Dos espectacles del cicle Fet a Mataró guardonats en els Premis de la Crítica de Teatre
Els espectacles amb accent mataroní premiats són “Escrit en l’aire” i “Menar”
La XIX edició dels Premis de la Crítica, entregats el 27 de març en una gala a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, van premiar dues produccions que es van treballar a Can Gassol Centre de Creació d’Arts Escèniques, dins el cicle Fet a Mataró. Els espectacles amb accent mataroní premiats són “Escrit en l’aire” i “Menar”. Els guardons són concedits per professionals del sector del teatre català per reconèixer la tasca dels espectacles produïts durant el 2016.
“Escrit en l'aire”, de Cesc Gelabert, Valère Novarina i el mataroní Moisès Maicas, ha guanyat en la categoria de millor solo de dansa. En la categoria d'Arts de Carrer, el premi al millor espectacle ha estat per “Menar”, de Joan Català i Roser Tutusaus, residents a Mataró.
“Escrit en l'aire” és un solo, interpretat per Cesc Gelabert que neix de la trobada de dos grans creadors: el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert i l’escriptor, pintor i director d’escena Valère Novarina. Aquesta trobada insòlita, propiciada pel director teatral Moisès Maicas, compte a més amb la col·laboració del compositor Borja Ramos, l’escultor Toni Giró, la il·luminadora Conchita Pons, la traductora Anna Soler Horta i la dissenyadora de vestuari Lydia Azzopardi.
La companyia va treballar l’espectacle a Can Gassol el juny del 2016, amb la presència del francès Valère Novarina, i es va fer un assaig obert amb públic al Teatre Monumental. L’espectacle es va estrenar al festival Grec 2016.
Per la seva part, “Menar” es va gestar al centre de creació mataroní durant l’agost del 2016 i es va estrenar a la fira de teatre al carrer de Tàrrega al setembre del mateix any. L’espectacle dels mataronins Joan Català i Roser Tutusaus és el resultat del procés d'investigació escènica que han realitzat. Una corda de 30 metres i dos cossos ocupen l'espai públic per interactuar amb el públic.
És un treball físic intens on els cossos revelen les seves possibilitats expressives, un diàleg que es nodreix del gest, la dansa i el circ i que fa aflorar la intimitat, l’absurditat, els contrastos, les situacions quotidianes, els equilibris i la poètica del risc.