà en l’Ajuntament, però no ens diuen per a fer què. On és el contracte programa entre l'Ajuntament i AMSA ? És bàsic per saber a què destinaran els diners.
Respecte a les taxes, hi ha una pujada d’un 11% en la zona blava, la qual cosa no entenem. Nosaltres aquest 2011 vam fer un increment molt més mesurat, a causa de la crisi, i per tant presentarem propostes alternatives.
Finalment, pel que fa a les bonificacions per a compensar aquestes pujades, proposen bonificacions en la taxa per llicències urbanístiques, en la de llicències ambientals, en l’impost de construcció i en la taxa de la brossa per qui utilitzi la deixalleria, però el pagament d’aquestes taxes només afecta les persones que en fan ús, no en general , per tant, no ajuden a reduir l’impacte de l’increment del 32% de l’IBI a les famílies i empreses de la ciutat. Una família que no demani cap llicència urbanística, ni ambiental, ni faci cap obra, com es veurà beneficiada per aquestes bonificacions ? No és una ajuda efectiva, com la que nosaltres proposem. A més, la bonificació de la taxa de la brossa per ús de la deixalleria repercutirà en el rebut del 2013 i, per tant, l’ajuda en el 2012 tampoc no es veurà. Creiem que aquestes bonificacions no són cap solució real per les famílies, que hauran de fer front a l’impacte d’aquest increment de l'IBI.
Respecte a la revisió cadastral de la qual s’ha parlat i que vam comentar l’any passat, nosaltres vam fer una consulta al Ministeri i ens van dir que no. En tot cas, ara hem tornat a fer la sol•licitud i esperarem a veure quina és la resposta.
Davant d’aquesta manca de voluntat per a treballar conjuntament una alternativa que doni una solució real als mataronins i per la manca de voluntat de diàleg mostrada envers nosaltres, ens veiem obligats a votar en contra d'aquestes ordenances. No renunciarem a continuar defensant els interessos dels nostres ciutadans i ajudant qui més pateix, malgrat no exercim el govern.
Tanmateix, presentarem al•legacions en aquest període que ara s’inicia i ens tornem a posar de nou a la seva disposició per a treballar conjuntament una proposta millor per als mataronins.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de CiU en primer lloc es refereix al que ha dit el Sr. Safont-Tria sobre el mètode utilitzat, és a dir, aprovar primer el pressupost i després fer les ordenances. Vull deixar constància que els que ja portem uns quants anys recordaran que el Sr. Mañach va demanar no fer-ho a la inversa, sinó en bloc, i aquest és el desig de CIU. El que passa és que les ordenances fiscals, per llei, han d’estar aprovades el 31 de desembre de l’any, sinó no es poden aplicar, i que, tal com ha passat els dos darrers anys, el fet de no conèixer quins són els ingressos pel que fa a la participació en els ingressos de l'Estat i la Generalitat ha impedit tenir el pressupost a la vegada que les ordenances. Això és el que ha passat aquest any i els dos anteriors, amb l’agreujant que el 2009 hi va haver un càlcul equivocat i ara sembla que es reclamen aquests 8 milions i mig d'euros. Des de CIU demano poder tractar en bloc ingressos i despeses, el que passa és que no sempre això pot ser realitat.
El grup municipal de CIU que, en aquest cas, forma el Govern municipal votarà a favor d’aquestes ordenances fiscals, no perquè siguin al 100% del seu grat, sinó per responsabilitat i per realisme. No ha estat CIU qui ha escollit els increments de cada any en l’IBI que ens han portat a aquest 32% i que ens obligarà també a fer un increment important l’any que ve (al voltant del 9%). Esperem, però, que aquest 9% no afecti tant les economies domèstiques, pel fet d’aquesta revisió cadastral que hem demanat diversos grups i que sembla que aquesta vegada s’acceptarà. Això és el que marca la llei.
Nosaltres no podem imaginar-nos una rebaixa de taxes com la brossa en una quantitat tan important, senzillament perquè baixar-la, com que la taxa correspon al pagament d’un servei, suposaria incrementar l’aportació municipal de manera molt considerable. No ens hem d’oblidar de com està anant la recollida de brossa i neteja a la ciutat, producte d’unes rebaixes en els pressupostos dels darrers anys, degut a la situació econòmica. És una realitat que han baixat considerablement aquests pressupostos, per tant, o els baixem una altra vegada, sense poder garantir un servei de prou qualitat, o fem un increment de l'aportació de l'Ajuntament molt important. Això sense passar per alt la reclamació de la concessionària d’un compromís verbal amb el Govern anterior que a finals d’any puja 1.200.000 euros, perquè ara hi ha un desfasament entre el que preveu el plec de condicions i l’augment salarial que es va permetre a l'empresa en els pactes del darrer conveni. Com volen que donem suport, doncs, a una baixada de la taxa de la brossa? Nosaltres pretenem mantenir la qualitat dels serveis intentant reduir al màxim l’efecte en l'increment de l'IBI, mitjançant una sèrie de bonificacions que ja hem explicat i també fraccionant el rebut, no només el domiciliat, sinó el que es paga per finestreta.
Respecte a aquest 32% s’han esgotat totes les possibilitats, s’han fet consultes a la casa i a la Diputació per si ens el podíem estalviar. L’única cosa que passaria si féssim el que proposa la Sra. Lora és que tot quedaria igual, i totes les bonificacions i fraccionaments tampoc no tirarien endavant. Per tant, tindríem el mateix increment, però, en canvi, es deixarien d’aprovar totes les altres bonificacions. Per això actuem amb responsabilitat i realisme.
Finalment, des de CIU vam conèixer el que ens explicava la Sra. López abans per la premsa que per la carta que va rebre el Sr. Alcalde. El Pla de Mandat se'ls presentarà el proper dilluns i ja han estat convocats. Quan van rebre els 10 eixos, la voluntat era poder rebre aportacions de tots els grups, fet que no s’ha produït. Segur que nosaltres n’hem d’aprendre molt, segur que ens equivocarem —com ja ha passat—; ara bé, les coses no tenen una sola òptica.

 

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, passa a respondre les intervencions dels diferents grups.
Comentava el Sr. Safont-Tria el tema del mètode, és a dir, poder portar dins del mateix expedient ordenances i pressupostos. Estem d'acord, però en els dos últims anys també s'ha fet així, i aquest darrer any, a banda de les incerteses que explicava el Sr. Fernàndez, hi hem d’afegir, a més, el fet que el 20 de novembre tenim un procés electoral i, per tant, no tenim encara notícies dels pressupostos de l’Estat. Ara no sabem si tindrem un pressupost pel febrer-març del 2012, ni si anirem a pressupostos prorrogats i, com ja s’ha comentat, és prou important la xifra de l‘aportació d'ingressos de l’Estat per a intentar fer un pressupost assenyat i amb certeses. Com que ara aquestes certeses no les tenim, no hem portat aquest expedient conjuntament a aprovació.
També parlava el Sr. Safont de les polítiques d’unificació i reducció de costos de determinats serveis, i nosaltres hi estem totalment d'acord. Estem oberts a estudiar les propostes que vostè ha comentat, via al•legacions, i intentarem incorporar-les en aquest document que avui és només provisional. Vostè parlava de certes mesures en concret que la llei no permet, però quan ens les faci arribar ja li respondrem. Però n'hi ha d'altres que sí que les podríem recuperar i incloure-les.
En aquest saló de plens s’ha parlat moltes vegades dels beneficis fiscals a certes empreses o que cada cop hi ha més empreses que haurien de pagar més. Cada cop hi ha menys empreses que paguin l’IAE, les empreses creen ocupació i hem de fomentar que hi hagi més empreses, ja siguin petites, mitjanes o grans i, per tant, s’ha d’ajudar i més en aquests moments.
Quant a la revisió cadastral, s’ha sol•licitat la revisió per adequar els valors cadastrals a la situació i preus actuals del mercat i s’ha acceptat. Per tant, es podrà fer revisió del cadastre el 2012 amb efectes per al 2013. En resum, prenc bona nota de les seves aportacions i les estudiarem. Vostè parlava de progressivitat, qui més té més ha de col•laborar, però no cal oblidar que ara cada cop més hi ha menys gent que tingui més. Aquesta greu crisi econòmica ha homogeneïtzat una mica tothom en aquest sentit. Hi ha molt poca gent que tingui més que els altres.
Incorporem bonificacions que vostè comentava en aquest expedient: la bonificació de la renda no la permet la llei, però sí la bonificació per família nombrosa. Ja en parlarem plegats.
Pel que fa a la intervenció d'ICV-EUiA, justificava aquest vot contrari perquè no estaven lligades aquestes ordenances al pressupost, i li comento que durant aquests dos últims anys tampoc no s’ha fet així i vostès estaven al govern. No crec que aquest sigui un motiu de pes per a votar-hi contràriament i, a més, si no s’aproés la proposta acabariem tenint les ordenances fiscals de l'any passat, que no recullen les bonificacions que proposem, però tindríem igualment l'augment del 32% de l'IBI.
El Sr. Martínez ha fet un discurs programàtic que jo valoro, també ha parlat d'un model social demòcrata, de Suècia i de Noruega... però la realitat nostra és la que és. Vostè parlava d’equitat i d’austeritat, però vostè ha dit que “nosaltres donem gràcia”. L'Ajuntament no és el Cèsar, no dóna gràcia a ningú, i això seria contrari al discurs d'equitat al qual vostè s'ha referit.
Aclareixo que les reunions eren després dels 15 dies des de l’avantprojecte d’ordenances fins a poder portar a aquest ple aquest expedient d'aprovació provisional. En aquest cas, es tractava de saber si hi havia alguna aportació del seu grup, però no se m'havia fet arribar cap aportació per cap mitjà i d'aquí la meva entrevista personal amb vostè per saber si hi havia alguna aportació, si s'havien mirat la documentació, etc., per a discutir el que calgués i no només saber quina era la seva valoració i el seu vot. Vostès són sobirans per a decidir el que considerin.
En referència a la intervenció de PxC, vull aclarir que l’Ajuntament té prou coses importants a fer que no pas perseguir ciutadans, siguin nacionals o no. També els explico que hem de votar, perquè l’IBI és un tipus impositiu que forma part de la política fiscal de l’Ajuntament i, com a tal, hem de portar aquest expedient d’ordenances que recull totes les figuratives impositives que existeixen, malgrat sapiguem que el resultat de la partida és el que és. Cal continuar amb el procediment.
Les ordenances fiscals tenen un calendari determinat per poder fer efectiu l'any fiscal que va des de l'1 de gener fins al 31 de desembre.
Vostè parlava també de la zona blava, les aportacions de tarifa plana i altres aspectes del seu programa electoral, i li reitero que ens facin arribar aquestes propostes perquè nosaltres les puguem valorar. Si ens sembla que podem tirar-les endavant, no tindrem cap inconvenient a incorporar-les.
Quant a la intervenció del PP, ha demanat el Sr. López que aquests ingressos que vindrien de més per la pujada de l’IBI no es destinin només a fer funcionar la “maquinària de gestoria ineficaç”, segons ha dit. Crec que l’Ajuntament no ha de fer de gestoria, sinó que ha de ser eficaç i, car o barat, ha de fer una feina i donar uns serveis als ciutadans. Aquest Govern està en la línia de la transparència, de millorar la gestió de l'Ajuntament, de treballar amb eficàcia i d’informar en tot moment del que costen els serveis municipals.
Tant la proposta d’augment de la neteja viària com la del tractament individual de cada contribuent, parlem-ne via al•legacions a veure si les podem recollir. Vostè ha comentat que durant els últims anys s’ha fet un esforç i s’ha reduït l’aportació a la neteja viària, la qual cosa fa que els carrers estiguin més bruts. Aquesta és la realitat i, per tant, hauríem de mirar de reconduir aquesta situació aplicant algunes mesures i captant les idees que vostès ens plantegin.
També han demanat de replantejar la zona blava, oferint diverses opcions. També miraríem d'afavorir el tema de la rotació comercial, podríem mirar taxa per taxa i preu públic per preu públic, la qual cosa suposa un esforç. Hi ha un estudi de costos darrere i una feina dels professionals i tècnics de la casa que requereix temps, i les ordenances tenen un temps d'aprovació i no hem pogut fer aquest esforç que estic d’acord que s’ha de fer.
Pel que fa a la intervenció de la Sra. López, val a dir que hi ha certes coses que s'han de deixar clares. Vostès parlaven d’unes propostes que han llegit, però a mi formalment no m’han fet arribar cap proposta. A l’Alcalde només li han fet arribar una proposta de reducció d’un 32% de la taxa de la brossa. Un dia vostès proposen, a través de la premsa, que reduïm la taxa de la brossa, però que pugem les taxes i preus amb l'IPC. Després de la informativa, ens diuen que ens mantinguem i, més tard, en un programa de ràdio, diuen que no tenen cap inconvenient a votar a favor d'aquest projecte d'ordenances. Aleshores, el seu posicionament no és clar.
Parlaven de previsió fiscal al voltant de l’IPC d’aquest últim mandat, però jo tinc xifres: el rebut mitjà de la brossa del 2011 són 105,41 euros i el rebut mitjà de l’IBI són 265,32 euros. No són impostos comparables, malgrat el cens tributari sigui similar. Vostès parlaven de fiscalitat, de responsabilitat, i sembla ser que són els únics que representen i defensen els interessos dels ciutadans. Però aquest Govern municipal és de tots els ciutadans, ens hagin votat o no, i la política fiscal ha de ser coherent. No es pot augmentar la taxa de la brossa en un 17% d'acumulat en el seu mandat i, després, el 2012, proposar rebaixar-la un 32%, i, alhora, congelar pràcticament l'IBI durant aquests anys, perquè el que ha provocat és aquest increment sobtat del 32%; ni tampoc es pot criticar les bonificacions.
En el seu discurs també ha comentat el tema de la reunió. Li reitero que érem dues persones, vostè i jo, i volia saber el seu parer, si s’havien mirat la documentació —en aquest cas hem aportat més informació que fins ara—, però no em va donar més pistes que aquesta proposta. Els darrers anys la seva recepta era pa per avui i fam per demà, ho hem comprovat prou.
Vostè lamentava que no els hem donat informació, etc., però vostès tenen informació sobre l’estat del pressupost i sap quan s’han de presentar, dos cops l’any. Ja li avanço que li presentarem en la propera informativa. També parlava del pla de mandat i el regidor i portaveu de CIU ja li ha dit que han rebut un correu electrònic per a explicar aquest pla. També ens preguntava què farem amb aquests imports, però la situació no és lineal. Un no ingressa aquests diners i van a parar directament per un fil conductor a una acció concreta. Quan mirem tot l'escenari d’ingressos i tinguem totes les despeses compromeses que ens han deixat vostès, aleshores podrem mirar exactament on hem d'anar a facilitar aquests diners, en funció del que ens demanin els ciutadans. Quant al compromís social i mediambiental, ja ho veuran al pla de mandat. El seu discurs s’ha centrat bastant al voltant d’AMSA. Parlava del pla de treball de la companyia, del pressupost, etc., i crec que s'ha donat prou informació al consell d'AMSA, perquè vostès han estat l'únic grup municipal que s'ha queixat sobre una manca d'informació i la resta de forces també hi són presents. Respecte a les tarifes, ja li accepto, via al•legacions, que presentin les aportacions que considerin. Nosaltres hem aplicat aquestes modificacions de trams aplicant el model de l’ACA. En principi hem introduït aquesta tarifa social, que també inclou l’ACA, que serveix per a bonificar després.
Finalment, agraeixo les seves paraules, la seva predisposició i els reitero la nostra voluntat com a Govern municipal de continuar parlant-ne.
 

El senyor José Manuel López comença dient que el seu grup municipal s’està plantejant votar negativament a les ordenances fiscals i aleshores sí que tindrem tots un problema. Em sorprèn que precisament els dos grups que votaran negativament siguin aquells que governaven fins al 22 de maig. Qui va votar les ordenances amb un IBI que havia de pujar aquest any no va ser ni el grup del PP, ni CIU ni em sembla que la CUP. Resulta curiós que ara es faci servir aquest argument per a votar-hi negativament.
D’altra banda, el gerent de la Companyia d’Aigües que, si no recordo malament, van nomenar vostès, Sra. López, és qui ens va lliurar un dossier de criteris aplicats per la sol•licitud de les tarifes, on explica abastament quines són les conseqüències. Malauradament, alguna cosa hi tindrà a veure que dos dels clients més importants de la Companyia d’Aigües, un marxi de la ciutat i l’altre cessi la seva activitat. Per tant, la Companyia que abans se’ns venia com la “joia de la corona” i que també va arribar a fer aportacions a l’Ajuntament l’any passat, ara ja no ho és. Em sembla sorprenent que vostè digui que això no se’ls va explicar. Vam estar dues hores i mitja en la comissió informativa, crec que la més llarga a la qual he assistit.
M’estic plantejant de votar-hi negativament. Crec que hauríem de votar-hi en contra tots i aleshores els que quedarem malament serem aquells que, per responsabilitat, hem de fer front a una decisió que nosaltres no vam prendre, si és que aquest any l'IBI havia de pujar el 32%. Primer any de mandat després d'unes municipals: algú podria pensar que, com que després tenim 4 anys, la gent ja se n’oblidarà, o bé que si hi ha un govern nou que sigui ell qui ho hagi d’afrontar.

 

La senyora Montserrat López es mostra sorpresa pel fet que un grup de l’oposició ataqui a un altre grup també de l'oposició respecte al seu posicionament, que és lliure. Jo en cap cas he dit que no vam rebre explicació sobre la proposta de tarifes d’aigua. He dit, i he fet referència a l’acta que va ser aprovada per tots els grups municipals al consell del dia 22 de setembre, que en l’acord que tots vam prendre, el punt 7è deia: “presentar al consell d’administració, dins del mes d’octubre d’enguany, un pla de treball per la seva aprovació, que inclogui el servei d’abastament d’aigua, el manteniment del clavegueram i les bases d’acord del funcionament de MESA per al desenvolupament del projecte del Tub Verd i les actuacions al voltant de les energies renovables". Aquest punt, i el Sr. Vicepresident de la Companyia d’Aigües espero que em doni la raó, el vam estar discutint molt i va ser perquè nosaltres vam reclamar que justament això s’incorporés, perquè per nosaltres és molt important —i ja ho vam dir al ple del cartipàs— saber quin és el projecte que tenim intenció de desenvolupar des de l’inici del nou mandat. Això és el que encara no tenim.
Sr. López, efectivament la Companyia d’Aigües ha fet aportacions a l'Ajuntament sovint, igual que PUMSA, però hi havia una figura que es deia "contracte programa", on establíem quines eren les aportacions que es feien i per a què anaven destinades. I nosaltres ara lamentem que no hi hagi contracte programa i que, per tant, no sapiguem on anirà destinat aquest milió d'euros que Aigües de Mataró aportarà a l'Ajuntament. Crec que hi tenim dret.
Per últim, Sr. López, voti que no, és allò al que ens té acostumats. Sistemàticament ha votat negativament. El sorprenent és que ara hi voti positivament. Què passaria si tots votéssim negativament? El que ha dit la Sra. Soler, es mantindria la proposta actual, és a dir, l’IBI pujaria un 32% i la resta de tributs quedarien igual que ara. Per tant, no aniríem a un increment desaforat, pagaríem igual per a la resta de tributs. Què no pujaria? La zona blava, que ara es proposa que s'apugi un 11%. El que no seria d'aplicació serien algunes de les bonificacions. Vostès diuen que són la solució a tot, però els recordo que les bonificacions són en la taxa per llicències urbanístiques, en la de llicències ambientals, en l’impost de construcció i en la taxa de la brossa per qui utilitzi la deixalleria. Per tant, no expliquin que tindrem tants beneficis perquè això afavorirà les famílies ben poc. La compensació o l'ajuda real que tindran les famílies és bastant poca.
Nosaltres, des que vam començar a parlar de les ordenances fiscals, hem fet sempre la mateixa proposta. I l’hem feta per carta signada pel nostre President i adreçada al Sr. Alcalde. Crec que això té valor de proposta, tot i que és veritat que no està entrada per registre. Si cal, les entrarem per registre a partir d'ara, però crec que mereixem una resposta.
Sempre hem dit el mateix. El nostre compromís electoral aquest mandat també és el mateix: que la pressió fiscal se situï a l’entorn de l‘IPC, al llarg del mandat. Aquest any el que proposem en el cas de l’IBI és que, com que ens veiem obligats a incrementar-lo en un 32%, es pugui compensar aquest impacte amb la reducció del 32% d’un altre tribut que és molt similar a l’IBI pel que fa al padró. Per tant, si no s’aplica és perquè no hi ha voluntat. La llei ens obliga d’una banda, però nosaltres som capaços de fer propostes que vagin en la línia de reduir aquest impacte.
Així doncs, tots els vots són importants i molt, perquè podem fer una proposta que ajudi les famílies i empreses d'aquesta ciutat, per a no patir tant aquest impacte. I si no ho fan és perquè no volen. Qui voti a favor d'aquesta proposta estarà dient que vol pujar l'IBI i no vol fer res per intentar ajudar les famílies que ho estan passant malament. Nosaltres sempre hem dit el mateix i hem fet molta insistència en el fet que estem a la seva disposició per treballar plegats una proposta. Si no els agrada la reducció de la taxa de la brossa, busquem un altre tribut o una altra fórmula. Nosaltres volem proposar solucions efectives i reals. Parlem-ne tant com calgui.
D’altra banda, recordo perfectament que, en el mandat passat, i tinc les actes que ho constaten, vostès ens acusaven que pujàvem massa la pressió fiscal, que els increments de l'IBI eren massa elevats, i ara ens acusen que l'hem incrementat poc? Incoherents nosaltres no ho som. Els últims 6 anys hem aplicat la possibilitat que ens donava la llei que era ajudar als nostres ciutadans per apaivagar l'increment derivat de la revisió cadastral. Ho hem fet conscientment i vostès ens acusaven de ser massa agosarats. I ara que estem obligats a aquest increment del 32%, com tots sabíem o haurien d’haver sabut, el que proposem és una opció que és vàlida per a intentar ajudar els nostres ciutadans. Potser hi ha algú altre que no és coherent.
Sobre el tema dels eixos i que ja en coneixeré els detalls si vaig a la reunió, li he de dir que la convocatòria ha estat enviada avui, via correu electrònic, a les 19:59 hores, on se’ns convoca a una junta de portaveus extraordinària per a explicar-nos el pla de mandat. Això no és seriós. Si ja ho tenien tan avançat, podrien haver-nos-ho ensenyat abans i treballar-ho amb temps; fins ara només teníem aquest full de 10 línies. Nosaltres en 15 dies, en mandats anteriors, fèiem un Acord de Govern amb propostes detallades de més de 10 punts.
Finalment, no em convenç el seu compromís social i ambiental amb la tarifa d’aigües. Tampoc no hem de confondre que la taxa d’escombraries és la taxa per la recollida, tractament i eliminació de la brossa domiciliària o residus sòlids urbans, mobles o utensilis domèstics inservibles, i no pas per la neteja de la ciutat. No sé per què vinculen una cosa amb l'altra. Per tant, amb aquesta votació veurem finalment qui dóna suport a l’increment fiscal per a l'any vinent i qui no.

El senyor José Manuel López puntualitza que això ho veurem en l'aprovació definitiva.

La senyora Carolina Soler diu a la Sra. López que no és la intenció de CIU ofendre ningú. Creu que, després de 32 anys d'experiència al govern de Mataró, el grup socialista hagués pogut presentar quelcom més que una única proposta de reducció de la taxa d'escombraries en un 32%. Aquest esforç de solucions efectives no és tan efectiu.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, no està d'acord que tota la resposta que es pugui donar del Govern, per boca de la Sra. Soler, respecte a les propostes del PSC, sigui parlar de crispació, del to de la regidora... Això demostra una manca absoluta d'arguments.

El senyor Joan Mora, alcalde president, recorda, en referència al mètode, com n’és de difícil prendre decisions polítiques en aquest moment, sabent la situació econòmica que vivim, com estan les finances per part de la Generalitat, per part de l’Estat i d’aquest Ajuntament. Si un té alguna sensació és de cobrador del frac, en el sentit d’anar a reclamar a la Generalitat el que se’ns deu. De moment hem arribat a esbrinar que la Generalitat ens deu 13 milions d’euros i hi ha coses de l’any 2001, 2002, 2003, 2004, 2005... Reconeguts per la Generalitat són uns 5 milions d’euros.
El 28 de juliol, mentre estava al despatx d’Alcaldia, vaig rebre la carta que s’han de retornar 8 milions i mig d'euros d'un error de l'Estat de l'any 2009, que és una tercera part. Un té la sensació que a aquest pas l'any 2014 haurem de tancar l’Ajuntament. Tot aquest endeutament que tenim a la ciutat per part de les empreses municipals és sobretot pel grup PUMSA, ja que només amb interessos l'any passat va tenir unes pèrdues de més de 4,5 milions d’euros.
Tenim problemes greus i tots ho hem de fer molt millor del que ho hem fet fins ara, i parlo d’aquest Govern en tot cas. Els puc assegurar que voluntat de diàleg i transparència n’hi ha, però no podem acceptar que hi hagi mesures que a nosaltres ens sembla que tenen un caràcter demagògic o populista. Tenim problemes greus i el que estem fent és derivar tots els diners possibles cap a la despesa social, i això es porta fent des del mes de juliol fins ara. Potser no ens en sortim a l'hora de fer-los seure a tots en una taula, però ho continuarem intentant. El que s'ha fet avui enviant això ha estat substituir el que era una reunió informativa pel dilluns per a explicar com aniria el pla de mandat, per una Junta de Portaveus perquè entenem que el PSC no hi pot faltar. Treballar un pla de mandat que no s’ha fet mai en aquest Ajuntament, on es porten més de 500 objectius, és delicat, sobretot sabent com està la situació econòmica. Aquest és un pla de mandat que pretenem posar sobre la taula perquè el treballem tots plegats, amb la ciutadania, ja que malauradament en el futur no podrem fer tot allò que voldríem, ni tan sols tot allò que estava compromès. O m’explicaran vostès d’on traiem els diners per contractar el personal que necessitaríem per obrir la nova biblioteca Antoni Comas? Vostès saben que amb la caiguda d'ingressos i el retorn d'aquesta PIE que hem de fer a l’Estat, serà molt difícil que la despesa estructural no s’acabi menjant aquests 4,5 milions que representen la pujada de l’IBI.
No hem de buscar els punts de trobada enlloc dels punts de diferència? Això és el que els proposo. Els demano un vot de confiança per a aquest Govern de 8 regidors, amb una voluntat de pacte de ciutat, d'acord de pressupostos... És molt important saber com distribuirem els diners d'aquest pressupost, però per a saber-ho hem de conèixer quins ingressos tindrem i avui encara no ho sabem. Els prego que tinguin en consideració això quan emetin el seu vot.
D’altra banda, evidentment que hem demanat la revisió cadastral i ens han dit que aquesta vegada es faria. Si tots haguéssim administrat bé, avui no estaríem com estem amb aquest dèficit absolut de les finances de la Generalitat i nostre també si no augmentem els ingressos. Ens haurem de mirar les coses d'una manera diferent.
Els dic que nosaltres tenim tota la voluntat de parlar amb tots vostès, reunions les que calgui amb tothom. El despatx de l’Alcalde està obert sempre, per tant, parlem-ne i trobem solucions.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 13, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8) i corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5).
Vots en contra: 13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) .
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

Havent-se registrat un empat a la votació, el Sr. Alcalde fa ús del vot de qualitat de la presidència per decidir la votació a favor de la proposta presentada.

 

19 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIONS TAXES I PREUS PÚBLICS EXERCICI 2012.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores de les taxes i preus públics.

A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix en primer lloc per a l’aprovació de les taxes que el Ple aprovi provisionalment tant les modificacions previstes a les ordenances ja existents com la imposició de les noves. Així mateix, i pel que fa als preus públics cal aprovar expressament els de nova creació i la modificació dels ja existents.

Primer.- Modificacions que es proposen.

En termes generals, podríem dir que el tret més significatiu d’aquest any és que la majoria de taxes i preus públics no experimenten cap augment.

En els dos annexes que s’acompanyen (amb números 3 i 4) es detallen les modificacions fetes en les taxes i preus públics, i aquí ens referirem només als de nova creació i als que es suprimeixen.

Són de nova creació:

- Dins l’Ordenança reguladora de la taxa per la retirada de la via pública dels vehicles abandonats, avariats, estacionats malament o d’altres causes i pel trasllat i per la permanència de vehicles, de mobles i d’efectes similars al dipòsit municipal, pels supòsits d’abandonament del vehicle a la via pública.

- Dins l’Ordenança reguladora de la taxa pels documents que expedeixi o que estengui l’administració o les autoritats municipals a instància de part, pel certificat llicència i/antiguitat, per certificats de legalitat i per certificats d’inspeccions d’obres a instància de tercers.

- Dins l’Ordenança de la taxa per llicències urbanístiques, per modificació o ampliació de qualsevol tipus de llicència; per control de les actuacions comunicades.

- Dins l’Ordenança reguladora de les taxes per llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat, per autoritzacions sanitàries de funcionament.

- Dins l’Ordenança de la taxa per prestació dels serveis de sanitat s’afegeix un nou supòsit pels serveis d’inspecció sanitària d’habitatges, locals, altres immobles i establiments, partir de la tercera visita.

- Una nova taxa, amb l’Ordenança que la regula, per l’ocupació de l’espai firal.

- Dins els Preus públics per la utilització d’instal•lacions esportives municipals, uns nous preus públics, per “banya’t amb el teu infant” i per assegurança Mitja Marató pels no federats.

- Dins els Preus públics per les activitats de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, un nou preu per la utilització de Can Gassol.

Es suprimeixen:

- Dins l’Ordenança reguladora de la taxa per la prestació de serveis de vigilància especial dels establiments que ho sol•licitin, la taxa de vigilància de comerços, indústries i despatxos professionals relativa al sistema d’alarma connectada.

- Es suprimeix també l’Ordenança reguladora de la taxa per la tramitació d’instruments de planejament i gestió a iniciativa dels particulars, ja que reiterada jurisprudència considera que en la redacció de qualsevol instrument de desenvolupament del Pla General d’Urbanisme preval l’interès general sobre l’interès especial del particular, per la qual cosa no és possible el cobrament d’una taxa.

- Dins els Preus públics per reproduccions, edicions i publicacions, els preus de fotocòpies en contravegetal i polièster.

- Dins els Preus públics de les activitats de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, els preus per la utilització teatre assaig mig dia, i utilització annexos mig dia.

- Dins els Preus públics de manteniment, els preus públics per neteja de grafits.

Segon. Fonaments jurídics

1. Les modificacions proposades de les Ordenances fiscals reguladores de les taxes són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquests tributs determinen els articles de la pròpia norma.

2. L'article 41 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, preveu la possibilitat que les entitats locals puguin establir i modificar els preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència, sempre que aquests serveis o activitats siguin de recepció voluntària pels interessats i es prestin en concurrència amb el sector privat.

3. Pel que fa a la proposta de modificació de tarifes i/o quotes formulada, s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles reguladors dels tributs i preus públics de la Llei reguladora de les d’hisendes locals esmentada, i hi consta, quan correspon, el pertinent informe tècnic-econòmic, conforme al que preveuen els articles 24, 25, 26, 44 i 47 de la vigent LHL.

4. L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. En aquest cas i veient els annexos que s’acompanyen, consta d'una manera clara i amb la redacció pertinent tot el que es modifica.

5. En el cas d'imposició de noves taxes o preus públics, les Ordenances hauran d'aprovar-se simultàniament a l'adopció dels respectius acords d'imposició.

6. L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment les taxes de nova creació que s’han anomenat abans i figuren detallades a l’annex (amb número 3) que s’acompanya, i acordar la seva imposició.

Segon.- Aprovar provisionalment per l’exercici 2012, les modificacions de les ordenances reguladores de les taxes següents, segons es detalla a l’annex que s’acompanya.

3.1 Taxa per la retirada de la via pública dels vehicles abandonats, avariats, estacionats malament o altres causes, i pel trasllat i per la permanència de vehicles, de mobles i d’efectes similars al dipòsit municipal.
3.2 Taxa per pels documents que expedeixi o que estengui l’administració.
3.4. Taxa per llicències urbanístiques.
3.5 Taxa per cementiris municipals.
3.8.- Taxa per llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat.
3.9.- Taxa per la recollida, tractament i eliminació de brossa domiciliària o residus sòlids urbans, mobles i utensilis domèstics inservibles.
3.15.- Taxa pels aprofitaments especials del domini públic local a favor d’empreses explotadores de serveis de subministrament d’interès general.
3.16.- Taxa per estacionament de vehicles a la via pública.
3.17.- Taxa per la prestació de serveis als mercats municipals.
3.18.- Taxa per prestació de serveis de vigilància especial en esdeveniments ocasionals.
3.19.- Taxa per prestació de serveis de sanitat.
3.22.- Taxa per la tramitació d’instruments de planejament i gestió a iniciativa dels particulars.
3.25.- Taxa per ocupació de l’espai firal i la utilització de diferents serveis associats a aquest espai.

Tercer.- Aprovar provisionalment els preus públics de nova creació que s’han anomenat abans i figuren detallades a l’annex que s’acompanya (amb número 4), i acordar la seva aplicació.

Quart.- Aprovar provisionalment per l’exercici 2012, les modificacions de les normes reguladores dels preus públics que a continuació es relacionen i segons es detalla a l’annex que s’acompanya:

- 4.1. Preu públic per la utilització d’instal•lacions esportives municipals.
- 4.3 Preu public per reproduccions, edicions I publicacions.
- 4.4. Preus públics de les activitats de l’Institut Municipal de Cultura.
- 4.6. Preus públics del Servei de Manteniment.
- 4.7. Preus públics dels serveis de recollida i tractament de residus comercials.

Cinquè.- Exposar al públic aquests acords provisionals en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com el text de les modificacions fetes a les ordenances fiscals reguladores de les taxes i a les ordenances reguladores dels preus públics.

Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.

Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 13, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8) i corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5).
Vots en contra: 13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) .
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

Havent-se registrat un empat a la votació, el Sr. Alcalde fa ús del vot de qualitat de la presidència per decidir la votació a favor de la proposta presentada.

20 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIONS TARIFES EXERCICI 2012.
 

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“Modificacions que es proposen.

Estan detallades totes elles a l’annex que acompanya el present acord.

- Pel que fa a la tarifa de l’aigua, a les tarifes pels serveis, treballs i subministraments complementaris a la venda d’aigua i a les del servei de clavegueram, s’han fet les modificacions proposades per l’empresa municipal Aigües de Mataró.

Només assenyalarem aquí que per la tarifa de l’aigua, l’increment és del 6, 62% sobre l’import del rebut corresponent al consum mig domèstic vigent al 2011. Es manté la mateixa estructura tarifària que al 2011: s’estableixen preus superiors per a les quotes de serveis domèstics, per aquells habitatges on s’hagin produït consums superiors a 500l/dia i superiors a 1000 l/dia. Es redueix el volum del primer i segon bloc seguint l’estructura de la modificació del cànon de l’aigua aplicada per l’ACA a partir de l’1 d’octubre de 2011, amb la idea de seguir aprofundint en la reducció del consum d’aigua i la penalització dels consums elevats. S’apuja el 6% el preu unitari. del primer bloc (0.2492 €/m) i els de l’aigua consumida amb aforament. S’incorpora la tarifa social de la mateixa manera que ho ha fet l’ACA en la revisió del cànon de l’aigua, de manera que per aquells abonats que l’ACA els reconegui el dret de disposar de tarifa social en l’aplicació del cànon de l’aigua, la tarifa que aplicarà AMSA per al bloc 1 del subministrament domèstic amb comptador és de 0,2351 €/m³, el mateix preu unitari vigent l’any 2011. La resta de preus unitaris es mantenen invariables respecte la tarifa vigent l’any 2011. En la tarifa proposada pels abonats no domèstics, s’amplia el primer bloc de consum de 6 a 9 m³, atès que el preu unitari d’aquest primer bloc és equivalent al del segon bloc del consum domèstic. Pel que fa als conceptes d’ingrés fix (quota de servei i conservació de comptadors), s’aplica pràcticament la previsió d’increment d’IPC anual (3%).
Pel servei de clavegueram, es manté l’estructura de la tarifa com un percentatge de l’import de la factura del servei d’aigua, que passa del 48 al 50% per els abonats domèstics, per als abonats municipals, i també per als abonats no domèstics de baix consum (els que no sobrepassin el 6 m3/mes); per als abonats no domèstics de alt consum, el percentatge s’estableix en un 52%.

- Pel que fa a les Tarifes servei de transport urbà de viatgers de Mataró, cal assenyalar que durant l’exercici 2009, ja varem convergir plenament amb el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb la convergència pròpiament dita de les tarifes i per tant, el seu import serà el que fixi per 2012 aquest organisme.

- Pel que fa a les tarifes de la zona esportiva El Sorrall, les tarifes s’han modificat de conformitat amb la proposta del concessionari, amb un augment mitjà d’un 3,06%.

- Per últim, pel que fa a les tarifes del servei d’auto-taxis, s’han modificat de conformitat amb l’informe emès pel Servei de Mobilitat de l’Ajuntament en data 21 de setembre 2011, amb uns increments entre 14,63% pel servei a les urbanitzacions i el 0% en el cas del suplement per maletes.

La competència per l’aprovació de les tarifes proposades pels concessionaris dels serveis, és del ple de la Corporació, i per això, proposo a aquest organisme l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2012, les tarifes que es detallen a l’annex (amb número 5) que acompanya aquest expedient i que són les següents:

- 5.1 Tarifa aigua.
- 5.2 Tarifa per serveis de treball i subministraments complementaris a la venda d’aigua.
- 5.3 Tarifa clavegueram.
- 5.5 Tarifes servei de transport urbà de viatgers de Mataró 2010.
- 5.6 Tarifes zona esportiva El Sorrall
- 5.7 Tarifes servei autotaxis de Mataró.

Segon.- Exposar al públic aquest acord provisional en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com el text complert de les modificacions fetes.

Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.

Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) .
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal Socialista.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

CIM ÀREA DE SERVEIS TERRITORIALS I VIA PÚBLICA

Servei de Via Pública

21 - REVISIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER LA REVETLLA DE SANT JOAN.

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment presenta la proposta següent:

“D’acord amb les disposicions recollides a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.

D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya. El Pla Específic Municipal per la Revetlla de Sant Joan va ser aprovat pel Ple Municipal el dia 1 de febrer de 2007 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 26 d’abril de 2007 i per tant ara correspon fer-ne la seva revisió.

Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 26 de setembre de 2011.

D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.

D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.

D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

La Regidora Delegada de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 14 de juny de 2011, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal per la Revetlla de Sant Joan.

SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal per la Revetlla de Sant Joan per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”

 

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, manifesta el seu vot afirmatiu i felicita els tècnics de la casa. També vull dir que crec que les polítiques de prevenció necessàries en una ciutat com Mataró són molt importants i formen part de l'ADN de l'Ajuntament.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, destaca que es tracta d’un pla específic i tècnic que la CUP no ha pogut valorar per manca de criteris suficients, però que donaran confiança als tècnics de la casa votant-hi favorablement.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Marco A. Fernández, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

CIM ÀREA DE PARTICIPACIÓ I SERVEIS A LES PERSONES

Institut d’Esports

22 - NOMENAMENT DEL MEMBRES DEL CONSELL RECTOR DE L’INSTITUT D’ ESPORTS.

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, presenta la proposta següent:

“Havent de nomenar els membres que composen el Consell Rector de l’Institut d’Esports. Vist l’informe del Director sobre el sistema que s’ha seguit per elegir el vocals que formaran part del Consell Rector.

Vistes les actes de les assembles d’escoles i de clubs, entitats i associacions esportives celebrades el dia 20 d’octubre de 2011, per tal d’elegir els seus representants al Consell Rector.

Tenint en compte que la Comissió Informativa de Participació i Serveis a les persones del dia 26 d’octubre va donar el vist-i-plau a la proposta de vocals de reconegut prestigi al Consell Rector.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS:

1. Nomenar als senyors Oriol Cortada Fusté, Alvar Julian Labraña, Joaquim Torres Fernandez i la senyora Teresa Puig Sanbola, com a membres del Consell Rector de l’Institut d’Esports, en representació dels clubs, entitats i associacions esportives de Mataró, segons elecció efectuada en l’assemblea de 20 d’octubre de 2011.

2. Nomenar als senyors Jordi Barrufet Olmo, Marc Castañér Luna, Jordi Planas Padró i la senyora Beatriz Delgado Castro, com a membres del Consell Rector de l’Institut d’Esports, en representació dels centres d’educació de Mataró, segons elecció efectuada en l’assemblea de 20 d’octubre de 2011.

3. Nomenar als senyors Josep Tuneu Lloveras, Salvador Carbonell Arnau, Luis Miguel Fernández Domínguez i la senyora Elisabeth Joves Cortes, com a membres del Consell Rector de l’Institut d’Esports, per la seva dedicació i coneixement del món de l’esport, segons proposta de la Comissió informativa de Serveis Personals.”

 

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, posiciona el vot del PSC contràriament a l’expedient.
Evidentment, volem que quedi clar que nosaltres estem totalment d’acord amb els nomenaments dels representants de clubs i escoles, però estem en desacord amb el nomenament de les persones de reconegut prestigi. Més aviat per la forma i pel fons. Per la forma, perquè no hem tingut la possibilitat de negociar els noms. Se'ns va informar de la proposta, se'ns va donar a conèixer, se'ns va preguntar la nostra opinió, nosaltres vam mostrar el nostre desacord, però no hem tingut oportunitat de parlar-ne. Però, a més a més, tampoc no hem tingut l’oportunitat de parlar del perfil de la gent de reconegut prestigi, perquè al capdavall parlar d’un nom o un altre és relatiu, el que ens interessava és el perfil de les persones de reconegut prestigi i per a nosaltres l’important és que tinguin un testimoniatge llarg de compromís amb l’esport de la ciutat, però no pas des d’un punt de vista polític. No entenem com és que la proposta del grup del PSC ha estat descartada d'una manera sistemàtica i sense poder-ne parlar.
Per això creiem que els criteris que han prevalgut a l'hora de fer aquests nomenaments han estat els polítics i no els esportius. Això no havia passat mai a Esports i aquesta manera de fer no la podem acceptar. També vam demanar que les votacions poguessin anar diferenciades, però no ha estat així. Per això ens hem acollit a la figura d'explicació del vot per a explicar el nostre vot contrari.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, opina que les paraules del Sr. Pera fan posar en dubte el prestigi de la persona que serà nomenada a proposta del grup del PP, que es tracta d'una persona que si no ha estat més temps a la ciutat va ser perquè va desaparèixer, o pràcticament, el club de futbol on desenvolupava una tasca important. No li faré una lectura del CV d’aquesta persona en concret, perquè crec que és ben coneguda per tothom. Em sobta tot plegat, perquè, que jo recordi, gairebé sempre aquest grup municipal havia votat els seus nomenaments per unanimitat.

 

El senyor Pere Galbany lamenta el vot contrari del PSC.
El Sr. Pera va ser informat en comissió informativa, com la resta de representants, sobre els nomenaments. Se li van oferir els currículums vitae, també parlar-ne, però en cap moment vostè m’ha trucat ni ha buscat cap mena de consens.
Hem mirat de trobar unes persones que enriquissin encara més la ciutat. També hem de tenir en compte que des de les entitats i associacions esportives i clubs no ha sortit ningú del món del futbol, i creiem que és molt important. Per tant, és molt enriquidora la visió que ens pot aportar el Sr. Luis Miguel Fernandez, amb la visió que ha tingut durant tots aquests anys en el món del futbol de més alt nivell.

 

El senyor Ivan Pera aclareix que són els criteris polítics els que no els fan el pes a l’hora d’escollir aquestes persones de reconegut prestigi, per diversos motius.
Per exemple, se’ns diu en una informativa que, davant la nostra oposició a aquests nomenaments, que el nostre representant sí que ha estat escollit pel consell rector de l’IME, com donant a entendre que això acaba essent una componenda.
També se’ns informa d’aquesta proposta tancada i se’ns indica, per part del regidor Galbany, que podem estar contents perquè la persona escollida és militant del PSC de Badalona. Després la primera persona que truca a la nostra portaveu és el representant del grup municipal del PP, que crec que no està al Govern, per tornar-nos a dir que podem estar contents perquè la persona escollida és representant del PSC a Badalona. Entenem que han prevalgut els criteris polítics sobre els esportius, cosa que no havia passat abans, i que els criteris els decideixen CIU i el PP.

 

El senyor José Manuel López no creu que el Sr. Pera hagi de parlar de criteris polítics. També opina que el problema aquí és que la persona proposada pel PSC no serà nomenada. Si vostè posa en dubte el bon criteri de la designació de la persona que nosaltres proposem, li faré la relació del seu currículum, perquè ha estat jugador del Barça, del Betis, del Sabadell, entrenador a tercera, entrenador a Mataró fins que el club on era gairebé va haver de desaparèixer i, a més, està relacionat amb l’esport de base perquè un dels seus fills acaba de ser aquest estiu subcampió del món de waterpolo júnior i juga a la ciutat. Per tant, no sé quin ha de ser el criteri, potser és que hauria d’haver estat més anys al Cerdanyola, però el club va desaparèixer. No enganyem la gent i no posem en dubte la qualitat de ningú, perquè nosaltres gairebé mai ho hem fet, que jo sàpiga. Al final s’és molt injust, perquè tothom pot pensar que vostès nomenaven a dit a qui després els podia acompanyar en una llista electoral, per exemple, com ha passat sovint. I no vull anar més enllà, per elegància i cortesia envers algunes persones.

 

El senyor Ivan Pera repeteix que precisament el que li sap greu és que el debat s’hagi produït ara aquí, quan podia haver estat abans, i no han tingut possibilitat de debatre ni de noms ni de criteris.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 17, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal Socialista.
Abstencions: Cap.

 

En aquests es reincorpora a la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments s’absenta de la sessió El Sr. Miquel Rey, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

 

Institut Municipal d’Educació

23 - SOL•LICITUD DE COMPATIBILITAT AMB UNA SEGONA ACTIVITAT EN EL SECTOR PÚBLIC PER PART D’UN MESTRE TALLER DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, presenta la proposta següent:

“En data 14 de setembre de 2011, el senyor Josep Serra Bobé, mestre taller de l’Institut Municipal d’Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), amb contracte d’obra i servei determinat fins al 30/04/2012 i jornada a temps parcial del 81,57% de la jornada a temps complet (37,5 hores setmanals), ha presentat una sol•licitud per a la compatibilitat amb una segona activitat en el sector públic, per a la prestació de serveis com a professor associat a la Universitat de Barcelona (UB).

Aquesta activitat que sol•licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat pública.

L’article 1.3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que “en qualsevol cal, el desenvolupament d’un lloc de treball inclòs en el àmbit d’aplicació d’aquesta llei serà incompatible amb l’exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, pública o privada, que pugui impedir o perjudicar l’estricte compliment dels seus deures o comprometre imparcialitat o independència.”

L’article 3 de la Llei esmentada estableix que “El personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei només podrà desenvolupar un segon lloc de treball o activitat en el sector públic en els supòsits establerts en la mateixa per les funcions docents i sanitàries, en els casos a que es refereix els articles 5 i 6. Per l’exercici d’una segona activitat serà indispensable la prèvia i expressa autorització de comptabilitat, que no suposarà modificació de la jornada de treball i horaris dels dos llocs i que es condiciona a l’estricte compliment en ambdós. En tot cas l’autorització de compatibilitat s’efectuarà en raó del interès públic.”
L’article 4 de la Llei esmentada estableix que “podrà autoritzar-se la compatibilitat, complertes les restants exigències d’aquesta Llei, per al desenvolupament d’un lloc de treball en l’esfera docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior a la del temps parcial i amb duració determinada.”

L’article 7 de la Llei esmentada estableix que “1. Serà requisit necessari per autoritzar la compatibilitat d’activitats públiques el que la quantitat total percebuda per ambdós llocs o activitats no superi la remuneració prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat per al càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en: ... un 35% per als funcionaris del grup B o personal de nivell equivalent (actual nivell A2); un 40% per als funcionaris del grup C o personal de nivell equivalent (actual nivell C1). ... La superació d’aquests límits, en còmput anual, requereix en cada cas acord de forma expressa del Govern, òrgan competent de les Comunitats Autònomes o Ple de les corporacions locals en base a raons d’especial interès per al servei. ... 2. Les pagues extraordinàries, així com les prestacions de caràcter familiar, només es percebran per un dels llocs, qualsevol que sigui la seva naturalesa.”

L’article 9 de la llei esmentada indica que l’òrgan competent per a l’autorització o denegació de les compatibilitats per a un segon lloc o activitat en el sector públic correspon al Ple de les corporacions locals al que figuri adscrit el lloc principal, previ informe, en el seu cas, dels directors dels organismes, ens i empreses públiques.

En el mateix sentit es regula la compatibilitat amb una segona activitat de caràcter públic a la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat, d’aplicació al personal de les universitats en tant que formen part del personal comprès a l’àmbit d’aplicació de la llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat, així com el decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals.

Tanmateix l’article 4 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, i en el mateix sentit l’article 326 del decret 214/1990, de 30 de juliol, ambdós textos legals esmentats en el punt anterior, indiquen que solament es podrà tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l’interès del mateix sector públic.-

L’article 45 del Conveni col•lectiu del personal laboral de l’IME estableix que l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia del Consell Plenari de l’IME i l’aprovació posterior del Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la compatibilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents ACORDS

Primer. Autoritzar al senyor Josep Serra Bobé, mestre taller de l’Institut Municipal d’Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent als Programes de Qualificació Professional Inicial, amb contracte d’obra o servei determinat fins al 30 d’abril de 2012 i jornada a temps parcial del 81,57% de la jornada a temps complet, a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic, per a la prestació de serveis mitjançant contracte de treball de durada determinada com a professor associat de la Universitat de Barcelona (UB), degut a l'interès que aportarà els coneixements i experiències adquirides per la impartició de matèries de didàctica i organització educativa a la UB a la tasca docent que efectua el Sr. Serra als PQPI.

Segon.- L’autorització de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l’interessat haurà de comunicar a l’IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s’autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l’ajut familiar es computaran d’acord amb el que estableix l’article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Donar compte del present acord al proper Consell Plenari de l’IME.

Cinquè.- Notificar el present acord a les persones interessades. “
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

24 - NOMENAMENT DE DOS VOCALS DE RECONEGUT PRESTIGI EN EL MÓN DE L’EDUCACIÓ COM A MEMBRES DEL CONSELL PLENARI DE L’IME

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. L’Institut Municipal d’Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d’educació.

2. L’article 3 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d’administració i de gestió de l’IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l’IME, i és nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l’Ajuntament:

- Dos vocals a proposta de la Comissió Municipal Informativa corresponent entre persones de reconegut prestigi en el món de l’educació.

5. La proposta de nomenament dels dos vocals de reconegut prestigi del Consell Plenari de l’IME serà efectiva un cop dictaminada favorablement per la Comissió Informativa Municipal de Participació i Serveis a les Persones.

Per tot el que s'ha exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Designar com a vocals de reconegut prestigi en el món de l’educació del Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació, a proposta de la Comissió Informativa Municipal de Participació i Serveis a les Persones, les persones següents:

- Sr. Jaume Aguilar i Vallès
- Sr. Joaquim Arenas i Sampera

2. Notificar aquest acord a les persones interessades.

3. Donar compte d’aquest acord en el proper Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA PER SUPRIMIR LA PAGA EXTRA DE NADAL 2011 DELS SOUS DELS CÀRRECS ELECTES.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, presenta la proposta següent:

“El dimecres dia 5 d'octubre el president de la Generalitat, el senyor Artur Mas, va anunciar un conjunt de mesures qualificades d'urgents i extraordinàries davant la greu crisi econòmica que patim. Entre elles destaca la supressió de la paga extra de Nadal per a aquest any dels consellers del Govern de la Generalitat i de tots els alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, en total, aquesta mesura afectarà a 350 càrrecs polítics. Són mesures que van ser qualificades com a ineludibles per reduir el dèficit mentre subsisteixi l'actual crisi econòmica i les actuals taxes d'atur, i per donar exemple per part dels polítics.
Davant d’aquesta situació, des de PxC considerem que és necessària una reacció solidària de la classe política representada a l’Ajuntament, perquè això és el que espera de nosaltres la societat mataronina.
La retallada de la paga extra de Nadal que nosaltres proposem és simbòlica perquè no resoldrà el tema de les finances però seria una demostració, per coherència, que som els primers en aplicar-nos mesures d’estalvi.
Els polítics hauríem de ser els primers en demostrar la urgència i la duresa dels ajustos comptables que han de venir, per compensar el nostre retrocés en competitivitat i l’endeutament que entre tots hem propiciat.
Per tots aquest motius, el grup municipal de PxC sol•licita al Ple l’adopció dels següents acords:

1. Que se suprimeixi la Paga Extra de Nadal dels sous dels càrrecs electes aquest any 2011, perquè això és el que espera de nosaltres el conjunt de la societat mataronina.
2. Convidar a que els càrrecs eventuals i de confiança, és sumin aquest gest d'austeritat i solidaritat amb la nostra societat.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que des de la CUP s’ha insistit en la importància de l’austeritat que s’ha d’exercir des de l’administració pública. Sempre hem estat oberts a retocar els sous no només dels regidors, sinó també dels càrrecs de confiança, perquè entenem que aquesta política serveix per a enviar un missatge molt clar a la ciutadania en moments difícils.
Ara bé, la proposta que avui ens presenta PxC no és adequada ni en la forma ni en el temps. En la discussió dels pressupostos és on sí que es poden discutir, aprovar i esmenar propostes que sí que portin a una modificació real del pressupost. Allà es podria abordar de manera global tota la temàtica de regidors, de sous, dels grups municipals. Aquesta proposta no deixa de ser una proposta de propaganda, perquè no significa un estalvi important per al pressupost municipal, com la mateixa Sra. Lora ha admès.
Vostè, juntament amb algun altre regidor, és la regidora que més cobra de les institucions d’aquest Ajuntament. I jo sóc el regidor portaveu que menys cobra, per voluntat pròpia, ja que no he volgut cobrar el tant per cent que hagués pogut reclamar. Em sembla que en aquests temes cal ser curosos i, per això, li demano que retiri la proposta, la traslladi allà on puguem discutir-la de manera més global i d’aquesta manera hi podríem donar suport. El d'avui no és el mecanisme més eficient.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot contrari a la proposta pels motius següents:
En primer lloc, estaria bé que aquí es fes un reconeixement que aquest Ajuntament probablement sigui dels més austers de Catalunya. Per tant, si partíssim d'una base molt més alta, ens ho podríem plantejar i seria just. Però en la situació actual que tenim els que temporalment ens dediquem a la política a Mataró, no s’admet comparació amb pràcticament cap altre ajuntament de Catalunya. Si en aquesta proposta això es fes palès, potser ens ho plantejaríem, però per a nosaltres aquesta proposta és demagògica.
Celebro també que finalment no parli de casta política i parli de classe política, i vostè s’hi inclogui, perquè l’única diferència que veig entre ara i al que em dedicava fins fa 5 o 6 mesos és que la meva dona ara em diu que a veure quan torno a l’escola perquè a les 6 de la tarda ja pugui ser a casa cobrant el mateix.
Posats a fer demagògia, jo li proposo que publiquem tots la nostra declaració de la renda de l'any passat. Aleshores, els que cobrem més, cobraríem el que cobrem ara; i els que cobrem menys, cobraríem un sou just. I jo hi votaria a favor. Però no s’hi val no reconèixer els esforços que fa molta gent aquí dins, i de la seva proposta es desprèn que aquests esforços no hi són, que nosaltres cobrem igual que els diputats, etc. Per tant, no li acceptem la proposta.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot contrari a la proposta, per les raons següents:
En primer lloc, perquè això s’emmarca dins d’una clara estratègia d’exercici de la política local. No podem compartir-ho, perquè aquest és el primer pas al totalitarisme, més enllà del caràcter folklòric que pugui tenir posar una ampolla de cava sobre la taula. En segon lloc, perquè la paga extra no deixa de ser una catorzena part de la massa salarial dels regidors, com ho és també dels treballadors. Així doncs, qui vulgui renunciar a la paga que ho faci, a la de cada mes si vol, perquè hi té tot el dret.
En tercer lloc, perquè jo no cobro paga extra de l’Ajuntament i la diputada tampoc cobra paga extra del Parlament de Catalunya.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, puntualitza que, en cas que poguéssim accedir a la seva petició, vostès no especifiquen on han d’anar aquests diners, i per a nosaltres és important saber-ho. En cas d’acceptació de la proposta, nosaltres els faríem una contraproposta, que seria evidentment que aquests diners anessin a Benestar Social i, concretament, a les partides de renda de minimalització. Per tant, en aquest sentit estaríem encantats de fer aquesta contribució als més febles i desfavorits, incloent-hi els marroquins, evidentment. Nosaltres la convidaríem a retirar la proposta i, a nivell de pressupostos, en parlaríem abastament.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que aquí, quan s’aprova el sou, s’aprova el sou anual. El sou de l’Alcalde de Mataró es va aprovar en aquesta sala per 57.500 euros, els dels regidors amb dedicació exclusiva del Govern per 46.000 euros i els dels portaveus per 38.000 euros. Això són sous anuals que es distribueixen en 14 pagues. Cada vegada hi ha més empreses al nostre país que ho divideixen en 12 pagues, perquè va molt millor per la tresoreria.
La CUP diu de parlar-ne a altres llocs, per exemple, quan parlem del pressupost, però fem propostes que, a part de dir a què ho dediquem, tot el consistori en pugui ser solidari d’alguna manera. Amb això vull dir que hi ha gent que ja tindrà la seva paga extra perquè tindrà la seva feina però, en canvi, continuarà cobrant d’aquí. Per què no són tots els 27 regidors i no aquells que han decidit voluntàriament que el sou que porten a casa sigui el de la seva feina? O per què no parlem de les aportacions als grups municipals? Potser són desproporcionades en alguns casos, doncs si bé les eleccions donen unes majories, després resulta que potser no estan prou reflectides en les proporcions als grups municipals. No hi ha tanta diferència entre el seu grup i el nostre a l’hora de fer les aportacions municipals, però en el nombre de regidors i de vots sí que hi ha diferències. Per què no parlem d’això en el proper pressupost? Jo la convido a fer-ho.
Li faré una mica de repàs de la situació:
La Federació de Municipis de Catalunya recomana, per als òrgans de govern en un municipi amb un pressupost com el nostre, que hi dediqui 3.468.500 euros. El nostre Ajuntament no arriba als 900.000 euros. Miri si quedem lluny de la recomanació. Per una ciutat amb el mateix nombre d’habitants que la nostra, recomana que el sou de l’alcalde sigui de 99.120 euros anuals, repartits com es vulgui. El nostre alcalde està 42.500 euros per sota. Si això ho traslladem al que passa a altres ajuntaments, tenim que Sant Cugat té 82.000 habitants i l’alcaldessa, malgrat estar cobrant com a diputada, té un sou de 79.100 euros. Badalona té més habitants que Mataró, 219.000, i el seu alcalde cobra 76.391 euros anuals; a Granollers, que no arriba a la meitat dels nostres habitants, el seu alcalde cobra 58.339 euros; a Sant Boi de Llobregat, que té 82.500 habitants, l’alcalde cobra 69.880 euros; a l’Hospitalet de Llobregat, 77.363 euros; Girona també ens supera; el del Masnou cobra menys, 31.000 euros, però té dedicació parcial i només 22.500 habitants; a Llavaneres, amb dedicació del 85%, cobra 54.200 euros amb 10.300 habitants; a Malgrat de Mar, amb 18.600 habitants, cobra el mateix que el de Mataró. La mitjana de tot això que li he dit és de 74.000 euros.
Respecte als sous de la casa, en l’apartat de funcionaris, n’hi ha 10 que superen l’Alcalde. Si a aquests funcionaris hi sumem coordinadors d’àrea, gerents d’empreses municipals, directors d’organismes autònoms, tots aquests cobren més que l’Alcalde. Això són entre 20 o 25 persones. Si agafo el que cobra un regidor del Govern, aquest nombre s’incrementa en 15 o 16 persones més que cobren més que qualsevol regidor del Govern. Jo estic segur que aquesta gent se’l mereix aquest sou, però no sé si és normal que hi hagi aquestes diferències.
Aquí som més d’un regidor que, a més, tenim altres càrrecs. El Sr. Pera, jo mateix, el Sr. José Manuel López i vostè estem al Consell Comarcal. El Sr. Pera i jo hem de reconèixer que estar al Consell Comarcal ens suposa 600 euros més al cap de l’any. Potser els podem cedir, jo no en tinc cap inconvenient. El que passa és que el seu grup només té un representant, i com que aquest representant va a tot, a diferència del Sr. Pera i meva, el seu representant, que és vostè mateixa, al cap de l’any això li suposen 7.400 euros, a part de l’aportació com a grup municipal. Tot això és per a situar-nos.
Les mesures d’estalvi que aquest any ja s’han portat a terme són les següents:
Al nou dispositiu d’eleccions del 20N hem estalviat 5.500 euros respecte a altres eleccions. A l’equip de govern som menys, no ens hem incrementat els sous i l’estalvi, comptant coordinadors, és de 292.000 euros. Hem fet un decret de retenció de crèdit que ha suposat un estalvi de 300.000 euros. Això ja no és tan simbòlic com el que vostè proposa. Els coordinadors, per a estalviar mensualitats, no es van incorporar fins passades les vacances, exactament, el 28 d’agost. És un estalvi més, volgut, perquè ells ja estaven treballant per la casa, sense ser aquí presents. El fet de no haver necessitat constituir una hipoteca pel solar del futur Corte Inglés ha suposat un estalvi de 390.000 euros. Al Festival Shakespeare vam estalviar 80.000 euros. Ajustaments al Tecnocampus i en despeses d’inversions per 229.000 euros; ajustaments en despeses corrents de publicitat i neteja per 79.000 euros; no s’estan fent les trameses postals que s’estaven fent, aprofitant les noves tecnologies. Si suma tot això, ens n’anem a 1.000.000 d’euros. Això és estalvi, això no és simbòlic. Això és de debò, això és fer feina amb la col•laboració del consistori, del Govern i de tots. Això és estalvi. El que vostè proposa puja a 22.000 euros. No obstant això, si vol estalviar per aquí, parlem-ne en el pressupost, parlem de les aportacions als grups municipals, parlem de tot, però no fem demagògia.

 

El senyor José Manuel López aclareix que, malgrat ser Conseller Delegat, ell, al Consell Comarcal, cobra per dietes, per tant, un mes cobra 100 euros i l’altre 200 euros. Això fa 1.800 euros al cap de l’any.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, manifesta que ja s’esperava que tothom hi votés en contra. M’ha sorprès, perquè jo m’esperava que al menys tindria el suport del Sr. Safont-Tria. Com diem des de PxC, és un gest simbòlic d’austeritat i de solidaritat. Sabem que no arreglarà pas la ciutat, però crec que és el que espera la gent de nosaltres. El Sr. Safont-Tria deia que això no és seriós i jo em pregunto, on és la broma? Perquè hi ha molta gent que aquest Nadal no cobrarà ni la paga extra, ni mil euros, ni res de res. I no és normal que aquí estiguem cobrant el que estem cobrant. No ens podem estar comparant amb altres ajuntaments perquè si comencem així... és que hi ha molta gent aquí que està vivint de la política. Jo tinc dedicació exclusiva i estic al Consell Comarcal, però perquè el meu partit així ho ha decidit. Jo no he entrat a la política per viure d’ella, perquè jo estava molt tranquil•la treballant a les escoles. A mi em molesta que un membre del Partit Socialista, que es troba en aquesta sala, vagi dient pel barris de Mataró que jo cobro cinc mil euros. Ja m’agradaria cobrar-los i poder-los repartir entre la gent que els necessita.
Com deia el Sr. Baron, aquesta mostra il•lustrativa la faig perquè vull i perquè representa que els ciutadans toquen amb el bastó el caga tió i el caga tió (nosaltres) els podria donar la sorpresa de Nadal de fer aquest gest d’austeritat. Crec que hem de ser els primers a aplicar-nos mesures d’estalvi. Aquí tots esteu al•legant coses perquè teniu por de perdre la vostra paga de Nadal. Aquí tots us esteu aferrant a qualsevol cosa per quedar bé a l’hora de votar-hi en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria remarca que ell, en cap moment, ha parlat de broma. Deia que, efectivament, el mètode que vostè ha fet servir en aquest cas és poc pràctic. No és el lloc on correspon. Des de la CUP no proposem un gest d’austeritat, sinó aplicar polítiques d’austeritat que vagin al fons i que realment es tractin de manera global, per tal que acabi sortint un estalvi econòmic molt més ampli que aquesta proposta insignificant.

El senyor Joan Mora, alcalde president, comenta que la Sra. Lora és lliure de portar al ple qualsevol proposta, de la mateixa manera que la resta de grups municipals tenen tota la llibertat d’expressar el que pensen. Aquest és un debat que massa vegades és un debat hipòcrita, perquè no sabem expressar a la societat l’esforç que representa. El que sí que podem arribar a aconseguir és que, al final, a la política, aquells que més valen no s’hi acabin dedicant perquè les remuneracions no siguin les que toquen. Jo crec que ha quedat clar que l’Ajuntament de Mataró no és un ajuntament que pagui bé als seus polítics. Nosaltres som els que ens fixem els sous i qui els parla va intentar obrir aquest debat, perquè sabia que el que representa per als regidors de govern és arribar a casa amb menys ingressos dels que es tenien abans. Però com que aquesta feina és voluntària, no ens en podem queixar. Però una cosa és que no ens queixem, que fem la feina voluntàriament, que treballem totes les hores del dia i les del cap de setmana, que fem o no fem vacances, i l’altra és que les nostres famílies hagin de patir una mica més encara. En traiem alguna cosa? No li sembla que gestionant bé i que procurant que els millors es dediquin a la política, les coses no resulten millor? A vostè no li sembla que depenent de la decisió que es pugui prendre en un moment o altre no es pot estalviar molt més que tot això, i no ho hem d’explicar a la gent? Aquest és el paper que espera la societat de nosaltres. Perquè la gent no se’ns creu al final. Vostè pensa que si nosaltres avui fem aquest gest, la gent ens creurà? O la gent dirà: “sí que cobren aquests, que els és igual ?” Això és el que dirà la gent, i això és el que no podem permetre. Els que estem aquí, veient el que veiem, moltes vegades voldríem ajudar més del compte. I segurament, si miréssim a tots els que estem aquí, probablement fem molts ajuts a moltíssima gent, perquè, quan et dediques a la política, veus les misèries que està patint la gent. Aquest missatge avui crec que no toca. Jo entenc que vostè el faci i té tota la llibertat de fer-lo, igual que nosaltres tenim la llibertat de votar-hi en contra i de dir-li, sobretot, que en parlem. Però parlem de les assignacions als grups, de les assistències... parlem de totes aquestes coses amb normalitat.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.
Vots en contra: 23, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2)
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE LES RECLAMACIONS DE DANYS PER L’AFER CAN FÀBREGAS.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, retira la pregunta. El motiu és que aquest migdia ens han estat lliurats els estudis jurídics que demanàvem. Per tant, necessitem temps per poder-los llegir amb calma i fer, si s’escau, alguna consulta. En cap cas posarem en dubte la capacitat tècnica i jurídica ni del Secretari ni de la secretaria jurídica de PUMSA. Lamentem que hàgim hagut d’arribar al ple per tenir aquests expedients, quan aquesta va ser una demanda que es va fer per escrit el passat 8 de juliol.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, celebra que la pregunta hagi estat retirada. Explica que, efectivament, va rebre la pregunta el 8 de juliol, que es va traslladar als serveis tècnics i els serveis tècnics han necessitat aquest temps. El Secretari és aquí present. Els informes estan datats del 26 d’octubre, com pot veure. També està datat el de PUMSA el dia 18. Els serveis tècnics han trobat molt difícil fer aquests informes.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que té coneixement que hi havia hagut alguna entitat que havia demanat parlar en aquest punt. Per tant, demana que es pugui fer ús de la seva paraula.

El Sr. Alcalde respon al Sr. Safont-Tria que sap tan bé com ell que la intervenció d’entitats en el Ple va lligada a que finalment es faci el debat del punt de l’ordre del dia sobre el qual s’havia demanat la intervenció.

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE LES QUEIXES DELS USUARIS DE L’EMPRESA CASAS.

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, presenta el prec següent:
“En els darrers dies els usuaris mataronins de la línia C1 de l’Empresa Casas han iniciat la recollida de signatures queixant-se de diversos problemes en aquesta línia que uneix Mataró amb Barcelona.
Es queixen els usuaris, i des de fa temps, d’impuntualitat reiterada del servei i del fet que habitualment una part del passatge ha de viatjar dret especialment a les hores punta. Malgrat que la legislació permet que es pugui viatjar dret creiem que aquesta no hauria de ser una pràctica habitual en un viatge interurbà i per autopista.
Sabem que aquest no és un problema nou i de fet diverses vegades durant el passat mandat em requerit a la Direcció General de Transports solucions per aquests problemes. La darrera vegada, i per escrit, el director general de Transport va reconèixer el problema i va comunicar-nos que ho tindria present en futurs pressupostos. En els darrers mesos però s’han incrementat les incidències i han empitjorat les condicions de confort i seguretat dels viatgers.
Per tot l’exposat i tenint en compte la importància que per la mobilitat dels mataronins té l’esmentada línia C1 i davant la necessitat de resoldre les deficiències actuals formulen el següent prec:
1.- El govern municipal s’adreçarà a la Direcció General de Transport a fi i efecte que en els propers pressupostos de la Generalitat s’incloguin les partides necessàries per resoldre els dèficits que actualment pateixen els usuaris de la línia C1 de l’Empresa Casas.
2.- Mentre el govern municipal vetllarà per tal que el servei es realitzi en les millors condicions possibles de puntualitat, confort i seguretat pels usuaris.”
 

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, manifesta que han tingut coneixement que l’anterior govern havia fet aquesta reivindicació a la Generalitat de Catalunya, al Departament General de Transports i Mobilitat. La resposta va arribar el 16 de maig i diuen que és una qüestió pressupostària i que, per tant, s’haurà d’incloure al pressupost de l’any que ve. Nosaltres hem reiterat aquesta petició, no només a la Direcció General de Transports, sinó també a l’empresa que està prestant aquest servei a Mataró. Afegirem les línies que vostè ens ha afegit al ple.
Quant a la segona qüestió, donat que la dificultat que expressen d’aplicar aquest pla de millora és una qüestió pressupostària, mentrestant farem tot el que estigui al nostre abast per col•laborar a millorar les condicions del servei.

28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA PER INSTAR A LA COMPANYIA D’AUTOBUSOS A ALLARGAR L’HORARI NOCTURN DE LES LÍNIES 1,3,4 I 5.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta el prec següent:

“El centre comercial Mataró Parc, situat a la banda nord de la ciutat hi treballen XXXX molts treballadors i treballadores molt que utilitzen el transport públic per accedir a les seves instal•lacions.

La flota d’autobusos de Mataró, actualment, té 4 línies: la número 1, la nº 3, la nº 4 i la nº 5 que tenen una parada anomenada Mataró Parc que deixa els usuaris a tocar de les portes del centre comercial.

L’horari d’aquest complex comercial finalitza a les 10 de la nit, i molts dels seus treballadors i treballadores, normalment s’ocupen, entre altres tasques, de retirar la brossa que genera la seva activitat comercial (plàstics, cartrons, i altres materials) i els dipositen en llocs habilitats dins el recinte comercial.

Hem pogut constatar, in situ, que tota aquesta càrrega de feina, una vegada acomplert l’horari oficial, s’allarga pel més baix en 15 minuts, per la qual cosa, l’hora efectiva de sortida d’aquests empleats i empleades sobrepassa amb escreix un quart de deu de la nit.

Atès que les línies de Mataró Bus tenen els següents horaris de les darreres sortides: línia 1: 22.11 p.m., línia 3: 21.50; línia 4: 21.56; línia 5: 22.10,

Atès que aquests horaris són insuficients per atendre la demanda dels empleats i empleades que surten desprès de que ho faci el darrer autobús

Entenent, que hem de fer el necessari des de les institucions municipals per atendre les necessitats de tota la població en matèria de transport públic,

Aquest Grup Municipal prega al senyor Alcalde per a què es posi en contacte amb la Direcció de la companya de Mataro Bus i li expressi la necessitat d’allargar fins les 22.30 hores les darreres sortides dels busos de la parada de Mataró Parc.”

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, expressa que, si bé comparteixen la inquietud de poder donar aquest servei a la gent que ho necessita, no poden deixar de valorar que el servei municipal de l’autobús presenta un dèficit molt important. Per tant, entenem que l’ampliació de totes les línies que es demana, malgrat un estudi digui el contrari, pot suposar augmentar molt més aquest dèficit que suportem tots els mataronins.
S’ha anat prorrogant el dèficit del 2010 i del 2011, que puja gairebé a 1.200.000 euros, i l’haurem de pagar el 2012 i el 2013. Per tant, fer una ampliació general de totes les línies seria un acte bastant irresponsable. El que sí que ens comprometem a fer és una valoració de la demanda real d’aquesta necessitat concreta d’aquests treballadors del Mataró Parc i buscar una solució concreta més econòmica per a l’Ajuntament, perquè entenem que tampoc és just que s’ampliï un dèficit que ja existeix sense un estudi previ de la demanda. Sí que ens podem comprometre, no només a parlar amb l’empresa de l’autobús, sinó primer a analitzar la demanda real.

El senyor Esteve Martínez puntualitza que no es referia a totes les línies, però que almenys una sí que hauria de tenir aquest servei, la que fos més rendible, per exemple. Els dic per experiència que aquest problema existeix. Hauríem de fer un esforç perquè almenys una línia tingui un horari una mica més llarg.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE L’INICI DE LES OBRES DE L’ESCOLA MARTA MATA.

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, presenta el prec següent:

“En el Ple de setembre i a resposta d’una proposta de resolució presentada pel Grup Municipal Socialista, el Govern municipal va informar als grups de l’oposició de que l’inici de les obres de l’escola Marta Mata es produiria abans d’acabar aquest any.

En dita resposta, el 1r. Tinent d’Alcalde, Sr Joaquim Fernández i Oller , va manifestar que seria possible que aquesta escola entrés en funcionament per al curs 2011/12 atès que es tracta d’una construcció “industrialitzada”.

Ja sabem que la construcció industrialitzada té entre d’altres avantatges un muntatge molt ràpid en el terreny i per tant es pot iniciar la construcció coincidint amb els primers moviments de terres agilitant el procés constructiu. No es va donar cap altra informació, per tant, desconeixem el projecte resultant i la modalitat constructiva escollida atenent que com a “Sistema Industrialitzat de Construcció” poden ser de dos tipologies pesant o lleugeres.

Si s’ha optat per la primera d’elles, donat que tal com es va dir la voluntat és posar-la en funcionament al setembre del 2012, les obres en taller ha de començar com a molt tard a principis d’any.

Si, per contra, s’ha optat per un sistema constructiu d’industrialització pesant, els terminis de construcció es situen al voltant de 8/9 mesos en taller

Per tant davant d’aquest anunci d’inici d’obres, sense dubtar de la voluntat expressada sinó atenent a que els plaços estan molt ajustats i el temps se’ns tira a sobre, aquest grup municipal fa les següents preguntes:

1ª. Quan començaran els primers moviments de terres, atenent que entre d’altres s’ha de reurbanitzar el carrer Aristòtil?

2ª. En quin moment del procés administratiu de contractació es troba el projecte per part de GISA?

3ª GISA ha encarregat el projecte, entenem que a mida de les necessitats de l’escola i del sòl?. Podríem saber a quina empresa i quan s’ha fet l’encàrrec?

4t Per quin sistema de construcció industrialitzada han optat, Pesant o Lleugera?

5t. S’ha posat GISA, Delegació d’ensenyament, IME, en contacte amb la comunitat educativa i ha presentat el projecte denominat d’escola de construcció industrialitzada?

6è Si la resposta a la pregunta anterior és afirmativa, per què no s’ha informat als grups de l’oposició a l’Ajuntament de Mataró?”

 

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, explica, en resposta a la primera pregunta, que si aquests dies han passat per allà, hauran vist que les obres ja han començat. Hem començat a fer la retirada dels serveis urbans. Durant els propers dies, si aconseguim més informació de quins seran els passos exactes, els anirem informant.
Pel que fa a la segona pregunta, vostès van entrar això i, a les deu del matí, ens va entrar per registre la notificació del Departament d’Ensenyament, en concret, del Sr. Jordi Roig, Director General de Centres Públics, on se’ns comunica l’adjudicació acordada al Consell d’Administració de GISA. En aquest document hi consta l’adjudicació la redacció del projecte bàsic i d’execució, la certificació d’eficiència energètica del projecte, l’estudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, el procés d’activitats per la llicència ambiental i posterior direcció d’obra i certificació d’eficiència energètica de final d’obra i execució de les obres per la nova construcció de l’Escola Marta Mata de Mataró, de dues línies, per l’import de 3.853.933,86 euros, IVA exclòs, a l’empresa COMSA.
Quant a la tercera pregunta, l’adjudicació va ser acordada pel Consell d’Administració de GISA, amb data 25 d’octubre de 2011, i s’ha fet l’encàrrec a l’empresa COMSA.
En referència a la quarta pregunta, pel que ens han explicat, serà una construcció industrialitzada, pesant d’estructura i tancaments de formigó.
Pel que fa a la cinquena pregunta, Serveis Territorials ha anat mantenint contactes amb la comunitat educativa de l’Escola Marta Mata per tal d’informar-los de com avançaven les negociacions amb el Departament d’Ensenyament. Ja saben que jo acabo d’aterrar i encara no he tingut temps de començar a fer feina. La Direcció del centre està informada setmanalment de com va evolucionant la situació.
Finalment, quant a la sisena pregunta, a l’inici del curs, en una de les primeres comissions informatives, es va informar de la situació de la construcció de l’Escola Marta Mata. És la comissió informativa del 14 de setembre. És va informar de la previsió de començament, de començar a treure els serveis durant aquest trimestre i, un cop finalitzat, el Departament d’Ensenyament començaria a construir, amb la previsió que al setembre del 2012 es posés en marxa. Estic a la seva disposició per a allò que vulgui.

El senyor Francesc Melero no troba adequada la resposta a la cinquena pregunta. Jo vaig esperar a fer aquesta pregunta per veure si, en alguna de les comissions informatives, entenent que quedava un mes hàbil, entrava aquesta pregunta, ja fos a Serveis Territorials o ja fos a Serveis Personals. No estem parlant del principi de la comissió informativa a què vostè fa esment. Nosaltres ja venim del ple de setembre, en què hi havia una resposta a una proposta de resolució, amb unes afirmacions que feia el regidor d’Obres en aquell moment i primer Tinent d’Alcalde. Lamento molt que nosaltres presentem una pregunta i vostès facin una nota de premsa amb posterioritat. Perquè hagués estat molt més fàcil fer-nos un truc i dir-nos quina és la situació, i jo retiro la pregunta. La nostra voluntat no és la d’obstaculitzar, sinó la de intentar donar suport a la proposta que hi pugui haver des de l’Ajuntament. Lamentem l’aturada que ha tingut aquest projecte i el neguit que ha provocat a molta gent, tant de l’Escola Marta Mata, com de l’Antonio Machado.
Alhora, ens pot informar dels terminis previstos d’inici i acabament de les obres?
Estarà en condicions, tal com deia el Sr. Joaquim Fernández, el curs 2011-20112 de poder entrar en servei aquesta escola? Si no fos així, quina solució alternativa tenen pensada?

El senyor Pere Galbany en pren nota, es posarà a treballar i li farà arribar les respostes.

El senyor Joan Mora, alcalde president, recorda que abans que el Sr. Galbany assumís aquesta tasca, el regidor en aquest cas era ell. Em vaig reunir amb l’AMPA del Marta Mata i vam dir que els tindríem informats tan aviat tinguéssim certeses. L’important és saber si estarà operativa i aquesta és l’exigència. Se’ns comunica que sí, com a mínim perquè hi puguin entrar els de primària i descongestionar el Machado. El 100% de l’escola acabada no ens ho poden acabar de garantir. Tan aviat tinguem això per escrit, els ho comunicarem a vostès. Ho hem comunicat a tots els grups. Segurament amb vostès tenim un problema, que nosaltres corregirem, per poder-los acabar d’explicar les coses i trobar els mecanismes d’informar-los al més aviat possible. En tot cas, lamento que no s’hagi fet, perquè la nostra voluntat és la de publicitar-ho.

El senyor Francesc Melero recorda que hi ha eines telemàtiques per poder comunicar als grups les situacions que es vagin produint. Lamento que sempre ens hàgim d’assabentar de les coses per la premsa. El dia 25 això es va aprovar i el dia 27, amb posterioritat a l’entrada d’una pregunta, el Govern, en comptes d’agafar un telèfon, d’enviar un SMS o de fer un correu electrònic, ho fa públic. Lamentem aquesta reiteració d’intentar ocultar-nos sistemàticament totes les situacions que es van produint en aquest Ajuntament.

Al senyor Alcalde li sap greu que el Sr. Melero tingui aquesta percepció, perquè que el Govern tingui ganes d’ocultar la construcció d’una escola no s’ho pot creure ningú.

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER LA INSTAL•LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL VISTA ALEGRE-MOLINS.

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, presenta el prec següent:

“La realització d'un bon projecte esportiu té dos fonaments claus, un club fort ( amb massa social compromesa, ben organitzat, democràtic i transparent i amb els objectius clars i realistes) i unes instal•lacions adequades.

Des de les institucions públiques, des dels Ajuntaments, col•laborem amb aquests projectes esportius per més raons i més de fons què l'honor de portar el nom de la ciutat arreu: els recolzem perquè promouen la pràctica esportiva i perquè consoliden projectes socials, perquè enforteixen la societat civil i fan ciutat.

En aquesta col•laboració no hi ha d'haver ingerència política, això és d'èpoques passades. Hi ha d'haver compromís i concertació: treballem plegats per objectius comuns.

I aquesta voluntat de concertació i compromís ha de portar a que des del que és públic recolzem aquests projectes en allò que és fonamental: les instal•lacions. I més quan els clubs estan fent bé la seva feina esportiva i social i aposten per tenir un projecte potent d'esport base.

Creiem que tots compartim aquesta manera d'entendre l'esport. Creiem que tots compartim la necessitat de poder disposar de les millors instal•lacions possibles per a tenir els millors projectes esportius.

En els últims anys s'ha treballat molt en la millora de les instal•lacions, però encara queda feina per fer, és però això que, malgrat les grans dificultats econòmiques actuals, creiem que és bo explicitar de manera ben ferma que la voluntat política segueix sent la millora de les instal•lacions, en funció de les possibilitats pressupostàries de cada moment, evidentment.

El club de futbol U.D. Molinos ha recuperat des de fa uns anys el treball de futbol base desenvolupant totes les categories i completant tota la seva estructura esportiva. Feina esportiva acompanyada d'una bona feina tècnica i social. En els darrers anys hem vist com el club s'ha reinventat i s'ha enfortit. Més de 200 esportistes utilitzen el camp.

Ara cal recolzar la seva tasca posant al dia la instal•lació municipal que gestionen, el camp municipal de futbol de Vista Alegre-Els Molins. I això vol dir poder posar gespa artificial en l'antic camp. Som més que conscients de les dificultats pressupostàries però també sabem que es pot anar fent camí cap a aquest objectiu i que podem aprofitar els recursos de l'Ajuntament sense cap cost extraordinari. Podem avançar aprofitant els recursos que tenim ara.

Per tot això formulem el següent prec:

1. Que els serveis tècnics de l'Ajuntament redactin el projecte d’instal•lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Vista Alegre- Els Molins amb la intenció d’executar les obres al més aviat possible.”
 

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, explica que fa un mes va anar a veure el secretari d’Esports, el Sr. Ivan Tibau, i un dels temes que van tenir sobre la taula va ser precisament aquest. La resposta ja se la pot imaginar. La situació econòmica és molt complicada i fa que no es puguin agafar compromisos d’aquests i crear il•lusions que siguin molt difícils de complir. De tota manera, vaig obtenir el compromís del Sr. Tibau que quan hi haguessin recursos suficients en parlaríem.
Acceptem el prec que els serveis tècnics de l’Ajuntament es posin a treballar per redactar el projecte d’instal•lació de gespa artificial. Ara bé, respecte a la part final que diu: “executar les obres al més aviat possible”, el que jo li demanava és que es digués: en funció de la capacitat pressupostària i de la viabilitat de manteniment de la instal•lació, i aleshores cap problema. Vostè això, en un principi, no m’ho ha acceptat i m’agradaria que m’ho acceptés. En tot cas, li acceptaria el prec, però que quedés constància d’aquest últim detall que li acabo de comentar.

El senyor Ivan Pera expressa que el redactat que proposen no els compromet. Estem parlant primer que els serveis tècnics facin aquest projecte, en això no hi ha problema. I posar que les obres comencin al més aviat possible ens sembla que no és demanar miracles; no podem posar més condicions a un tema que, per nosaltres, ha de ser prioritari. És “el més aviat”, perquè hi ha un club treballant que està complint la seva part del compromís i és de justícia tenir-ho present. I estem parlant de “possible”, en relació amb aquesta situació econòmica en què no demanem miracles. No estem dient que això comenci demà.
Deixi’m apuntar que nosaltres considerem que la gespa no és un caprici. La gespa és tenir bones instal•lacions. És allò que dèiem: tenir bons projectes esportius i tenir bones instal•lacions és una de les prioritats que considerem bàsiques. Dues imatges comparatives: un camp amb gespa és un camp on hi ha esport federat, on hi ha esport amateur, on hi ha esport escolar, on hi ha un club que fa una feina, que és una feina que va més enllà de la pilota, que és una feina social i també és una feina de generació econòmica. Un camp sense gespa, avui dia, a la llarga, és un camp abandonat, és un pou de conflictes i un recurs desaprofitat. Jo crec que el redactat és correcte i no compromet a més del que diu.

El senyor Pere Galbany agraeix l’explicació al Sr. Pera. En tot cas, el neguit d’aquest Govern és que quedi molt clar que ningú és creï falses expectatives, que aquí l’important és, primer de tot, la sanitat, l’educació i el benestar social. Els pressupostos són els que són i les viabilitats econòmiques seran les que seran.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE EL CAPTENIMENT DEL GOVERN MUNICIPAL SOBRE EL MERCAT DE MARXANTS DE LA PLAÇA DE CUBA.
La senyora Maria Carme Maltas, regidora del grup municipal Socialista, presenta la pregunta següent:

“En el darrer consell de l’IMPEM corresponent al dia 19 d’octubre, el Sr Castellví, representant del Grup municipal de CiU en aquest òrgan va presentar una proposta, malgrat no es preveia a l’ordre del dia, en relació al mercat de marxants de dijous i dissabte de la Plaça de Cuba. Concretament, i després de criticar molts aspectes, entre d’altres la professionalitat dels venedors i la qualitat dels productes que es venen en aquests mercats, va proposar eliminar el mercat de dijous per la mala imatge que dóna i la competència que fa a les botigues dels voltants i fer canvis substancials al de dissabte com ara reubicar parades i potenciar els productes de proximitat.

Atès que a la demanda de diversos membres del consell sobre si aquesta pregunta la feia en qualitat de representant del grup municipal de CiU al consell, el president de l’IMPEM va respondre que no, però no es va aclarir si els membres del consell que representen a organitzacions poden fer propostes a títol personal, ja que en són membres justament en representació d’aquestes.

Atès que fa tan sols un dies, el 25 d’octubre, el govern municipal va publicitar una campanya per promocionar els mercats de la ciutat.

Aquest grup municipal presenta les següents preguntes per a que li siguin contestades en el proper ple municipal:

1.- Pot aclarir el govern municipal si les propostes de Sr. Castellví, representant del Grup municipal de CiU, al darrer consell de l’IMPEM són les del Govern municipal, també de CiU?

2.- En cas afirmatiu, com és que no ha estat el Govern qui les ha presentat? Per què? Eliminar els mercats de marxants és l’objectiu del Govern municipal? S’estendrà a d’altres mercats de marxants de la ciutat?

3.- En cas negatiu, com és que s’ha produït aquesta incompatibilitat de propostes?”

 

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, confirma que efectivament aquesta va ser una proposta d’un representant de CIU en el marc del consell d’octubre. Al mateix consell jo vaig deixar molt clar que aquella era una proposta a títol personal. Entenc que, per la dinàmica d’un consell participatiu, és bo que els membres no tinguin aquesta limitació, tenint clar qui estan representant i sense avergonyir-nos-en en cada moment. El que sí va constar en acta és la preocupació d’aquest Govern perquè els serveis que donem no siguin deficitaris. I els mercats de marxants de Mataró són deficitaris en 180.000 euros. Abans de portar això al consell de l’IMPEM vam estar parlant amb les associacions, hem compartit el compte de resultats i estem treballant amb ells i després amb tots els consellers de l’IMPEM per intentar reduir aquest dèficit. També són deficitaris altres mercats com, per exemple, el de la Plaça de Cuba, en 165.000 euros. També estem analitzant el compte de resultats. La proposta del Govern no és la d’eliminar res. Tampoc diria que fos la proposta del Sr. Castellví. Ell no va fer cap proposta, ell va expressar una opinió i jo li vaig dir que això no podia ser una proposta. Si no hi ha proposta, no hi ha incompatibilitat de res.
Em sap greu haver-los de dir que trobo desafortunada aquesta pregunta per dos raons:
En primer lloc, perquè no fomenta la participació. El que fem és incrementar la distància de la ciutadania amb la política.
En segon lloc, em sembla moralment reprovable posar el nom d’un representant d’un consell al ple, atemptant contra la seva honorabilitat, afirmant coses que dins el consell es van aclarir abastament. Crec que queda molt clar que la voluntat d’aquest Govern és treballar perquè els mercats de marxants pugin en qualitat i no tinguin aquest dèficit.

La senyora Maria Carme Maltas expressa que una cosa és el tema deficitari, però que el representant de CIU va parlar a l’IMPEM de la imatge dels marxants. Penso que va anar molt més enllà del que vostè deia en aquest moment. És a dir, estava proposant, o almenys així és com es va rebre, retirar aquest mercat del dijous de la Plaça de Cuba perquè empitjorava, a més a més, la relació amb els botiguers de l’entorn, i que aquest mercat no tenia cap mena de raó per la qual es fes el dijous a la Plaça de Cuba, ja que era el mateix que es feia el dissabte al Pla d’en Boet.

El senyor Miquel Rey puntualitza que no es va fer cap proposta, es va donar una opinió. La meva opinió, com a president de l’IMPEM, és que crec que és bo que la gent participi. Prefereixo que donin idees i opinions que no pas que no ho facin.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’APARCAMENT-PARADA D’AUTOBUSOS SITUAT AL CARRER CARRASCO I FORMIGUERA.

El senyor Marco A. Fernández, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement de que diferents empreses de transports de viatgers utilitzen el carrer Carrasco i Formiguera com a base de les seves operacions.

En el citat carrer de la ciutat es poden trobar gairebé, de manera permanent, un parell d'autobusos estacionats en espera de complir el seus horaris de ruta, sembla que presten un servei regular.

Aquest temps que romanen els autocars estacionats a la via pública pot passar de les 24 hores, en les quals s'aprofita per realitzar diferents operacions de manteniment en els vehicles, com per exemple, el rentat.

El nostre Grup Municipal entén que els nostres carrers no són el lloc idoni ni per a base d'operacions d'autocars, doncs l'espai no està ni senyalitzat ni reuneix les condicions mínimes perquè el viatgers puguin tenir una espera amb un mínim de serveis, ni per a realitzar cap mena de manteniment dels vehicles.

És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES:

1. El Govern Municipal té coneixement de la realització d'aquesta activitat?

2. S’ha realitzat alguna mena de control sobre si els vehicles esmentats compleixen les condicions legals, tant de documentació com d’estat, per a circular pels nostres vials?

3. EL Govern Municipal té previst realitzar alguna actuació encaminada a evitar o continuar permetent aquesta activitat”

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, pensa, respecte a la primera pregunta, que quan parla d’activitat, es deu referir a l’activitat de netejar i fer de base d’operacions d’autobusos al carrer, no del transport. Tenim coneixement que hi ha aquestes línies regulars i s’han aixecat un parell d’actes policials contra aquests autobusos, però no per les actituds que vostès denuncien en el seu escrit. No neguem que es puguin produir, però de vegades no arriben aquestes denúncies en el moment oportú. És cert que hi ha autobusos que poden estar aturats diverses hores al carrer, però per a adequar horaris a les línies que tenen. Això no podem evitar-ho. No necessiten un permís especial per fer-ho. No obstant això, incrementarem la vigilància per poder detectar aquestes activitats que vostès denuncien. Ara com ara, les dues actes que s’han aixecat no eren per aquest motiu.
Pel que fa a la segona pregunta, amb independència que puguem accentuar la vigilància policial, hem demanat al Ministerio de Fomento que ens facin arribar les autoritzacions de què disposen aquestes agències per a verificar si realment la ruta que passarà per Mataró és una ruta puntual, o és una ruta continuada, i que el transport de viatgers es faci amb totes les condicions legals i òptimes per als usuaris d’aquestes línies.
Quant a la tercera pregunta, sí farem actuacions de control i policials per evitar que es tornin a produir aquests actes al carrer. Ens hem posat en contacte amb la mesquita, prop de la qual es produïen aquests fets, i ens han verificat que no subministren aigua ara en aquests autobusos per evitar que es produeixin fets d’aquest tipus. A partir d’aquí, controlarem i perseguirem qualsevol actitud o qualsevol ús inadequat de la via pública.

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS 2012-2020.

La senyora Berta Isabel Azpericueta, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

“La Ley 22/2011 de 28 de julio de residuos y suelos contaminados, en su Disposición Adicional Segunda, dictamina que “Las Administraciones públicas adoptarán las medidas necesarias para promover los sistemas más sostenibles de prevención, reducción y gestión de los residuos de bolsas comerciales de un solo uso de plástico no biodegradable y sus alternativas, incluidas las acciones correspondientes a la condición de la administración como consumidor, a través de las compras públicas” Y en el punto 3 de dicha Disposición se establece un calendario de sustitución progresiva de las bolsas de un solo uso de plástico no biodegradable hasta su sustitución total en 2018.

En este sentido, la Agència de Residus de Catalunya firmó el 28 de julio de 2009 el Pacte per la Bossa, estableciendo así un marco de colaboración entre la Administración y las organizaciones sectoriales con el objetivo arriba descrito.

 

Es por todo esto que este Grupo Municipal presenta los siguientes:

RUEGOS

1. Si en el Plan Local de Prevención de los Residuos 2012-2020 que se está elaborando y que se presentará en la próxima Semana Europea de la Prevención de los Residuos que se celebrará del 19 al 27 de noviembre, se establecerá un calendario local de reducción de las bolsas de un sólo uso de plástico no biodegradable y las medidas oportunas para lograrlo en cumplimiento con la legislación mencionada.
2. Que desde el Ayuntamiento se inste a las asociaciones de comerciantes de Mataró, que en el informe publicado por la Agència de Residus de Catalunya a fecha de 18 de julio de 2011, no se habían adherido al Pacte per la Bossa, lo hagan por ejemplo a través de la Confederación de Comercio de Catalunya, o de la que consideren oportuna (en caso de existir otras).
3. Que el Ayuntamiento prevea la posibilidad de crear algún tipo de incentivo o ayuda a las partes afectadas.”

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, confirma que s’està elaborant aquest Pla Local de Prevenció de Residus 2012-2020. Dintre d’aquest pla, que es preveu aprovar a principis de l’any vinent, hi ha dues fases d’execució. En la primera fase d’execució a curt termini, els propers quatre anys, un dels punts és precisament desenvolupar aquest projecte per al foment de l’ús de bosses reutilitzables. És en aquest projecte on està previst establir aquest calendari d’implantació i les mesures per al seu compliment. No li puc concretar quin serà el calendari total, perquè és un pla que encara està en estudi. En aquest projecte també s’ha d’instar els establiments comercials que s’adhereixin al pacte per la bossa. És també en aquest projecte, a desenvolupar en aquests quatre anys, on s’han d’establir i valorar els incentius. No obstant això i donat que aquest Pla Local de Prevenció està encara en fase de treball, sense perjudici del tràmit ordinari que pugui seguir a les comissions informatives, etc, jo els convido des d’ara a plantejar directament qualsevol proposta que hagin de fer per col•laborar en aquest pla.

 

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a un quart d’una de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.